L’impacte del cooperativisme sanitari al món
SALUT A L’HIVERN
Com obtenir més vitamina D durant aquesta estació
VIDA ACTIVA
Què hem de tenir en compte abans de començar a córrer?
TENDÈNCIES
Les pel·lícules que han definit el 2024
Compartir
Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop
Consell editorial:
Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu d’Assistència Sanitària
Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia
Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu
Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu
Edició: Factoría Prisma
Diagonal 662-664
08034-Barcelona Tel. 639 213 710
www.factoriaprisma.com
Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives
Coordinació: Laura Martos
Disseny: Xavi Menéndez
Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003
ISSN: 2696-3817
ISSN (Internet): 2696-3833
Fundació Espriu
Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona
Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid
NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490
fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop
Nutrició de precisió o jocs per a nens amb autisme: alguns dels assajos clínics que marcaran la medicina el 2025.
La vitamina D se sintetitza principalment a través del sol. Com podem regular-la durant els mesos d’hivern?
Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia ASISA, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA. 04 06 10 14 20
VIDA ACTIVACOOPERATIVISME SANITARI A FONS
El Dr. Franchek Drobnic revela els deu passos previs que cal tenir en compte abans d’implantar el running en la nostra rutina.
La conferència global de l’Aliança Cooperativa Internacional reuneix a Nova Delhi el primer think tank de l’economia global.
El Brasil, Panamà, Uganda, Grècia i el Japó: aquests són alguns casos d’èxit de cooperatives sanitàries al voltant del món.
Comencem el 2025 amb un repte entre mans: donar a conèixer i expandir la tasca que efectuen les cooperatives, i especialment les cooperatives sanitàries. La Fundació Espriu va estar present en el llançament de l’Any Internacional de les Cooperatives, celebrat a Nova Delhi, on també es va dur a terme la conferència global de l’Aliança Cooperativa Internacional, que va incloure esdeveniments com la presentació del primer think tank sobre economia social i la conferència sobre la digitalització en l’àmbit de la salut. Aquestes trobades van reunir representants de nombrosos països en un esforç conjunt per innovar i enfortir el sector.
El model de cooperativisme sanitari —en què es basa la nostra organització i en què confiem com a solució per aconseguir una salut accessible i de qualitat universal— actualment proporciona cobertura mèdica a més de cent milions de famílies del món. En aquesta primera edició de l’any hem volgut mostrar-vos alguns exemples inspiradors de cooperatives amb les quals tenim el plaer de compartir missió. Els convidem a llegir el nostre reportatge “A Fons”, on descobriran com aquestes iniciatives estan transformant vides i comunitats.
A les pàgines d’aquest número també trobaran alguns consells per afrontar l’hivern en les millors condicions. Amb la col·laboració de la Dra. Paula Giménez Rodríguez, neurofisiòloga a la Clínica del Son ASISA, i el Dr. Franchek Drobnic, metge al centre de medicina esportiva d’Assistència Sanitària, els oferim una perspectiva mèdica sobre els problemes del son vinculats a l’ús de pantalles abans de dormir, una pràctica cada cop més comuna, i un decàleg per als qui volen començar a córrer de manera habitual.
Els desitjo una bona entrada d’any.
La ciutat d’Essaouira és un petit oasi cosmopolita, situada a només tres hores de la densa i caòtica Marràqueix.
Repassem els grans títols cinematogràfics que han deixat empremta el 2024 i que es premiarà els propers mesos.
Carlos Zarco
Director general de la Fundació Espriu
Un informe recent estima que al voltant de 846 milions de persones entre 15 i 49 anys viuen amb infeccions per herpes genital a tot el món, que afecten més d’un de cada cinc en aquest grup etari. Cada segon, almenys una persona en contrau una nova infecció, cosa que equival a 42 milions de casos nous a l’any.
L’herpes genital no només causa nafres recurrents, sinó que també pot generar complicacions greus, com l’herpes neonatal, especialment quan la mare contrau el virus al final de l’embaràs. Actualment no hi ha cura per a l’herpes, però els tractaments antivirals ajuden a controlar-ne els símptomes i en redueixen la propagació.
Les infeccions pel virus de l’herpes simple tipus 2 (VHS-2), responsables del 90% dels casos simptomàtics, estan particularment associades amb més risc de contraure VIH,
Un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Colúmbia ha demostrat que consumir més del 45% de les calories diàries després de les cinc de la tarda pot elevar significativament els nivells de glucosa a la sang, independentment del pes corporal o el greix. Aquest descobriment, basat en una anàlisi de 26 participants entre 50 i 70 anys amb prediabetis o diabetis tipus 2, va comparar els efectes metabòlics entre qui ingeria la major part de calories abans o després de la tarda. Els resultats van indicar que els menjadors tardans toleraven pitjor la glucosa i tendien a consumir més carbohidrats i greixos a la nit, cosa que pot augmentar el risc de diabetis tipus 2, de malalties cardiovasculars i d’inflamació crònica.
L’estudi destaca que l’horari dels àpats, més enllà de la quantitat o la qualitat dels aliments, té un impacte directe en el metabolisme de la glucosa. Segons Diana Díaz Rizzolo, líder de la investigació, és preferible concentrar la ingesta calòrica durant les hores de sol, amb més èmfasi en l’esmorzar i el dinar. Tot i que es necessitaran més estudis per aprofundir en aquesta línia, la troballa redefineix la personalització nutricional, ja que inclou el moment del dia en què es menja com un factor clau per millorar la salut metabòlica.
A escala global, el càncer continua sent una de les amenaces principals per a la salut humana, amb un impacte profund en milions de vides. Segons l’OMS, el 2023 es van registrar 19,9 milions de nous casos i 10 milions de morts per aquesta malaltia. Les prediccions són inquietants: en les properes dues dècades, s’espera un increment del 60% en la càrrega del càncer, cosa que pressionarà cada vegada més els sistemes de salut i que afectarà profundament les persones i comunitats de tot el món.
Per al 2044, es preveu que els nous diagnòstics arribin als 30 milions anuals, essent els països d’ingressos baixos i mitjans els més afectats per aquest increment. En vista d’aquesta realitat, la lluita contra el càncer no només és un desafiament mèdic, sinó una prioritat global. Cada 4 de febrer, l’OPS/OMS s’uneix a la Unió Internacional contra el Càncer per intensificar els esforços de prevenció, promoure estils de vida saludables i millorar la qualitat de vida dels qui enfronten aquesta malaltia. Aquest dia serveix com a recordatori del compromís de la comunitat mèdica i científica, que treballa incansablement per avançar en la investigació de noves formes per prolongar la vida de les persones diagnosticades.
Cites que inspiren
“Elsnostrescossossónelsnostresjardins;lesnostres decisions,elsnostresjardiners”
L’informe estima que al voltant de 846 milions de persones entre 15 49 anys viuen amb infeccions per herpes genital.
cosa que fa destacar la necessitat urgent de trobar noves eines preventives, com vacunes i tractaments avançats. En línia amb les seves estratègies de salut per al 2022-2030, l’OMS treballa per conscienciar sobre l’herpes genital, millorar l’accés a medicaments i fomentar la investigació en tractaments innovadors i vacunes.
A més, les implicacions econòmiques del virus són significatives: un estudi recent va revelar que el cost global de l’herpes genital puja a 35.000 milions de dòlars a l’any a causa de despeses mèdiques i pèrdua de productivitat. Aquestes dades reforcen la importància de redoblar els esforços per mitigar-ne l’impacte sanitari i social, que l’Organizació Mundial de la Salut (OMS) recolza recomanant l’ús correcte de preservatius, l’abstenció de contacte sexual durant brots actius i l’accés a proves de VIH i mesures preventives, com la profilaxi preexposició.
La incidència de càncer de còlon augmenta entre els joves dels països occidentals
El càncer colorectal és responsable de prop d’un milió de morts anuals —és el segon més mortal a escala global, només superat pel càncer de pulmó— i des del 2019 s’ha observat un augment de casos en menors de cinquanta anys almenys a dinou països, mentre que la incidència en la gent gran s’ha mantingut estable. Això conclou un estudi publicat a TheLancetOncologybasat en dades de l’Organització Mundial
de la Salut de cinquanta nacions, i afegeix que aquesta tendència global està vinculada a factors com una dieta poc saludable, el sedentarisme i el sobrepès, els quals presenten desafiaments més importants que els associats al tabaquisme (causa principal de diversos tipus de càncer). Espanya, però, n’és una excepció destacada, ja que de moment no mostra un increment significatiu en els casos entre els joves.
Cinc assaigs clínics que marcaran la medicina el 2025
La revista Nature Medicine ha seleccionat assaigs clínics prometedors que podrien transformar la medicina el 2025, ja que aborden reptes globals com el càncer, l’obesitat, la salut mental, la desnutrició i els efectes de la calor extrema. Aquests són alguns dels projectes més destacats:
1
Nutrició de precisió. El projecte Nutricióperauna SalutdePrecisió, liderat pels Instituts Nacionals de Salut, estudia per què les dietes no afecten tothom de la mateixa manera considerant factors com la genètica, el microbioma i l’estil de vida. Amb més de 8.000 participants, busca personalitzar pautes dietètiques mitjançant models avançats, els primers resultats dels quals s’esperen el 2025.
2
Xatbot per a la detecció del càncer de coll d’úter. El projecte ALIMUS, liderat al Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer de Lió (França), utilitza un xatbot d’IA per fomentar la participació en el cribratge de càncer de coll uterí, especialment entre dones de zones desafavorides.
3
Teràpia gènica per a la malaltia priònica. Una científica de l’Institut Broad del MIT ha impulsat el desenvolupament d’ION-717, un tractament per a la malaltia priònica, un trastorn neurodegeneratiu que afecta 1 de cada 6.000 persones, que inhibeix la producció de proteïna priònica. L’assaig clínic global n’avaluarà la seguretat amb resultats inicials esperats el 2025.
4
Cribratge del càncer de mama. L’assaig MyPeBS avalua un cribratge personalitzat per al càncer de mama segons factors de risc individuals (com la genètica, l’estil de vida, els antecedents familiars i la densitat mamària), davant del mètode estàndard actual. Amb 53.000 participants, els seus resultats el 2025 podrien transformar la prevenció.
5
Jocs d’aprenentatge per a autistes. La Universitat de Stanford lidera aquest assaig amb jocs en aplicacions mòbils per millorar la comunicació i reduir l’ansietat en infants amb autisme entre 2 i 8 anys, alleujant l’estrès dels pares i fomentant la interacció cuidador-nen.
La vitamina D se sintetitza principalment a la pell gràcies a la llum del sol, encara que també es pot obtenir a través de certs aliments i de suplements farmacològics.
per Silvia Cardona
La vitamina D és una vitamina liposoluble que juga un paper clau en múltiples funcions de l’organisme. Contribueix a l’absorció i la utilització regular del calci i del fòsfor, és a dir, a la salut òssia, i al funcionament adequat dels músculs i del sistema immunitari.
Durant l’hivern el dèficit de vitamina D acostuma a ser més prevalent, una condició que afecta moltes persones a causa de la falta d’exposició al sol. La combinació de dies més curts, cel ennuvolat i l’ús de roba que cobreix gran part del cos dificulten la síntesi d’aquesta vitamina a l’organisme.
Hi ha una relació entre baixos nivells de vitamina D en sang i un augment del risc de patir osteoporosi, depressió o problemes de cor
L’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) afirma que, a Espanya, de gener a març cal augmentar fins a quatre vegades respecte al necessari a l’estiu el temps d’exposició solar per obtenir uns nivells saludables de vitamina D. No obstant, hi ha diferents estratègies alternatives per obtenir més vitamina D durant els mesos més freds de l’any.
Com se sintetitza aquesta vitamina?
La vitamina D es pot sintetitzar per via endògena o exògena. La via endògena fa referència a la síntesi cutània de vitamina D en presència de llum solar i suposa la forma principal per obtenir-la. D’altra banda, la síntesi exògena s’aconsegueix a través de la ingesta de certs aliments d’origen vegetal que contenen vitamina D2 (ergocalciferol) o la ingesta d’aliments d’origen animal que contenen vitamina D3 (colecalciferol).
Els nivells de vitamina D en una persona poden mesurar-se mitjançant una anàlisi de sang. Es parla d’insuficiència quan els valors de vitamina D 25OH
(calcidiol) es troben entre 10-30 ng/mL. La deficiència d’aquesta vitamina (per sota de 10 ng/mL) generalment, està causada per no rebre prou llum solar, de manera que la seva síntesi cutània disminueix. Una alta pigmentació de la pell, així com l’edat avançada, es consideren factors risc que poden contribuir a una deficiència d’aquesta vitamina.
Diversos estudis han trobat una relació entre baixos nivells de vitamina D en sang i un augment del risc de desenvolupar determinades malalties, com ara l’osteoporosi, la depressió i algunes malalties cardiovasculars. Encara que no sempre hi ha una relació directa de causa i efecte, aquests descobriments suggereixen que mantenir uns nivells adequats d’aquesta vitamina pot exercir un paper protector o modulador a la salut general.
Entre els símptomes que apunten una falta de vitamina D podem identificar sensació de fatiga, dolors musculars, falta de força i un estat d’ànim baix. No obstant això, aquesta deficiència no sempre produeix
símptomes. En els infants, la forma més greu de dèficit de vitamina D pot produir raquitisme, una malaltia que provoca deformitats esquelètiques a causa de l’afebliment dels ossos. En adults, en canvi, la baixa mineralització òssia augmenta el risc d’osteoporosi i de fractures.
Quina és la ingesta adequada de vitamina D?
S’entén com a ingesta adequada (IA), el nivell mitjà d’ingesta d’un nutrient adequat a les necessitats de la població. En el cas d’aquesta vitamina, la seva IA és de 15 micrograms al dia.
Les estratègies que poden ajudar a augmentar la vitamina D inclouen recomanacions nutricionals, exposició solar i suplements, en cas que sigui necessari. Per millorar-ne els nivells a través de l’alimentació, cal assegurar que es consumeixen nutrients que continguin aquesta vitamina. Entre aquests trobem:
• Peix. Especialment els peixos blaus. Per exemple, el salmó, els seitons, l’oli de fetge de bacallà, les sardines, el verat, etc.
La ingesta adequada de vitamina D és de 15 micrograms al dia, i es pot regular mitjançant aliments com el peix, els lactis sencers o els ous.
• Lactis sencers. S’hi inclouen la llet i els productes derivats, com el formatge i el iogurt. Les versions desnatades no contenen tanta vitamina D.
• Ous. Especialment el rovell.
• Bolets deshidratats. Són els bolets que s’han assecat al sol.
• Aliments enriquits amb vitamina D. Avui dia hi ha diverses opcions com llet, begudes vegetals i cereals que estan enriquits amb aquesta vitamina.
Hi ha alguns hàbits d’estil de vida que també poden ajudar a mantenir els nivells adequats de vitamina
D fins i tot a l’hivern, per exemple, fent exercici físic a l’aire lliure. I, finalment, en casos en què els nivells de vitamina estiguin molt per sota dels establerts, un professional pot considerar prescriure algun suplement vitamínic. Els suplements poden receptar-se en forma de gotes, pastilles o càpsules toves. En aquests casos, és clar, és important respectar la dosi indicada per evitar problemes de toxicitat.
Les pantalles són un gran aliat avui dia, però també poden ser responsables d’alguns problemes de salut. Un dels més comuns és la dificultat per agafar el son. per Àngela
Zorrilla
AL’insomni és un trastorn del son que a Espanya afecta entre un 25 i un 35% de la població adulta
vui dia, la majoria de la població dedica hores i hores a interactuar amb diferents pantalles: ordinadors, tauletes, mòbils, consoles o televisors formen part del dia a dia de gairebé tothom. I amb aquest increment exponencial del seu ús, cal que ens preguntem: quin efecte tenen sobre la salut? Poden ser perjudicials?
En aquest sentit, diversos estudis ja avisen que estar exposat a pantalles abans de dormir és perjudicial. Consultar les xarxes socials o el correu abans de ficar-se al llit pot comportar insomni, entre altres trastorns del son, que provoca que el descans no sigui de qualitat, una cosa necessària per al bon funcionament de l’organisme.
El son i les pantalles: una conciliació impossible Mentre una persona dorm, el seu organisme es recupera de la jornada. És el seu mecanisme per preparar-se físicament, emocionalment i cogniti-
vament per a l’endemà. “El son ajuda a consolidar la memòria, regula l’estat d’ànim, permet que el sistema cardiovascular es recuperi, regula la temperatura corporal, fabrica determinades hormones, etc.”, explica la doctora Paula Giménez Rodríguez, especialista en neurofisiologia clínica i delegada provincial d’ASISA.
Les pantalles dels dispositius electrònics emeten llum blanc-blava, un espectre de llum que influeix en el rellotge biològic humà, localitzat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, i que “regula la periodicitat de certes funcions corporals, entre aquestes el son”.
Per funcionar correctament, aquest rellotge biològic necessita uns sincronitzadors externs, dels quals el més important és la llum.“Quan el nostre cervell, a través de les retines, percep aquesta llum blanca-blava, rep el senyal que és de dia i fabrica
les substàncies químiques que ens mantenen desperts (cortisol, histamina, serotonina,…) i inhibeix la fabricació de melatonina, que és l’hormona del son”, explica doctora Giménez. És a dir, si una persona fa servir aquestes pantalles dues hores abans de ficar-se al llit, en realitat, està dient al seu cervell —erròniament— que és de dia.
A més, l’ús de pantalles implica un sobreestímul cerebral, al contrari de l’actitud de relaxació que, segons l’experta, es necessita per tenir un bon descans. I aquí és on apareix l’insomni, un trastorn del son que ja afecta, a Espanya, entre un 25 i un 35% de la població adulta de manera transitòria i entre un 10 i un 15% de forma crònica, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
El problema principal que alerta la doctora és l’auge d’aquest hàbit nocturn, cada cop més estès entre la població jove. De fet, la falta de son o la seva poca
La llum blancablava envia senyals a l’hipotàlem que inhibeixen la fabricació de melatonina, l’hormona del son.
qualitat s’associa, entre altres problemes, a un rendiment escolar o laboral baix, a l’alteració de l’estat d’ànim (ansietat o depressió), a tenir cefalees, accidents i, a més llarg termini, a malalties metabòliques i cardiovasculars”, puntualitza.
Evitar l’insomni, i tots els problemes de salut que hi estan associats, exigeix irremeiablement posar el focus en com i quan es fan servir les pantalles. Els experts recomanen obertament oblidar-se de tots els dispositius electrònics, com a mínim, una hora o dues abans d’anar a dormir. Sempre és millor una bona lectura relaxant que no pas la llum blava i els estímuls d’un vídeo viral. Però no només això: la doctora recorda que per descansar bé també cal “deixar els problemes i preocupacions per a l’endemà” i “portar una rutina d’horaris regulars de menjars i de son anant a dormir i llevant-nos cada dia a la mateixa hora”.
El ‘running’ és tendència, però sumar-nos a aquesta moda sense una avaluació mèdica i preparació prèvia pot comprometre la nostra salut. Identificar patologies i seguir pautes personalitzades és fonamental per a una pràctica segura.
per María Pérez
El running està més de moda que mai. Més enllà de l’activitat física, sortir a córrer s’ha convertit en un fenomen social que per a molts ja és un estil de vida; una oportunitat per conèixer gent, entrenar de forma conjunta o participar en carreres multitudinàries, els dorsals dels quals s’esgoten en temps rècord. La seva popularitat és causa, en part, de l’alliberament d’endorfines, conegudes com les hormones de la felicitat, que converteixen el running en una activitat addictiva que ens ajuda a combatre l’ansietat, mantenir-nos en forma i socialitzar.
No obstant, encara que cada vegada més persones se sumin a aquesta tendència, moltes ho fan sense considerar els passos previs i els riscos que comporta no fer-ho. El Dr. Franchek Drobnic, metge del centre de medicina esportiva d’Assistència Sanitària, emfatitza la importància de “fer
un examen mèdic previ per a identificar que no existeix cap problema de salut latent que el pacient desconegui, com, per exemple, una anomalia vascular, de cor, respiratòria o metabòlica que l’esport podria treure a la superfície”. Desconèixer aquestes afeccions podria ser realment perillós.
Per això, des d’una perspectiva mèdica, és essencial seguir certs passos abans de començar a córrer. Per a Drobnic, és ideal “descartar que hi hagi cap malaltia de base, entendre tota l’estructura de l’esportista per ajudar-lo a triar un bon calçat i material, i animar-lo a començar a entrenar d’una manera ordenada amb algú que li faci un seguiment i controli la seva evolució”. Ignorar aquestes recomanacions pot tenir conseqüències: “Si l’exercici que es fa és fora del paràmetre que correspon a la recuperació per edat de l’individu, és a dir, si corre massa sovint o massa distància, podria lesionar-se o descoratjar-se per no assolir l’objectiu que desitjava”.
1. Estudi d’antecedents esportius
El primer pas és acudir a un especialista, que farà una valoració de les teves capacitats i habilitats segons els teus antecedents esportius. L’objectiu principal d’aquesta anàlisi és entendre l’impacte que ha tingut l’esport en el teu desenvolupament físic.
2. Valoració de la història clínica
El metge avaluarà la teva història clínica i analitzarà els antecedents mèdics i familiars per identificar possibles patologies cardiovasculars, respiratòries o metabòliques de base. Encara que algunes d’aquestes condicions podrien ser incompatibles amb el running sense supervisió, moltes vegades l’esport pot resultar beneficiós si es fa seguint pautes específiques i amb un enfocament adaptat a les necessitats de cada persona.
3. Revisió mèdica
El metge farà una valoració de medicina de l’esport prèvia a l’exercici ambuna prova d’esforç que detectarà si hi ha cap problema de salut subjacent que no s’hagi diagnosticat.
4. Anàlisi estructural
Un cop passades totes les revisions internes, el metge analitzarà si hi ha cap problema a escala estructural, per exemple, si sospita que pot existir una alteració postural demanarà proves addicionals com un estudi de la petjada. D’aquesta manera t’asseguraràs que no et lesiones el genoll, els turmells, el maluc o l’esquena en cas de tenir peus buits, plans…
5. Valoració nutricional inicial
És aconsellable sometre’s a una valoració d’ingesta nutricional abans de començar a fer esport. Si vols fer running de manera lúdica, però competitiva (segons nivell i edat) és molt recomanable complementar aquest estudi inicial amb un pla nutricional complet (punt 9).
6. Entendre les característiques de l’esport que practicaràs i el mitjà
No és el mateix córrer al gimnàs, al carrer o a la muntanya. En zones aïllades, cal tenir en compte que en cas de tenir complicacions no serà possible una atenció d’urgència, cosa que pot suposar un risc per a la vida. De la mateixa manera cal ajustar el calçat i la indumentària al terreny.
7. Triar un bon calçat
Al mercat hi ha moltes opcions, no obstant, una mala orientació en el calçat podria produir lesions musculars i articulars per sobrecàrrega. Cal valorar la postura, el suport de peus i si cal utilitzar de plantilles.
8. Pla d’entrenament
No és el mateix començar a fer una activitat de zero que partir d’una vida esportiva activa. Els objectius han d’estar adaptats a les condicions físiques de cada individu. És ideal comptar amb un entrenador que t’orienti i faci un seguiment del teu progrés.
9. Pla nutricional
El pla nutricional s’elabora en funció de la persona, el pes, la talla i la despesa metabòlica diària. També cal considerar l’aportació energètica i el pla d’entrenament. Al centre de medicina esportiva d’Assistència Sanitària disposen d’un equip de nutricionistes esportius experts en la matèria.
10. Coneix els signes d’alerta i para’ls atenció El signe d’alerta més important és no trobar-se bé fent una activitat física. En aquest cas cal avaluar què ho causa, si es tracta d’una molèstia muscular o òssia, o si per contra experimentes una fatiga desproporcionada i una mala recuperació.
Un ictus (o accident cerebrovascular) té lloc quan un vas sanguini es trenca o és taponat per un coàgul, cosa que deixa aïllada de sang la zona i, de retruc, d’oxigen. Aleshores, les cèl·lules nervioses deixen de funcionar al cap d’uns minuts. L’ictus és una de les malalties amb més impacte a escala mundial. Anualment, prop d’1,1 milions d’europeus pateixen aquest esdeveniment mèdic, dels quals moren al voltant de 220.000 persones. A Espanya la xifra gira al voltant de 120.000 persones afectades, de les quals moren unes 25.000, segons les dades oficials del Ministeri de Sanitat.
Com funciona el codi ictus?
Hi ha dos tipus d’ictus: l’isquèmic i l’hemorràgic. El primer cas es produeix per una disminució important del flux sanguini cerebral de forma brusca, mentre que el segon és una hemorràgia sobtada als teixits del cervell o els ventricles. Segons el tipus d’ictus, es valoren tractaments encaminats a recuperar la reperfusió vascular, mitjançant trombòlisi o trombectomia, i, a vegades excepcionals, en cas de recórrer a la cirurgia.
El codi ictus és el procediment prehospitalari d’actuació utilitzat per classificar els símptomes amb l’objectiu de prioritzar el trasllat i la cura necessària per millorar el pronòstic i les possibles seqüeles.
Generalment, es du a terme un mètode de diagnòstic per la imatge, anomenat tomografia computada, per descartar un ictus hemorràgic —en aquest cas no es procedeix amb el codi i es trasllada el pacient a la unitat d’ictus (UI)— i valorar la gravetat de l’esdeveniment a través de l’escala ASPECTS. Aquest estudi permet distingir el volum de teixit potencialment recuperable.
L’aplicació del codi es pot dur a terme si el temps transcorregut des del primer símptoma fins que s’arriba a l’hospital no ha superat les dues hores, i té en compte altres característiques segons l’expedient clínic del pacient. .
Primers auxilis: com identificar un possible ictus
• La falta de coordinació o de força n’és un dels símptomes principals. Demana a la persona que aixequi els dos braços alhora. Pots fer el mateix amb les cames, estirat.
• La paràlisi facial està relacionada amb els accidents cerebrovasculars i pot anar acompanyada d’una sensació de formigueig. Fes que la persona somrigui per detectar si els llavis es torcen només cap a un dels costats.
• La pèrdua de capacitat a la parla inclou símptomes com parlar de forma entretallada, donar explicacions poc coherents, canviar l’ordre de les paraules o presentar de forma anormal una mala pronunciació. Pregunta sobre les característiques d’un objecte o una acció que estigui tenint lloc a prop vostre.
El compromís del Grup ASISA amb la sostenibilitat i el desenvolupament responsable s’ha considerat una de les millors Sustainability Actions 2024.
El Grup ASISA ha rebut un reconeixement “pels avenços en l’estratègia ESG per convertir-se en una empresa neutra en carboni el 2025”. “És un reconeixement a l’esforç que fa la companyia des de fa anys per reduir els gasos d’efecte hivernacle de la seva activitat, mantenint la qualitat de l’assistència. Això només és possible gràcies al compromís i professionalitat de totes les persones que componen l’entitat”, assegura Aline Gómez-Acebo, directora de sostenibilitat del Grup ASISA.
El guardó s’ha lliurat en el marc del Sustainability Day, un fòrum de referència en sostenibilitat organitzat pel grup de comunicació Custommedia i que s’ha celebrat al Museu Reina Sofia de Madrid. Es tracta d’una jornada dedicada a compartir les accions més inspiradores en matèria de sostenibilitat. En aquest context, el compromís del Grup ASISA amb la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible s’ha considerat una de les millors Sustainability Actions 2024.
La quarta edició del Sustainability Day, celebrada sota el lema “Cap a un futur sostenible”, ha reunit més de 35 experts en sostenibilitat
per compartir reptes i iniciatives d’impacte ESG, bones pràctiques empresarials, plans d’acció, objectius i accions inspiradores que contribueixin a impulsar un món més sa i sostenible.
Lorena Tirados, directora adjunta de sostenibilitat del Grup ASISA, ha participat en la taula Acció climàtica i descarbonització: desafiaments i oportunitats per al medi ambient juntament amb Goretti Hidalgo, directora de comunicació, valor compartit i sostenibilitat de Chiesi Espanya & Portugal; Raquel Millán, directora de riscos de responsabilitat ambiental a AON, i Germán Granda, director general de Forética, que ha moderat la taula.
En la seva intervenció, Lorena Tirados ha destacat les línies principals d’acció que està implementat la companyia amb l’objectiu de ser neutra en carboni el 2025 d’abast 1 i 2: “Hem definit un pla de transició i reducció de gasos d’efecte hivernacle per descarbonitzar la nostra activitat. Apostem per un model energètic baix en emissions, reduint la dependència de combustibles fòssils, impulsant l’autoconsum i l’ús d’energia procedent de fonts 100% renovables. La tecnologia, l’economia circular i la incorporació d’aliances sostenibles amb proveïdors estan sent claus en la descarbonització de tota la nostra cadena de valor”.
Set centres del Grup HLA reconeguts entre els hospitals privats amb millor reputació d’Espanya
El Monitor de Reputació Sanitària (MRS) elaborat anualment per la consultora Merco ha inclòs set hospitals del Grup HLA entre els millors del país a la sanitat privada: l’HLA Universitari Moncloa de Madrid, l’HLA Universitari Immaculada de Granada, l’HLA Vistahermosa d’Alacant, l’HLA Jerez Puerta del Sur de Jerez de la Frontera (Cadis), l’HLA Universitari El Ángel de Màlaga, l’HLA Montpeller de Saragossa i l’HLA La Vega de Múrcia. A més, l’HLA Universitari Moncloa apareix entre els deu hospitals públics i privats amb millor reputació
sanitària en l’especialitat de cirurgia plàstica.
D’acord amb aquesta classificació, diversos hospitals del Grup HLA són els millors posicionats en la sanitat privada dels seus territoris: l’HLA Montpellier lidera la classificació dels hospitals privats amb millor reputació a Aragó i l’HLA La Vega, a la Regió de Múrcia; per la seva banda, l’HLA Vistahermosa, l’HLA Jerez i l’HLA Universitari Immaculada són els millors en la sanitat privada a Alacant, Cadis i Granada respectivament.
La companyia i la universitat subscriuen un conveni per seguir formant els estudiants de medicina i infermeria.
El Grup ASISA i la Universitat Europea han subscrit un nou conveni marc per renovar i impulsar la col·laboració que les dues institucions mantenen per a la formació i la investigació en l’àmbit de les ciències de la salut. L’acord ha estat rubricat pel president del Grup ASISA, el Dr. Francisco Ivorra, i per la CEO d’Europa Education, Otilia de la Fuente, en un acte celebrat a la seu d’ASISA.
El nou conveni marc que han subscrit el Grup ASISA i la Universitat Europea permetrà reforçar la col·laboració entre les dues entitats, que va començar el 2006. Des de aleshores, s’han subscrit una quinzena d’acords centrats en la formació dels estudiants de medicina i infermeria als hospitals del Grup HLA, a més de facilitar l’accés dels professionals del Grup ASISA i dels seus familiars als programes de formació superior de la Universitat Europea i afavorir el desenvolupament de diferents projectes de recerca.
La Universitat Europea també continuarà confiant en l’Hospital HLA Universitari Moncloa (Madrid) per formar els estudiants dels tres últims cursos de medicina, del cicle clínic. Fins ara, ja s’han graduat nou promocions que han rebut formació teòrica i pràctica a l’hospital, impartida pels professionals del centre.
D’altra banda, el Grup ASISA i la Universitat Europea seguiran desenvolupant les activitats de la Càtedra ASISA de Ciències de la Salut, que es va crear l’any 2006 i que aquest any ha celebrat la 15a edició dels seus premis. Aquestes distincions es van establir el 2010 per reconèixer l’excel·lència acadèmica en l’àrea de salut, així com per fomentar el desenvolupament professional a través de postgraus.
ASISA ha aconseguit dos reconeixements als XIV Premis de Màrqueting i Comunicació en el Sector Assegurador: la campanya Normalicemoslamenopausia ha obtingut el Premi Especial del Jurat i la campanya Susto, el Premi a la Millor Campanya Corporativa.
Aquests guardons, convocats per INESE i MKsite, en l’edició del 2024 han analitzat 37 campanyes desenvolupades per 36 companyies del sector per triar-ne les més destacades del darrer any. Els premis reconeixen la creativitat, i tenen en compte altres aspectes, com que s’hagin assolit els objectius, la notorietat, la innovació i la capacitat de transmetre al públic de les campanyes presentades.
Carlos Eiroa, director de marca, publicitat i patrocini d’ASISA, va rebre els guardons a la gala.
L’assegurança de salut i la de mascotes, integrades en l’oferta de cura familiar
ASISA ha llançat el paquet ASISA Nuevas Familias, que combina l’assegurança de salut i la de mascotes amb l’objectiu d’oferir una protecció integral per a les famílies que tenen entre els seus membres animals de companyia. Amb aquest pla, ASISA fa un pas més per adaptar-se a les famílies que han incorporat les mascotes com un nou membre que, a més, ocupa cada cop un lloc més important.
Tradicionalment, les assegurances per a mascotes s’integraven a les pòlisses de la llar i tractaven els animals com a objectes assegurables. Amb aquesta nova proposta, ASISA redefineix aquest enfocament i posiciona les mascotes com a éssers vius que formen part de la família i que requereixen cures específiques.
L’equip de Corre amb ASISA supera amb èxit la marató de Lisboa
Després de mesos de preparació, l’equip de Corre amb ASISA ha superat amb èxit la marató de Lisboa, que es va celebrar el 6 d’octubre a la capital portuguesa.
L’equip, amb 30 empleats i clients d’ASISA d’Espanya i Portugal, s’ha sotmès a un programa de preparació física per a la carrera, amb un equip de professionals d’ASISA especialitzats en diferents àrees (medicina esportiva, nutrició, etc.) que els han assessorat de manera personalitzada per millorar les tècniques de carrera i evitar lesions durant la preparació i la prova tant a la marató com a la mitja marató.
La Marató de Lisboa ja es considera una de les millors curses del món i forma part del calendari oficial de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF). Aquest any ha acollit més de 30.000 corredors de totes les nacionalitats. La prova és, a més, una de les més atractives pel seu recorregut, amb sortida a Cascais i arribada a la Praça do Comércio.
El pla es basa en tres fases clau i aplica una metodologia pròpia basada en l’orientació a la persona i els drets de la infància i la gent gran.
Amb l’objectiu de donar suport als afectats pels devastadors efectes de la dana de la tardor passada, Assistència Sanitària ha fet una donació solidària a la Creu Roja que reafirma el compromís de la companyia amb la solidaritat i la responsabilitat social, en concret amb les persones i les comunitats en situacions d’emergència, de manera que se suma al pla de resposta integral desenvolupat per l’ONG.
El pla es basa en tres fases clau: resposta immediata, recuperació i enfortiment de la resiliència. La fase inicial se centra a garantir la seguretat i la supervivència de les persones afectades mitjançant la distribució de menjar, aigua potable, material d’abric, productes d’higiene i suport mèdic. També s’habiliten refugis provisionals i es duen a terme accions com la intervenció psicosocial i el restabliment del contacte entre familiars. A més, s’estableixen mesures de control de malalties i espais segurs per al benestar emocional de la infància.
A la segona fase, enfocada en la recuperació, es treballa per restablir la normalitat a les cases i els mitjans de vida de les persones. Això inclou l’assistència per rehabilitar habitatges, el suport psicosocial comunitari, l’acompanyament en tràmits per accedir a drets i ajuts, i la millora de l’eficiència energètica de les
cases reconstruïdes. També es prioritza l’ajuda en centres educatius amb materials didàctics i suport emocional per a alumnat i docents.
La tercera fase aposta per l’enfortiment de les comunitats desenvolupant capacitats individuals i col·lectives per fer front a futures emergències. S’impulsen activitats com la formació en resiliència climàtica, la participació comunitària en la gestió ambiental i la creació de grups de suport emocional. També es promouen itineraris laborals que ajuden les persones afectades a reconstruir els seus projectes de vida.
La Creu Roja aplica una metodologia pròpia basada en la proximitat, l’orientació en la persona, la perspectiva de gènere i els drets de la infància i les persones grans. La seva capacitat de coordinació i eficàcia garanteix que els recursos aportats arribin als grups més vulnerables, incloent-hi gent gran, infants, persones amb discapacitat i comunitats rurals aïllades, i prioritza les necessitats identificades en cada situació. Gràcies a aquesta donació, Assistència Sanitària contribueix a una resposta coordinada i eficaç, orientada no només a la resposta immediata sinó també a llarg termini, per ajudar a construir un futur més segur i resilient per a les comunitats afectades.
Assitència Sanitària consolida la seva estratègia sènior
D’acord amb el model d’atenció singular i fruit d’una reflexió sustentada en dades demogràfiques recents, Assistència Sanitària ha incrementat els seus serveis específics per a la població gran, i ha consolidat una oferta basada a donar resposta a les necessitats de salut de qualsevol persona a qualsevol edat. A diferència d’altres entitats, el seu és un compromís sòlid que aposta per un suport sanitari diferenciat i de qualitat.
Amb unes necessitats específiques al col·lectiu sènior, Assistència Sanitària ha dissenyat serveis especials per acompanyar la gent gran de forma personalitzada i donar un enfocament integral que la tingui en compte en tot moment. Assissenior i el programa d’atenció a la cronicitat PAPPA són dos dels exemples més destacats d’aquesta determinació.
Pensat exclusivament per a les persones a partir dels 75 anys, Assissenior ofereix un espai en ple centre de Barcelona on cada pacient disposa d’un metge de referència i un seguiment complet de les patologies. Aquesta atenció contínua no només facilita un tractament especialitzat per a les malalties cròniques, sinó que també ofereix una atenció ràpida i eficaç per a situacions agudes i lleus, sempre adaptant-se al pacient.
El sistema que utilitza Assissenior és especialment innovador en la manera com organitza l’atenció per la gent gran: cada persona disposa d’un historial clínic informatitzat i centralitzat que permet coordinar, amb la màxima agilitat, qualsevol especialitat mèdica que pugui necessitar el pacient. A més, el metge de referència s’encarrega de donar una visió integral i propera en cada cas, de manera que estableix una relació de confiança amb els pacients. Així, s’aconsegueix que cada visita no sols resolgui un aspecte mèdic puntual, sinó que es treballi en conjunt per a la qualitat de vida global de la persona.
En un ambient de col·laboració i aprenentatge, l’entitat va celebrar la convenció amb èxit, amb la participació de 21 delegacions comarcals de Barcelona.
El mes de setembre passat, Assistència Sanitària va celebrar una convenció comercial que reunia els equips de 21 delegacions comarcals de l’entitat, repartides pels principals municipis de la província de Barcelona. El lema i eix conductor de la cita va ser “Compromís amb la qualitat”, una declaració d’intencions que sintetitza un dels
trets distintius principals de l’entitat. Amb l’objectiu d’analitzar estratègies i reforçar el servei, els assistents van revalidar l’enfocament d’acompanyar i donar resposta a qualsevol necessitat de les persones assegurades combinant la presencialitat amb les eines digitals i solucions innovadores dirigides a l’atenció global i transversal.
Innovació tecnològica i de formació a l’Hospital de Barcelona
L’Hospital de Barcelona va acollir al novembre dues importants trobades científiques, cosa que remarca el seu compromís amb la formació contínua i la innovació a l’àmbit sanitari.
El dia 15, va tenir lloc la 12a Jornada sobre Salut de l’Embaràs, que aquest any va centrar la seva atenció en dos temes de gran rellevància obstètrica: la preeclàmpsia i l’hemorràgia postpart. El dia 22, en canvi, va ser el torn de la cirurgia oncològica, amb la presentació de
carcinopedia.org, una plataforma educativa multimèdia pionera dedicada a la carcinomatosi peritoneal.
Paral·lelament, l’hospital ha donat un pas decisiu cap a la digitalització amb la implementació d’una de les primeres xarxes WiFi 7 multigigabit d’alta densitat en un hospital a Espanya, un fet que reafirma el seu lideratge tecnològic i el seu compromís amb la qualitat assistencial.
Aquesta xarxa, operativa a partir del 2025, promet revolucionar els
El 25 de novembre, l’equip del Programa d’Atenció al Pacient Pluripatològic d’Assistència Sanitària (PAPPA) va recollir en una cerimònia solemne el Premi a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona. Aquest guardó recompensa una tasca assistencial pionera a Catalunya que ofereix atenció integral i domiciliària per a un segment de la població en augment.
El PAPPA és un servei desenvolupat pels equips de l’Hospital de Barcelona en exclusiva per a les persones assegurades d’Assistència Sanitària que atén pacients amb múltiples malalties cròniques a casa, de manera que evita desplaçaments innecessaris i complexos. Aquest programa està format per un equip multidisciplinari de metges de capçalera, geriatres i infermeres en col·laboració amb el Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD).
El reconeixement del Col·legi de Metges subratlla la importància del programa PAPPA i altres serveis similars, especialment per als pacients pluripatològics. Aquest model d’atenció domiciliària representa un avenç en la sanitat, ja que no només contribueix a millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies, sinó que es converteix en una resposta eficient a les necessitats d’una població envellida i amb malalties cròniques.
serveis mèdics en permetre una connectivitat ultraràpida i fiable. El personal sanitari podrà accedir a dades crítiques en temps real, cosa que permetrà optimitzar diagnòstics i tractaments, mentre que els pacients gaudiran d’una experiència
més connectada, amb serveis digitals avançats i millor comunicació amb familiars. La xarxa també admet dispositius IdC, de manera que permet millorar processos com el monitoratge remot de pacients i la gestió automatitzada de recursos.
El projecte s’inspira en el model empresarial cooperatiu.
El mes de novembre passat, durant la conferència global de l’Aliança Cooperativa Internacional celebrada a Nova Delhi, es va presentar ASETT, Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank, el primer laboratori d’idees internacional sobre economia social.
La iniciativa, que està impulsada per la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), i el Ministeri de Treball i Economia Social, busca promoure la creació d’empreses d’economia social per transformar la societat. Inspirat en el model empresarial cooperatiu que combina democràcia econòmica i justícia social, el think tank pretén estu-
El 28 de novembre es va celebrar a Nova Delhi l’assemblea anual de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO), presidida per Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu.
Després de diversos anys celebrant-se de forma telemàtica, l’assemblea va permetre intercanviar personalment experiències i impressions amb els representants de cooperatives sanitàries de diferents països i dissenyar les línies d’actuació per a l’Any Internacional de les Cooperatives, que se celebra el 2025.
diar el paper de les empreses en la reducció de la desigualtat i en la inclusió social i laboral. A més, desenvoluparà un institut de prospectiva per analitzar tendències futures en l’àmbit empresarial i un laboratori social per promoure l’emprenedoria col·lectiva i adaptar casos d’èxit consolidats a altres territoris.
Aquest projecte busca crear una xarxa global que connecti universitats, empreses d’economia social i institucions públiques amb l’objectiu de compartir coneixement i adaptar solucions innovadores de l’economia social a les necessitats específiques de diferents comunitats.
Durant la conferència global de l’ACI es van presentar diversos casos d’èxit de cooperatives que han implementat solucions digitals per millorar l’accés a la salut.
L’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO) va celebrar la jornada internacional Salutdigitalcentradaenles persones:l’enfocamentcooperatiu en el marc de la conferència global de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Aquest esdeveniment va reunir líders del sector salut, experts en tecnologia i cooperativistes de diferents parts del món per debatre i compartir experiències sobre com les cooperatives estan abordant la transformació digital a l’atenció sanitària.
Durant la jornada, es van presentar diversos casos d’èxit de cooperatives que han implementat solucions digitals per millorar l’accés a la salut. Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu, va mostrar la plataforma digital Green Cube, desenvolupada pel Grup ASISA, que mitjançant una gestió integral facilita als usuaris la seva relació amb els serveis mèdics alhora que augmenta l’eficiència dels professionals sanitaris.
Lyman Manzanares, directiu de la cooperativa sanitària 1COOPHEALTH, de les Filipines, va exposar el procés de transformació
digital de l’entitat i en va destacar l’ús de tecnologies com lightningwallet per facilitar als assegurats l’accés als serveis mèdics.
Per la seva banda, Susan Thomas, responsable nacional de SEWA, una unió de cooperatives de l’Índia que empodera treballadores de l’economia submergida, va presentar una solució basada en la tecnologia blockchain que permet la creació d’identitats digitals segures, cosa que facilita a les dones autoocupades accedir als programes de salut governamentals i gestionar la seva informació sanitària de forma autònoma i transparent.
Des d’Itàlia, el president de Confcooperative Sanità, Giuseppe Milanese, va mostrar diversos projectes basats en tecnologies digitals que estan dirigits a millorar la salut i la qualitat de vida de col·lectius vulnerables.
Una altra experiència innovadora va ser la presentada per Marisol Ng de Lee, consellera de la Cooperativa Professionals de Panamà, que ha incorporat la digitalització a tots els seus processos de gestió i de relació amb els cooperativistes.
Els participants van coincidir en el fet que les cooperatives, amb el seu enfocament centrat en les persones i en la comunitat, són una estructura ideal per garantir que les solucions digitals s’implementin en l’àmbit de la salut amb equitat, tenint en compte els factors socioeconòmics, la ubicació geogràfica o el nivell alfabetització tecnològica, que
pot suposar un obstacle a l’accessibilitat als serveis. Una altra conclusió rellevant de la jornada va ser la necessitat de reforçar la formació dels professionals sanitaris perquè puguin utilitzar les eines digitals de forma eficaç i evitar problemes relacionats amb la resistència al canvi i la falta de capacitació que poden obstaculitzar la digitalització.
Les empreses de l’economia social segueixen creixent i demostrant la seva rellevància en el teixit productiu espanyol. Segons les últimes dades, del 2022, el sector disposa de 74.606 empreses, que van generar un total de 2.505.607 llocs de treball. Així ho revela l’últim informe de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), que analitza una mostra de 3.715 entitats.
Segons l’estudi, aquestes empreses generen un total de 406.223 llocs de treball i facturen més de 72.355 milions d’euros. Destaca el creixement del 12% en el nombre d’empreses analitzades respecte a l’any anterior, cosa que reflecteix la vitalitat i el dinamisme aquest model empresarial.
Les cooperatives són les protagonistes, amb més de 2.300 entitats analitzades. No obstant això, l’informe també destaca la presència d’altres models, com societats laborals, empreses d’inserció i centres especials d’ocupació, que contribueixen a la diversitat del sector.
El grup d’empreses que impulsa la Fundació Espriu destaca per situar-se a la cinquena posició amb més facturació, cosa que reflecteix l’important paper de les cooperatives en el sector de la salut.
Taula de la jornada ‘Salut digital centrada en les persones: l’enfocament cooperatiu’.
L’informe es pot consultar en aquest enllaç:
L’Any Internacional de les Cooperatives, aquest model, aplicat a l’àmbit de la medicina, ha confirmat la seva eficiència contribuint a garantir l’accés a la sanitat universal i promovent l’associació dels professionals de la salut.
per Enric Ros
“Les cooperatives construeixen un món millor”. Aquest és el lema que ha triat l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per celebrar l’Any Internacional de les Cooperatives (AIC). La intenció dels actes que se succeiran durant l’any 2025 és que es pugui posar el focus en el model cooperatiu com una solució fonamental perquè la humanitat es pugui enfrontar amb èxit a múltiples desafiaments a escala mundial; especialment pel que fa a la necessària acceleració de les tasques que cal emprendre per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides per al 2030.
Les cooperatives proporcionen cobertura sanitària a més de cent milions de llars arreu del planeta
Aquesta és la segona ocasió en què té lloc aquest tipus de reconeixement al cooperativisme, després de l’anterior CoopsYear, que ja es remunta al 2012. Tal com ha assenyalat Li Junhua, secretari general adjunt del Departament d’Afers Econòmics i Socials de l’ONU, aquesta nova celebració “serà una oportunitat per mobilitzar totes les parts interessades a donar suport a les cooperatives i expandir-les”, com una manera de contribuir a construir un futur millor per a tots els éssers humans.
Benestar i creixement social i econòmic
Aquest model d’organització agafa una rellevància especial en l’àmbit de la salut. El mes de juliol del 2024, el Dr. Carlos Zarco, director mèdic de l’Hospital Universitari Moncloa, director general de la Fundació Espriu i president de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO), va participar en l’acte de presentació de l’AIC, a la seu de l’ONU a Nova York. Allà, va destacar la tasca que
fan les cooperatives per garantir l’accés universal als serveis mèdics, ja que proporcionen cobertura sanitària a més de cent milions de famílies al nostre planeta.
Sens dubte, les cooperatives compleixen una funció social important, però també generen creixement econòmic i progrés. En la seva intervenció, el Dr. Zarco tampoc va dubtar a assenyalar que “l’economia mundial no es pot entendre sense les més de 3 milions de cooperatives que hi ha a tot el món i en què participa com a cooperativista el 12% de la població mundial. Les cooperatives ocupen el 10% de la població i només les 300 més grans sumen un volum de facturació de 2,4 bilions de dòlars”.
¿Què és una cooperativa sanitària?
Les Nacions Unides han descrit les cooperatives especialitzades en salut i benestar com a organitzacions autònomes que gestionen i operen en institucions mèdiques i centres d’atenció sanitària, i que duen a terme múltiples activitats que beneficien moltíssimes persones. En gran part dels casos, la creació té a veure amb la necessitat de resoldre l’accés a la sanitat de diversos grups poblacionals, sigui per raons geogràfiques, econòmiques o de disposició de productes i serveis mèdics.
A més, aquest model ha demostrat la seva capacitat per combinar l’eficiència econòmica amb el compromís social, ja que reinverteixen bona part dels seus beneficis en polítiques que contribueixen a enfortir els diferents sistemes sanitaris i que amplien la cobertura de serveis a què poden accedir els ciutadans.
A través d’institucions compartides, aquestes organitzacions han demostrat la seva capacitat per impulsar canvis significatius en àmbits com l’ocupació, la salut i el benestar social.
Les cooperatives són empreses que pertanyen als mateixos professionals i als consumidors (usuaris, clients,…). Això suposa, a la pràctica, una forma d’apoderament que facilita que puguin aconseguir els seus objectius amb més facilitat. Aquest model no només serveix per crear llocs de treball sòlids i sostenibles, com confirma l’estudi Cooperatives and Employment: a Global Report, sinó que també reverteix en el conjunt de la societat.
L’Aliança Cooperativa Internacional és avui una de les organitzacions no governamentals més grans del món, que agrupa més de mil milions de membres de tres milions de cooperatives a tot el món. La seva fundació es remunta al 19 d’agost del 1895, al primer Congrés Cooperatiu de Londres. No obstant això, els orígens de la primera organització basada en el model cooperatiu ens porten encara més enrere, fins al 1761, data en què un grup de 28 artesans que treballaven en fàbriques de cotó de Fenwick (Escòcia) van crear la Fenwick Weavers’ Society.
Experiències compartides
A l’àmbit de la salut, la unió entre aquests tipus d’associacions ha permès teixir aliances que han impulsat la millora de les condicions laborals dels professionals i també la seva capacitat per atendre la ciutadania. Com explica Noriaki Taguchi, secretari de la Federació Japonesa de Cooperatives de Salut i Benestar —una de les organitzacions que, juntament amb la Fundació Espriu o Unimed, ha contribuït a la creació de la IHCO, des del primer Fòrum Internacional de Cooperatives de Salut celebrat a Tòquio el 1992— aquesta associació és fruit del “reconeixement de la necessitat d’un intercanvi internacional entre cooperatives”.
“En aquell moment, la salut dels nens i les dones en molts països en vies de desenvolupament estava amenaçada per la pobresa. Mentrestant, els països més desenvolupats lluitaven contra l’envelliment de la població; un fet que impactava en les polítiques de seguretat social. Les solucions aportades per les cooperatives de salut van servir per generar més consciència respecte a tots aquests temes”, afegeix Taguchi.
Una organització com la IHCO permet, a més, que els integrants puguin aprendre els uns dels altres, compartint èxits i experiències. En paraules de Taguchi, “tenir l’oportunitat de visitar cooperatives de salut i participar en intercanvis amb un país com Espanya ens pot proporcionar informació valuosa. Crec que aquestes interaccions contribueixen a fomentar una relació mútuament beneficiosa”.
La primera organització basada en el model cooperatiu es remunta a l’any 1761 amb la creació de la Fenwick Weavers’ Society
Les cooperatives poden ajudar a proporcionar solucions a problemes globals, com la discriminació en l’accés als serveis de salut o la lluita contra el canvi climàtic? La veritat és que aquesta mena d’organitzacions han treballat a fons per estendre la seva tasca a territoris sovint d’accés difícil, cosa que ha contribuït a universalitzar les cures sanitàries i la disponibilitat de tractaments i fàrmacs.
Entre els temes que formen part de les agendes d’aquesta mena d’associacions —i també de les supraorganitzacions com la IHCO— podem destacar l’emergència climàtica, l’eficiència energètica, el foment d’hàbits i d’estils de vida saludables, la lluita contra la pobresa i l’abús, o la millora de les condicions econòmiques dignes per als professionals de la salut.
Tot seguit, repassarem alguns casos d’èxit que demostren els avantatges que ofereixen els models cooperatius de salut.
El Brasil té la cooperativa de metges més gran del món. Com explica el Dr. Fabio Leite Gastal, director d’estratègia, gestió i innovació d’assegurances Unimed, la seva organització “va començar el 1968, en el context de la revolució social i industrial brasilera”. Això va propiciar que moltes empreses contractessin serveis de salut. “En aquell moment”, afirma, “els metges ens vam adonar que ens havíem d’organitzar per oferir una alternativa ètica que valorés la interrelació metge-pacient”.
El sistema de salut del seu país va viure una transformació important a partir dels anys vuitanta. “El procés democràtic va comportar la priorització del dret a la salut”, explica Leite Gastal, cosa que va facilitar que Unimed continués creixent. Avui, ja està format per 340 cooperatives de treball mèdic presents en nou de cada deu municipis del país. Tenen vint milions de clients d’assegurances de salut i ofereixen uns
30.000 serveis sota contracte. També hi ha una xarxa pròpia de 163 hospitals i uns 120.000 metges cooperativistes. A més, ha estès la seva activitat a altres àrees d’assegurances, com les de vida o jubilació, que al principi es van crear per atendre les necessitats dels professionals.
Al Brasil, uns 150 milions d’habitants només disposen del sistema nacional de salut, mentre que la sanitat privada atén 50 milions d’usuaris més. Una de les peculiaritats del seu model és que “quan l’usuari compra una assegurança sanitària, o bé ho fa la seva empresa, el ciutadà surt de la sanitat pública. Això significa que l’oferta privada li ha de garantir tots els serveis de què disposa a la pública”, afegeix Leite Gastal. Gràcies a Unimed, els metges han aconseguit millorar les seves condicions; al mateix temps, el mateix sistema sanitari també ha evolucionat, i aporta cada vegada més qualitat als seus serveis.
Tal com ens explica la Dra. Marisol Ng de Lee, vocal de la Junta de Directors de la Cooperativa de Professionals de Panamà, aquesta associació es va originar quan un grup de metges i odontòlegs van decidir reunir-se per “oferir al professional de la salut una jubilació digna, un cop hagués sortit del sistema de treball”. Al principi, es van centrar a afavorir l’estalvi i prestar crèdits, però després van començar a administrar assegurances mèdiques, cosa que els va portar a construir el seu propi hospital professional.
La intenció era, en un país amb un sistema de salut considerablement costós, oferir “als nostres associats, tercers, i a la població en general, la possibilitat de ser atesos en un hospital amb alta tecnologia, a preus accessibles i buscant l’estabilització dels nostres plans de salut”, afegeix la Dra. Ng de Lee. Aquest model cooperatiu els ha portat a sol·licitar, a través de les organitzacions de què formen part, com l’IHCO, “suport per conèixer les experiències d’aquests grans models, i poder identificar-ne els pros, els contres, els avantatges, la tecnologia de què disposen o el model d’administració per maximitzar els nostres processos”. La Cooperativa de Professionals de Panamà ha servit, segons aquesta professional de reconeguda trajectòria, per crear “un model de salut multifactorial, basat en l’avaluació, el diagnòstic, el tractament i el seguiment; en definitiva, un projecte que contribueix a millorar la qualitat de vida dels pacients, que atenem de forma ràpida, precisa i amb uns imports justos”.
KAMACOS (sigla en anglès de la Societat Cooperativa de Treballadors Mèdics i d’Altres Afins de Kampala) és una petita cooperativa que, des del 2019, agrupa els professionals sanitaris de la capital d’Uganda. El Dr. Atuwaire Kagaha Dan, el president de la societat, explica que la seva missió principal és “prestar serveis a través de campaments mèdics i programes d’extensió que puguin arribar a les comunitats rurals”. En un d’aquests campaments, que solen establir-se durant una setmana, s’atenen entre dos mil i cinc mil pacients.
Des de la seva creació, KAMACOS ja ha ajudat més de 80.000 persones en tot el país. Solen mobilitzar recursos del Go-
vern, la societat civil i el sector privat per reduir els costos de l’atenció mèdica, especialment en el cas de les persones més vulnerables. Com explica Kagaha Dan, “per això fem servir metges que també solen ser membres de la cooperativa. Alhora, ells ens representen als territoris”. A més, treballen “braç a braç, amb el Govern, sovint treballant a les seves instal·lacions”.
Quan li preguntem si el model cooperativista és essencial per garantir l’accés públic a la sanitat al seu país, el president de KAMACOS no dubta a afirmar: “La resposta és que sí, sí i sí. És un sistema veritablement molt efectiu, responsable i democràtic, que a més fa rendició de comptes”.
La cooperativa de farmàcies de Grecia
Les cooperatives farmacèutiques són habituals als països mediterranis, com Espanya, Itàlia o Turquia, i arriben a tenir quotes de mercat per sobre del 50%. La Cooperativa de Farmàcies de Grècia n’és un bon exemple. Com ens explica el seu president, Vasilis Birlirakis, la seva història es remunta als anys trenta del segle passat. “L’associació va néixer per cobrir les necessitats de principis actius i també alguns dels primers medicaments de la indústria. Gràcies a la cooperativa, les farmàcies que eren membres podien disposar dels fàrmacs necessaris a la seva comuni-
tat”.En els darrers anys, l’organització ha adoptat un perfil molt més clínic, fet que ha portat a construir estructures específiques. En paraules de Birlirakis, “la Cooperativa de Farmàcies ha fet diverses aportacions al país. Ha millorat la qualitat dels productes, i en garanteix l’emmagatzematge en condicions òptimes. També ha facilitat el transport i un subministrament àgil i ràpid, cosa que demostra la seva capacitat per arribar fins al darrer poble del país”.
La Federació Japonesa de Cooperatives de Salut i Benestar, una xarxa que agrupa més de cent cooperatives sanitàries formades per uns 40.000 empleats, té una particularitat: originalment, els cooperativistes van ser els usuaris, no els professionals mèdics.
Com explica Noriaki Taguchi, secretari d’aquesta institució, sovint, aquestes organitzacions es van constituir “quan els residents en zones remotes o d’accés difícil, que no disposaven d’instal·lacions mèdiques, van decidir convidar metges i altres professionals a establir-s’hi”. Les cooperatives són, al capdavall, el resultat “de l’esforç col·laboratiu entre els ciutadans i els professionals per poder efectuar activitats socials i comercials d’una manera efectiva”, afegeix.
L’objectiu és fomentar la consolidació d’una societat en què les persones puguin viure unes vides llargues i saludables. Per això, observa el president de la federació, cal tenir cura de la salut de totes les persones que formen part de la comunitat, així com de l’entorn que les envolta.
Aquest petit oasi cosmopolita a tres hores de Marràqueix, de clima temperat per l’Atlàntic, és ideal per a una escapada exòtica.
per Neus Duran
ERecorreguda pels vents del nord-est, el Alisis és una alternativa refrescant a la densa i caòtica Marràqueix
l xivarri de les gavines com a soroll de fons i un potent vent alisi que revitalitza i que porta amb ell olors de peix a la brasa, salnitre i espècies és el comitè de benvinguda que sol rebre el viatger que arriba a Essaouira. I de viatgers n’ha rebut sempre molts, la que fou Mogador per als portuguesos, que era a la ruta de les caravanes de mercaders carregades de sal, marfil —o esclaus— que anaven cap a terres europees des de Tombuctú. Molt menys benvingudes eren altres visites com les de pirates i corsaris, que van obligar els habitants a fortificar la ciutat.
Des de fa mig segle, són pintors, escultors, músics, surfers i escriptors arribats de tot el món —amb un fort predomini de francesos i belgues— els qui s’han refugiat en aquesta ciutat que és a la vegada rellevant port pesquer, i centre artesanal i turístic. Onades per surfejar, inspiració, o potser a ells mateixos: a Essaouira cadascú hi busca alguna cosa. Molts visitants hi arriben només per passar-hi un dia d’excursió, procedents de la veïna Marràqueix, a 173 km; la glopada d’aire fresc que suposa la ciutat, portuària i relaxada, venint de la frenètica Ciutat Vermella fa que més d’un es penedexi de no fer-hi nit.
La cultura de l’antiga Mogador és una fusió d’influències d’àrabs berebers, jueves, franceses i portugueses.
Una jornada rodona pot començar despertant en un dels molts riads amb encant i agafant energies amb un deliciós esmorzar al pati o a la terrassa amb creps amb mel i formatge local, pa berber, dàtils... i, sobretot, un dels fresquíssims sucs de taronja que es poden prendre aquí. El millor és oblidar el mapa —per no dir el cotxe, que aquí només fa nosa—, i llançar-se a recórrer la medina, patrimoni de la humanitat per la Unesco des de 2001 i envoltada d’imponents portes de pedra (babs).
Un barri vell ple d’artistes
Recorrent els carrerons plens de quadres de colors cridaners en què predomina l’estil fauvista, que contrasten amb els blancs i blaus i les portes amb relleus de les cases del barri vell, el viatger trobarà un munt de galeries d’art, perquè a la ciutat hi viuen importants escultors i pintors del país, i molts d’ells exposen al carrer. Per tot arreu també transiten carretes tirades per mules avançant entre la gent.
Al migdia, el millor és anar al port per degustar peix a la planxa o fregit, que cuinaran davant vostre en-
tre fumarades i davant dels ulls atents de desenes de gats i gavines, a l’aguait d’arreplegar alguna peça. Per pocs euros pots atipar-te de peix, i trobar-te amb l’agradable sorpresa que els venedors són força menys insistents que a Marràqueix. A les amples platges plenes de surfers, es pot dedicar la tarda a un passeig en dromedari, o bé embarcar-se en un bot per descobrir la ciutat des del mar rodejant les illes Purpúries, on hi ha una reserva ornitològica amb gavines i falcons d’Elionor, que es poden veure d’abril a octubre.
Si prefereixes sortir de la ciutat, es poden fer rutes en quad per les dunes dels voltants, o bé apuntar-se a una excursió a les vinyes de Val d’Argan per fer un tast de la dotzena de vins que s’hi produeixen i fins i tot recórrer les vinyes a cavall i gaudir en algun dels cellers d’un àpat tradicional marroquí. Al final del dia, les altures de la muralla són un bon lloc des d’on gaudir dels colors del vespre.
La Sqala du Port, a més de les vistes a l’interior, guarda antics canons de bronze que històricament van protegir la ciutat. Si es vol dedicar un temps a les compres,
‘Gladiator’, ‘Joc de trons’ o ‘Otel·lo’ son només algunes de les produccions que han dut Essaouira a la gran pantalla.
A Essaouira hi ha un munt de galeries d’art perquè hi viuen artistes de tot el país
els vins rosats i blancs són una de les especialitats més cobejades de la ciutat. També destaquen l’oli d’argània, l’orfebreria de plata, amb peces que combinen nacre, os i eben, i catifes de dibuixos intrigants amb un vermell intens de fons. I, si et canses després de tant xafardejar per les botigues, pots escollir entre un munt de locals on prendre un te tot escoltant música gnawa, gaudir d’espectacles a càrrec dels creatius artistes locals o regalar-te un banquet inoblidable a base de marisc.
Repassem els títols cinematogràfics imprescindibles d’un any molt divers, des de biopics i tragicomèdies familiars a èpiques de ciència-ficció i un musical delirant sobre la màfia que no deixarà ningú indiferent.
per Salomé Lagares i Laura Martos
El desplegament de cerimònies que té lloc els últims i primers mesos de cada any, que se sol conèixer com la temporada de premis i culmina amb el lliurament dels Oscars, ens ofereix una oportunitat perfecta per repassar els grans títols cinematogràfics del 2024 i, que d’acord amb els pronòstics, es premiaran les properes setmanes.
La primera gran estrena de l’any va ser l’esperadíssima segona part de Dune. Des de la seva publicació el 1965, molts han descrit aquesta obra de culte de la ciència ficció com una novel·la “inadaptable”, però, com ja va demostrar el director Denis Villeneuve amb la seva primera entrega, l’única cosa que es necessitava era una visió prou ambiciosa per traslladar la sorra d’Arrakis a la pantalla gran. Això sí, no ho aconsegueix sol: té l’ajuda d’un repartiment que brilla individualment i conjuntament amb actuacions destacables de Rebecca Ferguson, Austin Butler i, per descomptat, Timothée Chalamet i Zendaya.
Però aquest no és l’únic èxit de taquilla de l’actriu nord-americana aquest any. Tan sols uns mesos després de Dune: Part dos arrasés a tot el món, Zendaya encarnava Tashi Duncan a Challengers, l’apassionant drama esportiu de Luca Guadagnino. Zendaya és tan sols una cantonada del triangle amorós al voltant del qual gira el film: a cada costat de la Tashi hi ha l’Art (Mike Faist), el seu marit, a qui entrena en tennis després que una lesió la deixi incapaç de jugar professionalment, i el Patrick (Josh O’Connor), antic millor amic d’Art i examant de la Tashi, que reapareix a
les seves vides quan les cendres de les dues relacions semblen haver-se extingit.
de Cadaqués, a la Costa Brava.
Rècords, premis i nominacions
Anora ha estat un altre dels grans títols del 2024. Aquesta mena de conte modern, desbordant, caòtic i tenyit de neó, que signa el cineasta indie Sean Baker va guanyar la Palma d’Or a Canes, i Mikey Madison, que dona vida al protagonista, és la primera a les apostes per a diverses estatuetes de millor actriu. Déu n’hi do! La cursa, però, està molt renyida amb altres interpretacions sorprenents, com és el cas de Karla Sofía Gascón, la protagonista titular del drama musical de Jacques Audiard Emilia Pérez. La pel·lícula narra la història del cap d’un càrtel mexicà que decideix desaparèixer del mapa convertint-se en la dona que sempre
‘A COMPLETE UNKNOWN’
Elle Fanning completa l’elenc de protagonistes interpretant Sylvie Russo, el primer amor de Dylan.
havia volgut ser amb l’ajuda d’una advocada (Zoe Saldaña) cansada de claudicar amb la corrupció del seu país. L’actriu espanyola es va convertir en la primera dona trans premiada a Canes amb millor interpretació femenina i sembla tenir paperetes per guanyar l’estatueta d’or al març.
També guardonada pel jurat de Canes va ser The Substance, una macabra sàtira sobre la pressió estètica que contraresta els seus moments més obscens de body horror amb una sorprenent i refrescant dosi d’humor. La pel·lícula narra com l’Elisabeth (Demi Moore), una estrella televisiva a qui la seva productora ha expulsat per ser massa gran, es veu empesa a provar un sèrum il·lícit que genera una “millor” versió de si mateixa (Margaret Qualley).
I en acabar l’estiu, el festival de Venècia ens va deixar atònits lliurant el Lleó d’Or a Pedro Almodóvar per la seva primera pel·lícula en anglès, La habitación de al lado. Lluny de seguir els seus propis clixés, aquest “últim” Almodóvar explora —més per a si mateix que per al públic — la quotidianitat d’un diàleg amb la mort des de dos punts de vista oposats: la Martha (Tilda Swinton), corresponsal de guerra, ha decidit acabar amb la seva vida després del diagnòstic d’un càncer terminal, i demana a la seva amiga Ingrid (Julianne Moore), novel·lista, que l’acompanyi en els seus últims dies. Un relat elegant i íntim que, no obstant, no abandona l’habitual to melodramàtic d’Almodóvar, que la mateixa història reclama.
Però l’empremta que ha deixat el cinema espanyol aquest any a les catifes també ha tingut accent català. El 47— un drama dirigit per Marcel Barrena que segueix les peripècies sindicals de Manuel Vital (Eduard Fernández)— ha fet història i s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista dels darrers quaranta anys, superant l’anterior rècord de Casa en flames— una tragicomèdia familiar dirigida per Dani de l’Ordre— que havia batut el mateix rècord mesos abans.
Tancar amb una volta d’honor
‘DUNE: PART II’
Rebecca Ferguson interpreta Lady Jessica, ‘bene gesserit’ i la mare de Paul Atreides.
Aquest ha estat un any de retorns esperats, com és el cas de Francis Ford Coppola amb la seva anhelada (i probablement última) producció, Megalopolis, concebuda el 1977, que ha acabat subvencionant ell mateix als 85 anys. Aquesta faula ens situa en una Nova York utòpica devastada per una catàstrofe, on un arquitecte (Adam Driver) que té el poder de controlar el temps al seu gust intenta reconstruir la ciutat inspirant-se en la Roma antiga. També està plena d’èpica i de referències històriques la segona part de Gladiator. La seqüela de la pel·lícula protagonitzada per Russell Crowe trenca amb la fidelitat històrica que va portar Scott a guanyar cinc estatuetes d’or el 2001; té lloc setze anys després de la mort de Marc Aureli, quan el seu net Luci Ver (Paul Mescal) –que viu sota el pseudònim de Hanno a Numídia– és capturat com gladiador i entrenat per combatre al Coliseu. Un déjà-vu amb millors –i potser massa– efectes especials.
I, finalment, l’any s’ha acomiadat amb una triple aposta immillorable per als més nostàlgics: l’adaptació cinematogràfica del musical fantàstic Wicked, que alhora es basa en la novel·la de 1995 de Gregory Maguire —Cynthia Erivo també és una favorita per a millor actriu per la seva interpretació com Elphaba—; A Complete Unknown, el biopic de la icona americana del folk, Bob Dylan, protagonitzat per Timothée Chalamet (quina ratxa!); i el darrer remake de Nosferatu, una còpia deliberada del Dràcula de Bram Stoker en què Robert Eggers ressuscita el comte Orlock a la gran pel·lícula de terror de 2024.
El que va començar com una petita reunió d’aficionats a un art encara marginal ha aconseguit situar-se com una cita imprescindible de referència internacional.
El Manga Barcelona (abans Saló del Manga) compleix tres dècades, conscient del seu valor intergeneracional i del camí que ha recorregut.
per Joan Miquel Mas Salom
En l’aniversari de la seva 30a edició, El Manga Barcelona es va coronar amb un èxit aclaparador. Més de 167.000 assistents —rècord històric del certamen— es van congregar al llarg de quatre dies a la Fira Barcelona Gran Via, consolidant l’esdeveniment no només com el més important de la seva categoria a Espanya, sinó com un referent global en la difusió de la cultura japonesa, comparable al Japan Expo de París o l’Anime Expo de Los Angeles (EUA). Amb aquestes xifres podem entreveure la magnitud del fenomen anime i que lluny que queden ja els anys 80 i 90, quan encara es considerava cultura menor i dirigit a un públic infantil i minoritari.
“En aquesta edició s’ha demostrat que l’anime ja és mainstream”, ressalta Oriol Estrada, organitzador de l’esdeveniment. “Ens visita gent de totes les edats i de molts llocs diferents. En aquesta edició, de fet, menys de la meitat dels assistents eren de Catalunya. Ha vingut gent de la resta d’Espanya, evidentment, però també de França, Anglaterra o els Estats Units que són fans d’algun grup o autor concret, així com premsa acreditada de molts països”.
Amb la visita de creadors com Naoki Urasawa, llegendari mangaka responsable d’èxits com Monster o Pluto, Hisato Murasaki, autor de l’adaptació de Persona 5, o Yumiko Igarashi, creadora de Candy Candy, es va deixar palès com les col·laboracions internacionals estan transformant la indústria del manga i anime, que progressivament està deixant de ser un patrimoni exclusiu de la cultura japonesa i s’està convertint en un fenomen global. Als seus estands s’hi van acostar milers de seguidors que van tenir l’oportunitat de conèixer-los i escoltar les seves reflexions sobre l’impacte del manga en la societat global.
Però si el Manga Barcelona ha aconseguit tenir aquesta consideració i importància és precisament per l’impacte que ha tingut l’anime en la cultura catalana. Un fet que aquesta edició va voler potenciar unint generacions d’aficionats. Amb l’arribada de Bola de Drac i Bola de Drac Z a la plataforma
l’estat actual del manga i l’anime, una indústria en plena expansió. La plataforma Crunchyroll, referent en contingut d’animació, així com la veterana Selecta Visión, van presentar al certamen els avenços de títols molt esperats per el 2025, com Ghost Cat Anzu i The Colors Within. La presa de contacte amb el públic i la cerca constant de títols que puguin sorprendre ha fet que les dues companyies ocupin un paper central i indispensable per a l’expansió de l’anime al nostre territori.
Pel que fa al manga, editorials com Planeta Còmic van llançar exclusives d’autors nacionals i internacionals, com la continuació de les seves sèries més cèlebres, com One Piece en edició 3 en 1, My Hero Academia o el manga especial Dragon Ball Legend, que commemora els 30 anys d’obres d’Akira Toriyama. A més, van anunciar l’arribada de la sèrie Gokurakugai, que actualment està causant furor al Japó, i l’ampliació a obres d’altres punts del continent asiàtic amb la publicació de manhwas coreans com A Business Proposal. En la seva aposta pel talent local destaca la publicació de Mientras Yubooh duerme i Alter Ego . A aquest sentit, també veiem en el món del còmic una expansió de gèneres, procedències i públics que evidencia com el manga ja ha sortit de les fronteres nipones per estendre’s arreu del món.
Som3Cat, així com l’estrena de la sèrie documental Llum, foc, destrucció!, l’esdeveniment va voler reivindicar l’impacte cultural d’aquest fenomen. En aquest context, la fira va oferir xerrades amb les veus icòniques de l’animació doblada al català, com Marc Zanni (Son Goku) i Joan Sanz (Vegeta), que van compartir anècdotes i van recordar com aquestes produccions van marcar tota una generació.
“En les últimes edicions hem pogut veure com els pares que acompanyen els fills no només ho fan perquè els petits siguin els aficionats, sinó que sovint els fans són els grans. Sobretot quan es tracta de tallers o actes sobre sèries icòniques, hi trobem molts adults de 30 o 40 anys que també volen celebrar la seva afició”, explica l’Oriol.
El manga i l’anime actualment: un fenomen global
A més del component intergeneracional, el Manga Barcelona ha sabut mirar el present i analitzar
A la fira es van anunciar les esperades estrenes de ‘Ghost Cat Anzu’ i ‘The Colors Within’
Però si un aspecte destaca en el fenomen del manga és la seva integració amb altres formes d’entreteniment, com els videojocs i la música, així com la promoció de la cultura i forma de vida japonesa. “Pot ser que això encara sigui una mica minoritari, però és inevitable que, si entres a fons al món del manga, t’acabis sentint atret per altres formes de cultura japonesa.”, conclou l’Oriol, i apunta: “Encara que curiosament, al Manga Barcelona, les activitats com tallers d’escriptura, arts marcials o exposicions de moda solen ser les més atractives per als visitants menys aficionats al manga i l’anime com a tal”.
Així doncs, amb aquesta edició el Manga Barcelona es reafirma en la seva rellevància cultural i internacional com un esdeveniment que uneix generacions, promou el diàleg cultural i expandeix els límits de la creativitat. Després tres dècades d’èxit continua sent un exemple de com la passió pel manga i l’anime pot transcendir fronteres i enriquir la societat, amb la consciència clara que s’ha avançat, però amb la mirada sempre posada en el pas següent.
L’obstetrícia ha evolucionat de manera significativa al llarg de la història, i s’ha transformat d’un coneixement basat en l’experiència en una disciplina científica que ha rebut el suport de la tecnologia. Gràcies a descobriments com la cesària, la invenció dels fòrceps o l’ús de l’èter com a anestèsia es van començar a fer parts assistits per persones capacitades en aspectes mèdics.
Un dels noms que ha passat a la història per la seva aportació és el doctor Ignaz Semmelweis que, a mitjans del segle XIX, va descobrir l’origen infecciós de la febre puerperal. Conegut popularment com el “salvador de mares”, va aconseguir disminuir la mortalitat materna dràsticament instaurant la rentada de mans amb una solució d’hipoclorit càlcic.
Aquesta proposta va sorgir després d’observar que hi havia una gran diferència en les morts per febre puerperal entre dues clíniques de Viena:
l’una atesa per obstetres i l’altra atesa per llevadores. Després de moltes proves i observació, va concloure que a la clínica on les embarassades eren ateses per metges (la majoria estudiants que venien de fer autòpsies i pràctiques amb cossos sense vida) es transportava matèria cadavèrica durant les intervencions al part, cosa que provocava greus infeccions.
La societat científica responsable d’analitzar el problema va rebutjar la teoria de Semmelweis malgrat els estudis i el resultat reeixit —la febre puerperal va disminuir d’un 10 un 2%— i fins i tot van acabar rellevant-ho del càrrec el 1849.
Les seves investigacions es van reprendre dècades després amb els estudis de Louis Pasteur i Robert Koch, que van explicar científicament el mecanisme de transmissió d’infeccions. No obstant això, no va ser fins als anys quaranta que hi va haver una gran reducció en les morts per infecció postpart, gràcies a l’ús generalitzat dels antibiòtics.
La Yeonghye ha estat una dona diligent i discreta. Però tot canvia quan uns malsons sanguinaris comencen a despertar-la a la nit i sent la necessitat de desfer-se de tota la carn del frigorífic. Situada a Corea del Sud, La vegetariana és la història d’una metamorfosi radical en una societat patriarcal i ultracapitalista.
Lavegetariana.Han Kang. La Magrana
Acabada la Segona Guerra Mundial, la Victoria sobreviu cantant cada nit en un club de Berlín. Un xantatge sense escrúpols per part dels russos l’obligarà a viatjar sola als Estats Units, on gaudirà de l’amor incondicional del capità Norton, però hi descobrirà una societat plena de racisme i injustícies.
Victòria.Paloma Sánchez-Garnica. Columna Edicions
El Gabriel, el Darío i la Carmen, tres germans amb vides molt diferents, assumeixen, de sobte, una nova tasca: ocupar-se del seu pare, l’Antonio, que s’enfronta a l’etapa final de la seva vida malalt i sense cap mena d’autonomia. Com s’enfronten els membres d’una família a la inevitable decadència i mort de la seva gent gran?
Lossiguientes.Pedro Simón. Espasa
Alicia Berenson, una pintora d’èxit, dispara cinc trets al cap del seu marit i no torna a parlar mai més. Theo Faber, un ambiciós psicoterapeuta forense, està entestat a desentranyar el misteri del que va passar aquella nit fatal i aconsegueix una plaça a The Grove, la unitat de seguretat on està ingressada.
Lapacientsilenciosa. Alex Michaelides. Amsterdam Llibres
