Programa agost 2018

08

agost 2018 programa núm. 78

Jeanne Moreau Heterodoxes Simfonia Bergman Gómez Grau i la caiguda de l’imperi de Hollywood

Biblioteca de Catalunya

e c/ d

spit l’Ho

L3 (Liceu)

al

Plaça de Sant Augustí

el

aU

an tP au c/ d

al

a el

c/ No ud

av

el M

lR

ar

qu

de

aR am

a

és d

bl

bl

m

eB

ar

be

r

Ra

er alt sp

rà

a

E c/

do ba Ro

bl

c/ d

m

eS

Ra

n d’E c/

c/ d

Plaça Reial

La

ni ó

Gran Teatre del Liceu

Conservatori Liceu

L2 i L3 (Paral·lel)

FILMOTECA DE CATALUNYA 2 SALES de cinema EXPOSICIONS BIBLIOTECA ESPECIALITZADA llibreria BAR-Restaurant Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte

L2 (Paral·lel) L3 (Liceu i Paral·lel) 21 / 24 / 59 / 88 / 91 D20 / H14 / V11/ V13

Orson Welles deia, amb coneixement de causa, que Jeanne Moreau era la millor actriu del món. Una història immortal en va ser un dels testimonis, però d’altres grans cineastes també van tenir l’ocasió de beneficiar-se del talent de la gran dona de la pantalla que ens va deixar fa uns mesos.

Aquest agost la veurem vestida de dol, jugant a la ruleta tota de blanc, fent de femme de chambre o pujant en ascensor. Viva Moreau!, que diria Louis Malle.

Segueix, d’altra banda, l’exposició dels germans Gómez Grau il·lustrada amb mostres de la decadència de Hollywood i arribem a la fi de la simfonia Bergman amb alguns dels seus millors moviments: Crits i murmuris, Persona o Secrets d’un matrimoni i Fanny i Alexander en les seves versions televisives. Clàssics selectes de la Warner i la mirada sempre heterodoxa de Yorgos Lanthimos o Bruno Dumont complementen la programació d’aquest agost. El bon cinema no fa vacances!

Esteve Riambau Director

02 Jeanne Moreau, la millor actriu del món

12 Heterodoxes

16 Simfonia Bergman

28 Gómez Grau i la caiguda de l’imperi de Hollywood

34 Històries de Filmoteca

Jeanne Moreau, la millor actriu del mรณn

“La dona és passional, l’actriu és apassionant. Generositat, ardor, complicitat, comprensió de la fragi-litat humana, tot això es pot veure a la pantalla quan Jeanne Moreau actua”. Si François Truffaut definia amb aquests termes Jeanne Moreau, Orson Welles simplement deia d’ella que era “la millor actriu del món”.

Per la seva banda, Moreau destacava de si mateixa “la capacitat d’anar canviant a mesura que el món ha anat canviant”. I, efectivament, després d’iniciar-se amb una formació clàs-sica es va erigir, de sobte, en el rostre icònic de la nova dona europea dels seixanta.

Louis Malle va ser el primer a explotar la sensualitat intel·lectual de l’actriu, i Truffaut la va consagrar com a musa de la Nouvelle Vague amb Jules et Jim, i una interpretació insòlita de la dona alliberada.

Aquesta imatge de modernitat també va ser potenciada per Antonioni, Brook, Losey, Demy, Buñuel o Welles, els quals es van sentir captivats pel magnetisme d’aquesta actriu conscient que al seu interior portava "el secret del moviment lunar, la feminitat del món".

04 La Mariée était en noir Viva Maria!

Ascenseur pour l’échafaud

05 Le Dialogue des Carmélites Les amants

06 Une Histoire immortelle Le feu follet

07 Querelle – Ein Pakt mit dem Teufel The Train

08 Jules et Jim Mr. Klein

09 La Truite La notte

10 Le Journal d’une femme de chambre La Baie des anges

11 Le temps qui reste Moderato cantabile

Jeanne Moreau, la millor actriu del món

Dimecres 1 / 18.30 h

Sala Laya Divendres 10 / 19.00 h

Sala Laya

Dimecres 1 / 20.00 h

Sala Chomón Diumenge 5 / 21.30 h

La Mariée était en noir La núvia vestia de negre FRANÇOIS TRUFFAUT, 1967. Int.: Jeanne Moreau, Claude Rich, Jean-Claude Brialy, Michel Bouquet. Itàlia-França. VOSC. 107’. Projecció en suport analògic.

Història de la implacable venjança que emprèn una dona quan el seu marit és assassinat el mateix dia del seu casament. Truffaut va adaptar una novel·la de William Irish, autor que va revisitar amb La sirena del Mississipí. Els espectadors van agrair el partit que es va treure de la gèlida interpretació de Jeanne Moreau, molt lluny del seu personatge de Jules et Jim, i la música de Bernard Herrmann.

Viva Maria!

LOUIS MALLE, 1965. Int.: Brigitte Bardot, Jeanne Moreau, George Hamilton, Claudio Brook. Itàlia-França. VOSC. 120’. Projecció en suport digital.

Sala Chomón

La presència de Jean-Claude Carrière com a coguionista del film de Malle va ser ressaltada per la crítica, especialment pels components irònics i d’humor negre amb què s’acompanyaven les aventures de dues noies molt particulars en un estat de l’Amèrica Central en plena revolució. La química entre les dues icones del cinema francès, Jeanne Moreau i Brigitte Bardot, funciona a les mil meravelles.

Dijous 2 / 18.30 h

Ascenseur pour l’échafaud Ascensor cap al cadafal

Sala Laya Dissabte 4 / 22.00 h

Sala Chomón

4

LOUIS MALLE, 1957. Int.: Jeanne Moreau, Maurice Ronet, Georges Poujouly, Lino Ventura, Yori Bertin, Ivan Petrovich. França. VOSC. 88’. Projecció en suport digital.

Un home es queda atrapat a l’ascensor després de matar el marit de la seva amant. Louis Malle, per tal de capturar els més petits matisos de la interpretació de Jeanne Moreau, va filmar l’actriu en primer pla, amb llum natural i, sovint, sense maquillatge. El primer llargmetratge de ficció del cineasta és destacable, a part d’altres mèrits, per la seva banda sonora. Miles Davis va improvisar tota la partitura contemplant les imatges del film una vegada acabat.

Le Dialogue des Carmélites Diàlegs de carmelites PHILIPPE AGOSTINI, RAYMOND LEOPOLD BRUCKBERGER, 1960. Int.: Jeanne Moreau, Alida Valli, Madeleine Renaud. Itàlia-França. VOSC. 112’. Analògic.

Divendres 3 / 17.00 h

Sala Chomón Diumenge 5 / 16.30 h

Sala Chomón

Dues novícies ingressen en un convent. Una ho fa per fugir de la Revolució Francesa, mentre que l’altra abraça amb alegria i ingenuïtat la seva nova situació.

Les circumstàncies polítiques del moment porten les monges a assumir el vot de martiri. Basada en la novel·la de l’alemanya Gertrude von Le Fort L’última del cadafal i l’obra literària posterior de Georges Bernanos Diàlegs de carmelites, explica la història real de 16 monges carmelites executades el 1794, conegudes com les màrtirs de Compiègne. L’obra també va inspirar Francis Poulenc a realitzar una de les grans òperes del segle xx. Posar-se l’hàbit de monja li va permetre, a Jeanne Moreau, ampliar l’espectre de les seves creacions i, de passada, escapar dels rols que la majoria de productors i cineastes li oferien a principis dels seixanta.

Les amants Els amants LOUIS MALLE, 1958. Int.: Jeanne Moreau, Jean-Marc Bory, Alain Cuny, Judith Magre, Michèle Girardon. França. VOSC. 88’. Projecció en suport digital.

Al ritme de la música de Brahms, Louis Malle fa una crònica de la societat burgesa –que coneix d’allò més bé– mitjançant el personatge d’una dona i les relacions sentimentals que manté fora del matrimoni. Un tema que, tractat amb criteris de total llibertat, va provocar un cert escàndol. Veus expertes assenyalen aquest film –que va catapultar definitivament Jeanne Moreau– com impulsor de l’onada eròtica del cinema modern. “Un film apassionant. Es va desenvolupant amb l’espontaneïtat de les pel·lícules antigues de Renoir, és a dir, experimentem la sensació d’anar descobrint les coses al mateix temps que el cineasta, i no abans o després que ell” (François Truffaut).

Divendres 3 / 19.30 h

Sala Chomón Dimarts 7 / 17.00 h

Sala Chomón

5

Jeanne Moreau, la millor actriu del món

Dimecres 8 / 20.00 h

Sala Chomón Dissabte 11 / 22.00 h

Sala Chomón

Histoire immortelle / The Immortal Story Una història immortal ORSON WELLES, 1968. Int.: Jeanne Moreau, Orson Welles, Norman Eshley, Roger Coggio, Fernando Rey. França. VOSC. 58’. Projecció en suport digital.

És una adaptació d’un relat d’Isak Dinesen, en el qual un ric comerciant de Macau intenta reconstruir en la realitat una llegenda reunint una prostituta i un mariner durant tota una nit. Amb aquest film, pensat per a la televisió, Welles continua reflexionant sobre la universalitat del poder, i ho fa amb la col·laboració de qui considerava la millor actriu del món: Jeanne Moreau.

“Una demostració, molt reeixida, de la noblesa –l’únic adjectiu que trobo– de Jeanne Moreau. Jeanne Moreau és, òbviament, una actriu noble. No fa concessions.

Penso en una noblesa física. Hi ha persones que no poden, per exemple, tallar un tros de carn amb distinció.

N’hi ha d’altres que maneguen una tiara, un ceptre o un tron i són vulgars. Amb Jeanne Moreau, tot és noble” (Jean Renoir).

Dijous 9 / 18.30 h

Sala Laya Diumenge 12 / 19.30 h

Sala Laya

6

Le feu follet Foc fatu LOUIS MALLE, 1963. Int.: Maurice Ronet, Léna Skerla, Yvonne Clech, Hubert Deschamps. Itàlia-França. VOSC. 106’. Projecció en suport digital.

Una obra mestra del cinema existencialista que descriu amb amargor les últimes 48 hores d’un home perdut que, davant el desengany vital i fastiguejat per la mediocritat de la seva classe social, decideix matar-se. “Una pel·lícula romàntica i desesperada, però també terriblement lúcida. Un crit d’angoixa, una confessió, un testimoni, que deixarà una empremta inesborrable en tots els qui la vegin” (Jean de Baroncelli). Jeanne Moreau hi apareix episòdicament, com una de les trobades del protagonista principal durant el seu periple vital.

Querelle - Ein Pakt mit dem Teufel Querelle RAINER WERNER FASSBINDER, 1982. Int.: Brad Davis, Franco Nero, Jeanne Moreau, Laurent Malet. RFA-França. VOSC. 110’. Projecció en suport digital.

Dissabte 11 / 19.30 h

Sala Chomón Dimarts 14 / 17.00 h

Sala Chomón

El film pòstum de Fassbinder s’endinsa en el món i l’infern de Jean Genet amb una estètica, com deia Guarner, de South Pacific. Ataca, però, a diferència del famós musical, les consciències, crea escàndol i el tarannà del cineasta i l’univers homosexual hi són explícits. Mal comprès en el seu moment, encara ha de passar la revàlida. Jeanne Moreau hi interpreta la propietària d’un prostíbul.

The Train El tren JOHN FRANKENHEIMER, 1965. Int.: Burt Lancaster, Paul Scofield, Jeanne Moreau. EUA-França-RFA-França-EUA. VOSC. 129’. Projecció en suport digital.

El film planteja temes tan interessants com ara l’actuació de la Resistència francesa durant l’ocupació nazi i l’espoli del patrimoni artístic, tot descrivint a la perfecció la vida a la província francesa mitjançant un itinerari de trens de vapor i estacions.

El film està inspirat en la novel·la de Rose Valland Le front de l’art i, inicialment, el va començar a dirigir Arthur Penn, que va ser ràpidament substituït per Frankenheimer, el qual va aconseguir una pel·lícula de narració vigorosa, dinàmica i plena de ritme i tensió. Jeanne Moreau, en un paper secundari, interpreta una vídua de guerra que gestiona un petit hotel i col·labora amb la Resistència.

Dimecres 15 / 20.00 h

Sala Chomón Divendres 17 / 18.45 h

Sala Laya

7

Jeanne Moreau, la millor actriu del món

Dijous 16 / 17.00 h

Sala Chomón Diumenge 19 / 21.30 h

Jules et Jim Jules i Jim FRANÇOIS TRUFFAUT, 1962. Int.: Jeanne Moreau, Oskar Werner, Henri Serre, Marie Dubois, Vanna Urbino. França. VOSC. 105’. Projecció en suport analògic.

Sala Chomón

Truffaut i Jean Gruault van adaptar una novel·la d’Henri-Pierre Roché, autor també de Dos inglesas y el amor, una altra història de triangle sentimental. A Jules et Jim, una Jeanne Moreau en estat de gràcia provoca les passions i el desig de dos homes. El film barreja, alhora, alegria i tristesa, vitalitat i serenitat. La força dels sentiments, l’amistat i la passió desbordant es mostren plenament en les imatges d’una pel·lícula que representa un dels cims creatius de Truffaut.

Dijous 16 / 20.00 h

Mr. Klein El otro Sr.Klein

Sala Chomón Dissabte 18 / 19.30 h

Sala Chomón

8

JOSEPH LOSEY, 1976. Int.: Alain Delon, Jeanne Moreau, Michel Lonsdale, Juliet Berto, Suzanne Flon. Itàlia-França. VOSE. 123’. Projecció en suport analògic.

Al París ocupat pels nazis, un marxant s’aprofita de la situació dels jueus perseguits per comprar, a baix preu, les seves obres d’art. Un dia descobreix que algú, un jueu, ha adoptat el seu nom. És un film angoixós que parla de la insolidaritat còmplice de la majoria silenciosa davant les injustícies. “En el film hi ha sis o set «passadissos» que tradueixen el progressiu descens als inferns de Mr. Klein (el del principi, on la dona jueva troba el seu marit, el carreró estret que travessa per arribar a casa, etc.) […]. Aquesta història hauria de tenir el poder de fascinació d’un laberint de Borges” (Joseph Losey).

La Truite JOSEPH LOSEY, 1982. Int.: Isabelle Huppert, Jean-Pierre Cassel, Jeanne Moreau, Daniel Olbrychski, Jacques Spiesser, Isao Yamagata. França. VOSC. 105’. Digital.

La filla d’un criador de truites intenta mantenir al preu que sigui la seva independència dels homes.

Amor i negocis units a una freda ascensió social que la portarà des del seu petit poble natal francès fins al món de les multinacionals. “L’ús estilitzat de flashbacks, l’erudita sensibilitat literària de Losey i la seva fascinació per l’ambigüitat sexual es combinen per enriquir visualment i temàticament aquesta història. Losey mostra les inexplicables i sovint perilloses relacions que condueixen els homes i les dones a cometre actes irracionals. Frédérique pregunta a Saint-Genis: «Ets capaç d’estimar?». I ell no pot respondre. L’amor per aquesta amoralitat, l’ambició i els personatges sexualment turmentats es barregen amb el poder, la culpa i l’astúcia en el joc” (Mary Ann Brussat). Jeanne Moreau interpreta l’esposa infeliç d’un home de negocis, una dona intuïtiva, observadora, possessiva i passional.

La notte La noche MICHELANGELO ANTONIONI, 1961. Int.: Marcello Mastroianni, Jeanne Moreau, Monica Vitti. Itàlia-França. VOSE. 120’. Projecció en suport analògic.

Un retrat escruixidor d’un matrimoni en crisi (format per Jeanne Moreau i Marcello Mastroianni) aixafat pel pes de la rutina i el buit d’una vida sense amor enmig d’un Milà fred i opressor. “Així doncs, La notte es presenta, tant en les relacions i les activitats dels seus personatges com en les relacions del seu autor amb ells, com un nus de dilemes. Dilemes no resolts.

Obra incòmoda, reflecteix sobretot la incomoditat del seu creador” (Roger Tailleur).

Dimarts 21 / 20.00 h

Sala Chomón Divendres 24 / 21.30 h

Sala Laya

Dimecres 22 / 17.00 h

Sala Chomón Dissabte 25 / 19.30 h

Sala Chomón

9

Jeanne Moreau, la millor actriu del món

Dimecres 22 / 20.00 h

Sala Chomón Dissabte 25 / 22.00 h

Sala Chomón

Le Journal d’une femme de chambre Diari d’una cambrera LUIS BUÑUEL, 1963. Int.: Jeanne Moreau, Michel Piccoli, Georges Géret, Françoise Lugagne, Jean Ozenne, Daniel Ivernel. Itàlia-França. VOSC. 98’. Digital.

Les vivències d’una cambrera en una casa gran del nord de França centren un joc de força violència interna. Buñuel i Jean-Claude Carrière en treuen suc, de l’obra d’Octave Mirbeau. A l’afeccionat li resta establir comparacions amb l’anterior –i extraordinària, per cert– adaptació feta per Jean Renoir a Hollywood.

Jeanne Moreau va obtenir el premi a la millor actriu al Festival de Karlovy Vary.

Dijous 23 / 21.30 h

Sala Laya Diumenge 26 / 19.30 h

Sala Laya

10

La Baie des anges La badia dels àngels JACQUES DEMY, 1963. Int.: Jeanne Moreau, Claude Mann, Paul Guers, Henri Nassiet, André Certes. França. VOSC. 85’. Projecció en suport digital.

Un modest empleat de banca s’enamora d’una jove ludòpata que va de casino en casino guanyant i perdent a la ruleta. El segon llargmetratge realitzat per Demy és un descens als inferns que juga amb el conflicte dramàtic que generen dues passions a la llarga irreconciliables com són l’amor i el joc. El gust pel luxe d’una Jeanne Moreau tenyida de ros platí gravita al voltant d’aquest film fràgil i harmoniós que combina hàbilment la tendresa i la serenitat a partir d’una posada en escena elegant i plena de gràcia, que transcorre en el marc majestuós de la Costa Blava francesa.

Le temps qui reste El tiempo que queda FRANÇOIS OZON, 2005. Int.: Melvil Poupaud, Jeanne Moreau, Valeria Bruni Tedeschi, Daniel Duval, Marie Rivière. França. VOSE. 81’. Analògic.

Un jove fotògraf s’assabenta que li queden pocs mesos de vida i decideix gaudir dels seus darrers dies amb la gent que més estima. “Jeanne Moreau és una actriu molt propera amb els directors amb qui treballa. S’hi va implicar molt aviat, des de la fase de preparació. Li agrada posar-se en el ritme del film mentre aquest es crea. És una actriu molt generosa i crec que sent fascinació i un gran respecte per la direcció de pel·lícules.

Em va donar idees i opinions amb una complicitat que es reflecteix en el film” (François Ozon).

Moderato cantabile PETER BROOK, 1960. Int.: Jeanne Moreau, Jean-Paul Belmondo, Didier Haudepin, Valéric Dobuzinsky. Itàlia-França. VOSC. 92’. Projecció en suport analògic.

Estrenada al cinema Aquitània amb nou anys de retard, Jaume Picas la va qualificar d’excepcional i “lenta visió del procés d’apropament a l’amor d’una dona que el contempla com una llunyana terra desconeguda, fins que un esdeveniment exterior va provocar la seva curiositat ansiosa”. Duras hi adapta la seva novel·la i Moreau hi encarna amb solvència el difícil personatge que li va proporcionar el guardó a la millor actriu al Festival de Cannes de 1960.

Dimarts 28 / 17.00 h

Sala Chomón Divendres 31 / 19.30 h

Sala Chomón

Dimecres 29 / 21.30 h

Sala Laya Dijous 30 / 20.00 h

Sala Chomón

11

Heterodoxes

Sí, són rars. I què? Què vol dir rar ?

L’accepció més sensata de l’adjectiu ens porta a dir ‘que és en molt petit nombre’. I en efecte, no hi ha gaires cineastes com Bruno Dumont, Béla Tarr, Abel Ferrara o Giorgos Lanthimos. Són artistes, gent que sent la necessitat de fer cinema i que deixa de fer-ne quan aquesta s’apaga. No veuen el cinema com un ofici ‘que també ho és!’, sinó com una forma d’expressió personal. Un pla de Dumont, de Tarr, de Ferrara o de Lanthimos és diferent d’un pla rodat per qualsevol altre director. Són els hereus de Bresson, de Godard, de Tarkovski o de Jancsó, els fills de Ford, d’Ozu, de Carné o de Lang, els nets de Dreyer, d’Epstein, de Murnau o de Griffith. Són de la nissaga dels inventors, però amb consciència i voluntat de ser-ho. Són únics, inconfusibles, heterodoxes. Són rars.

14 Kynodontas Canino Vengeance Angel Ángel de venganza

15 A Londoni férfi El hombre de Londres L’Humanité

Heterodoxes

Dimecres 8 / 21.30 h

Sala Laya Divendres 17 / 22.00 h

Kynodontas Canino YORGOS LANTHIMOS, 2009. Int.: Christos Stergioglou, Michelle Valley, Angeliki Papoulia, Mary Tsoni. Grècia. VOSE. 94’. Projecció en suport analògic.

Sala Chomón

Giorgos Lanthimos qüestiona la institució familiar portant fins a l’extrem la història d’un pare sobreprotector que sempre ha mantingut la seva prole tancada i enganyada dins d’un xalet amb jardí i piscina.

El director i guionista grec porta a terme una de les propostes més pertorbadores i surrealistes del cinema europeu dels darrers anys. El film té un argument gairebé calcat al d’El castillo de la pureza, d’Arturo Ripstein, però prescindeix de l’atmosfera essencialment claustrofòbica del film mexicà i incomoda l’espectador mitjançant un humor absurd que té el contrapunt en rampells de violència que esborren ràpidament el somriure del rostre.

Dijous 16 / 21.30 h

Angel of Vengeance Ángel de venganza

Sala Laya Dimecres 29 / 17.00 h

Sala Chomón

14

ABEL FERRARA, 1981. Int.: Zoë Lund, Albert Sinkys, Darlene Stuto, Helen McGara, Nike Zachmanoglou. EUA. VOSE. 80’. Projecció en suport digital.

Abel Ferrara es va fer un nom en el cinema nord-americà amb històries que conreaven la violència més extrema, però sotmeses a una estilització de formes cinematogràfiques més o menys pures. Un dels seus primers films és Angel of Vengeance –també conegut amb el títol de Ms. 45. Un thriller de sèrie B amb una trama tòpica: la noia violada que es prendrà la justícia per la seva mà.

Però hi ha un nervi especial en la direcció que l’ha portat a ser considerat un film de culte.

A Londoni férfi El hombre de Londres

Dissabte 18 / 21.30 h

BÉLA TARR, 2007. Int.: Tilda Swinton, Miroslav Krobot, Ági Szirtes, János Derzsi, Erika Bók. Hongria-França-Alemanya. VOSE. 135’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

El darrer film de Béla Tarr és l’adaptació d’una novel· la de Georges Simenon i narra els canvis en la vida d’un home després de descobrir una maleta plena de diners al port on treballa de vigilant nocturn. “El que m’interessa de la història és que és, sobretot, una història humana. L’interès del lector és despertat no pels diners ni la maleta, sinó per la dignitat humana” (Béla Tarr). “Un autèntic salt al buit, un pols poderosíssim, de ritme, de precisió, que deixa l’espectador, tot i que es digui Simenon, profundament tocat: la música obsessiva, la càmera d’una lentitud imparable, la imatge que reconstrueix els ambients portuaris i el misteri interior del protagonista […]. El resultat a la pantalla és inevitablement doble: lent i agitadíssim alhora, avorrit i hipnòtic a la vegada; desesperant i d’una insuportable intriga” (Oti Rodríguez Marchante).

Sala Laya

L’Humanité

Dijous 30 / 18.30 h

Dimarts 28 / 18.30 h

BRUNO DUMONT, 1999. Int.: Emmanuel Schotté, Séverine Caneele, Philippe Tullier, Ghislain Ghesquère. França. VOSE. 148’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

Una història punyent sobre un inspector de policia i l’assassinat d’una menor. Un relat fosc sobre la humanitat, els seus sacrificis i el terror de la culpabilitat. La culpa de la nostra monstruosa naturalesa. Va guanyar el Gran Premi del Jurat i el de millor actriu i actor al Festival de Cannes. “Una obra mestra inquietant, pertorbadora i agosarada. Traspassa els límits genèrics del drama policíac i de qualsevol convenció realista per assolir la categoria d’un malson horrorós i prolongat, disfressat amb els accessoris superficials de la vida real. Només les seves inconsistències i irrealitats insinuen que l’espectador ha estat realment immers en un estrany univers de malsons: un poema hiperreal de la foscor” (Peter Bradshaw).

Sala Laya

Divendres 31 / 21.00 h

15

Simfonia Bergman

Aquest agost acaba el cicle dedicat a Ingmar Bergman (Uppsala 1918 – Fårö, 2007). Home de teatre i de cinema, director, empresari teatral, dramaturg i autor. Va dirigir més de 60 pel·lícules i més 170 muntatges teatrals, i va ser autor de més d’un centenar de llibres i articles, com el seu cèlebre volum de memòries Llanterna màgica.

L’exploració de les relacions de parella, els dilemes existencials, la mort o la incomunicació són temes recurrents en la seva obra, que també va estar marcada per la influència d’autors com Shakespeare, Molière, Ibsen o, especialment, Strindberg.

Al llarg de la seva carrera, Bergman també va saber envoltar-se d’un nucli de col·laboradors lleials que van contribuir a imprimir caràcter a la seva filmografia, des d’intèrprets com Max von Sydow, Liv Ullmann o Bibi Andersson, fins a membres dels equips tècnics i artístics, com l’script Katinka Faragó, el director de fotografia Sven Nykvist o el dissenyador de vestuari Mago.

Més informació a: Fundació Ingmar Bergman www.ingmarbergman.se

Amb la col·laboració de:

18

Ansikte mot ansikte Tystnaden

19

Söndagsbarn Fanny och Alexander

20

Daniel

Minnet av Ingmar Bergman

21

Persona

Vargtimmen

22

Efter repetitionen

Skammen

23

En passion

Scener ur ett äktenskap (sèrie de televisió)

24

Viskningar och rop Das Schlangenei

25

Saraband

Aus dem Leben der Marionetten

26

Farö-dokument 1979

Dokument Fanny och Alexander

27

Fanny och Alexander (sèrie de televisió)

Larmar och gör sig till

Simfonia Bergman

Dimecres 1 / 17.00 h

Sala Chomón Divendres 3 / 21.30 h

Ansikte mot ansikte Cara a cara INGMAR BERGMAN, 1976. Int.: Liv Ullmann, Erland Josephson, Gunnar Björnstrand, Kari Sylwan. Suècia. VOSC. 135’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

Una psicòloga entra en una greu crisi emocional en la qual tenen un paper important alguns éssers del seu passat que se li apareixen com a fantasmes o en somnis estranys. “Cara a cara havia de ser una pel· lícula sobre somnis i realitat. Els somnis havien de convertir-se en realitat palpable. La realitat es diluïa i es convertia en somni. Poques vegades he aconseguit moure’m entre somni i realitat sense esforç: a Maduixes silvestres, El silenci i Crits i murmuris. Aquesta vegada va ser més difícil” (Ingmar Bergman). El film, també conegut amb el nom de Cara a cara al desnudo, va ser greument manipulat al nostre país en l’època de la seva estrena, i inclou una aparició breu de l’actriu Lena Olin.

Dimecres 1 / 21.30 h

Tystnaden El silencio

Sala Laya

INGMAR BERGMAN, 1962. Int.: Ingrid Thulin, Gunnel Lindblom, Jörgen Lindström. Suècia. VOSE. 96’. Projecció en suport digital.

Dues germanes que tornen a casa seva després d’unes vacances es veuen obligades, a causa de la malaltia d’una d’elles, a aturar-se en una ciutat d’un país desconegut, del qual desconeixen l’idioma i on mantindran relacions amb alguns dels estranys habitants d’aquell lloc. Probablement el més censurat, arreu, de tots els films de Bergman. Va ser prohibit en diferents països i tallat a quasi tots, i el sentit de les paraules va ser modificat a tot arreu. A França église es convertia en porche, a Itàlia un mot en un idioma incomprensible passava a significar “ànima”, a Alemanya el film va generar preguntes parlamentàries i a l’URSS van denunciar el “feixisme latent” del cineasta.

18

Söndagsbarn Nens del diumenge DANIEL BERGMAN, 1992. Int.: Thommy Berggren, Henrik Linnros, Lena Endre, Jacob Leygraf. Suècia-Finlàndia. VOSC. 118’. Projecció en suport digital.

Un guió d’Ingmar Bergman que evoca la seva infantesa, especialment la relació difícil amb el pare i també amb el germà gran, i totes les coses que van passar en un estiu molt especial, el del 1926, quan el director tenia vuit anys. Filmada pel fill mateix del cineasta (el protagonista del curtmetratge Daniel), el jove director va reconèixer la impossibilitat de no abocar-hi records de la pròpia relació amb el seu famós pare en filmar una història tan íntima.

Fanny och Alexander Fanny y Alexander (versió cinema) INGMAR BERGMAN, 1982. Int.: Bertil Guwe, Pernilla Allwin, Ewa Fröling, Jarl Kulle, Gunn Wallgren. Suècia-França-RFA. VOSE. 188’. Projecció en suport digital.

Quan mor el pare de Fanny i Alexander, la mare dels nens es casa amb un bisbe luterà cruel. Fresc sobre la vida dels Ekdahl en una ciutat sueca a començament de segle. Un retrat precís i ampli amb un quadre d’intèrprets esplèndids. “Bergman obre una dimensió sobrenatural en aquest conte, ple d’espectres plàcids, en què el fet racional s’enfronta amb el místic en un duel magníficament inspirat. Una obra mestra. El testament d’una de les més il·lustres carreres del cinema” (José Luis Guarner). “Volia mostrar un immens tapís replet de colors, persones, cases de camp, misteris en les cavernes, secrets i nits sota els estels” (Ingmar Bergman).

Dijous 2 / 17.00 h

Sala Chomón Diumenge 5 / 19.00 h

Sala Chomón

Dijous 2 / 20.00 h

Sala Chomón Dimarts 7 / 20.00 h

Sala Chomón

19

Simfonia Bergman

Divendres 3 / 19.00 h

Sessió doble

Sala Laya

Stimulantia: Daniel

Diumenge 5 / 19.30 h

Sala Laya

INGMAR BERGMAN, 1967. Suècia. VOSC. 11’. Projecció en suport digital.

Ingmar Bergman filma, càmera en mà, el seu fill Daniel Sebastian durant els dos primers anys de vida, i se centra bàsicament en el rostre de l’infant, que és, per al cineasta, la cosa més bella i estimulant que existeix. Aquest curt s’inclou en el film d’episodis suec Stimulantia, en el qual també participen Vilgot Sjöman, Lars Görling, Hans Alfredson, Tage Danielsson, Hans Abramson, Jörn Donner, Arne Arnbom i Gustaf Molander.

Minnet av Ingmar Bergman Record d’Ingmar Bergman JÖRN DONNER, 2018. Finlàndia. VOSC. 57’. Projecció en suport digital.

Jörn Donner va mantenir durant 60 anys una gran amistat amb Ingmar Bergman. En aquest període va escriure diversos llibres i va dirigir documentals sobre el cineasta suec, i també va produir Fanny i Alexander. En aquest documental creat amb motiu del centenari de Bergman, Donner evoca els seus records del director d’El setè segell i aplega material d’arxiu i entrevistes que Bergman li va concedir al llarg dels anys.

20

Persona INGMAR BERGMAN, 1965. Int.: Bibi Andersson, Liv Ullmann, Erland Josephson, Gertrud Fridh, Ingrid Thulin. Suècia. VOSE. 85’. Projecció en suport digital.

Dissabte 4 / 19.30 h

Sala Chomón

El film conta la relació que s’estableix entre una famosa actriu de teatre que ha perdut la paraula a l’escenari, sense cap motiu físic aparent, i la infermera que la cuida, una dona que no para de xerrar. “Avui tinc la sensació que amb Persona –com més tard amb Crits i murmuris– he arribat al límit de les meves possibilitats. Que, amb plena llibertat, he vorejat aquells secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de fer sortir a la llum” (Ingmar Bergman).

Vargtimmen La hora del lobo INGMAR BERGMAN, 1967. Int.: Max von Sydow, Liv Ullmann, Ingrid Thulin, Gertrud Fridh, Erland Josephson. Suècia. VOSE. 90’. Projecció en suport digital.

L’hora del llop és la que precedeix l’alba. És també l’hora en què les angoixes s’apoderen dels insomnes i en què els fantasmes i els dimonis es fan amos de la nit. Amb un rigor d’anàlisi realista, Bergman s’endinsa en aquesta atmosfera fantàstica amb resultats òptims. “La hora del lobo és una conscient desintegració formal i temàtica, és una escissió amagada i fortament vigilada que surt a la llum, tant en la meva producció anterior com en la posterior” (Ingmar Bergman). “El drama de l’artista lliurat al públic. El drama de la parella separada pels secrets, la gelosia i la sol·licitud. El drama de l’home sobre el qual pesa un passat infernal. Els fantasmes de l’homosexualitat, de l’homicidi, del suïcidi. La intimitat de la vellesa. La irrisió de la màscara i la comèdia. Tot això és el que Bergman expressa en aquest film, el més negre de tots els i, potser, un dels més bells” (Michel Mohrt).

Dimarts 7 / 21.30 h

Sala Laya Dijous 9 / 17.00 h

Sala Chomón

21

Simfonia Bergman

Dimecres 8 / 17.00 h

Sala Chomón Diumenge 12 / 21.30 h

Efter repetitionem Després de l’assaig INGMAR BERGMAN, 1984. Int.: Erland Josephson, Lena Olin, Ingrid Thulin, Bertil Guve. Suècia-RFA. VOSC. 70’. Projecció en suport analògic.

Sala Chomón

El llargmetratge mostra com, després d’un assaig de l’obra El somni de Strindberg, el director i els actors es queden a l’escenari per parlar de diferents problemes que els afecten. És un film que resumeix perfectament la passió pel teatre del director suec. “El film reprèn l’experiència iniciada amb el cinema de cambra del cineasta (Com en un mirall, Els combregants, El silenci), el qual neix a imatge i semblança del teatre de cambra (el Kammerspiel) de Strindberg, un teatre destinat a desembocar en el cinema, els plans del qual provoquen la irrupció de rostres, ulls, veus, mans, que protagonitzen el gran poema carnal que és l’obra cinematogràfica de Bergman” (Joan Maria de Segarra).

Dimecres 8 / 18.30 h

Skammen La vergüenza

Sala Laya Dissabte 11 / 21.30 h

Sala Laya

22

INGMAR BERGMAN, 1968. Int.: Max von Sydow, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Sigge Fürst. Suècia. VOSE. 103’. Projecció en suport digital.

L’illa de Bergman i els personatges aïllats sentint, però, el pes d’una societat i una guerra exteriors. Melodrama dens i aspre, desesperat. Moltes més coses hi podeu veure, al film, un dels més complexos de l’autor. Però, davant de tot, l’angoixa, l’angoixa de l’ésser.

“La vergüenza és la llarga i dolorosa experiència de la humiliació d’un home […]. Volíem demostrar com la humiliació, la violació de la dignitat humana, pot portar a la perdició de la humanitat a què (els homes) estan sotmesos” (Ingmar Bergman).

En passion Pasión INGMAR BERGMAN, 1969. Int.: Max von Sydow, Liv Ullmann, Bibi Andersson, Erland Josephson, Erik Hell. Suècia. VOSE. 97’. Projecció en suport digital.

És un film que tanca un moment imprescindible en l’obra de Bergman. És la lògica conseqüència de l’exploració del rostre i la persona ja presents a Persona i La vergüenza. Hi torna a haver l’illa, l’angoixa, l’hermetisme i l’eix metafísic. I l’enigma, és clar. “Pasión constitueix un bon testimoni de l’habilitat amb què un Bergman madur és capaç de canalitzar i assimilar les seves obsessions personals oferint-nos una visió totalment convincent i vàlida, però alhora terriblement desesperançada, de les relacions humanes i de l’existència” (Robin Wood). El film també es coneix com La pasión de Ana.

Dijous 9 / 20.00 h

Sala Chomón Dimarts 14 / 18.30 h

Sala Laya

Scener ur ett äktenskap Secretos de un matrimonio (sèrie de televisió)

Divendres 10 / 17.00 h

INGMAR BERGMAN, 1973. Int.: Liv Ullmann, Erland Josephson, Bibi Andersson, Jan Malmsjö, Anita Wall. Suècia. VOSE. 283’. Projecció en suport digital.

Dimecres 15 / 18.30 h

La crisi d’un matrimoni. Un fet habitual. Però poques vegades el cinema ha penetrat amb tanta intensitat en el tema, sense més eines que les essencials: un parell d’actors, un menjador i una conversa quotidiana, per exemple. Projectem aquesta obra mestra de la televisió en la seva versió de sis episodis de cinquanta minuts cadascun. “Em van caler dos mesos i mig per escriure les escenes, però em va caler tota la vida d’adult per viure-ho” (Ingmar Bergman).

Sala Chomón Sala Laya

23

Simfonia Bergman

Dissabte 11 / 19.00 h

Sala Laya Diumenge 12 / 16.30 h

Viskningar och Rop Gritos y susurros INGMAR BERGMAN, 1973. Int.: Harriet Andersson, Kari Sylwan, Ingrid Thulin, Liv Ullmann, Anders Ek, Inga Gill. Suècia. VOSE. 91’. Projecció en suport digital.

Sala Chomón

L’escrutini del rostre que revela l’ànima, la potència del primer pla, dels silencis i els crits, la Persona, ara amb majúscula. Tota una iconografia bergmaniana ara al servei de la més desesperada de les sensacions: la sensació de la mort propera. És el film més popular de Bergman, quant a l’èxit de públic, i, tot i estar nominat a l’Oscar en cinc apartats (pel·lícula, director, guió, vestuari i fotografia), només la fotografia de Sven Nykvist es va endur el guardó. “El vermell resultava un factor determinant en la història. En el guió simbolitzava l’interior de l’ànima. Era tan inesperat com excitant. Per regla general s’associa el color vermell amb la vida i la sang […]. La il·luminació era singularment complicada a causa del joc de colors i perquè, com de costum, no podíem utilitzar llum artificial. Tota la llum havia de ser autèntica. Facilitava el treball la circumstància que Ingmar gairebé sempre rodava els films a la tardor, quan desapareixen els contrastos violents de sol. No hi ha cap altra estació que tingui una llum tan atenuada i bonica” (Sven Nykvist).

Dimarts 14 / 20.00 h

Das Schlangenei L’ou de la serp

Sala Chomón Dijous 16 / 18.30 h

Sala Laya

24

INGMAR BERGMAN, 1977. Int.: Liv Ullmann, David Carradine, Gert Fröbe, Heinz Bennent, James Whitmore. RFA-EUA. VOSC. 119’. Projecció en suport digital.

Un trapezista jueu de qui s’ha suïcidat un germà ha de bregar amb una societat en crisi. A causa d’incidents de tipus fiscal, Bergman va haver de rodar fora del seu país. I, concretament, a Alemanya, amb el suport del productor Dino De Laurentiis, fa un film diferent, amb molts més personatges i més escenaris del que és habitual. Per això situa l’acció al Berlín del 1923, on aviat sortirà de l’ou el monstre que acabarà assolant el món: el nazisme.

Saraband INGMAR BERGMAN, 2003. Int.: Liv Ullmann, Erland Josephson. Suècia-ItàliaFinlàndia-Dinamarca-Àustria-Alemanya. VOSE. 102’. Projecció en suport digital.

Saraband reprèn la història de Secrets d’un matrimoni quan, trenta anys després del divorci, la dona, tot obeint un impuls, decideix fer una visita al seu exmarit. "Les imponents explosions del dia i de la nit, l’aparença i l’interior, el present educat en els terrors del passat, el retret, la soledat, la impossible autosuficiència, la cara i l’ànima, s’abracen i flueixen a través de la més bella, difícil i, per tant, lliure de les obres musicals: la sarabanda de la suite per a violoncel núm. 5 en do menor de Johann Sebastian Bach. Mai no vaig tenir tan clar que cinema i música són el mateix, el mateix crit, el mateix xiuxiueig, el mateix rictus, passions afins, creacions de i per al temps, el mateix lapsus que em convenç, davant la imminent desaparició, que Bergman s’acomiada florint de nou: Saraband, després de la fuga que és tota una vida, és un da capo terminant i determinant, la més ingènua i jove de les opere prime greus d’aquest misteri anomenat vida, que és constant renaixement” (Àlex Gorina).

Divendres 17 / 19.15 h

Sala Chomón Diumenge 19 / 19.00 h

Sala Chomón

Aus dem Leben der Marionette De la vida de las marionetas

Dissabte 18 / 19.00 h

INGMAR BERGMAN, 1980. Int.: Robert Atzorn, Christina Buchegger, Martin Benrath, Heinz Bennent. RFA. VOSE. 104’. Projecció en suport digital.

Dimarts 21 / 21.30 h

A partir de l’assassinat d’una prostituta a mans d’un client, Bergman reconstrueix la vida de l’assassí com si es tractés d’un trencaclosques en què totes les peces han d’encaixar perfectament. Estructurada a partir de flashbacks, rodada en alemany i sense cap dels actors nòrdics habituals, és un dels títols destacats del cineasta i un dels treballs més laboriosos de Sven Nykvist, que alterna el color amb el blanc i negre.

Sala Laya Sala Laya

25

Simfonia Bergman

Diumenge 19 / 16.30 h

Sala Chomón Dimecres 22 / 18.30 h

Sala Laya

Farö-Dokument 1979 Documento sobre Farö 1979 INGMAR BERGMAN, 1979. Int.: Richard Östman, Ulla Silvergren, Annelie Nyström, Per Broman. Suècia. VOSE. 103’. Projecció en suport digital.

Deu anys després d’haver rodat un primer documental a l’illa de Farö, i amb el mateix destí televisiu, Bergman torna a passejar la seva càmera pel lloc on va viure des de mitjan anys seixanta, on va muntar un petit estudi i una sala de cinema, i on va rodar part de les seves pel·lícules. Per ell és un refugi tranquil, tot i que no aprofita el film per mostrar-ho, sinó que, integrant imatges del primer documental, interroga els habitants de l’illa, generalment pescadors i camperols, perquè expressin les seves opinions entorn d’un indret que manté un cert grau de desenvolupament social en comparació amb la resta de Suècia.

Dijous 23 / 18.30 h

Dokument Fanny och Alexander

Sala Laya

INGMAR BERGMAN, 1986. Suècia. VOSC. 105’. Projecció en suport digital.

Divendres 24 / 19.30 h

Per iniciativa pròpia, Bergman va decidir mostrar “el film darrere el film”, és a dir, tot el que s’amaga darrere el resultat final i públic d’un film; en aquest cas Fanny i Alexander. Un document inapreciable per poder conèixer el mètode de treball del director suec.

Sala Chomón

26

Fanny och Alexander Fanny y Alexander (sèrie de televisió) INGMAR BERGMAN, 1982. Int.: Bertil Guve, Pernilla Allwin, Gunn Wållgren, Ewa Fröling, Jarl Kulle. Suècia-França-RFA. VOSE. 308’. Projecció en suport digital.

Dissabte 25 / 18.30 h

Sala Laya Diumenge 26 / 18.30 h

Sala Chomón

Bergman va presentar Fanny och Alexander com la seva última creació per a la pantalla gran. Però abans el projecte havia estat concebut com una sèrie de televisió de cinc hores, compendi de tota la seva obra cinematogràfica anterior, en la qual fortes connotacions autobiogràfiques aclareixen retrospectivament els temes principals de la seva filmografia: la fascinació pel món dels actors, el temor dels tabús religiosos, la complicitat amb l’univers femení, el descobriment de la mort... Temes que se’ns presenten dins el marc d’una gran família d’Uppsala –ciutat natal del cineasta- a principis del segle XX, i vistos a través dels ulls d’un nen de 12 anys, probable alter ego del mateix cineasta.

Larmar och gör sig till En presència d’un clown

Dimecres 29 / 18.30 h

INGMAR BERGMAN, 1997. Int.: Börje Ahlstedt, Marie Richardson. SuèciaNoruega-Itàlia-Dinamarca-Alemanya. VOSC. 119’. Projecció en suport digital.

Divendres 31 / 17.00 h

Bergman reconstrueix un personatge verídic, el seu oncle Carl Akerblom, que ja apareixia en la seva autobiografia Llanterna màgica. Akerblom és un inventor de càmeres fotogràfiques dels temps del cinema mut, gran admirador de la música de Schubert. Als anys cinquanta és internat al psiquiàtric d’Uppsala per intentar matar la seva promesa. Allí fa amistat amb un home que roda un film sobre la vida de Schubert.

Akerblom “inventa” el cinema parlat… Perquè rere la pantalla es toca el piano i es declamen els diàlegs.

Sala Laya Sala Chomón

27

Gómez Grau i la caiguda de l’imperi de Hollywood

Les runes del imperi de Hollywood que els germans Gómez Grau van retratar, encara ens parlen. A The Killing of Sister George, Bob Aldrich juga amb el desacord existent entre la imatge pública d’una actriu d’una sèrie popular i la seva vida real. Harlow és un biopic d’una estrella de vida privada calamitosa. Where Love Has Gone s’inspira en el famós affaire Stompanato: la filla de Lana Turner va matar a l’amant de la seva mare, un gàngster. Lawrence of Arabia ens descobreix que rere el valor, l’idealisme i l’atreviment de famós coronel, hi havia un desig de venjança i una sexualitat no satisfeta; i a Marnie, la protagonista és una neuròtica de sexualitat encara més pertorbada que la del mateix Hitchcock. Fins i tot un aparentment film d’aventures – Seven Women- no pot deixar de preguntar-se què fa un grup de dones soles a la frontera entra Xina i Mongòlia.

Els fonaments dels imperis, com els decorats de les pel·lícules o les reputacions de les persones, són fràgils, sovint fets de materials poc nobles i que amaguen fets o desitjos poc gloriosos o no canònics. I de vegades ens cal veure la veritat i relativitzar la llegenda.

30 The Killing of Sister George L’assassinat de la germana George Harlow

31 Marnie Where Love Has Gone Adonde fue el amor

32 Lawrence of Arabia Seven Women Set dones

33 Strangers When We Meet Un estrany a la meva vida A Time for Killing

Gómez Grau i la caiguda de l’imperi de Hollywood

Dijous 2 / 21.30 h

Sala Laya Divendres 17 / 17.00 h

Sala Chomón

The Killing of Sister George El asesinato de la hermana George ROBERT ALDRICH, 1968. Int.: Beryl Reid, Susannah York, Coral Browne, Ronald Fraser, Patricia Medina. EUA. VOSE. 138’. Projecció en suport digital.

Una actriu, que és famosa a Gran Bretanya perquè interpreta a la televisió la germana George, una infermera caritativa, amaga una doble vida, ja que, en realitat, és una dona alcoholitzada que manté una relació problemàtica amb la seva amant. És un famós i claustrofòbic drama lèsbic que va ser qualificat com a X als Estats Units i que, evidentment, no es va estrenar comercialment al nostre país.

Dissabte 4 / 19.00 h

Sala Laya Dimarts 7 / 18.30 h

Sala Laya

30

Harlow Harlow, la rubia platino GORDON DOUGLAS, 1965. Int.: Carroll Baker, Red Buttons, Raf Vallone, Angela Lansbury, Peter Lawford. EUA. VOSE. 125’. Projecció en suport digital.

Biopic sobre l’actriu Jean Harlow, també anomenada “la rossa platí”. El productor Joseph E. Levine va veure en Carroll Baker la intèrpret idònia per encarnar la carrera fulgurant d’aquesta sex symbol de Hollywood que va morir prematurament. Baker, que ja es va inspirar en Jean Harlow per al personatge del film The Carpetbaggers, es posa per segona vegada –després de Sylvia– a les ordres de Gordon Douglas.

Marnie ALFRED HITCHCOCK, 1964. Int.: Tippi Hedren, Sean Connery, Diane Baker, Martin Gabel, Louise Latham. EUA. VOSC.130’. Projecció en suport digital.

“M’agradava essencialment la idea de mostrar un amor fetitxista. Un home que vol anar-se’n al llit amb una lladre perquè és una lladre, com a altres els ve de gust anar-se-n’hi amb una xinesa o una dona de raça negra. Desgraciadament, aquest amor fetitxista no estava tan aconseguit en la pantalla com el de James Stewart per Kim Novak a Vértigo” (Alfred Hitchcock).

Es va estrenar amb el títol Marnie, la ladrona.

Where Love Has Gone Adonde fue el amor EDWARD DMYTRYK, 1964. Int.: Susan Hayward, Bette Davis, Mike Connors, Joey Heatherton, Jane Greer. EUA. VOSE. 114’. Projecció en suport digital.

Després de la Segona Guerra Mundial, un arquitecte es casa amb una noia sense l’aprovació de la seva mare. El matrimoni, que té una filla, es distancia a poc a poc, i l’home comença a aixecar el colze. Una adaptació del best-seller de Harold Robbins que manté semblances molt raonables amb el cas d’assassinat de Johnny Stompanato, l’amant de l’actriu Lana Turner mort per la filla d’aquesta.

Divendres 10 / 21.30 h

Sala Laya Diumenge 12 / 19.00 h

Sala Chomón

Dimarts 21 / 17.00 h

Sala Chomón Divendres 24 / 19.00 h

Sala Laya

31

Gómez Grau i la caiguda de l’imperi de Hollywood

Dijous 23 / 20.00 h

Sala Chomón Dimecres 29 / 20.00 h

Lawrence of Arabia DAVID LEAN, 1962. Int.: Peter O’Toole, Alec Guinness, Anthony Quinn, Omar Sharif, Jack Hawkins. Gran Bretanya. VOSC. 222’. Projecció en suport digital.

Sala Chomón

Epopeia històrica, que combina perfectament el drama i l’aventura, sobre la vida i la mort del militar anglès T. E. Lawrence i les seves campanyes per unir els països àrabs contra Turquia durant la Primera Guerra Mundial. És una obra èpica amb set premis Oscar, absolutament majestuosa. “El film se’ns revela avui com l’intent més reeixit d’ajuntar espectacularitat i rigor històric als anys seixanta” (Terenci Moix). “Aquest film va ser un miracle… I potser el guió més gran escrit per al cinema” (Steven Spielberg).

Divendres 24 / 22.00 h

Seven Women Siete mujeres

Sala Chomón Divendres 31 / 19.00 h

Sala Laya

32

JOHN FORD, 1965. Int.: Anne Bancroft, Sue Lyon, Margareth Leighton, Flora Robson, Mildred Dunnock. EUA. VOSE. 86’. Projecció en suport digital.

Una història bellíssima de sacrifici ambientada en una missió a la Xina de mitjan anys trenta. “L’últim Ford.

El menys fordià? El més femení. Set dones és el títol original. Set dones en una missió americana al bell mig d’una Xina devastada per la guerra. Set dones enfrontades a un senyor de la guerra brutal. Set dones enfrontades entre elles. Hi ha tensió a la missió: s’esperava un metge, un home. Però és una dona qui arriba. Una dona alliberada. La qual cosa no s’adiu a les preferències de la direcció puritana. Enfrontament. El darrer Ford. Set dones. El menys fordià? El més feminista; perquè les filma com si fossin homes” (Franck Lubet).

Strangers When We Meet Un estrany a la meva vida RICHARD QUINE, 1960. Int.: Kirk Douglas, Kim Novak, Ernie Kovacs, Barbara Rush, Walter Matthau. EUA. VOSC. 117’. Projecció en suport analògic.

Diumenge 26 / 16.30 h

Sala Chomón Dijous 30 / 21.30 h

Sala Laya

Kim Novak es posa novament a les ordres de Richard Quine –el cineasta que la va descobrir– per donar vida a una adúltera melancòlica en un dels papers que més van contribuir a popularitzar l’erotisme refinat i subjugant de l’actriu. Ambientat a Beverly Hills i rodat en cinemascop, és un melodrama molt sòlid sobre infidelitats matrimonials que adapta una novel·la del guionista de The Birds, Evan Hunter.

A Time for Killing PHIL KARLSON, ROGER CORMAN, 1967. Int.: Glenn Ford, Inger Stevens, Paul Petersen, Timothy Carey. EUA. VOSC. 83’. Projecció en suport analògic.

Un cop acabada la Guerra de Secessió (1861-1865), un grup de soldats del sud engarjolats aconsegueix escapar, però igualment seran perseguits implacablement a través del desert, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. El primer film on apareix l’actor Harrison Ford és aquest western inusualment violent i influenciat per l’spaghetti western. Es va estrenar amb el títol La cabalgada de los malditos.

Dimarts 28 / 21.30 h

Sala Laya Divendres 31 / 22.00 h

Sala Chomón

33

Històries de Filmoteca

34

Clàssics de la Warner Cruising WILLIAM FRIEDKIN, 1980. Int.: Al Pacino, Paul Sorvino, Karen Allen, Richard Cox, Joe Spinell, Don Scardino. EUA. VOSC. 106’. Projecció en suport digital.

Un policia s’infiltra en els ambients gais més sòrdids de Nova York per atrapar un assassí d’homosexuals.

Quan es va rodar el film, a finals dels setanta, els prejudicis socials en contra de la comunitat gai eren molt comuns, i la imatge sadomasoquista i de promiscuïtat que aquest thriller ofereix dels homosexuals va provocar grans protestes i manifestacions arreu dels Estats Units, fins i tot durant el seu rodatge, el qual es va intentar sabotejar repetidament. Es va estrenar amb el títol A la caza.

Blue Jasmine

Divendres 3 / 22.00 h

Sala Chomón Dissabte 4 / 21.30 h

Sala Laya

Dijous 9 / 21.30 h

WOODY ALLEN, 2013. Int.: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins, Bobby Cannavale, Peter Sarsgaard, Louis C.K.. EUA. VOSE. 98’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

Cate Blanchett, en una de les seves millors actuacions, es va inspirar en l’esposa de l’estafador de Wall Street Bernard Madoff per interpretar una dona rica i glamurosa que de sobte es queda sense diners i sense casa i, afectada per la neurosi emocional i una crisi d’ansietat, se’n va a viure a casa de la seva germana, una dona de classe treballadora que viu amb la seva parella en un apartament petit de San Francisco. Una de les obres memorables de Woody Allen.

Sala Chomón

Dissabte 18 / 22.00 h

Focus

Dimarts 14 / 21.30 h

GLENN FICARRA, JOHN REQUA, 2015. Int.: Will Smith, Margot Robbie, Rodrigo Santoro, Stephanie Honore. EUA. VOSE. 104’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

Un estafador veterà decideix ensenyar els trucs de l’ofici a una noia atractiva. Just després d’iniciar un idil·li, ell decideix trencar la relació. Tres anys més tard, la dona, convertida en una femme fatale, reapareix a Buenos Aires en un circuit de carreres en què hi ha apostes molt elevades.

Diumenge 19 / 19.30 h

Sala Laya

35

Històries de Filmoteca

Dimecres 15 / 17.00 h

Sala Chomón Divendres 17 / 21.30 h

Argo BEN AFFLECK, 2012. Int.: Ben Affleck, John Goodman, Alan Arkin, Bryan Cranston, Taylor Schilling. EUA. VOSE. 120’. Projecció en suport digital.

Sala Laya

Iran, 1979. Quan l’ambaixada dels Estats Units és ocupada pels seguidors de la revolució islàmica, sis diplomàtics americans es fan escàpols i es refugien a casa de l’ambaixador canadenc. Per poder-los treure del país, la CIA i el govern canadenc fan passar els diplomàtics per membres de l’equip de rodatge d’una pel·lícula. Guardonat amb l’Oscar al millor film, és un intens thriller geopolític que fa evident l’estreta i proverbial col·laboració de Hollywood amb la CIA, la qual també va participar en la realització del film.

Dimarts 21 / 18.30 h

Rock of Ages La era del rock (Rock of Ages)

Sala Laya Dijous 23 / 17.00 h

Sala Chomón

36

ADAM SHANKMAN, 2012. Int.: Julianne Hough, Diego Boneta, Tom Cruise, Catherine Zeta-Jones, Alec Baldwin. EUA. VOSE. 123’. Projecció en suport digital.

Los Angeles, 1987. Un aspirant a cantant de rock-metal i una noia que treballen en el mateix club s’enamoren i tracten d’impedir que el local caigui a mans d’uns empresaris que el volen demolir. Adaptació cinematogràfica del musical homònim de Broadway.

“Adam Shankman (Hairspray) torna a encertar-la amb un altre artefacte de funcionament mil·limètric, tan fèrriament posicionat com capaç de crear eufòria en un públic a priori no empàtic amb aquesta variant del rock. No fa falta ser fan del heavy dels vuitanta per deixar-se seduir per la candidesa enèrgica i la simplicitat benintencionada d’aquesta proposta estètica i sonora amb, a més, algun bonus track de vigor emocional gairebé sublim” (Antonio Trashorras).

Sully CLINT EASTWOOD, 2016. Int.: Tom Hanks, Aaron Eckhart, Laura Linney, Anna Gunn, Autumn Reeser. EUA. VOSE. 96’. Projecció en suport digital.

El pilot aeri Chesley “Sully” Sullenberger es va convertir en un heroi popular quan, poc després d’enlairar, una averia el va empènyer a aterrar l’avió enmig del riu Hudson amb 155 passatgers a bord. El film se centra principalment en la investigació burocràtica posterior, endegada per les assegurances, els sindicats i altres òrgans de control que van qüestionar la integritat professional del pilot. És un film magistral tripulat per Clint Eastwood i Tom Hanks, dos monstres del cinema americà que aquí demostren conèixer a fons els secrets del seu ofici.

The Wild Bunch Grup salvatge

Dimecres 22 / 21.30 h

Sala Laya Divendres 24 / 17.00 h

Sala Chomón

Dimarts 28 / 20.00 h

SAM PECKINPAH, 1969. Int.: William Holden, Ernest Borgnine, Robert Ryan, Emilio Fernández, Warren Oates. EUA. VOSC. 148’. Projecció en suport digital.

Sala Chomón

Un western crepuscular protagonitzat per un grup d’atracadors de bancs perseguits. “En parlar de Wild Bunch s’acostuma a citar la cruesa de les seves escenes violentes o les suposades intencions desmitificadores, però potser les raons de l’impacte i l’emoció del film rauen en la sàvia dosificació dels elements contraris sobre els quals es construeix el film: plans supergenerals - primeríssims plans, realisme-poesia, èpica-intimisme, brutalitat-tendresa, amic-enemic, infànciavellesa, professionalitat-estupidesa, cavall-cotxe, etc.”

(Fernando Trueba).

Sala Chomón

Dijous 30 / 17.00 h

37

Programació familiar Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.

4

Diumenge, 17.00 h Sala Chomón

5

Diumenge, 17.00 h Sala Laya

Petits herois DIVERSOS AUTORS, 2011-2014. IrlandaHongria-França-Espanya. VC. 60’. Projecció en suport digital.

Una selecció de curtmetratges divertida i plena de sorpreses, enginy i creativitat.

Amb un punt en comú: els seus petits herois protagonistes intenten fer front de manera enginyosa a diferents reptes vitals. Els films són els següents: Por de volar, de Conor Finnegan; El cérvol i la conilleta, de Péter Vácz; Grand Prix, de Marc Riba i Anna Solana; El cassó de l’Anatole, d’Éric Montchaud; Ser o no ser… taronja, de John Banana; L’elefant i la bicicleta, d’Olesya Shchukina, i 5,80 metres, de Nicolas Deveaux.

Le manoir magique La casa màgica BEN STASSEN, JEREMY DEGRUSON, 2013.

Bèlgica. VC. 85’. Projecció en suport digital.

Un gatet abandonat cerca refugi durant una nit de tempesta i ensopega amb una casa estranya, en la qual habita un vell mag. “El relat és funcional, però hi ha dissenys de personatges imaginatius, riquesa de textures, escenes poderoses” (Jordi Costa).

11

Dissabte, 17.00 h Sala Chomón

12

Diumenge, 17.00 h Sala Laya

Sessió doble

Shoulder Arms Armas al hombro CHARLES CHAPLIN, 1918. Int.: Charles Chaplin. EUA. Muda, còpia sonoritzada amb rètols en castellà. 36’. Projecció en suport digital.

Planejat com una immensa broma per treure-li dramatisme a la guerra, aquest genial film antibèl·lic recrea les aventures d’un soldat incompetent, encarnat per Chaplin, que malviu a les trinxeres. El marcat optimisme i les situacions hilarants arriben a la seva màxima expressió quan el recluta atrapa personalment el kàiser.

A Dog’s Life Vida de perro CHARLES CHAPLIN, 1918. Int.: Charles Chaplin. EUA. Muda, còpia sonoritzada amb rètols en castellà. 32’. Projecció en suport digital.

El primer film que Chaplin va realitzar per a la First National no només consolida el personatge esbossat anteriorment, sinó que prefigura alguna de les obres més grans del cineasta (la redempció d’una dona humiliada, la relació amb un altre ésser de destí miserable o l’exhibició de malabarismes que freguen la perfecció).

18

Dissabte, 17.00 h Sala Chomón

19

Diumenge, 17.00 h Sala Laya

25

Dissabte, 17.00 h Sala Chomón

26

Diumenge, 17.00 h Sala Laya

Smurfs: The Lost Village Els barrufets i el poble amagat KELLY ASBURY, 2017. EUA. VC. 90’.

Projecció en suport digital.

Un misteriós mapa porta la Barrufeta i els seus millors amics, el Barrufet Filòsof, el Barrufet Maldestre i el Barrufet Forçut, a una cursa emocionant i intrigant a través del Bosc Prohibit, ple de criatures màgiques, per trobar el misteriós llogaret amagat abans que ho faci el malvat mag Gargamel.

Exposició

En

at a gr tr a d

uïta

Prop de Hollywood Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau

Frederic Gómez Grau: reflexions sobre l’ofici de foto fixa

7 de juny – 16 de setembre de 2018 Sala d’exposicions horari dimarts a diumenge 16.00 h -– 21.00 h Amb la col·laboració de:

40

Al llarg de l’any 2012, Frederic Gómez Grau va posar per escrit alguns dels moments viscuts en els rodatges en què va treballar com a foto fixa durant 36 anys. Ho va fer amb l’ajuda dels seus fills, Montserrat i Jordi, que ara han fet donació dels fons del seu pare i el seu oncle a la Filmoteca i han permès realitzar aquesta exposició. El resultat va ser el document Records i anècdotes en el món del cinema. 1955-1991, ple de memòries i reflexions molt valuoses sobre el seu ofici. Aquí en teniu una mostra: “La feina de foto fixa en els rodatges de les pel·lícules exigeix conèixer i utilitzar les diferents especialitats de la fotografia tradicional, cosa que la converteix en una tasca molt variada i també força complexa. En els diversos rodatges en què he treballat he hagut d’anar aplicant noves idees per solucionar les múltiples dificultats amb què m’anava enfrontant.”

“Per fer fotos durant les escenes amb diàlegs importants, sense que els micròfons de l’equip de so captessin el soroll de les càmeres fotogràfiques, vaig idear i construir caixes insonores especials que evitessin qualsevol soroll durant el rodatge.”

“Per evitar repetir escenes on hi ha molta acció i fer fotos en blanc i negre i color, vaig muntar dues càmeres Nikon monitorades sobre un suport de la Rolleiflex. Es podien disparar electrònicament i el focus es feia amb una banda dentada de goma que unia els dos objectius.”

“El fotògraf de foto fixa s’ha d’enganxar literalment a la càmera de cinema perquè coincideixin l’angle de la càmera i el de les fotos.”

“La il·luminació de cada escena està calculada exactament per evitar que cap llum dels projectors laterals i de contrallum no incideixi sobre l’objectiu de la càmera de cinema, i el repte per al foto fixa és saber que només uns pocs centímetres més a la dreta o a l’esquerra provocarien l’entrada dels raigs de llum dels projectors en els objectius de les càmeres fotogràfiques.”

“En resum, en els rodatges hi ha una suma de dificultats que obliguen, d’una banda, a estar en lluita contínua amb la resta de l’equip per aconseguir el millor lloc al costat de la càmera, així com també a evitar que els micròfons captin el clic de la càmera fotogràfica i a obtenir la simultaneïtat de les fotos en blanc i negre i color. Les dificultats augmenten quan la càmera està en moviment desplaçant-se sobre rails o enfilada a una grua. Els rodatges a l’aire lliure obliguen a anar ben equipat per afrontar de vegades les tòrrides temperatures dels deserts o el fred en sessions amb neu o durant la nit.”

41

Índex alfabètic

A

C

39 A Dog’s Life

14 Canino

31 Adonde fue el amor

18 Cara a cara

15 A Londoni férfi 33 A Time for Killing 14 Angel of Vengeance Ángel de venganza 18 Ansikte mot ansikte 36 Argo 39 Armas al hombro 04 Ascenseur pour l’échafaud Ascensor cap al cadafal 25 Aus dem Leben der Marionetten

B

35 Blue Jasmine

35 Cruising

D

20 Daniel

24 Das Schlangenei 25 De la vida de las marionetas

05 Els amants 39 Els barrufets i el poble amagat 23 En passion 27 En presència d’un clown

F

19 Fanny och Alexander

22 Després de l’assaig

27 Fanny och Alexander (sèrie de televisió)

05 Diàlegs de carmelites

19 Fanny y Alexander

10 Diari d’una cambrera

27 Fanny y Alexander (sèrie de televisió)

26 Documento sobre Farö 1979 26 Dokument Fanny och Alexander

E

22 Efter repetitionen 15 El hombre de Londres 08 El otro Sr.Klein 18 El silencio 11 El temps que resta

42

07 El tren

26 Farödokument 1979 06 Foc fatu 35 Focus

G

24 Gritos y susurros 37 Grup salvatge

H

30 Harlow

J

08 Jules et Jim Jules i Jim

K

14 Kynodontas

L

10 La baie des anges La badia dels àngels 38 La casa màgica 36 La era del rock (Rock of Ages) 21 La hora del lobo 04 La mariée était en noir 09 La notte La noche 04 La novia vestía de negro 30 L’assassinat de la germana George 09 La truite 22 La vergüenza 27 Larmar och gör sig till

32 Lawrence of Arabia 05 Le dialogue des Carmélites 06 Le feu follet 10 Le journal d’une femme de chambre

Q

07 Querelle Ein Pakt mit dem Teufel Querelle

R

38 Le manoir magique

20 Record d’Ingmar Bergman

11 Le temps qui reste

36 Rock of Ages

05 Les amants 15 L’humanité 24 L’ou de la serp

M

31 Marnie

20 Minnet av Ingmar Bergman 11 Moderato cantabile 08 Mr. Klein

N

19 Nens del diumenge

P

23 Pasión

S

25 Saraband 23 Scener ur ett äktenskap 23 Secretos de un matrimonio (sèrie de televisió) 32 Seven Women Set dones 39 Shoulder Arms 22 Skammen 39 Smurfs: The Lost Village 19 Söndagsbarn 33 Strangers When We Meet

T

Títol original

Títol traduït

30 The Killing of Sister George 07 The Train 37 The Wild Bunch 18 Tystnaden

U

06 Une histoire immortelle Una història immortal 33 Un estrany a la meva vida

V

21 Vargtimmen 39 Vida de perro 24 Viskningar och rop 04 Viva Maria!

W

31 Where Love Has Gone

37 Sully

21 Persona 38 Petits herois

43

Serveis Filmoteca – Informació pràctica

SALA D’EXPOSICIONS Horaris

De dimarts a diumenge: 16.00-21.00 h / Accés gratuït

BIBLIOTECA DEL CINEMA De dilluns a dijous: 10.00-19.00 h Horaris Divendres: 10.00-14.30 h (Nadal, Setmana Santa i estiu, de dilluns a divendres, de 10.00 a 14.30 h.)

Preus

Preus accés Preu general 2 euros Preu reduït 1 euro

Carnet anual Preu general 10 euros Preu reduït 5 euros

Accés gratuït Professorat degudament acreditat i per als seus alumnes de treball de recerca. / Alumnes usuaris del Servei d’assessorament en Treballs de Recerca (secundària, batxillerat i cicles formatius) / Abonats Filmoteca (excepte Filmo 10) Preu reduït Vàlida per a estudiants, aturats, majors de 65 anys, persones amb una discapacitat legalment reconeguda, títol de família nombrosa o monoparental, joves fins a 30 anys, carnet de biblioteques públiques.

Contacte Biblioteca digital

bibliofilmoteca.cultura@gencat.cat Telèfon: 935 671 070 www.filmoteca.cat/web/biblioteca/ fons-i-colleccions-biblioteca-digital

CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ Accés a la col·leccions fílmiques Contacte

filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat/web/centre-de-conservacio-i-restauracio Telèfon: 935 671 070 Seu del Centre de Conservació i Restauració Ds. Parc Audiovisual de Catalunya Edifici 1, BA L1 Carretera BV-1274, km.1 08225 Terrassa

Visites guiades A La Filmoteca Visites guiades a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala d’exposicions, a la Biblioteca del Cinema i els seus fons documentals i al Centre de Conservació i Restauració.

Activitats amb reserva prèvia. filmoteca.taquilla@gencat.cat

✂

Col·leccioneu els pòsters de la Biblioteca del Cinema.

09

setembre 2018 programa núm. 79

Avançament del programa Rita Hayworth Buddhadep Dasgupta Novocine Festival de cinema jueu

Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1- 9 08001 Barcelona T +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat www.gencat.cat/cultura