Llibret Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2016

Llibret falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan

crèdits Edita / Falla Castielfabib – Marqués de Sant Joan / Coordinació / Ricardo Ruíz Sánchez / María Miralles Molina / Maquetació / Yogur de Fresa / Fotografia / Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan / Ricardo Ruíz / Noel Arraiz / / Xavier Serra / Fotografiarte / Alejandro Lagarda / Mercedes Navarro / / Iván Tortajada / Senyor Mixuro / Nituniyo / Patricia Chueca / Col·laboradors / Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan / Miguel Arraiz / Xavier Serra / / Nohemí Rodríguez / Justo Serna / Alejandro Lagarda / Mercedes Navarro / / Rafael Ferraro / Iván Tortajada / Senyor Mixuro / Nituniyo / Maite Calvo / Belén Más / Assesoria lingüística / Ricardo Ruíz / Xavier Serra Escrich / Impressió / Yogur de Fresa / Tipografies utilizades / Aleo / Metropolis 1920 / Langdom / Depòsit legal / V-185-2015 / Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info) El present llibre ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

índex 00 Pròleg / Ricardo Ruíz / p. 6

01 Guerra i fira. l’estètica fallera / Justo Serna / p. 10 02 Per tal d’acabar d’una vegada per sempre amb la falla clàssica / Alejandro Lagarda / p. 22 03 Ciutat, art efímer i falles i+e / Mercedes Navarro / p. 30 04 ¿Falles experimentals? / Rafael Ferraro / p. 44 05 Falles infantils: reaprendre materials, tècniques i processos / Iván Tortajada / p. 52 06 Els fallers són fabulosos / Jose María Arraiz / p. 60

07 Secció Major / p. 66 08 Falla gran. Cap buit nituniyo / p. 72 09 Secció Infantil / p. 78 10 Programa d’actes falles 2016 / p. 86 11 Himne de la falla / p. 92 12 Records de les falles / p. 96 13 Memòria de l’exercici / p. 106

14 Guia comercial / p. 118

salutació del president

stimats Fallers, Veïns i Amics.

Qui m’anava a dir que després de tants anys i en tot el meu bagatge faller, tindria novament l’oportunitat de posar la meua experiència al servici de la meua volguda Falla.

Molt ha plogut i grans han sigut els canvis pels que hem passat, però ací estem, en el mateix casal que ens va vore nàixer fa 37 anys, tota una vida per als que van nàixer en nosaltres.

Quants records vénen a la meua memòria! Fallers, veïns, en total,

amics que van lluitar al meu costat

cal estar obert a noves idees, que

per aconseguir per al nostre barri

sense perdre de vista els objectius

un lloc on treballar per les nostres

ens porten al mateix lloc per altres

arrels i tradicions, perquè això és

camins.

sense cap dubte “La Falla”.

També he aprés que no es guanyen No sé si em creureu, però a estes

guerres abandonant batalles i que

altures de la meua vida, no estava

les coses es canvien des de dins,

en els meus plans posar-me al

lluitant i treballant, dialogant i

capdavant d’una moguda com esta,

convencent.

perquè, alguns ho sabeu, no és gens fàcil portar a bon port un projecte

En estos 36+1 anys de falla, molts

com el de mantindre una comissió

sou els que heu format part de la

fallera en pocs recursos com la

mateixa, en algun moment, a tots

nostra i en els temps que corren;

vosaltres i al barri en general, vos

però després de l’esforç realitzat per

demane que ens ajudeu a conservar

tots els jóvens a qui vaig vore nàixer

el que un dia vam posar en marxa.

i que des de fa temps s’estaven encabotant en mantindre-la viva no

No sabeu com és de gratificant viure

vaig tindre valor per a deixar que

en un barri en què baixar al carrer és

s’afonara.

sinònim d’anar a vore els amics.

Possiblement i com molts sabreu

Vos espere estes Festes.

no és el meu ideal de Falla, però he descobert que la vida canvia i

Salutacions per a tots.

dóna moltes voltes, que no sempre Ximo Muñoz Gómez p. / 5 /

s’està en possessió de la veritat i que

pròleg Ricardo Ruíz Estudiant d’Arquitectura per la Universitat Politècnica de València.

Participa amb diversos col·lectius de la ciutat. Faller.

Comissió alçant el monòlit de la pel·lícula ‘2001 una odissea en l’espai’ l’any 2011

n el món de les tradicions pareix que tot està establit, que hi ha unes normes invariants que les donen unitat i que tots hem de creure i acceptar com a veritats inamovibles. Es tracta de terrenys pantanosos, arenes movedisses, on estranyes forces i inèrcies t’espenten al immobilisme, a un suposat origen que tot ho justifica però que no és real.

No obstant això, no existeix la possibilitat que en qualsevol manifestació cultural coexisteixen distintes mirades, lectures o significats? No és una mirada

plural la que permet que més gent

El resultat: amor i odi, il·lusió i

participe? Són les falles, tal com

por, èxit i fracàs, al cap i a la fi,

les coneixem, un punt de trobada,

visions enfrontades dins i fora del

d’integració o de vertebració

col·lectiu faller, que han tret a la

social?

llum idees i acalorats debats.

Sis anys després que la comissió

La idiosincràsia de les falles, la

apostara per aquest camí,

seua realitat efímera, ha permés

reflexionem. “Ambivalència” o

la seua evolució i adaptació

distintes formes d’entendre la

estètica amb el pas dels anys. En

falla. Un debat segueix obert, dues

el context actual, les anomenades

Valències que vivim la nostra

falles experimentals han tingut

festa.

un rerefons teòric que ha intentat fer evolucionar alguns aspectes de la festa més enllà de qüestions estètiques, ja que també han p. / 9 /

abordat qüestions ètiques de fons.

guerra i fira. l’estètica fallera Justo Serna Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de València especialitzat en Història Cultural i Historiografia. Articulista en ElPaís i escriptor de nombrosos llibres.

Autor del blog “Los archivos de Justo Serna”.

s un baró de rostre angulós. És un home jove, els trets i perfils del qual li donen un aspecte certament viril. El front és prominent i destapat, com si una incipient alopècia l’aclarira. L’orella és de traçat gran, amb un lòbul que s’estén. El nas, amb orificis molt negres, descriu una línia perfecta, incisiva, un ariet. La conca alberga un ull que endevinem ametlat, protegit per l’arc supraciliar. Ara, la parpella està entretancada.

L’individu pareix entregat al son

quelcom que suavitza dit port.

o a un plaer pròpiament sensual.

Potser eixe clarobscur que exagera

El seu rostre sever, quelcom

la distribució de la llum i les

encarcarat, no afegeix cap dada.

ombres? L’individu està exposat

Al observar el detall d’esta imatge

al sol, d’això no hi ha dubte, i això

no podem saber el que ocorre fora

accentua l’ombreig: les brillantors

de camp. Imaginem: entretanca les

del seu rostre il·luminat els veiem

parpelles per a apreciar millor un

com a retocs de maquillatge.

so que embriaga. Un himne, una

Les celles pareixen dibuixades,

marxa militar, una cançoneta?

excessivament perfilades; les

Els himnes s’escolten amb el

pestanyes són llargues i el

mentó alçat, mostrant respecte i

replegament dels llavis és molt

aplom marcial. Imaginem: el baró

carnós. Ara bé, el que li dóna un

reptador atén i es conté. Eixe

aspecte menys viril és la peça amb

mentó, justament, allarga el rostre

què es cobreix el cap (una còfia, un

confirmant la seua masculinitat.

bonet?), peça de què pengen eixes borles que distingim.

esta imatge viril que desmenteix

Recorde Tu rostro mañana, de

el seu aspecte petri; quelcom

Javier Marías. Hi ha allí, en eixa

que revela trets quasi femenins;

novel·la, un personatge cridat p. / 13 /

No obstant això, hi ha quelcom en

Rafita, algú detestable per al narrador. Certa nit, Rafita acudeix a una discoteca londinenca tocat amb una còfia, un complement absolutament incongruent i anacrònic del que Javier Marías escriurà pàgines divertidíssimes.

Però en esta imatge que ara tenim al costat no veiem cap anacronisme. Les borles, per exemple, pareixen formar part d’una indumentària preceptiva.

De quina indumentària estem parlant? Ampliem una mica la imatge, un nou detall.

Brindant? Està brindant? Ara

castanyola. Sobre 1830 eixa còfia

ho veiem millor. Qui apareix en

es comença a substituir per una

esta imatge està vestit amb un

xicoteta montera adornada amb

tratge d’inspiració goyesca. És un

borles, que evolucionarà fins a

matador brindant un bou? Per

convertir-se en l’actual”.

descomptat, el seu aspecte pareix el d’un torero amb montera,

És a dir, que si porta còfia i

o alguna cosa així. Potser ha

borles no porta montera. Per

conclòs el paseíllo i s’entrega

tant, no és un torero que s’abille

amb recolliment i seriositat

preceptivament. No pot estar

al respectable. Ja ho sabem:

brindant amb montera. Veiem

el brindis és un ritu amb què

l’escut de València en l’angle

s’ofereix la mort del bou a una

inferior esquerre. Això significa

persona triada. O la feina en el seu

que esta imatge al·ludix a un

conjunt. Però, anem, és la mort

festeig local. No sabem si és una

de l’animal la sort que es brinda

correguda en la Plaça de Bous de

amb major implicació. El matador

València. Engrandim el detall.

s’escabella i ofereix la montera.

Noves dades, noves informacions,

Per exemple, a tot el públic.

ens permetran completar la perquisició.

Però no. Hi ha indicis de que açò no pot ser així. Si ho observem bé, este no pot ser un torero malgrat el seu aspecte goyesc. Si porta còfia o bonet, no pot tocar-se amb montera. Sobre la indumentària del matador llig en Mundo Toro: “Quant al tocat del cap es comença a emprar la típica còfia de malla negra, que envolta el cabell i ho arreplega en trena sobre el bescoll.

Esta còfia es fixa amb un mocador o cinta de seda negra, la qual amb p. / 15 /

els anys es convertiria en l’actual

Ara comencem a veure-ho millor.

al sol-, llavors sorprenen la llangor

El personatge és un valencià de

o l’èxtasi, eixos ulls tancats. O no:

vestuari, un presumpte hortolà

ara em pareix que eixa parpella està

abillat de torrentí, no de torero.

entreoberta. En fi...

Sobre un fons de fanalets i banderes victorioses amb l’àguila imperial, fa

1939. La oscuridad al final del

la salutació falangista. Quaranta-

túnel. Tot el que precedeix ho

cinc graus preceptius? Hem de

he anat pensant i escrivint per

suposar que acaba de cridar ¡Arriba

a arribar al que volia examinar.

España! O que està a punt de

Anys enrere, en 2009 precisament,

vociferar-ho. Torne a mirar l’ull de

en la Facultat de Geografia i

l’apòcrif hortolà. La disposició de la

Història de la Universitat de

parpella pareix incongruent. Si està

València es van desenrotllar

cantant l’himne falangista -el Cara

unes Jornades Internacionals.

Van tindre lloc els dies 23, 24 i 25 de novembre. El títol: 1939. La oscuridad al final del túnel. Va ser un programa certament ambiciós amb conferències, taules redones i projeccions de pel·lícules. Entre altres, van acudir experts com Julián Casanova, Gabriele Ranzato o Ronald Fraser. I el cartell de les Jornades és este que baix

p. / 17 /

reproduïsc.

Ara creiem entendre-ho tot, no

Què és el que ens mostra? Doncs

és cert? Algú pot reprotxar-me

una representació de les adhesions

aquest llarg excursus. He jugat

polítiques. Una institució,

amb vostés? No exactament. El

l’Ajuntament de València, adopta

que he fet esmicola el que l’ull

una iconografia renovada, d’acord

veu o el que creiem veure, el que

amb el règim de Franco, nascut

immediatament solem pensar.

de la Guerra Civil. S’anuncia,

Passem del detall al sencer, de la

en efecte, la Feria de Julio, que

part al conjunt, i de sobte pareix

organitza la corporació, i en el

tot aclarit. El primer pla del rostre

faldó del cartell original s’afegeix

es prestava a interpretacions

una llegenda que comença dient:

potser equivocades. És així? Quan

“Festejos en conmemoración del

veiem el pla general, creiem

Glorioso Alzamiento Nacional”.

entendre-ho tot. En realitat,

Els autors del cartell original

encara hi ha més. El dit pòster és la

són Bellver i Diago, il·lustradors

recreació d’eixe altre que va veure

acreditats de la València dels anys

la llum només acabar la Guerra

trenta. Ambdós eren professor i

Civil, amb eixe lema que figura

auxiliar respectivament de l’Escola

en la part esquerra inferior: “1939

d’Arts i Oficis i formen part d’una

Año de la victoria”. El primitiu era

destacable aportació valenciana:

un cartell anunciador de la “Gran

la de la il·lustració gràfica. Llig en

Feria de Valencia”, del 17 de juliol

Abc una nota breu corresponent al

al 2 d’agost de... 1939.

dijous 12 de febrer de 1931. És una

notícia local. “Valencia 11, 10 de la mañana. El Jurado municipal del concurso de carteles anunciadores de las ‘fallas’ en las próximas fiestas de San José, ha concedido el premio al boceto presentado por los Sres.

Bellver y Diago, profesor y auxiliar, respectivamente, de la Escuela de Artes y Oficios”. En els arxius de la Junta Central Fallera es conserva el cartell definitiu. És este que baix

p. / 19 /

reproduïsc.

Hi ha foc i crida, i sobretot hi ha un avenir que estava encara per definir-se. No havia arribat la República i, per descomptat, no hi ha cataclisme algú. No hi ha un feixisme que aguaite. Com tampoc ho havia, mesos després, quan l’Ajuntament convoque a la Fira de Juliol, la corresponent a 1931. Un cartellista acreditat és l’encarregat de convocar als estiuejants per a disfrutar de les gaubances públiques. És Josep Renau. S’acaba d’afiliar al Partit Comunista d’Espanya.

Vista la història des de hui, deia jo

no impresa. Planeja, sí, sobre els

mateix en un article alguns anys

cartellistes valencians. Cavil·le

arrere, tot el seu procés pareix

sobre això i eixe fet em commou i

obvi i el seu curs, inevitable. No

m’angoixa. Quina impressió dóna

obstant això, res hi ha garantit

saber estes coses, quina felicitat es

per endavant i qualsevol cosa

va perdre, quins projectes sensats

aconseguida, qualsevol bé per

es van arruïnar, quina esvalotada

modest que siga o qualsevol

inconsciència.

avantatge tenaçment conquistat poden extingir-se, malmetre’s, com eixa alegria republicana amb què Madrid festejava el nou règim i que després va acabar en amargor.

Creiem possible fer-nos un destí i de sobte descobrim que tot designi només és un privilegi fortuït o una xiripa menuda. Tot allò que importa, com l’amor, com la democràcia, com la millora personal, tarda en arribar, cal ocasionar-ho i, una vegada aconseguit, pot perdre’s. No sabem què ens espera i eixe fet trivial cobra retrospectivament un dramatisme fatal, un auguri de desastre.

La història està succeint i la gent menuda no sap què li va a oferir el futur. Eixe futur planeja sobre ells davall la forma d’una p. / 21 /

Guerra Civil encara impensada i

per tal d’acabar d’una vegada per sempre amb la falla clàssica Alejandro Lagarda Membre de l’Associació d’Estudis Fallers “AdEF”. Historiador de l’art per la Universitat de València. Autor del blog “Un Nou Parot”. Faller.

arlar de classicisme en Falles és una absoluta fal·làcia. Mai no ha existit un model únic, inequívoc i continuat a nivell formal i estructural de realitzar falles al llarg de la història. En tot cas, han existit tendències, estils o maneres.

Un fet ben diferent és que artistes rellevants o determinats models hagen creat escola o s’hi hagen autoimposat com la clau de l’èxit.

Però mai no s’ha donat un model perfecte de falla –per molt que algunes veus insistisquen- que puga ser considerat com la “vertadera falla”. És un argument tan feble que cau pel seu propi

pes. Les falles són un art viu sense

L’avantguarda, en la majoria de

major condicionant que el fet de

casos, actua com una reacció

tenir un discurs, un contingut

conscient al model imposat o

crític –satíric o no- i poder ser

autoimposat.

cremades durant la nit de Sant Josep. Per açò no puc comprendre

No podem parlar en termes propis

que, malgrat eixa llibertat, es tinga

d’uns moviments o llenguatges

tanta por a exercir-la.

artístics completament aliens tan allunyats cronològicament i

existeix un classicisme –o millor,

ideològicament del que la realitat

paradigma- és impossible que

de les falles suposa. Tenint en

existisca una avantguarda de l’art

compte, a més, el general retard

faller. L’avantguarda naix per la

que la majoria de propostes

necessitat d’un enfrontament

falleres, fins i tot aquelles que

contra un model que, per diverses

ens semblen més alternatives,

raons, resulta antiquat i poc útil.

manifesten respecte a la creació p. / 25 /

a la realitat del format faller i De la mateixa manera, si no

contemporània. Molt puntualment,

de base per a la crítica. Intentar

les falles han begut de la realitat

analitzar o comprendre aquest

del context artístic espanyol

format amb la pueril dicotomia

contemporani. Però quasi

de clàssic –o pitjor, barroc, com

sempre ho han fet de manera

si molts d’aquells que ho diuen

superficial, sense acceptar o sense

saberen el que és- o experimental

entendre el discurs que subjau

i/o avantguardista, és un error.

al desenvolupament d’un estil.

Assumim que la desconnexió

Primer perquè tal dicotomia és

amb la realitat de la creació

falsa. No existeixen dos models a

contemporània és un fet. I no és

manera de compartiments estancs

necessàriament un problema.

i irrenunciables. En segon lloc, perquè parlar en aquests termes

Les falles han funcionat no amb

supedita a un determinat tipus

unes lleis però sí amb unes inèrcies

de creacions falleres a les quals

que han generat mites i models.

es considera residuals enfront

Inèrcies que, d’altra banda, han fet

d’un altre model majoritari amb

manifestament impermeable el

notables fissures que s’empra per

format al fet que, amb excepcions

a designar el que una falla ha de

i no sempre ben acceptades per

ser. En tercer lloc, perquè les falles,

un públic generalment ranci,

com acabem d’indicar, necessiten

creatius, en principi aliens, puguen

ser analitzades en el seu propi

aportar el seu bagatge sense

recorregut. Necessitem, igualment,

trencar completament les seues

uns termes que trenquen amb

particularitats però contribuint a

eixa fal·làcia i que permeten

la seua evolució.

valorar de manera més justa totes les aportacions del format faller

Només acceptant i assumint

independentment de les nostres

les falles dins de la seua pròpia

preferències personals. Perquè,

evolució històrica i estètica, podem

desgraciadament, en les falles el

realitzar una autèntica teoria

gust personal i intransigent ha

d’un art l’arrel del qual, com ja

exercit com a jutge i sentinella.

vam dir, és la construcció d’un

Açò explica, entre moltes altres

discurs, figuratiu o no, que serveix

coses, el desastre que els premis

suposen cada any. Uns premis,

opta per la construcció ascensional

d’altra banda, inútils i que no han

o piramidal. A partir d’ací, la

fet més que engreixar els prejudicis

varietat d’“escoles”, estils o

i l’estretor de mires.

propostes és quasi tan gran com la de creatius dedicats a treballar

En tot cas, si volem emprar uns

en el format. Per tant, pense que

termes pràctics però que eviten

eixe model hegemònic es basa més

–dins de les possibilitats- elaborar

en una qüestió estructural que en

un discurs a partir d’un judici

l’apartat formal o en la finalització

de valor moltes vegades negatiu,

material de les peces. No obstant

seria més apropiat parlar d’un

açò, l’estètica, per ser allò que

model de falla hegemònica.

resulta més evident, ha estat quasi

Un model més o menys estès,

sempre l’únic element a jutjar. Un

encara que no inequívoc, basat

altre gran error.

desenvolupament seqüencial del

Al costat del model hegemònic

contingut i que, estructuralment,

existeix un altre tipus de falla, p. / 27 /

en el representacionalisme, el

classificada generalment com

“experimental” a través de nous

a experimental, que trenca el

premis ho fa encara més evident.

model més habitual. Crec que

De totes maneres, aquestes falles

eixa ruptura ha existit, amb

que apareixen com si foren una

major o menor intensitat –amb

resposta –pel fet de diferenciar-

casos ineludibles com el de R.

se, sobretot estructuralment- a

Rubert- al llarg de tota la història

les característiques del model

de l’art faller. És cert que, en

hegemònic, són falles per dret

l’actualitat, l’existència d’una

propi. Ningú té l’autoritat de dir

etiqueta i l’homologació d’allò

que el que es planta no és una falla.

El contingut i el foc existeixen. No

Aquests dos models són realitats

hi ha raó per a desqualificar-les. I,

artístiques líquides que poden i

en moltes ocasions, sense el més

deuen conviure. I no són pocs els

mínim argument. Hi ha massa bilis

exemples d’obres que, partint del

i poca reflexió en aquest àmbit.

model hegemònic, ho han estirat sense trencar-ho, per tal d’aportar

El model que actua com a resposta

projectes interessants que han

ha trencat estructuralment la

fet evolucionar, des de dins, a

falla, amb aportacions de caràcter

la falsa falla clàssica. Creatius

autoral –per tant, la possibilitat de

com Carlos Corredera han sigut

generar una “escola” es dilueix- i

responsables d’algunes de les

per part de creatius que, formats

més recents obres mestres en el

al marge dels ressorts propis del

panorama artístic de les falles i

model hegemònic, han alliberat

de les fogueres. Comptant amb

per a la nostra sort les possibilitats

artistes constructors formats en

d’un format que, de tant mirar-se a

tallers, aquests creatius han exercit

ell mateix, s’ha esgotat.

com a directors del projecte, dotant d’homogeneïtat a l’obra i ampliant

En cap cas, els que defensem

les possibilitats estètiques i de

l’existència d’eixes altres falles

contingut del format per beure

mai no hem volgut que els nous

de les més diverses fonts. Malgrat

models substituïsquen al vigent.

els seus defectes en la consecució

Al contrari. No volem substituir un

material del projecte, “Altres

sistema per un altre. Simplement

formes de vida, altres formes de

volem gaudir de la varietat

ser” (Na Jordana, 2015), per a mi

possible. Que ambdues possibilitats

resulta paradigmàtica en aquest

–i tots els matisos entre ambdues-

sentit.

interactuen i permeten una major evolució. De fet, algunes de les

Més enllà del valor formal, de

propostes més interessants a nivell

l’odiosa “bonicor”, les possibilitats

faller dels últims anys, al marge de

són múltiples. Aprofitem-les. Falta

l’espectacle de les grues, els volums

una voluntat global. Però tot, amb

o el focus mediàtic; les tenim en

valentia, és possible. p. / 29 /

eixes altres falles.

ciutat, art efímer i falles i+e Mercedes Navarro Arquitecte per la Universitat Politècnica de València, experta en la difusió i investigació de la ciutat. Autora del blog “Brutalment Valencià”.

na definició clàssica de l’art seria, en essència, la d’un element artificial amb una voluntat comunicativa. Aquest concepte s’ha vist més o menys inalterat des del principi de la humanitat, no obstant això, l’artista sí que ha vist com la seua situació en la societat ha anat canviant al llarg dels segles. És durant el Renaixement quan es desvincula l’artista de l’artesà i és, a dia de hui, quan l’artista té la llibertat que li permet el mercat per a crear. Açò em planteja la següent qüestió: tots els artistes fallers creen art? O, almenys, ho fan en tots els seus monuments?

falles que es planten siguen art en

a l’espectador després d’admirar

si mateixes i per si mateixes. És la

o d’experimentar una obra. Des

unió de totes elles el que genera

del meu punt de vista i seguint

una modificació de l’espai públic

aquest criteri, no totes les falles

en el qual ens relacionem els

que es cremen el 19 de març

habitants de la ciutat. El canvi d’ús

aconsegueixen aquest impacte en el

d’aquest tauler de joc del nostre dia

visitant. M’atrevisc a dir que aquest

a dia és el que fa que el conjunt de

fet ve directament relacionat amb

totes elles siga considerat art. Per

dos condicionants, d’una banda,

què? És experimentant en el seu

amb el fet que l’artista faller ha

conjunt quan ens veiem alterats:

de menjar i d’altra, l’escala de

veiem d’una altra forma la nostra

prioritats que tinga la comissió que

ciutat, descobrim noves formes

l’haja contractat.

d’experimentar-la. Ens canvien.

Amb tot això, tampoc veig

No per això cal deixar de destacar

necessari que cadascuna de les

el paper que han pres les falles I+E p. / 33 /

A l’art es cerca un canvi intencionat

en els últims anys pel que fa a la

es cride un poc més la seua atenció.

seua qualitat d’art per si mateixes,

Les falles tenen moltes eines

no solament en el conjunt.

per a aconseguir-ho: l’impacte

Confesse que no he eixit indiferent

del missatge a transmetre,

de la meua trobada amb cap d’elles.

la materialitat, la relació del

M’han fet reflexionar sobre temes

monument amb l’espai públic, la

que no m’havia plantejat fins a

reflexió de l’artista a partir de la

aquest moment. Per a mi, han fet

seua obra. No ens trobem en el

art.

mateix segle XXI en les falles que en la resta de la nostra realitat?

Si repassem el llistat dels artistes

I no em referesc a les modes,

fallers que van formar part de

em referesc a formes de fer. Un

la categoria I+E de l’any 2015,

exemple seria tindre consciència

s’observa que la professió principal

del context ambiental en el qual

d’aquests no és, generalment, la

ens trobem, no contribuint en la

ideació i construcció de falles.

crema dels monuments que emeten

Entre ells hi ha arquitectes,

gasos nocius per a l’atmosfera, una

sociòlegs, artistes plàstics,

cosa intrínseca de la festa.

il•lustradors, etc. I no crec que açò siga casual. Les aportacions que

Els monuments ja no poden

generen la combinació d’altres

limitar-se a fer una crítica

professions creatives a les formes

sarcàstica i fàcilment oblidable

tradicionals de les falles han

per l’espectador, han de canviar-li

generat magnífics exemples d’una

d’alguna forma per a aconseguir

nova-vella forma de fer les coses.

cridar la seua atenció. Posar el focus en temes que en el dia a dia

D’altra banda, si en el cinema, l’art

no haja reflexionat, cercar el seu

en general, la televisió o la premsa,

reflex en contextos als quals no es

s’ha tingut que canviar el format

troba habituat. Traure-ho del seu

per a continuar sent atractius al

estat de confort.

públic, perquè no haurien de ferho també les falles? En un món

Des del meu punt de vista

tan estimulat com hui en dia,

d’arquitecta, fa temps que m’he

l’espectador s’ha acostumat a que

plantejat una sèrie de qüestions

p. / 35 /

al voltant del món de les falles.

En primer lloc, les relacions urbanes generades entre diferents comunitats que conviuen en un mateix espai i les fórmules d’aprofitament de la ciutat coexistents en el temps són les principals eines amb les quals treballem els arquitectes. Per aquest motiu, és lògic que haja aquest interès per les falles des del mon de l’arquitectura. D’altra banda, els valencians tenim inculcats des de ben xicotets que l’art, almenys durant cinc dies a l’any, és propietari d’un lloc privilegiat a l’espai públic. Cinc dies a l’any on els monuments guanyen la batalla en l’ocupació de l’espai públic al principal posseïdor del nostre sòl, el cotxe. Substituintlo amb un lloc per a la crítica, per a expressar el que ens molesta o ens sembla digne de lloança, on s’exposa perquè tothom ho veja. I no obstant això, aquest esperit no ha sigut traslladat al disseny de gran part de la nostra ciutat. La majoria del nostre art urbà queda relegat a les redones. Com pot ser?

Durant els anys que va durar la meua formació d’arquitecta mai vaig sentir la paraula falles en un

p. / 37 /

context acadèmic, ni tan sols en

ciutat. En iniciar-se el segle XVIII

l’assignatura que vaig cursar sobre

i amb els fets turbulents d’aquell

art urbà. Com pot ser?

segle, la pràctica d’aquest tipus de construccions va ser deixada

Els arquitectes som formats

de costat a la majoria de les

perquè l’escala urbana siga un dels

ciutats, sent València una d’elles.

nostres camps de joc i, per contra,

No obstant això, els primers

un laboratori d’experimentació

registres que es tenen de les falles

urbana com són les falles es

pertanyen al segle XVI, però no

menysprea en l’escola de València.

és fins a principis del segle XX i

Com pot ser?

durant el mateix, que les festes no han arribat a la dimensió

Mentre que en diferents

actual. Així que podríem dir que

parts del món l’ocupació

portem dècades d’avantatge en

d’experimentacions artístiques

comparació amb altres ciutats

en el context urbà ha aconseguit

quant a intervencions d’art efímer

modificar i generar una indústria

en l’espai públic.

al seu voltant que ha envaït tots els aspectes de la ciutat, el món

Les falles són un món complex,

faller s’ha mantinguts estanc

encara més per a algú com jo

durant dècades. Com pot ser?

que les ha viscudes sempre des de la barrera. Vertebra als veïns

Amb la finalitat de documentar-

del seu entorn, gestiona l’espai

me he repassat la història de l’art

públic, genera crítica i organitza

efímer en la ciutat de València

esdeveniments. I és gràcies a les

i, igual que en altres ciutats

comissions que han apostat per

espanyoles, el Barroc va ser un

les falles I+E que som cada vegada

dels seus cims de creativitat. Amb

més els que ens hem sentit atrets

motiu de visites de monarques

per aquesta forma d’entendre

i de festejos dels Sants patrons

la festa des d’una perspectiva

de la ciutat es construïen, per

que resulta molt més àmplia del

només uns dies, pinacles, portades

que s’experimentava les últimes

adossades a edificis i tot tipus

dècades. Per tot això, que el

d’elements que engalanaven la

protagonisme que han pres els

festivals d’art urbà a València siga

propera a les festes aconsegueix

cada vegada major no és casual. Al

que la barrera entre els que viuen

cap i a la fi, ocupar l’espai públic

i els que pateixen les falles vaja

amb un art crític i durant un

diluint-se i aconseguint entreveure

període limitat de temps, forma

un enteniment entre tots dos. La

part del nostre ADN.

necessària obertura del món de les falles, no solament a altres

Ara hem de prendre les

disciplines artístiques, si no a

determinacions que configuraran

altres latituds en les quals puguem

la festa i la nostra ciutat en

trobar punts d’unió entre la nostra

el futur. Treballar junts o

tradició i altres punts de vista,

continuar amb camins separats

aconseguirà fer arribar la nostra

llevat d’excepcions? És una

festa més tradicional a un espai

pràctica habitual entre les

privilegiat i immaterial per a la

ciutats emergents, com podria

humanitat.

considerar-se València, el fet de basar gran part del seu

Continuant amb la idea anterior

creixement a les indústries

i a manera de finalització,

creatives. Atés que encara

propose una comissió d’honor

sent una ciutat amb una escala

per a aquestes falles I+E formada

menor que Barcelona, Madrid,

per homes i dones, estrangers

Londres o París, les nostres

i espanyols, arquitectes i

necessitats creatives no paren

artistes, amenitzats per una

de créixer exponencialment. Per

banda d’acompanyament que

aquest motiu sorgir del camp de

no toca instruments. Es tracta

l’experimentació en el qual es

de personatges que si bé d’una

troben les falles I+E no fa més

primera impressió pot semblar

que crear punts de trobada entre

que no tenen res a vore amb el

els membres d’aquesta indústria

món de las falles, la seua forma

creativa i les falles.

de desenvolupar el treball fa que estiguen molt a prop d’elles.

duen a terme comunicadors

En primer lloc, propose a Glenn

individuals o col·lectius de gent

Murcutt, arquitecte australià amb p. / 39 /

El treball en xarxes socials que

estudi unipersonal centrat en habitatges unifamiliars i premi Pritzker 2002. Anant més enllà d’aquesta descripció superficial ens trobarem amb els treballs d’un arquitecte on podem observar que el context, la mesura de les coses i la importància que té l’ús de materials tradicionals per a aconseguir un menor impacte ambiental són elements propis de les falles I+E. L’íntima i plena confiança entre l’arquitecte i el client dóna com a resultat verdaders vestits a mesura de l’últim.

Com a membre destacada d’aquesta comissió nomenem a Esther Ferrer, d’origen basc i establida a París. És una artista conceptual que treballa des de finals dels 60 realitzant performances amb la ciutat com a escenari. En la seua obra, el context, els materials reciclats, la crítica i la ideació d’un nou món tenen tot el protagonisme, al igual que a les falles I+E. La forma en que es relaciona l’artista amb el context on situa les seues performances modifica l’espai al menys momentàniament, i el subjecte les experimenta de forma p. / 41 /

permanent.

El següent torn es per a Shigeru

I com a banda d’acompanyament,

Ban, l’arquitecte xinés premi

els darrers guanyadors del

Pritzker 2014 i que basa el seu

premi Turner, el col·lectiu anglès

treball en el coneixement del

d’arquitectes Assemble. Els seus

material amb el qual treballa,

treballs sempre son recoltzats per

esprement el seu rendiment per

la comunitat on treballen, que per

a aplicar-ho als seus projectes. El

la seua banda, forma part de la

camp d’experimentació que han

ideació de les seues obres. Al tindre

sigut les falles I+E ha ampliat les

tan en compte a la comunitat per

mires, una segona vegada, dels

a la que treballen, aquestes obres

materials: portar-los al seu propi

formen part de la seua vida i

límit, experimentar, jugar, en

història.

definitiva, arribar a un port on tot es pot aconseguir.

A la fi, hem de continuar treballant-nos el camí que ens

Finalitzaré la comissió amb

portarà al lloc on volem anar com

Eva Prats, arquitecta formada a

a societat i com a ciutat. Un lloc on

l’escola de Barcelona i a l’estudi

les nostres tradicions es respecten

d’Enric Miralles. Actualment

i miren cap endavant. Un lloc on

forma l’ estudi Floresprats, on

la nostra natura i forma de fer les

l’obra construïda és el vehicle del

coses seran les que definiran el

pensament que justifica la seua

nostre futur.

existència. Els artistes fallers utilitzen les seues construccions

No més imposicions, no més

i obres com materialització dels

eines alienes a nosaltres. Ens ho

seus pensaments i idees, per

mereixem, ens ho devem.

aquest motiu trobe tan proper el seu treball. Una idea fixa darrere de tot el treball, un mètode per desenvolupar-la, una experimentació per tal de forçar el límit de la idea.

p. / 43 /

¿falles experimentals?

Rafael Ferraro Polític valencià. President de la Federació de falles de secció especial. Faller.

radicionalment, els monuments fallers partixen d’una idea crítica i han vingut evolucionant, sense perdre la seua essència, cap a noves formes d’expressió, utilisació de nous materials i dissenys diferents.

Pese a esta evolució el caràcter crític, la idea i la gràcia formen part imprescindible de l’ADN de les falles.

Un tema candent i que aviva el fòc en el món faller és la proliferació de les denominades ‘’falles’’ experimentals. Pero aplegats a este punt devem dilucidar lo que és realment una falla i lo que no ho és, ya que tant lo artístic com

la idea, i la gràcia, són una part

molta gràcia per a fer elefants

fonamental de la falla pero no

en rolls de paper. Estem parlant

deuen ser l’excusa per a cridar falla

de persones valiosíssimes en les

a qualsevol cosa.

seues respectives professions, pero la construcció d’estes obres no

No cap dubte, puix ho hem vist,

convertix a l’arquitecte en artiste

de que hi ha arquitectes en gran

ni al ‘’creador’’ en artiste faller.

en diferents materials i, fins i

L’artiste faller es trau boles de suro

tot denominats ‘’creadors’’, en

blanc de les orelles o es lleva el p. / 47 /

idea per a construir estructures

fanc de les ungles cada volta que

anat alvançant les falles, això

aplega a casa despuix d’una dura

resulta innegable i completament

jornada de treball, empapera a

necessari, pero pot ser que se mos

destall, talla fusta, s’acaba ofegant

haja anat de les mans.

quan porta hores i hores amprantse a fons escatant, porta la seua

Hui en dia no resulta estrany

roba de treball plena de pintura i

vore chiquets d’a penes dos anys

sofrix el fret de l’hivern dins del

manejant sense a penes problemes

seu taller, mentres uns atres en el

els teléfons mòvils dels seus pares

seu estudi encenen la calefacció.

i sembla molt manco rar que

Estes són puix activitats que

el germà major de quatre anys

eixercita un artiste faller; bo, estes

passe el dia davant d’una “tablet”

i almorzar allà a les 10 tots els dies

mentres tenen llibres i llibres

de la semana sense excepció, està

enpolseganse en les estanteries

clar, pero eixe és un atre tema.

de la seua habitació. L’explicació per a molts és eixa necessitat

El resultat de l’obra que, despuix

d’evolucionar de la que parlem,

d’un dur any de treball i esforços,

pero yo crec que cada cosa té que

conseguixen traure al carrer els

fer-se al seu degut temps.

artistes fallers és lo que realment dona nom i sentit a la nostra festa

Tampoc resulta estrany vore

i allò que engrandix a la nostra

en Valéncia en ple més de

ciutat. Ells fan que el públic puga

març les denominades ‘’falles’’

admirar les seus falles i riure en la

experimentals, les quals,

seua audaç crítica.

encorajades pel seu particular concurs agarren força any rere

Com comentava abans, les

any. L’explicació per a cridar falla

falles i els artistes fallers han

a una simple manifestació d’art

anat evolucionant, s’han anat

experimental potser siga que es va

modernisant, i és cert que

a cremar o que l’Ajuntament els ha

modernisar-se en alguns aspectes

donat permís per a expondre-ho

fa que les comissions s’interessen

en el lloc on realment deuria estar

mes pel seu treball. Conforme

plantada una falla. Yo pense, no

ha anat alvançant la societat han

obstant, que té que anar cada cosa

en el seu degut lloc. No deixem

¿per qué no ha existit un concurs

morir la major font de cultura, els

de falles experimentals des de fa

llibres, ni deixem morir la màxima

ya 60 o 70 anys? si en totes les

manifestació cultural i artesana de

époques hem trobat falles que

la millor festa del món que són les

diferien en un sentit o un atre

nostres falles.

a les que eren en aquells temps

La RAE reconeix que l’art

les falles de Ricardo Rubert o fins i

experimental és aquell que servix

tot del mismissim Dalí.

d’experiment, en vistes a possibles

Tampoc conseguixc entendre

perfeccionaments, aplicacions

el significat que té l’expressió

i difusió, i també com aquell

‘’trencar mòles’’, puix crec potser

que tendix a la busca de noves

en el seu moment Cortina, Regino,

formes estètiques i de tècniques

Huertas, Monterrubio, Corredera

expressives renovadores.

o fins i tot Blanch i molts atres

Bàsicament, l’art experimental

varen trencar en els mòles establits

busca trencar mòles establits

buscant noves propostes, noves

per a trobar noves propostes que

formes estètiques i tècniques

diferixen en un sentit o un atre a

expressives renovadores i

les que siguen contemporànees al

les seues falles no varen ser

moment en que es crea el mateix.

considerades experimentals.

Aplegats a este punt em pregunte

¿Quin és la diferència per a que p. / 49 /

contemporànees, puix recordem

alguns consideren experimental o

que és millor morir de peus que

innovadora ‘’La gran Orquesta del

viure de genolls?

*mon’’ de l’Alfredo Ruiz pero no consideren de la mateixa índole

Plantar quatre pals i justificar-

treballs d’estos o molts atres

ho en un gran idea, en tots els

artistes?

respectes, no és plantar falles; no contar en els artistes fallers no fa

M’agradaria saber també si

cap favor a les falles i camuflar-ho

s’haguera considerat per a premiar

en l’ajuda d’un concurs de suposts

com falla innovadora aquella en

experiments no vol dir que les

la qual es va utilisar per primera

falles estiguen evolucionant ni

volta el suro blanc ya que servia

modernisant-se, puix açò ya ho fan

d’experiment en vistes a possibles

per atres conductes.

perfeccionaments, aplicacions i difusió encara que en això

Pese a la gran acceptació que

s’hagueren construït un pirata i un

hui tenen entre alguns les falles

clown. Estic convençut de que no.

experimentals, tenim que respectar l’essència de la nostra

Tot això em fa pensar que estes

festa, el seu ADN, l’art (clar que

definicions a l’hora de parlar de

sí), pero també la sàtira la idea, la

falla podrien valdre simplement

gràcia, la comprensió (si és possible

per a parlar de modernisar els

d’una sola ullada) i no devem

monuments, per a poder calificar

deixar que nos donen gat per llebre

les falles de modernes, pero no

o acabarem acceptant al polp com

conseguixc acabar d’entendre lo

a animal de companyia, com ya

que significa lo que hui es diu una

passa en moltes atres coses de la

‘’falla experimental’’. Potser siga

“modernitat”.

inventar per a designar alguna

Com a conclusió rememore lo

cosa que és art, pero no és falla.

que va respondre D. Eugeni D’Ors

¿Potser fora algú que sense massa

al cambrer que li va banyar en

possibilitats va voler posar tot el

ocassió d’obrir-li una botella de

seu esforç en poder cremar alguna

“champagne”:

cosa en el més de març sense saber

“Els experiments en gaseosa, jove”. p. / 51 /

una denominació que algú es va

falles infantils: reaprendre materials, tècniques i processos Iván Tortajada Llicenciat en Belles Arts amb premi al millor expedient per la Universitat Politècnica de València. Artista faller infantil amb nombrosos premis.

es falles infantils sempre han sigut les grans oblidades, focalitzant-se tota l’atenció en la monumentalitat i espectacularitat de les falles grans, que d’altra banda són el reclam televisiu i turístic. En tot cas, actualment hi ha una major sensibilització amb les falles infantils en el fet que generen major interés per la seua varietat de propostes plàstiques noves i originals.

Les falles infantils estan sent l’avantguarda respecte a evolució conceptual i estètica de les falles, convertint-se d’aquesta manera en

una ferramenta fonamental per al

sector, és una eixida professional

desenvolupament del format gran,

amb un mercat específic prou

que presenta una evolució més

variat, que pot servir com a inserció

lenta i encara subjecta al prototip

laboral per a les persones titulades

de falla convencional.

i amb formació, que poden aportar eixa visió desproveïda de prejudicis

El repertori d’estils cada vegada

sobre com ha de ser una falla.

és més ampli, els artistes es retroalimenten els uns dels

A finals dels anys 50 es comença

altres incorporant, adoptant i

a reconéixer l’autoria i el paper

aprenent de la resta de companys,

dels artistes que es dedicaven

augmentant i enriquint els

exclusivament a fer falles infantils.

referents i les influències a l’hora

El gremi d’artistes fallers va

d’elaborar el seu treball.

regularitzar i va fer una distinció

La indústria relacionada amb les

infantils aportant-los un carnet i

falles, malgrat la crisi que viu el

una numeració propis. p. / 55 /

entre artistes de falles grans i

José Manuel Alares, Vicente

Personalment, la meua trajectòria

Almela i Víctor Valero, entre altres,

és molt curta pel que fa a execució,

van lluitar per mostrar el seu

però és prou per a saber que encara

plantejament de falla i van ser el

es poden fer moltes coses. En

germen de l’explosió creativa actual

l’àmbit conceptual normalment es

en el món de les falles infantils. Ells

diu que en les falles ja s’ha fet tot,

van ser els que van trencar amb

però després del meu pas per la

eixes falles que, entre els 80 i els 90,

Facultat de Belles Arts, on he rebut

s’havien allunyat del públic infantil

unes quantes classes de disseny i

i que es caracteritzaven per ser

il·lustració, pense que la formació

obres on imperava l’horror vacui de

“fallera” i la formació acadèmica

figures que imitaven la realitat, que

es retroalimenten i intente

es recreaven en detalls on l’artista

aprofitar les qualitats positives que

lluïa la seua habilitat i tècnica, però

m’aporten ambdues, rendibilitzant

que no connectaven amb el públic a

l’esforç i enriquint-se mútuament

qui en teoria anaven dirigides.

cada una d’aquestes formacions.

Pense que amb les estratègies de pensament creatiu adequades, d’una banda es poden tractar les temàtiques hegemòniques des d’un altre punt de vista, donantles un altre enfocament, de la mateixa manera que es poden realitzar infinites variacions d’un mateix logo. D’altra banda, quan realment et pares a analitzar un tema concret i aprofundeixes en ell, t’adones que moltes vegades ens quedem en la superfície i que fent un poc d’esforç, documentantnos i analitzant detalladament, podem descobrir la quantitat de possibilitats que ofereix. Que després açò es trasllade d’una manera convenient al resultat final de la falla, ja depén més de l’apartat tècnic.

I precisament quant a les tècniques pense que val la pena fer una revisió. No és tan necessària una revolució en l’ús dels materials, com va succeir en el pas de la cera al cartó i del cartó al poliestiré expandit, sinó revisar els ja existents i el que tenim al nostre abast per a arribar a noves solucions plàstiques. En el procés de construcció d’una falla s’entra p. / 57 /

en una rutina de producció que

no deixa espai per a la reflexió i que dificulta que s’experimente amb materials que no són els habituals, impedint per exemple, centrar-se a treballar les textures que són les responsables d’enriquir plàsticament una peça. En definitiva, l’experimentació amb materials és el que pot motivar noves línies d’investigació, i tornar als materials tradicionals no és sinó una mostra més del fet que moltes vegades el més revolucionari és

p. / 59 /

tornar a l’origen.

els fallers són fabulosos Jose María Arraiz Article històric publicat a la revista “La cabalgata fallera” l’any 1973 i cedit pel seu nét Miguel Arraiz García.

R

ecorde que l’any passat, i

a escopir música i més música

una vegada instal·lats els

perquè entenen que així alegren

altaveus del meu carrer,

al veïnat. Cal felicitar-los. Cal

els de la Comissió els estigueren

donar-los palmes a l’esquena «Són

provant al llarg de tota la vesprada.

vostés uns tios grans. Ho he passat

Emetien una música estrident i

divinament. Quan serà el pròxim

metàl·lica. S’enfilava, com l’heura,

concert?». «Quan vosté vulga. No

per les façanes dels edificis. Es

faltava més. Ara mateix». «No vos

colava a les nostres cases. Arribava

precipiteu, majo: les coses bones

fins a les habitacions més íntimes i

pareixen millors si estan ben

més recollides.

dosificades».

- Els ha agradat?- Em preguntaren

De vegades, per fomentar l’esperit

després.

de convivència precisem fer el cor fort. I practicar la mentida

Què anava a contestar-los jo, si

pietosa. I desfer-se de la sinceritat

la satisfacció els botava als ulls?

a ultrança. La sinceritat exagerada

Els vaig dir que sí, que m’havia

no és una virtut, sinó més bé un

agradat molt, que era una música

vici i fins i tot un acte de supèrbia.

deliciosa, quasi celestial. Ells no

Els tinc una por cerebral als que

saben –i preferisc que seguisquen

farden de sincers. «Jo li cante

ignorant-ho – que a mi, i salvant

les veritats a la primera llum del

les distàncies, m’ocorre el mateix

dia». Tremole sempre que escolte

que a Napoleó. Que la música

eixa afirmació. Perquè qui està

em pareix el menys molest dels

predisposat a cantar veritats

sorolls. Però un soroll, al cap i a la

a la primera llum del dia, no

fi. I la música que ix dels altaveus

sol donar-li voltes als temes. I

és, per al meu timpà, una tortura

ens soltes unes impertinències

inqualificable.

desproporcionades. On aniríem a parar si tots diguérem al proïsme el

No se m’amaga que ells instal·len

que pensem?

els altaveus amb la millor de les voluntats del món. Estic

Quedem, puix, que oficialment

convençut de que els obliguen

a mi m’encanta que els altaveus

inunden de música els carrers.

Si manifestara el contrari, els fallers m’agafarien mania. «És un “semao”»: no entén la festa.

Jo aspire a mantindre les millors relacions amb els fallers i tots els veïns del meu barri.

Als fallers, durant aquests dies se’ls pot permetre certes extralimitacions i certes contumàcies. Els fallers, a despit de la seua mania d’aclaparar-nos amb la música dels seus altaveus, són formidables. Ens donen una fermosa i edificant lliçó d’unitat, de perseverança, d’abnegació i de valenciania. És impressionant l’enginy que demostren inventant procediments per recaptar cuartos i cobrir l’ampli pressupost de despeses de les seues respectives falles. Les falles costen un dineral. Però ells, els fallers, no s’acovardeixen. Tot el contrari.

Cada any fan més falles. I cada any les fan més grans, més monumentals. S’estableix, entre les diferents Comissions, una competència lleial i estimulant, en l’esfera de les seues corresponents seccions. No sé com se les apanyen.

Però, tant al que es refereix a la p. / 63 /

qualitat com a la quantitat, les

falles han progressat com per

La festa ha realitzat, en tots

art de màgia. Entre la incipient

els aspectes, unes conquestes

època fallera, l’època en què els

insospitables. Açò és bo. Molt bo.

nostres avis eren uns pollastres

Alguns s’encaboten en conservar

xitxarel·los, i l’època actual, en què

les tradicions. I el fet important

els homes de la meua generació

no és conservar-les, sinó millorar-

tenen néts, existeix un abisme.

les. Per a conservar alguna cosa,

el que siga, no sols cal mantindre’l

vostés que, amb les falles arriba la

ben guardat, com si fos un mantó

primavera a València...?» Comenta

de Manila. Correm el perill de

algú. Immediatament va obtindre

que se’ns òmpliga d’arnes. Als

resposta: “Passe el que passe, les

conservadors, pel que sembla,

festes es celebraran amb tota la

aquest risc els té igual. Ells van a

seua esplendor. Vosté no sap bé

la seua.

com són els fallers”. Efectivament, els fallers no fan ni un pas enrere.

Crec que, per millorar qualsevol

Crec que no hi ha res, encara que

cosa, es fa precís sotmetre-la a

ploga a bots i barrals, susceptible

una evolució i adaptar-la a les

de fer-los desertar i no dur la festa

circumstàncies que ens envolten.

endavant.

Aquesta fórmula és la que han aplicat els fallers a les falles. No

Com no anem a perdonar-los que

s’han limitat a conservar-les. Les

donen en la flor de traure’ns a les

han millorades. Les han

huit del matí -o de la matinada,

engrandides. Les han

com sentenciaria un vetlador

multiplicades. I les

castís- dels braços de Morfeu,

falles se’ns mostren

amb les traques i els petards

vistoses i atractives,

de la despertà? Com anem a

per a sorpresa de

comptar amb ells que castiguen

propis i estranys.

les nostres pobres oïdes amb la música més o menys ratera dels

L’any passat, quan ja estàvem ficats

altaveus? Aconsegueixen allò que

en festes, els fallers caminaven

es proposen. I ho aconsegueixen

apesarats. Tenien la mirada fixa al

perquè, tots a una, donen un cop

cel. «Escolta tu, què ha dit l’home

de mà. Han convertit les falles en

de l’oratge? Va a seguir plovent...?»

una festa imparella , en una festa

«Crec que no. Pareix que ve un

de renom universal. Hi hauria

anticicló ». «Menys mal. La pluja

de seguir, en altres obstinacions,

ens està fent la punyeta ».

l’exemple d’unitat, disciplina,

«Si continua el mal temps, ens

ofereixen els fallers. Segurament

anem a divertir. No asseguraven

ens lluiria més el pèl. p. / 65 /

entusiasme i afany que ens

secci贸 major

comissió major junta directiva President / Ximo Muñoz Gómez / Vicepresidenta Adjunta / Nohemí Rodríguez Camps / Vicepresident de Festejos / Javier Vidal Martínez / Adjunts Delegació Festejos / Lorena Lujan Parra / / Rebeca Andrés Cifo / / Leyre Ferreiro Sainz / Vicepresident Econòmic / Andrés Fayos Ramírez / Adjunts Delegació Econòmica / Daniel Lluch Marco / / Lorena Miralles Molina / Vicepresidenta d’ Infantils / Laura Lujan Parra / Adjunts Delegació Infantils / Roberto Muñoz Romero / / Belen Más Castañer / / Susana Cuquerella Garrigós / Secretaria / Alicia Escudero Belenguer / Delegació de Publicacions / Maria Miralles Molina / / Ricardo Ruiz Sànchez / Delegació Activitats Diverses / Paqui Romero Lozano / / M. Vicenta Camps Merenciano / / Carolina Entreaigues Chust / Delegació de Monument / Miguel Arraiz Garcia /

vocals / Fina Albert Ivars / Toni Aramendía Polo / José María Belenguer Camps / Marta Bertolín Colilla / Marisa Blasco Payá / Paula Castan Arias / Patricia Chueca Adell / Ana De Castro Calvo / Isa Dengra Rodríguez / Iván Ferreiro Rodríguez / Cristian Jesús Ferrer Huercano / Maite Forés Baixauli / Joan Josep García Rosell / Noelia Garrigós Romo / Vicente Gil Orero / Ángela Guerrero Marqués / Ignacio Laguarda Portal / Domingo Llopis Ardid / Antonio Llopis Ardid / Marta Melis Aracil / David Mollá Galbis / Javier Ortí García / Eli Palma Ortiz / Alba Paya Crespo / Ana Mª Pérez Blasco / Paco Raga Francés / Pepita Rosell Martínez / Daniel Sala Madrid / Javi

p. / 69 /

Salcedo Hidalgo / Sandra Villanueva Merino /

col·la boradors / Jose Beleng uer Pastor / Maite Calvo Sobrino / Jose Francisco Carsí Navarro / Isabel Mar tínez Cerdán / José Antonio Rodríg uez Gil / Javier Serra Escrich / Lolín García Sancho / Félix Arenas Mar tínez / Ana Tamarit Pons / Enrique Saez Daroca /

recompenses majors Recompenses Junta Central Fallera Bunyol de Coure / Leyre Ferreiro Sainz / Ricardo Ruiz Sánchez / Javier Salcedo Hidalgo / Bunyol d’Argent / Lorena Lujan Parra / Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer / Jose María Beleng uer Camps / Daniel Lluch Marco /Nohemí Rodríg uez Camps / Recompenses comissió 10 Anys / Rebeca Andres Cifo / 25 Anys

p. / 71 /

/ Belen Mas Castañer / Javier Vidal Mar tínez /

falla gran cap buit nituniyo

onta la història, que hi havia una vegada en un país no molt llunyà un gegant que a més a més de saber molt i de molts temes, li agradava acumular moltes coses. Tant es va sentir atret per les seues possessions que cada vegada s’obsessionava més pel que podia aconseguir i cada vegada reflexionava menys. Tal va ser la seua ceguera, que una de les seues últimes idees va ser que volia tenir un cabell daurat com l’or, o millor dit, si poguera, li agradaria tenir un cabell d’or. Eixa va ser un dels seus últims pensaments que va tenir perquè una vegada va aconseguir

el seu somni, un cabell d’or, preciós

terra no molt llunyana ara era una

i daurat, es va quedar sense cap

muntanyeta més amb la que no

idea, es va quedar amb el cap buit.

entropessar.

Així, va perdre’s pel món durant

Quan ja tothom s’havia acostumat

molts anys pegant voltes i voltes

al nou relleu varen descobrir que

fins que es va parar, sense saber

dins d’eixe monticle hi havia una

d’on era i cap on anava, quiet amb

cova, un lloc ample i confortable

la mirada perduda.

on es podia resguardar del món exterior i guardar les idees per

Un dia, el van trobar uns éssers

crear un nou món propi. Però el

molt menuts anomenats homes,

que més va impressionar és que

i quan el trobaren els va agradar

quantes més idees s’aportava,

molt el que veien però quan

més cabien; quants més somnis

s’adonaren que no podien parlar

tenien, més imaginaven; quantes

amb ell, varen perdre l’interés per

més experiències vivien, més

eixe ser daurat. La lluentor ja no

records aconseguien, i sempre,

els enlluernava.

sempre, podien fer lloc per un altre pensament.

A poc a poc, el gegant es va diluir en el paisatge i el que un dia va

Així, on un dia hi havia un cap

ser el cap més admirable d’una

buit, ara no hi havia cap buit.

secci贸 infantil

comissió infantil / Saül Acarreta Lozano / Nora Acarreta Lozano / José Maria Belenguer Cuquerella / Izan Cebrián Mas / Neus Dengra Crespo / Pablo Domínguez Chueca / Carla Domínguez Chueca / Andrés Fayos Andrés / Carlota Fayos Andrés / Nicolàs Ferreiro de Castro / Aitor Gil Dengra / Dario Gil Dengra / Kilian Laguarda Santín / Naia Lluch Blasco / Ariane Lluch Blasco / Ivàn Lorente Ortí / Sergio Lorente Ortí / Pedro Javier Lorente Ortí / Sofía Muñoz Duran / Ricardo Muñoz Duran / Inmaculada Ortiz Forés / Adrian Peñas Rodríguez / Izan Platero Bernal / Paco Raga Sanjuán / Diego Raga Sanjuán / Vega Romero Mas / Belén Saez Alapont / Raquel Saez Alapont / Lluna Sala Paya / Dani Salcedo Sempere / Javi Salcedo Sempere / Alejandro Santolaria Saez / Toni Villar Ortí / Jorge Villar Ortí /

recompenses infantils Recompenses infantils Junta Central Fallera i internes Dist int iu de coure i insignia de la falla / Dario Gil Dengra / Inmaculada Ortiz Forés / Izan Platero Bernal / Daniel Salcedo Sanpere / Dist int iu d’Argent / Izan Cebrian Mas / Aitor Gil Dengra / Ariane Lluch Blasco / Jorge Villar Ortí / Distintiu d’Or (+ 10 Anys Falla) / Pedro Javier Lorente Or tí / Adrian Peñas Rodríg uez / Alejandro

p. / 81 /

Santaeulalia Sáez /

falla infantil

p. / 83 /

- ordena!

- no vull!

- Ordena!

- No vull!!

Ximo ha tornat a fer-ho. Ha aconseguit enfadar a son pare.

- Però si t’he fet cas! - Exclama contrariat.

- Què m’has fet cas? Si has convertit la teua habitació en una porquera!

- No és una porquera, és el palau de Frankenstein... Després de la batalla, clar!

- Jo t’he demanat que ordenes l’habitació, que guardares cada cosa al seu lloc. Els llibres a la prestatgeria, els blocs a la seua caixa, les pilotes a la cistella i els peluixos dins del bagul.

- I és el que he fet! - Respon indignat el xiquet.

- No et passes de llest!

- Què sí! Que vaig col·locar els llibres a la prestatgeria del Dr. Frankenstein, els blocs van formar el mur defensiu sobre la seua caixa, vaig preparar les boles de canó a la cistella i vaig tancar als peluts soldats i als enfuriats grangers a la presó. Però després van intentar escapar, van trencar el mur i no em va quedar més remei que atacar a canonades. Per a posar ordre, vaja.

Al pare de Ximo semblava que se li anaven a eixir els ulls del seu lloc.

- Vull que ordenes l’habitació! JA! - Val, Ara mateix!

I Ximo es posa a ordenar l’habitació.

Comença col·locant els llibres i mapes estel·lars a la prestatgeria de la cambra de comandament, els blocs quàntics sumen les seues forces en disposar-se junts, prepara els torpedes fotònics en la cistella i posa a cada membre de la tripulació al seu lloc... Benvinguts a l’estació

p. / 85 /

espacial... XIMO!

programa d’actes falles 2016 NOTA 1: Durant tots els dies de falles aquell que vullga podrà baixar a dinar al casal i passar uns bons moments amb la resta de fallers (preguntar preus a la directiva).

NOTA 2: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, com també i en la mesura del possible, seran anunciats pel circuit de megafonia instal·lat a la demarcació de la falla.

Març, Diumenge 06

Març, Diumenge 13

XXIX CONCURS DE PAELLES. La

17:00h. PRESENTACIÓ DE LA

falla donarà llenya, arròs, aigua i

NOSTRA COMISSIÓ: Enguany

el lloc per a fer-les així com 1 taula

anem a fer un acte diferent, divertit

i 4 cadires fins a fi d’existències

i elegant. En lloc d’anar a un teatre

(entrega per ordre d’inscripció).

farem la presentació a la nostra

Preu d’inscripció 10€. (Passar pel

carpa que estarà engalanat per

casal a apuntar-se). Les tres millors

l’ocasió. Iniciarem l’acte amb una

paelles obtindran premi.

passacarrer pel barri on el nostre president Ximo Muñoz arreplegarà

18:00h. Yincana pares i fills.

a cada faller a la seua casa.

Març, Dissabte 12

A les 18:30h. arribarem a la carpa per a disfrutar d’un espectacle

SOPAR DELS AMICS. A les 21:30h.

preparat per l’ocasió i realitzar la

vine amb tots els teus amics a

Solemne Presentació de la nostra

sopar a la falla i passarem una

Comissió.

divertida nit. Quants més siguem millor ho passarem!!

A les 20h. còctel per a tots els assistents.

Els fallers pagarem 6 € i els nostres amics tan sols la voluntat i el bon humor per a disfrutar d’una nit única.

La resta de coses les ficarà la falla, ballarem amb moltes ganes i ens entrenarem per a la setmana de falles amb la DISCOMÒBIL a càrrec del nostre DJ resident en aquestes falles “DJ MARCOS”.

Març, Dilluns 14

Març, Dimarts 15

17:30 Concentració al casal de tota

8h. Plantà de la falla infantil

la Comissió Infantil per arreplegar

“ORDENA! NO VULL!” de Javier

el ninot de la falla infantil a

Molinero (Sr. Mixuro).

l’exposició. Tots haurem de portar un barret el més lluidor possible,

14h. Dinar al casal (imprescindible

perquè al tornar a la falla...

apuntar-se a la llista del tauló del

farem un Concurs de Barrets!!. El

casal).

guanyador /a serà el REI/REGINA DEL BARRET durant totes les

17:30h. Berenar i començarem

falles. Es valorarà l’originalitat.

a assajar per a la “PERCU-

Els papis i mamis no han de dur

MASCLETÀ” del dia 19.

berenar perquè la falla convidarà a berenar.

18h. Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran.

21h. Sopar infantil, recorda portar l’entrepà!!

21h. Sopar infantil oferit per la Falla i entrega de les recompenses

22h. Sopar de pa i porta per a tota

de JCF als membres de la Comissió

la Comissió Major.

Infantil.

23h. BINGO.

22h. Sopar oferit a tota la comissió major pel nostre president XIMO MUÑOZ I GÓMEZ. S’aprofitarà l’acte per fer entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra

p. / 89 /

comissió.

Març, Dimecres 16

Març, Dijous 17

11h. Xocolatà per als xiquets i

9:30h. En cas que premiaren la

esmorzar per als majors. En acabar,

Falla gran, tota la Comissió Major

activitat “PINTA LA TEUA FALLA”.

(i infantil), es presentarà al Casal,

Entre tots farem un gran mural,

amb el vestit de gala per anar a la

amb pintura de dits, que decorarà la

Plaça de l’Ajuntament a arreplegar

nostra carpa. També assajarem per

el premi acompanyats per la Banda

a la “PERCU-MASCLETÀ”

de Música. Al tornar ens farem un refrigeri per a prendre noves

14h. Dinar al casal (imprescindible

energies. Si no tenim premi a les

apuntar-se a la llista del tauló).

11h. prepararem un esmorzaret.

16h. En cas de premi, concentració

14:00h. Dinar al casal

de tota la comissió per arreplegar

(imprescindible apuntar-se a la

el guardó de la nostra falla infantil.

llista del tauló).

17:30h. Berenar i KARAOKE INFANTIL

19h. Concentració al Casal, perquè tots els membres de la Comissió,

21h. Sopar de la comissió Infantil,

desfilem ordenadament fins la

pa i porta.

Plaça de la Verge i fer l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels

22h. Sopar de pa i porta per a tota

Desemparats, acompanyats per la

la Comissió Major.

nostra Banda de Música.

23h. 23h Disfrutarem del nostre

22:30h. Sopar de la comissió

grup de teatre amb l´obra:

infantil i major, pa i porta.

“GENUINO SABOR A CAMPO” de l’autora Mari Luz Cruz.

23:30h. Discomòbil.

00h. KARAOKE FALLER (els fallers

4h. Ressopó.

que vullguen participar han d’apuntar-se a la llista per a optar als nostres premis)

Març, Divendres 18

Març, Dissabte 19

11h. Xocolatà.

8h. Superdespertà.

11.30h. Parxís gegant i jocs

9h. Xocolatà. Última de l’exercici.

populars. En acabar continuarem assajant la “PERCU-MASCLETÀ”

11:30h. Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora

13h. Vi d’honor oferit als nostres

cercavila en honor al nostre

col·laboradors, anunciants i els

Patró per tota la demarcació

pares dels nostres infantils.

acompanyats per la Banda de Música.

13:30h. Globotà oferida per Adrià Peñas Rodríguez (President

12:30h. Missa de sant Josep a la

Infantil 2014-2015)

nostra Parròquia

14:00h. Menjarem al casal

13:30h. Mascletà

(imprescindible apuntar-se a la llista del tauló).

18:30h. Concurs de disfresses infantil i super “PERCU-

16h. Castells inflables per a tots els

MASCLETÀ” infantil.

xiquets de la comissió i del barri.

21h. Sopar d’entrepà infantil.

17h. Berenar infantil per als fallers.

Quan acabem de jugar assaig de la

22h. Cremà de la falla infantil.

“PERCU-MASCLETÀ” del dia 19.

22:30h. Sopar d’entrepà de la 21h. Sopar infantil de pa i porta.

comissió major.

22h. Sopar de la comissió major

24h. Sempre que els bombers ens deixen... Cremà de la falla gran.

23:00h. Discomòbil

p. / 91 /

4h. Ressopó.

himne de la falla

En mig de quatre cantons es va plantar una falla i els carrers que estaven tristes esclafiren com la traca al vore nostra il.lusió.

Als compasos del faller entre llum, color i flors portarem nostra alegria com ensenya del amor que’n tenim per nostres festes.

(TORNADA) Falla de Castielfabib, tu seràs nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glòries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castielfabib, cantarem tots molt units i a les 12 de una nit te adorarem entre les flames.

¡Vixca València!

p. / 95 /

records de les falles

Comissi贸

Crida

Sant Josep

Taller de desitjos

p. / 99 /

Teatre presentaci贸

Pinta la teua falla

Falla gran

Forces armades

Ninot Infantil

Disfresses infantils

Mostra llibrets Gandia 2015

p. / 101 /

Falles amb pluja

Falla gran

p. / 103 /

Falla infantil

Presentaci贸

Recollida ninot major

Recollida de premis

Recollida ninot infantil

San Vicent

p. / 105 /

Recollida ninot major

p. / 107 /

memòria de l’exercici

10 Abril 2015 - Junta de Dissolució Com després de cada exercici, el dia 10 d’abril la Junta directiva de l’exercici 2014-2015 es va dissoldre. Vam acomiadar a la nostra presidenta dels últims tres anys: Nohemí Rodríguez Camps i la seua directiva. A continuació començàrem l’acte d’elecció del nou president, però ningú volia fer-se càrrec de la nostra xicoteta comissió. Per tant, es va posposar la junta d’elecció de president.

17 Abril 2015 - Junta Elecció President Aquella era la nit, necessitàvem al nostre president. Ningú va alçar la mà, en la primera ni en les successives crides. Teníem un gran problema. Es van produir algunes converses entre els membres de la comissió per trobar una solució.

I finalment vam convéncer a Ximo Muñoz Gómez. Qui millor que ell per començar un nou any faller amb il·lusió? Ell, fundador de la nostra comissió i No va ser fàcil, però ho aconseguírem. Gràcies Ximo, sense tu no seríem.

p. / 111 /

amb gran devoció per aquesta festa, ens va dir que sí, que volia ser president.

24 Maig 2015 - Apuntà Començàrem l’any faller amb força, amb l’apuntà. Durant tot el dia hagueren activitats: per als xiquets el taller Sr. Potato, jocs al carrer... I per als majors dinar i concurs de gyn tònics. Amb un jurat i uns guanyadors de categoria.

27 Juny 2015 - Festa de Sant Joan Per aquestes dades sempre celebrem el dia de Sant Joan. Activitats d´aigua per als xicotets (i no tan xicotets), sopar al carrer, rifa de pernil i música per als més balladors... Va ser, en resum, un dia perfecte en companyia de tot el barri. I com no, com a colofó final, la Miguel Arráiz, Ricardo Ruiz i amics.

p. / 113 /

foguera de Sant Joan realitzada pels fallers

27 Setembre 2015 - Benvinguda Post-Vacances Després de tot l’estiu sense falla organitzarem una festa per a donar la benvinguda al nou curs. I com vam fer aquesta festa? Com ens agrada a nosaltres, passant tot el dia al casal, amb campionats de truc, parxís i futbolí i amb els nostres infantils decorant el que anava a ser el seu raconet per a la resta de l’any.

30 Octubre 2015 - Halloween Com ja venim fent un parell d´anys, aquest dia celebràrem Halloween.

Els xiquets jugaren a “tr uco o trato” amb els comerciants del barri ataviats amb les seues disfresses. I després al casal la Delegació d´Infantils i Festejos superar per a poder eixir d’ell.

p. / 115 /

havien preparat un túnel del terror amb diverses proves que haurien de

14 Novembre 2015 - Acomiadament President Infantil I finalment va arribar el dia de l’acomiadament del nostre president infantil de l’any 2014-2015, Adrià Peñas Rodríguez. Durant l’últim any, sempre acompanyat per la seua cosina i presidenta Nohemí, han sigut els màxims representants de la nostra comissió. Per tant, es mereixia una gran festa per a dir-li adéu.

El so de la traca indicava l’arribada d’Adrià al casal. Tota la Directiva i en especial la Delegació d´Infantils estàvem nerviosos perquè tot eixira bé.

Adrià va ser rebut amb un fort aplaudiment per part de la seua comissió infantil i la resta de gent. El casal estava engalanat amb temàtica robòtica com li agrada a ell. El berenar eren entrepans amb forma de cares de robots i unes figures gegants ocupaven els cantons del casal.

L’acte protocol·lari va començar amb unes paraules de la seua cosina Nohemí i després parlaren dos amics fallers seus: Pedro i Alejandro. A continuació, Adrià digué unes paraules a la seua comissió per acomiadar-se.

La delegació d’infantils li havien preparat una projecció que feia un resum del seu any com a president i una sorpresa… Un mag que feia somriure a tots grans i menuts.

sigut president infantil de la nostra comissió.

p. / 117 /

Va ser una vesprada molt entretinguda. Et donem les gràcies Adrià per haver

20 Novembre 2015 - Presentació d’esbossos Va ser una nit que esperàvem il·lusionats, anàvem a conèixer com serien les nostres falles!!

Els artistes de Nituniyo i de Senyor Mixuro ens acompanyaren durant un intrigant sopar on finalment ens contaren el projecte de les falles: “Cap buit” per la falla gran i “-Ordena! –No vull!” per la infantil.

Explicaren les seues idees principals, però encara deixant moltes qüestions en l’aire perquè la plantà siga sorprenent. A més, es va produir la firma de contractes de les falles 2016.

18 Desembre 2015 - Festa de Nadal Arribava el Nadal i al casal esperàvem una visita molt important, el Pare Noel. Per això cantàrem nadales i ens disfressàrem de pastorets i angelets per a rebre’l. A més a més, representàrem el portal de Betlem. Finalment, el Pare Noel va aparèixer i va atendre a cadascú rebut el que li van demanar.

p. / 119 /

del xiquets. Esperem que hagen

guia comercial

p. / 123 /

p. / 125 /

p. / 127 /

p. / 129 /

p. / 131 /

p. / 133 /

p. / 135 /

p. / 137 /

p. / 139 /

p. / 141 /

p. / 143 /

@FCastielfabib #llibretcastielfabib16 #ambivalència

Escaneja aquest codi amb el teu dispositiu i gaudeix del nostre llibret en format digital