Llibre de Moros i Cristians d'Oliva 2018 by Federació Moros i Cristians d'Oliva

Moros i Cristians d’Oliva

2018

Festes de Moros i Cristians d’Oliva declarades d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana

Crèdits

Edició Federació de Moros i Cristians d’Oliva Coordinació editorial Grup de treball editorial de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva Disseny gràfic, maquetació i arts finals Helena Mañó + Inèdit Portada Juan Diego Ingelmo Benavente Fotografies Antoni Ribera Publicitat Filades Capitanes Impressió Inèdit Tirada 1000 exemplars

Llibre revisat per l’Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l’Ajuntament d’Oliva.

olivamorosicristians.es | info@olivamorosicristians.es El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià

Editorial Els artesans, artistes o dissenyadors conjuguen materials, idees i destreses per tal de confeccionar cada peça que lluïm en les nostres Festes de Moros i Cristians. Fils, agulles, teles, brodats, repunts... igual que s’elabora un vestit, nosaltres amb paraules, tinta, paper i molta passió editem el nostre Llibre de Festes 2018. Un llibre cuidat en forma i essència, un projecte que volem mantindre per a seguir donant-li l’atenció i la rellevància que mereix. No es tracta només d’un instrument d’informació i presentació al poble i al col·lectiu fester, sinó no que a més a més, aquesta publicació és el nostre llegat per al futur i per a la memòria de la Festa. Els vestits, aquesta part tan essencial i artesanals de les nostres festes són un dels elements més distintius i simbòlics de cada filada. La vestimenta oficial que ens identifica, que ens defineix i distingeix amb la seua particularitat. Històries i anècdotes d’unes confeccions que conserven la seua personalitat i que han anat millorant i variant amb els anys, i que ens recorden persones i fets importants per a la història de cada filada. Qui va cosir el primer vestit? On es van fer les sabates? Qui el va dissenyar o pensar? Unes paraules interessants i enriquidores que ens ajudaran a conéixer des de més a prop la Festa en aquest Llibre de Moros i Cristians 2018.

8 16 46

Arriba juliol Saludes institucionals

M i C 2018

Càrrecs, concursos i programa de festes

Moros i Cristians 2018

Paraules de festa

Col·laboracions literàries

Records viscuts

Cròniques Capitanies 2017

L’ànima de la Festa Les filades

128

Les tropes de la Creu Filada Jaume I

Capitania Cristiana

142

Les tropes de la Mitja Lluna

160

Guia comercial

Filada Marràqueix Capitania Mora

Firmes anunciants

Arriba juliol

Alcalde d’Oliva

David González

Oliva està de festa! Torna la música, l’engalanament i les entrades pels nostres carrers, els trons dels trabucs, el retrobament i la companyia dels amics. Arriben les Festes de Moros i Cristians d’Oliva! Any rere any, el bon fer de les festeres i festers de la nostra ciutat, de la Federació de Moros i Cristians, de l’Ajuntament, i de tot el poble en general, fan possible gaudir d’una festa oberta a tot el món, que és un èxit d’organització i de participació. Un esdeveniment que s’ha convertit en un referent festiu, cultural i turístic a la comarca de la Safor i a tot el País Valencià, declarat d’Interés Turístic Autonòmic. Enguany, les filades Jaume I i Marràqueix lideren els bàndols cristià i moro, amb els seus càrrecs al capdavant: Leandra i Vicent, capitana cristiana i capità moro; Maria i Vicent, ambaixadora cristiana i ambaixador moro. La seua empenta i il·lusió unides al treball de les seues filades, quedarà ben reflectit en tots i cadascun dels actes programats, principalment en les entrades. Les festes de 2018 suposen la consolidació del treball de la Junta de Govern de la Federació, triada democràticament en assemblea, i encapçalada pel seu President, Sergi Bañuls. Tots ells mereixen el nostre agraïment i alé perquè puguen millorar el gran nivell assolit en els últims anys. Agraïment extensiu als departaments municipals que també treballen pel lluïment de la Festa, com ara els de Cultura i Festes, la Brigada d’Obres i Serveis i la Policia Local, entre d’altres. Només em queda desitjar-vos que passeu unes bones festes, i convidar-vos a tots els veïns, i a totes aquelles persones que ens visiteu, a participar de la Festa dels Moros i Cristians d’Oliva, a omplir els carrers per donar aplaudiment i suport als festers i a passar-ho bé, amb responsabilitat i civisme.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Amb l’arribada del mes de juliol, Oliva s’engalana per a rebre una de les seues festes més destacades: els Moros i Cristians. És una de les celebracions més festives, emblemàtiques i multitudinàries del nostre municipi, per la seua importància tant social com cultural, comercial i turística. Els Moros i Cristians d’Oliva, declarats d’Interés Turístic Autonòmic, converteixen Oliva en referent d’esta festa tant en l’àmbit comarcal com valencià.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Regidor de Festes

Pepe Salazar

Tots admirem i disfrutem dels seus actes més destacats: la Nit del Putxero, oberta a tota la ciutadania i participativa per excel·lència, amb la posterior desfilada informal i la festa a les cabiles; les Entrades Cristiana i Mora, amb unes capitanies que any rere any sorprenen a veïns i visitants amb els seus boatos i vistositat; el Desembarcament i la Conquesta Mora característics d’Oliva; o la Desfilada Infantil i la Reconquesta del bàndol cristià, una celebració a la qual ben pocs es poden resistir, amants com som els valencians dels trons i la pólvora. Oliva pot presumir de la seua festa de Moros i Cristians, per respecte a la seua tradició històrica (es va iniciar als anys 20 del segle passat) però també per modernitat, amb igualtat entre homes i dones i amb la germanor com a protagonista. Per tot això, i com a regidor de Festes, he incrementat la nostra aportació municipal a la festa dels Moros i Cristians. Un suport, que de ben segur, encara serà major en un futur. Per descomptat també vull agrair la bona col·laboració i el treball realitzat per la Federació de Moros i Cristians d’Oliva, amb el seu president Sergio Bañuls al capdavant, per tal de fer possible un any més la nostra festa. Així com donar la més sincera enhorabona a les filades capitanes d’enguany, la Filada Jaume I pel bàndol cristià i la Filada Marràqueix pel moro, i sobretot als seus capitans, Leandra Mena Mateu i Vicent Tercero Gea, i als ambaixadors Maria Serrano Aguilar i Vicent Roig Tomàs, disfruteu del vostre any que mai no oblidareu. Només em queda, per tant, animar-vos a tots, veïns i visitants, a viure la festa, a participar en tots i cadascun dels actes previstos, sense dubte serà la millor recompensa a tot el treball realitzat al llarg de l’any. Oliva ja és mora i cristiana, a disfrutar-la!

Presidenta de la UNDEF

Pepa Prats

És per a mi un autèntic honor poder adreçar de nou a la població d’Oliva unes paraules com a presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres. Un any més, desitge de tot cor que pugueu assaborir cada moment de la festa, cada acte, cada desfilada, cada nota musical que dóna vida a les nostres tradicions, cada peça del vestit que posa color al bàndol moro i al bàndol cristià. Si una cosa és especial de les nostres festes, és que no ens les guardem dins de les comparses, sinó que les volem compartir amb tot el poble i les persones que el visiten, contribuint no només a fer més gran la festa sinó també a donar a conéixer la nostra història. Prova d’açò, són els anys que porteu eixint al carrer a fer festa, sempre amb anhel de millorar i enriquir la festa. Des de la UNDEF, felicitem amb molta estima a les festeres i els festers d’Oliva, i a la Federació de Moros i Cristians d’Oliva encapçalada pel vostre President Sergio. No tenim cap dubte que, com sempre, les festeres i els festers d’Oliva oferiran unes esplèndides festes declarades d’Interés Turístic Autonòmic, per tal que la gent de tot arreu que us visite gaudisca dels Moros i Cristians. Visca la germanor. Rebeu una cordial salutació.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

En arribar les primeres jornades de calor i en allargar-se els dies de manera considerable, alguna cosa a l’interior nostre ens avisa que els dies grans de l’any han arribat. La festa de Moros i Cristians d’Oliva ja està ací altra vegada, fidel a la seua cita estiuenca. Preparem-nos a viure uns dies intensos i plens de vida, a retrobar-nos amb la nostra història, i sobretot a gaudir dels dies festius que estan per vindre. Des de la Federació de Moros i Cristians hem treballat incansablement al llarg de l’any per tal que tot estiga dispost i preparat perquè tots puguem gaudir d’unes festes plenes. Els entrebancs en la gestió que hi ha, i no en són pocs, se superen amb treball i voluntat per part de la gent que conforma la junta de govern de la Federació, enguany ampliada amb noves incorporacions valuosíssimes, i que tinc l’immens orgull d’encapçalar. A més, continuem amb la dinàmica de treball marcada des del nostre primer any, ja que aquesta junta té la determinació d’anar sumant actuacions i projectes més sòlids i duradors en el temps que simplement la gestió de preparació de les festes. Així, enguany vorà la llum la segona entrega del recopilatori de música festera “Anem de festa II” on enregistrarem i editarem un bon grapat de les peces de música escrita per a la Festa de Moros i Cristians d’Oliva, i hem continuat amb la fase II del “Pla d’engalanament”, amb el qual, poc a poc, volem anar vestint amb elegància els llocs estratègics de la festa, i que es va encetar l’any passat amb molt bona acollida. Com a part imprescindible de les nostres festes que són, voldria felicitar als càrrecs festers d’aquest any 2018, aquells que amb orgull i il·lusió tindran la responsabilitat de representar als bàndols moro i cristià, i en general, a tot el col·lectiu fester. Estem segurs que les filades Jaume I i Marràqueix estaran a l’altura del càrrec i desitgem que gaudisquen amb plenitud aquest any tant especial per a ells. No voldria oblidar-me dels festers absents, especialment de Rafael Boronat, que va ser el primer president de l’aleshores Junta Central de Moros i Cristians d’Oliva i figura cabdal en la recuperació de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva, i d’aquells Pirates i Tuareg que com ell, enguany no podran gaudir de la seua estimada festa com tants anys han fet. Com diu la lletra del nostre himne de festes “Veus dels absents que els tenim en record”, i així és com voldríem fer-ho, recordant la seua figura i agraint-los tot allò que ens han anat aportant al llarg de tants anys. Per acabar, voldria encoratjar-vos a tots, en nom de tots els que formem part del gran col·lectiu de Moros i Cristians d’Oliva, perquè participeu activament amb nosaltres dels dies grans de les nostres festes. Tots sou benvinguts, festers i veïns d’Oliva, visitants, estrangers i forasters, tots sou necessaris i importants. Participeu i gaudiu amb nosaltres de la festa gran del nostre poble. Endavant. Esteu tots convidats. Visquen els Moros i Cristians d’Oliva!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

President de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Sergio Bañuls

Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018 17

President Sergio Bañuls Sempere

Junta de govern Vicepresident Pedro Gisbert Pons Tresorera Cristina Cots Miñana Secretari Óscar Prieto Ramos Vicesecretària Cristina Alcaraz López de la Franca Pólvora Paco Savall Gilabert Mario Aparicio Morera Música Paco Pérez Ledo Actes Juan Manuel Garcia Ruiz Vicent Llorca Esteve Protocol José Luís Llorca Chorro Premsa Joan Mata Cots Arxiu i seu Rafael Domingo Girau Moncho Castell i seu Rubén Cotaina Marín Responsable web Federació Lorena Císcar Ramírez

MiC 2018

Filada Jaume I

Capitana Cristiana 2018

Leandra Mena Mateu

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Filada Jaume I

Capitana Cristiana 2018

Leandra Mena Mateu Capitana Cristiana 2018 Enguany som dues dones les que ostentem els càrrecs per defensar Oliva, la nostra estimada terra, en nom del nostre Rei Jaume I. Amb orgull i honor agafem el testimoni de ser enguany capitans del bàndol cristià i lluitarem sense descans per la victòria. Hem escollit els millors cavalls, tenim els trabucs preparats i les espases esmolades per fer front a la batalla i evitar l’assentament del bàndol moro al nostre poble. Vestimentes, pólvora, trabucs i música ens acompanyen durant aquests quatre dies intensos. Si no coneixeu la festa, animeu-vos que us esperem, de segur que no us en penedireu! BONES FESTES A TOTS!

Filada Jaume I

Ambaixadora Cristiana 2018

Maria Serrano Aguilar

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Filada Jaume I

Ambaixadora Cristiana 2018

Ambaixadora Cristiana 2018 19 de juliol... sonen tambors de guerra i se sent l’olor de putxero al meu poble! Complicada tasca dirigir una vegada més el nostre exèrcit cap a la victòria, però atés que descendisc d’un Capità Cristià que ja va conquerir Oliva l’any 1996, i amb el suport de ma tia com a Capitana Cristiana, la sang guerrera que corre per les nostres venes no ens pot fallar a l’hora d’assegurar-li un gran combat fester al bàndol Moro i a tot el poble d’Oliva. Aquest any tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a véncer... per això com ja feren els meus avantpassats encapçalarem un gran rebombori sense precedents per tota la població que no deixarà indiferent a ningú, perquè com diu la dita: “la unió fa la força”... i en Jaume I, estem ben servits de força per a assegurar una gran festa. Si voleu formar part d’aquesta estimada guerra, cal que us uniu al combat; us espera diversió, música, pólvora i sobretot molta festa... perquè com ja sabeu, les festes de Moros i Cristians d’Oliva són màgiques. Bones festes a tothom i gaudiu al màxim!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Maria Serrano Aguilar

Filada Marràqueix

Capità Moro 2018

Vicente Tercero Gea

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Filada Marràqueix

Capità Moro 2018

Capità Moro 2018 El vent càlid de ponent que ens acaricia la cara ens recorda que aquestes terres també ens pertanyen. Ja queda poc perquè al so del timbal i aprofitant la primera llum de l’alba desembarquem per conquerir aquell castell i aquestes terres que volem nostres. Després d’un any intens al costat dels meus Marràqueix, preparant l’enfrontament amb el bàndol cristià, ha arribat l’hora de començar la nostra conquesta. Ja imagine al meu ambaixador baixant triomfal Loygorri, a la meua favorita engalanant els carrers amb el seu somriure, i tots dos protegits pels més ferotges guerrers caminant ferms al ritme que de ben segur algú ens marcarà des d’allà dalt. Quan tanque els ulls de camí a l’última batalla, recordaré amb un somriure que no podrà esborrar ni la idea d’una possible derrota, cadascun dels moments passats enguany, cadascuna de les reunions, cada festa, cada esmorzar clandestí, cada botella de cafè que s’allarga fins a les tantes de la matinada... Hores i hores dedicades a un objectiu comú, temps dedicat que mai us podré agrair prou a tots els que des del primer moment m’heu recolzat en aquest viatge. Jo orgullós capità del bàndol moro, us demane a vosaltres comparses mahometanes que us uniu al front Marràqueix, que lluiteu juntament amb nosaltres amb les forces desmesurades que sols els sentiments ens donen, que demostreu el coratge al combat d’aquest nostre poble guerrer i que sostingueu la simitarra amb l’esperança i convicció que qualsevol nit pot sortir el sol... Poble d’Oliva, apreciats visitants, us convide a viure l’agermanament d’aquesta festa, a comparar l’elegant pas dels cristians amb la solemnitat del pas moro a les seues entrades i a gaudir de la música que aquests dies ompli cada racó. No sigueu tímids, visiteu les nostres cabiles, us assegure que mai us faltarà un somriure amic ni alguna cosa que us remulle la gola. No dubteu a envoltar-vos de l’ambient fester, sigueu partícips del comboi d’aquests quatre dies i descobriu a prop de nosaltres, perquè, per a qui normalment els vivim, es converteixen en tot un món, el nostre món... Sou més que benvinguts!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Vicente Tercero Gea

Filada Marràqueix

Ambaixador Moro 2018

Vicent Roig Tomás

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Filada MarrĂ queix

Ambaixador Moro 2018

Vicent Roig Tomás Ambaixador Moro 2018 Oliva, juliol de 2018 Estimats conciutadans, benvolguts visitants, benvinguts espectadors i públic. Quan aquestes ratlles siguen a mans vostres ja estarem festejant plenament de la Festa de Moros i Cristians a Oliva. Tota celebració festiva comporta festa, reunió i trobada d’amics i amigues, on compartim idees i formes de vida i així gaudim celebrant-ho. A més a més, qualsevol acte lúdic no es considera si no s’acompanya de menjar i beure. Als aniversaris, a les celebracions acabem, o comencem, compartint viandes i begudes amb col·loquis, brindis entre els assistents, etc. La Festa de Moros i Cristians és reunió amb més o menys afinitats amigables, però amb objectius coincidents, recordar una part del passat de la nostra història. Recordant i revivint, recreant i escenificant el que va estar de nosaltres en una etapa llunyana en el temps però molt a prop en el record. Així cada any amb el protagonisme de les filades capitanes exterioritzem la part de substrat en la nostra formació col·lectiva com a poble identificat i diferenciat de la resta. Les ostentacions i la pompa de les capitanies escenifiquen i ens ajuden a comprendre millor eixa etapa històrica. Amb bona dosi de fantasia, i no menys d’imaginació, ajuden a l’espectador a recordar-la i reviure-la. Aquest any, amb gran complaença, Marràqueix us convidem mitjançant la beguda, el putxero, l’olor de la pólvora, amb el ritme de les marxes i pasdobles que s’endinseu en la pompa i ostentació i participeu de la fraternitat festera entre moros i cristians, entre cristians i moros. Tant de bo aconseguírem per uns dies trasbalsar-nos en el temps. Bones festes a totes i a tots. Amb bona gana de festa.

Filada Marràqueix

Abanderat de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018 37

Vicent Benito Ramos Hola, Em presente, sóc Vicent Benito Ramos i tinc l’orgull de representar les Festes de Moros i Cristians d’Oliva, ja que enguany sóc l’abanderat de la federació. Porte gaudint d’aquesta festa quinze anys, i cada any m’ho passe millor que l’any anterior. Sóc un dels molts xiquets de la Filada Marràqueix i sempre he volgut ser abanderat; quan em van dir que jo seria abanderat de la federació em vaig posar molt content, ja que no seria sols el representant d’una filà, sinó que representaria a tots els festers de moros i cristians d’un poble com el d’Oliva. Amb aquestes paraules us convide a totes i a tots, tant els d’Oliva com els d’altres pobles i ciutats, que vingueu a gaudir d’aquestes festes tan importants com són les de moros i cristians.

Pregoner 2018 Luis Sendra

Luis Sendra va nàixer el 6 de febrer de 1985 a Gandia (València). Va estudiar primària i el primer cicle de secundària al Col·legi Hort de Palau i el segon cicle de secundària i batxillerat a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva. Va créixer amb els seus amics i amigues al voltant de la plaça de l’Ajuntament del poble. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de València l’any 2009, dirigeix els seus interessos científics cap a la Biologia Molecular. Per tal d’especialitzar-se, cursa el Màster en Aproximacions en Ciències de la Salut (2010) on estudia els efectes de la dieta en l’expressió dels gens implicats en el metabolisme i el Màster d’Investigació i Ús Racional del Medicament (2012), durant el qual estudia el desenvolupament d’estratègies de teràpia gènica. L’any 2015 defensa la Tesi Doctoral en Biomedicina i Farmàcia, en la qual es desenvolupen diferents procediments de Teràpia Gènica hepàtica de potencial aplicació clínica per al tractament de diferents patologies cròniques hereditàries d’origen genètic i patologies agudes adquirides. La tesi doctoral i les publicacions científiques que se’n deriven li han permés obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat que atorga la Universitat de València. Actualment, els resultats derivats del seu treball científic han conduït a la publicació de 17 articles científics a revistes internacionals, sent primer autor en set d’ells. Així mateix, és autor de tres capítols de llibres científics nacionals i internacionals i ha presentat 18 treballs a Congressos científics nacionals i internacionals. Ha participat en sis projectes d’investigació d’àmbit nacional. L’any 2017, Luis Sendra va rebre el premi internacional d’investigació ALTA (alpha-1-antitrypsin Laurell Training Award) que atorga l’empresa GRIFOLS per a investigar estratègies de teràpia gènica en el tractament de la deficiència en alfa-1-antitripsina, una malaltia genètica rara molt greu, que no compta amb un tractament curatiu. Actualment, Luis Sendra treballa com a investigador postdoctoral a la Unitat d’Hepatologia Experimental i Trasplantament Hepàtic de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe de València i forma part del Grup d’Investigació de Teràpia Gènica del Departament de Farmacologia de la Universitat de València. Així mateix, forma part de la plataforma de Farmacogenètica de l’IIS La Fe, on col·labora en el disseny de proves per a determinar variants genètiques dels pacients amb l’objectiu de personalitzar i optimitzar els tractaments que reben. També participa, com a professor convidat, en el Màster en Investigació i Ús Racional del Medicament de la Universitat de València i en el Màster en Biotecnologia Biomèdica de la Universitat Politècnica de València.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Vicent Mengual

Ha realitzat diversos cursos i classes mestres amb professors i intèrprets de talla internacional com ara Christian Lindberg, Michael Becquet, Jacques Mauger, Gilles Milliere, Armin Rossin, Carlos Gil, Indalecio Bonet, Daniel Lasalle, Salvador Pellicer, etc. Alhora estudia durant cinc anys Direcció de Banda a l’Escola Comarcal de les Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana, Ramón García Soler, Juan Alborch Tarrassó, Tomas Gilabert i Juan José Silvestre. A banda, realitza cursos de direcció amb mestres de talla internacional com Thomas Doss, Alex Schillings,Rafael Sanz Espert o Enrique García Asensio. L’any 2013 cursa el Màster en formació del Professorat en Educació Secundària en l’especialitat de Música a la Universitat de València. Ha realitzat dos cursos de l’especialitat de Direcció al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València i alhora estudia a la Italian Conducting Academy, dins de la Milano Master Music School de Milà un postgrau de direcció d’orquestra amb el mestre de renom internacional Gilberto Serembe. Actualment estudia el Màster en Direcció al Centre Superior d’Ensenyances Musicals “Katarina Gurska” de Madrid amb el mestre Cristóbal Soler. Ha estat mestre de metall greu a l’escola de música de la Societat Instructiva “Unió Musical de Xeresa”. Des de l’any 2013 fins al 2015 és mestre de llenguatge musical i de metall greu a l’escola de l’Agrupació Musical “Santa Bàrbara” de Piles. Director de les bandes joves de la Agrupació Musical “Santa Cecília” d’Ador, Unió Musical “Santa Cecília” de l’Alqueria de la Comtessa i Agrupació Artístico Musical “Santa Bàrbara” de Piles, de la qual va ser mestre fundador de la seua Banda Infantil. Com ha director convidat, ha dirigit bandes com la Unió Artístico Musical “Sant Francesc de Borja” de Gandia, Societat Unió Musical “Santa Cecília” de Barx, Unió Musical “Santa Cecília” de l’Alqueria de la Comtessa, Unió Musical de Ràfol de Salem, Unió Musical de Catarroja i la Unió Musical de Tàrbena. També ha dirigit la Banda i l’Orquestra del Conservatori Superior de Música “Manuel Masotti Littel” de Múrcia i la Banda i l’orquestra del Conservatori Superior de Música “Joaquin Rodrigo” de València. En el món de la composició, ha composat marxes per a diverses comparses i capitanies, així com una marxa de processó dedicada a la Germandat del Sant Sepulcre de Gandia. Alguns dels seus pasdobles s’han interpretat al Certamen Provincial de bandes de música de València. Des de febrer de l’any 2015 fins maig de 2017 fou director de la banda jove i de la banda simfònica de la Unió Musical d’Aielo de Malferit. Actualment és director de la Unió Musical de Tàrbena.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Director de bandes 2018

Vicent Mengual Caudeli inicia els seus estudis l’any 1996 a l’escola de la Societat Musical de Benirredrà amb el trombó de vares de la mà de Rafael Donet i Donet. Anys mes tard, accediria al Conservatori Professional de Música “Josep Climent” d’Oliva, per estudiar amb José Vicente Oliver Zaragozá. Finalment estudia al Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló amb els mestres Salvador Tarrasó Aledón i Juan Bautista Abad Peñarrocha obtenint la qualificació més alta de la seua promoció.

Concurs de dibuix

Festes de Moros i Cristians 2018

1r PREMI - Categoria A Virginia Ferrer Sansaloni

2n PREMI - Categoria A Joaquín Peiró Peiró

3r PREMI - Categoria A Noemí Ibáñez

Col·legi Hort de Palau

Col·legi San José de la Montaña

Col·legi Lluís Vives

1r PREMI - Categoria B Manuel Gómez Escrivá

2n PREMI - Categoria B Mireia Collado

3r PREMI - Categoria B Paula Salinas

Del Col·legi San José de la Montaña

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

XXXVIII Concurs de cartells

Festes de Moros i Cristians 2018

1r Premi

1r Premi Local

Festa

De sant Francesc al mercat

Juan Diego Ingelmo Benavente

Paco Ibiza Sanchis

Concurs de fotografia Festes de Moros i Cristians 2018

1r Premi

El laberinto del Espejo Jaime Miguel Costa BorrĂĄs

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018

3r Premi

Vine a Festes

Haline Costa Dos Santos

2n Premi Ja estem ací

Ramón Llopis Martínez

Programa de festes

30 de juny

Dissabte

Diumenge

10.00 h

19.30 h

20.30 h

XXI Trobada Infantil de Moros i Cristians al Passeig de Gregori Maians, amb jocs i entreteniments per als més menuts.

de juliol

Concentració a la Plaça de l’Ajuntament per a la recollida dels càrrecs de les Filades Capitanes.

22.00 h

Presentació de capitans, ambaixadors i abanderats, al Parc de l’Estació.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

de juliol

Concert-Festival de música festera al Parc de l’Estació amb l’actuació de l’Associació Artístic Musical d’Oliva.

Moros i Cristians d’Oliva 2018 45

Dijous

Divendres

19.00 h

08.00 h

de juliol

Concentració al Passeig de Lluís Vives, per desfilar fins a la plaça de l’Ajuntament on tindrà lloc el Pregó Fester, des del balcó de l’ajuntament, a càrrec de Luis Sendra, amb la presència d’autoritats i càrrecs festers, per a donar començament a les Festes de 2018. Tot seguit, salves d’arcabusseria en honor del pregoner, capitans i ambaixadors.

20.00 h

Dia del músic. Interpretació del pasdoble “Oliva 1990” del mestre Miquel Villar, a càrrec de les bandes que participen en les Festes, dirigides per Vicent Mengual Caudeli. Arrencada de les Bandes de Música, des de la plaça de l’Ajuntament fins a l’esplanada del Castell de festes. L’acte conclourà amb la hissada de la insígnia cristiana al castell.

00.30 h

Després del tradicional sopar del Putxero a les cabiles, entradeta informal a ritme de pasdoble dianer, amb la participació popular de tot aquell que vulga.

de juliol

Diana. Despertada amb foc d’arcabusseria i banda de música pels carrers d’Oliva.

12.30 h

Entrada de l’Enginy. Organitzada per la Filada Pirates. IX Entradeta de l’Enginy (del Raval a la Vila) Des de la Plaça de Sant Roc, pel carrer de l’Abadia, plaça d’Alonso, carrer de l’Església i finalització a la plaça de l’Església. Cap d’esquadra convidada, Tania Amor.

20.00 h

Entrada Cristiana Espectacular entrada de les diferents filades cristianes amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Mosqueters Filada Masers Filada Pirates Filada Contrabandistes Filada Corsaris Filada Jaume I - CAPITANIA 2018

Dissabte

Diumenge

00.30 h

12.00 h

05.45 h

19.30 h

de juliol

Gran revetlla a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amenitzada per una orquestra, fins l’hora del Desembarcament.

Desembarcada del Bàndol Moro a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amb disparada d’un espectacular castell de focs d’artifici i arcabusseria. Ambaixada mora, batalla i conquesta mora.

de juliol

Visita de cabiles entre les diferents filades, acompanyades per les seues respectives bandes de música.

Entrada Infantil Desfilada dels festers més menuts, a ritme de pasdoble dianer.

20.30 h

12.00 h

Reconquesta del Castell per part del bàndol cristià. Ambaixada cristiana, focs d’arcabusseria, batalla i reconquesta cristiana.

19.30 h

24.30 h

Visita de cabiles entre les diferents filades, acompanyades per les seues respectives bandes de música.

Entrada Mora Espectacular entrada de les diferents filades mores amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Almoràvits Filada Taifes Filada Mudèjars Filada Moriscos Filada Tuareg Filada Marràqueix - CAPITANIA 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Castell de focs d’artifici i final de la Festa de 2018.

Quan sona el primer tro Ja estem aborronats. Quan sona el primer tro Tots som el més templat. Els moros i els cristians, ja baixen desfilant! Quan sona el primer tro Esclata l’ebrietat Visca la festa ja i els olivans! Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Cantem les gestes d’un temps que volem recordar; deixem l’aixada i els quefers per a desfilar. Veniu germans que la festa ja ompli els carrers amb l’alegria de ser més amics i més festers.

Oliva 1990

Oliva, ja estem ací; els anys ens fan ser millors i més forts. Escolta, ho pots sentir: Veus dels absents que els tenim en record. Oliva, mira els teus fills, Raval i Vila, i la Mar reunits. Els que estan fora ja tornen, junts celebrant-te de dia i nit.

Himne de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva

Els carrers, les places, revolucionats. Plaer, combat, matí, nit barrejats. Oliva, mira els teus fills Els ulls lluents d’amistat i delit. De festa, tots som iguals De valerosos, i de ben plantats!

Oliva, mira als teus fills: Cossos eufòrics i agermanats, gloriosos, quin goig que fan! Visca la festa i els olivans!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Al ple d’estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig.

Paraules de festa

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

A Rafael Boronat

In Memoriam

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Rafael Boronat ens ha deixat. Des d’ací volem retre un senzill homenatge a l’home que ens va iniciar al món Fester. Volem donar gràcies per haver-lo conegut, de formar part de la nostra vida i de la Filada que ell va fundar. Estem i ens sentim orgullosos d’haver format part de la seua família festera, d’haver compartit amb ell moments de festa i treball, il·lusions i preocupacions, sopars, alegries i també algun disgust. Agrair els seus ensenyaments dins de la Filada, sense oblidar el seu somriure i com ens marcava el pas “esquerre, dreta, esquerre, dreta, esquerre, dreta...” Volen recordar la seua capacitat d’organització i treball, la seua filosofia Festera, el seu tarannà amable i facilitador, seguir el seu camí en la acceptació de tothom en la Festa, el seu entendre la Festa com a participació, esforç col·lectiu, elegància al fer de cap d’esquadra, saber estar. D’allà on estiga i sempre que la Filada Marràqueix òmpliga Loygorri, Rafa estarà mirant-nos i marcant-nos el pas.

D’allà on estiga i sempre que la Filada Marràqueix òmpliga Loygorri, Rafa estarà mirant-nos i marcant-nos el pas.

Gràcies al pare de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva. Filada Marràqueix

Fer un escrit per recordar els PIRATES, Vicentín Martínez i Paco Ortiz, Paco i Vicentín, que han faltat a pocs dies un de l’altre, quan entrava la primavera, resulta molt dolorós. A més també fa pocs dies els Marràqueix han perdut a Rafael Boronat, un dels històrics de la festa de Moros i Cristians d’Oliva. Paco i Vicentín, Vicentín i Paco van tenir un passar per la vida compartit en la infantesa i en l’adolescència. Van ser socis fundadors del Club Bif que la quadrilla del catecismo vam fundar quan, amics i amigues, descobríem la joia de la vida i la gaudíem anant d’excursió, passant la nit de cap d’any al magatzem del carrer Mestre Parra, en els partits de futbol a la platja, anant amb bicicleta i organitzant guateques plens de risses i de balls. A més d’estudiar fora d’Oliva amb l’enyorança de tornar per vacances i retrobar-nos. Cap als anys setanta vam reiniciar les filaetes pirates, i tot seguit vam fer reviscolar la Filada Pirates amb el vaixell El Temido solcant els carrers de la vila. Foren anys de multes per indisciplina, per fer de pirates, per fer festa. Anys de derrames, de renovació i d’integració amb aquell dilema, ara absurd, de dones sí, dones no. I vam saber dir dones SÍ! Paco Ortiz, en acabar els estudis va viure a Oliva i exercia com a professor de l’IES Gabriel Ciscar. Té un fum d’alumnes repartits per tota la Safor i més enllà. En una altra quadrilla va conèixer Maria Teresa, la nostra metgessa. Amb ella va fer festa a les Falles i, per descomptat, a l’esquadra dels Sords dels Pirates. Paco i Maria Teresa han estat dos pilars de la festa, amb els seus estimats fills Paco, Pepe, Salvador i la cua que porten al darrere. Paco tenia un flequillo elèctric que vibrava quan ballava el rock. El seu riure era molt personal i contagiós i els seus comentaris socarrons donaven per a pensar.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

In Memoriam, In Memoriam

A Vicentín Martínez i Paco Ortiz

Vicente Martínez, Vicentín el del banc com era conegut, es va establir a Madrid, però va saber reduir les distàncies organitzant viatges amb el bus de Quot per tornar com més ràpidament millor quan venien les vacances. Vicentín, quan es vestia de pirata, tenia sempre ulls vius i contents, i un somriure que li omplia tota la cara. Sa casa, i el pub El Pirata, foren les nostres ambaixades a Madrid. I la pirateria jove encara rememora quan, amb samarretes blanques impol·lutes, Vicentín fent de cabo, els feia redolar pel terra pel bé de la festa i de l’espectacle.

Enguany, en arribar les festes baixarem Loygorri i tindrem un pensament per Paco i Vicentín, per Vicentín i Paco, els nostres estimats pirates sords!

Maria Ángeles i Vicentín, prompte foren parella i també es van convertir en pilars fonamentals de la festa. Quan sèiem a taula, la pregunta era si havien arribat els Martínez Codina, David, Daniel, Àngela i la troupe que pogueren portar.

Enguany, en arribar les festes baixarem Loygorri i tindrem un pensament per Paco i Vicentín, per Vicentín i Paco, els nostres estimats pirates sords! L’esquadra dels Sords

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Pots plorar perquè se n’ha anat, o pots somriure perquè ha viscut. Pots tancar els ulls i resar perquè torne o pots obrir-los per vore tot el que ha deixat; el teu cor pot estar buit perquè no pots vore’l, o pot estar farcit de l’amor que has compartit. Pots plorar, tancar la ment, sentir el buit i l’esquena girar, o pots fer allò que a ell li seria plaent; somriure, obrir els ulls, estimar i continuar. Poema escocés d’autor anònim

Allà pels anys 87/88 va començar a treballar amb mi una xica, ara amiga, que era cordovesa, i vivia a Oliva. Una de les tantes feines que féiem al llarg de l’any era la confecció del llibre de “Fira i Festes i Moros i Cristians d’Oliva”, i crec recordar que era la primera vegada que féiem juntes el llibre, i mentre classificàvem fotos i escrits, per trencar el gel, jo li vaig dir: – Mi marido es moro. No sé si els ulls se li havíem eixit de les òrbites, però amb cara d’haver vist un fantasma em va preguntar – I dónde le conociste? – Aquí, en Oliva. – Aquí? –encara amb cara d’estranyesa– aquí en Oliva? Per aquella època encara no hi havia tanta gent forastera al poble, d’ahí que a ella li provocara estranyesa, però va continuar la conversa. – Y cómo lo lleváis, la religión… tus padres… Aleshores jo, que me n’adone del malentés, la vaig mirar de fit a fit, amb cara seriosa i mentre assenyalava aquell munt de fulls amb articles i fotos, que intentàvem classificar, li dic –això sí, encara que amb cara seriosa, ben orgullosa– – Mi marido és moro, Tuareg; pero el es desde los años 50, cuando solo había Tuaregs i Piratas. I allí que li faig tota l’explicació. Allò va provocar un esclat de riures i bromes, i des d’aleshores cada any, quan arribava l’hora de la confecció del llibre de Festes, una o altra ens déiem, amb molta passió i amb un gran somriure MI MARIDO ES MORO!

Gomar, amb només dos anys, preparat per a la seua primera desfilada.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Mi marido es ‘moro’

A Gomar

Potser siga hora de parlar amb el cor obert dels sentiments, i són les paraules les que s’encarreguen d’això, perquè en plasmar-les sobre el paper creen un record permanent. Novament un colp traïdor ens ha tocat ben a prop; de massa prop. Un tuareg, el meu millor amic, el meu company, el meu home ens ha deixat per a sempre. Ara em pose a recordar… la cabila és el centre de relacions i trobades i allí hem passat mitja vida; han crescut els nostres ﬁlls, tots junts com a família, i amb els amics, el vinet, la cerveseta, els tramussets i la banda, sempre la banda acompanyant-nos, i tocant música mora, i nosaltres fent festa, com cal. I que feliç eres! Ben content que estaves amb la teua cadira, que et va fer Miquel perquè no et fallara mai, amb la “tauleta” rodejat dels amics amb el capellà torrat i la moixama; pareixia que no passara mai el temps. Però ha passat, i massa ràpid; i massa prompte. Enguany els primers trons dels arcabussos em portaran uns records especials i encara que tindre els pèls de punta i el cor arrupit, sé que en certa manera ens retrobarem; ho sé ben cert. I també sé que el soroll arribarà allí on estàs ara, Gomar, en companyia del teu pare i el teu germà, i al costat dels amics i amigues tuaregs que també estan ahí. Coneixent-te estic segura que tots junts fareu festa. Veritat que sí? Eres afortunat. Has estat tota la vida recolzat pels teus amics “els moros” i com el cap d’esquadra que has sigut tants anys, ahí han estat amb tu ﬁns a l’última hora. Bon viatge, Gomar. N’hi ha qui mai no aconsegueix que les seues passes deixen llum; només qui ho desitja realment no serà mai oblidat; i tu n’eres un d’ells. Per la nostra part, mai t’oblidarem. Pots estar segur. T’estimem Gomar! Dora

Capitania 201 1. Gomar, amb el vestit de Tuareg de son pare, en l’última desfilada en què va participar.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Asseguts al voltant d'una taula, l’animosa conversació on es comentaven moments i aspectes de la Festa, va posar sobre el tapet el Capítol III del Reglament de Règim Intern de la Federació: “Les distincions honorífiques”. Conforme aquest succint capítol, per cada mandat, la Junta de Govern de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva té la capacitat de nomenar un total de quatre Festers que, pel seu historial, mèrits i experiència en la Festa es mereixen un reconeixement oficial per part de tot el col·lectiu Fester.

Estàvem davant la situació d’haver de triar els dos primers il·lustres Festers que encetaren el llibre de reconeixements de la nostra Festa.

Era el moment d’activar aquest Capítol del Reglament que, per recent, encara no se n’havia fet ús d’ell. Estàvem davant la situació d’haver de triar els dos primers il·lustres Festers que encetaren el llibre de reconeixements de la nostra Festa. De forma quasi natural sortiren un seguit de noms que despertaven l’acceptació unànime de tots els presents, totes les persones que s’anomenaven hi havien contribuït a fonamentar la nostra Festa i conduir-la fins al present: fins a ser un referent.

Però la llista honorífica s'havia de començar només, i tan sols, amb dos noms, i semblava quasi injust que fóra així per la gent que havia de deixar-se per a un altre any. Només podien serne dos, i calia triar a aquells Festers que el seu nomenament resultara acceptat per unanimitat; quasi que ho foren per aclamació. Allí, en la mateixa taula, una veu va dir: - Rafel Boronat, sens dubte, i Antonio Mascarell, per descomptat.

Allí, en la mateixa taula, una veu va dir: - Rafel Boronat, sens dubte, i Antonio Mascarell, per descomptat.

Així havia de ser, clar que sí! Restava comunicar aquesta possibilitat als familiars, a la Filada Marràqueix, i a la Filada Pirates, les seues filades, respectivament, perquè ens feren arribar els seus currículums Festers per tal que els avalara davant dels components de la resta de les filades. I com no podia ser d’altra forma, totes les filades acceptaren les propostes: El fundador de l’actual etapa Festera i el primer president de la Junta de Moros i Cristians, predecessora de l’actual Federació, serien els homenatjats en l’acte del nomenament dels càrrecs Festers al sopar de gala del Mig Any.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Les distincions honorífiques

FMiC d’Oliva

Així, la gèlida nit del 3 de febrer de 2018, presentats els capitans i ambaixadors d’enguany, es donava lectura del currículum d’aquestes dues personalitats que ja són part de la nostra història Festera. En nomenar-se el primer dels homenatjats, Rafel Boronat Llinares, pujava a l’escenari envoltat de la marxa mora Guàrdia Jalifiana un emocionat Ferran Riera Boronat, que recollia el diploma acreditatiu en representació del seu avi –que per desgràcia ens deixava uns dies després– l’il·lustre i etern alcoià que va refundar la Festa. Tot seguit, era el torn del reconeixement d’un animat i agraït Antonio Mascarell, qui aprofitava els moments previs a pujar a l’escenari per departir amb joves i majors contant i comentant com han canviat les nostres Festes, com s’han consolidat i com -amb enyorança-, recordava aquelles primeres complicades passes d’un sistema d’organització de la nostra Festa: com es va formar la Junta de Moros i Cristians. En sonar el pasdoble Eduardo Borrás, tan característic de l’esquadra dels Sords de la Filada Pirates, recollia Antonio Mascarell Climent el seu reconeixement, amerat dels aplaudiments dels assistents. Servisquen aquestes línies com a testimoni d’aquella nit que, a més de nomenar als màxims representants de la Festa per a aquest 2018, també fou el moment per agrair als nostres majors la seua tasca de reinvenció i arrelament dels Moros i Cristians a la nostra ciutat, perquè és de ben parits ser agraïts.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) defineix el terme Diana com “Toc militar al començament del dia per a despertar la tropa”, definició que li atorga a l’esdeveniment un caire evidentment militar i castrense. Enguany, al voltant d’aquest acte, un dels més propis de la festa de Moros i Cristians, s’han plantejat possibles variants. Emmarcat dins la programació festera com l’acte que tradicionalment més matiner es celebra, simbolitza el despertar de les tropes en despuntar l’alba amb l’objectiu d’encomanar-se a la batalla, que en molts pobles fins i tot inclou un prec d’honor al seu patró.

L’acte que tradicionalment més matiner es celebra, simbolitza el despertar de les tropes en despuntar l’alba amb l’objectiu d’encomanar-se a la batalla [...]

Els antecedents de la festa a Oliva ja indiquen la realització de la Diana als inicis de la 2a etapa (1950-1957). En la primera etapa (1921-1925), tot i ser probable la seua celebració, no s’ha pogut constatar per tal com no s’ha localitzat cap programa fester de l’època. Així doncs, la primera referència la trobem al programa de 1950, on s’indica: • 1r dia (INAUGURACIÓ DE LA FIRA): “8 h. Diana de la Banda Artistico-Musical de esta ciudad, acompañada por la comparsa de gigantes y cabezudos, anunciando a los vecinos el comienzo de las fiestas” • 2n dia (DIA DE LES ENTRADES): “7 h. Diana por la Comparsa de Moros y Cristianos, recorriendo las calles principales de la Ciudad” • 3r dia (DIA DE LES AMBAIXADES): “8 h. Diana-Pasacalle por la banda local” • 4t dia (DIA DEL SANTÍSSIM CRIST DE SANT ROC): “Al amanecer: Gran vuelo de campanas y disparo de “masclets” • Resta de dies. “8 h. Diana”

Si bé, com es pot apreciar, aquest primer any (1950) no fa cap referència a la presència de pólvora, l’any posterior s’introdueix la puntualització “con disparo de morteretes” en l’acte de la Diana amb música. Però amb tot i això, no queda clara la funció concreta que realitzaven els festers durant la seua celebració. Encetada la 3a etapa (1976 en avant), la Diana, passarà a denominar-se “Despertà con arcabuces”, i al programa es puntualitza, “... saliendo las comparsas desde distintos puntos, recorriendo los domicilios de todas las Reinas, rindiendoles homenaje” (programa de 1977). Es celebrà únicament diumenge, la matinada després de la presentació de Reines (llavors la Fira i Festes durava fins diumenge següent).

Moros i Cristians d’Oliva 2018

La diana, l’acte més matiner

Pep Fenollar Soler

En la filmació de les festes de 1976, s’aprecia la presència de festers de diferents filades disparant foc d’arcabusseria, acompanyats per la banda de música pels carrers d’Oliva. Aquest costum d’unir diana i pólvora era una característica poc freqüent al món fester, i s’assimilaria al que en altres pobles es denomina Alardo o Guerrilles, que es realitzen normalment de manera prèvia a la teatralització de les ambaixades. Durant els anys consecutius, l’acte continuarà amb la denominació “Despertà”, utilitzant així el mateix terme popular que s’empra en altres festes, com per exemple les Falles, i passa a celebrar-se l’endemà de la Nit del Putxero, en la matinada del dia de l’Entrada (llavors les dues entrades eren el mateix dia), tal com es desenvolupa en la major part de pobles festers. El recorregut alternava la zona nova amb els barris més antics, amb especial presència i incidència per l’antic raval morisc (tots recordem la parada obligada a la plaça de Sant Roc, o al Bar Pelut), però passant també per carrers i establiments hostalers de la vila cristiana i el barri de Sant Francesc. Com a curiositat, cal fer memòria que aquells anys el divendres de festes era laborable i coincidia amb el mercat setmanal al passeig. Allò provocava més d’un conflicte, ja que a molts festers els atreia el fet de detonar els seus arcabussos just al mig de les parades dels venedors. Recordem també amb un somriure, com alguns d’aquells anys tot açò de vegades es veia momentàniament trasbalsat de manera ingènua i còmica per elements o individus amb actituds més aviat noctàmbules, que perllongaven la seua farra als matins d’estiu, i que es mesclaven amb les ànimes festeres més matinadores. Els darrers anys l’acte ha estat més tranquil, especialment a partir de l’aprovació dels nous estatuts (2012), i del reglament vigent (2013), on es recupera la denominació “Diana”, tot i que l’estructura continua més o menys igual, però amb xicotetes variacions de recorregut, i un major control sobre la pólvora i els arcabussers. Els entrebancs que la normativa de l’ús de la pólvora ha anat comportant durant els últims exercicis festers, ha provocat multitud de debats al si de l’assemblea general de la FMCO i del col·lectiu de festers arcabussers, i fins i tot s’ha arribat a realitzar la Diana sense pólvora l’any 2017. Finalment, el passat mes d’abril de 2018, la Junta de Govern va aconseguir de la Subdelegació de Govern el compromís que el repartiment de la pólvora es realitzaria com els anys anteriors a 2017, fet que va propiciar la decisió de continuar amb la Diana amb foc d’arcabusseria.

Arcabussers de la Filada Tuareg i Filada Mudèjars. Diana 1976

El moment del dia en què es desenvolupa, amb una llum encara verge unida al silenci de la matinada, li confereix a l’acte una bellesa i sensació única [...]

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Amb tot i això alguns festers i festeres continuen plantejant l’ampliació del programa fester per a aquest mateix matí, amb la introducció d’un acte fester complementari al foc d’arcabusseria, que fixe el seu atractiu en la música festera, la germanor entre festers, i les evolucions pels carrers del raval morisc. Plantegen la formació d’esquadres dianeres que donarien el protagonisme als capitans de cada bàndol i que discorrerien fent honor al barri que va veure nàixer la festa.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

El moment del dia en què es desenvolupa, amb una llum encara verge unida al silenci de la matinada, li confereix a l’acte una bellesa i sensació única, que juntament amb les notes musicals de pasdobles i marxes, i dels trons ensordidors, recorda als olivers que les jornades de festa han arribat.

Explorador i festers de la Filada Canibals. Diana 1976. Curiosament els festers no disparaven, sols dansaven amb els seus originals balls.

El debat per millorar la festa continua obert!

Portada del llibre de festes de 1950 i programació festera on figura la "Diana". Programacio festera de 1977 on indica "Despertà".

(retaule popular laudatori i policrom)

Moros i Cristians

Santiago Diaz

Preludi: Nit del Putxero

1r Acte: Entrada Cristiana

És sentir dels valencians

Tot i no anar de veres,

que aquell qui no fa la vespra

les bandes bufen als vents

no fa completa la festa.

les seues marxes guerreres

En compliment de la dita,

amb frenètics instruments

nostres moros i cristians

bramant com si foren feres

conviden any rere any

o mortífers armaments.

a incorporar-se a la cita

En contrast inconsistent,

tots els seus conciutadans

ultra el furor de la banda

com també tota la resta.

i el repicar de tabala,

La dita nit del putxero,

la tropa, tranquil·lament,

on ningú se sent estrany,

pels carrers cafits desfila

ens diu que la cosa és presta,

en distesa cercavila

i és preludi o acte zero

movent tabola i fent xala.

–almenys, eixe és son afany–

Vestits amb robes de gala,

del que serà una tempesta.

despreocupats i contents, els gerrers de martingala passegen davant les gents que els admiren, sent sabents que és com mirar la cucala. L’alegria és el motor, combustible i energia, que fa moure el monument, sublima la coïssor, i que torna coherent el que histèria pareixia. És llavors, màgicament, que els de dins com els de fora i el passat com el present, talment grans d’una magrana, esdevenen un cos sol, i aquell innombrable estol es transforma en criatura de monstruosa formosura cosida pel sentiment d’un tal goig que s’encomana, fa del cor una campana, i no té remei ni cura.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

3r Acte: Entrada Mora

Epíleg:

Encara és de matinada;

De lluny se senten remors

serà tot com l’any passat,

mes, aviat, en trencar l’alba,

de guerrers i de tambors,

perquè així és com ha de ser

serà trencada la calma

i xiular de xeremia

i perquè és així com cal,

i tindrà lloc gran topada.

de dolçaines i de corns,

puix no hi ha opció més honesta

Naus s’acosten a la costa

armant grossa algaravia.

que complir el ritual,

amb intencions bel·licistes,

Moros a peu i a cavall

que és fer el fet paregut,

i els cristians, que les han vistes,

desfilen carrer avall

ja que no es pot fer igual.

aparellen sa resposta.

en germanor fort estreta.

Després de tot l’embalum

Despistat, mes oportú

Com ahir féu la cristiana,

a l’aire queda un perfum,

–àdhuc, més que fet a posta–,

hui fa la host musulmana

i, al cor, un record gravat

tot col·locant-se a trasposta,

exhibició gens discreta,

que és consigna ben cabal,

“Traieu-ho tot!” crida algú.

tot celebrant sa victòria

que és resum, lliçó final,

Els fills de la Mitja Lluna

i oferint-la a major glòria

i essència de nostra terra.

entren per la Mitja Galta,

del seu Déu i el seu Profeta.

<<Escolteu, gents de trellat: Feu la festa, no la guerra!>>

i a la host cristiana falta el que sobra a la moruna, que la sobrepuja en armes en proporció tres a una.

Sabem bé que l’any que ve

4t Acte: Reconquesta

Mes que no pague la pena,

Entre cridòria i esclats,

per complir el que està escrit,

baixen pel carrer del Mar

esperant-los en l’arena

simulacres de soldats

els cristians daran batalla

en colles afilerades

als que arriben amb vaixells.

–espases desembeinades

Però serà foc de palla,

i trabucs ben carregats–

encenalls i borrumballa,

tot tronant pertot arreu.

perquè la victòria és d’ells.

Com a remat de la festa

En saltar de la gavarra

hi haurà ambaixada cristiana

i plantar a terra el peu

declamada a viva veu;

branden tots la simitarra

i, després, vindrà la gesta

per imposar el seu Déu

d’assolir la reconquesta

als defensors de la creu

de la plaça i el castell,

que s’han fet forts a la barra.

que el moro, de mala gana,

Bramulen els sarraïns,

retornarà als de la creu.

també criden els cristians;

A l’inici del sainet,

hi ha morts de pega i ferits

en temps que ja sembla vell,

vessant invisibles sangs.

“Traieu-ho tot!”, cridà aquell.

Mes, que ningú no s’estranye,

I ara que tot ja ho hem tret

que aquesta guerra és teatre,

ens queda l’ànim ben net

i són amics o veïns,

i l’ànima fort ufana.

quan no cosins o germans,

Amb alegria ben sana,

els qui simulen combatre.

només resta dir adéu.

FI Santiago Diaz i Cano (amb l’ajut de Déu)

Moros i Cristians d’Oliva 2018

2n Acte: Desembarcament

Isa Bolinches

1999, l’any que les dones van tocar el sostre de vidre

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Encara recorde un matí d’hivern de 1998 que La Filada Pirates d’Oliva, desfilant per la platja amb una banda de música, van aparéixer a ma casa amb un gran ram de flors, per a nomenar-me capitana de les tropes cristianes de 1999.” La veritat és que em vaig quedar sorpresa, ja que fins llavors, mai una dona havia sigut CAPITANA, i no podia ni imaginar que això arribara a succeir. I això que els pirates ja havíem triat, quatre anys abans, una dona com a ambaixadora “CARLA MORELL PEREZ”, a la qual vaig triar per a ser la presentadora el dia de la presentació de càrrecs. Així doncs, em sent orgullosa que la meu filà «ELS PIRATES», haja sigut pionera a integrar-nos, en tot, a les dones en tots els càrrecs i disciplines. Hem sigut capitanes, ambaixadores, abanderades, presidentes, tresoreres, secretàries... Així doncs, em sent molt contenta d’haver sigut la primera capitana; de pertànyer als PIRATES, i que la meua esquadra els “ABELARDOS”, se’n recordaren de mi i em proposaren, pensant que ocuparia amb dignitat el meu càrrec, i que hagen pensat en la meua i llarga tradició familiar de nissaga PIRATA, el meu padrí, mon tio Pascual, els meus germans Alfredo i Andrés, tots els meus nebots, sobretot ELLES... i totes les aportacions posteriors. Dit açò, també em vaig sentir molt abrigada per totes les filades i festers; en cap moment no vaig sentir que ningú em tractara de forma diferent per ser dona. Recorde que compartíem capitania amb els MORISCOS, i era capità EL BUFO; i vam congeniar molt i aconseguírem entre tots unes festes molt divertides, meravelloses i dignes, que era del que es tractava.

Així doncs, em sent molt contenta d’haver sigut la primera capitana; de pertànyer als PIRATES, i que la meua esquadra els “ABELARDOS”

Encara recorde la gent que estava a l’estranger i em van comentar que m’havien vist en el canal internacional de televisió; perquè si pel fet de ser la primera dona capitana es va aconseguir internacionalitzar la festa, me n’alegre de debò. Encara que he de reconéixer que també va ser causa de la pregonera de la festa, persona de talla internacional l’estimadíssima CARMEN ALBORCH, també dona, i crec que també la primera pregonera de la festes.

L’estiu de 1999 va ser un estiu de somni, perquè les festes van ser per a mi una vertadera alegria, que vaig poder compartir amb el meu marit, que va ser l’ambaixador, i entre els dos contribuïm amb l’ajuda de tots els pirates, sobretot dels joves a crear unes festes que van marcar un abans i un després. I FINS I TOT, AL FINAL VAM GUANYAR LA BATALLA!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

També em vaig sentir molt abrigada per totes les filades i festers; en cap moment no vaig sentir que ningú em tractara de forma diferent per ser dona.

Joan Mata

Després de 43 anys de Festa, podem dir, honestament, que els Moros i Cristians d’Oliva estan consolidats. La tasca imprescindible dels qui van posar en marxa la nostra Festa -malauradament molts ja ens han deixat- s’ha encarregat de consolidar-la els qui en els últims 20 anys han dut les regnes. Arribats a aquest punt, s’ha considerat interessant prendre-li el pols a les noves generacions de Festers, per observar com ha arrelat la Festa en ells, com l’entenen i com la viuen, servint-nos açò per a intentar projectar una mirada cap al futur partint de la visió de cinc joves Festers, homes i dones, de distintes edats i filades, que han prestat la seua opinió responent a les preguntes que els hem plantejat. S’ha considerat que, pels seus perfils, aquestes Festeres i Festers ens poden traslladar el sentiment que els més joves guarden cap a les Festes de Moros i Cristians d’Oliva; ells són:

David Blasco

David Blasco (24 anys, Filada Jaume I), Maria Colomina (30 anys, Filada Pirates), Glòria Martínez (24 anys, Filada Tuareg), Toni Alemany (25 anys, Filada Taifes) i Mar Guerola (18 anys, Filada Masers).

Toni Alemany

Després de 43 anys de Festa

Glòria Martínez

Maria Colomina Mar Guerola

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Com vau entrar a formar part de la Festa? Per què? Per què eixa filada?

meua germana ja era festera, i a més mon pare va ser un dels refundadors de la filada.

D. Blasco | Des de menut sempre m’ha il·lusionat la festa, però per no

tindre familiars directes dins de cap filada, no vaig poder participar. Ja en edat adulta i amb suficiència econòmica per a pagar la quota, vaig decidir que era el moment. La filada Jaume I, en la qual puc assegurar que no coneixia a més d’un parell de components, i així i tot no hi tenia cap dubte: les vestimentes guerreres que duen, les marxes cristianes que toquen, inclús la gel·laba eren i son les que més m’agraden. Sempre estaré agraït a la filada i als seus components que des de primer moment m’obriren les portes i m’ajudaren, ja el primer any, perquè poguera participar activament; hui en dia els considere una part important de la meua vida.

G. Martínez | Forme part dels Tuaregs des de sempre. La veritat és que no vaig tindre opció a triar, mon pare és un dels fundadors dels Tuaregs, així que en el moment de nàixer, ja anava amb la gel·laba.

T. Alemany | Entre a formar part dels Taifes en l'any següent a la seua creació. Tot comença per les amistats que tenien els meus pares; decideixen apuntar-se als Taifes, i mon pare assumeix la Presidència els següents dos anys.

M. Guerola | Vaig entrar a formar part d’aquesta festa quan estava dins de la panxa de ma mare. Els meus pares sempre han viscut plenament i apassionadament aquestes festes i és una cosa que m'han transmés a mi. Sóc masera.

M. Colomina | Vaig ser Ambaixadora Cristiana l’any 2015. Malauradament la meua feina no em deixa participar en totes les assemblees que voldria. Però saben que poden comptar amb mi sempre, i la setmana de festes tracte d’estar el més disponible possible.

D. Blasco | Actualment participe com a compromissari a les assem-

blees de la Federació, i a les assemblees de la filada, sempre que el temps m’ho permet. M’agrada ser part activa de la filada a pesar de l’edat i el poc temps que porte en la festa.

G. Martínez | Des de l’any passat sóc vocal, però a causa de les

circumstàncies laborals ara mateix participe molt menys del que m’agradaria. L’any passat, amb la capitania, sí que vaig poder estar més implicada, entre altres, amb l’organització del TuaregRock.

T. Alemany | He sigut abanderat de la filada. Durant anys he por-

Teniu algun càrrec (o heu tingut) en la vostra filada? Col·laboreu activament en les tasques habituals? Participeu de les decisions i assemblees, en l’organització, de la vostra filada?

tat a terme el control i la millora de la joventut en la filada, per tal d’integrar-la, en un principi els taifes podríem dir que tenien tres o quatre joves, que teníem 12-13-14 anys, i com bé diu el gran cubilero d’Oliva “Pepito” es va crear la Quota Toni, una quota en què per un preu molt raonable podies ser Taifa, intentant amb aquesta mesura recollir gent jove; actualment som una de les filades més grans d’Oliva, i destaca precisament per eixa joventut. És cert que cada dos anys es canvia la junta que ho organitza tot, per això en l’actualitat no assumisc cap càrrec oficial, però en el tema de joventut, un grupet de gent i jo mateix som els que estem ahí, i participe en les assemblees sempre que el treball ho permet.

M. Guerola | Ara mateix no en tinc cap, però fa uns anys vaig ser l’abanderada de la Federació de Moros i Cristians. També sóc cap d’esquadra i l’any 2008 vaig ser la filla del Capità.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

M. Colomina | Vaig començar en els Pirates quan tenia 6 anys. La

G. Martínez | Menys del que voldria, però faig el que puc.

Quin moment de la Festa és el que més us agrada? Disparar, desfilar, el desembarcament, el putxero… Per què? M. Colomina | Són moltes les ocasions que m’agraden. Els

últims anys estic agarrant amb molta emoció la Baixada de l’Enginy. És un xicotet gran acte que celebrem el divendres de festes, i que cada any el rebem amb més emoció.

D. Blasco | Si he d’elegir sols un moment, triaria la desfila-

da; és un moment únic quan agafes el carrer Loygorri. Si em permets afegir alguna cosa més, diré que disparar el trabuc, tant al desembarcament, com a la reconquesta, sumarien els tres moments més importants per a mi de la festa.

G. Martínez | L’esmorzar! Ahí sols arriben els valents!

Però el moment de girar l’avinguda de Loygorri mentre desfiles... Entra un nuc a l’estómac difícil d’expressar!

T. Alemany | A mi m’agrada cada dia de la festa, és diferent i té una forma de viure-la... el putxero perquè és l’inici d’aquesta festa el destacaria; però és cert que enfilar l’avinguda de Loygorri, de gom a gom, és un moment indescriptible per a tot amant dels MiC d’Oliva.

M. Guerola | Sens dubte desfilar amb la teua esquadra amb el compàs de la música. Així i tot, és difícil escollir un moment concret, ja que cada un té la seua essència pròpia; els carrers plens d’il·lusió i alegria, la música, les desfilades, la pólvora i les nits de festa.

La viviu activament durant tot l’any?

Intente anar cada vegada més als sopars dels divendres i col·laborar amb les iniciatives que es plantegen, però el fet de no estar vivint a Oliva limita molt.

M. Guerola | Sí, vaig a la majoria dels actes representatius que es realitzen durant l’any. tant al desembarcament, com a la reconquesta, sumarien els tres moments més importants per a mi de la festa.

Com enteneu la Festa de Moros i Cristians? Què és per a vosaltres “ser Fester”? M. Colomina | Ser Fester forma part del dia a dia. No hi ha dia que no penses o te’n recordes de qualsevol cosa relacionada amb la festa. Pot ser una marxa, una anècdota, un missatge de whatsApp, o en el meu cas veure una caravel·la, o una samarreta de ralles. Ser Fester a més és formar part d’una gran família i per això requereix dedicació i constància; amor i respecte, i una feina constant per poder veure-la créixer amb força. D. Blasco | Per a mi la festa de Moros i Cristians no són quatre dies de juliol per a beure; sé que hi ha molta gent de la nostra edat que ho veu així, però jo opine que no (a pesar de ser el primer a beure). Ser fester és estar un any esperant cada acte, és viure cada marxa que sents, és nerviosisme quan sona el bombo de la banda abans de la desfilada, és il·lusió per cada nou membre de la filada, és participar activament de les decisions de la festa, i ajudar que es faça més gran. Si puc posar un bon exemple d’un gran fester i persona que ho viu, parlaré sense dubtar de José Maria, cap de la meua esquadra, que l’any passat en finalitzar la desfilada cristiana, es va declarar a la seua nóvia, amb els vestits de festers i davant de tot el poble. Eixa és la importància que li dóna a la Festa un gran fester. G. Martínez | L’any comença i acaba en Moros i Cristians;

M. Colomina | M’apunte a tot el que puc, i sempre és poc. D. Blasco | Ho intente; participe de les assemblees i pràcticament és tema de conversa diàriament. Intente acudir a tots els actes que realitza la Federació o les filades durant l’any. Moros i Cristians d’Oliva 2018

és el nostre cap d’any particular! Realment, crec que hauríem de destacar una cosa que trobem quotidiana però potser no ho és tant. És molt curiós (i bonic) com hem sigut capaços de crear una mateixa festa per a diverses generacions. Durant els quatre dies es pot

T. Alemany | Per a mi ser fester és com l’inici d’una tradició que m’ha inculcat mon pare, és la meua festa; no entendria el ritme d’una marxa mora sense ser fester. M. Guerola | Aquestes festes simbolitzen una part molt important d’Oliva. És un goig poder ser fester i disfrutar-la des de la primera persona. La Festa cal sentir-la dins nostre, per poder valorar-la, entendre-la i bolcar-nos en ella. Per tant, no s’ha d’entendre la festa des d’un punt de competitivitat, sinó que som tots iguals, dels del capità fins al fester, connectats per un mateix sentiment. Iguals en l’experiència com en la joventut, amb una intensa solidaritat, que ens fa, sens dubte, millors en la manera de ser i de comportar-nos. M. Colomina | En algun moment supose que formaré part de la

Junta de la filada. Crec que és el meu deure ajudar a portar-la.

D. Blasco | Aspire a tot el que la festa de Moros i Cristians requerisca de mi. Per descomptat que m’agradaria algun dia ostentar un càrrec alt, tant directiu, com fester. Considere que qualsevol persona que visca realment aquesta festa voldria ostentar qualsevol dels càrrecs, no sols els més cridaners o vistosos (siga ambaixador o capità) sinó també president de la filada, primer tro o integrant actiu de la Federació. G. Martínez | La veritat és que preferiria no ostentar mai cap càrrec especial, sóc més de fer feina per darrere. Sí que m’agradaria formar part activa de la comparsa, participar en les decisions i prendre partit. Les generacions a poc a poc han d’anar reemplaçant-se, i m’encantaria poder seguir amb tot el treball que estan fent ara mateix els càrrecs Tuareg. T. Alemany | He sigut abanderat i dins les il·lusions que qualsevol fester té està representar algun dia la teua filada, siga com a president, o fins i tot com a ambaixador o capità.

A què aspireu com a Festers? Us agradaria ostentar algun càrrec directiu o fester? Dins les il·lusions vitals que qualsevol ser humà té, hi ha en la llista quelcom relacionat amb els Moros i Cristians?

M. Guerola | Assumir un càrrec dins la festa comporta molta responsabilitat. Així i tot, potser en uns anys em plantege la idea de ser Capitana.

M. Colomina | Espere que sí! I espere formar part dels veterans i

Creieu que continuareu en la festa d’ací 30-40 anys? Com us ho imagineu?

formar la meua esquadra de Sords.

D. Blasco | Per descomptat, espere poder continuar en la festa durant molts anys més. M’imagine com en l’actualitat, formant part activa i ajudant sempre que puga.

G. Martínez | Sí! Clar! Això espere! Estiga on estiga, el 3r dijous

de juliol és cita obligada amb Oliva, d’això no hi ha cap dubte! Ara mateix hem fet un grupet de joves a la comparsa que tenim ganes de seguir sempre que ens ho puguem permetre, així que vull pensar que d’ací 30-40 anys estarem el mateix grup d’amigues, amb les corresponents parelles i fills. Seria molt graciós recordar les vivències d’ara!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

vore com famílies al complet, avis-pares-néts, fan la festa, cadascú a la seua manera, però tots al mateix lloc. Això, juntament amb els vincles entre amics que es creen sols durant eixos dies, no té preu!

T. Alemany | Esperem que sí, m’imagine més vell però amb les mateixes ganes de viure i transmetre aquesta festa com el primer dia.

M. Guerola | Jo crec que sí, no m’he plantejat mai deixar de gaudir d’aquestes festes. M. Colomina | La festa creix de manera molt forta. Però cal conti-

Cap on va la Festa de MiC Oliva? Què penseu que s’ha de millorar, prioritzar, destacar...?

nuar treballant-la i mimant-la. S’ha de ser conscients de cap a on anem i refinar certes actituds.

D. Blasco | Crec que anirà avant, ja que és una festa amb molta força i

espere que continue creixent. És cert, que els joves hauríem de deixar de donar eixa imatge de sols beguda i festa, i començar a entendre que la FESTA és molt més que això, no són només quatre dies. S’ha de lluitar per mantenir la importància dels actes oficials, ja que són els que defineixen realment els MiC.

G. Martínez | La veritat és que crec que és una festa prou completa, quant a participació especialment. Així i tot, pense

que seria molt adequat intentar ajudar a les comparses més menudes perquè cresquen i es consoliden; al final, com més gent, millor ho passem! Altra cosa que crec que s’hauria de repensar són els residus que es creen. Són quatre dies complets fora de casa i és inevitable generar fem, però no és cap excusa. S’hauria de pensar alguna estratègia conjunta entre totes les comparses per solucionar este aspecte.

T. Alemany | La festa de MiC va cap a la millora, tenim uns moros dignes d’una ciutat com Oliva, que estan considerats

d’Interès Turístic Autonòmic... millora? Aconseguir dur-la a l’àmbit nacional. A millorar, per exemple el desembarcament que és l’únic acte que es fa a la platja i que l’hem d’explotar com a tal, prioritzaria menys soroll de trabucs i faria alguna cosa més vistosa, de major espectacle que atraga tant a turistes com als mateixos festers, que actualment acaben dormint-se a la platja.

M. Guerola | S’ha d’augmentar la col·laboració des de l’ajuntament, i també conscienciar a la població de la importància del reciclatge durant les festes.

D. Blasco | Sincerament, voldria dur aquesta pregunta a una vi-

vència personal. Recorde una foto que em varen fer l’any passat en acabar la desfilada cristiana: jo amb el vestit de la desfilada, ella amb la gel·laba i un burret, bàndol cristià i bàndol moro, xica i xic, diferents edats... però mateix sentiment per la festa, que en el nostre cas també ens ha unit. Ahí represente tot el que hi ha a la Festa de MiC.

G. Martínez | Sense cap dubte, em ve al cap desfilar amb els meus dos cosins, mon tio i mon pare, amb el vestit verd dels Tuaregs. Per a mi ha sigut dels moments més bonics que he viscut en la Festa.

Si hagueres de dibuixar una imatge de la Festa, quina creus que seria la més representativa?

T. Alemany | Una creu al costat d’una mitja lluna. M. Guerola | Els carrers plens de gent amb il·lusió i entusiasme, pólvora i música serien per a mi els elements més

representatius per dibuixar una bona imatge.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

M’agradaria tancar aquestes entrevistes amb dos preguntes en línia amb la temàtica d’aquest llibre de 2018: Què és per a vosaltres un bon vestit? Què penseu de les vestimentes oficials?

teua filada i sobretot aquell que és fidel a la nostra història. El vestit oficial és de les coses més importants, ja que és el que ens representa. El vestit oficial deu ser obligatori per a totes les filades, i no sols en una esquadra. No hi ha res millor a anar pel carrer amb la teua vestimenta, i que amb una simple mirada sàpiguen d’on eres. Llogar vestits està molt bé, ja que a la gent els agrada vore’ls, però pense que si es fa en excés, no estem donant una imatge adequada a la festa.

D. Blasco | En el cas de la meua filada, i en concret la meua esquadra, crec que un bon vestit ha de ser medieval, amb armadura, casc i una gran capa. Crec que la vestimenta oficial és una part essencial de les desfilades, i molt representativa de cada filada. És cert que el seu preu, en certs casos, pot ser prohibitiu, però solen ser vestits molt bonics. També pense que en les desfilades, només s’hauria de permetre una esquadra de vestimenta oficial, com a molt dos. En cas, d’existir vestimenta oficial d’home i una altra de dona, doncs dues esquadres. G. Martínez | Un bon vestit? Un poc difícil d’expressar... Personal-

ment, m’agraden els vestits senzills, que no estiguen molt carregats. Que transmeten elegància, però sense excedir-se. D’altra banda, m’agrada que les comparses tinguen vestimentes oficials. És un tret característic de cadascuna d’elles i crec que dóna personalitat a la festa. I em reafirme, les vestimentes de “negres” són boniques per a lluir, però un vestit oficial bonic té molt més significat.

T. Alemany | Saps Joan que el meu vestit sempre ha destacat per la vigorositat dels colors i complements, l’estil del moro

elegant però amb complements guerrers sempre ha destacat en els vestits de l’esquadra Muntassir. Pense que els vestits oficials són essencials en cada filà, però sense abusar d’ells; en major mesura, les vestimentes és allò que destaca i atrau la gent a veure l’entrada.

M. Guerola | Un vestit que s’identifique amb la filada. Les vestimentes oficials són necessàries per a conservar la identitat de cada filada.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

M. Colomina | Un bon vestit és el que s’adequa perfectament a la

Vicent Mengual Caudeli

De la música i la festa

Un tapís blanc, llenç pur de presagis, enlluernador, impenetrable...

Davall aquest pretext, el geni creador s’endinsa en la profunditat de la imaginació i la recerca de la més pura i bella música. Anys d’història ens precedeixen, on la dignificació de la festa, i sobretot de la seua música ha estat l’estendard major d’evolució. A Oliva, ja fa uns anys, s’està fent una gran tasca d’atresorament de composicions pròpies per a la festa, on compositors de renom com Saül Gómez, Enrique Alborch, Miguel Ángel Sarrió, Juan Antonio Castelló, Joan Mont, Vicent Martí i d’altres han estat els artífexs d’aquesta nova creació de partitures. No debades, Oliva cada vegada es consolida com un referent (dins i fora de la comarca) del ben fer de les seues Festes de Moros i Cristians, fet que es demostra al Concert de Festes, als peus del Castell, marc incomparable on l’estrena de peces dedicades als diferents càrrecs ja és un “leit motiv” que ve repetint-se any rere any. Música i Festa és (i així ha de ser) un tàndem inseparable, una part sense l’altra no sobreviuria. Però no tot val, no hem de caure en l’absurd del menyspreu a la música que amb tant d’esforç i cura ha estat creada. El respecte cap a la música ha d’estar per damunt de tot. No tot val en aquesta festa, ens devem a ella i el nostre goig sense ella no seria possible. No maltractem la música, estimem-la, desfruitem-la i atresorem-la com a un bé intangible. La música no existeix, necessita l’ésser humà per a fer-la viva. Aquest és el vertader art, necessita l’humà per a fer-la present, patent i present. Disfrutem de cada nota, de cada segon de música, de cada melodia, de cada ritme, cosa que només ocorre en el moment en què s’interpreta. Enguany he tingut el plaer de tacar de notes un pentagrama, per dedicar-les a Leandra i Maria, Capitana i Ambaixadora Cristianes de la Filada Jaume I. Una partitura senzilla, on s’intenta descriure el caràcter guerrer de les seues tropes, sense oblidar que s’ha de ser clement en la victòria. Davall la idea de crear una música digna d’una capitania, naix “Leima”, des del més pur intent de respectar la història que ens acull, encoratjar els cors i omplir els carrers de Festa i Música. “... La Música expressa allò que no pot ser dit amb paraules, però no pot romandre en silenci...” Amb aquestes paraules del dramaturg Victor Hugo us convide que gaudim de la Festa i de la seua Música.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Les Festes de Moros i Cristians són una grandíssima manifestació festiva amb una forta càrrega de simbolisme i representació històrica d’uns fets ocorreguts durant el segle XIII. No hem d’oblidar que la cultura musulmana va habitar el nostre territori quasi vuit segles, i fins i tot després de decretar la seua expulsió se’ls va demanar que es quedaren perquè feien falta per tirar endavant. Per això a mi m’agrada més parlar d’unes Festes que denoten la nostra forma de ser, l’amalgama de cultures i tradicions que atresorem, gràcies a la convivència dins de la diversitat, i el respecte cap als altres. Així i tot, no podem obviar que les Festes actuals de les comarques valencianes naixen a través de les milícies i la soldadesca, d’ahí el seu caire militar, i s’evidencia que es rememora la lluita de dos bàndols enfrontats per un territori. Dit això, podem afegir que cada poble té les seues particularitats festives, i organitza o estructura la festa com li sembla bé, però sempre mantenint uns actes que necessàriament s’han de realitzar: les entrades i les ambaixades. A la nostra ciutat realitzem cronològicament entrada cristiana, seguida del desembarcament (o ambaixada mora), l’entrada mora i la reconquesta (o ambaixada cristiana). És a dir que l’entrada del bàndol ve precedida d’una batalla en la qual l’exèrcit que entra victoriós a la ciutat ha resultat guanyador. Batalla per dir alguna cosa, perquè en realitat estem fent un teatre, una simulació. També és cert que abans de l’autèntica batalla de foc d’arcabusseria principalment, i reforçada amb focs artificials en el cas del desembarcament, es produeix un vertader teatre, amb un text, que s’ha de declamar, i on els encarregats de dur el missatge de pau, i la negociació per tal de no fer cap guerra són principalment els ambaixadors. De fet, el nostre diccionari normatiu defineix ambaixada, en la seua setena entrada “f. ETNOL. En les festes de Moros i Cristians, text que declamen públicament els ambaixadors abans de començar la batalla entre els dos bàndols durant l’últim dia de festes.” D’altra banda, l’any 1986 la parròquia de sant Roc va celebrar el centenari de la finalització de les obres del temple parroquial i l’aleshores rector, D. Francisco Pons Moncho, va proposar l’edició d’un llibre que comprendria els “Apuntes históricos”, un manuscrit que narra la història de la parròquia del segle XVI al XIX, de Jose Maria Dominguez, i que es completaria amb la història del segle XX que escriuria el mateix D. Francisco. En el llibre en qüestió, fruit de la passió d’aquell rector per la història i la investigació, es van publicar també 17 annexos, com ara sobre la demarcació parroquial, sobre cerimonials i rictus dels moriscos, sobre topografia i toponímia del Raval, i un llarg etcètera; i en un dels annexos apareixen els textos que l’historiador i rector oliver Bernardí Llorca va escriure per a les ambaixades dels anys 50.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Les nostres ambaixades

Miquel Lleches

El llibre es va acabar d’imprimir a març de 1989 i es va presentar a l’abril, dins de la celebració de les Festes del Crist d’aquell any. Amb la lectura del llibre, i especialment de l’annex de les ambaixades, em va vindre al cap que l’any 1984, per una casualitat de la vida, vaig fer d’ambaixador –lector– cristià, en una capitania dels Mosqueters. Recorde que em van donar un text, en castellà, que era una còpia, canviant a sant Jordi pel Crist, de les ambaixades d’Alcoi, segons m’assegura un bon amic. I del resultat de combinar la troballa, gràcies a la publicació, de les ambaixades de Bernardí Llorca, amb la meua feina professional, i el record de l’ambaixada en castellà, vaig proposar a l’aleshores president Manolo Arnal, la traducció de les ambaixades de Bernardí Llorca; i la traducció es va convertir també en una adaptació, perquè es va eliminar molta part del text. Sí que vam mantindre l’estructura i les figures que apareixen; la del capità, que té una funció diguem-ne d’arengar la tropa, perquè vol aconseguir el territori que anhela, envia la missiva a la fortalesa –allò que es diu estafeta– i finalment envia l’exèrcit a la batalla, però no sense intentar abans la negociació a través de la seua representació diplomàtica, que amb l’art de la paraula intente pactar per tal d’aconseguir el territori sense vessar sang, que és l’autèntica ambaixada que declama l’ambaixador. Per això, tant en el desembarcament com en la reconquesta el pes textual, la gran oratòria, la porten els ambaixadors i no els capitans. Lògicament, com la majoria d’ambaixades, els nostres textos solen tindre elements encoratjadors típics del nostre poble; així el capità cristià, l’últim dia de festes, per arengar dirà al seu exèrcit: ... Fins que banye la nostra sang Oliva en l’ànima quedarà viva la taca que ens va deixar el moro. Mireu la muntanya de Santa Anneta i us omplireu d’emoció; com et recorde Santa Anneta, com et duc en el meu cor. ... L’actual text de les ambaixades estava preparat la primavera de 1991, i es va estrenar en la Fira i Festes de Moros i Cristians de 1991.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Recorde que encara no m’havia deixat captivar per la Festa, però vaig voler assistir, apassionat i entusiasmat, a l’estrena; juntament amb la família vam ocupar cadires i taula a la terrassa del desaparegut Bar Exprés; d’allí podíem veure perfectament el castell, instal·lat davant dels serveis de l’antiga Estació, on els cristians esperaven l’arribada, pel carrer de l’Estació, del bàndol moro. I de vesprada a vore i escoltar la Reconquesta. Les veus de Ramon Seguí i Vicent Bolo, capitans de 1991, i especialment les de José Peiró i Salvador Bertomeu, ambaixadors, van tindre l’honor i privilegi d’estrenar la traducció i adaptació de les ambaixades de l’historiador oliver Bernardí Llorca; aquell any, el recull que apareixia en el llibre de Fira i Festes de Moros i Cristians, d’activitats realitzades al llarg de l’any, acabava amb l’anunci de la recuperació i traducció de les ambaixades dels anys 50. Amb els anys hem mantingut els textos, però hem canviat les ubicacions, perquè l’any 1992 es va introduir el desembarcament, i amb el temps el castell s’ha muntat al Parc de l’Estació, amb més amplitud, especialment per qüestions de pólvora.

Hola, sóc Jaume Fornet, veí de la localitat propera de Piles. Fa molts anys que estic vinculat a les festes de Moros i Cristians d’Oliva, com a músic i com a fester. Fa dos anys aquesta relació es va veure coronada amb la invitació de l’amic Salva Ferrer i la seua filà, els Mudèjars, per dirigir el pasdoble Oliva 1990 a totes les bandes participants de les festes el dia del pregó. Va ser una experiència fantàstica. Dirigia a molts companys de batalla que van demostrar tot el seu respecte; representava als Mudèjars, l’única filà d’Oliva amb la qual he eixit de fester (a mitjan dècada dels 90). A més, aquella nit, tornaria a gaudir de la nit del putxero, a la qual, per una raó o l’altra, feia anys que no havia pogut assistir. Hi havia molts motius perquè fora un dia molt emocionant. Després del fantàstic acte d’arrancada de les festes de Moros i Cristians, tocava preparar-se per a anar al sopar, en aquest cas a la Filada Mudèjars. Una vegada en taula, al meu costat estaven l’alcalde d’Oliva (David), Paco Ferrer (el capità), el president de la federació de moros i cristians, la meua parella, la meua germana i el meu amic Rubén d’Elda. Prompte la conversa es va animar parlant sobre música, festes… No recorde de quina manera va sorgir, però em va vindre al cap una curiositat sobre la música festera d’Oliva. La primera peça de música festera d’Oliva fou el pasdoble Eduardo Borràs, escrit en 1973 pel murer Paco Esteve, i que va dedicar a un dels seus amics d’infància, de quan son pare dirigia la Banda d’Oliva, i que va ser president de la banda. És una de les peces més interpretades de la música festera i data de dos anys abans que arrancaren les festes d’Oliva (1975). Continuant en la conversa, em va vindre a la memòria les meues primeres eixides com a músic a principis dels 90 amb mon tio Rafel i mon pare amb la banda de Bellreguard. Tots els anys desfilàvem amb la Filada Pirates interpretant, com a curiositat, Moros Españoles a ritme de pasdoble. A més, amb la banda de Bellreguard va eixir, a principis dels 90, Manolo Arnal de capità estrenant la marxa mora Marraquesch del desaparegut mestre Miguel Villar. En el sopar ja estàvem parlant de la música festera de forma animada, i a mi m’anaven venint al cap records sobre Oliva i la seua música. A finals dels 90 i principis del 2000, s’organitzaren els certàmens de música festera d’Oliva. D’aquesta època són les marxes Tuareg de Vicent Martí, L’Elca de José Rafael Pascual, Rabell de Ramon Garcia, Eleazar de Rafa Mullor, i una altra que no es va arribar a estrenar perquè el certamen, malauradament, va deixar de realitzar-se.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Converses a la nit del putxero

Jaume Fornet

En aquests certàmens participaren bandes com la Unió Musical Contestana, L’Ateneu de Rafelguaraf, El Gamell d’Albaida, la Juvenil de la Primitiva de Llíria… Aquest certamen va donar a conéixer la festa de moros i cristians d’Oliva i la seua música. A partir del 2005, aproximadament, i fins a l’actualitat va vindre la gran eclosió. D’aquesta època són Ferrer Capità, Als Benimelis, Noble Guerrer, Cassalla Mudèjar del compositor d’Oliva Joan Mont, Onze pirates sords, Del Xerecull a Sant Antoni de Ferran Escrivà (Oliva), Fester, Borjos, La Xica, El Salt del Bou, Vilasilvana de Saul Gómez (Ontinyent), Als Ulemes i Cadis de Raúl Ortiz (Gandia)… Òbviament, tot el que vaig dir aquella nit, i el que publique hui, és informació desordenada i en algun cas, fins i tot, errònia. Cal fer un estudi musicològic per tal de recollir totes les dades possibles i fer un catàleg de tota la música escrita fins al dia de hui per a les festes de moros i cristians d’Oliva. Aquest patrimoni musical cal cuidar-lo i preservar-lo. Potser no és un llegat que ens done menjar o que faça bonic en alguna paret però forma part de la història de la nostra festa i, en algun moment ens ha fet somriure desfilant pels carrers del nostre poble.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Twitter fester

Rossana

45 anys

Porteu més cassalla que les visites se l’acaben! Ja esteu preparats per als trabucs, la música, els capitans i ambaixadors amb gana de donar molta guerra? #cassalla #germanor #oliva #festa #música #trabucs #comboi #desembarc #entrades #lanostrafesta #morosicristians #morosicristiansoliva2018

Leandra

36 anys

Preparant boato durant tot l’any i passant-ho be al mateix temps #nerviosaperlacapitania #unió

Ximo

59 anys

Per a mi la festa és un sentiment, el que durant tot un any va creixent i en quatre dies s’enforteix encara més #sentiment #formadevida #fester

Anna

22 anys

Quatre dies que són com dos, però que si en foren sis no aguantaríem #OlivaÉsCristianaINosabemNiCom

Mercé

19 anys

Aplega Juliol, els cors s’acceleren, arriba el pregó, després putxero i amb ell el comboi, però aquestes festes no són sols #mentiretes i #txarangues, són festes que vivim units, lluint les nostres #gel·labes com una gran família. #moriscardies

Claudia

45 anys

Després de tot l’any de dur treball amb els companys, són dies de festa intensa i germanor amb les altres comparses. És una cosa que s’ha de viure, és inexplicable i meravellós #viscamorosicristians #viscacorsarisoliva

37 anys

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Rosa

El primer redoblament de timbals el dia de l’entrada no té preu #micoliva2018 #hihaqueviurel

Juan Carlos

16 anys

Marcos

21 anys

+ És important aprofitar l’estiu per tindre experiències a l’estranger. - Ui! Jo no puc que cau en Moros! #MiC #lanostrafesta #innegociable

Silvia

46 anys

Comencen els moros i cristians 2018, la sang mora avantpassada bull, i exalta l’ànima i la festa a Oliva! Junts Moros i Cristians, tots a una! Avantpassats, va per vosaltres! #descendenciaxiquetsmorisquets #hieronycotayla_mariasaydet #cristiansmorostotsjunts #festaifestaifesta #micoliva #arranquem2018

Maria

30 anys

Moros i Cristians d’Oliva: cultura, història, música i festa! T’ho vas a perdre!? #millorfesta #gent

Vicent

42 anys

El putxero més autèntic de la mà dels masers, els de la terreta, i com sempre els més valents #oliva #festa #música #trabucs #desembarc #entrades #masers #putxeromaser #lanostrafesta #morosicristians #morosicristiansoliva2018

Maria

35 anys

Cultura, esforç, passió i germanor, la fan la millor festa del mon #olivacristianomora

#morosicristiansoliva2018

Fa quatre anys vaig abanderar la meua Filà, quin goig!

Marieta

27 anys

A Oliva l’any comença i acaba en Moros i Cristians #Olivaésmora #josócTuareg

Mar

14 anys

La festa de moros i cristians per a mi és una il·lusió que mai ningú m’ha de poder llevar, ja que aquesta meravellosa festa sempre la portaré dins. #lameuail·lusió #herènciafamiliar #arrel #laportembendins

#lanostrafesta

Les Marràqueix Gel·laba i al Garrofí. Olor a cassalla, putxero i pólvora. OLOR A FESTA! A la nit burret en mà, a la xaranga sona “Mentirosa”. Risses, selfies, complicitat...nit espectacular! #lesmusesdelacontrabanda #tradicionsdefilà #undergroundstyle #ausaesmivida #lotengotodopapi

Lupe

38 anys

Canyeta i peixet! #oliva #festa #música #trabucs #desembarc #entrades#lanostrafesta #morosicristians #morosicristiansoliva2018

Maria

30 anys

L’olor a putxero i les xarangues sense parar sols demostren que som la millor festa #nitdelputxero #comparses #xarangues #festa

Cris

45 anys

Quatre dies d’història mora i cristiana! Ja estan ací, ja sent olor a pólvora... #mosqueters #jaquedamenyspercapitania #putxero #xaranga #festaimesfesta

Mar

20 anys

Tercera setmana de juliol i a Oliva es respira festa, alegria, germanor, pólvora, i molta emoció. Efectivament… JA ESTEM EN MOROS I CRISTIANS! #micoliva #fesTAIFESta #arranquem #eldissabteconquerimOliva.

46 anys

Un sentiment molt gran portat en el cor, gràcies papà.

Maria

28 anys

Esperant impacient tot l’any perquè arriben les festes de moros i cristians #ganesdecapitania i per suposat de #bombetesdefum

Lorena

32 anys

Més que festa, més que amics, més que desfilada, més que música, més que putxero, més que xaranga, més que desembarcament, més que ambient… inexplicable. #lamillorfesta #eixosmoriscos

Juan Manuel

50 anys

Ni Moros ni Cristians, FESTERS durant 365 dies a l’any. #unafestapergaudir #familiacorsaria

Marc

18 anys

Sona el primer tro, els pèls de punta com en cada entrà mora, el sentiment per la festa es palpable, i jo ben orgullós de ser fester #orgull #sangmora

Guillem

24 anys

Arriben els moros i cristians d’Oliva. Dies de festa, amistat, tradició, família, emocions... En fi eixos quatre dies, millor dit, ELS QUATRE DIES #micOliva #avant #nostop #guardantl’essencia

Salva

34 anys

Que l’arrancà done pas als millors quatre dies de l’any #morosicristians #oliva #comparses #pasdoble #esquadres

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Mónica

Ximo

40 anys

Tercer dijous de juliol, el més important de l’any… Per tradició, pólvora, música, desfilades, germanor, il·lusió, units per un únic concepte: SENTIMENT.

Ferran

38 anys

Com diu el nostre himne “Raval i Vila i La Mar reunits”. Convidem tothom a gaudir dels dies de Festa. #lamillorfestadelmón #micoliva2018

Nacho

16 anys

Queda poc per a les Festes de Moros i Cristians! Gran festa a la qual estic lligat des del meu naixement. Música, pregó, diana, entrades, passacarrers, dinars, convivència, trabucs...

Arantxa

28 anys

Plorar d’emoció al viure un acte? No ho creia possible! Però vos assegure que les llàgrimes són verídiques quan veus que l’esforç paga la pena i la gent gaudeix de la festa. #mésqueunafesta #aixònoespagaambdiners

Juan

47 anys

Sensacions i gran unió a la família Corsària. Dies intensos plens de diversió. Venint de família de fundadors, els meus pares, ha sigut un orgull representar al bàndol cristià a l’última capitania. #aquestafestaéspersentir-la #unsentiment #lamillorfestadelmon

Manolet 25 anys Oliva sols és mora dos dies a l’any però... Aaaai quins dos dies!! #Tuaregs #festa #burretillima

Gema

36 anys

Cita anual de reencontre amb amics que en tot el any no veus #unió #bombetesdefum

Paco

Moros i Cristians d’Oliva 2018

43 anys

Esquadra! Formeu! Es l’hora de la batalla… que comence l’entrada #gent #emoció #nervis #ganesdedesfilar

Arnau

17 anys

19 de juliol 2018, ja fa oloreta a putxero, a pólvora, a marxes, a bon rotllo! Arranquem, Oliva, és festa, és música, és color, és soroll. #desembarcmitjagalta #Olivaestaifa #dissabteolivaésmora #reconquesta #morosicristians

Júlia

28 anys

Clara

30 anys

Ni depressió post-vacacional ni depressió post-part, la realment dura és la depressió post-moros!! #4diesdemoros #361diesesperant-los

Salva

29 anys

M’enfade quan ma mare fa putxero en estiu, però eixe dijous me’l menge com si passara fam. #lanitdelputxero #comencenelsmic

Rafa

34 anys

Trabucs, música i harmonia fan gran la festa a Oliva #millorfestadelMon #olivacristianomora

Raquel, Maria, Teresa, Mireia i Helena De nit sonen els trons, s’assoma una ullada de sol, arriben les barques. La conquesta mora a la vora de la mar. #desembarc #viurelafesta #noensperdemuna #lamillornit

Rosita

25 anys

Aquest any els moros hem tornat a perdre, però l’any que ve ens fem amb ells! #hohemperduttot #finslavergonya

#unafestapergaudir

Ja esteu preparats per als trabucs, la música, els capitans i ambaixadors amb gana de donar molta guerra? La nostra festa, la nostra música i el nostre comboi. #oliva #festa #música #trabucs #desembarc #entrades#lanostrafesta #morosicristians #morosicristiansoliva2018

Records viscuts

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018 85

CrĂ˛nica Capitania Cristiana 2017 Filada Corsaris

Tanquem els ulls i ens transportem a fa un any; la definició d'això és complicada, definir-ho amb paraules és completament impossible. El que podem fer és un barreig d'emocions i acostar-nos a aquesta sensació. En primer lloc el sentiment d'alegria, d'il·lusió, de ganes per encetar un any ple d'aventures; per l'altre costat, la inseguretat, el nerviosisme, no saber si estàs a l'altura. Però el nostre principal projecte va ser fer una capitania plena d'energia, de felicitat, per dir ben fort, que estem vius, més vius que mai! No caldria però voldríem agrair a totes les persones que han fet possible la nostra capitania, començant, pel primer corsari fins a l'últim, per cadascuna de les filades d'Oliva, especialment a la Filada Marràqueix, que tant ens van ajudar, i als nostres benvolguts companys de la Filada Tuareg, a totes les persones que d'una manera o d'una altra han estat involucrades en la nostra festa i en el nostre "boato".

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018 87

Tot va començar amb la proclamació, allí en un jardí d'encís s'escoltava per primera vegada els noms dels nostres càrrecs. El primer el nostre capità, que amb la seua ànima corsària, desfilava amb ovacions, Juan García Narvaez va ser proclamat Capità Cristià 2017. El segon, el seu ambaixador, corsari i fester des del bressol, sempre amb una massa i un trabuc a la mà, Jonatan Ramos Beneyto, pujava amb un gran somriure per proclamar-se Ambaixador Cristià 2017. Seguidament el Mig Any, per als corsaris, un any amb més força que qualsevol, encara sense creure'ns que ja érem capitans! La setmana festera va ser completament espectacular, començant per la presentació, plena de moments emotius, i oficialment, ja estàvem en festes!

El dijous, dia del pregó, pujaren radiants els nostres càrrecs acompanyats del seu batalló. Ja se sentia l'olor de putxero, ho vam gaudir com cada any, com si fóra el primer. Divendres, entrada cristiana, nervis a flor de pell, intentant que tot isquera perfecte, i així va ser. La nostra abanderada, acompanyada per un ballet infantil i una colla de dolçainers entrava a la nostra ciutat amb ganes de quedar-se. A continuació una lluita esborronadora anunciava l'arribada de l'ambaixador més valent, acompanyat per la seua esquadra de guerrers, es llançava a la batalla al cim d'un intimidant vaixell corsari. Un teatre ens adoctrinava per tal que ens llançàrem a la guerra, perquè oliva fóra cristiana i corsària. Tot seguit un ballet de dones guerreres proclamava l'arribada del nostre capità, custodiats per un esquadró de cavalls avançaven el capità al seu Castell, acompanyat per la seua esquadra especial. I així tancàvem el millor moment de les festes, la nostra entrada triomfal. A l'alba vam poder apreciar com entre un preciós clarejar d'estiu, les tropes mores ens feien una emboscada a les nostres costes. Però vam jurar per Déu i pel Castell de Santa Anna, que ací no s'acabava tot, els cristians teníem fam de victòria. I així, després de la derrota de les tropes cristianes, es produïa l'entrada del bàndol moro a la ciutat d'Oliva, espectacular con sempre, però amb una distinció, enguany la Filada Tuareg va arribar al més alt, van produir llàgrimes en ulls corsaris, felicitat sentírem, per veure als nostres amics festers brillar com ho van fer; evidentment no podríem haver tingut millors companys de batalla.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

La millor setmana de l'any s'acabava amb el castell de focs d'artificis. És moment de reflexionar, de tirar una o dues llagrimetes i tancar un nou llibre, un llibre de capitania, ple d'aventures, de bons moments, de persones especials i de somriures característics, únics, provocats per un sentiment, formar part de la Festa de Moros i Cristians d'Oliva.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Ho vam jurar, i al castell ho vam aconseguir, els cristians vam reconquistar la ciutat, després d'una batalla molt intensa, la creu cristiana va tornar a ondejar al merlet del castell d'Oliva.

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

CrĂ˛nica Capitania Mora 2017 Filada Tuareg

Any fester intens, ple d’actes i activitats. Cal destacar-ne, entre d’altres, el recolzament de la comparsa Tuareg als diferents aspectes culturals i esportius locals. Especial agraïment a la Junta de la Comparsa i en concret al president 2017 Manolo Fontana i Fenollar, pel seu esforç i generositat, referent de les noves generacions gestores de la comparsa i per a les que vénen al darrere.

Tuareg gastronòmic Ruta enològica realitzada a Utiel amb visita a cellers de la zona, feta al novembre del 2016.

Tuareg rock Nit de rock oberta a tothom, feta al desembre del 2016 a la vora del poliesportiu municipal.

Tuareg esportiu Jornada competitiva d’esports col·lectius, futbet, pàdel, etc. feta al febrer del 2017. Moros i Cristians d’Oliva 2018

Jorn de visita a l’entrada de moros i cristians d’Alcoi, feta a l’abril del 2017.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Tuareg cultural

Capitans, ambaixadors i ambaixadores de totes les capitanies fetes fins al moment.

Tuareg amb la pilota valenciana Partides de pilota valenciana al trinquet d’Oliva, juny del 2017.

Tuareg festiu Sopar de germanor obert a tothom, realitzar al juliol del 2017 en el Rubiol.

Ambaixadora i Capità bàndol moro d’Oliva 2017 Cristina Alcaraz i López de la Franca. Lluís Gregori i Garcia.

Entrada de la Capitania Mora del dia 22 de juliol del 2017

L’AVANTGUARDA Abanderat Hugo Gonzàlez i Ferreras.

A les 7 de la vesprada, Oliva i totes les Comarques Centrals Valencianes, gaudeixen de l’esforç d’un any d’il·lusions i força treball per al manteniment i dignificació de les nostres manifestacions culturals.

Esquadra Al’Amirat de Laura Llavori Paula Bañuls, Esther Bañuls, Andrea Navarro, Mar Moratal, Caela Cardona, Glòria Escrivà, Mireia Cloquell, Patricia Forrat, Elena Cardona, Irene Bertomeu, Àngela Alcaraz i Marta Beneyto.

Esquadra Al-Takouba de Júlia Chesa Laura Roig, Maria Llodrà, Alba Santana, Maria Moratal, Rosa Vizdómine, Míriam Vázquez, Sònia Padilla, Alba Olaso, Aina Sendra, Sabina Diaconu, Mar Savall i Marta Savall.

EL COMBAT Esquadra Alrrish Al’Ahmar d’Alexandra Vidal Maria Benimeli, Irene Cerezo, Maite Aguilera, Inma Maturana, Paula Ribes, Adela Negre, Làura Tarrazona, Lídia Alemany i Glòria Martínez. Moros i Cristians d’Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Esquadra Als-Ni-Mals de Paco Gomar Vicent Tomàs pare, Joan Tomàs, Vicent Tomàs fill, Juan Arnal, Edgar Monzó, Carles Mengual, Vicent Torres fill, Andreu Arnal, Josep Torres i Vicent Torres pare.

Esquadra Al’Muharib de Roseta Sànchez Alba Duro, Carla Escrivà, Maria Sànchez, Maria Boix, Rosa Sòria, Marina Gregori, Mar Girau, Carla Pastor, Esther Millan, Gelen Capellino, Maria Crespo, i Àngela Serrano.

Esquadra Ambaixadora de Làia Martínez Rosana Escrivà, Maria Sendra, Mª Carmen Burgos, Lorena Escrivà, Helene Rodier, Remei Martínez, Melody Requena, Elena Pastor, Estefania Simón, Raquel Canet, Mariló Luna, Mª Carmen Seguí, Natalia Miralles i Rosa Vida.

Ambaixadora Cristina Alcaraz i López de la Franca

EL TRIOMF Esquadra Ben-Merzouga de Diego Mestre Francisco Mestre, Gerard Bertomeu, Jordi Sànchez, Joan Mahiques, Vicent Morell, Antonio Martínez, Fernando Mengual, Albert Parra, Carles Parra, Joan Fuster i Enrique Ramon Carboneras.

Esquadra oficial Verds de Vicent Bolo i Paco Just Rafa Castelló, Vicent Martínez, Joan Martínez, Miguel Roig, Pepe Arnal, José Colomer, Miguel Nadal, Anselmo Sànchez, Antonio Pons i Paco Just.

Esquadra Ghadamés de Maria Calatayud Núria felis, Ana Savall, Vero Molina, Eugènia Ferrer, Natàlia Girau, Yolanda Rodríguez, Yolanda Savall, Elena Garcia, Blanca Pérez, Rosa Blasco, Isabel Caudeli i Dora Moñinos.

Esquadra Ali-Magats de Ricardo Bahamonde Juan Campos, Salvador Mestre, Paco Mas, Fernando Arnal, Vicent Garcia, Vicent Malonda, Alfredo Malonda, Josep Pons, Marcos Haro, Paul Soler i Santiago Gràcia. Esquadra oficial Blaus de Salvador Bertomeu Eduardo Borràs, Paco Mestre, Patri Gallardo, Fanny Verdú, Rosa Verdú, Mª Jesús Llidó, Lola Verdú, Emilio Andrés, Maria José Parra i Juan Pausa.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Esquadra Al’Tifinagh de Sònia Gomar Maria Bertomeu, Maria Benimeli, Maribel Gomar, Tere Monzó, Ana Moraleda, Lara Llidó, Dolores Llidó, Cristina Morera, Marina Sendra, Rosa Llorca, Maria Llorca i Rosa Escrivà.

Capità Lluís Gregori i Garcia

Esquadra Capità de David Gonzàlez Toni Llorca, Javier Frau, Xavier Torres, Miguel Àngel Parra, Jose Santafelicitas, Alejandro Forrat, Paco Mestre, Ferran Torres, Christian Hernan , Jose Maria Requena Seguí, Jose Maria Requena Morales i Jose Manuel Escrivà,

Comencem a treballar per a la Capitania del 2023

L’ànima de la Festa

El nostre valor abrivat lluitarĂ enfortit per DĂŠu. I les nostres mans empunyaran lâ&#x20AC;&#x2122;espasa, i els pits oposarem amb indomable valor.

Bàndol Cristià

104

President - Josep Serrano Aguilar Vicepresident - Federico Aguilar Pericás Secretària - Sonia Rodríguez García Tresorer - Fernando Borrás Peris Primer Tro - Anna Parra Esteve

Filada Jaume I 1977

Vestit oficial Durant molts anys, fins a l’any 2010, els components ens sentíem identificats amb la gel·laba blava (els “blavets” ens deien) amb el cap d’un drac sobre fons blanc, que ens recordava qui ens va inspirar el nom. Per a les desfilades férem ús dels diversos models de vestit que hi ha arreu del món fester. Unes vegades de guerrers, altres de senyors, amb vestits més o menys dedicats al rei En Jaume. Això es va convertir en un tret característic nostre, veure cada any quins espectaculars vestits portava la filà... Malgrat això, diverses vegades es va intentar que la filà tinguera un vestit propi, però, per unes coses o per altres, tot se n’anava a fer orris, unes vegades no n’érem prou per a una esquadra, altra pensàvem que era millor llogar cada any o que era massa car...

President

Josep Serrano Aguilar

Abanderada

Teresa Madero Climent

Però aplegà el moment en què la Federació ens obligava al fet que totes les comparses disposaren de vestit oficial, de fer una vestimenta que ens identificarà, i vam pensar que els veterans haurien de fer un pas endavant. Era l’any 2010 i catorze d’ells el van donar, amb un acord amb la Federació que ho farien en tres anys (2010, 2011, 2012). I començàrem a buscar idees. Teníem clar a qui havia de fer referència, i descobrírem un quadre del rei En Jaume, amb túnica blanca i la creu templera. Els fundadors de la filà recordaren que al principi van tindre un vestit que constava d’una bata blanca amb un rombe amb la quadribarrada del regne d’Aragó al davant, i una capa roja. Eixa és la base del disseny del nostre vestit oficial. L’any 2010 vam estrenar cota de malla amb bata blanca i quadribarrada al davant, amb botes i guants negres amb la quadribarrada. L’any 2011,capa roja amb sobre capa blanca amb l’escut oficial magníficament brodat, amb una espasa personalitzada i, per últim, l’any 2012, any de capitania, el vam completar amb un magnífic casc daurat amb el típic drac del rei En Jaume. Des d’aleshores, aquest és el vestit oficial que ens acompanya en tots els actes oficials en els quals hem participat.

Banda Oficial Xaranga Garanxa

156 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

105

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

106

Filada Mosqueters

President - Salvador Llácer Bolo Vicepresident - Jaime García Lorente Secretari 1 - Joan Sanchis Ascó Secretari 2 - Vicent Codina Voces Tresorer - Germán Valbuena Valbuena Primer Tro - Jose Roig Mateos-Aparicio Vocals - Ester Bolo Huéscar | Iván Chamorro López | Rosa Lledó Climent | Laura Marco Server | Daniel Ortolà Gonzalez | Jose Pizarro Gandia | Óscar Prieto Ramos | Fèlix Soria Peiró Arxivera: Mónica Moñinos Escrivà Cubiler: Carlos Sánchez Herrero

1977

Primera fundació 1952

Mosqueters A finals de l’any 1976 i després d’haver-se constituït la Filada Mosqueters, es va prendre la decisió de fer una vestimenta oficial que els identificara com a tal.

President

Salvador Llàcer Bolo

S’aportaren esbossos, fotografies, idees molt variades... però cap d’elles va arribar a agradar massa a tots. Un dia, un component de la filà, Vicente Mollà, que era d’ofici camioner, en un viatge a un magatzem de Bocairent, va passar per davant d’un xicotet comerç i va veure una figura que ressaltava més que les altres i li cridava molt l’atenció. Vicent, sense pensar-ho dues vegades, la va comprar, sense saber que eixa figura seria després, la inspiració per al vestit fundacional dels Mosqueters. Aquesta figura vestia una peculiar estola roja, acompanyada d’un vistós rivet verd franquejat per una vigorosa creu blanca. Finalment, convençuts de l’elecció, per unanimitat, se li va oferir, a una modista de renom, vestir els Mosqueters i festejar la seua primera desfilada l’any 1977.

Abanderada

Maria Bertomeu Alemany

Banda Oficial U.M. Sta. Cecilia de l’Alqueria de la Comtessa

90 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

El vestit estava compost per una camisa blanca de tela de setí amb randa a les mànegues i al coll. Pantaló negre de vellut, estola roja amb una creu blanca al mig i un rivet verd de tela de ras. Al cap duien un barret mosqueter marró, amb una cinta roja i una llarga ploma blanca. A més de sabates, corretjam i polaines de pell roig i una espasa de fulla fina, amb una copa daurada que li donava encara, si cabia, més elegància. Uns quants anys després, el 1992, se li va afegir al vestit una capa marró de vellut amb passamaneria daurada. Hui en dia tant els homes, com les dones, estan modificant el vestit amb l’objectiu de modernitzar-lo, enriquir-lo, i fer-lo molt més vistós, per lluir a les desfilades com a autèntics Mosqueters.

107

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

108

Filada Masers 1991

President - Vicent Llorca Esteve Vicepresidenta - Chelo Rubio Llorca Secretari - Julio Llorca Esteve Tresorera - Cristina Ureña Codina Primer Tro - Julio Llorca Esteve Vocals - La filà

La indumentària oficial de la Filada Masers Després de 25 anys, la Filada Masers va decidir renovar els seus vestits oficials. Quedava molt poca roba original, el que ens dificultava cada any poder enllestir una filà completa.

President

Vicent Llorca Esteve

Abanderat

Jose Luis Cabrera Buigues

Banda Oficial SIUM Xeresa

30 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

A primeries de 2016 férem diferents estudis i esbossos del que seria el nou hàbit i amb la incommensurable ajuda de Paco Salabert Nadal, amic de la filà, dissenyador i professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. Amb ell i el seu equip, ens posàrem a buscar manteletes brodades antigues i traure l’aixovar de les mares i àvies per a confeccionar les peces del nou vestit, que feia servir peces antigues i tradicionals, però repensades i donant un aire nou a la roba valenciana de llaurador de la qual no podíem fugir, sense caure en l’estil barroc més típic d’altres festes i tradicions. Per als homes: Brusa valenciana de color blanc, amb un jupetí de teles blanques brodades amb diferents motius geomètrics i florals, remat i solapes amb tela ocre i folre. La faixa color ocre, igual que el mocador i les calces, que podran ser d’altres colors, depenent dels brodats i l’ocasió. Saragüells blancs i sabates de veta. El vestit femení està conformat per una falda feta amb els mateixos mocadors brodats que conformen els jupetins. Brusa blanca, mocador i faixa ocre. Les espardenyes seran de veta o careta també. Podran dur cosset i combinar colors igual que els homes. Tot pot complementar-se amb manta morellana, així com diferents accessoris com ara bossa, cinturó, punyets, casc...

El vestit que s’utilitza per al pregó i per a la reconquesta serà la roba de feina que es conforma de pantalons o falda blanca, o color os, amb la faixa ocre, mocador ocre, i camisa blanca. Sempre amb espardenyes.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Les armes que es duran seran forques, falç, aixades i altra ferramenta agrícola, encara que es podran dur espases, ballestes, llances, estendards i armes adients en una desfilada de moros i cristians.

109

110

Presidenta - Mónica Maurí Castelló I Vicepresident i Reglament - Paco Pérez Ledo Tresoreria - Lorena Ciscar Ramírez Secretaria i Comuncació - Clara Bolinches Primer Tro - Pablo Orquín Pons

Filada Pirates 1976

Primera fundació 1949

Àrea Xiquets - Amalia Ramirez Sabater Àrea d’ Intendencia/Cubiler - Oscar Alcocer Àrea de Festes i Música - Pep Fenollar Adjunt Àrea de Festes - Arxivera: María Colomina Adjunt Àrea Xiquets - Abanderat - Entrada Cristiana: Ana Alemany Adjunt Àrea Intendència: Andrés Fuster Iglesia

Una vestimenta de cine La vestimenta pot ser, amb la música, un dels trets més característics de la nostra festa. A la Filada Pirates açò té una major incidència atesa la peculiar identitat de la filà, diferenciada d’altres comparses cristianes més centrades a l’etapa medieval.

Presidenta

Mónica Maurí Castelló

Tot i que fa ben poc, ens assabentàrem que el fundador de la vila cristiana d’Oliva, l’Almirall Carròs, en plena edat mitjana i amb Jaume I com a cap de la Corona d’Aragó, fou un personatge històric d’origen piràtic, la Filà Pirates d’Oliva optà allà pel 1949-1950 per l’estètica associada a les pel·lícules d’aventures de pirates anglosaxons, autèntic fenomen d’èxit en aquells temps. Sembla que l’existència de pirates medievals mediterranis en el passat era pràcticament desconeguda en aquells temps, almenys per la gent no especialitzada. Una altra opció haguera estat la versió de la pirateria barbaresca, tant present a les nostres costes, però fou descartada per l’existència de la comparsa mora Tuareg, a la qual calia contraposar amb identitat clarament cristiana.

Abanderada

Rosa Martí de Veses Martinez

Banda Oficial Entitat Musical l’Atomika

125 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

En concret, fou l’afamat film de 1942 “El Cisne Negro” (The Black Swan), dirigit per Henry King, basada en la novel·la de Rafael Sabatini, i protagonitzat per Tynore Power i Maureen O’Hara, el que va marcar l’estil de la vestimenta que van triar els fundadors de la filà. Vestimenta que roman quasi sense variacions fins l’actualitat. Segons les converses enregistrades el 2002 amb Pasqual Bolinches, un dels festers fundadors i instigadors del fenomen pirata a Oliva, els primers anys de festa els membres llogaven la major part de la vestimenta a la popular Casa Insa, localitzada al barri del Carme de la ciutat de València. Si s’analitza la seua composició es veu com conserva aspectes i elements comuns a altres filades que compartixen cert anacronisme històric (especialment Pirates d’altres pobles i Mosqueters d’Oliva, Estudiants, Contrabandistes, Corsaris...)

Tot i la quantitat d’anys que duu vigent, la vestimenta continua plenament acceptada. Una de les imatges més pròpies de la festa olivera és vore avançar amb marcada elegància els festers de la filà abillats amb el seu vestit.

Algunes variants que s’han introduït posteriorment: - Vestimenta femenina anys 50-80: falda de setí color negre. La vestimenta femenina de la primera etapa (anys 50) duia un jupetí roig amb camisa blanca. - Càrrecs 1a etapa (anys 50), i xiquets etapa actual (a partir de 1976): Brusa blanca de setí amb passamaneria negra. - Capes vellut, negres, o sense capa. - 2a vestimenta a partir de pocs anys després de la re-fundació: Camisola a ratlles blanques i roges estil mariner. Conjuntament amb la faixa roja i el mocador roig. Altres variants s’han incorporat els últims anys: - 2a vestimenta i vestimenta de pirata barbaresc de l’Enginy: Pantaló bombatxo blanc. - Vestimenta de pirata barbaresc de l’Enginy; Turbant roig, barret roig tipus Fes.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Els elements que la componen són: - Barret negre d’ala ampla, amb cordó roig i xapa de calavera en la part frontal, amb l’ala remuntada. - Brusa negra de setí amb rivet de passamaneria blanca. - Capa roja de setí amb folre color verd botella, nugada al cos sols per dalt del muscle dret. - Pantaló de vellut negre fins al camal. - Faixí roig entre pantaló i brusa. - Botes de canya alta de pell negra amb revolta cap a fora. - Arma: Corretjam de pell, Sabre d’abordatge. - Complements: arracades, collars, mocador de setí de color roig, guants.

111

112

Presidenta - Maria Peiró Serrano Vicepresident - Rafael Domingo Girau Moncho Secretària - Mª José Malonda Alemany Tresorera - Amalia Malonda Alemany Primer Tro - Vicent Ciscar Sanchis

Filada Contrabandistes 2004

Delegat de Banda - Luis José Terrados Cubilers - Vicent Just Salort | Josep Toni Pons Pons Encarregats Loteria - Mari Criz Navas Martinez | Jose Miguel Soto García Membre honorífic - Conrado Longas Morera

Vestit oficial de la filada i la seua creació La Filada Contrabandistes, es va fundar a Oliva l’any 2004, per un grup d’amics, en aquells moments la seua vestimenta consistia en camisa blanca de tela per als homes, amb un disseny exclusiu, pantaló negre, botes camperes de color marró i faixí i mocador verds. Les dones vestien igual, però la camisa era de tirants.

President

Maria Peiró Serrano

En el pas del temps, i fent referència al fet que el contraban era una pràctica habitual, durant els segles XVIII-XIX, d’intercanvi il·legal de productes, entre altres productes tèxtils, i amb una presència geogràfica i temporal bastant irregular, els Contrabandistes hem canviat en diverses ocasions la nostra seu, a més a més, d’enriquir en dues ocasions la nostra indumentària. A la primera capitania el vestit oficial de les dones passa a ser un jersei de mànega llarga color cru, falda marró, faixí ratllat i mocador estampat; del calçat continuem amb les botes camperes marrons. En la segona capitania es confecciona la indumentària per als trabuquers/ eres que consta de pantaló de color negre, camisa de tela negra per a homes i dones, amb diferent patronatge, faixí i mocador de color verd i botes camperes de color marró.

Abanderat

Alessia Anne Marie Grosu

Banda Oficial Unió Cultural i Musical El Contracant

18 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

Com bé assenyalen els nostres orígens i atenent a “l’intercanvi de tèxtils”, la Filada Contrabandistes enriquirà la seua vestimenta per tal d’engrandir la nostra festa. Obrim les portes dels nostres caus, lluïm els nostres vestits, gaudim, i fem gaudir, de les nostres festes, les Festes de Moros i Cristians.

113

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

114

Presidenta - Pilar Martinez Gomes Vicepresidenta - Mª Lola Esteve Tesorera - Alba Alborch García Primer Tro - Juan García Narvaez Vocals - Juan Manuel García Ruiz | Gabriel Ramos Beneyto

Filada Corsaris 1991

Presidenta

Pilar Martínez Gomes

Vestimenta oficial Corsaris Per l’any 1993, la Filada Corsaris, amb ganes de poder participar en l’entrada del bàndol cristià de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva, van veure oportú anar a la recerca d’un vestit oficial per poder gaudir, participant en un acte tan important com aquest. A més van creure que era necessari tindre un senyal d’identitat en l’àmbit del vestuari, independentment de la gel·laba informal. Així doncs es van posar a la feina, intentant que fóra una decisió unànime, adequada per a tots els components i que fóra de grat en general. Per aquella època era molt freqüent recórrer tots els pobles del voltant, per anar a veure els diferents actes de les Festes de Moros i Cristians, ja que els que som festers, ho som al nostre poble i en tots, ajudant i immiscint-nos sempre. En una d’aquestes sortides, els Corsaris es van veure reflectits en un dels vestits que van veure desfilant, era d’estil pirata, on únicament apareixia el blanc i el negre com a colors i on es barrejava el vellut, la seda i el cuir com a teixits. De seguida els corsaris allí presents es van imaginar brodat el seu escut en aquella capa. La decisió va ser presa al moment, aquest seria el nostre! Després de múltiples viatges a botigues de teles, modistes, brodadores... Finalment Pilar Navarro va ser la que va aconseguir fer-nos els nostres vestits, amb tot el seu esforç. I així va ser com vam tindre els nostres vestits oficials, amb molt d’esforç i dedicació de tots els qui llavors formaven la nostra filà. Una vegada més, tot ho devem als qui van sembrar la llavor corsària.

Abanderada

Mar Alborch García

Banda Oficial S.M. La Lira de Quatretonda

25 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

115

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Valents pits guerrers, que s’envanisca la vostra ànima. Per fi ja el dolç descans el gran Al·là ens prepara.

BĂ ndol Moro

118

Filada Marràqueix La nostra vestimenta 1975

Quan es produeix el canvi de nom de Filada de Moros del Metal i naix la Filada Marràqueix, una de les primeres accions va ser determinar una vestimenta “oficial” que ens distingira de la resta de filades que anaven naixent. Al mateix temps, crear una indumentària pròpia, no de lloguer, garantia d’alguna manera una continuïtat en la Festa, atés que la despesa en la confecció era considerable, unes 25.000 pessetes de l’època (1977), i així si una persona decidia formar part del grup ho feia amb tot el que allò implicava: quotes, treball, vestimenta...

Presidenta

Raquel Llopis Escrivà

Una vegada determinada la importància de tindre una indumentària pròpia, calia decidir com anava a ser. Rafa Boronat va contactar amb el Casal de sant Jordi en Alcoi, recomanant-li a E. Galbis un dissenyador reconegut en el món de la festa, el qual va elaborar un esborrany, que encara conservem. Per diversos motius, aquella idea no va anar endavant i es va optar per recórrer a la mare de la Festa de Moros i Cristians, a Alcoi.

Abanderada

Marina Mañó Plata

Banda Oficial La Contrabanda

170 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

No és gens estrany la còpia d’una vestimenta d’una filà, alcoiana o ontinyentina, perquè els vestits agraden, es coneixen i es reconeixen com a indumentària festiva. A més a més, el model original entén com una lloança aquest plagi i està orgullós de veure la seua senya d’identitat per tot arreu. Aleshores es va decidir que la vestimenta que més s’adaptava als gustos de la nova Filada Marràqueix era el vestit oficial de la Llana d’Alcoi, fundada a finals del segle XVIII. Les primeres indumentàries van ser confeccionades per una modista alcoiana, de nom Marina, i seria l’encarregada de fer entre 25 i 30 primers vestits; els turbants els va confeccionar Agustí, també alcoià.

Així doncs, es va procedir a fer unes xicotetes variacions sobre la vestimenta alcoiana, tals com substituir les teles feixugues per unes altres més lleugeres, alleugerir el disseny de la capa i eliminar els dos canaris grocs i unes fulletes verdes del brodat del jupetí.

Igual que la Llana, nosaltres hem fet poques variacions i sempre d’ordre pràctic, com ara substituir les primeres sabates de color marró, que anys després es canviarien per les actuals roges. Els primers metalls confeccionats al taller de Rafa per membres de la filà i que al llarg dels anys han canviat en quantitat i qualitat (muscleres, un treball més elaborat d’ornamentació) ara els confecciona artesanalment Manolo Arnal, membre històric de la nostra filà. També s’ha canviat el barret blanc i blau original, per un altre amb una estètica més actual, rematat amb una cúpula daurada amb mitja lluna. Des dels inicis, les dones han ostentat indumentària oficial pròpia, diferent del disseny dels homes. Després de quedar en desús durant molt de temps, l’any 2014 les dones van reformular la seua vestimenta oficial per dissenyar un vestit a joc amb els dels homes, amb els colors oficials de la filà. La peça central d’aquest vestit és la falda roja, que és l’adaptació del jupetí dels homes amb el brodat característic de la filà com a motiu. Un altre aspecte de la vestimenta és la gel·laba, molt important per al dia a dia festiu. En els inicis, a més de les conegudes samarretes, vam optar per adaptar la capa de la Filà Magenta, d’Alcoi. Aquesta primera gel·laba resultava incòmoda, per la tela emprada i per la caputxa i va ser substituïda per un altre disseny, més lleuger i pràctic. Igualment es va optar per una segona gel·laba (vestit de feina), que imita l’estètica de la vestimenta oficial, és a dir, amb brusa, pantalons i faixa, alterant l’ordre dels colors.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

No va resultar gens difícil obtindre el model de la palmera brodada del jupetí, ja que eren les mateixes dones que havien elaborat els jupetins de la Llana.

119

120

Presidenta - Arantxa Molió Guillem Vicepresidenta - Cristina Peiró Gosp Secretària - Isa Galbis Miñana Tresorera - Ana Mas Sanchis Primer Tro - Salva Frasquet Escrivà

Filada Almoràvits 1993

Vestit oficial De gala: Pantalons negres, amb camisa groga, i jupetí negre amb l’anagrama brodat a l’esquena; es complementa amb casc negre i botes negres, un faixí de color cru amb ralles, i unes canelleres de cuir amb la mitja lluna. La camisa porta brodats en negre palmeres i mitges llunes, elements simbòlics del bàndol moro i que també s’inclouen en l’anagrama de la filada. Acabada la capitania de 2007 comença a parlar-se de fer la vestimenta oficial, però es va esperar a 2010, després de consultar a l’empresa DA Mauri, de Montaverner, que ens va assessorar i es va encarregar de la seua confecció. Només hi ha una esquadra que disposa de vestimenta oficial, l’Esquadra Almorabitum. Arma: Espingarda.

Presidenta

Arantxa Molió Guillem

En la capitania de 2007 capità i ambaixador es van confeccionar una vestimenta (camisa, pantalons i jupetí), que els distingira de la resta de la filada; després es va adaptar i se li ha afegit el casc, les canelleres, el faixí i les botes, i es va canviar la camisa, més senzilla de tipus gel·laba, per una camisa amb brodats. De feina: Gel·laba groga, amb barret de Fes negre i borla blanca. Després de diversos colors de gel·laba, a ralles blaves primer, i a ralles de colorins després, es va optar pel groc llis, perquè era un tipus de tela de fàcil accés.

Abanderat

Héctor Moreno Gascón

Banda Oficial Xaranga l’Espardenya

100 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

121

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

122

Filada Taifes 2003

Presidenta - Silvia Llopis Cotaina Vicepresidenta - Rosana Llopis Cotaina Secretari - Julián López Montaño Vicesecretària - Xaro Sendra Sendra Tresorer - Rafael Compañ Coscolluela Primer Tro - Toni Narváez Masquefa Vocals - Maria Rosa Alemany Llorca | Maite Gregori Tur | Susana Ferrer Salort | Ana García Escriva | Salvador García Pérez | Francisco Savall Gregori Encarregat de Música - Gema Soria Sanchis Encarregat de Loteria - Maria Vicenta Tur Llidó Cubiler - José Cots Cabrera

Vestit oficial Taifes El vestit oficial de la Filada Taifes naix l’any després de la primera Capitania. L’any 2009 en la primera assemblea de la Filà s’aprova la seua composició, i només hi ha una modificació de l’original en el 2010, que passa de dur una barballera oberta a portar-la tancada.

Presidenta

Silvia Llopis Cotaina

La vestimenta està inspirada en la de la Filada Realistes d’Alcoi, modificant les mànigues, el brodat del jupetí, els metalls i els colors de la composició; en el vestit oficial Taifa predomina el color negre, el més identificatiu de la filà, amb els tocs en groc que fan que qualsevol fester sàpiga a quina filà correspon el vestit. L’esquadra precursora d’aquest projecte de vestit oficial fou l’esquadra Taifa d’Auriba, esquadra fundadora de la filà, que juntament amb l’esquadra Taifa de Mutxahid, són les úniques que han eixit tots els anys a l’entrada des de la seua fundació.

Abanderada

Aina Perea Alcaraz

Banda Oficial Agrupació Musical La Nova de Quatretonda

205 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

L’esquadra Taifa d’Auriba és l’única que té el vestit oficial; encara que siga l’única, els membres d’altres esquadres se senten orgullosos d’haver eixit a actes festers amb el vestit oficial, com ara el cas de Pepito Cots, el primer president Taifa que va representar la filà en la presentació de càrrecs amb el vestit oficial, l’any 2013. O l’any de la capitania 2014, que la guàrdia dels càrrecs fou amb el vestit oficial, però els components que la formaren eren de quatre esquadres diferents.

123

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

124

President - Salvador Ferrer Gilabert Vicepresident - David Veiguela Mengual Secretari - Francisco Ferrer Gilabert Tresorer - Javier Morant Esteve Primer Tro - Francisco Uber Garcia

Filada Mudèjars 1976

Mudèjars Una colla de joves, que es reunia al bar ‘La Avenida’, decidí, entre rialles, crear una filà, sent el primer president Salvador Tercero. Un dels nous membres, Ricardo Martí, un estiuejant de la platja d’Oliva integrant de la Filada Mudèjars d’Ontinyent, fou qui proposà el nom i el vestit de desfilada. És per aquest motiu que els Mudèjars d’Ontinyent i d’Oliva comparteixen vestit oficial. El vestit és de color blanc i verd amb sudari negre.

President

Salvador Ferrer Gilabert

Abanderada

Zara Cabrera Forrat

Banda Oficial A.A.M Real de Gandia

75 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

El vestit oficial es va actualitzar amb els anys per poder fer un vestit mixt, tant per a dones com per a homes, però sempre seguint el mateix patró de color que el clàssic. Hui en dia en la desfilada es pot veure la vestimenta clàssica i la mixta.

125

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

126

President - Jorge Amor Martí Vicepresident - Juanjo Bertomeu Penalva Secretària - Amparo Pardo Conejero Tresorers - Vicente Parra Carpi | Ximo Llidó Millet Primer Tro - Evaristo Barreres Just

Filada Moriscos 1981

President

Jorge Amor Martí

Filaes - Roman Alemany Soria Loteria - Ximo Llidó Millet | Julián Cobo Cardona Community Manager - Araceli Sansaloni Morell

Moriscos En els inicis de la comparsa Moriscos, ara fa quasi 40 anys, es disposava d’una vestimenta oficial per desfilar, que constava de pantalons bombatxos de color blau, faixí negre, camisa blanca i capa roja que lluïen els nostres fundadors. No obstant això, les inquietuds dels Moriscos sempre s’enfocaven cap al vessant innovador i buscaven el plaer d’emocionar el públic a l’entrada mora amb vestits colorits i de vegades, per què no reconéixer-ho, ostentosos, però diferents cada any. Per tal com la normativa d’aquells temps no permetia una esquadra de negres, llevat que fóra un any de capitania o un aniversari especial, un grup de components, que anhelava lluir aquelles vestimentes impactants, van aconseguir el suport de la comparsa i de la Junta Central, i d’aquesta manera l’any 1999 passaren a ser l’esquadra oficial de la comparsa i la vestimenta oficial va caure en desús. Per poder formar part de l’esquadra oficial, i lluir els vestits més imponents, eren necessaris dos requisits: fer més de 180 cm d’alçària i pesar més de 100 kg. Passat el temps les condicions es van anar tornant més flexibles fins a arribar al punt de desaparéixer en l’actualitat. En arribar el moment de triar un nom específic per l’esquadra l’elecció va ser Carbonilla, nom que encara perdura a hores d’ara.

Abanderat

Àlex Ardid Peiró

Banda Oficial Xaranga El Dólar

90 membres Moros i Cristians d’Oliva 2018

Tot i que els temps i les normatives han canviat, ara com ara els Moriscos no fem ús d’un vestit adult de gala propi que ens identifica sinó que continuem amb el llegat heretat, sens dubte intentant posar en cada entrada tota la nostra il·lusió, que comença des del primer moment en què es tria el vestit i culmina cada mes de juliol.

127

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

128

Filada Tuareg 1976

President - Diego Mestre Fernández Vicepresident - Fernando Mengual Barreres Tresorer - Josep Ferran Torres Pons Vicetresorer - Vicent Cañamás Aunión Secretari - Paco Bertomeu Ibiza Vicesecretari - Maria Bertomeu Soler Primer Tro - Juan Arnal Gutierrez Vocals - Antoni Martinez Sala | Alejandro Forrat Esteve | Gloria Martinez Llidó | Gerard Bertomeu Mestre | Andreu Arnal Gosp Encarregat Loteria - Antonio Llorca Álvarez Encarregat Música - Vicent Morell Monzó Encarregat Protocol - Xavier Torres Pons

Vestits Tuareg La Filada Tuareg, actualment, compta amb dos vestits per als actes oficials que així ho requerisquen: el “Verd” i el “Blau. El primer a fer-se fou el “Verd”. Per les Festes de 1976, la filà ja disposava de gel·laba pròpia, però no de vestit oficial, i és a principis del 77 quan es decideix fer-ne un semblant al dels anys 50, tot i això canviant algunes peces i colors.

President

Diego Mestre Fernández

La mare dels Gomar feu un model, amb tela portada d’Alcoi, exposat i aprovat en l’assemblea convocada al Gran Casino (hui cau pirata) el 5 d’abril. Aquell constà de pantaló verd i camisa blanca amples, jupetí roig, faixa, capa i botes negres i un turbant amb casquet i tapacoll. En l’actualitat les botes són roges i el turbant negre. Una comissió anà a Toledo on comprà l’armament, trenta-tres espases i punyals corbats que el 1995 foren substituïts per espingardes. Es va estimar un cost de set mil pessetes, sent vint-i-dos els qui se’l feren. La resta sortirien de lloguer o no ho farien. Amb els anys, davant la impossibilitat d’aconseguir la tela verda, es decidí fer un vestit nou, el “Blau”.

Abanderat

Ferran Arnal Escrivà

Banda Oficial

Al principi el vestit “Blau” constava d’una túnica blava clara, pantalons negres, turbant blau i una espècie de capa negra. El turbant era de color blanc i s’enrotllava al cap al més pur estil “Tuareg”. No duia arma, però si un escut de cuir rodó. Durant un temps s’incorpora una espasa penjada a l’esquena. Amb els anys, el turbant passa a ser negre, l’escut i l’espasa desapareixen donant pas a l’espingarda i a uns braçalets metàl·lics. S’incorpora una camisa i una capa negra, a més d’un brodat al pit, adoptant el vestit “Blau” l’aparença que té hui en dia.

Agrupació Musical Aureba

Un tret curiós és que durant un temps tant els caps d’esquadra Verds com els “Blaus” duien la mateixa espasa, per tal d’homogeneïtzar.

217 membres

Tornant al vestit “Verd”; ja no hi havia problema per aconseguir tela i continua fent-se’n. Ja fa anys que una esquadra de dones porta un vestit “Verd” amb petites modificacions.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

129

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Les tropes de la Creu

Capitania Cristiana 2018 Filada Jaume I

Esdeveniments i grans moments pre-capitania

134

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

135

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

136

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

137

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

138

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Princesa reial d’Hongria i gran reina d’Aragó, na Violant és penó, símbol, lluminària i guia. Sempre t’han representat amb figura gegantina perquè el poble et veu molt gran, reina estimada i benigna. Quan vós i Jaume I a València vau entrar gran rebuda es vau trobar, amb fruits plens de gran plaer, que encara, en els nostres dies, confitats, plens de dolçor, són regal, el 9 d’octubre, que simbolitza l’amor. Princesa reial d’Hongria i gran reina d’Aragó, símbol femení de força que convertim en cançó. Hui és Leima qui vos canta, símbol femení també i de força i de treball, i solidari bon fer. Leima, continent abstracte, conté somnis i il·lusions amb dones que representen a tota una població, i també, a la magna festa, d’alegries tot un món. De na Violant a Leima hem fet un nexe d’unió. Lluís el Sifoner, 2018.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

(A na Violant d’Hongria)

Leima

Lluís el Sifoner

139

Leandra i Maria

140

Què és tota eixa polseguera? Qui marxa amb música festera? Tranquils, és la host cristiana i al capdavant, Leandra, la Capitana i Maria, l’Ambaixadora! Teniu l’honor de ser les primeres dones al capdavant de les tropes cristianes de la Filada Jaume I, però penseu que l’honor també és per a nosaltres, tots els festers, homes i dones, que formem la filà. Ens sentim orgullosos, perquè sabem que sou capaces de portar a bon terme la responsabilitat que implica una capitania. I perquè sabem que no serà per falta d’experiència fer-se càrrec de tota la feina que això comporta, ja que són molts anys els que participeu en la festa. Tu, Maria, ambaixadora, com la xiqueta del conte, així et recorde. Rínxols d’or quan vas nàixer. I des d’aleshores formes part de la filà, no debades ton pare n’és un dels fundadors. Ja ben menuda, amb un cert caràcter independent. T’enutjaves, et feies una maleteta i ens trucaves perquè passara per tu. Anàvem pel periòdic, compràvem llepolies... i un dia a l’any m’ajudaves a l’escola. Quants records! Han passat els anys. Els rínxols d’or s’han fet bruns. Els anys t’han fet apassionada, entregada a tot el que t’atrau. Això et va portar al treball social i a tot tipus d’actuació solidària. Apassionada, entregada... Eixa eres tu, la nostra ambaixadora! I tu, Leandra, capitana, també són molts anys a la filà. Gràcies a això vas conéixer el teu marit i vas entrar en la família. Vas tindre Sara, que amb Maria, són les filles que no he tingut i a les quals vull com si ho foren. Per tant, com et conec, sé també de la teua passió per la festa que et va portar a presentar-te per encapçalar la capitania; sé també de l’esforç d’aquestos dos anys que portem de preparació. Eixa també eres tu: apassionada, entregada, la nostra capitana. Gràcies a les dos per haver fet una passa endavant, per obrir camins a la igualtat. Perquè sabem què sentiu per la festa (un poc, molt, apassionadament... fins a la bogeria). Us felicite... tia i neboda, capitana i ambaixadora. I ja per sempre, Leandra i Maria (tanto monta...) sereu

LEIMA

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Aquell dia, una vegada quasi embastats els dissenys dels vestits, Maria, l’ambaixadora cristiana, va voler que son pare també participara en l’elecció, i allà que vam anar tots, d’excursió cap Alacant, on havia trobat un dissenyador que semblava que podia fer el que ella buscava. Una vegada tot aclarit i elegits els dissenys, Paco, que es com s’anomena el dissenyador, ens acompanya per acomiadar-se de nosaltres, i pel camí anàrem parlant i comentant l’evolució que han anat fent les Festes de Moros i Cristians d’Oliva amb el pas del temps. Jo anava uns passos davant i recordava la capitania de l’any 1996, on dos jovenots de Benidorm li van confeccionar els vestits al Capità Cristià d’aquell any, és a dir al pare de l’actual ambaixadora i marit meu. De sobte escolte un crit esgarrifador que diu: «mamà» Jo m’ature al sec, em gire i veig la cara de Paco, tota un poema: pàl·lida, bocabadada, espaventada... i amb sorpresa pregunte què era el que passava. I trau el mòbil i em mostra unes fotografies. Sí, és el que esteu pensant, érem nosaltres, eren els vestits que havíem lluït tots quatre dalt la carrossa d’aquella capitania; ens vam mirar tots als ulls i vam esclatar. «No pot ser». Sense saber-ho, pare i filla havien elegit el mateix dissenyador, però amb la particularitat que ja havien transcorregut 22 anys. Ara sols em queda dir que aquell any una xiqueta encantadora va brillar acompanyant son pare; però n’estic segura que enguany Paco Galipienso farà que enlluerne al seu pas, engalanant el seguici de JAUME I. T’estime, Maria.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

A propòsit de vestits

Mai he escrit en aquest llibre, però a banda de considerar-ho tot un honor, he sentit la necessitat de contar una anècdota, que pense i crec que no s’hauria de quedar oblidada en un calaix.

141

Guerreres

142

Tenim per comesa defensar i ajudar en una gran batalla. Guerreres que resistim en el temps i lluitem perquè aquesta esquadra, any rere any, isca al costat de les tropes de la nostra comparsa, la Filada Jaume I, per defensar el nostre territori dels guerrers de la Mitja Lluna. Enguany, per motius molt especials, tres components han abandonat l’esquadra: Leandra, per a convertir-se en la Capitana que liderarà i guiarà les tropes cristianes fins a la victòria; Maria, una Ambaixadora que transmetrà totes les ordes, i lluitarà i reforçarà les tropes de la nostra Capitana, i per últim, Tere, una Abanderada que portarà amb orgull l’estendard que ens identifica al capdavant de les forces cristianes. És difícil poder explicar, reflectir i transmetre en un paper el que pot significar pertànyer a una esquadra per a qualsevol fester o festera. La dificultat que comporta mantenir-la en el temps. Però, malgrat que no és fàcil, ho hem aconseguit amb una unió que s’acreix batalla rere batalla. Guerreres: Sentiment, il·lusió i unió amb Jaume I.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Ha passat de fer un betlem a fer armes guerreres, així, perquè sí, perquè pot, i perquè sap fer de tot. Aquest és el meu pare, home polivalent, creatiu, innovador i sempre disposat a ajudar a tothom.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

A Miquel Serrano

Miquel Serrano, qui el coneix sap ben bé com és. Faener com el primer, entregat sempre a tot el que faça falta; i per si no ho sabeu, en fa molta de feina.

143

Des que vaig nàixer, ell m’ha contagiat la Festa de Moros i Cristians. Sempre s’ha emocionat de veure’ns formar part de la festa, perquè per a ell, aquesta festa duraria 365 dies de l’any. Per això quan arriba el tercer cap de setmana de juliol, Miquel es transforma per deixar-nos bocabadats a tots... fester inesgotable, no en té mai prou, si no fóra per ma mare, ell fins i tot dormiria en la cabila; enguany no descartem que ho faça. Bé, simplement escric aquestes paraules perquè no puc estar més orgullosa i contenta de tindre el pare que tinc. S’ha passat tot l’any dedicant-lo a la Filada Jaume I, dedicant-lo als preparatius de la capitania, i sobretot a ma tia Leandra i a mi. De fet, aquestes paraules d’agraïment es queden curtes perquè res del que puc escriure és suficient per a agrair-li tot el seu suport. Com diu el refrany “una imatge val més que mil paraules” així que aquesta imatge ho diu tot.

Gràcies pare! T’estime!

Les tropes de la Mitja Lluna

146

Capitania Mora 2018 Filada MarrĂ queix Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

147

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Ferran Riera

Al moro més gran

148

A tu, de qui guarde alguns dels millors moments de la meua vida, que em vas inculcar l’amor per algunes de les coses que més estime, amb qui vivia la festa des de menut... Tinc tants bons records teus que em cansaria d’enumerar-los i, tot i que ja no estàs amb mi, semblen estar més vius que mai. Ara sols em queda recordar-te i dur amb orgull tan gran cognom, nét de l’alcoià em diuen, i de debò que ho sóc. Si alguna imatge ve al meu cap en sentir moros, és la teua, els teus consells, la teua peculiar forma de viure la festa… de ben petit ja em duies sempre al teu costat i encara que aquest any no estigues, tots et durem ben a dins. Te n’has anat deixant buida una família i una festa, però quina vida... tots voldríem veure’ns amb 80 anys baixant Loygorri de cap d’esquadra amb tanta lluïdesa i sent tan volgut per tots. Has creat escola, una filada que de debò entén la festa, des del més jove fins al més vell, tots junts tractarem de conservar l’essència que dia a dia mostraves. Dins la filada representaves l’estel a seguir; quan arribava gent nova a la festa sempre anaves primer a donar la benvinguda, trencant el gel i fent sentir a tots com a casa. Si haguera de quedar-me amb una cosa teua, sense dubte triaria el teu don per prendre’t les coses amb humor, sense importar la situació, traient el millor de cada moment i fent-lo teu. I si d’una cosa n’estic ben content, és d’haver-te disfrutat tantíssim com a iaio. Són 22 anys de privilegi al teu costat, i tota una vida que et portaré al meu cor. Per últim, sols em queda desitjar que allà on estigues hi haja bona música i grans vells amics festers, i que tots junts gaudisquen del cap d’esquadra més gran que he conegut. Des d’ara i per sempre, cada marxa sonarà en el teu honor. Et vull iaio. Del teu nét, que et vol i t’admira a parts iguals.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Tots sabem que la nostra vestimenta està treta de la Filà de la Llana d’Alcoi però, Rafel Boronat (RIP), com home que era del metall, per complementar la vestimenta i donar-li un altre aire, va voler que li afegírem metalls. Per estalviar-nos uns diners mamprenguérem a fer-los nosaltres mateix; la plantilla de la mitja lluna fou treta d’una gorreta d’aquelles de propaganda de cartró que portaven una gometa. En principi eren senzills però els portàvem a Juan Boluda (RIP) per tal que els polira i els donara una lluentor que semblaven daurats.

Amb motiu de la meua capitania de l’any 1996, vaig decidir investigar, tant als tallers de la comarca de l’Alcoià com a les poblacions que hi ha al Marroc, com ara Fes o Marràqueix, per poder fer-me els metalls que portaríem la meua família i jo, i l’ambaixador. Em vaig basar en l’escut de la filà i l’ornamentació vegetal que portem al jupetí.

[...] com home que era del metall, per complementar la vestimenta i donar-li un altre aire, va voler que li afegírem metalls. Per estalviar-nos uns diners mamprenguérem a fer-los nosaltres mateix.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Complements del vestit dels homes de la Filada Marràqueix

Manolo Arnal

149

150

En principi portàvem només metalls als punys i al pit, però teníem un problema en la capa; és la mateixa que porta la guàrdia marroquí, va enganxada al coll i a nosaltres ens ofegava. Primer compràrem uns enganxadors que agarraven la punta de la capa de baix i a la part del muscle, després férem unes peces... però no era bona solució, i l’any 2001, en la capitania de Vicent Mascarell, em vaig fixar en les muscleres que duia el seu vestit i vaig fer una adaptació per nosaltres; i eixes muscleres les acabàrem de fer per a tots, per a la capitania del 2012. A continuació descric el procés que seguim per fer les nostres joies: Primer pas: Fem les plantilles que ens serviran de model amb làmines de plàstic. Segon pas: Plasmem en la planxa de llautó aquestes plantilles, amb un retolador permanent de punta fina, sempre procurant no malgastar llautó i aprofitar-ne el màxim, però guardant certa distancia entre peça i peça, ja que ha de passar la tisora per retallar-les i deixant unes vagues per poder clavar aquestes peces al plom. Tercer pas: Una vegada tallada la peça, la clavem amb taxes, donant-li una certa separació entre elles, sense clavar-les del tot i sense arrimar-se molt a la línia, per fixar-la a una planxa de plom d’un espessor, aproximadament, de dos centímetres. Quart pas: Aquestes planxes estan fetes fundint tubs de plom i ha de quedar una superfície fina i plana; una vegada hem utilitzat les dos cares de la planxa hem de tornar-la a fundir. Cinquè pas: Les figures que han de ressaltar les contornejarem colpejant amb un tallant, i la resta l’enfonsarem colpejant amb un burí.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Setè pas: Llimem les vores per evitar tallar-nos i rectificarem si se’ns ha anat un poquet la mà i les polirem amb paper de vidre, per tal que quede molt fi i no s’enganxe a la roba. Huitè pas: Ajudats per una bordonera, doblem les vores de les peces que són més grans a la mesura que hem marcat amb l’ajuda del compàs de ferro, per fer-li més gruixut el canto i donar-li més consistència. També utilitzem la bordonera per fer els bordons o canalons a les peces grosses, per donar-li més consistència i al mateix temps servir per adornar. Novè pas: Ara va la feina de foradar, i en algunes soldar per poder després engalzar-les. Desè pas: Li donem forma amb les mans pressionant sobre un cilindre (braçalets, llunes, muscleres) o colpejant (estel). Onzè pas: Ara ve la feina que transforma la peça en joia, la polida, que li trau lluentor, amb una polidora, utilitzant dos cilindres de tela de diferent consistència (més bast i més fi) i afegint-li una espècie de resina diferent a cada cilindre.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Sisè pas: Desclavem la peça del plom, retallem part del sobrant, de manera que quede un mil·límetre, que ens servirà després per retallar per damunt la ralla sense anar-se’n ni una micra.

151

152

Dotzè pas: Pel manteniment de la lluentor, cada any el passem amb un producte i a algunes peces li apliquem un vernís (les de l’espingarda). Alguns metalls tenen un bany daurat, el qual els manté millor i els dóna un aspecte més bonic, però fa encarir molt els metalls. Tretzè pas: Queda l’encadenat de les peces amb anelles daurades, com són els que portem al pit, la lluna gran amb la menuda i amb l’estel, i allò que no es veu que son les buates amb el tornavís, i l’arnés per subjectar les muscleres que subjecten la capa perquè no es moga.

Actualment ja hi ha gent que hi participa amb la confecció, als quals he anat ensenyant al taller de la meua cotxera, perquè ningú és etern i cal tindre continuïtat. Si els portàrem a fer a un taller especialitzat, tal i com són, els seu cost es quintuplicaria. Espere que aquest treball puga servir perquè aprecieu millor l’ornamentació de la vestimenta dels homes dels Marràqueix d’Oliva. Manolo Arnal Bertomeu, Llautoner Major de la “Filà”

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Espere que aquest treball puga servir perquè aprecieu millor l’ornamentació de la vestimenta dels homes dels Marràqueix d’Oliva.

Els esdeveniments dels darrers anys, em porten a una reflexió profunda del que significa, per a mi, ser Fester i com viure aquesta Festa. És possible que molta gent tinga una idea ben diferent, però això no canvia el fet de no implicar-se del tot en ella. Després de més de quaranta anys que celebrem aquesta rememoració històrica, com hem pogut tindre un buit en la direcció de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva? No sé per què no tenim una visió més global dins de la Festa i ens quedem mirant-nos el melic, pensant sols en la nostra filada, que bé sabem fer les coses i no anar més enllà, ser Fester sense condicions. Afortunadament pareix que les coses van millorant, que tenim gent jove que ha trobat l’esperit Fester i que sense condicions accepta, i de bon grat, la responsabilitat de dur a terme el càrrec i la tasca de la Festa. En aquest projecte hem de ser tots solament un, hem de donar-nos la mà i compartir aquesta responsabilitat, que és de tots. Potser algú pensa que les arrels de la Festa van créixer d’una forma espontània? Què els homes i les dones que ens han precedit no han fet el que creien millor (amb encert o no), i que ara podem estar orgullosos de veure on hem arribat i el que tenim encara per fer?

Aquesta gran família que hem creat al llarg d’aquests anys, no pot quedar indiferent davant la força que ens arrossega a continuar i millorar, si cal (que sí que cal), la FESTA amb majúscules.

Com ja he dit, no puc pensar que en aquest gran col·lectiu sols hi ha persones que pensen que la Festa és només beure, ballar, pegar quatre trons i eixir als carrers per gaudir de l’estiu. Sentir un pasdoble, una marxa mora, vestir amb orgull els colors de la nostra filada, també implica sentir orgull per la Festa, sentir-la molt a dins, compartir-la sense restriccions, al cap i a la fi això és viure de ple i sentir-se Fester. Aquesta gran família que hem creat al llarg d’aquests anys, no pot quedar indiferent davant la força que ens arrossega a continuar i millorar, si cal (que sí que cal), la FESTA amb majúscules.

Per això, crec que sols es pot viure tenint un vertader SENTIMENT PER LA FESTA.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

El sentiment de la Festa

Salvador Mañó

153

Emi Girau

La invasió de Tàriq i Musà: entre la llegenda i la història

154

Moros i Cristians d’Oliva 2018

La conquesta d’Hispània per part de l’exèrcit musulmà està envoltada de llegenda i debat historiogràfic. La llegenda és bastant coneguda i a hores d’ara no ofereix cap rigorositat històrica. Roderic, el darrer rei visigot es va enamorar de Florinda la Cava (Mala dona), filla del comte Julià, senyor de Ceuta. La Cava va ser enviada a Toledo, per ser educada i allí estava encarregada de netejar la sarna del rei Roderic amb una agulla d’or. Finalment, Florinda va ser violada pel rei i son pare, en venjança, va facilitar l’entrada de les tropes de Tàriq ibn Ziyad. La Història, amb majúscula, ha de recórrer obligatòriament a l’estudi de les fonts, les quals ens proporcionen dades fiables i rigoroses sobre els esdeveniments del passat. Pel que fa al tema que ens ocupa, a saber, l’arribada dels musulmans a la península Ibèrica, cal considerar que les fonts més antigues datades amb seguretat són el Ta’rij (Història) de l’andalusí Ibn Habib i el Futuh Misr (Conquesta d’Egipte) de l’egipci Ibn Abd al-Hakam, ambdós autors del segle IX. Les fonts llatines corresponen al segle X i el text més important és la crònica mossàrab, escrita per un cristià que va viure en Còrdova en el 754. Altres testimonis escrits sobre la conquesta islàmica els podem trobar en Beda el Venerable, el qual parla en el 753 de l’arribada dels sarraïns fins a la Gàl·lia, en el Liber Pontificalis o en dues cròniques llatines escrites en el 741 i 754 respectivament. Així doncs, cal matissar la teoria negacionista del professor Ignacio Olagüe, el qual en 1969 en la seua obra Los árabes no invadieron España, afirmà que en el segle VIII no es va produir una invasió musulmana en territori visigot, atesa l’escassa població àrab i els pobres mitjans militars. La presència islàmica s’explicaria pel fracàs de l’estat teocràtic visigot i la guerra civil entre els partidaris de Roderic, defensors del catolicisme, i els partidaris dels fills de Witiza, adscrits a l’arrianisme. A aquesta situació se suma un augment de l’aridesa i les consegüents crisis de subsistència al llarg dels segles VII i VIII, per explicar la no resistència visigoda i la facilitat de la incursió musulmana. Actualment, el professor Emilio González Ferrín, de la Universitat de Sevilla, defensa aquesta teoria, argumentant que les idees de l’arrianisme, perseguides per l’autoritat catòlica goda, van conjugar amb les creences predicades per l’Islam, la qual cosa explica la ràpida ocupació i pervivència del poble musulmà. Segons ell, el poble got va anar arabitzant-se perquè sintonitzaven més amb les idees del nord d’Àfrica que les idees de més enllà dels Pirineus. Al-Andalus naix i es manté per la força de les idees, pel trànsit de persones i idees, i pel triomf de la cultura aràbiga, però necessita inventar un passat gloriós basat en els successos violents del 711.

Va ser general del califat Omeia en Ifriqiyya, actual Tunísia, també va ostentar el càrrec de cobrador d’impostos a Basora, però va ser acusat de malversació de fons, malgrat que va aconseguir el perdó després de pagar una fortíssima multa.

Superat aquest debat historiogràfic, tot i que no té massa prestigi ni credibilitat en cercles acadèmics, podem acceptar que es va produir una ocupació del territori visigot per part del món islàmic. Per entendre els posicionaments dels professors Olagüe i González, cal entendre quina era la situació del regne visigot abans de l’arribada dels musulmans.

La relació entre ambdós militars no està massa clara, ja que alguns historiadors parlen de col·laboració, i altres de rivalitat, malgrat el probable vassallatge i respecte oferit per Tàriq.

És cert que les forces musulmanes eren escasses, que l’orografia hispana era difícil, que es van necessitar moltes campanyes i reforços militars, i que sovint es va haver de recórrer a pactes, però altres circumstàncies van facilitar l’ocupació. El regne visigot sofria una greu fractura política i econòmica, ocasionades per les lluites entre els nobles i el rei, la fallida de la hisenda i la inseguretat social provocada per les bandes d’esclaus fugitius. A més a més, va patir una greu crisi demogràfica, amb la pèrdua del 30% de la població per pestes, sequera i fam, a finals del segle VII, per la qual cosa el poble pla no va oposar una forta resistència a l’ocupació musulmana. Pel que fa a possibles aliats, la historiografia no es posa d’acord sobre la postura dels partidaris de Witizia, com a instigadors o aliats dels invasors. El tema que queda més clar és que no hi ha constància històrica de l’aliança de la població jueva, molt nombrosa en la Bètica i molt discriminada per la llei visigoda, envers l’exèrcit musulmà. L’Islam, predicat per Mahoma, era a principi del segle VIII una força expansiva que va ocupar Síria, Palestina i Egipte. En el regne visigot, a la mort de Witiza, era proclamat rei Roderic, nét de Chindasvinto, però una altra facció nobiliària recolzava a Agila II, de la nissaga de Witiza. Musà ibn Nusayr, governador de l’actual Tunísia, pot ser va ordenar al seu lloctinent, el general Tàriq ibn Ziyad la conquesta del regne visigot o bé aquest va actuar pel seu conter. No hi ha acord sobre si Tàriq era àrab, persa, o berber de la tribu nafza però estava lligat a una tribu musulmana i era un llibert de Musà. Ibn Nusair Musà nascut a la Meca (Aràbia), al voltant del 640, era un llibert iemení del governador d’Egipte, de la tribu Làjmida.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

En aquesta línia argumental, Tàriq i Musà no serien reals, tan sols invencions simbòliques al servei d’una història fictícia: Tàriq (el que crida) obri el camí i Musà (Moisés) creua el mar cap a la península Ibèrica des del nord d’Àfrica.

155

En la primavera del 711, probablement entre el 27 i el 30 d’abril, el general berber va desembarcar a la badia d’Algesires amb un grup de 7000 homes, integrats per berbers, que eren tribus nòmades acabades de sotmetre, i per cristians del nord d’Àfrica. Es va assentar en el penyal de Gibraltar, on va rebre nous reforços i va saquejar la zona de la vall del Guadalquivir. Es dóna la circumstància que el rei Roderic i el comte de la Bètica estaven en una campanya militar al nord de la península, per tant, només restaven els nobles terratinents per defensar les seues possessions. Per això, van passar mesos des de l’arribada de Tàriq a l’enfrontament militar amb Roderic. En eixe temps havien arribat més de cinc mil berbers i li era molt difícil al rei visigot organitzar un exèrcit potent, atesa la fallida econòmica i la dependència de les aportacions nobiliàries. Per tot això, l’exèrcit visigot era escàs i estava dividit, la qual cosa va provocar lluites internes, desacords i desercions. Tampoc hi ha acord sobre el lloc geogràfic de la batalla que marca el final del regne visigot: riu Guadalete, riu Salado o Barbate, llac de la Janda o riu Guadarranque. El ben cert és que el rei visigot va ser derrotat a finals de juliol del 711. També la llegenda envolta la mort de Roderic, unes cròniques parlen que va morir en la batalla a mans de Tàriq, altres que es va ofegar en el riu, però mai es va trobar el seu cos. El mateix any de la invasió va arribar Musà a la península, bé a donar suport a Tàriq en l’empresa militar, bé a controlar les seues activitats bèl·liques. Tenia 71 anys d’edat i estava acompanyat del seu fill Abd al-Aziz ibn Musa, i d’un exèrcit de 18.000 homes. Les fonts històriques parlen del retrobament, no massa cordial, dels dos militars en Talavera o Toledo, on Musà exigí al seu lloctinent l’entrega de tots els tresors acaparats durant la conquesta. Musà ibn Nusayr i Tàriq ibn Ziyad van prosseguir tant en solitari com tots dos junts, una campanya d’atacs, violència, destrucció i setges sobre les principals ciutats del territori visigot. Davant la manca d’un poder central ferm, moltes ciutats i regions es van rendir per capitulació.

156

Musà va ser cridat pel califa de Damasc, probablement en el 713, per donar-li explicacions, però no va acudir. Finalment va haver d’anar a Damasc, amb una gran part del tresor reial visigot i altres botins, juntament amb Tàriq i altres nobles, en setembre del 714 i va repartir els territoris que administrava entre els seus fills. Ja en la capital del califat, el califa Suleymà el va condemnar a mort mitjançant crucifixió, per malversació de diners. La pena va ser commutada per una elevada multa que el va deixar en la ruïna econòmica, i no se li va permetre tornar a Al-Andalus. Tanmateix, els seus tres fills van ser executats. Algunes fonts especulen sobre la possibilitat que fóra denunciat per Tàriq per abús de poder i apropiació del quint del botí reservat al califa. Va morir, segons uns, assassinat en una mesquita de Damasc en el 716, altres notícies afirmen que en el 718, en estranyes circumstàncies, en el major dels oblits. Una sort semblant va sofrir Tàriq, el qual va morir oblidat i en la misèria, al voltant del 720.

Musà ibn Nusayr i Tàriq ibn Ziyad.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Des de fa milers d’anys la creació ha sigut la motivació que ha animat a l’ésser humà a superar-se, créixer i aconseguir coses noves. Per quina raó? Aquesta és una meravellosa qüestió amb difícil resposta, és clar. Però podem afirmar que la creació té el seu origen en la mateixa inspiració. Actualment, la RAE diu, com a tercera accepció, que la inspiració és: “Estímul que anima la tasca creadora en l’art o la ciència.” No obstant això, la inspiració és una cosa molt més complexa. Per això els grecs de l’antiguitat, per poder referir-se a aquest terme, necessitaven parlar de nou personatges femenins amb noms i qualitats diferents, conegudes com les Muses. Cadascuna d’aquestes divinitats s’apropava a l’ésser humà amb la finalitat de fer nàixer una idea al cap de músics, filòsofs i artistes. Actualment, la labor de l’artista, o d’un dissenyador, com és el cas, té milions de fonts d’inspiració. A vegades sorgeix la idea després de mantenir una conversa, o d’un dia de rialles amb amics; d’altres s’aproxima de la mà de teixits que has vist a un mostrari. És molt possible que la teua millor idea siga fruit d’escoltar una cançó que surt del teu reproductor de música mentre et trobaves davant d’un quadern de dibuix en blanc... Per això, el fet que una persona arribe a sentir la inspiració, pot provocar que altres també la puguen sentir. La veritat és que no importa quin siga el teu treball o ofici, tot ésser humà és una font llegant d’inspiració. És molt possible que tots tinguem a les nou muses a prop, perquè de vegades passa que sense cap avís, una vibració a la teua columna vertebral et fa fer un salt de la teua cadira amb l’única intenció de donar forma a una idea. A més a més, pot ser que abans del que pugues esperar la teua mà haja traçat un esbós que faça somriure al mateix paper; o que el teu cos es moga ple d’energia per vestir un maniquí amb diverses teles que encara no tenien una destinació fixa i que aconseguisques un resultat que faça somriure al mateix artista. El vertader artista té centenars de muses, moltes d’elles desconegudes, encara que hi ha una que mai deixa d’existir: la passió. Passió pel que un fa, per la vida i per gaudir d’ella. Deixeu-vos inspirar, lluiteu per la inspiració i gaudiu d’aquestes meravelloses festes que són, sense cap dubte, font d’art, creació i passió!

Moros i Cristians d’Oliva 2018

La millor musa: la inspiració

Galipienso

157

Marta Roig

Marràqueix

158

Marràqueix, ciutat del sud del Marroc, que prové del vocable imprecís Marrakush, que tal vegada ve del berber, i que ha donat nom al país, és una ciutat situada en un lloc estratègic, ja que està a la mateixa distància de la costa atlàntica que de les primeres dunes del desert. Fou fundada en el segle XI pels almoràvits, una dinastia de nòmades berbers procedents del Sàhara, que amb el seu afany guerrer i expansiu cap al nord, arribant fins Al-Andalus, creuaren l’Alt Atles per establir un campament que rodejaren amb plantes espinoses per protegir-se. Aquell simple esdeveniment, donaria lloc a una de les ciutats més famoses del Magreb. Amb el temps aquell cercle d’espines fou substituït per una muralla, sent la mateixa que hui dia rodeja la ciutat antiga, la medina.

És dins de les seues muralles on trobes tot l’exotisme d’un món desconegut, i meravellós, on el temps s’ha detingut i et fa viatjar a èpoques passades. Aquestes sensacions les vaig viure l’any 2000, que vaig viatjar per primera vegada a Marràqueix, aquella ciutat que des que vaig nàixer el seu nom havia estat en la meua vida, sense saber realment què significava, ja que des del meu naixement havia format part de la Filada Marràqueix, primer en la carrossa, més avant desfilant, fins i tot vaig arribar a ser la segona abanderada de la filà, i rodella en la capitania de mon pare l’any 1992. I que ara deixava de viure la Festa de Moros i Cristians per estar estudiant tot el mes de juliol al Marroc. Buf! Recorde estar de visita a Casablanca i ser el dia de l’entrada; tenia el cor dividit, però al cap i a la fi, estava al “moro”.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

El caos de trànsit que hi ha amb furgonetes desfetes, cotxes dels anys 60 -això si quasi tots Mercedes- motos o bicicletes amb tres persones, i al costat carros arrossegats per rucs, o homes carregats d’andròmines, tot aquest guirigall de fum i clàxons està regulat per un policia damunt d’un pedestal, gesticulant els braços i fent sonar el xiulit enmig del carrer. Era com estar veient una pel·lícula del cinema espanyol dels anys 60-70. Arribar a la plaça Jamaa al-Fnà era com arribar a la fi del món, com el seu nom bé indica, i és que en caure el sol la plaça es transforma en un gran espectacle improvisat, però a la vegada amb un cert ordre, on el temps s’ha aturat i pots trobar des dels encisadors de serps, als contacontes o halaquis, que amb les seues històries embadaleixen la gent, que formant un cercle els envolten, els malabaristes, homes amb monos o músics amb dolçaines, que em recordaven la terreta, també es barregen en aquest tumult de gent. Tot això amb una barreja d’olors d’espècies, de suor, doncs era estiu, de fum, de fregitori dels llocs de menjar típic que planten enmig la plaça.

Després d’aquesta agitació, en endinsar-me a la medina, el silenci predomina, només interromput per la crida a l’oració des dels minarets, o els turistes regatejant la compra d’algun subvenir. I és que, quan passeges pels carrers estrets de la medina, és com si estigueres en una ciutat de l’època medieval on es perceben la divisió dels barris per oficis, així podem trobar el soc dels ferrers, el del cuir, el dels fusters, i els dels telers i tenyidors amb la seua forta olor característica, sense oblidar-nos del mercat de menjar, ple de paradetes de vius colors, si passes per davant de les espècies, o d’una olor pudenta en fer-ho per davant de la carn, on els caps sencers de vaca estan envoltats de mosques.

I per acabar la visita a la Marràqueix més antiga, cal fer una visita a la Kutubia, minaret almohade més antic de la ciutat, germana de la Giralda de Sevilla, ja que fou construïda imitant aquesta última, que junt amb les calesses amb cavalls, ple de turistes que passen pels voltants, et sembla estar a Sevilla. Des d’aquella primera visita, el nom de Marràqueix ha estat en la meua vida d’altra manera, ja no és només el nom de la meua filà, sinó que és, a més a més, la ciutat que m´ha seduït, aquella que em permet viatjar a molts llocs mai imaginats i que, per tot allò contat i més, està al meu cor; malgrat haver estat dues vegades més, sempre somnie a tornar-hi prompte. Fins aviat, Marràqueix.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

Marràqueix és una ciutat, que la seua visita no et deixa indiferent; a mi em va encisar i em va fer entrar en un món de noves sensacions, on a cada pas que feia em sorprenia i em quedava bocabadada.

159

Som Marràqueix!

160

Sembla difícil d’explicar, inclús a alguns puga semblar-los exagerat o de friquis, que la Festa estiga tan present en les nostres vides, que es cole en cada conversa i en cada celebració; que a l’armari, que n’és bon testimoni, la indumentària festera ocupe un espai important, predominant; i que els àlbums de fotos pareixen no saber mostrar altra cosa que Moros i Cristians. Molts de nosaltres ens hem fet majors al caliu de la nostra xicoteta cabila, sent els desdoblaments de la vora de la gel·laba els testimonis del pas dels anys. Allí hem esclatat d’alegria en pensar-nos adults quan els nostres pares ens van permetre anar per primera vegada al desembarc, però com de grans ens vam fer l’any que ens van permetre eixir en “l’esquadra dels majors”. Bons i millors moments vam anar assaborint entre aquelles parets que no signifiquen res si no és per la gent que li dóna vida. Allí, aquesta gent, els Marràqueix, han anat omplint de contingut el nostre amor per la Festa, que de xicotets era pura diversió i ara és més que una passió. Podem dir que hem anat adquirint una cultura Festera, en aquest cas, la cultura Marràqueix.

Ser Marràqueix suposa drets i obligacions. Imprescindible conéixer els Estatuts i manejar-se amb el Reglament de Règim Intern (Sancta Santorum), si vols assabentar-te del que ocorre a l’Assemblea General: “màxim òrgan de Govern de la Filada”. I és que quan toca ser seriosos... toca ser seriosos. Perquè encara que diumenge no és l’Entrà, i podem posar-nos pinta i mantellina, o el degotador de burret en vena, si és a ritme de marxa mora, es desfilarà conforme Alà mana. Tres quarts del mateix si toca donar la Primera Comunió, una nit de Festes de l’any 1990, a la xiqueta Milagrín Tercero: passa-carrers amb la banda tocant, rector oficiant i padrins que acompanyen, encara que siguen «padrinos despetorrados». Ser Marràqueix és això, la maxera i muntar el “tuacte”. Però també és molt més. Cada filada és una forma d’entendre la Festa, i quan parlem d’aquesta en majúscula, els joves hem aprés el que significa al món Marràqueix. Quan un marraquito vell -aquells que tenen els bombatxos amb pinces, el faixí de la gel·laba amb borla, i la flanera trufada de pins- esmenta la paraula Festa, així, amb “F” majúscula... poca broma: està referint-se a la posada en escena. Evidentment, quan parlem no distingim la majúscula de la minúscula, diguem-ne que és l’actitud... ho diu amb solemnitat.

Moros i Cristians d’Oliva 2018

En seure a dinar, riures, comentaris guasons i burles desenfadades. Però si els músics marquen un pasdoble... has de soltar la cullera i a formar! L’arrel alcoiana no es pot amagar i abans no es dina que es desaprofita l’ocasió. I als actes s’ha d’anar ben indumentariat, veges l’art. 7 del RRII “NORMES GENERALS”: a) En tots els actes oficials s’anirà amb la vestimenta adequada, identificativa de la Filà, neta i en condicions. S’ha de tindre gust per la Festa i saber de la importància de cada representació al carrer. D’aquestes moltes i d’altres pràctiques i costums de la cultura dels Marràqueix hem begut els joves de la filà. Ningú que pense que açò és un corsé o un rigor impossible. Ens han transmés la Festa d’aquesta forma, i així la disfrutem. Ens sentim orgullosos del que som. Hi ha vegades que les coses no pinten tan brillants. Ixen problemes, diferències o qüestions que susciten debat... es passa mal i es desitjaria amb tota l’ànima trobar una solució a aquest patiment que arriba a afectar-te personalment. Cares llargues, respostes lacòniques i alguna que altra llagrimeta. És en aquests moments que un fa la vista enrere i recorda allò de: «avant, sempre avant!» A la fi, com quasi sempre, la voluntat s’imposa a les dificultats. Nosaltres els joves, hem aprés també, en les hores complicades, el que són els Marràqueix: gent lluitadora i amb gana de continuar fent la Festa.

Tota aquesta gent ens ha demostrat ser fidels a una idea, la de ser Marràqueix, i als joves açò ens emociona i ens encoratja. Per tot això volem, des d’ací, mostrar també el nostre compromís i estima per la Festa (pronunciat així, amb tota solemnitat). A tots ells prometem que enguany, en sonar un pasdoble, serem els primers a alçar-nos per formar esquadra en honor al qui ens ho va inculcar. Segur que somriurà des d’allà dalt i ens recordarà: “esquerre... esquerre... esquerre...” I allò de la comunió possiblement encara no ho farem, però temps al temps, estem buscant als despetorrats. De moment farem cantar a tots els comensals de la Nit del Putxero l’aniversari feliç, encara que ningú complisca anys dijous a la nit. Però sobretot, creieu-nos que estarem per empentar i traure el lleu quan faça falta, per esforçar-nos a millorar i fer créixer la nostra filà sempre que puguem, i per portar orgullosos els nostres colors cada vegada que baixem Loygorri seguint l’estil que els grans ens ensenyaren (sí, amb el vestit ben net i en condicions, com diu el Reglament, no patiu). Ara que els carrers ja s’omplin de música, color i pólvora és moment d’enterrar les diferències i exaltar els valors del projecte que compartim. Seguirem avant amb entusiasme, alegria i sempre guardant l’essència. Perquè, som Marràqueix!

Però sobretot, creieu-nos que estarem per empentar i traure el lleu quan faça falta, per esforçar-nos a millorar i fer créixer la nostra filà sempre que puguem, i per portar orgullosos els nostres colors cada vegada que baixem Loygorri [...]

Quan aquestes pàgines encara desprenen olor a tinta, sembla un bon moment per agrair la il·lusió i empenta que han demostrat moltes persones, així com la generositat i el desig de concòrdia que n’han mostrat moltes altres. Sembla que ser Marràqueix és com el compromís matrimonial: en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i la malaltia...

Moros i Cristians d’Oliva 2018

En posar-se el vestit oficial, el Marràqueix es revist d’inspiració. En arrancar la banda toca somriure i mostrar les dents, res de taral·lejar la marxa, això mai; i el sabre amb moviments fluids, elegants i pausats. “El cap d’esquadra no balla, interpreta. Aquest ha de ser un mer connector de l’esquadra amb la filà dels mirons. La seua funció és transmetre. “Això, xiquillos, hem de fer que siga així.”

161

162

Guia comercial Gràcies a les firmes anunciants pel suport a la Festa de Moros i Cristians d’Oliva

Moros i Cristians d’Oliva 2018

164

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

Moros i Cristians d’Oliva 2018 165

L’Ajuntament d’Oliva amb les Festes de Moros i Cristians

166

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

167

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

168

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

169

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

170

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

171

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

172

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

173

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

174

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

175

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

176

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

177

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

178

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

179

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

180

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

181

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

182

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

183

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

184

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

185

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

186

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

187

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

188

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

189

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

190

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

191

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

192

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

193

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

194

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

195

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

196

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

197

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

198

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

199

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

200

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

201

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

202

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

203

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

204

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

205

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

206

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

207

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

208

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

209

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

210

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

211

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

212

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

213

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

214

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

215

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

216

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

217

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

218

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

219

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

220

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

221

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

222

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

223

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

224

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018

225

Moros i Cristians dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva 2018