València en Venda #VotaVV
Amb diners, torrons . . . Aquest llibret ha participat en la convocatòria en els premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. lletresfalleres.info
......................................................................... Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2019.
dedicat a aquells
que no es venen...
...tots
tenim un preu
índex - “D’on no hi ha no es pot traure” Ricardo Ruíz
10
Prospeccions literàries...12 - “Valencia SharingCity” María Oliver - “Altra Odissea” Rafael Camarasa
l” - “Més enllà de la discomòbi Honorat J. Ruiz a faller morta? SÍ!” - “Està la ciutat de l’artist Miguel Arraiz i junts sumem!” - “No siguem idiotes, juntes a Almela Clara Cascant i Martin de València” - “El patrimoni invissible Diana Sánchez encia espai d’inspiració” - “Els carrers en falles. Val or José María Tomás Llavad la resta” - “Els artistes son putes, com Ricardo Ruíz estètica de - “Materials pera una teoriaII” s tal men eri exp les fal les Román de la Calle
manifestos gràfics...60
14 18 20 26 32 36 40 44 52
- “Intra - Murs” Miguel Hache - “...Que faràn el àngels?” Virginia Lorente
64
- “Nosaltres” Rashômon Studio -se sense tirar més - “València ha de projectar ciment a l’horta” Reyes Pe
68
66
70
- “València ja no es ven!, Es regala!” Ninguneando - Hugo Candeias (Cessió)
72
- “Especuladors fora dels nostres barris” Elías Taño
74
- “La punta al cor” Escif (Cessió)
77
Anaïs Florin (Cessió)
78
- “Sense títol” Raúl Pérez (Cessió)
80
d´on no hi ha no es pot traure...82 - Salutació Ximo Muñoz
84
- Comissió, Junta i recompenses - Falla gran
86 90
- Entrevista Fallera Major Yolanda Bolufer i Tornero
96
per favor, que tinga ninots!...100
- Comissió infantil i recompenses - Falla infantil
102 104
Programa electoral
108
memòries passades pamflets i propaganda crèdits
114
180
212
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
D on no hi ha no Es pot traure RICARDO RUÍZ
proleg
Arquitecte. També es dedica a la gestió de distints projectes culturals, on practica disseny editorial, fotografia, literatura o creació de contigunts per a estratègies de la comunicació. Faller.
V
alència. 2019. El dia és gris i pesades partícules floten en l’aire.
Una enorme plataforma petroliera s’erigeix enmig de la ciutat. El soroll és infernal, els fums ens sufoquen i les olors ens contristen. La refineria la conformen grans fumerals, tancs, condensadors, ventiladors i torres, de les quals s’extrau cru naftènic, ric en sofre, d’alts octanatges. Es vessen olis i fuels. L’alquilació i la destil·lació porten amb si deixalles metàl·liques i abundants emissions de gasos i hidrocarburs. S’aprecia que el motor està recalfat; la torre emana fum i les canonades grinyolen. La plataforma tracta d’obtenir de l’interior de València les últimes gotes dels seus més preuats béns, però el soroll sord i sec dels treballs avança el que tots intuíem des de fa temps: d’on no hi ha no es pot traure. Baix la promesa de vendre les seues restes, el partit “València en venda” va véncer per golejada als seus contrincants en les eleccions municipals. Fins i tot es van esgotar les seues paperetes. L’agressiva campanya publicitària de pegat de cartells va envair cada racó
/ 10 /
de la ciutat, va penetrar en cada subconscient. Ara, algunes plataformes ciutadanes indulgents encara criden i agiten la realitat amb la finalitat de salvar certs vestigis de la València coneguda. Entre els núvols de cobalt i de plutoni, sobre desertes ruïnes amb belles piscines, dues dones xarren: - Què té de roí la llibertat que ens ofereix el partit ? Tots volen ser lliures. - Sí, per descomptat. Però una cosa és parlar d’això i una altra diferent és ser-ho. És molt difícil ser lliure quan només eres un producte de consum. Clar que ells no se n’adonen mai que no són lliures… Es tiren tot el dia parlant de la llibertat individual, però en veure a un individu lliure es caguen de por. - Doncs la por no els fa fugir. - No, la por els fa perillosos.
/ València en Venda /
Figura 1. Portada del disc “Cyberiada” (1977) del grup Aviador Dro i produït pel segell discogràfic “Lollipop”. Figura 2. Fotograma de la pel·lícula “Easy Rider” (1969) dirigida per Dennis Hopper. Jack Nicholson (George) parla sobre la llibertat individual amb Peter Fonda (Wyatt). Figura 3. Fotograma de la pel·lícula “Good Bye, Lenin!” (2003) dirigida per Wolfgang Becker. Katrin Sass (Christiane Kerner) descobreix la pèrdua d’identitat de la seua ciutat. Figura 4. Fotograma de la pel·lícula “La Ola” (2008) dirigida per Dennis Gansel. Jürgen Vogel (Rainer Wenger) decideix fer un experiment amb els seus alumnes i crear un partit polític. La gent ho acaba prenent massa seriosament. Figura 5. Fotografia del pensador i economista José Luis Sampedro durant una entrevista parlant sobre la por en 2012. Figura 6. Portada del catàleg “Josep Renau 1907-1982. Compromís i cultura” (2007), editat per la Universitat de València i el Ministeri de cultura.
/ 11 /
Prospeccions literĂ ries
#VotaVV
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
valencia
sharin g
MARÍA OLIVER
city
Arquitecta i pol·lítica. Ha centrat la seua activitat al voltant de la creació de ferramentes de participació ciutadana, pedagogia i difusió en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme i les falles. Actualment és regidora i portaveu del grup municipal “València en Comú” a l’Ajuntament de València.
E
l món a la butxaca, ja no necessitem vehicle propi, ni habitatge propi, ni família pròpia. Tampoc parella ni amant propis, ni treball, ni equip per jugar al bàsquet, ni falla, ni escola pròpia. A València SharingCity les coses pròpies no són necessàries, tot és compartit, tot és sharing. Milers de plataformes digitals ofereixen cotxes, bicis, patinets, parelles, amants, habitatges, col·legis, treballs... pel temps que desitges, sempre curt.... cal garantir la llibertat d’elecció de tots els habitants de la ciutat. Qualsevol necessitat la tens a un colp de dit, a la teua butxaca, en eixa part de tu digital que et coneix millor que ningú. Per fi eres l’amo de la teua pròpia vida, per fi eres lliure i pots triar. Qualsevol opció és vàlida menys romandre. Renunciar a la propietat de les coses et permet accedir a més coses sempre noves. Tot pertany a les plataformes de sharing, elles s’ocupen de tot i defineixen els espais que t’envolten, els pú-
/ 14 /
blics i els privats, des de les places als habitatges, els personalitzen perquè et sentes únic i molt lliure. Les plataformes et preseleccionen els companys de partida, les parelles i els amants, et preseleccionen la música, els llibres i les pel·lícules. En València SharingCity cap dia és igual a l’anterior: podràs aconseguir un treball en la plataforma de minijobs #TreballEnComú, i això et permetrà allargar el teu lloguer compartit més d’una setmana en la plataforma #LlarsFelisos. Com pareix que la sort et somriu, podries conservar dues setmanes a la parella que ha triat per a tu la plataforma #AmorPerSempre. Però clar, segurament el teu fill Lluís no conservarà la seua plaça a l’aula del col·legi reservada a través de la plataforma #EscolaLLiure, aquest any encara no saps a quina falla podràs optar a través de la plataforma #FallesParticipatives, i al teu gos no el tornarà a passejar Susanna, de la plataforma @ElMillorAmic... amb el que t’agradava eixa dona.
/ València en Venda /
En València SharingCity no t’avorreixes mai. Mai entres al mateix bar, cap local resisteix més de 30 dies. Ningú gosarà cridar-te pel teu nom, ni saber el que esmorzes, ni preguntar-te per la teua vida, eixa vida tan pròpia teua, tan plena de llibertat d’opció. Ells, els propietaris de València SharingCity, viuen en un altre lloc, en les seues viles amb jardí, viles històriques amb arbres centenaris i murs de pedra. Els seus cotxes són fets a mesura per a ells, les seues dones són elles, les de tota la vida. Els seus amics, antics companys de pupitre, ara són col·legues de consell d’administració. Els seus fills i filles van al mateix col·legi on ells varen estudiar, des d’infantil a batxillerat, sense canvi de centre ni d’aula, amb el mateix uniforme i el mateix escut en el pit que els seus pares i avis. El mateix equip de rem, el mateix cor i la mateixa falla. Res canvia a la seua avorrida vida quotidiana. Són propietaris de tot el que els envolta i de tot el que t’envolta a tu, no busquen tindre llibertat d’elecció perquè no han de triar, la seua realitat és sempre la millor de les possibles. A més de la seua família i els seus amics s’envolten de treballadors de màxima lleialtat, descendents dels cuidadors dels seus ancestres. Aquests cuidadors cuinen, dissenyen, pentinen, condueixen, contracten i acomiaden, per ells. La seua comesa és que res canvie en el seu entorn, que res falle ni quede fora del seu lloc, que tot encaixe en l’ordre establert que garanteix la pau social. València SharingCity és una democràcia de nova generació, la classe funcionarial fa temps que es va declarar innecessària, ja que la gestió es va demostrar molt més eficient administra-
da directament des de les plataformes de sharing. Els representants públics varen ser reduïts a aquells indispensables per a articular la relació entre la ciutadania lliure i els propietaris de tot. Els polítics es trien i canvien de manera directa des de la plataforma #DemocràciaTotalJa! En aquesta xarxa els candidats i candidates s’agrupen en equips preestablerts d’ideologia definida i són avaluats de manera directa per la ciutadania. Qualsevol càrrec públic pot ser destituït per la seua gestió insatisfactòria. També pot ser condemnat per la ciutadania mitjançant denúncia pública i anònima. Els usuaris de la xarxa voten el veredicte des dels seus mòbils, sense necessitat de jutges, fiscals o advocats. Aquesta nova democràcia ha permés prescindir també del poder judicial. Per fi tot el poder recau en mans de la ciutadania lliure.
“Ells, els propietaris de València SharingCity, viuen en un altre lloc, en les seues viles amb jardí, viles històriques amb arbres centenaris i murs de pedra”
En València SharingCity la pau social és una realitat quotidiana, no hi ha conflicte entre classes perquè tota la ciutadania lliure pertany a la mateixa classe, té accés als mateixos serveis en les mateixes condicions, tots i totes poden triar cada dia i qualsevol cosa que desitgen està al seu abast. Per fi pau i llibertat són compatibles i això s’ha aconseguit gràcies al sharing, a la nos/ 15 /
Il·lustració “Valencia SharingCity”. María Oliver.
/ València en Venda /
tra capacitat de compartir, a la renúncia conscient de la propietat privada i a l’aposta pel canvi constant. La ciutadania lliure de València SharingCity és gent activa, autònoma, gent que ha triat viure a soles amb l’eventual companyia de qui trie en cada moment, que no s’aferra a res ni a ningú. València SharingCity és un producte valencià, fruit del treball intel·lectual del nostre empresariat que un dia va decidir fundar un partit amb un únic punt al seu programa: Vendre la ciutat. Com que els compradors eren ells mateixos i la venda era un mandat de la ciutadania lliure, doncs la cosa va anar prou ràpida. Feia temps que les plataformes intentaven operar a la ciutat però amb l’administració pública tot eren entrebancs i pegues. En guanyar les eleccions la gestió de la ciutat va quedar en mans d’un enorme processador de bigdata, tots els dispositius mòbils dels sharers es varen sincronitzar i la primera ciutat 100% SharingCity va ser València... pura innovació.
“Recordem la defensa davant de l’administració que no entenia que aquest ús, encara que privat, era un ús ciutadà. I enfront de l’opinió de quatre gats que encara es queixaven, que deien que ens quedàvem sense espais públics on compartir, de manera realment lliure, sense haver de consumir...“
El progrés ens ha donat la raó als partidaris del sharing, ara ja no només compartim, ara som sharers que és molt més modern perquè triem el que volem a cada moment i hem aconseguit fer de la llibertat d’opció una forma de vida, ja no líquida com els antics postmoderns, sinó gasosa... pur glamur.
Recordem amb orgull els primers anys del sharing, anys durs on ser un sharer estava mal vist, quan es varen començar a llogar les voreres, les places, les esplanades de La Marina, la plaça de l’Ajuntament... tot es va omplir d’activitat, de terrasses de bars, de xiringuitos, més menuts o més grans, amb activitats dirigides per empreses especialistes a fer-nos gaudir a la gent. Recordem la defensa davant de l’administració que no entenia que aquest ús, encara que privat, era un ús ciutadà. I enfront de l’opinió de quatre gats que encara es queixaven, que deien que ens quedàvem sense espais públics on compartir, de manera realment lliure, sense haver de consumir...
/ 17 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
altra odissea RAFAEL CAMARASA
Poeta i escriptor de relats. Ha dirigit col·leccions de poesia i és autor de nombroses obres. S’acaba de publicar el seu llibre de relats “Lo normal” (Ediciones Contrabando, 2017) i en breu es publicarà el llibre de poemes “Sin noticias de Liliput” guanyador del premi internacional de Poesia Barcarola.
C
amina pel corredor de casa menjant-se la torrada del desdejuni. Ulisses entra en el despatx, se senta enfront de l’ordinador ja encés i deixa l’últim mos de pa sobre la taula. De salva-pantalles pot veure’s L’Hemisfèric -el gran ull dissenyat per Santiago Calatrava-, que, com una ironia d’Internet, sembla mirar-ho tot. Un parell de pulsacions quasi mecàniques al ratolí, i el logo d’una xarxa social es mostra davant ell. Consulta el mur de la seua pàgina personal i veu la foto de la torrada que s’està menjant, en aquell moment acabada de fer, al costat d’una tassa de café fumejant que ara ja està en el seu estómac. “Tot preparat per a desdejunar i gaudir del sol que tenim aquest matí a València”, és el text que ha posat per a acompanyar la instantània. De bon gust, descobreix que té vint “m’agrada”, malgrat el poc temps que porta penjada. Posant el cursor del ratolí en un punt, fa que apareguen els noms dels quals han pressionat la maneta amb el polze alçat. Ulisses s’entreté llegint-los. Després desplaça la pàgina fins al principi i, al peu de la seua capçalera -una imatge on se li veu navegant en un veler, amb la platja de
/ 18 /
de la Malva-rosa al fons-, comprova el nombre d’amics que té. Són més de cinc-cents -cinc-cents dotze, per a ser exactes-, la qual cosa li fa somriure complagut. Tirant l’esquena contra el respatler de la cadira, agafa el trosset de torrada que li queda i s’ho menja degustant-lo. En algun costat, potser una factoria d’Àsia, per uns quants dòlars i un menjar al dia, operaris que abans cosien pilotes i roba esportiva d’una multinacional nord-americana adopten desenes de personalitats i li donen al like, segons les instruccions d’un manual d’estil, perquè el navegant solitari s’alegre davant la pantalla creient que existeixen en el món més de cinc-centes persones que el volen.
Il·lustració “Summer Time”. Escif.
>
/ València en Venda /
/ 19 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
Mes enlla de la disco HONORAT J. RUIZ
mobil
Professor d’Educació Secundària. Ha treballat en projectes d’innovació educativa, educació per al desenvolupament i de relació entre Cinema i Història. Col•laborador en premsa cultural i crítica de cinema. De jove va exercir de faller “outsider”.
D
es de els seus orígens humils i gremials, allà pel s. XVIII, les Falles de València han anat creixent fins a convertir-se en una festa multitudinària que atrau a centenars de milers de visitants i encara que també, per diversos motius, expulsa a una part significativa dels seus habitants que no són falleres i fallers. Però inclús per a la gent més refractària a la Festa, hi ha una cosa, més enllà dels monuments fallers i de la pólvora, que generalment a tots ens agrada sentir a l’inici de l’esclat de la primavera valenciana: la música de pasdoble d’una banda fent un cercavila acompanyant una comissió fallera. Una part essencial de les Falles és música, però no sempre és una música d’arrel pròpia o que tinga un interés cultural especial. Malauradament i cada vegada més forma part del soroll, del desfasament, d’una poc edificant d’entendre l’oci. Quines coses caldria preservar o cuidar de la música de les Falles? Es pot aprofitar l’arribada de turistes i visi-
/ 20 /
tants de tot arreu per a promoure algunes manifestacions musicals valencianes, o en valencià, no estrictament lligades a la festa? Es despersonalitza una festa popular pel fet d’incorporar músiques alienes, d’altres cultures o, al contrari, amplia el seu interès i es modernitza? Sobre algunes d’aquestes coses m’agradaria fer una reflexió sense ànim de ser concloent. Respecte al que tots considerem “Música Popular Valenciana”, aquella que estaria des de els orígens de les Falles i de la gran majoria de cel·lebracions de Nord a Sud de la Comunitat Valenciana, hauríem de parlar en primer lloc del tabal i la dolçaina, els dos instruments el so dels quals ens transporta de seguida a la nostra terra. Aquest gaudeixen de bona salut gràcies a la eclosió de colles de dolçainers que han proliferat en tot el país en les últimes dècades, acompanyant festes i actes cívics diversos. Tanmateix és la música de les bandes eixides de les societats musicals la que associem més que cap
/ València en Venda /
altra amb els cercaviles pels carrers de València, la música de pasdoble: Amparito Roca, El Faller, València,...A la Comunitat Valenciana estan censades 550 societats musicals amb les seues escoles de música, el 50% de totes les d’Espanya, amb 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Aquestes societats nodreixen de bandes de música a totes les comissions falleres, inundant els carrers de la ciutat i dels pobles que cel·lebren Sant Josep de pasdobles i altres músiques que donen alegria a propis i estranys. És cert que el repertori de pasdobles netament valencians i fallers és curt, no molts més dels esmentats, i per a no repetir sempre les mateixes melodies les bandes interpreten altres pasdobles menys adients o música popular de qualsevol gènere. També hi estan les xarangues, que encara que compleixen amb la seua tasca festiva, la seua composició i qualitat deixa molt que desitjar, no sent massa recomanables com targeta de presentació de la cultura valenciana.
Alguns fins i tot es refereixen a les xarangues com “mercenaris musicals”... deixem-lo córrer. Per altra banda, de la mateixa forma que les comissions falleres fan una immensa tasca de socialització i difusió cultural quan participen en el teatre faller, hi ha alguna que altra falla, com la de Pignatelli-Peset Alexandre que va crear la primera banda nascuda al caliu d’una falla. En qualsevol cas, la presència d’una banda eixida d’una societat musical és un segell d’autenticitat que per fortuna es manté en moltes comissions. Els que som més majors encara recordem amb horror quan als anys 70 i els 80 es varen posar de moda les marcials bandes de trompetes i tambors per acompanyar a les falleres i fallers, costum sorollosa i estranya, que afortunadament no va arrelar. La música popular en aquestes dates també té una representació genuïna-
I Edició Electrofallas. Arxiu de Las Provincias.
/ 21 /
/ Mès enllà de la discomòbil /
ment valenciana d’origen no faller: la música de “Moros i Cristians” que ve de les comarques del Sud i que té un repertori mols més ample i viu que els pasdobles. La Falla Almirall Cadalso-Conde Altea ja du 42 anys de la seua famosa “Parada Mora”, amb autèntiques filades que marxen al son d’instruments de vent i percussió fent les delícies de qualsevol etnomusicòleg o aficionat a les bandes sonores de cine “peplum”. Aquesta és una bona forma de donar a conèixer el patrimoni musical propi que ja han imitat altres comissions, així com el propi Ajuntament de València. Tanmateix, pot servir una festa tan massiva com les Falles per a donar a conèixer als habitants de la ciutat i als visitants altres músiques no vinculades directament a les Falles? Jo pense que clar que sí, que l’univers cultural, simbòlic, lúdic i ciutadà de la Festa Major d’una gran urbs contemporània com es València, té que atraure i potenciar tot tipus de fenòmens musicals, sense renunciar als elements propis dels que ja hem parlat abans. Això no és cap
“ La música popular en aquestes dates també té una representació
genuïnament
valenciana
d’origen no faller: la música de “Moros i Cristians” que ve de les comarques del Sud i que té un repertori mols més ample i viu que els pasdobles
/ 22 /
”
novetat. La música lleugera, pop i rock estava ja present des de finals de la dècada de 1950 als paradors fallers exclusius de la burgesia valenciana com els famosos So Nelo o el Parador del Foc a la Plaça de l’Ajuntament. En
Falles 2018. Foto Damián Torres. Las Provincias.
ells, en plenes festes josefines, actuaren als anys 60 figures com Johnny Halliday, Marlene Dietrich, o estimades figures d’aquells temps com Bruno Lomas, Salomé o el sempre recordat Nino Bravo. Clar, que aquestos llocs tenien ben poc de “populars”, ni pels de dins ni pels de fora. Va ser amb l’arribada de la Transició quan algunes falles, poques, en especial la mítica i desapareguda Falla King Kong (1978-1980) al Carrer Jacinto Benavente, tractaren de portar altres músiques, altres estètiques, altres públics, a les nits de març. Allí actuaren entre milers de joves Joan Monleón i Els Pavesos, Al Tall, Remigi Palmero i Bustamante,... músics i cantautors que, amb humor i rebel·lia reivindicaven una música en valencià. Cal assenyalar que la Falla King Kong, a més de ser un monument faller alternatiu avant la lettre, tenia com a cartellistes a dibuixants de còmics de la talla de Sento, Michamurt, Gimeno,... Inclús l’Equip Crònica els va a fer la portada del llibret de la falla de
Cartell Festival Plan B. Falla Borull-Socors (2018).
Contraportada llibret de la Falla King-Kong (1978). Autor: Micharmut.
/ València en Venda /
l’any 1987. Malauradament eren temps de la tristament coneguda com “Batalla de València” al voltant del símbols i una falla com eixa en ple Eixample tenia els dies contats. Més endavant, aquesta torxa de la música en valencià folk, pop, rock,... tant s’hi dona, la va arreplegar la Comissió d’Arrancapins, tot un referent polític, social i de recuperació de les essències de la festa. Allí han actuat des de els anys 90 gent como Atupa, VaDeBo, la Petita Orquesta Pelotaire o el mateix Pep Gimeno “Botifarra”. Aquestes propostes, concerts gratuïts al carrer, són illes de diversitat a la música que els valencians podem escoltar eixos dies. Hi ha altres músiques que es sentien i es senten a les inacabables nits de València. Sempre han existit multitudinaris concerts organitzats per les cadenes de ràdio estatals, els de la SER solen ser els més multitudinaris amb grups i cantants de moda, inclús com em va recordar l’altre dia el crític musical Carlos Pérez de Ziriza, Charlatans va actuar debades a la Plaça de l’Ajuntament a l’any 1994 portats per
oferint actuacions de DJ’s femenines, de música llatina, rumba, balcànica,...o “Plan B”de la ma de la sempre diferent Comissió Borull-Socors que ofereix tres dies de música en directe, rock, jazz, soul, hip-hop, swing, electrònica,...
Dolçaines i tabalets. Foto Agustí Verdeguer (2018).
En definitiva, es tracta de defensar la música més autèntica que acompanya a les falles, el nostre patrimoni sonor, la dolçaina, el tabal, les bandes, les bandes de moros i cristians,...però també cal atraure al públic més jove a la música en directe, a la música més enllà de la “disco mòbil”, que és el que normalment té una qualitat més ínfima, allò que sol causar més queixes del veïns pels decibelis que comporta i per anar acompanyada dels aspectes menys edificants de la nit. La resta de músiques amplien l’espectre de la festa, dels nous habitants, de la diversitat que en pau, goig i respecte pot ajudar-nos a tots a tenir la opció de gaudir de manera diferent de les Falles.
Falla Arrancapins. Foto Josep A. Collado (2014).
la ràdio Cadena Cien. I per diversificar la oferta musical als últims temps han eixit propostes com el Festival “Xé qué bo!” que ja porta tres edicions
/ 25 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
esta la ciutat de l artista faller morta? MIGUEL ARRAIZ
si!
Arquitecte. Ha coordinat i gestionat distints projectes culturals i artístics. És co-Fundador de Pink Intruder i ha fet falles com “Ekklesia” (Nou Campanar, 2015), experimentant amb les falles les possibilitats de l’espai públic i obrint nombrosos debats. Va protagonitzar l’aventura de portar la falla “Renaixement” al festival Burning Man als EEUU i el documental “I’m Burning” que explora les relacions entre aquests esdeveniments. Va començar la seua carrera artística fallera en la comissió de Castielfabib, de la que és faller, amb la falla “Xufina” (2010).
“Is the fallas city dead?” Fotografia per Iván Esbrí.
E
stà la ciutat de l´artista faller morta? Sí! Si un intenta respondre des de la raó i no des del cor, que desgraciadament ens ennuvola moltes vegades. Almenys morta per a l’ús que va ser concebuda. El conjunt d’unes 63 naus dedicades a l’art i l’artesania fallera,
/ 26 /
compta actualment sols amb 23 naus dedicades a mantindre els valors del recentment adquirit Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un escàs 36% d’ocupació “fallera”, la resta estan abandonades o amb usos prou allunyats al pretés (2 magatzems agrícoles, 1 rocòdrom, 2 magatzems tèxtils, 1 taller mecànic, 1 taller de guitarres, empreses d’esdeveniments i publicitat, un
/ València en Venda /
centre de cultura Sij i un llarg etcètera que redunda en la pèrdua del projecte i del caràcter original d’aquest enclavament únic). I eixe 36% d’ocupació “fallera”, treballa en unes naus amb unes condicions en la majoria de vegades deficitàries. Cobertes d’amiant amb nombroses filtracions. Calor asfixiant a l’estiu, fred polar a l’hivern. Cada tempesta dibuixa a les terres de les naus estranys patrons formats per poals que recullen les incessants gotes. Gotes que a manera de tortura malaia van acabant amb la resistència, aquells que encara no s’han decidit a emigrar a millors localitzacions, amb millors preus i instal·lacions. Encara queda un 30% d’ocupants, entre romàntics i atrapats per qüestions econòmiques. I el 36% al qual ens referim és sent optimistes, ja que de les 23 naus amb ús “faller” en tan sols 13 aquesta és l’activitat principal. El que ens portaria a la ridícula xifra d’un 20%. El procés de revitalització, si és que es produeix, serà lent i a més dependrà de molts factors externs i de creixement de ciutat, no entenent la ciutat fallera com una illa. Però més enllà de la ciutat fallera com a espai físic, hi ha un element que és el que la dota de sentit: els artistes i artesans que l’habiten. Fa anys, assistint a unes conferències al Botànic sobre el futur de l’horta, plenes d’intel·ligents arquitectes, urbanistes i no tan intel·ligents polítics -que divagaven sobre fronts urbans, consolidació, trames i un munt d’argot que tant els agrada utilitzar-, van haver d’abaixar les orelles quan des del públic va pendre la paraula un “llaurador”, i els va dir que si volien tindre l’horta en condicions el
que haurien de fer és que el seu treball fos digne i es pogués viure d’ell, que no es preocuparen que ells ja s’encarregarien de que eixe “ecosistema” tan particular tornara a funcionar com un rellotge suís i a ple rendiment. La resta de temes, són draps calents. I ací radica al meu entendre l’únic futur de la ciutat fallera, garantir el futur de la professió, no de l’espai físic. Si l’espai físic es rehabilita i revitalitza serà una conseqüència que la professió és viable, mai a l’inrevés. I el primer que cal fer per a garantir el futur d’una professió és posar-la en valor, i per a això són els propis artistes i artesans els que han d’adonar-se de les seues capacitats, el seu potencial i la seua força com a col·lectiu. Si continuen esperant, com fins ara sembla, que siga l’administració la que vinga a solucionar els problemes, ja poden col·locar una cadira en lloc del poal que recull la gota i fer més curta la espera. I no tan sols la posada en valor, el volum de negoci com en qualsevol activitat és fonamental i actualment en ciutat fallera per a l’exercici 2019 hi ha contractades 37 falles infantils i 67 falles grans, la qual cosa equivaldria (suposant que tots eixos encàrrecs siguen per a la ciutat de València), menys del 10% de les falles infantils i entorn del 17% de les falles de la ciutat. Uns números que parlen de l’escassa potència i impacte econòmic d’una ubicació que va ser pensada per a ser el motor d’una indústria, la indústria fallera. O agafen les regnes del seu propi futur o la resposta a la segona pregunta: Es pot reviure la ciutat fallera? Serà: NO. / 27 /
/ Està la ciutat de l´artista faller morta? Sí! /
tua de forma il·legal. Per això, normalment, els autors es protegeixen en l’anonimat o amb un àlies. Però ací el que importa és l’acció, i no qui l’haja fet. El col·lectiu d’artistes i el seu Gremi -pel que podem veure- l’ha rebut de bon grat; així com persones vinculades a la Festa de les Falles i veïns en general; i els mitjans que s’han fet ressò (À Punt, Levante-EMV). Per tant, hauríem de quedar-nos amb això, ja que està servint per despertar consciència.
Fotografía de Iván Esbrí
Al fil de l’article cal destacar una acció que es va produir l’agost passat, en la qual una sèrie de cartells van aparéixer al voltant de la ciutat fallera, per a cridar l’atenció i sobretot posar en valor el que la fa diferent: els seus artistes i artesans. Acció anònima, signada pel col·lectiu “el patas”, amb un manifest molt interessant que es pot llegir a continuació.
El ple de l’Ajuntament de València va signar un pla de revitalització el 2015, que encara no s’ha executat. I aquesta no només passa per instal·lar cartells de disseny o un mural car. Esperem que els nostres polítics es dediquen més que a paraules i “postureo”, a la protecció d’una professió que està tocada de mort. I no oblidem que parlar de revitalització de la Ciutat de l’Artista Faller, també és fer-ho de la dignificació i protecció de l’ofici d’artista faller, perquè dedicar-se de forma exclusiva a fer falles en la majoria dels casos, no dóna per viure, per això els abandonaments massius dels últims anys.
elpatas1924: Is the fallas city dead? La pegada del passat dissabte 11 d’agost de matinada a la Ciutat de l’Artista Faller de València va ser realitzada pel col·lectiu VISCA EL PATAS!, el qual mitjançant el seu compte d’Instagram @elpatas1924, ha assumit l’autoria. Treballar street art té els seus riscos: pot eixir bé o malament, ja que s’ac/ 28 /
Fotografía de Iván Esbrí
Dades estadístiques d’ocupació i usos obtinguts de l’estudi sobre la Ciutat Fallera realitzat per Jordi Palanca.
Il.lustració per Javier Valiente - Falles Revolution.
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
no siguem idiotes,
juntes i junts
sumem!
CLARA CASCANT (TEXT) I MARTINA ALMELA (IL·LUSTRACIONS)
Clara Cascant és llicenciada en sociologia i ciències polítiques, Màster en Cooperació al Desenvolupament, tècnica de participació ciutadana en l’Ajuntament de Silla, amant del bàsquet i dels animals i sòcia de l’Assemblea de Cooperació Per la Pau. Martina Almela és arquitecta i dibuixant empedreïda. Les seues passejades en bici acaben sempre amb alguna il·lustració. En l’actualitat el seu interés pel dibuix urbà i l’arquitectura computacional es junten buscant noves conexions entre processos manuals i automàtics de creació artística.
A
rriben les falles i amb elles la necessària reflexió. Les falles, eixe patrimoni tant nostre que suposen un altaveu a la crítica i reivindicació amb un toc d’humor. I això ens caracteritza molt, el riure’ns de les nostres pròpies calamitats i fer de l’art un espai de crítica constructiva. Les ciutats són un espai de desenvolupament, d’aprenentatge, de creixement identitari. Deia Saramago (Paraules per a una ciutat, 2008) que el que sabem dels llocs és el que compartim amb ells durant un cert temps en l’espai que son «l’espai està ahí, la persona apareix, després la persona se’n va, el lloc continua, el lloc fa a la persona, la persona transforma el lloc». M’agraden aquestes paraules perquè ens fan pensar en la relació multidireccional que tenim amb el lloc que habitem, en la importància de la ciutadania en la seua transformació i en
/ 32 /
com eixe lloc ens fa ser qui som. I així ens obliguem a plantejar-nos on estem i d’on venim, com estem habitant la ciutat, quina València volem i a quins perills hem de fer front. Per això, quan em vaig plantejar aquestes preguntes vaig pensar que era millor respondre-ho a l’estil faller, col·lectivament. Vaig preguntar al meu entorn, a la meua família i amistats, que em descrigueren breument què era allò que els agradava i que no de València, què és el que els agradaria. He de reconèixer que no totes les persones van respondre, potser no a totes i tots els era interessant respondre a una pregunta formulada per mi per a mi. A més a més, bé sabem que la cultura participativa no és encara el nostre fort. Per participar no sols hem de voler, hem de saber i poder fer-ho. Entre les seues respostes destacaven
/ València en Venda /
de València que és una ciutat acollidora i vibrant, la seua vida al carrer, la seua tradició i història, l’oferta cultural, l’oratge, i especialment la seua llum i gastronomia, l’horta i espais com el riu, l’Albufera o la mar, posant així en valor el seu enclau amb aire mediterrani. Per contra, la majoria rebutjaven el model de mobilitat, algunes destacaven el trànsit i ús abusiu dels vehicles privats, així com el soroll que implica, però també la mancança d’interconnexions en transport públic. Subratllaven les poques oportunitats laborals i el creixement sense referents. D’altra banda, curiosament el turisme apareixia com a valor positiu, però també com a perill per com està suposant l’expansió d’un model consumista que arrossega problemàtiques locals com la pujada dels lloguers, especialment en zones com el Carme. Cada una d’aquestes persones va respondre des de les seues inquietuds, cadascú amb les seues vivències, però
a la fi, tantes coincidències... Ens trobem amb moltes pors compartides: un model econòmic depredador, un sistema heteropatriarcal, el canvi climàtic i la desaparició del que no sols és el nostre pulmó, sinó les nostres arrels: l’Horta de València, la turistificació i l’augment descontrolat dels lloguers, el tancament de les nostres fronteres, desigualtats socials en funció del barri que habitem... Perquè... Què seria d’una València sense la vida al carrer, sense un «sopar a la fresca»? És aquesta la València que volem? Quantes vegades ens han fet aquestes preguntes? Sentim que influïm en la ciutat que vivim? Bé sabem que amb la globalització hem perdut el model territorial clàssic de l’estat-nació i moltes competències ens són cada vegada més lluny i ens és més difícil influir-hi. Ens trobem en un context que ens exigeix construir des de baix amb formes de govern que naixen de la nostra quotidianitat i del
/ 33 /
/ No siguem idiotes, juntes i junts sumem! /
nostre espai més proper, el local. Trobem la necessitat d’exigir poder gestionar allò que ens és més immediat, incidir-hi. No oblidem que la participació és un dret i per això és necessari que aquests mecanismes arriben a totes les persones perquè la governança democràtica local exigeix inclusió. No obstant això, rarament el percentatge de participació en processos participatius, com per exemple les consultes populars o els pressupostos participatius, superen el 3% de la població censada. No podem esperar que tota la ciutadania emplene un formulari de votació, no ha de convertir-se necessàriament en la eina per excel·lència. Tampoc tota la ciutadania estarà interessada en formar part de processos que no sempre ens concerneixen. Però s’ha d’assegurar que aquestes persones disposen d’altres mecanismes per participar-hi. Perquè la inclusió implica processos que consideren no sols la diversitat cultural, sinó la intergeneracionalitat; hem d’escoltar a la infància, a l’adolescència, a la joventut, i fugir d’òptiques adulcentristes; incloure la perspectiva de gènere i fugir d’actituds paternalistes; implicar al col·lectiu migrant, a les persones amb diversitats funcionals, en definitiva: hem d’adaptar processos i escoltar-nos en la nostra diversitat perquè tenim el mateix dret a ser diferents.
/ 34 /
en definitiva: hem d’adaptar processos i escoltar-nos en la nostra diversitat perquè tenim el mateix dret a ser diferents. Ens enfrontem a temps revulsius que ens fan plantejar-nos condicions i models estructurals a debatre, qüestions a les quals no podem fer costat i que van més enllà de parlar de noves inversions. Parlem de la necessitat d’incidir en les polítiques públiques migratòries, d’estratègies de cooperació al desenvolupament. Parlem de que no sols se’ns escolte des de les institucions, sinó que se’ns pregunte per aquelles qüestions que afecten a l’interès de la societat civil. I parlem d’establir mecanismes que cohesionen, perquè una de les majors pors a les quals ens enfrontem és a l’individualisme. Com l’enfrontem? Quantes de les nostres accions diàries reforcen les nostres fortaleses i quantes transformen les nostres debilitats? La ciutat és el nostre espai de desenvolupament, aprenentatge, creixement identitari i la ciutadania som construcció de coneixement i motor de transformació social. Involucrem-nos i reclamem el que és nostre, no siguem «idiotes»!
/ València en Venda /
La paraula idiota prové del grec (idiotes) per referir-se a aquella persona que no s’ocupava dels assumptes públics, sinó sols dels seus interessos privats. L’arrel «idiota» significa «propi».
A la fi hem de passar d’una participació simbòlica a la participació amb control ciutadà, perquè quan vaig preguntar al meu entorn sobre València no estava demanant-los una col·laboració en l’article. No estava informant sobre com participar-hi. Els vaig demanar una reflexió sense una contextualització prèvia. I la participació no és participació si no hi ha consciència.
València ha viscut molts canvis, molts d’ells sense considerar a les persones que l’habitem. Per això hem de fer front al sistema i les qüestions que ens ofeguen i que fan perillar el dret a la ciutat. I aquest dret implica no sols el dret al que ja hi tenim, sinó el dret a poder-ho transformar si així ho considerem. Fer-ne front i sembrar un model que considere com a centre a les persones i el nostre entorn, un Desenvolupament Humà Sostenible, amb decisions basades en el bé comú, considerar alternatives al sistema vigent i enfortir-les. Aquesta és una responsabilitat compartida que requereix de voluntat política, de mètodes i estratègies i d’apoderament ciutadà, i ahí la democràcia participativa és necessària. Si ens plantejem on estem, quina València volem i quins perills hem de fer front, fem-ho col·lectivament, amb humor i alegria, que és el que ens permetrà construir en positiu, perquè juntes i junts sumem!
/ 35 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
el patrimoni invissible de
valencia
DIANA SÁNCHEZ (TEXT I IL.LUSTRACIONS)
Dra. arquitecta, treballa en la difusió del patrimoni arquitectònic i la seua posada en valor, a través de texts i il·lustracions. Autora del blog “Patrimonio industrial arquitectónico”.
A
la ciutat de València tenim una gran quantitat de Patrimoni, un patrimoni que va més enllà de l’històric-artístic, més enllà de les rutes turístiques que es realitzen pel centre de la nostra ciutat. Jo vos vull parlar d’eixe patrimoni que no es troba a les guies turístiques oficials, eixe patrimoni que molts valencians desconeixen. Un patrimoni invisible com el Patrimoni Industrial, el Patrimoni Rural (alqueries) i fins i tot Patrimoni Modern com els antics cinemes. El fet de no ser conegut no li lleva valor a aquest patrimoni, però fa que no es valore pel seu desconeixement, doncs el que no es coneix, no existeix. Durant anys hem perdut grans exemples d’aquests “altres” patrimonis, a causa de la falta de sensibilitat, de coneixement i també de l’especulació. La venda de València també és la venda del seu patrimoni arquitectònic. Hem perdut exemples de Patrimoni Industrial per la planificació del futur Parc Central en la zona del carrer Sant Vicent Màrtir, com l’enderrocament de gran part del conjunt de MACOSA
/ 36 /
(1926), excepte una magnífica nau de dents de serra (creant-se la Plataforma “Salvem les naus de MACOSA” en 2008 per a salvar el conjunt); l’enderrocament de l’antiga fàbrica Ferros Fills de Miguel Mateu (1930-1940) l’any 2011; o el recent enderrocament (2018) de part de l’antiga fàbrica de cerveses El Túria (1947). I en poc temps deixarà d’existir quasi tot el conjunt a excepció de la xemeneia que està protegida.
Il.lustració de Cerveses el Túria
En la zona del carrer Joan Verdeguer, després de la redacció del PAI “Camí fons del Grau” (2005), i arran d’aquest, l’aparició del Pla de Reforma Interior “Camí fons del Grau” (2007), es modificava l’ús de parcel·les originalment industrials, on es planificava una gran
/ València en Venda /
zona residencial, i es proposava l’enderrocament de part de tres dels conjunts industrials que es mantenien en peus. En 2007 es va derrocar quasi tot el conjunt conegut com a Farineres Llevantines, originalment Fàbrica de Farines de Juan Baptista Castellà (1923-1955), destruint, fins i tot, unes magnífiques sitges de formigó que formaven part de la seua última ampliació. En l’actualitat el que queda d’aquesta farinera és una “corfa buida” del nucli original, perquè així es va decidir, per a contenir un programa que encara s’està acabant. També es va perdre part d’uns antics magatzems dels anys 30 (coneguts actualment com a espai cultural Les Naus), i els antics magatzems d’abonament químic d’Azamon S.A. (1931), magatzems que van ser mutilats en derrocar-se part d’ells.
Il.lustració carrer Joan Verdeguer
També es pot parlar d’exemples abandonats i deteriorats per la desídia de propietaris i administració pública (en molts casos la propietària del conjunt). Com és el cas de l’antiga estació ferroviària del Grau (front el Cobert del Port núm. 4), l’estació més antiga d’Espanya que queda en peus (1852), la qual és Bé de Rellevància Local (BRL). Però aquest nivell de protecció no impedeix que s’empapere de propaganda, que se li facen pintades, que haja sigut okupada o que durant diversos anys haja sigut el “suport” de la Fira de Na-
dal (denunciat de manera continuada per l’Associació “Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural”, fins que finalment s’ha separat la fira de l’antiga estació).
Il.lustració estació del Grau
Altre polèmic cas d’abandó és el de l’antiga fàbrica de ceràmica majòlica La Ceramo (1888-1889) del barri de Benicalap, un altre exemple amb un grau de protecció de BRL, però que en l’actualitat segueix abandonat i a l’espera d’una rehabilitació que no arriba. En 2016 es va realitzar un servei d’assistència arqueològica per al control de treballs de neteja i desenrunament del conjunt, realitzant una recollida de mostres i un inventari. En 2017 es va realitzar l’estudi històric del conjunt com un estudi previ per a la seua futura recuperació, però segueix sense plantejar-se un ús adequat ni un projecte.
Il.lustració de la Ceramo
/ 37 /
/ El patrimoni invissible de València /
Un altre patrimoni bastant infravalorat són els edificis dels antics cinemes, un patrimoni quotidià i pròxim, en part desaparegut. Un cas molt polèmic és el del possible enderrocament de l’antic cinema Metropol, notícia que va aparéixer en 2017, i que va provocar un gran moviment d’associacions i ciutadans interessats per salvar i protegir l’edifici, creant-se la Plataforma “Salvem el Metropol”. Es tracta d’un exemple d’arquitectura que mescla estils: art decó i racionalisme. Un edifici que originalment (1860) era de caràcter residencial, però que es va transformar en cinema en 1934 amb projecte del reconegut arquitecte Javier Goerlich Lleó. Un edifici de gran interés per la seua autoria, la seua arquitectura, la seua transformació o la seua història. Però encara amb tots els seus valors es tracta d’un edifici que no té cap nivell de protecció, és per això que es va poder plantejar el seu enderrocament per a construir un hotel al seu lloc. Però gràcies al gran moviment que hi ha hagut per a la seua protecció, s’ha salvat de la destrucció… per ara.
Il.lustració Cinema Metropol
/ 38 /
Un altre tipus de patrimoni poc valorat és el patrimoni rural, com les alqueries. Tenim bellíssims exemples que es troben en un lamentable estat de degradació i abandó com l’Alqueria de la Torre (Bé d’Interés Cultural al costat de l’Alqueria del Moro en Benicalap), l’Alqueria de Falcó (barri de Torrefiel), l’Alqueria de Serra (barri de Benimaclet) o les Alqueries del carrer Olba (barri de Marxalenes). El nivell de protecció d’aquestes alqueries no ha impedit que s’abandonen i degraden per la falta de manteniment, i en definitiva per la falta d’interés dels seus propietaris, els quals, en molts casos, veuen més un problema que un conjunt de gran valor patrimonial que es podria recuperar i reutilitzar. L’Associació “Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural” ha realitzat un gran nombre de denúncies per l’abandó d’aquests conjunts per a sol·licitar el seu manteniment, arribant fins i tot a recomanacions del Síndic de Greuges, però ni així s’aconsegueix el seu manteniment ni recuperació.
L’Alqueria del Moro (conjunt BIC del barri de Benicalap) ha estat durant anys abandonada, degradant-se més i més, fins que l’agost de 2018 es va desplomar part de la coberta d’una de les cases que conformaven el conjunt, afectant una de les seues façanes, no danyant a l’edifici principal de l’alqueria. Aqueix mateix mes va començar la rehabilitació de la Casa del Senyor del conjunt (únic edifici de propietat municipal), el qual albergarà un centre d’interpretació de l’horta. Hi ha hagut destrucció i desinterés per aquest tipus de patrimoni, però també, per sort, hem assistit a recuperacions d’alguns exemples d’aquests “altres” patrimonis. Com la recons-
/ València en Venda /
trucció de dues de les antigues naus de fusta del conjunt de SA Cros com a espai esportiu per a pàdel (2010) o la recuperació de la nau de formigó del mateix conjunt com a església (2010). La rehabilitació de l’antiga Tabacalera de València (1905-1909) com a oficines municipals de l’ajuntament (2010), encara que va estar envoltat de polèmica pel fet que es va plantejar l’enderrocament d’alguns elements del seu conjunt, apareixent la plataforma “Salvem Tabacalera”, que no va evitar l’enderrocament d’aquests elements. Un gran exemple de recuperació de Patrimoni Industrial és el ja conegut cas de l’antiga fàbrica de foneria Carlos Gens (1930), coneguda popularment com a Bombes Gens, i en l’actualitat és el Centre d’Art Bombes Gens, al barri de Marxalenes. Després d’un breu repàs per alguns exemples d’aquest patrimoni desconegut de València, es pot arribar a la terrible conclusió que s’ha perdut un gran nombre d’elements i que molts altres es troben en un estat lamentable d’abandó. I això és degut, principalment, a la falta d’educació patrimonial; a la falta de consciència de l’existència de tot aquest patrimoni, de la seua història
Il.lustració Bombas Gens
i del que significa. Però estic parlant d’educació patrimonial ja no només als col·legis i universitats (que és una cosa necessària per al futur del patrimoni), sinó de la formació contínua que haurien de tindre els tècnics municipals i fins i tot els dirigents polítics, perquè haurien de conéixer el patrimoni de la seua ciutat, per a poder entendre-ho i valorar-lo i així voler recuperar-ho, més enllà de plantejar-ho com a “arma llancívola política”. Es tracta d’ensenyar quin valor té aquest patrimoni i que la seua rehabilitació i recuperació per a un nou ús és possible, no sent necessari el seu enderrocament per a realitzar noves construccions; formant així part del futur de la ciutat. Tot aquest patrimoni forma part de la història de València i per això hauria de ser apreciat, però sobretot conegut i reconegut pels mateixos ciutadans. Així doncs, vull animar a tots els que hagen tingut la paciència de llegir-me fins al final, al fet que es passegen per la ciutat fora dels recorreguts “oficials”, perquè hi ha molt a descobrir més enllà de les muralles, molts edificis i conjunts que visitar i moltes històries per conéixer i aguaitar. Vos convide a redescobrir València per mitjà del seu patrimoni desconegut.
/ 39 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
valencia espai
els carrers en falles
d inspiracio
JOSÉ MARÍA TOMÀS LLAVADOR
Arquitecte i professor d’urbanisme en la Universitat. Director de la revista “Lars, Cultura y Ciudad” i l’editorial “I See Books”, dedicades ambdues a la reflexió i al debat de la ciutat com lloc on es conjugen tot tipus de manifestacions socials i culturals. Té un dels estudis d’arquitectura i enginyeria més grans de València, on han desenvolupat obres com Feria València, el masterplan de la Marina Real Juan Carlos I, l’ordenació del Grau o el Masterplan de l’America’s Cup, entre altres.
V
alència és una ciutat mediterrània que conserva les seues tradicions culturals i els costums i festes més populars, però les Falles de València no són sols una tradició, són la representació viva de la festa. Els ciutadans i els turistes, vinguen d’on vinguen, se sumen fàcilment a l’ocupació dels carrers i dels espais públics que constitueixen sens dubte un element essencial de convivència. La concepció de l’espai com a continent del visible, dels objectes i de les estructures que componen la ciutat, té arrel platònica. Aristòtil defineix el
Construccions futuristes de “Blade Runner”. Ridley Scott, 1982.
/ 40 /
d’ordre civil (A. Ariño), que es repeteix cada any atesos uns mínims i sorollosos protocols. L’arquitectura moderna presenta una oferta nova d’estil i representació sobre el volum de plans horitzontals, una manera dinàmica de comprendre l’espai construït, l’espai habitable, una forma lliure de façanes transparents: el vidre, les grans llums que ens permet la tecnologia, els pilars esvelts, l’aparador... És a dir, la creació de llocs que donen continuïtat al carrer, als espais col·lectius. Com en tota litúrgia, en aquest cas civil, precisa de lletra i música, i referent a València, a més, se suma l’espai i el temps. L’espai per a generar instal·lacions efímeres, monuments fallers que es converteixen en foc i fum, alhora que s’inverteixen els processos i el continent es converteix en contingut i en espectacle. El carrer transvestit en mode “passatge de l’espectacle” a
/ València en Venda /
cel obert. Com els passatges de Paris en el segle XIX van ser la millor arquitectura del segle per a W. Benjamin. El temps i el moviment. La velocitat va posar en crisi tots els valors de la ciutat; vam tindre les velocitats urbanes de rècord, la ciutat amb més semàfors del món, per damunt de Nova York. Però les falles tornaven cada any a recordar la seua no necessitat: que el carrer no és un lloc de pas sinó el centre, l’escenari i el saló de totes les representacions civils i col·lectives.
boscos urbans, són creats per al gaudi i la bellesa. El que és deforme al “cànon“ tendeix a ser exclòs i el grotesc es repudia, excepte a València (ciutat eclèctica), on el cànon és intemporal. Ens costa entendre que l’ànima de les ciutats no radica només en factors funcionals o productius, sinó que també els símbols i la imatge o els somnis són part de l’estructura de la ciutat, són la seua petjada màgica (K. Schlögel).
El moviment dels Futuristes, a principi del segle XX, va plantejar tots els dubtes subversius en relació a la percepció de l’espai. La popularització de la fotografia i el cinema van canviar llavors la ubicació de l’espai. Van fer d’ell una cosa flexible, enorme, exportable, abastable, fins i tot imaginable, transportable en una caixa (Garcia Alix).
Per això, aquesta ciutat és un lloc binari i humà al mateix temps, de tensions, de representacions i d’intercanvi i, alhora, de genis, de manifestacions efímeres, monumentals, d’instal·lacions de llum, de falles, que generen missatges que els ciutadans percebem. No es podia interpretar millor aquest esperit eclèctic i màgic, sinó amb el gran homenatge a València que suposa el Museu de les Ciències, la Ciutat de les Ciències.
Podem valorar escenaris diferents i distants. La fotografia aporta proves estàtiques que és possible comparar. Els paisatges de la Ciutat (B. Plossu), com el jardí o el parc, el carrer o els
Carrers i places com a continent de la “Festa Màxima”, que són les Falles. Una cita amb els somnis i la imaginació que es produeix també en moltes altres ciutats de la nostra comunitat i que té
Tràfic neoyorquí del demà amb el que haurà de lluitar el taxista de hui en “Le Cinquème élement”. Luc Besson, 1997.
/ 41 /
/ Els carrers en falles. Valencia espai d´inspiració /
en la capital, sens dubte, el nivell més alt d’excel·lència. València ofereix dos llocs únics per a aquesta concelebració multitudinària: la plaça de la Verge i la plaça de l’Ajuntament, els grans escenaris que convoquen els actes de major intensitat. Però els carrers de la Pau, Sant Vicent i la plaça de la Reina no són menys transcendentals en la seua representació protocol·lària, que no és una altra que la desfilada major de totes les desfilades, el més emotiu, l’ofrena. Aquests són els escenaris “presos”, els carrers de la Reforma Interior oberts per a la desfilada de la festa des de sempre, això és, des que els republicans, inspirats per Blasco Ibáñez van voler. A més, és clar, de l’ocupació plena de carrers i passejos en tots els barris de la ciutat per les comissions falleres al complet. El canvi que s’està donant en la configuració de la ciutat, que ha passat d’una morfologia ràdio-cèntrica, amb un centre dens i compacte durant segles; a un altre model diferent amb dues polaritats: una és el Centre Històric i un altre el Port-Grau. La nova realitat ens obri una oportunitat per a les Falles. La força tensional que exerceix l’obertura al Mar de València
permet pensar en la gran dàrsena, que és la plaça més gran de la capital, amb làmina d’aigua central inclosa. Enfront del nou barri del Grau, d’acord amb les tendències de les grans ciutats occidentals (Madrid, per exemple) amb espais oberts i verticalització de l’edificació, concentració de sòl i optimització de recursos, noves tecnologies, energia neta, transport públic, etc. Tot això permet imaginar l’oportunitat per a la festa màxima de València, un nou escenari cívic sobre el mar. Les falles hauran d’aprofitar per a créixer en el segle XXI cap a una dimensió universal, tal vegada una falla tecnològica, o un holograma gegant sobre l’aigua o una naumàquia fallera sostenible i màgica. Potser permetrà reprendre l’ànima marinera, incorporar l’esperit mediterrani que faça possible un altre creixement, un altre salt de les falles que davant dos orígens: el del cànon de bellesa popular i el del nou-futurisme. Què serà capaç de brindar aquesta nova etapa a la festa i a València? Potser els missatges de resposta estan ja escrits i esculpits en les Falles d’enguany 2019. Bones festes i bona sort.
Magnificiència del Madrid futur, segons una campanya en televisió de la Conselleria d’Economia i Innovacions Tecnològiques de la Comunitat.
/ 42 /
Antonio Sant’Elia. Centrale elettrica, 1914.
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
els artistes son putes, com la RICARDO RUÍZ
E
ls artistes són putes, com la resta” és la màxima amb la qual conclou la sobretaula d’un opulent menjar en un esdeveniment organitzat per l’aristocràcia americana a la pel·lícula “Avall el teló” (Tim Robbins, 1999). Al voltant de la taula, l’oligarquia de l’època debat sobre l’art que la societat consumirà, acorda quins estils enaltiran els periòdics i la crítica, “L’art serà apolític, abstracte. Colors i formes, no política […] els meus periòdics parlaran d’això com l’últim” diu Rockefeller. Aquells artistes preocupats per temes socials seran perseguits, “No exhibirem les seues obres i els fotrem, han de menjar i s’adaptaran, pura supervivència”. Així, entre riures, quatre homes i una dona –clara i intencionadament representada com una “dona florer” en l’escena-, assaboreixen el poder que consumen sobre l’opinió pública.
resta No obstant això, existeix l’esperança. Tim Robbins compta, en una de les seues millors pel·lícules i amb gran bellesa narrativa i fotogràfica, eixa resistència popular al control oligàrquic del pensament. De fet, una escena divertidíssima de la pel·lícula és la protagonitzada pel pintor Diego Rivera al vestíbul de l’edifici Rockefeller, negant-se a esborrar a Lenin de l’enorme mural que ha pintat al costat de la seua esposa, Frida Kahlo, en el cor de la bèstia. En representació de l’artista lliure que es resisteix a vendre la seua ànima al diable, Diego Rivera es nega a acceptar les demandes del seu client, que pretén que ell pinte el que no pensa, que siga el que no és. El procés artístic del mural és apassionant i acalorat, les relacions entre el client i l’artista es tiben segons avancen els treballs. Tant és així que en una de les escenes es produeix, entre crits, el següent diàleg:
Fotograma de la pel·lícula “Avall el teló” (Tim Robbins, 1999). L’oligarquia debat sobre quin art es consumirà.
/ 44 /
/ València en Venda /
- “Aquesta no és la nostra revolució Diego. Açò són els Estats Units, no Rússia. - I jo sóc Diego Rivera, no Frederic Remington. - No entén que és completament inapropiat pintar a un líder comunista en el vestíbul de l’edifici Rockefeller? - No, no crec que res en l’art siga inapropiat. Pinte el que veig. - Haurem d’insistir que esborre eixa cara. - Ni se li ocórrega! És clar?! - Fill de puta!! Això és una traïció!!”
Però si l’art està sotmés a un control, la seua raó de ser, la llibertat, s’esvaeix. Si continuem amb el que ens esdevé ací, que és l’art faller, una de les principals estructures i mecanismes d’autocensura i control ho constitueix l’assignació dels premis. El govern estètic i crític de les falles ve determinat per la seua valoració en l’escala d’aquests guardons, que controlen les peces que es planten en l’espai públic eixos dies tan especials, limitant la llibertat creativa dels artistes, adscrivint-la a qüestions d’estil que donen motiu a la uniformitat i la limitació creativa. L’objectiu del mecenes i de l’artista passa a ser, en eixe moment, aconseguir un premi en no sé quina escala de valoració, sense atendre a la idea o a la crítica rere la falla, allò que amb el seu caràcter efímer ens ensenya, mentre un estendard de premi actua com a mecanisme de distracció. És a dir, la importància per aconseguir aquests premis actua en molts casos com a forma de control del resultat, perquè els últims anys s’ha premiat volum per damunt d’idea, vacuïtat per damunt de crítica, repetició per damunt d’innovació.
Fotograma de la pel·licula “Avall el teló” (Tim Robbins, 1999). Diego Rivera (Rubén Blades) està pintant el mural “L’home en l’encreuament” al vestíbul de l’edifici Rockefeller i es resisteix a esborrar a Lenin malgrat les demandes del seu client (John Cusack).
Així, en ambdues escenes, “Avall el teló” reflexiona entorn la integritat de l’artista com a individu i entorn els interessos del poder per establir el control sobre les expressions creatives i culturals. En definitiva, es tracta de controlar el pensament amb la finalitat de no perdre privilegis: controlar les expressions populars per a limitar la seua força.
La uniformitat que resulta d’aquest control ho és tant en la seua solució formal, com en la seua idea generadora i primigènia, perquè en l’art, l’estètica i l’ètica sempre van lligades i són indissociables. D’aquesta manera, és important entendre que els artistes que estan treballant en les falles I+E (innovadores + experimentals), no solament plantegen una reforma estètica de la falla, sinó que aquesta és la conseqüència única d’uns valors que tenen per objecte reflexionar sobre reformes estructurals en la festa fallera. Aquests valors són, generalment, la preocupa/ 45 /
/ Els artistes són putes, com els altres /
ció o sensibilitat pel medi ambient, la importància de la idea artística i el procés creatiu, la convivència veïnal, la participació ciutadana, la llibertat d’estil o la reflexió sobre l’apropiació i ocupació de l’espai públic urbà, entre altres. Aleshores, els artistes són novament idealistes, Quixots en un món de Sanxos; imaginen les falles del futur i les projecten cap endavant, lluitant contra gegants molins amb un moviment difícilment alterable. Però la veritat és que aquesta resistència a l’uniforme moviment de la realitat té diverses causes. Per exemple, si atenem aquesta relació entre ètica i estètica en les celebracions populars, és comú adscriure estils estètics a ideologies polítiques i, amb això, és fàcil entendre el poder estètic sobre els sentiments i l’imaginari col·lectiu, així com l’interés polític pel control artístic.
Cartell per a la “Gran Fira de València” (1939) dels cartellistes José Bellver y Manuel Diago.
Cartell per a la Conselleria de Cultura i Propaganda (1936) del cartellista Arturo Ballester.
/ 46 /
/ València en Venda /
<
- Enalteix la tradició estètica a través del vestuari i l’estil gràfic. - Promou el centralisme. Bandera espanyola. Escrit en castellà. - “1939. Any de la victòria”.
- Tradició estètica moderna. - Figuració fantàstica. Estil in fantil y absència de crítica coetània. - Art contemplatiu. L’espectador mira l’obra. - Espai urbà privatitzat, col·locació de tanques publicitàries.
<
“Tragèdies romanes”. Falla Ramiro de Maetzu-Leones (2018), Artista: Germans Miñana.
>
- Enalteix l’avantguarda estètica mitjançant l’estil gràfic, l’expressivitat i la diagonal. - Promou el localisme. Elements valencians. Escrit en valencià - “El país valencià a l’avantguarda d’Iberia”. Ideologia progressista.
- Avantguarda estètica. - Crítica ferotge sobre tema coetani. - Art participatiu. L’espectador participa de l’obra i pot barrejar-se amb ella. - Espai urbà amb absència de tanques.
“De pesos i conflictes”. Falla Lepanto-Guillem de Castro (2015). Artista: Anna Ruiz.
> / 47 /
/ Els artistes són putes, com els altres /
“Concepte, precepte i afecte”. Falla Mossén Sorell-Corona, 2008. Artista: Alfredo Ruiz.
L’estètica té doncs unes clares connotacions polítiques i, amb això, també urbanes. En la història de les falles l’experimentació posseeix ja un llarg recorregut. Potser la falla moderna més transgressora va ser “Concepte, precepte i afecte”, plantada per l’artista Alfredo Ruiz per a la comissió Mossén Sorell-Corona l’any 2008 i que va suposar el punt més alt a la seua carrera artística fallera. Eixa diagonal roja vessada enmig del carrer obligava l’espectador a encaminar-se a un recorregut dictat per forces alienes a ell, convertint-lo en el protagonista de l’obra en desviar-se del camí establert. Fins eixe moment, aquest tipus de falles no deixaven de ser exercicis puntuals que han enriquit indubtablement / 48 /
la història de la celebració. No obstant això, l’aparició d’una sèrie d’artistes de diferents camps creatius que les han impulsades al llarg dels últims anys, la seua constitució com a federació oficial o l’interés públic per aquest tipus de peces artístiques, està atraient sectors culturals fins ara aliens a les festes falleres. Qui sap si aquesta ventada d’aire fresc serà el detonant perfecte per a desencadenar una reflexió com a resposta al creixement desenfrenat de la festa, a la qual s’han incorporat realitats que normalment enalteixen el seu costat folklòric i festiu per damunt de la seua dimensió cultural i reivindicativa. Les conseqüències són una invasió desenfrenada de l’espai públic urbà:
/ València en Venda /
infinitat de trastos inútils soltats pels carrers ens impedeixen millorar l’experiència urbana que suposa la contemplació artística. La ciutat alterada rares vegades és capaç de millorar la nostra experiència ciutadana, en una oportunitat perfecta i única per a aconseguir-ho.
Meme de Facebook. Molt compartit pels usuaris.
Arribats a aquest punt, si repassem detalladament altres festivals dels voltants, s’aprecia com, a través de l’art i la cultura, sí que s’han regenerat nuclis urbans, s’ha millorat la convivència o s’ha transformat positivament la ciutat després del seu pas. És el cas del festival M.I.A.U. Fanzara (Museu Inacabat d’Art Urbà), a Castelló. Un esdeveniment que reuneix una sèrie d’artistes de tot el món que realitzen grafitis o intervencions urbanes, mesclant-se i convivint durant uns dies amb la població local. Així, es genera una experiència rica d’intercanvi i es regenera la zona. Les obres romanen fins a la següent edició (té periodicitat anual) i generen una atracció turística –de tipus cultural- durant l’any. Un altre exemple de festival que ha aconseguit regenerar un centre his-
tòric ha sigut elCasc, a Villena. Durant cinc edicions, s’han desenvolupat activitats culturals de tota mena al barri del Raval, on existeixen problemes ètnics i de convivència. Les idees de joves de tot el món, materialitzades a través de diferents tallers, han millorat les condicions de la zona i les seues relacions humanes
elCasc. Villena (2016). Fotografia de Lucas Vidal Momparler durant un dels tallers del col·lectiu RIMA.
Tota aquesta regeneració i millora urbana que les falles podrien generar després del seu pas, sovint passa desapercebuda per la fira que les acompanya i que inunda la totalitat de l’espai públic amb carpes, tómboles, tanques o xurreries. La màgia del recorregut artístic per una ciutat de vianants transformada passa desapercebuda pels decibelis de les discomòbils de reggaeton, el soroll descontrolat de projectils, els racons plens de pixades o els gots de litre de plàstic llançats indiscriminadament a les voreres. En definitiva, un enorme circ impersonal, que no dota d’un caràcter únic i especial a una ciutat que sembla preferir el cíclic i repetitiu sobre el nou. Que anteposa la tradició estanca a la tradició efímera i adaptable, que és on precisament radica la màgia de les falles. El valor pel qual una tradició pot adaptar-se constantment, ensenyant-nos una cosa nova cada any; enriquint-nos. / 49 /
/ Els artistes són putes, com els altres /
La veritat és que, malgrat els esforços d’eixos artistes que, a través de nous llenguatges, pretenen introduir una sèrie de valors nous sobre els quals reflexionar -que millorarien indubtablement la ciutat i l’experiència urbana els dies de falles-, en la majoria d’ocasions el judici públic s’ha centrat merament en la formalitat estètica de les seues falles, i els artistes han sigut castigats i perseguits en l’àmbit popular i institucional. La maquinària i els engranatges de l’uniforme gir dels molins s’ha vist inalterat. No obstant això, nombrosos festivals culturals sí que aconsegueixen a València millorar la ciutat després del seu pas, és el cas de Benimaclet Confusion, Districte 008, Cabanyal Íntim, Factoria d’Arts de Patraix o Russafart, entre molts altres. Per què una festa
/ 50 /
que gira entorn de la crítica i la creació artística en l’espai públic no aconsegueix normalment connectar amb les persones involucrades en aquests esdeveniments? Hem de buscar les respostes en les entranyes de la nostra pròpia realitat. El temps i els anys pesen sobre els nostres muscles i ens fan repetir estructures ja gastades i centenars de vegades cremades abans. El concepte de tradició ens autocensura i ens atrapa. Les enormes dosis de festa i de folklore ens distrauen. Els premis, els rams i els protocols ens controlen intencionadament. A la fi, els seductors cants de sirena ens confonen i, sense adonar-nos, ens apartem del que és important, abraçant el que és transitori. Però tenim una cosa única entre mans.
/ València en Venda /
El gir dels molins pot alterar-se sempre que els espenten gegants. Deixem crear a eixos artistes i que Diego Rivera triomfe sobre Rockefeller. Que Tim Robbins s’equivoque en el títol d’aquest article i puguem construir una ciutat millor.
València. Nit de la Cremà.
/ 51 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
Materials per a una teoria estetica de les falles ROMÀN DE LA CALLE
experimentals II
Catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art. Assagista, traductor i crític d’art. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia. Ha sigut Director de l’Insititut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València i President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Després de la seua jubilació, va ser anomenat Professor Honorari de la Universitat de València i ha rebut nombrosos reconeiximents, l’últim, el seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló.
A
la primera part d’aquest text (1) partíem de la tensa dualitat sorgida, en ple segle XVIII, a l’abric de la il·lustració, entre els respectius plantejaments defensats, com a caps visibles de les corresponents opcions, per Denis Diderot (1713-1784) i per Charles Batteux (1713-1780), sobre la complexa qüestió de les possibles relacions que les Belles Arts i el món de les Artesanies podien mantenir o no, entre si. Mentre la postura de Diderot veia precisament en eixa imprescindible relació (Arts liberals / Arts mecàniques) una de les claus bàsiques del desenvolupament futur, Batteux posava els fonaments, del que podríem denominar el Sistema Academicista, propiciant, per contra, un èmfasi radicalitzat en el prioritari suport sociocultural de les Belles Arts / Nobles Arts, enfront de les diverses i funcionals Arts Mecàniques. Ja comentàrem, així mateix, com la història es va inclinar, de forma ràpida / 52 /
i fonamentalment, del costat de Batteux, mentre la proposta diderotiana, d’estrényer de forma progressiva els llaços entre les arts i les artesanies, només afloraria puntualment i de manera eficaç en dos concrets moments posteriors, precisament un sols en cada respectiu segle següent. Primer, de la mà de William Morris (1824-1879), encarnant-se a través de l’actiu compromís de reivindicació estètica i opció reformista, que va ser el moviment Art & Crafts, ja a la fi del XIX anglès. Després, en el segle següent, la segona opció es materialitza amb l’efervescència de l’ampli ventall de propostes, centrades en el Staatliches Bauhaus alemany (1919-1933), centre propiciat per la solvent figura de Walter Gropius (1883-1969). Tot un destacat moviment cultural, del qual enguany, justament, commemorem un segle. En aquest context històric, fent ara un pas més en l’acostament a aquesta temàtica, considerem de màxim
/ València en Venda /
només siga amb brevetat, ja dins de la història del marc valencià-- a un curiós, alhora que eloqüent, fet: la instauració de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1768). Entitat, la comprensió històrica de la qual, deu necessàriament contextualitzar-se a través d’una singular cadena diacrònica, definida per tres concretes baules: L’Académie Royale de Peinture et de Sculpture (París, 1648) / La Reial Acadèmia de les Tres Nobles Arts de Sant Ferran (Madrid, 1752) / la ja citada Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València, 1768). Volem amb això subratllar que la dependència / construcció / implantació del sistema acadèmic respectiu, també en el marc valencià, seguirà així mateix, de manera puntual, aquesta sèrie escalonada de respectives i directes influències, que afectaran, com veurem, directament a les relacions entre el domini de les arts i el de les artesanies. És a dir, que amb l’arribada de la Monarquia Borbònica --pel que fa al vessant del calat acadèmic espanyol i el sistema de principis reguladors que anava a conformar l’estructura i la xarxa de les Reials Acadèmies al nostre país-- el model determinant implantat va ser, sens dubte, activament i de forma radical, el que corresponia al protocol francès.
Justament, l’aclariment-recordatori inicial, que hem apuntat, en relació a la diatriba Diderot / Batteux, recobra ací tot el seu abast i ple sentit. No en va, el segle llarg d’existència prèvia que l’Académie Royale de París comporta en la seua història, des del XVII, és el millor exemple del tibant desenvolupament diacrònic d’aquesta complexa diatriba, plantejada entre la dualitat (complementària i opositora) dels Arts libéraux et els Arts mécaniques. Nombrosos documents ens demostren aquesta permanent pugna entre les dues postures, al llarg i en el si del Sis-cents acadèmic francès (2), que curiosament es reproduïx, manté i reformula paradigmàticament en les conegudes diferències, sobre el tema, plantejades per Diderot i Batteux, que ja coneixem. Justament, però, el constatat triomf de Batteux sobre Diderot, en el context francés, que ens ocupa, no és només
Cal recordar així mateix que la Royal Academy of Arts de Londres fou també creada el mateix any que la Reial de Sant Carles de València. De fet l’arquitecte Sir William Chambers, amb el recolzament reial, el 10 de desembre del 1768 iniciava l’aventura acadèmica anglesa, seguint l’onada il.lustrada de preocupació pel gust, les normes artístiques i el control estètic en l’educació.
/ 53 /
/ Materials pera una teoria estètica de les falles experimentals II /
es vol transmetre l’eslògan de que, per fi, “s’ha retornat la llibertat a les arts”, lluny ja de la supeditació i el control dels diversos gremis, històricament actius i fortament estructurats fins a aquell moment. Encara que aquelles tensions seguiran, efectivament, en els temps i en els espais confrontants.
José Vergara (1726-1799). Autorretrat.
sociocultural i de poder, sinó també acadèmic (3). Serà Charles Batteux qui acabarà definint eficientment la base del sistema estètic-ideològic, en el marc institucional de la Académie Royale, a través del seu llibre fonamental Els Beaux-Arts reduits à un même príncep (1746). La teoria esdevé doctrina. Una postura (la prevalença de les Belles arts) se superposa oficialment a l’altra (la possible connivència entre les arts i les artesanies). L’oficialisme acadèmic francès està definit i marcat amb tota claredat i, des d’aquest context s’anirà estenent pels corresponents espais europeus, a través del poder institucional, amb les seues influències, encàrrecs i prebendes. El conegut dictum clàssic del moviment acadèmic –Libertas artium restituta-no solament reflecteix una doctrina, sinó també el triomf i la independència dels artistes individuals sobre els gremis. Tal és la realitat de base. Per això / 54 /
Potser una manera, més directa, d’entendre les claus de la situació, que anem esquematitzant –la pugna operativa entre les arts i les artesanies--, ens les puguen evidenciar, amb major força didàctica, les directes i plurals referències al naixement, primer, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara (1754-1761) i, més tard --després de l’esgotament i la dissolució d’aquest inicial intent, per falta dels necessaris suports del poder monàrquic-- l’establiment definitiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1768), a la ciutat de València, d’on sorgirien tant l’Escola Superior de Belles arts (hui facultat, des del decret estatal de 1978) com, posteriorment, el Museu de Belles Arts (reconegut oficialment en 1839), situat, en l’actualitat, en l’antic edifici de Sant Pius V, on comparteix espais amb la Reial de Sant Carles, des de 1942, havent passat abans, les tres institucions (Acadèmia / Escola / Museu) per la coneguda seu del Convent del Carme (des de 1848). (4) La història d’aquesta aventura, que acaba de complir 250 anys, comença quan els representants municipals, a mitjan segle XVIII, sens dubte influïts des de diferents flancs ciutadans, s’adonen del interès que pot tindre l’establiment d’una acadèmia d’ensenyaments artístics, amb caràcter fix i oficial, a València, que puga propiciar i assegurar la docència de les abans mencionades Nobles Arts (pintura, escultura
/ València en Venda /
i arquitectura), al fil de la influència francesa, exercida ja a Madrid, com a capital del regne, gràcies a l’acció imperativa de la Reial Acadèmia de Sant Ferran, recentment creada en aquells moments (1752).
va, aquests ensenyaments “elementals” es veien com a decisiu complement / relleu dels treballs gremials i eren fonamentals en els afanys projectuals, de cara el futur immediat, de les aspiracions dels representants del municipi.
Cal matisar, però, que tal interès no solament era propiciat des del destacat desig d’aconseguir un centre executor i difusor de l’ensenyament “superior” de la cultura artística --les Tres Nobles Arts-- a la ciutat, la qual cosa anava a suposar, en paral·lel, poder regular, decidir, aprovar i supervisar projectes, generar noves especialitats i entregar títols, amb immediata proximitat, i estabilitzar gustos (trànsit del barroc / rococó al neoclassicisme). Sinó també poder assegurar una formació prèvia als joves que anaven a ingressar, com a operaris, en els centres artesans i industrials, a través dels ensenyaments de caràcter elemental i mitjà. Es tractava de potenciar, doncs, en igual mesura, la creació d’un important centre d’arts i oficis (Arts et Métiers). No en
La idea va anar quallant i es va pensar que tal possible centre (professors, alumnes i diversos serveis) podria instal·lar-se a les aules --que havien quedat vacants, amb la retirada dels jesuïtes i la fi de la seua activitat docent-- de l’Estudi General de la Universitat de València, hui conegut físicament com l’espai del Centre Cultural la Nau, que, llavors, depenia de l’Ajuntament. D’aquesta manera, es va donar una intensa convivència, entre 1768-1848, de la Reial Acadèmia de Sant Carles i la Universitat de València, fins al trasllat definitiu de l’Acadèmia al desamortitzat Convent del Carmen (1848). Tal projecte necessitava, però, des del seu inici, de la imprescindible aprovació reial. De fet, totes les acadèmies il·lustrades depenien, aleshores, de la supervisió
Centre Cultural La Nau. València.
/ 55 /
/ Materials pera una teoria estètica de les falles experimentals II /
monàrquica. Per aquest motiu es denominen, respectivament, acadèmies de “Sant Ferran” (com homenatge a Ferran VI, que va ser rei de 1746 a 1759), de “Santa Bàrbara” (per la Reina Bàrbara de Bragança (1729-1758), esposa que fou del citat Ferran VI) o de “Sant Carles” (per retre homenatge a Carles III, rei entre 1759 i 1788). El tema queda, doncs, històricament clar i resolt. Res va resultar fàcil, en aquesta tasca fundadora, i els processos van ser complexos. Eixa és ja, però, una altra història. El que, més bé, desitjàvem apuntar, en aquest punt del nostre relat, és que les tensions entre Acadèmia i Gremis també es van reproduir i en diversos vessants, a la ciutat de València. En realitat, els professors preferien l’ensenyament superior, per prestigi i per salari. Fins a l’extrem que es va emetre una comunicació reial per a obligar al fet que foren també atesos, per part del professorat acadèmic, els ensenyaments elementals, sobretot de dibuix i disseny, de cara a la formació dels aprenents, que anaven directament a reforçar els centres laborals valencians de la seda, de la fusteria o de la pedrera i de l’obra de paleta, com a especialitats destacades, de cara a les creixents necessitats constructives, patrimonials i industrials de la ciutat. D’aquesta manera, es parlava diferencialment, en el context acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, tant d’Estudis Superiors com d’Estudis Elementals, amb les seues respectives especialitats i concretes característiques docents. De fet, era comú passar, en continuïtat, d’un nivell a l’altre, si es volien, en un segon nivell, seguir també els estudis de les Tres Nobles Arts. En cas contrari, la destinació dels estudiants graduats als Estudis / 56 /
El conegut dictum clàssic del moviment acadèmic –Libertas artium restituta-- no solament reflecteix una doctrina, sinó també el triomf i la independència dels artistes individuals sobre els gremis. Tal és la realitat de base. Per això es vol transmetre l’eslògan de que, per fi, “s’ha retornat la llibertat a les arts”, lluny ja de la supeditació i el control dels diversos gremis, històricament actius i fortament estructurats fins a aquell moment. Elementals, amb les seues respectives especialitats i concretes característiques docents. De fet, era comú passar, en continuïtat, d’un nivell a l’altre, si es volien, en un segon nivell, seguir també els estudis de les Tres Nobles Arts. En cas contrari, la destinació dels estudiants graduats als Estudis Elementals eren ja directament els tallers, bé de caràcter pròpiament artesanal, vinculats al context gremial, o bé els tallers-estudis dels mateixos artistes consagrats, per a un aprenentatge immediat i de caràcter pràctic. En realitat, els dos nivells d’especialització van anar distanciant-se gradualment, de manera que ja l’any 1895 els Estudis Elementals adquireixen, per decret estatal un caràcter autònom, de l’Acadèmia, tot reconeixent-los com a Escoles d’Arts i Oficis, amb direcció, estructura i programes d’estudis propis. Hui aquelles especialitats --amb el pas del temps i els deguts ajustos
/ València en Venda /
legals-- s’han transformat, evolutivament, i concentrat a l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD). (Llei orgànica 2/2006, d’Educació // Reial Decret 633/2010 // Ordre 13/2017. Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana). Tota una història, doncs, trenada braç a braç, al fil d’aquella vella / doble tensió diacrònica, marcada profundament en el XVIII, entre les opcions que hem reconegut, de forma dispar, com capitanejades, respectivament, per Diderot i Batteux: art versus artesania, al recer de les aspiracions acadèmiques del cultiu exclusiu de les Tres Nobles Arts; o bé l’aspiració a projectar un espai operatiu comú, d’estret diàleg, amplis intercanvis i directa transversalitat. Potser, en ple segle XXI, és el moment de rellegir i reflotar històricament els plantejaments diderotians, en el seu contagiós somni de L’Encyclopédie, propiciant una forta, resolutiva i expandida interdisciplinarietat, amb l’ajuda directa i eficaç del desenvolupament tecnològic contemporani, on el continuum conformat pels dominis de les arts, la creació, les ciències, la investigació, la tecnologia aplicada i el disseny hagen assumit plenament i per complet --en el seu si--, entre la teoria i la pràctica, l’experiència i la projecció, aquell apartat de les anomenades arts mecàniques o artesanies, incorporant-les, amb tot el dret, al complex panorama de la globalització, que si antany es veia com a estricte futur, hui ens és ja efectivament present. Encara que haja d’exigir-nos, per descomptat, una especial i vigilant atenció, pels seus desconeguts i sorprenents abastos, sotmesos, com és lògic, a una ètica compartida i imprescindible.
És en aquest context, on hauria de situar-se una necessària reflexió entorn de la història de les Falles i, especialment les de caràcter Experimental, que han sigut capaços d’incorporar, en la seua trajectòria, els diàlegs entre les arts i les artesanies, els intercanvis tecnològics i el disseny, els recursos científics i l’estètica experimental. Potser si, amb tota cura, rellegim a Diderot, amb els peus en la nostra terra, aquest segle XXI, puguem creure, 250 anys després, que en els seus programàtics desitjos il·lustrats, respecte a l’art dialogant, tant amb la teoria com amb la pràctica, està fent subtil referència precisament tant a eixa experimentalitat aplicada com a una reflexió fonamentada sobre la pràctica. És a dir -- per què no?—tot fent possible referència als projectes de les citades Falles Experimentals i a l’estudi de les claus operatives de la seua funcionalitat.
Encyclopédie frontispici. Charles Cochin B-L Prévost (1772).
/ 57 /
/ Materials pera una teoria estètica de les falles experimentals II /
“Que sorgisca, del si de les acadèmies, algú que visite també els tallers de les arts mecàniques, que reculla i done compte dels fenòmens artístics que allí es practiquen i els expose, en una acurada publicació, que porte els artistes a la determinació de llegir i de reflexionar sobre el tema del seu quefer i els filòsofs a la obligada tasca de pensar útilment i actuar sobre aquest tema”. Denis Diderot Article “Art”. Encyclopédie. Vol.1, 1751. Creguem, però, que tractar, en aquest moment, del destacat tema de la funcionalitat de l’art i de les artesanies --siguem realistes i oportuns-- potser no seria del tot aconsellable; és millor i paga la pena reservar-lo, ja, per a un possible tercer lliurament d’aquesta singular iniciativa retrospectiva, que estem articulant –tot siga dit-- al fil d’aquestes intermitents aventures de reflexió aplicada, des de la història il·lustrada, fins al present valencià més immediat. Amb les Falles Experimentals al fons. Les Falles Experimentals, doncs, enteses i plantejades com a decisives palanques d’autoconsciència crítica i compromís articulat, entorn de l’eix conductor proposat, en cada cas, és a dir cada projecte. De fet, no tot està a la venda ni en rebaixes --no pot estar-ho-- en aquesta ciutat dels nostres arrels, encara que ho puga semblar, a vegades. I, per això, cal comptar amb / 58 /
una encomiable i obligada estratègia: reflexionar sobre la seua funcionalitat. (5) Més d’una vegada he pensat que aquests eloqüents i excepcionals exercicis experimentals, materialitzats en les falles, sovint, es llisquen i sobreviuen, com funàmbuls impertèrrits, unes vegades sobre la corda fluixa de les resistències intencionals (personals i/o de grups reduïts) i, unes altres, sobre el cable rígid de la completa incomprensió i els silencis majoritaris. Per això, confesso que m’interessa –i molt-- el tema clau i subjacent de la seua funcionalitat, encara que això ho posposem, de manera obligada i per comprensibles exigències del guió, per a l’any vinent, tot estrenant una nova i esperem que, en molts sentits, revulsiva i transformadora dècada del nostre segle XXI.
/ València en Venda /
NOTES (1).- “Materials per a una teoria estètica de les falles experimentals (I)” en AA.VV. Relativitat. Falla Experimental. Fer i desfer. Cap. 3, pàgines 32-39. Llibret Falla Castielfabib— Marques de Sant Joan. València, 2018. (2).- Pot consultar-se al respecte: R. de la Calle Gusto, Belleza y Arte. Doce ensayos de Historia de la Estética y Teoría de las Artes. Part I, Cap. 1. “La revolución del gusto en los umbrales de la Modernidad. La charnela entre el siglo XVII y el XVIII”. Pàgines 15-33. Col.lecció Metamorfosis nº 7. Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca, 2007. (3).- Respecte a la tensió intel·lectual i social que va haver entre Diderot i Batteux, pot consultar-se precisament el proemi: “Charles Batteux y el sistema de las Bellas Artes. Una mirada sobre los fundamentos académicos del siglo XVIII”, pàgines 11-39, redactat per R. de la Calle, editor del llibre de Ch. Batteux Las Bellas Artes reducidas a un único principio. Col·lecció Estètica & Crítica nº 40. Publicacions de la Universitat de València (PUV). València, 2016.
(4).- En relació a la història de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, potser interessant acudir a la investigació de Miguel Ángel Català Gorgues La Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, su establecimiento y consolidación, en torno a 1768. Publicacions de la Reial de San Carlos. Col·lecció Investigacions & Documents nº 25. València, 2018. Sobre les connexions històriques entre la Universitat de València i la Reial Acadèmia: AA. VV. D’ahir a avui. 250 anys de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Edicions de La Nau. UVEG & Generalitat Valenciana. València, 2018. En concret, R. De la Calle: “Memòria, imatges i història”, pàgines 35-48. Un llibre fonamental en relació a la vesant històrica de les acadèmies europees es Academias de arte: pasado y presente, de Nikolaus Pevsner i F. Calvo Serraller. Editorial Cátedra. Madrid, 1982. (5).- Al voltant de la qüestió de la funcionalitat de l’art, pot consultar-se: R. De la Calle “Reflexions –des de l’Estètica-- entorn de l’Art i la seua Funcionalitat”. Comprendre. Revista de Filosofia. Volum 18/2. Pàgines 71-83. Facultat de Filosofia. Universitat Ramon Llull. Barcelona, 2016.
/ 59 /
manifestos grĂ fics
#VotaVV
il.lustracions Per ordre d’aparició
“intra-murs” Miguel Hache
s or. Considerat un dels millor Artista plàstic i il·lustrad pasy L’an . ual act ma ora pan del artistes de falles infantils ils de Reyes Pe, les falles infant a tist l’ar a t jun , fer va sat la Fal la de i xicotet príncep” l’Ajuntament de València “El oenv des àn est dos Enguany tots Malvarrosa “Tempus Fugit”. les i a dan Jor Na de ió iss la com lupant la falla infantil de Sorell-Corona, sinònim d’avant sén Mos ió iss com la de les fal arts ues d’aq de sensibilitats guarda fallera. La conjunció ara ja estés en altres falles pi, pro il est un tistes ha creat infantils de la ciutat.
“...què faràn els àngels?” Virginia Lorente Arquitecta, Il·lustradora i dissenyadora. Combina el disseny gràfic amb l’arquitectura i l’interiorisme buscant propostes innovadores. Des de la seua botiga “Atypical”, en el carrer de Cavallers, posa en valor el patrimoni valencià a través del disseny i el comerç. Il·lustra aquesta ciutat.
“Nosaltres”
Rashômon Studio
l’arquiteccomunicació enfocat a Equip d’il·lustració i at humana vit cti l’a de la traducció tura, entenent-la com efímers o ts de la mateixa, siguen als escenaris resultan vida, qui en el personatge a qui don induradors. Rashõmon és Ell s. tge via en el seu diari de seu el captura eixos espais amb o t-h an uix dib c que visita, utic tenta entendre el llo par ca t-lo amb la seua retòri nt, ime traç ingenu i descrivin mov i s están plenes de detall lar. Les seues imatges momento concret. un compten un relat en
“València ha de projectar-se sense tirar més ciment a l’horta” Reyes Pe Dissenyadora. Considerada una de les millors artistes tèxtils de falles infantils del panorama actual. L’any passat va fer, junt a l’artista Miguel Hache, les falles infantils de l’Ajuntament de València “El xicotet príncep” i de la Falla Malvarrosa “Tempus Fugit”. Enguany tots dos estàn desenvolupant la falla infantil de la comissió de Na Jordana i les falles de la comissió Mossén Sorell-Corona, sinònim d’avantguarda fallera. La conjunció de sensibilitats d’aquests artistes ha creat un estil propi, ara ja estés en altres falles infantils de la ciutat.
la!” “València ja no es ven!, es rega Ninguneando - Hugo Candeias (cessió de material)
“especuladors fora dels nostres barris” Elías Taño
Dibuixant sobre qualsevol superfíc ie: paper, llibres, còmics, cartells, finestres, murs ... projectes socials i polítics. Ha sigu t censurat i perseguit en alguns dels seus treballs. Abstindre’s especuladors.
“la punta al cor” Escif (cessió de material)
“la punta al cor” Anaïs Florin (cessió de material)
“Sense títol” Raúl Pérez (cessió de material)
... què faràn els àngels? Atenció! - Tots preparats? Apunteu! Que arriben i són molts! Hem de defendre l’últim bastió que queda a la plaça, hem de resistir amb totes les nostres forces, no serà fàcil l’exèrcit de drons és molt nombrós els gegants multinacionals molt poderosos, però no tenim cap altra opció que resistir, representem la nostra història, la nostra identitat. / 66 /
Encara tenim una xicoteta esperança que no hem de perdre,... Que la gent desperte de la llarga letargia, que reivindique la seua ciutat. -Apunteu!, arriben els drons! Apunteu! Cada vegada que vaig, que és prou sovint, abans d’entrar i enfrontar-me a la cúpula de vidre pare i els mire una estona. I així és com imagine els àngels que custodien el rellotge de l’edifici de correus en un futur no molt llunyà, prenent vida i defenent-se.
Com ells diuen, encara queda l’esperança que despertem tots d’aquesta realitat que a poc a poc s’apodera de la nostra ciutat, que a poc a poc esborra la nostra identitat i estandarditza d’una manera imparable totes les urbs... adonem-nos del que estem perdent, adonem-nos del que ens estem desfent, perquè quan despertem serà massa tard i tot s’haurà esfumat. Sentiu els drons?... ja s’estan acostant.
/ 67 /
Nosaltres Aquesta muralla que alceu ens protegirà. La pedra que talleu, els blocs que carregueu i, en definitiva, el vostre esforç i voluntat preservarà la nostra identitat. Fruites exòtiques, roba estrangera i eixos paquets –carregats d’artefactes orientals– no passaran. Comerciants forans –lladres de riquesa– hauran de portar les seues idees i negocis obscens a una altra part. Deixar fer ens empobreix, deixar passar ens ofega; limitar l’elecció ens enriqueix, tancar el pas ens allibera. És moment d’acabar amb aquest llibertinatge disfressat de llibertat.
/ 68 /
/ València en Venda /
/ 69 /
Aturem la ZAL, recuperem la Punta! La Punta és una pedania d’horta situada en el sud de la ciutat de valència, on, fa ja més de 15 anys, el projecte de “Zona d’Activitats Logísticas”; (ZAL) del port de València va segellar un dels capítols més negres de la història de la destrucció de l’horta de valència amb la deportació d’un centenar de famílies, privant-les de la seua forma de vida i arrasant amb camps i cases, per cedir-li al port un enorme solar urbanitzable. La resistència del veïnat i col·lectius socials no va evitar la destrucció de la Punta, però sí la posada en marxa de la ZAL. Els tribunals, amb tres sentències judicials (2009, 2013 i 2015), han anul·lat el Pla Especial de la ZAL. Legalment s’ha tornat al punt de partida. En ple segle XXI i en el context de crisi ecològica en què vivim, tenim oportunitat de repensar el futur de la Punta i del nostre territori. No obstant això, enguany (2017) el que es pretén és reactivar el projecte de la ZAL adornant-ho amb un “corredor verd” i un carril-bici. La zona de l’horta de la Punta ha quedat fora dels projectes esperançadors de protecció de l’horta i litoral. La lluita de la Punta i tot el que eixe espai significa per a la ciutat de València, es mereixen molt més que tornar a intentar ressuscitar este projecte, hereu de la voràgine urbanística depredadora de les últimes dècades. És per això que reclamem:
/ 76 /
1. La paralització del “Pla Especial de la ZAL de Valencia”. El Port de València, sense ZAL, ha triplicat el seu moviment comercial els últims quinze anys, qüestionem, per tant, la seua necessitat, a més del propi model comercial que promou. 2. L’obertura d’un procés de participació ciutadana. Fa 35 anys els valencians i valencianes guanyarem un futur per al llit del Túria i decidirem que acolliria un gran parc urbà. Ara reclamem el dret a decidir quin futur volem per als terrenys de la Punta. Els diners invertits no poden servir d’excusa perquè la ciutat renuncie a la possibilitat de disposar d’un autèntic territori verd enllaçant l’antic llit del Túria amb el Parc Natural de l’Albufera. 3. Que es reparen les injustícies comeses amb els veïns i veïnes. Volem que es done l’oportunitat a les famílies deportades per a tornar a viure i treballar les terres de l’Horta de la Punta. Que veïns i veïnes tinguen l’oportunitat de decidir el futur per a este territori. AJUDA’NS A DEFENDRE L’HORTA I ATURAR LA ZAL. TEXT DE LA PLATAFORMA “HORTA ÉS FUTUR: NO A LA ZAL” recuperemlapunta.info
d´on no hi ha no es pot traure
#VotaVV
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
salutacio XIMO MUÑOZ
President fundador de l’Associació Festejos Castielfabib (AFECA) l’any 1979-1980. L’any 1981 passa a ser Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan i ocupa el càrrec de president de la falla fins a l’exercici de 1985-1986. L’any 1986 ix triat delegat de Junta Central Fallera pel sector de Campanar. Des d’eixe any fins a 2011 ha pertangut a JCF, exercint el càrrec de Vicepresident responsable de l’àrea de Festejos i Infantils. Des de l’exercici 2015-2016 fins hui és president d’esta comissió fallera.
H
ola, estic de nou ací amb vosaltres per a, des d’esta pàgina, intentar transmetre-vos un pensament que em porta rondant des de fa temps, als fallers i als residents del nostre barri. Sóc conscient que no a tots els que hem de compartir esta setmana fallera ens agraden per igual estos dies de traques, músiques i sarau però, podeu imaginar com seria la vida sense tots eixos elements que ens fan somriure, sorprendre i inclús sobresaltar-nos? Podríeu imaginar una València en el mes de març de 2219? Jo veig una ciutat d’edificis altíssims i de vidre amb cotxes voladors i tots vestits com a home de llanda, als que congregarien per mitjà d’una gran botzina als peus d’una enorme estàtua per a dir-nos: HUI DIA 19 DE MARÇ TENIM DOS HORES DE FESTA PER A CONGRATULAR-NOS AMB EL NOSTRE INSIGNE FUNDADOR. DURANT ESTE PERÍODE FESTIU I SENSE EIXIR D’ESTA PLAÇA INTERACTUAREM AMB ELS NOSTRES
/ 84 /
IGUALS PER A ESTRETIR LLAÇOS DE LLEIALTAT. I així al final de les dos hores amb una altra gran botzina ens dissoldrien a les nostres cases. Quina tristesa! Encara sort que no ho veuré, però i als que ens precedisquen? Els agradarà esta escena? Sense somriure en la cara, sense emoció en les paraules, sense perfum en l’aire que ens embriague. No!, açò només pot ser un mal son. Als fallers, a eixos hòmens i xiquets que disfruten disfressant-se, jugant, ballant i reunint-se amb els amics els invite a seguir esforçant-se perquè les nostres festes i tradicions no caiguen en l’oblit, que les transmetem disfrutant-les, vivint-les i treballant-les, sempre des del respecte i la tolerància! Als veïns, eixos que potser volgueren anar-se’n lluny però no poden perquè treballen, que siguen pacients, perquè només són uns dies d’incomoditats a canvi d’una vida plena d’alegria i color per a evitar una existència grisa de llanda.
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
comissio major MEMBRES DE LA COMISSIÓ 2018 - 2019
-
Fina Albert Ivars Rebeca Andrés Cifo Toni Aramendía Polo Miguel Arraiz García José María Belenguer Camps Raquel Bernal Peris Marta Bertolín Colilla Marisa Blasco Payá Esther Bolufer Tornero Mª Vicenta Camps Merenciano Fran Castellano Sánchez Ana Castillero Gracia Alba Cervera Peris Patricia Chueca Adell Ainhoa Cortés Peñaranda Sara Costa Ferrer Susana Cuquerella Garrigós Ana De Castro Calvo Isa Dengra Rodríguez Jorge Domínguez Argudo Alicia Escudero Belenguer Rubén Faubel Bascuñana Andrés Fayos Ramirez Iván Ferreiro Rodríguez Cristian Jesús Ferrer Huercano Maite Forés Baixauli Noelia Garrigós Romo Vicente Gil Orero Ignacio Laguarda Portal Domingo Llopis Ardid Daniel Lluch Marco Laura Lujan Parra
/ 86 /
- Lorena Lujan Parra - Isabel Martínez Cerdán - Belén Más Castañer - María Mir Pardo - Lorena Miralles Molina - María Miralles Molina - David Mollá Galbis - Ricardo Muñoz Romero - Roberto Muñoz Romero - Paula Navarro Bes - Javier Ortí García - Leticia Ortí Pérez - Elisabeth Palma Ortiz - Alba Payá Crespo - Carolina Peñaranda Moreno - Ana Mª Pérez Blasco - Cristina Pérez-Manglano González - David Quixal Santos - Nohemí Rodríguez Camps - Manuel Romero Blesa - Encarna Romero Lozano - Paqui Romero Lozano - Pepita Rosell Martínez - Ricardo Ruiz Sánchez - Verónica Saez Romero - Daniel Sala Madrid - María Tarancón Gómez - Encarna Tornero Carrion - Jose Luis Vidal Fambuena - Javier Vidal Martínez - Sandra Villanueva Merino - Antonio Villar Garijo
/ València en Venda /
RECOMPENSES MAJORS
Bunyol d’or amb fulles de llorer 20 anys faller - Sandra Villanueva Merino Bunyol d’or 10 anys faller
10 anys de faller de la comissió - Encarna Romero Lozano 25 anys de faller de la comissió - Ruben Faubel Bascuñana
- Lorena Lujan Parra - Verónica Saez Romero Bunyol d’argent 7 anys faller - Marisa Blasco Paya - Patricia Chueca Adell - Noelia Garrigos Romo Bunyol de coure 2 anys faller - Maria Tarancón Gómez - Carolina Peñaranda Moreno Fallers nous del exercici -
Jose Luis Vidal Fambuena Manuel Romero Blesa Ana Castillero Gracia Alba Paya Crespo
/ 87 /
/ Comissió Major /
JUNTA DIRECTIVA
President - Ximo Muñoz Gomez Vicepresident Festejos - Roberto Muñoz Romero
Delegació Monuments - Miguel Arraiz García Secretaria - Nohemí Rodríguez Camps - Alicia Escudero Belenguer
Delegació Festejos -
Rubén Faubel Bascuñana Maria Mir Pardo Noelia Garrigós Romo Fran Castellano Sánchez Toni Villar Garijo
Vicepresidenta Infantils - Patricia Chueca Adell Delegació Infantils -
Susana Cuquerella Garrigós Rebeca Andrés Cifo Marisa Blasco Paya Leticia Orti Pérez Ana Castillero Gracia
Delegació Econòmica -
Andrés Fayos Ramírez Daniel Lluch Marco Iván Ferreiro Rodríguez Isabel Martínez Cerdán (Loteria)
/ 88 /
Publicacions - María Miralles Molina - Ricardo Ruíz Sánchez - Belén Más Castañer Activitats diverses - Paqui Romero Lozano - Encarna Romero Lozano - Mª Vicenta Camps Merenciano
/ València en Venda /
himne En m ig d e qu a tre c a nton s es va pla n ta r u n a fa i els ca rre lla rs que es ta ven tr is te escla fi ren s com la tra ca a l vore no s tra il.lusi ó. A ls comp a so entre llum s del fa ller , color i fl ors p or ta rem nos tra a le g ria com en se que’n ten im nya del amor p er nos tr es fes tes. (TORNA Fa lla de C DA) a s tielfabib , tu seràs n os tra su lt ana y a l ca liu del teu ca p er a rend sa l, ir glòries a Es pa nya eres n iu d el meu vo ler Fa lla de C a s tielfabib ca nta rem , tots molt u n its i a les 12 de u n a n te a dora re m entre le it s flames. Vixca Va lè ncia !
/ 89 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
D on no hi ha
no es pot
FALLA GRAN - MIGUEL ARRAIZ
trau re
I Convençuts de viure en la millor terra del món i de gaudir de les millors festes del món. Potser a causa del benigne clima, a un ritme de vida impropi d’una gran ciutat però amb tots els seus avantatges. Estem acomodats en la complaença, amb el que tenim a l’abast de la nostra mà ens basta, ho considerem suficient per a tindre una vida plena, feliç i sense complicacions. La nostra primera reacció al conéixer qualsevol cultura, manifestació o manera de vida és comparar-la amb el nostre, i evidentment autoconvéncer-nos que a València molt millor. La lluentor en la mirada del qual cerca i vol aprendre és difícil de trobar entre els nostres conciutadans, molt més fàcil és trobar a aquell que va pel món explicant com som d’especials els valencians amb el foc, amb la pólvora, amb la paella i que res hi ha com la terreta. I és aquesta actitud d’ensenyar però no aprendre la que sense adonar-nos ens buida, ens acomoda, ens torna cada vegada més endogàmics. Malgrat que el potencial és enorme i les oportunitats per la nostra privilegiada posició es presenten constantment, les deixem passar.
/ 90 /
Tot i això, baix aquestes capes de complaença es troba una València rebel, que tracta de traure el cap per a mirar al món amb una mirada més amable, amb ganes d’aprendre i de trobar el seu lloc. Però eixa València no és capaç de fluir, un mantell rocós evita que emergisca, que arribe a la superfície. Els líquids sempre troben la seua eixida i arriben al mar i potser abans que ens adonem, baix eixe mantell rocós sols quedarà el buit i aleshores s’escoltarà la lletania… “d’on no hi ha no es pot traure”. II
El riure ressonava a la sala - D’on no hi ha no es pot traure, tornava a repetir mentre encenia un pur havà Tu creus que tindran raó?
Li va preguntar un jove amb mirada espantada. La riallada va sonar encara més forta. - Encara queda molt per traure d’aquesta terra, tu mantingues-los entretinguts. - Recorda sempre, la gent entretinguda no busca darrere de les cortines.
/ València en Venda /
/ 91 /
JOSEP MANUEL IZQUIERDO “POETADELFOC” Poeta i ex-artista faller. Actualment es dedica a la poesia, especialment de temàtica fallera. Ha sigut reconegut en diverses ocasions. Ha publicat nombrosos poemaris, l’últim “Versos esparsos. Poesia per al foc!”.
# votaVV València en Venda
Març de 2019 / Marzo de 2019 DONE EL MEU VOT A : / DOY MI VOTO A :
PER A VENDRE VALÈNCIA AL MILLOR POSTOR. PARA VENDER VALENCIA AL MEJOR POSTOR. @votavv
>
el partit en les xarxes
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
yolanda
bolufer i tornero
ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR
Any màgic per a la nostra Fallera Major Yolanda Bolufer i Tornero Hola Yolanda, en primer lloc volem agrair-te la representació que estas fent amb el nostre president Ximo de la nostra comissió. Encara que no tens una xiqueta com a Fallera Major Infantil al teu costat, ho estas fent molt be. Ens agradaria fer-te alguna pregunta per a que la teua comissió i veïnat et conega millor: - A que el dediques? O qual és la teua professió? Sóc mestra d’educació infantil i treballe en un jardí d’infància. - Amb qué omplis el temps lliure? Vaig de forma regular a fer esport al gimnàs, a més m’agrada eixir amb els meus amics per a anar al cine i prendre quelcom. I una de les meues grans aficions és el ball, balle en una acadèmia salsa i “bachata”.
ma mare va ser fallera major d’aquesta mateixa falla i després la meua germana i germà, que són majors que jo, també eren fallers. Per tant, jo estava destinada a ser fallera. - L´any passat va ser la teua germana fallera major i enguany ets tu, es una decisió que vau prende amb dues? O no tenies pensat ser fallera major i al vore a la teua germana t´has decidit?. La veritat que jo sempre he somniat en representar aquesta comissió. Sempre he volgut ser fallera major, però no fallera major infantil, pense que de major ho vius tot més , eres més conscient de les responsabilitats que comporta el càrrec. I res, vaig pensar que era el millor any per a ser fallera major, després de la meua germana i amb Ximo com a president. Ell ha sigut el president de ma mare, la meua germana y el meu. Pot ser que trobe a faltar uns companys infantils, una xiqueta i un xiquet con a representants de la comissió infantil.
- Des de quan ets fallera?
- Què varen pensar en ta casa quan vares dir que volies ser fallera major?
Sóc fallera des que vaig nàixer, tot just vindre al món, els meus pares em van apuntar. Provinc d’una família fallera,
Molt bé, més o menys ja ho tenia pensat i a ma mare i a la meua germana els va entusiasmar la idea, potser
/ 96 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
el meu germà va ser el més reticent a aquesta decisió, però més que res pel trasbals de trages de fallera per casa i el moviment que comporta tot el tema de fallera major, però després ell s’implica i li va paréixer molt bé. D’altra banda, la meua parella també se’l va prendre bé, ja que ell sap des de fa temps que m’encanta la falla i el fet de ser fallera major, per tant, ho entén i em respecta. Així que en general, la família molt contenta i els amics recolzant-me en tot moment. - Quin acte esperes amb més entusiasme? Per què? Per què? Quedar-te en un acte es un poc difícil la veritat, tots els actes els esperes amb molt d´entusiasme, però si em quedara amb un, seria la meua exaltació. És el moment en el qual la meua germana em dona la banda i quan t´adones de que eres fallera major. I si em poguera quedar amb algun més, seria amb l’ofrena, ja que és un dels últims actes de falles i passar per la Mare de Déu sempre m’ha emocionat. - Tens il.lusió de veure la falla plantada al carrer? Què et pareix el projecte d´enguany?
/ 98 /
Sobretot tinc curiositat de veure-la plantada, ja que segons pareix serà espectacular, no sols en dimesiones, sinó en estètica. A més m’agrada molt la idea que ambdós falles, la major i la infantil, estiguen connectades amb la mateixa crítica. Per no dir que l’ús de materials com la fusta i el cartó, em pareix que són prou més ecològics que l’ús del suro i a més a l’hora de cremar fan que hi haja un fum més blanc i una flama més viva. - Què esperes de les falles del 2019? El que més desitje és que ens faça bon temps, que no ploga i que no faça excessiu fred. Però de totes maneres si passara açò, espere que no siga un impediment perquè tot el món gaudisca amb mi de cada acte. Jo espere viure cada moment al màxim. Ah! i una cosa molt important, que ens donen dies lliures en el treball i així disfrutar les falles amb més intensitat.
per favor, que tinga ninots!
#VotaVV
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
comissio infantil MEMBRES DE LA COMISSIÓ
-
Alazne Aramendía Palma José María Belenguer Cuquerella Izan Cebrián Más Manel Cortés Peñaranda Neus Dengra Crespo Carla Domínguez Chueca Pablo Domínguez Chueca Andrés Fayos Andrés Carlota Fayos Andrés Lola Ferreiro de Castro Nicolás Ferreiro de Castro Ángel Ferrer Villanueva Aitor Gil Dengra Darío Gil Dengra Kilian Laguarda Santín Gael Laguarda Santín Ariane Lluch Blasco Naia Lluch Blasco Iván Lorente Ortí Sergio Lorente Ortí Pedro Javier Lorente Ortí Ricardo Muñoz Duran Sofía Muñoz Duran Carla Navarro Navarro Inmaculada Ortiz Forés Adrián Peñas Rodríguez Alejandro Platero Bernal Izan Platero Bernal Nicolás Quixal Costa Emma Romero Más Vega Romero Más Carolina Romero Peñaranda Lluna Sala Payá Erick Simó Escudero Jorge Villar Ortí Toni Villar Ortí
/ 102 /
RECOMPENSES 2019
Distintiu d’or 10 anys de faller de la comissió Ivan Lorente Orti Sofia Muñoz Duran Distintiu d’argent 5 anys faller Jose Maria Belenguer Cuquerella Pablo Dominguez Chueca Carlota Fayos Andres Naia Lluch Blasco Lluna Sala Paya Distintiu de coure i insignia de la falla 1 any faller Angel Ferrer Villanueva Nicolas Quixal Santos Gael Laguarda Santín
Fotografia per Fernando Mafé (Cessió).
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
per favor, que tinga
n in ots!
FALLA INFANTIL - MIGUEL ARRAIZ I MR. CHANGA
Marc Martell va acabar l’exercici faller saturat per tots els esdeveniments ocorreguts durant les falles de 2018, per això, després d’un colp de sort, va decidir deixar l’activitat professional que més absort l’havia tingut durant més de 25 anys, fer falles, sobretot, destinades al públic infantil. Els familiars i amics pròxims van lloar la decisió i van comentar que, coneixent la vocació del personatge, no seria definitiva però, Martell, al cap de poques setmanes de la cremà, va decidir passar pel gremi d’artistes fallers per a demanar una excedència, necessària per a un període de reflexió. Durant els primers dies una estranya sensació d’alleujament va propiciar la decisió de no fer falles durant uns anys, dibuixant-se un horitzó de possibles noves dedicacions i recuperació d’algunes oblidades com el street art, la il·lustració i la pintura i, quan ja tot semblava portar el rumb decidit, un missatge de whatsapp ho va canviar tot. Caldria aclarir que Marc abandona la realització de falles no perquè no té ofertes de treball sinó per saturació i per apostar per un canvi. El missatge que va enviar Miguel no donava voltes: “Hola, fer la falla infantil de Castielfabib seria una possibilitat en la teua programació de l’any?” I de sobte, l’arquitectura de les decisions es va desplomar així que, des/ 104 /
prés d’unes primeres converses, Marc Martell que, per cert, havia decidit canviar de personalitat i de nom pel de Mister Changa, va intentar acoblar a la seua radical decisió la possibilitat d’una col·laboració amb Miguel Arraiz i la comissió de Campanar en la realització de la falla infantil. Una vegada conegut el projecte de la falla gran, acoblar-se va ser fàcil i, quasi de forma natural, el projecte de la falla infantil va prendre forma; seria com una rèplica de la falla gran, però dedicada al públic infantil. Caldria dir, al mateix temps, que el nostre nou Senyor Changa sempre havia desitjat fer una falla com Castielfabib, ja que si per alguna cosa és coneguda la comissió, en els últims anys, és per plantar una falla contemporània apostant per noves estètiques incompreses la majoria de vegades pel públic, sobretot el faller.
“. . . ja que si per alguna cosa és coneguda la comissió, en els últims anys, és per plantar una falla contemporània apostant per noves estètiques incompreses la majoria de vegades pel públic, sobretot el faller.”
/ València en Venda /
Per fi podrà fer una falla amb total llibertat i, fins i tot, podrà plantejar-se la possibilitat de fer una falla prescindint de ninots, perquè no?, va comentar als seus pròxims. Encara que hi havia una intenció de portar al límit l’exercici de la llibertat artística, el nostre protagonista no va veure problema en incloure un parell de ninots entre els elements de l’esbós de la falleta, serien dos carri-cotxes amb forma de barques tripulades per uns mariners que posarien eixe punt de connexió amb el concepte de falla més tradicional.
es poguera reconéixer i, amb l’argument que la resta de falles sí que els tenen, havien fet saber als adults el seu malestar. Changa perplex davant la demanda només va poder respondre que els xiquets tindrien una falla amb el que millor sabia fer: figures, titelles, ninots. La “Petro”, la plataforma petrolífera abandonada, serà transformada durant el dia, amb la intervenció dels nostres xicotets pobladors, en un espai de llum i color que, a boca de nit, es tornarà gris i fosca.
La sorpresa del Mister va ser espaterrant quan, en una primera reunió amb el president de la comissió, aquest li va confessar el desig de comptar per al 2019 amb una falleta infantil en la qual, després de molts anys, s’incloguera una narrativa on pogueren conviure una sèrie de personatges o, la qual cosa seria el mateix, “pots fer el que vulgues però, per favor, que la falla tinga ninots”. Tot seguit, el president va explicar que hi havia xiquets que portaven quasi 10 anys sense veure en el seu monument cap personatge que
/ 107 /
programa electoral
#VotaVV
/ Programa electoral /
EVENTS PRE-FALLES 9 de febrer Presentació.
trega per ordre d’inscripció). Preu d’inscripció 10€ (passar pel casal a apuntar-se). Les tres millors paelles obtindran premi. DIJOUS 14
16 de febrer
18:00
Arreplegà, dinar i bitles.
Concentració al casal de tota la Comis sió Infantil per arreplegar el ninot de la falla infantil a l’exposició i berenar.
24 de febrer Arreplegà, dinar i Cridà.
1 de març Arreplegà.
3 de març Arreplegà, dinar i exposició del ninot.
DISSABTE 9
SOPAR DELS AMICS. A les 21:30 vine amb tots els teus amics a sopar a la falla i passarem una divertida nit. Quants més siguem millor ho passarem! La resta de coses les ficarà la falla, ballarem amb moltes ganes i ens entrenarem per a la setmana de falles amb la DISCOMÒBIL a càrrec d’un gran, el DJ R3R3.
DIUMENGE 10
30 CONCURS DE PAELLES. La falla donarà llenya, arròs, aigua i el lloc per a fer-les així com 1 taula i 4 cadires fins a fi d’existències (en/ 110 /
18:30 Anirem tots junts a l’esplanada de “Nuevo Centro” i esperarem allí a que la nostra Fallera Major arribe amb el nostre Ninot. Mentrestant farem jocs infantils cooperatius, després tornarem tots fent soroll per a col·locar el ninot al seu lloc en la Falla Infantil.
20:00 Sopar de Mc Donals oferit per la Falla per a tota la Comissió Infantil i entrega de les recompenses de Junta Central i medalles de delegació.
22:00 Sopar de pa i porta per a tota la Comissió Major.
23:00 Vine a fer una ruta nocturna i veurem les falles més emblemàtiques e importants de tota València. Eixirem des del barracó i anirem a peu pels carrerons de la ciutat. Quan siga precís, farem una parada per a repostar energies amb xocolata i xurros.
/ València en Venda / DIVENDRES 15
8:00 Plantà de la falla infantil que porta el lema “La Petro”.
11:00 Gaudirem de la Primera Xocolatà de les Falles!
12:00 Activitat per als xiquets “Fes un ninot de falla”.
23:00 Farem l’entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió major.
24:00 Plantà de la Falla Gran que porta per lema “D´on no hi ha no es pot traure”. Tots el fallers anirem a ajudar al nostre artista faller. DISSABTE 16
11:00 Xocolatà per als infantils.
14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).
12:00
16:00
Quinto i tapa POTENT.
Activitat per als xiquets “Pinta el teu ninot de falla” y construeix la “falla”.
CONCURS Truc y Parxís.
17:00 Berenar infantil.
17:30 Construeix el teu castell d’arena!
SI HI HA PREMI PER A LA FALLA INFANTIL
16:00 Concentració de tota la comissió per a arreplegar el premi a la Plaça de l’Ajuntament. Al tornar se donarà el berenar per als xiquets.
18:30 Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran.
20:00
SI NO HI HA PREMI PER A LA FALLA INFANTIL
17:00
Sopar infantil i sorpresa per a la comissió infantil.
Cercavila de tota la comissió pel barri de Campanar. Al tornar se donarà el berenar per als xiquets.
22:00
18:30
Sopar per a total la Comissió Major.
Torneigs infantils de FUTBOLÍ, PARXÍS I ALTRES JOCS. / 111 /
/ Programa electoral /
18:30
16:00
Torneig de la comissió major de PING PONG.
Castells unflables per a tots els xiquets de la comissió.
20:00
18.00
Sopar de la comissió infantil i després CONCURS DE “GOT TALENT”. Prepara el que més t’agrade fer: play-back, ball, truc de magia, poesia... i mostra el teu TALENT.
Berenar infantil.
22:00 Sopar de disfresses per a tota la Comissió Major. Per a poder entrar a la carpa, tot el mon haurà de dur al menys un complement de disfressa.
18:00 Torneig comissiò major FUTBOLÍ i Torneig comissió infantil PING-PONG 20:00. Entrega de premis dels concursos i torneigs de la setmana fallera.
20:30 Sopar de la comissió infantil.
24.00
21:30
Cercavila de Disfresses, visitarem les falles veïnes amb una Xaranga.
GLOBOTÀ infantil.
22:00 DIUMENGE 17
9:30 (En cas que premiaren la Falla gran), tota la Comissió Major (i infantil), es presentarà al Casal, amb el vestit de gala per anar a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el premi acompanyats per la Banda de Música. Al tornar ens farem un refrigeri per a renovar energies.
Sopar per a tota la Comissió Major oferit per la Nostra Fallera Major, Yolanda Bolufer i Tornero.
24:00 Discomòbil amb DJ R3R3. DILLUNS 18
11:00
12:30
Esmorzar de cabasset.
Màster Xef infantil: decora la teua tarta.
15:00
14:00 Dinar.
/ 112 /
Concentració al Casal, perquè tots els membres de la Comissió, desfilem ordenadament fins a la Plaça de la Verge i fer l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.
/ València en Venda /
19:00
22:00
“TARDEO” faller amb el DJ R3R3 i després, per a agafar forces, pizzes per a tots.
Cremà de la falla infantil.
23:00
Sopar de la comissió major.
FUROR. DIMARTS 19
8:00 Macrodespertà.
9:00 Xocolatà.
11:30 Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora cercavila en honor al nostre Patró per tota la demarcació.
12:30 Missa de Sant Josep a la nostra Parròquia del barri.
13:15
22:30
24:00 Sempre que els bombers ens deixen... Cremà de la falla gran. **** Per poder concursar als torneigs de parxís, truc, ping-pong y Futbolín es necessari apuntar-se en el taulò 24 hores abans de cada torneig. NOTA 1: Cada dia de falles aquell que vulga podrà baixar a dinar al casal i passar una bona estona amb la resta de fallers (preguntar preus a la directiva). NOTA 2: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, com també i en la mida del possible, seran anunciats pel circuit de megafonia instal·lat a la demarcació de la falla i per Whatsapp.
Nostre grup de bailes regionals, ens oferiran una gran exhibició de les cançons més conegudes.
14:00 Mascletà.
18:30 Disfresses infantils.
20:30 Sopar infantil.
/ 113 /
memòries passades
#VotaVV
de s d r o c Re ici c r e x E ` l
/ 116 /
/ València en Venda / 17 FEBRER 2018
EXCURSIÓ BOCAIRENT Per anar calfant motors, els nostres fallers més intrèpids varen fer una excursió a Bocairent. Bocairent és un poble que es situa a l’extrem sud de la província de València, característic per les seues festes de Mors i Cristians i per la seua orografia. Els fallers visitaren les Covetes dels Moros o del Colomer. D’antiguitat i utilitat incertes, probablement són un magatzem d’època àrab en què la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l’estructura de la tribu. Va ser un dia molt divertit de germanor fallera.
13 MARÇ 2018
PREMI GENERALITAT 2018, any que recordarem tota la vida per ser l’any en el qual Castielfabib va guanyar el tercer premi del concurs que organitza la Generalitat de l’ús del valencià amb el llibret “Relativitat”. I és que altres anys hem obtingut altres premis, però la part important d’aquest any, és que és la primera volta que existeix aquest concurs a soles per als llibrets de les comissions de la ciutat de València. En aquest cas al concurs es presentaren falles de totes les categories i va ser un gran èxit que la nostra xicoteta comissió obtinguera un premi d’aquestes característiques. / 117 /
/ 118 /
/ València en Venda / 20 ABRIL 2018
FESTA DE L’APUNTÀ En passar les falles i començar un nou exercici, era obligatori fer l’apuntà. Es tracta d’un dia en què vam tindre diverses activitats infantils i jocs populars. La idea és acostar la falla al barri i així poder captar a algun nou adepte perquè s’integre en la nostra comissió. I al final del dia, objectiu complit, encara que no va haver-hi una ampliació massiva de la comissió, sí que vam tindre alguna nova alta.
/ 119 /
/ Redcords de l´Exercici / 5 MAIG 2018
MOSTRA DE LLIBRETS GANDIA Com ja fa anys, una representació de la nostra comissió va anar a Gandia, a la Mostra de llibrets de la Comunitat Valenciana. A part dels llibrets de falles de València hi ha una exposició dels llibrets de les poblacions de la Comunitat Valenciana on hi ha falles. Es tracta de posar en comú totes les eines existents en aquest sector i d’agafar noves idees per als llibrets futurs. Ací és on es concentren els millors del món del llibret. I és un orgull que la nostra comissió estiga invitada cada any.
4 MAIG 2018
NOMINACIÓ AL PREMI CLIMENT MATA DE LLETRES FALLERES Aquest any vàrem estar nominats al premi Climent Mata de disseny editorial dels Premis Lletres Falleres. Encara que no ho aconseguirem, vàrem gaudir un any més de l’espectacle que envolta aquests premis en el Palau de les Arts del Reina Sofia. Esperem que enguany aconseguim algun premi.
/ 120 /
/ València en Venda / 16 JUNY 2018
FESTA DE SANT JOAN Un dia ple d’activitats per a totes les edats. Al matí activitat infantil Street Action Painting, on els més menuts varen fer amb esprais un mural. Que li servirà al nostre artista faller de la falla infantil per a incloure-ho en el monument infantil. A continuació per a suportar la calor, unflables aquàtics amb divertits tobogans i guerra de globus d’aigua. Després les nostres delegades d´infantils varen pintar la cara als xiquets, i no tan xiquets, estàn fetes unes artistes! I a la nit, sopar per al barri d’entrepans i piràmide musical. No sense oblidar-nos de la cremà de la foguera de Sant Joan. I ací hem de fer un incís, per a dedicar unes paraules a aquelles persones que varen fundar la nostra comissió. Per què fa quaranta anys, ací al nostre barri va nàixer el dia de Sant Joan una associació de veïns que es va encabotar en muntar un escenari amb quatre fanalets per a celebrar amb el veïnat la festa Sant Joan. Això va ser l’inici de la nostra menuda, però gran família en la qual ens hem convertit. I és que: què són quaranta anys? Aleshores, són la meitat de la vida, i encara té més mèrit aquelles persones que després de quaranta anys continuen al peu del canyó. Tots sabem qui són i tots estem i estarem profundament agraïts per la seua dedicació.
/ 121 /
/ València en Venda /
/ 123 /
/ Records de l´Exercici / 22 JUNY 2018
PARTITS D’ESPANYA AL MUNDIAL Espanya al mundial. Els nostres xics de la delegació de festejos, amb molta il·lusió, vàrem muntar la televisió, les cerveses, els refrescos, les pipes i els cacaus per a gaudir dels partits de la nostra selecció. Tot el necessari per a donar ànims als nostres jugadors, encara que finalment no arribaren molt lluny. Esperem que la pròxima competició els hi apleguen els nostres ànims, per a guanyar algun partit més.
1 JULIOL 2018
EXCURSIÓ A L’ALBUFERA D’ANNA Ací a Castielfabib qualsevol excusa és bona per a fer una excursió tots junts i passar una bona estona. A més a més, en aquestes activitats sempre tenim una part cultural i una altra d’oci. El dia 1 de juliol vàrem anar al poble anomenat Anna i visitarem el Palau dels Comtes de Cervelló. I com que el sol calfava massa, després ens vàrem refrescar a l’albufera d’Anna, on tots vàrem gaudir com a xiquets. Tot això acompanyat amb un dinar de pícnic, mentre preníem el sol.
/ 124 /
/ València en Venda /
/ 125 /
/ Redcords de l´Exercici / 14 JULIOL 2018
VISITA AL MUSEU DE LA SEDA DE VALÈNCIA El Col·legi de l’Art Major de la Seda és un dels edificis més destacats de l’arquitectura i la cultura valenciana, situat en una zona molt especial del centre històric de la ciutat de València, el barri de Velluters. El museu va obrir les portes ja fa uns anys per acollir diferents exposicions de productes derivats de la seda. Nosaltres vàrem fer-hi una visita on gaudirem de les diferents teles i com es produïen amb els telers. Va resultar ser una visita molt productiva.
22 JULIOL 2018
PRESELECCIÓ FALLERES MAJORS DE VALÈNCIA Com cada any les nostres falleres majors, que han estat representant a la comissió durant tot l’any, van acudir a la cita de la preselecció de les falleres majors de València. Encara que no van ser seleccionades van poder disfrutar d’esta experiència envoltades per la gent que les estima i les altres falleres del sector que a més de ser companyes enguany, s’han acabat convertint en grans amigues..
/ 126 /
/ Records de l´Exercici / 29 SETEMBRE 2018
MIG ANY Mig any queda per a falles i com des de fa uns anys celebrem aquesta festa, que cada vegada ens agrada més. Enguany decidim celebrar una festa flamenca i no va faltar de res. Vam tindre quint i tapa, vetlat per a fotografiar-se, balls flamencs i inclús una correguda de bous. Els més menuts a més van confeccionar unes flors que van lluir durant tot el dia. Va ser un dia molt divertit i amb molt bon ambient.
/ 128 /
/ València en Venda / 30 SETEMBRE 2018
ATLETISME AMB LA FEDERACIÓ Els corredors infantils de Castielfabib cada vegada són més. Enguany, per segon any consecutiu, anaren a competir a les pistes de l’antic llit del riu Túria contra les altres falles de la Federació. Encara que són xicotets, molts ja apunten maneres.
27 OCTUBRE 2018
ACOMIADAMENTS I NOMENAMENT FALLERES MAJORS Era un dia d’eixos pocs en què a València cau un diluvi. Tots vam estar col·laborant per a adornar el casal amb les seues millors gales, ja que l’acte així ho mereixia. I a pesar de la pluja tot va eixir genial. Aquest és un dia trist per a les nostres falleres majors ixents, ja que serà l’últim acte del seu exercici faller, és l’acomiadament d’un any ple d’il·lusió i vivències que mai oblidaran, és l’acomiadament de tants dies representant de la millor de les maneres a la seua comissió. Esther, el teu any com a fallera major de la comissió que t’ha vist créixer va acabar, però comença un nou exercici molt important per a tu en el que la teua germana menuda agafa el testimoni. De segur que enguany seràs un gran suport per a ella, acompanyant-la i aconsellant-li. Carolina, vas començar el teu any de la mà de la teua cosina Sofia, ho has fet genial, has aguantat tots els actes i disfrutat en la teua setmana de falles com la que més, a pesar del sacrifici que això comporta. Visquen les falleres majors de Castielfabib Marqués de Sant Joan del 2018.
/ 129 /
/ 130 /
/ València en Venda /
Continuant amb l’acte, ara tocava la part més alegre. El nostre president Ximo va llegir el pergamí en el qual s’anomena com a Fallera Major de l’exercici 2018-2019 a Yolanda Bolufer i Tornero. Com no, a aquest acte no podien faltar tots els seus éssers volguts, família, amics, fallers… i tots li vam voler dedicar unes paraules per mitjà d’un vídeo molt divertit. Yolanda, estem segurs que estàs complint un somni que ja tenies des de fa molt, segur que aquest any, amb el suport de la teua germana i la teua comissió, estarà ple de moments inoblidables. Visca la fallera major de Castielfabib Marqués de Sant Joan 2019.
/ 131 /
/ Records de l´Exercici /
/ 132 /
/ València en Venda / 31 OCTUBRE 2018
HALLOWEEN La nit de les ànimes no podia oferir un pla millor a Castielfabib. Primer els xiquets (i no tan xiquets) van anar a la cerca dels caramels que els comerços tenien preparats per a ells. Després la delegació d’infantils va organitzar un joc molt divertit per equips. Tots vam beure de la poció que havien preparat i finalment vam tindre un sopar terrorífic. Sens dubte va ser una gran festa on cada vegada ho passem millor.
/ 133 /
/ 134 /
/ València en Venda / 4 NOVEMBRE 2018
VOLTA A PEU FALLERA Al contrari del que ocorre amb els nostres corredors més xicotets, enguany els corredors adults no van poder acudir a la volta a peu fallera. Encara sort que sempre hi ha alguns representants disposats a portar el nom de la seua falla a tots els llocs. Brau pels valents!
23 NOVEMBRE 2018
VISITA CULTURAL NOCTURNA, CAMINS MÀGICS Aquella nit de novembre vàrem anar a descobrir una València màgica i sobrenatural. Plena de misteris, enxisos, enverinadors, visionaris, curanderos, bruixes i bruixots en els s. XV-XVII. I no sols això. També vàrem recórrer algunes de les cases i carrers més terrorífics de la ciutat. Cases on s’escoltava murmuri a les nits. Sorolls i crits. On habitaven fantasmes i esperits malignes. Vàrem gaudir de conéixer una València que, per a molts, era desconeguda.
/ 135 /
/ Records de l´Exercici /
9 DESSEMBRE 2018
CIRC WONDERLAND Ja s’acosta el Nadal! Ja està ací el circ Wonderland. Ací vàrem anar tots, grans i menuts a veure l’espectacle que en va oferir el circ amb la història de la sireneta, amb els pallassos i amb el mag que va fer trucs de màgia espectaculars. Tot açò en companyia de la resta de falles de la Federació. Circ... fins a l’any que ve!
14 DESSEMBRE 2018
PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS Enguany promet. I ho vam poder comprovar en la presentació d’esbossos que els nostres artistes fallers van fer al casal. Sens dubte les falles donaran de què parlar, però bé, això és del que es tracta, no? De tindre molt present i entendre que els monuments són l’eix fonamental d’una falla. Que sense ells no existiria res, que sense ells no hi hauria falles. Donem-li la importància que es mereixen.
/ 136 /
/ València en Venda /
21 DESSEMBRE 2018
TALLER NADALENC I PRIMERA SAN SILVESTRE CASTIELFABIB I el Nadal arribà! Tota una vesprada dedicada a l’època de l’any on es mescla la il·lusió dels més xicotets i els retrobaments amb els amics i familiars per a celebrar aquestes dates tan assenyalades. La vesprada va començar amb un taller nadalenc on cada xiquet va fer les seues galetes nadalenques. Després vàrem celebrar la primera carrera Sant Silvestre de Castielfabib i finalment vam fer un gran sopar especial per a celebrar amb la família fallera les festes de Nadal.
/ 137 /
/ Records de l´Exercici /
/ 138 /
/ València en Venda / 29 DESSEMBRE 2018
FESTIVAL SOLIDARI BENICALAP-CAMPANAR El passat dissabte 29 de Desembre des de les 16h fins a les 21h a la casa del jubilat de Benicalap va tindre lloc un tardeo solidari en benefici de l’Associació Valenciana de Síndrome Prader-Willi. Vàrem comptar amb una llarga llista de DJ’s de la talla de José Coll, Kike Jaén i José Conca entre altres grans noms del panorama remember. I allí anaren una representació de la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan. Encara que eren poques van fer molt de soroll i s’ho passaren d’allò més bé. 3 GENER 2019
EXPOJOVE Expojove sempre és un bon pla per a passar el dia amb els amics de la falla en Nadal. Un espai ple d’activitats, teatre, música i entreteniment on cada any els nostres xicotets descobreixen i aprenen coses noves. Com el seu nom indica la fira de la infància i de la joventut acosta als xiquets activitats culturals i didàctiques perquè es formen cada volta millor. Els nostres fallerets varen gaudir molt de totes elles.
/ 139 /
de s d r o c e R es l l a f s le
/ 140 /
/ València en Venda /
/ 141 /
/ 142 /
/ València en Venda /
/ 143 /
/ Records de les Falles /
/ 144 /
/ València en Venda /
/ 145 /
/ Records de les Falles /
/ 148 /
/ València en Venda /
/ 149 /
/ Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan 2019 /
/ 150 /
/ València en Venda /
/ 151 /
/ Records de les Falles /
/ 154 /
/ València en Venda /
/ 155 /
/ Records de les Falles /
/ 156 /
/ València en Venda /
/ 157 /
/ 160 /
/ València en Venda /
/ 161 /
/ Records de les Falles /
/ 162 /
/ València en Venda /
/ 163 /
/ Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan 2019 /
/ 164 /
/ València en Venda /
/ 165 /
/ Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan 2019 /
/ 166 /
/ València en Venda /
/ 167 /
/ Records de les Falles /
/ 168 /
/ València en Venda /
/ 169 /
/ Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan 2019 /
/ 170 /
/ València en Venda /
/ 171 /
/ Records de les Falles /
/ 174 /
/ Records de les Falles /
/ 176 /
/ València en Venda /
/ 177 /
/ Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan 2019 /
/ 178 /
/ València en Venda /
/ 179 /
Pamflets i Propaganda
#VotaVV
/ Pamf lets i propaganda /
/ 182 /
/ València en Venda /
/ 183 /
/ Pamf lets i propaganda /
MODA MUJER Y COMPLEMENTOS
TALLAS 38 A 56
Aben Al Abbar 18 - Valencia - Tel. 960 713 356
TALLAS 38 A 56
MODA MUJER Y COMPLEMENTOS
MAPANT’S
ANDAMIO
LOLITA’S
ARGGIDO
ESTEFANIA NIZA TINTA ZERO ZZANCO MAMATAYOE / 184 /
Aben Al Abbar 18 - Valencia - Tel. 960 713 356
OLGA SANTONI
CHEMA BLANCO
/ València en Venda /
!
! !
Cheque Escolar(0-6 años)
Bono Infantil(0-3 años)
Beca de Comedor (0-6 años)
DESDE 1982 IMPARTIENDO EDUCACIÓN Y DANDO SERVICIO CENTROS ASOCIADOS A ADEIV-ACADE (Asociación De Escuelas Infantiles Valencianas)
AMPLIOS PATIOS PROTEGIDOS, SOLEADOS Y RODEADOS DE JARDÍN
EL VALLE 1 •
EL VALLE 2
Niños de 4 meses a 6 años (1er y
•
Horario amplio: 7:30 a 20 (abierto
•
•
la demanda); Servicios especiales.
•
•
Comedor: comida casera.
•
Aulas independientes en función de la edad.
• •
• •
Calefacción central.
•
Especialistas en Ed. Infantil y Audición
•
Inglés .
•
V ig ila ncia Ps ico m otriz y Ps icopedagóg ica con inform es trimestrales.
•
Purificadores de aire de Ozono en las aulas.
•
Comedor: comida casera.
Aulas independientes en función de la edad. Local climatizado.
Preparación para el 2º Ciclo de Infantil por Infantil y Audición y Lenguaje.
•
y Lenguaje. •
(cerramos
Técnicos Superiores y Maestras en Ed.
Preparación para Primaria impartida
por Técnicos Superiores y Maestras
Horario amplio: 7:30 a 18
agosto); Servicios especiales.
todo el año; agosto en función de •
Niños de 4 meses a 3 años (1er Ciclo de Educación Infantil).
2º Ciclo de Educación Infantil).
Inglés
Vigilancia Psicomotriz y Psicopedagógica con informes trimestrales.
•
Purificadores de aire de Ozono en las aulas.
C/ Marina Baixa,5 (frente a Jardín de Polifilo)
Tel.: 963406226 46015 Valencia
C/ Valle de la Ballestera (Frente nº 33)
Tel.: 963499581 46015 Valencia
Para más información:
www.ceielvalle.es
/ 185 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 186 /
/ València en Venda /
/ 187 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 188 /
/ València en Venda /
/ 189 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 190 /
/ València en Venda /
/ 191 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 192 /
/ València en Venda /
/ 193 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 194 /
/ València en Venda /
/ 195 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 196 /
/ València en Venda /
/ 197 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 198 /
/ València en Venda /
/ 199 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 200 /
/ València en Venda /
/ 201 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 202 /
!
www.vivagym.es
¡Y parking gratis!
dirigidas s e d a id iv ct a e d d a d e ri va gran amplio horario de apertura
anencia m r e p in ¡S , io s a n im g u T
Clubes en Valencia VG Benlloch | Av. Cardenal Benlloch, 26 VG Cánovas | c/Salamanca, 19-23 VG Mercado de Campanar | Av. Tirso de Molina, 16 VG Godella | c/Camino de Camarena, 1 (C.C. La Lloma)
siéntete
/ València en Venda /
/ 203 /
/ Pamf lets i propaganda /
/ 204 /
/ València en Venda /
/ 205 /
/ Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2019 /
la biblioteca i la ciutat en RICARDO RUÍZ
falles
L
’Antiga Biblioteca d’Alexandria va ser, en la seua època, la més gran del món. S’estima que va ser fundada al començament del segle III a. de C. Va nàixer baix l’ambiciosa idea de fundar una ciutat que continguera el saber universal, acollint tota cultura i creença. D’aquesta manera, pretenia recollir totes les obres de l’enginy humà, que havien de ser incloses en una sort d’antologia immortal per a la posteritat. El seu tràgic final, fruit de les flames i de nombrosos desastres, va fer que només es conservaren alguns pergamins acollits en els refugis de la gent corrent, que va tindre al seu recapte protegir-los de la persecució de les autoritats i dels conqueridors. En centralitzar la cultura en un lloc, queda el que en ell esdevé, el coneixement adquirit. El temps enfront del llibre. Però ni la biblioteca és necessàriament un magatzem de-limitat de llibres, ni el foc és inevitablement un fenomen destructor. La biblioteca pot ser tota una ciutat, igual que el foc pot ser una excusa per a construir.
A València, el foc ens reuneix entorn de la construcció efímera de les coses noves; de l’insòlit i el sorprenent. Construïm les falles, un museu efímer que ens obliga i ens exigeix eixir al carrer, fent de l’impossible, el quotidià. Descentralitzem el saber, l’estenem a cada barri, a cada cantonada. I editem publicacions entorn de les nostres escultures, que després del pas de les flames ens parlen de la nostra pròpia història, la que queda registrada en els llibrets de falla: la nostra biblioteca a escala de ciutat. Com cada any per aquestes dates i de manera silenciosa i discreta, les impremtes de la nostra regió bullen amb una producció literària en valencià d’enorme magnitud i no menys qualitat: centenars de llibrets que inclouen articles d’opinió, reflexions, estudis històrics, assajos, poesies, relats, il·lustracions, contes… En definitiva, un substrat cultural que any rere any va configurant un cos teòric al voltant de les nostres festes i tradicions. Però que per desgràcia roman ocult i silenciat.
1 / Il·lustració de l’Antiga Biblioteca d’Alexandria en flames. 2 / Fotografia de la Nit de la Cremà a València.
/ 206 /
/ València en Venda /
Tot aquest extens i descentralitzat teixit contribueix a la cohesió entre els diferents pobles i amplifica la producció de la literatura valenciana, amb les falles com a base; amb la societat civil com a arrel. Així, any rere any continuem construint col·lectivament la nostra biblioteca d’escala urbana. Necessitem digitalitzar-la i pujar-la a la xarxa; cuidar la seua imatge, refinar-la i difondre-la perquè estiga a l’abast de tots. Convidar-los a col·laborar i salvar l’imaginari col·lectiu del foc i de les seues flames. I és que, el que al seu dia va ser l’Antiga Biblioteca d’Alexandria equival hui al que són les grans bases de dades que conformen el món virtual; internet. Allí jau tot el coneixement condensat: el saber universal i la seua amalgama de cultures i sensibilitats… Eixe era el somni de la ciutat d’Alexandria.
Però imaginem la caiguda d’internet, la seua incineració. Imaginem a internet com una falla cremant; fet cendra, com la vella Biblioteca. Doncs bé, també i com en aquell cas la gent corrent guardem a les prestatgeries de les nostres cases els nostres manuscrits, resguardats del foc que ens va fer construir-los. Cada exemplar, de cada falla, en cada llar: sobre una prestatgeria o en un calaix, nou o trencat, llegit o per llegir… Com una gran biblioteca que s’estén per tota la comarca. I, a la nostra habitació, que és el nostre racó més íntim, el llegim i el compartim amb els més pròxims. Ho obrim per a descobrir eixa mescla de reflexions i també de records al costat dels nostres éssers més volguts. Una realitat també efímera, que algú llegirà en un futur i de la qual, a la fí, només quedaran els llibrets.
“En centralitzar la cultura en un lloc, queda el que en ell esdevé, el coneixement adquirit. El temps enfront del llibre. Però ni la biblioteca és necessàriament un magatzem de-limitat de llibres, ni el foc és inevitablement un fenomen destructor. La biblioteca pot ser tota una ciutat, igual que el foc pot ser una excusa per a construir.”
/ 207 /
Fotografia de la Biblioteca de Holland House en ruĂŻnes desprĂŠs del bombardeig alemany del 27 de setembre de 1940.
/ València en Venda /
Desde el primer Adán que vio la noche Y el día y la figura de su mano, Fabularon los hombres y fijaron En piedra o en metal o en pergamino Cuanto ciñe la tierra o plasma el sueño. Aqui está su labor: la Biblioteca. Dicen que los volúmenes que abarca Dejan atrás la cifra de los astros O de la arena del desierto. El hombre Que quisiera agotarla perdería La razón y los ojos temerarios. Aquí la gran memoria de los siglos Que fueron, las espadas y los héroes. […] Declaran los infieles que si ardiera, Ardería la historia. Se equivocan. Las vigilias humanas engendraron Los infinitos libros. Si de todos No quedara uno solo, volverían A engendrar cada hoja y cada línea, Cada trabajo y cada amor de Hércules, Cada lección de cada manuscrito. […] Extracte del poema “Alexandria, 641 a.D.” de Jorge Luís Borges.
/ 209 /
En aquell moment era Director General de Belles Arts el pintor-cartellista valencià Josep Renau, autor d’un assaig crític-històric: «Sentit popular i revolucionari de la festa de les falles». En ell posava en relleu que, malgrat les adulteracions i manipulacions de l’ancestral festeig per la classe dominant per a esmussar «l’eficàcia de la crítica», encara era possible recuperar «tan formidable mitjà d’expressió i propaganda que, reduint a simples figuracions grotesques les idees i persones representatives i sagrades, exposava a la mofa popular, a través d’un realisme sagnant, la seua nuesa menyspreable». Renau sostenia que «el poble valencià necessita hui més que mai de les «falles», perquè en la lluita per una vida millor es recolza en la seua tradició històrica, en la salvació dels seus valors ancestrals. I més encara quan aquests valors poden esgrimir-se com a armes eficaces per a la seua victòria. «El poble necessita hui més que mai de l’eficàcia funcional de les «falles», perquè la seua raó de ser residix en el fons mateix del temperament popular“». Fragment de “La cremà oblidada: Les “Falles” de la Guerra Civil” de Ricardo Blasco en “Tiempo de Historia nº41”, abril de 1978, fent al·lusió a l’assaig “Sentit popular i revolucionari de la festa de les falles” de Josep Renau Berenguer publicat en la revista “Nueva Cultura”, Març 1937.
crèdits edita
qués Falla Castielfabib-Mar
de Sant Joan
disseny editorial
Daniel Escobedo Silgo Ricardo Ruíz Sánchez, Escobedo disseny [Ricardo Ruíz + Daniel editorial]
coordinació
, María Miralles Molina Ricardo Ruíz Sánchez, Miguel Arraiz García
Il·lustracions del partit “València en Venda” José Francisco Carsí Navarro
portada Ricardo Ruíz Sánchez, Daniel Escobedo Silgo.
fotografia Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, José Luis Vidal [Fotografiarte], Nituniyo, Memosesmas, Eugenio Simó, Ricardo Ruíz, Pau Olivares, Daniel Escobedo, Iván Esbrí.
Col·laboradors María Oliver, Rafael Camarasa, Honorat J. Ruiz, Miguel Arraiz, Clara Cascant + Martina Almela [Martina a mà], Diana Sánchez [Patrimonio industrial arquitectónico], José María Tomás Llavador, Ricardo Ruíz, Román de la Calle, Miguel Hache, Virginia Lorente, Rashõmon Studio, Reyes Pe, Ninguneando [Hugo Candeias], Elías Taño, Escif, Anaïs Florín, Raúl Pérez, Javier Valiente [Falles Revolution], Fernando Mafé, Josep M. Izquierdo [Poetadelfoc], Víctor Valero [Mr. Changa], José Francisco Carsí.
assessoria lingüística Nohemí Rodríguez Camps, Xavier Serra Escrich, Ricardo Ruíz Sánchez
depòsit legal V-187-2015
/ 214 /
/ València en Venda /
/ 215 /
Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan
Llibret 2019 / “D’on no hi ha no es pot traure”