Llibre de Moros i Cristians d'Oliva 2022 by Federació Moros i Cristians d'Oliva

Moros i Cristians d'Oliva

2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A M O R O S I C R I S T I A N S D ' O L I VA 2 0 2 2

F E S T E S D E M O R O S I C R I S T I A N S D ' O L I VA D E C L A R A D E S D ' I N T E R É S T U R Í S T I C A U T O N Ò M I C D E L A C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià de l'any 2022

Crèdits Edita Federació de Moros i Cristians d'Oliva Coordinació editorial Grup de treball editorial de la Federació de Moros i Cristians d'Oliva Disseny gràfic, maquetació i arts finals Equip artístic i de disseny de la Federació de Moros i Cristians d'Oliva Coberta - Cartell de Festes 2022 Juan Diego Ingelmo Benavente Publicitat Filades Capitanes Producció i impressió Innèdit Tirada 1000 exemplars Depòsit legal V-1620-2022 © De les imatges: els/les autors/es © Dels textos i les seues traduccions: els/les autors/es © D'aquesta edició: Federació de Moros i Cristians d'Oliva

Llibre revisat per l'Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l'Ajuntament d'Oliva.

Difusió digital, il·limitada i en valencià> https://issuu.com/federaciomorosicristiansoliva

olivamorosicristians.es | info@olivamorosicristians.es

Festa i gastronomia Diuen que a mal temps hem de posar bona cara. Certament no hem passat una temporada excessivament boiant, no només per a la Festa i tot allò que l'envolta, sinó que de vegades haurem temut per la nostra supervivència personal. No sabem si escriure que hem passat, que estem eixint, si hi ha onades o què passa, perquè sembla que vivim dins d'un malson que no acaba; i si no en teníem prou amb la crisi sanitària, ara s'aventuren altres tipus de crisi, però ... Nosaltres a la nostra, perquè si cada any diem que arribades les Festes hem d'aparcar els quefers diaris, enguany amb més motiu. Hem de ser forts i caminar junts per dos objectius, reconquerir la nostra fortalesa, i en segon lloc per posar una nota de diversió i humor en el calendari. Així que molt d'ànim als nostres càrrecs de 2020-2022, als quals volem mostrar tota l'estima i donar-los ànim, que ja fa tres anys que els vam presentar; amb tot, ni nosaltres, ni els nostres càrrecs tampoc, no hem perdut l'esperança de #tornarAbaixarLoygorri. Així doncs, totes i tots, per Oliva i per la Festa, que és com dir per Oliva i per la vida, endavant la Festa! Fa uns anys que el llibre s'argumenta a manera de monogràfic; ja hem parlat de la història de les filades i de la Festa, de les seues vestimentes, oficials i de feina, i també de la música; elements tots ells imprescindibles per a poder entendre la nostra Festa. Ara volem dedicar el monogràfic a la gastronomia, de la qual alguns diuen que en si mateix ja és una festa, i certament ho és; el que sí que podem assegurar és que forma part indissoluble de la festa, i no podem entendre festa sense gastronomia, ni gastronomia sense festa. Si la nostra Festa rememora les batalles ocorregudes, o els negocis de territori, de l'edat mitjana, també és cert que en aquella època els palaus i castells s'omplien de personal per tal de celebrar grans festes, especialment gastronòmiques, amb uns suculents àpats, que assaborien amb deler. Podem pensar també que en la nostra època, la majoria de festers hem arribat a la Festa a través de la gastronomia; perquè... recordes com has arribat a la filada on pertanys? De segur que d'una reunió amb els amics, on no faltava la paella compartida, o el putxero, o qualsevol altre dels nostres plats típics, i la sobretaula ha acabat parlant de tot un poc i especialment de les Festes; i de segur que després del gran dinar, i algun licor, hem decidit fer-nos tots moros o tots cristians; o hem volgut fundar una filada, i hem acabat per fundar-la, o per integrar-nos en alguna de les existents. Si a més, la nostra Festa es desenvolupa a partir de la Nit del putxero; i és que el tercer dijous de juliol el tenim tots marcat al calendari, i a partir d'ahí s'organitza tota la minuta festera. I més encara, no podríem entendre el mig any sense ajuntar-nos a la plaça del Mercat per compartir amb el veïnat, amics i coneguts el nostre estimat putxero. Així doncs, i malgrat tot, prepareu els vostres sentits guturals i bucals, prepareu els ulls (de vegades mengem més amb els ulls que amb la boca), i passeu i assaboriu la nostra festa gastronòmica. Bon profit i bona Festa!

M O R O S I C R I S T I A N S D ' O L I VA 2 0 2 2

RÉS

T U R Í S T I C AU TO

NÒ

O N C

: ENÚ · M

F E S TA I G A

M IA

NTE

P es

D'I

T s U Filade

. C

É ci

Moros i Cristians d'Oliva 2022 DE OSTR T A U LsACapitanes P . ES 202 2 9 Filade

12 4

4 O

O IANS D'OLIV

M O R

I C T RIS

16 la F E L e st a

CÒ ant s

sent

02.

IU IT E R os P urs A onc . is c 3 P re m

2 0

s C apit anie s 201 9

04. ENTRANTS C rò n i q u e

L' A

R 22

4 6 05

Cà

s2 0

07. CAS S I n s t a g ra m

Fest e

ALL r

de S alu

R e p re

MUT V E R ucionals . 1 instit

O ALD . Cs de Festa 0 6Paraule

94 A

01 VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

VERMUT

I GAST

TA ES

Vermut M

(La «dinaora»)

I CRISTIA

SALUDES INSTITUCIONALS F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Alcaldessa d'Oliva Yolanda Balaguer

Per fi podem tornar a celebrar les festivitats amb normalitat, i es pot dir ben alt que enguany sí que baixareu Loygorri, gaudireu amb familiars, amics i companys de la Festa. I ens fareu gaudir a nosaltres, els espectadors (crec que ens denomineu Filada dels Mirons), que també ansiàvem vore les vostres esquadres baixant Loygorri. Per fi han arribat les Festes, tan esperades, de Moros i Cristins d'Oliva.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Durant la situació pandèmica, les festes heu sigut un dels sectors més afectats, però heu demostrat valentia i perseverança davant l'adversitat. Des de l'ajuntament tenim clar que sou un punt clau per a la nostra ciutat i s'ha d'agrair tot l'esforç i la tasca que feu. Per això, cal reconéixer el treball intens, constant i tota la dedicació del conjunt de persones que tenen la responsabilitat de tirar endavant la Federació de Moros i Cristians, una festa declarada d'interés turístic provincial i que tanta gent convoca a la nostra ciutat durant la seua celebració. Donar a conéixer la identitat de la Festa, la seua riquesa i la seua pluralitat és una gran tasca que desenvolupeu, i feu que tot el poble siga partícip de viure-la i gaudirla a parts igual; som referent d'unes festes magnífiques entre les persones que ens visiten, que se senten com espectadors privilegiats dins la història que recreeu any rere any. Hem de continuar donant suport al vostre treball, unint esforços i treballant junts per la nostra Festa; perquè estem convençuts que sou un motor important per a, des de les nostres tradicions, fer créixer la nostra ciutat. Bona festa de MOROS I CRISTIANS!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Regidora de Festes Yolanda Navarro

Enguany tornarem a baixar Loygorri. Ens retrobarem després d'uns anys adversos i gaudirem de la Festa dels Moros i Cristians. Perquè si alguna cosa hem aprés d'aquesta maleïda pandèmia, és a esprémer cada moment, viure amb intensitat tots els esdeveniments i sobretot, a ser feliços. Omplirem cada carrer de festa i cultura. Perquè els Moros i Cristians són tradició però també alegria per al poble. Una de les més arrelades per la involucració dels veïns i veïnes i com no, de la seua extensa història. I tornarem a vore com tres dones ostenten els càrrecs més importants de la festa. Un fet que demostra la igualtat dins de la Festa de Moros i Cristians, així com a totes les festivitats d'Oliva. És un orgull veure que totes elles progressen involucrant tant a les dones com als més menuts. Perquè al cap i a la fi, som el present i també el futur d'una festa proclamada d'Interés Turístic Autonòmic. I per això, durant aquests dos anys, els Moros i Cristians han treballat per seguir mantenint la flama viva i apostant per l'estudi sociològic de la festa i l'ampliació de l'arxiu històric i fester. Una tasca molt important que recull què vam ser, què som i què volem ser. I ara és el moment de gaudir, de viure amb intensitat tot allò que malauradament vam haver d'ajornar en diverses ocasions. Perquè ara el poble d'Oliva està preparat per a veure les filades desfilar, les cabiles plenes d'alegria i sobretot, que la cultura i la tradició arribe a tots els racons del nostre poble. Desitge que gaudiu unes grans festes i especialment que Rosanna Lloret, Cristina Ureña, Susana Ferrer i Manolo Aracil siguen molt feliços sent els màxims representants de la festa.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Regidor de Cultura Julio Llorca

La Festa de Moros i Cristians és una manifestació Cultural de primer ordre. A Oliva està declarada d'Interés Turístic Autonòmic, i amb temps, arribarà a fites més importants. La festa genèrica, segur que aconsegueix ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, com ja ho són les festes de les Falles, la processó de la Mare de Déu de la Salut o el Misteri d'Elx.

El 2021 la Festa de Moros i Cristians d'Oliva van fer 100 anys des de la seua primera manifestació. El 2025 tindrem el cinquantenari de la celebració de la festa ininterrompudament. Des de les delegacions de Cultura, Música i Biblioteques i de Patrimoni, Museus i Arxius, hem volgut participar al costat de la Federació, i la Regidoria de Festes, en les celebracions per commemorar una festa que té un marcat sentit històric i de reivindicació del nostre patrimoni. Amb el conveni d'arxiu s'han incrementat els fons i ens hem nodrit mútuament; recuperant imatges, llibres i records que es trobaven oblidats als calaixos i cambres. Amb la magnífica exposició i catàleg: «Un Segle de Records»; vam poder col·laborar per mostrar un recorregut històric pel patrimoni material i cultural dels Moros i Cristians. L'evolució dels cartells a la Casa de Maians; a la Torre de la Comare, la música, estendards i armes; els vestits a l'Enginy del Sucre; i les dues plantes del Museu Etnològic que ens mostraven tota l'evolució i l'ampli recorregut de les nostres festes amb fotos, vídeos, objectes i indumentària antiga. Una mostra magnífica, digna de romandre de forma permanent en algun espai de caràcter patrimonial. La iniciativa de l'exposició va fer que la gent poguera vore dos espais recentment restaurats, com són la Torre de la Comare i l'Enginy de Sucre.

A més la celebració del centenari de la festa de Moros i Cristians ha coincidit amb la celebració del centenari de la declaració del Palau com a Monument Historicoartístic. Una unió que ve a complementar i a cohesionar el nostre patrimoni històric amb el festiu. La Festa de Moros i Cristians d'Oliva, com a manifestació cultural de primer ordre, forma part del nostre patrimoni viu, i com a olivers ens hem de sentir ben orgullosos. Enhorabona per la tasca que feu, i espere continuar col·laborant amb vosaltres!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Les passades festes, abans de la pandèmia, foren l'any 2019. Hem estat 2 anys sense baixar Loygorri, i per fi enguany tornarem a fer-ho. Però no hem deixat de fer accions i fer viva la nostra festa.

Presidenta de la UNDEF Pepa Prats

Una vegada més, ja estan ací els vostres dies grans de festes. Sempre és gratificant poder escriure unes paraules amb ocasió de les Festes de Moros i Cristians d'Oliva. Fa desenes de dècades del naixement de les vostres festes. I això vol dir, ni més ni menys, que desenes de generacions de veïnes i veïns d'Oliva heu estat fent guerrilles, ambaixades i entrades. Que heu portat la festa a la pràctica dia a dia durant molt de temps. Que cada juliol heu reafirmat el vostre compromís amb les nostres tradicions. En definitiva, que heu donat vida renovada a la nostra història i a la nostra cultura. Des de la institució que tinc l'honor de presidir, vull transmetre a la Federació de Moros i Cristians d'Oliva, al seu president, a la corporació municipal, a les festeres i festers, i a tot el poble d'Oliva el total suport de la UNDEF i l'enhorabona. Heu sabut fer una festa atractiva per a persones de totes les edats, que guanya adeptes cada any, i això fa que sigueu un exemple de participació cívica. Només em queda desitjar a tot el poble d'Oliva que passeu unes molt bones festes i que les disfruteu al màxim. Visca la Festa! Visca Oliva!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

President de la Federació de Moros i Cristians d'Oliva Si tire la vista enrere, recorde cada conversa que vam tindre, prèvia a les eleccions que posteriorment ens conformarien com a junta de govern; sabíem que el bon treball de les juntes predecessores demanaven el màxim de les nostres qualitats, sabíem que no seria una tasca fàcil, i que necessitava molta implicació. Però ni jo, ni cap altra de les persones que m'acompanyen, no imaginàvem que una pandèmia ens obligaria a prendre la decisió d'ajornar acte rere acte, fins a completar dos anys sense festes. Dos anys sense festes en els quals el col·lectiu no ha deixat mai de donar exemple de comprensió, prudència, calma i predisposició per fer les coses com les havíem de fer, i no com ens agradaria. Per tot això, en nom de la Junta de Govern, vull començar per donar les gràcies a tots els festers i les festeres que formem la Federació de Moros i Cristians d'Oliva. M'agradaria fer un esment especial a totes aquelles persones que, durant aquests últims anys, han ostentat algun càrrec; la valentia de posar-se al davant d'un projecte, o no abandonar l'objectiu en un dels pitjors moments que recordem com a societat, ha estat com a resultat que la festa més important del poble torne a omplir els carrers d'una manera multitudinària, i amb més il·lusió que mai, per mostrar per què som la major associació local i l'única comarcal amb el títol d'interés turístic autonòmic. També vull posar un punt de vista positiu a tot aquest parèntesi en el temps; i és que la Festa ha aprofitat per a reinventar-se en els vessants culturals, i s'ha iniciat tot un projecte d'estudi del centenari i cinquantenari de les festes. Un projecte que naix d'una manera molt intensa amb exposicions, recerca de documents que consideràvem perduts, recreació d'actes històrics i l'inici d'un estudi històric i social que culminarà en 2025 amb les celebracions dels 50 anys ininterromputs de les nostres festes. Cal recordar que fa unes setmanes, l'Associació Centelles i Riusech ens atorgava la distinció honorifica

per la contribució en favor de la recuperació, protecció i difusió del patrimoni fester, la qual cosa vol dir que tot i la pandèmia, aquesta festa, gràcies a totes les persones que la conformem, ha estat caminant endavant per no perdre l'essència que ens caracteritza. No puc acabar aquest escrit sense mostrar el més sincer agraïment als nostres càrrecs, i a les seues filades; tot i estar en temps convulses, heu portat l'optimisme i el somriure com a pilar fonamental del vostre projecte, sou una motivació i un exemple constat per al col·lectiu fester. És hora de gaudir, totes les festeres i tots els festers ho mereixem; i estic segur que gaudirem i farem gaudir a totes aquelles persones que s'acosten a vore els nostres actes i a visitar les nostres cabiles. Ara si: TORNEM A BAIXAR LOYGORRI. BONES FESTES!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Óscar Prieto

Federació de Moros i Cristians d'Oliva

President

Óscar Prieto Ramos - Filada Mosqueters

Junta de govern Vicepresident Vicent Llorca - Filada Masers Secretària Helena Mañó - Filada Marràqueix Tresorera Nadia Gómez - Filada Mudèjars Pólvora Salva Frasquet - Filada Almoràvits Paco Savall - Filada Taifes Mario Aparicio - Filada Taifes

Contractació i Logística Luis Terrados - Filada Contrabandistes Jorge Amor - Filada Moriscos

Arxiu David Blasco - Filada Jaume I Carmen Villora - Filada Mosqueters

Protocol Vicent Llorca - Filada Masers Toni Alemany - Filada Taifes

Actes i Música Diego Mestre - Filada Tuareg

Premsa i web Joan Mata - Filada Marràqueix

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

F E D E R AC I Ó D E M O R O S I C R I S T I A N S D ' O L I VA

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

02 VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

CÒCTEL

I GAST

TA ES

Còctel de benvinguda R

I CRISTIA

R E P R E S E N TA N T S D E L A F E S TA F E S TA I G A S T R O N O M I A

Abanderat de la Federació de Moros i Cristians d'Oliva 2022 Guillem Martínez Sendra F I L A D A TA I F E S

Hola, soc Guillem. Taifa des que vaig nàixer, i ho vaig fer un 12 de juliol en plena setmana festera. Vaig ser abanderat de la meua filada l'any 2016 i enguany tinc el privilegi de ser l'abanderat de la Federació de Moros i Cristians d'Oliva, representant els dos bàndols. Vull agrair a Óscar, el president Junta de Govern, i a tots els membres que la integren, per l'esforç de mantindre la il·lusió, durant aquests dos anys, i per totes les novetats que han aportat a la festa. Heu fet un gran treball. M'ompli de goig poder tornar a sentir l'olor de pólvora del trabuc, l'olor de putxero de les cabiles el dijous a la nit, escoltar la música festera per tot arreu i sentir que hem tornat. Espere que ompliu els carrers d'alegria i festa i fem d'aquestes festes un any molt especial per a tots. I com no, Rosanna, Susana, Cristina i Manolo segur que gaudirem al màxim d'aquests 4 dies tan esperats per tots nosaltres. Visquen els Moros i Cristians d'Oliva! Hem tornat!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Pregoners 2022 Rosa Llopis i José Luís Llorca Diu la dita «Si no vols caldo, dues tasses». Això ens ha passat enguany amb els pregoners; que si no en teníem prou amb un, n'hem triat dos. Rosa Llopis, amb una llarga trajectòria empresarial, sempre lligada a la moda, des que havia acabat el batxillerat superior, i cap als 20 anys es va sentir estretament atreta per la moda i tot allò que ho envoltava. La inspiració la va trobar en uns cursos de disseny a la capital, i allí es va embadalir amb alguns dels dissenyadors d'importància internacional. Als 22 anys ja tenia la seu apropia botiga de roba; primer humil, i a poc a poc va anar creixent fins a convertir-la en una boutique de referència; això l'ha portada a viure anys meravellosos acudint a diversos esdeveniments de bellesa i moda internacionals. Durant 12 anys ha exercit la presidència de l'Associació de Comerciants d'Oliva (ACCO) –fins a febrer d'enguany– i vicepresidenta de la Federació d'Empresaris de la Safor (FAES). Ha participat i col·laborat en el món de la Festa, en diferents sortejos, i concursos. També ha fet de jurat del concurs de putxeros. José Luís Llorca, funcionari de l'administració local, coneixedor del protocol, ha exercit sempre les seues funcions en el Gabinet d'Alcaldia. Durant diversos exercicis ha format part de la Festa, sempre en el bàndol moro, primer en la Filada Marràqueix, on va arribar a exercir el càrrec d'AMBAIXADOR de l'exèrcit moro l'any 1996; fins que va arribar el moment de voler reflexionar i fer un parèntesi festiu. Poc després es va vincular a la Filada Almoràvits, on ha participat molt activament, sobretot en l'organització de festes i saraos. De sempre ha estat lligat al protocol, i precisament per a abordar l'àrea dins de la Federació, va formar part de la Junta de Govern des de 2017 a 2019. José Luís és sobretot entusiasta de la Festa i un gran innovador amb una alta dosi de valentia. Si alguna cosa tenen en comú els dos és que en l'exercici 2022 han decidit passar a viure la vida amb més calma, sense l'estrés del treball diari; però coneixent-los, de segur que es dediquen al que es dediquen ho faran amb passió.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

PREGONERS 2022

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Directora de bandes 2022 Imma Mateu Fortuño Titulada en direcció d'orquestra (Associated board of the Royal School of Músic de Londres), titulada superior de flauta travessera pel Conservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo de València (Espanya) i títol elemental de cant pel Conservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo de València. Va començar els seus estudis musicals als sis anys amb els mestres Godofredo Garrigues, Bautista Llopis i Jose Mª Alba Llacer; i va finalitzar els estudis de flauta travessera al Conservatori Superior de Música de València, el 1992. El 1997 per a ampliar estudis, comença direcció de cor en el Conservatori Superior de Música de València amb el mestre Eduardo Cifre, i direcció d'orquestra amb els mestres Norman Milanés i Miquel Rodrigo. Ha ampliat estudis amb els mestres José Lopez Cobos, Jan Cober, Jose Miguel Rodilla, Georges Pehlivanian, Diego Ramon i Lluch, Jose Rafael Pascual-Vilaplana, i actualment continua estudis de perfeccionament en la direcció d'orquestra i banda amb Rafael Sanz-Espert, i també un màster amb els professors Pascual Osa i Roberto Montenegro. Ha exercit de professora de flauta, cor, llenguatge musical i conjunt instrumental en diverses societats musicals i conservatoris, i també va fer les seues passes com a professora de música de secundària; directora titular en diverses bandes, orquestres i cors; en aquest apartat hem de destacar, entre moltes altres facetes, el seu pas com a directora titular de l'orfeó Josep Climent, i com a directora convidada de la Banda Simfònica i de l'orquestra clàssica de l'Associació Artístico-Musical d'Oliva. Se sent especialment satisfeta d'haver dirigit l'any 2020 EL MESSIES participatiu de l'SCHOLA CANTORUM d'Algemesí i per descomptat ha sigut també l'any 2016 i l'any 2020 directora titular de la banda simfònica de dones de la FSMCV.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Ha format part de diferents jurats de certàmens de música, entre d'altres el Certamen de CORBANDAS a Paipa (Colòmbia), presidenta del certamen de Composició de Música festera a la localitat veïna del Verger, certamen Provincial d'Alacant, etc. I també ha dirigit solistes de la talla de la soprano Ana Mª Sanchez o la Mezzosoprano Estibaliz Ruiz, o les pianistes Matilde Asensi i Patricia Alcalá, entre altres. Actualment exercix com a professora de cor i banda infantil en el Conservatori Professional Josep Climent d'Oliva, professora de cor i banda infantil en la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar i des de setembre del 2021 col·labora amb À Punt ràdio, en el programa El Rall, secció El racó de la banda. Premi de la cançó de la Ribera l'any 1992 i Premi EUTERPE 2018 per a la lluita en la igualtat de gènere en el grup DONES I BANDA del qual és una de les seues fundadores.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

DIRECTORA DE BANDES 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

VERMUT

03 CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

APERITIU

I GAST

TA ES

Aperitiu ( papetes, olives, cacaues i tramussos) R

I CRISTIA

PREMIS CONCURSOS F E S TA I G A S T R O N O M I A

XL Concurs de cartells GUANYADOR 2020

1r Premi

Tatuaje Juan Diego Ingelmo Benavente

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Concurs de dibuix

1r Premi - Cat. A

2n Premi - Cat. A

Ferran Nieto Sanchis

Sofía Salabert Escrivà

Nuria Moragues Pérez

Col·legi El Rebollet 3r B

Col·legi Sant Josep de la Muntanya 4t

Col·legi Alfadalí 3r A

1r Premi - Cat. B

2n Premi - Cat. B

3r Premi - Cat. A

3r Premi - Cat. B

Sara Tomás García

Laia Roig Cléries

Àngela Costa Monzó

Col·legi Lluís Vives 6é A

Col·legi El Rebollet 5é A

Col·legi El Rebollet 5é B M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

GUANYADORES I GUANYADORS 2020

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

04 APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

ENTRANTS

I GAST

TA ES

Entrants R

I CRISTIA

C R Ò N I Q U E S C A P I TA N I E S 2 0 1 9 F E S TA I G A S T R O N O M I A

L A F E S TA V I S C U D A DES DE DINS C R Ò N I C A C A P I TA N I A M O S Q U E T E R S 2 0 1 9

Dos anys esperant aquestes dates, un any intens de reunions, de viatges i sobretot de comboi. Però durant tots eixos moments pensàvem que les festes del 2019 estaven molt lluny i en un tancar i obrir d'ulls havien passat volant. Si busquem als nostres records i memòries d'eixe meravellós any i vegem tot el que la filà ha fet, ens podem sentir orgullosos de tot el que hem treballat per fer la festa gran. Tots aquests records es mereixen les moltes felicitacions que durant molt de temps ens arribaren de tot el poble d'Oliva; a tots ells gràcies. Ens agradaria també donar les gràcies a tots els festers i festeres d'altres filades que van decidir tirar-nos una maneta en el dia més gran: l'entrada cristiana. Gràcies a la Filada Marràqueix, a la Filada Moriscos i a l'esquadra Taifa d'Auriba. Fira gastronòmica - Juny 2018 Tothom molt afaenat elaborant les «moquetapes», uns dies de molta feina, però de molta il·lusió, comboi i festa. Com bé diuen les veus populars: càrrega a gust no pesa. Monòleg d'Eugeni Alemany - Octubre 2018 El dissabte 20 d'octubre de 2018 vingué Eugeni Alemany al Teatre Olímpia. Quina vesprada de riure vam passar. Açò, de segur que qui més ho recorda és el capità, Jaime, amb el seu mític, «puchi puchi boom» que li va fer interpretar Eugeni davant de tot el poble. A ningú que li passe, eh Jaime?

Presentació de càrrecs de la filà - Novembre 2018 El 24 de novembre de 2018, la filà presentava als seus càrrecs per a la capitania amb una festa al CPC i l'emblema per a la capitania, i en la qual tots els mosqueters i mosqueteres van gaudir de l'inici d'un gran any a ritme de marxes amb la nostra xaranga.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Fira modernista - Gener 2019 En passar les festes nadalenques, al mes de gener i amb molt de fred, va vindre la Fira Modernista que se celebra cada any al Raval del poble. Amb comboi i apegats a la planxa per no passar fred una vegada més vam elaborar les nostres «moquetapes».

Mig Any Sense haver-nos quasi ni recuperat, la setmana següent a la presentació ja ens trobàvem davant del Mercat Municipal cuinant el nostre plat preferit: Putxero.

Rifa - Març 2019 Entrant ja a la recta final, pocs mesos abans de les festes la filà va organitzar una rifa valorada en 1.000 €, amb un lot de productes electrònics. L'afortunat va resultar un bon amic, Carlos Cañamás, de la Filada Taifes, i capità moro de 2014. Festa inauguració capitania - Juny Ultimant ja els detalls de les festes, arribarem a l'1 de juny, la gran festa de capitania. Més de 450 persones ens acompanyaren i amenitzat per la nostra xaranga Xequin i el grup Sonsera gaudirem de la nit fins a la matinada, una inauguració de capitania per al record. Amb tot açò, va arribar per fi el moment més esperat: les Festes de 2019. M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Presentació de càrrecs - Febrer 2019 Sense parar-nos ni un segon, va arribar el primer esdeveniment oficial dels moros i cristians 2019: la presentació de càrrecs. El Teatre Olímpia de gom a gom, la banda de música en directe i els mosqueters junt amb els seus càrrecs, nomenats davant del poble capitans per a les Festes de 2019.

L'Entrada El ballet Gawazi i l'abanderada de les tropes mosqueteres encapçalen la desfilada, seguides per l'esquadra Flor de Lis i les Dames de Traville, engalanant els carrers i mostrant les seues riqueses i poders.

Abanderada de la filà Ainhoa Garcia López.

Abanderada de la Federació Nuria Montero Llopis

Esquadra Flor de Lis Marina, Alba, Viviane, Cristina, Sandra, Àngela, Gema, Nayara, Maria i Natalia.

Esquadra Dames de Treville: Jessica, Irene, Rosa, Jenifer, Maria, Andrea, Maria, Raquel, Roser, Marta i Anna.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Esquadra Mosquits de Centelles David, Oscar, Joan, Ferran, Edgar, Javi, Fran, Antoni, Pizarro, Joan Carles i Juan Carlos

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Per fer front a la batalla, desfilen a marxa cristiana els Mosquits de Centelles rodejats pel ballet de Foc i Cendra, i per dirigir aquestes grans tropes fa l'entrada el gran ambaixador, que acompanyat de la seua favorita i de les seues esquadres entra disposat a guanyar la batalla.

Esquadra Las Cuervo Mari Carmen, Vero, Laura, Sandra, Caty, Maria José, Marta, Alba, Liber i Núria

Esquadra Militibus Legatum Jose, Oscar, Paco, Paul, Otilio, Domingo, David, Sergio, Vicente Palomo i Tomàs.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Ambaixador Cristià Iván Chamorro López i la seua favorita, Lorena Gregori Mateu. Caps batedors, esquadra Simara, carros i ballets desfilen per donar pas a la carrossa de la favorita del capità cristià, protegida per la seua esquadra Beguines.

Esquadra Simara: Ester B., Gema, Arantxa, Ester M., Rosa, Noelia, Carmen, Bea, Carla, Marta, Ana i Laura (cap batedor).

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Esquadra Beguines Gema, Ana, Julia, Maria, Mar, Presen, Mireia, Roxana, Raquel, Mónica, Rosana i Carmen.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Com a colofó d'aquesta espectacular batalla entra l'honorable capità encapçalat per l'esquadra del Terç del capità.

Esquadra Terç del Capità: Josep, Manel, Carlos, Goyo, Domingo, Pau, Juanjo, Sergio, Toni, Jorge, Frank, Fèlix, Aitor, Ivan, Domingo i Vicent.

Favorita del Capità Andrea García Català M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Capità Cristià 2019 Jaime García Lorente, acompanyat de son pare i el seu fill. Seguit d'aquest i guardant les esquenes del capità avança l'esquadra especial amb els ballarins i ballarines de Gawazi tancant aquesta elegant entrada que portarà a Oliva a ser cristiana de nou.

Esquadra Especial Tacai-gut: Dani, Jose, Óscar, Joan Xino, German, Jordi, Álvaro, Alvarito, Ernesto, Juanlu, Saoro i Saoret. M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Tota història té un final... Tota història té un final, però aquest final ha tardat a arribar. Aquestes pàgines recullen el record, hui en dia un poc llunyà, de la Capitania 2019. Després d’aquesta pausa, reprenem la vida, reprenem les nostres festes, les que ens alegren el dia a dia de l’any i ens fan gaudir de tants bons moments. Durant aquest període la filà s’ha mantingut activa gràcies a molta gent que no ha deixat de pensar en ella en cap moment, com Reme i Laura, dos mosqueteres que l’han dut endavant durant la pandèmia i que, de segur ho seguiran fent i gaudiran com mai amb la tornada. Fa poc de temps que estic en la filà, només 12 anys, però puc dir que per sempre seré mosqueter. Des que vaig entrar a formar part de la família mosquetera m'he sentit com a casa. Una de les millors sensacions és la pinya que formem, sempre tots a una, joves amb majors, majors amb joves i crec que això és el que ens fa tan grans.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Els dos anys que vaig ostentar la presidència van ser un poc complicats, de molta feina i decisions, per tal d'afrontar els preparatius de la capitania de 2019 amb tota l'organització i esdeveniments que això comporta. Hui, mire enrere i pense que va ser un plaer i un honor encapçalar aquests anys, però no haguera sigut possible sense els meus mosqueters i mosqueteres, perquè tots junts formem aquesta gran filà. I com diuen molt, «val més tard, que mai», després d’aquests anys sense festes no m'agradaria oblidar-me de donar les gràcies a tots aquells que formaren la meua junta, per acompanyar-me en eixa aventura tan bonica, a la comissió de la capitania on tots junts treballàrem perquè Oliva lluïra eixa setmana, als encarregats del muntatge i decorat del carrer, que com recordareu va quedar vestit amb les millor gal·les la setmana de festes, a Vivi i a Nico pel detall tan gran que van tindre amb la filà, el meravellós estàndard que va encapçalar cada acte en un any tan gran, i com no, als meus càrrecs; gràcies per haver-me fet partícip de la vostra aventura, viscuda des del primer moment, sense tots vosaltres els mosqueters no existirien. Gràcies mosqueters per cada un de tots els moments viscuts.

«Un somni no es fa realitat per art de màgia, es necessita suor, determinació i treball dur.»

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

UN SOMNI CONVERTIT EN UNA G R AT Í S S I M A R E A L I TAT C R Ò N I C A C A P I TA N I A A L M O R À V I T S 2 0 1 9

Sembla mentida, però han passat dos anys. Hem hagut de fer un parèntesi fester per necessitat; amb tot, les Festes de 2019 semblaven ser les festes dels canvis, i en van patir més d'un, però res no es pot assemblar Al malson viscut el 2020-2021. Posem doncs un gra d'esperit fester, quatre cullerades d'il·lusió, i una bona dosi d'alegria i gana de superar entrebancs i a viure la Festa, que és viure la vida. Tornant a la crònica, caldrà endinsar-nos en la voràgine festera, on habitualment allò que sempre es canvia és el guió, però sempre en positiu per a superar qualsevol entrebanc. Així doncs, en arribar el mes de juliol el primer dissabte tenim algun esmorzar fester i la presentació del llibre; l'endemà, assaig de la presentació, i sense treva et veus envoltat en una espiral d'on no voldríem eixir. Inaugurem les cabiles, intensifiquem reunions, el nervi típic, i ja estem a la plaça de l'ajuntament de comitiva per recollir els càrrecs, i arribar al castell en un parc de l'Estació expectant... un acte carregat d'emotivitat i d'essència festera que va omplir l'escenari de satisfacció; i la nit es va rematar amb una gran festa. I per si encara no en teníem prou, l'endemà vam retornar al mateix lloc al gran Concert de Festes, amb cinc estrenes; l'any que el llibre es dedica a l'art d'Euterpe, la música havia d'estar ben present. La capitania suposa un treball extra de preparatius, i per això vam voler començar a rodar dimecres en lloc de dijous; ens mereixíem una festa, i ens vam reunir a dinar, amb els companys de la Xaranga l'Espardenya. No podia acabar el dia sense entradeta i els carrers de Forna van ser testimoni del preludi. Dijous rebrota el manoll de nervis, perquè comencem a vestir-nos de festers, i els nostres càrrecs es visten de gala. Quin aldarull i quina emoció pujar cap a l'ajuntament i el públic aplaudeix el pas de la filada capitana. Salutacions i pregó a càrrec de la nostra veïna Irene Garí, a cantar l'himne amb un grandíssim director —que per cert també el va cantar— José Rafael Pascual-Vilaplana. Les primeres arrancades, al putxero i a la primera de les quatre nits amb gran satisfacció i ben contents i alegres. Divendres, a pesar de no tindre pólvora, vam fer la volteta —i la reivindicació festera— amb bastant gent i la bandeta.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Amb un grandíssim moment Pelut —grans els germans Jordà— i gran moment trabucaire d'imaginació festera (mudèjars són la canya) que va fer que apareguera un baiard, portat als muscles, amb un gran trabuc. El matí de divendres sempre l'utilitzem per fer paelles i altres van aprofitar que no s'havia de recollir pólvora per vore la X entradeta de l'Enginy. Un no parar, perquè en un tres i no res ja havíem dinat i estàvem buscant seients per vore com entraven a la ciutat els nostres companys cristians. No sé si serà per la màgia del mateix carrer de Loygorri o perquè vèiem reflectit el treball dels companys, però l'entrada ens la vam passar aplaudint a rabiar, perquè va ser tot un luxe; Mosqueters van lluir esplèndidament i poden estar ben contents. La jornada però no havia

acabat i tocava sopar i anar a la nit que es confon amb el dia. Els nostres càrrecs ben abillats van desembarcar i després de parlar i negociar, no va haver altre remei; les armes van prendre la ciutat, i com sempre, amb Oliva mora vam desdejunar paella de ceba, abadejo i floricol. Extraordinàriament bona. Matí de descans, amb alguna visita, dinar, i a l'entrada que tant ansiàvem. Llargs preparatius, entre maquillatge, vestimentes, nervis, fotos... però el partidor anuncia que arranca la Filada Almoràvits, la Filada capitana de 2019, que ha conquerit el territori amb el capità i ambaixador al front i un potentíssim exèrcit, i sabent-nos victoriosos, entràvem a la ciutat per mostrar el nostre gran palau, i un somni de Festa que es desplegava amb les esquadres i espectacles.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Una porta d'entrada al palau àrab, amb els seus guardians, acompanyada de la Banda de Pietat-Sepulcre; l'entreteniment infantil, amb malabarista i bombolles de sabó precedia la carrossa de l'abanderada MARINA NAVARRO SAVALL, amb la Colla de dolçainers i tabaleters Sarabanda d'Oliva, la secció infantil del Ballet Màsters d'Ontinyent i la carrossa amb els xiquets de la Filada tancaven el bloc infantil.

Una nova porta d'entrada a les estances dels guerrers i de l'ambaixador, amb els seus guardians precedia les esquadres Les Shaïnes i Saghir, amb l'AM Santa Cecília de Bellreguard.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

L'espectacle KERALA, combinació magistral de dansa i música del Ballet Màsters d'Ontinyent, i les esquadres Al-Abentemplà i Al-Manyanàrum, amb l'UM La Pobla del Duc, precedien l'estrella de foc, el grup de percussió, l'espectacle de foc, la Mantícora i el batalló de dones que donaven pas a l'entrada de la carrossa de l'ambaixador PACO CARDONA GERMÁN, el Manyano, i el seu fill, MARC CARDONA GOSP, el Manyanet, ben acompanyats per la banda Santa Cecília de Castalla.

L'última de les portes amb els guardians ens portava a les estances senyorials dels Savis, la Favorita i el Capità. El Ballet Opera d'Ontinyent mostrava una coreografia amb una empresonada dalt de la bola daurada, seguida d'unes papallones i el Batalló Esquadra de dones de la Favorita, sobre la carrossa, ANA MARIA CARDONA GERMÁN, i el Grup Musical ALBAIDA.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

El Ballet Màster ara amb KADESH i un cavall de doma precedia les esquadres de Fundadors i Habibas, acompanyats de la Societat Lírica Musical de Benissa. Un nou cavall, ara de respecte, amb la guàrdia del capità i un grup de dones precedien la carrossa del capità, MIQUEL LLECHES COLOMAR, acompanyat pels seus companys de l'Associació Artístico Musical d'Oliva, que interpretaven La Tona, de Saül Gómez. Només faltava l'espectacle dels Xanquers i l'Esquadra Al morabitum, acompanyada del Cercle Musical Primitiva d'Albaida El Gamell per donar per tancada la triomfal entrada de 2019. L'aigua, el foc, la llum, la música, la sensualitat... havien captivat la grandíssima filada dels mirons.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Diumenge, una cabila atapeïda; no cabia ni una agulla. Un luxe de dia; les bandes que toquen, gent que arriba, felicitacions, abraçades, emoció. Festa. I satisfacció plena perquè les felicitacions en són moltes. I sense adonar-te’n a vore els xiquets en la seua desfilada i a la reconquesta. Memorable, com el desembarcament. Un espai ple de festers, els càrrecs se sentien molt més acompanyats; es notava que realment era un exèrcit i la batalla dialèctica i la lluita cos a cos van ser més vistoses. I com mana la tradició vam deixar que els cristians s’apoderaren del castell.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Sopar, parlaments, agraïments, pastís i remat final amb el castell de focs artificials; però semblava que no volíem anar-nos-en de la cabila. Llargues hores de xarreta i contar-nos les anècdotes; no volíem acabar, però al voltant de les dues de la matinada ja ho teníem bé. Les Festes de 2019 són història. Com sempre que acabem capitania, a encarar-ne una nova, però sobretot a preparar i gaudir les pròximes Festes (quan ha sigut possible, que ho serà enguany). Només ens permetreu que deixem constància de la falta de pólvora, que tot i que sabem i entenem que hi ha molta gent molesta, al nostre parer, la junta de govern, que va lluitar fins a l’últim segons per resoldre-ho, i la implicació del col·lectiu fester, han fet que haja sigut una simple anècdota.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

05 ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

L'ARRÒS

I GAST

TA ES

L'arròs R

I CRISTIA

CÀRRECS 2022 F E S TA I G A S T R O N O M I A

BÀNDOL CRISTIÀ

Capitana Cristiana 2022 FILADA MASERS

Rosanna Lloret Ferrer

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

C A P I TA N A C R I S T I A N A 2 0 2 2 FILADA MASERS

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Rosanna Lloret Ferrer Capitana Cristiana 2022 Ha arribat, ja és l'hora, és l'hora de disfrutar de les festes i aquest any, més que mai, ho farem amb els cinc sentits, perquè sí, perquè som mediterranis i necessitem sentir l'olor dels putxeros i de la pólvora que des de dijous inunda la ciutat, escoltar el soroll dels trons dels trabucs i el so de les bandes de música recorrent els carrers, vore la majestuositat de l'arrancada, l'esplendor de les entrades, la màgia del desembarcament i l'espectacle de la reconquesta, i necessitem notar la calor humana, les abraçades, formar esquadres i, pegats uns a altres, disfrutar de les marxes cristianes i mores.

És hora de FESTA, és hora de VIDA, és hora d'estar desvanits.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

És l'hora de lligar-nos les espardenyes de veta i vestir-mos amb les vestimentes de gala perquè ara sí, anem a baixar Loygorri.

BÀNDOL CRISTIÀ

Ambaixadora Cristiana 2022 FILADA MASERS

Cristina Ureña Codina

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

AMBAIXADORA CRISTIANA 2022 FILADA MASERS

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Cristina Ureña Codina Ambaixadora Cristiana 2022 Fa més de dos anys que soc l'ambaixadora cristiana amb molt d'orgull. Tot aquest temps he intentat firmar la pau amb el bàndol moro, però malgrat no rebre cap resposta a les meues missives, ara sí que puc dir amb la veu ben alta; TORNAREM A BAIXAR LOYGORRI!

Així mateix, sol·licite la formació rigorosa dels respectius batallons a tots els caps d'esquadra, i també la preparació exhaustiva dels trabuquers. Maseres i Masers aneu traient les vostres forques i corbelles. A més a més, desitge que estiguen preparades tota la resta de tropes cristianes, ja que anem a lluitar des de la Terranova al Molinell i des de la Mar al Pla dels Frares; i llavors, tota aquesta terra serà cristiana. Bones Festes

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Jo, com a ambaixadora us demane que desperteu als músics, que engalaneu els carrers, que lluïu els vostres millors vestits, que obriu les cabiles i tragueu els perols per tal de fer el putxero i poder gaudir i compartir amb les persones festeres com les convidades d'aquesta meravellosa festa, totes sou més que benvingudes!

BÀNDOL MORO

Capitana Mora 2022 F I L A D A TA I F E S

Susana Ferrer Salort

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

C A P I TA N A M O R A 2 0 2 2 F I L A D A TA I F E S

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Susana Ferrer Salort Capitana Mora 2022 Tota ciutat gran o menuda té la seua ànima, el conjunt de trets que conformen la seua idiosincràsia. Són mapes de sorolls, olors, colors i fins i tot sabors que van canviant en funció de l'estació en què ens trobem i que es repeteixen de manera cíclica any rere any. Mapes amb els quals convivim des que naixem i que, a poc a poc, penetren sota la pell per a conferir-nos la nostra particular manera de ser i de viure.

La festa de Moros i Cristians és com nosaltres mateixos: acolorida, sorollosa, participativa, al capdavall mediterrània. Costa imaginar-la en un context diferent del nostre, on tot el món ix al carrer per viure i gaudir de tots els actes. Enguany tinc l'honor d'ostentar la capitania mora. És la tercera vegada que es produeix aquest fet ací a Oliva: una dona capitana mora, i per a mi representa un orgull i una gran responsabilitat. Des d'aquestes línies vull encoratjar-vos per tal que isqueu al carrer i formeu part de la festa que no tindria cap sentit sense vosaltres, tots els qui amb la vostra assistència feu que cada vegada siga més gran i participativa. Així doncs eixiu al carrer i exterioritzeu la nostra mediterraneïtat. Viviu i gaudiu, deixeu palés l'orgull de pertànyer a aquesta terra i de viure a la vora d'una mar que és el nostre bressol. Endavant els Moros i Cristians!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

No sabria dir-vos si nosaltres fem les ciutats o les ciutats ens fan a nosaltres. El més probable és que siga una carretera de dos sentits. El que és indiscutible, però, és que viure a Oliva a la vora de la mar Mediterrània, es manifesta en la forma de celebrar i gaudir la vida i els Moros i Cristians en són un bon exemple.

BÀNDOL MORO

Ambaixador Moro 2022 F I L A D A TA I F E S

Manolo Aracil Portes

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

AMBAIXADOR MORO 2022 F I L A D A TA I F E S

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Manolo Aracil Portes Ambaixador Moro 2022 Em quede sense paraules quan pense com dir-vos l'honor que sent per ser l'ambaixador del bàndol moro. L'esperat dijous de l'any ja està prop. Són quatre dies, però… Quins quatre dies: especials, únics, complets. Música, soroll, pólvora, divertició, desfilar, menjar, beure, xarrar, dormir poc, en fi, no perdre's res! Després d'un temps d'emocions contingudes, ve elmoment de celebracions, de participar en tot.

Convidar a tothom a gaudir de la festa al meu costat, juntament amb tots nosaltres. Aquest any em toca viure des d'un altre lloc, el d'Ambaixador. Orgullós d'acompanyar, al capdavant, a la meua Filà Taifes, colze a colze, al costat de la meua Capitana Susana i tot el bàndol moro. Lluitarem contra el cristià per aquestes terres, fins que no ens quede ni un sols crit que no siga altre que Visca la festa de MOROS I CRISTIANS!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Agrair als que estan ací, per a gaudir, però també per a patir durs moments, encara que sempre al meu costat, GRÀCIES pel vostre esforç i treball.

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

06 L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

CALDO

I GAST

TA ES

Caldo R

I CRISTIA

PA R A U L E S D E F E S TA F E S TA I G A S T R O N O M I A

PROGRAMA DE FESTES 2022

Programa de festes DISSABTE

10.00 h XXIII Trobada Infantil de Moros i Cristians al Passeig de Gregori Maians, amb jocs i entreteniments per als més menuts.

de juliol

DISSABTE

16 de juliol

19.30 h Concentració a la Plaça de l’Ajuntament per a la recollida dels càrrecs de les Filades Capitanes.

22.00 h Presentació de capitanes, ambaixadors i abanderats, al Parc de l’Estació.

DIUMENGE

20.30 h Concert-Festival de música festera a la plaça de sant Roc amb l’actuació de l’Associació Artístic Musical d’Oliva.

de juliol

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

PROGRAMA DE FESTES 2022

DIJOUS

21 de juliol

19.00 h Concentració al Passeig de Lluís Vives, per desfilar fins a la plaça de l’Ajuntament on tindrà lloc el Pregó Fester, des del balcó de l’ajuntament, a càrrec de Rosa Llopis i José Luís Llorca, amb la presència d’autoritats i càrrecs festers, per a donar començament a les Festes de 2022. Tot seguit, salves d’arcabusseria en honor del pregoners, capitanes i ambaixadors.

20.00 h Dia del músic. Interpretació de l'himne, el pasdoble Oliva 1990 del mestre Miquel Villar, a càrrec de les bandes que participen en les Festes dirigides per Imma Mateu Fortuño. Arrencada de les Bandes de Música, des de la plaça de l’Ajuntament fins a l’esplanada del Castell de festes. L’acte conclourà amb la hissada de la insígnia cristiana al castell.

Després del tradicional sopar del Putxero a les cabiles, entradeta informal a ritme de pasdoble dianer, amb la participació popular de tot aquell que vulga.

DIVENDRES

22 de juliol

08.00 h Diana. Despertada amb foc d’arcabusseria i banda de música pels carrers d’Oliva.

12.30 h Entrada de l’Enginy. Organitzada per la Filada Pirates. XI Entradeta de l’Enginy (del Raval a la Vila) des de la Plaça de Sant Roc, pel carrer de l’Abadia, plaça d’Alonso, carrer de l’Església i finalització a la plaça de l’Església.

20.00 h Entrada Cristiana Espectacular entrada de les diferents filades cristianes amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Pirates Filada Contrabandistes Filada Jaume I Filada Mosqueters Filada Masers - CAPITANIA 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

00.30 h

PROGRAMA DE FESTES 2022

DISSABTE

23 de juliol

00.30 h Gran revetlla a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amenitzada per una orquestra, fins l’hora del Desembarcament.

05.45 h Desembarcada del Bàndol Moro a la Mitja Galta de la platja d’Oliva, amb disparada d’un espectacular castell de focs d’artifici i arcabusseria. Ambaixada mora, batalla i conquesta mora.

19.30 h Entrada Mora Espectacular entrada de les diferents filades mores amb el següent ordre: Obertura de l’Entrada Filada Mudèjars Filada Moriscos Filada Tuareg Filada Marràqueix Filada Almoràvits Filada Taifes - CAPITANIA 2022

DIUMENGE

24 de juliol

12.00 h Visita de cabiles entre les diferents filades, acompanyades per les seues respectives bandes de música.

19.30 h Entrada Infantil. Desfilada dels festers més menuts, a ritme de pasdoble dianer.

20.30 h Reconquesta del Castell per part del bàndol cristià. Ambaixada cristiana, focs d’arcabusseria, batalla i reconquesta cristiana.

24.30 h Castell de focs d’artifici i final de la Festa de 2022.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Oliva 1990 Himne de les Festes de Moros i Cristians d'Oliva

Al ple d'estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Quan sona el primer tro Ja estem aborronats.

Els moros i els cristians, ja baixen desfilant! Quan sona el primer tro Esclata l'ebrietat Visca la festa ja i els olivans! Al ple d'estiu escoltem dels trabucs els dispars; un crit de festa arriba a tots com una embatà, un dolç desfici ens convoca i espenta els cors sona la música que ja ens ompli de goig. Cantem les gestes d'un temps que volem recordar; deixem l'aixada i els quefers per a desfilar. Veniu germans que la festa ja ompli els carrers amb l'alegria de ser més amics i més festers.

Oliva, ja estem ací; els anys ens fan ser millors i més forts. Escolta, ho pots sentir: Veus dels absents que els tenim en record. Oliva, mira els teus fills, Raval i Vila, i la Mar reunits. Els que estan fora ja tornen, junts celebrant-te de dia i nit. Els carrers, les places, revolucionats. Plaer, combat, matí, nit barrejats. Oliva, mira els teus fills Els ulls lluents d'amistat i delit. De festa, tots som iguals De valerosos, i de ben plantats! Oliva, mira als teus fills: Cossos eufòrics i agermanats, gloriosos, quin goig que fan! Visca la festa i els olivans!

— Composada per Miguel Villar González — Lletra de Ramón Morera Soler —

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Quan sona el primer tro Tots som el més templat.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Guerrera de cor i festera de raça… Sonia! Qui anava a dir-nos que anaves a lluitar la teua última batalla tan prompte? Ens has deixat un buit molt gran! Malgrat això, estàs i estaràs sempre molt present entre nosaltres. Sempre que et recordem se'ns escapa un gran somriure rememorant anècdotes i grans moments al teu costat. Com ho hem passat de bé juntes, veritat amiga?

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Poques persones viuen les festes de Moros i Cristians amb tanta passió i tanta intensitat com ho feies tu. Sempre involucrada i entregada al màxim a la filà sense perdre el somriure, contagiant-nos a tots la teua il·lusió per la festa, per cada acte, per cada desfilada o per cada comboi que tramàvem. La primera a posar-te la gel·laba amb tots els teus complements, que a presumida tampoc et superava ningú. I la primera a «punxar» i traure nom a qualsevol que es creuara al teu camí. Les rialles amb tu sempre estaven assegurades! A les guerreres ens has deixat un paper molt difícil. Res tornarà a ser el mateix sense tu, però et prometem que continuarem donant guerra perquè estigues orgullosa de nosaltres, perquè sabem que des d'on estàs de segur ens vigiles molt de prop. Tornarem a baixar Loygorri, totes juntes, perquè eres i seràs sempre una de nosaltres, eterna guerrera! Esquadra Guerreres

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Obituaris Tuareg De manera inesperada, el 4 de maig de 2021, amb gran abatiment i immensa pena vam haver d'acomiadar a Salvador Mestre Sanchis El Flare. Sols tenim paraules de reconeixement i agraïment a la figura d'un dels nostres membres fundadors, Tuareg durant 45 anys, capità moro, mestre de professió i molt més important, pare de Salvador i Vicent, i marit de Mavi Roig Bertomeu. A banda de la inquantificable pèrdua personal, és també impossible quantificar quant de ser Tuareg és avui en dia responsabilitat seua i dels seus. Salvador Mestre Sanchis va ser membre fundador de la comparsa allà el llunyà 1976, va passejar orgullós la bandera, i la va fer ballar i la va fer voltar. Sempre, desfilant amb l'esquadra verda, a cavall d'un camell, o d'un elefant, la seua forma de ser peculiar, fent broma i fent festa, amb un humor irònic i afilat, amb algun xafardeig, sempre proper i tot cor, el van dur a ser referent, conegut per tots i volgut per més. El canvi del mil·lenni l'investí capità, d'aquesta capitania el recordem a ell, a dalt de la fantàstica carrossa del drac, una serp, una àguila i un excel·lent boato representant el desert el van acompanyar en aquella entrada triomfal. Cada volta que sona la marxa Tuareg, ens duu de tornada a aquella nit d'estiu en què per primera vegada Oliva la va escoltar.

Salvador Mestre Sanchis El Flare

Serà estrany no trobar-te ensenyant als menuts Tuaregs la teua afició pels coets, serà estrany no trobar-te els dies de moros, quadrat, fent filà, escoltant la xaranga, vestit amb gelaba, tot gran i tot moro... ja és estrany no haver-nos vist al mig any, a un sopar de divendres... ja és estrany.

Encara no recuperats, el 18 de setembre del 2021, vam haver de dir adeu a un altre pilar fundacional dels Tuaregs, Vicent Canyamàs Aunión, tresorer de la comparsa des que la memòria ens deixa recordar, figura fonamental en el funcionament del dia a dia, essencial durant festes i més encara a les capitanies. De professió assessor fiscal, pare d'Isabel i Miguel Àngel, marit de Maribel Llopis Marí.

A la família, una abraçada fortíssima, sincera i emotiva, nosaltres també el trobem a faltar. A tu capità, que la terra et siga lleu, allà on estigues, parla dels Tuaregs, nosaltres, de tu, i amb tu, continuem parlant.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Vicent Canyamàs, directe, eficient, resolutiu i pragmàtic, implacable negociant. Compartia amb Salvador El Flare l'amistat, el sentit de l'humor, l'estima pels Tuaregs i moltes hores de cafés i xerrades, necessàries perquè sempre «isca tot rodat»: ara, el dinar del mig any, una quota a tornar, una banda de música... demà, un ballet o la carrossa del capità.

Vicent Canyamàs, etern tresorer, fet que demostra la confiança que se't tenia a la filà. Moltes coses del que som, són gràcies al que heu fet i a l'exemple que ens heu donat. Et trobarem a faltar i segur que més d'un pensarà, quan aparega un nou problema, un dubte inesperat… «Això, a Canyamàs». Les més sinceres i solemnes condolences a la família. I a tu Vicent, t'agafem el relleu, ben bé que saps que deixeu el nivell alt, moltes gràcies per tot, sols dir-te que allà on estigues, et recordem, i tal com ens heu ensenyat, continuem fent filà. La filà Tuareg

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Vicent Canyamàs Aunión

Anys estranys ens ha tocat viure, Però sembla que ja, l'angoixa, va passant; Ara arriben les festes que potser ens portaran un nou vessant. Vet aquí que, després de 26 anys, el putxero hem guanyat: no sé si t'ho creuràs! Enguany no sentirem a la cabila a ningú pronunciar:«Això, a Canyamàs» I és que a tot solució trobaves, fora la que fora, la situació. I, mira'm ací ara; què en faré jo? Quan he rebut l'encàrrec d'escriure d'aquesta qüestió... Molt ha plogut des que junts vam escriure l'Oda a Al Pacum I, el Just, en aquella Capitania plena de joventut. Any rere any, la Filà Tuareg, amb el teu ajut, ha crescut, Qui diria que fou una colla d'amics que la fundàreu: Uns orígens que ens defineixen i, d'alguna manera, determinen el futur. Però són ja massa les absències que ens han sobrevingut, L'any passat, a les acaballes de la primavera, fou Salvador Mestre, En passar l'estiu, ens deixares tu... Per concretar; recordem sempre que mai mirem enrere amb melancolia, només per agafar impuls: Com bé tu deies, la Festa i la filà, ara estan en mans dels joves Que la faran lluir i seguir N'estic ben segura, que això et fa feliç. Isabel Maria Canyamàs Llopis

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Fa 20 anys que tenim 20 anys... més 1 Sí, heu llegit i esperem que sumat bé, ja fa 40 anys + 1 de la primera vegada que vam baixar Loygorri com a Moriscos, recollint el testimoni per mitjà de la reconversió de la comparsa Mossàrabs que en aquell moment desapareixia. Tenim experiència a adaptar-nos a les noves circumstàncies fent gala d'una resiliència que des d'aleshores ens acompanya i que hem hagut de tornar a posar en pràctica, per obligació, en els darrers anys. Ganes teníem de poder recordar, honrar i celebrar fites importants succeïdes en els nostres 40+1 anys d'història: els nostres colors, les vestimentes, les nostres 7 capitanies, la incorporació de les dones, la primera Ambaixadora i Capitana del Bàndol Moro a Oliva, i tantes i tantes vivències compartides fruit de la unió que fa l'amor per la festa, les que fan família. Vivències que no tindríem prou amb un sol llibre per recopilar-les totes, i si ja parlem de les trastades i de la burrera... necessitaríem almenys una biblioteca com la de Tamarit. Recordem als qui ja no ens acompanyen i ens enorgullim de totes les persones que, en algun moment de la seua vida, ens han regalat desinteressadament el seu temps pel bé de la comparsa i de la festa. Abracem el passat, gaudim del present i pensem en futur, perquè lluny queden les dues primeres esquadres de 16 components que van desfilar en 1981, hui som una comparsa consolidada amb un gran nombre d'esquadres que participen i col·laboren a engalanar l'entrada mora. Malgrat la impossibilitat de poder celebrar una xifra redona, enguany venim amb molta il·lusió i ganes de celebrar-ho tot, tant el nostre aniversari com el compte enrere per a les festes i, per descomptat, de poder tornar a compartir els dies grans de la nostra estimada festa, pregant també per poder resistir el ritme amb tanta falta d'entrenament, perquè ara sí que cridem fort que #TornemaBaixarLoygorri. Comparses i gent d'Oliva, tot preparat?! Doncs QUE ARRANQUE LA BANDA!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Memòria de l'exposició «Un segle de records» Diego Mestre Fernández

Comissari de l'Exposició «Un segle de records» 2021 L'any 2021 encara persistien en bona part del món els efectes d'una calamitosa pandèmia. Els aspectes més quotidians de les nostres vides: les relacions socials, el treball, les celebracions de tota mena, havien estat afectades per les normes sanitàries que intentaven frenar els perillosos contagis. Sobrevolava un núvol de por i tristor que no aconseguia esclafar del tot les ganes de vida i de festa dels olivers i oliveres. Els anys precedents, entre la gent festera havia pres força la idea il·lusionant de commemorar el Centenari de les primeres festes de Moros i Cristians a la nostra ciutat. Hi havia testimonis documentals, dèbils records, curioses fotografies per a confirmar que en la dècada dels anys 20 del segle XX es van celebrar —encara que per poc temps— Festes de Moros i Cristians en honor al Crist de sant Roc. Aquella breu etapa va tindre continuïtat en els anys 50, també interrompuda al final de la dècada, però represa de nou amb entusiasme a l'últim quart del mateix segle, i que perdura vigorosa en els nostres dies. La Federació de Moros i Cristians i el conjunt de les filades no volien de cap manera deixar de celebrar l'efemèride, i es posaren a la feina. Una cosa —lamentable però indefugible— era no poder festejar com cal els actes divertits i lluïdors de les nostres festes, però no es podia deixar de rememorar el que havien estat al llarg del segle d'existència. Per això, entre altres propostes, s'acordà realitzar una magna exposició commemorativa on es plasmaren les tres etapes i els seus aspectes més destacats. Era la millor manera de retre homenatge al passat de la Festa i reflexionar sobre el seu futur. Una vegada triat el nom de l'exposició «Un Segle de Records», la primera fase fou la recopilació de documents, fotografies i testimonis de tota mena (vestits, armes, insígnies, carnets, etc.) que feren referència a les tres etapes esmentades. Es recolliren una quantitat abundantíssima de fotografies i documents (amagats,

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

oblidats o acuradament protegits en calaixos i racons) que davant la crida de la Federació, les festeres i festers actuals, o els fills i les filles dels d'etapes anterior, van aportar, uns amb il·lusió i altres amb nostàlgia, i que la Federació va reproduir per a enriquir l'Arxiu de la Festa, a més d'exposar els més representatius. Completada la tasca recopilatòria, calia organitzar tot aquest abundant material en seccions coherents i elegir els llocs adients per a mostrar-les. Per la magnitud de l'exposició es va recórrer a edificis emblemàtics, de manera que els espais dignificaren el que mostraven i al mateix temps l'exposició subratllara el valor arquitectònic de les diferents seus i creara un itinerari pel centre històric de la ciutat. La Sala d'Exposicions Municipal de la Casa de Maians es va dedicar als cartells i llibres de festes, reproduintne totes les portades. El conjunt, variat i representatiu de l'evolució del cartellisme i de la mateixa festa, es presentava com a primer reclam que iniciava la mostra, igual que els cartells i els llibres anuncien la Festa.

Els sòlids murs de la Torre del Palau Comtal al carrer de la Comare, acollien els estendards, les banderes i les armes (fantasioses i pacífiques) de totes les filades, i es completava amb les partitures de diferents autors de les més de 50 composicions dedicades a la Festa d'Oliva (càrrecs, filades, etc.) Les sales del primer pis del Museu Etnològic es van dedicar a les primeres etapes: anys 20 i 50 del passat segle, presentant també un curiós antecedent de finals del segle XVI: la narració poètica (40 versos hendecasíl·labs) que Lope de Vega fa del simulacre d'una baralla de moros i cristians representat per a diversió del rei Felip III i el seu seguici quan van travessar el riu Molinell anant cap a València per les seues noces.

Les sales del primer pis del Museu Etnològic es van dedicar a les primeres etapes: anys 20 i 50 del passat segle

Dels anys 20 es mostraven els records més entranyables d'aquells moments: fotografies prodigioses i les reproduccions dels vestits del governador, de la governadora cristiana i de l'Àngel Anunciador, així com els versos que convocaven al veïnat a la Festa dedicada al Crist de sant Roc. Més nombrosos eren els records dels anys 50 vistosament presentats: vestits, bandes de reines i corbates de banderes; els textos de les «Ambaixades» de Bernardino Llorca, llibres de festes i altres documents, fotografies, etc. evocaven una etapa breu però intensa i creativa d'activitats. Més amunt, a l'última sala estaven els records inicials de l'actual etapa i la projecció d'un vídeo, que incloïa una gravació feta als anys 50 i altres posteriors. Al recentment restaurat Enginy del sucre una nombrosa presència de maniquins lluïen les diverses indumentàries de les filades mores i cristianes. Una evocadora substitució estàtica de les espectaculars, però absents, Entrades de juliol. Allí es podia apreciar de prop la fantasia i bellesa dels vestits d'home i de dona amb què els festers i festeres desfilen amb el ritme peculiar que marquen les bandes de música.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

L'esforç dut a terme per aportar, recollir, escanejar i presentar «records» des de feia un segle no podia acabar en les sales i els dies convocats i desaparéixer després. Per això, buscant que una vegada clausurada continuara el seu objectiu de mantindre els records de cent anys de Festa, es va publicar un catàleg que incloïa, a més de les fotos de tots els elements exhibits, les salutacions protocol·làries de les autoritats, la presentació del president de la Federació, Óscar Prieto Ramos i una guia de l'exposició, on el seu comissari feia una invitació perquè això fora la llavor d'un futur projecte museístic de les Festes de Moros i Cristians d'Oliva.

Completaven el catàleg un rigorós article sobre els cartells i portades de llibres de Vicent Llorca Esteve, professor de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant. Un article de Francisco Mestre Pons, llicenciat en Geografia-Història, glossava els versos de Lope de Vega, mentre que un altre del musicòleg Ferran Escrivà parlava sobre la música festera a Oliva. Carmen Villora Lorente escrivia sobre les etapes i cronologia d'aquestes festes. El conjunt d'articles es van publicar en valencià i en castellà. La maquetació i el disseny gràfic i de la portada de Vicent Llorca, Diego Mestre i Helena Mañó. Tot sota la coordinació de Diego Mestre Fernández. L'Exposició fou inaugurada el dia 30 d'abril al Polivalent perquè la meteorologia preveia mal oratge, amb l'assistència d'autoritats locals, junta de govern de la federació, representants de les filades i col·laboradors. Durant els dies que va estar oberta va rebre un total de 2.745 visitants. El comissari de l'exposició i la Federació de Moros i Cristians d'Oliva, en fer memòria d'aquell grandiós esdeveniment, volen tornar a mostrar el seu agraïment a les persones que la van visitar i recórrer i a totes aquelles altres que la van fer possible, des de les autoritats municipals als col·laboradors en el muntatge o amb les aportacions dels materials que es van exposar. Ara, cal recuperar més records i viure'ls intensament.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Crònica d'un dia esperat. L'Anunciador tornà a estar amb nosaltres Durant el passat exercici, s'encetà el primer any d'un total de cinc (2021-2025) entre els quals la Federació de Moros i Cristians d'Oliva (FMiCO), aprofitant el període entre aniversaris, s'ha fixat l'objectiu de recuperar, protegir, i reflexionar sobre el passat, present, i futur de la Festa al nostre poble. La primera de les activitats tenia la intenció de conéixer el sentiment i la identificació sociològica del col·lectiu fester oliver, i es va emplaçar a la participació directa dels festers amb l'enquesta festera, de la qual es va presentar un primer avanç de resultats durant les festes (no realitzades) de 2021. Però els qui havíem cregut en l'aniversari a celebrar l'any 2021 sempre hem pensat que calia una posada en escena que fera memòria d'aquells anys primigenis de la segona dècada del segle passat. Calia que el primer Centenari de la Festa de Moros i Cristians a Oliva arribara als carrers originaris de la celebració.

Arran de la troballa d'unes fotos antigues que va fer l'equip de l'Arxiu Municipal d'Oliva, podíem aventurar [...] com fou aquell seguici de l'Anunciador.

Arran de la troballa d'unes fotos antigues que va fer l'equip de l'Arxiu Municipal d'Oliva, podíem aventurar, perquè ens ho mostraven amb bona qualitat visual, com fou aquell seguici de l'Anunciador. A les imatges apareix la inscripció feta a mà, suposadament del fotògraf que les va enregistrar, de la data clau de la primera etapa, el 2 de maig de 1921. Amb el material, complementat amb altres troballes, i també amb l'impressionant vídeo a color de les festes de 1955, que ens mostra com era la festa a la segona etapa (1950-1957), la Festa es va aventurar a realitzar, amb èxit, la grandiosa exposició centenària «Un Segle de Records». En el marc de l'exposició s'hi van realitzar tres programes especials a la TV Comarcal sobre les dues primeres etapes, amb entrevistes a protagonistes i estudiosos d'aquells anys (1921-1957). Queda pendent un programa especial sobre els inicis de l'actual etapa, que comença el 19751976. Malauradament, les condicions sanitàries impedien no només no fer l'acte de l'efemèride sinó que també va impedir la realització de les Festes de 2021. Com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic, tenim el compromís de realitzar alguns actes. És per això que passat l'estiu i amb una millora de les condicions pandèmiques la junta de govern de la FMiCO va decidir fixar l'acte el dissabte 13 de novembre. La intensitat dels dies previs es feia notar als nervis però també amb la cansera, més emocional que física, com sovint comporten aquest tipus d'actes. Però semblava que per a l'ocasió hi havia factors i sensacions que mai havíem viscut. Per una banda, la pressió i expectació creada per ser la primera celebració amb participació popular, i al carrer, després del moment disruptor que ha suposat la pandèmia mundial que, en els moments més complicats va arribar a qüestionar el futur de festes com la nostra; calia doncs arribar a la gent per animar-la a participar, però també ser cautelosos perquè l'esdeveniment no provocara nous

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Pep Fenollar

brots o focus d'infecció. Per altra banda, l'acte dels cent anys havia de ser elegant i sobri, però emotiu i participatiu a la vegada. Cert és que ens va faltar temps per acomboiar gent i recursos per completar elements, com ara la tartana de mariners, les aques amb llauradors i llauradores, els heralds de cavallers amb estendards que obrien la comitiva amb la creu de Sant Jordi, els carruatges que duien els Governadors i la seua cort. Però sí que vam poder organitzar i realitzar una desfilada històrica que recollia personatges, vestimentes i elements de les tres etapes festeres. El major protagonisme havia de ser per a un dels personatges fundacionals de la Festa, i no dubtàrem que calia reprendre la figura de l'Angelet Anunciador. Personatge infantil recuperat el 2011 arran de la troballa, gràcies a enregistraments de persones majors, dels seus versos originals, que anunciaven aquella primigènia celebració de 1921; i per a l'ocasió, com el 2011, es va decidir reutilitzar la vestimenta del Guerrer de Centelles, per vincular el personatge infantil a la història local.

l'herald i la mora de la 2a etapa, els Contrabandistes, les vestimentes dels extints Caníbals, tant el de la seua fundació el 1954, com el de la represa el 1976. Com no podia ser d'altra manera, Tuaregs i Pirates van aportar les seues vestimentes fundacionals de la 2a etapa. No vam poder disposar de la vestimenta dels antics portadors del Crist, amb la creu de Sant Jordi al pit, a causa del seu estat delicat, ni tampoc de les filades desaparegudes de l'actual etapa com ara Creuats, Bandolers i Bucaners. Sí que va poder participar una persona amb la vestimenta de l'última filà desapareguda, Corsaris.

El seguici es va conformar amb les vestimentes d'anteriors etapes i vestimentes de filades actualment en actiu. Algunes de les primeres havien estat confeccionades expressament per a l'exposició, i d'altres han estat aportades per festers i exfesters col·laboradors. Destaquem les indumentàries recuperades del Governador i la Governadora de la primera etapa,

A continuació evolucionaven les vestimentes de les filades desaparegudes de Caníbals, i Corsaris. Seguidament, l'Herald de la segona etapa obria la part històrica de la comitiva, conformada pels figurants de la 2a etapa festera, amb Tuaregs, Pirates, Caníbals, i Contrabandistes. La Colla Sarabanda donava la nota musical interpretant les marxes Rabdells, Xavier el Coixo, Als amics, Creu Daurà, i Penyalba.

Així doncs obria el seguici l'abanderat de la FMiCO a cavall, a qui li seguia les persones que ostenten la Presidència de les actuals filades, en fileres i organitzades per ordre d'aparició històrica en la Festa, d'esquerra a dreta, començant per Tuareg, Pirates, Marràqueix, Mudèjars, Mosqueters, Moriscos, Jaume I, Masers, Almoràvits, Taifes, i finalitzant amb Contrabandistes.

A l'últim bloc, la jovenalla prenia el protagonisme; les abanderades i abanderats de les actuals filades, organitzats per parelles de capitania, precedien l'autèntic protagonista de la jornada, l'Anunciador, a lloms d'un cavall tirat per un figurant vestit a la turca. El personatge infantil anava resguardat pel Governador i la Governadora, que acompanyaven el rector de Sant Roc. Tancaven el seguici els membres de la Junta de Govern de la FMiCO, als quals se li van unir la corporació municipal en arribar a l'ajuntament. Per tancar la cavalcada històrica, un gran nombre de festers i olivers acompanyaven el seguici vestits amb diferents indumentàries de l'època dels anys 20. Cal remarcar la participació de les dues capitanes, l'ambaixadora cristiana i l'ambaixador moro, vestits de manera ben elegant. Amb ells el comboi estava assegurat! L'itinerari va recórrer els barris antics del poble, Raval i Vila foren els espectadors privilegiats de la desfilada. Tot començava a les 12 h quan, després de repicar les campanes de Sant Roc i del tret d'avís, l'Anunciador pronunciava la primera de les proclames a l'auditori de la plaça major del Raval. Poc després, a la plaça de l'església de Sta. Maria la segona proclama feia l'anunci a la Vila,

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

parant breument al mig del carrer de Tamarit per recrear una de les més conegudes fotografies del seguici de 1921. En arribar a l'ajuntament, l'Anunciador dirigia a la corporació municipal la tercera proclama, i Joan Segura i Peiró, besnet de Juan Morell Salabert —anunciador de l'any 1921— ja recitava amb plena seguretat i estultícia, i

Una vegada finalitzat l'acte, totes les persones que van participar i algunes de les visitants, van poder fer tast d'un gran putxero valencià a la zona de Sant Vicent, on recordem que, segons les imatges històriques, va finalitzar el seguici de 1921. I després allò que tant ansiàvem es feia realitat, podíem escoltar la música festera en directe, i fer algunes evolucions d'esquadra. No podem acabar sense agrair la participació i col·laboració de Javier Català, actual rector de la parròquia de sant Roc, de les persones que ostenten la presidència, les que són abanderades o van participar com a figurants de vestimentes històriques. I per descomptat les persones que van ajudar a emmarcar l'ambient dels anys 20 vestint a l'estil de l'època. L'acte evidentment no hauria sigut possible sense la decidida aposta de la Junta de Govern de la FMiCO i la col·laboració de la Regidoria de Festes i la resta de l'ajuntament.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

rebia la senyera d'Oliva de mans de l'alcaldessa. El recorregut continuava pel carrer Major, enfilant cap a la Bassa i les Moreres, per parar a la Casa Alonso i fer la 4a de les proclames al peu del portalet de la Verge. Va continuar per Les Tendes i Sant Vicent fins al carrer de l'Aurora per pujar a buscar la placeta Ganguis, on es donava el tret final del seguici després de la 5a proclama fent entrada en la Fira Artesanal d'empreses de festes de Moros i Cristians.

Parlem d'Oliva i pensem en festa Mapi Barreres

Presidenta de GASTROLIVA El nostre poble és festa i només escoltar el soroll que l'acompanya, comencen a fluir sensacions d'alegria i il·lusió per les nostres venes, perquè som gent que emprem la festa per a comunicar-nos, transmetre tradicions i històries, compartir hores de sol i lluna, i sobretot, grans somriures per la felicitat que ens proporciona. Si hi ha dues coses que tenen en comú totes les festes són la música i el menjar. Els festejos populars són la millor ocasió per a recordar sons i sabors de sempre. La gastronomia tradicional acosta a diverses generacions i es converteix en el centre de la majoria de les festes que se celebren. Estem units per la festa, traduïda en música, color, foc, cercaviles, desfilades, comparses, coets, trabucs, i com no, bon menjar, sempre protagonista de les taules que recullen el goig i la joia de la nostra gent. La nostra gastronomia està present en totes les nostres festes i celebracions; les incomparables, saboroses i tan guanyadores paelles en totes les seues varietats, que sols nosaltres sabem cuinar; els famosos putxeros de dijous que reviven l'ànima, i que podem trobar als nostres bars i restaurants, i de forma molt significativa el dijous de Moros i Cristians, atraient a tothom a fer de la nit del tercer dijous de juliol «la gran nit de festa»; les torrades de carn que encisen i omplin l'ambient de fum amb l'olor de xulles, embotit i figatells, i sense que falten a la taula les nostres tradicionals cacaues, tramussos i una bona gerra de cervesa; qualsevol festa és una bona excusa per ajuntar-nos i passar una bona estona menjant i bevent. En aquests dies tan esperats per al poble, la gran festa de Moros i Cristians, desitgem tots gaudir de bon menjar i màgica música, per tal de seguir sumant moments inoblidables amb totes aquelles persones que estimem, assegudes als triadors de les cabiles i compartint la nostra cultura gastronòmica.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

I com que la gastronomia és part central i fonamental de la nostra societat, és a través de la mateixa que es poden conéixer moltes coses sobre les gents que conformen el nostre territori, produint un impacte en l'atractiu dels nostres Moros i Cristians i un reclam com a destinació d'una de les seues festes més arrelades, amb la commemoració històrica de les batalles que es van produir durant la Reconquesta. Com a hostalera, des del meu gremi i l'associació de Gastroliva, us done gran suport i ànim, i procurarem estar al vostre costat amb igual esperit fester, i desitgem que un any més, tinguem unes festes espectaculars, divertides i molt entranyables! Visca Oliva, la nostra terra! Visca la nostra gastronomia! Visquen les festes de Moros i Cristians!

Tancat per moros i cristians Evarist Miralles

Dirigix el seu Restaurant, el Nou Cavall Verd, situat en la preciosa Vall de Laguar; però sobretot és cuiner de la filà pegolina Al-Hagamba-Muza, coneguda popularment per La Gamba.

S'anuncia en un cartell que posem a les portes del restaurant quan s'aproximen les festes de moros i cristians; una cosa il·lògica als ulls dels clients habituals que arriben fins al Nou Cavall Verd, a la Vall de Laguar.

Per a l'equip del restaurant, és un compromís amb la Festa, amb la cabila i tota la gent que conviu durant aquests dies; és una setmana d'una gran càrrega de treball, i d'un profund respecte i orgull per assaciar els estómacs, retrobar-se amb amics, bé siguen festers o músics... perquè tots junts som una gran família. I sí, per uns dies canvien el jazz per la música de la Festa, per les marxes mores i cristianes, i algun que altre pasdoble. En el nostre quefer diari fem diverses tasques a l'espera del client; bé arreglem la sala, bé comprem als mercats, bé estem entre fogons preparant-nos per a rebre comensals. Tot canvia en arribar a la cabila. Allí són els comensals, els festers els qui ens esperen; això sí, amb els braços oberts, com la gran família que som; perquè s'han creat llaços i vincles molts forts; i allí la nostra missió, i també la intenció, és cuidar de la casa d'aquests amics, d'aquesta família festera i musical; i no és estrany que en determinades circumstàncies obliguem algú a menjar, que la festa a més d'esforç econòmic per al fester és esforç físic i els guerrers han de reposar forces. I alguna vegada també hem hagut de tindre cura d'algun guerrer, massa guerrer. Per a l'equip, treballar en un espai que no és el teu, sempre és un repte i t'obliga a treballar amb menys per a oferir mes; és un lloc on conviuen diferents edats —vaja com a casa amb la família— diferents gustos... però amb les coses de menjar, tots ens posen d'acord. Quan parlem de menjar, ens posem seriosos. Es cuina a la cabila, in situ, i no perdonem cap franja de menjars: s'esmorza després de la Diana, ens prenem el vermut a la barra, es dina, es berena, es sopa i de vegades —no direm que no— algun ressopó caurà.

Putxeros, paelles, fideuades, picaetes de sang amb enceba, navaixes, alguna pilota de putxero, allipebre, ous de sépia, nombrosos plats que assacien les tradicions; al celler, quasi sempre vi del nostre territori, licors ancestrals i reconfortants, que formen part indissoluble de la festa. Reflexionar respecte al servei de restauració en la cabila és un paper fonamental; cal ajuntar els membres de la filà, la nostra experiència, i crear un tot únic on han de confluir les tres potes essencials de la festa que s'han de retroalimentar: festers, músics i cabilers (entenent per cabilers els cuiners i cambrers). És a dir, hem d'ajuntar gent que celebra amb gent que ens fa celebrar, i arribar a compenetrar les marxes amb el moment d'abocar l'arròs al caldo del putxero, de formar esquadra amb l'arribada de les picades calentes. Cal restaurar cossos esgotats després de nits llargues; i nosaltres hem de donar el que el nostre client necessita a cada moment perquè tot fluïsca; parle de client perquè la línia que ens separa és molt fina: nosaltres ajudem a celebrar la Festa i alhora en som part, al costat de la banda de música, perquè en la nostra forma d'entendre la festa, gastronomia i música són parts imprescindibles, i si són de qualitat, ens fa fusionar-nos amb els components de la filà que són els vertaders guardians d'aquesta festa. Per totes aquestes coses que es poden contar, i algunes que no podem contar... diem: Tancat per moros i cristians!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

I és que hi ha tantes coses que s'expressen amb les poques paraules del cartell anunciador…

L'olor del putxero i el color de la Festa Salvador Mañó Al nostre poble, com molts d'altres, tendim a copiar o imitar l'arrel de la Festa, en el cas de la història del putxero a Oliva, té com a referència la mare de la Festa, Alcoi. La similitud de la nit de l'olla ha derivat a la nostra nit del putxero, l'olleta alcoiana (dia dels músics) és un guisat de fesols blancs de Villena, cor, pulmó, cansalada i carn magra de porc, botifarreta de ceba, penques, oli i sal. Com veieu res a veure amb el putxero que tots coneixem. El que sí que tenim en comú és l'inici de la festa el dijous dels quatre dies de Moros i Cristians que celebrem al mig del mes de juliol, per cert una època no massa propícia per la degustació d'aquest plat tan tradicional de l'hivern. Al programa de Fira i Festes de 1978, s'anomena per primera volta la nit del dijous com LA GRAN NIT DEL PUTXERO, ja en aquests anys hi havien algunes filades que feien putxero per a sopar, avui en dia ja som totes les que ho fem. El que sí que ha tingut una continuïtat des de la seua creació l'any 1980 és el Concurs de Putxeros del Mig Any Fester. No cal dir que hem patit una evident interrupció en aquestos dos últims anys de pandèmia. L'arrelament de l'acte és tan gran que fins i tot la nevada del 1983 no va poder deixar-nos sense putxeros. En aquell temps, l'emplaçament per la realització dels putxeros era el passeig de Gregori Maians (tram final d'aleshores, des de l'avinguda de Loygorri fins a l'encreuament amb el carrer de les Monges Clarisses). Després de la tradicional despertà, que en aquell temps es feia amb coets i banda de música, ens vam concentrar al passeig que encara estava ple de neu que havia caigut el dia anterior, i que feia quasi impossible desenvolupar l'acte. La Junta Central va proposar a les filades buscar-se un espai on cuinar el putxero i a l'hora concertada es faria la presentació al Bar Pepe. En concret la meua filada es va refugiar al magatzem de Macario (hui el gimnàs Vive Oliva, i anteriorment concessionari de Ford). Una altra anècdota d'aquell dia va ser un malentés de la Filada Pirates, que va entendre que se suspenia l'edició i no hi van participar.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Al passeig, i dins de les jardineres, encara quedava una considerable quantitat de neu, la cassalla no estava tan de moda com avui i la beguda del moment era el Ricard (un aperitiu amb gust d'anís i regalèssia, creat pel nadiu de Marsella Paul Ricard el 1932), que a més a més sempre patrocinava l'esdeveniment del Mig Any. La gent es preparava el Ricard amb un grapat de neu a compte del gel. Sempre hi havia alguns detalls que repartia la marca, unes hostesses ens obsequiaven amb barrets, viseres i altres reclams publicitaris. El ben cert és que siga al Mig Any o al dijous de juliol, la Festa és participativa i captiva qualsevol tipus de persona, ja siguen d'Oliva o forasteres, en una bogeria plena de companyonia, complicitat, i germanor. L'olor inconfusible del putxero valencià, marca l'inici de la música, de la pólvora, del burret, de posar a punt la vestimenta per al dia gran de les desfilades, del desembarcament i la reconquesta, per a les cercaviles de les visites als companys d'altres filades. Igual que al putxero, que la varietat de condiments i el foc lent són indispensables per tal d'arribar a un excel·lent plat clàssic, la Festa té una varietat d'elements que fan que siga especial, diversa, popular, i tots i totes som els ingredients que conformen aquesta varietat. També el color d'un putxero té molt a veure amb la varietat d'ingredients que el componen, una obra culinària que sense algun d'ells no seria el mateix. A la nostra Festa les filades tenim uns colors distintius, però tots junts formem el plat que hem estat cuinant a poc a poc i amb molta cura per tal d'arribar on som a hores d'ara. Com de tristos resulten un grapat de cigrons dins d'una olla, o unes solitàries penques sense cap acompanyament; tampoc un pintor pot pintar amb un únic color. La nostra força és la unió, la varietat de colors i la barreja d'ingredients. Així quan celebrem tots junts, continuem fent bullir el perol donant-li varietat al llenç pàl·lid del no-res. Sense aquest sentit d'unitat, de Festa, de Fester... no arribarem al més important, a fer un bon putxero, una bona Festa.

Xavier Benavent

Coordinador de Tasta'l d'ací - www.tastaldaci.com ©Il·lustracions: Miguel Monkc

L'estiu passat, quasi tocant l'agost, passàvem una jornada calorosa fent faenes a l'hort. Birbant per ací, collint unes quantes tomates per allà. La natura ens ensenya cada any coses noves i en l'hort sempre hi ha una excusa, ni que siga meteorològica, perquè les coses vagen d'una manera o d'una altra cada temporada. Faenejant, en un racó que teníem descurat, vaig trobar una mata de melonar que m'havia passat desapercebuda de la primavera ençà. Allà el maig anterior havíem sembrat unes llavors de meló d'Alger que ens havien donat en el Banc de Llavors de la Generalitat Valenciana, un projecte que tracta de reproduir i recuperar llavors de varietats tradicionals agràries valencianes, i, tòtils de nosaltres, no havíem guipat que els pàmpols del melonar s'estenien arrossegadissos arran de terra entre aquelles botges de brossa.

Tots amb la nostra tallada i amb una gran set, pegàrem mos redó a aquell fruit dels déus, un regal estival, que ens feu revindre a la infantesa pel gust, l'aroma i color, i també per les regalleres del mateix suc que teníem barram avall. Tant feia tacar-se, anàvem suats i plens de terra, però aquell plaer de pegar mos sense mirar prim a eixa llepolia refrescant era la recompensa d'un treball sota el sol que ens feia tornar al més profund de la terra i de la nostra memòria del gust. Eixa memòria gustativa, que ens retrotrau a l'essència de les nostres comarques, de la nostra infantesa i de les nostres arrels és la que a través de recerca i participació activa prova de compilar el projecte Tasta'l d'ací <www.tastaldaci.com>. Una memòria gustativa valenciana que també recuperem de texts antics i esdeveniments passats que ens han deixat una marca com a poble i com a una cultura única en el món. En eixa línia, enguany hem llançat el projecte Vinça <www.tastaldaci.com/vinca> en col·laboració amb la dissenyadora África Leiva i l'il·lustrador Miguel Monkc,

Astorat, comence a separar el gra de la palla per a poder veure la magnitud de la planta i, quina és la meua sorpresa, de veure que entre les fulles estriades trobem un meló d'Alger ben gros i uns altres quants que venien en camí. Ho faig saber als companys i, eufòrics, algú agafa la bici i sense dir res, en una correguda, porta una bossa de glaçons que abocà en un cabàs que a l'hora ompligué amb l'aigua de la séquia. Tots vérem llavors que la calor sufocant d'eixe dia tindria una recompensa... Mentre acabàvem i arreplegàvem la ferramenta, l'aigua ja gèlida i els glaçons quasi desfets, havien refrescat el meló de sang de bou (així es diu la varietat antiga valenciana), d'una verdor ben fosca, quasi negra, i amb unes estries com costelles subtils del peçó avall. Amb un ganivet mig rovellat, però ben net, algú de la colla s'atreví a encetar-lo tallant una corfa gruixuda i ferma que va cruixir entre el so de la basca d'aquells darrers dies de juliol. El suc rogenc del meló corregué per la cadira, on estava assentat, i amb l'espenta de l'altra mà, finalment s'obrigué la síndria, com un altre sol d'estiu, vermellós

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Fem reviure la memòria gustativa valenciana!

com la sang, i amb unes llavors negres i grosses repartides a l'interior.

un raconet amb dotze històries valencianes que tenen un lligam gastronòmic amb el nostre país: festes, varietats locals, referències històriques i gastronòmiques que encara podem ensumar... Dotze històries mengívoles amb uns texts recuperats d'uns prestatges sovint massa oblidats que parlem de com érem i, per tant, de com som els valencians. Al llarg de cada mes, tresquem entre diferents referències gastronòmiques que volen ser la llavor que puga recuperar tot un patrimoni gustatiu valencià massa sovint arraconat i de vegades en perill d'extinció. Vinça és això, un tipus de llavor, menuda i imperceptible, però que volem fer germinar i fructificar per a poder conservar-la. Vinça arranca el gener amb la tradició nadalenca de la casca de Reis. Una tradició ben viva a la Safor, però que s'estén al llarg i ample del País Valencià. Un text de Constantí Llombart (1872) ens passeja per una cavalcada de Reis ben sarcàstica a la ciutat de València on apareix l'emblemàtic dolç de Nadal. Segueix el mes de febrer amb un text hipercalòric de Carles Ros (1730) que ens ensenya la part més carnívora de Carnestoltes i l'audàcia d'uns llauradors per a consumir una carn que a males penes veien durant l'any. Març ens arriba de la mà de Martí Gadea (1906) que ens parla de les herbes mengívoles o, com ell anomena, l'ensalada de caputxins. Un recorregut interessant per les brosses que d'uns quants anys ençà hem deixat perdre per bosses d'ensalada plastificades.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

L'abril, sanguinolent, parla a través d'un text de Cavanilles (1797) de les desaparegudes almadraves i la pesca de la tonyina a la costa valenciana. Una batalla entre l'home i l'animal, que més enllà de semblar cruenta, ens fa qüestionar quin tipus de pesca és la més sostenible per a la nostra mar (i la nostra salut). Maig, per contra, torna a la dolçor entre fraules i patinets amb un text d'Almela i Vives (1950). Una història increïble que en altres latituds haguera produït films i sèries de Netflix. Maduixes, fraules o mariotxes, entre d'altres noms llépols de la mateixa fruita, que han tingut una presència molt important en l'agricultura valenciana. El mes de juny ens ve refrescant amb una aigua de civada servida per Guardiola Ortiz (1959) que ressegueix les fogueres de Sant Joan i els crits dels venedors d'un refresc que va ser emblemàtic no fa massa temps. Arribat de ple l'estiu, el mes de juliol ens porta un còctel valencià per a despertar l'enginy i l'esperit: el rocafull. Una misteriosa beguda valenciana, anomenada per Vidal i Alcover (1978), justament, en un text que parla de la festa de moros i cristians de Sóller (Mallorca). L'agost arriba amb Sant Roca a la Plana de Castelló i les festes vora mar en el Grau. Allà els codonys torrats són els protagonistes d'un text de Francesc Cantó (1914) que ens fa obrir l'apetit i les ganes de festa. I qui anava a dir que el protagonista del mes de setembre fora un plat de pasta? I això és valencià? Novament Guardiola Ortiz ens parla d'un plat del sud valencià que ens deixa bocabadats: els tallaïns. Arriba l'octubre i la frescoreta amb un text entranyable de la revista satírica La Sombra (1924) on ens presenta la típica moniatera passejant-se pels carrers del Cap i Casal per a passar a parlar, al novembre, d'una joia medieval com és el safrà i el seu conreu en múltiples comarques valencianes. Un text de La Vanguardia (1935) ens recorda com era de famós i costós el conreu de la flor del safrà al nostre país. Acabem l'any amb l'or líquid que beneeix la nostra cuina i el nostre cos: l'oli d'oliva. Resseguim el Cançoner de la comarca del Comtat (1927) amb els germans Sansalvador, per a redescobrir una festa d'orígens antiquíssims: La Sucà. Pensem que amb aquest breu aperitiu del que és Tasta'l d'ací, us heu pogut fer una idea de la grandesa de la nostra cultura gastronòmica i la memòria gustativa valenciana. Per això us convidem a acompanyar-nos en aquest viatge. Escriviu-nos i participeu al nostre web amb les vostres històries, apunts i suggeriments. Entre tots, guardarem aquest immens patrimoni i el farem reviure.

Paco Alonso @pacoalonso

També conegut com «Paco a la naranja» Periodista de TVE i agitador gastronòmic, pare de quatre fills, dos biològics, Francesc i Raimon, i dos virtuals, Wikipaella i #LaCulturaDelAlmuerzo. Autor de nombrosos documentals per a televisió, programes de ràdio (CADENA SER - «De lo bueno, lo mejor» llibres i articles sobre cuina valenciana. Col.laborador de La Vanguardia des de 2016.

La cocció dels aliments utilitzant aigua és, amb tota seguretat, l'avanç higiènic més important de la humanitat. Amb l'ús de l'aigua es van millorar notablement les condicions sanitàries facilitant així la nutrició a xiquets i ancians, i contribuint al descens de la mortalitat. També vam descobrir que els aliments tenien millor sabor cuits que crus, i les olles es van convertir en els guisats més comuns, en el menjar diari, ja fora preparada amb hortalisses i/o algun tros de carn, vianda o embotit quan hi havia la possibilitat. Olles, bullits, olles hi ha per a tots els gustos i religions. Espanya més que un estat autonòmic és un país pluri-putxeril. En la meua modesta opinió les nostres olles defineixen molt millor l'àmbit cultural de cada regió que la pròpia llengua. I si alguna cosa tenen totes en comú des de la reconquesta, és la carn de porc. Quina paradoxa! Ací es van equivocar tant els d'Osborne com el jutge que va dictar sentència sobre la silueta del bou. El porc sí que planteja un vincle entre tots els espanyols, mentre que el bou ens divideix i encabrona. El refranyer popular patri és savi: «Del cerdo hasta sus andares» és a dir «Del porc, tot s'aprofita». O en clara al·lusió a l'envestida d'un brau - «Más cornás da la vida...» Visca el porc! Després d'alegatio, degustatio. Madrid, la capital d'Espanya, té el seu popular cocidito amb tres bolcades, primer la sopa amb fideus, després els cigrons en una font amb verdures, i el tercer amb les carns, cecines, cansalada i ossos. Galícia el seu, el més conegut és el de Lalín amb la potència del braó de porc, l'aroma de l'unto, verdures tan singulars com les cols verdes o grelos, potents xoriços i les millors creïlles del món, que són de la Limia (cachelos). Rotunds també són el cocido Lebaniego a

Cantàbria els components essencials del qual són els cigrons de Potes, «compango del mataciu del chon» cenina de vedella, farcit de molles, ou i carn, i el cocido Maragato a Lleó, que consta bàsicament dels elements del camp, sopa, col verda, cigrons i set carns, però amb la característica de servir-se a l'inrevés, primer les carns del bullit, després les verdures, per a acabar amb la sopa. Plats únics capaços d'assaciar a un home després d'una dura jornada de treball de sol a sol. La gent de l'altiplà sol acompanyar la bolcada dels llegums amb adobaments especiats per a eliminar els gasos. Recorde el truc d'un company de Toledo. Es vanava de no tindre flatulències després de prendre un bon plat de cigrons del putxero, gràcies al poder carminatiu d'un adob amb comí que preparava sa mare. Més mediterrani i no tan carregat tenim a Catalunya L'Escudella i Carn d'Olla amb un tribut al porc, compendi de botifarres negres, blanques i roges, al costat de l'aromàtica pilota, una massa de carn picada amb espècies, pebre, canyella, ou, pa ratllat i el comú denominador de molts altres putxeros com a cigrons, creïlla, col, carns i ossos. Sense ànim d'ofendre per omissió a altres regions direm que totes, sense excepció, tenen una olla amb identitat pròpia. Els valencians probablement som dels més privilegiats per la confluència de factors i productes que concorren en la nostra olla. I per què si tenim un plat tan notable no presumim de la seua excel·lència gastronòmica? Potser perquè l'ombra de la paella és tan allargada que solapa la grandesa de l'olla.

El putxero és una olla excelsa de diari però també per als dies de guardar, ben repleta d'embotits, carn de porc, corder, vedella, gallina, cansalada, pilotes. Verdures d'hivern generalment... creïlles, tros de col arrissada/col verda/cabdell, ceba, penca d'api, nap, xirivia i napicol, cigrons. Sense olla exprés requereix el seu temps, a la

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

El putxero global i particular d'Oliva

manera tradicional s'ha de tapar i coure el necessari, però no més. Després cal deixar reposar, però no refredar. L'Olla és el més clar exponent dels dies festius, en Nadal compleix una doble funció, ser el plat principal i al seu torn recompondre l'organisme dels excessos. Un caldo repara i al seu torn reconforta del fred hivernal. La nostra versió del putxero és el cresol on es fonen i confonen les cultures que han passat per aquesta terra, tot tamisat a través de la saviesa, afecte i bon fer de les mestresses de casa. Com altres putxeros se serveix per lliuraments, però la sopa inicial a diferència del madrileny que la presenta amb fideus o el català amb galets, ací es fa amb arròs. Després es trau la verdura, creïlles i llegums en una safata, i la carn en una altra com a acompanyament.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Des del punt de vista personal el més sorprenent de tots els putxeros que conec, és el que elaboren a Oliva, potser és per la seua riquesa, per com viuen els seus habitants el plat, o per la qualitat de productes que intervenen. En un parell d'ocasions he assistit al concurs que organitzen al febrer en la plaça del Mercat, una d'elles en qualitat de jurat. Des de les 8 del matí estan les olles bullint amb els millors ingredients possibles. L'apartat de la carn és important, sempre adquirida en el lloc de confiança del Mercat Municipal, però on honestament crec que dona el do de pit el Putxero d'Oliva és en les verdures. Fins i tot la pilota s'embolica amb delicadesa en una fulla de col. Naps, napicols, penques, creïlles, carlotes i cigrons. Un dels detalls que em va tornar boig en aqueix fred matí de febrer, va ser quan la comitiva del jurat, acompanyada pel llavors alcalde, David González, es va detindre en una de les filades participants, i ens van oferir un reconfortant caldo amb una xorraeta de cassalla. Deliciós totalment i els assegure que compleix la seua funció com cap altre elixir capaç d'equilibrar cos i esperit amb les contingències del gèlid ambient. L'ordre i netedat en la presentació dels putxeros també és digna d'esment.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

És una pena que hi haja tan pocs establiments hostalers que l'oferisquen en els seus menús i cartes. Potser perquè el putxero es considera un plat per a gaudir a casa. Mentre puguen fer-ho les nostres mares i àvies viurà, quan ja no estiguen, serà tan sols un record. Estic convençut que el putxero valencià té un major recorregut gastronòmic que altres putxeros perquè la mestressa de casa sempre ha procurat fer més quantitat de la que consumirà aqueix dia. Les restes del putxero, caldo, cigrons i algunes carns són la base del tradicional arròs al forn, també reserva caldo per a altres dies de les setmana, i amb les sobres pot elaborar croquetes, canelons... etc. Del putxero tot són bondats, economia domèstica i identitat cultural. Bon profit!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

La festa i la gastronomia Chelo Peiró Cristina, Manolo, Rosanna, Susana, el vostre somni truncat per aquella maleïda i inesperada pandèmia que va paralitzar el món, ja molt a prop de juliol del 2022, està a punt de renàixer i arribarà amb més força que mai. L'Oliva festera, els càrrecs i comparses, les modistes de les botigues de confecció o lloguer dels sumptuosos vestits, perruqueres i maquilladores, els músics de banda, els ballets, els pirotècnics, els proveïdors, carnisseries, verduleries i cellers, cambrers/es, cuiners i cuineres de les cabiles, les cafeteries, bars i restaurants, representats per Mapi Barreres, els firaires, la corporació municipal amb Yolanda Balaguer com a alcaldessa, la gent del poble… tornen a il·lusionar-se. Sí, en breu tornareu a baixar Loygorri i serà per a nosaltres un bellíssim espectacle. Abans arribarà de nou el «tio de la porra», per anunciar el final de les classes, el començament de l'estiu i una successió de festes, la del motor, la gastronòmica, la d'atraccions, mercadets ambulants i concerts… i la imminent gran festa de Moros i Cristians, amb la presentació de càrrecs al Parc de l'Estació, el festival de bandes al passeig, el pregó de Rosa Llopis i José Luís Chorro que endevine alegre i emotiu i que ens enaltirà els ànims, l'esperada nit del putxero, les cercaviles informals, la formalitat i l'esplendor de les entrades mores i cristianes de divendres i dissabte, amb la música estremidora que us acompanya, la revetlla, el desembarcament de matinada a la platja, la reconquesta i els focs artificials del diumenge com a fi de festa. I aquesta gran celebració, com la majoria de les festes populars a qualsevol lloc del món, està íntimament unida a la gastronomia, com en el nostre poble, on l'alegria, l'amistat, els retrobaments, la música i el putxero seran els protagonistes de l'esperada nit de dijous. Cada cabila tindrà la seua banda i propis cuiners i cuineres. Entre altres, vindrà de Tormos la meua admirada amiga Mariangeles Borja, juntament amb el seu equip, a cuinarlo per a més de 200 comensals a la cabila pirata, Iri el roig cuinarà per alguna altra comparsa… i dotzenes de persones expertes, sense alterar-se dels nervis per tan gran responsabilitat, seran les que repartiran sabor i felicitat sobre les taules.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

El seu aroma anunciarà l'inici de la celebració esperada. Fet a foc lent durant hores en enormes cassoles amb compartiments, amb farcellets de penques i pilotetes individuals primorosament elaborades i embolicades amb col, carns de vedella, porc, gallina i pollastre, les més variades verdures, napicol, carlota, xirivia, nap i creïlles i cigrons, que donarà l'excel·lència a un caldo al qual s'afegirà arròs i serà el moment per estar atents al rellotge, perquè 18-20 minuts seran suficients per a aconseguir el bon punt. L'arròs de putxero, un dels millors arrossos de la gastronomia valenciana i que més valore, i que és el primer «arrosset» que donem amb amor les mares després del biberó i les farinetes, que és plat de diumenge, de Nadal o de festa i que agrada a tot el món.

A Alcoi «la Nit de l'olla» se celebra amb l'olleta de músic, elaborada amb carns, embotits i verdures i les taretes que són tapes com la pericana, croquetes d'aladroc, bacallà i alls, peix arrebossat i embotits variats. A Xixona el plat tradicional és el llegum, que és un arròs amb fesols i caragols, la borreta, plat elaborat amb espinacs, creïlles, nyora i bacallà i la pericana amb pebreretes seques i capellà. A Cocentaina «la picaeta», mandonguilles de bacallà, coquetes de dacsa fregides, l'espencat de pebreres i albergínies amb bacallà. A la Vila Joiosa el pop a la vilera i el calder de peix. A Villena, per la seua proximitat a la Manxa, destaca la gachamiga, el gaspatxo amb allioli, el triguico, elaborat amb blat picat, carns i verdures (semblant al blat picat de Villalonga). La música i el menjar uneixen i diverteixen. Sense ells no hi ha festa. Jo que mai he sigut festera i tampoc soc «la alegría de la huerta» per a la festa, però admire a les persones que sí que ho són, les que organitzen i planifiquen, ballen, desfilen i transmeten la seua alegria. Recorde emocionar-me, des del meu llit, escoltant la música de la boníssima banda (l'ATMK band) de la cabila dels Pirates, molt a prop de ma casa i dient: «l'any que ve m'apunte a la Nit del puxtero, no me la puc perdre una altra vegada» Aquest any tot serà inoblidable! Us ho desitge!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

No conec cap altre poble on aquest siga el plat estrella de la festa de Moros i Cristians.

L'entrevista: Bar El Pelut L'entrevista, tot i no entrar enguany dins del tema gastronòmic, l'havíem de fer a algunes persones que se'n dediquen professionalment, i un dilluns plujós vam pujar al Bar Pelut per entrevistar als germans Jordá, que el regenten. En arribar vam pillar a José Luís acabant-se el plat de paella. Mentre començàvem a prendre café, va arribar Lorenzo. Vam començar l'entrevista que prompte es va convertir en una tertúlia, en la qual vam intervindre ben poc, i vam deixar que ells s'esplaiaren, i ho van fer tant que cada dos per tres se n'eixien del tema, i ells mateixos anaven corregint-se. És difícil trobar punts de desavinença entre els dos, perquè si un assevera, l'altre diu que pensa igual que el germà. José Luís i Lorenzo tenen un ideari clar: col·laborar amb la Festa, a la qual estan ben agraïts. Què és per a vosaltres la Festa de Moros i Cristians, i què significa? Lorenzo: Per a nosaltres són unes festes molt importants. Sempre heu vingut ací, al barri del Pinet, i s'ha convertit en tradició la pujada al Bar Pelut. José Luís: Per a mi és una festa molt arrelada d'Oliva. I la meua idea és que tota la gent que ix, els festers, fan molt de sacrifici i esforç. I per a mi qualsevol cosa que es faça a Oliva, sempre que puga col·laborar ho faré. I tot el que servisca per a realçar qualsevol esdeveniment que es faça a Oliva, ací estarem la família del Pelut; i no només en Moros i Cristians. Lorenzo: Cal mantindre les tradicions Com va començar això de vindre al Pelut? Va ser algun motiu especial, o té a vore la proximitat a la residència, que fa que moltes festes en la seua visita hagen de passar per ací? José Luís: Bé una casualitat; crec recordar que començàveu la despertà pel barri de sant Francesc, pujàveu a sant Roc. Alguns van començar a vindre, Moriscos; i un bon dia jo trobe a la gent que anava a la despertà i els dic que tots els qui anaven vestits de moros els convidava. A partir d'ahí s'ha continuat, però també hi ha hagut gent que ho ha interpretat com a certa publicitat per al Ber Pelut, alguns que han dit que no es pujava al Bar Pelut, etc. Però la nostra finalitat sempre ha sigut que si veniu i puc col·laborar, col·laboraré. Lorenzo: El nostre interés, com hem dit abans, és col·laborar, sempre que podem, amb les persones que s'esforcen per les festes del nostre poble. I què suposa la pujada al Bar Pelut? José Luís: Per a nosaltres és una alegria, però suposa molta feina. Ens trenca els esmorzars i els dinars. A més hem d'implicar tot l'equip. Lorenzo: S'ha de desmuntar taules, organitzar perquè càpiga la banda, tindre preparat alguna coseta... No és valorar només el cost econòmic, que significa poc, però també fem un gran esforç. Però ho fem a gust, perquè les visites dels festers ens alegren. José Luís: Ací heu pujat moltíssimes persones, i hem de cridar gent de l'equip que vinga a ajudar-nos, que entren abans; i quan eixiu hem de tornar a preparar per als esmorzars que vinguen, i és molta feina. Però la fem a gust. Lorenzo: No és només sacrifici nostre. És un sacrifici del nostre equip; i encara que té un cost econòmic, repetisc que ho fem molt a gust. José Luís: És un orgull per a nosaltres que pugeu al Bar Pelut. Lorenzo: A més això li dona valor al nucli antic, al barri, que per a nosaltres també és important. Estem involucrats en l'associació del Pinet, que jo soc el president. I és important també que la gent vinga al barri.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

José Luís: I sobretot per a Moros i Cristians, que part del Pinet no és massa antiga, però una part del Raval era on estaven els moros. Té una història, la plaça de Camatxo, que segurament seria el nom d'un moro... i la gent se n'ha d'adonar que els àrabs estaven a la part de fora de la muralla. Ací, al nostre barri. Lorenzo: I com he dit, és important atraure la festa cap al nucli antic. Per a nosaltres també és una tasca important. I col·laborem per això en altres festes, però les de Moros i Cristians són molt importants. Aleshores vosaltres, no busqueu la publicitat Lorenzo: No. Com t'ha comentat José Luís, la intenció és col·laborar amb la gent que fa un esforç per engrandir Oliva. Si ha sobrevingut que després vinga algun client, benvingut siga i agraït, però no és la intenció. José Luís: Però si jo estic pensant, quan pugeu ací, com donar més protagonisme a l'entorn, com involucrar la gent del barri.

I quina és la sensació en vore tot açò ple de festers, de moros i cristians, els músics que toquen i la gent que fa esquadres... Lorenzo: Ja estic aborronat de pensar-ho. És un orgull per a mi, per al meu germà i per a tot l'equip; si hi ha gent que ens diu que si no pugen al Pelut, com si no foren moros i cristians. José Luís: Estem molt orgullosos d'això. I a pesar de l'esforç i càrrega de treball, continuarem col·laborant. Com heu passat aquestos anys sense Festes de Moros i Cristians. Lorenzo: S'ha notat molt. I més si la gent t'ho diu; mira que no hi ha festes i no hem de pujar... veus la tristesa de la gent i a nosaltres també ens sap mal això. I durant el Mig Any, després del Pelut, us heu arrimat a la plaça del mercat a participar de la festa dels putxeros? Jose Luís: A mi m'encanta la festa, però la feina és la feina. Jo preferisc quedar-me. Lorenzo: Jo sí. He estat diversos anys de jurat del putxero. Molt agraït que ens criden, que ens tinguen en compte. Que se'n recorden de nosaltres. I en festes també ens conviden a vore les entrades. Estem molt agraïts amb els festers. Fa que ens sentim importants i orgullosos. Ho agraïm tot. José Luís: No és el que perseguim, i a mi no m'agrada anar; Lorenzo sí que va; de totes maneres, ho agraïm barbaritats que se'n recorden de nosaltres. I els dos junts no podem anar. Jo em quede a la feina, i ell que vaja. I ens han tingut en compte en moltes coses, i estem molt agraïts. Lorenzo: Estem molt contents, i sense ser de cap filà, sentim que som de totes. I estem molt agraïts, i que continue per molts anys la festa. Per acabar, alguna cosa que recordeu, alguna anècdota? José Luís: L'anècdota del trabuc. Afortunadament ara hi ha més control, i més responsabilitat; però una vegada un va entrar, es va deixar el trabuc, i en eixir no el trobava i pensava que l'havia perdut; però en realitat l'amic l'havia agarrat. I buscant-lo ens van posar a tots cul per amunt, i al remat el trabuc va aparéixer; i tot oblidat. Però vam passar uns moments que estàvem tots ben espantats. I en fi, la conversa s'ampliava per moments, fins i tot vam parlar d'altres festes, de futbol, de la vida al barri... però això són altres qüestions.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

I les altres festes José Luís: Totes. El Crist, el Rebollet, sant Francesc, les Falles, Setmana Santa que paren a tocar davant del Pelut... i sant Vicent.

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

07 CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

C A S S A L L E TA

I GAST

TA ES

Cassalleta a la barra R

I CRISTIA

I N S TA G R A M F E S T E R F E S TA I G A S T R O N O M I A

fester @gemaa_mb

@gemaa_mb No podem acomiadar-nos d'aquest últim dia sense aprofitar el que ens ha sobrat de l'esmorzar, un bon embotit acompanyat del seu burret. Sense oblidar-nos del complement especial, unes magnífiques sardinetes. #Mosqueter #embotit #Burret #Chamorro Afegeix un comentari... 24 de juliol de 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

@marccardona_

@marccardona_ No hi ha res més típic a la

nostra comparsa que esmorzar paella d’abadejo amb floricol i ou (que li dóna un toc especial), després del Desembarc. #Almoràvits #PaellaDAbadejoIFloricol #Esmorzar #Desembarc #PlatEspecial

Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

@nachopastorm

@nachopastorm Després d'un dura batalla on ens veiem derrotats els cristians, recuperem forces amb el comboi de fer paelles per esquadres. No hi ha res més tradicional que una bona paella valenciana, amb marxes cristianes, mores i com no pasdobles, tot interpretat per l’ATMK. #Dissabtedemoros #dissabtedepaelles #festaculturapatrimoni #FilàPirates Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

@ariadnamorell Lo atípic és típic a la filà mudéjars ous de estruç amb creïlles i romer per a esmorçar diumenge, per a despedir amb bon sabor les festes. #MiC #oliva #esmorçar #típic #mudèjars Afegeix un comentari... 24 de juliol de 2022

#festaigastronomia

@aracelisansm

@aracelisansm Cullera o bandera? Àlex Ardid, gran abanderat, millor tastador. #calderes #abanderat2022 #filàmoriscos Afegeix un comentari... 21 de juliol de 2022

@alexsalort

@alexsalort Durant aquestos dies solem tindre prou moviment, i mentre batallem per si Oliva és mora o cristiana, ahí està el nostre arròs al forn per a recuperar forces #RecuperacióActiva F E S TA I G A S T R O N O M I A

@ariadnamorell

Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

@mjose__2003

@mjose__2003 PAELLA DE PUTXERO: Després

de la nit del putxero, ve el divendres, dia gran per als cristians. Agafem forces fent una paella amb el caldo i els ingredients del putxero. #menjard'aprofitament #boníssim #recomanable #morosicristians #festes2022

Afegeix un comentari... 22 de juliol de 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

100

@aleecrierab

@aleecrierab Després d'una nit de festa, passacarrer

i putxero, a la nostra filà has de vindre. Perquè si hi ha algo que ens caracteritza, es la fideuà de les 6 del matí, la que et fa reviure. #FilàMarràqueix #FideuàRevitalitzadora #MiCO #OlivaMora

Afegeix un comentari... 21 de juliol de 2022

#instagramfester

@hectorrobles26

@hectorrobles26 Després del putxero, no hi ha plat

més característic a la Filà que la paella de conill. Quantitats d'anècdotes i moments viscuts al voltant d'aquest plat tant típic al nostre poble. #Almoràvits #Groguets #Anècdotes #MiC #Festa

Afegeix un comentari... 2 de juliol de 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

@gerardmiñana

@gerardmiñana Acabada la desfilada del bàndol moro,

la set de sang aflora. Per això, és típic el sopar de sang amb ceba, on traem les navalles perquè ningú ens furte la nostra part!! #Contrabandistes

Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

@aliamor87

@aliamor87 Una paella com a excusa per a, junt als

capitans i ambaixadors de cada any, fer boca abans de festes. #festapremoros #maig #càrrecsfesters #xefmeliano #filàmoriscos

Afegeix un comentari... 21 de maig de 2022

@raqeeel3

101

@aitana_gosp

11 @raqeeel3 La fideuà que no falte abans de desfilar, per agafar forces i que tot isca rodat. Com podeu observar, ací tenim als millors catadors, els quals afirmen que està espectacular! #Mosqueters #Fideuà #Dinaret #Fran&Pizarro

Afegeix un comentari...

@portamartideveses Després de la derrota en l'arena

i de l'entrada mora, al Cubil Pirata, ens vestim de gala per gaudir una magnifica vetllada de dissabte. L’ATMK i un confit d'ànec especial, són els encarregats d’amenitzar als components i convidats que s’acosten a gaudir de la festa amb la Filà Pirates. #dissabtetaut #dissabted’anec #dissabtedegalaalspirates #festaculturapatrimoni #FilàPirates

Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

alçar-nos o bé els que no hem pegat ull en tota la nit, acudim a la cabila per preparar-nos l'esmorzar i agafar els dies amb força. #FilàMarràqueix #Esmorçar #BàndolMoro #MorosicristiansOliva

Afegeix un comentari...

22 de juliol de 2022

@portamartideveses

@aitana_gosp Cada matí tots els que aconseguim

24 de juliol de 2022

@aangeelss11

@aangeelss11 Matinada del dissabte abans del desembarc. Els Mudèjars tenen com a tradició el ressopó, paella de ceba i ous per poder aguantar tota la nit i agafar el dissabte amb ganes. #MorosICristians #Oliva #Ressopó #Tradicions #Mudéjars Afegeix un comentari... 23 de juliol de 2022

@cristianortiz

@cristianortiz Per molt que s'escriga sobre la festa mai podrà començar tant bé sense el clàssic esmorzar a la cabila. O penseu que en aquell temps no s'esmorzava? #AgarrantForces Afegeix un comentari... 16 de juliol de 2022

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

08 C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

PUTXERO

I GAST

TA ES

Putxero R

I CRISTIA

LES FILADES F E S TA I G A S T R O N O M I A

104

FILADA MASERS

Filada Masers 1991

President - Vicent Llorca Esteve Vicepresidenta - Chelo Rubio Llorca Secretari - Julio Llorca Esteve Tresoreres/Loteria - Cristina Ureña Codina i Esperanza Vives Carrió Primer Tro - Diego Sánchez Mateu Vocals - La filada

President

Vicent Llorca Esteve

Abanderada

Joana Martínez Roselló

Banda Oficial - Societat Instructiva Unió Musical Xeresa (SIUM)

62 membres

Un sopar A la nostra filada, com a totes, ens agrada el bon menjar i el bon beure. Amb la qualitat i varietat de la sort que ens dona el nostre terme, al cap i a la fi, tots els dies són una festa de la gola i el gust. Gaudim d'un menú tradicional d'allò més complet... Amanides, espencats, picades, saladures i salmorres, coques de dacsa, torrades, arrossos, mulladors, dolços i fruites... Si haguérem de triar algun plat en particular, no sabríem ben bé quin triar, però n'hi ha d'un que per a nosaltres és molt especial i típic des de ja fa uns anys. La nit del tercer dimecres de juliol tenim el singular costum, ja totes juntes i junts a la plaça, de menjar arròs amb ceba i abadejo. No s'estila massa sopar arròs a la nostra zona, però això també forma part de l'especialitat de la nit, és el plat que enceta les festes de debò i per això, a part d'estar boníssim, és per a nosaltres més o menys emblemàtic.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

105

A mesura que va acudint la gent a la plaça, ja comencem a plorar d'alegria de veure'ns, i sobretot de pelar cebes... El dia d'abans ja s'ha posat l'abadejo a remulla i s'ha comprat tot el que cal. En resum, alguns comencen a capolar el bacallà, altres a sofregir. Un poc de picadeta, unes cassalles i ja, a abocar l'arròs. Uns minuts bullint i a esclafir els ous per a cobrir la paella, sense passar-se'n! En un moment s'acaba de coure i al convit! És difícil decidir-se per un únic menjar, però després de tant de temps esperant les festes i retrobar-nos, és en aquest recapte quan comença a posar-se en marxa tot. Els afectes, els raonaments, els riures, la proximitat... és la vespra de la festa. Per tot això, enguany aquest és el nostre plat.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Bones Festes i Bon Profit!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

106

F I L A DA P I R AT E S

Filada Pirates 1976

Primera fundació 1949

Presidenta

Mónica Maurí Castelló

Presidenta - Mónica Maurí Castelló I Vicepresident i Reglament Paco Pérez Ledo Tresoreria - Lorena Ciscar Ramírez Primer Tro - Pablo Orquín Pons Secretaria - Ignacio Pastor Maurí Àrea Xiquets - Amalia Ramírez Sabater Comunicació - Juan Porta Martí de Veses Àrea d'Intendència/Cubiler Oscar Alcocer

Abanderada

Maria Pérez Fuster

Banda Oficial - Entitat Musical l'Atomika

140 membres

Gastronomia pirata Parlar de costums al voltant de la taula en la nostra festa, segons la realitat de la nostra filà, ens podria portar a parlar dels costums més antics, alguns ja perduts i altres que perduren. Probablement la paella gegant de Galbis dels anys 80, les primeres d'aquest tipus vistes al poble, que es donava un plat a tota aquella persona que s'arrimava, seria de les més cridaneres, o el manteniment de la tradició dels inicis de la refundació de la festa, del «dia de les Paelles»; aleshores la Filà Mudèjars organitzava un concurs de paelles interfilaes, i una vegada va deixar de realitzar-lo, nosaltres el vam continuar fent de manera interna, dissabte de festes, amb la participació de les diferents esquadres de la filà; això sí, sense jurat, ni guanyadors, ni premis... Per allò de l'anarquisme ben entés. O «L'esmorzar del fester» herència directa del que un dia va organitzar una colla de festers i després se'n va fer càrrec la federació; en perdre's, els Pirates hem continuat fent-lo ininterrompudament en diferents llocs i formats. Com sempre, dissabte abans de festes, convidant als càrrecs del bàndol Moro i Cristià i obrint l'acte a festers i amics de qualsevol filà. També de tradicions gormandes perdudes, que no saps molt bé com comencen, però sí com acaben, podríem recordar la tradició que compartíem amb la Filà Moriscos, quan coincidíem als anys de càrrec, de torrar sardines a la platja just en acabar el desembarc. Una delícia que en canviar la roda de capitanies no va tindre continuïtat; o

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

107

Estan també les tradicions més noves, relacionades estretament amb el nostre cubil, el destapa't de final de mes, on una esquadra cuina per a la resta de la filà, el vermut del mig any, el taller de preparació de la tradicional «casca de reis», o la xocolatada i mona dels forns d'Oliva per a vore la baixada del Calvari.

Però si alguna cosa és ara emblema de la filà és l'esmorzar del salat; i parlar d'un esmorzar en festes, en una colla que som excessivament noctàmbuls... és tot un miracle, que ha tingut una evolució gastronòmica i participativa, i que s'ha convertit possiblement en una de les millors virtuts de la filà i de la seua resiliència. L'any 2006, uns quants abelardos, amb el suport espiritual de Joanvi Romero, van començar amb la idea, a pesar de les reticències de la junta. Després de moltes elucubracions i moments de raonar, naix la idea de fer un esmorzar de xicotet format, on no hi haguera un plat principal sinó diversos platerets i tots al voltant de la saladura. De les 15 persones inicials (per cert el trompetista i el músic marràqueix, a pesar de no ser pirates, no han fallat cap any des d'aleshores) s'ha passat a ser-ne 53 el 2011, vam augmentar a 60 el 2013. Evidentment ha anat canviant, oferint algun plat més elaborat, implicant molta gent en la preparació, i l'any 2019 ja havíem arribat a 130 comensals, dels quals 32 eren festers d'altres filaes, músics i amics de l'enginy. Llarga vida a la nostra festa i al nostre esmorzar del salat! F E S TA I G A S T R O N O M I A

recordar els anys 90, quan érem menys festers, just abans de l'eclosió demogràfica de la nostra filà i teníem equip de cuina propi, amb el reforç sempre eficient i impagable del Forn de Bolós, a l'antic cubil de les «canestones», que Andrés i Ramona gestionaven barra, ordre, viandes i platerets de manera diligent i no era difícil veure a sords i abelardos fent torrà de carn dissabte de festes per a la resta de la filà. Eren els anys metòdics i cíclics de putxerocoques de pasta bona-pollastre al forn-paelles-torrà de carn-albergines farcides, i altres queviures de caràcter tradicional i local. Això sí, encara continua indestructible la nostra estima incondicional per la tapa estrella de la filà, el duet «cacau i tramús», que continua en bona forma enfront dels nous snacks i variants. El «moment cacau/moment tramús» continua amb la seua discreta persistència en les tertúlies festeres de tota classe.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

108

FILADA CONTRABANDISTES

Filada Contrabandistes 2004 Presidenta - Salomé Llorca Vicepresident - Luís Terrados Secretària - Maria José Terrados Tresorers - Ana Fuster i Vicent Just Patrimoni - Maria José Malonda i Amalia Malonda Cubilers - Alejandro Montilla, Adrián Fernández i Javier Rius Comunicació - Rosa Soler Manteniment - Toni Pons i Conrado Longas Encarregat de Banda - Luís Terrados Primer Tro - Adrián Fernández

Presidenta

Salomé Llorca Savall

Abanderat

David Puig Escrivá

Banda Oficial - Contracant de Pego

38 membres

A la taula i al llit, al primer crit «A la taula i al llit, al primer crit». Aquesta dita tan nostra ja dona una idea de com d'important és per al poble valencià la gastronomia. És al voltant d'una bona taula on celebrem absolutament TOT i, com no podria ser d'altra manera, també és una part essencial de la nostra festa. I, qui «té la paella pel mànec», té el poder! La nostra és una filada menuda i, gràcies a això, ens podem permetre el luxe de funcionar com una família nombrosa. El nostre «patriarca», Vicent Just, és qui repartix les funcions: tu pela, tu talla, tu posa en remulla, tu porta'm una cassalleta... i al voltant dels perols i les paelles, mentre les olors van obrint-nos la gana i calmant les ressaques, també es prenen decisions transcendentals: ja se sap «qui guisa dolç, guisa pa molts i qui guisa salat, guisa pal gat», «tasta-la tu que tinc el paladar rovellat», «no li poses més caldo que l'arròs esclatat no val res»... Tot açò amerat de bon vi i millor música ens dona una estampa que ens morim de ganes de tornar a viure.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

109

Una Nit del Putxero que comença de bon matí, un deliciós arròs al forn amb les sobres del putxero (i la joventut es pensa que ha inventat el concepte «reciclatge»!), una torrada de carn que ambienta tot el carrer... La nostra FESTA que entra per tots els sentits però que en el del GUST troba la germanor.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Enguany, sí! Amunt CONTRABANDISTES!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

110

FILADA JAUME I

Filada Jaume I 1977

President - Josep Parra Mestre Tresorer - Jose María Ramírez Lorente Secretari - David Lurbe Sanz Cap de cabila - Federico Aguilar Pericás Primer Tro - Javi Llidó Murillo Vocals - Jennifer Merino Tortosa, David Blasco Sanchis, Fernando Borràs Peris, Carlos Parra Mestre, Blanca Peiró Cañamás i Gemma Morant Monzó

President

Josep Parra Mestre

Abanderat

Adrià Parra Llidó

Banda Oficial - Garanxa

53 membres

Un putxero de germanor Per a qualsevol cuiner, la màgia del putxero comença quan comença a bullir, però la màgia del putxero de Jaume I, va començar quan el nostre president Josep ens va comunicar que es tornava a celebrar el mig any, encara que realment era el mig any i mig perquè per la maleïda covid, es va celebrar el passat 2 d'abril i no al febrer com mana la tradició. Després de dos anys de pandèmia, l'ingredient més important en la cuina per a elaborar qualsevol plat ens sobrava. La il·lusió. També és veritat que teníem dubtes i expectació, perquè en qualsevol moment podíem rebre la notícia que s'anul·lava per decisió dels responsables sanitaris. Plens de ganes per tornar a reunir-nos amb tots els components i amb la resta de filades, van començar a sorgir els equips, perquè un putxero de mig any, no és un putxero qualsevol. És un concurs que cal guanyar. A més, mentre es cou el putxero a foc mitjà perquè tots els productes, per descomptat de qualitat, solten la seua essència per a crear un caldo que s'ha de convertir en el rei del plat; i quina millor feina que preparar un bon esmorzar al voltant de la barbacoa?

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

111

Així que es va crear un segon equip que donaria menjar a la filada, mentre el protagonista del dia es preparava per a ser degustat pel jurat, sense pressa però sense pausa. Com qualsevol rei (el caldo), ha d'anar acompanyat d'una reina (la pilota). Elaborades per les nostres dones i pastades per les nostres xiquetes. No va ser només una sinó que van ser 30, les que farien les delícies dels comensals que van tindre el goig de provar-les, perquè no en van haver suficients per a tots els que volien provar «les pilotes de Jaume» famoses en tota la plaça i acompanyades de la resta de carn i les verdures que serien els súbdits de la cort. Per descomptat, tot aquest menjar no anava a ser engolit a seques, així que un altre equip es va encarregar que els gots dels cuiners i els visitants sempre estigueren mig plens. Uns altres s'encarregarien de la logística i que tot estiguera en el seu lloc en començar la festa i tornara en acabar.

No guanyarem per poc el concurs, però aconseguírem UN PUTXERO DE GERMANOR.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Per fi va arribar l'anhelat dia i entre riures i abraçades cada equip en el seu lloc va aconseguir que el dia fora un èxit. Esquadres formades al ritme de marxes cristianes, llàgrimes pels absents i celebració per tornar a ajuntar-nos.

112

FILADA MOSQUETERS

Filada Mosqueters 1977

Primera fundació 1952

Presidenta - Laura Marco Server Vicepresidenta - Rosa Lledó Climent Secretari - Juan Carlos Sempere Pascual Arxivera - Noelia Marco Server Tresorera - Beatriz Ibiza Mourelle Primer Tro - Jose Roig Mateos-Aparicio Vocals - Reme Mullor Ribes, Carmen Soria Nalda, Gema Martinez Bolo, Goyo Fernandez Gazquez, Jaume García Catalá, Rosana Llopis Pous, Jose Vicente Navarro Cots i Salvador Llàcer Bolo

Presidenta

Laura Marco Server

Abanderat

Hugo Colomer Ortolà

Banda Oficial - Unió Musical Sta. Cecilia de l'Alqueria de la Comtessa

140 membres

Com ja sabem, la gastronomia olivera es caracteritza pels plats d'arròs, com les pebreres farcides, les diferents modalitats de paella segons els aliments de temporada, l'arròs caldós i les coques, tant la de pasta bona com les de dacsa. A les Festes de Moros i Cristians és molt típic el putxero del qual fem concurs al mig any. És costum que els veterans es facen càrrec de la preparació, des de la llista d'ingredients, fins a les ferramentes i utensilis necessaris, però enguany dues dones ben valentes s'han posat endavant d'aquest encàrrec, Reme i Rosana, aconseguint el premi a la millor presentació. Uns dies abans es prepara tot per a portar-ho a la plaça del Mercat Municipal, el mateix dissabte de matí. Una vegada allí comença l'elaboració d'aquest menjar tan típic i elaborat. Primer, es posa aigua a bollir en una cassola molt gran, on a continuació s'aniran afegint els ingredients. De seguida es posen els ossos de vedella, porc i un tros de gallina, ja que fa molt bo el caldo. Tot seguit, s'afegixen uns trossos de vedella, un pató de porc, un bon tros de cansalada de porc i uns trossos de pollastre, com l'espinal o les cuixes.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

113

Per descomptat li posem la sal i un poc de colorant alimentari. Quan bull tot, ja es pot provar el caldo per si cal afegir-li un poc més de sal. Als Mosqueters ha sigut típic l'arròs de putxero, la nit del putxero, i la paella amb ceba de la matinada del desembarcament.

A més, era tradició portar tots els preparatius al passeig de la Mitja Galta i mentre uns estaven lluitant contra el bàndol moro, els altres estaven preparant l'esmorzar. Després de sopar es preparava tot per a poder transportar-ho i una vegada allí muntàvem la paellera, i començava l'elaboració. Els ingredients eren molt senzills: oli, sal, ceba, abadejo, arròs, colorant alimentari, aigua. Primer es tallava la ceba, es posava l'oli a la paella i se sofregia la ceba. Després s'abocava l'arròs i s'afegia l'abadejo, l'aigua i el colorant. Una vegada començava a bollir se li donava el punt de sal, ja que com que l'abadejo ja és salat, era molt fàcil passar-se'n. Ja podíem anar a compte, que sempre eixia salada. Sempre necessitàvem tindre aigua a l'abast perquè allò no es podia menjar. Quin malhumor després de tanta elaboració!

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Més tard afegim les verdures: nap, napicol, carlota, xirivia, penques i un bon tros de col. Les penques i la col és millor haver-les bollit prèviament. Les creïlles les posem més tard perquè no es desfacen dins l'olla. Per últim, afegirem les pilotes que haurem elaborat prèviament amb tots els ingredients necessaris perfer-les ben sabroses.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

114

F I L A DA TA I F E S

Filada Taifes 2003

President - Toni Alemany Alemany Vicepresident - Toni Alemany Pérez Tresorera - Maite Gregori Tur Tresorer 2n - Salvador Morell Moncho Secretària 1a - Xaro Sendra Sendra Secretària 2a - Mª Rosa Alemany Llorca Primer Tro - Toni Narvaez Masquefa Vocals - Rosa Maria Aracil Portes, Lucas Salto Romano i Alex Dueñas Cañamás Cubiler - Pepito Cots Cabrera

President

Toni Alemany Alemany

Abanderada

Llum Narvaez Gregori

Banda Oficial - Agrupació Musical La Nova de Quatretonda

212 membres

Comboi Poques paraules hi ha tan valencianes com comboi. Encara que normalment l'accepció de la paraula fa referència a contingent militar, per als valencians és sinònim de fer amb il·lusió alguna activitat en companyia d'altres. En els Taifes, al voltant de tot el que organitzem per a menjar, hi ha comboi de gent, hi ha bon rotllo i moltes ganes de compartir i passar-ho bé. En festes, comencem pels esmorzarets. Quatre valents que havent dormit poques hores obrin la cabila i comencen a preparar algun guisopo: conill i pollastre a l'allet o una bona torrà. A poc a poc, va acudint gent. Al principi, els més habituals, els que no es perden res, els que més suc li trauen a la festa. Després van unint-se els que s'alcen tardet però a temps per a acompanyar a la banda de visita per les cabiles. Amb molta fam, van apurant els racons de les paelles, fent-se ous caiguts que mullen amb pa com si no hagueren menjat en dies. Després, dinars i sopars, tots junts, intercanviant cullerades i ballar marxes mores. Fideuada o paella, macarrons o suc de rap,... Que hi ha per a dinar no és important. El més important és el comboi de fer-ho tots junts. Això sí, els nostres cuiners ja saben que molts dels joves preferiran el menú de xiquets i ho han de tindre en compte per a les racions.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

115

I, no cal dir-ho, el comboi del putxero del Mig Any. Aquest comboi és encara més gran perquè el compartim amb totes les altres filades, tots junts, al voltant d'onze perols que omplin d'un deliciós aroma tota la plaça. Un d'ells el del nostre Pepito Cots, per a nosaltres, sempre el primer premi! I la torrà per a esmorzar, on a la batuta de Domingo Cots (un altre Cots), va eixint una graella darrere l'altra, que els Taifes completem amb el capellà torrat, on tot el món està convidat a agafar un tros de pa i pillar una esguella de capellà, ben sucada amb oli d'oliva. Només pensar-ho ja estic salivant...

F E S TA I G A S T R O N O M I A

I això és la gastronomia per als Taifes: molta il·lusió per compartir moments al voltant del menjar tots junts, un comboi!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

116

FILADA MUDÈJARS

Filada Mudèjars 1976

Presidenta - Duende Destrait Vicepresident - David Veiguela Secretària - Isabela Calatayud Tresorer - Javi Morant Primer Tro - Paco Uber

Presidenta

Duende Destrait Sampere

Abanderada

Claudia Luque Galiano

Banda Oficial - A.A.M. Real de Gandia

79 membres

Esmorzemmm???!!! «CON EL GÜINI, GÜINI, GÜINI, CON EL GUANA, GUANA, GUANA, ESTE ES EL TABULEEÉ!!!» I així és com començava la fi de l'esmorzar mudèjar allà pels anys 90, quan els VICENT PARRA, CARLOS CANET, GERMAN OLTRA, ARTURO CAMPS i alguns més, van inculcar sàviament a les nostres incipients escomeses matutines festeres, que si més no, representava el tro de sortida per reiniciar els actes festers de la jornada, la música a la cabila, als carrers, i amb aquesta expressió que tant es fa sentir pels de la terreta… IEEE VAAA, QUE JA TENIM EL DIA DE CARAAA!!! Si, si, L'ESMORZAR MUDÈJAR… No pocs festers, amics, coneguts i gent corrent que hi passava, han tingut ocasió de celebrar moments agradables d'aquell àpat matiner, amb les papes Escrivà (com no), els cacauets, la salmorra, les tomaques i cebes tendres del terreny, de temporada, i per descomptat amb el colofó de LA TORRÀ, quan en començar cap a les 09.30 h, en certs moments feia la sensació que no tenia fi; mentre uns acabaven, uns altres -més tardonets- prenien el relleu. Aquesta tradició, que mantenim i mantindrem, va evolucionar, quan a Paco Ferrer (Capità del Bàndol Moro 2015) li va venir una inspiració gastronòmica i ens va comentar la idea de fer «UN OU CAIGUT», i com de simple sembla això, no és cert? Doncs bé, tot es va complicar quan ens va dir de quina mena es tractava. OU D'ESTRUÇ!!!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

117

Com podreu imaginar, els començaments no van ser senzills; això de trencar la closca sense fer malbé el contingut va ser àrdua tasca. Però amb el temps es van depurar tècniques, amb millor resultats fins a la data i amb acabats perfectes perquè els més matiners tinguen el plaer de preparar i mullar L'OU CAIGUT MUDÈJAR. « …QUE ALLÁ EN BRASIL SE BAILA ASÍ, Y YO TE ENSEÑARÉ… CON EL GÜINI, GÜINI, GÜINI, CON EL GUANA, GUANA, GUANA, ESTE ES EL TABULEEÉ !!! …»

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Un que si pot, no s'ho perd.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

118

FILADA MORISCOS

Filada Moriscos 1981

President - Ximo Llidó Millet Vicepresident - Julián Cobo Cardona Secretària - Lola Lozano López Vicesecretària - Elena Girau Alemany Tresorera - Tere Girau Alemany Primer Tro - Nadia Peiró Llorca Vocals - Román Alemany Soria, Paco Martínez Pericás, Nadia Peiró Llorca, Araceli Sansaloni Morell, Julián Cobo Cardona, Jordi Benimeli Alemany, Maribel Alemany Soria, Lorena Mengual Manzanares i Elena Girau Alemany

President

Ximo Llidó Millet

Abanderat

Àlex Ardid Peiró

Banda Oficial - Xaranga El Dólar

120 membres

La festa no comença dijous i acaba diumenge. No... Si hem de posar-li una data, podríem dir que el dimecres de la setmana festera ja és dia assenyalat; una pastera de brases preparada per a una bona «torrà» presideix el passeig de Gabriel Miró, on Moriscos van acudint amb samarretes d'anys anteriors per arreplegar la nova, que lluirem l'endemà, on esquadres fan els seus rotgles ultimant els detalls del pròxim dissabte, i on els reencontres amb festers que no poden acudir al llarg de l'any ens ompli de goig. I com ja ve sent habitual des de fa més de 10 anys, els germans Benimeli ens porten una «espardenyada» que han guisat per a compartir amb tots nosaltres, igual que feren el matí del mig any en la placeta a l'hora d'esmorzar. I, així, els Moriscos donem la benvinguda als tan esperats quatre dies frenètics que ens esperen. Però... què passa amb la resta de l'any? Evidentment unes festes no es preparen en un dia, tot l'any l'equip Morisco, juntament amb la comparsa al complet, es reuneixen setmana rere setmana, i de tant en tant fem el que millor se'ns dona. Una gran festa a la cabila!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

119

Un dinar que comença de matí amb un bon esmorzar i la preparació, a les ordres de Meliano i el seu equip, que no dubten a delectar-nos amb una gran caldera d'arròs caldós a març i diversitat de paelles i fideuades la resta de l'any. Moltes mans predisposades a ajudar, molts ulls pendents del que es cou i molta alegria al voltant del que ja s'ha convertit en una tradició. Entre cervesa, papes i cacauets, sense llevar la vista del paeller, rememorem anècdotes de festes passades, aventures ja llunyanes i nous projectes per les que vindran.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

I quan l'arròs està al seu punt, l'hora de la degustació no es fa d'esperar, tots a taula a continuar la conversa i felicitar als «MorisChefs». Encara que tots, tots, no estan a taula... els puristes paellers prefereixen, cullera en mà, envoltar la paella... encara que s'hagen de quedar drets, no els sap igual en plat... I com a colofó final, el postre casolà d'alguna festera amb bona mà no pot faltar, un rotllo banyat o uns bunyols culminen el deliciós menú.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

120

FILADA TUAREG

Filada Tuareg 1976

President - Joel Bertomeu Mestre Vicepresident - Manolo Fontana Fenollar Tresorer - Ferran Torres Pons Vicetresorera - Cristina Alcaraz López Secretari - Paco Bertomeu Ibiza Vicesecretària - Maria Bertomeu Soler Primer Tro - Juan Arnal Gutiérrez Vocals - Diego Mestre Fernández, Gerard Bertomeu Mestre, Marta Beneyto Barreres, Rosa Sòria Tercero, Salvador Mestre Roig, Vicent Morell Monzó, Andreu Sòria Cabrera. Encarregat Loteria - Toni Llorca Encarregat Música - Diego Mestre Encarregat Protocol - Xavier Torres Encarregat Cuina - Lluis Gregori

President

Joel Bertomeu Mestre

Abanderat

Jaume Server Roig

Banda Oficial - Agrupació Musical Aureba

219 membres

Els costums tuaregs al voltant de la taula en la nostra festa Parlar de «costums a taula» sempre resulta suggestiu perquè aquesta activitat ocupa una part important del temps dedicat a la Festa de Moros i Cristians. A més a més, la d'Oliva té unes característiques que pocs pobles poden presumir. Com a festa que és, lògicament, el seu objectiu és obtindre plaer i gaudir. Ben bé devem emmarcar-la en un hedonisme inequívocament valencià, antagonista de l'ascetisme que practiquen les religions en general. La festa d'Oliva no té cap advocació, encara que hi ha hagut intents de fer-ho, de moment ens mantenim ferms en la nostra idiosincràsia. Per tant, la celebrem ben coherentment amb la seua finalitat. Respecte a la «taula Tuareg», aquesta té unes característiques per factors intrínsecs de la nostra comparsa, com ho és entre d'altres, el fet de tindre una cabila ben equipada amb

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

121

És costum fer els àpats amb productes adquirits als comerços i mercat local, amb productes, preferentment de quilòmetre zero, encara que no tenim cap regulació al respecte. Les menges són molt variades en funció dels cuiners; però bàsicament són de cuina tradicional comarcal i no manquen les receptes bàsiques de la dieta mediterrània. La paella en les seues diferents varietats temporals, una de molt bona és la que fa Miquel «Nadal» amb bacallà i floricol. També tenim les fideuades d'Àlex amb peix de la seua pròpia barca; les coques de dacsa i figatells, els gaspatxos manxec de Paco Bertomeu o la sépia amb carxofes i creïlla de Vicent Torres; l'ou amb tomaca de Joan Martínez o la carn del «Rata» que duu Javi Frau d'Ebo i cuina Miguel Angel Parra, sense oblidar el polp que fa Vicent Bolo. Evidentment, el putxero o olla de Nadal està ben present i amb força èxit. De fet, enguany els voluntaris de fer-lo al mig any fester s'autoanomenen Team Tònic (Lluís, Manolo, Xavi, David, Ricardo, Diego, Joel, José Domingo, Sariero i altres) i han guanyat el primer premi.

Com diu el conegut crític gastronòmic autor, entre d'altres, de La cuina mediterrània Jaume Fàbrega: «encara que no tenim un estat sí que tenim una cultura, una llengua... i una cuina». Salut i bona taula!

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

instal·lacions autoritzades per a cuinar i també com a lloc de concurrència pública, ens permet obrir-la a tots els components per practicar les seues aficions culinàries. Això possibilita que pràcticament tots els divendres de l'any hi ha convocada una reunió amb sopar, cuinat pels qui voluntàriament han pres la iniciativa gastronòmica per a aqueix dia. Tots els assistents mengem el mateix i a un preu fix, begudes i cafés inclosos. Per a un mínim control quantitatiu, les persones que tenen intenció d'assistir-hi un divendres ho comuniquen entre setmana als mitjans telemàtics de la comparsa.

122

FILADA MARRÀQUEIX

Filada Marràqueix 1975

President - Juan Mata Parra Vicepresident - Javier Riera Escrivà Tresorers - Susa Boronat Secretaris - Miquel Mengual i Vicent Roig Community manager - Rubén Benimeli Règim intern - Ángel Lara Primer Tro - Paqui Ibiza Vocals - Vicent González i Vicent Mascarell (cabilers), Jose Maño i José Vte Cabrera (manteniment), Álvaro Rodríguez i Francisco Escrivà (relacions públiques), Mavi Cots i Teresa Llorca (intendència)

President

Juan Mata Parra

Abanderada

Ariadna Gosp Morell

Banda Oficial - Agrupació Musical la Contrabanda de Benirredrà

180 membres

La nostra festa ens permet connectar amb la història, amb la nostra música i artesania, i sobretot amb la nostra capacitat d'omplir els carrers d'alegria, soroll i bons plats, i així esdevé un autèntic espectacle visual i sonor. En cada poble on se celebren les festes de Moros i Cristians tenen elements comuns com el color, la música, la singular vestimenta i la gastronomia, però la idiosincràsia de la gastronomia a Oliva és el putxero, amb el qual donem inici als quatre millors dies de l'any. Tot i ser un plat tradicional molt popular en època de fred, sopar putxero un dijous de juliol té un encant especial, malgrat les altes temperatures que patim. Cal dir que si apaguem el foc amb beguda fresqueta com la cassalla, la cervesa o el burret i la música al carrer, ningú recorda que estem sopant un plat ben calent. Després de la nit de festa, també tenim la tradició del ressopó, durant molts anys la paella en ceba, substituïda actualment per una fideuada, que dona energia als valents que esperen el seu moment abans d'anar a trabucar a la Diana.

123

Amb el putxero també fem un dels principals actes del Mig Any com és el concurs que fem a febrer a la plaça del Mercat, un dia de gran germanor on ens reunim totes les filades i allí sí que acompanya molt més el putxero, pel fred que sol fer eixe dia, però que prompte amb el caliu de la festa ningú el pateix. També la paella del dijous de festes sol formar part de la nostra festa, després d'un matí de rematar la preparació de la festa, o les paelles de germanor quan ajudem en la col·laboració del boato de la capitania cristiana.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Mengem, bevem i gaudim de la nostra festa, avant l'entrada mora que tant desitgem després de 2 anys d'interrupció de la festa.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

124

FILADA ALMORÀVITS

Filada Almoràvits 1993

President - Juan Sánchez Tarazona Vicepresident - David Ancio Jiménez Secretària - Àngela Lleches Cardona Tresorer - Paco Lleches Colomar Primer Tro - Salva Frasquet Escrivà

President

Juan Sánchez Tarazona

Abanderada

Paula Amorós Mayol

Banda Oficial - Xaranga l'Espardenya

74 membres

Almoràvits gastronòmics Parlar de gastronomia en la festa és important, perquè la festa ha de contentar tots els sentits de la persona. La nostra festa, pel que fa a sentits, els abasta tots, ja que és important la vista, perquè hem de vore les vestimentes, els espectacles... és important l'oïda per a escoltar la nostra estimada música; també és important l'olfacte perquè hem de poder sentit l'olor agredolç de la pólvora... i també, per suposat, és important el sentit del gust per poder assaborir les viandes. De fet, tenim una nit, la primera de festes, dedicada a un dels nostres plats típics, el putxero, al qual també li dediquem un afamat concurs en el transcurs de la Festa del Mig Any. Per als dies de festa ens és habitual tindre cuiners o bé llogar empresa de càtering. De fet nosaltres ja hem passat dels cuiners al càtering, per comoditat, no sense deixar-nos un dia en exclusiva per als cuiners de la filada, perquè som uns «cuinetes». Divendres de Festes, que només tenim la feina vespertina d'anar a vore els cristians en la seua entrada, el dediquem a la paella; els cuiners de la filada, i en són molts, preparen el dinar, i la resta de gent ajuda, pelant fesols, preparant i rallant la tomaca, trossejant els alls, rentant la carn... i sobretot abastint els cuiners d'alguna beguda que els faça la tasca més suportable. I per si encara no en tenim prou, la matinada de dissabte s'esmorza paella amb ceba, floricol i abadejo. Podem assegurar que després de desembarcar a la costa olivera no hi ha millor vianda per llançar a la boca. Després d'un intens treball sobre l'arena per tal de conquerir la ciutat i les terres que s'anhelen, assaborir la paella és una cosa magnífica.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

125

Sempre hi ha alguna festers d'alguna altra filada que es deixa caure per la cabila, perquè ha vingut de la platja amb algun dels nostres, i es queda a tastar la paella, abans d'anar a descansar, que a la vesprada tenim entrada. Però no són només estes viandes les que elaborem. Al llarg de l'any, cada dia de reunió, hi ha cuineres i cuiners per a fer sopars o dinars. La nòmina de plats és llarga, paelles, putxeros, arròs al forn (d'estiu i d'hivern), coques a la calfó, mulladors de magre, llom amb alls tendres, faves sacsades... i ho deixem ací que la boca se'ns fa aigua.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Només ens resta felicitar a Masers i Taifes per les seues respectives capitanies, que han aguantat durant tot aquest temps en què no hem pogut baixar Loygorri. Bon profit, i bona Festa.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

09 PUTXERO

TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

POSTRES

I GAST

TA ES

Taula de

Postres R

I CRISTIA

F I L A D E S C A P I TA N E S 2 0 2 2 F E S TA I G A S T R O N O M I A

FILADA MASERS

C A P I TA N I A B À N D O L C R I S T I À

130

La Torre de Guaita d'Oliva Extracte del llibre L'Esplendor d'Oliva d'Abel Soler Molina

A la partida d'Oliva del

Clot de la Torre hi ha unes restes del que fos l'antic Gruau o Grau dels pescadors de la platja i la seua torre de guaita, una de les primeres que s'hi van construir a tot el litoral per a la defensa dels atacs berberescos i el comerç marítim. Abel Soler Molina ens il·lustra sobre el tema Una altra torre poc documentada i gens estudiada del conjunt defensiu del terme d'Oliva fou la Torre del Grau de la Mar, pràcticament desapareguda per efecte de la intensa urbanització de l'entorn. Sembla que era una herència dels Carròs, encara que els vells del 1600 n'atribuïen la construcció, llegendàriament, a Jaume I el Conqueridor. A Gaspar Escolano, li referiren que Oliva havia comptat antany amb dues grans torres de defensa, de planta quadrada, la de la vila, ampliada en forma de palau, i la de la mar, llavors encara subsistent:944

oficials del regne de València informaren el rei, alarmats, que el noble Carròs «facet de novo seu facere nititur carregador in maritima loca sua de Oliva, promittendo en faciendo inibi onerari ligna, mercibus et aliis rebus de dicto regno extrahendis et ad partes alias deferendis». És a dir, que havia construït al maresme d'Oliva un carregador, des del qual feia carregar llenys de mercaderies per a exportar-les a diverses parts; cosa que feia il·legalment, ja que la corona sols permetia l'exportació des de determinats ports legals.945 Ja des de l'edat mitjana hi havia al Grau un poblat de barraques de pescadors, amb bastants barques de pesca, ocupat part de l'any, i un embarcador de mercaderies. Caldria verificar, arqueològicament, és clar, si existia la torre en temps de l'almirall Francesc Carròs, o si fou una construcció del temps de Bernat i Francesc I, quan l'exportació de sucre pel grau exigiria control i seguretat. Des de l'últim terç del segle XV fins al segle XVII, la torre es reconvertiria en un punt de vigilància, alerta i defensa contra eventuals incursions i desembarcaments dels pirates algerians, súbdits de l'Imperi Otomà. La primera notícia que tenim en aquest sentit és del 1471, quan els jurats de València alertaven les autoritats de Cullera, Gandia i Oliva, perquè reforçaren la vigilància marítima des de les torres costaneres.946 En el segle XVI es construïren noves torres de talaia al litoral de la Safor i la Marina, comunicades visualment, i la vella torre d'Oliva s'incorporà a aquest sistema de vigilància. La torre renaixentista de Piles, emblemàtica d'aquest sistema defensiu, data del 1577. 947

Los vecinos de esta villa tienen por tradición que el rey don Jayme edificó solas dos torres en este sitio, para guarda de mar y tierra, y que llamó a la una la Torre Maestra; la qual, como se fuesen edificando casas alrededor della y se hiziesse el pueblo, quedó encorporada con el palacio que se labró para el señor. Aquesta torre de guarda de la mar, que ha donat nom a la moderna partida marjalenca del Clot de la Torre, a la Platja d'Oliva, deu ser una obra de la dècada del 1320 o, potser, acabada pel 1331. Des del 1326, l'almirall destituït Francesc Carròs es trobava a Oliva, fundant la Font i fent altres millores, i el 10 de setembre del 1330, els màxims

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Torre de guaita de la platja de Tavernes de la Valldigna

131

Detalls dels merlets, porta i enclavament de Torre de guaita de la platja de Piles

En les Ordinacions de la costa marítima del regne de València del 1673, consta que ja es trobava derrocada. No s'havien fet les prevencions que aconsellava Acuña, doncs. Això no obstant, subsistia el lloc de la torre com punt de vigilància connectat amb la torre de Piles i amb altres punts:949 Torre de Piles. Des de ella fins a la torre de Oliva dehuen enviar dos soldats muntats la Font d'en Carròs, Potries, Rafelcofer y la Alqueria de la Condesa. La vila de Pego té obligació de enviar dos soldats muntats al terme de Oliva, al puesto dit lo Algorch, a vista de la Torre de Oliva. La vila de Oliva té la mateixa obligació de enviar altres dos soldats a la marina, en vista de dita vila. Pel que s'observa, hi havia un punt de vigilància equidistant entre Piles i Oliva; un altre a «la marina» de l'arruïnada torre d'Oliva, a càrrec d'olivers; el següent, al «puesto» dels Gorgs, en terme d'Oliva, però a càrrec dels pegolins, i després ja el del Palmar. En el segle XVIII, el perill d'atacs de pirates caigué dràsticament. Això no obstant, en un plànol oficial del temps de la Il·lustració, del 1767, hom plantejava un projecte —que no es dugué a terme— de reconstruir la torre, però en un lloc diferent i més acostat al ribatge de la mar.950

Torre del Carmelet, Cabanes, Castelló. Circa 1600. Torre quadrada amb garita defenssiva com ben bé haguésen pogut esser les de la torre del Grau d'Oliva.

944. Escolano, G. Década primera..., vol. 4, ll. 6, col. 159. 945. ACA, Cancelleria reial, reg. 523, ff. 124v-125r, Calataiud, 10 de setembre del 1330; Soler, J. L., El comercio…, vol. 1, pp. 304 i 332-333, i apèndix documental, doc. 165,pp. 990-991. 946. AMV, Lletres missives, g3, ff. 6-29, citat per Díaz Borràs, Andrés, El ocaso cuatrocentista de Valencia en el tumultuoso mediterráneo, 1400-1480, CSIC-Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2002, pp. 22 i 139. 947. Soler, Abel. Piles. Geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Piles, Piles, 2009, pp. 382-389. 948. Boira Mahiques, Josep-Vicent. Las torres del litoral valenciano, Conselleria d'Infrastructures i Transport, València, 2007, pp. 59 i 243-245. 949. Martí Mestre, Joaquim (ed.). Les Ordinacions de la costa marítima del regne de València (1673), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, València, 1991, pp. 189-190. Vegeu també Boira, J.-V., Las torres del litoral..., p. 178, n. 100. 950. Boira, J.-V., Las torres del litoral..., p. 178, n. 100. Pàg. 219,220,221. L'Esplendor d'Oliva. Volum II.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Pocs anys després d'haver-se obrat i dotat de soldats la torre de Piles, el 1585, l'artiller Juan de Acuña fou enviat per Felip I de València (II de Castella) a revisar els castells i torres de la costa valenciana. Pogué comprovar, així, que entre Dénia i Oliva hi havia la torre del Palmar, amb un canó, dos guardes i dos «atajadores de a cavallo». Després venien, en direcció nord-oest, la torreta del molí del Molinar, del marqués de Dénia, que «parte términos» entre Oliva i Dénia, i la «torre de Oliva», que «es grande y quadrada, [con un] escarpe al pie, y tiene dos garitas grandes en las esquinas [...], y tiene alto parapeto». El problema és que la torre estava massa arrimada al barranc de les Fonts, vora la desembocadura d'aquest a la platja, i, encara que normalment el desguàs dels sobrants de l'horta era tranquil, en temps de revinguda, s'erosionava la base de la torre. Així ho explicava Acuña: «Y, por batir en ella [en la torre] un arroyo que con crecientes es muy rápido, está el cimiento de la dicha torre muy gastado, especialmente la cortina de la puerta, y tiene mucha necesidad de remediarse y cimentallas de nuevo por aquella parte, y hazelle delante algú repa[ro] porque no la torne a dañar». Quant a la dotació d'armes, «ay en ella una pieçezuela de artillería que echa la pelota como una lima. Y tienen para ella como diez o doze pelotas y arrova y media de pólvora. Y ay en ella dos guardas con arcabuzes y dos atajadores de a cavallo».948

132

Gastronomia al Palau Comtal i a la Oliva morisca de meitat del S. XVI Extracte del llibre L'Esplendor d'Oliva d'Abel Soler Molina

Al llibre sobre l'edat daurada de la nostra ciutat, podem trobar part d'uns documents que ens parlen de la gastronomia existent al voltant del Palau Comtal. Vos passem a transcriure les pàgines

Clara Peeters, Natura morta amb esparver, aus, porcellana i petxines (1661) Museu del Prado.

que en parlen de la despensa i els plats que es degustaven: Al Palau Un document interessant, relacionat també amb la gestió d'aquests anys és el Libro de la despensa del conde de Oliva, nuestro señor, del mes de agosto MDLXII, confeccionat pel comprador de palau, Juan Sánchez, i el majordom, que ara era l'antic secretari, Pere Sanç de Sòria.2181 Llavors, el comte Pere de Centelles havia recuperat una mica el seny i tothom cooperava per veure si recobrava del tot la salut mental. Això explica anotacions com la de dimecres 12 d'agost del 1562: «Este día fue el banquete que Su Señoría hizo en el guerau», en el grau dels pescadors d'Oliva. S'hi consumiren quinze lliures i mitja de carn de moltó, huit perdigots, setze pollastres, vi negre, formatge de Mallorca, fruita, pa, anxoves, vi blanc, dues dotzenes de codonys, cebes per al potatge, oli, tres melons de tot l'any, olives i raves adobats, dues lliures de sobrassades, dotze pastissos de menjar blanc, dues olletes i amanida.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

L'endemà, dijous 13, ja fou un dia normal, a palau, durant el qual la cort consumia el següent: carn de moltó, dues lliures de carn de vedella, pa, arròs per al potatge, dues lliures de formatge, quatre perdigots, fruita, una càrrega de palla per a les cavalleries, olives, tres melons de tot l'any, una almoina per als pobres i bacins, tres lliures de mel per a coure els codonyats «de su señoría», vi blanc, verderols (una mena de llenguado jove) i llampugues, «que Su Señoría compró en el guerau», un rastre d'alls, dues dotzenes d'ous, cebes i vinagre. A la casa d'Oliva es guisaven molts plats de peix i la cuina era del tot mediterrània, amb abundància de fruites i verdures, i un consum de carn roja inferior al d'altres cases nobiliàries, començant per la casa reial, on el mal de la gota feia estralls. Dissabte 15 d'agost, festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, entraren en la cuina els productes següents: carn de moltó, pa, dotze lliures de lluç, set lliures de tonyina adobada i set lliures de tonyina de sorra, fruita diversa,

133

White images /Scala, Firenze. Banquet semblant al que es faria al Palau.

2181. ARV, Mestre racional, 12498, Quadern de despeses del rebost d'agost del 1562, s. f. 706 Pàg. 453. L'esplendor d'Oliva. Volum I

Al Raval Les mateixes morisques conservaven a casa els costums gastronòmics d'antany, que tampoc no agradaven als clergues. A la Safor, coïen casques, que eren «unas rosquillas que suelen ser farsidas de miel y especies» i es menjaven «al tiempo de la Pascua del carnero»; pans de dacsa moresca o blat de moro («lo pa de dachça que aquells pasten») marcats amb les «hamçes» o mans de Fàtima (cinc dits, simbolitzant els cinc manaments de l'Islam, i un forat baix). Feien cassola d'arròs al forn, per a compartir; farinetes amb arròs; «tonyina con pebrada»; guisats de carn de corder; unas «tortas hechas en la sartén», que són el precedent de les coquetes de dacsa; truita d'ous amb carn, empanades de tonyina, etc. Quan es trobaven pel carrer, els moros saforencs «se toman las manos y se dan las buenas pasquas en algaravía». Les comares morisques eren especialistes a mortallar en secret els morts amb el ritus islàmic. Comptat i debatut, «vivían como moros», com constataven els mateixos informes del Sant Ofici.1546

1546. Ibídem, p. 444; La Parra López, Santiago, «Los moriscos del ducado de Gandía ante la Inquisición», dins Temini, A. (ed.), Actes du Vème. Symposium International d'Études Morisques sur «Le Vème. Centenaire de la Chute de Grenade (1492-1992)», Centre d'Études et de Recherches Ottomanes, Morisques, de Documentation et d'Information, Zaghouan, 1993, vol. 1, pp. 385-410 (p. 408); Ídem, Las comidas y los ayunos de los moriscos: datos para una convivencia en el ducado de Gandía, Mélanges de la Casa de Velázquez, 47/1, Madrid, 2017, pp. 233-353. Pàg. 488. L'Esplendor d'Oliva. Volum I

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

dues perdius, una peça de formatge de Mallorca de huit lliures al pes, un formatge de Sardenya, olives adobades, fideus, una lliura de mel, tres pèrgoles de candeles de sebo per a il·luminar taula, cebes i cigrons per als potatges, una dotzena de plats i mitja d'escudelles per a renovar la vaixella domèstica (se'n trencaven moltes, de peces), un colomí i unes carabasses, tres dotzenes d'ous i cansalada. Altres dies, hi trobem un menú molt similar, per la varietat i la qualitat: carn de cabrit, potatge d'arròs, pastissos de pasta i pollastre, garrofes per a les cavalleries, tàperes, bajoques, potatge de llentilles, sorell acabat de pescar, ametles, tellines de la platja, canella, claus, pebre, el producte d'una pesca de bolig, sucre del trapig comtal, farina, candeles de cera per als canelobres, capirotada d'ous (amb alls i formatge), una lliura de confits i una lliura de carabassat per als postres, llimes, carbó per a la cuina, sal, carabasses, gallines, formatge salat, francolins, pastissos reials, aigua-ros, bresquilles, potatge de sèmola, sal blanca, tasses de vidre de nova adquisició, una làmpada decorativa, ànecs farcits de pasta i pinyons, lluç amb mel i albergines. Hi figura tot barrejat, segons va comprant el comprador, però serveix per a fer-nos una idea de la gastronomia del castell-palau d'Oliva a mitjan segle XVI, i de les preferències culinàries del temps.

Escudella. Palau Comtal d'Oliva. C.a. 1500. Manises. Sam Fogg .Londres. Col·lecció particular

134

Receptes confinades Putxero de febrer, Mig Any de l'any 2020

Maser 1

Maser 3 Sempre hi ha que enviarles un poc, per a llevar-li l'amargor. Però poc, quan comence a bullir 14:24 l'aigua, ho lleves del foc i au.

Maser 6 Poseu-li una llima escorreguda o es faran negres... 14:36 Masera 3

Maser 4 Si les envies molt lluny no valen per a res! 14:28 Masera 2 Alerta no vagen a Anglaterra que amb el Brexit no podran tornar sense 14:32 passaport...

JA TENIM PENQUES!! Els pegue una bullideta? Q diguen els cuiners!

13:15

Maser 2 També n'hi ha gent que les frega amb sal i no cal bullir-les...14:50

Maser 5

Maser 2

14:33

Qui és el cuiner ??? Jo crec que ahí no n'hi han prou. Però, que ho diga el cuiner...

Masera 3 14:34

13:17

Maser 1 N'hi ha una vintena, no en tenia més...

15:01

Maser 3 14:34

13:25

Maser 3 Claar! Una bullideta per a llevar-li la bromera 13:28 Masera 1 Jo no entenc massa de penques. Però com que ara és temporada... Cal que 14:16 les bullga també?

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Masera 4 GASTRONOMÍA MASERA!! Masera 5

14:34

On hi ha que enviar-les de veritat, és a la cassola! 14:35 14:35

Maser 1 No sé què fer... Les bull, no les bull, en llima, en bossa, les fregue, no les fregue...... 15:53

135

Masera 9

Masera 6 Jo crec que les penques d'ara no cal ferles res... Ara, cadascú... Així, per a marejar un poc més... 15:07

Maser 1

Maser 1 Buscaré en “Youtube”... algun tutorial

Masera 5

16:00

Masera 4

Masera 10 Qué bons sou !!

GASTRONOMÍA MASERA!!

Maser 7 Una bullida sempre li lleva amargor. Però, ha de ser curta. I posar-les en una bossa que no siga transparent

15:31

Masera 12

Masera 5 Masera 6

Maser 1

Buscaré en “Youtube”... algun tutorial

Maser 1

No sé què fer... Les bull, no les bull, en llima, en bossa, les fregue, no les fregue......

Masera 11

Masera 6

Masera 7

Masera 8

Si les envies molt lluny no valen per a res!

Que ningú pregunte com es fan les pilotes... Que si per a bullir unes penques... A Moros encara no ho tindreu clar! 16:03

Hahahahahaha Masera 8 Redéu les penques si donen per a conversa! Fareu uns vellots 15:43

Masera 3 Jo ja les he bullit. Sols tinc un potet, però si no valen per al putxero, doncs les fem en salmorra! 16:04

Masera 5

Que ningú pregunte com es fan les pilotes... Que si per a bullir unes penques... A Moros encara no ho tindreu clar!

Masera 6 Maser 1

F E S TA I G A S T R O N O M I A

Maser 4

Maser 1 Millor que el tutorial...

Masera 12 Buahhh! Em pixe de riure!! No pregunteu per les pilotes, nooo!! 16:47

Masera 13

Maser 8 Tinc una pregunta. Algú sap com es fan les pilotes de putxero? 17:36

Maser 1 Ma mare les averigua...

Masera 14

Masera 12

Masera 5 Masera 12

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F I L A DA TA I F E S

C A P I TA N I A B À N D O L M O R O

138

Xarrant amb Pepito Julián López

Li vaig demanar que em portara fotos, per posar-les a l'article però també perquè ens ajude a fer fluïda la conversa. La primera que m'ensenya és una on apareix amb els braços oberts.

Tenim una persona en la Filà Taifes que tot el món coneix i que tot el món estima. Senzill en el tracte, sempre dispost a arrimar el colze, amb el puntet de geni que no li dura una rosà i amb amics on siga que vaja.

→ Això és la forma en què jo em pose. Així em coneixen tots! I és veritat.

José Cots Cabrera, Pepito, és cabiler de la Fila Taifes des del minut 1. Tot el referent al subministrament de queviures, utensilis i beguda passa pel seu control. Com totes les filaes, hem anat canviant de presidents, d'abanderats, hem tingut capitans i ambaixadors, membres que han anat i han tornat, però el que no hem canviat mai és de cabiler. Un altre “càrrec” que ostenta ben satisfet i ben recolzat per tota la filà és el de cuiner del putxero del Mig Any. Malgrat que ix molt bo, no ha guanyat mai el primer premi. En secret, tota la filà preguem que no ho faça mai, per si diu seriosament allò que quan guanye, es retira. Què poquet ens costarà tombar-lo si es dona el cas! Per sort, conec a Pepito de fa 50 anys i, encara que no ho és per sang ni per cognoms, tinc el privilegi de considerar-lo cosí meu. Any de Capitania (per fi!) i amb el llibre dedicat a la gastronomia lligada a la nostra festa, no podríem trobar millor excusa per a xarrar amb Pepito i, així, aquestes pàgines us permetran conéixer-lo un poc millor. No m'ha costat gens convéncer-lo. Dos “quintos” damunt la taula i comencem a xarrar...

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

Tota la vida sa casa, la caseta de l'Aigua Morta, ha sigut lloc on tots érem rebuts amb els braços oberts, compartint la bondat dels seus pares, el tio Pepe i la tia Rosa. D'allí guarde molts dels millors records de la meua infantesa. Per entrar en matèria, li comente que tots som conscients de com d'important és ell per a la nostra Filà, però voldríem saber què representa ser Taifa per a ell. S'emociona. → Ser Taifa per a mi és un sentiment! És la meua segona família! He vist créixer a tots els bebés de la filà, com s'han convertit en homenets i donetes i ho sent com si fora tio de tots. Jo no tinc sang roja, és negra! L'emoció aflora als seus ulls i, perquè no dir-ho, als meus també.

139

→ A mi sempre m'han agradat les festes de Moros i Cristians, sobretot la música. Recorde com, amb 7 o 8 anys, a les revetles dels càmpings, demanava que tocaren Ximo i desfilava desvanit. I a la meua quadrilla també. Estàvem ja rumiant d'apuntar-nos a Almoràvits quan el meu amic Domingo ens va dir que ja formàvem part d'una nova filà mora. D'això ja fa 20 anys. I des del primer any, cabiler. Amb la quantitat de feina i mal de caps que porta aquest càrrec.

Però la relació amb els proveïdors, després de tants anys, és fàcil i t'ajuden molt. Com tot el món, cadascú tenim les nostres manies. Jo reconec que una mania meua és que tots som iguals i que no m'agrada vore que ix alguna cosa de la cabila diferent per a algú, encara que s'ho haja portat ell/ella. Si veig una botella de vi diferent per la cabila, acaba a la taula dels músics. Alguna volta m'ha tocat aplicar-me la meua pròpia regla. Un dia que teníem fideuada per a dinar (que no m'agrada gens!) em vaig portar pebreres farcides i quan vaig tirar a agafar-les, no les vaig trobar. L'amic Óscar Gisbert les havia vistes i, com tampoc li apetia fideuada, se les va menjar. Em vaig haver d'aguantar i mossegar la llengua, clar. S'ha de ser conseqüent. Membre fundador de la Filà Taifes, Pepito ha viscut l'evolució de la filà en primera persona. → Hem madurat i crec que ens hem fet respectar dins la festa. Ara som una filà molt nombrosa, sobretot de gent jove. Per al cabiler, més gent, més feina. Però la gent jove aporta vida i alegria, encara que, de tant en tant, cal lligar-los de prop. Encara que és una expressió molt sentida, crec que ens hem convertit en una gran família, que compartim al llarg de l'any moments molt intensos.

Encara que és una expressió molt sentida, crec que ens hem convertit en una gran família, que compartim al llarg de l'any moments molt intensos. Més enllà de cabiler, Pepito participa activament de la festa i de la marxa de la filà. → Jo sempre dic que els meus 3 pecats capitals són la música mora, la beguda i cuinar. I el València, no? → Ara estem parlant de moros... Sempre he dit que soc l'abanderat no oficial de tots els anys. Si, per qualsevol raó, l'abanderat no està, agafe el nostre estendard i a guiar a la banda on siga que anem. M'encanta sentir la banda tocant darrere de mi! Un altre fet del qual estic molt orgullós és d'haver estat membre de la Junta de la Filà tots els anys, del primer a l'últim. Estic molt agraït als diferents presidents i presidentes que hem tingut per haver comptat sempre amb mi.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

→ M'encanta ser cabiler. No tindre lios en la filà i que la gent et crega, ajuda molt. No obstant, és un càrrec complicat. Sempre hi ha qui et demana coses noves. — «Pepito, volem licor d'arròs». — «Es penseu que això és un bar? Ací només sota, cavall i rei!» Però acabe cridant a Livio perquè ho porte. Això és un altre tema. A les 3 del matí haver-te de posar a fer les comandes per a l'endemà, no sempre en el millor dels estats...

140

Li remarque a Pepito que anomena molt la música festera. Realment t'ompli tant? → Molt! Jo, tots els dies de l'any cuine amb marxes mores i pasdobles. Agafa el mòbil i m'ensenya l'Spotify, on, efectivament, comprove que la llista en reproducció és una recopilació de marxes mores. → La que més m'agrada és «No ho faré més», a part de la música, pel seu títol. Sorprés, li pregunte si hi hauria alguna cosa que no faria més. → Això ací no es pot dir... Però, en el món de la festa de Moros i Cristians, no hi ha res que no tornaria a fer. És veritat que l'edat fa que visques la festa de forma diferent. Però allò que no canvia és com de bé m'ho passe xarrant amb la gent, visitant cabiles i cubils i fent amics. Això sí, el dia de visites a les altres filaes, a les 12.30 h la banda ix. A l'únic que esperem és a l'abanderat de l'any, si no tarda molt. Ni al president, ni a ningú més! La nostra banda, la Nova de Quatretonda, ja sap que quan Pepito diu «Au!», s'ha de moure!

Fa més d' una hora que estem xarrant i encara no hem anomenat el putxero ni el Mig Any, on Pepito és, sense cap dubte, el Taifa més protagonista. → En el putxero no hi ha més secrets que bons ingredients, temps i paciència. Tot el món sap això. Sí que és veritat que tinc un xicotet secret per a fer les pilotes, que molt poqueta gent coneix. I no ho diré ací, clar està! En el putxero del Mig Any vas contra rellotge i amb molta gent al voltant. Per moment, és un poc estressant. Però una volta està tot al foc, et relaxes i pots desconnectar un poc, això sí, sempre vigilant que ningú t'òbriga la cassola (això no es deu fer mai!) És quan normalment ve l'amic Miquel Àngel Font i em pregunta: — «Pepito, d'on has comprat les penques?» — «Del millor lloc de tots, del tros del costat!» Encara que jo porte el davantal, hi ha més gent que participa en la preparació del putxero, com en totes les filaes. Al principi, mai falten mans per netejar penques, carlotes, napicols i pelar creïlles. Després, més tard, Eva, pastant i preparant les pilotes (ella sí que sap el meu secret). I encara més tard Rosana, que els últims anys s'encarrega que el nostre putxero siga el més bonic de tots! Jo per això soc un zero a l'esquerre. És un dia molt gran per a mi i el visc tots els anys com si fora el primer. I ja van 18 putxeros de Mig Any! Millor dit, 20 perquè, fins i tot els dos anys que no s'ha celebrat per la pandèmia, jo he fet el putxero, el dia del Mig Any.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

141

El temps ens passa volant. Ell és xarrador i jo també. I ens apassiona el tema. Han caigut dos «quintets» més i ja és hora d'anar acabant. Què més dir, Pepito? → No sé —es queda pensant un poquet i de seguida li ve alguna cosa al cap— Sí, mira, vull deixar dit que el dia més feliç de l'any en la meua feina és quan comence a posar els senyals de prohibit aparcar i circular, per a les entrades i als carrers on estan les cabiles. És el dia que la gent em veu pel carrer, tot desvanit i amb un somriure d'orella a orella i no paren de dir-me — «Pepito, ja ve lo teu!»

F E S TA I G A S T R O N O M I A

I, encara que ja ho sabia, torne a comprovar que, efectivament, és lo seu! Poquetes persones viuran tan intensament i amb tanta devoció la festa de Moros i Cristians a Oliva com l'amic de tots, José Cots Cabrera, el nostre Pepito.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

142

Cotaina, un cognom morisc als Taifes Julián López Hierony va mirar a la que en pocs moments es convertiria en la seua dona. Maria estava radiant, i malgrat lluir un humil vestit de nóvia, l'alegria de la seua cara il·luminava l'altar de la parròquia de Santa Maria la Major d'Oliva. Era l'any 1652 i la vida se'ls presentava plena d'il·lusions, encara que ell sabia que seria dura i amb dificultats, com no podria esperar-se d'altra forma per ser descendents de cristians nous. Lluny quedava aquell fatídic any de 1609 quan els seus iaios, Hierony Cotayla i Àngela Posenyol, van ser expulsats del seu poble, Benissiclí,1 i obligats a embarcar al port de Dénia amb les quatre coses que els van deixar agafar, i sense saber on pararien. Per descomptat, ell mai els va conéixer perquè mai més van tornar. Però són pare, Hierony Cotayla Posenyol, tot i que era molt menut per a conservar records clars, va tindre sempre cura de contar-los als seus fills aquells dies que encara li produïen malsons. Els va contar com tenia gravat en la memòria a sa mare, plorant i abraçant-lo desconsolada. Recordava el caos, la por i la incertesa en totes aquelles cases poblades de moriscos, i no entenia per què eren obligats a deixar la seua terra, on ells i els seus avantpassats havien viscut des de temps immemorial.

A la recerca dels orígens, visita a l'Església de Sant Miquel Arcàngel, de Murla, on es van casar els pares de Hierony Cotayla Saydet el 1631.

Molts, com era el cas de Hierony, van preferir deixar els seus fills en mans de famílies de cristians vells, les quals els adoptaren. La por al negre futur que els esperava, allà on acabaren, era major que el dolor de deixar-los, sabent que, probablement, no els tornarien a veure. Son pare també els havia explicat com de dur havia sigut créixer amb l'estigma de ser «morisquet» i haver d'aguantar el menyspreu quan l'anomenaven «fill de moros». Ell, com sa mare, Maria Saydet, sempre havien d'esforçar-se més en tot. Ser els més faeners, els millors cristians, els més decents i honrats, i demostrar que eren dignes de conviure en aquella societat que els menyspreava. Ho havien de fer pels seus fills, perquè tingueren un millor futur i no patiren el rebuig i el fàstic que ells havien vist tota la seua vida en els ulls dels cristians vells.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

1. En el seu llibre, Oliva en la memòria. Estudis i assajos de temàtica local (Ringo Rango, 2018), Xavier Canyamàs ja apunta que algunes fonts confonen Benissiclí amb Benissili, com és el cas en l'arbre genealògic confeccionat per Felip Lloret. Xavier Canyamàs aclarix que «Benissiclí fou un llogaret morisc de la vall de Guadalest que va quedar despoblat posteriorment a l'expulsió, però hui en dia encara dona nom a una partida rural del Castell de Guadalest».

143

I allí estava ara ell, Hierony Cotayla Saydet, amb aquella xica d'Oliva que li havia robat el cor, Maria Faraig Noguera, davant del retor que en un tres i no res beneiria el seu matrimoni.

F E S TA I G A S T R O N O M I A

El que Hierony no sabia era que aquell moment era la llavor perquè el seu cognom, evolucionat a Cotaina, perdurara per segles en la ciutat d'Oliva, on els seus descendents el portarien plens d'orgull.

Embarcament dels moriscos al port de Dénia, pintura de Vicent Mestre (1613).

El que ací hem relatat, encara que un poc novel·lat, són fets reals. Hierony Cotayla Saydet era descendent de moriscos, i fill d'un d'aquells xiquets que es van quedar en aquestes terres després que el rei Felip III ordenara l'expulsió dels moriscos el 1609. Més de 270.000 moriscos van ser expulsats al llarg de quatre anys. Quasi 120.000 en l'antic Regne de València, on s'estima que, en aquells temps, una tercera part dels habitants eren moriscos. 50.000 d'ells van ser embarcats al port de Dénia. Entre ells estaven Hierony Cotayla i Àngela Posenyol.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

144

Fa uns pocs anys, un altre Felip, l'amic Felip Lloret Sanfélix de Xeresa, investigador autodidacte en qüestions de llinatges i història local i membre de la Asociación Raíces del Reino de Valencia, va tindre a bé regalar-li el seu arbre genealògic a la seua companya de feina Silvia Llopis Cotaina, d'Oliva, i membre de la Filà Taifes. En l'esmentat arbre, Felip va poder documentar les rames dels dos cognoms fins a 1575, aproximadament, investigant arxius parroquials sobretot d'Oliva, però també d'altres poblacions com ara Murla, Albaida o Llocnou de Sant Jeroni. I és aquí, en les arrels més llunyanes del segon cognom, on trobem als Hieronys protagonistes de la nostra història.

Arbre genealògic de la família Llopis Cotaina, realitzat per Felip Lloret Sanfélix.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

145

Silvia no és l'única Cotaina de la nostra Filà. La seua germana Rosana; els fills d'ambdues: Àlex, Remei i Blai; Sergio Martínez Cotaina, el Garrofí (per cert, malnom que també té arrels morisques); i Rubén Cotaina i el seu fill Gorka Cotaina. Almenys fins a huit Taifes són descendents de Hierony Cotayla. Amb aquest escrit pretenem fer un xicotet homenatge al record de tots aquells avantpassats nostres, descendents de moriscos, que tanta humiliació van patir. La seua sang encara corre per les nostres venes i no devem deixar que caiguen en l'oblit. Encara que la idea d'aquest article es genera a partir de l'arbre genealògic de la família Llopis Cotaina, hi ha un meravellós llibre de l'historiador oliver Xavier Canyamàs titulat Oliva en la memòria, del qual hem begut per recollir detalls i dades, així com d'alguns escrits del blog Oliva Històrica, del mateix autor.

Amb aquest escrit pretenem fer un xicotet homenatge al record de tots aquells avantpassats nostres, descendents de moriscos, que tanta humiliació van patir. La seua sang encara corre i no devem deixar que caiguen en l'oblit.

In memoriam de Felip Lloret Sanfélix. Que la terra et siga lleu, amic, i que allà on estigues gaudeixen de la teua sapiència i el teu gran cor.

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

per les nostres venes

VERMUT

CÒCTEL DE BENVINGUDA

APERITIU

ENTRANTS

L'ARRÒS

CALDO

C A S S A L L E TA A L A B A R R A

PUTXERO

10 TA U L A D E P O S T R E S

C A F É I C O PA

I GAST

TA ES

Café i copa R

I CRISTIA

GUIA COMERCIAL F E S TA I G A S T R O N O M I A

148

Gràcies a les firmes anunciants pel suport a la Festa de Moros i Cristians d'Oliva

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

149

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

150

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

151

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

152

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

153

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

154

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

155

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

156

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

157

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

158

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

159

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

160

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

161

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

162

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

163

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

164

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

165

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

166

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

167

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

168

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

169

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

170

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

171

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

172

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

173

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

174

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

175

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

176

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

177

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

178

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

179

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

180

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

181

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

182

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

183

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

184

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

185

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

186

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

187

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

188

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

189

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

190

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

191

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

192

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

193

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

194

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

195

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

196

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

197

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

198

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

199

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

200

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

201

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

202

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

203

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

204

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

205

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

206

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

207

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

208

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

209

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

210

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

211

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

212

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

213

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

214

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

215

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

216

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

217

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

218

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

219

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

220

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

221

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

222

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

223

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

224

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

225

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

226

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

F E S TA I G A S T R O N O M I A

227

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

228

M O R O S I C R I S T I A N S D ’ O L I VA 2 0 2 2

olivamorosicristians.es