Prime time - Llibret Falla Castielfabib - M. Sant Joan 2020

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan Concepte, disseny i realització de la falla gran prime-time!: Senyora Martínez Concepte, disseny i realització de la falla infantil creïlla tu!: Reyes Pe

Llibret de la falla Coordinació: Ricardo Ruíz, María Miralles i Nohemí Rodríguez.

Disseny Editorial: Altre Estudi.

(Ricardo Ruíz i Daniel Escobedo).

Traducció i cohesió lingüística: Nohemí Rodríguez.

Adequació lingüística: Ricardo Ruíz.

Portada i sobrecobertes: Senyora Martinez i Altre Estudi.

Publicitat: María Miralles, Belén Más, Paqui Romero i Nohemí Rodríguez.

Col·laboradors: Eduardo Almiñana, Pepe Salinas, Paula García-Masedo, Irene Reviriego, Víctor Aguado, Javier Molinero, Salvia Ferrer, Xavier Serra, Montse Català, Júlia Pineda, Julia Gomar i Romà de la Calle.

Fotografía: Comissió: José Luis Vidal, Xavier Serra i Patricia Chueca.

Activitats falla infantil: Raúl Pérez.

Falla: Noel Arraiz.

Impressió: La Imprenta CG. © D’esta edició: Associació cultural Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan. © Dels textos i de les seues traduccions: els autors. © Dels dibuixos: Senyora Martínez. © De les fotografies: els autors.

Dipòsit Legal: V-187-2015

Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. lletresfalleres.info Aquesta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2020.

Índex _ prime time _converses. _Ricardo Ruíz i Alejandro Martínez del Río. _P.80.

Inqüestionables beneficis de la creació de la Junta Central de Patrocinadors. _Eduardo Almiñana. _P.82.

Els homes de color porpra. _Pepe Salinas. _P.86.

Rastre i troca. _Paula García-Masedo. _P.92.

Són les falles experimentals una nova oportunitat per a les marques? _Irene Reviriego. _P.96.

Poliamor, cultura i poder. _Víctor Aguado. _P.100.

Per què no vols que un cartell d’Amstel* presidisca la teua falla. _Javier Molinero. _P.106.

Espai públic - el major espai Prime Time per a tots els públics. _Salvia Ferrer. _P.110.

Subvencions, publicitat i privatització de l’espai públic. _Xavier Serra. _P.114.

Jo tinc el que tu vols. _Montse Català. _P.118.

Front-Line.

Manual de resistència fallera al Prime Time. _Julia Pineda i Júlia Gomar. _P.124.

Espai PRIME TIME. _P.130.

Programa festiu. _P.177.

Prime time!. _Senyora Martínez. _P.182.

Senyora Martínez. _Ricardo Ruíz. _P.184.

Saluda. _Ximo Muñoz Gómez. _P.186.

Fallera major. _Verónica Sáez Romero. _P.190.

Comissió major. _P.194.

Recompenses majors. _P.196.

Junta directiva 2020. _P.198.

“Proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna els seus diners amb usura. El mercader que viu d’aquesta manera desbordarà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna”.

Inscripció del segle XV realitzada en or sobre fons fosc, en forma de sanefa, en la Sala de Contractació de la Llotja de la Seda de València.

prime time!

_converses Ricardo Ruíz i Alejandro Martínez del Río

Una vesprada calorosa d’estiu en un estudi. Quaderns i llapis.

Sorgeixen converses amb preguntes, reflexions i respostes sobre la realitat econòmica de la festa. La seua indústria. El capital privat i la seua presència en el patrimoni cultural, col·lectiu?. El mecenatge i les noves polítiques culturals, públiques?. Es tracta el comerç i la història; l’intercanvi, el finançament, el sistema, la Llotja de València. Es nomena a Escohotado, a Rallo o a Monedero. En la conversa sorgeixen també cerveseres, tanques, marques, focus, subvencions, patrimoni de la humanitat, societat civil, costums, quadres de Sorolla, tradició, folklore o publicitat.

Les falles són un sistema, un necessari intercanvi. Qui està davant i qui està darrere?

80

prime time!

Hi ha interès* en les falles? *Cultural, polític, econòmic, turístic, artístic.

Qui es beneficia de les falles?

Qui les posseeix?

Qui les paga?

Hi ha publicitat* en les falles? *Privada, pública, local, estrangera, explícita, oculta.

Si les falles són del poble, les paga el poble?

Si les falles les paga / subvenciona l’ajuntament, es polititzen?

Si les falles les finança / sponsoriza una marca, es mercantilitzen?

81

prime time!

Inqüestionables beneficis de la creació de la Junta Central de Patrocinadors Eduardo Almiñana de Cózar

C

om ja han passat diversos anys i com els canvis mai són d’un dia per a un altre sinó graduals, la resistència ha anat decaient en favor del pragmatisme: en unes dècades el mantell floral de la Verge dissenyat cada any per una marca serà tradició, un tret característic de la festa que de pas estalvia despeses a les falles i genera ingressos a l’Ajuntament. A més, no es tracta d’un popurri de logos a l’estil de la jaqueta d’un pilot de carreres, sinó una cosa molt més elaborada. Per sort les empreses porten ja temps practicant un discurs glocal que parla de la seua preocupació pel planeta i al mateix temps pels barris, per la idiosincràsia dels pobles, de tal manera que ja no és com abans, quan els anuncis frívols: ara les millors companyies mostren un genuí interés pels moviments socials de moda. En aquesta ocasió de l’equador de la dècada dels trenta,

82

prime time!

la guanyadora del concurs ha sigut una cervesera del nord molt apreciada en tota Espanya com és Estrella Galicia, que ha comptat amb una jove artista valenciana per a dur a terme la seua proposta: de prop el públic només percep un entramat vegetal format pels ingredients de la cervesa creada per la cervesera per a les Falles en la seua proporció exacta -més d’un noranta per cent d’ordi i un deu per cent de cítrics-; des de lluny, el mantell, eminentment cereal, revela ser el logo de l’empresa a gran escala, interpretat, això sí, sobre la base de les tendències més actuals.

La implicació del món de les empreses ha sigut determinant per a poder gaudir de les festes tal com les entenem ara: els enormes casals populars de les companyies de telefonia ofereixen sessions ininterrompudes on sona la música del moment, i no hi ha agrupació fallera que no compte amb els seus propis patrocinadors, la qual cosa ha injectat un important capital a l’ofici dels artistes fallers, fent del mateix una professió altament demandada i renovada gràcies a l’ús de tecnologies com la impressió 3D. Aquesta estreta relació entre patrocinadors, agrupacions i artistes ha donat com a fruit alguns dels monuments més memorables dels que es recorden, monuments espectaculars, ciclopis, per a tots els públics, amables.

Monuments que celebren l’èxit dels qui més s’esforcen, que reconeixen el mèrit dels emprenedors que lluiten diàriament per a fer d’aquest país i de la Comunitat territoris competitius i a l’avantguarda dels negocis.

Malgrat que des que es va aprovar l’actual normativa de patrocinis i es va implementar el nou sistema de votacions en línia per a triar a la falla guanyadora de cada secció una bona campanya social media pot decantar la decisió amb resultats sorprenents, a ningú va sorprendre no obstant això el triomf l’any passat de la Falla Lanzadera-Mercadona, amb el seu Roig de huitanta-quatre metres de rècord a manera d’imponent Ozymandias, que s’elevava sobre el Micalet des de la seua ubicació en la plaça de l’Ajuntament llogada per a l’ocasió, donant lloc a una cremà apoteòsica i a un skyline digne d’una pel·lícula de cataclismes. Ningú sembla tindre cap dubte que enguany les favorites tornen a ser, a més de l’última guanyadora, la Xiaomi Falla, la 888sport, la Codere, la Think Green El Corte Inglés-Heineken i la Tsingtao -aquestes dues últimes en clara competència per fer-se amb un mercat molt saturat-,

83

prime time!

i la Repsol, a més de noves incorporacions a la competició de la talla de la Falla Qatar Airways, la Falla Turkish Airlines o la Falla Netflix, que s’estrena enguany amb un monument homenatge a les seues millors produccions fins hui que està promocionant entre els seus nombrosos usuaris, convertint-la en una de les més clares apostes. La col·lecció de ninots indultats ha crescut notablement des que les falles amb major pressupost envien cada any el seu “ninot ignífug”, que passa automàticament a formar part del fons del Museu Faller i que sol ser una representació simpàtica i de bon gust de polítics i altres personalitats, que acostumen a mostrar-se molt agraïdes pel detall que els preservarà en les galeries del museu per a la posteritat.

Una vegada es va imposar el programa de doble mascletà que demandava l’organisme paral·lel de representació de les empreses que és la Junta Central de Patrocinadors, l’espectacle pirotècnic per antonomàsia ha pujat moltíssim de nivell: són molt apreciats els ritmes explosius que porten a la ment coneguts jingles de la televisió. Per una altra banda, la Nit del Foc Vodafone és capaç de reproduir espots en els marges del castell, en el que ja és un dels suports publicitaris més desitjats de la festa fallera. Aquests es retransmeten en directe les vint-i-quatre hores del dia gràcies a l’exèrcit de drons d’Atresmedia, actualment propietària dels drets de retransmissió de l’esdeveniment.

Els inconvenients sanitaris produïts per l’excés de colesterol i sucres dels llocs de menjar al carrer es va solucionar, d’una manera eficaç, traient a concurs la concessió per a aquesta activitat, que en la seua última edició va guanyar de nou, i per un període de deu anys, el projecte BeyondFat de McDonalds i Cabify, consistent en plataformes autònomes que es condueixen soles d’un punt a un altre de la ciutat portant dispensadors d’hamburgueses orgàniques amb forma de petard que són ja la icona gastronòmica més reconeguda de la festa a escala internacional.

-------------------------------------------------------------------------------Eduardo Almiñana de Cózar (València, 1987) és escriptor i periodista. Col·labora habitualment en revistes d’art i pensamet i exerceix de crític literari.

---------------------------------------------------------------------------------------

84

85

prime time!

Els homes de color porpra Pepe Salinas

“T

u has dit, oh, Tiro!, jo sóc perfecta de bellesa – Les teues bordes estan en el cor de la mar, - els teus constructors t’han fet bella, - t’han fet de taulons de pi, -i dels cedres del Líban han llaurat un masteler per a tu. Dels roures de Moab han fet els rems, - i els bancs estan decorats d’ivori…”.

Descriu així el profeta hebreu Ezequiel la ciutat fenícia de Tiro, assentament de mercaders, amb els atributs d’una nau i l’esperit del vent que la bressola més enllà dels límits de les seues ribes. Monarquia o República de comerciants, en la qual un consell d’ancians, en els quals tenien representació els grans mercaders, aconsellaven al monarca -com després seria Venècia i les ciutats hanseàtiques del Bàltic-, era famosa en la seua època per les seues festes anuals, en les quals de nit s’en-

86

prime time!

cenien grans fogueres que la il·luminaven. Va ser la ciutat fenícia més important, com abans van ser Biblos i Sidon, durant part del mil·lenni en què els fenicis van dominar el comerç marítim al Mediterrani, sent rellevada en importància per la fenícia Cartago, ciutat que també va aconseguir una gran prosperitat. Cremarien els relats i històries d’aquesta prodigiosa civilització en el temple de Moloch, víctima de les flames, en ser totalment destruïda Cartago per Roma (any 149 aC). Ciceró en la seua obra De República ens diu que Cartago va sacrificar el seu poder militar a la mercandi et navegandi cupiditas.

Alguns historiadors de les primeres etapes de la civilització han quedat impressionats pels grans monuments que van alçar els qui van ostentar el poder polític, sense advertir que van ser ciutadans comuns que, en la seua cerca de benestar, van comerciar i van crear la prosperitat econòmica necessària per a alçar-los. D’eixos ciutadans comuns només ens han arribat testimonis modestos, però la seua aportació va ser decisiva en l’avanç de la civilització. El gran historiador grec Tucídides, segle V abans de Crist, ho va intuir quan inicia el relat de les guerres del Peloponés reflexionant com les gents primitives “[...] sense comerç, sense llibertat de comunicació per mar o terra, extraient del cultiu del seu territori tan sols el mínim requerit per a la seua supervivència, eren incapaces de superar una existència nòmada [...]” concloent que “[...] eren incapaços d’erigir grans ciutats o de deixar una altra prova de la seua grandesa”.

Els fenicis, poble semita, es van assentar en la terra de Canaán, la Creixent Fèrtil situada en la franja costanera oriental del Mediterrani; les dues serralades paral·leles del Líban i de l’Antilíban, amb l’estreta faixa de la costa. Aquesta muralla natural els deslliurava d’enemics interiors i una costa favorable els abocava a la mar i al comerç marítim; es podria dir que aquestes circumstàncies els va fer un poble pacífic. Fenícia mai va ser un estat unificat, sinó que es van constituir ciutats-estat independents, rivals en el comerç però que compartien idioma, religió, costums i cultura, i l’hegemonia de la qual va ser determinada per la prosperitat en el comerç. Van desenvolupar un gran mestratge en la tècnica de construcció de naus, en la qual empraven la millor fusta de cedre i xiprer, obtinguda en els, per aquell moment, densos boscos que poblaven les seues muntanyes, i impermeabilitzant-los mitjançant la nova tècnica de la brea.

87

prime time!

No sols eren valents navegants, que van emprendre viatges a llocs desconeguts, sinó també hàbils comerciants, honestos en la seua paraula; els objectes que oferien eren sòlids i bells, els metalls de bona llei. Recull l’historiador grec Heròdot una curiosa mostra del talent -i posterior herència al món- dels fenicis en les seues relacions amb els pobles primitius de la costa d’Àfrica, on se servien de l’anomenat comerç mut, mostra de confiança i bona fe entre pobles a través del comerç. Va arrelar i va perdurar aquest sistema d’intercanvi més enllà dels fenicis entre les tribus del gran continent africà, com observa i relata el mercader venecià Alvise da Ca’da Mosto, ja en el segle XV: ‘’Quan els negres aconsegueixen les aigües del riu (es refereix al Níger), cadascun d’ells fa un monticle amb la sal que ha portat i el marca, després s’allunyen tots de l’ordenada fila d’eixos monticles, retrocedint a una distància de mig dia, en la mateixa direcció d’on han vingut. Llavors arriben uns homes d’una altra tribu negra, homes que mai ensenyen res a ningú i amb ningú parlen: arriben a bord de grans barques, segurament des d’alguna illa, desembarquen en la riba i, en veure la sal, col·loquen al costat de cada monticle una quantitat d’or, després se’n van, deixant la sal i l’or. Una vegada se n’han anat, tornen els que han portat la sal i si consideren suficient la quantitat d’or, se l’emporten, deixant la sal; si no, deixen sense tocar la sal i l’or, i tornen a desaparéixer. Aleshores els altres vénen de nou i s’emporten la sal d’aquells monticles al costat dels quals no hi ha or; al costat d’uns altres, si ho consideren just, deixen més or o no s’emporten la sal. Comercien precisament d’aquesta manera, sense veure’s les cares i sense parlar uns amb uns altres. Tal cosa dura ja des de fa molt temps, i encara que tot l’assumpte sembla inversemblant, vos assegure que és veritat.’’ Quae jurat próximo et non deficit seria part de la inscripció que coronaria la sala de contractació de la Llotja de la Seda a la fi d’eixe mateix segle, Segle d’Or Valencià.

L’encunyació de moneda va ser el que impulsà definitivament el comerç. Segons Heròdot van ser els lidis, un poble assentat en Anatolia (l’actual Turquia), els qui per primera vegada van encunyar moneda l’any 670 aC, i ràpidament ho van fer els grecs i fenicis, sent aquests dos pobles els qui van perfeccionar les monedes per al seu ús comercial, de manera que van ser acceptades pels pobles mediterranis com a moneda de canvi als intercanvis comercials.

88

prime time!

Retrocedim una altra vegada al ‘govern dels mars’ fenici. Dominat comercialment el Mediterrani, entre la seua població es van formar grans artesans i en les seues factories emplaçades al llarg del Mediterrani van fabricar articles per a comerciar, a més de ser centres d’apilaments de mercaderia, així per exemple a Sardenya es va desenvolupar una florent indústria del vidre, i en Gadir (ciutat murada en fenici; l’actual Cadis) la indústria de la terrisseria, de salaons i de metal·lúrgia, i en altres emporis la indústria del benvolgut tint porpra, tan valuós en equivalència com l’or i la plata*1. Més de 100 factories o assentaments, es van establir al llarg de la Mar Mediterrània, i la varietat de mercaderies amb les quals comerciaven va arribar a ser realment sorprenent, bens que obtenien d’altres pobles, duent a terme aliances amb els seus gremis, o que eren produïdes en els seus emporis: àmfores, ceràmica variada, gots d’or i plata tallats, filigranes d’ous d’estruç, objectes artístics tallats en ivori, articles de joieria, llits d’artesania, joieria, teixits (entre ells la seua benvolguda i caríssima tela color porpra, el tint del qual va ser un secret comercial*1 i que dóna nom a Fenícia*2, i a la qual es refereix Homer en els seus dos monuments literaris, La Ilíada i l’Odissea*3), salaons, estany, coure, ferro, or, plata, plom, papirs, fil egipci, fusta de cedre, resines, maragdes, catifes, seda, espècies, dàtils, vi, blat, mel, oli, sal, bestiar de llana, cavalls i ases, articles de vidre, etc. Aquesta xarxa comercial teixida pels fenicis i pels seus -------------------------------------------------------------------------------*1 El tint color porpra s’extreia d’un mol·lusc anomenat Murex,

que existia en les costes de Fenícia i en altres llocs. Els arqueòlegs han calculat que es necessitaven 12.000 mol·luscos Murex d’una grandària estàndard per a produir 1,4 grams de tint, la qual cosa era suficient només per a tenyir el rivet d’un vestit de grandària normal. Aquest fet explica que el seu valor fóra a vegades més valuós que el seu equivalent en or i plata. L’estima que tal tint va romandre després de la fi de l’imperi comercial fenici i va perviure durant segles i així en l’Imperi Bizantí es va decretar que les peces de color porpra només podien utilitzar-se per la reialesa, controlant-se pel poder la producció del tint porpra. L’ús que fa la reialesa bizantina de tals teles queda acreditat en els meravellosos mosaics que es conserven a l’església de Santa Sofia a Istanbul, i a l’Església de Ravenna, al Nord d’Itàlia. *2- El nom ètnic que es donaven els fenicis era cananeus. Els grecs els cridaven foinikes (rojos, porpres), al·ludint a les teles de color porpra que comerciaven. Aquest terme passa al llatí amb el nom de phoenicius. Fenícia era doncs la terra dels fenicis, la terra de la porpra.

89

prime time!

grans competidors, els grecs, va suposar una incipient divisió del treball, especialitzant-se cada poble amb el qual comerciaven en allò que els era propi als seus recursos materials i humans, desenvolupant artesanies i oficis que posteriorment serien un ric estrat més de la cultura d’aquells llocs. La seua cerca de riquesa va suposar la creació, junt els comerciants grecs, d’un ordre extens d’intercanvi i trobada en tota la conca del Mediterrani; de benestar per a tots els pobles. Es va plasmar en els seus costums i les seues lleis, com a resultat d’un mil·lenni de relacions comercials, el valor de la llibertat i la propietat privada, i es va respectar pel poder.

Alguns queden impressionats per les grans falles que planten els qui ostenten el poder polític, sense advertir que van ser ciutadans comuns que en la seua cerca de benestar, van comerciar i van crear la prosperitat econòmica necessària per a alçar-les. A eixos ciutadans comuns rendeix modest homenatge aquesta falla. És una constant històrica que allí on el comerç ha prosperat, no sols ha creat riquesa, benestar general i cultura sinó que a més ha sigut un antídot contra la violència. Montaigne ho va dir de manera elegant: “Oú il y a commerce, il y a des moeurs douces“.

-------------------------------------------------------------------------------*3 “… Així aquests conversaven. Arete, la dels braços blancs com la neu, va manar a les esclaves que posaren un llit baix del pòrtic, el proveïren de bells cobertors porpra … Presentant-se a Odiseu i el cridaren amb aquestes paraules: – Alça’t, hoste, i vés al llit, que ja està fet el teu llit …” (L’Odissea, rapsòdia VII, Entrada d’Odiseu al palau d’Alcinoo).

--------------------------------------------------------------------------------

Pepe Salinas (Monforte, 1953) és advocat retirat i buscador de Facta non verba.

---------------------------------------------------------------------------------------

90

91

prime time!

Rastre i troca Paula García-Masedo

H

e rebut la newsletter de Vueling, m’ofereix prendre un vol molt econòmic al costat de l’emoji d’un sol groc i radiant.

He lliscat la pantalla d’Instagram passant una publicitat de Zara Home que mostra una família sobre un sofà color beix. En la tele han intentat convéncer-me que ara és el moment per al Seat León, ja que he passat els 30. Orange li ven les dades de localització del meu mòbil a l’Institut Nacional d’Estadística perquè estan elaborant un estudi sobre els patrons de mobilitat de la població espanyola. Ho he vist en les notícies, que en aquest canal són un collage d’informacions inconnexes entre elles, com si l’assumpte del reciclatge no tinguera a veure amb les qüestions que afecten l’IBEX35 o com si la violència masclista no tinguera relació amb el destacament de salvament marítim que recull cossos d’homes morts per viatjar en pastera

92

prime time!

en la costa de Lanzarote, pense revisitant al Bruno Latour de Nunca fuimos modernos*1.

Dubte molt que en el programa de reformes de la tele al qual m’he enganxat no em venguen idees a pesar que no hi ha publicitat de marques concretes. Per ara, em queda clar que totes les persones viuen en famílies, que les millors famílies tenen cases de “concepte obert” perquè les mares vigilen a la prole des de la cuina, i que el valor d’una casa el dicta el mercat, un ens abstracte, pel que sembla, encara que això no és cap sorpresa veient les polítiques d’habitatge que es discuteixen en els platons de televisió abans de les eleccions.

Supose que la publicitat moderna té el seu origen en la segona meitat del XIX, com moltes de les coses modernes que hui formen part de la nostra vida. No puc deixar de considerar la publicitat com a part d’un sistema enorme i complex del qual és molt difícil trobar un fora i respecte dels objectes del qual és quasi impossible no sentir algun desig. La publicitat va amb els objectes industrials, va unida al que es produeix en massa, va unida a la nostra economia capitalista i les seues maneres de producció i consum.

Una altra característica de la publicitat és soltar el màxim d’informació (o d’impacte) en el mínim temps possible.

Amb les mínimes paraules. Un eslògan. No sé si m’he contagiat, ara jo intente amb dificultat evitar la fragmentació en aquest text. Com pot ser que un dels majors èxits per als qui volen convéncer-nos d’alguna cosa, és que sapiem el mínim possible d’eixa cosa? Un producte és per a ells només una imatge. És el roig brillant de la carrosseria, són els tres cercles sobreïxents de la seua potent cambra, són els abdominals que t’ixen en anar a eixe centre. M’imagine partint cadascuna d’eixes imatges en milions de trossos. Cadascuna de les partícules de la pintura d’eixe cotxe vénen d’una mina d’alumini, d’un pou de petroli, d’una línia de fabricació amb 8 robots en la cabina de pintura, de la història del primer pou de petroli modern, de la primera mina d’alumini, del primer treballador que va fer vaga en el taller de pintures.

-------------------------------------------------------------------------------*1 Bruno Latour, Nunca fuimos modernos. Assaig d’antropologia simètrica, Segle XXI editors, Buenos Aires 2007

93

prime time!

M’és impossible separar a la publicitat de la construcció de l’hegemonia, encara que això és una cosa òbvia. Sens dubte, el conjunt d’objectes i serveis que se’ns ofereixen mostren els valors de la societat en la qual vivim, i en concret, els valors dels quals estan en el poder. Per dir-ho de forma molt bàsica: les dones, dones, i boniques; els homes, homes forts; el treball, inqüestionable, i independentment del que produïsca; el consum: impossible de rebutjar. La publicitat es veu acceptable o inacceptable, però, d’acord amb què? Els equips de futbol no la rebutgen en els seus estadis. Potser perquè estan tractant de construir tots dos (el club de futbol i PlayStation) el mateix tipus de societat. Em pregunte si fóra possible alegrar-nos de col·locar el rètol de Fustes Pérez, el nostre amable fuster, en comptes de El Corte Inglés, el de les kellys de l’hotel de davant en comptes del nom de l’hotel.

Em pregunte també si seria possible que el missatge de la publicitat es fera un poc més invisible per poc interessant, absurd o ridícul. Què passaria si fórem capaços de traçar cadascun d’aquests objectes i serveis dins de l’enorme xarxa d’humans i no humans, en la qual estan travats i interconnectats? Si de manera instantània i fàcil, cadascuna de nosaltres vérem que les subjectivitats que un espot proposa no són més que unes qualsevol, cap ideal, fins i tot alguna cosa a rebutjar?

La publicitat funciona per a l’enorme engranatge del sistema capitalista, patriarcal i colonial, i per a funcionar, ha d’enfosquir precisament que és patriarcal, colonial i classista.

Llig que a les falles -no vaig nàixer ací, amb pudor llig això abans d’escriure- els va nàixer la censura i una Junta Central Fallera l’octubre de 1939. Terrible any, fatídica missió per tant per a qualsevol institució creada en eixe moment.

Aleshores va canviar el sentit de la festa, les històries que les falles contaven, igual que abans havien canviat de mobles vells a ninots satírics.

Pense davant la impossibilitat d’eixir fora, fins i tot de voler escapar del que planteja aquest sistema econòmic i polític, i els seus objectes (cotxes, telèfons, cossos de gimnàs, famílies felices, aventures en el sud-est asiàtic). Però potser no és mala idea almenys conéixer les històries de les coses que ens envolten, i les xarxes que les componen, potser això pot tindre algun sentit. Ajudar-nos a estar de manera crítica al món,

94

prime time!

desaprendre un poc el que el món ens ha ensenyat. Saber la història de les falles, per a una expatriada, per a una turista, és entendre un poc millor què representen per al poble de València, quines són les seues identitats, què proposen les classes populars. És somiar les falles com el carnestoltes de Bakhtin, un món al revés, més lliure, amb altres materials i idees. Probablement és difícil, almenys des de la cerca del col·lectiu, abraçar les formes i els valors del mercat de la mateixa forma sabent l’origen pagà, popular, irònic, subversiu, material, polític, identitari d’aquesta tradició que és molt anterior a la publicitat moderna, al primer cotxe i molt segurament a l’arribada de la primera màquina de vapor a València.

-------------------------------------------------------------------------------Paula García-Pasedo (Madrid, 1984) és arquitecta, artista i comissària d’art.

---------------------------------------------------------------------------------------

95

prime time!

Són les falles experimentals una nova oportunitat per a les marques?

Irene Reviriego

L

a festa de les Falles, que naix al voltant de les pires de materials que es cremaven en alguns carrers la nit d’abans de Sant Josep, patró dels fusters, s’ha convertit en un esdeveniment global amb grans interessos econòmics en joc, on les marques intenten conquerir un espai molt representatiu mitjançant la publicitat. Amb un origen humil, espontani i molt localitzat, l’objectiu faller evoluciona cap a una construcció figurativa, cada vegada més complexa, que ompli la totalitat de l’espai urbà, i on l’artista faller, més especialitzat i amb més recursos denuncia circumstàncies inicialment socials i posteriorment polítiques, amb grans dosis d’humor, ironia i sàtira.

La realitat actual és que, independentment de tot el contingut cultural i tradicional que s’ha format i ha crescut

96

prime time!

junt amb la festa amb el pas dels anys, a partir dels primers cartells de promoció de les falles, el monument faller s’ha convertit en el centre de la festa al voltant del qual tot orbita, un reclam turístic capaç d’atraure a un gran nombre de visitants. Així, qualitats com la ubicació, l’escala, el vol, el color o la il·luminació, són essencials per a generar majors ingressos i compensar les grans inversions. La carrera per arribar a l’espectacularitat més gran de les obres s’ha limitat no obstant això en reproduir patrons heretats de temporades anteriors, fins a arribar a l’homogeneïtzació estètica.

Uns pressuposts ajustats i uns terminis de temps curts obliguen als tallers fallers a emprar tècniques industrialitzades que donen com a resultat productes en sèrie, obres semblants.

Llavors, és quan la publicitat, que apareix de la necessitat de diferenciació d’aquests productes tan pareguts, busca atraure l’atenció dels consumidors mitjançant uns valors, moltes vegades no palpables, que destaquen certes diferències d’uns per damunt d’altres. No obstant això, si la publicitat convencional durant les falles es limita al patrocini de casals, concerts i revetles, a la il·luminació de carrers, tanques publicitaries, a la introducció d’elements de marca prop al monument, s’està oblidant l’associació emocional amb la marca, eixe valor intangible essencial per a destacar. En aquest mitjà tradicional, la publicitat no pot arribar més lluny.

Llevat unes poques excepcions d’un passat pròxim, fins no fa molt era difícil trobar monuments allunyats de la normalització estètica, però ara són cada volta més freqüents les obres alienes a l’espectacle, d’una escala més humana, en les que caben conceptes contemporanis, separats de la tradició i la sàtira, expressats a través d’una estètica moderna i deslocalitzada. En elles, intervenen professionals de diverses disciplines, alguns de fora de la Comunitat, i ja no són sols artistes fallers, sinó arquitectes, dissenyadors i inclús artistes conceptuals que proposen aquestes noves peces.

Exemples clars són els del santanderí Okuda, grafiter i artista urbà responsable de la falla municipal del 2018, però també el duet Pichiavo en 2019 o Escif i la seua dona giratòria per al 2020, Fermín Jiménez Landa refugiat al seu propi monument en 2018, Anna Ruiz i Giovanni Nardin, artistes plàstics creadors de la falla infantil municipal del 2017, Ricard

97

prime time!

Balanzà i el seu personal estil, passant per Manuel Cabezos, Miguel Arraiz, David Moreno, Iban Ramón, Didac Ballester o l’estudi Nituniyo, fins i tot les madrilenyes establertes a València de l’Estudi Yinsen, encarregades de realitzar el cartell de les falles 2018 i la falla Mossèn Sorell-Corona del 2020.

Alguns d’aquests nous creadors de renom han participat a la falla municipal gràcies a que l’ajuntament ha apostat per renovar el llenguatge i convocar a figures representatives del panorama creatiu local i nacional. Però no és l’única iniciativa en aquest sentit, com bé demostren cada any les falles de Mossèn Sorell – Corona, pionera en l’aliança entre disseny, art contemporani i tradició, Borrull – Socors, una de les comissions que més aposta per la via experimental, o la mateixa Falla Castielfabib, sense oblidar l’obra Renaixement que Pink Intruder va portar al festival Burning Man com la millor carta de presentació de la nostra festa. És, en aquest nou lloc, on les marques troben una oportunitat d’aprofundir en una proposició de venda de caràcter emocional i de consolidar una imatge de marca en un mercat que continua molt obert.

La falla experimental encaixa fàcilment amb els valors i la filosofia actual de moltes marques, com la sostenibilitat en l’ús de determinats materials, el treball col·laboratiu, en la conceptualització, la implicació social al muntatge, la transgressió i la superació dels límits preestablerts.... Amb una estètica més neutra, moltes vegades estrictament geomètrica, la falla abstracta ofereix un fons compatible amb els llibres d’estil de les marques que poden interessar-se. Igualment, com que no tenen (generalment) el llenguatge satíric dels monuments tradicionals, resulta molt més segura per a l’inversor, que no sent por en implicar-se en una iniciativa que difícilment ficarà en un compromís el seu interés econòmic.

Aquestes falles, que es diferencien clarament de la tònica general, es dirigeixen no sols al públic més tradicional, sinó també a un públic que es mantenia alié a la festa, però que sent interés per aquestes noves manifestacions d’art urbà, apropant-se així al món faller, construint un vincle entre la tradició i la modernitat. És un nou públic que comença a fixarse en les marques, i que simbolitza la nova oportunitat que aquestes tenen per endinsar-se en la festa, mitjançant les falles experimentals. És un públic influent, generador de tendències,

98

prime time!

proper a l’art, l’arquitectura, el disseny, la il·lustració i el grafiti, que té atracció per aquestes obres i troba en elles eixa idea estimulant tantes vegades absent als monuments tradicionals, expressada per un llenguatge renovat, diferenciador, allunyat de la monotonia de les tonalitats pastel. El treball publicitari de la marca es completa amb la difusió que aquests nous agents realitzen mitjançant les seues xarxes socials.

Perquè aquesta fórmula funcione, la independència creativa de la falla ha d’estar garantida, si bé tant la marca com la comissió han de compartir uns objectius comuns, cap d’ells ha d’estar per damunt de l’altre. Cap partner oferirà un patrocini sense retorn, i cap comissió hauria de permetre que la seua falla es convertira en una acció de marca, perquè ací està la clau de tot. Els mateixos fallers seran els que han de ficar límits als seus patrocinis, finançant la seua festa sense pervertir els valors tradicionals.

--------------------------------------------------------------------------------

Irene Reviriego (Ávila, 1982) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques. Col·laboradora en Espai Rambleta i és responsable de comunicació de Mahou-San Miguel al Llevant.

---------------------------------------------------------------------------------------

99

prime time!

Poliamor, cultura i poder Víctor Aguado

D

iuen que els pols oposats s’atrauen, que les diferències són positives i ajuden a construir una nova realitat. Diuen que en l’equilibri està la virtut, i que perquè existisca el tàndem perfecte, les parts han de ser independents i equitatives, però sumar en conjunt. D’una altra manera tindríem una relació dependent, això que coneguem com relació tòxica.

En un mar teòric podríem dir que el binomi plantejat entre la cultura i el capital haurien de mantindre una relació sana, equitativa i independent. Una relació digna d’envejar, establerta entre el coneixement i els recursos productius, però alguna cosa va malament.

100

prime time!

L’autofinançament té tints neoliberals i si articulem ‘mercat’ dins de la sintaxi cultural, la mateixa frase perd tot el seu sentit. Quan pronunciem la paraula mecenatge, generem incomoditat; i si parlem de filantropia, se’ns titlla d’obsolets i anacrònics.

Sembla que qualsevol vinculació entre la cultura i l’empresa només pot portar a la censura, a la pèrdua de qualitat, a la perversió del seu valor i a la mercantilització del seu contingut. Però és realment així?, els diners i els interessos corporatius tenen la capacitat d’influir en el contingut cultural?

- L’inici de la relació (El festeig) -

Bastaria mirar enrere per a comprendre que la cultura mai ha sigut aliena al poder, siga com fóra la forma, o formes, en la qual aquest es manifeste. La cultura i el poder, històricament, han tingut una relació intensa i constant, per la qual cultura ha necessitat al poder per a subvindre la producció creativa, mentre que el poder s’ha relacionat amb la cultura per a projectar-se com a tal.*1 Una seducció mútua que, a vegades, ha arribat a confondre els papers.

I parle de poder, i no de capital, perquè tots hem de ser conscients del context en què vivim, i de com les grans empreses han passat a tindre un paper clau en qualsevol decisió vinculada a l’organització de la societat.

La cultura contribuïx decisivament al fet que cada individu puga ser creador de si mateix i un creador, a més que reinvente de nou el seu propi món.*2 Per tant, si la cultura allotja suggeriments que poden animar a l’esperit humà cap a un canvi, no pareix rar que el poder i els poders hagen volgut desplegar damunt d’ella una estratègia de vigilància més o menys difusa, que, al mateix temps els ha permés, amb l’excusa del seu foment, condicionar-la i utilitzar-la per a les seues -------------------------------------------------------------------------------*1 José María Lassalle, La cultura i el poder: una afinitat electiva?, Méxic, Letras Libres, 2013. *2 Michel Foucault, Vigilar i castigar. Naixement de la presó, Madrid, Siglo XXI, 1994.Méxic, Letras Libres, 2013.

101

prime time!

pròpies finalitats (altruistes, proteccionistes, propagandistes o publicitaries).

Ja va ocórrer a l’Atenes quan Sòfocles va escriure Antígona i va oferir al poble una reflexió que, al servei del partit democràtic amb el seu amic Pèricles al capdavant justificava la superioritat moral de les lleis democràtiques sobre les d’un tirà.

Lluís XIV va satel·litzar la cultura al voltant de la seua cort versallesca,*3 que va posar al servei del rei Sol i la seua política absolutista. Tal com els règims totalitaris van aprofitar aquesta ferramenta per a l’adoctrinament del poble.

Amb la caiguda de la Corona, de l’Església i de la Noblesa varen caure els vells instruments de patrocini i la gestió i creació cultural va quedar dins de l’òrbita de les classes mitjanes, acabant amb la Revolució Francesa i la “democratització de la cultura” amb l’accés al coneixement, l’impuls de les Belles Arts, la creació dels primers museus i les primeres lleis de protecció del Patrimoni.

Pareix que ací pot acabar el seu festeig, o més bé, la seua dependència, convertint-se per fi en un ens lliure. Una experiència que brolla de l’inconscient agònic i temptatiu que ens arrossega a voler explicar-nos explícitament o implícitament a nosaltres mateix i als altres, el que som i per què som el que pareguem ser.*4 El Sapere Aude kantià compon una idealització de la subjectivitat a la qual contribuïen la música, la lectura, la pintura, el teatre o la contemplació estoica de la natura, de la mateixa manera que a la segona meitat del segle XX es va divinitzar a l’intel·lectual, amb la responsabilitat d’encarnar una classe que estiguera al capdavant del canvi social a través de la cultura.

-------------------------------------------------------------------------------*3 Marc Fumaroli, L’Estat cultural. Assaig sobre una religió moderna, Barcelona, Acantilado, 2007. *4 Umberto Eco, “La cultura no està en crisi; és crisi”, Madrid, El País, 2013.

102

prime time!

Però no ens vàrem adonar que continuàvem deixant la supervivència de la cultura en mans del poder baix allò que alguns titllen de proteccionisme i altres de paternalisme.

- La relació oberta -

La cultura, que no va voler ancorar-se en una relació de dependència, va convidar al sector privat a un llit redó on compatibilitzar allò públic amb allò privat. Experiència de la qual varen eixir el mecenatge, el col·leccionisme i els hàbits de consum de la burgesia decimonònica en Europa.*5 Iniciatives que expliquen la difusió d’espais culturals i moviments que des de la societat civil, varen vertebrar una oferta cultural que va facilitar l’aparició de la democràcia de masses, i d’un pensament crític mai més reservat estrictament a les elits.

Però la involucració de diferents figures fa de la cultura una ferramenta independent o ara existeix una doble dependència.

- El poliamor -

Reivindicant una adaptació al nostre temps i sent conscients del moment que travessa Espanya – d’una crisi, de les retallades i de la tecnologia que pareix deixar de costat a la cultura cap a l’estètica, la utilitat i la practicitat -, hem de fixar-nos en eixes noves oportunitats democratitzades que buiden el camí cap a experiències polítiques i estètiques revolucionàries, com les que tracta de dur endavant la nova societat civil digital.

Experiències renovadores de l’ideal kantià i que permeten donar suport a iniciatives, com el cas del micromecenatge (crowdfunding), que detecten el talent creatiu a les fronteres de l’avantguarda i al marge dels circuits oficials de la cultura. Mobilitzant unes classes mitjanes digitals que s’impliquen en el seu -------------------------------------------------------------------------------*5 Paul Valéry, Peces sobre art, Madrid, Visor, 1999.

103

prime time!

patrocini mitjançant milers de xicotetes contribucions que organitzen una estructura global de voluntariat cultural que reforça el paper dels nous models de societat civil que està inaugurant el segle XXI. Una manera de finançament que, per cert, tenen en Lola Flores una ideòloga espontània i reconeguda popularment.

Així és que les grans corporacions comencen a canviar la seua visió, veient la cultura no com un suport publicitari, sinó com una devolució a una societat espoliada pel capitalisme.

Una generació que ha comprés la relació sistemàtica entre la cultura i el capital, esperant que tots aquells beneficis generats al sector privat els siguen tornats d’una forma o una altra. I que a la seua creació cultural integren un component ètic, urgent i necessari en els nostres dies, en els quals s’exigeix un pensament i plantejament horitzontal i connectat a una realitat en la qual veuen la llum les assignatures pendents d’un sistema envers una societat més igualitària i justa. No són només nadius digitals, són natius conscienciats.

Reivindicant la cultura com un conjunt d’experiències individuals i col·lectives que aglutinen un imaginari simbòlic acumulat generacionalment i que suggereixen un repertori de respostes al sentit o sense sentit, de la nostra existència individual i col·lectiva del món,*6 fet costat pel poder i les grans corporacions com una aportació necessària a l’evolució de la societat i no com un instrument de propaganda o un suport de publicitat.

Per això, les Falles, ens comunitari d’origen pagà, popular i lliure, han de mantindre els seus principis originals independentment del seu model de finançament. Tenint en compte que la seua funció és la generació d’un pensament crític a partir de la sàtira i no un mer monument estètic.

Una seducció mútua, o col·lectiva.

-------------------------------------------------------------------------------*6 Clifford Geertz, La interpretació de les cultures, Barcelona, Gedisa, 1988.

-------------------------------------------------------------------------------Víctor Aguado (Picassent, 1989) és periodista i publicista. Crea estratègies de màrqueting i promociona esdeveniments culturals amb diferents entitats públiques i privades, també cerveseres.

---------------------------------------------------------------------------------------104

105

prime time!

Per què no vols que un cartell d’Amstel* presidisca la teua falla

Odie el capitalisme, però m’agrada la Coca~Cola Javier Molinero

J

a ens hem acostumat, però no és normal. Que un grup de persones es passe tot un any organitzant una gran celebració ciutadana perquè a última hora arribe una empresa amb la seua marca i capitalitze tot per quatre pessetes, no és normal!

No els deveu res a aquestes empreses i si com diuen als seus informes anuals, a l’apartat de RSC (Responsabilitat Social Corporativa), volen fomentar la cultura, l’art i la gastronomia*1 que ho facen. Que facen la seua aportació però no envaïsquen amb les seues banderoles el carrer, el nostre carrer. Que no ens marquen directament o indirectament la seua forma d’actuar. Hem arribat a un punt en què les associacions cultuals, els museus, les institucions depenen de l’adhesió d’aquestes marques per a poder programar? Em negue a creu-

106

prime time!

re’l, hem de ser conscients del que valen les coses i pagar per elles. Volem Falles? Aleshores, paguem-les. Necessitem pressupost? Augmentem la quota, augmentem el nombre de fallers, però clar, és més fàcil aconseguir un patrocini... que ja quasi ningú qüestiona. Però no és gratis.

Aquesta és una batalla que ve de lluny. Des dels anys 80 i marcadament als 90 on les grans empreses deixaren de promocionar els seus productes i es varen centrar a vendre’ns la seua marca, hem assistit a una escalada de les estratègies de màrqueting de tal mena que hui en dia costa diferenciar el que és una campanya de publicitat del que és una acció cultural pura.

La idea és la següent; per a què bombardejar-vos amb missatges explicant els diferents productes que fabriquen si vos poden fer sentir que formeu part de la seua marca? Que sou del seu club. L’ànsia d’aquestes corporacions per integrar-vos en tot allò que consideren que vos apropa al seu terreny els ha dut a envair aquells espais que vos pertanyien per dret propi. I ho estan fent de tal forma que s’han convertit en autèntiques gestores culturals. Ja no (sols) volen ficar anuncis als mitjans de comunicació i al mobiliari urbà*2 preparat per a fer-ho, sinó que volen participar directament de la vostra experiència i que vosaltres els tingueu ben presents.

Què serà el pròxim que facen les empreses? Que planten les seues pròpies falles? Que regalen vestits de Fallera amb flors i logo? Que realitzen les seues pròpies mascletades o castells de focs? Que decidisquen si hi ha música o no? Certament, ja estan fent, d’una manera o una altra tot açò.

No deixeu que vos enganyen amb les seues menuderies. No fiqueu en venda el que és autèntic. Que la festa siga de nou vostra, perquè siga de tots.

-------------------------------------------------------------------------------*Qui diu Amstel, diu Mahou, Arròs LA Fallera, Dacsa, Ford o qualsevol marca.

*1 “A HEINEKEN Espanya (a la qual pertanyen Amstel, Àguila o

Cruzcampo) mantenim forts llaços de col·laboració amb les comunitats en què operem i contribuïm a impulsar el progrés dels sectors més connectats amb la nostra activitat. Per això, estimulem la innovació, el talent jove i l’emprenedoria; fomentant la cultura, l’art

107

prime time!

i la gastronomia; i animem als nostres treballadors a col·laborar en diferents iniciatives de suport social al seu entorn proper. Així, consolidem la creació de valor compartit i sostenible a llarg termini per a les persones, la societat i el planeta.”

*2 Una única empresa multinacional privada (JCDecaux) gestiona

tota la publicitat del mobiliari urbà de la ciutat de València a canvi del manteniment de marquesines i altres elements del mobiliari urbà, inclòs el Valenbisi.

*3 BONUS: Quina empresa va finançar la construcció del parc

d’educació viaria que hi ha als Jardins dels Vivers durant una època a la qual es llançaven anuncis publicitaris incitant als xiquets a beure la seua cervesa? SOLUCIÓ: Cervesa Túria, quan encara era valenciana.

108

prime time!

-------------------------------------------------------------------------------Javier Molinero (Zamora, 1974) és arquitecte i es meneja amb facilitat en entorns on l’art, la part visual, el disseny i la didàctica conviuen sempre amb el més natural i ecològic.

----------------------------------------------------------------------------------------

109

prime time!

Espai públic l’espai prime-time més gran per a tots els públics Responsabilitat social corporativa vs responsabilitat social municipal / responsabilitat civil Salvia Ferrer

D

es de l’experiència de la mateixa Intramurs, en la seua edició en Eivissa apareix el titular de premsa a “El Diario de Ibiza” del 25/04/2018 que diu:

“El PP denuncia que Intramurs va incomplir l’ordenança de regulació de l’alcohol. Els populars critiquen que la seu consistorial “va estar empaperada amb cartelleria d’una marca de cervesa”.

L’ordenança reguladora de l’alcohol de la ciutat d’Eivissa, aprovada inicialment pel ple el passat 30 de novembre a instàncies del Pla Municipal sobre Drogues, prohibeix expressament “la publicitat directa i indirecta de begudes alcohòliques” en els centres i dependències de les administracions

110

prime time!

públiques -incloses sales d’exposicions i conferències-, i especialment als centres culturals. A més, la mateixa norma assenyala que “no podran patrocinar ni finançar espectacles públics, aquelles persones físiques o jurídiques l’activitat principal de les quals o coneguda siga la fabricació, promoció o distribució de begudes alcohòliques, si això comporta la publicitat d’aquest patrocini o la difusió de marques, símbols, imatges o sons relacionats amb les begudes alcohòliques”.

Sembla un bon començament, tenint en compte que les marques de cervesa són actualment els principals sponsors d’activitats culturals. En aquella ocasió vam aprendre diverses coses d’aquella norma i la responsabilitat que hi havia darrere.

1_ L’espai públic és per a tots els públics. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el consum abusiu d’alcohol és un important problema de salut pública a tot el món. L’Administració Pública ha de treballar en el desenvolupament de les seues competències i una d’elles és el principi de salut pública.

D’aquesta manera, ha d’unificar esforços en la promoció de la salut comunitària i en la no difusió de productes i actituds reconeguts com no saludables. L’Ajuntament hauria de prioritzar la política preventiva en relació amb els més joves.

2_ L’espai públic és per a tots. Es poden habilitar espais restringint l’accés a l’edat no autoritzada per al consum d’alcohol. En campanyes d’internet i patrocini d’esdeveniments esportius que segons els estudis sobre la influència de les campanyes de publicitat entre els joves, que realitzen les empreses dedicades a l’alcohol, a major exposició de la població de 13 a 16 anys d’edat en aquestes activitats, major és la probabilitat de consumir alcohol en els següents mesos. Es complementa i enquadra dins del Pla Municipal sobre Drogues, es realitzarà un esforç en el desenvolupament de mesures de prevenció, així com d’alternatives d’oci i es fomentarà la integració social de drogodependents en l’àmbit territorial del municipi.

3_ Qualsevol acció cultural intentarà polititzar-se ajustant-se a la normativa i sense plantejar solucions, sense tindre en compte que l’accés a la cultura és un dret de la ciutadania per ser un pilar en els quals se sustenta la societat i correspon a les institucions garantir eixe dret aportant recursos i finançament, i el conjunt de la societat té un paper essencial

111

prime time!

en el desenvolupament d’aquest servei públic. Ací no hauria de parlar-se de partits polítics o regidories sinó de política cultural municipal.

Una norma d’aquest tipus sembla impensable en Falles, on no hi ha ni un sol punt de fugida visual on no existisca una marca. Allà on poses la mirada veuràs un logotip amb forma lluminosa, lona, tanca de seguretat o llanda en el sòl, on no estiga aplicat una marca de cervesa. Siga la marca que siga, això hauria de tindre’s molt en compte i respectar el macro esdeveniment cultural que està succeint, no es pot obtindre una imatge sense un logotip, mentre desfilen comissions falleres, músics o quan es visiten els monuments artístics.

Si una marca vol tindre presència en un esdeveniment cultural en via pública, que és l’espai prime-time més important, doncs que el tinga, però diguem-li com. Aquesta responsabilitat és municipal i de totes les seues competències, no de qui desenvolupa l’activitat (que és el que té la necessitat econòmica) ni del qui vol tindre presència. Si no es genera un espai de respecte, es genera l’abús i la falta de llibertats.

Els recursos necessaris per al desenvolupament d’una activitat cultural procedeixen de subvencions públiques o bé de finançament privat. A l’hora de triar amb el finançament privat com vols involucrar-te amb un projecte tens diverses opcions. Les més conegudes són el patrocini i la més desitjada és el mecenatge. Mentre que en el patrocini la fi perseguida pel patrocinador està en la publicitat que obtindrà a canvi de la seua aportació, en un conveni de col·laboració o mecenatge la fi perseguida és proporcionar ajuda per a la consecució de l’objecte d’una entitat.

Es tracta d’entrar en relació projectes culturals d’interés general amb qui vulga contribuir en la promoció de les arts al nostre territori. Així, els mecenes, els xicotets donants, les entitats culturals i els sectors creatius tenen l’oportunitat de contribuir culturalment a la societat. Totes aquestes aportacions poden obtindre incentius fiscals. Es tracta d’un instrument que permet valorar i premiar les contribucions d’aquelles persones i empreses que aposten per la cultura com una inversió de futur.

112

prime time!

El mecenatge no s’improvisa i requereix un terreny fèrtil que el propicie. Les persones han d’estar motivades per a contribuir amb el seu esforç, temps i recursos. Però el suport al mecenatge ha de comptar, també, amb el reconeixement de les institucions i de la societat en general.

La tradició no ha d’estar renyida amb l’evolució, però l’evolució l’han de propiciar els poders públics i així es podrà parlar d’art, de creació de contingut lliure i la possibilitat de generar-ho a través de la publicitat i altres vies de sponsorship, perquè quan es parla de patrocini i de cultura hi ha alguna cosa que encara no està resolt. No obstant això, el patrocini musical, el patrocini esportiu i el patrocini social, el tenen molt clar.

“Es diu espai públic, a l’espai de propietat pública (estatal), domini i ús públic. És el lloc on qualsevol persona té el dret a circular en pau i harmonia, on el pas no pot ser restringit per criteris de propietat privada, i excepcionalment per reserva governamental, com és el cas de les Falles.”

Art, Cultura i Festivitat en espai públic implica municipalment a tots els serveis, que han de comportar-se com una sola força, com l’Ajuntament i deixar enrere estanquitats i competències que s’amaguen baix un grup polític perquè la cultura és un dret de la ciutadania.

La política cultural valenciana hauria de treballar a conscienciar i augmentar incentius fiscals, augmentar la deducció autonòmica, atraure nous mecenes i treballar la responsabilitat social corporativa de l’empresa valenciana. La cultura l’hem de fer entre tots i totes.

--------------------------------------------------------------------------------

Salvia Ferrer (Chiva, 1978) és artista, comissària i gestora cultural. Dirigeix el festival d’art urbà ‘Intramurs’ en València i treballa habitualment vinculant processos creatius i empreses privades.

----------------------------------------------------------------------------------------

113

prime time!

Subvencions, publicitat i privatització de l’espai públic Xavier Serra

C

arrers, places, racons de la ciutat… Espais públics tots.

Durant una setmana un grup de persones els tanca i privatitza per al seu ús particular. A més cobra una entrada per visitar una obra d’art subvencionada amb recursos públics de la mateixa ciutat. València en Falles? València en Falles… d’Especial.

Des de fa anys les comissions falleres reben per part de l’Ajuntament de València una quantitat econòmica per potenciar la Falla, eix central de la festa. Eixa subvenció actualment se situa en el 25% del pressupost del cadafal faller. Aquest percentatge té un límit sobre el qual calcular-se: el preu de les Falles municipals, gran i infantil. No cal ser molt intel·ligent per a adonar-se que les entitats falleres que participen en la

114

prime time!

Secció Especial són en termes relatius i absoluts les que més diners reben.

Així com qualsevol ciutadà/na pot rodar (donar-li la volta a una Falla) qualsevol obra fallera de seccions inferiors sense cap desemborsament, no podrà fer el mateix si pretén gaudir de les grans creacions de la màxima categoria de les Falles de València. El costum establert des de fa dècades de pagar una entrada eufemísticament anomenada donatiu l’obliga a passar per caixa abans d’entrar al rogle.

Al món faller s’ha assumit amb certa normalitat aquesta situació amb escàs qüestionament crític. Només algunes veus han posat el crit en el cel davant del qual creuen un abús per part de les associacions falleres més poderoses del Cap i Casal.

Aquestes organitzacions fan un esforç monetari molt important per oferir grans Falles. Són les comissions que més aposten per la Falla i que, en general, més han aportat al llarg de la història a l’art efímer valencià per excel·lència. El seu principal motiu d’existència és allò que plantaran en Març a la seua demarcació arribat el punt de no tindre, fins fa un temps, cap activitat més enllà de la Plantà i poc més. És innegable que són la punta de llança del món faller i que aquest té en elles al seu motor principal pel que fa a la inversió en Falla. Ara bé, aquesta argumentació esgrimida en múltiples fòrums no justifica certes accions ni el “tot val”.

El rogle de les Falles d’Especial s’ha convertit en un mercat: lones publicitàries, estands de begudes alcohòliques, paradetes de venda de productes més o menys típics, cotxes (sí, cotxes) s’han instal­·lat al voltant del principal reclam de la festa, l’obra efímera. Fins fa uns anys aquestes publicitats es disposaven de manera que l’observació de la Falla no quedava interrompuda des de cap angle. Encara que la contaminació visual era evident i que la imatge que es venia de la creació efímera era de dubtosa qualitat, es tenia un cert respecte per la producció de l’artista faller. Eixa situació ha canviat radicalment.

Hui en dia, la invasió d’anunciants ha arribat a un punt insostenible impedint i tapant la correcta visualització de la Falla. En aquest lamentable fet hi ha dues graduacions depenent de si pagues o no el famós donatiu.

115

prime time!

En el primer cas, si el visitant decideix no abonar ni un cèntim, arribarà el cas en què hi haurà parts completes del remat que no podrà vore en absolut. No parlem parcialment, sinó completament. Els anuncis publicitaris d’alguns encreuaments han invisibilitzat l’atractiu central pel qual es visiten eixes ubicacions. En el segon cas, si es paga el que arbitràriament decidisca la comissió (en alguns casos s’han arribat a establir tarifes de fins a 6 euros), tampoc es queda exempt de patir una visita on ninots, cartells i frontals de la Falla resulten impossibles de gaudir per culpa de vehicles que tiren per terra el treball artístic de l’artesà.

Després de presentar els fets, cal fer-se algunes preguntes. Com és possible que es pose un preu a l’accés a un espai públic cedit pel consistori? Per què es permet aquesta situació quan ja s’està mercantilitzant l’encreuament amb tota mena de publicitats? És legal cobrar una entrada per accedir a un espai públic pel qual no es paga cap quantitat pel seu ús? És més, és legítim quan hi ha diners públics pagats per valencianes i valencians fent possible eixa obra?

Donar resposta a totes aquestes incògnites donaria per a un llarg debat que hauria de ser liderat per l’Ajuntament de València, més encara quan la festa ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, distintiu atorgat no en funció de l’economia generada per la festa, sinó pel seu eix central, la Falla, i tot el llegat generat al seu voltant.

Algunes reflexions es fan necessàries.

Si desvirtuem la Falla, si la convertim en un espai publicitari, si no respectem l’obra d’art, si la contaminació visual inunda el rogle, al final aconseguirem que l’interés per l’objecte que serveix d’atractiu per als anunciants decaiga fins a desaparéixer. El visitant no voldrà rodar la Falla si no pot vore la Falla i, per tant, a mig/llarg termini acabarà desistint de desplaçar-se a les grans places d’especial caient l’interés de la marca per no tindre espectadors. Un cercle viciós.

Anant més enllà del punt de vista de la comissió, les autoritats municipals haurien de posar límits i exigir unes normes bàsiques donat que s’inverteix una important suma a canvi d’oferir al públic una obra d’art efímera. D’altra banda,

116

prime time!

l’Ajuntament hauria d’analitzar fins a quin punt es pot mercantilitzar per duplicat l’espai públic cedit a les comissions.

Arribat el moment, caldria d’alguna manera fiscalitzar eixos ingressos i, fins i tot, regular la subvenció en funció de les quantitats obtingudes durant la setmana fallera.

Des del punt de vista legislatiu alguna de les solucions per revertir aquesta utilització privativa de l’espai públic passa per una llei de mecenatge que facilite la col·laboració d’empreses amb les comissions desgravant part dels patrocinis com es fa en l’àmbit de l’art. Si es facilitara a fundacions i grans corporacions (habituals mecenes de museus i artistes) l’entrada al món faller, de segur que amb una altra sensibilitat no serien tan invasius. En aquests àmbits el posicionament és molt més discret, subtil i respectuós, ja que s’entén que ocultar l’objecte patrocinat és contraproduent per a la marca que es vol donar a conéixer.

L’espai públic no pot ser mercantilitzat a qualsevol preu i amb qualsevol motiu per molta tradició o per molt retorn que es puga obtindre. Cal pensar des d’un punt de vista crític com posar punt final a una situació injustificadament descontrolada.

L’espai públic és de totes i tots. No d’alguns només.

-------------------------------------------------------------------------------Xavier Serra (València, 1984) és enginyer informàtic, creador del mitjà ‘Malalt de falles’ i faller de la comissió. Defensa la realitat cultural de la festa de les falles.

---------------------------------------------------------------------------------------

117

prime time!

Jo tinc el que tu vols Montse Català

S

om artistes. Muntem any rere any un sarau difícil d’aconseguir en qualsevol altra ciutat del món. Art al carrer, a l’abast de tots; música de banda que et sorprén en qualsevol cantó; altes carcasses que omplin absurdament el cel de jardins, com escrivia el poeta… Les falles són un espectacle que sacseja tots els sentits per als forasters i una passió colossal per als fallers. Un esdeveniment cultural inabastable per a la quantitat d’oferta que hi ha, no només a València sinó a tot el territori, i impagable. Una sola butxaca no podria muntar des de zero les Falles.

En aquest punt és on entren a jugar els diners. Malauradament no tenim un Tío Gilito en cada comissió fallera que

118

prime time!

deixe córrer els billets. Bé, alguna potser el tinga, però no és el protocol habitual ni tampoc eixa butxaca està sempre igual de plena… Excepcions a banda, a la ciutat de València els fallers i falleres, membres de cada comissió, sufraguen en el que ocorre dins de les quasi 400 demarcacions que existeixen i l’Ajuntament paga esdeveniments multitudinaris que són columna vertebral del calendari festiu, com ara la mascletà; cedeix espais, subvenciona un percentatge dels cadafals i reforça efectius de seguretat i sanitat a una ciutat que bull d’activitat i multiplica la seua població. Eixa és la fotografia de l’estat actual que podem fer de la festa al cap i casal. Un fifty-fifty que fins ara ha funcionat.

Pertorba que existisca eixa col·laboració entre les comissions falleres i les institucions en la festa? La corromp? Qui paga mana? El finançament de les Falles és un meló que s’obri cada any i s’encén en flama.

- De qui són les falles? -

De tots. Dels que paguen quota, dels que les valoren sense ser fallers, dels que les visiten i les recomanen, dels que peguen a fugir, dels que les gestionaren fa dècades, dels que vindran a fer-les encara millors… Són patrimoni festiu de la ciutat, un valor cultural que fem realitat els fallers cada any amb gran esforç. Però, tot i això no ens pertanyen. La festa està per damunt de nosaltres, encara que més d’un es pense que és l’amo del corral... Hi ha veus que utilitzen, fins i tot, aquest sentiment de pertinença per demanar l’erradicació de la intervenció municipal però les Falles s’han convertit en un gegant tan gran que resulta inviable una gestió d’esquena a l’Ajuntament. Qui atendria, aleshores, els punts calents que el consistori assegura a la ciutadania (neteja, seguretat, control de trànsit...) mentre cada comissió controla el que passa en la seua plaça, la seua carpa i la seua zona de focs amb infants pirotècnics (que ja és prou, ja…)?

Qui es beneficia d’aquesta intervenció en pro dels serveis públics? Tots. Perquè la ciutat ha de continuar funcionant i cada u ja es fa la festa al seu encreuament sense preocupar-se de l’estabilitat dels serveis municipals.

119

prime time!

- Què volem els fallers? -

Diners. Som els primers que només volem veure bitllets de cent, com Rosalia, per fer millor la festa. O falles més grans... “Que no càpia en la plaça, mestre”, demanaria el president/a amb ulls de xiquet en la Cavalcada de Reis. També ens agrada traure pit amb allò de què “les falles són la millor festa del món”. Volem que ens visiten, que parlen (bé) de la nostra festa a l’estranger. Ah, i que les falles siguen reconegudes, i òbriguen noticiaris en prime-time, i que els nostres artistes facen projectes artístics internacionals, i que digues la paraula Falles a la Patagònia i sàpiguen què són, i…, i…. Doncs tot això, també costa diners.

Volem reconeixement, volem imatge de marca, volem promoció... però qui posa els diners per fer-ho possible? Ningú.

A més, li hem d’afegir a tot aquest argumentari que no tenim una capacitat hotelera a la ciutat que sostinga més turistes en la setmana crucial; que no dediquem un personal estable i continuat a la promoció de la festa (els tècnics municipals que treballen en açò tenen moltes altres Valències per promocionar que la de les falles: la València de l’esport, la València de la gastronomia, la València de la mar i el bon oratge,...); i per “ajudar” una miqueta més trobem discursos dels mateixos fallers que afirmen que els agrada que vinga gent, si, “però no molta, que si no la ciutat està impossible”, o d’altres que es queixen de la utilitat de la declaració de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat perquè pensaven que amb ella plourien les subvencions… D’on exactament? Del cel?

Aleshores necessitem diners, perquè efectivament fem una inversió artística efímera brutal en la ciutat, però més d’un o una posa condicionants a eixos bitllets amb arguments com: - Que els diners no vinguen de l’Ajuntament, per què són diners polititzats…

- En cas que vinguen, que siguen més...

- Els ingressos que porten els turistes a València són insuficients... L’hostaleria se’n porta un bon grapat i les Falles que posem la festa al carrer ni una aguileta.

120

prime time!

- Per a quan la taxa turística redactada en negre sobre blanc?

Si les nostres quotes i esforços en loteries, rifes i festetes de ‘quinto i tapa’ no en són prou. Què ens queda? Doncs, dir-li a les marques comercials una senzilla frase: jo tinc el que tu vols.

- Existeix la vida sense publicitat? -

No. Quants impactes publicitaris han passat per davant dels teus ulls hui? És roín? No. És avorrit o fastigós? Pot ser. Però no és un secret el volum i valuós valor cultural que ha aconseguit la festa de les Falles (i el #SomPatrimoni) gràcies al treball i l’esforç en comú, progressiu, d’anar millorant la gestió dels recursos, de pensar en gran, de l’esforç de cada comissió… I, òbviament, eixe valor no és alié a les grans marques que tenen partides de diners per dedicar a la publicitat.

L’esponsorització és una de les vies de finançament d’aquest segle i no em sembla una mercantilització de l’art. És una manera de continuar creixent perquè els recursos propis no arriben. Som cada any més ambiciosos, en el bon sentit de la paraula, i mentre no apareguen mecenes privats o alguns business angels, haurem de confiar en un sector privat que està assumint el paper d’involucrar-se en la vida cultural. Amb objectius comercials o de millorar la seua imatge de marca, si, però ahí estan.

Al cap i a la fi, els anuncis del llibret ‘de tota la vida’ són un sistema de micromecenatge que tenim més que espremut i ningú, de moment, ha alçat la veu perquè ha sentit que es comercialitzava amb la seua literatura festiva, no?

El repte ara és que grans empreses aposten per la nostra festa. I que ho facen passa perquè sapiem vendre un resultat win-win per a patrocinador i patrocinat, sapiam explicar que la festa mobilitza al públic i té molta visibilitat, mostrem amb xifres que genera audiències en els mitjans de comunicació i any rere any té garanties d’èxit… I per fer tot açò realitat caldria un pla de reputació, una recerca seriosa de patrocinadors (perquè ara hi ha poca cosa) i inversió. Inversió! Els diners no venen si primer no van.

121

prime time!

O penses que els 80 professionals que cobriren les festes de Sant Fermí 2019 amb les seues 29 càmeres, 3 d’elles en tirolina i 3 Súper Slow Motion, treballen debades?

O penses que aparéixer 30 segons a la pantalla d’onze milions de pixels amb resolució 4K de Piccadilly Circus de Londres és intranscendent i barat?

Tocar a la porta de les grans marques s’ha de fer amb seny, amb unió, o des de Junta Central Fallera en nom de tots (si el que volem és un benefici a repartir...) Òbviament si anàrem comissió a comissió segur que fugen espantades.

Per què no una acció conjunta facilitant algun espai amb molta visibilitat per a un display enorme i repartir els beneficis entre les comissions? Fins i tot, “convidar”, que eixos diners aconseguits per a tots anaren (si o si) a la falla, i per tant, als tallers fallers? Com aquesta, dos mil vint idees que es poden aportar a professionals en l’assumpte perquè les treballen. No a voluntaris, per favor. El patrocini com a ferramenta de comunicació al servici del màrqueting ens espera i cal pujar-se’n al seu tren.

--------------------------------------------------------------------------------

Montse Català (València, 1983) és periodista en À Punt mèdia i exvicepresidenta de Comunicació i Promoció de Junta Local Fallera.

---------------------------------------------------------------------------------------

122

123

prime time!

Front-Line Manual de resistència fallera al Prime Time Julia Pineda i Júlia Gomar

E

l Prime time, és la delimitació d’un temps concret on moltes persones mirem una televisió. Un moment de màxima audiència que sol anar associat a moments rellevants de la nostra societat: l’última campanada que enceta l’any nou, una final d’un campionat d’esports, una gala de premis cinematogràfics, un debat electoral… Si ho pensem des de la idea de “moment de concentració de mirades” les Falles són, cada vegada més, un espai Prime Time de la nostra ciutat. Ara bé, si repensem aquest concepte, el Prime Time no materialitza el seu valor en el fet col·lectiu de moment de reunió comunitària, identitària i rellevant. No li dóna valor a una mirada cap a endins que potència el “valor social” del fet; millor dit al contrari, posa el valor en el reflex d’aquest fet en el context, en les seues

124

prime time!

repercussions, la capacitat de ser observat però no participat.

En gran mesura, és un temps aprofitable pel seu “valor de mercat” per agents externs al fet.

Com en quasi tota la nostra realitat, el mercat busca els espais amb valors particulars i els identifica com a espais d’oportunitat. El seu propòsit sempre serà el mateix: percolar fins a ells, monetitzar aquesta oportunitat i traduir el seu potencial a una venda. Posar un preu i produir una explotació econòmica d’aquest, transformant el seu valor inicial (social, d’ús, de representació…) en valor econòmic. Així, en el cas dels moments televisius, el mercat identifica quan moltes persones són espectadores, i les assimila a potencials consumidores que concentren la seua atenció sobre un temps concret. L’estratègia sembla clara: explotar aquest moment monetitzant totes les nostres atencions que es fixen, amb els implícits “segons d’or” de la publicitat televisiva. Han evolucionat els medis i, tal vegada, ara ja no podem referir-nos a la televisió com a únic espai de consum. No obstant això, els algoritmes que filen les xarxes socials, s’articulen baix els mateixos principis de captació-explotació-plusvàlua-especulació.

La deriva del neoliberalisme global que vivim es basa – de forma simplificada- en processos d’extracció de recursos del territori per generar valor econòmic amb la seua explotació.

Aquesta dinàmica és molt fàcil d’entendre amb els recursos naturals. Exemples impactants i visuals es multipliquen als paisatges del sud global: del saqueig de l’Amazones per comercialitzar la seua fusta a les guerres per les mines de coltan a l’Àfrica subsahariana. D’aquests territoris, s’extrau la seua matèria primera directament dels ecosistemes i de les comunitats que l’habiten. En canvi, quan aquest procés d’extracció ocorre a les nostres societats occidentals, els recursos que s’extrauen són més intangibles però igualment substancials. Les nostres formes de vida, les nostres identitats o les seguretats establertes pels recursos de l’estat de benestar. Aquesta extracció es visibilitza als centres històrics de les ciutats, on conflueixen la turistificació i les seues problemàtiques derivades amb la forta crisi d’accés a l’habitatge que patim a causa de la seua mercantilització. Aquesta extracció, menys “tangible”, se’ns fa més difícil d’identificar i, per tant, ens deixa moltes vegades sense capacitat d’anticipació i acció.

125

prime time!

Enfocant de nou a les Falles, el paral·lelisme amb el Prime Time es torna del tot pervers, però posa de manifest com les dinàmiques econòmiques també han sabut fer aquesta analogia i conquerir un patrimoni de festa popular per tal d’extraure valor econòmic. Entenem que, sobre aquesta qüestió, no és tan important el fet de la producció de valor econòmic en si mateix, ja que aquest podria esdevenir una oportunitat per al territori, sinó els processos extractivistes i els beneficiaris últims que es lucren entorn d’aquesta generació de valor.

Per això, no passem per alt l’oportunitat per evidenciar que nosaltres tampoc ens lliurem. Existeix un risc, una dinàmica ja iniciada de produir-se l’extracció de la nostra festa popular, patrimoni de totes per al benefici d’uns pocs.

Aquest procés de mercantilització del patrimoni cultural està molt estudiat i tipificat dins de les anomenades indústries culturals i creatives: s’identifica un recurs propi del territori i la seua cultura per gestionar-lo com un producte d’explotació econòmica. Açò comporta un fet d’homologació que suposa el primer moment de risc. Fa perdre la sobirania sobre la festa popular, ja que, per controlar i no posar en risc la seua explotació, les Falles s’han de dissenyar com a producte experiencial “vendible” i “gaudible” per a un públic el més ampli possible. La festa ens supera per arribar al món en forma de producte. - Cal apuntar que, aquesta difusió no incideix en la capacitat de la festa popular de ser una experiència inclusiva en aquelles persones amb diferents realitats que la volen viure, més bé al contrari, la converteix en un objecte uniformador de consum sols a l’abast d’algunes persones-. El canal de difusió que ha catalitzat aquesta explotació és la indústria turística i les ferramentes de publicitat de la ciutat cap a l’exterior amb les Falles com a símbol icònic i representatiu d’ella.

El Prime Time faller transforma la nostra festa popular en una experiència en llauna, preparada per a ser consumida pels milers de persones (locals i turistes) que trepitgen els nostres carrers durant el mes de març mentre baten rècords any rere any. La mercantilització ens aboca a un procés de despossessió sobre el nostre patrimoni que deixa de ser popular per convertir-se en altra cosa. Un “ziborg faller” que es manté viu, sobrealimentat de manera artificial, per servir al seu nou comés: la producció econòmica massiva i adulterada per als agents explotadors dels recursos.

126

prime time!

Davant d’aquesta dinàmica, el nostre posicionament aposta per enfocar la mirada cap al “valor social” de la festa, passant del Prime Time a la Front Line. Des d’aquesta primera línia d’acció, entenem les Falles com a un potencial eix vertebrador de la vida comuna urbana, amb una alta capacitat de generar transformació social als entorns on es desenvolupa. Per això, s’ha de prendre una posició activa en generar als nostres casals espais des d’on construir identitats, donar veu, incorporar els reptes del nostre temps i donar respostes col·lectives. Per això, cal reprendre papers protagonistes en la festa, evitant la posició “espectadora” i entrant a les seues dinàmiques des del profund respecte a les seues arrels i processos d’evolució popular.

Qui són les agents protagonistes d’aquest Front Line?

En primer lloc, les comissions falleres han de continuar espentant el motor faller, però permeabilitzant les seues pràctiques amb els barris que habiten. Actualment, moltes de les falles no estan compostes pel veïnat del barri on es localitzen, no realitzen accions d’apertura i arrelament al seu teixit i no lliguen l’acció de la festa amb les realitats veïnals. Aquest fet genera una desconnexió entre festa-carrer-veïnat-ciutat.

Una desconnexió fomentada i agreujada pels mecanismes de privatització de l’espai públic emprats, que no potència l’empatia cap a elles, ni facilita mecanismes d’inclusió de la resta de ciutadania a la festa. A més, aquesta apertura ha d’incorporar també espais d’autocrítica i de connexió amb els reptes comunitaris que enfrontem, prenent part des de la seua idiosincràsia, però sense romandre alienes a la realitat que habiten.

Tenen les Falles la capacitat de generar espais que, sense renunciar a la seua component tradicional, incorporen el present i aposten pel futur de forma col·lectiva? I no sols parlem d’un llenguatge estètic del monument, parlem d’una forma conscient de viure i transformar els processos fallers.

D’altra banda, hi ha una part de la ciutadania que no vol pertànyer a una falla. Pot fer aquesta l’esforç –facilitat pel canvi des de les falles anteriorment esmentat- de veure amb respecte i valorar la festa i l’entramat que aquesta comporta des de l’empatia i una aproximació amable? Caldria convertir el rebuig a la festa per part d’aquesta ciutadania cap a una

127

prime time!

crítica constructiva capaç de traslladar-se a les seues agents i contribuir a espais d’escolta i diàleg. Som gent de pau.

Per últim, l’administració ha de potenciar aquests espais de diàleg i de convivència, des d’una aproximació amable i sincera a la festa. Una aproximació que identifique el seu teixit com a una oportunitat de generar una ciutat més resilient i cohesionada, i no com a un enemic polític a “colonitzar”. No per tindre una aproximació sensible, però, s’ha de deixar d’exigir a les falles i desmuntar certs privilegis desmesurats que posseeixen sobre el bé comú. A més, s’ha de ser generós amb aquelles iniciatives populars que repensen la festa des d’altres punts i realitats i volen formar part de l’escenari de la festa popular d’una forma propositiva.

I tal vegada així, si totes les parts fem un pas endavant, no arribarem a la privatització suprema de les nostres festes populars. Les falles seran sempre nostres: de qui les habita, de qui posa el cos en fer-les, de qui se les apropia com vol -més enllà de qui les paga, fucking Money man- i no sols les fa seues, sinó que les comparteix i les fa nostres, de totes.

Aspirem a continuar construint sobiranament la nostra cultura i identitat. Construint de forma plural, lluitant per les Falles com a espai comú, procurant no matar-nos entre nosaltres i que, aquesta lluita contra el “ziborg-faller”, s’emeta en Prime-time.

-------------------------------------------------------------------------------Julia Pineda (Dénia, 1990) i Júlia Gomar (Grau de Gandia, 1990) són arquitectes de la cooperativa d’arquitectes ‘Crearqció’ i col·laboradores del projecte ‘Falles Populars i combatives’.

---------------------------------------------------------------------------------------

128

P R I T I

I M E M E

prime time!

11

DE MARÇ DE 2019.

PREMI GENERALITAT Hem tingut el pòdium molt a prop però no ha pogut ser i estem molt contents amb el nostre quart premi atorgat, per la Generalitat Valenciana, a la Promoció i ús del Valencià en un llibret de falla.

05

D’ABRIL DE 2019.

PREMIS DE LES LLETRES FALLERES

Guanyem, per primera vegada (ja havíem estat nominats anys enrere) el premi Climent Mata al MILLOR DISSENY I MAQUETACIÓ D’UN LLIBRET DE FALLA DE LA COMUNITAT VALENCIANA, atorgat per part de la Federació Premis de les Lletres Falleres. Enhorabona a la Delegació de Publicacions!

137

prime time!

14

D’ABRIL DE 2019.

FESTA DE L’APUNTÀ

Acabat un exercici iniciem altre amb moltes ganes, fent una festa per a convidar al veïnat, amics i coneguts a apuntar-se a la nostra comissió. En un moment tan crucial per a nosaltres no poden faltar els tallers manuals “PINTA BAMBOLLES” per als més menuts, els jocs populars i el “QUINTO i TAPA” per a no passar calor ni gana.

138

prime time!

10

DE MAIG DE 2019.

DANSÀ INFANTIL DE LA VERGE DELS DESAMPARATS Les xiquetes del grup de balls tradicionals de la falla visiten la plaça de la Verge i veuen l’actuació d’altres falles participants a la dansà que s’organitza en honor a la Verge dels Desemparats. Participaran elles l’any que ve?

25

DE MAIG DE 2019.

DESCOBRINT EL RUGBY.

Taller organitzat amb l’equip de Rugby CAU de València que ens permet conéixer un esport nou. Després hem jugat amb l’aigua dels aspersors i esmorzat al bar del mateix camp ubicat a les pistes de l’antic llit del riu Túria. Un matí molt divertit i entretingut!

141

prime time!

09

DE JUNY DE 2019.

IV MARATÓ FALLERA DE FUTBOLÍ.

La parella formada per Xavi i José participa, per primera vegada, a la Marató Fallera de Futbolí organitzada per Junta Central Fallera i quedant en una molt bona posició però sense possibilitats d’arribar a la final. Segur que l’any que ve ho fan molt millor!!

142

prime time!

15

DE JUNY DE 2019.

FESTA DE SANT JOAN.

Arriba la calor i, amb ella la nostra tradicional Festa de Sant Joan, tan esperada per tots els veïns del barri. Aquest any amb una novetat, no sols organitzem un dia replet d’activitats per als xiquets (pintura, comptes, foguera...) sinó que, a més, després de sopar, rebem als nostres amics de la Falla La Figuera per a celebrar junts les últimes hores de la nit.

D’agrair és el regal que ens fa Arae Patrimonio i Restauración; una foguera de Sant Joan increïble que representa perfectament les, tan volgudes, Torres de Serrans.

145

prime time!

21

DE JULIOL DE 2019.

PRESELECCIÓ FALLERES MAJORS DE VALÈNCIA. La nostra Fallera Major de l’exercici 2018-2019 Yolanda Bolufer i Tornero es presenta com a candidata per a la Cort i Fallera Major de València 2020. A pesar de la seua dedicació i gran saber fer en totes les proves del jurat no ha sigut seleccionada. Tanmateix, sempre recordarà aquest acte gràcies als familiars, fallers i amics que l’han envoltat una nit tan especial.

146

prime time!

147

prime time!

28

DE SETEMBRE DE 2019.

FESTA DEL MIG ANY FALLER.

Comença a ser tradició que després d’unes bones vacances d’estiu ens retrobem tots els fallers en aquesta festa on celebrem que sols queden sis mesos per a falles. Enguany decidim fer JOCS TRADICIONALS valencians al matí, “QUINTO I TAPA”, concurs de PAELLES i, com a novetat per a sopar una magnífica FESTA DEL PERNIL. No pot faltar de res!!

149

prime time!

29

DE SETEMBRE DE 2019.

ATLETISME AMB LA FEDERACIÓ.

Les xiquetes i xiquets de la nostra comissió ja són assidus al Campionat d’atletisme de la Federació Benicalap – Campanar com es nota que les mamàs i papàs fa esport... Quin estil per a córrer!

150

prime time!

05

D’OCTUBRE DE 2019.

ACOMIADAMENT YOLANDA BOLUFER TORNERO.

Tots els contes tenen un final i aquest arriba, per a la nostra FM 2019, Yolanda, una preciosa vesprada d’octubre. El casal engalanat per l’ocasió, l’escenari il·luminat i tota la gent que estima a Yolanda envoltat cada racó del nostre xicotet casal. Les imatges de tot un any es projecten i els records amb els amics, les falleres majors de la Federació i tota la gent que l’ha acompanyada omplin l’ambient. Les paraules d’Esther, Verónica i Ximo reconforten a Yolanda, que nerviosa veu com acaba el seu regnat. Recorda sempre que has sigut una gran representant de la nostra comissió i sempre seràs la nostra Fallera Major del 2019. Gràcies Yolanda!

153

prime time!

20

D’OCTUBRE DE 2019.

NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS 2020.

La gent ompli el carrer expectant. Fallers, familiars, veïns esperen a les que seran les nostres falleres majors per al 2020. La catifa blava com el cel guia a Verònica i a Carla fins a un xicotet escenari a la porta del casal i ací comença un somni. Ari i Naia parlen de qui i com és la nova fallera major infantil: una xiqueta rossa, riallera, inquieta, coneguda per tota la comissió i molt il·lusionada en representar-la. Ella és la nostra Fallera Major Infantil per al 2020... CARLA DOMIGUEZ i CHUECA. Després arriba el moment de Sofia i Carolina, que ens expliquen com va ser el seu regnat el 2017 i 2018 i com la seua cosina les va acompanyar i ajudar en cada acte. Ara, elles, a pesar de la seua curta edat, hauran d’ajudar-la. Ella és una dona dolça, amable, de família fallera i hui està molt emocionada i contenta per vore, per fi, com el seu somni es fa realitat.

Ella és la nostra Fallera Major per al 2020... VERÒNICA SAEZ i ROMERO.

154

prime time!

155

prime time!

156

prime time!

157

prime time!

31

D’OCTUBRE DE 2019.

HALLOWEEN.

No és una nit tradicionalment valenciana però, als nostres xiquets, els encanta disfressar-se i anar pel barri demanant dolços, recordeu que... si vos pregunten... i no doneu un dolç... ells vos faran més por que una tronada!

158

prime time!

15

DE NOVEMBRE DE 2019.

SOPAR AMB ELS ARTISTES FALLERS.

Ens agrada conéixer les falles que es plantaran a març perquè són la part central de la festa i per això convidem a sopar als artistes fallers, Reyes Pe i Senyora Martínez. Entre mos i mos d’entrepà els coneguem un poc més i després, de forma oficial presenten, no sols els esbossos entregats en Junta Central Fallera, sinó totes aquelles idees, dibuixos o figures que expliquen el contingut i forma de les nostres falles.

Gràcies per l’esforç que feu en pensar i plantejar uns projectes com els nostres!

161

prime time!

16

DE NOVEMBRE DE 2019.

TALLER AMB L’ARTISTA DE LA FALLA INFANTIL I FESTA DELS 80 I 90.

Dissabte molt entretingut al casal. Al matí, l’artista de la Falla Infantil, Reyes Pe, presenta als més menuts com serà la seua falla i els organitza per a fer un taller on decoren un test per a plantar una creïlla i amb feltre retallat creen els seus propis Senyors i Senyores creïlles... que divertit!

Després de dinar és moment de preparar-se per a la festa dels 80 i 90 unes èpoques molt característiques per la vestimenta i la música, mireu les fotos i ho comprovareu!

162

prime time!

163

prime time!

164

prime time!

24

DE NOVEMBRE DE 2019.

EXHIBICIÓ BALLS AL CARRER DE LA FEDERACIÓ BENICALAP-CAMPANAR.

Primer acte on debuta el nostre grup de balls tradicionals fora de la setmana fallera. Malgrat estar molt nervioses, representen a la comissió de forma excepcional. Els balls ixen perfectes i la dansà, també la ballen per primera vegada, queda preciosa. Molt ben ballat xiques!

165

prime time!

08

DE DESEMBRE DE 2019.

BALLS AL CARRER DE JUNTA CENTRAL FALLERA.

El nostre grup de balls no pot faltar a l’exhibició de balls al carrer que organitza Junta Central Fallera a la plaça de la Verge de València. Tenim sort i el sol lluïx aquest diumenge de desembre. La plaça de gom a gom plena de turistes, veïns donant una volta i tots els familiars de les xiquetes i xiques del nostre grup de balls. Quina meravella vore les faldes com roden, com els peuets de les menudetes van al lloc en cada pas... Quin plaer vore-les ballar!

166

prime time!

168

prime time!

15

DE DESEMBRE DE 2019.

CIRC WONDERLAND.

Dins d’uns dies serà Nadal i tant majors com xicotets anem al circ per a disfrutar de l’espectacle que ens han preparat: acròbates, malabaristes i especialistes de cinema ens fan passar la vesprada entre rialles, il·lusió i màgia.

169

prime time!

21

DE DESEMBRE DE 2019.

TALLER GALETES DE NADAL.

Tot ple de farina i sucre s’ha quedat el casal però ha sigut per un bé comú... vore com les xiquetes i xiquets de la comissió gaudeixen fent galetes per al Nadal. Després de tastar-les... més d’un segur que es presentarà al càsting de Màster Cheff Junior... Que bones!!

26

DE DESEMBRE DE 2019.

EL VAIXELL DE NADAL.

Quin dia més bo per anar amb vaixell i quina experiència més divertida és navegar!! A més, les menudes i menuts de la comissió han entregat la carta al patge dels Reis Mags d’Orient! Això sí que és espectacular!

170

prime time!

03

DE GENER DE 2020.

EXPOJOVE.

Aquest pla no pot faltar a les nostres agendes, any rere any visitem la Fira de Mostres per a passar el dia fent activitats a Expojove: un lloc ple d’activitats, teatre, música, entreteniment… Enguany amb el lema ECO dedicat a la sostenibilitat i el medi ambient un tema molt important perquè el nostre planeta és molt valuós i hem de cuidar-ho.

18

DE GENER DE 2020.

CURS DE PENTINAT DE VALENCIANA.

Ja feia temps que algunes falleres ho estaven demanant i, per fi, fem un curs d’aprenentatge de pentinats de valenciana. Ana Castillero, Alba Cervera i Paqui Romero, falleres de la comissió, han sigut les encarregades d’explicar, amb tot luxe de detall, com es fa la trena, el huit o les ones... mare meua què complicat és no clavar les forquetes al cap!

173

prime time!

Programa festiu Nota 1: Per poder concursar als campionats de parxís, truc, ping-pong i futbolí és necessari apuntar-se al tauló 24 hores abans de cada torneig.

Nota 2: Durant els dies de falles aquell que vulga podrà baixar a dinar al casal i passar una bona estona amb la resta de fallers (preguntar preus a la directiva).

Nota 3: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, com també i en la mida del possible, seran anunciats pel circuit de megafonia instal·lat a la demarcació de la falla i per Whatsapp. : Activitats infantils.

177

prime time!

14

DE MARÇ DISSABTE

- Actes pre-falles -

DISSABTE 1 DE FEBRER: Presentació.

11:00 Olimpíades falleres (per a grans i menuts).

DISSABTE 15 DE FEBRER: Dinar i bitles.

14:00 Dinar.

16:00 Concentració al casal de tota la Comissió Infantil per arreplegar el ninot de la falla infantil a l’exposició i berenar.

DIVENDRES 21 DE FEBRER: Presentació llibret.

DIUMENGE 23 DE FEBRER: Visita Exposició del ninot i dinar.

16:30 Anirem tots junts a l’esplanada de “Nuevo Centro” i esperarem que la nostra Fallera Major Infantil arribe amb el Ninot de l’Exposició. Mentrestant farem jocs infantils cooperatius.

Després, tornarem fent soroll per a deixar-ho al seu lloc en la Falla Infantil.

En arribar entrega de les recompenses de Junta Central Fallera i de medalles de la Federació Benicalap-Campanar.

Recorda apuntar-te als campionats infantils!!

DISSABTE 29 DE FEBRER: Arreplegà comerços.

DIUMENGE 1 MARÇ: Arreplegà, dinar al casal i Crida.

DIVENDRES 6 MARÇ: Arreplegà.

7

- Falles 2020 -

DE MARÇ DISSABTE

XXXI CONCURS DE PAELLES. La falla donarà llenya, arròs, aigua i el lloc per a fer-les així com 1 taula i 4 cadires fins a fi d’existències (entrega per ordre d’inscripció). Preu d’inscripció 10€. (Passar pel casal a apuntar-se). Les tres millors paelles obtindran premi. Per a concloure el dia, discomòbil.

20:00 Sopar de McDonald’s oferit per la Falla per a tota la Comissió Infantil. Després tindrem una impressionant globotà nocturna.

22:00 Sopar dels amics. Discomòbil.

178

prime time!

15

DE MARÇ DIUMENGE

20:00 Sopar infantil.

22:00 Sopar per a total la Comissió Major.

8:00 Plantà de la falla infantil que porta el lema “Creïlla, tu!” de l’artista Reyes Pe.

23:00 Entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió major. En acabar el nostre grup de Teatre ens oferirà l’obra “Un taüt per a dos”.

10:00 Despertà infantil al voltant de la falla, baixa perols i culleres per a fer molt de soroll.

11:00 Gaudirem de la Primera Xocolatà de les Falles!

24:00 Plantà de la Falla Gran que porta per lema “Prime Time”. Tots els fallers ajudarem al nostre artista faller Senyora Martínez.

Quan finalitzem, recorregut per les Falles de secció especial de Valencià.

12:00 Activitat per als xiquets: “Fes-ho tu mateix 1” 13:00 Construeix el teu arener!

14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).

17:00 Berenar infantil.

17:30 Concurs de Got-Talent. Prepara el que més t’agrade fer: play-back, ball, truc de màgia, poesia......i mostra el teu talent.

18:30 Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran amb un complement i al ritme de la música.

179

prime time!

16

17

11:00 Xocolatà pels infantils.

9:00 (En cas que premiaren la Falla gran), tota la Comissió Major, es presentarà al Casal, amb el vestit de gala per anar a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el premi acompanyats per la Banda de Música. En tornar ens farem un refrigeri per a renovar energies.

DE MARÇ DILLUNS

DE MARÇ DIMARTS

12:00 Activitat per als xiquets “Fes-ho tu mateix 2”.

12:00 Quinto i tapa potent.

-------------_Si hi ha premi per a la falla infantil: 16:00 Concentració de tota la comissió per a arreplegar el premi a la Plaça de l’Ajuntament. En tornar es donarà el berenar per als xiquets.

12:00 Esmorzar.

14:30 Concentració al Casal, perquè tots els membres de la Comissió, desfilem ordenadament fins a la Plaça de la Verge i fer l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

_Si no hi ha premi per a la falla infantil: 17:00 Cercavila de total la comissió pel barri de campanar. En tornar es donarà el berenar per als xiquets.

--------------

19:00 Discomòbil i sopar a la plaça.

20:00 Sopar oferit per la nostra Fallera Major Infantil Carla Domínguez Chueca.

22:00 Sopar de disfresses per a tota la Comissió Major.

Per a poder entrar a la carpa, tot el món haurà de dur almenys un complement de disfressa.

24:00 Cercavila de Disfresses, visitarem les falles veïnes amb la Xaranga.

180

prime time!

18

19

12:00 Cercavila amb les falles veïnes.

8:00 Macrodespertà.

DE MARÇ DIJOUS

DE MARÇ DIMECRES

9:00 Xocolatà. Última de les Falles 2020.

14:00 Dinar.

11:30 Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora cercavila en honor al nostre Patró Sant Josep per tota la demarcació.

16:30 Castells inflables per a tots els xiquets de la comissió.

18:00 Campionat comissió major de FUTBOLÍ, PINGPONG i PARXÍS.

12:30 Missa de Sant Josep a la nostra Parròquia del barri.

20:00 Sopar infantil. Després jugarem al “Party Faller”.

13:15 Exhibició de Balls Tradicionals per part del nostre grup de balls.

22:00 Sopar per a tota la comissió major oferit per la nostra Fallera Major Verónica Sáez Romero.

14:00 Mascletà.

18:30 Disfresses infantil.

20:30 Sopar infantil.

23:00 Discomòbil.

22:00 Cremà de la falla infantil.

22:30 Sopar de la comissió major.

24:00 Sempre que els bombers ens deixen... Cremà de la falla gran.

181

prime time!

Prime time!

Falla 2020 Senyora Martínez

Un cartell que crea les parets per definir un espai.

Un espai del qual l’extradós construït serveix de cartell.

Les dues interpretacions d’un mateix objecte, sense precedir l’una a l’altra de forma clara. En la trobada de les dues lectures, en la seua interacció, apareix la falla.

La falla no és una tanca publicitària, tampoc un pavelló.

La falla no és la suma de totes dues, és la tensió fruit de la seua col·lisió.

182

prime time!

183

prime time!

Senyora Martínez ‘Temps, passió, dibuix, perseverança’ Ricardo Ruíz

O

bservador atent, treballador incansable i dibuixant empedreït. En les seues llibretes i a través dels seus dibuixos, Alejandro Martínez del Río observa, dilucida i dissecciona cada detall de la realitat. És per això que posseeix, des de fa anys, una biografia gràfica de la seua experiència vital.

La seua formació en l’arquitectura, des d’una forma de treball tan particular, juntament amb el seu esperit autodidacta segons lectures i viatges, li fan afrontar qualsevol treball d’índole constructiva i creativa amb tenacitat i il·lusió. De vegades, la seua capacitat de treball sembla no trobar límits.

Algunes llibretes i un bolígraf sempre l’acompanyen.

Especialment en els seus viatges, en visitar ciutats, on -allunyat de circuits turístics massius i d’eixa visió instantània i 184

prime time!

buida de la realitat-, procura trobar l’essència i l’origen de les coses. Per això, busca una experiència retenidora de coneixement mitjançant l’observació pausada, l’anàlisi i l’estudi. Alhora que el seu instrument siga el bolígraf i, el seu mitjà, les mans. I és que, només a través d’aquesta exploració pot arribar al detall, a l’origen i sentit de les coses. El dibuix es converteix així en una ferramenta per explicar relats, per descriure llocs, per trobar solucions i per construir somnis o arquitectures. El dibuix és una ferramenta d’exploració contínua. El dibuix és procés. I el dibuix són hores de passió.

La seua col·laboració fins al moment en el món de les falles havia estat mitjançant dibuixos en llibrets com aquest.

Però ara es llança a construir, perquè construir és moltes vegades l’objectiu de dibuixar. Si més no, així ho és en els llibres de Glenn Murcutt, Flors & Prats o Peter Zumthor, que envaeixen les prestatgeries del seu estudi.

L’encreuament de Castielfabib i Marqués de Sant Joan el 2020 ens farà reflexionar sobre la presència de les marques en el patrimoni cultural. Sobre el que és privat i el que és públic. Sobre espais prime-time i sobre el nostre propi sistema de comerç, la seua necessitat i les seues bones pràctiques.

-------------------------------------------------------------------------------Senyora Martínez és el pseudònim de Alejandro Martínez del Río (Alacant, 1990). És arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València - ETSAV, 2015).

---------------------------------------------------------------------------------------

185

prime time!

Ximo MuĂąoz GĂłmez President 2020

186

prime time!

Salutació del president V

olguts fallers, un any més ha passat des que per aquestes mateixes dates em dirigia a vosaltres des d’aquesta finestra oberta a la nostra família fallera i el nostre volgut barri.

Potser, no heu pensat mai en la transcendència d’aquest llibret que teniu entre les mans en aquest moment però si vos pareu a pensar, vos adonareu de quanta informació ens té reservada.

Igual que un enorme cartell gran col·locat en un lloc estratègic capta la nostra atenció i la dirigís cap a un comerç, un article o un lloc, aquest llibret ens situa en el centre neuràlgic la nostra falla.

En ell trobem articles que ens portaran al passat, o al futur. Descobrirem a les nostres Falleres Majors, els seus anhels, sons i quimeres. Ens obrirà les portes del misteriós entramat dels nostres monuments, del que any rere any intentem descobrir abans de ser plantat, però que tan gelosament els seus artistes amaguen. És una gran agenda del dia a dia que anem a viure entre l’1 i 20 de març perquè els fallers sapiem en tot moment a quina hora hem d’acudir al casal per a quin acte i com hem d’anar vestits.

Ens transportarà a moments ja viscuts amb la memòria fotogràfica que amaga en el seu interior. Concursos, festivitats, reunions, acomiadaments, nomenaments i records entranyables per als seus protagonistes I per últim, és una gran guia dels comerços que tenim en el barri, què ens oferixen, què podem trobar i en què ens poden ajudar sense eixir d’ell.

188

prime time!

Tot això en un xicotet llibre que moltes vegades arraconem sense adonar-nos de tot el que ens oferix. Sense parar-nos a pensar en el treball que ha costat, visitar els comerços buscar qui escriga els articles, persones que per amistat o simple altruisme ens oferixen el seu temps i treball.

Les persones que ajuden en la seua elaboració dediquen moltes hores a ell cuidant-ho i mimant-lo per a aconseguir un exemplar digne de formar part de la teua llibreria i li dediques un moment; no et defraudara.

Vull des d’ací manifestar la meua admiració per aquest treball ben fet i aprofitar que tots els que esteu llegint per a dir-vos com em sent d’orgullós d’aquesta jove comissió que treballa perquè la nostra volguda festa seguisca avant i els nostres xiquets cresquen coneixent les nostres tradicions i costums, vivint-les... no sols a través de la publicitat.

---------------------------------------------------------------------------------------

189

prime time!

Verรณnica Sรกez Romero Fallera major 2020

190

prime time!

coneixes a Verónica?

L

a nostra Fallera Major, Verónica, és fallera des de fa 30 anys, exactament des del moment en què va néixer. Molts no ho sabeu però la seua mare va ser Fallera Major de la nostra comissió l’any 1987 i ella sempre havia somniat en ser la màxima representant d’una comissió per la qual té molta estima, una comissió que l’ha vista créixer i que ha vist com, gràcies a persones com els seus tios Ximo i Paqui, entre molts altres, s’ha mantingut viva al llarg del temps.

Dóna senzilla, amable, afectuosa i familiar sap estar allà on va i de segur que aquest any serà una representant que lluïsca amb llum pròpia allà per on passe.

Menjar favorit: Paella o fideuà a llenya.

Color favorit: Violeta.

Pel·lícula: Grease.

Llibre: El jardí de les fades.

Sèrie: Friends.

Ciutat: Córdoba.

A què el dediques? O quina és la teua professió?

Treballe en correus en diferents llocs: oficina (atenció al públic), repartiment a peu (amb el carret), repartiment motoritzat (amb el vehicle oficial de correus) i repartiment en vehicle propi.... actualment estic a les vesprades repartint amb el vehicle oficial per les urbanitzacions de Chiva.

Amb què omplis el temps lliure?

Normalment m’agrada estar en casa tranquil·la però, moltes vegades, les meues amigues em posen cara trista i anem a fer-se un café i a xarrar un .... si no... m’agrada gravar cristall, sobretot gots personalitzat amb dibuixos que m’encarreguen, també pinte quadres per a noces, comunions, naixements....

192

prime time!

Què varen pensar en ta casa quan vares dir que volies ser fallera major?

Només el meu pare va rondinar un poc... La meua mare es va alegrar molt i la resta de la família ho va agafar genial!

Quin acte esperes amb més entusiasme? Per què?

Bo, tinc 2 actes...La presentació, perquè em posen la banda i comença en realitat el meu somni... encara que ja ho estic vivint i l’ofrena perquè veure a la nostra geperudeta, mirant-nos, se’m fa un nus en l’estómac i m’emociona molt. Em recorda molt als meus iaios.

Què et pareix el projecte d’enguany?

La veritat, diferent. Art i arquitectura mesclat amb màrqueting i cultura em pareix molt interessant. El que més em va marcar va ser la idea de dins del monument, això de plasmar el cel de la Llotja amb Sorolla em va marcar (sóc molt fan de Sorolla, de la seua pintura, del seu idealisme...) i posar cadires a l’interior de la falla... m’encanta!

Si aquest any no trobeu a la fallera major... busqueu a l’interior del monument!, jejeje.

Estàs a favor de què les falles varien artísticament en funció de les necessitats dels patrocinadors?

Més que en funció d’un patrocinador crec que les falles han de renovar-se, mirar el que va passant en el dia a dia i després plasmar-ho... Cada artista hauria de plasmar-ho com ho veu i no influenciats per les marques, els diners.

Penses que el micromecenatge és una forma vàlida d’augmentar els pressupostos de les comissions?

Si econòmicament i culturalment aquestes aportacions són bones per a la falla... genial! Ens agraden les idees noves!

Què esperes de les falles del 2020?

Espere que tots ho passem d’allò més bé i que continuem sent una gran família fallera.

Visca la Falla Castielfabib!

---------------------------------------------------------------------------------------

193

prime time!

Comissió major Iván Acarreta García / Daniel Alfonso Guillem / Rebeca Andrés Cifo / Antonio Aramendia Polo / Miguel Arraiz García / Pablo Balbastre Lázaro / José María Belenguer Camps / Irene Bermejo Morello / Raquel Bernal Peris / Marisa Blasco Paya / Esther Bolufer Tornero / Yolanda Bolufer Tornero / Javier Campos Sánchez / Vicenta Camps Merenciano / Enrique Javier Capilla Romero / Francisco Castellano Sánchez / Ana Castillero Gracia / Alba Cervera Peris / Patricia Chueca Adell / Sara Costa Ferrer / Susana

194

prime time!

Cuquerella Garrigós / Ana De Castro Calvo / Isabel Dengra Rodríguez / Jorge Domínguez Argudo / Alicia Escudero Belenguer / Rubén Faubel Bascuñana / Andrés Fayos Ramirez / Iván Ferreiro Rodríguez / Cristian Jesús Ferrer Huercano / Mª Teresa Forés Baixauli / José Luis Gallego Sobejano / Luca García Hernández / Begoña García Rafael / Noelia Garrigós Romo / Vicente Gil Orero / Domingo Llopis Ardid / Daniel Lluch Marco / Christian López Cruz / Sofía Lozano Climent / Laura Luján Parra / Lorena Luján Parra / Esther Martín López / Isabel Martínez Cerdán / Belén Mas Castañer / Beatriz Masip Haba / María Mir Pardo / Lorena Miralles Molina / María Miralles Molina / Mercedes Miró Martí / David Molla Galbis / Ricardo Muñoz Romero / Joaquín Muñoz Gómez / Roberto Muñoz Romero / Paula Navarro Bes / Marta Novella González / Javier Orti García / Leticia Orti Pérez / Elizabet Palma Ortiz / Alba Paya Crespo / Enrique Pedregal Calero / Magdalena Pereu / Ana Pérez Blasco / Cristina Pérez-Manglano González / Pablo Puche Sánchez / Cristina Ramírez Aliaga / Josefina Redondo Herrero / Nohemí Rodríguez Camps / Amparo Rodríguez Gil / José Antonio Rodríguez Gil / Eva Rodríguez Villar / Manuel Romero Blesa / Encarna Romero Lozano / Francisca Romero Lozano / Pepita Rosell Martínez / Ricardo Ruiz Sánchez / Verónica Sáez Romero / Daniel Sala Madrid / Marta Salido Arroyo / Rodrigo Sanjosé González / Javier Serra Escrich / Adriana Solano Agut / María Tarancón Gómez / Encarna Tornero Carrión / José Luis Vidal Fambuena / Javier Vidal Martínez / Sandra Villanueva Merino ----------------------------------------------------------------------------------------

195

prime time!

Recompenses majors Bunyol d’Or amb fulles de llorer: Susana Cuquerella Garrigós / Maria Teresa Forés Baixauli Bunyol d’Or: Vicenta Camps Merenciano / Patricia Chueca Adell / Jorge Dominguez Argudo / Cristian Jesús Ferrer Huercano / David Mollá Galbis / Noelia Garrigós Romo

196

prime time!

Distintiu d’argent: Antonio Aramendia Polo / Yolanda Bolufer Tornero / María Mir Pardo / Elizabet Palma Oriz Bunyol de coure: Manuel Romero Blesa Fallers nous de l’exercici: Iván Acarreta García / Daniel Alfonso Guillem / Pablo Balbastre Lázaro / Irene Bermejo Morillo / Javier Campos Sánchez / Enrique Javier Capilla Romero / José Luis Gallego Sobejano / Luca García Hernández / Begoña García Rafael / Christian López Cruz / Sofía Lozano Climent / Esther Martin López / Beatriz Masip Haba / Marta Novella González / Enrique Pedregal Calero / Magdalena Pereu / Pablo Puche Sánchez / Cristina Ramírez Aliaga / Josefina Redondo Herrero / Amparo Rodríguez Gil / José Antonio Rodríguez Gil / Eva Rodríguez Villar / Marta Salido Arroyo / Rodrigo Sanjosé González / Javier Serra Escrich / Adriana Solano Agut 10 anys faller de la comissió: Vicenta Camps Merenciano / Domingo Llopis Ardid / David Molla Galbis / María Tarancón Gómez 25 anys faller de la comissió: Lorena Miralles Molina

----------------------------------------------------------------------------------------

197

prime time!

Junta directiva

198

prime time!

Vicepresident Festejos. _Roberto Muñoz Romero.

Delegació Festejos. _Rubén Faubel Bascuñana / María Mir Pardo / Noelia Garrigós Romo / Fran Castellano Sánchez / Toni Villar Garijo / Lorena Miralles / Cristina Pérez-Manglano.

Vicepresidenta Infantils. _Ana Castillero Gracia.

Delegació infantils. _Susana Cuquerella Garrigós / Rebeca Andrés Cifo / Marisa Blasco Payá / Leticia Ortí Pérez / Patricia Chueca Adell / Ana de Castro Calvo.

Delegació econòmica. _Andrés Fayos Ramírez / Daniel Lluch Marco / Iván Ferreiro Rodríguez / Isabel Martínez Cerdán (Loteria).

Delegació falles. _Miguel Arraiz García.

Secretaria. _Nohemí Rodríguez Camps / Alicia Escudero Belenguer.

Publicacions. _María Miralles Molina / Ricardo Ruíz Sánchez / Belén Más Castañer.

Activitats diverses. _Paqui Romero Lozano / Encarna Romero Lozano / Mª Vicenta Camps Merenciano.

199

Índex _ creïlla tu!

Creïlla tu!. _Reyes Pe. _P.202.

Reyes Pe. _Ricardo Ruíz. _P.204.

Fallera major infantil. _Carla Domínguez Chueca. _P.212.

Comissió infantil. _P.216.

Recompenses infantils. _P.217.

+Apèndix.

Himne de la falla. _P.218.

València en Venda. _Fotografies. _P.220.

Materials per a una teoria estètica de les falles experimentals (iIII, 2019). _Romà de la Calle. _P.232.

creïlla tu!

Creïlla tu!

Falla infantil 2020 Reyes Pe

“C

reïlla tu!” És una creïlla que et mira i et convida a participar, a interaccionar a jugar, al cap i a la fi; a aprendre. És una falla canviant, amb els xiquets com a protagonistes d’aquest joc que és l’art. Creïlla tu!, ens ensenya les infinites combinacions de la bellesa, ens ensenya a valorar la diferència i el respecte i a créixer amb això, sense límits establerts; al cap i a la fi, Creïlla tu!, ens submergeix en el joc amb valor pedagògic i ho fa a través d’una reconeguda referència com és el joc “Mr. Potato”, de 1952. Però les extremitats d’aquesta creïlla i les seues moltes combinacions tenen aquesta vegada un llenguatge més depurat, que al·ludeix a les geometries de la Bauhaus i que ens permet fixar l’atenció en el concepte que li atorga sentit. Colors, formes i geometries que seran manipulades pels més menuts, convertint l’art en un joc, en referència a les pioneres idees de Maria Montessori. El contacte dels xiquets amb la falla és suau, gràcies a la textura que aporta el material tèxtil, amb el qual normalment, com una xiqueta més, experimente i aprenc cada dia com si els dies no hagueren passat tant.

202

creĂŻlla tu!

203

creïlla tu!

Reyes Pe ‘Experiment, camí, experiència, creixement’ Ricardo Ruíz

D

elicadesa, refinament, imaginació o somni són sensacions que transmeten les falles infantils de Reyes Pe en descobrir-les i transitar-les acuradament. Si ens submergim en elles, quasi som capaços de tornar a mirar amb els ulls innocents d’un xiquet, aquells que tenen encara tot un món fantàstic per descobrir.

Els relats que ha construït al costat de Miguel Hache els últims anys conformen hui un estil propi, que s’ha confirmat en els encreuaments de Cronista, Palleter, Malvarosa, Ajuntament o Na Jordana. De Patraix a Olivereta, els seus tallers de treball són espais caòtics on s’apilen materials, colors, pintures, teles, pinzells i formes que acaben construint relats i quimeres fantàstiques de manera única i extraordinària, fràgil, sensible i tendra.

204

creïlla tu!

D’aquest duo jove i talentós, la principal aportació de Reyes Pe és el treball en la vestimenta, tret característic i inherent de les seues obres; la precisió en la millor elecció de les teles. Al seu taller, la melodia la conforma el trontoll de l’Alfa, la vella màquina de cosir que ressona mentre ella cus amb retalls de roba les peces que acaben vestint de manera precisa tots els racons; textures, colors i patrons que engalanen acuradament i a mida cada ninot.

La seua formació en la fotografia, el disseny de moda i l’escultura, una forta influència cultural del cinema i la música, junt amb els seus treballs vinculats al teatre i les arts escèniques, conflueixen en una personalitat que uneix la potència conceptual i la precisió del treball a mà, molt personal, que elogia el detall i la xicoteta escala. Així, Reyes es nodreix d’estímuls i referències que analitza en la seua realitat diària i que acaben inundant les parets del seu taller i acompanyant-la durant tot el procés creatiu, periòdic, intens i efímer que exigeix el món faller. D’aquesta manera, totes les seues experiències i la seua trajectòria es mostren conscientment enfocades al creixement personal, baix un sentiment reiteratiu de superació.

Nous reptes s’obren aquest any en el seu viatge, que comença el seu camí de forma individual, per oferir-nos, en les places i carrers de València i els seus pobles, el millor d’ella, allò que exigirà també el millor de nosaltres mateixos.

-------------------------------------------------------------------------------Reyes Pe és el pseudònim de Reyes Pérez (València, 1989).

Va estudiar disseny de moda (Escola d’Art Superior de Disseny - EASD, 2014) i ha centrat la seua activitat en el teatre i les falles.

---------------------------------------------------------------------------------------

205

creĂŻlla tu!

206

creĂŻlla tu!

207

creĂŻlla tu!

208

creĂŻlla tu!

209

creĂŻlla tu!

210

creĂŻlla tu!

211

creïlla tu!

Carla Domínguez Chueca Fallera major infantil 2020

212

prime time!

213

creïlla tu!

coneixes a Carla?

L

a nostra Fallera Major Infantil, Carla és una xiqueta molt observadora i curiosa de tan sols 7 anys, o quasi 8, com diu ella. Estudia 2n de Primària al Col·legi Trinitàries de València.

Com tots sabeu, té un germanet, Pablo que estima molt i amb qui compartix jocs, aventures i falla; no obstant això, algunes vegades discutixen. Els heu vist enfadats?

No té cap mascota però, per ella, els gossos dels seus amics són també seus com Curro, d’Anna o Rufo del iaio Fèlix i Zoe i Flog d’Alejandra.

Menjar favorit: Macarrons amb tomata i xoriço Dia de la setmana favorit: Dissabte Assignatura favorita: Música Color favorit: Morat Pel·lícula favorita: Frozen 2

214

creïlla tu!

A les vesprades, després del col·legi, què t’agrada fer?

Faig moltes coses: jugar, ballet, piano, anglés, cante en una coral, balls regionals... (Quina xiqueta més ocupada!)

Carla, per què has decidit ser Fallera Major Infantil enguany?

Tenia molta il·lusió en ser FMI perquè veia com es divertien les altres xiquetes i jo també m’ho volia passar bé però... no sabia que hi havia tants actes...

Com vares saber que series la Fallera Major Infantil?

El dia del meu aniversari, el 17 d’Abril, els meus pares em van despertar i em van dir que, un dels meus regals era ser la Fallera Major Infantil de la falla i després Ximo, el president, em va cridar per telèfon. Estava molt nerviosa i contenta... quasi ni podia parlar!

Què és el que més t’agrada de les falles? I el que menys? És una pregunta molt fàcil, la Presentació perquè eixe dia em ficaran la Banda com a Fallera Major Infantil de la nostra comissió. El que menys m’agrada és la cremà, s’acaben les falles.

Què diries de Verònica i Ximo, els nostres representants? I de les falleres majors infantils de la Federació?

Ells dos són molt simpàtics i em fan riure. Amb la resta de xiquetes de la Federació Benicalap-Campanar em duc molt bé sobretot amb Leyre, Olivia, Naiara, Zoe i Ángela.

Què penses de la teua falla infantil? T’agrada? I els tallers d’activitats manuals?

Me pareix una falla super-xula perquè és un Sr. Potato al qual canviaré la cara cada dia junt amb l’artista. Ja he pensat algunes!

Un missatge per als xiquets de la nostra comissió…

Vull que ho passen d’allò més bè i que siguen unes falles estupendes!

---------------------------------------------------------------------------------------

215

creïlla tu!

Comissió infantil Nora Acarreta Lozano / Saúl Acarreta Lozano / Alazne Aramendia Palma / José María Belenguer Cuquerella / Adrián Belenguer Cuquerella / Xavi Campos Salido / María Campos Salido / Daniel Campos Salido / Izan Cebrián Mas / Neus Dengra Crespo / Marco Domingo Ábalos / Pablo Domínguez Chueca / Carla Domínguez Chueca / Rania El Kadiri Guissi / Andrés Fayos Andrés / Carlota Fayos Andrés / Martín Ferrando Castelló / Amanda Ferrando Castelló / Nicolás Ferreiro De Castro / Lola Ferreiro De Castro / Ángel Ferrer Villanueva /

216

creïlla tu!

Gala Gallego Miralles / Aitor Gil Dengra / Darío Gil Dengra / Ariane Lluch Blasco / Naia Lluch Blasco / P. Javier Lorente Ortí / Iván Lorente Ortí / Sergio Lorente Ortí / Sofía Muñoz Durán / Ricardo Muñoz Durán / Carla Navarro Navarro / Inmaculada Ortiz Forés / Sara Pedregal Pereu / Adrián Peñas Rodríguez / Izan Platero Bernal / Alejandro Platero Bernal / Nicolás Quixal Costa / Vega Romero Mas / Emma Romero Mas / Carolina Romero Peñaranda / Arturo Sáenz Del Rey / Lluna Sala Paya / Iris Sancho Civera / Erick Simó Escudero / Toni Villar Ortí

----------------------------------------------------------------------------------------

Recompenses Distintiu d’Or i 10 anys faller de la comissió: Nicolás Ferreiro de Castro / Sergio Lorente Ortí Distintiu d’argent: Dario Gil Dengra / Inmaculada Ortíz Forés / Izan Platero Bernal / Carolina Romero Peñaranda Distintiu de coure i insignia de la falla: Adrián Belenguer Cuquerella / Daniel Campos Salido / Xavi Campos Salido / María Campos Salido / Marco Domingo Ábalos / Rania El Kadiri Guissi / Amanda Ferrando Castelló / Martín Ferrando Castelló / Gala Gallego Miralles / Sara Pedregal Pereu / Iris Sancho Civera

---------------------------------------------------------------------------------------217

himne de la falla

Himne de la falla

218

himne de la falla

En mig de quatre cantons es va plantar una falla i els carres que estaven tristos esclafiren com la traca en vore nostra il.lusió.

Als compassos del faller entre Ilum, color i flors portarem nostra alegria com ensenya de l’amor que en tenim per nostres festes.

TORNADA: Falla de Castielfabib, tu seràs nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glòries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castielfabib, cantarem tots molt units i a les 12 d’una nit t’adorarem entre les flames.

VISCA VALÈNCIA! -------------------------------------------------------------------------------------------Lletra: Paqui Romero.

Música: Josep Cebrián

219

València en Venda

220

València en Venda

221

València en Venda

222

València en Venda

223

València en Venda

224

València en Venda

225

falles innovadores i experimentals

Materials per a una teoria estètica de les falles experimentals (i III, 2019) Romà de la Calle

-I-

E

n aquest últim lliurament, que completa les claus i apartats del bloc de la present col·laboració triennal, arranquem, com a punt de partida i enllaç, de la llarga i complexa tensió històrica --que hem anat seguint gradualment, en les parts prèvies– desenvolupada en els períodes anteriorment estudiats, dins fins i tot del context i la tradició acadèmics valencians --ja des dels seus orígens oficials al segle XVIII-- establits, bàsicament, entre les anomenades Nobles Arts i les Arts Aplicades.

Reconeguem obertament que la tradició de les Falles es va consolidar diacrònicament, en el marc geogràfic valen-

232

falles innovadores i experimentals

cià, gràcies als enllaços immediats que, al cap i a la fi, les Arts aplicades projecten i assenten en tal domini d’execució artesanal, com a clau monogràfica-festiva, en torn a la celebració de Sant Josep.

El context acadèmic oficial -- que es mou, des de l’anomenat Segle de les Llums fins al present, en eixa destacada i bàsica frontissa del fet artístic, que abasta les interaccions constants, conjuntes i sempre revisables, que hi ha entre les Beaux Arts i els Arts Métiers – és, potser, el millor recurs i el més adequat camp d’experimental contrastació, per a evidenciar tant les seues mútues exigències col·laboratives com les seues respectives sospites i possibles distanciaments. Aquest és el tema que ens ha vingut ocupant, esglaó a esglaó, fins ara.

Fixem-nos, doncs, almenys a manera d’escarit i eloqüent exemple didàctic, en com el mateix cultiu de les diversificades activitats falleres, ja entre el XIX i el XX, té també lloc, d’alguna manera, en el citat marc acadèmic, específic de la Reial de Belles Arts de Sant Carles, on, com sabem, s’acollien, en paral·lel, tant l’estudi de les tres Nobles Arts com així mateix l’aprenentatge de les diferents Artesanies; ateses recíprocament, d’una banda, les unes, en els formalitzats Estudis Superiors i, d’altra banda, les arts aplicades, regulades operativament en els trams preparatoris dels corresponents Estudis Elementals, en bona part rescatats, en la seua pràctica docent, de la tradició gremial.

Potser la pregunta determinant consisteix a rastrejar si i qui atenien tant la preparació dels aprenents / estudiosos com a la possible execució de pràctiques / dels encàrrecs directament destinats a respondre a les habituals demandes dels progressivament transformats monuments fallers, tal com anaven evolucionant, acceleradament, en aquelles coordenades històriques.

Sabem, ateses les metamorfosis socials, com els mateixos professors dels diferents nivells acadèmics, del context de l’Escola de Belles Arts, no sols es dedicaven, de manera estricta, a la docència sinó que així mateix reforçaven la seua implantació social i també les seues respectives economies, aplicant-se, amb diligència, a l’execució d’obres i contractes, autogestionant-se participacions funcionals diverses, en els

233

falles innovadores i experimentals

camps de les arts i de les artesanies. Potser, la paraula clau, en tal context explicatiu, és precisament la de la recerca de la funcionalitat.

1.- Claustre de La Nau. Naix, el 1768, la Reial Acadèmia de Sant Carles.

2.- Claustre Escola de Belles ArtsReial Acadèmia. (Segles XIX-XX).

Antic Convent del Carme.

3.- Museu de Belles Arts. Seu comparti- 4.- Estatuts de la Reial Acadèmia da amb la Reial Acadèmia.

Belles Arts de Sant Carles. València.

5.- Medalla de la Reial Acadèmia de Sant Carles.

234

falles innovadores i experimentals

Amb això ens enfrontem a la doble interrelació existent i que es converteix, de colp, en una espècie d’índex discriminatori, entre els respectius dominis de l’art & la seua funcionalitat i /o el de l’artesania & la seua funcionalitat. Si, francament, la segona dicotomia pareix incorporar, per definició, la funcionalitat en la seua pròpia realitat constitutiva, per contra, en el primer cas citat, ens enfrontem, més bé, a un tema, tanmateix espinós, però determinant, en molts altres aspectes: el dels perplexos diàlegs mantinguts entre les Arts Liberals i els seus possibles vessants funcionals, sense oblidar les seues no menys intenses inclinacions històriques cap a les exigències modernes en favor de l’emergent autonomia artística.

Però tornem, encara que sols siga breument, a la història de l’exercici paral·lel aplicat, propi de les arts mecàniques / industrials, dins del context acadèmic, en relació, concretament, als treballs de falles, però també a les activitats il·lustradores / historieta gràfica de revistes humorístiques, a l’elaboració d’auques, als cartells de festes, al dibuix de motius per a sedes i altres teixits o a la pintura de ventalls, per part també de professors de belles arts, com a explicable reforç d’emergent supervivència.

Una cita concreta de Francisco Almela i Vives (19031967), convertida en estratègica pregunta retòrica, ens posa directament sobre les empremtes pertinents del tema que desitgem subratllar ací: “Quin artista valencià, que no es trobe en condicions especials, s’ha lliurat de pintar ventalls, de construir carrosses per a la batalla de les flors o de fer falles de Sant Josep?”

I continua endinsant-se en la qüestió, apel·lant a una constatació tan evident com dura i descarnada, en si mateix:

“Perque la nostra Ciutat és, indubtablement, pròdiga en artistes; però no és precisament fecunda, que digam, en protectors de l’art…”

(Almela i Vives, Francisco Antonio Vercher. La Setmana Gràfica. València, 1934, página 4).

235

falles innovadores i experimentals

Es tracta de donar per descomptat que la supervivència, en el marc acadèmic, del professorat implicava, en molts casos, en el trànsit del XIX al XX, la dedicació complementària a menesters que, de fet, arrancava, de manera directa, de les seues demostrades capacitats com a dibuixants, gravadors o il·lustradors, com a constructors d’estructures arquitectòniques, de retaules i cassetonats, alhora que docents de diferents especialitats manuals, en altres èpoques, vinculades als gremis i, després, ja incorporades als quefers d’arts i oficis, impartits oficialment en la Reial de Sant Carles, en els seus trams elementals d’estudis (entaulaments, obres, ebenisteria, etc.).

Especial punt de trobada tindran, en aquest històric panorama operatiu, els il·lustradors d’historietes gràfiques i cartellistes festius, els retratistes i dibuixants, a l’hora de plantejar-se la seua incorporació als tallers de falles, preparant esbossos, realitzant auques, representant personatges i perfilant, en tres dimensions, els punts d’humor, ironia o sarcasme, segons els casos, tan demandats en aquests plurals menesters.

Just en eixes realitats circumdants es referia Almela i Vives, al marge sempre d’aquella àmplia nòmina de representants diplomats dels estudis de Belles Arts que, de ple, ja canalitzaven, sense titubejos, les seues professions directament cap a eixos qualificats vessants aplicats a la demanda periòdica de les falles. Tal com continua ocorrent en l’actualitat, ja d’una forma molt pautada, en l’existència centralitzada dels grans tallers, industrialment transformats, amb tècniques, procediments i materials cada vegada més controlats.

En realitat, podem dir, generalitzant, que el fet artístic, en la seua globalitat, ha tingut, en comú, una forta marca funcional en el seu desenvolupament, però també s’ha de reconéixer que no ha deixat d’apostar, amb moments intermitents, a favor de la seua autonomia.

Justament en aquesta doble qüestió desitgem centrar-nos, en la resta de les nostres reflexions, tant per a recolzar els plantejaments estètics i operatius, dirigits cap a l’àmbit de les creacions aplicades específicament a la realització de les falles, com per a revisar els oportuns fonaments teòrics, que els diàlegs entre l’activitat artística, en el seu més purificats nivells, i els seus possibles vessants funcionals i/o les seues resistències a favor de la seua autonomia, mutatis mutandis, exigeixen i requereixen alternativament.

236

falles innovadores i experimentals

6.- Escut de la Reial Acadèmia de BB. Arts de Sat Carles.

7.- Fons Patrimonials de la Reial Acadèmia de BB. Arts, depositats al Museo.

8.- Història de la Reial Acadèmia.

9.- Estudis històrics al voltant de la Reial Acadèmia.

237

falles innovadores i experimentals

- II -

P

otser convé, estratègicament, acostar-nos al sempre suggeridor tema de la funcionalitat de l’art a través d’una succinta aproximació introductòria entorn de les possibles relacions establides entre les arts i la vida. I, en eixe concret sentit, hauríem de deixar mínimament entés que una cosa és subratllar l’existència de determinades connexions i fins i tot d’una imprescindible permeabilitat entre els corresponents dominis de l’art i de la vida i una altra, ben diferent, serà la de postular sense més, a partir d’ací, la seua plena i resolutiva identificació o fins i tot, si ve al cas, el seu possible reduït intercanvi.

Així mateix, recolzar -- en eixa indicada línia de qüestions -- la mútua distinció entre art / vida tampoc ha de suposar, per part nostra, assumir a ultrança l’estricte pressuposat de la seua persistent i obligada contraposició.

En realitat, històricament, s’ha anat formulant tota una gamma de múltiples opcions, traçant -- amb això -- un mapa delimitat, en les seues plurals gradacions, a partir d’una oberta i dràstica alternativa: (a) o bé art i vida no sols estan estretament connectats, sinó que fins i tot arriben a identificar-se; (b) o bé, per contra, art i vida es troben marcadament separats, fins a l’extrem de poder concebre’s com a sectors contraposats. En realitat, ambdues opcions diacrònicament s’han donat i mantingut. És, doncs, altament significatiu que tota eixa sèrie dispar d’activitats, que de manera més o menys convencional recollim amb l’especificació del terme “les arts” -- que emergeix des de la tradició artística i reivindica decididament la seua presència i lloc social --, puga no obstant això adoptar, de fet, caràcters tan diversos, presentant-se així, unes vegades, com a immediat compromís amb la vida i unes altres, per contra, com a dràstica evasió d’aquesta. En uns casos, es mostra radicalment com una cosa inseparable de tota experiència humana i, en altres circumstàncies, es perfila més bé com a joc autònom i fins i tot plenament gratuït. En determinades conjuntures, es predica com a indefugible expressió i reflex de les respectives situacions històriques viscudes i, en unes altres, es caracteritza com una instància constructiva, dotada d’un recurrent i marcat desinterés per l’entorn, i -- potser per això -- projectant exclusivament la seua fi cap a si mateix.

238

falles innovadores i experimentals

Possiblement, davant tan complexa i plural evidència, és obligat distingir, ja d’entrada – a manera de socorreguda estratègia metodològica -- dos plans, per a millor puntualitzar així l’àmbit des d’on poden efectuar-se aquestes opcions, ja que no és el mateix decantar-se en favor d’una alternativa o l’altra – entre el compromís o la gratuïtat de l’art, per exemple – a partir de la nostra prèvia instal·lació, bé siga en l’àmbit particular de les poètiques o, més bé, fer el mateix des de la reflexió estètica general.

No s’oblide que, en el primer cas, partim sempre concretament de l’activitat i objectius que tot programa d’art (com a poètica) implica, mentre que, en el segon cas, ens enfrontem teòricament a les diferents maneres de concebre i conceptuar el fet artístic en la seua globalitat. Aquesta és, per descomptat, una de les tasques de l’Estètica.

Moltes vegades s’ha subratllat que, des del context disciplinar de l’estètica, totes les poètiques es presenten, en principi, com igualment legítimes. Per tant, qualsevol tipus de separació cap a un concret programa artístic ja comporta també, obligadament, la seua corresponent concepció i ideal de l’art, inseparables tots dos, operativament, en el si d’aquesta poètica efectiva. Per aquest motiu, des del marc de qualsevol especificació poètica, s’autolegitime sempre una determinada modalitat operativa, a l’hora de definir -- d’entendre i propiciar -- l’art. No en va, el possible plantejament d’una “poètica sense obres” és sols una entelèquia, un projecte buit i a fortiori retallat en les seues possibilitats, mentre que, inversament, la restrictiva idea d’una determinada obra, sense el suport i la fonamentació d’una poètica, apuntaria estrictament cap a la ceguesa atzarosa i/o la improvisació ràpida i casual.

Ben diferent és el cas quan es tracta de barrejar, especulativament, formes diferents de concebre l’art, no ja des del nivell de la mateixa pràctica operativa, adscrita sempre a un concret programa d’art, sinó des de la reflexió estètica general. Perquè, si tota poètica és pragmàticament restrictiva -- per definició -- no succeeix el mateix quan abordem, en la seua globalitat, les possibilitats explicatives del fet artístic, des de la reflexió estètica, amb els seus habituals afanys globalitzadors i comprensius, enfront de l’àmplia pluralitat i efervescència de les pràctiques artístiques històricament coexistents.

239

falles innovadores i experimentals

Confondre, puix, tots dos nivells d’intervenció – estètica & poètica – implica normalment tot un cúmul de perillosos equívocs, al no avaluar des de quina perspectiva i amb quines conseqüències efectuem les nostres propostes teòriques, així com les seues ineludibles projeccions i influències sobre l’àmbit de la mateixa pràctica.

Vist que, ací i ara, ens movem – en aquestes puntuals reflexions – des d’una òptica pròpia de l’estètica general i, en conseqüència, no partim d’una poètica específica (mode de fer concret), que es tracte emfàticament de propiciar, en la seua radical singularitat, bé estarà que matisem, enfront d’aquella citada sèrie d’alternatives possibles, que hem vist eixir entre art i vida, l’existència, almenys, de dos aspectes, tots dos fonamentals, que afecten directament el quefer artístic i que les seues absolutitzacions unilaterals, en cada cas, han donat lloc a les diferents concepcions radicalitzades que, entorn de l’art, són històricament constatables.

Tals aspectes, com ja hem apuntat, al llarg dels nostres plantejaments, podrien arreplegar-se i formular-se curtament, en la seua alteritat, com a principi de funcionalitat vs. principi d’autonomia.

De fet, després del principi de la funcionalitat de l’art, està clarament la hipòtesi on es comenta que aquest es troba indefectiblement en estreta connexió amb la vida, la qual cosa implica, al mateix temps, plantejar l’important tema de quina puga ser la seua extensió. O siga (a) acceptar que l’art puga assumir determinades funcions en la vida humana, però sense renunciar, per això, a la tasca de la possible caracterització de la seua natura, de l’estudi de les maneres d’existir de l’art, del cultiu de la consciència d’aquelles implicacions històriques i socials que comporta el reconeixement del seu estatut i (b) assumir que, per part seua, en tota activitat humana, capaç de poder considerar-se “plenament feta i completa”, es trobe així mateix, d’alguna manera, potencialment present l’empremta activa i característica de determinades qualitats estètiques (John Dewey, 1859-1952).

D’altra banda, després del principi de l’autonomia de l’art, s’estableix així mateix la hipòtesi que, en certa manera, es tracta d’una activitat específica, sens dubte emergent – però

240

falles innovadores i experimentals

diferenciada – de la vida, la qual cosa comporta, al mateix temps, abordar també, de manera no menys directa i resolutiva, el polèmic tema de la seua possible suficiència i subsegüent especificació.

Ara bé, quan tots dos principis s’han vist radicalment absolutitzats, és a dir quan l’extensió de la funcionalitat de l’art s’ha enfrontat, sense més, a tota virtual especificació de la seua diferenciada naturalesa, és a dir quan parlar de funcions ha implicat, dràsticament, la negació de la seua suficiència i autonomia, o quan, per contra, l’extrema accentuació de la seua oberta gratuïtat ha conduït a la total disfuncionalització de les seues possibilitats operatives, la paradoxa resultant estava, sens dubte, ben servida, com si, en realitat, es tractara de postular simultàniament dues naturaleses en el marc del mateix fet artístic, mantenint d’una banda, l’afirmació de la seua intensa vitalitat i de la seua plena extensió funcional, i per una altra, el suport incondicional a la seua específica gratuïtat i total autonomia.

Enfront de tal panorama dual de concepcions, en si mateixes sempre – a primera vista – irreconciliables, podem, per cert, preguntar-nos en quina mesura no es tractarà, realment, d’interpretar-les com els dos possibles extrems d’un continuum, que, en si mateix, no fan – amb la seua necessària tensió i copresència – sinó delimitar i definir, de fet, la totalitat de l’espectre global de les plurals opcions operatives, a les quals pot acollir-se la vitalitat del quefer artístic, a través de la marcada fluència i diversificació de les seues múltiples i particulars poètiques.

FUNCIONALITAT <----- (continuum) -----> AUTONOMIA Però, en tal cas, des d’una perspectiva estètica general seria imprescindible entendre, al mateix temps, aquests extrems del continuum com a autèntics principis coexistents, és a dir com a exigències mútuament diferenciades i codeterminants.

En aquestes reflexions també apuntem els seus continguts cap als dominis del quefer propi de les falles experimentals. I, moltes voltes, en eixe joc d’equilibris que suposa els seus desplaçaments opcionals pel continuum definit entre els

241

falles innovadores i experimentals

principis de la funcionalitat i de l’autonomia, és on freqüentment radiquen, in nuce, les claus de l’originalitat creativa de les seues propostes específiques (com a poètiques aplicades).

Tanmateix, en cas de ser així, serà possible parlar paral·lelament, respecte al quefer artístic, tant de funcionalitat com també d’autonomia mantenint-nos sempre sobre el comú i actiu horitzó de la vida?

En realitat, ens trobem ací ja, de forma ben explícita, amb la qüestió reiterada i crucial de les relacions de l’art amb la resta d’activitats humanes i així mateix ens trobem amb les postures extremes històricament mantingudes, al respecte, en la nostra activa tradició de cultura.

Així, d’una banda, l’esteticisme generalitzat ha pretès subordinar o assimilar a ultrança, totes les altres activitats – siguen les que siguen, en tipologia i grau d’implantació – a l’art, fent dependre, d’aquesta manera, qualsevol altre tipus de valor, al mateix temps, dels estrictes valors artístics.

Enfront d’això, les diferents opcions instrumentalistes han accentuat intensament, per part seua, les connexions de l’art amb les altres activitats humanes, fins a l’extrem mateix de fer dependre directament els valors artístics dels altres valors, és a dir supeditant-los, d’alguna forma, a ells. Un bon exemple podria ser la persistent absorció i banalització de les diversificades aportacions artístiques per part de l’omnipresent mercat de l’espectacle, reduint, d’aquesta manera, a insignificant homogeneïtat tant l’eficàcia com l’eficiència d’aquelles pràctiques revulsives.

Amb tot, esteticismes i instrumentalismes de l’artisticitat, malgrat la seua immediata i franca oposició, coincideixen, no obstant això, que són a la vegada – enfront de l’ordenament de les altres activitats humanes – opcions que propicien, en els seus respectius entorns operatius, graus molt diversos d’autonomia / heteronomia, com que atribueixen i imposen – a aquestes activitats frontereres i absorbides – finalitats que, en principi, els són extrínseques, emmascarant i confonent així els seus respectius plantejaments teleològics i fins i tot els seus corresponents àmbits de valor.

242

falles innovadores i experimentals

ESTETICISME <----- VS -----> INSTRUMENTALISME No obstant això, tant enfront dels pressuposats reductius i instauradors de radicals dependències, com enfront dels aïllacionismes no menys dràstics, bé podria reivindicar-se, en primer lloc, una concepció expandida de les connexions i permeabilitat establertes entre art i vida, basada precisament en l’oberta interrelacionalitat de totes les activitats humanes, així com en l’eficaç diàleg axiològic, propiciat en aquest conjunt.

Pense’s, en eixe sentit, en qüestions tan rellevants com puguen ser-ho, per exemple, (a) el tema de les funcions no artístiques de l’art o (b) la possibilitat que s’aconseguisquen determinats assoliments estètics en operacions no artístiques.

Per a abordar el plantejament que desitgem proposar en relació amb “les funcions no artístiques de l’art”, convé assumir que – per damunt de l’obert horitzó de la vida -- els processos, les manifestacions i els resultats artístics poden adquirir diversificats sentits i així mateix incorporar ulteriors funcions, capaces – com a tals – de transcendir els valors estrictament artístics. És així com la dimensió estètica, en la seua significació i funcionalitat no artística, s’interrelaciona plenament, de fet, amb àmbits tan plurals com el filosòfic, el polític, el religiós, l’utilitari, el terapèutic o l’econòmic, per citar – mai exhaustivament, per descomptat – només alguns d’ells, entre molts altres possibles.

Es tracta, en poques paraules, de plantejar bàsicament l’aliança i no la subordinació dels diferents valors, entre si; és a dir, de garantir la fluència dels mateixos valors de cada domini, però podent acollir així mateix la copresència axiològica, sempre que eixa plenitud de significats i de funcions incorporades es mostren i desenvolupen efectivament en el pla corresponent, respectant de manera decidida – en aquest cas, que ens ocupa – la seua plena realitat com a art.

D’aquesta manera, la presència de “les funcions no artístiques de l’art” no elimina, ni substitueix necessàriament a les funcions artístiques, més bé, caldria dir, que aquelles poden fins i tot contribuir eficaçment a la realització dels valors artístics, alimentant-los, però sense dissoldre’ls ni anul·lar-los.

Aquests “altres” valors, així incorporats, al complex horitzó

243

falles innovadores i experimentals

del fet artístic, no haurien de qualificar-se, sense més, com a extrínsecs a les manifestacions pròpiament artístiques, sinó considerar-se, al seu cas, com a finalitats fins i tot immanents a la respectiva proposta artística.

Però, al mateix temps, dins de tal immanència, és a dir que convé diferenciar obertament en el context de les complexes relacions que s’estableixen entre art i vida – és a dir en l’entramat que mantenen l’art i les altres activitats humanes – quan es tracta de funcions i valors resolutivament extrínsecs a l’obra d’art i quan, per contra, ens trobem davant funcions immanents a la mateixa i en ella directament implicades. Però, al mateix temps, dins de eixa immanència, cal distingir amb decisió entre valors i funcions pròpiament artístics i funcions i valors, de fet, no artístics, però que no obstant això poden ser incorporats i adherits també a l’obra, bé siga així mateix implícitament o explícitament.

{

EXTRÍNSECS A L’OBRA.

Relacions ART/ VIDA: Valors

INMANENTS A L’OBRA: • Pròpiament artístics • No artístics

Tanmateix, com ja s’ha apuntat amb rotunditat, eixes funcions, finalitats i significats que hem qualificat de “no artístics”, però que es trobarien presents en l’entramat de l’obra, sempre hauran d’exercitar-se a través de la mateixa realitat artística i mai al marge d’ella. Eixa és – ni més ni menys – la condició ineludible i fonamental que cal proposar, exigir i sustentar, a tal respecte, per a evitar justificables equívocs.

Així és com, en el fons, funcionalitat i suficiència s’impliquen mútuament en el marc del fet artístic. No en va l’art és, sempre i alhora, construcció i món. Com a construcció, l’obra val prioritàriament com a forma (en això consisteix, potser, la seua radical suficiència i autonomia), encara que no es redueix, necessàriament i obligatòriament, només a estricta forma. I com a món propi – és a dir, com a manera personal de veure i interpretar l’univers – enllaça directament amb la vida, desplegant les seues funcionalitats, sentits i significats però sempre en i des de la seua mateixa suficiència, com a art.

244

falles innovadores i experimentals

Només estant presents com a termes de l’art, els valors no artístics poden també desenvolupar les seues funcions en el context del fet artístic mateix. Per eixe motiu sostenim que a partir de la hipòtesi de l’art expandit – com a horitzó comprensiu, és a dir sobre el panorama global i diversificat de les activitats humanes – és com cal plantejar confiadament la complexa dialèctica entre l’extensió i l’especificació de l’art. No debades, a través de les nocions d’art especificat i d’art expandit es dóna un trànsit i passatge gradual, igual que s’estableix també un complicat engranatge de funcions entre el conjunt interactiu dels valors pertinents.

- III -

R

ecollint tot el que s’ha dit, es tractaria de projectar sobre l’estricte panorama de les Falles Experimentals – amb les seues exigències i diferenciacions específiques, en cada circumstància – els principis estudiats de funcionalitat i autonomia, d’esteticisme i experimentalisme, de valors extrínsecs i intrínsecs a la mateixa obra, podent ser aquests, així mateix, pròpiament artístics o no artístics, en el límit de les demandes de l’art expandit o de l’art estrictament especificat.

Ens sentim, així, en situació propícia per a assumir i mantindre que les intervencions experimentals, en el context de les falles, són, sens dubte, versàtils, obertes i diversificades, però que, alhora, únicament una sòlida contextualització correcta i un potencial creatiu preexistent són les palanques, en si mateixes justificatives, que fan que tals intervencions s’aproximen, de manera creixent, al mateix quefer artístic contemporani: amb les seues evidents interseccions tecnològiques, els seus trets interdisciplinaris, les seues exigències transformadores, les copresències referencials i didàctiques, inserides en la vida, i/o les seues intermitents dreceres d’exigències autonòmiques i prioritats formals, els seus graus creixents d’experimentalitat o les nombroses implicacions sociopolítiques d’ampli espectre i compromís.

Amb tot plegat, parlar de falles experimentals és, sempre, apel·lar a eixe reducte emancipador i de contagi artístic, al costat de la paral·lela i testimonial implicació vital, que ens

245

falles innovadores i experimentals

fa, una vegada i una altra, clavar, també, els nostres peus i aspiracions en la terra de la vida quotidiana, fent-la nostra a intervals.

Parlem, per tant, resumidament i ambiciosament, en referir-nos a les Falles Experimentals, d’arriscar i construir projectes, on l’experimentalitat, l’expansió de mires, la inquietud artística i el més difícil encara, de la innovació valuosa – que tal és, sens dubte, la creativitat aplicada – mai deixen, en efecte, de ser sostenibles i existencialment solidàries, en el seu conjunt. Tal és el compromís que, tirant la moneda a l’aire, convertim en horitzó del futur. Sabent a priori, com bé ens recorda el vell Virgili –Trahit sua quemque voluptas (Buc. 2, 65) –, que a cadascú li arrossega la seua passió. I aquesta és la nostra, que revulsivament desitgem compartir.

--------------------------------------------------------------------------------

Romà de la Calle (Alcoi, 1942) és catedràtic d’Estètica i Teoria de l’art, traductor i crític d’art. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia, ha sigut, entre altres, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

----------------------------------------------------------------------------------------

246

falles innovadores i experimentals

10.- ‘Concepte, percepte i afecte’ Alfredo Ruiz per a la Falla Mossén Sorell-Corona l’any 2008.

11.- ‘Ornament i delicte’ - Ibán Ramón i Dídac Ballester per a la Falla Mossén Sorell-Corona l’any 2013.

12.- ‘S’està lliurant una batalla, encara que no ho sàpigues’ - Pink Intruder per a la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan l’any 2013.

13.- ‘Ekklesia’ - Pink Intruder per a la Falla Nou Campanar l’any 2014.

14.- ‘De pesos i conflictes’ - Anna Ruiz per a la Falla Lepanto-Guillem de Castro l’any 2016.

15.- ‘Pàtries de nylon’ - Javier Jaén per a la Falla Mossén Sorell-Corona l’any 2016.

247

Llibret Falla Castielfabib-MarquĂŠs de Sant Joan 2020