14 I CULTURA
E L PUNT • Del 21 al 27 de gener del 2007
Gorg» o la veu silenciada Faximil Edicions recupera en un disc compacte lacol-lecciócompletade «Gorg», la revista impulsada per Joan Senent i escrita íntegrament en valencià, que va patir la persecució de la censura fins al seu tancament per ordre governativa, en 1972 E. ORTS
• Entre les tenebres del Franquisme i el parany de la llei Fraga, la revista Gorg va esmunyirse com un cos estrany en el draconià mercat de la premsa valenciana. La seua va ser una volada curta (1969-1972), un mèrit que cal atribuir només a la censura. De la mà del patriota Joan Senent Anaya, la publicació va haver de trampejar des del primer número, sempre alerta davant 1' estret marcatge del règim. La seua aportació a la normalització lingüística i cultural va pagar el previsible preu de la persecució. La deixa d'aquell esforç ens arriba ara en un disc compacte, que conté les 1.500 pàgines publicades en els intensos 29 números que van veure la llum. De nou Faximil Edicions Digitals, com ja fera amb Valencià Semanal, L'Espill, La República de les Lletres o Cuadernos de Ruedo Ibérico, s'ha encarregat d'elaborar el compendi. L'empresa de l'editor Alfonso Moreira prepara ara els compactes sobre Nueva cultura, fundada per Josep Renau, i sobre l'anarquista Estudiós. Gorg —nom que remet a un lloc plàcid— va ser una publicació dedicada als llibres i redactada íntegrament en valencià, la qual cosa, i tractant-se de l'època, ja perfilava el mòbil dels promotors i de l'àmplia llista de col·laboradors: Enric Valor, Rafael L. Ninyoles, Rodolf Sirera, Trini Simó, Carme Miquel, Amadeu Fabregat, Rafael Ventura Melià, Josep Vicent Marqués o, el seu director en l'ombra, Josep M. Soriano Bessó. «Les idees que aquells nous escriptors aportaven, les tendències estètiques de què eren vehicle, no es podien trobar en cap altre mitjà de comunicació valencià, ancorats en el conservadorisme o portaveus d'un Movimiento burocratitzat fins a la medul·la i, en tot cas, incapaços d'imaginar que es podien anar buscant espais més lliures per a la informació i l'opinió. Convé recordar que havien fracassat, no feia molt de temps, intents de renovació —com ara el diari Al Dia— en
Les quatre imatges corresponen a diverses portades de la revista. / GORG/FAXIMIL EDICIONS DIGITALS
aquell escenari periodístic sinistre, tan revelador de la veritable identitat social del País Valencià originada per la derrota de la República i qué, d'altra banda, es perpetuaria molt més enllà de la desaparició física del dictador», escriu Francesc Pérez Moragón en un estudi previ, recollit en el disc. El compacte també arreplega el números de la revista Els Quaderns, continuadora de Gorg, i el llibre En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg), una defensa pòstuma en què Senent, jurista, detalla el plet que va mantindré amb l'Administració
de l'Estat després de l'ordre governativa de cancel·lar la seua inscripció en el registre oficial de publicacions. L'obsessió dels censors per esmenar els continguts de Gorg va produir capítols tan absurds com el que es va viure a la revista amb motiu d'un titular —«La Inquisició al País Valencià»—, que va haver de ser corregit amb l'afegitó (de 1482 a 1834) per si algú interpretava una al·lusió vetlada als censors. Però l'anècdota va convertirse en categoria i ja en 1971 la publicació semblava sentenciada. «La revista GORG, que figura en
el Registro de Empresas Periodísticas,como un boletín bibliogràfico, encaminado a dar a conocer y comentar las novedades que se producen en matèria editorial, no parece acomodarse en la realidadde su contenido informativo a los datos declarados a laAdministración Pública. Parece evidente que en los 26 números de dicha publicación periòdica, editados hasta la fecha, se advierte que el principal elemento identificador de la personalidad doctrinal de la revista es su acentuado caràcter regionalista.», exposava el director de Premsa en l'escrit d'acusació.