Llibre de Moros i Cristians d'Oliva 2017 by Federació Moros i Cristians d'Oliva

MOROS I C R ISTIA N S D ’OL I VA 20 17

Festa de Moros i Cristians d’Oliva declarades d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana

Saluda Sr. Alcalde Saluda Sr. Regidor de Festes Presidenta de la Undef Abanderada de la Federació President de la Federació

PREGONER

JUNTA D E GOVERN

SALUTACIONS

D IR ECTOR D E BA NDES

CONCU RSOS

LLETRES DE FESTA

PR OG RAMA DE FESTES

Concurs de Dibuix XXXVII Concurs de Cartells

Xavi Alberola Toni Morellá Galán Joan Mont Saül Gómez Soler Miquel Lleches Gr up Harca

CRÒNICA CA PITA NIA CRISTIA NA 2016

CRÒNICA CA PITA NIA M ORA 2016

BÀND OL CR ISTIÀ

Capitania 2017 - Filada Corsaris Filada Jaume I Filada Mosqueters Filada Masers Filada Pirates Filada Contrabandistes

121

107

CA PITANI A 201 7 FI LADA TUA REG

Capitania 2017 - Filada Tuareg Filada Marràqueix Filada Almoràvits Filada Taifes Filada Mudèjars Filada Moriscos

GU IA COM ERCIAL

CA PI TANI A 2017 FILADA CORSA RIS

BÀNDOL M ORO

David González

S R . ALC A LDE D’OLIVA

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

SALU DA SR. ALCALD E D ’ OLIVA David González

Oliva està de festa! Torna la música, l’engalanament i les entrades pels nostres carrers, els trons dels trabucs, el retrobament i la companyia dels amics. Arriben les Festes de Moros i Cristians d’Oliva! Any rere any, el bon fer de les festeres i festers de la nostra ciutat, de la Federació de Moros i Cristians, de l’ajuntament, i de tot el poble en general, fan possible gaudir d’una festa oberta a tot el món, que és un èxit d’organització i de participació. Un esdeveniment que s’ha convertit en un referent festiu, cultural i turístic a la comarca de la Safor i a tot el País Valencià, declarat d’Interés Turístic Autonòmic. Enguany, les filades Corsaris i Tuareg lideren els bàndols cristià i moro, amb els seus càrrecs al capdavant: Juan i Lluís, els capitans; Jonatan i Cristina, els ambaixadors. La seua empenta i il·lusió unides al treball de les seues filades, quedarà ben reflectida en tots i cadascun dels actes programats, principalment en les entrades.

Les festes del 2017 seran les primeres gestionades per la nova Junta de Govern de la Federació, triada democràticament fa uns mesos, encapçalada pel seu President, Sergio Bañuls. Tots ells mereixen el nostre agraïment i alé perquè puguen millorar el gran nivell assolit en els últims anys. Agraïment extensiu als departaments municipals que també treballen pel lluïment de la Festa, com ara els de Cultura i Festes, la Brigada d’Obres i Serveis i la Policia Local, entre d’altres. Només em queda desitjar-vos que passeu unes bones festes, i convidar-vos a tots els veïns, i a totes aquelles persones que ens visiteu, a participar de la Festa dels Moros i Cristians d’Oliva, a omplir els carrers per donar aplaudiment i suport als festers i a passar-ho bé.

Pepe Salazar

S R . R EG I DOR DE FESTES

Moros i Crist ians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2017

SALU DA SR. REGID OR D E FESTES Pepe Salazar

Com a regidor de Festes de l’Ajuntament d’Oliva, és per a mi un honor saludar-vos novament amb motiu de la Festa de Moros i Cristians de la nostra ciutat. Tots sabem que Oliva és un poble fester, i pocs mesos de l’any no tenen ací la seua celebració, però sens dubte la festa que hui ens ocupa és una de les més emblemàtiques i rellevants, no només per estar declarada d’Interés Turístic Autonòmic, que també, sinó sobretot per oberta, participativa i multitudinària. Oliva compta amb una Festa de Moros i Cristians que respecta la tradició històrica, ja que es va iniciar als anys 20 del segle passat, però també a la modernitat, amb igualtat de condicions entre homes i dones, i amb una Reconquesta amb la germanor com a protagonista. Del 20 al 23 de juliol tots serem part de la Festa, tots serem moros o cristians. I encara que no formem part de cap comparsa, ningú no es perdrà la Nit del Putxero amb la festa a les cabiles, les desfilades de les Entrades, el Desembarc o la cada dia més destacada Desfilada Infantil.

Per això vull donar les gràcies a tots els que fan possible la Festa, especialment al Capità i l’Ambaixadora moros, Lluís i Cristina, de la Filà Tuareg, i al Capità i l’Ambaixador cristians, Juan i Jonatan, de la Filà Corsaris. La meua més sincera enhorabona i que aquest 2017 siga un dels millors anys de la vostra vida. Només em queda animar-vos a tots a participar en cadascun dels actes previstos, sens dubte serà la millor recompensa per tot el treball realitzat perquè les nostres Festes de Moros i Cristians siguen cada dia millors. Arcabussers moros i cristians, inicieu els trons i que comence la festa!

Com a Presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres, tinc l’honor i el plaer, per primera volta, de dirigir-me a la població d’Oliva per desitjar-vos uns dies d’entreteniment i d’esbarjo feliços. Que desperteu l’ànima festera que porteu dins, que desfileu i sentiu com vibra la pròpia pell amb la música i l’olor a pólvora i que gaudiu del color i la fantasia que proporcionen les vostres festes de Moros i Cristians.

Estic segura que, en aquest mes de juliol, les festeres i els festers, les i els Olivenses i les persones que visiten la població gaudiran d’unes magnífiques festes de Moros i Cristians.

Pepa Prats Montava

Rebeu una cordial salutació.

PR E S ID EN TA D E LA UN DEF

Des de la UNDEF volem felicitar les festeres i els festers d’Oliva i mostrar-vos tot el nostre suport i reconeixement per les vostres festes. També aprofitem l’avinentesa per agrair i valorar el treball que ha realitzat la Federació de Moros i Cristians d’Oliva i, en especial, al vostre President Sergio Bañuls.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Fa tan sols tres anys, la comparsa Tuareg em va oferir l’oportunitat de representar-los durant les festes portant el seu estendard. Encara que era nova en aquella gran família, em van tractar com si sempre hagués format part de la seua festa i, hui en dia disfrute tant o més que els altres de passar el dia a la cabila amb la xaranga i els meus amics El meu somni de ser abanderada començà l’any 2011, quan la meua germana Eugenia va ostentar el càrrec de representar totes les comparses d’Oliva. Des que la vaig veure dalt d’aquell cavall, he desitjat lluir el símbol de la Federació i, sis anys després, he vist complert el meu somni. Cristians, prepareu-vos per a la dura batalla perquè els moros vénen aquest any amb més força que mai! Espere que disfruteu de la festa i la música tant com vaig a fer-ho jo!

Ivón Devesa Ferrer

Hola a tots, el meu nom és Ivón, i aquest any tinc l’honor de dir que sóc l’abanderada de la Federació de Moros i Cristians. Des que era menuda, la meua passió han sigut les festes de moros i cristians. L’olor a pólvora dels carrers durant les batalles per guanyar la nostra terra, les desfilades, els estendards de les comparses alçats i, per descomptat, l’ambient festiu que regna a tota Oliva.

A BA N DE R A DA DE LA FEDERAC IÓ

Sergio Bañuls

PR E S ID EN T DE LA FEDERACIÓ

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

S AL UDA PRESID ENT D E LA FED ERACIÓ DE M OROS I CRISTIANS D ’ OLIVA Sergio Bañuls

Les sufocants envestides estiuenques ens recorden que ja arriben les festes de Moros i Cristians al poble d’Oliva! Preparem-nos per a encetar uns dies en què, la convivència, la música, els trons, la història, i definitivament LA FESTA, regnaran amb saviesa per tots els indrets del nostre poble. Des de la junta de govern de la federació hem treballat de valent perquè tots els aspectes de les festes estigues enllestits i lluïsquen amb força. Sabedors de la responsabilitat que suposa ser un referent fester per a altres poblacions, de l’obligació de mantindre el llegat de les anteriors juntes i de saber-nos mereixedors de la distinció de “Festa d’interés turístic autonòmic“ no hem escatimat esforços per a continuar per a aquest camí. En aquest primer any dels tres que tenim per davant, hem volgut donar un nou impuls a la nostra festa. Gràcies a l’energia d’un grup humà que barreja a la perfecció joventut i experiència esperem aconseguir que tots els festers ens sentim, si cap més orgullosos de ser part d’aquesta manifestació festiva tan especial. Una festa oberta i participativa en la que tots podem trobar el nostre lloc.

D’altra banda, voldria felicitar als càrrecs festers d’enguany. A les filades capitanes, Corsaris i Tuareg, solament ens resta dir-vos; gaudiu, gaudiu molt d’aquestes festes, viviu-les amb intensitat perquè és el vostre any. Sabem que estareu a l’altura del càrrec i esperem amb gran expectació les moltes sorpreses que de segur ens heu preparat. Per últim, voldria aprofitar aquest espai per a, en el meu nom, i en el de la federació que tinc l’honor de presidir, convidar-vos a tots, festers i veïns d’Oliva, visitants i forasters, que participeu amb nosaltres de la festa gran del nostre poble, que la gaudiu intensament, i que participeu dels actes que en els dies vinents ompliran de goig places i carrers. Visquen els moros i cristians d’Oliva!

OL IVA 1990

Himne de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva

Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Quan sona el primer tro Ja estem aborronats. Quan sona el primer tro Tots som el més templat. Els moros i els cristians, ja baixen desfilant! Quan sona el primer tro Esclata l’ebrietat Visca la festa ja i els olivans! Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Cantem les gestes d’un temps que volem recordar; deixem l’aixada i els quefers per a desfilar. Veniu germans que la festa ja ompli els carrers amb l’alegria de ser més amics i més festers. Oliva, ja estem ací; els anys ens fan ser millors i més forts. Escolta, ho pots sentir: Veus dels absents que els tenim en record. Oliva, mira els teus fills, Raval i Vila, i la Mar reunits. Els que estan fora ja tornen, junts celebrant-te de dia i nit.

Els carrers, les places, revolucionats. Plaer, combat, matí, nit barrejats. Oliva, mira els teus fills Els ulls lluents d’amistat i delit. De festa, tots som iguals De valerosos, i de ben plantats! Oliva, mira als teus fills: Cossos eufòrics i agermanats, gloriosos, quin goig que fan! Visca la festa i els olivans!

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

FEDERACIÓ

MOROS I CRISTIANS D’OLIVA

PRESIDENT Sergio Bañuls Sempere

JUNTA DE GOVERN Vicepresident Pedro Gisbert Pons

Tresorera Cristina Cots Minyana

Secretari Óscar Prieto Ramos

Música Paco Pérez Ledo

Pólvora Paco Savall Mario Aparicio Morera

Actes Juan Manuel García Ruiz Cristina Cots Minyana Vicent Llorca Esteve

Protocol Paco Pérez Ledo Joan Mata Cots Premsa Joan Mata Cots Arxiu i Castell Rubén Cotaina Marín

José “Genovés II” naix al poble de Genovés el 7 de desembre de l’any 1981 i rep el malnom de “Genovés II” per ser fill del mític pilotari dels de les décades dels 70s, 80s i principis dels 90s, Paco Cabanes, “El Genovés”.

José Cabanes Corcera “Genovés II”

PR E GONE R 2017

Va començar a despuntar pronte en el món de la pilota, debutant als 16 anys als trinquets i guanyant la Lliga Caixa Popular com a juvenil en dues ocasions i com a professional va començar a jugar el Campionat Individual l’any 2002.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

L’any 2004, va jugar la final del Individual contra el qui era la gran figura del moment, Álvaro. Aquesta partida va marcar una época, i encara que no va aconsseguir fer-se amb la victòria, el va col·locar com a un dels principals jugadors de pilota professional. L’any 2011, en el milllor moment de la seua carrera, va patir una greu lesió al colze que, degut a les moltes complicacions que se li van derivar de la mateixa, el va tindre apartat dels trinquets durant molt de temps. L’any 2015 va tornar a patir una forta lesió en trencar-se tíbia i peroné mentre disputava una partida. Tot i això, l’any 2016 va tornar als trinquets en més força que mai i, va guanyar el trofeu José Luis López, el primer que va disputar només eixir de la lesió. Tot i les lesions, el palmarés d’aquest carismátic jugador és encomiable, quedant, en la modalitat d’escala i corda, 5 vegades subcampió del Trofeu Individual Bancaixa d’Escala i Corda, Campió del Circuit Bancaixa en 3 ocasions, com a trofeus més rellevants. En la modalitat de frontó també ha tingut molts éxits, així com també en la de Galotxa. A més, va guanyar, junt a la selecció Espanyola de Pilota, el Europeu de Pilota que es va disputar l’any 2010 en la C. Valenciana, guanyant a les poderoses seleccions d’Holanda, Anglaterra, França, Bélgica i Itàlia. Palmarés (trofeus més importants): Escala i corda: Subcampió del Trofeu Individual Bancaixa d’Escala i corda: 2004, 2005, 2007, 2008 i 2009

Campió del Trofeu Platges de Moncofa: 2005 i 2006

Campió del Circuit Bancaixa: 2008, 2009 i 2010

Subcampió Trofeu President de la Diputació de València: 2007 i 2008

Campió de la Copa Diputació de València: 2010 i 2011

Galotxa: Campió del Trofeu Moscatell: 2009

Campió del Màsters Ciutat de València: 2007 i 2012 Subcampió del Màsters Ciutat de València: 2010 Campió de la Super Copa: 2009 i 2010 Frontó:

Campió del Trofeu President de la Diputació de València: 2009 i 2010

Campionats Internacionals de Pilota: Campió del Món de Pilota, 2010

Manuel Godoy

D IR E CT OR D E BAN DES

El director valencià –Bunyol, 1968– acumula premis internacionals de Direcció d’Orquestra a França, Espanya i Portugal, i ha estat convidat a dirigir importants orquestres i bandes, com l’Orquestra de la Costa Atlàntica, l’Orquestra Simfònica de Castelló, Orquestra de València, Simfònica de Còrdova, Simfònica d’Extremadura, La Rioja, Jove Orquestra nacional d’Espanya, banda municipal de Palma de Mallorca, Banda municipal de Barcelona, Banda del Conservatori del Bruch de Barcelona, orquestra de vents de la Policia de París, orquestra de la Valldigna, etc. Natural de Bunyol (València), encara que fa més de 18 anys que resideix a Gandia, es formà com a músic en la Societat Musical L’Artística de Bunyol, i va finalitzar els estudis superiors de clarinet en el Conservatori Superior de València. Com a director, s’ha format amb els mestres José Cervera Collado i Henrie Adams. Assisteix a classes magistrals amb Enrique Garcia Asensio, George Pehlivanian, Eugene Corporon, Bruno Aprea, Arturo Tamayo, Jorma Pamula i Yaron Traub. Col·laborador habitual com a director intern d’òpera en l’Orquestra de la Comunitat Valenciana en el Palau de les Arts Reina Sofia a València, ha participat en produccions com “Simón Boccanegra”, “Aida” (Verdi), “L’elixir d’amore” (Donizetti), i “Turandot” (Puccini) on també participa en l’enregistrament CD, sent director titular Zubin Mehta. Ha rebut nombrosos premis entre els quals destaquen el concedit per Manos Unidas en composició escolar, beca per la fundació Eutherpe en León, concedida pel mestre Bruno Aprea i Joaquín Achúcarro, Primer Premi absolut de Direcció d’Orquestra Ville d’Avray (Paris), Primer Premi absolut a Portugal i Segon Premi i Premi especial del públic en Concurs Internacional de direcció a Còrdova en 2015. Enguany ha estat designat membre del Jurat internacional en el Certamen de bandes d’Altea. És professor de música en secundària a la localitat valenciana d’Oliva. Aquest vincle entre el món professional i pedagògic, ha permès a Manuel Godoy col·laborar en projectes com “El regne de Nold” amb l’Orquestra de Còrdova i el músic/narrador Reynold Cárdenas, i “Pelleas i Melisande” amb l’Orquestra d’Extremadura i l’actriu/narradora Belén Otxotorena. Ha sigut director titular de les bandes valencianes de Camporrobles, Alborache, Montroi i Sant Antonio, amb les quals ha obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals en Certàmens com Altea, Murcia, València, La Sénia, Alginet, Altea, etc. Actualment compagina la seua tasca docent amb la titularitat de la Direcció artística de la SIUM de Montserrat (València), l’AMSCA d’Ador, el grup de metalls i percussió de Bunyol i com a director associat de l’Orquestra de cambra Jean-Louis Petit, on ha dirigit en diferents ocasions el rèquiem de Mozart a l’Església de la Madeleine a París.

1er PREMI - Categoria A Mario Blanch Sendra Col·legi Lluís Vives

2n PREMI - Categoria A Izan Pérez Rodríguez CEIP Alfadalí

3er PREMI - Categoria A Martina Andrés Col·legi Lluís Vives

1er PREMI - Categoria B Nuria Touste Climent Col·legi Lluís Vives

2n PREMI - Categoria B Laura Hernán Frasquet Col·legi Sant Josep de la Muntanya

3er PREMI - Categoria B Iván Salamanca Enguix Col·legi Sant Josep de la Muntanya

CONCURS DE DIBUIX Festes de Moros i Cristians 2017

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

CONCURS DE CARTELLS

Germanor Juan Diego Ingelmo Benavente

1ER PREMI LOCAL

CONCURS DE CARTELLS

Festa, Cultura i Tradiciรณ Luis Galbis Fuster

XXXVII CONCUR S DE C A R TE L L S

1ER PREMI

Festes de Moros i Cristians 2017

18.30 H

XX Trobada Infantil de Moros i Cristians al Passeig Lluís Vives amb jocs i entreteniments per als més menuts.

J ULIOL

19.30 H

dijous

Concentració al Passeig Lluís Vives, a continuació Pregó Fester des del balcó de l’Ajuntament a càrrec de Genovés II, amb la presència d’autoritats i càrrecs festers per a donar començament a les Festes de 2017.

JU L I OL

divendres

Concentració a la Plaça de l’Ajuntament per a la recollida dels càrrecs de les Filades Capitanes.

22.00 H

Presentació de Capitans, Ambaixadors i Abanderats al Parc de l’Estació.

00.30 H

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Dia del músic. Arrencada de les Bandes de Música des de la plaça de l’Ajuntament fins al carrer Hospital, on interpretaran totes juntes el pasdoble “Oliva 1990” del mestre Miquel Villar, dirigides pel mestre Manolo Godoy. Després baixada al Parc de l’Estació. L’acte conclourà amb la hissada de la insígnia cristiana al castell. Després del tradicional sopar del Putxero a les càbiles, entradeta informal a ritme de pasdoble dianer amb la participació popular de tot aquell que vulga.

divendres

08.00 H

Diana. Despertada amb foc d’arcabusseria i banda de música pels carrers d’Oliva.

12.30 H

Entrada de l’Enginy. Organitzat per la Filà Pirates. VIII Entradeta de l’Enginy (del Raval a la Vila) pels carrers Plaça de Sant Roc - carrer Abadia plaça Casa Alonso - carrer l’Església i acabant en la plaça de Santa Maria. Cap d’esquadra convidat, Manolo Arnal.

20.00 H

ENTRADA CRISTIANA Espectacular entrada de les diferents Filades Cristianes amb el següent orde: Obertura de l’Entrada Filada Jaume I Filada Mosqueters Filada Masers Filada Pirates Filada Contrabandistes Filada Corsaris - CAPITANIA 2017

Tot seguit, salves d’arcabusseria en honor del pregoner, capitans i ambaixadors.

21.00 H

dissabte

19.30 H

J ULIOL

JU L I OL

Concert-Festival de música festera al Parc de l’Estació amb l’actuació de l’Associació ArtísticMusical d’Oliva.

J ULIOL

Festes de Moros i Cristians 2017

20.30 H

diumenge

dissabte

J ULIOL

JU L I OL

PR OGR A MA

diumenge

00.30 H

Gran revetlla a la Mitja Galta de la platja d’Oliva amenitzada per una orquestra, fins l’hora del Desembarcament.

12.00 H

Visita de càbiles entre les diferents filades acompanyades per les seues respectives bandes de música.

05.45 H

Desembarcada del Bàndol Moro a la Mitja Galta de la platja d’Oliva amb disparada d’un espectacular castell de focs d’artifici i arcabusseria. Ambaixada Mora, batalla i conquesta mora.

19.30 H

ENTRADA INFANTIL Desfilada dels festers més menuts a ritme de pasdoble dianer.

20.30 H

Reconquesta del Castell per part del Bàndol Cristià. Ambaixada Cristiana, focs d’arcabusseria, batalla i reconquesta cristiana.

24.30 H

Castell de focs d’artifici i fi de festa.

12.00 H 19.30 H

Visita de càbiles entre les diferents filades acompanyades per les seues respectives bandes de música. ENTRADA MORA Espectacular entrada de les diferents Filades Mores amb el següent orde: Obertura de l’Entrada Filada Marràqueix Filada Almoràvits Filada Taifes Filada Mudèjars Filada Moriscos Filada Tuareg - CAPITANIA 2017

GE N O VÉ S II, UN CAVALLER D E LA PILOTA Xavi Alberola

El poble d’Oliva pot estar ben content amb l’elecció del pilotari Genovés II (fill del mític Paco Genovés), com a pregoner de les Festes de Moros i Cristians del 2017. José Cabanes té moltes arrels a Oliva al que considera el seu segon poble per l’estreta relació que té amb Waldo i la seua família. De fet, Genovés ha acudit convidat en més d’una ocasió a la “Nit del Putxero” i coneix de primera mà l’esperit de la Festa. Per als qui no estiguen molt posats en el món de la Pilota Valenciana els direm que Genovés II és el gran referent de la pilota per totes les adversitats que ha hagut de superar per arribar a ser la gran figura que és. De ben menut es va trencar el colze dret i els metges li van diagnosticar que no podria jugar a pilota. José hagué de canviar la pilota de vaqueta pel baló de futbol i va arribar a despuntar a Xàtiva en categories infantils, on era el capità de l’equip. Afortunadament, José portava dins de les seues venes i al seu cap l’amor i la passió per la pilota de vaqueta i es va encabotar a no fer-li cas als metges. Al seu poble natal jugava a raspall i quan son pare es va fer càrrec de les escoles de tecnificació va decidir provar de jugar a escala i corda. Els inicis no van ser gens fàcils perquè ell sols podia jugar amb l’esquerra a causa de la lesió al colze dret. Tots pensaven que claudicaria i es llevaria del cap la idea de poder jugar competicions de la modalitat a l’aire (escala i corda). Moltes vegades quan tornava cap a casa amb el cotxe de son pare li deia entre llàgrimes que el tenia marginat, que el discriminava. A son pare se li trencava el cor pensant que els metges li havien vaticinat que no podria jugar mai a pilota i el seu fill, cabut com ell, insistia que a base d’esforç podria jugar. El temps es va posar de costat del nostre pregoner i després de set o vuit mesos Genovés II podia jugar-li de tu als companys més avantatjats. En un tres i no res Genovés II va començar a jugar les primeres partides anunciades i amb 17 anys va debutar com a professional a Vilamarxant. Dur el nom esportiu de son pare sempre es una

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

llosa pesada però José no va fer cas de les comparacions i sempre deia que ell era pilotaire i prou! El seu progenitor ha manifestat públicament, moltes vegades, que admira al seu fill més que per la forma de jugar per la perseverança i l’amor que li té a la pilota. Qualsevol altre haguera tirat la tovalla. Tot i el palmarés esportiu, la vida esportiva de Genovés II no ha sigut un camí de roses a causa de les lesions. El 2011, en un bac amb la bicicleta es va tornar a trencar el colze dret. Tots pensaven que ací s’acabava la seua carrera com a professional. Però lluny d’això va fer una lectura positiva i es va dir a si mateix: “ara aprofitaré este temps per a centrar-me en els meus estudis de fisioterapeuta”. Dit i fet. Genovés va traure la carrera amb molt bon expedient i va reaparéixer a les canxes enamorant tots els aficionats amb el “manual de la pilota” i la seua prodigiosa mà esquerra. Les alegries sovint són curtes i el 2015, en una partida jugada a Onda, es va trencar el peroné en tres parts. Tots els presents es tiraven les mans al cap i no sabien que fer. L’únic que va guardar la compostura, tirat a terra, va ser Genoves II que va dir “porteu-me el telèfon mòbil i jo parlaré directament amb el Doctor Gastaldi (prestigiós traumatòleg)”. Este nou contratemps José el va superar a base de sacrifici i de marcar-se un nou repte personal, ser metge. Ara mateix Genovés II està cursant Medicina i jugant a pilota a un gran nivell. També confessa que el posa més nerviós el Pregó de Festes que una final però coneixent-lo com el conec segur que estarà brillant en la seua intervenció. Des d’ací els demanaria a tots vostés un fort aplaudiment per a este cavaller de la pilota, tot un exemple de valors i de capacitat de superació.

L A MÚS ICA D E MOROS I CRISTIANS Toni Morellá Galán Societat Musical “La Lira” de Quatretonda

Definir l’origen de la música dels moros i cristians és una tasca difícil, per tal com la festa en si té uns orígens incerts, però el que sí que tenim clar és que la música de moros i cristians està lligada a l’evolució de la festa i és un tipus de composició que ha nascut perquè està la festa a la qual serveix. Les festes tenen el seu origen en les batalles que es van lliurar en la reconquesta cristiana de les terres musulmanes, batalles amb victòria cristiana i sempre a creença popular a causa de la intersecció d’un sant, al qual, posteriorment, se li van dedicant les festes corresponents. Posteriorment, i a causa de les incursions dels pirates en les costes del Mediterrani, es formaven milícies populars per a defensar els pobles. On radica l’origen de les esquadres amb els seus arcabussos. La festa en si no deixa de ser una representació teatral on el poble mateix escenifica els papers corresponents, festes que adquireixen un element diferenciador en cada ciutat on se celebren, un element que les caracteritza, i on moltes vegades s’interpreten peces exclusives d’aqueixos actes. Tenint com a element comú la festa, no és el mateix el desembarcament de la Vila Joiosa, que el ball d’espies de Biar, les entrades d’Alcoi, etc. tot és diferent i igual al mateix temps. A la fi del segle XVII ja se celebraven simulacions de combats entre milícies de diferent bàndol, possible origen dels alardos. Per exemple, a Alcoi ja hi ha documentació de 1511 on s’introdueixen “tamborinos”, per a amenitzar la festa i en 1552 s’introdueix l’arcabús, encara que el document millor conservat data de 1672, on es descriu la festa i la seua dedicació a Sant Jordi. Dit açò, la festa l’acompanyaven tambors, trompetes i altres elements de l’època, i no va ser fins a meitat del segle XVIII que es compon una peça en re major per a dos pifres, (xicoteta flauta travessera de to molt agut, usada en bandes militars) i tambor.

No és fins a principis del segle XIX, que se van centrant les relacions entre la festa i la música l’any 1817, la filà primera de llana (actual Filà la Llana) d’Alcoi es fa acompanyar en les desfilades de festes per la banda de música del batalló de milicians nacionals, llavors l’única banda de música de la ciutat, però la festa ja anava necessitant una música especial, una música que el poble la identificara com la música de la festa, composta exclusivament per a ella, i ací entra el compositor alcoià Juan Cantó Francés ( 18561903), que estrena l’any 1882 la peça Mahomet, una peça original, amb aqueix aire brillant i elegant que exigia la festa; amb aquesta composició aconsegueix l’autor que les comparses, les filades senten molt més el pas de la desfilada, “sentat”, arrossegant molt més els peus, a un ritme de 80 a 100 passos minut, Mahomet és un pasdoble moderat i reposat, i per a molts el primer escrit per a la festa, encara que això és un debat no tancat; tot i que sí que és va interpretar per primera vegada en les festes, cosa que porta a pensar que va ser el primer. En el que sí que estan tots d’acord és que el pasdoble El Capitán compost en 1894 per Camilo Pérez Laporta (1852-1917) marca un abans i un després en la concepció de la música per a moros i cristians. El pasdoble fester, una vegada establertes les seues bases, va evolucionant des dels seus orígens, i així tenim que el compositor José Espí Ulrich (1849-1905) compon el pasdoble Anselmo Aracil, més lleuger i més alegre, per la qual cosa podríem considerar el primer pasdoble dianer. Una vegada establerts els caràcters del pasdoble fester i dianer, la música inicia la seua marxa, però sense distinció amb prou faenes en el ritme, és a dir, que no hi havia el que actualment coneixem com a marxes cristianes o mores. Camilo Perez Laporta compon el que podríem considerar la primera marxa mora, Benixerraij en 1904, encara que no està clar si s’estrena aqueix any o en posteriors; un altre dels compositors alcoians que va compondre per a la festa va ser Antonio Perez Verdú (1875-1932) que amb

la seua Aben amet (1907), posteriorment amb el nom de Abencerrage, va usar per primera vegada percussió, o carabassetes, nom amb el qual es coneix als timbals o tambors xicotets, la qual cosa va diferenciar cada tipus d’entrada per la música. La marxa mora, composta per 65 negres per minut, va anar evolucionant fins a donar amb l’estructura definitiva amb el compositor Camilo Perez Monllor (1877-1947) que amb el seu Uzul el M’Selmein coneguda també com a l’Entrà dels moros, va marcar un abans i un després.

música festera, amb peces espectaculars com Santiago capitán abencerraje, peces exclusives per a càrrecs en concret. Citarem especialment a José Rafael Pascual Vilaplana, referent en moltes marxes de la reivindicació de la música festera, la introducció d’instruments populars com la xirimita. Amb tot açò no sabem certament si hi haurà un final en aquesta evolució, doncs les orquestracions, els muntatges moltes vegades van més enllà de l’acte en si, convertint-se en vertaderes simfonies interpretades, musical i teatralment en el carrer.

Entrem en el segle XX i els pasdobles i marxes militars seguien amenitzant les entrades de cristians (actualment la ciutat de Sax ho continua fent sense distinció entre moros o cristians), però era necessari crear una peça, un tipus de música especial per a distingir als moros dels cristians, i deixar una mica arrere a pasdobles com ara Camino de Rosas, etc. Ací entra el compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda (1935-2007) que amb la seua marxa, cantata Aleluia (1957) dedicada a la Filà Bascos d’Alcoi va ser la primera marxa cristiana composta exclusivament. Amb un ritme de 85 passos per minut i preeminència dels metalls, sobre les fustes, és una peça molt bella, amb fanfàrries, i harmonies de tipus coral, marca un abans i un després, encara que també cal reconèixer que no va ser molt ben acollida per part del públic, i es dóna la circumstància que tant en 2001 com en 2015 va acompanyar al capità d’Alcoi, pare i fill. La marxa cristiana actualment sempre té aqueix to de gesta de reconquesta, d’epopeia on es reflecteixen els sentiments d’aquells temps de les lluites per recuperar unes terres per a la cristiandat, i moltes vegades tenen temes populars segons el tipus de marxa o a qui estiga dedicat, per exemple en Pas als Maseros de José Maria Valls, té el tema valencià de Ramonet si vas a l’hort, o en Tabal i Saragüells de Mario Roig el tema de la muixeranga d’Algemesí, o si es tracta d’una filà clàssica cristiana, sempre té aqueixa xicoteta dansa medieval. Arribats a aquest punt, la música ha anat evolucionant al mateix temps que la festa i que les bandes de música que la interpreten, se segueixen escoltant marxes militars en pobles com Sax, o xicotetes peces de la música popular s’han adaptat a actes en concret, com el ball d’espies de Biar, o l’himne de festes d’Alcoi, que és en realitat un fragment de la sarsuela La bella Zaina de Gonzalo Barrachina.

Actualment la música festera la podríem dividir en pasdobles festers com Jose Luis Valero o Vicente Marín, pasdobles dianers com La penya el Flare, El Capitán, El Desichat, marxes cristianes com Als Cristians, Gentilesa o El conqueridor i marxes mores com Moros Españoles, Moro del Sinc, Any d’Alferes, etc.

Compositors com Francisco Esteve Pastor amb La penya el Flare, Jose Maria Ferrero amb Apostol poeta, Jose Maria Valls Satorres amb El conqueridor van sentar en les seues peces les bases de la música actual, marxes mores com ara Moro del Sinc, Marraqueix, Moros españoles, No ho faré més, etc. són peces claus en la música festera. Actualment hi ha molts compositors que han enriquit l’arxiu de música festera, Juan Carlos Sempere Bomboi, Vicent Mengual, Rafael Domenech, José Francisco Molina, Saül Gómez Soler, Enrique Alborch, Rafael Mullor Grau, Perez Vilaplana, David Castelló, Francisco Valor, Miguel A. Sarrió, Salvador Gonzalez, Joan Enric Canet, Vicent Perez Coleto, Pedro Joaquin Francés, Daniel Ferrero, etc. (segur que em deixe a molts, disculpeu) han anat engrandint l’arxiu de més de quatre mil composicions de

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

La música festera, com a element viu de la cultura popular, en constant evolució ens sorprén cada dia més, cada any, en cada poble i en cada càrrec als quals representa. L’avanç en els elements tècnics per a la composició, sense deixar de costat una bona preparació acadèmica, ha facilitat la impressió de les partitures, la seua implantació i la seua difusió; com a element cultural de la nostra història, hem de respectar-la, cuidar-la i potenciar-la, mitjançant la seua correcta interpretació en el carrer a tots els nivells. En açò ens juguem el respecte i admiració cap als nostres avantpassats i sobretot el nostre futur.

LES FESTES Joan Mont

S’acosten Festes de Moros i Cristians a Oliva de nou. I això vol dir bon oratge i les platges plenes. I xiringuito, pebreres farcides i dies de basca. Però també ja fa olor de putxero, quasi se senten els trons del desembarcament, sonant de lluny, a l’ajuntament ressonen els càntics d’Oliva 1990, i crits de nobles guerrers anant a la batalla, s’intueix l’ombra del castell, plantat allí enmig del passeig, i l’olor de flor de taronger deixa pas a l’aroma de la cassalla i el burret, que combinat amb l’aroma de les gel·labes suades i sacades al sol, indica que la Festa va en marxa. Molts començaran el dijous fort, i divendres no aniran a esmorzar. Altres no se’n perden una, i no apreten massa a les nits per a agafar l’esmorzar i el dia amb més gana, que són quatre dies, però cal aguantar. La primera batalla divendres, deixarà moltes baixes, i no estaran preparats per a derrotar els moros, tuaregs i almoràvits entre d’altres que vénen de la mar.

Oliva serà Aureba, però no per això deixarem de menjar figatells ni coques de dacsa, mentre les tropes invasores entren triomfalment a la que va ser durant tant de temps la seua terra. La guerra és molt fotuda, però, ja se sap que després de la batalla, a la nit, cal celebrar com a germans, que encara estem vius. Sonen les xarangues fins a altes hores de la matinada, en els diferents cubils i cabiles, on s’agermanen les tropes. Diumenge desperta amb calma, i les tropes ja cansades, encara que hi ha una tensió en l’aire... aquella que precedeix a la batalla, que serà molt més relaxada que les altres i assimilarà a aquells que tornaven a casa per mar. Sempre amb les millors gales i armes, i ben farts de menjar i beure, mentre alguns ploren mirant el castell d’altres s’alegren d’acabar la festa en pau i tornar a casa amb les seues famílies.

E L P ROCÉS CREATIU Saül Gómez Soler

Penge el telèfon. Acabe de tancar un nou encàrrec de música festera. Ens endinsem doncs en un nou viatge que, com sempre, es presenta com un repte apassionant. Aquest és el minut zero de la composició. El moment de la “concepció”. Entre aquest moment i el naixement de l’obra (entés com el moment de la presentació que és quan el públic final contempla i interpreta l’obra) hi ha tot un procés creatiu personal, íntim i complex que dista molt de la visió artística del “creador” il·luminat per la vareta màgica de la inspiració. Lluny d’aquest plantejament romàntic, la primera tasca del compositor serà cercar el motiu principal de l’obra, el fil amb què poder anar teixint-la i a partir del qual elaborarem els diferents temes de la marxa. Aquest leivmotiv és la part més íntima de la composició, la que conté tota l’essència del creador, i és fruit d’una barreja entre el bagatge professional, l’estil personal de l’autor, el moment vital del creador, etc. Sovint fem ús de recursos extra-musicals per tal que ens ajuden a trobar-lo. Potser el nom de la persona a qui va destinada ens servisca. Cada nota de l’escala la podem relacionar amb una lletra de l’alfabet, creant així cèl·lules que ens poden servir per a preparar el material. O potser, siga alguna data significativa la qual, mitjançant alguna relació numèric-musical, ens servisca per a trobar aquest motiu o simplement el punt de partida. Altres vegades ens mirem a nosaltres mateixos i no fem més que contar el que ens està passant en aquest instant de la nostra vida, plasmar sobre el paper les nostres inquietuds, maldecaps o vivències. Potser el dia de demà podrem recordar el que ens va passar mitjançant la lectura d’aquestes obres.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Una vegada clar aquest motiu principal, el desenvolupament que vindrà tot seguit exigeix del compositor un equilibri entre l’essència de la tradició de la música festera amb l’aportació de noves sonoritats i tècniques (la dosi d’aquest últim ingredient dependrà en gran mesura de l’estil del mateix compositor i la intenció de cedir-li més o menys terreny a un estil o l’altre). En aquest punt de desenvolupament el compositor posa en el seu punt de mira tant en l’espectador final de l’obra (pesen en aquest sentit la creativitat, la plasticitat, la sonoritat) com també al mediador que articula i fa música de les notes plasmades pel creador de l’obra sobre les partitures, els músics (la tècnica, la instrumentació, la incorporació de nous sons o elements sense minvar en la funcionalitat i la coherència en tant que música festera, etc. són aspectes a prendre en consideració en tot el procés creatiu de la peça). Tanmateix, amb tota l’honestedat possible, el compositor, igual que l’arquitecte, té el deure i repte d’articular uns fonaments i una estructura, que més enllà de resoldre la necessitat de sostenir-se, resulte interessant a l’hora de ser analitzada, contemplada i treballada no només amb els ulls de l’espectador i el músic de carrer, sinó també per altres companys del gremi, estudiants, etc. gràcies als quals podran programar l’obra en concerts, certàmens, etc. A poc a poc l’obra va creixent, una idea porta a l’altra, altra millora l’anterior, i el més important de tot saber esborrar tot el que és innecessari que a un principi semblava imprescindible. Mil problemes van sorgint al llarg del camí, els plans tonals, registres idonis per a cada instrument així com l’elecció dels instruments més apropiats per a cada tema. Tot açò sense deixar de costat la passió a cada nota que escrivim a un gènere que hem viscut des de menuts, amb el qual hem crescut i que ens ha introduït, en un primer moment, a descobrir aquest món tan meravellós de la composició.

Finalitzat el procés creatiu cal deixar madurar l’obra. Potser en el transcurs dels dies veiem de forma diferent alguns aspectes que teníem totalment clars i que ara hem de canviar. Toca fer les parts individuals de cada instrument. Aplega doncs el moment de l’estrena, un moment que vivim amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Unes vegades les versions s’aproximen a la nostra idea de l’obra, altres disten molt i unes altres es realitzen des d’un nou prisma que millora la nostra idea inicial. És al moment de l’estrena, on tot allò que de forma íntima has escrit a casa, a altes hores de la nit, es plasma en sons i es comparteix amb tot un seguit de persones que tenen en comú la passió pel món fester. És com si un trosset teu fóra compartit per tots els músics, espectadors festers no festers i sobretot, aquells a qui de forma conscient, o com una sorpresa/regal, va adreçada l’obra. I com un moment màgic, totes les notes escrites sobre la partitura esdevenen sentiments i emocions compartides a la interpretació de la marxa, i quedaran com a record impreses en el temps. Si intentem desxifrar aquesta màgia que és la música, vorem que va molt més enllà d’una simple melodia. Com més la descobrim, més ens atraparà!

R E C O RD S D ’ UNA FIRA QU E VA GESTAR LA FESTA Miquel Lleches

Recorde de xiquet aquella fira de pompa, amb reines, i organitzada al voltant dels gremis, i el record es fon entre el tren de la bruixa, l’ola marina, amb aquella foca negra que jo odiava, i els cotxes de xoc; evidentment com a tots els xiquets m’atreien, principalment, les atraccions, la tómbola, tot allò que se’n deia el Real de la Feria. Així i tot, encara que vulgueres fugir de posar-te la roba dels diumenges, i anar a ca la tia, que vivia prop de Loygorri, sempre hi havia dies que estava manat, havies d’anar a vore els actes, com ara la cavalcada de finalitzar la fira, l’ofrena de flors, la desfilada de disfresses ... Amb tretze anys complits poc me n’assabentava jo del que passava; però sí que és cert que aquell any hi havia alguna cosa estranya; uns reien per fer burla, altres quedaven bocabadats, i la sensació era molt estranya. El tio, que havia sigut Tuareg, tragava saliva i se li feien les dents llargues. Supose que jo estaria estranyat, perquè pensava que el dia de les disfresses era un altre dia; però realment no eren disfresses (o sí), era que els mecànics, que s’agrupaven al voltant del Gremi del Metall, havien llogat uns vestits de moros i anaven davant la banda de música, amb llances, i sense flors. Un mecànic planxista que havia muntat negoci a Oliva, però que era d’Alcoi, havia fet la gran proesa de convéncer els seus companys per vestir-se de moros i fer esquadra en l’ofrena de flors. I així, tan difícil i senzill, va començar aquesta tercera etapa de Moros i Cristians a Oliva. Supose que el Sr. Rafael Boronat no sabia (o sí) que estava encenent una metxa que ha fet un gran esclat de colors, olors, sabors, sensacions, sons... perquè d’aquella simple història van renàixer, com l’au Fènix, antigues filades, com ara Tuareg, Pirates, Mudèjars, Mosqueters, Caníbals, ... en definitiva va nàixer o renàixer la Festa que hui coneixem; això sí, amb molts canvis.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

La Festa actual, per tant, comença al recer d’aquella fira caduca, i potser va ajudar a mantenir un temps aquella reminiscència gremial que a poc a poc anava desapareixent; però la Festa caminava amb pas ferm i la seua evolució ha sigut meteòrica; relativament en pocs anys, gràcies a l’esforç de moltíssima gent, que incansablement treballa per la Festa, s’han merescut estar on està, una Festa declarada d’Interés Turístic Autonòmic. Jo he dit més d’una vegada que som referent a la Safor, i de vegades em pose bastant xovinista i gose dir, fent el símil futbolístic, que estem en la primera divisió, lluitant pels llocs de la champions, o de la Uefa; però que de segur juguem a Europa.

Potser, caldria posar una fita important en l’any 1996, que la corporació municipal pren la determinació de traslladar la Fira i Festes als inicis de setembre, aparellada amb les Festes del Rebollet, cosa que no va tindre èxit. Els festers, que ja feia temps que intentaven “independitzar-se” van decidir no anar al setembre. La decisió festera va ser estructurar la part central de la Festa en quatre dies, dijous, divendres, dissabte i diumenge; i es va triar com a dia inicial el tercer dijous de juliol. I tampoc va costar tant d’arrancar en solitari; la presentació de capitans i ambaixadors a la platja, enllestit com a acte de reclam turístic, resultava de gran altura, i posteriorment es va retornar al poble. Sabem, quasi amb certesa, perquè els testimonis només són orals i hi ha molt poca documentació –recordem que l’arxiu municipal es va cremar en els episodis de l’any 36 al 39 del segle passat– que l’any 1921, suposadament importades des de les comarques de l’Alcoià o el Comtat, comencen realment a Oliva les Festes de Moros i Cristians. Així es conta al llibre Sant Roc d’Oliva Apuntes históricos, editat amb motiu del centenari de la construcció del temple parroquial de sant Roc. Poca durada van tindre, però es van reprendre als anys 50, i també, a causa d’una crisi, van desaparéixer; però germen n’hi havia i per això, l’esquadra de l’ofrena de flors de 1975 va fer rebrotar, amb tanta força, la nostra Festa. I si em deixeu, per acabar us contaré, encara que s’ha relatat més d’una vegada, no una altra etapa, però sí un altre germen que sembla que tenim en l’ADN els olivers. A les acaballes del segle XVI, Carles Francesc de Borja, aleshores comte d’Oliva, preparà un simulacre per a sorprendre el rei Felip III, la seua germana, i la resta de seguici reial, a la seua entrada al terme municipal; volien simular les invasions dels pirates berberiscos; diuen les cròniques que els “moros” van atacar per sorpresa i algunes dones es van desmaiar; va haver una gran batalla, recordem que simulada, on uns i altres volien demostrar la seua valentia. La cosa va acabar amb una gran festa al Palau Comtal; del relat se’n va fer ressò fins i tot el dramaturg Lope de Vega, que va escriure:

En comiendo, Filipo de él se parte a Oliva de los duques de Gandia, en quien el cielo tanto bien reparte, virtud, armas, grandeza y cortesía, estaban puestos en oculta parte por emboscada de la cierta via, cien moros con sus tocas y bonetes, sin temer de la costa los jinetes.

TR ES HISTÒRIES D E PIRATES Grup Harca

Sempre és un honor ser convidat a inaugurar qualsevol mena d’acte públic, més encara si és de caràcter cultural. En bona correspondència amb això, va ser tot un honor que els membres del Grup Harca fórem convidats a encetar el passat 10 de juny del 2017 el I Cicle de Conferències sobre Pirateria organitzat per la Filà Pirates, amb la voluntat d’unir festa i història, de fer de les festes de Moros i Cristians d’Oliva un camí per al coneixement i la divulgació històrica. La nostra missió com a investigadors era simple i complexa alhora: trobar tres històries de pirates relacionades amb les nostres costes i explicar-les al públic assistent. D’històries de pirates de la Mediterrània –encara que habitualment els associem al Carib– n’hi ha un fum; el repte estava a connectar-les amb el passat i els interessos dels valencians. Així vam intentar fer-ho a través de tres conferències que bevien de les nostres pròpies línies de recerca: la història d’al-Àndalus, la història de la noblesa valenciana i la història de les relacions entre cristians i musulmans.

En primer lloc, i per orde cronològic, Ferran Esquilache va encetar el cicle amb la conferència «Pirates d’al-Àndalus: la lluita pel control de la Mediterrània entre els segles VIII i X». En concret, va parlar del moment en què, després de la descomposició de l’Imperi Romà i l’aparició del Bizantí, el Carolingi i l’Islàmic, cap gran poder dominava les mars mediterrànies i grups de mariners berbers del Magrib i al-Àndalus, com els instal·lats a Pechina, al costat d’Almeria, o a Dénia, van prendre gran rellevància en les tasques de transport i guerra naval. Les fonts els anomenen «bahriyyun» i van protagonitzar destacats fets, com l’establiment a Fraxinet, prop de Saint-Tropez, en plena Costa Blava, des d’on arribaven a atacar les poblacions dels Alps. Una altra de les seues epopeies va ser la conquesta islàmica de Sicília en l’any 829, en la qual van participar nombrosos musulmans procedents de la desembocadura del Xúquer, com demostra el fet que el cap de l’expedició s’anomenara Asbag ibn Wakil al-Hawwarí Fargalús, en plena coincidència amb els nuclis de població de Benihuaquil (de «Bani Wakil»), Favara i Llaurí (d’«al-Hawwarí») i Fargalós (de «Fargalús»), totes elles ben a prop de Cullera. Una història desconeguda i realment apassionant. A continuació, en segon lloc, Frederic Aparisi va abordar dos històries de «Nobles corsaris del Quatre-cents valencià». I és que, malgrat la dignitat social que els corresponia, molts dels nobles del nostre Segle d’Or van haver de dedicar-se al cors i la pirateria per tal de complementar uns ingressos de vegades insuficients per a permetre’s el nivell de vida al qual aspiraven. Així, les aventures de Jaume de Vilaragut, noble mercenari que va lluitar per tota la Mediterrània i va ser fet presoner pels otomans a Alexandria va servir, probablement, com a inspiració de les peripècies del Tirant lo Blanch escrit pel seu bon amic, i també cavaller valencià, Joanot Martorell. O el mateix Hug de Cardona, nét d’Alfons el Vell i senyor de les alqueries de l’horta de Gandia, a qui es documenta realitzant accions piràtiques en la costa de la Marina, des de la badia del Portitxol, també es va llançar a la mar

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

a la recerca de mercaderies amb les quals obtindre algun guany. Un vessant més, en definitiva, de la violència nobiliària i cavalleresca que impregnava l’època medieval. Finalment, Vicent Baydal va centrar la seua intervenció en «El corsarisme nord-africà del segle XVI i Abdallah Alicaxet, morisc de l’horta d’Oliva». I és que, no debades, la major part dels atacs musulmans costaners que es recorden en l’actualitat pertanyen al cinc-cents, com els de la Vila-joiosa en 1538 o Cullera en 1550. El litoral valencià va romandre en estat permanent d’emergència durant bona part de la centúria, com a conseqüència de l’enfrontament directe entre l’Imperi Hispànic i l’Otomà. Corsaris com Kemal, els Barba-roja o Dragut van assolar nombroses poblacions valencianes i, en aquell mateix context, un morisc nascut en l’horta d’Oliva, Abdallah Alicaxet, es va traslladar a la població algeriana de Sersell i va participar en les grans campanyes mediterrànies dels otomans, com les d’Orà i Malta. Així mateix va atacar constantment les costes valencianes, en especial les d’Oliva i la Safor, per tal de fer captius cristians i endur-se amb ell els moriscos que volien fugir del Regne de València, fins que va ser capturat i la Inquisició el va cremar en 1576. Sens dubte, una figura clau per a entendre els conflictes entre cristians i musulmans durant tot aquell període. Fet i fet, la història ens ajuda a comprendre millor el nostre passat i també la nostra realitat, encara farcida de conflictes piràtics arreu del món, vehiculada per grans clàssics literaris que beuen d’aquells esdeveniments i esguitada per monuments, com les torres costaneres de vigia, i celebracions, com les mateixes festes de Moros i Cristians, que no es poden entendre sense aquelles històries de corsaris i pirates dels nostres avantpassats. Llarga vida, doncs, al Cicle de Conferències sobre Pirateria de la filà Pirates d’Oliva.

Filada Contrabandistes CRÃ&#x2019;NICA CA PITANIA CRISTIANA 2016

Bàndol Cristià - Moros i Cristians 2016

CRÒNICA D’UN A C A P ITA N IA

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Contrabandistes

Moros i Crist ians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2017

Aquestes, són unes poques de les imatges, que tots nosaltres, romandrem sempre vives a la nostra memòria. Aquestes i moltíssimes més que han completat minut a minut l’any esperat per tots, però especialment per ells, els nostres càrrecs. Els qui de segur que, durant tota la seua vida, cada vegada que tanquen els ulls volent reviure aquests grans moments ho faran, els viuran amb tota la seua intensitat, perquè per sempre els guardaran en la seua ànima, eixe lloc on permanéix impol·lut tot aquell sentiment sagrat per a cadascú i en el que per anys que passen i aigua que ploga, no s’esborra mai el color ni desapareix l’aroma de la felicitat. Gràcies!! Gràcies per tot!! Heu estat com sou, espectaculars. Nosaltres els i les Contrabandistes, disfrutarem en aquest 2017 de la tranquil·litat i descans que dóna un any corrent, després d'una Capitania. Una Capitania la del 2016 que entre pocs, l’hem fet gran. En la que hem treballat en gana i de valent per eixir com sempre volem: PER LA PORTA GRAN!!

Filada Moriscos CRÃ&#x2019;NICA CA PITANIA MOR A 2016

Filada Moriscos Era diumenge 19 de juliol de l’any 2015 i a la cabila morisca es començava a respirar nostàlgia per unes magnífiques festes que estaven a punt d’acabar. Però l’any que començaria a transcórrer, per a nosaltres no seria igual. El 2016 estàvem albirant-lo des del brillant 2010 dels Benimeli. El 2016 era nostre. Quan encara estàvem acabant el sopar d’aquella última nit de festes, la llavors presidenta nostra, Maribel, amb força va prendre i alçà la mà de qui anava a ser la nostra Capitana: Tanya Amor. Els moriscos vam canviar el cansament per crits i aplaudiments, que momentàniament es van haver de contenir, doncs venia un nou anunci que també havíem de celebrar. Aquell jove a qui un dia “sa uela” va dur a la cabila, acabava d’acceptar ser el nostre Ambaixador: Jorge Amor. I així va ser com el mateix dia que finalitzàvem unes festes, encetàvem les pròximes. Tota aquesta gresca s’havia de manifestar, havíem de fer partícips a tots els festers, i no vam trobar manera més idònia que festejant el I Concurs de Cap d’Esquadra, on Pepe Mena del bàndol moro i Maria Jose Malonda del bàndol cristià es van alçar amb els primers premis. Entre reunions i comissions anaven esdevenint actes oficials, actes inicials que aprofitaven de pessic per fer-los creure als nostres representants que allò que sempre havien somiat ja era realitat, era moment de brillar. Tal és així, que en la presentació, més elegants que mai, Tanya i Jorge van enlluernar l’Àncora escortats per la família morisca, desfilant per a tots els festers d’Oliva. A penes uns dies després, ja ens havíem posat la gel·laba per a convertir un diumenge de febrer en el dia més acollidor de l’hivern. I és que el Mig Any de Moros i Cristians és indispensable per reunir energies de cara la recta final i despertar la passió, que els sis darrers mesos semblava haver endormiscat. Ara bé, els Moriscos no en teníem prou. Així que, abillats amb la samarreta dissenyada per a l’ocasió, ens vam unir a la cabila per gaudir amb música la “CapiTània”. I una volta més, vam convertir una nit qualsevol en una càlida festa.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Bàndol Moro - Moros i Cristians 2016

CRÒNICA D’UNA C APITANIA 45

Moros i Crist ians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2017

Malauradament, de vegades els somnis també es trenquen. I com un gerro d’aigua freda aquella fatídica noticia ens va paralitzar. Amb tot, havíem de reposar-nos, treure forces de flaquesa i tirar avant la capitania que tots mereixíem. I després d’una petició amb molta estima, un senzill “Per tu sí, tete” va convertir a Alicia Amor en la nostra Capitana. Certament, els somnis units trenquen més fronteres que mil paraules. Amb prou feines vam arribar il·lesos als dies grans, tots ells acompanyats de la nostra abanderada Mireia Llorca Masanet. Nadia encara s’emociona en reviure els sentiments de nomenar els nostres paladins en la Presentació de Càrrecs, on, acompanyats dels Moriscos per ferlos honor, el nostre Ambaixador va pujar amb orgull i força al so de la marxa mora “Aligeaba Spyros” i una bellíssima Alicia, amb “Guardia Jalifiana” de fons, va impressionar al Parc de l’Estació quan conqueria el seu castell.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

I després... quins quatre dies ens van quedar! La nostra cabila mai havia estat tan decorada i bonica i la nit del dijous, amb tota la gent que va decidir passar el Putxero amb nosaltres, lluïa com mai. Una nit magnífica que quasi es va unir amb el matí de divendres, quan acompanyats de cassalla i molta pólvora vam eixir a recordar amb trabucs, a tot el poble, que Oliva estava celebrant les seues millors festes. Després de permetre’ls desfilar, la matinà del dissabte vam desembarcar a la Mitja Galta i vam arrabassar als Cristians la terra que era nostra. Al capvespre, tancant l’entrada que les altres filades mores havien començat, uns superbs Moriscos vam desfilar amb extraordinàries marxes i fascinants vestits, que junt a l’enllumenat dels carrers sota un ja obscur cel, van convertir aquelles hores en pura màgia. Sarraïns i Sarraïnes, Aisha, Carbonilla, Nazaries, Calamons, Aben-Humeya, Falcons del Desert, Abbasires… Estàvem tots. Fins i tot, dos sarraïns que no van poder disfrutar les festes com cal, però van arribar a temps de sorprendre al seu Ambaixador Jorge i la seua favorita Silvia donant-los l’emoció final a una entrada que sempre recordaran. Per a tancar, ells, Jorge i Silvia, sobre una misteriosa carrossa negra, amb Alicia, la nostra Capitana. Aquella jove dolça que, tot i estar immersa en els preparatius de la seua imminent boda, va ostentar el càrrec admirablement. Aquella que a pesar de tan sols gaudir d’uns curts mesos de glòria, va assumir la responsabilitat de la capitania i de la qual tots els Moriscos ens sentim orgullosos, perquè ella s’enorgullia de representar-nos a tots nosaltres. I vam arribar al diumenge, un intens diumenge on vam rebre a la nostra cabila la visita de totes les filades i vam exprimir la vida que ens quedava, en el qual disfrutàrem de les noves promeses Cap d’Esquadra en l’entradeta infantil i en què, com cada any, ens van guanyar els Cristians en la Reconquesta. I ben satisfets, quan el dia va deixar de tindre llum, allí, a la fresca de la nostra cabila sota els focs artificials ens vam dir… 2022, anem a per tu!

BÀND OL C RIS TIÀ El nostre valor abrivat lluitarà enfortit per Déu. I les nostres mans empunyaran l’espasa, i els pits oposarem amb indomable valor.

Filada Corsaris CA PI TA N I A C R I ST IANA 2 01 7

C APITÀ C R I ST IÀ 2 0 17 Filada Corsaris

Juan García Narváez

Deixeu pas i obriu les portes! Deixeu les vostres tasques i pareu atenció! Enguany som els caps de les tropes cristianes, i amb l’espasa esmolada us donem només dues opcions, o afegir-vos a la conquesta o a l’aigua salada ens tornarem a veure, o bé en batalla o al fons del mar. Jo, com a capità estic molt orgullós de les meues valentes i arriscades esquadres, que sempre amb pas ferm porten les meues batalles a la glòria. Així que fidel Ambaixador! Torna, una vegada més a alinear les esquadres del meu exèrcit cristià. La victòria està assegurada! Em sent orgullós de ser qui sóc; de ser Capità, de ser cristià, de ser fester, de ser Garcia i Narváez, de la Filà Corsaris. Del meu ambaixador, de la meua favorita, de la meua família i de les festes de Moros i Cristians d’Oliva. I una vegada més gràcies pel suport i l’ajuda, sou la base indispensable de la meua il·lusió. Em dirigisc als habitants i visitants de la ciutat d’Oliva, us convide que eixiu de les vostres cases i visiteu les cabiles i cubils de les diferents filades on sempre us rebran amb un somriure i un colpet. Esperem que gaudiu un any més d’aquesta meravellosa festa i la visqueu amb tot l’afecte amb què la preparem per a tot el món que s’acoste. Per tant, AFEGIU-VOS O OBRIU PAS, PERQUÈ ELS CORSARIS HAN DESEMBARCAT! El vostre Capità

Juan García Narváez

A MBAIXADOR C R I ST IÀ 2 0 17 Filada Corsaris

Jonatan Ramos Beney to

A tots els olivers: Des que tinc 3 anyets d’edat que estic en aquesta gran festa, rodejat de la música, els colors i la gent meravellosa que la componen; sentint i gaudint de les trabucades de bon matí, el dijous, pujant al pregó i tornant al cau a l’espera del desitjat putxero. Estic orgullós de dir que tots aquests moments els he viscut amb la meua estimada filada, els Corsaris. Recorde tants moments... De ben xicotet desfilant amb l’esquadra infantil com el seu cap d’esquadra i també com a abanderat. Quan ja em vaig fer gran vaig ser primer tro i he arribat fins a portar endavant l’esquadra d’adults com a cap d’esquadra. Però ni en el millor dels meus somnis m’hauria imaginat estar representant la meua filada com ambaixador, un càrrec que sempre he volgut ocupar, i que gràcies a vosaltres, Corsaris, gaudiré aquest any. Mire enrere i recorde totes les despertades, tots els desembarcaments i reconquestes des de fora i somiant que algun dia, jo seria aquell que tant admirava, i que lluitava i defensava el bàndol cristià, i per fi ha aplegat eixe dia, en el que jo seré eixe home que des de fora jo admirava i desitjava ser, espere estar a l’altura de tots ells. Sols em queda dir que mil gràcies a la meua filada per confiar en mi, regalant-me aquesta experiència que gaudiré junt amb el meu capità i tots els membres de la filada. Espere no defraudar a cap fester ni festera del poble d’Oliva, ja que posaré tota la meua il·lusió en aquesta gran experiència. Corsaris! Amunt amb la guerra, anem a fer-nos amb l’enemic, derrotem tots junts les tropes mores. Amunt corsaris i amunt les festes de moros i cristians d’Oliva!

Jonatan Ramos Beneyto

A BA ND E RADA C ORS ÀRIA 2 0 17 Paula Narváez Cots

Estimades i estimats festers i festeres, Sóc Paula, i aquest any sóc l’abanderada de la meua filada i estic molt contenta de tornar a ser-ho en un any tan especial en què la nostra filada té la capitania. Per això, desitge estar a l’altura del càrrec i no defraudar els meus i tots els que sentiu la festa tant o més com nosaltres. Forme part d’aquesta filada des del mateix dia que vaig nàixer (al primer mes de vida ja vaig eixir com a corsària!) i mai oblidaré tots els moments feliços ni tampoc aquells moments més durs viscuts amb la nostra filada … A vosaltres, companys, només vull dir-vos una cosa: aquells moments han passat, aquest any som capitania i no defraudarem a la ciutat d’Oliva. Aquesta comparsa és per a mi una segona casa, no oblideu mai que la nostra unió és la nostra força. Enguany vull donar-vos les gràcies a tots, però especialment als meus familiars perquè sé que sempre estaran al meu costat. Als del bàndol moro, els transmetré un únic missatge: tranquils, Oliva és i serà cristiana per sempre! Per al bàndol cristià un crit: guerra al moro! I ara, només em queda adreçar-me als que també sou abanderats; jo ja tinc el banderí i la indumentària preparats! I vosaltres? VISQUEN LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS D’OLIVA! VISQUEN ELS CORSARIS! VISCA LA CAPITANIA CORSÀRIA 2017!

Paula Narvรกez Cots

FILADA CORSARIS Fundació 1991

PRESIDENTA Claudia Beney to García

BANDA OFICIAL S.M. La Lira de Quatretonda

ABANDERADA Paula Narváez Cots

JUNTA Presidenta Claudia Beneyto García

Tresora Pilar Martínez Gomes

Primer Tro Gabriel Ramos Beneyto

Secretaris Juan Manuel García Ruiz Mari Lola Esteve Sanchis

Encarregades Capitania 2017 Alba Alborch García Arantxa Narváez Cots

Vocals Damián Narváez Rodriguez Inma Cots Aliques Aida Hernando Ribes Ángela Serrano Valbuena

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Corsaris Pareix que siga l’altre dia, i ja fa 26 anys que un grup d’amics, molts d’ells coneixedors de la Festa, i altres que encara no havien descobert la vida que gira entorn d’aquesta, van decidir emprendre una nova aventura. Tots junts i amb il·lusió van tindre la idea de formar una filà nova, amb la qual eixir pels carrers del nostre poble i formar una família on poder créixer junts. Les ganes i la il·lusió que desprenien va aplegar fins a molts amics, familiars i coneguts, que deixats portar per la festa, la música, la pólvora i el pas cristià acabaren també per unir-se a la nova filà, que portaria el nom de “CORSARIS”. Allà pel mes de març de l’any 1990, començarem a buscar on poder establir la nostra cabila. Per sort i amb ajuda dels més majors vam aconseguir compartir-la amb la «Filà Masers» i la «Filà Mudèjars», els quals estaven situats al tan famós i ara ja tan fet malbé magatzem de Cristalls on cada cau estava separat de la resta mitjançant caixons de fusta, això en compte de ser un desavantatge, feia que dins les quatre parets mai s’aturara les marxes tant cristianes com mores, vivint també la festa amb un ambient de germanor. Uns anys després vàrem haver de deixar aquest lloc perquè estava en perill d’esfondrament. A partir d’eixe moment ens posarem a la recerca d’un nou local i ben aviat el vam trobar, però amb el pas del temps vam passar per diverses localitzacions, fins que al final, allà per l’any 2004 amb molt de treball i constància vam adquirir uns contenidors tradicionalment utilitzats en vaixells per al transport de merca-

deries. Amb tant d’esforç com molts recorden, els vam condicionar per a poder tenir tots els servicis necessaris. En aquesta cinquena capitania volem fer especial record a tots aquells i aquelles que ens han representat en cada any capitanejant el bàndol cristià. L’any 1995 Paco Gilabert i la seua filla Àngela, l’any 2000 Jose Miguel Mullor i Juan Manuel Garcia Ruiz (Calitxi). La següent, del 2005, Sophie i el seu ambaixador Antoni Benito. I ja l’any 2011, l’última capitania que hem ostentat, formada per dues grans festeres que per primera vegada feien que en els Moros i Cristians d’Oliva els dos màxims càrrecs els capitanejaren dues dones, elles foren Mari Lola Esteve i Inma Cots. Enguany els toca a Juan García com a capità i a Jonatan Ramos com el seu ambaixador, amb els quals gaudirem com sempre ho hem fet. SEMPER FIDELS. FILÀ CORSARIS

FILADA JAUME I Fundació 1977

PRESIDENT Josep Serrano Aguilar

BANDA OFICIAL Xaranga Garanxa

ABANDERADA Marion Pomportes

JUNTA President Josep Serrano Aguilar

Secretària Sonia Rodríguez García

Vicepresident Federico Aguilar Pericás

Tresorer Fernando Borrás Peris

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Primer Tro Carlos Parra

Filada Jaume I Corria l’any 1977 quan un grup d’amics amb idees semblants decidiren ajuntar-se i formar una Comparsa per participar en les Festes de Moros i Cristians que acabava d’arrancar la seua singladura. Després de moltes cavil·lacions decidiren anomenar-se – quin millor nom!-Filà Jaume I en homenatge al nostre Conqueridor i fundador del regne de València.

Capitanies continuades amb les dels anys 1996, 2001, 2006 i 2012 on la Filà ha donat mesura de les seues possibilitats, amb uns seguicis espectaculars, ben estructurats, que l’han convertida en una de les filades de referència del bàndol cristià. En l’última capitania es va estrenar l’himne propi de la Filà “Noble guerrer” que és la marxa amb la qual fem la desfilada.

Ho passaren tan bé que, amb molta il·lusió, hi van decidir continuar. Eren joves i res els feia por. Però tots sabem que amb pocs components és difícil sostenir aquesta festa.Al principi amb una xaranga, una gel·laba i un lloc deixat per a cabila, se’n tenia prou. Com ells diuen:”Amb quatre polls féiem una filà”... i els anys següents continuaren eixint. Si hi havia sort, se n’apuntava algun més, però, a poc a poc, l’assumpte es va anar fent cada vegada més impossible. No n’eren prou i, a la fi, deixaren d’eixir els anys 83, 84 i 85.

Hui la Filà està consolidada. Aquells xiquets i xiquetes, fills i filles dels fundadors, són hui els pares del futur de la Filà.

Bé, però qui ha “mamat” aquestes festes sap que eixir és necessari. No hi ha res com sentir la música festera que et fa anar a cent per hora, l’olor de la pólvora, el sabor del putxero...i tantes coses més. Per tant, a empentes i rodolons, l’any 1986 hi tornaren. Supliren la falta de persones amb més il·lusió que mai. Això els va portar a ser capitans de les festes els anys 1988 i 1991.

Per últim, què hi destacaríem de Jaume I? Pot ser un tòpic, però és el companyerisme entre majors i joves, entre vells i nous components a l’hora de la festa i de les distintes celebracions, com és el cas del sopar de Sant Jaume, on tradicionalment féiem l’elecció dels càrrecs.

FILADA MOSQUETERS Fundació 1977

PRESIDENT Jaime García Lorente

ABANDERAT

BANDA OFICIAL Unió Musical Sta. Cecilia de l’Alqueria de la Comtessa

President Jaime García Lorente

Vicesecretari Joan Sanchis Ascò

Vicepresident Salva Llàcer Bolo

Tresorer German Valbuena Valbuena

Secretari Vicent Codina Voces

Primer Tro Jose Pizarro Gandia

Manel Sánchez Alvarado

Vocals Antonio Martínez Almazán Óscar Prieto Ramos

Arxivera: Mònica Moñinos | Encarregat Loteria: Domingo Tomas Mas | Encarregat de la Logística: Carlos Sánchez | Xarxes socials: Ester Bolo Huescar

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Mosqueters La filà Mosqueters té el seu origen l’any 1952, aquest mateix any es participa en les festes en honor al Santíssim Crist de Sant Roc, que tenien lloc a principis del mes de Maig. A causa d’una gran gelada que va produir una severa crisi en el sector agrícola la comparsa Mosqueters deixa de participar activament en la festa l’any 1956. L’any 1976 es refunda la “comparsa” Mosqueters. La refundació té el seu origen en els veïns del barri del Raval, la majoria d’aquests emigrants que tornaven al seu origen després d’un temps en diferents punts de França. En el 1977 participa únicament el sector masculí en la Fira i Festes de Moros i Cristians d’Oliva. En 1978 van deixar de participar activament en la fira i festes a causa d’un elevat deute contret amb el proveïdor dels vestits de fundació, una vegada liquidada aquest deute la comparsa torna a participar activament en 1979 introduint en aquesta festa al sector femení. Des de llavors, “la Comparsa” no ha deixat de participar en les festes dels moros i cristians d’oliva en totes les seues variants complint en aquest 2017 el 40 aniversari de la seua refundació. Aprofitem l’oportunitat que ens brinda recordar els nostres orígens per a agrair aquells joves, com Juan García “ El Pitiu”, Vicente i Paco Benimeli, Miguel Llopis, Paco *Ortolá “ El Pegoli”, José Sabater i José Gilaber “El Bunyol” i a tots aquells que per aquell temps van prendre la iniciativa de reprendre aquestes festes tornant a introduir en ella la nostra Filà Mosqueters.

FILADA MASERS Fundació 1990

PRESIDENT Vicent Llorca Esteve

BANDA OFICIAL Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa

ABANDERAT Jose Luís Cabrera Buigues

JUNTA

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

President Vicent Llorca Esteve

Secretari Julio Llorca Esteve

Primer Tro Rosana Lloret Ferrer

Tresorera Cristina Ureña Codina

Vocals La filà

Filada Masers La nostra filà es creà en la tercera etapa de moros i cristians a Oliva (1975 fins l’actualitat). La llavor és va plantar a finals dels anys 90, donant fruit en la Fira i Festes de 1991.

El nostre cubil ha anat canviant de lloc, de sud a nord hem viscut la festa al carrer Governador, al carrer Walt Disney i a la plaça del Mercat, on podeu trobar-nos en festes actualment.

Alguns membres venien de la desapareguda Filà Bucaners, que existia als anys 80, altres eren amics i coneguts, que junts van decidir formar el que hui és coneix com la filà Màsers

El nostre nom està pres dels habitants de masos o cases de camp que a Oliva eren mes coneguts com sequers o alqueries. En altres pobles els nostres equivalents s’anomenen també maseros o llauradors, ja que en essència és el que representem, el poble ras i treballador de la terra.

Som una filà que es troba ben arrelada a la festa, havent ostentat cinc capitanies, que anem a recordar-vos. Les nostres capitanies La primera capitania va ser l’any 1993 Capità: Pedro Gisbert i Pons Ambaixador: Francesc Angel i Sanchis La segona 1998 Capità: Jose Vicente Martínez i Alcaraz (el Llarg) Ambaixador: Paco Mena i Torres Tercera 2003 Capità: Salvador Pericàs i Malonda (Pecas) Ambaixador: Kiko Mestre i Vila Quarta 2008 Capità: Enrique Guerola i Gutiérrez (el Mall) Ambaixador: Miguel Fuster i Llorca (Soca) Quinta 2014 Capità: Jose Barreres Jordà (Codino) Ambaixador: Jose Luis Vila Sanz (Mariano)

Així, la nostra indumentària serà la representativa dels llauradors i les nostres armes, corbella, falç i forca. Ens defineix el color blanc, el mocador i faixa daurat, les sabates de veta i la botella de cassalla.

Masers que esteu en el camp, en els horts i en els bancals. Tanqueu els ramats i les bèsties, vingueu tots a celebrar les festes del mes de juliol, les festes de Moros i Cristians. Masers que esteu a l’enginy, a l’almàssera o a l’era. Que la força de la forca siga per commemorar l’alegria de la festa, de l’arrel del temps passat. Masers vingueu a la plaça per a poder començar! Vinga va! parem taula i la dinaora posà! Que Tuaregs i Corsaris, enguany són els capitans! Masers sols queda dir-vos, Visca la festa més gran! però sobretot que visca... Visca la nostra filà!

FILADA PIRATES Fundació 1949 - Refundada l’any 1976

PRESIDENTA Mónica Maurí Castelló

BANDA OFICIAL Entitat Musical Atomik (ATMK Band)

ABANDERAT Pepe Porta Martí de Veses

JUNTA Presidenta Mónica Maurí Castelló

Secretaria i Comuncació Clara Bolinches

Àrea d’ Intendencia/Cubiler Oscar Alcocer

I Vice – President i Reglament Paco Pérez Ledo

Primer Tro Pablo Orquín Pons

Àrea xiquets Amalia Ramirez Sabater

Tresoreria Lorena Ciscar Ramírez

Àrea de Festes i Actes Lorena Catalá Orquín

Vocal Javi Soria

Adjunt Àrea de Festes i Actes i Adjunt a Presidencia - Arxivera: María Colomina | Adjunt Àrea Xiquets - Abanderat -Entrada Cristiana: Ana Alemany Adjunt Àrea Intendència: Andrés Fuster Iglesia | Adjunt Festes - Música: Pep Fenollar Soler | Adjunt a Tresorería - Inversions: José Ortolà Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Pirates Recentment hem sabut que la primera família nobiliària vinculada a Oliva, els Carròs, provenien de Gènova, el seu nom real era Carrocio da Costa, i el cap de família va ser nomenat almirall per Jaume I després d’enemistar-se amb els genovesos. Però el mes interessant és què es dedicava a la pirateria. Seria bonic pensar que els nostres fundadors, allà per les mitjanies del segle passat, coneixen aquesta història. De segur els haguera refermat en la seua decisió a l’hora de batejar la comparsa. Però tot apunta que no, llàstima! Per aquells temps sembla que eren molt més populars les pel·lícules d’aventures sobre pirates anglosaxons. Un grup d’amics, que es reunien en el Bar Líric (Bolinches, Pla, Ortiz, Alemany, Sendra, Sanchis, Barber, Cots, etc.) decidiren participar en la renovada Fira i Festes del poble, que l’any abans l’havien traslladada a les dates del Crist de Sant Roc, si això li afegim que una de les colles “rivals” havia conformat una comparsa de moros (Tuaregs), la cosa estava servida, ells havien de ser però una altra cosa: Pirates! El primer cau (Cubil, com l’anomenem nosaltres) fou un envelat muntat al costat de l’antiga estació, on els sopars eren de pa i porta, després en vindrien molts més. La vestimenta extreta de la pel·lícula El Cisne Negro, al principi llogada a Casa Insa de València, després cosida per mares i dones. La presència femenina garantida amb la reina i la cort d’honor, tot i que també existia la padrina, que era sempre la mateixa (Angeles Ballester). Els músics ja venien de la Vall d’Albaida, en concret de Ràfol de Salem, i van posar de moda el “Ay Rosmary”. Eren freqüents els balls en les pistes del poble. Les entrades i cavalcades eren llarguíssimes, i connectaven el Reial de la Fira amb el raval de Sant Roc.

Tot allò que valia? Doncs la quota: 500 pessetes. Però per al finançament també es buscaven més fonts: socis protectors entre familiars i altres amics, també aconseguien patrocinadors que els aportaven licors propis de l’època. Les motos dels principals dirigents; la Guzzy de Vicent Alemany, l'Ossa de Pasqual Bolinches, i la Guillot de Domingo Verdú feien un grapat de km buscant recursos per a organitzar la festa. Recordem que llavors l’ajuntament no aportava quasi diners. També els progenitors de les reines i les seues corts d’honor, escollides entre les joves de familiars benestants del poble, convidaven a algunes àgapes, o aportaven el local per al cubil d’eixe any. Tot allò durà fins el 1957; no se sap molt bé per què acabà. El que està clar és que deixà petjada. Alguna cosa trobarien a faltar aquells xiquets que acompanyaven pares i tios, quan 19 anys després, el 1976, refundaren la filà amb la mateixa vestimenta, amb la mateixa idiosincràsia.

FILADA CONTRABANDISTES Fundació 2005

PRESIDENTA Maria Peiró Serrano

BANDA OFICIAL Unió Cultural i Musical El Contracant

ABANDERADA Nerea Alemany Morató

JUNTA Presidenta Maria Peiró Serrano Secretària Mª José Malonda Alemany

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Tresorera Amalia Malonda Alemany

Primer Tro Amalia Malonda Alemany

Filada Contrabandistes Com en un tancar i obrir d’ulls han passat tretze anys des d’aquell juliol del 2004 on, a la ciutat d’Oliva, desfilava per primera vegada la Filà Contrabandistes. Dels contrabandistes d’aquell 2004 sols queden sis components, si comptem una xiqueta que tan sols tenia 2 anys i filla del primer capità, Luis Terrados, i abanderada nostra en la segona capitania. Com passa el temps! El temps que ens ha concedit el plaer de conéixer nova gent; alguns d’ells, per circumstàncies, van deixar de formar part d’aquesta família, altres continuen ampliant-la i fent gran aquesta Filà amb unes característiques un poc especials: pocs, feiners, alegres, festers de cap a peus i, per descomptat amb uns caps d’esquadra espectaculars que deixen a tothom bocabadat amb els seus balls amb la navalla. Ja han passat dues capitanies, aquesta segona, amb un dels altres membres fundadors com a capità, Vicent Just, i moltes més que en vindran. Per finalitzar, dir que aquesta és la meua filà de la qual fa onze anys que en forme part i ella forma part de la meua vida. Per això us dic amb tota la meua estima: continueu així, no us canseu mai de treballar i de gaudir de la festa i sobretot de formar part de la família Contrabandista. La presidenta

BÀND OL M ORO Valents pits guerrers, que s’envanisca la vostra ànima. Per fi ja el dolç descans el gran Al·là ens prepara.

Filada Tuareg CA PI TA N I A M OR A 2 0 1 7

C APITÀ M ORO 2 0 17 Filada Tuareg

Lluís Gregori Garcia

Arriba la setmana gran de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva. La lluita per la conquesta de la terra ja respira pólvora, alegria, música i molta passió. És impossible contindre l’emoció després d’un any amb tants moments inoblidables i irrepetibles. I ja diuen que el temps va ràpid quan t’ho passes bé. Agosades, perquè a mi m’està passant volant. Ser el Capità Moro d’Oliva, de la meua ciutat, és un dels somnis de la meua vida que està fent-se realitat gràcies a la meua família, a la Filà Tuareg i a tota la ciutat d’Oliva. És per això que espere estar a l’altura de la Festa d’Oliva. Serà més fàcil amb la millor Ambaixadora que un capità podria tindre, Cristina, i amb tota la gent de la nostra filà que treballa amb il·lusió. Junts aconseguirem una victòria històrica. Finalment, Oliva serà mora i farem justícia amb els nostres avantpassats de terres valencianes. En la batalla mai faltarà la germanor, les ganes de riure, de retrobar-nos, l’alegria, la música, el respecte a la diversitat d’opinions, la bona convivència, i per descomptat, les ganes de passar-ho bé. Per tant, demane de tot cor a les persones d’Oliva, i a les vingudes d’altres terres, que gaudisquen de la Festa omplint els carrers, participant i deixant-se portar pel comboi. Compartir l’experiència de la Capitania amb tots vosaltres serà la millor victòria.

LluĂs Gregori Garcia

A MBAIXADORA M ORA 2 0 17 Filada Tuareg

Cristina Alcaraz López de la Franca

Per fi arriba, la que és per a mi, i per a molts, la setmana més intensa de l’any. Per fi arriben els dies que amb tanta il·lusió esperem. Aquest any serà inoblidable per a nosaltres, tant o més com han estat els anteriors, per això m’agradaria vore el meu poble gaudir de la festa tant com jo estic segura que la gaudiré. Us convide a eixir al carrer, a escoltar el so de la música, a sentir l’olor de la pólvora i a participar de l’espectacle de la festa de moros i cristians. Jo, com a ambaixadora de les tropes mores, promet donar el màxim de mi i intentar transmetre-vos l’emoció que aquesta festa em provoca. Guerreres i guerrers, estic esperant-vos… Visca Oliva

Cristina Alcaraz Lรณpez de la Franca

FILADA TUAREG Fundació 1976

PRESIDENT Manolo Fontana Fenollar

BANDA OFICIAL Aureba

ABANDERAT Hugo González Ferreras

JUNTA President Manolo Fontana

Vicesecretària Maria Bertomeu

Vicepresident Diego Mestre

Tresorer Ferran Torres

Vocals Remei Martinez Joel Bertomeu Gloria Martinez Gerard Bertomeu

Secretari Paco Bertomeu

Vicetresorer Vicent Cañamas

Primer Tro Juan Arnal

Encarregats de la Música: Pep Arnal i Diego Mestre

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Tuareg Foren un grup d’amics d’allà els anys 50 del passat segle: P. Mayans, J. Gomar, V. Mansanet, P. Mestre, L. Navarro, J. Morera i alguns altres més els qui crearen la comparsa “Los Tuaregs”. I fou un altre grup d’amics que freqüentaven el Gran Casino (avui “cubil” pirata) qui l’any 1976 feren renàixer la Filà. Paco Mestre i Bertomeu plantejà la iniciativa i Juan Gomar, que ja hi havia sortit de menut, proposà nomenar-la de manera semblant. Així començà la nova Filà Tuareg amb el mateix Paco Mestre com a president d’una filà de 33 components. Durant anys, les reunions es feien en bars, ja que solament teníem cabila en festes. Foren els anys del magatzem de Torres (1976-1980) i del baix d’Álvaro Ferrando (1981-1996), als quals els seguí l’etapa del carrer l’Estació, la casa de la família Tercero, on la convivència dels divendres feu una filà més nombrosa i, a l’hora, unida. L’etapa actual comença el 2013 amb un local propi situat al costat de la Casa de la Festa. La Filà Tuareg sempre s’ha considerat assembleària i, ja pels anys 80 es redactà un Reglament de Règim Intern. Temps després, el 20 de novembre de l’any 1990, amb 41 components “de quota” i sent president Pep Arnal, es constituí legalment i, un any després, quedà inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana amb el nom de Comparsa Tuareg-Oliva. El primer any, les festes duraren una sola jornada i es participà amb la primera gel·laba multicolor, barret verd i espardenyes blanques “de veta”, i vestit de lloguer per a la desfilada. L’any següent, amb tota una setmana de festes, es creà el vestit verd, semblant al dels anys 50, amb algun canvi de teixit i color. L’altre vestit oficial de la Filà, el blau, tardarà encara deu anys a ser dissenyat, agafant el genuí de tuareg sahrauí com a model. Amb el temps, tant l’un com l’altre han sofert algun canvi. Durant les festes, el dijous és el dia de la samarreta de l’any de la darrera capitania tuareg, i la resta de dies se’n fa ús de la gel·laba, excepte a l’Entrada on s’utilitzen els vestits verds o blaus o els especials de lloguer.

Els Tuareg gaudim amb els compassos de qualsevol marxa mora i aquest sentiment es torna més intens en escoltar els sons de “Tuareg”, la nostra marxa, composta per Vicent Martí i Ferrer per a la capitania tuareg de l’any 2000. Aquesta marxa, junt amb la mitja lluna amb estel de cinc puntes grogues sobre fons verd, bé siga en bandera o estendard, i el dromedari són símbols que ens identifiquen. Avui en dia caldria afegir l’adreça que encapçala aquest escrit. Però sobretot, sàpigues que aquesta Filà està oberta a tu, ara en festes i durant tot l’any. Bona festa i que la gaudisques.

FILADA MARRÀQUEIX Fundació 1975

PRESIDENT José Perea Ramiro

BANDA OFICIAL Agrupació Musical Contrabanda

ABANDERAT Marc Moreno Sanchis

JUNTA President José Perea Ramiro Vicepresidenta Raquel Llopis Escrivà Secretària Maria Mascarell Llorca

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Tresorers Susa Boronat Esteban Angel Lara Gavilá Primer Tro Miguel Ángel Mañó Fenollar

Vocals Vicent Tercero Gea Joan Mata Cots Vicent Llorca José Vte. Cabrera Maria Pilar Gavilà

Filada Marràqueix Aquesta filà comença amb el nom de “Moros del Metall” l’any 1975, perquè eren persones que estaven integrades en l’estructura de les festes d’abans com a “Gremi del Metall” i que després canviarien el nom a l’actual, que és el de la població marroquí de Marràqueix. La primera vestimenta que distingia de les altres filades fou la gel·laba blanca amb els gravats blaus, amb caputxa que fou pensada perquè després es poguera aprofitar, obrint-la per davant, com si fos un gran jupetí. Açò no es va aprofitar i arribà a abolir-se per un temps, i es va substituir pel que denominem el “traget” que és més lleuger que el de gala però també amb colors del parxís. Actualment les dos són oficials encara que el “traget” és més utilitzat i en alguns actes amb mocador blanc al cap amb turbant. Actualment tenim una vestimenta de gala per a homes i una per a dones que es complementen. La dels homes està formada per sabates roges, calcetins marrons, pantaló groc, faixa verda, camisa de color blau, jupetí de color roig amb la palmera i la mitja lluna a l’esquena, la capa blanca, el turbant blanc amb sudari i amb un casquet daurat, guants negres i metalls daurats, en punys, pit i capa, oficials de la filà. I la de les dones per sabates de cuir daurades, falda llarga de color roig amb la palmera i la mitja lluna brodada en negre a la part de darrere, faixa de cuir daurat, camisa blava sense mànigues, capa de gassa daurada feta per a una sola màniga, casc de color blau en forma de turbant amb una joia a la part dreta de colors (roig, blanc i verd), i una ploma de faisà i al coll una joia del mateix disseny del casc. Aquesta filada quasi sempre ronda sobre el centenar de components de diferents edats i on pertanyen molts membres de les diferents famílies. Té un bagatge musical fester, prou important, dedicat a la filà o a components, com ara:

“Marràqueix Oliva” (Marxa Mora) de Miguel Villar González. “Manolo Arnal” (Pasdoble) de Miguel Villar González “Als Ulemes i Cadís” (Marxa Mora) de Raül Ortiz Rivas “20 de Març” (Marxa Mora) de Francisco Valor Llorens “Sanchis Capità” (Marxa Mora) de Juan Salvador González “Pepa Moncho” (Pasdoble) d’Ildefonso San Cristóbal “Fester” (Marxa Mora) de Saül Gómez Soler Això són els nostres trets d’identitat que sempre aniran precedits del nostre estendard amb la palmera, la mitja lluna i l’estel de David, juntament amb l’ànim de fer festa, en companyia de totes les filades, i que la “Filà dels Mirons” gaudesca de les nostres Festes de Moros i Cristians.

FILADA ALMORÀVITS Fundació 1993

PRESIDENTA Arantxa Molió Guillem

BANDA OFICIAL Associació Musical de Benissa

ABANDERAT Héctor Moreno Gascón

JUNTA

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Presidenta Arantxa Molió Guillem

Secretària Isabel Galbis Miñana

Vicepresidenta Cristina Peiró Gosp

Tresorera Ana Más Sanchis

Primer Tro Salva Frasquet Escrivà

Filada Almoràvits Va ser allà per l’estiu de l’any 1993 quan una colla d’amics que tornaven dels xiringuitos, amb el fervor d’unes quantes cervesetes i cassalles de més, bromejaven en fundar una nova filada. Aquella colla acollia gent experimentada en la festa, Ximo i Fernando dos cristians de Jaume I junt amb Bosca i Mayol de la filada Moriscos. I així va ser com d’una xarrada d’amics es fa fundar la Filada Almoràvits, l’any 1993. Van debutar a la festa gran l’any 1994, al carrer de les Fonts i hagueren de traure dos esquadres justes, entre dones i homes. Un apassionat de la història, José Salamero Aragón, mestre del poble d’Oliva i pare de la nostra volguda Xelo, qui va donar la idea del nom d’Almoràvits, i així ens introduí un poc a la seua història. Amb el mot Almoràvits es denominaren els militants d’un moviment religiós musulmà de caràcter purità fundat l’any 1039 per un fanàtic reformista de nom Abd Alla ibn Yasin al-Yazuli. Rebutjats en un principi pel rigor del seu islamisme, Ibn Yasin i els seus seguidors es retiraren a un ribat, institució religiosa musulmana on els seus habitants duien una vida ascètica, dedicada a l’exercici piadós, però també a la defensa de l’islam en aquells ribats que tenien una funció militar com a convents fortificats per a la guarda de fronteres i costes contra els infidels. A aquesta mena de “monjos soldats” aviat se’ls coneixeria com “al-murabitun” i els seus plantejaments religiosos prompte esdevindrien polítics; en tal sols mig segle aquests formidables guerrers unificarien l’Àfrica nord-occidental amb capital a Marràqueix i en pocs anys el seu imperi s’estendria a la península Ibèrica. Els Almoràvits som guerrers per herència, i fent honor al nostre origen dues guerreres tenim a les nostres files, que han superat aquest any tot contratemps que els ha ficat la vida. I continuarem donant guerra per molts anys més, perquè som Almoràvits, ALMORÀVITS!

FILADA TAIFES Fundació 2003

PRESIDENT Carlos Cañamás Monzonís

BANDA OFICIAL Agrupació Musical La Nova de Quatretonda

ABANDERADA Aina Savall Vives

JUNTA President Carlos Cañamás Monzonís

Secretari Melchor Llopis Morell

Primer Tro Toni Narváez Masquefa

Vicepresident Salvador Bañuls Vives

Tresorer Sergio Martínez Cotaina

Cubiler José Cots Cabrera

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Taifes Encara que som una de les filades més joves de la festa, els Taifes portem ja a l’esquena un grapat d’anys gaudint i participant de la Festa més gran d’Oliva. Com va començar tot? Podem dir que mig de broma, mig seriosament. Està clar que perquè qualle “la broma”, la llavor havia d’estar ja germinant, com si es tractara d’una corda invisible, tirant cap al cor de la festa. I ho va aconseguir. Tot just al contrari de l’origen dels regnes de Taifes, conseqüència de la desintegració del gran Califat d’Al-Àndalus, provocada per lluites entre els diferents territoris, la nostra filada va sorgir com a integració de diferents grups d’amics, tots coneguts uns dels altres. Encara que cada grup tindrà la seua història, pense que no m’equivoque si dic que l’inici de tot va ser “la recol·lecta” de DNI que va fer la nostra quadrilla durant la Pasqua del 2002. De sempre ens havia cridat la festa de Moros i Cristians. Moltes voltes, quan ens reuníem, acabàvem disfressats amb palos a la mà i patilles de contrabandista o mocadors al cap com si fos un turbant, desfilant al pas d’una marxa mora o cristiana (no teníem molt clar la nostra preferència). I fent plans que pareixien que mai es farien reals. Eixa Pasqua de l’any 2002, el pla va anar més enllà. Començàrem a visitar amics i a proposar-los que s’uniren a nosaltres, a fundar una filada mora (ja ho teníem clar!). Com déiem, mig de broma, mig seriosament, demanàvem noms i números de DNI i quasi sense adonar-nos-en ens vàrem trobar amb més de 80 persones, de quatre o cinc colles d’amics. Ostres! Ara què fem? La cosa s’havia fet seria i estàvem il·lusionats pel que havíem aconseguit. Acabada la Pasqua, ens vàrem reunir tots i decidirem amb molta gana i il·lusió que la cosa anara avant. Des d’eixe moment tot va anar molt ràpidament. El primer la pertinent petició i acceptació per part de la Junta de Moros i Cristians. Vam triar al nostre primer president, Manolo Plaza, que s’ho va currar de calent! Vam triar la nostra primera abanderada, Maite Pérez, que quasi no podia amb l’estendard (tots els xiquets de la filada eren encara molt menuts). Recorde que, per alleugerar el banderí, vam canviar el pal metàl·lic per barres de fusta de cortines, més lleugeres. Era una solució provisional... que continua hui en dia. I ací estem, 14 anys després, continuant gaudint de la festa com el primer dia. Els nostres xiquets ja no són tan xiquets i ens han omplit la filada de gent jove. La filada ha crescut. La gran majoria dels que varen començar l’aventura continuem en ella, igual d’il·lusionats que des del principi i, a més, s’han afegit molts més. Tots formen la família dels Taifes i ja no entenem la vida sense ser moro, sense ser Taifa!

FILADA MUDÈJARS Fundació 1976

PRESIDENT Salva Ferrer Gilabert

BANDA OFICIAL A.A.M. Real de Gandia

ABANDERADA Laia Mollá Martínez

JUNTA President Salva Ferrer Gilabert

Tresorer Javi Morant Esteve

Vicepresident David Veiguela Mengual

Secretari Francisco Ferrer Gilabert

Primer Tro Francisco Uber García

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Filada Mudèjars La Filà Mudèjars fou fundada el 1976 per un grup de gent que gaudia de diferents festes i celebracions: passos de Setmana Santa, penyes, festes de carrers... Per poder entendre l’inici de la Filà, ens hem de remuntar a les festes de la Fira de 1975, quan formaren part d’aquestes els moros dels metalls. Aleshores, un dels membres del gremi del metall, Rafael Boronat, creia en la possibilitat de poder celebrar moros i cristians a Oliva, tal com es feia a alguns pobles de l’interior. Aquesta idea anà calant en la gent i començaren les primeres reunions per tal de perfilar la festa. Una colla de joves que es reunia al bar La Avenida, decidí, entre rialles, crear una filà sent el primer president Salvador Tercero. Un dels nous membres, Ricardo Martí, un estiuejant de la platja d’Oliva integrant de la Filá Mudéjares d’Ontinyent, fou qui proposà el nom i el vestit de desfilada. És per aquest motiu que els mudèjars d’Ontinyent i d’Oliva comparteixen vestit oficial. El 1996 la filà sofrí una forta crisi generacional i econòmica que donà lloc a una filà majoritàriament integrada per joves, que crearen la filosofia mudèjar: ‘Després de tots els entrebancs, a la fi tot ix bé si ens sabem riure de la situació’. Aquest aire fresc, rialler i desinhibit que caracteritzà el canvi generacional continua present en l’actualitat.

FILADA MORISCOS Fundació 1981

PRESIDENT Jorge Amor Martí

BANDA OFICIAL Xaranga El Dólar

ABANDERADA Eva Bolo Sansaloni

JUNTA President Jorge Amor Martí Vicepresident Juanjo Bertomeu Penalva Secretària Amparo Pardo Conejero

Tresorers Vicente Parra Carpi Lorena Morell Fábrega Cristina Llatas Ortiz Primer Tro Evaristo Barreres Just Filaes Román Alemany Soria

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Loteria Ximo Fontana Aliques Julián Cobo Cardona Comunity Manager Araceli Sansaloni Morell

Filada Moriscos La història es repeteix: Moriscos. BAR PEPE, any 1980, un bon grup d’amics es reuneix, dos cassalles i... la il·lusió de crear una nova filà a Oliva, una “de veritat”. El nom? Moriscos, sorgit del record del anys d’estudi a l’Acadèmia i en honor a tots aquells que van renunciar a les pròpies creences, per no haver d’abandonar aquesta meravellosa terra. Gel·laba? Verda amb franja blanca central, el colors d’Al-Àndalus. Amb tots els detalls clars calia obtindre l’aprovació de la Junta Central, que els va negar la creació, ja que en aquells moments hi havia sis comparses mores i tan sols quatre cristianes, de manera que si volien crear una comparsa nova, havia de ser cristiana. Fent gala de la capacitat d’adaptació dels propis moriscos i de la perseverança dels nostres fundadors no disposats a rendir-se, van proposar a la Junta Central ocupar el lloc de la Comparsa Mossàrabs, a punt de desaparéixer, i així, amb la reconversió en marxa propiciada pel canvi de nom, va nàixer la Comparsa Moriscos. Gràcies a la persistència dels nostres fundadors: els germans Benimeli, Pepe Gregori, Paco Gilabert, Pepe Boscà, Paco Soqueta, Paco Barreres, Rafa, Miguel Marco, Juan Avargues i el seu cunyat Paco, Guitart, Fulgencio, Salort, Llidó, Juan Enrique Sánchez, Pepe Soler i Pepe Mena: Som la Comparsa Moriscos, som una família, som allò que hem volgut ser.

CORSARIS

En una illa remota del pacífic, allà on els ulls des d'una ullera de llarga vista no poden reconéixer qualsevol rostre... Allí, zona característica tropical, on habitaven tot tipus de fauna àdhuc per explorar: serps, paons i altres aus omplen l'espai de color, envoltats per una espectacular fauna. Enmig de la tranquil·litat del lloc, on es barrejava el blau del cel i el blau del mar, es va albirar al lluny un gran galió aproximant-se. Els temuts corsaris venien amb forces suficients per a fer-se amb l'illa. Encapçalat per una gran bandera corsària, que es difuminava amb el blau del cel i s'il·luminava amb cada raig de sol en la matinada, feien notar la seua grandesa. En terra ferma, els que tant estimaven aquell lloc es van veure totalment acorralats, en veure com aquell gran vaixell s'acostava cada vegada més al seu territori. Ells, els homes blaus, que tant havien lluitat per aquell lloc, cansats ja de viure a les caloroses terres del desert, van trobar, allí, un recés de pau i de tranquil·litat. Que en aquell moment ja estaven notant la seua pèrdua. A poc a poc, acostant-se amb cada ona que copejava les velles fustes d'aquell galió i amb el vent que assotava les grans veles que els feien avançar, per fi es podia veure clarament des de les costes de l’illa un gran batalló en el primer vaixell albirat, i per a sorpresa dels homes blaus estava format íntegrament per dones, abanderat per una jove que desbordava valentia. Per a sorpresa dels homes del desert elles estaven acompanyades per dos galions més, tots ells plens d'homes armats i ansiosos per rebre el seu botí. Aquella preuada illa anava a ser seua, i ho sentien, pel seu tarannà, la seua força, la seua valentia i el seu orgull per la seua sang i la seua bandera corsària.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Els galions després de planejar una tàctica ofensiva, en la qual primer s'acosten cautelosament a la costa per després girar cua i fer creure als homes blaus que havien avortat la missió i finalment no anaven a atracar, per així confiar-los i finalment atracar a l'alba de l'endemà. De res van servir els resos i conjurs dels homes del desert, els quals eren realitzats pels més savis tenint fe plena en el fet que el seu Déu no permetria que caigués en mans cristianes la tan preuada illa. Però quan es tracta de guerres on l'ofensiva és corsària, ni Al·là ni cap força celestial podrà amb el coratge que vessa la sang corsària. Amb l’alba del dia, sortint el sol pel mar en calma, els corsaris van decidir que era el moment idoni per dur a terme el seu pla. Es van acostar lentament a la riba i sigil·losament van llançar la seua primera ofensiva. En aquests moments hi havia un canvi de guàrdia dels homes blaus, ja cansats d'estar tota la nit en vela, i van enviar la seua primera tropa a trepitjar terra ferma, encapçalada per l'ambaixador dels mateixos corsaris. Van esmolar les seues armes abans d'arribar al campament d'aquells moros tranquils, i en una feroç envestida van arribar a ells. Van moure les seues espases a la velocitat de la llum, la lluita va ser intensa i els homes blaus es van deixar la tinta de la pell en la batalla, però no van arribar a resistir el que els havia arribat per sorpresa.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

La primera tropa anava a peu per aquelles terres sorrenques que els dificultava el seu avanç. Uns dos-cents homes disposats a lluitar, vessar sang i conquistar nous horitzons, van atacar amb bravesa aquells que anaven vestits amb els seus millors gal·les, esperant que a qualsevol moment els tiraren de les seues tan anhelades terres mores. L'últim a atacar va ser el seu ambaixador. Més guerrer que mai sabia que la batalla era seua i solament li quedava posar el fermall d'or per donar per finalitzada la grandiosa lluita. Tan sols un pas més, derrotar a aquella dona que es diu ser ambaixadora de les seues terres i els seus homes. Dona amb bravesa, arpa, sang a vessar pel que tant li va costar arribar a ser, va lluitar fins a la mort, però no va poder resistir el feroç atac, de tal brau ambaixador.

A victòria guanyada, bandera corsària alçada. I així va ser, el Capità va alçar amb força i orgull sobre la fortalesa d'aquella illa que acabaven d'arrabassar a les tropes mores. Només quedava arribar a les portes del castell. Allí habitava el gran Capità Moro. Home de pell blava, impregnada pels colors de les teles que havia portat en tantes altes batalles en terres arenoses i que tantes ferides havien suportat. Ara era el moment de llevar aquelles blaves vestimentes per deixar pas a les vistoses gal·les corsàries.

Encara es percebia el soroll trepidant dels canyons dels temuts corsaris, fent hissar els pendons, saquejant a aquells que han sigut confiscats, que els prenien per sorpresa. Forasters, amb tatuatges en el dors, saquejant i desvalisant ciutats i poblacions o als nobles cavallers, amb patent de cors, que mai eren menys cruels, ni tenien menors ambicions. Res saciava les seues ànsies, de furtar i matar a tot el que se li posava per davant i en aquest cas l’únic impediment que quedava era el d’aquell capità moro i el seu ja enderrocat castell.

Entrant al castell amb gran elegància va posar fi a una batalla de dies llargs i nits fredes, però per fi tenia la seua promesa, la preciosa illa era corsària. I ell com a capità la coronaria sota el nom d'Illa Pare. En honor al seu pare que li havia deixat el llegat tan especial que ara guardava, prometent que sempre cuidaria al seu exèrcit, el seu poble i les seues pertinences. Un capità que tenia present que ell seria l'últim a abandonar el vaixell, en causa de naufragi, i que si era necessari, s’enfonsaria amb ell, ho faria, així era el capità corsari, lleial, compromés i saltant adversitats, però l'últim que faria és defraudar a les seues tropes corsàries.

Semper Fidels, sempre Corsaris.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

100

Moros i Crist ians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2017

101

GrĂ cies!

F ILADA CORSARIS CA PI TA N I A 20 17

102

Moros i Crist ians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2017

103

104

JU AN GARCÍA CASTEL (JUANITO “EL PINTOR”) In memoriam

Enguany m'imaginava que quan passarem per la carretera estigueren les teues cadires posades, per a veure'ns a nosaltres desfilar i perquè a tu t'emocionava aquesta festa, però deies que ja eres massa major per a ficar-te un d'eixos vestits (cosa que no és certa perquè mai has sigut major). Però tu gaudies veient a la teua família desfilar com tantes voltes havies fet tu, estaves orgullós que ells foren els que mantenien la fila que tu, junt amb la teua dona i altres amics havíeu fundat. Però t'ho muntaves molt bé, amb la teua cerveseta, els teus cacaus i la teua càmera de fotos gaudies d'uns dels millors dies de l'any. M'imaginava els teus aplaudiments i les teues ovacions en veure'ns passar, les mil fotografies que feies i deies que en totes eixíem fenomenal. També t'imaginava amb una de les tantes camises corsàries que tens i passant a avaluar el putxero, perquè després de tants premis... entre tu i jo, ningú el fa com tu. M'imaginava i t'imaginava recordant anècdotes, perquè tants anys acompanyant-nos a tots els llocs donen per a molt, ja que jo no em separava de tu, però tu tampoc de mi. Ara m'he de conformar recordant-les sense tu, perquè em reconforta tirar la vista enrere i veure tot el que m'has ensenyat, el que he gaudit amb tu, el que m'has cuidat i en definitiva, que mai podré tindre una persona més meravellosa que tu al meu costat, i no és sols un pensament propi, tothom que ha compartit moments amb tu, família, amics, coneguts, tots, saben que vas ser una meravellosa persona, un gran fester i sobretot un boníssim marit, pare i iaio. Tot això m'imaginava que anava a passar, i tot al teu costat, com sempre donant suport i amb més il·lusió que ningú. Nosaltres no et podrem veure la teua cara de goig, però estem segurs que tu sí que veuràs la nostra, que no tindrà altra raó més forta que sentir ben dins que tot açò va per tu. Per tot el que has gaudit i el que ens has fet gaudir, per ser el que ens ha introduït a tota la família des de la fundació de la filà Corsaris en aquest món. Sols ens queda agrair-te hui i cada dia de la nostra vida el que has fet per nosaltres, per ser exemplar en tots els aspectes i per sempre pintar somriures. Per ser feliç amb tan poc, una botella de vi, bon menjar i bona gent, amb això et sobrava per a ser un home afortunat, i si ja li clavàvem una marxa cristiana, es convertia en tota una festa, però cristiana, mora no, que tu dies que anaven massa lents, i tu eres un home corredor. Hi ha mil i una anècdotes per contar, i les contarem amb un somriure i una llagrimeta, perquè algú com tu es digne de recordar. Sempre al nostre costat, sempre dins nostra, sempre pintant somriures. La teua floreta roja

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Papà, que tal tot per allà on estàs? Tant de bo pogueres contestar-me i jo pogué escoltar la teua veu. És difícil oblidar el que en els meus somnis d’infància fores per a mi, tot i que moltes vegades, com passa a molts joves en la seua adolescència, gairebé ho oblide i per poc comet l’error de creure que no sabies molt de la vida i que t’equivocaves en tot el que deies. Com d’ingenu vaig ser pensant que jo ho sabia tot! Però ara quan els anys han passat a poc a poc en la meua vida reconec que la teua saviesa m’ha format i tot el que sóc t’ho dec a tu. Com saps, fa uns anys vaig decidir independitzar-me, però en poc de temps ja em feien falta els teus renys i tots els teus consells. Recordes tots aquells problemes que he tingut i tantes discussions per no voler acceptar tants consells i raons? Tenies tota la raó del món, papà. Amb els teus consells tot va sortir bé. Cada embolic en què per desastre m’havia ficat van sortir bé, sempre si seguia tots i cadascun dels consells que em donaves. Vull que sàpigues que allà on estigues i a mesura que passa el temps sent que et necessite més, la gent que m’envolta és important però el meu pare, mai podrà ser superat per ningú... Ai, el meu pare, el meu volgut vellet, no hi haurà qui el substituïsca. Ara que sé el que és no tenir-te, m’agradaria tenir-te a prop per xerrar i explicar-te les meues coses però ja ho sé... has partit i no tornaràs. Solament et dic que m’agradaria fer retrocedir el temps i tornar als meus dies d’infància per sentir les teues fortes mans agafant-me i fent-me sentir segur i sense perill. Bé papà, m’acomiade de tu solament de moment. Aquí tens aquestes paraules d’un fill, eixides des del més profund del meu cor. No voldria anarme’n sense dir-te que ET VULL PARE, que ets el millor pare del món. Quan el meu vol cap a l’infinit haja sortit, ens trobarem per xerrar sense esperar distàncies ni separació. Eixiré al carrer tal com tu voldries veure, allí a dalt a la part alta de la carrossa gaudint. Junt a mi i el meu somni que també era el teu, estaràs al meu costat, estenent les mans i aplaudint cada pas que done. Al meu costat has estat sempre, donant-me suport com ningú, però encara tinc el consol que des d’on estigues estaràs sempre amb mi. Serà un orgull per a mi, papà, capitanejar la comparsa que amb tant esforç i obstinació vau fundar. ET VULL MOLTÍSSIM PARE, FINS SEMPRE. EL TEU XIRRINXI

105

JUA N GARCÍA CA STEL (J UA NI TO “ E L P I NTOR” )

108

AL C A PITÀ, LLUÍS GREGORI Portes mitja vida en la Filà Tuareg, la teua segona família. Has mamat la Festa de Moros i Cristians des de jove. Practiques la germanor amb les persones festeres de totes les filaes. T’implicares en la Federació de Moros i Cristians, per fer la Festa més gran. T’agrada el comboi, i ho transmets a tota la filà. En sentir una marxa mora, t’esborrones com el primer dia. Ha arribat l’hora, “tan-taca-taca-taca-tan…” És el teu any, ja pots fregar-te la cara, sense desfici. Compliràs un dels somnis de la teua vida. Eres el Capità Tuareg. Ens faràs sentir emoció, i amb els ulls plorosos d’alegria gaudirem amb tu, al pas que ens marques amb la teua espasa de Capità. I a l’Entrà del Bàndol Moro, triomfant des de la teua talaia, junt amb la teua família, ens portaràs la victòria. Com sempre dius: amb no res passem! Signat: Jo sóc Tuareg Moros i Crist ians d’Oliva 2017

109

A L’AMBAIXAD ORA, CRISTINA ALC A RA Z Des que vas ser nomenada Ambaixadora Tuareg per a l’any 2017, no has parat. Ens has fet anar de cap. La cara d’alegria que tenies al costat de teu Capità ho deia tot. “Cristina serà la meua Ambaixadora” (Capità dixit). Tots ens vam quedar bocabadats. La millor parella! Les felicitacions no es feren esperar, ja que sou volguts per tots. Com a Presidenta i com a treballadora incansable de la Federació, ja vas demostrar que ho donaves tot per la Festa. Sempre amb ganes i amb alegria, en sentir una marxa mora alces la teua espasa i arranques per dirigir l’esquadra. Has triat vestits, carrosses i marxes, sempre amb un somriure. Estes festes posa’t l’anell i pega-li a eixa botella que tant ens agrada. Comença la Festa amb les millors gales, prepara’t per pujar a cavall i trabucar. I per damunt de tot: gaudeix, gaudeix i gaudeix. Signat: Jo sóc Tuareg

110

DE QUAN U N MATEIX CARRER ER EN D U ES GRANS FILAES Un fester pirata

De vegades als festers se’ns pressuposa una total fidelitat per la nostra filà, i pel nostre bàndol, i així deu ser, però aquesta afirmació no contradiu que el que per damunt de tot ens encisa és tot el conjunt de la festa, amb tots els seus elements. Sembla que a poc a poc va desapareixent eixa confrontació absurda, principalment imbuïda per factors externs a la festa, entre festers del bàndol moro o del cristià o, d’una filà contra l’altra. La major part dels olivers som amants de les nostres tradicions i de la nostra història, que per factors diversos -moltes vegades per amistat, família, o per barri-, pertanyem a una filà o a una altra. Però quin fester cristià no s’emociona escoltant marxes com Éxodo, El Moro del Sinc, o Tuareg? O no vibra veient l’entrada mora, formant esquadra, o inclús brandint el sabre corbat amb la cadència arabitzant pròpia de la música? Doncs nosaltres, els Pirates, no ens hi podem resistir! Al nostre cau (cubil) sonen amb la mateixa intensitat les dues modalitats de la música festera, però també ho fan els pasdobles dianers, clar! Mentre sonen les peces indicades, festers i convidats formen amb el mateix goig que quan sonen l’Ambaixador Cristià, Borjos, o Tabal i Saragüells, peces musicals cristianes. Esta és la grandesa de la nostra festa, que realment no hi ha bàndols!

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Tanta és l’estima a les dues modalitats de viure la festa, que els Pirates formem de moros el divendres al matí a l’entradeta “del Raval a la Vila”, en la qual fem memòria a la pirateria barbaresca que tantes voltes desembarcà a les nostres platges. Enguany uns vells coneguts nostres, els moros Tuareg, que són la filà més antiga d’Oliva, ostenten la capitania del bàndol moro. Des de sempre, els Pirates, hem tingut una especial relació amb ells, probablement per ser nosaltres els següents en veterania dins la festa, però també, cal fer memòria, per la proximitat física i veïnal que vàrem compartir durant molts anys a l’eixample històric de la ciutat. Fins i tot vam arribar a estar a pocs metres quan la seua cabila localitzava al mateix edifici dels Ferrando on s’ubica l’actual “cubil” i nosaltres ens trobàvem a les cases de les Canestones. Tot allò durà fins que van adquirir un local fester a Piles, com diguem nosaltres amb la broma pròpia olivera.

111

Recordem amb certa melancolia les guerres de globus d’aigua entre xiquets i xiquetes de les dues “filaes”, les ocurrències que Salvador «el Frare» li feia al nostre estimat Vicent, les visites nocturnes carrer avall per escoltar la banda de Lloc Nou d’En Fenollet, que sempre ens semblava que sonava molt més fort que la nostra, les visites diürnes a la seua vella cabila on sempre estaven cuinant. De vegades encara se’ns escapen mirades cap a la mar des del “cubil” sense poder evitar sentir que alguna cosa falta; el fet de percebre una altra maror de gent com la nostra gaudint al mig del carrer.

112

Al llarg de tots aquests anys, de segur que hi ha hagut alguns desencontres, pot ser les nostres organitzacions han mantingut certes diferències sobre alguns aspectes de la celebració, però això és lícit, normal i enriquidor per a la festa. Per altra banda, moltes són les amistats comunes entre festers, fins i tot algunes parelles han esdevingut en famílies que comparteixen les dues «filaes». Recordem com algun veterà nostre ens conta el seu passat tuareg quan era xiquet, o les paraules d’un dels fundadors de la nostra filà allà per l’any 50; «vam vore com la colla equivalent a la nostra conformava una comparsa de moros, i nosaltres no podíem ser menys... però no podíem ser moros, vam decidir ser pirates, tot i això tots érem amics!». Probablement esta sana rivalitat provocà una expressió curiosa que encara roman al lèxic fester; els uns i els altres anomenem de manera diferent els dies grans de festes; «dies de moros» els uns, «dies de pirates» els altres. Però han estat molts els dirigents tuaregs estimats pels pirates. Recordem a Paco “Salvatge”, Mansanet, Mayans, Morera, durant l’etapa dels anys 50, els germans Gomar, l’esmentat Salvador “el Frare”, Toni Gallardo, Vicent Martínez “el Tinto”, Rafa Castelló, o els carismàtics joves Lluís Gregori i Cristina Alcaraz, que enguany comandaran el bàndol moro amb l’inconfusible estil tuareg a l’hora de fer de cap d’esquadra, d’açò molt en saben Salvador Mestre i Paco Just, que han sabut transmetre el seu art als més joves.

De vegades encara se’ns escapen mirades cap a la mar des del “cubil” sense poder evitar sentir que alguna cosa falta;

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

113

En definitiva dues filaes consolidades, dos bàndols, dues maneres de viure la festa, però una sola passió: Oliva i els seus moros i cristians.

A hores d’ara som comparses amb un gran nombre de festers, festers que han estat també partícips d’altres vessants del teixit associatiu del poble, gent amb inquietuds culturals i intel·lectuals, amb capacitat per involucrar-se en la gestió municipal, però també amb una considerable quantitat de joves que s’ha format a les universitats valencianes i que hui en dia tenim estesos arreu del món. Que en pensarien hui aquells homes dels anys 50 en vore passar les esquadres plenes de gestos de goig? En definitiva dues filaes consolidades, dos bàndols, dues maneres de viure la festa, però una sola passió: Oliva i els seus moros i cristians. Visca la filà Pirates, avant la capitania Tuareg, i llarga vida a la nostra festa! Un fester pirata

114

S I NO TOTS, MOLTS D ELS PAPERETS D E L’ AU CA Rafael Castelló

Escriure en el llibre de la capitania Tuareg és, sempre, un honor. Des que vaig entrar a formar part de la filada, l’any 1989, de la mà del meu amic Vicent Martínez ‘el Tinto’, he gaudit tot el que he pogut i sabut de cadascun dels esdeveniments que ocorren entorn de la nostra festa. Treure-li tot el suc, em sembla que es diu. Per moments hi ha hagut qui pensava que jo havia de pagar el doble. És tot molt divertit. Tot, fins i tot les baralles, solen ser per a fer riure, quan després hi penses. Al poc d’arribar ja em vaig veure implicat en una capitania, ni que fora simplement com a Fester. Amb la colla de la meua esquadra de verds, encapçalada per Paco Just, vam llogar un vestit per celebrar que Vicent Bolo era el Capità Moro d’Oliva, el 1991. La meua primera experiència amb un vestit de lloguer amb muscleres metàl·liques va ser una mica traumàtica: els qui desfilaven al meu costat clavaven les seues muscleres tallants als meus braços... com supose que jo clavava les meues en els seus. La il·lusió, la música i el carrer Loygorri cap a la mar compensaven, però, qualsevol patiment. En aquella ocasió, qui m’acompanyaria uns vint anys després com a Ambaixadora Mora, va ser la Favorita: Laia Martínez. En la filada Tuareg no en van deixar aterrar massa i molt aviat m’enviaren a missions, molt sovint impossibles, allò que aleshores anomenàvem Junta de Moros i Cristians d’Oliva i avui es coneix com a Federació de Moros i Cristians d’Oliva. Tan impossibles foren aquestes missions que, quan el 1995, el meu cap d’esquadra, Paco Just, va ser Capità Moro, el responsable de la presidència de la Junta de Moros i Cristians ja era jo.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

115

La meua experiència com a President de la Junta de Moros i Cristians va ser una mostra de com se’ns presenta la vida habitualment: caòtica i estimulant. Normalment pensem el ‘caos’ com una situació desordenada i impredictible. Tanmateix, els processos caòtics resulten d’una interacció molt complexa i retroactiva de causes i efectes. És a dir, el caos segueix un patró, presenta una lògica, encara que siga molt complexa. Vaig exercir aquesta responsabilitat des de les Festes de 1995 fins les de 1998 o 1999, he de confessar que no tinc a mà les neurones que contenen aquesta informació; l’edat ja comença a notar-se. Però sí que recorde els talonaris mullats de suor, amagats sota el meu vestit verd els dies de l’Entrada i perseguint a proveïdors (cavalls, bandes...) per pagar el servei donat. Les setmanes prèvies a les Festes sempre semblava que res no hi funcionaria, però després tot eixia més o menys: la gent gaudia i anàvem avançant en les millores. Així que el caos sempre es resolia positivament, ni que fóra amb un resultat subòptim. Això sí, la vivència personal de la Festa era totalment diferent a la que havia tingut com a fester més o menys despreocupat dels aspectes organitzatius, n’aprens molt de la complexitat que s’amaga darrere de cada acte festiu que organitzem amb tantes persones participants.

La il·lusió, la música i el carrer Loygorri cap a la mar compensaven, però, qualsevol patiment.

116

D’eixe temps, l’estímul provenia de les persones que compartiren amb mi aquells moments i espais. La resta de membres de la Junta, tan diversa de composició, eren persones amb una estima per la Festa tan forta com és possible tindre-la. Sense elles no haguera estat possible res del que vam poder fer. A la meua professió solem dir que el conflicte (dialèctic) és l’espurna que posa en marxa els processos, la que engega el motor de la vida social, la que allibera l’energia creativa de la vida en comú. I en aquell temps, de discussions se’n produïen de ben fortes, però entre tots aconseguíem canalitzar tota l’energia generada cap a la creativitat i l’enfortiment dels lligams entre nosaltres. Avui, quan coincidim durant les Festes, ens reconeixem; d’aquell temps em queda per sempre la complicitat amb aquelles persones. L’any 2000, la filada Tuareg vam tornar a assumir la capitania. En l’esquadra verda, ja havíem consolidat un trio fixe, al flanc dret de l’Entrada, i el membre que enfortia l’esquadra a l’extrem, fester nuclear on n’hi haja, Salvador Mestre ‘el Flare’, era el Capità Moro d’eixe any. Jo vaig tindre l’honor de ser el seu Ambaixador. Sense patir, que a Vicent Martínez ‘el Tinto’ el destí li tenia preparada una bona experiència: ser Capità Moro, el 2005. He de dir que, després de la meua experiència com a President de la Junta, pensava que ho havia vist tot, pel que feia a qüestions organitzatives de la festa. Però no. No havia assistit mai a negociacions tan dures en la contractació de serveis per a la nostra festa, com les que desenvolupava el nostre Tresorer, Vicent Canyamàs. Com deia el ‘torero’: «En dues paraules, Im-pressionant». En vaig aprendre molt. Vam llogar de tot i molt: ballets, bandes, carrosses, vestits... Àguiles, Serps, Dracs... la nostra marxa (Tuareg-2000)... Aquell any l’Entrada va ser es...pec...ta...cu...lar. Tothom es va quedar amb la boca badada en veure’ns passar. No oblidaré mai com passava entre la gentada, dalt del cap d’una serp gegant, que em pujava i baixava, i em movia d’un costat a l’altre del carrer. Davant meu un ballet de moviments exquisits, amb les notes de Lawrence d’Aràbia i al darrere una banda fantàstica que feia sonar Èxode. Us ho conte, i mentre escric, encara se’m posen els pèls de punta.

La meua apoteosi festera, però, la vaig experimentar l’any 2011. El clímax de la festa: vaig ser Capità Moro! Quan la maquinària Tuareg es posa en marxa no hi ha qui la pare, i després de veure com treballava quan vaig ser Ambaixador Moro, sabia que l’organització rodaria com un rellotge. El que em va vindre de sobte, inesperadament, i durant tot l’any em va colpir ben endins sense esperar-ho, va ser l’enorme estima i emoció de totes i tots els membres de la Filada. Sincerament, de llagrimeta. Ha estat l’experiència de la Festa més emotiva que he viscut mai. I el mèrit, com sempre, és de les persones. Què anem a fer? Vaig tindre l’enorme sort d’anar rodejat d’unes dones valentes que m’ho feren tot molt fàcil i fluid. La Favorita, Pepa Chesa, la Rodella, Júlia Chesa, i l’Ambaixadora Mora, Laia Martínez. A la carrossa, al sostre de la Mesquita Blava d’Istanbul, Pepa i Júlia, saludaven el meu pas i es mostraven esplèndides. I al final de Loygorri, les bancades de les grades plenes de persones que estime i m’estimen: amigues i amics, familiars. Amb Laia va ser incomparable, quin goig! Vam establir un lligam de complicitat que ens portava ingràvids, en un encaix perfecte, d’un acte a l’altre, amb el somriure a la boca i el cor generós. Vam viure un temps, que amb enyor intentem reviure en cada abraçada que ens fem, cada vegada que ens trobem.

CLÍNICA DENTAL REBOLLET ODONTOLOGÍA GENERAL IMPLANTOLOGÍA – PERIODONCIA - ORTODONCIA ESTÉTICA DENTAL Moros i Crist ians d’Oliva 2017

96 285 63 73 Avda. de Valencia, 8 Entlo. OLIVA

117

Ha estat l’experiència de la Festa més emotiva que he viscut mai. I el mèrit, com sempre, és de les persones.

He gaudit, i gaudisc, molt. Si no tots els paperets de l’auca de la Festa, que en són molts i molt diversos, n’he fet un bon grapat d’ells. Ara, ja us ho dic ara, siga quina siga la posició ocupada, la responsabilitat assumida o la tasca realitzada, el més important, el més rellevant i que fa gaudir de debò, són les persones que tens al voltant, amb qui comparteixes els esforços i les vivències, en un entorn que ens acompanya ple de música, fantasia i creativitat. Per a mi, això és la Festa!

La Verge, 3 - 46730 Grao de Gandia (Valencia) 96 284 00 87 - 615 23 26 20 - 650 95 66 95 www.labarretador.com

118

EL MITE D ’ AL-AZRAQ Just I. Sellés Escriptor. Autor de “AL-AZRAQ, EL BLAU”

Sol succeir: l’amnèsia del temps s’acarnissa amb aquells personatges a qui, prèviament, la història ha fet pedaços. Sí, la glòria es reserva sempre per al guanyador, i en la derrota, al vençut no li queda més opció que humiliar la mirada i caminar la polsegosa senda de l’oblit. En el cas del visir al-Azraq, però, aquest feroç procedir de la Història amb els derrotats ha sigut encara més despietat perquè, lluny de sepultar el seu record en el fanguer del temps, la seua memòria ha quedat exposada a l’assot del botxí infidel i a la fantasia de l’imaginari col·lectiu que, al llarg dels segles, l’han desfigurada fins extrems insospitables. I açò ha sigut així perquè la figura d’al-Azraq ha quedat per sempre lligada a la del rei Jaume en dedicar-li el Conqueridor dènou capítols de la seua crònica. La informació que el rei proporciona de qui fóra el seu adversari, encara que suficient per a permetre que el seu record romanga viu, s’antulla escassa i del tot parcial i esbiaixada. Ha sigut precisament aquesta escassetat, parcialitat i biaix en les al·lusions a la figura d’al-Azraq contingudes al Llibre dels Fets les que han alimentat la fantasia d’alguns cronistes medievals i moderns –en primer termini– i de la imaginació popular –després–, propiciant que la figura del visir quede exposada a tot tipus d’especulacions i, per tant, que el personatge s’haja anat desfigurant al llarg del temps.

El procés de desfiguració s’ha produït d’una manera molt semblant a com succeeix en eixe joc infantil denominat de l’escoltet, on una frase inventada circula de boca en orella al voltant d’un rogle de xiquets, degenerant el seu contingut inicial conforme s’enfronta a la imaginació dels infants. Eixe procés iteratiu degeneratiu és el mateix que ha propiciat que la imatge del visir al-Azraq haja quedat exposada a la creativitat, la curiositat i els malentesos d’aquells que han sentit parlar d’ell i en parlen, propiciant que al-Azraq siga un personatge obert, de tots, propens a la fantasia, a la maledicència i, també, a la lloança. Aquest procés de mitificació i desfiguració contínua que ha patit el personatge l’exposa a la perfecció el cronista Francisco de Paula Momblanch en Alazrach, entre el mito y la historia, article que aparegué a la Revista de las fiestas de moros y cristianos de Alcoy de l’any 1970: «Existen personajes con proyección histórica a los que, a través del tiempo, sus detractores cubrieron con el barro y el cieno de sus denuestos, y sus apologistas con el humo del incienso de sus alabanzas, desfigurando entre todos sus auténticos contornos humanos. Uno de tales personajes, sin duda alguna, es Mohammad Abu Abdala ben Hudzail, más conocido por el sobrenombre de Alazrach, el caudillo musulmán que murió luchando con los cristianos junto a los muros de Alcoy un día de primavera del año 1276. De Alazrach se ha escrito extensamente en nuestros tiempos. Sus pretendidos biógrafos nos cuentan quiénes eran sus padres, de dónde procedían, cuáles sus parientes, de sangre real muchos de ellos; nos refieren su vida militar, política y social, nos hablan del gobierno de un imaginario reino en el que realizara obras públicas con trascendencia socio-económica como las de regadíos, y hasta del color de sus ojos, que por la traducción de su apodo árabe, Alazrach o el Blau, pretenden que fueran azules.

Font d’al-Azraq (Plaça de la Font -Alcalà de la Jovada).

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

Ciertos autores del presente siglo nos pintaron al caudillo moro con tal lujo de detalles que dan la impresión de haberle conocido y tratado con cierta intimidad. Algunos no se atreven a citar las fuentes históricas de sus dichos, y otros, más audaces o más crédulos, se remiten a Beuter y a Gómez Miedes, historiadores del siglo XVI, a Diago y a Escolano [i sobretot al frare Jaime Bleda] del XVII

119

y hasta al fantasioso cronista del XIX don Vicente Boix. Otros, remontándose más, se refieren a Bernardo Desclot y a Ramón Muntaner, historiadores de principios del siglo XIV. Ninguno de ellos fue coetáneo de Alazrach, si bien estos dos últimos pudieron conocer de oídas sus hazañas, referidas por quienes vivieron en los últimos tiempos del famoso personaje. Muntaner, que nació en 1265 y tenía por tanto once años cuando murió Alazrach, ni siquiera lo nombra en su crónica. Bernardo Desclot, que escribió también en el siglo XIV, apenas le dedica unos renglones (…) Por tanto, cuanto digan posteriormente y de ciencia propia los historiadores con referencia a Alazrach, como Beuter que escribió 254 años después de la muerte del caudillo musulmán, y todos los que siguieron al imaginativo cronista, hemos de reputarlo como pura fantasía, si no tiene confirmación documental o se apoya en el único relato de época consistente en la famosa Crónica o “Llibre dels Feyts”, atribuido al rey Jaime el Conquistador y de cuya autenticidad ya no se duda, o se fundamenta en documentos históricamente fehacientes, especialmente los custodiados en el Archivo de la Corona de Aragón.» Per a constatar la certesa de tot allò que expressa Momblanch respecte del mite d’al-Azraq ens valdria amb consultar la wikipedia o fullejar els llibres de festes que anualment es publiquen als municipis de La Muntanya. N’hi hauria prou també amb passejar els carrers de molts pobles de les nostres comarques perquè algú ens assaltara amb les més inaudites històries sobre les corregudes, enamoriscaments i els indrets que freqüentava el visir i tota la comitiva d’amants que sembla l’acompanyava. Sí, el record d’al-Azraq roman viu per tot arreu de La Muntanya, tots hem sentit parlar d’ell, però ningú no el coneix. Contradictòriament al que es podria pensar, és en aquells llocs on el seu record ha romàs més viu on més malbé se li ha fet. Per una banda, a Alcoi, eixe afany per saber del personatge que originà les festes de moros i cristians ha donat peu a que no pocs cronistes, historiadors i investigadors dels darrers segles hagen

Pl. Alqueria Nova, 5 - b · Tel. 96 287 59 26 Fax 96 296 11 70 46702 GANDIA (Valencia)

plantejat les seues hipòtesi sobre tot allò que la història ens ha vetat sobre el personatge i els fets que protagonitzà. En nombroses ocasions, eixes hipòtesis s’han basat sobre altres, enlairant un castell de naips que no tenia cap fonament. Sols a les darreres dècades, quan els historiadors han pogut aprofitar la ingent quantitat d’informació que amagaven els arxius, s’han pogut plantejar certes hipòtesi amb un fonament més sòlid. Al poble d’Alcalà de la Jovada, per altra banda, existeix la creença que el visir al-Azraq nasqué i visqué a una casa del poble. Aquesta teoria prospera a l’abric d’allò que expressa el capítol 376 de la Crònica, on s’afirma que al-Azraq tenia la seua residència principal a Alcalà (E nos anam a Alcala, car ali tènia són alberch major que en altre logar). Contràriament al que es podria pensar, el topònim Alcalà

«El record d’al-Azraq roman viu per tot arreu de La Muntanya, tots hem sentit parlar d’ell, però ningú no el coneix»

120

no fa referència al poble sinó al castell d’al-Qal’à (actualment conegut com a castell de Benissili, a la vall de Gallinera), ja que el poble no s’anomenarà Alcalà de la Jovada fins al segle XVII, després de l’expulsió dels moriscos. Per si algú tenia alguna mena de dubte al respecte, el mateix visir confirma les paraules del rei en una carta que escrigué a la reina Violant, on expressament diu que La carta vos arriba des del castell d’al-Qal’a, que Déu el protegisca, exalçat siga. Ningú no podrà, però, posar en dubte l’estima que els veïns d’Alcalà de la Jovada professen a la figura del visir, doncs la memòria d’al-Azraq està present per tot arreu del poble i en descàrrec d’aquest error d’apreciació cabria dir que, fins el segle XVII, tots els pobles de la vall de la Jovada pertanyien al terme del castell d’al-Qal’à. Per tant, no hi ha maldat sinó el contrari: tot el malbé que Alcoi i Alcalà de la Jovada han infligit a la memòria del visir al-Azraq prové de l’interés que els suscita el personatge i de l’admiració que ambdós pobles senten cap a la seua figura. En aquestos casos, segurament, encaixaria bé aquell refrany tan nostre que diu: de tant que et vull et trac un ull.

Mosaic ceràmic ubicat a la plaça de la Font d’Alcalà de la Jovada on, erròniament, s’informa el lloc on nasqué i visqué el visir al-Azraq.

Moros i Crist ians d’Oliva 2017

GUI A COM E RC IA L GrĂ cies a les firmes anunciants pel suport a la Festa de Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva