La Circular de Fem Poble nº02

SETEMBRE 2017 Nº 002

PÀG. 14

AJUTS PER L’ACCÉS A L’HABITATGE. Aquest setembre comença la primera convocatòria d’ajuts municipals al lloguer a Sant Pere de Ribes que hem aconseguit des de Fem Poble. T’expliquem tots els detalls.

2º Pressupostos Participatius

PÀG. 09

PÀG. 3

Què hem aconseguit?

PÀG. 6

Urbanisme i la involució social

PÀG. 10

2

Índex DOS ANYS I MOLTA FEINA PER EXPLICAR Els ritmes feixucs i fatigosos de l’activitat institucional on un procediment que pot semblar senzill requereix reunions, informes, confirmacions (perquè l’administració ha de ser garantista sí, però podríem discutir la burocràcia) confronten vers els ritmes del carrer, on la ciutadania té problemes que necessiten solucions immediates.

Seríem il·lusos si creguéssim que les veïnes i veïns segueixen el dia a dia dels plens, sumat a la falta i la poca pluralitat de mitjans locals (ja fa 5 anys que el PSC va tancar la ràdio local per les obres a la Casa de la Vila) per això es fa necessari que ens aturem (però no parem) per explicar que hem estat fent fora i dintre de l’organització i que la ciutadania pugui fiscalitzar-nos a nosaltres mateixos de la mateixa forma que nosaltres ho fem amb el govern. Sent conscients de la limitada capacitat d’acció des de l’oposició el nostre grup no s’ha limitat a ficar el dit a la llaga sinó que ha aprofitat la inestabilitat del govern municipal per aconseguir veritables projectes beneficiosos per la ciutadania.

Aquest 2on número de “La Circular” té doble objectiu: informar de les línies generals de la nostra acció política, ser transparents, exposar veus no escoltades i fer una crida per participar-hi més gent, per ser més plurals i diversos i encetar els vertaders debats que són necessaris per a la ciutadania com l’habitatge, la mobilitat, la gestió dels residus... que semblen obviats per un govern més preocupat per fer-se fotos i tallar cintes vermelles, que per posar les persones en el centre de l’acció política.

Actualitat

- 2ªPressupostos Participatius - L’entrevista: AAVV Can Lloses

Què hem aconseguit?

- Ajuts al lloguer: una eina, no una solució - Retalls de Premsa - L’oposició constructiva

Lluites Socials

- Urbanisme i la involució social - Mai més sense llum!

- Marea Básica

Cultura Popular

- Recepta Multicultural - Callejear, Callejeando - L’Ateneu - La vinyeta

Vols rebre més informació o estar al dia de les nostres activitats? T’interessa participar?

fempoblespribes@gmail.com

fempoblespribes.cat

O cada dilluns de 17h a 20h a Avda. Catalunya nº1, Les Roquetes.

3 4

6 8 9

10 11 12

12 13 14 16

3

Actualitat 2º PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS El passat dimarts 25 de juliol tots els grups del consistori vàrem acordar i presentar conjuntament les noves bases de la 2ª edició dels Pressupostos Participatius municipals. Aquest projecte és fruit d’una moció que vam presentar fa dos anys per la creació d’una comissió conjunta per iniciar un procés participatiu perquè les veïnes i veïns poguessin enviar propostes i votar-les en una consulta vinculant per decidir on destinar un percentatge dels pressupostos municipals.

En els pressupostos participatius de l’any passat es van presentar un total de 63 propostes i es van emetre 1.519 vots (1.304 vàlids), tot un èxit de participació per a una primera edició. Un exemple per entendre l’abast de la participació: a les eleccions municipals de 2015 amb 541 vots una persona podia ser regidora al nostre Consistori.

Aquesta 2ª edició tindrà diferents novetats: el pressupost final augmentarà a 220mil€ aprox. Cada veí i/o entitat podrà presentar com a màxim tres propostes que en total suposin una inversió de 100mil€. A més, es destinaran fins a 15mil € per 3 propostes que siguin de caràcter cultural i/o social, cadascuna de les quals de fins a 5mil ​€. Pel que fa a les votacions, en aquesta ocasió s’hauran de seleccionar cinc de les propostes acceptades puntuant-les per ordre de prioritat o preferència del 5 a l’1. Així es facilita un sistema de votació que prioritza les idees.

Els últims anys han aparegut diferents moviments i marees al voltant de tot l’estat exigint una democràcia

que faci honor al seu nom, el 15-M va ser l’eloqüent esclat popular d’aquesta reivindicació. Fem Poble també som fruit d’aquests moviments on demanem una democràcia no només plenària i parlamentària, amb deliberació col·lectiva i no només representativa, que suporti eines participatives però també directes com les consultes vinculants.

La política són també els fets quotidians del dia a dia, l’única forma d’aconseguir un sistema de vida més just, equitatiu, proper i a l’alçada de les necessitats de les persones és que aquestes s’impliquin, siguin reivindicatives, defensin els seus drets i exposin les seves necessitats.

Un sistema democràtic no ho serà mai només perquè es voti uns representants cada quatre anys o es digui que sí o no a una consulta. Si no perquè les ciutadanes i ciutadans reflexionin sobre com afecta la gestió a les seves vides i demanin que aquesta respongui a les seves necessitats. Estem lluitant per una proposta cada vegada més ambiciosa de pressupostos participatius i ara el repte és col·lectiu, pel futur d’aquest projecte és vital que no siguin els partits que s’ho apropiïn sinó les veïnes i veïns que s’ho facin seu. I ho acabin exigint i reivindicant any darrere any.

Per això hem proposat que sigui la ciutadania la protagonista en la campanya de difusió d’aquests 2ons pressupostos participatius.

“Un sistema democràtic no ho serà mai només perquè es voti uns representants cada quatre anys o es digui que sí o no a una consulta”

Millores a les instal·lacions del camp de futbol de Ribes i la incorporació de desfibril·ladors als equipaments municipals van ser algunes de les propostes recollides de l’any passat.

4

L’ENTREVISTA

AAVV CAN LLOSES Per Graciela Haydee, i Daniel Carabantes

¿Què fa l’AAVV de Can Lloses?

Lo primero y lo más importante para nosotros ahora mismo, es suministrar agua potable a las 330 fami- lias que viven en la urbanización. Podemos ser unas 1000 personas diariamente. Y para nosotros el principal problema es este. ¿Por qué problema?

Primero, porque supone un gasto económico a los vecinos, que para muchas personas es inviable. La gente tiene en la cabeza que vivir en una urbanización es para ricos. Bueno, en Can Lloses no, aquí somos mileuristas, mucha gente en el paro y más o menos la mitad jubilados. El gasto medio por vivienda es de 100€ al mes sólo con agua! Añádele la luz, que aquí no hay luz. Nosotros somos un pequeño barrio dentro de Sant Pere de Ribes, en el que el Ayuntamiento sólo se dedica a recogernos las basuras y a cobrarnos unos IBI’s escandalosos.

¿Què pensa l’AAVV del servei que ha fet l’Ajuntament aquests darrers anys?

Una barbaridad lo que estamos pagando, por el nulo servicio del Ayuntamiento. Sólo nos recogen las basuras. Nosotros tenemos que tener contacto con Ribes Post y Correos y cederles una habitación del local de la AAVV para que nos puedan enviar las cartas, porque por supuesto, no vienen a traerte las cartas a casa. No tenemos servicios básicos! El agua porque la ponemos nosotros, pero no tenemos luz, no tenemos alumbrado público, no tenemos transporte público, tenemos las calles que son una verdadera pena y da asco circular o caminar por Vallesaltos. Está todo sucio!

Diego Cerrato , David Sánchez i Antonio López no hacen el 100% de sus parcelas. Además, se les dijo que las parcelas de propietarios que no las limpiasen, el Ayuntamiento les enviase una notificación para poder realizarlo; pero las parcelas están igual. Nosotros estamos dentro del Parque Natural del Garraf, un alto riesgo de incendio. El día que haya un incendio, Vallesaltos desaparece y Pineda Park también. Porque sólo tenemos una salida. Así nos tienen! Y no el Ayuntamiento del PSC sólo, también el de Convergència, el de la CUP, todos!

Com li explicaríeu a la resta de veïns del municipi les dificultats per les quals passa Can Lloses?

En Junio se nos estropeó la bomba de agua, debido a la gran tormenta que hubo y a la caída de un rayo. Eso hizo Todavía estamos esperando a que vengan a limpi- que tuviéramos un coste como AAVV que no teníamos ar las parcelas del Ayuntamiento. Suerte tenemos de la ADF, que son unos currantes y cuando tienen un momento te vienen a limpiar alguna zona.

En cambio, el Ayuntamiento espera a algún Plan de Ocupación para poder realizarlo y cuando vienen,

“No tenemos luz, no tenemos alumbrado público, no tenemos transporte público...”

5

presupuestado. Y hasta ahora, estábamos trampeando… hasta que ahora, a finales de julio nos hemos vuelto a quedar sin agua: ¡10 días!

Además, hay que añadir la falta de luz. En una gran parte de la urbanización, además de no tener luz, no tienen teléfono, ni internet, lo cual no sería un grave problema, si no fuese porque tampoco hay cobertura en toda la urbanización.

Actualitat

“Con la bomba de agua, nos deberían de haber ayudado de alguna manera, porque es muy urgente.”

porque ahora con la bomba de agua, nos deberían de haber ayudado de alguna manera, porque es muy urgente.

Otro problema que tenemos, es la piscina de mierda, que hay en la entrada de la urbanización, la que cuesta 60.000€ anuales de limpieza y que viene cada día el Ayuntamiento a vaciarla. Estamos hartos de decirlo: que nos conecten al alcantarillado, que media urbanización lo tiene hecho, o que nos construyan una depuradora. Porque hay pérdidas y el talud se viene abajo.

Han sigut les urbanitzacions mai una prioritat per l’Ajuntament?

Ya sabéis que llevamos 2 años yendo a la feria de la UCER en Roquetas manifestado los 50 años sin luz de Vallesaltos este pasado Noviembre, y el año anterior pidiendo el arreglo de las calles. ¡Y no estamos pidiendo el alumbrado público eh!, lo que pedimos es tener luz en casa. Para que estos señores, no tengan que tener una nevera con gas butano en su casa.

Hace unos años nos pusieron un gasto extra en el IBI como tasa de desbrozado, por desbrozar las calles y no todas, sólo las que daban acceso a las torres eléctricas, que teóricamente debería haber hecho FECSA y desbrozar los arcenes. En otras urbanizaciones se realiza este servicio y no se les ha cobrado, en cambio, a nosotros sí.

El problema de fondo es el que es: un proyecto de reparcelación con 600 alegaciones. Ahora la AAVV está reclamando transporte público. Les hemos propuesto al equipo de gobierno la parada de bus de Plana, que anteriormente tenía parada en la urbanización y desde hace unos años pasa por delante sin parar. Otra propuesta que les hicimos, fue el hacer del taxi un transporte colectivo.

No podemos negar que el Ayuntamiento nos está ayudando. Pero también te digo que no hacen lo suficiente,

Nunca, cero prioridades. Ni hoy en día lo son. Lo que pasa que están viendo que las urbanizaciones, las problemáticas, Rocamar, Els Vinyals (aunque son cuatro vecinos), Vallesaltos, se están moviendo. Pero somos el grano en el culo para el Ayuntamiento y para los 21 regidores.

Com respondríeu a la pregunta de “però això ja ho sabíeu quan vau decidir anar a viure a Can Lloses”?

Sí, lo hemos escuchado muchas veces. Nosotros vinimos aquí, sabiendo que había un proyecto de urbanización y que estaba en proceso. En 2006, en portada del DV: Can Lloses se urbaniza!

Nos mandaron a todos los vecinos para saber lo que teníamos que pagar.

Ese es el problema que tenía el proyecto de reparcelación, que intentaba engrandecer los bolsillos de algunos: Garraf Promocions, etc. Estaba pensado en que cada vecino tendría que pagar 100€/m2. Pero de qué vais? En 2010, en Cunit se hizo un proceso de reparcelación para urbanizar y se pagaba a 60€/m2 con el PSC y aquí 100€/m2? ¿Qué se pensaban, que estábamos en Pedralbes?

6

Què hem aconseguit?

AJUTS AL LLOGUER:

UNA EINA, NO UNA SOLUCIÓ Alejandro Conde Portaveu de Fem Poble al Ple Municipal.

Encara que consideràvem que era un punt important per portar al ple municipal de Sant Pere de Ribes, va ser finalment el passat 1 d’agost quan es van aprovar per junta de govern local les bases per la convocatòria dels primers ajuts municipals destinats a l’accés al lloguer. És una proposta de Fem Poble pactada amb el govern municipal fruit d’un acord de mínims en relació a l’execució de polítiques orientades a garantir l’accés a l’habitatge.

Aquestes bases contemplen 2 línies de sol·licitud per a lloguers de menys de 600 €: Línia 1: Per ajudar amb l’entrada de l’habitatge.

Línia 2: Per suportar fins el 20% del pagament de les mensualitats.

Vàrem plantejar els ajuts al lloguer no com una solució sinó com una mesura complementària dins un pla d’accés a l’habitatge que encara té moltes deficiències, ja que no s’adapta a la necessitat real del nostre municipi. Era necessari dotar d’una eina més a l’administració, amb uns serveis socials totalment col·lapsats per la situació d’emergència social que han d’abordar cada dia, en aquest sentit a més trobem que aquests ajuts poden servir com a mesura preventiva i evitar situacions de risc d’exclusió residencial i facilitar l’accés a habitatges de lloguer a persones o famílies amb dificultats econòmiques.

Encara que als últims anys els diversos governs locals han iniciat algunes polítiques, no s’han pres suficients mesures. Segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el 2015 es va detectar que encara romanen 211 habitatges buits a Sant Pere de Ribes. Recordar que la definició que dóna “d’habitatge buit” la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge a l’article 3d és l’habitatge desocupat permanentment, sense causa

justificada, durant més de dos anys. Una altra dada: a la darrera convocatòria de pisos de protecció oficial es van rebre 103 sol·licituds per a només 13 pisos.

L’any 2016 es va registrar a Catalunya un augment del 5,3% en el preu de compra de l’habitatge en pis nou i 7,7% en el de segona mà. Una de les conseqüències de l’impacte de l’actual crisi econòmica i de l’esclat de la bombolla immobiliària és un nombrós parc d’habitatges buits (gran part d’ells en propietat del sistema financer que es nega a posar-lo en lloguer beneficiant-se d’un govern del PP que es nega a legislar en contra dels seus lobbies favorables); evidents cicatrius de l’esclat de la bombolla immobiliària (urbanitzacions iniciades, no acabades i sense perspectives de ser-ho). Això combinat amb les situacions reals actuals personals i familiars (llars monoparentals, joves que no es poden emancipar o persones majors soles); augment de les persones sense llar a causa de la crisi. Aquests factors influeixen notòriament en l’augment del nombre de famílies i persones amb problemes d’accés a l’habitatge i manca d’estabilitat en ell.

En aquest sentit nosaltres entenem que per les condicions del nostre municipi, en situació econòmica de superàvit i amb poc parc d’habitatge pública i ineficient capacitat d’incidir en el valor del mercat, ha

“el pla d’accés a l’habitatge té moltes deficiències i no s’adapta a la necessitat real del nostre municipi.”

*Ingressos màxims anuals per unitat familiar per poder sol·licitar l’ajut.

La convocatòria es va obrir a inicis de setembre

7

de valorar doncs seriosament l’opció de construir més HPO, però sempre entenent que la prioritat màxima és posar en moviment i en servei de les persones el parc d’habitatge que ja existeix i en aquest sentit s’ha d’entendre que l’habitatge més sostenible no és el que construeixes, sinó el que aprofites i rehabilites.

“l’habitatge més sostenible no és el que construeixes, sinó el que aprofites i rehabilites”

Les nostres propostes En aquesta darrera línia, nosaltres afegim més propostes per dinamitzar i ampliar el parc d’habitatge públic: Crear una partida pressupostaria per adquirir habitatges mitjançant el dret de tempteig i retracte. És a dir, aplicar la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge que prioritza l’exercici d’opció de compra a l’Administració per comprar per sota del preu de mercat aquells immobles que han estat en mans de les entitats bancàries per haver estat executades les hipoteques de persones o families abans propietàries i que no poder fer front al seu pagament.

Fer servir l’article 2.1 de la Llei d’expropiació forçosa per procedir a expropiar forçosament l’ús temporal d’habitatges buits (habitatges desocupats permanentment, sense causa justificada, durant més de dos anys). per dotar-se d’un parc social d’habitatges assequibles de lloguer, segons prescriu l’article 15 de la Llei 4/2016. I així usar la legalitat per aconseguir forçar oferir lloguer social en un pis d’una entitat bancaria (durant un màxim de 10 anys).

La rehabilitació d’habitatges privats en estat de no habitabilitat a canvi de la cessió temporal d’aquests per a lloguer social Explorar i donar suport a formes de cooperativisme (cooperatives de cessió d’ús, cooperatives de compradors, etc.). En aquest sentit valorar propostes com la masoveria urbana.

Seguir i participar del debat al Parlament de la Generalitat vers la creació d’un índex de referència dels preus de lloguer. Aquesta és una mesura que es planteja dins del debat d’una futura llei catalana d’arrendaments urbans, que podria permetre que els ajuntaments poguessin pujar l’IBI a les propietats de les quals es tingués un preu de lloguer per sobre de recomanat pels ens públics.

Demanar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya actuiï com a eina de mediació entre grans tenidors que acumulen habitatges buits i les administracions locals per tal de facilitar la signatura de convenis de cessió d’habitatges als municipis per tal d’ampliar els parcs d’habitatge de lloguer social locals.

Que es sumen a les propostes amb les que ja hem arribat a acords amb el govern i que s’estant començant executant: Aplicar la llei vigent 18/2007 per obrir expedients sancionadors als grans tenidors d’habitatges que especulin al municipi amb un parc d’habitatge buit. És a dir, grans multes a entitats com la SAREB (l’anomenat “banc dolent”) com a mètode de pressió perquè posin el seu mercat d’habitatge a disposició en lloguer social a la ciutadania. A més de l’aplicació de la taxa pel cobrament per inspecció d’habitatge buit.

Promocionar el Programa de Borsa de mediació. Aquest és un programa pel qual l’Ajuntament pot arribar a un acord amb els propietaris de pisos privats per disposar de l’habitatge per a lloguer social, i aquest bonificar-li el 90% de l’IBI al propietari i la Generalitat es faria càrrec de l’assegurança de l’habitatge Finalitzar els pisos del bloc ja construït del Parc Central.

8

RETALLS DE PREMSA Fem algun repàs amb titulars d’altres coses que han ocorregut aquests anys

L’Ajuntament és presidit per un govern en minoria, solitari i aïllat del PSC, obligat a negociar amb altres grups.

Neix l’Agrupació d’electors Fem Poble a Sant Pere de Ribes.

“Ja té decidits el seu codi ètic i principis polítics, entre els quals donar accés a la política a les persones que no es senten representades pel sistema actual; vol ser una alternativa real de canvi al municipi, partint de la base de l’assemblearisme i la transparència.” La Fura 27/01/2015.

El PSC manté el feu a Sant Pere de Ribes, on entra amb força Fem Poble.

“La sorpresa en aquests comicis l’han donat el grup d’electors de Fem Poble, que irromp al ple

municipal amb tres regidors i com a quarta força política.” Eix Diari 26/05/2015

Fem Poble titlla de masclista el programa ‘Dona, la clau’ de Sant Pere de Ribes. “

“...El grup municipal de Fem Poble troba patriarcal, masclista i classista el programa ‘Dona, la clau’ amb cursos municipals només per a dones de cuina i neteja.” Canal Blau 15/11/16

L’agrupació política Fem Poble estrena ateneu a Les Roquetes.

“A més de funcionar com a seu oficial del partit també vol ser un espai polivalent per oferir propostes culturals obertes a tothom, i implicar a la cuitadania en el dia a dia dels esdeveniments de Sant Pere de Ribes i Les Roquetes.” Canal Blau 01/02/2016

Fem Poble demana pressió per recuperar les urgències nocturnes als ambulatoris” “ ...Reclama obertament a l’ajuntament que pressioni la Generalitat per recuperar el servei d’urgències nocturnes als ambulatoris... Ara mateix només l’hospital de Sant Camil ofereix el servei d’urgències nocturnes. ” Canal Blau 22 d’abril de 2016

Fem Poble porta al ple el debat de la municipalització dels serveis externalitzats“. ..”Fem Poble, veu la necessitat d’obrir el debat sobre la municipalització dels serveis que presta el nostre Ajuntament al municipi.” Eix Diari 26/05/2016

Sitges i Sant Pere de Ribes avancen en la progressivitat fiscal

“ Hi haurà, així, dos trams amb bonificacions del 50%. Aquest canvi, proposat per Fem Poble, és l’únic que ens permet la llei, segons ha avançat l’alcaldessa, Abigail Garrido.”

Diari de Vilanova 18/10/2016

Acord de Fem Poble amb el PSC de Sant Pere de Ribes per al pressupost 2017 “ Amb aquest acord l’equip de govern es comprometrà a complir durant aquest any les següents propostes programàtiques del nostre grup” Eix Diari 22/12/206

Fem Poble acusa a dit Fem Poble han acusat l’executiu socialista de Sant Pere de Ribes de “mala praxis i prevaricació” per la suposada contractació “il·legal”... [Alejandro Conde, ha explicat que, “després de consultar els serveis jurídics de l’Ajuntament i un advocat extern, hem detectat que el govern va fer aquesta contractació a dit i deliberadament”]. 18/11/2016 L’Eco de Sitges

L’Ajuntament ajudarà a pagar el lloguer “ Fem Poble aconsegueix que s’aprovi un paquet de subvencions a l’arrendament d’habitatges” L’Eco de Sitges 04/08/207

Assemblea popular del 6 que decideix la no entra

6 de Juny de 2015 ada a govern del grup.

9

Què hem aconseguit?

L’OPOSICIÓ CONSTRUCTIVA Fran Moreno, arqueòleg i historiador, exregidor de Fem Poble

Néixer va ser el nostre primer acte de rebel·lió. Un grup de joves (i no tan joves) vam començar a caminar plegades.

Havíem viscut el 15-M, sabíem que el poble mereixia quelcom més del que els governs municipals havien fet els darrers anys, calia una espurna que donés representació institucional a aquella gent que no ens sentíem representades pels partits tradicionals del municipi i que creiem que la política s’havia de fer des dels veïns cap als veïns, apostant per la transparència i la participació.

Potser érem un grup de somiadores, però el fet rellevant és que vam creure en nosaltres mateixes i vam treballar de valent. D’un nou grup sorgit dels moviments socials i l’assemblearisme va sorgir l’Agrupació d’Electors Fem Poble, ens vam presentar a les Eleccions Municipals i vam obtenir 3 regidores, sent la millor entrada d’un grup polític al consistori ribetà des de 1979.

Des de l’entrada de Fem Poble a l’Ajuntament, hem treballat de valent per aconseguir les millores socials que creiem que necessita el municipi, realitzant una oposició constructiva alhora que crítica. A diferència d’altres grups, hem assumit una posició activa en la proposta de millores per a Sant Pere de Ribes, hem col·laborat amb el govern amb les nostres idees, com els pressupostos participatius, unes ordenances fiscals cada cop més progressives, el pla municipal de salut, els ajuts al lloguer o millores concretes en equipaments i via pública, així com hem demandat un millor enllumenat, la ineficiència de la gestió de les escombraries o la reivindicació de les necessitats bàsiques que segueixen sense acomplir-se a les urbanitzacions del municipi.

es de l’oposició la nostra capacitat d’inD fluència política es veu supeditada a la nostra representació. Vam dir que analitzaríem totes les propostes sense apriorismes, i ens hem assegut a parlar amb tots els grups polítics cercant debatre i conèixer les millors solucions per al poble, sense deixar de banda els nostres ideals.

Per tot això, hem votat sempre amb dignitat i valentia el que creiem que és el millor, fent propostes de millora o denunciant allò que no s’està fent bé. En són exemple les ordenances fiscals i els pressupostos de 2016 i 2017 que s’han aprovat gràcies als nostres vots favorables o la nostra abstenció.

Cal dir-ho clar, hem fet el que creiem que és el millor i hem jugat amb les cartes que tenim, i en tenim moltes de necessitats i problemes per resoldre, grans nyaps del govern actual com la reobertura a terminis del Local, la dissolució de Garraf Promocions i l’acabament en diferit de l’última escala dels pisos de protecció oficial de Les Roquetes, els 6 anys de l’IES Xaloc en barracons i l’abandó del Parc Central o el manteniment d’equipaments tancats com la Casa de la Vila, el Castell de Ribes o el Teatre de Les Roquetes.

Potser a Joc de Trons sempre arriba l’hivern, però no podem permetre que l’activitat municipal es paralitzi pels mals governs o les oposicions destructives que només cerquen desgastar.

“hem assumit una posició activa en la proposta de millores per a Sant Pere de Ribes”

10

Lluites Socials URBANISME I LA INVOLUCIÓ SOCIAL Ricard Fontcuberta Martínez, politòleg.

Sembla que no ens adonem. Realment, tan important és l’educació? I quan parlo d’educació no em refereixo als mètodes d’ensenyament actuals, sinó a tots aquells factors que influeixen en la capacitat d’aprenentatge d’una persona. Per al PSC, sembla que altres interessos prevalen sobre els del l’àmbit més important de la nostra societat. Qui m’estigui llegint pot pensar que res d’això té sentit, però no és així. Una paraula conté la clau: Xaloc.

Trobant-nos en una situació d’incertesa respecte a on s’ubicarà l’IES Xaloc, s’obre el debat sobre els elements que intervenen, articulen i configuren l’educació dels joves. En un context amb una de les taxes d’abandonament escolar més altes de la UE (19’4% a Espanya, segons Eurostat), hi ha diverses variables a tenir en compte per posar-hi remei, encara que sigui a nivell municipal. Una d’aquestes és el territori. Pierre Bourdieu exposa que les desigualtats

no venen donades només pel nivell econòmic de les persones, sinó pel tipus de “networks” que es puguin establir al voltant d’una persona. Partint d’aquesta premissa, establir un centre educatiu a un espai on hi existeixi una major proximitat amb elements que fomenten l’interès cultural ajudarà a tenir ciutadans més formats i, conseqüentment, comportarà una reducció gradual de les desigualtats (encara que hi ha més factors vinculats al sorgiment de desigualtats socioeconòmiques). Allunyar els centres educatius allunya, també, l’equitat.

Aquí és on es demostren les prioritats de l’actual govern del municipi. Mentre altres grups polítics intenten mantenir l’actual ubicació pel Xaloc, per al PSC estan per sobre els interessos d’una multinacional i no els dels seus propis conciutadans. És necessària una consulta ciutadana duta a terme de manera imparcial per saber el posicionament de la resta de la població. Encara que, segurament, ens trobarem amb clientelismes i promeses d’una major ocupació (precària) per part del PSC, per intentar sobreposar els interessos econòmics als socials.

“Allunyar els centres educatius allunya, també, l’equitat.”

El passat 30 de maig vam fer un acte d’explicació a la Biblioteca Josep Pla anomenat “El Xaloc al seu Lloc” conjuntament amb ERC, UM9-CUP i la col·laboració de la CGT.

EL XALOC AL SEU LLOC

11

MAI MÉS SENSE LLUM Com a Fem Poble d’ençà que vàrem entrar a la corporació municipal fa dos anys hem anat denunciant ple darrere ple l’estat de deixadesa de les nostres instal·lacions, un estat qüestionat a tot el municipi i amb especial qüantitat d’incidències a Les Roquetes, problema ja històric i agreujat els darrers mesos que ha dut a la resignació de veïns i veïnes de veure com al poble cada dia hi han carrers sense llum.

S’ha pogut llegir a la premsa com el govern municipal culpava d’aquestes deficiències a l’anomenat “banc dolent”, la SAREB, propietària dels terrenys del parc central. Però, la durada en el temps d’aquestes incidències que amb oscil·lacions d’intensitat al llarg del temps ha sigut constant a Les Roquetes els darrers 30 anys sumat a l’extensió territorial cobrint tot el mapa del poble posen de manifest que el principal responsable d’aquestes incidències no és una entitat bancaria sinó la mateixa xarxa elèctrica municipal.

Una instal·lació que per explicar el seu estat ens hem de remuntar als darrers 30 anys de creixement sostingut de població amb una instal·lació elèctrica deficient no preparada per l’actualitat densitat demogràfica. Aquest fet és el que explica l’extensa durada d’aquest problema i que s’intenta amagar buscant responsables alternatius perquè deixa de manifest la deplorable gestió i manteniment de la xarxa municipal durant les últimes dècades i assenyala directa-

ment als responsables directes d’aquesta: els diferents governs municipals que han anat passant.

Que dia darrere dia hi hagi carrers sense llum al nostre poble no és un problema menor. No és una denúncia supèrflua o tribal. L’estat de la via pública i les infraestructures del poble afecten directament a la percepció de seguretat, benestar i dignitat diària de tots els veïns i veïnes. Per això és un problema fonamental un poble digne es mereix unes instal·lacions dignes.

Però això li diem a l’alcadessa: “no acceptarem que faci veure que aquest problema no té a veure amb vostè i que és l’herència rebuda. Dels darrers 20 anys més de 16 anys han sigut de mandat del PSC, 16 anys on vosté ha sigut regidora del govern del consistori municipal on ha tingut en aquest temps diferents carpetes entre elles precisament urbanisme i via pública.”

Nosaltres com a veïns i veïnes hem d’assegurar-nos que això siguin fets i no paraules, i que la inversió que es faci estigui efectivament a l’altura de la necessitat. Per això exigim al govern municipal que no només expliqui el pla respecte a les infraestructures als grups municipals sinó també a totes les veïnes i veïns -amb les dates previstes per les obres i les zones afectades- perquè tenen dret a fer arribar les seves queixes i assegurar-se que les seves reivindicacions es compliran-.

Perquè totes les victòries reals van acompanyades de reivindicacions vives als carrers vam sortir al carrer per dir: mai més carrers sense llum!

“un poble digne es mereix unes instal·lacions dignes.”

12

MAREA BÁSICA Adolfo Ortega, activista

El dissabte 29 d’octubre a les 1916, va tenir lloc la presentació de la Marea Básica contra l’Atur i la Precarietat a l’Ateneu. Parlaren Mariano López Salazar de Sant Vicenç dels Horts, que va explicar les línies mestres d’aquest moviment; en Miguel Luis de Parados en Movimiento de Valladolid, que va oferir un document visual i l’experiència dels quatre anys que porten en marxa amb les qüestions pràctiques sobre el seu funcionament i finançament, i finalment Marta Sánchez de Ron de Marea Básica de Madrid que ens va fer un mapa de la situació què es troba la Carta Social Europea: signada per 47 països, la falta d’interès per aplicar polítiques contra la pobresa estructural tant dels governs autonòmics com estatal.

jats perquè les pagues i els ajuts arribin a superar el llindar de la pobresa, com s’han de fer i on trobar els models per reclamar segons la situació administrativa en què es trobi el demandant i aconseguir que els ajuts, prestacions, pensions, sous, etc., cobreixin el llindar de la pobresa, que en el cas d’Espanya estan per sobre dels 670 € per adult, més el 50% d’aquesta quantitat per cada adult i 199 € per cada menor d’edat (14 anys) que estiguin en la unitat familiar. Durant el debat posterior es va arribar a l’acord d’organitzar un grup al Garraf que esperem que aviat funcioni.

“a Espanya el llindar de la pobressa són 670 € mensuals”

Va explicar com estan en marxa reclamacions als jut-

Cultura Popular RECEPTA MULTICULTURAL: PANECILLOS DE ALMIDÓN DE YUCA

“es un desayuno típico de la región de Manabí de Ecuador”

Lady Ureta, dependenta

Pondremos en un bol el almidón y, sucesivamente, con la leche, los huevos y la sal lo removemos hasta formar una masa muy suave.

Después de este paso, formamos pequeñas bolas con la masa y las rellenamos con el queso (al gusto).

Finalmente introducimos las bolas en el horno y las mantenemos durante 20 minutos a temperatura media, y listos para desayunar.

Toda esta receta está hecha a base de productos del campo. La yuca es un tubérculo como la patata.

El almidón de la yuca se extrae después de pelarla, rayarla e exprimirla.

Ingredientes: 500 gr / almidón 1 taza / leche 4 huevos Sal Queso En Ecuador, de pequeña, mi madre, mi hermana y yo íbamos a la huerta a cualquier hora para sacar la yuca y así realizar el proceso que he comentado anteriormente.

Con éste almidón elaborábamos los panecillos.

13

CALLEJEAR CALLEJEANDO Esperanza Sánchez, aturada

Una calle, en un lado calle Las Roquetas; en el otro lado calle Ribes.

Dos vecinas, en c/ Roquetas vive Ma Marcer; en c/ Ribes, Ma Eulàlia.

Las dos hablan cada una en su balcón.

Mª Marcer: vecina, ¿tú callejeas? Porque yo me he vuelto una adicta al callejeo.

Mª Eulàlia: pues callejeemos.

Las dos vecinas callejeando juntas.

Mª Marcer: callejeo, callejeas y más que callejearíamos, incluso de noche, si hubiese luz en las calles...

Vilanova, al lado de los nuestros, es lo que se utiliza ahora, para tales menesteres.

El estado cochambroso y esperpéntico de los que residen en Las Roquetas es por su sesentera instalación y que no han sido sustituidos todavía.

Mª Eulàlia: Escúchame callejera. Eso quiere decir que son reliquias. Pagarán un dineral por ellos. Nos los quitaran de las manos, valen un imperio.

Callejeemos más rápido, lleguemos al consistorio municipal y les informamos. Seguro que no lo saben. Ahora la gente se vuelve loca con todo lo “vintage”.

Mª Marcer: Los ciudadanos no sabemos los acuerdos y contratos que firman las eléctricas con el ayuntamiento. Pero nosotros les aconsejaremos cómo sacar un dineral de estas “deixalles”.

Mª Eulàlia: si callejeásemos más, hubiésemos visto estos postes de la luz, con su maraña de cables, hilvanando el cableado eléctrico. ¡Mira cómo nos ponen en la modernidad!

Con lo que se saque, seguro que nos ponen unas instalaciones eléctricas que será la envidia de todos los pueblos colindantes y tendremos luz en las calles... por no crear diferencias con los vecinos que está muy feo.

Sus palos de madera que los leñadores talaron a los árboles, los aserraderos, donde los convirtieron en postes, las fábricas donde los trataron químicamente, los operarios que los colocaron. Míralos ahí, altivos, majestuosos, llevando la luz a las calles, casas, bueno con el precio que tiene, a quién pueda pagarla.

Mª Eulàlia: si hubiésemos callejeado antes, les hubiésemos iluminado en el tema y en otros temas les aconsejaríamos también porque callejeando se ven muchas cosas que sentados con un ordenador delante poca realidad se vive. ¡Vamos, callejeando más rápido!

Mª Marcer: callejera que callejeas conmigo, estos postes de hormigón, los que residen en

Mª Marcer: ¡¡Esto me pasa por ser una callejera empedernida!!

14

L’ATENEU ROQUETENC Graciela Haydee, treballadora familiar i psicomotricista

Vam donar el tret de sortida un 30 de gener de 2016 i des d’ençà no hem deixat d’apostar per la cultura al nostre poble! Amb la participació i col·laboració de moltes voluntàries ho hem fet possible!

L’any passat vam col·laborar amb l’entitat Globalitza’t-e organitzant concerts, teatre i dansa dins el pati interior de la Vinya d’em Petaca. Un espai que no es feia servir per a aquests tipus d’activitats. Tot un descobriment, doncs va tenir una gran resposta i participació per part de la gent.

Taller de Relaxació Anti-estrès

Portem un any treballant diverses tècniques de respiració, amb una progressió molt acurada i una resposta del grup molt i molt bona. Hem afegit exercicis nous i cada sessió és un pas endavant dins l’objectiu d’assolir una resposta resilient envers l’estrès.

Aquest 2017 tornem amb aquesta aposta per la cultura a la fresca durant el mes d’agost! Cada divendres una actuació musical! Aquest any col·laboren els comerços locals per poder potenciar la cultura a través de la música i poder descobrir altres maneres d’entendre el món a través dels seus sons.

Dia de la dona

Vam voler donar veu a les dones treballadores del nostre municipi. De feines remunerades i de treball a la llar. Vàrem plantejar un col·loqui sobre “ la conciliació laboral” entre altres temes, arrel d’això vam tenir un molt càlid intercanvi d’experiències vitals. També vam realitzar un record emotiu a les dones víctimes de violència de gènere.

Temps de Flor

Des de l’entitat Globalitza’t-e van portar per tots els comerços del municipi l’exposició Temps de Flors, que també vam acollir a l’Ateneu! Vam decorar-ho tot amb materials reciclats!

15

Cultura Popular

Setmana antiracista

Aquest any la setmana antiracista va compactar-se en el primer cap de setmana de juny per poder fer-ne actes més potents.

A la plaça de la Vila de Ribes vam organitzar una xerrada de “Racisme institucional” a càrrec de Xavier Cambra, membre de Tanquem els CIE i el testimoni de Kalilu Jammeh. Tot seguit un concert de percussió africana a càrrec dels Africa Pasteef i per finalitzar, l’actuació dels Homes Llúdriga que ens van portar el seu Hip Hop des de Vallcarca. Mentrestant teníem un sopar per acompanyar la nit amb plats per a tots els gustos!

A Roquetes a la cruïlla davant de l’Ateneu vam poder presenciar “El peso de la manta”, un documental que dóna veu als manters de Barcelona de la mà d’Otoxo Productions. Tot seguit es va donar lloc a una xerrada amb un membre del Sindicat Manter i Maria Dantas, del col·lectiu Tras la Manta. Amb una actuació musical final de guitarra acústica.

Tot això només va ser possible gràcies a la col·laboració de l’entitat Ger, Unitat Contra Feixisme Garraf, Tanquem els CIE, Fundació Kalilu Jammeh, Tras la Manta, l’Assemblea de Joves de Ribes, Unitat Municipal 9 - CUP i Fem Poble.

Vols col·laborar a L’Ateneu?

Dia de la música

No podem faltar a aquesta cita si el que volem és apostar per la cultura als carrers! Ens van acompanyar els fantàstics Antique Velvet amb la seva música!

Tens idees o propostes o vols estar al dia de l’agenda? ateneufp@gmail.com https://twitter.com/ateneufp www.facebook.com/ateneufp

“Alex Mais”, proletari aburgesat

Sant Pere de Ribes, 2017

LA VINYETA

Fem Poble. La Circular nº2. fempoblespribes.cat

16

Amb nocturnitat i alcaldia