Llibret falla Castielfabib - MarquĂŠs de Sant Joan
crèdits Edita / Falla Castielfabib – Marqués de Sant Joan / Coordinació / Ricardo Ruíz Sánchez / María Miralles Molina / Maquetació / Yogur de Fresa / Fotografia / Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan / Ricardo Ruíz / Noel Arraiz / / Xavier Serra / Fotografiarte / Alejandro Lagarda / Mercedes Navarro / / Iván Tortajada / Senyor Mixuro / Nituniyo / Patricia Chueca / Col·laboradors / Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan / Miguel Arraiz / Xavier Serra / / Nohemí Rodríguez / Justo Serna / Alejandro Lagarda / Mercedes Navarro / / Rafael Ferraro / Iván Tortajada / Senyor Mixuro / Nituniyo / Maite Calvo / Belén Más / Assesoria lingüística / Ricardo Ruíz / Xavier Serra Escrich / Impressió / Yogur de Fresa / Tipografies utilizades / Aleo / Metropolis 1920 / Langdom / Depòsit legal / V-185-2015 / Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info) El present llibre ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià
índex 00 Pròleg / Ricardo Ruíz / p. 6
01 Guerra i fira. l’estètica fallera / Justo Serna / p. 10 02 Per tal d’acabar d’una vegada per sempre amb la falla clàssica / Alejandro Lagarda / p. 22 03 Ciutat, art efímer i falles i+e / Mercedes Navarro / p. 30 04 ¿Falles experimentals? / Rafael Ferraro / p. 44 05 Falles infantils: reaprendre materials, tècniques i processos / Iván Tortajada / p. 52 06 Els fallers són fabulosos / Jose María Arraiz / p. 60
07 Secció Major / p. 66 08 Falla gran. Cap buit nituniyo / p. 72 09 Secció Infantil / p. 78 10 Programa d’actes falles 2016 / p. 86 11 Himne de la falla / p. 92 12 Records de les falles / p. 96 13 Memòria de l’exercici / p. 106
14 Guia comercial / p. 118
salutació del president
stimats Fallers, Veïns i Amics. Qui m’anava a dir que després de tants anys i en tot el meu bagatge faller, tindria novament l’oportunitat de posar la meua experiència al servici de la meua volguda Falla. Molt ha plogut i grans han sigut els canvis pels que hem passat, però ací estem, en el mateix casal que ens va vore nàixer fa 37 anys, tota una vida per als que van nàixer en nosaltres. Quants records vénen a la meua memòria! Fallers, veïns, en total,
amics que van lluitar al meu costat
cal estar obert a noves idees, que
per aconseguir per al nostre barri
sense perdre de vista els objectius
un lloc on treballar per les nostres
ens porten al mateix lloc per altres
arrels i tradicions, perquè això és
camins.
sense cap dubte “La Falla”. També he aprés que no es guanyen No sé si em creureu, però a estes
guerres abandonant batalles i que
altures de la meua vida, no estava
les coses es canvien des de dins,
en els meus plans posar-me al
lluitant i treballant, dialogant i
capdavant d’una moguda com esta,
convencent.
perquè, alguns ho sabeu, no és gens fàcil portar a bon port un projecte
En estos 36+1 anys de falla, molts
com el de mantindre una comissió
sou els que heu format part de la
fallera en pocs recursos com la
mateixa, en algun moment, a tots
nostra i en els temps que corren;
vosaltres i al barri en general, vos
però després de l’esforç realitzat per
demane que ens ajudeu a conservar
tots els jóvens a qui vaig vore nàixer
el que un dia vam posar en marxa.
i que des de fa temps s’estaven encabotant en mantindre-la viva no
No sabeu com és de gratificant viure
vaig tindre valor per a deixar que
en un barri en què baixar al carrer és
s’afonara.
sinònim d’anar a vore els amics.
Possiblement i com molts sabreu
Vos espere estes Festes.
no és el meu ideal de Falla, però he descobert que la vida canvia i
Salutacions per a tots.
dóna moltes voltes, que no sempre Ximo Muñoz Gómez p. / 5 /
s’està en possessió de la veritat i que
pròleg Ricardo Ruíz Estudiant d’Arquitectura per la Universitat Politècnica de València. Participa amb diversos col·lectius de la ciutat. Faller.
Comissió alçant el monòlit de la pel·lícula ‘2001 una odissea en l’espai’ l’any 2011
n el món de les tradicions pareix que tot està establit, que hi ha unes normes invariants que les donen unitat i que tots hem de creure i acceptar com a veritats inamovibles. Es tracta de terrenys pantanosos, arenes movedisses, on estranyes forces i inèrcies t’espenten al immobilisme, a un suposat origen que tot ho justifica però que no és real. No obstant això, no existeix la possibilitat que en qualsevol manifestació cultural coexisteixen distintes mirades, lectures o significats? No és una mirada
plural la que permet que més gent
El resultat: amor i odi, il·lusió i
participe? Són les falles, tal com
por, èxit i fracàs, al cap i a la fi,
les coneixem, un punt de trobada,
visions enfrontades dins i fora del
d’integració o de vertebració
col·lectiu faller, que han tret a la
social?
llum idees i acalorats debats. Sis anys després que la comissió
La idiosincràsia de les falles, la
apostara per aquest camí,
seua realitat efímera, ha permés
reflexionem. “Ambivalència” o
la seua evolució i adaptació
distintes formes d’entendre la
estètica amb el pas dels anys. En
falla. Un debat segueix obert, dues
el context actual, les anomenades
Valències que vivim la nostra
falles experimentals han tingut
festa.
un rerefons teòric que ha intentat fer evolucionar alguns aspectes de la festa més enllà de qüestions estètiques, ja que també han p. / 9 /
abordat qüestions ètiques de fons.
guerra i fira. l’estètica fallera Justo Serna Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de València especialitzat en Història Cultural i Historiografia. Articulista en ElPaís i escriptor de nombrosos llibres. Autor del blog “Los archivos de Justo Serna”.
s un baró de rostre angulós. És un home jove, els trets i perfils del qual li donen un aspecte certament viril. El front és prominent i destapat, com si una incipient alopècia l’aclarira. L’orella és de traçat gran, amb un lòbul que s’estén. El nas, amb orificis molt negres, descriu una línia perfecta, incisiva, un ariet. La conca alberga un ull que endevinem ametlat, protegit per l’arc supraciliar. Ara, la parpella està entretancada.
L’individu pareix entregat al son
quelcom que suavitza dit port.
o a un plaer pròpiament sensual.
Potser eixe clarobscur que exagera
El seu rostre sever, quelcom
la distribució de la llum i les
encarcarat, no afegeix cap dada.
ombres? L’individu està exposat
Al observar el detall d’esta imatge
al sol, d’això no hi ha dubte, i això
no podem saber el que ocorre fora
accentua l’ombreig: les brillantors
de camp. Imaginem: entretanca les
del seu rostre il·luminat els veiem
parpelles per a apreciar millor un
com a retocs de maquillatge.
so que embriaga. Un himne, una
Les celles pareixen dibuixades,
marxa militar, una cançoneta?
excessivament perfilades; les
Els himnes s’escolten amb el
pestanyes són llargues i el
mentó alçat, mostrant respecte i
replegament dels llavis és molt
aplom marcial. Imaginem: el baró
carnós. Ara bé, el que li dóna un
reptador atén i es conté. Eixe
aspecte menys viril és la peça amb
mentó, justament, allarga el rostre
què es cobreix el cap (una còfia, un
confirmant la seua masculinitat.
bonet?), peça de què pengen eixes borles que distingim.
esta imatge viril que desmenteix
Recorde Tu rostro mañana, de
el seu aspecte petri; quelcom
Javier Marías. Hi ha allí, en eixa
que revela trets quasi femenins;
novel·la, un personatge cridat p. / 13 /
No obstant això, hi ha quelcom en
Rafita, algú detestable per al narrador. Certa nit, Rafita acudeix a una discoteca londinenca tocat amb una còfia, un complement absolutament incongruent i anacrònic del que Javier Marías escriurà pàgines divertidíssimes. Però en esta imatge que ara tenim al costat no veiem cap anacronisme. Les borles, per exemple, pareixen formar part d’una indumentària preceptiva. De quina indumentària estem parlant? Ampliem una mica la imatge, un nou detall.
Brindant? Està brindant? Ara
castanyola. Sobre 1830 eixa còfia
ho veiem millor. Qui apareix en
es comença a substituir per una
esta imatge està vestit amb un
xicoteta montera adornada amb
tratge d’inspiració goyesca. És un
borles, que evolucionarà fins a
matador brindant un bou? Per
convertir-se en l’actual”.
descomptat, el seu aspecte pareix el d’un torero amb montera,
És a dir, que si porta còfia i
o alguna cosa així. Potser ha
borles no porta montera. Per
conclòs el paseíllo i s’entrega
tant, no és un torero que s’abille
amb recolliment i seriositat
preceptivament. No pot estar
al respectable. Ja ho sabem:
brindant amb montera. Veiem
el brindis és un ritu amb què
l’escut de València en l’angle
s’ofereix la mort del bou a una
inferior esquerre. Això significa
persona triada. O la feina en el seu
que esta imatge al·ludix a un
conjunt. Però, anem, és la mort
festeig local. No sabem si és una
de l’animal la sort que es brinda
correguda en la Plaça de Bous de
amb major implicació. El matador
València. Engrandim el detall.
s’escabella i ofereix la montera.
Noves dades, noves informacions,
Per exemple, a tot el públic.
ens permetran completar la perquisició.
Però no. Hi ha indicis de que açò no pot ser així. Si ho observem bé, este no pot ser un torero malgrat el seu aspecte goyesc. Si porta còfia o bonet, no pot tocar-se amb montera. Sobre la indumentària del matador llig en Mundo Toro: “Quant al tocat del cap es comença a emprar la típica còfia de malla negra, que envolta el cabell i ho arreplega en trena sobre el bescoll. Esta còfia es fixa amb un mocador o cinta de seda negra, la qual amb p. / 15 /
els anys es convertiria en l’actual
Ara comencem a veure-ho millor.
al sol-, llavors sorprenen la llangor
El personatge és un valencià de
o l’èxtasi, eixos ulls tancats. O no:
vestuari, un presumpte hortolà
ara em pareix que eixa parpella està
abillat de torrentí, no de torero.
entreoberta. En fi...
Sobre un fons de fanalets i banderes victorioses amb l’àguila imperial, fa
1939. La oscuridad al final del
la salutació falangista. Quaranta-
túnel. Tot el que precedeix ho
cinc graus preceptius? Hem de
he anat pensant i escrivint per
suposar que acaba de cridar ¡Arriba
a arribar al que volia examinar.
España! O que està a punt de
Anys enrere, en 2009 precisament,
vociferar-ho. Torne a mirar l’ull de
en la Facultat de Geografia i
l’apòcrif hortolà. La disposició de la
Història de la Universitat de
parpella pareix incongruent. Si està
València es van desenrotllar
cantant l’himne falangista -el Cara
unes Jornades Internacionals.
Van tindre lloc els dies 23, 24 i 25 de novembre. El títol: 1939. La oscuridad al final del túnel. Va ser un programa certament ambiciós amb conferències, taules redones i projeccions de pel·lícules. Entre altres, van acudir experts com Julián Casanova, Gabriele Ranzato o Ronald Fraser. I el cartell de les Jornades és este que baix
p. / 17 /
reproduïsc.
Ara creiem entendre-ho tot, no
Què és el que ens mostra? Doncs
és cert? Algú pot reprotxar-me
una representació de les adhesions
aquest llarg excursus. He jugat
polítiques. Una institució,
amb vostés? No exactament. El
l’Ajuntament de València, adopta
que he fet esmicola el que l’ull
una iconografia renovada, d’acord
veu o el que creiem veure, el que
amb el règim de Franco, nascut
immediatament solem pensar.
de la Guerra Civil. S’anuncia,
Passem del detall al sencer, de la
en efecte, la Feria de Julio, que
part al conjunt, i de sobte pareix
organitza la corporació, i en el
tot aclarit. El primer pla del rostre
faldó del cartell original s’afegeix
es prestava a interpretacions
una llegenda que comença dient:
potser equivocades. És així? Quan
“Festejos en conmemoración del
veiem el pla general, creiem
Glorioso Alzamiento Nacional”.
entendre-ho tot. En realitat,
Els autors del cartell original
encara hi ha més. El dit pòster és la
són Bellver i Diago, il·lustradors
recreació d’eixe altre que va veure
acreditats de la València dels anys
la llum només acabar la Guerra
trenta. Ambdós eren professor i
Civil, amb eixe lema que figura
auxiliar respectivament de l’Escola
en la part esquerra inferior: “1939
d’Arts i Oficis i formen part d’una
Año de la victoria”. El primitiu era
destacable aportació valenciana:
un cartell anunciador de la “Gran
la de la il·lustració gràfica. Llig en
Feria de Valencia”, del 17 de juliol
Abc una nota breu corresponent al
al 2 d’agost de... 1939.
dijous 12 de febrer de 1931. És una
notícia local. “Valencia 11, 10 de la mañana. El Jurado municipal del concurso de carteles anunciadores de las ‘fallas’ en las próximas fiestas de San José, ha concedido el premio al boceto presentado por los Sres. Bellver y Diago, profesor y auxiliar, respectivamente, de la Escuela de Artes y Oficios”. En els arxius de la Junta Central Fallera es conserva el cartell definitiu. És este que baix
p. / 19 /
reproduïsc.
Hi ha foc i crida, i sobretot hi ha un avenir que estava encara per definir-se. No havia arribat la República i, per descomptat, no hi ha cataclisme algú. No hi ha un feixisme que aguaite. Com tampoc ho havia, mesos després, quan l’Ajuntament convoque a la Fira de Juliol, la corresponent a 1931. Un cartellista acreditat és l’encarregat de convocar als estiuejants per a disfrutar de les gaubances públiques. És Josep Renau. S’acaba d’afiliar al Partit Comunista d’Espanya.
Vista la història des de hui, deia jo
no impresa. Planeja, sí, sobre els
mateix en un article alguns anys
cartellistes valencians. Cavil·le
arrere, tot el seu procés pareix
sobre això i eixe fet em commou i
obvi i el seu curs, inevitable. No
m’angoixa. Quina impressió dóna
obstant això, res hi ha garantit
saber estes coses, quina felicitat es
per endavant i qualsevol cosa
va perdre, quins projectes sensats
aconseguida, qualsevol bé per
es van arruïnar, quina esvalotada
modest que siga o qualsevol
inconsciència.
avantatge tenaçment conquistat poden extingir-se, malmetre’s, com eixa alegria republicana amb què Madrid festejava el nou règim i que després va acabar en amargor. Creiem possible fer-nos un destí i de sobte descobrim que tot designi només és un privilegi fortuït o una xiripa menuda. Tot allò que importa, com l’amor, com la democràcia, com la millora personal, tarda en arribar, cal ocasionar-ho i, una vegada aconseguit, pot perdre’s. No sabem què ens espera i eixe fet trivial cobra retrospectivament un dramatisme fatal, un auguri de desastre. La història està succeint i la gent menuda no sap què li va a oferir el futur. Eixe futur planeja sobre ells davall la forma d’una p. / 21 /
Guerra Civil encara impensada i
per tal d’acabar d’una vegada per sempre amb la falla clàssica Alejandro Lagarda Membre de l’Associació d’Estudis Fallers “AdEF”. Historiador de l’art per la Universitat de València. Autor del blog “Un Nou Parot”. Faller.
arlar de classicisme en Falles és una absoluta fal·làcia. Mai no ha existit un model únic, inequívoc i continuat a nivell formal i estructural de realitzar falles al llarg de la història. En tot cas, han existit tendències, estils o maneres. Un fet ben diferent és que artistes rellevants o determinats models hagen creat escola o s’hi hagen autoimposat com la clau de l’èxit. Però mai no s’ha donat un model perfecte de falla –per molt que algunes veus insistisquen- que puga ser considerat com la “vertadera falla”. És un argument tan feble que cau pel seu propi
pes. Les falles són un art viu sense
L’avantguarda, en la majoria de
major condicionant que el fet de
casos, actua com una reacció
tenir un discurs, un contingut
conscient al model imposat o
crític –satíric o no- i poder ser
autoimposat.
cremades durant la nit de Sant Josep. Per açò no puc comprendre
No podem parlar en termes propis
que, malgrat eixa llibertat, es tinga
d’uns moviments o llenguatges
tanta por a exercir-la.
artístics completament aliens tan allunyats cronològicament i
existeix un classicisme –o millor,
ideològicament del que la realitat
paradigma- és impossible que
de les falles suposa. Tenint en
existisca una avantguarda de l’art
compte, a més, el general retard
faller. L’avantguarda naix per la
que la majoria de propostes
necessitat d’un enfrontament
falleres, fins i tot aquelles que
contra un model que, per diverses
ens semblen més alternatives,
raons, resulta antiquat i poc útil.
manifesten respecte a la creació p. / 25 /
a la realitat del format faller i De la mateixa manera, si no
contemporània. Molt puntualment,
de base per a la crítica. Intentar
les falles han begut de la realitat
analitzar o comprendre aquest
del context artístic espanyol
format amb la pueril dicotomia
contemporani. Però quasi
de clàssic –o pitjor, barroc, com
sempre ho han fet de manera
si molts d’aquells que ho diuen
superficial, sense acceptar o sense
saberen el que és- o experimental
entendre el discurs que subjau
i/o avantguardista, és un error.
al desenvolupament d’un estil. Assumim que la desconnexió
Primer perquè tal dicotomia és
amb la realitat de la creació
falsa. No existeixen dos models a
contemporània és un fet. I no és
manera de compartiments estancs
necessàriament un problema.
i irrenunciables. En segon lloc, perquè parlar en aquests termes
Les falles han funcionat no amb
supedita a un determinat tipus
unes lleis però sí amb unes inèrcies
de creacions falleres a les quals
que han generat mites i models.
es considera residuals enfront
Inèrcies que, d’altra banda, han fet
d’un altre model majoritari amb
manifestament impermeable el
notables fissures que s’empra per
format al fet que, amb excepcions
a designar el que una falla ha de
i no sempre ben acceptades per
ser. En tercer lloc, perquè les falles,
un públic generalment ranci,
com acabem d’indicar, necessiten
creatius, en principi aliens, puguen
ser analitzades en el seu propi
aportar el seu bagatge sense
recorregut. Necessitem, igualment,
trencar completament les seues
uns termes que trenquen amb
particularitats però contribuint a
eixa fal·làcia i que permeten
la seua evolució.
valorar de manera més justa totes les aportacions del format faller
Només acceptant i assumint
independentment de les nostres
les falles dins de la seua pròpia
preferències personals. Perquè,
evolució històrica i estètica, podem
desgraciadament, en les falles el
realitzar una autèntica teoria
gust personal i intransigent ha
d’un art l’arrel del qual, com ja
exercit com a jutge i sentinella.
vam dir, és la construcció d’un
Açò explica, entre moltes altres
discurs, figuratiu o no, que serveix
coses, el desastre que els premis
suposen cada any. Uns premis,
opta per la construcció ascensional
d’altra banda, inútils i que no han
o piramidal. A partir d’ací, la
fet més que engreixar els prejudicis
varietat d’“escoles”, estils o
i l’estretor de mires.
propostes és quasi tan gran com la de creatius dedicats a treballar
En tot cas, si volem emprar uns
en el format. Per tant, pense que
termes pràctics però que eviten
eixe model hegemònic es basa més
–dins de les possibilitats- elaborar
en una qüestió estructural que en
un discurs a partir d’un judici
l’apartat formal o en la finalització
de valor moltes vegades negatiu,
material de les peces. No obstant
seria més apropiat parlar d’un
açò, l’estètica, per ser allò que
model de falla hegemònica.
resulta més evident, ha estat quasi
Un model més o menys estès,
sempre l’únic element a jutjar. Un
encara que no inequívoc, basat
altre gran error.
desenvolupament seqüencial del
Al costat del model hegemònic
contingut i que, estructuralment,
existeix un altre tipus de falla, p. / 27 /
en el representacionalisme, el
classificada generalment com
“experimental” a través de nous
a experimental, que trenca el
premis ho fa encara més evident.
model més habitual. Crec que
De totes maneres, aquestes falles
eixa ruptura ha existit, amb
que apareixen com si foren una
major o menor intensitat –amb
resposta –pel fet de diferenciar-
casos ineludibles com el de R.
se, sobretot estructuralment- a
Rubert- al llarg de tota la història
les característiques del model
de l’art faller. És cert que, en
hegemònic, són falles per dret
l’actualitat, l’existència d’una
propi. Ningú té l’autoritat de dir
etiqueta i l’homologació d’allò
que el que es planta no és una falla.
El contingut i el foc existeixen. No
Aquests dos models són realitats
hi ha raó per a desqualificar-les. I,
artístiques líquides que poden i
en moltes ocasions, sense el més
deuen conviure. I no són pocs els
mínim argument. Hi ha massa bilis
exemples d’obres que, partint del
i poca reflexió en aquest àmbit.
model hegemònic, ho han estirat sense trencar-ho, per tal d’aportar
El model que actua com a resposta
projectes interessants que han
ha trencat estructuralment la
fet evolucionar, des de dins, a
falla, amb aportacions de caràcter
la falsa falla clàssica. Creatius
autoral –per tant, la possibilitat de
com Carlos Corredera han sigut
generar una “escola” es dilueix- i
responsables d’algunes de les
per part de creatius que, formats
més recents obres mestres en el
al marge dels ressorts propis del
panorama artístic de les falles i
model hegemònic, han alliberat
de les fogueres. Comptant amb
per a la nostra sort les possibilitats
artistes constructors formats en
d’un format que, de tant mirar-se a
tallers, aquests creatius han exercit
ell mateix, s’ha esgotat.
com a directors del projecte, dotant d’homogeneïtat a l’obra i ampliant
En cap cas, els que defensem
les possibilitats estètiques i de
l’existència d’eixes altres falles
contingut del format per beure
mai no hem volgut que els nous
de les més diverses fonts. Malgrat
models substituïsquen al vigent.
els seus defectes en la consecució
Al contrari. No volem substituir un
material del projecte, “Altres
sistema per un altre. Simplement
formes de vida, altres formes de
volem gaudir de la varietat
ser” (Na Jordana, 2015), per a mi
possible. Que ambdues possibilitats
resulta paradigmàtica en aquest
–i tots els matisos entre ambdues-
sentit.
interactuen i permeten una major evolució. De fet, algunes de les
Més enllà del valor formal, de
propostes més interessants a nivell
l’odiosa “bonicor”, les possibilitats
faller dels últims anys, al marge de
són múltiples. Aprofitem-les. Falta
l’espectacle de les grues, els volums
una voluntat global. Però tot, amb
o el focus mediàtic; les tenim en
valentia, és possible. p. / 29 /
eixes altres falles.
ciutat, art efímer i falles i+e Mercedes Navarro Arquitecte per la Universitat Politècnica de València, experta en la difusió i investigació de la ciutat. Autora del blog “Brutalment Valencià”.
na definició clàssica de l’art seria, en essència, la d’un element artificial amb una voluntat comunicativa. Aquest concepte s’ha vist més o menys inalterat des del principi de la humanitat, no obstant això, l’artista sí que ha vist com la seua situació en la societat ha anat canviant al llarg dels segles. És durant el Renaixement quan es desvincula l’artista de l’artesà i és, a dia de hui, quan l’artista té la llibertat que li permet el mercat per a crear. Açò em planteja la següent qüestió: tots els artistes fallers creen art? O, almenys, ho fan en tots els seus monuments?
falles que es planten siguen art en
a l’espectador després d’admirar
si mateixes i per si mateixes. És la
o d’experimentar una obra. Des
unió de totes elles el que genera
del meu punt de vista i seguint
una modificació de l’espai públic
aquest criteri, no totes les falles
en el qual ens relacionem els
que es cremen el 19 de març
habitants de la ciutat. El canvi d’ús
aconsegueixen aquest impacte en el
d’aquest tauler de joc del nostre dia
visitant. M’atrevisc a dir que aquest
a dia és el que fa que el conjunt de
fet ve directament relacionat amb
totes elles siga considerat art. Per
dos condicionants, d’una banda,
què? És experimentant en el seu
amb el fet que l’artista faller ha
conjunt quan ens veiem alterats:
de menjar i d’altra, l’escala de
veiem d’una altra forma la nostra
prioritats que tinga la comissió que
ciutat, descobrim noves formes
l’haja contractat.
d’experimentar-la. Ens canvien.
Amb tot això, tampoc veig
No per això cal deixar de destacar
necessari que cadascuna de les
el paper que han pres les falles I+E p. / 33 /
A l’art es cerca un canvi intencionat
en els últims anys pel que fa a la
es cride un poc més la seua atenció.
seua qualitat d’art per si mateixes,
Les falles tenen moltes eines
no solament en el conjunt.
per a aconseguir-ho: l’impacte
Confesse que no he eixit indiferent
del missatge a transmetre,
de la meua trobada amb cap d’elles.
la materialitat, la relació del
M’han fet reflexionar sobre temes
monument amb l’espai públic, la
que no m’havia plantejat fins a
reflexió de l’artista a partir de la
aquest moment. Per a mi, han fet
seua obra. No ens trobem en el
art.
mateix segle XXI en les falles que en la resta de la nostra realitat?
Si repassem el llistat dels artistes
I no em referesc a les modes,
fallers que van formar part de
em referesc a formes de fer. Un
la categoria I+E de l’any 2015,
exemple seria tindre consciència
s’observa que la professió principal
del context ambiental en el qual
d’aquests no és, generalment, la
ens trobem, no contribuint en la
ideació i construcció de falles.
crema dels monuments que emeten
Entre ells hi ha arquitectes,
gasos nocius per a l’atmosfera, una
sociòlegs, artistes plàstics,
cosa intrínseca de la festa.
il•lustradors, etc. I no crec que açò siga casual. Les aportacions que
Els monuments ja no poden
generen la combinació d’altres
limitar-se a fer una crítica
professions creatives a les formes
sarcàstica i fàcilment oblidable
tradicionals de les falles han
per l’espectador, han de canviar-li
generat magnífics exemples d’una
d’alguna forma per a aconseguir
nova-vella forma de fer les coses.
cridar la seua atenció. Posar el focus en temes que en el dia a dia
D’altra banda, si en el cinema, l’art
no haja reflexionat, cercar el seu
en general, la televisió o la premsa,
reflex en contextos als quals no es
s’ha tingut que canviar el format
troba habituat. Traure-ho del seu
per a continuar sent atractius al
estat de confort.
públic, perquè no haurien de ferho també les falles? En un món
Des del meu punt de vista
tan estimulat com hui en dia,
d’arquitecta, fa temps que m’he
l’espectador s’ha acostumat a que
plantejat una sèrie de qüestions
p. / 35 /
al voltant del món de les falles. En primer lloc, les relacions urbanes generades entre diferents comunitats que conviuen en un mateix espai i les fórmules d’aprofitament de la ciutat coexistents en el temps són les principals eines amb les quals treballem els arquitectes. Per aquest motiu, és lògic que haja aquest interès per les falles des del mon de l’arquitectura. D’altra banda, els valencians tenim inculcats des de ben xicotets que l’art, almenys durant cinc dies a l’any, és propietari d’un lloc privilegiat a l’espai públic. Cinc dies a l’any on els monuments guanyen la batalla en l’ocupació de l’espai públic al principal posseïdor del nostre sòl, el cotxe. Substituintlo amb un lloc per a la crítica, per a expressar el que ens molesta o ens sembla digne de lloança, on s’exposa perquè tothom ho veja. I no obstant això, aquest esperit no ha sigut traslladat al disseny de gran part de la nostra ciutat. La majoria del nostre art urbà queda relegat a les redones. Com pot ser? Durant els anys que va durar la meua formació d’arquitecta mai vaig sentir la paraula falles en un
p. / 37 /
context acadèmic, ni tan sols en
ciutat. En iniciar-se el segle XVIII
l’assignatura que vaig cursar sobre
i amb els fets turbulents d’aquell
art urbà. Com pot ser?
segle, la pràctica d’aquest tipus de construccions va ser deixada
Els arquitectes som formats
de costat a la majoria de les
perquè l’escala urbana siga un dels
ciutats, sent València una d’elles.
nostres camps de joc i, per contra,
No obstant això, els primers
un laboratori d’experimentació
registres que es tenen de les falles
urbana com són les falles es
pertanyen al segle XVI, però no
menysprea en l’escola de València.
és fins a principis del segle XX i
Com pot ser?
durant el mateix, que les festes no han arribat a la dimensió
Mentre que en diferents
actual. Així que podríem dir que
parts del món l’ocupació
portem dècades d’avantatge en
d’experimentacions artístiques
comparació amb altres ciutats
en el context urbà ha aconseguit
quant a intervencions d’art efímer
modificar i generar una indústria
en l’espai públic.
al seu voltant que ha envaït tots els aspectes de la ciutat, el món
Les falles són un món complex,
faller s’ha mantinguts estanc
encara més per a algú com jo
durant dècades. Com pot ser?
que les ha viscudes sempre des de la barrera. Vertebra als veïns
Amb la finalitat de documentar-
del seu entorn, gestiona l’espai
me he repassat la història de l’art
públic, genera crítica i organitza
efímer en la ciutat de València
esdeveniments. I és gràcies a les
i, igual que en altres ciutats
comissions que han apostat per
espanyoles, el Barroc va ser un
les falles I+E que som cada vegada
dels seus cims de creativitat. Amb
més els que ens hem sentit atrets
motiu de visites de monarques
per aquesta forma d’entendre
i de festejos dels Sants patrons
la festa des d’una perspectiva
de la ciutat es construïen, per
que resulta molt més àmplia del
només uns dies, pinacles, portades
que s’experimentava les últimes
adossades a edificis i tot tipus
dècades. Per tot això, que el
d’elements que engalanaven la
protagonisme que han pres els
festivals d’art urbà a València siga
propera a les festes aconsegueix
cada vegada major no és casual. Al
que la barrera entre els que viuen
cap i a la fi, ocupar l’espai públic
i els que pateixen les falles vaja
amb un art crític i durant un
diluint-se i aconseguint entreveure
període limitat de temps, forma
un enteniment entre tots dos. La
part del nostre ADN.
necessària obertura del món de les falles, no solament a altres
Ara hem de prendre les
disciplines artístiques, si no a
determinacions que configuraran
altres latituds en les quals puguem
la festa i la nostra ciutat en
trobar punts d’unió entre la nostra
el futur. Treballar junts o
tradició i altres punts de vista,
continuar amb camins separats
aconseguirà fer arribar la nostra
llevat d’excepcions? És una
festa més tradicional a un espai
pràctica habitual entre les
privilegiat i immaterial per a la
ciutats emergents, com podria
humanitat.
considerar-se València, el fet de basar gran part del seu
Continuant amb la idea anterior
creixement a les indústries
i a manera de finalització,
creatives. Atés que encara
propose una comissió d’honor
sent una ciutat amb una escala
per a aquestes falles I+E formada
menor que Barcelona, Madrid,
per homes i dones, estrangers
Londres o París, les nostres
i espanyols, arquitectes i
necessitats creatives no paren
artistes, amenitzats per una
de créixer exponencialment. Per
banda d’acompanyament que
aquest motiu sorgir del camp de
no toca instruments. Es tracta
l’experimentació en el qual es
de personatges que si bé d’una
troben les falles I+E no fa més
primera impressió pot semblar
que crear punts de trobada entre
que no tenen res a vore amb el
els membres d’aquesta indústria
món de las falles, la seua forma
creativa i les falles.
de desenvolupar el treball fa que estiguen molt a prop d’elles.
duen a terme comunicadors
En primer lloc, propose a Glenn
individuals o col·lectius de gent
Murcutt, arquitecte australià amb p. / 39 /
El treball en xarxes socials que
estudi unipersonal centrat en habitatges unifamiliars i premi Pritzker 2002. Anant més enllà d’aquesta descripció superficial ens trobarem amb els treballs d’un arquitecte on podem observar que el context, la mesura de les coses i la importància que té l’ús de materials tradicionals per a aconseguir un menor impacte ambiental són elements propis de les falles I+E. L’íntima i plena confiança entre l’arquitecte i el client dóna com a resultat verdaders vestits a mesura de l’últim. Com a membre destacada d’aquesta comissió nomenem a Esther Ferrer, d’origen basc i establida a París. És una artista conceptual que treballa des de finals dels 60 realitzant performances amb la ciutat com a escenari. En la seua obra, el context, els materials reciclats, la crítica i la ideació d’un nou món tenen tot el protagonisme, al igual que a les falles I+E. La forma en que es relaciona l’artista amb el context on situa les seues performances modifica l’espai al menys momentàniament, i el subjecte les experimenta de forma p. / 41 /
permanent.
El següent torn es per a Shigeru
I com a banda d’acompanyament,
Ban, l’arquitecte xinés premi
els darrers guanyadors del
Pritzker 2014 i que basa el seu
premi Turner, el col·lectiu anglès
treball en el coneixement del
d’arquitectes Assemble. Els seus
material amb el qual treballa,
treballs sempre son recoltzats per
esprement el seu rendiment per
la comunitat on treballen, que per
a aplicar-ho als seus projectes. El
la seua banda, forma part de la
camp d’experimentació que han
ideació de les seues obres. Al tindre
sigut les falles I+E ha ampliat les
tan en compte a la comunitat per
mires, una segona vegada, dels
a la que treballen, aquestes obres
materials: portar-los al seu propi
formen part de la seua vida i
límit, experimentar, jugar, en
història.
definitiva, arribar a un port on tot es pot aconseguir.
A la fi, hem de continuar treballant-nos el camí que ens
Finalitzaré la comissió amb
portarà al lloc on volem anar com
Eva Prats, arquitecta formada a
a societat i com a ciutat. Un lloc on
l’escola de Barcelona i a l’estudi
les nostres tradicions es respecten
d’Enric Miralles. Actualment
i miren cap endavant. Un lloc on
forma l’ estudi Floresprats, on
la nostra natura i forma de fer les
l’obra construïda és el vehicle del
coses seran les que definiran el
pensament que justifica la seua
nostre futur.
existència. Els artistes fallers utilitzen les seues construccions
No més imposicions, no més
i obres com materialització dels
eines alienes a nosaltres. Ens ho
seus pensaments i idees, per
mereixem, ens ho devem.
aquest motiu trobe tan proper el seu treball. Una idea fixa darrere de tot el treball, un mètode per desenvolupar-la, una experimentació per tal de forçar el límit de la idea.
p. / 43 /
¿falles experimentals? Rafael Ferraro Polític valencià. President de la Federació de falles de secció especial. Faller.
radicionalment, els monuments fallers partixen d’una idea crítica i han vingut evolucionant, sense perdre la seua essència, cap a noves formes d’expressió, utilisació de nous materials i dissenys diferents. Pese a esta evolució el caràcter crític, la idea i la gràcia formen part imprescindible de l’ADN de les falles. Un tema candent i que aviva el fòc en el món faller és la proliferació de les denominades ‘’falles’’ experimentals. Pero aplegats a este punt devem dilucidar lo que és realment una falla i lo que no ho és, ya que tant lo artístic com
la idea, i la gràcia, són una part
molta gràcia per a fer elefants
fonamental de la falla pero no
en rolls de paper. Estem parlant
deuen ser l’excusa per a cridar falla
de persones valiosíssimes en les
a qualsevol cosa.
seues respectives professions, pero la construcció d’estes obres no
No cap dubte, puix ho hem vist,
convertix a l’arquitecte en artiste
de que hi ha arquitectes en gran
ni al ‘’creador’’ en artiste faller.
en diferents materials i, fins i
L’artiste faller es trau boles de suro
tot denominats ‘’creadors’’, en
blanc de les orelles o es lleva el p. / 47 /
idea per a construir estructures
fanc de les ungles cada volta que
anat alvançant les falles, això
aplega a casa despuix d’una dura
resulta innegable i completament
jornada de treball, empapera a
necessari, pero pot ser que se mos
destall, talla fusta, s’acaba ofegant
haja anat de les mans.
quan porta hores i hores amprantse a fons escatant, porta la seua
Hui en dia no resulta estrany
roba de treball plena de pintura i
vore chiquets d’a penes dos anys
sofrix el fret de l’hivern dins del
manejant sense a penes problemes
seu taller, mentres uns atres en el
els teléfons mòvils dels seus pares
seu estudi encenen la calefacció.
i sembla molt manco rar que
Estes són puix activitats que
el germà major de quatre anys
eixercita un artiste faller; bo, estes
passe el dia davant d’una “tablet”
i almorzar allà a les 10 tots els dies
mentres tenen llibres i llibres
de la semana sense excepció, està
enpolseganse en les estanteries
clar, pero eixe és un atre tema.
de la seua habitació. L’explicació per a molts és eixa necessitat
El resultat de l’obra que, despuix
d’evolucionar de la que parlem,
d’un dur any de treball i esforços,
pero yo crec que cada cosa té que
conseguixen traure al carrer els
fer-se al seu degut temps.
artistes fallers és lo que realment dona nom i sentit a la nostra festa
Tampoc resulta estrany vore
i allò que engrandix a la nostra
en Valéncia en ple més de
ciutat. Ells fan que el públic puga
març les denominades ‘’falles’’
admirar les seus falles i riure en la
experimentals, les quals,
seua audaç crítica.
encorajades pel seu particular concurs agarren força any rere
Com comentava abans, les
any. L’explicació per a cridar falla
falles i els artistes fallers han
a una simple manifestació d’art
anat evolucionant, s’han anat
experimental potser siga que es va
modernisant, i és cert que
a cremar o que l’Ajuntament els ha
modernisar-se en alguns aspectes
donat permís per a expondre-ho
fa que les comissions s’interessen
en el lloc on realment deuria estar
mes pel seu treball. Conforme
plantada una falla. Yo pense, no
ha anat alvançant la societat han
obstant, que té que anar cada cosa
en el seu degut lloc. No deixem
¿per qué no ha existit un concurs
morir la major font de cultura, els
de falles experimentals des de fa
llibres, ni deixem morir la màxima
ya 60 o 70 anys? si en totes les
manifestació cultural i artesana de
époques hem trobat falles que
la millor festa del món que són les
diferien en un sentit o un atre
nostres falles.
a les que eren en aquells temps
La RAE reconeix que l’art
les falles de Ricardo Rubert o fins i
experimental és aquell que servix
tot del mismissim Dalí.
d’experiment, en vistes a possibles
Tampoc conseguixc entendre
perfeccionaments, aplicacions
el significat que té l’expressió
i difusió, i també com aquell
‘’trencar mòles’’, puix crec potser
que tendix a la busca de noves
en el seu moment Cortina, Regino,
formes estètiques i de tècniques
Huertas, Monterrubio, Corredera
expressives renovadores.
o fins i tot Blanch i molts atres
Bàsicament, l’art experimental
varen trencar en els mòles establits
busca trencar mòles establits
buscant noves propostes, noves
per a trobar noves propostes que
formes estètiques i tècniques
diferixen en un sentit o un atre a
expressives renovadores i
les que siguen contemporànees al
les seues falles no varen ser
moment en que es crea el mateix.
considerades experimentals.
Aplegats a este punt em pregunte
¿Quin és la diferència per a que p. / 49 /
contemporànees, puix recordem
alguns consideren experimental o
que és millor morir de peus que
innovadora ‘’La gran Orquesta del
viure de genolls?
*mon’’ de l’Alfredo Ruiz pero no consideren de la mateixa índole
Plantar quatre pals i justificar-
treballs d’estos o molts atres
ho en un gran idea, en tots els
artistes?
respectes, no és plantar falles; no contar en els artistes fallers no fa
M’agradaria saber també si
cap favor a les falles i camuflar-ho
s’haguera considerat per a premiar
en l’ajuda d’un concurs de suposts
com falla innovadora aquella en
experiments no vol dir que les
la qual es va utilisar per primera
falles estiguen evolucionant ni
volta el suro blanc ya que servia
modernisant-se, puix açò ya ho fan
d’experiment en vistes a possibles
per atres conductes.
perfeccionaments, aplicacions i difusió encara que en això
Pese a la gran acceptació que
s’hagueren construït un pirata i un
hui tenen entre alguns les falles
clown. Estic convençut de que no.
experimentals, tenim que respectar l’essència de la nostra
Tot això em fa pensar que estes
festa, el seu ADN, l’art (clar que
definicions a l’hora de parlar de
sí), pero també la sàtira la idea, la
falla podrien valdre simplement
gràcia, la comprensió (si és possible
per a parlar de modernisar els
d’una sola ullada) i no devem
monuments, per a poder calificar
deixar que nos donen gat per llebre
les falles de modernes, pero no
o acabarem acceptant al polp com
conseguixc acabar d’entendre lo
a animal de companyia, com ya
que significa lo que hui es diu una
passa en moltes atres coses de la
‘’falla experimental’’. Potser siga
“modernitat”.
inventar per a designar alguna
Com a conclusió rememore lo
cosa que és art, pero no és falla.
que va respondre D. Eugeni D’Ors
¿Potser fora algú que sense massa
al cambrer que li va banyar en
possibilitats va voler posar tot el
ocassió d’obrir-li una botella de
seu esforç en poder cremar alguna
“champagne”:
cosa en el més de març sense saber
“Els experiments en gaseosa, jove”. p. / 51 /
una denominació que algú es va
falles infantils: reaprendre materials, tècniques i processos Iván Tortajada Llicenciat en Belles Arts amb premi al millor expedient per la Universitat Politècnica de València. Artista faller infantil amb nombrosos premis.
es falles infantils sempre han sigut les grans oblidades, focalitzant-se tota l’atenció en la monumentalitat i espectacularitat de les falles grans, que d’altra banda són el reclam televisiu i turístic. En tot cas, actualment hi ha una major sensibilització amb les falles infantils en el fet que generen major interés per la seua varietat de propostes plàstiques noves i originals. Les falles infantils estan sent l’avantguarda respecte a evolució conceptual i estètica de les falles, convertint-se d’aquesta manera en
una ferramenta fonamental per al
sector, és una eixida professional
desenvolupament del format gran,
amb un mercat específic prou
que presenta una evolució més
variat, que pot servir com a inserció
lenta i encara subjecta al prototip
laboral per a les persones titulades
de falla convencional.
i amb formació, que poden aportar eixa visió desproveïda de prejudicis
El repertori d’estils cada vegada
sobre com ha de ser una falla.
és més ampli, els artistes es retroalimenten els uns dels
A finals dels anys 50 es comença
altres incorporant, adoptant i
a reconéixer l’autoria i el paper
aprenent de la resta de companys,
dels artistes que es dedicaven
augmentant i enriquint els
exclusivament a fer falles infantils.
referents i les influències a l’hora
El gremi d’artistes fallers va
d’elaborar el seu treball.
regularitzar i va fer una distinció
La indústria relacionada amb les
infantils aportant-los un carnet i
falles, malgrat la crisi que viu el
una numeració propis. p. / 55 /
entre artistes de falles grans i
José Manuel Alares, Vicente
Personalment, la meua trajectòria
Almela i Víctor Valero, entre altres,
és molt curta pel que fa a execució,
van lluitar per mostrar el seu
però és prou per a saber que encara
plantejament de falla i van ser el
es poden fer moltes coses. En
germen de l’explosió creativa actual
l’àmbit conceptual normalment es
en el món de les falles infantils. Ells
diu que en les falles ja s’ha fet tot,
van ser els que van trencar amb
però després del meu pas per la
eixes falles que, entre els 80 i els 90,
Facultat de Belles Arts, on he rebut
s’havien allunyat del públic infantil
unes quantes classes de disseny i
i que es caracteritzaven per ser
il·lustració, pense que la formació
obres on imperava l’horror vacui de
“fallera” i la formació acadèmica
figures que imitaven la realitat, que
es retroalimenten i intente
es recreaven en detalls on l’artista
aprofitar les qualitats positives que
lluïa la seua habilitat i tècnica, però
m’aporten ambdues, rendibilitzant
que no connectaven amb el públic a
l’esforç i enriquint-se mútuament
qui en teoria anaven dirigides.
cada una d’aquestes formacions.
Pense que amb les estratègies de pensament creatiu adequades, d’una banda es poden tractar les temàtiques hegemòniques des d’un altre punt de vista, donantles un altre enfocament, de la mateixa manera que es poden realitzar infinites variacions d’un mateix logo. D’altra banda, quan realment et pares a analitzar un tema concret i aprofundeixes en ell, t’adones que moltes vegades ens quedem en la superfície i que fent un poc d’esforç, documentantnos i analitzant detalladament, podem descobrir la quantitat de possibilitats que ofereix. Que després açò es trasllade d’una manera convenient al resultat final de la falla, ja depén més de l’apartat tècnic. I precisament quant a les tècniques pense que val la pena fer una revisió. No és tan necessària una revolució en l’ús dels materials, com va succeir en el pas de la cera al cartó i del cartó al poliestiré expandit, sinó revisar els ja existents i el que tenim al nostre abast per a arribar a noves solucions plàstiques. En el procés de construcció d’una falla s’entra p. / 57 /
en una rutina de producció que
no deixa espai per a la reflexió i que dificulta que s’experimente amb materials que no són els habituals, impedint per exemple, centrar-se a treballar les textures que són les responsables d’enriquir plàsticament una peça. En definitiva, l’experimentació amb materials és el que pot motivar noves línies d’investigació, i tornar als materials tradicionals no és sinó una mostra més del fet que moltes vegades el més revolucionari és
p. / 59 /
tornar a l’origen.
els fallers són fabulosos Jose María Arraiz Article històric publicat a la revista “La cabalgata fallera” l’any 1973 i cedit pel seu nét Miguel Arraiz García.
R
ecorde que l’any passat, i
a escopir música i més música
una vegada instal·lats els
perquè entenen que així alegren
altaveus del meu carrer,
al veïnat. Cal felicitar-los. Cal
els de la Comissió els estigueren
donar-los palmes a l’esquena «Són
provant al llarg de tota la vesprada.
vostés uns tios grans. Ho he passat
Emetien una música estrident i
divinament. Quan serà el pròxim
metàl·lica. S’enfilava, com l’heura,
concert?». «Quan vosté vulga. No
per les façanes dels edificis. Es
faltava més. Ara mateix». «No vos
colava a les nostres cases. Arribava
precipiteu, majo: les coses bones
fins a les habitacions més íntimes i
pareixen millors si estan ben
més recollides.
dosificades».
- Els ha agradat?- Em preguntaren
De vegades, per fomentar l’esperit
després.
de convivència precisem fer el cor fort. I practicar la mentida
Què anava a contestar-los jo, si
pietosa. I desfer-se de la sinceritat
la satisfacció els botava als ulls?
a ultrança. La sinceritat exagerada
Els vaig dir que sí, que m’havia
no és una virtut, sinó més bé un
agradat molt, que era una música
vici i fins i tot un acte de supèrbia.
deliciosa, quasi celestial. Ells no
Els tinc una por cerebral als que
saben –i preferisc que seguisquen
farden de sincers. «Jo li cante
ignorant-ho – que a mi, i salvant
les veritats a la primera llum del
les distàncies, m’ocorre el mateix
dia». Tremole sempre que escolte
que a Napoleó. Que la música
eixa afirmació. Perquè qui està
em pareix el menys molest dels
predisposat a cantar veritats
sorolls. Però un soroll, al cap i a la
a la primera llum del dia, no
fi. I la música que ix dels altaveus
sol donar-li voltes als temes. I
és, per al meu timpà, una tortura
ens soltes unes impertinències
inqualificable.
desproporcionades. On aniríem a parar si tots diguérem al proïsme el
No se m’amaga que ells instal·len
que pensem?
els altaveus amb la millor de les voluntats del món. Estic
Quedem, puix, que oficialment
convençut de que els obliguen
a mi m’encanta que els altaveus
inunden de música els carrers. Si manifestara el contrari, els fallers m’agafarien mania. «És un “semao”»: no entén la festa. Jo aspire a mantindre les millors relacions amb els fallers i tots els veïns del meu barri. Als fallers, durant aquests dies se’ls pot permetre certes extralimitacions i certes contumàcies. Els fallers, a despit de la seua mania d’aclaparar-nos amb la música dels seus altaveus, són formidables. Ens donen una fermosa i edificant lliçó d’unitat, de perseverança, d’abnegació i de valenciania. És impressionant l’enginy que demostren inventant procediments per recaptar cuartos i cobrir l’ampli pressupost de despeses de les seues respectives falles. Les falles costen un dineral. Però ells, els fallers, no s’acovardeixen. Tot el contrari. Cada any fan més falles. I cada any les fan més grans, més monumentals. S’estableix, entre les diferents Comissions, una competència lleial i estimulant, en l’esfera de les seues corresponents seccions. No sé com se les apanyen. Però, tant al que es refereix a la p. / 63 /
qualitat com a la quantitat, les
falles han progressat com per
La festa ha realitzat, en tots
art de màgia. Entre la incipient
els aspectes, unes conquestes
època fallera, l’època en què els
insospitables. Açò és bo. Molt bo.
nostres avis eren uns pollastres
Alguns s’encaboten en conservar
xitxarel·los, i l’època actual, en què
les tradicions. I el fet important
els homes de la meua generació
no és conservar-les, sinó millorar-
tenen néts, existeix un abisme.
les. Per a conservar alguna cosa,
el que siga, no sols cal mantindre’l
vostés que, amb les falles arriba la
ben guardat, com si fos un mantó
primavera a València...?» Comenta
de Manila. Correm el perill de
algú. Immediatament va obtindre
que se’ns òmpliga d’arnes. Als
resposta: “Passe el que passe, les
conservadors, pel que sembla,
festes es celebraran amb tota la
aquest risc els té igual. Ells van a
seua esplendor. Vosté no sap bé
la seua.
com són els fallers”. Efectivament, els fallers no fan ni un pas enrere.
Crec que, per millorar qualsevol
Crec que no hi ha res, encara que
cosa, es fa precís sotmetre-la a
ploga a bots i barrals, susceptible
una evolució i adaptar-la a les
de fer-los desertar i no dur la festa
circumstàncies que ens envolten.
endavant.
Aquesta fórmula és la que han aplicat els fallers a les falles. No
Com no anem a perdonar-los que
s’han limitat a conservar-les. Les
donen en la flor de traure’ns a les
han millorades. Les han
huit del matí -o de la matinada,
engrandides. Les han
com sentenciaria un vetlador
multiplicades. I les
castís- dels braços de Morfeu,
falles se’ns mostren
amb les traques i els petards
vistoses i atractives,
de la despertà? Com anem a
per a sorpresa de
comptar amb ells que castiguen
propis i estranys.
les nostres pobres oïdes amb la música més o menys ratera dels
L’any passat, quan ja estàvem ficats
altaveus? Aconsegueixen allò que
en festes, els fallers caminaven
es proposen. I ho aconsegueixen
apesarats. Tenien la mirada fixa al
perquè, tots a una, donen un cop
cel. «Escolta tu, què ha dit l’home
de mà. Han convertit les falles en
de l’oratge? Va a seguir plovent...?»
una festa imparella , en una festa
«Crec que no. Pareix que ve un
de renom universal. Hi hauria
anticicló ». «Menys mal. La pluja
de seguir, en altres obstinacions,
ens està fent la punyeta ».
l’exemple d’unitat, disciplina,
«Si continua el mal temps, ens
ofereixen els fallers. Segurament
anem a divertir. No asseguraven
ens lluiria més el pèl. p. / 65 /
entusiasme i afany que ens
secci贸 major
comissió major junta directiva President / Ximo Muñoz Gómez / Vicepresidenta Adjunta / Nohemí Rodríguez Camps / Vicepresident de Festejos / Javier Vidal Martínez / Adjunts Delegació Festejos / Lorena Lujan Parra / / Rebeca Andrés Cifo / / Leyre Ferreiro Sainz / Vicepresident Econòmic / Andrés Fayos Ramírez / Adjunts Delegació Econòmica / Daniel Lluch Marco / / Lorena Miralles Molina / Vicepresidenta d’ Infantils / Laura Lujan Parra / Adjunts Delegació Infantils / Roberto Muñoz Romero / / Belen Más Castañer / / Susana Cuquerella Garrigós / Secretaria / Alicia Escudero Belenguer / Delegació de Publicacions / Maria Miralles Molina / / Ricardo Ruiz Sànchez / Delegació Activitats Diverses / Paqui Romero Lozano / / M. Vicenta Camps Merenciano / / Carolina Entreaigues Chust / Delegació de Monument / Miguel Arraiz Garcia /
vocals / Fina Albert Ivars / Toni Aramendía Polo / José María Belenguer Camps / Marta Bertolín Colilla / Marisa Blasco Payá / Paula Castan Arias / Patricia Chueca Adell / Ana De Castro Calvo / Isa Dengra Rodríguez / Iván Ferreiro Rodríguez / Cristian Jesús Ferrer Huercano / Maite Forés Baixauli / Joan Josep García Rosell / Noelia Garrigós Romo / Vicente Gil Orero / Ángela Guerrero Marqués / Ignacio Laguarda Portal / Domingo Llopis Ardid / Antonio Llopis Ardid / Marta Melis Aracil / David Mollá Galbis / Javier Ortí García / Eli Palma Ortiz / Alba Paya Crespo / Ana Mª Pérez Blasco / Paco Raga Francés / Pepita Rosell Martínez / Daniel Sala Madrid / Javi
p. / 69 /
Salcedo Hidalgo / Sandra Villanueva Merino /
col·la boradors / Jose Beleng uer Pastor / Maite Calvo Sobrino / Jose Francisco Carsí Navarro / Isabel Mar tínez Cerdán / José Antonio Rodríg uez Gil / Javier Serra Escrich / Lolín García Sancho / Félix Arenas Mar tínez / Ana Tamarit Pons / Enrique Saez Daroca /
recompenses majors Recompenses Junta Central Fallera Bunyol de Coure / Leyre Ferreiro Sainz / Ricardo Ruiz Sánchez / Javier Salcedo Hidalgo / Bunyol d’Argent / Lorena Lujan Parra / Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer / Jose María Beleng uer Camps / Daniel Lluch Marco /Nohemí Rodríg uez Camps / Recompenses comissió 10 Anys / Rebeca Andres Cifo / 25 Anys
p. / 71 /
/ Belen Mas Castañer / Javier Vidal Mar tínez /
falla gran cap buit nituniyo
onta la història, que hi havia una vegada en un país no molt llunyà un gegant que a més a més de saber molt i de molts temes, li agradava acumular moltes coses. Tant es va sentir atret per les seues possessions que cada vegada s’obsessionava més pel que podia aconseguir i cada vegada reflexionava menys. Tal va ser la seua ceguera, que una de les seues últimes idees va ser que volia tenir un cabell daurat com l’or, o millor dit, si poguera, li agradaria tenir un cabell d’or. Eixa va ser un dels seus últims pensaments que va tenir perquè una vegada va aconseguir
el seu somni, un cabell d’or, preciós
terra no molt llunyana ara era una
i daurat, es va quedar sense cap
muntanyeta més amb la que no
idea, es va quedar amb el cap buit.
entropessar.
Així, va perdre’s pel món durant
Quan ja tothom s’havia acostumat
molts anys pegant voltes i voltes
al nou relleu varen descobrir que
fins que es va parar, sense saber
dins d’eixe monticle hi havia una
d’on era i cap on anava, quiet amb
cova, un lloc ample i confortable
la mirada perduda.
on es podia resguardar del món exterior i guardar les idees per
Un dia, el van trobar uns éssers
crear un nou món propi. Però el
molt menuts anomenats homes,
que més va impressionar és que
i quan el trobaren els va agradar
quantes més idees s’aportava,
molt el que veien però quan
més cabien; quants més somnis
s’adonaren que no podien parlar
tenien, més imaginaven; quantes
amb ell, varen perdre l’interés per
més experiències vivien, més
eixe ser daurat. La lluentor ja no
records aconseguien, i sempre,
els enlluernava.
sempre, podien fer lloc per un altre pensament.
A poc a poc, el gegant es va diluir en el paisatge i el que un dia va
Així, on un dia hi havia un cap
ser el cap més admirable d’una
buit, ara no hi havia cap buit.
secci贸 infantil
comissió infantil / Saül Acarreta Lozano / Nora Acarreta Lozano / José Maria Belenguer Cuquerella / Izan Cebrián Mas / Neus Dengra Crespo / Pablo Domínguez Chueca / Carla Domínguez Chueca / Andrés Fayos Andrés / Carlota Fayos Andrés / Nicolàs Ferreiro de Castro / Aitor Gil Dengra / Dario Gil Dengra / Kilian Laguarda Santín / Naia Lluch Blasco / Ariane Lluch Blasco / Ivàn Lorente Ortí / Sergio Lorente Ortí / Pedro Javier Lorente Ortí / Sofía Muñoz Duran / Ricardo Muñoz Duran / Inmaculada Ortiz Forés / Adrian Peñas Rodríguez / Izan Platero Bernal / Paco Raga Sanjuán / Diego Raga Sanjuán / Vega Romero Mas / Belén Saez Alapont / Raquel Saez Alapont / Lluna Sala Paya / Dani Salcedo Sempere / Javi Salcedo Sempere / Alejandro Santolaria Saez / Toni Villar Ortí / Jorge Villar Ortí /
recompenses infantils Recompenses infantils Junta Central Fallera i internes Dist int iu de coure i insignia de la falla / Dario Gil Dengra / Inmaculada Ortiz Forés / Izan Platero Bernal / Daniel Salcedo Sanpere / Dist int iu d’Argent / Izan Cebrian Mas / Aitor Gil Dengra / Ariane Lluch Blasco / Jorge Villar Ortí / Distintiu d’Or (+ 10 Anys Falla) / Pedro Javier Lorente Or tí / Adrian Peñas Rodríg uez / Alejandro
p. / 81 /
Santaeulalia Sáez /
falla infantil
p. / 83 /
- ordena! - no vull!
- Ordena! - No vull!! Ximo ha tornat a fer-ho. Ha aconseguit enfadar a son pare. - Però si t’he fet cas! - Exclama contrariat. - Què m’has fet cas? Si has convertit la teua habitació en una porquera! - No és una porquera, és el palau de Frankenstein... Després de la batalla, clar! - Jo t’he demanat que ordenes l’habitació, que guardares cada cosa al seu lloc. Els llibres a la prestatgeria, els blocs a la seua caixa, les pilotes a la cistella i els peluixos dins del bagul. - I és el que he fet! - Respon indignat el xiquet. - No et passes de llest!
- Què sí! Que vaig col·locar els llibres a la prestatgeria del Dr. Frankenstein, els blocs van formar el mur defensiu sobre la seua caixa, vaig preparar les boles de canó a la cistella i vaig tancar als peluts soldats i als enfuriats grangers a la presó. Però després van intentar escapar, van trencar el mur i no em va quedar més remei que atacar a canonades. Per a posar ordre, vaja. Al pare de Ximo semblava que se li anaven a eixir els ulls del seu lloc. - Vull que ordenes l’habitació! JA! - Val, Ara mateix! I Ximo es posa a ordenar l’habitació. Comença col·locant els llibres i mapes estel·lars a la prestatgeria de la cambra de comandament, els blocs quàntics sumen les seues forces en disposar-se junts, prepara els torpedes fotònics en la cistella i posa a cada membre de la tripulació al seu lloc... Benvinguts a l’estació
p. / 85 /
espacial... XIMO!
programa d’actes falles 2016 NOTA 1: Durant tots els dies de falles aquell que vullga podrà baixar a dinar al casal i passar uns bons moments amb la resta de fallers (preguntar preus a la directiva). NOTA 2: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, com també i en la mesura del possible, seran anunciats pel circuit de megafonia instal·lat a la demarcació de la falla.
Març, Diumenge 06
Març, Diumenge 13
XXIX CONCURS DE PAELLES. La
17:00h. PRESENTACIÓ DE LA
falla donarà llenya, arròs, aigua i
NOSTRA COMISSIÓ: Enguany
el lloc per a fer-les així com 1 taula
anem a fer un acte diferent, divertit
i 4 cadires fins a fi d’existències
i elegant. En lloc d’anar a un teatre
(entrega per ordre d’inscripció).
farem la presentació a la nostra
Preu d’inscripció 10€. (Passar pel
carpa que estarà engalanat per
casal a apuntar-se). Les tres millors
l’ocasió. Iniciarem l’acte amb una
paelles obtindran premi.
passacarrer pel barri on el nostre president Ximo Muñoz arreplegarà
18:00h. Yincana pares i fills.
a cada faller a la seua casa.
Març, Dissabte 12
A les 18:30h. arribarem a la carpa per a disfrutar d’un espectacle
SOPAR DELS AMICS. A les 21:30h.
preparat per l’ocasió i realitzar la
vine amb tots els teus amics a
Solemne Presentació de la nostra
sopar a la falla i passarem una
Comissió.
divertida nit. Quants més siguem millor ho passarem!!
A les 20h. còctel per a tots els assistents.
Els fallers pagarem 6 € i els nostres amics tan sols la voluntat i el bon humor per a disfrutar d’una nit única. La resta de coses les ficarà la falla, ballarem amb moltes ganes i ens entrenarem per a la setmana de falles amb la DISCOMÒBIL a càrrec del nostre DJ resident en aquestes falles “DJ MARCOS”.
Març, Dilluns 14
Març, Dimarts 15
17:30 Concentració al casal de tota
8h. Plantà de la falla infantil
la Comissió Infantil per arreplegar
“ORDENA! NO VULL!” de Javier
el ninot de la falla infantil a
Molinero (Sr. Mixuro).
l’exposició. Tots haurem de portar un barret el més lluidor possible,
14h. Dinar al casal (imprescindible
perquè al tornar a la falla...
apuntar-se a la llista del tauló del
farem un Concurs de Barrets!!. El
casal).
guanyador /a serà el REI/REGINA DEL BARRET durant totes les
17:30h. Berenar i començarem
falles. Es valorarà l’originalitat.
a assajar per a la “PERCU-
Els papis i mamis no han de dur
MASCLETÀ” del dia 19.
berenar perquè la falla convidarà a berenar.
18h. Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran.
21h. Sopar infantil, recorda portar l’entrepà!!
21h. Sopar infantil oferit per la Falla i entrega de les recompenses
22h. Sopar de pa i porta per a tota
de JCF als membres de la Comissió
la Comissió Major.
Infantil.
23h. BINGO.
22h. Sopar oferit a tota la comissió major pel nostre president XIMO MUÑOZ I GÓMEZ. S’aprofitarà l’acte per fer entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra
p. / 89 /
comissió.
Març, Dimecres 16
Març, Dijous 17
11h. Xocolatà per als xiquets i
9:30h. En cas que premiaren la
esmorzar per als majors. En acabar,
Falla gran, tota la Comissió Major
activitat “PINTA LA TEUA FALLA”.
(i infantil), es presentarà al Casal,
Entre tots farem un gran mural,
amb el vestit de gala per anar a la
amb pintura de dits, que decorarà la
Plaça de l’Ajuntament a arreplegar
nostra carpa. També assajarem per
el premi acompanyats per la Banda
a la “PERCU-MASCLETÀ”
de Música. Al tornar ens farem un refrigeri per a prendre noves
14h. Dinar al casal (imprescindible
energies. Si no tenim premi a les
apuntar-se a la llista del tauló).
11h. prepararem un esmorzaret.
16h. En cas de premi, concentració
14:00h. Dinar al casal
de tota la comissió per arreplegar
(imprescindible apuntar-se a la
el guardó de la nostra falla infantil.
llista del tauló).
17:30h. Berenar i KARAOKE INFANTIL
19h. Concentració al Casal, perquè tots els membres de la Comissió,
21h. Sopar de la comissió Infantil,
desfilem ordenadament fins la
pa i porta.
Plaça de la Verge i fer l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels
22h. Sopar de pa i porta per a tota
Desemparats, acompanyats per la
la Comissió Major.
nostra Banda de Música.
23h. 23h Disfrutarem del nostre
22:30h. Sopar de la comissió
grup de teatre amb l´obra:
infantil i major, pa i porta.
“GENUINO SABOR A CAMPO” de l’autora Mari Luz Cruz.
23:30h. Discomòbil.
00h. KARAOKE FALLER (els fallers
4h. Ressopó.
que vullguen participar han d’apuntar-se a la llista per a optar als nostres premis)
Març, Divendres 18
Març, Dissabte 19
11h. Xocolatà.
8h. Superdespertà.
11.30h. Parxís gegant i jocs
9h. Xocolatà. Última de l’exercici.
populars. En acabar continuarem assajant la “PERCU-MASCLETÀ”
11:30h. Concentració al nostre Casal, per fer una lluïdora
13h. Vi d’honor oferit als nostres
cercavila en honor al nostre
col·laboradors, anunciants i els
Patró per tota la demarcació
pares dels nostres infantils.
acompanyats per la Banda de Música.
13:30h. Globotà oferida per Adrià Peñas Rodríguez (President
12:30h. Missa de sant Josep a la
Infantil 2014-2015)
nostra Parròquia
14:00h. Menjarem al casal
13:30h. Mascletà
(imprescindible apuntar-se a la llista del tauló).
18:30h. Concurs de disfresses infantil i super “PERCU-
16h. Castells inflables per a tots els
MASCLETÀ” infantil.
xiquets de la comissió i del barri. 21h. Sopar d’entrepà infantil. 17h. Berenar infantil per als fallers. Quan acabem de jugar assaig de la
22h. Cremà de la falla infantil.
“PERCU-MASCLETÀ” del dia 19. 22:30h. Sopar d’entrepà de la 21h. Sopar infantil de pa i porta.
comissió major.
22h. Sopar de la comissió major
24h. Sempre que els bombers ens deixen... Cremà de la falla gran.
23:00h. Discomòbil
p. / 91 /
4h. Ressopó.
himne de la falla
En mig de quatre cantons es va plantar una falla i els carrers que estaven tristes esclafiren com la traca al vore nostra il.lusió. Als compasos del faller entre llum, color i flors portarem nostra alegria com ensenya del amor que’n tenim per nostres festes. (TORNADA) Falla de Castielfabib, tu seràs nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glòries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castielfabib, cantarem tots molt units i a les 12 de una nit te adorarem entre les flames. ¡Vixca València!
p. / 95 /
records de les falles
Comissi贸
Crida
Sant Josep
Taller de desitjos
p. / 99 /
Teatre presentaci贸
Pinta la teua falla
Falla gran
Forces armades
Ninot Infantil
Disfresses infantils
Mostra llibrets Gandia 2015
p. / 101 /
Falles amb pluja
Falla gran
p. / 103 /
Falla infantil
Presentaci贸
Recollida ninot major
Recollida de premis
Recollida ninot infantil
San Vicent
p. / 105 /
Recollida ninot major
p. / 107 /
memòria de l’exercici
10 Abril 2015 - Junta de Dissolució Com després de cada exercici, el dia 10 d’abril la Junta directiva de l’exercici 2014-2015 es va dissoldre. Vam acomiadar a la nostra presidenta dels últims tres anys: Nohemí Rodríguez Camps i la seua directiva. A continuació començàrem l’acte d’elecció del nou president, però ningú volia fer-se càrrec de la nostra xicoteta comissió. Per tant, es va posposar la junta d’elecció de president.
17 Abril 2015 - Junta Elecció President Aquella era la nit, necessitàvem al nostre president. Ningú va alçar la mà, en la primera ni en les successives crides. Teníem un gran problema. Es van produir algunes converses entre els membres de la comissió per trobar una solució. I finalment vam convéncer a Ximo Muñoz Gómez. Qui millor que ell per començar un nou any faller amb il·lusió? Ell, fundador de la nostra comissió i No va ser fàcil, però ho aconseguírem. Gràcies Ximo, sense tu no seríem.
p. / 111 /
amb gran devoció per aquesta festa, ens va dir que sí, que volia ser president.
24 Maig 2015 - Apuntà Començàrem l’any faller amb força, amb l’apuntà. Durant tot el dia hagueren activitats: per als xiquets el taller Sr. Potato, jocs al carrer... I per als majors dinar i concurs de gyn tònics. Amb un jurat i uns guanyadors de categoria.
27 Juny 2015 - Festa de Sant Joan Per aquestes dades sempre celebrem el dia de Sant Joan. Activitats d´aigua per als xicotets (i no tan xicotets), sopar al carrer, rifa de pernil i música per als més balladors... Va ser, en resum, un dia perfecte en companyia de tot el barri. I com no, com a colofó final, la Miguel Arráiz, Ricardo Ruiz i amics.
p. / 113 /
foguera de Sant Joan realitzada pels fallers
27 Setembre 2015 - Benvinguda Post-Vacances Després de tot l’estiu sense falla organitzarem una festa per a donar la benvinguda al nou curs. I com vam fer aquesta festa? Com ens agrada a nosaltres, passant tot el dia al casal, amb campionats de truc, parxís i futbolí i amb els nostres infantils decorant el que anava a ser el seu raconet per a la resta de l’any.
30 Octubre 2015 - Halloween Com ja venim fent un parell d´anys, aquest dia celebràrem Halloween. Els xiquets jugaren a “tr uco o trato” amb els comerciants del barri ataviats amb les seues disfresses. I després al casal la Delegació d´Infantils i Festejos superar per a poder eixir d’ell.
p. / 115 /
havien preparat un túnel del terror amb diverses proves que haurien de
14 Novembre 2015 - Acomiadament President Infantil I finalment va arribar el dia de l’acomiadament del nostre president infantil de l’any 2014-2015, Adrià Peñas Rodríguez. Durant l’últim any, sempre acompanyat per la seua cosina i presidenta Nohemí, han sigut els màxims representants de la nostra comissió. Per tant, es mereixia una gran festa per a dir-li adéu. El so de la traca indicava l’arribada d’Adrià al casal. Tota la Directiva i en especial la Delegació d´Infantils estàvem nerviosos perquè tot eixira bé. Adrià va ser rebut amb un fort aplaudiment per part de la seua comissió infantil i la resta de gent. El casal estava engalanat amb temàtica robòtica com li agrada a ell. El berenar eren entrepans amb forma de cares de robots i unes figures gegants ocupaven els cantons del casal. L’acte protocol·lari va començar amb unes paraules de la seua cosina Nohemí i després parlaren dos amics fallers seus: Pedro i Alejandro. A continuació, Adrià digué unes paraules a la seua comissió per acomiadar-se. La delegació d’infantils li havien preparat una projecció que feia un resum del seu any com a president i una sorpresa… Un mag que feia somriure a tots grans i menuts.
sigut president infantil de la nostra comissió.
p. / 117 /
Va ser una vesprada molt entretinguda. Et donem les gràcies Adrià per haver
20 Novembre 2015 - Presentació d’esbossos Va ser una nit que esperàvem il·lusionats, anàvem a conèixer com serien les nostres falles!! Els artistes de Nituniyo i de Senyor Mixuro ens acompanyaren durant un intrigant sopar on finalment ens contaren el projecte de les falles: “Cap buit” per la falla gran i “-Ordena! –No vull!” per la infantil. Explicaren les seues idees principals, però encara deixant moltes qüestions en l’aire perquè la plantà siga sorprenent. A més, es va produir la firma de contractes de les falles 2016.
18 Desembre 2015 - Festa de Nadal Arribava el Nadal i al casal esperàvem una visita molt important, el Pare Noel. Per això cantàrem nadales i ens disfressàrem de pastorets i angelets per a rebre’l. A més a més, representàrem el portal de Betlem. Finalment, el Pare Noel va aparèixer i va atendre a cadascú rebut el que li van demanar.
p. / 119 /
del xiquets. Esperem que hagen
guia comercial
p. / 123 /
p. / 125 /
p. / 127 /
p. / 129 /
p. / 131 /
p. / 133 /
p. / 135 /
p. / 137 /
p. / 139 /
p. / 141 /
p. / 143 /
@FCastielfabib #llibretcastielfabib16 #ambivalència
Escaneja aquest codi amb el teu dispositiu i gaudeix del nostre llibret en format digital