"Relativitat" Llibret Falla Castielfabib - M. Sant Joan 2018

Relativitat / Falla Castielfabib — MarquÊs de Sant Joan / 2018

#FallaCastielfabib2018 #Relativitat #Feridesfer Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

2

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Llibret falla Castielfabib-MarquĂŠs de Sant Joan

2017 - 2018 //

3

Llibret faller

Crèdits Edita Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan Coordinació María Miralles Molina, Ricardo Ruíz Sánchez, Belén Más Castañer Disseny Ricardo Ruíz Sánchez, Daniel Juan Escobedo Silgo [Ricardo Ruíz + Daniel Escobedo disseny editorial] Portada Eugenio Simó Fotografía Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan, Jose Luis Vidal [Fotografiarte estudio], Milena Villalba, Pedro Mecinas [Dhosphotograpy], Ricardo Ruíz, Noel Arraiz Col·laboradors Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan, Carles A. Sauri, Débora Domingo, Román de la Calle, Pedro Mecinas, Vicente Pizcueta, Nohemí Rodriguez, Ximo Muñoz, Miguel Arraiz, Maite Calvo, Paqui Romero, José Francisco Carsí, Eugenio Simó Assesoria lingüística Nohemí Rodríguez Camps, Xavier Serra Escrich, Ricardo Ruíz Sánchez, Daniel Escobedo Silgo Depòsit legal V-187-2015

4

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Llibret faller

Índex Salutació

Ximo Muñoz Gómez

8

Pròleg Ricardo Ruíz

11

01

Servir-se del foc per a fer una falla Carles A. Saurí

15

02

4 temps futurs Débora Domingo

21

03

Materials per a una teoria estètica de les falles experimentals (I) Román de la Calle

33

Natura i tecnologia a Etiopia Pedro Mecinas

41

Les falles de l’impossible Vicente Pizcueta

53

Guardians entre el sègol Rashõmon Studio

59

00

04 05 06 6

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Index

07 08 09 10 11 12 13 14 15

Fer i desfer Falla Major Castielfabib-Marqués de Sant Joan

63

Secció major Exercici 2017-2018

69

Xiquèpolis Falla Infantil Castielfabib-Marqués de Sant Joan

79

Secció infantil Exercici 2017-2018

83

Records de les falles Falles 2017

89

Records de l´exercici Exercici 2017-2018

103

Programa d´actes Falles 2018

119

Himne de la falla Paqui Romero

125

Guia comercial Falles 2018

131

2017 - 2018 //

7

Llibret faller

Salutació

V

Ximo Muñoz Gómez President Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan olguts fallers, veïns i amics, un any més em trobe en la tessitura de dirigirme a tots vosaltres, quan sabeu que no és el do de la paraula el que em distingix, però vull transmetre-vos un pensament.

Són molts anys ja els que estic en este volgut barri de Campanar, i després d’un període de canvi en què passe a dirigir les falles des d’un altre punt de la festa, sempre he estat al costat de la Falla Castielfabib que junt amb un grup d’amics crearem al barri, com diu el nostre himne, “en mig de quatre cantons es va plantar una falla” fa ja quasi quaranta anys, quasi la meitat de la meua existència.

Per això, perquè porte ja molts anys dedicant el meu temps a les tradicions me n’adone de quantes coses hem perdut per comoditat o per no esforçar-nos prou, hem perdut, el tro de bac, les “despertaes”, les cercaviles i moltes més coses, segur que alguns ara ho estaran recordant i senten nostàlgia. Quantes coses més perdrem? Els castells i “mascletaes”? Per (seguretat)? La música per a (no molestar els veïns)?

La nostra figura de Falleres Majors (per no aclaparar-nos els caps de setmana)? La nostra llengua. La nostra música.

Als jóvens vos toca lluitar per tot això que ens fa somriure al recordar, les hores en el casal quan es preparaven esdeveniments. Les caminades pel ninot cridant AFEEECA. Les hores de planta cuidant detalls. Les nits de col·locar banderes pels carrers del barri per a posar-ho de festa.

I tot això per què?, diran alguns, perquè el nostre treball no caiga en sac foradat, perquè els vostres fills tinguen eixos bonics records, perquè somriguen en recordar-los, perquè ningú ens impose coses que no va amb nosaltres en fi, perquè continuem sent Valencians i Fallers, els garants de les arrels i tradicions. Per això este saluda va dirigit a tots aquells que vos agrada vore els carrers il·luminats, escoltar música pertot arreu els dies de festa, admirar els vestits de les valencianes, l’olor de flors, pólvora i disfrutar de les “mascletaes”, com més fort millor.

Tot això no es fa sols, algú ha de dedicar el seu temps i el seu amor a què perdure i els nostres xiquets les coneguen i les amen.

Per això esta crida a tots aquells amants de les falles, ser faller no és tan costós, econòmicament, un poc més en temps si vols disfrutar. Però val la pena.

Vine a treballar per València i pels teus fills, vine a fer nous amics, vine a disfrutar amb nosaltres, t’estem esperant, eres la nostra esperança i el futur de les nostres tradicions.

8

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Llibret faller

Pròleg Ricardo Ruíz Arquitecte per la Universitat Politècnica de València. També participa amb distints col·lectius de la ciutat, on es dedica a la gestió cultural, al disseny editorial, la fotografia, l’escriptura o a la creació de continguts. Faller.

10

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

00 Il.lustració “Ciutat Futura” de Sant´Elia (1912)

2017 - 2018 //

11

Ricardo Ruíz

L

Relativitat

12

a relativitat és una teoria físic-matemàtica que relaciona el temps, l’espai i el sistema de referència de l’observador, demostrant que la velocitat del pas del temps o l’instant en què alguna cosa succeeix, no són invariants ni objectius, si no que depenen del propi moviment dels objectes en l’espai-temps. I com la pròpia teoria, també la paraula ens indueix a la desaparició de l’absolut, fins i tot al qüestionament de les veritats més incontestables.

Hui vivim a un ritme frenètic. Les dades i les comunicacions han incrementat exponencialment la velocitat dels intercanvis i de la producció de la informació, que adquireix un volum gegantesc a cada segon. A cada mil·lisegon. Milions de persones vivim connectades en temps real i participem d’aquest nou ordre global, que modifica i manipula la història a cada instant. En ell, cada vegada resulta més complicat diferenciar passat, present i futur. Veritat i mentida. Realitat i ficció.

Diferents pensadors i artistes han imaginat l’avenir del món, construint una sèrie de futurs que mai seran, que mai van ser, però que enriqueixen l’imaginari col·lectiu i ho impulsen cap endavant. Hi ha els qui s’abracen a la velocitat, a la tecnologia, a la intel·ligència artificial, com a fets conseqüents, lògics i irremeiables. També hi ha els que adverteixen del menyscapte que el progrés tecnològic produeix en els llaços humans, de la nostra falta de contacte amb la naturalesa i amb la mateixa vida, fins i tot de la nostra relació amb el temps.

Tot va tan de pressa, que una falla que roman estàtica en el carrer, només durant quatre dies de vida, sembla requerir de canvis, de veloces modificacions, de noves informacions que compartir que ens estimulen enfront del vertigen que ens produeix l’immòbil. Una tradició de naturalesa revolucionàriament efímera i canviant pot fins i tot haver sigut sobrepassada per la velocitat d’aquesta era digital.

Enguany, `Fer i des‐fer’ és una falla formalment canviant recolzada en aquesta reflexió, en sintonia amb aquest nou món, els horitzons del qual ens ofereixen un avenir encara ignot. El que sí que és cert, tal com deia algú anys enrere en aquest mateix llibret, és que parar-se hui a contemplar tranquil·lament els pètals d’una flor és un acte profundament revolucionari.

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Pròleg

figura 1. Fotograma de “El sol del membrillo” (1992) del director Victor Erice. Antonio López pinta el codonyer del seu jardí en un llargmetratge que reflexiona sobre la contemplació i el temps / figura 2. Fotograma de “2001, a space odissey” (1968) del director Stanley Kubrick. HAL 9000 és una súper computadora que dirigix la nau espacial “Discovery” / figura 3. Fotograma de “Blade runner” (1982) del director Ridley Scott. Roy Batti (Rutger Hauer) és un replicante (clon) programat per a morir, i que en el moment de la seua mort reflexiona sobre el regal de la vida i el temps / figura 4. Kraftwerk, grup de música considerat pioner en el desenvolupament de la música realitzada per computadores, enfront de la Nova Galeria Nacional d’Alemanya, de l’arquitecte visionari Mies van der Rohe / figura 5. Fotograma de “Brazil” (1985) del director Terry Gilliam, la tecnologia ha conformat un món distópic / figura 6.

Fotograma del capítol “San Junipero” (2016) del director Owen Harris, en la sèrie “Black Mirror”. Kelly i Yorkie brinden en el bar Tuckers, producte de la seua pròpia imaginació a través d’implants tecnològics / figura 7. “No prestes atenció a l’home darrere de la cortina”. Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan (2011) dels artistes Pink Intruder. Fotografia de Noel Arraiz.

2017 - 2018 //

13

Llibret faller

Servir-se del foc per a fer una falla Carles A. Saurí Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual per la Universidad Complutense de Madrid i el Museu Reina Sofia. Actualment és part de l’equip de mediadors de Bombes Gens Centre d’Art (València).

14

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

01 Fotograma de Metrรณpolis, de Fritz Lang (1927)

2017 - 2018 //

15

Carles Sauri

Una revisió superficial de les relacions entre futur i velocitat

T

ot va molt de pressa. Vull que arribe ja, el que haja de passar, però que siga ja. Ja no importa el camí; els únics moments que importen són el principi i el final. L’avió millor que el tren, el tren millor que el cotxe i el WhatsApp millor que un mail. Tot va molt de pressa, tant que m’he convertit en una màquina que es va acoblant a altres amb una rapidesa esquizofrènica. Ara parle amb un col·lega pel Facebook, després veig un vídeo a Pornhub i em masturbe, escolte «For the Damage of Coda» de Redhead Blonde i després òbric l’Instagram ... Mai deixe d’acoblar-me.

Després de tot això intente escriure sobre la velocitat i preix q hsta la meua scritura vol beur d aquest ritme frenetic.

La velocitat és el principal estímul del neoliberalisme actual.

L’obsolescència (programada o no) en dóna fe. La roba del Bershka em sedueix i el seu preu em compadeix que si passa de moda, tampoc he fet un gran desemborsament. El Nesquik és instantani, així ja no malgaste tant de temps diluint els grumolls. Tampoc cal que espere al taxi, contacte amb Uber i la resposta serà immediata. La velocitat és el potencial atractiu contemporani.

El cotxe s’ha tornat el símbol del poder. Tota aquella persona que atempte el poder ha de conduir un cotxe d’alta gamma. Com a objecte, els cotxes no deixen de llançar la idea que el seu amo controla la velocitat i per això com més alta siga la gamma més cilindrada tindrà el seu aspirant. El fotògraf Wolfgang Tillmans en la seua anàlisi visual dels cotxes analitza com l’estètica de l’automòbil cada vegada recorda més a la d’un tauró. Les formes que modelen les xapes sensualment envernissades cada vegada són més agressives. El cotxe és velocitat, és poder, és agressivitat. La societat actual s’ha tornat agressiva.

La jungla d’asfalt és transitada per Jaguars, Hummers, Volvos ... A lloms d’aquests, joves empresaris que han de demostrar la seua competitivitat agressiva en els seus diferents mercats. Si en alguna cosa funciona la primera temporada de The Wire és en la seua capacitat de contextualitzar la societat contemporània, en els seus episodis Stringer Bell (el cap) no té xofer, ell condueix, ell posseeix la velocitat, ell posseeix el seu futur.

16

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Servir-se del foc per a fer una fallla

figura 1. Nike Air Max 97 / figura 2. The Cars, Wolfgang Tillmans. Koening Books 2015 /

Potser tot pogués quedar en un món d’altes gammes i altes classes però l’atractiu de la velocitat ens ha seduït a totes. Si no mira les sabatilles de moda. Les Nike Air Max per exemple. Són tota una carta d’intencions. Segueixen aquesta línia veloç que modela els cotxes. El xandall cada vegada és més usat per l’alta costura (Maison Margiela, Vetements ...) però està clar que les tres ratlles d’Adidas es reprodueixen per totes les classes. Tot look actual passa per una lectura estètica de l’esport, és a dir de la velocitat.

Els cossos cada vegada més tonificats, més fibrats, més durs. El fitness, el running, el crossfitt... tio si eres gros eres un antisistema, que et quede clar. I tot perquè la vida va de pressa, el ritme del mercat és voraç i totes som ja un objecte de potencial consum. Sent així, millor si et fas una selfie que isques guapa i amb bon cos.

La velocitat ha augmentat i amb ella totes les nostres pràctiques.

La tecnologia ha contribuït i els Millenials som capaços de fregar ja el dinamisme multitasca (o multipantalla). No és la primera vegada en la història que s’intenta que tot vaja més ràpid. El futurisme a principis del segle XX va voler córrer a bord de les locomotores per deixar enrere aquesta Itàlia que vivia abstreta en un passat de ruïnes perpetu. Un país que mai es va mirar a futur mentre tot ell s’havia convertit en un producte de marxandatge nostàlgic. Per a Marinetti i companyia el futur arribava amb la velocitat de les motocicletes, avions i altres avenços tecnològics.

Potser el lector o lectora d’açò ja sàpiga com va acabar la història ... Tant van accelerar els futuristes que van crear un procés retrògrad i amb tal d’abandonar el passat es van llançar a un futur feixista.

Tant va voler córrer que el càntir se li va trencar. En els vuitanta les distòpies de la ciència-ficció van donar una nova lectura del que podia ser la velocitat. Aquests dies he tornat a llegir Crash de JG Ballard. El protagonista d’aquesta història no és una persona, sinó els cotxes. Les frases de Ballard acosten el lector a entendre aquest fetitxisme per la màquina. Un fetitxisme pels acabats metal·litzats, pels mànecs de cuir de tacte càlid dels volants, pel vidre entelat després d’un polvo mentre el flux seminal s’escampa per la guantera.

2017 - 2018 //

17

Carles Sauri

figura 3. Crash, J.G. Ballar. Portada de la primera edició. 1973

Les persones d’aquesta novel·la gaudeixen veient com les col·lisions i els accidents de cotxe fusionen en una poètica sàdica cossos i màquines. Interprete que Ballard m’explica que la humanitat sol embadalir-se pels seus avanços, els fetitxitza i que tot aquest deliri desitjant acaba en un futur “crash”.

Posar-se en mans d’un bòlid és assumir el risc d’estampar-se.

Jugar amb la velocitat és ser un funambulista sense xarxa. A finals de la dècada dels noranta i principis dels dos mil amb més força va aparèixer en el si d’internet una discussió entorn a una sèrie de filòsofs cibernètics.

Aquests van discutir un nou paradigma polític: el acceleracionisme.

A la pregunta de si hi ha una antípoda al capitalisme el mur de Berlín amb la seua caiguda va fer un sever no com a resposta. Qualsevol moviment alternatiu es va diluir i les possibilitats de pensar una cara b de la moneda es van esfondrar amb el teló d’acer. Deleuze i Guattari ho van definir amb aquesta frase: després del capitalisme ontològic només hi haurà un camí d’esquizofrènia còsmica. Aquesta era la situació que els acceleracionistes van debatre, com subvertir aquest final si no hi ha alternativa al capitalisme.

Sostinguda la idea que l’esquerra no ha sabut llegir les claus del món contemporani i que s’ha relegat a una victòria moral i a un discurs folklòric, la dreta ha sabut hegemonitzar certs dispositius que l’han fet més atractiva: estadística i tecnologia. Per a l’esquerra l’avanç tecnològic sempre ha estat llegit com un procés regressiu i no ha estat capaç d’articular un discurs amb això. La idea dels acceleracionistas (d’esquerres): agafar la tecnologia i ser més radicals que Keynes. El capitalisme ha creat el seu Nemesi dins d’ell. Les forces de producció tecnològiques ja no sols podrien alliberar a la humanitat del treball sinó que a més poden ser la clau per a la creació d’un món sense desequilibris. Tan sols cal agafar-lo i explotar el sistema per crear un futur sostenible. D’una crítica a la tecnologització a una tecnologització de la crítica. Servir-se de la velocitat per fer implosió el sistema. Agafar aquest cotxe i estampar-lo com Ballard. Córrer fins a vomitar. Servir-se del foc per fer una falla.

18

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Servir-se del foc per a fer una fallla

figura 4. Sense TĂ­tol, Martin Onassis. 2016

2017 - 2018 //

19

Llibret faller

4 temps futurs Débora Domingo Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de València. Professora de Projectes arquitectònics a l’Escola superior d’arquitectura de València. Antiga subdirectora d’investigació, actualment dirigeix la revista d’investigació “VLC Arquitectura”.

20

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

02 Cartell Balneario Las Arenas, Josep Renau (1932)

2017 - 2018 //

21

Débora Domingo

Visions urbanes en clau de ciencia ficció

figura 1a. Justus Dahinden (1972), Urban structures for the future / figura 1b. Robert Fishman (1977), Urban utopias in the twentieth century: Ebenezer Howard, Frank Lloyd Wright, Le Corbusier / figura 1c. Kisho Kurokawa (1977), Metabolism in Architecture / figura 1d.

Larry Busbea (2007), Topologies: The Urban Utopia in France, 1960-1970.

22

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

4 temps futurs

L

es llengües romàniques són especialment riques en les seues flexions verbals i ens ofereixen diverses formes d’expressar el futur.

Particularment en castellà, existeixen dos temps -l’imperfet i el perfetper cadascú dels modes –indicatiu i subjuntiu–, i el resultat és una combinació que ens trasllada a etapes escolars: futur imperfet d’indicatiu (‘yo amaré’; en valencià ‘jo estimaré’), futur perfet d’indicatiu (‘yo habré amado; en valencià ‘jo hauré estimat’), futur imperfet de subjuntiu (‘yo amare’; en valencià es fa servir el pretèrit imperfet ‘jo estimés’) i futur perfet de subjuntiu (‘yo hubiere amado’; en valencià l’equivalent és el plusquamperfet ‘jo hagués estimat’). És curiós com aquest arc complet de conjugació del futur es pot arribar a correspondre amb l’imaginari de les expressions artístiques, i entre elles, l’arquitectònica-urbana.

L’arquitectura és, per naturalesa, una disciplina lligada al temps futur.

No és casual que els dissenys arquitectònics es projecten –Projectes Arquitectònics, Projectes Urbans, Projecte Final de Carrera… són algunes de les assignatures que configuren els estudis d’arquitectura– i en aquesta terminologia va implícita la idea de concebre, planificar i realitzar un acte posterior al present. Note’s que este futur és, al seu torn, doble: es projecta un edifici o un barri per a construir-se d’aquí a uns mesos, però es projecta també per a tenir una vida útil de determinats anys. En aquest sentit, la seducció per l’esdevenir mai ha sigut aliena a les visions arquitectòniques; des de molt remots temps, l’arquitectura ha fantasiat amb somnis de ciència ficció.

Aquest text proposa així un joc al lector: s’analitza l’ús i significat dels temps verbals de futur, i a ells s’adscriuen visions urbanes concretes que es posicionen activament respecte del marc temporal. No es tracta de proposar contenidors estancs, tampoc d’encasellar als seus autors en un lloc on podrien fins i tot no reconèixer-se, es tracta d’emprendre un viatge conjunt que suscite reflexions.

2017 - 2018 //

23

Débora Domingo

Futur imperfet d’indicatiu, o el futur tecnificat L’indicatiu és la manera ‘amb que es marca l’expressat pel predicat com a informació real’, s’expressen accions concretes, específiques i objectives. El temps del futur imperfet (també denominat simple) expressa accions futures no realitzades encara, no acabades. Quan algú diu ‘jo estimaré’, encara no ha començat a estimar, tampoc entreveu quan haurà acabat, però té la certesa que ho farà.

Esta idea de seguretat i confiança en el futur, sense qüestionaments més enllà de la pròpia acció, és visible en innombrables dissenys urbans dels anys 60 i 70 del segle passat, quan el creixement tecnològic i els avanços computacionals emergien enlluernadors i feien pensar en un temps veloç i optimista. Es correspon amb visions utòpiques de les ciutats, on les màquines resolen les necessitats primàries, i la civilització es torna simplement lúdica o contemplativa. Archigram, un grup d’arquitectes britànics que va publicar una sèrie de còmics sota el mateix nom, va dissenyar les ‘Walking Cities’: unes ciutats-màquines gegantes, amb intel·ligència pròpia, capaces de desplaçar-se, vagar per la terra i instal·lar-se on fera mancada. Tot baix control, la situació sembla assemblar-se als primers minuts de la pel·lícula Alien (Ridley Scott, 1979), abans que el vuitè passatger entre en escena. Els tripulants tornen a la terra després d’un treball rutinari d’extracció minera, la nau Nostromo, automatitzada i supervisada per la intel·ligència artificial ‘Mare’, proporciona qualsevol servei, fins i tot els desperta de la hibernació quan rep un senyal desconegut.

figura 2a. ’Walking City’. Archigram. Design Quarterly (63), 1965 / figura 2b. ’Walking City’. Ron Herron, Archigram, 1964. © Sammlung Deutsches Architekturmuseum / figura 2c. ’A walking city’. Archigram (5), 1964: 17.

24

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

4 temps futurs

figura 3a, 3b. Ridley Scott (1979), Alien. 20th Century Fox / Brandywine Productions.

2017 - 2018 //

25

Débora Domingo

Futur perfet d’indicatiu, o el futur passat La diferència entre un temps imperfet i un perfet és el grau de finalització de l’acció. El futur perfet d’indicatiu assenyala un esdevenir tancat i conclús. ‘Jo hauré estimat’ correspon a qui se situa en un moment posterior i pot girar-se i dir que va estimar... sense que res d’açò haja ocorregut encara en el moment en el qual s’enuncia.

La mirada al passat des del futur, o el tirar la vista arrere des d’un moment no esdevingut, s’associa a una idea de temps ja tancat i pot implicar certa caducitat. Per açò, la tecnificació obsoleta és la característica principal d’algunes distopies. En el terreny cinematogràfic, l’ambient pot suscitar-se amb els problemes tècnics del Falcó Mil·lenari per a arrancar i agafar velocitat –una nau comercial tunejada per Hans Sol i Lando Calrissian, i qualificada com a ‘tros de ferralla’ per Luke Skywalker– (Star Wars. Georges Lucas, 1977), o amb la constant pluja àcida que cau en la ciutat de Los Angeles a causa d’una contaminació que no deixa passar ni la llum natural (Blade Runner. Ridley Scott, 1982).

En arquitectura, la ciutat que recorre a situacions extremes perquè les condicions naturals s’han saturat són una mostra d’un futur impregnat de certa resignació. Des de 1958 fins a 1973, Kiyonori Kikutake, arquitecte exponent del metabolisme japonés, va estudiar diversos projectes per a ‘Marine City’, una ciutat flotant en la badia de Tòquio. En un quadre encara més imaginari, la ciutat de París havia de fer ús del jaç del Sena per a duplicar les seues infraestructures en la ciutat subterrània imaginada per Paul Maymont en 1962. Oferia així aparcament per a 500.000 vehicles més. En tots dos casos la idea de sobrepoblació condicionava la visió urbana com si s’haguera assumit que no existia una altra possible solució.

figura 4a. George Lucas (1977), Star Wars Episode IV: A New Hope. Lucasfilm / 20th Century Fox / figura 4b. Ridley Scott (1982), Blade Runner. Warner Bros

26

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

4 temps futurs

figura 5a. Kiyonori Kikutake (1958), Marine City / figura 5b. Paul Maymont (1962), Paris sous la Seine.

2017 - 2018 //

27

Débora Domingo

Futur imperfet de subjuntiu, o el futur indeterminat El mode subjuntiu s’associa a la idea d’hipòtesi, probabilitat o incertesa.

En castellà, el futur imperfet, indica un futur lligat a una situació remota, però no forçosa –‘Quien amare a esta persona será feliz’–, en valencià s’utilitza el imperfet de subjuntiu –‘Qui estimés a esta persona serà feliç’–.

Ací ningú estima encara, és possible que ho faça, però també el contrari.

En aquesta situació el temps futur està indecís, indeterminat, indefinit... un recurs molt habitual quan es vol eludir qualsevol tipus de formalització. El desenllaç de 2001: Una odissea de l’espai és l’exemple més conegut (Stanley Kubrick, 1968), l’ascensió final del protagonista de THX 1138 pel tub claustrofòbic que li porta a la superfície terrestre se sumisca a aquest tipus de sensacions (Georges Lucas, 1971).

Les ciutats indefinides, els plànols infinits o els elements susceptibles de sotmetre’s a constants canvis (no romanent conseqüentment mai fixos), són l’equivalent en l’àmbit arquitectònic. L’equip d’arquitectes italià Superstudio imaginava, com altres en el seu temps, que en la ciutat del futur la tecnologia alliberaria del treball a l’ésser humà, però la seua visió era, en les seues pròpies paraules, anti-utòpica: dibuixaven una gran quadrícula de fons blanc que envaïa l’espai, i situaven a l’ésser humà despullat de tot el material en el centre de l’escena. Els béns de consum representaven per a ells el mitjà de repressió a través del com el sistema prevalia, i el resultat oferit era un posicionament social i polític.

En la sèrie de dibuixos El monument continu, grans edificacions sorgides d’aqueixa quadrícula, blanca i neutra, se superposaven a espais naturals o a fragments de ciutats consolidades, evidenciant així la seua indeterminació i la seua immutabilitat.

figura 6a. Stanley Kubrick (1968), A Space Odyssey. Metro-Goldwyn-Mayer / figura 6b. George Lucas (1971), THX 1138. American Zoetrope. Warner Bros.

28

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

4 temps futurs

figura 7a. Superstudio (1969), Un viatje d’A a B / figura 7b. Superstudio (1969), Monument continu

2017 - 2018 //

29

Débora Domingo

Futur perfet de subjuntiu, o el futur enyorat És esta l’expressió més complexa del futur, ja que combina la condició hipotètica del mode subjuntiu amb el temps verbal perfet, és a dir, l’acció acabada. En valencià faríem servir el plusquamperfet de subjuntiu, ‘Qui hagués estimat obtindrà felicitat’; en castellà, l’exemple seria ‘Quien hubiere amado obtendrá felicidad’, ambdós casos són notablement inusual en la nostra parla quotidiana. No obstant açò, refereixen a un temps posterior a la finalització del qual es condiciona el resultat. Només si s’ha estimat (acció incerta però acabada en un temps futur), s’obtindrà la felicitat (en un moment posterior a la condició anterior).

La complexitat que emula aquesta flexió verbal fa pensar en un futur enyorat, una etapa ja tancada que estaria condicionada a alguna circumstància desitjada. Es defineix la ucronia com la ‘reconstrucció de la història sobre dades hipotètiques’ i açò coincideix plenament amb l’argument central de la novel·la News from Nowhere de William Morris, artista adscrit al moviment Arts & Crafts britànic, en el qual el protagonista queda dormit sota un arbre en l’època victoriana i desperta en 2102, en una nova Anglaterra on una revolució obrera ha abolit el capitalisme, no existeixen les diferències de classes socials i el treball és absolutament plaent. El futur utòpic socialista imaginat per Morris parteix de la hipòtesi d’un desenvolupament de la humanitat que hauria rebutjat les conseqüències de la revolució industrial; s’enyora un esdevenir que podria haver succeït. Valga la comparació amb la Broadacre City, ciutat ideal projectada per l’arquitecte Frank Lloyd Wright al llarg de la seua carrera professional i publicada en 1932 en el seu llibre The Desappearing City. Partint de diferents premisses polítiques, la ciutat és un model soci-econòmic en el qual cada família nord-americana rebria un acre de territori, i el resultat seria l’antítesi de la ciutat industrial.

Broadacre City no és una ciutat –en paraules del mateix Wright– és un paisatge. Descentralitzada en la seua organització, és autosuficient en subministraments, republicana en la seua constitució i poblada per ciutadans amb mobilitat automàtica.’

Aquest temps retroactiu pot percebre’s, des d’un punt de vista purament estètic, en la pel·lícula Tomorrowland (Brad Bird, 2015) on la factoria Disney resol la imatge d’una ciutat ‘perduda en el temps i l’espai’ recorrent igualment a l’arquitectura valenciana contemporània que a la iconografia americana dels anys 50. figura 9. Brad Bird (2015), Tomorrowland. Walt Disney Pictures.

30

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

4 temps futurs

Epíleg: ciència-ficció com ‘avantveritat’ Comparteixen tots aquests futurs la seua raó de ser. Arquitectes, escriptors, directors de cinema, guionistes, dibuixants... han projectat –acció de pensar, planificar i visionar un fet posterior– des de la seua pròpia posició, des del present. En eixes imatges prenen forma els desitjos dels seus autors, les esperances, però també, els temors i les pors. Aquest anvers i revers del món emocional és allò que manté a tots els espectadors atents, perquè es proporcionen esborranys de respostes a preguntes de vegades imaginades: cabrem tots en aquest planeta? explorarem l’espai exterior? resoldrem els nostres conflictes? té caducitat el capitalisme?...

No obstant açò, si un atén als detalls dels relats, els discursos són parcials, inconnexos, incoherents. No només fa falta una tecnologia impensable perquè aquells ambients pogueren ser realitat, també es vulneren moltes vegades les lleis de la lògica i es tergiversen les polítiques socials. Es tracta, per tant, de fets no reals, no racionalment construïts, però edulcorats amb un munt d’emocions... i que no obstant açò, no es pretén adulterar creences ni influir en l’opinió publica, tal com ocorre amb la recent ‘postveritat’. El futur de la ciència ficció és únicament un assaig hipotètic de realitat, sense pretensions de convertirse en res, i que bé podria apel·lar a la ‘avantveritat’ per oposició al terme ara mateix de moda: una veritat més emocional que real, que encara no ha succeït i que es presenta lliure de tota càrrega manipuladora. Gaudir d’aquestes visions de futur ens permet continuar la reflexió.

figura 8a. William Morris (1890), News from Nowhere / figura 8b. Frank Lloyd Wright (19321958), Broadacre City

2017 - 2018 //

31

Llibret faller

Materials per a una teoria estètica de les falles experimentals (I) Román de la Calle Catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art per la Universitat de València. Assagista, traductor i crític d’art. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de València-Estudi general. Ha sigut Director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València i President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València . Després de la seua jubilació, va ser anomenat Professor Honorari de la Universitat de València i ha rebut nombrosos reconeiximents, l’últim, el seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló.

32

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

03 2001: A Space Odyssey, Stanley Kubrick (1968)

2017 - 2018 //

33

Román de la Calle

Aquest text és el primer d’un estudi que el professor Román de la Calle continuarà en següents publicacions

A

l segle XVIII, les relacions entre les diversificades i solvents arts aplicades i la naixent reflexió estètica es trobaven en plena ebullició. Calia donar resposta al tema --tan candent com a delicat-- de l’exigida funcionalitat, en el creixent context de la producció artística i les seues possibles aplicacions. De fet, L’Encyclopédie va acabar reflectint, fent-se càrrec i convertint-se en autèntic altaveu de les múltiples diatribes socioculturals, adscrites a tals dominis, tant les propiciades des dels vessants teòrica i/o històrica com les sostingudes des de l’efectiva practicitat, en si mateixa, segons els diferents àmbits d’aplicació exercitats. És a dir, tot el ventall de les “arts aplicades i oficis artístics” (Arts et métiers). També, com és lògic, les qüestions estètiques van trobar allí el seu millor recer, brou de cultiu i intensa difusió.

Solament per a radiografiar, sobre aquest tema, en tota la seua tensió i diversitat, l’escena històrica del moment, entorn de les arts, em cenyiré a perfilar, esquemàticament, la presència activa de dues fortes personalitats / dues actituds oposades / dos plantejaments interessats, que van marcar, amb les seues aportacions “acadèmiques”, aquesta centúria, resultant després, a més, amb força, a manera de simptomàtics paradigmes, irreconciliables, sobre la posterior cultura occidental, en la seua globalitat. I, en eixe marc cultural ens toparem, abans o després, amb l’existència de les manualitats, les arts mecàniques i les artesanies.

Parlaré, d’una banda, de Denis Diderot (1713-1784), un dels promotors de l’esmentada Encyclopédie i defensor, a ultrança, de les estretes i necessàries relacions entre l’art i la tècnica, entre l’art i la seua aplicabilitat immediata, com bé va deixar assegut, el propi autor, públicament en l’article “Art”, redactat, amb perfecta claredat (Vol. 1, 1751) per a la rellevant publicació internacional.

34

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Materials per a una teoria estètica de les falles

“Tot art té la seua especulació i la seua pràctica: la seua especulació, que no és una altra cosa que el coneixement no operatiu de les regles pròpies de l’art; la seua pràctica, que no és més que l’ús habitual i no reflexiu d’eixes mateixes regles. És difícil, per no dir impossible, portar lluny la pràctica sense l’especulació; i viceversa, posseir l’especulació sense la pràctica.

Examinant les produccions de les arts, es percep que unes són més obra de l’esperit que de la mà; unes altres, en canvi, són més obra de la mà que de l’esperit. Aquest és, en part, l’origen de la preeminència atorgada a certes arts respecte d’unes altres i de la distribució / classificació, que s’ha fet, de les arts en arts liberals i arts mecàniques.

Tal distinció (...) ha produït un mal efecte, (...) que ens indueix a creure que aplicar-se a experiències, objectes particulars, sensibles i materials és anar contra la dignitat de l’esperit humà i que practicar, o fins i tot estudiar, les arts mecàniques és rebaixar-se a coses la recerca de les quals és laboriosa, la seua meditació innoble, la seua exposició difícil, la seua freqüentació deshonrosa, el seu nombre inesgotable i el seu valor és una minúcia.

Poseu en un costat de la balança els avantatges reals de les ciències més sublims i de les arts més honrades i en l’altre les de les arts mecàniques: veureu que el prestigi que s’ha conferit a unes i el que s’ha atorgat a les altres no s’ha distribuït en justa relació a eixos avantatges.

Fem, doncs, justícia als artistes com els toca. Les arts liberals s’han cantat a si mateixes suficientment; ara podrien emprar la veu que els queda per a celebrar les arts mecàniques. Correspon a les arts liberals traure a les arts mecàniques de l’oblit, en el qual les ha mantingut tant temps el prejudici.

Que isca del si de les acadèmies algú que visite els tallers de les arts mecàniques, que arreplegue allí els fenòmens de les arts que allí es practiquen i els expose, en una obra, que porte als artistes a la determinació de llegir i als filòsofs a la de pensar útilment”.

2017 - 2018 //

35

Román de la Calle

Considerem que –després del que s’ha dit– no és necessari ni citar noves referències del text de Diderot, ni tampoc entrar en més comentaris sobre el ja ací apuntat. El lector deduirà, immediatament, la rellevància de la postura diderotiana per al reconeixement del mèrit de les artesanies i el recolzament intel·lectual i promocional que, sens dubte, pretenia donar a les anomenades arts mecàniques. No obstant açò, clarament la història posterior va passejar molt ràpid per altres vessants.

Per exemple, en els volums dels Suppléments de l’Encyclopédie --quan cronològicament Diderot no participava ja en el projecte d’ampliació amb tals volums de “Suplements” (1776-1780)-- altres articles entorn de la noció de “Art” van ser incorporats, i aquesta vegada presentaven un caràcter molt més “ortodox”, sent redactats en la línia de total escissió, que s’havia produït entre arts liberals i les mecàniques1. Tal va ser la veritable història, que sovint s’oblida.

Però on arranquen, de fet, aquests canvis? De quin sistema beuen aquestes “altres” concepcions?

Serà, també, en ple segle XVIII quan s’aborde decididament la tasca de sistematitzar les relacions entre les arts i les ciències. I de manera concreta –dins de l’ampli i complex domini de les arts– els esforços es van centrar, clarament, en l’ordenació, també sistemàtica, d’un singular i elitista subconjunt2 que passarà a la posterior memòria col·lectiva amb l’unitari nom de Beaux Arts. De fet, amb aquest pas decisiu, les “arts liberals” havien canviat de nom i trobant també, simultàniament, un apel·latiu que es considerava molt més adequat i suggeridor per a l’època il·lustrada: les “belles arts”.

36

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Materials per a una teoria estètica de les falles

D’aquesta singular manera, es distingien i reforçaven tres dominis: el de les ciències, el de les belles arts i el de les arts mecàniques, definitivament adscrites, més bé, a l’àmbit de les manualitats, al context de l’operativitat, és a dir, directament vinculades a la tècnica aplicada. És sabut l’important paper exercit, en tal crítica conjuntura il·lustrada, pel segon personatge d’aquesta història, que ens hem proposat engiponar ací: ens referim a Charles Batteux (1713-1780) i al seu fonamental tractat Les Belles arts reduïdes a un únic principi (1746) del que beurà directament la història posterior, conformant així la versió oficial i ortodoxa de tal aventura sistematitzadora, tan pròpia i característica del Segle de les Llums. Al cap i a la fi, durant segles, ja al propi Renaixement, les polèmiques entorn del tema del “parangó” (paragone) entre les arts havien sigut àlgides, freqüents i intenses. En el fons, es tractava de passar del bloc utilitari de les arts mecàniques al bloc elitista i prestigiós de les arts liberals, en una espècie d’alliberament i de rescat professional, que implicava l’aguda selecció d’arguments, de recolzaments i de testimonis, per a anar inclinant pública i legalment la balança al seu favor.

Tanmateix, és bastant menys conegut el fet paral·lel que no tots els il·lustrats van adoptar aquesta visió delimitant, secessionista i jerarquitzadora de les relacions entre les arts mecàniques i les arts liberals, en convertir-se aquestes últimes en Belles arts. En realitat, no van faltar postures que veien –amb agudesa– el futur emancipador de les arts, justament, en l’adequada relació i intercanvi social i operatiu entre les arts mecàniques i les arts liberals i no, per contra, en la seua escissió i clar distanciament. Curiosament, la línia citada d’integració entre les arts també travessa la història de la modernitat, però ho fa emergint únicament en determinats moments clau, encara que suficientment rellevants, com per a haver d’atendre –sense excuses– al seu desenvolupament i emergència, sobretot donats els seus determinants resultats.

referència 1. Es tracta precisament dels textos de Jean-François Marmontel “Art. Arts liberales” (Volum I, de Les Suplements) y de Johann Georg Sulzer “Art. Beaux Arts” (també al Volum I, de Les Suplements). referència 2. Definit i conformat per la integració de dues nocions que, més aviat, havien viatjat separades, i fins i tot distants, al llarg de la història del pensament, com eren els conceptes de “art” i de “bellesa”.

2017 - 2018 //

37

Román de la Calle

Breument, ens limitarem a apuntar tres d’aquests històrics moments, encara que nosaltres ens hem ja centrat exclusivament en el primer i menys conegut, potser, de tots ells. Es tracta, en eixes tres referències diacròniques, de portar a col·lació el paper exercit respectivament: (a) pel ja comentat Denis Diderot (1713-1784)3 , (b) per William Morris (18241879)4 i (c) pel revulsiu moviment de la rellevant i destacada Escola del Bauhaus5. Tres punts històrics, doncs, exercitats, al seu torn, en tres segles diferents, entre el XVIII i el XX, que bé mereixerien una estreta correlació diacrònica. Encara que, cal mantenir, així mateix, l’interrogant viu de com, gràcies a la transformació de la tècnica en tecnologia, pot parlar-se, amb fonament, d’un nou període de recuperació d’eixos estrets i sostinguts diàlegs, entre les belles arts i les arts aplicades, en ple segle XXI. Es tracta d’una nova mirada cap al tema, en plena actualitat.

Doncs bé, sostinc, per la meua banda, que tal diàleg pot restablirse, de manera empírica i concreta, amb plena justícia i efervescència, gràcies a la força que està prenent, precisament, l’interès i la dedicació actuals, a favor del moviment de les anomenades Falles Experimentals, que, des de fa alguns anys, manté vives les seues creixents opcions creatives i investigadores.

Just rellegint les arrels diderotianas --abans citades, amb certa extensió-- cal sostenir que eixa oportuna trobada entre les ciències, les arts i la tecnologia, en les seues respectives globalitats, representa, hui, un àmbit de màximes possibilitats de diàleg, per a eixes tendències innovadores, de replantejament i ampliació, respecte a la creixent dignificació del quefer de les arts aplicades / liberals, postulant la seua funcionalitat operativa, en la seua directa aproximació a les mateixes belles arts.

38

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Materials per a una teoria estètica de les falles

referència 3. Ja hem parlat del seu treball “Art” (1751), aparegut com una de les entrades del primer volum de L’Encyclopédie. Pot ampliar-se aquest tema en la publicació Arte, Gusto y Estética en La Enciclopedia. (Román de la Calle editor), PUV, València, 2009. Així com també, des de l’altra òptica de la polèmica històrica, en Charles Batteux Las Bellas Artes reducidas a un único principio, PUV, Valencia, 2016 / referència 4 I la seua coneguda iniciativa, centrada en les plurals activitats depenents del seu eficaç encuny preindustrial Art & Crafts, que està guanyant-se nous estudis i atencions en l’actualitat / referència 5 Staatliche Bauhaus, com Escola d’Artesania, Disseny, Art i Arquitectura, fundada al 1919 per Walter Gropius en Weimar. Oficines Centrals en Dessau. Clausurades pel poder prussià / Partit Nazi en 1933.

2017 - 2018 //

39

Llibret faller

Natura i tecnologia a Etiopia Pedro Mecinas Fotògraf professional, retolista i pintor. Treballa en el seu projecte personal Dhosphotography.

Viatja pel món i ho retrata a través de l’objectiu de la seua càmera.

40

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

04 Plan Voisin, LeCorbusier (1925)

Pedro Mecinas

Un viatge descobrint l’arribada de la tecnologia a tribus indígenes

H

i ha bondats que ens aporten les noves tecnologies que són innegables, aspectes tècnics relacionats amb la rapidesa que ens aporta tot el món digital. Poden valer-nos com a exemples, el fet de tenir capacitat il·limitada de trets en la targeta de la nostra càmera o el fet de poder veure les nostres imatges de forma automàtica en el nostre portàtil o telèfon mòbil mitjançant la funció Wifi que moltes càmeres hui dia ja incorporen.

Però tots aquests aspectes tècnics van -quasi sempre- lligats a idees i projectes fotogràfics buits, banals i basats en superficialitat. Quasi tot Instagram és un pur reflex d’açò, de com el valor de la imatge fotogràfica ja no ve donat per un concepte elaborat, pensat i bollit a foc lent sinó que naix fruit de la rapidesa, la superficialitat de la mateixa imatge i el fet de voler mostrar al món allò que tens però que, en realitat, no expressa res més enllà de la bellesa supèrflua.

Qualsevol projecte fotogràfic de qualitat que tinga certa importància no ve supeditat per la rapidesa, sinó per la construcció lenta -molt lentad’imatges que, en relació amb el món, expressen una visió personal. I açò no s’aconsegueix pujant una foto a una xarxa social. S’aconsegueix macerant conceptes i dedicant-los afecte.

Fins a quin punt les tecnologies estan perjudicant-ho tot és alarmant.

Molts pensaran que ens fan la vida més fàcil, però hi ha molt d’enganyarse a u mateix en l’expressió “més fàcil”. Sovint, molt sovint, el fàcil és banal, mediocre. Molt bonic en aparença, però buit en la seua essència.

Les tecnologies han transformat les cultures, la globalització -que tant agrada- a poc a poc ha anat acabant amb els trets i aspectes que defineixen els pobles. Ens ha permés comunicar-nos amb tothom en qualsevol moment, però jo em pregunte a quin preu.

42

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Natura i tecnologia a Etiopia

2017 - 2018 //

43

Pedro Mecinas

44

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Natura i tecnologia a Etiopia

“He de confessar que no havia vist mai un país tan genuí i tan poc tocat per nosaltres”

De què serveix tenir una sobre-informació d’imatges? Com discernim la realitat de la mentida quan veiem una imatge, en qualsevol plataforma, si hui dia aquestes no tenen profunditat? I finalment, i per a mi súper important: com discernim entre un projecte que aporte i un que simplement està basat en el superficial i en voler sorprendre mitjançant artificis?

En un recent viatge a Etiòpia, a Àfrica, m’he plantejat totes aquestes qüestions en veure de quina manera està afectant occident i el nostre sistema europeu a pobles tan arrelats a les seues formes de vida, tradicions i, en definitiva, a pobles amb una cultura súper singular i genuïna.

He de confessar que no havia vist mai un país tan genuí i tan poc tocat per nosaltres. Etiòpia està formada per infinitat de tribus on el territori es respecta per sobre de totes les coses, on els costums de fa segles encara subsisteixen i on, i ací ve el que em va cridar l’atenció, les noves tecnologies, encara que molt a poc a poc, estan entrant una vegada més.

En un país on amb prou faenes hi ha turisme -exceptuant el de luxe, és clar- la gent pobra i concretament la de les tribus estan aprenent a utilitzar els diners com a moneda de canvi. I dic començant perquè moltes amb prou faenes saben el valor vertader dels diners, ni com la gent es mata en altres parts per ell. És comú que els guies locals negocien amb els caps de les tribus el preu a pagar per la visita. Antigament, i açò encara perviu, al territori d’una tribu no podies entrar perquè açò suposava infringir la llei del territori i implicava fatals conseqüències. Tenim constància que en algunes tribus encara succeeix. En unes altres, malgrat tot, pagues un preu molt baix -obvi que l’agència local es queda la major part- abans d’entrar, la qual cosa et permet estar allí, fer totes les fotos que vulgues, i jugar a ser un guiri. És obvi que són totes aquestes pràctiques les que acaben enfastidint el bon turisme, el de qualitat, en pro d’un basat en el mer intercanvi de diners, en el qual al final, hi ha gent que es lucra -els guies locals- i gent que segueix sent pobra - les tribus i pobles-.

2017 - 2018 //

45

Pedro Mecinas

“Aquests pobles viuen, malgrat tot açò, en una sinergia quasi perfecta amb l’hàbitat que els envolta”

Un altre aspecte que em va cridar l’atenció és com han arribat els telèfons mòbils a les zones més rurals. Per a nosaltres el mòbil ja no significa res, perquè vam nàixer pràcticament amb ell, o ho vam tindre molt prompte, però en un país on els xiquets encara van nus, on hi ha malalties i fam, és un fet molt significatiu.

Aquests pobles es veuen transformats per les noves tecnologies, que els fan avançar en molts aspectes (comunicació, intercanvi de diners per aliments, etc.) però que els converteix, encara més, en esclaus en necessitar-ho totalment per la seua subsistència. És obvi que allí no estan, ni de lluny, esclavitzat fins al punt que estem nosaltres. Un mòbil o uns pocs diners a la butxaca d’una tribu etíop pot significar comunicació o poder comprar a l’aldea més propera aliments bàsics per a subsistir, però per a nosaltres és pur esclavisme.

I aquest és el punt on volia arribar. Aquests pobles viuen, malgrat tot açò, en una sinergia quasi perfecta amb l’hàbitat que els envolta, açò és, vivint de l’autoabastiment o l’intercanvi, en contacte amb la terra que xafen, el bestiar i per descomptat el que cultiven. Açò és el més important per a ells. Nosaltres, de forma antagònica, vivim completament agonitzant per la velocitat del temps que condiciona les nostres accions quotidianes, el nostre treball, les nostres relacions sentimentals, tot.

No, açò no és una defensa dels mitjans de vida rurals i primaris, és només una reflexió fruit d’un viatge en el qual em vaig adonar que les ciutats, les noves tecnologies i el sistema de producció en el qual vivim ens ha fet perdre totes i cadascuna d’eixes coses que abans eren importants. Com estar en contacte amb la natura, amb la gent que ens envolta i, al final de tot, amb nosaltres mateixos.

Un altre aspecte molt significatiu que també volia esmentar és com empresaris xinesos estan aprofitant-se de la mà d’obra africana per a obrir les seues empreses allí, per a després portar-se el que produeixen i deixar un bonic regal en forma de residus, contaminació i impacte mediambiental, en un país que viu en la natura.

46

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Natura i tecnologia a Etiopia

2017 - 2018 //

47

Pedro Mecinas

48

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Natura i tecnologia a Etiopia

2017 - 2018 //

49

Pedro Mecinas

Discutint amb la meua companya de viatge, he de reconéixer que jo sentia molta pena en veure als xiquets de menys de 10 anys que, després d’anar a escola, es dedicaven a pasturar. No vull fer un judici de valor en si és moral o no que un xiquet de 10 anys estiga pasturant, però el que si que tinc molt clar és que ací amb 10 anys estan enganxats al telèfon mòbil, que no saben compartir el que tenen amb altres xiquets i que a més en els parcs ja no hi ha arena a la terra perquè aquesta ha sigut substituïda per una espècie de sòl de goma perquè els xiquets no es facen mal.

En Etiòpia, els xiquets encara juguen com jugaven els nostres pares, amb un pal i una roda. O amb un vell futbolí on passen les hores amb entusiasme. És molt difícil avançar i créixer en un món on tot avança a una velocitat tan vertiginosa. És molt difícil macerar una idea quan el sistema t’exigeix que produïsques sense parar per a exigir la demanda.

En algun moment del camí se’ns ha oblidat parar a respirar, a sentir i a estimar el que fem. Perquè és impossible estimar de pressa.

Impossible.

Com deia un grup de rap que m’agradava molt quan era jove: “Lamente que hui dia seguisquen tancant biblioteques, llibreries, en favor de la tecnologia, que ens permet comunicar-nos amb tothom, però, hem deixat de mirar-nos als ulls durant més d’un segon” I així vivim, sense mirar-nos als ulls perquè no podem desenganxar la mirada del telèfon mòbil.

50

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Natura i tecnologia a Etiopia

Escif (2018), València

2017 - 2018 //

51

Llibret faller

Les falles de l’impossible Vicente Pizcueta Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de València. És expert en oci. Fou director creatiu de discoteques com Barraca, Chocolate i Arena a la València dels huitanta que buscava nous conceptes d’oci.

Posteriorment de locals com LeClub València.

Actualment, des de instàncies com Controla Club, com a promotor de l’associacionisme professional en l’oci o en projectes com Festitur, busca dignificar l’oci nocturn entre empresaris, veïns i clients.

52

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

05 Ekklesia, Falla Nou Campanar, Pink Intruder (2015)

2017 - 2018 //

53

Vicente Pizcueta

L 54

es falles, com el Nadal, ens fan xiquets als valencians. Ens recorden la il·lusió per viure els dies més especials de l’any, aquells en els quals la rutina donava pas a la diversió i a la sorpresa i en els quals la tribu del barri es convertia, per uns dies, en la gran família que ens acollia i protegia. Xiquets també que, com les falles, sempre diuen la veritat, incapaces de mentir per a quedar bé amb els altres.

Les falles eren eixos dies en els quals per a menjar no feia falta asseure’s a la taula, jugar en el carrer era poder córrer sense mirar, enmig de l’avinguda, sense cotxes ni semàfors. Els amics compartien bunyols i petards, i la baralla diària per anar-se’n al llit es reduïa a aguantar fins a defallir, sense saber molt bé en quin llit t’anaves a alçar, ni qui t’anava a cuidar. En definitiva, en Falles tot cobrava un significat especial, impossible d’imaginar en qualsevol altra època de l’any.

Amb els anys ser valencià i gaudir de les falles és poder apreciar eixos dies de març, en els quals la vida es fa rebel i ens demana (ens exigeix) que assaltem la ciutat envaint els seus carrers i places, somiant que la rutina no existeix i que, amb cada despertà, començarà un nou dia que mai acabarà. Les falles són, en definitiva, un privilegi dels valencians/nes que ens preparen per a fer de l’impossible, el quotidià.

Per tot el que s’ha dit les falles són un autèntic homenatge per aquells que lluiten contra el poder establert, cremant els seus preceptes, tradicions i imposicions i que, amb ajuda del foc purificador, ens permet imaginar un utòpic futur en el qual el bé triomfa sobre el mal, gràcies a la crítica, la intel·ligència i la ironia, capaces de ridiculitzar els abusos del poder, la supèrbia i la mediocritat La festa de les falles, en el seu significat més profund i vertader - tan proper a l’esperit carnavalesc- és pura transgressió dionisíaca, excessiva, critica i creativa, fusió mitològica i antropològica del culte solar, el foc destructor, el cicle de la vida i la fertilitat que ha inspirat la història de la humanitat en la seua permanent cerca per la veritat, la justícia, el progrés i la llibertat.

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Les falles de l’impossible

2017 - 2018 //

55

Vicente Pizcueta

Armats amb el foc, la cultura i la sàtira els valencians estem millor preparats que ningú, per a enfrontar-nos al futur desconegut, desafiant els tòpics del passat, burlant-nos del poder i cremant en la foguera els nostres prejudicis superats.

Amb tot aquest bagatge hauria de ser suficient per a mirar de cara el futur de les falles, la innovació de les quals i permanent transformació, forma part de la seua essència i sense preocupar-nos massa pels valors immaterials de la festa, que no haurien de córrer cap perill, sent com som capaços d’enfrontar-nos a l’establert, qüestionant-nos-ho tot, sent capaços de riure’ns de nosaltres mateixos i evitant els prejudicis que ens encadenen al passat i l’immobilisme.

Que ningú s’alarme si el llenguatge de la festa, la matèria del parot o el revisionisme indumentarista generen polèmica i molt menys que l’alternança política permetrà respirar i donar visibilitat a les milers de maneres que existeixen de viure la festa perquè al final, del que es tracta, és de cremar la tradició perquè 300 anys després, tornem a encendre la foguera.

Una vegada més el futur ha vingut per a quedar-se. Vivim una societat cada vegada més diversa i plural que exigeix més respecte i tolerància al desconegut en un món cada vegada més digital, també en el casal faller. La transformació de la festa forma part de la seua essència i, per a açò, la permanent revisió de la foguera ha de ser una obligació per a mantenir-se a l’avantguarda, tal com exigeix la festa.

I açò ho entén molt bé la gent de la Falla Castielfabib.

Gràcies per existir.

56

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Les falles de l’impossible

2017 - 2018 //

57

Llibret faller

Guardians entre el sègol Rashõmon Studio Equip d’il·lustració i comunicació enfocat a l’arquitectura, entenent-la com la traducció de l’activitat humana als escenaris resultants de la mateixa, siguen efímers o duradors. Rashõmon és el personatge a qui donen vida, qui captura eixos espais en el seu diari de viatges. Ell intenta entendre el lloc que visita, dibuixant-ho amb el seu traç ingenu i descrivint-ho amb la seua retòrica particular. Les seues imatges estan plenes de detalls i moviment, compten un relat en un moment concret.

58

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

06

60

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Imaginant la València del futur Ens van deixar la ciutat a mig fer. Se’ns va escapar aqueix detallet, poca cosa, que és el carrer. Baixar a caminar és un suplici, no hi ha un ànima, ningú! En la vorera la solitud és absoluta i ni tan sols em sent observat.

Tenim les nostres torres d’alta gamma amb piscina i aparcament; hi ha vegetació en la façana, panells solars en la coberta i sé que alguns, “els altres”, tenen horts en les balconades. L’últim, podries pensar!... i malgrat tot, açò no es mou.

Què sé jo, a voltes imagine la via pública com un camp de sègol que no comprenem, una veladura que ens impedeix creuar-nos i trobar eixa solució subtil, eixe toquet que ens porte a eixe món perfecte que ens van prometre les tanques publicitàries. Pel que sembla a nosaltres, els que vetlem per construir la ciutat -els seus guardians i habitantsl’espai col·lectiu se’ns ha anat pel precipici.

2017 - 2018 //

61

Llibret faller

Fer i desfer Nituniyo Estudi de creació format per Carlos, Eva, Jesús i Empar. Si alguna cosa els caracteritza és la mirada educada des de la seua formació buscant allò que no es veu però que es nota, el diseny que es viu des de la tranquilitat.

Créixer y aprendre, creant un camí ple d´objectes que els acompanyen al llarg del passeig.

Memosesmas Estudi format per Santi Vicente, arquitecte de formació, ha impartit tallers en diversos festivals d´Art i Arquitectura, format part de varies exposicions col·lectives. És soci y membre de la Junta Directiva de APIV (Associació Professional d’Il.lustradors de València).

62

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

07 “S’està lliurant una batalla encara que no ho sàpigues”, Falla Castielfabib, Pink Intruder (2013)

Nituniyo -Memoesesmas

E

Falla Major CastielfabibMarqués de Sant Joan

64

l principi d’experimentació ha sigut determinant en la nostra forma de procedir cada vegada que hem tingut la fortuna de participar al món de les Falles.

En Somnis de Pes es va incidir en els materials de combustió no contaminant i reciclables, i es va desenvolupar el concepte de falla participativa. En Cap Buit es va introduir a més el principi de sistematització i es va investigar la generació d’un espai interior. En Fer i Desfer volem introduir noves variants.

La temàtica de les falles sol estar determinada pels esdeveniments succeïts l’últim any. Actualment, els esdeveniments semblen succeir-se a un ritme que ens fa molt difícil l’assimilació i la reflexió sobre el que ocorre.

Com pot una falla reflectir aquest fet, la impossibilitat de ser reflex de l’actualitat vertiginosa i canviant? Hauria de renunciar la falla a tindre forma? Podria tindre una forma mutable? Incidint en aquest aspecte, enguany proposem una falla que siga susceptible d’adoptar diferents formes, una sort de llenç tridimensional en blanc que puga modificar-se diàriament i ser suport del missatge que es desitge a cada moment.

Com poden treballar diferents persones sobre el mateix suport en moments diferents, s’afigen atributs de participació i joc, i es dilueix el concepte d’autoria. Col·laboradors externs poden aportar la seua visió externa donant forma al llenç. Es convertiran d’aquesta manera en coautors de l’obra.

En variar la forma durant els dies en els quals la Falla està exposada, s’ofereix a l’espectador la possibilitat de repetir la visita i modificar l’experiència. Les xarxes de difusió dels participants complementaran a la nostra, augmentant la repercussió total.

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Fer i desfer

2017 - 2018 //

65

Nituniyo -Memoesesmas

66

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Fer i desfer

2017 - 2018 //

67

Llibret faller

SecciĂł Major

68

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

08 “Nocturna Nº2” David Moreno, Falla Infantil Convento Jerusalén 2012

Llibret faller

Fallera Major Esther Bolufer Tornero La nostra Fallera Major, Esther, és una xica de 32 anys fallera des d’abans de nàixer. Els seus pares la varen apuntar a Castielfabib al saber que anaven a tindre una xiqueta i sempre ha sigut fallera; igual que la seua mare que va ser Fallera Major de la nostra comissió fa molts anys. Esther es defineix com una persona amable, simpàtica i molt amiga dels seus amics i té 2 germans: Jordi (el mitjà) i Yolanda (la menuda i també fallera).

Menjar favorit: Fideuà Treball: Administrativa Color favorit: Verd Pel·licula favorita: Totes les de por Dia de la setmana favorit: Divendres, perquè acabe de treballar.

Esther, per què has decidit ser Fallera Major Infantil enguany? És una il·lusió que tinc de sempre i aquest any tots els meus aspectes personals i professionals eren els indicats per a ser Fallera Major. A més volia representar a la comissió de la que he format part sempre, llevat d’un parell d’anys que em vaig canviar pels meus amics.

Què pensen els teus amics i amigues al saber que ets la Fallera Major d’una Falla?

Tant la meua família com els meus amics estan molt contents i m’ajuden molt en tot; hi ha moments durs i ells fan que siguen més fàcils.

A les vesprades, després de treballar, què t’agrada fer?

A les vesprades m’agrada baixar a córrer a l’antic llit del riu Túria per fer esport i mantindrem en forma.

Què és el que més t’agrada de les falles? I el que menys?

El que més m’agrada de les falles és l’ofrena, un acte que esperes durant tot l’any. Aquesta vegada, en ser la FM espere que siga més especial i emocionant.

No hi ha res que no m’agrade així que no sé que contestar...

Què diries de Carolina i Ximo, els nostres representants? I de les falleres majors de la Federació?

Carolina és una xiqueta molt simpàtica amb qui m’ho passe molt bé i Ximo... no sé què dir... El conec de sempre i estic encantada de compartir aquest any tan meravellós amb ell de president. A les Falleres Majors de la Federació BenicalapCampanar les conec molt bé perquè no sols compartim presentacions sinó que fem sopars i quedem cada setmana. Som una gran pinya!

Un missatge per als membres de la nostra comissió…

Espere que passem uns dies i un any inoblidable i espere estar representar-vos a tots el millor possible!

70

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Llibret faller

Comissió Major Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2017 - 2018 Ainhoa Cortés Peñaranda Alba Cervera Peris Alicia Escudero Belenguer Ana De Castro Calvo Ana María Pérez Blasco Andrés Fayos Ramírez Ángela Guerrero Marqués Antonio Aramendia Polo Antonio Llopis Ardid Antonio Villar Garijo Belén Mas Castañer Carolina Entreaigues Chust Carolina Peñaranda Moreno Cristian Jesús Ferrer Huercano Cristina Pérez-Manglano González Daniel Lluch Marco Daniel Sala Madrid David Molla Galbís David Quixal Santos Domingo Llopis Ardid Elisabeth Palma Ortiz Encarna Romero Lozano Encarna Tornero Carrio Esther Bolufer Tornero Fina Albert Ivars Francisca Romero Lozano Francisco Castellano Sánchez Francisco Raga Francés Ignacio Laguarda Portal Isabel Dengra Rodríguez Isabel Martínez Cerdán Ivan Ferreiro Rodríguez Jaime Garcia Martínez Javier Orti García Javier Vidal Martínez

72

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Joaquín Muñoz Gómez Jorge Domínguez Argudo Jose María Belenguer Camps Laura Luján Parra Leticia Orti Pérez Letizia Durán López Leyre Ferreiro Lorena Luján Parra Lorena Miralles Molina M. José Estors Garrigós Marta Melis Aracil Maria Mir Pardo Maria Miralles Molina Maria Tarancón Gómez Maria Teresa Fores Baixauli Marisa Blasco Payá Marta Bertolín Colilla Miguel Arraiz García Noelia Garrigós Romo Nohemi Rodríguez Camps Patricia Chueca Adell Paula Navarro Bes Pepita Rosell Martínez Raquel Bernal Peris Rebeca Andres Cifo Ricardo Muñoz Romero Ricardo Ruíz Sánchez Roberto Carlos Muñoz Romero Ruben Faubel Bascuñana Sandra Villanueva Merino Sara Costa Ferrer Susana Cuquerella Garrigós Verónica Saez Romero Vicenta Camps Merenciano Vicente Gil Orero Yolanda Bolufer Tornero

Secció Major

Recompenses

Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants 30 anys faller Antonio Villar Garijo Bunyol d’or amb fulles de llorer 20 anys faller Alicia Escudero Belenguer Isabel Dengra Rodriguez Rebeca Andrés Cifo Miguel Arraiz Garcia Bunyol d’or 10 anys faller Esther Bolufer Tornero Ivan Ferreiro Rodriguez Jorge Dominguez Argudo

Fallers nous del exercici Sara Costa Ferrer Marta Melis Aracil Leticia Ortí Pérez David Quixal Santos María Tarancón Gómez 10 anys de faller de la comissió Ivan Ferreiro Rodriguez 25 anys de faller de la comissió Antonio Villar Garijo

Bunyol d’argent 7 anys faller M. José Estors Garrigós Francisco Raga Francés Verónica Saez Romero Bunyol de coure 2 anys faller Cristina Perez-Manglano González Paula Navarro Bes Alba Cervera Peris Francisco Castellano Sánchez Ainhoa Cortes Peñaranda Letizia Duran López

2017 - 2018 //

73

Llibret faller

Junta directiva Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan 2017 - 2018

PRESIDENT

Ximo Muñoz Gómez

INFANTILS

VICEPRESIDENTA Patricia Chueca Adell

VICEPRESIDENTA

ADJUNTS Susana Cuquerella Garrigós Yolanda Bolufer Tornero María Taracón Gómez Marisa Blasco Payá Leticia Ortí Pérez

Nohemí Rodríguez Camps

FESTEJOS

VICEPRESIDENT Roberto Muñoz ADJUNTS Javier Vidal Martínez Laura Luján Parra Lorena Luján Parra Rebeca Andrés Cifo

Rubén Faubel Bascuñana Nacho Laguarda Portal

ECONOMIA

VICEPRESIDENT Andrés Fayos Ramírez

76

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

ADJUNTS Daniel Lluch Marco Lorena Miralles Molina Iván Ferreiro Rodríguez

Secció Major

MONUMENT

Miguel Arraiz García

SECRETARIA

Alicia Escudero Belenguer

PUBLICACIONS

VICEPRESIDENTA María Miralles Molina

ADJUNTS Ricardo Ruíz Sánchez Belén Más Castañer

ACTIVITATS DIVERSES

Paqui Romero Lozano Carolina Entreaigües Chust Mª Vicenta Camps Merenciano

2017 - 2018 //

77

Llibret faller

Xiquèpolis Eugenio Simó Muñoz Torrent 1972 Artista i dissenyador gràfic. Llicenciat en belles arts, ha passat per la Reial academia de Sant Carles i per la academia de belles arts de Venecia.

78

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

09 “Altres formes de vida. Altres formes de ser�

Falla Na Jordana, Carlos Corredera (2015)

Benvinguts a Xiquèpolis!

Fiqueu-vos còmodes perquè comencem un viatge per una ciutat màgica de formes i colors, on els més menuts de la casa som els que marcarem les pautes de la ciutat on volem viure. Una mena de joc col·lectiu on cada ú té el poder de la paraula i l’expressió per construir un món basat en la igualtat, la diversitat i la diversió.

Tots estos elements s’agafen de la ma i s’enganxen, com un gran puzle, al igual que la falleta. Cada bloc és igual d’important, ja siga gran o xicotet, o estiga dalt o baix. En este recorregut anem a aprendre els drets fonamentals de tots i totes. El 1959 es va aprovar la Declaració dels Drets del Xiquet de manera unànime per 78 països on es considera que els xiquet i les xiquetes som considerats «capaços de desenvolupar-nos física, mental, social, moral i espiritualment amb llibertat i dignitat».

Una guia per a que els adults es comprometen en el nostre futur i identifiquen aquells punts als que cal posar especial atenció per a després treballar i millorar. Però també és una guia per a que els adults aprenguen de nosaltres, com per exemple: desfruitar de la solidaritat al compartir un joc, no perdre mai la il·lusió, deixar-se portar per la fantasia i, en definitiva, ser sempre un infant en un cos d’adult. Al cap i a la fi nosaltres serem el futur i Xiquepolis és la ciutat on volem viure!

Falla Castielfabib — Marqués de Sant Joan / 2018

Llibret faller

SecciĂł Infantil

82

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

10 SimultaneitĂ metropolitane, Fortunato Depero (1946)

Llibret faller

Fallera Major infantil Carolina Romero Peñaranda La nostra Fallera Major Infantil, Carolina, és una xiqueta de 7 anys que estudia 2n de Primària a Godelleta, poble en què viu. És la menuda de 3 germans. Ainhoa la germana major i Manel el germà mitjà. Té 2 gossos però dins de res arribarà un tercer amb qui segur es du genial. Amb ells juga molt però sobretot es baralla a totes hores.

Menjar favorit: Paella Pel·lícula favorita: Cenicienta Color favorit: Roig Assignatura favorita: Plàstica Dia de la setmana favorit: Dimecres, perquè no tinc cap extraescolar.

Carolina, per què has decidit ser Fallera Major Infantil enguany?

Jo volia ser FMI perquè l’any passat va ser la meua cosina Sofia i els meus papàs m’han deixat disfrutar d’aquest somni.

Què pensen els teus amics i amigues al saber que ets la Fallera Major d’una Falla?

No m’han dit res en concret, sols que estan molt contents per mi.

A les vesprades, després del col·legi, què t’agrada fer?

M’agrada molt jugar amb els meus amics però també faig alguna extraescolar com música perquè toque la trompeta com el President, Ximo, i balls regionals a la falla.

Què és el que més t’agrada de les falles? I el que menys? És una pregunta molt difícil perquè m’agrada tot! És molt complicat decidir-me per una cosa. El que menys m’agrada és haver de matinejar per a pentinar-me de fallera els caps de setmana.

Què diries d’ Esther i Ximo, els nostres representants? I de les falleres majors de la Federació?

Ells dos són molt amables amb mi i es preocupen de tot perquè sempre estiga a gust i guapa als actes. Amb la resta de xiquetes de la Federació BenicalapCampanar em duc molt bé però la majoria són més majors que jo.

Quin acte esperes amb més il·lusió?

Tinc moltes ganes de què siga la Presentació perquè eixe dia em ficaran la Banda com a Fallera Major Infantil de la nostra comissió.

Un missatge per als xiquets de la nostra comissió…

Vull que siguen molt feliços i que ho passen d’allò més bé durant la setmana de falles amb mi!

84

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Llibret faller

Comissió infantil Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2017 - 2018

Adrian Peñas Rodríguez Aitor Gil Dengra Alazne Aramendia Palma Alejandro Platero Bernal Alejandro Santolaria Sáez Andrés Fayos Andres Ariane Lluch Blasco Arturo Saenz Del Rey Carla Domínguez Chueca Carla Navarro Navarro Carlota Fayos Andrés Daniel Salcedo Sempere Dario Gil Dengra Diego Raga Sanjuan Emma Romero Más Erick Simo Escudero Inmaculada Ortiz Fores Iván Lorente Orti Izán Cebrian Mas Javier Salcedo Sempere Jorge Villar Orti Jose Maria Belenguer Cuquerella Kilian Laguarda Santín Lluna Sala Paya Lola Ferreiro De Castro Lucia Angulo González Manel Cortes Peñaranda

86

// Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Naia Lluch Blasco Neus Dengra Crespo Nicolas Ferreiro De Castro Pablo Domínguez Chueca Paco Raga Sanjuan Pedro Javier Lorente Orti Ricardo Muñoz Duran Sergio Lorente Orti Sofia Muñoz Duran Toni Villar Orti Vega Romero Más

Secció Infantil

Recompenses

Distintiu d’Or 10 anys faller Toni Villar Orti Ivan Lorente Orti

Distintiu d’Argent 5 anys faller Neus Dengra Crespo Kilian Laguarda Santin Vega Romero Mas Distintiu de Coure 1 any faller Emma Romero Mas Eric Simó Escudero

2017 - 2018 //

87

Llibret faller

Records de les falles

88

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

11 Blade Runner, Ridley Scott (1982)

Llibret faller

Falles 2017

90

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Records falles

2017 - 2018 //

91

Llibret faller

94

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Records falles

2017 - 2018 //

95

Llibret faller

96

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Records falles

2017 - 2018 //

97

Llibret faller

98

// Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Records falles

2017 - 2018 //

99

Llibret faller

100 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Records falles

2017 - 2018 // 101

Llibret faller

Records de l´exercici

102 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

12 Guernica, Pablo Picasso (1937)

Llibret faller

Memoria de l´exercici 2017 - 2018

LA FESTA DE L´APUNTÀ JA VA ARRIBAR! 20-MAIG-2017: FESTA DE L´APUNTÀ Com els tres últims anys, després de la finalització de les falles i constitució de la nova Junta Directiva, la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan va celebrar la seua festa de benvinguda.

Enguany va ser un dia d’activitats vàries i molta diversió per a tot el barri. Els més xicotets van dissenyar un cartell per a celebrar aquest dia i van disfrutar d’activitats com pinta-cares, bolera aèria, encistella la pilota,… En canvi els majors es van dedicar a fer allioli i a decidir quin estava més bo. Tots van menjar una paelleta i a la vesprada va continuar la diversió amb l’organització de tornejos de truc, parxís, futbolí…

Un gran dia amb un gran propòsit: acostar la falla al barri i convidar-los a apuntar-se. Objectiu aconseguit, van haver altes de nous fallers!.

104 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

NOMINACIÓ Al PREMI SOLER-GODES Al MILLOR ARTICLE EN LA FESTA DE LES LLETRES FALLERES. 9-JUNY-2017: FESTA LLETRES FALLERES La Delegació de Llibret, la nostra Fallera Major 2017 Noelia i un xicotet grup de la falla, van acudir com cada any a la Festa de les Lletres Falleres. Enguany tornaven a estar nominats a un premies tractara del Soler i Godes pel millor article publicat en un llibret de la falla amb l’article d’Andreu Escrivà: “Després del foc i l’oblit de nou el verd”.

La celebració va ser a Xàtiva en el Gran Teatre, com cada any l’organització fa una xicoteta presentació dels diferents premis i finalistes al pur estil dels “Goya” posant en valor la cultura Valenciana amb presentadors, actuacions de teatre i musicals i projeccions. Va ser molt divertit i entretingut, però desafortunadament enguany no vam aconseguir el premi.

Segur que hi ha més sort!

2017 - 2018 // 105

Llibret faller

L’ESTIU JA ARRIBA 17-JUNY-2017: REVETLA DE SANT JOAN Aquesta festa sempre anuncia l’arribada de l’estiu, època esperada per molts per a disfrutar d’un període de desconnexió. I com no, la Falla Castielfabib va organitzar un gran dia festiu per celebrar-ho.

Els més xicotets van jugar a cercar el tresor disfressats de pirates i seguint les instruccions, tots ells amb les xiques de la delegació d’Infantils al capdavant. Aconseguirien trobar-ho?

Els majors dirigits per la delegació de Festejos van col·laborar en la preparació de les taules per al sopar, la barra per a les begudes,… Un altre grup es va dedicar a elaborar els entrepans amb les delegades d’activitats diverses i tota la comissió va donar una mà fent truites, pizzes i altres encàrrecs. La comissió més col·laboradora que hi ha!

Tanmateix, el gran protagonista gastronòmic de la nit va ser el Pisto de Fina, es va esgotar de seguida!

Després de sopar tota la comissió i el barri van poder fruir de la música de la gran piràmide, ballant i cantant. I a mitjanit, com és tradició es va cremar la Foguera de Sant Joan. Un altre any més la falla Castielfabib va comptar amb un dels seus fallers més internacionals, Miguel Arraiz que va organitzar dos fogueres, una realitzada per l´equit Radiante i un altra per Ricardo i els seus amics. Cada any més gran i millor.

106 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

LA NOSTRA MILLOR REPRESENTANT VALENCIANA 22-JULIOL-2017: PRESELECCIÓ FALLERES MAJORS FEDERACIÓ BENICALAP-CAMPANAR Les preseleccions per a les candidates a cort d’honor i Fallera Major infantil i la Fallera Major de 2018 es van celebrar en la nit del dissabte 22 de juliol per als sectors de Benicalap - Campanar i Pla del Reial – Benimaclet, als Jardins del Palau de la Música.

Dos dies abans, la fallera major de la Falla Castielfabib, Noelia, va fer l’assaig vestida de particular, estava il·lusionadíssima i amb el gran somriure que li caracteritza. Tot va ser genial. L’endemà va fer un examen escrit, una entrevista, un suposat de Fallera Major de València i un debat. Finalment, la nit del 22 de juliol, acompanyada amb un grup de fallers de la comissió i aquesta vegada vestida de valenciana, va desfilar d’una manera quasi impecable, amb seguretat i fermesa.

Malgrat de fer-ho molt bé, no va ser preseleccionada.

Per a la Falla Castielfabib sempre serà la millor representant de la seua comissió de l’exercici 2016-2017. Gràcies!

2017 - 2018 // 107

Llibret faller

SOLS QUEDA MIG ANY 30-SETEMBRE-2017: MIG ANY FALLER EL passat mes de setembre la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan va organitzar el Mig Any Faller. Festa que s’ha posat molt de moda en aquests últims anys. es tracta d’una celebració per a recordar al barri i a la comissió que sols queda mig any perquè comencen les Falles.

A les 12:00 del matí, aprofitant la proximitat del 9 d’Octubre, els xiquets van fer un taller de MasterChef per a preparar les fruitetes típiques de la Mocaorà. Després es va organitzar el tercer concurs de paelles del Mig Any, cada any amb una miqueta més de participació.

La vesprada va ser exclusiva dels més menuts amb berenar, castell inflable i taller de preparació de pompons per a animar en el Campionat d’Atletisme de la Federació.

A la nit es va organitzar una torrà als que van aconseguir aguantar tot el dia, que en aquesta comissió, com era d’esperar, va ser pràcticament tothom. Quina força tenen els fallers tant grans com xicotets!

108 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

PEQUE FALLERA EN PÒDIUM 1-OCTUBRE-2017: CAMPIONAT D’ATLETISME INFANTIL FEDERACIÓ BENICALAP-CAMPANAR Després de l’intensíssim dia faller que va passar la comissió de Castielfabib, encara els quedaven forces als més menuts per a participar en el Campionat Infantil d’Atletisme de la Federació Benicalap - Campanar que es va celebrar l’endemà de matí.

A les 10:00 ja estaven tots preparats a la pista d’atletisme del riu.

Va haver diverses carreres en funció de les diferents edats. La falla Castielfabib va tenir gran participació en cadascuna d’elles. Però la protagonista del campionat va ser una de les falleres més xicotetes de la Comissió: Carlota Fayos Andrés es va alçar amb la medalla d’or a la seua categoria!

Hi haurà una futura atleta entre els fallers?

2017 - 2018 // 109

Llibret faller

SEGON CORREDOR FALLER MÉS RÁPID 15-OCTUBRE-2017: VOLTA A PEU DE LES FALLES. CIRCUIT DIVINA PASTORA Va arribar la 8ª Volta a Peu de les Falles organitzada pel Circuit Divina Pastora de Carreres Populars de València, i com no, la comissió Castielfabib va participar en ella.

La Falla va comptar amb un xicotet grup de “runners” que, encara que eren pocs, van ser molt efectius, ja que la comissió es va posicionar entre els cinc primers en equip masculí. A més el faller David Quixal Santos va aconseguir ser el segon corredor faller més ràpid. La trajectòria de David és molt bona ja que també va aconseguir ser el segon corredor faller en la mitja marató. L’esforç i dedicació dels “runners” de Castielfabib farà que a l’any que ve pugen al rànquing. Ànim corredors de Castielfabib!

110 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

TOT EL QUE COMENÇA, ACABA 28-OCTUBRE-2017: DESPEDIDA FALLERA MAJOR 2017 NOELIA GARRIGÓS i ROMO Va arribar el dia del acomiadament de la nostra Fallera Major 2017, Noelia Garrigós i Romo. Sol ser un dia trist per a totes les falleres perquè acaba un any màgic per a elles, però la comissió Castielfabib sempre intenta fer d’aquest acte una festa perquè la fallera (en aquest cas Noelia), acabe amb un gran somriure.

La delegació de festejos va organitzar un flashmob per a rebre a Noelia en el casal. I tota la comissió va ballar per a Noelia al carrer davant l’atenta mirada de familiars i curiosos. La cara de Noelia era de felicitat, era un ball molt conegut, fins i tot el president Ximo va contindre les seues ganes d’unir-se a la comissió.

Ja dins del casal, diverses persones van voler dedicar-li unes paraules a Noelia. Va parlar la seua cosina i fallera Majo, van ser unes paraules molt emotives. Sofia, la seua fallera major infantil li va fer un dibuix i finalment Ximo li va voler agrair el seu any de regnat, la seua participació en cadascun dels actes organitzats i la seua presència a l’hora de representar a la falla Castielfabib Marqués de Sant Joan durant l’exercici faller 2016-2017.

Gràcies Noelia…

2017 - 2018 // 111

Llibret faller

SOFIA MUÑOZ i DURÁN / ALEJANDRO SANTOLARIA i SAEZ LA MILLOR PARELLA DE FALLERS INFANTILS DES DE FA ANYS 29-OCTUBRE-2017: DESPEDIDA FALLERA MAJOR INFANTIL i PRESIDENT INFANTIL 2017 L’endemà del comiat de la Fallera Major del 2017, Noelia. La comissió de Castielfabib va fer un gran esforç per a aconseguir un acomiadament inoblidable per a la Fallera Major Infantil Sofia Muñoz i Durán i el seu incansable acompanyant de tot l’any Alejandro Santolaria i Sáez. La Delegació d’Infantils va preparar un decorat ambientat en els coneguts ninots Trolls, a més cada xiquet portava un complement d’aquests mateixos ninots: perruques, collarets,…La comissió infantil va gravar un video molt divertit parlant sobre els seus representants de l’any. Per a finalitzar l’acte, Ximo els va dedicar unes paraules a cadascun d’ells.

Sense cap dubte han sigut els millors representants infantils de la Falla Castielfabib des de fa anys. Enhorabona!.

112 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

TRUC O TRACTE? 31-OCTUBRE-2017: HALLOWEEN Sobre les set de la vesprada el casal de la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan s’anava omplint de xicotets zombis, bruixetes i personatges rars, havia arribat el dia, era Halloween! La nit dels morts vivents.

Els xiquets de la falla vestits amb les seues disfresses van anar per les tendes del barri a demanar llepolies i caramels, sempre fent la típica pregunta d’aquesta festa: truc o tracte? Després del recorregut pel barri i carregats amb els caramels van arribar al casal on van jugar a un joc organitzat per la delegació d’infantils. Es tractava d’endevinar que hi havia dins d’una urna amb els ulls tapats. Podia ser qualsevol cosa des de gelatina, cervellets, ulls de conill… fins i tot algun insecte.

Tots ells van jugar i van ser molt valents, ningú va fer fàstics i es va espantar davant el que l’urna contenia.

Falla de valents…

2017 - 2018 // 113

Llibret faller

LES REINES ARRIBEN AL SEU REGNAT 4-NOVEMBRE-2017: NOMENAMENT FALLERES MAJORS 2018: ESTHER BOLUFERO i TORNERO I CAROLINA ROMERO i PEÑARANDA Tant la delegació de festejos com la d’infantils van decorar el casal com si d’un castell es tractés, amb una catifa roja per on les reines de l’any 2018 arribaven al seu regnat. La porta del casal estava custodiada per dos imponents cavallers amb les seues armadures i el públic esperava l’arribada de les reines acompanyades pel seu rei.

Esther Bolufer i Tornero en el seu paper de Fallera Major i Carolina Romero i Peñaranda en el seu de Fallera Major Infantil, van arribar de la mà del president Ximo Muñoz i Gómez a les 7 de la vesprada. Una traca anunciava la seua arribada i unes fonts de focs artificials donaven inici a l’acte del nomenament de les dues falleres. Cadascuna d’elles tenia un conte personalitzat amb imatges plasmades en un video.

Elles eren les reines d’un regne que els estava esperant, ple d’amics i d’actes que simulaven l’any que iniciaven.

Segur que enguany serà inoblidable.

114 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

EL GRAN BELÉN HA ARRIBAT A CASTIELFABIB 2-DESEMBRE-2017: INAUGURACIÓ BELÉN El passat 2 de desembre, la falla Castielfabib va inaugurar el seu gran Belén de nadal. A part de ser un dels pessebres més complets de tot el barri tenia una particularitat, es tractava d’un pessebre animat amb moviment i efectes de so.

Era una vesprada de dissabte molt freda i sobre les 18:30 ja estaven els visitants més matiners. Enguany es va crear una gran expectació, ja que es tractava d’un pessebre que s’havia estat construint durant un mes a porta tancada. A les 19:10 tothom present va atendre a les instruccions per visitar aquest pessebre, va tancar els ulls i van entrar en fila al casal que es trobava a fosques. Ja dins, una veu en off narrava la història de Jesús i els reis mags, acompanyat de música i efectes lluminosos. Una gran experiència que va agradar molt a grans i xicotets.

Moltes gràcies al gran artista Pedro Castro.

2017 - 2018 // 115

Llibret faller

FALLES QUE DUREN HORES I CROMATISMES 15-DESEMBRE-2017: PRESENTACIÓ ESBOSSOS Un divendres qualsevol de sopar en el casal, va acabar sent una nit per a imaginar i crear. I tot gràcies als nostres artistes fallers.

Els fallers que van poder assistir a l’esdeveniment (era una nit molt freda) es van quedar satisfets amb l’explicació de les nostres falles; malgrat de vore els esbossos, no era fàcil imaginar com anaven a ser realment. Però els artistes fallers de la falla gran NITUNIYO i MEMOSESMAS van portar una maqueta en miniatura del que finalment seria. Ells, en la seua cerca insaciable d’experimentació amb els materials i sobretot amb les sensacions, proposen una falla canviant, no estàtica, cada dia serà una nova falla. Tanmateix l’artista faller de la falleta infantil EUGENIO SIMÓ aposta per una falla estàtica, però plena de color i de formes, on els xiquets puguen imaginar una ciutat amb els seus edificis i habitants.

La comissió va quedar impactada i desitjosa de veure les falles ja plantades.

116 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Records de l´exercici

CREA LA TEUA DISFRESSA 17-DESEMBRE-2017: TALLER INFANTILS La Falla Castielfabib es prepara per al Nadal amb nombrosos tallers.

Entre ells destaquem el taller de crear la teua disfressa per a assistir a la cavalcada de Reyes de Campanar i el de crear el teu adorn nadalenc per a decorar a casa.

Els xiquets que van assistir al taller van poder visitar el Belén que tant èxit està tenint al barri, han passat unes 400 persones, entre els xiquets de l’Escoleta de Campanar, els del Centre Infantil El Valle i altres visitants i curiosos. A més van realitzar un adorn nadalenc que representava el naixement del xiquet Jesús. Un matí molt entretingut i productiu.

NADAL! 3-5-GENER-2018: VISITA EXPOJOVE I CAVALCADA REIS MAGS I va arribar el Nadal. El passat dia 3 de gener, els xiquets de la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan van inaugurar l’any amb la tradicional visita a Expojove. Ho van passar genial, amb els pintacares, balls i activitats diverses que hi havien preparades. En un tres i no res es va passar el dia.

Així i tot, encara van guardar forces per a disfressar-se l’endemà per a acudir a la cavalcada dels reis mags de Campanar. Aquest és el segon any que l’Associació de Veïns de Campanar en col·laboració amb les falles i altres associacions organitza la tradicional cavalcada de Campanar i com l’any passat, enguany va tornar a ser tot un èxit. Els xiquets de la comissió anaven disfressats de ninot de neu i els majors de ren, i per descomptat, tots van gaudir una barbaritat.

L’any que ve més i millor!

2017 - 2018 // 117

Llibret faller

Programa d´actes

118 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

13 Jeff Mills

2017 - 2018 // 119

Llibret faller

Programa Falles 2017 Març, dissabte 10 21:30 SOPAR DELS AMICS Vine amb tots els teus amics a sopar a la falla i passarem una divertida nit. Com més siguem millor ho passarem!

Els fallers pagarem 6€ i els nostres amics sols la voluntat i el bon humor per a gaudir d’una nit única.

La resta de coses les ficarà la falla, ballarem amb moltes ganes i ens entrenarem per a la setmana de falles amb la DISCOMÒBIL a càrrec d’un gran el DJ. Març, diumenge 11 XXIX CONCURS DE PAELLES La falla donarà llenya, arròs, aigua i el lloc per a fer-les així com 1 taula i 4 cadires fins a fi d’existències (entrega per ordre d’inscripció). Preu d’inscripció 10€. (Passar pel casal a apuntar-se). Les tres millors paelles obtindran premi.

I CONCURS DE “DECORA EL TEU PASTÍS” Els més menuts podran demostrar les seues facultats culinàries i decoraran un pastís individual. La falla oferirà tot el necessari, tan sols haureu de vindre amb molta imaginació.

120 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Març, dimecres 14 17:30 Concentració al casal de tota la Comissió Infantil per arreplegar el ninot de la falla infantil a l’exposició després tornarem tots fent soroll per a deixar-ho al seu lloc en la Falla Infantil.

20:30 Sopar de Mc Donalds oferit per la Falla a tota la Comissió Infantil i entrega de les recompenses de Junta Central Fallera.

22:00 Sopar de pa i porta per a tota la Comissió Major.

23:00 Ruta nocturna per les falles més emblemàtiques i importants de tota València. Eixirem des del barracó i anirem a peu pels carrers de la ciutat. Quan siga precís, farem una parada per a repostar energies amb xocolata i xurros.

Març, dijous 15 08:00 Plantà de la falla infantil que porta el lema XIQUEPOLIS d´Eugenio Simó.

11:30 Gaudirem de la Primera Xocolatà de les Falles!

12:30 Activitat per als xiquets “REPRESENTA LA TEUA FALLA”.

Enguany farem una exposició amb totes les obres d’art creades pels nostres menuts.

14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal) i CONCURS DE POSTRES. 16:30 CONCURS Truc i Parxís.

17:00 Berenar infantil.

17:30 Jocs per a la comissió infantil.

18:30 Recollida del ninot de la falla gran.

20:00 Sopar de pa i porta i DISCOMÒBILKARAOKE INFANTIL. 22:00 Sopar de pa i porta per a tota la Comissió Major.

23:00 Entrega de les recompenses de Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió.

24:00 Plantà de la Falla Gran.

A l’acabar la Plantà... Jugarem amb jocs que tots coneguem i tenim a casa.

Març, divendres 16 10:30 Xocolatà pels infantils.

12:00 Jocs Infantils Cooperatius. En cas de rebre premi la Falla Infantil es faran els Play-Backs (programats per hui a les 18h).

13:00 Concurs d’ALLIOLI i II Gran TORRÀ FALLERA. En cas de rebre premi la Falla Infantil, la torrà serà una hora abans. (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló d’anuncis 24h abans).

16:00 En cas de rebre premi a la Falla Infantil, concentració de tota la comissió per a acompanyar a la nostra Fallera Major Infantil, Carolina, per a arreplegar el premi a la Plaça de l’Ajuntament. En tornar es donarà de berenar als xiquets.

18:00 Els nostres menuts són molt artistes i volem gaudir del seu art natural amb els PLAY-BACKS que han estat preparant durant tot l’any.

18:30 TORNEIG de PING PONG. 20:30 Sopar de la comissió infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil.

22:00 Sopar de disfresses de pa i porta per a la Comissió Major (Per a poder entrar a la carpa s’ha de dur almenys un complement de disfressa).

23:30 Cercavila de Disfresses, visitarem les falles veïnes amb una Xaranga.

2017 - 2018 // 121

Llibret faller

Març, dissabte 17 09:30 En cas de rebre premi a la Falla gran, tota la Comissió Major es presentarà al Casal, amb el vestit de gala per anar a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el premi acompanyada per la Banda de Música de BONREPÒS i MIRAMBELL. En tornar ens farem un refrigeri per a renovar energies.

12:30 Vi d’honor per als nostres col·laboradors, anunciants i els pares dels nostres infantils.

15:45 Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Concentració al Casal, perquè tots els membres de la Comissió, desfilem ordenadament fins a la Plaça de la Verge.

20:30 PRE-FUROR. Baixa a la carpa per a triar el teu equip i preparar-te per al concurs que haurà després.

20:30 Sopar de la comissió infantil.

22:00 Sopar de la comissió major oferit per la Falla.

23:00 FUROR. 24:00 Discomòbil.

Març, diumenge 18 11:00 Xocolatà.

12:30 II CERCAVILA DE LES FALLES DE CAMPANAR. Farem una cercavila per tot el barri acompanyats per les falles veïnes.

14:30 Dinar al casal (apuntar-se a la llista del tauló el dia anterior).

16:00 Gyncana.

17:00 Castells inflables per a tots els xiquets de la comissió.

18:30 Berenar infantil.

18:00 TORNEIG de futbolí per la comissió major.

20:00 Entrega de premis dels diferents concursos i tornejos de la setmana fallera.

20:30 Sopar de la comissió infantil, pa i porta.

22:00 Sopar per a tota la Comissió Major oferit per la Nostra Fallera Major, Esther Bolufer i Tornero.

24:00 Discomòbil.

04:00 Ressopar.

122 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Programa d´actes

Març, Dissabte 19 08:00 Superdespertà.

09:00 Xocolatà. Última de les Falles 2018.

11:30 Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora cercavila en honor al nostre Patró per tota la demarcació.

12:30 Missa de Sant Josep a la nostra Parròquia del barri.

**** Per poder concursar als tornejos de parxís, truc, ping-pong i futbolí o per poder dinar al casal, és imprescindible inscriure’s mínim 24h abans.

NOTA 1: Durant els dies de falles aquell que vullga podrà baixar a dinar al casal i passar una bona estona amb la resta de fallers (preguntar preus a la directiva).

NOTA 2: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, com també i en la mida del possible, seran anunciats pel circuit de megafonia instal·lat a la demarcació de la falla.

13:15 El nostre grup de balls regionals, ens oferiran una gran exhibició de les cançons més conegudes.

14:00 Mascletà.

19:00 Concurs de disfresses infantil.

20:30 Sopar d’entrepà infantil.

22:00 Cremà de la falla infantil.

22:30 Sopar d’entrepà de la comissió major.

24:00 Cremà de la falla gran amb mascletà nocturna.

2017 - 2018 // 123

Llibret faller

Himne de la falla Lletra: Paqui Romero Música: Josep Cebrián

124 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

14 Desnudo bajando la escalera, Marcel Duchamp (1912)

2017 - 2018 // 125

Llibret faller

En mig de quatre cantons es va plantar una falla i els carrers que estaven tristes esclafiren com la traca al vore nostra il.lusió.

Als compasos del faller entre llum, color i flors portarem nostra alegria com ensenya del amor que’n tenim per nostres festes.

(TORNADA) Falla de Castielfabib, tu seràs nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glòries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castielfabib, cantarem tots molt units i a les 12 de una nit te adorarem entre les flames.

Vixca València!

126 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Himne de la falla

2017 - 2018 // 127

Llibret faller

Guia comercial Aquest llibret no seria possible sense els nostres comerços col·laboradors, als que estem molt agraïts, any rere any.

130 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

15 1984, Orwell (1949)

2017 - 2018 // 131

2017 - 2018 // 133

Llibret faller

134 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Guia comercial

2017 - 2018 // 135

Llibret faller

El Raconet de Campanar

Avda. Campanar - esq MarquĂŠs de San Juan - 46015 Valencia Telf. 96 0152811

136 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Llibret faller

138 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Guia comercial

2017 - 2018 // 139

Llibret faller

Guia comercial

Clinica dental

Campanar

Plza. Diputado Luis Lucia, 16 Bajo 46015 Valencia

Tel. Fax. 96 349 70 89

www.clinicadentalcampanar.com

2017 - 2018 // 141

Llibret faller

142 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Guia comercial

2017 - 2018 // 143

Llibret faller

144 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

2017 - 2018 // 145

Llibret faller

146 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Guia comercial

2017 - 2018 // 147

Llibret faller

C/MARQUÉS DE SAN JUAN,9 TELÉFONO:963406334

Nueva tienda

en el barrio...

Encurtidos Huevos de granja Anchoas de Santoña Salazones Frutos secos C/ Castielfabib 10 601181507 Valencia

148 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Guia comercial

VENDEMOS Y ALQUILAMOS TU VIVIENDA CON GARANTร AS

Financiaciรณ n hasta el 100%

VALORACIONES

TU INMOBILIARIA DE CONFIANZA Avenida PIO XII Nยบ 15 Bajo Tel- 961 06 93 44 46015 Valencia PATROCINADOR OFICIAL FALLA CASTIELFABIB-MARQUES DE SAN JUAN

2017 - 2018 // 149

Llibret faller

150 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

Guia comercial

!

!

!

Cheque Escolar(0-6 años)

Bono Infantil(0-3 años)

Beca de Comedor (0-6 años)

DESDE 1982 IMPARTIENDO EDUCACIÓN Y DANDO SERVICIO CENTROS ASOCIADOS A ADEIV-ACADE (Asociación De Escuelas Infantiles Valencianas)

AMPLIOS PATIOS PROTEGIDOS, SOLEADOS Y RODEADOS DE JARDÍN

EL VALLE 1 •

EL VALLE 2

Niños de 4 meses a 6 años (1er y

•

Horario amplio: 7:30 a 20 (abierto

•

la demanda); Servicios especiales.

•

2º Ciclo de Educación Infantil).

•

de Educación Infantil).

•

Comedor: comida casera.

•

Aulas independientes en función de la edad.

• •

• •

Calefacción central.

•

Especialistas en Ed. Infantil y Audición

•

Inglés .

•

V ig ila ncia Ps ico m otriz y

Ps icopedagóg ica con inform es trimestrales.

•

Purificadores de aire de Ozono en las aulas.

•

Comedor: comida casera.

Aulas independientes en función de la edad.

Local climatizado.

Preparación para el 2º Ciclo de Infantil por Infantil y Audición y Lenguaje.

•

y Lenguaje.

•

(cerramos

Técnicos Superiores y Maestras en Ed.

Preparación para Primaria impartida

por Técnicos Superiores y Maestras

Horario amplio: 7:30 a 18

agosto); Servicios especiales.

todo el año; agosto en función de

•

Niños de 4 meses a 3 años (1er Ciclo

Inglés

Vigilancia Psicomotriz y Psicopedagógica con informes trimestrales.

•

Purificadores de aire de Ozono en las aulas.

C/ Marina Baixa,5 (frente a Jardín de Polifilo)

Tel.: 963406226 46015 Valencia

C/ Valle de la Ballestera (Frente nº 33)

Tel.: 963499581 46015 Valencia

Para más información:

www.ceielvalle.es

2017 - 2018 // 151

Llibret faller

Optica

Campanar

Opticos optometristas Marta Esteban Mª Jesús Fernández Gabinete audioprotésico Dra. Amparo Escudero

152 // Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

Guia comercial

2017 - 2018 // 153

#FallaCastielfabib2018 #Relativitat #Feridesfer

154 // Falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

2017 - 2018 // 155