09
setembre 2013 programa nĂşm. 19
1714: Història i identitats Carles Prats, documentalista La Butaca de Joan Brossa Noruega recent Israel, La dificultat del mirall
L2 (Paral·lel) L3 (Liceu i Paral·lel)
de
Sa
nt P
au
FILMOTECA DE CATALUNYA 2 SALES, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA ESPECIALITZADA
C/
No
u
de
la
Ra m
bl
a
C/
Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona
ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte Impressió: El Tinter, SAL Imprès amb paper certificat FSC
14 / 59 / 91 / 120
Les tropes de Felip V van assetjar Barcelona des de l’estiu de 1713 al de 1714. Enguany, per tant, es compleixen trescents anys d’aquells fets integrats a la simbologia catalana. La Filmoteca de Catalunya s’afegeix a aquesta commemoració amb un cicle de llarga volada que confrontarà la representació cinematogràfica del segle XVIII amb diverses reivindicacions identitàries de caràcter universal. També recordem els centenaris de Burt Lancaster i de Salvador Espriu, i els setanta anys de l’edició d’El Petit Príncep, i proposem un petit homenatge al recentment desaparegut Jesús Franco. Carles Prats n’ha fet un documental, i aprofitem l’avinentesa per programar altres retrats seus de personatges vinculats a la cultura popular. Tres països reclamen, finalment, la nostra atenció: un recorregut per la producció contemporània de Noruega i Israel, a més d’una mostra de cinema xinès en sintonia amb una exposició a l’Arts Santa Mònica. Esteve Riambau Director
02 1714: història i identitats
08 Carles Prats, documentalista
12 La butaca de Joan Brossa
16 Noruega recent
21 Israel, la dificultat del mirall
26 Transformacions del cinema xinès
30 Burt Lancaster, una presència inoblidables
34 In memoriam: Jesús Franco
35 Mestres orientals: Yoshida-Okada
1714: Història i identitats
Què passava al món mentre les tropes de Felip V assetjaven Barcelona des de l’estiu de 1713 al de 1714? Quines són les variants que es deriven del concepte d’identitat en totes les seves accepcions? La Filmoteca de Catalunya se suma a la commemoració del tricentenari amb un cicle basat en aquests dos eixos i que es perllongarà fins al setembre de 2014. Arrenquem amb una irònica reconstrucció històrica de la França prerevolucionària (Ridicule) i una no menys paradoxal crònica de Palestina (The Time that Remains). Un western de John Ford, una versió actualitzada de L’últim dels mohicans, una comèdia britànica, les aventures d’una dona pirata, un documental sobre el cop d’estat a Xile o el retrat d’una reina basca a l’edat mitjana donen pistes sobre la varietat i l’eclecticisme d’aquest cicle que conjuga entreteniment i reflexió, memòria històrica i perspectives de futur. Amb la col·laboració de
Agraïments
Filmoteca Española, Sodepau, Svenska Filministitutet – Cinematek, Video Mercury Films, SA.
4 Ridicule Ridícul The Time that Remains El temps que roman
5 Nostalgia de la luz The Last of the Mohicans L’últim dels mohicans
6 The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain L’anglès que va pujar un turó però va baixar una muntanya Anne of the Indies La mujer pirata Amaya
7 Drums Along the Mohawk Tambors al llarg del Mohawk The Color of Olives El color de los olivos
1714: història i identitats
Dimarts 10 / 17.00 h
Sala Chomón Dijous 12 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 14 / 19.00 h
Sala Laya
Dimarts 10 / 20.00 h
Sala Chomón Diumenge 15 / 17.00 h
Sala Laya Dimarts 17 / 21.30 h
Sala Laya
4
Ridicule Ridícul Patrice Leconte, 1996. Int.: Charles Berling, Jean Rochefort, Fanny Ardant, Judith Godrèche, Bernard Giraudeau. França. VOSC. 102’. Projecció en Blu-ray.
“Partint d’un guió excel·lent, agut i meticulós de Remi Waterhouse i de la seva mirada certament insòlita a la França del segle XVIII, Leconte ha confeccionat una comèdia de (rars) costums, persuasiva i lleugera, però amb un punt de mordacitat. Ridicule és una metàfora de la intolerància i les males arts que es pot extrapolar a qualsevol època de la història dels bípedes pensants. És clar que Leconte no és Sacha Guitry, però el que aquí ens ofereix l’autor de Tango és una obra d’artesania fina i subtil” (Jordi Batlle Caminal).
The Time that Remains El temps que roman Elia Suleiman, 2008. Int.: Elia Suleiman, Saleh Bakri, Yasmine Has, Menashe Noy, Amer Hlehel. Palestina-França. VOSE. 105’. Projecció en Betacam digital.
El director d’Intervención divina ens regala aquesta monumental visió reflexiva i poètica de Palestina a partir de 1948. En l’època de la creació de l’Estat d’Israel, durant les últimes hores abans de la rendició de Natzaret, un membre de la resistència palestina se separa de l’amor de la seva vida. Ella fuig del conflicte i viatja cap a Jordània amb la seva família, però a ell el capturen abans de poder escapar.
Nostalgia de la luz
Dimarts 10 / 21.30 h
Patricio Guzmán, 2010. Xile-França-EUA-Espanya-Alemanya. VOSE. 90’. Projecció en HDCam.
Sala Laya
El documentalista Patricio Guzmán traça un viatge al nord de Xile, a les terres àrides del desert d’Atacama, per posar en comú dos punts tan distants en l’espai com propers en el seu treball amb la memòria: l’astronomia i la recerca dels cadàvers dels represaliats per la dictadura de Pinochet. Premi al millor documental europeu del 2010. “La memòria és una adquisició del món modern. Igual que els drets humans. És un concepte que irromp arran del nazisme. No és una moda, i es quedarà entre nosaltres per sempre. Els pobles sense memòria no tenen futur. Xile ha aconseguit una estabilitat econòmica acceptable, hi ha institucions que es comencen a restablir, però segueix donant l’esquena a la memòria, igual que Espanya” (Patricio Guzmán).
Sala Chomón
Divendres 13 / 22.00 h
The Last of the Mohicans L’últim dels mohicans
Dimarts 17 / 17.00 h
Michael Mann, 1992. Int.: Daniel Day-Lewis, Madeleine Stowe, Russell Means, Eric Schweig, Jodhi May, Wes Studi. EUA. VOSC. 112’. Projecció en Blu-ray.
Divendres 20 / 19.30 h
La novel·la original de James Fenimore Cooper se situa en l’època en què l’immens territori americà estava poblat, predominantment, per diferents tribus índies, i els francesos i els anglesos lluitaven pel seu domini. El film resultant és, doncs, una curiosa barreja del gènere d’aventures amb un western en el seu estadi més primitiu.
Sala Chomón Sala Chomón Diumenge 22 / 21.30 h
Sala Chomón
5
1714: història i identitats
Dimecres 18 / 17.00 h
Sala Chomón Dijous 19 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 22 / 19.30 h
The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain L’anglès que va pujar un turó però va baixar una muntanya Christopher Monger, 1995. Int.: Hugh Grant, Tara Fitzgerald, Colm Meaney, Ian Hart, Ian McNeice, Kenneth Griffith. Gran Bretanya. VOSC. 99’
Sala Laya
Al petit poble de Fynnon Garw arriben dos militars retirats, cartògrafs de professió, a qui el Govern ha encarregat elaborar un nou mapa del País de Gal· les. Els veïns, gent senzilla però molt tossuda, estan molt orgullosos d’un turó que anomenen “la primera muntanya de Gal·les”.
Dijous 19 / 17.00 h
Anne of the Indies La mujer pirata
Sala Chomón Dissabte 21 / 16.30 h
Sala Laya Divendres 27 / 21.30 h
Sala Laya
Dimarts 24 / 18.30 h
Sala Laya Dissabte 28 / 21.30 h
Sala Laya
Jacques Tourneur, 1951. Int.: Jean Peters, Louis Jourdan, Debra Paget, Herbert Marshall, Thomas Gomez, James Robertson Justice. EUA. VOSE. 81’
Al segle XVIII, una filibustera implacable s’enamora d’un oficial francès que la traeix. “La suma d’anomalies que és Anne of the Indies, la precisió de cada pla... Tot fa que sigui quelcom més que un gran film d’aventures i esdevingui, a partir d’un guió aliè de Philip Dunne, una obra indiscutiblement personal de Tourneur” (Miguel Marías).
Amaya Luis Marquina, 1952. Int.: José Bódalo, Rafael Luis Calvo, Susana Canales, Félix Dafauce, Ramón Elías, Manolo Morán. Espanya. VE. 107’
Un exemple del cinema històric propagandístic realitzat durant el franquisme. El film adapta la novel·la homònima de Navarro Villoslada i és una al·legoria de la unitat d’Espanya a partir d’una història ambientada al segle VIII. L’acció se centra en els continus enfrontaments entre gots i bascos cristians fins que s’uneixen per lluitar contra els jueus traïdors i els musulmans invasors durant la Reconquesta. Abans de la projecció de dimarts 24 es lliurarà el Premi Film-Història, atorgat pel Centre d’Investigacions FilmHistòria de la UB. En aquesta edició el llibre guardonat és La història a través del cinema, de Ramon Breu.
Drums Along the Mohawk Tambors al llarg del Mohawk
Dimarts 24 / 20.00 h
John Ford, 1939. Int.: Claudette Colbert, Henry Fonda, Edna May Oliver, Eddie Collins, John Carradine, Dorris Bowdon, Jessie Ralph. EUA. VOSC. 81’
Dimecres 25 / 17.00 h
El primer film en color de Ford és una reconstrucció, a partir de la tradició oral i escrita, de l’assentament dels pioners americans, els quals van haver de lluitar contra el seu entorn per sobreviure. Inspirat en una novel·la de Walter D. Edmonds, el guió va ser escrit per Lamar Trotti amb la col·laboració no acreditada de William Faulkner. Es va estrenar amb el títol Corazones indomables.
The Color of Olives El color de los olivos
Sala Chomón Sala Chomón Diumenge 29 / 17.00 h
Sala Laya
Divendres 27 / 19.00 h
Carolina Rivas, 2006. Palestina-Mèxic. VOSE. 97’. Projecció en DVD.
Sala Laya
Com moltes famílies palestines, els Amer viuen envoltats per l’infame mur a Cisjordània. La seva existència quotidiana està dominada per portes electrificades, cadenats i la presència constant de soldats. A través d’una mirada sensible, descobrim el món privat dels vuit membres de la família. Amb el pas dels dies se’ns revelen les seves lluites constants i els petits al·licients de la seva vida: les amistats de l’escola, les oliveres i dos ases petits. La història de la família Amer és un punt de partida per a una complexa reflexió sobre els efectes de la segregació racial, les fronteres i l’absurditat de la guerra. Presentació a càrrec de Carolina Rivas i Daoud Sarhandi el divendres 27.
Diumenge 29 / 19.30 h
Sala Laya
7
Carles Prats, documentalista
Com a periodista, editor, galerista d’art i programador, Carles Prats ha vinculat els seus interessos professionals a la cultura popular. Els seus documentals, realitzats a partir de 1999, no són una excepció, i els que programem són particularment significatius d’aquesta tendència que es reivindica sense complexes davant l’alta cultura. Entre els títols previstos en el cicle, n’hi ha dos sobre cineastes: el prolífic Jess Franco –a qui també tributem un homenatge específic– i Sergio Leone, pare de l’spaghetti western; dos més sobre roquers: Loquillo –premiat al festival In-Edit de documentals musicals– i Joe Strummer –líder del conjunt britànic The Clash– a través de la seva vinculació amb Andalusia; i un sobre l’editorial Bruguera, la gran factoria del còmic arrelada a Barcelona. Comptarem amb la presència de Carles Prats i de nombrosos convidats en totes les sessions perquè enriqueixin la seva galeria de personatges singulars.
Agraïments
Carles Prats.
10 Llámale Jess Sergio Leone. Cinema, Cinema Loquillo leyenda urbana redux
11 Quiero tener una ferretería en Andalucía Històries de Bruguera
Carles Prats, documentalista
Diumenge 1 / 17.00 h
Sala Laya Dimarts 3 / 18.30 h
Sala Laya
Llámale Jess Carles Prats, Manel Mayol, 2000. Catalunya. VE. 82’. Projecció en DVD.
Jesús Franco és tota una referència mundial del cinema de sèrie B. Amb més de 180 treballs i un gran nombre de pseudònims, el seu treball es fa difícil de catalogar. Mitjançant una sèrie d’entrevistes amb el cineasta, aquest documental intenta que l’espectador arribi a conèixer millor la seva obra. Presentació a càrrec de Carles Prats, Pere Ballesteros i Manel Mayol el diumenge 1.
Dimecres 4 / 18.30 h
Sala Laya
Sergio Leone. Cinema, Cinema Carles Prats, Manel Mayol, 2001. Int.: Carla Leone, Tonino Delli Colli, Sir Christopher Frayling, Fernando Di Leo. Catalunya. VE. 100’. Projecció en DVD.
“Un retrat del cineasta romà a través de diverses entrevistes. El Cinema, Cinema del títol és una expressió encunyada per Sergio Leone per definir la inspiració que trobava en la mateixa història del cinema. Per més que els seus westerns es consideressin films populars, la actitud de Leone quadrava més amb plantejaments intel·lectualitzats com els de la Nouvelle Vague o els de Jean-Pierre Melville” (Carles Prats). Presentació a càrrec de Pere Ballesteros i Manel Mayol. Dijous 5 / 18.30 h
Sala Laya
Loquillo leyenda urbana redux Carles Prats, 2008. Catalunya. VE. 120’. Projecció en DVD.
Prats, que el 1983 va realitzar Barcelona ciudad, el primer videoclip de Loquillo (José María Sanz), fa un retrat sincer d’aquest cantant que, amb el seu grup Los Trogloditas, va marcar tota una generació. El film traça una imatge de l’intèrpret barceloní a través de músics com Sabino Méndez, Carlos Segarra, Jaime Stinus i del poeta Gabriel Sopeña, entre d’altres. Premi al millor documental nacional al festival InEdit Beefeater. Presentació a càrrec de Cristian Pascual i Jaime Stinus.
Quiero tener una ferretería en Andalucía
Divendres 6 / 19.00 h
Carles Prats, 2011. Catalunya. VOSE. 75’. Projecció en DVD.
Sala Laya
Una mirada als “anys perduts” de Joe Strummer, el cantant i guitarrista del mític grup The Clash, al sud d’Espanya. Ric en anecdotari quotidià i humà, aquest és un homenatge afectuós al músic que s’endinsa en els anys menys documentats de la seva carrera mitjançant entrevistes als seus antics amics i als veïns de l’època. El film desvetlla com s’ho muntava aquell “anglès sociable” que xampurrejava el castellà, conduïa sense carnet, s’arrepapava als bars a prendre copes i buscava el rastre de Lorca. El seu enamorament de la cultura andalusa, el cel, la llibertat i la pausa del Sud van ser el bàlsam ideal per a un vell punk fart d’estar enfadat. Presentació a càrrec de Giggs Nother.
Històries de Bruguera
Dissabte 7 / 21.30 h
Carles Prats, 2011. Catalunya. VO. 80’. Projecció en DVD.
Sala Laya
Bruguera va ser el fenomen més gran de la nostra cultura popular entre els anys quaranta i començaments dels vuitanta. Les seves publicacions eren presents a totes les llars. Ara, quan ja han passat trenta anys del seu tancament, aquest film analitza per què personatges com Carpanta, Doña Urraca o Mortadelo y Filemón es van convertir en veritables arquetips i testimonis d’una època. El film també ens descobreix com va ser la vida quotidiana de creadors com Ibáñez o Vázquez, dels treballadors o de la mateixa família Bruguera. Presentació a càrrec de Joan Bruguera, Carles Santamaria i Joaquín Urbina.
11
La BUTACA DE JOAN BROSSA
Tothom que entra a la sala Chomón, pregunta: “Per què hi ha una butaca vermella?” La resposta és ben senzilla: “És la butaca d’en Brossa”. Bé, no és exactament la mateixa que hi havia a la sala de travessera de Gràcia, quan el poeta n’era un espectador gairebé diari i sempre seia al mateix lloc, però a la nova seu de la Filmoteca hem volgut mantenir l’homenatge en forma de poema visual. Perllonguem, amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, aquest homenatge ininterromput al poeta amb tres programes monogràfics que inclouen un guió filmat per Frederic Amat i l’homenatge que li va fer Manel Cussó-Ferrer amb Entreacte. Pere Portabella presentarà dues de les seves col·laboracions amb el poeta, No compteu amb els dits i Umbracle i els professors Fèlix Fanés i Joan Maria Minguet ens oferiran una antologia de seqüències dels films que més agradaven a Brossa. Participeu en aquest nou recordatori de la seva vinculació amb el cinema i seieu lliurament a la “seva” cadira. Amb la col·laboració de
Agraïments
Frederic Amat, Manel Cussó-Ferrer, Fèlix Fanés, Joan Maria Minguet i Pere Portabella.
14 Foc al càntir Entreacte
15 No compteu amb els dits Umbracle Brossa espectador
La butaca de Joan Brossa
Dimecres 18 / 18.30 h
Sessió doble
Sala Laya
Foc al càntir
Dissabte 21 / 19.30 h
Frederic Amat, 2000. Int.: Enric Casasses, Hermann Bonnín, Rosa Novell, Zush. Catalunya. VC. 20’
Sala Chomón
Aquest film es basa en el primer guió cinematogràfic de Brossa, escrit el 1948. El seu imaginari queda reflectit en els escenaris, que li són típics (boscos i habitacions blanques, entre d’altres). La música de Carles Santos acompanya les imatges i en potencia la dimensió onírica.
Entreacte Manel Cussó-Ferrer, 1989. Int.: Fermí Reixach, Vanessa Lorenzo, Imma Belial, François Montagut, Rosario Flores, Hausson, Dolly Van Doll. Catalunya. VC. 70’
Un film que neix en el descans d’una obra de teatre i que desenvolupa dues històries paral·leles en què tenen cabuda la màgia, el music-hall i el món de l’escenari, és a dir, alguns dels elements característics de la poesia visual de Joan Brossa, font d’inspiració del projecte. Presentació a càrrec de Frederic Amat, Glòria Bordons i Manel Cussó-Ferrer el dimecres 18.
14
Sessió doble
Dijous 19 / 18.30 h
No compteu amb els dits
Sala Laya
Pere Portabella, 1967. Int.: Mario Cabré. Catalunya. VC. 26’
Divendres 20 / 21.30 h
Un guió de Brossa i Portabella que ofereix una lectura diferent del cinema publicitari.
Sala Laya
Umbracle Pere Portabella, 1971. Int.: Christopher Lee, Jeannine Mestre. Catalunya. VE. 85’
Christopher Lee interpreta un home qualsevol que passeja per Barcelona i provoca la perplexitat mútua entre un actor descontextualitzat de la seva imatge cinematogràfica habitual i la mirada d’un estranger sobre la realitat catalana de l’època. El film és un estrany poema audiovisual –amb guió de Brossa i Carles Santos posant l’imprescindible contrapunt sonor– i un rigorós treball d’investigació cinematogràfica. Presentació a càrrec de Pere Portabella i Manel Guerrero el dijous 19.
Brossa espectador Fèlix FanÉs, Joan Maria Minguet, 2013. Catalunya. VO. 105’. Projecció en DVD.
Divendres 20 / 19.00 h
Sala Chomón
Arran de l’entrevista que Joan Brossa va concedir el 1979 a la revista Arc voltaic, Félix Fanés i Joan Maria Minguet han elaborat aquest document/collage que aplega les seqüències cinematogràfiques que més van captivar el poeta en la seva condició d’espectador. La sessió és una delícia per als cinèfils i es divideix en dues parts: els drames i les comèdies, en les quals s’observa clarament la predilecció de Brossa pel cinema no narratiu i de clara vinculació onírica. Presentació a càrrec de Fèlix Fanés i Joan M. Minguet.
15
Noruega recent
La història del cinema noruec no és tan llarga ni prestigiosa com la dels seus veïns danesos o suecs, però això no impedeix que el seu present sigui ric i proteïforme. Aquest cicle n’és una bona mostra. A Limbo els protagonistes són uns expatriats que creuen viure al paradís, però potser ho fan en un infern. A Upperdog, una parella de germanastres d’origen oriental es retroben a Noruega amb destins ben diferents. Appelsinpiken (La chica de las naranjas) ens porta de les neus polars a l’olor dels tarongers de Sevilla. I a Mannen som elsket Yngve (El hombre que amó a Yngve) les conseqüències dels canvis al món arriben fins al més remot dels fiords. Kautokeino-opprøret (La rebelión de Kautokeino) sembla un western de les neus, amb una dimensió històrica i puritana molt curiosa. Altres films parlen d’amor, d’aventures infantils, de multiculturalisme i democràcia, i tots plegats componen el mosaic d’un país ric i diferent. Viu.
Amb la col·laboració de
18 Kautokeinoopprøret La rebelión de Kautokeino Mannen som elsket Yngve El hombre que amó a Yngve
19 Limbo Upperdog
20 Appelsinpiken La chica de las naranjas Snøhulemannen El cavernícola de las nieves Vegas
Noruega recent
Diumenge 1 / 19.00 h
Sala Chomón Dimecres 4 / 21.30 h
Sala Laya
Kautokeino-opprøret La rebelión de Kautokeino Nils Gaup, 2008. Int.: Anni-Kristiina Juuso, Aslat Mahtte Gaup, Mikkel Gaup, Nils Peder Gaup. Noruega-Suècia-Dinamarca. VOSE. 96’. Projecció en DVD.
Durant segles el nord d’Escandinàvia va estar habitat per la població nativa sami i els seus rens. El 1852, la modernització va començar a penetrar el desolat poble de Kautokeino, on Ruth, un despietat i pròsper venedor de licor, representava l’autoritat. Una de les tribus natives es va negar a pagar els deutes injustos que Ruth els havia imposat. Aquesta situació va conduir a un dels episodis més dramàtics de la història d’aquell indret. El director d’aquest film, Nils Gaup, nascut a Kautokeino, ens mostra una de les poques reaccions violentes per part del poble sami en contra de les polítiques d’explotació del govern de Noruega. El film va rebre Premis Amanda d’aquest país en les categories de millor actriu, fotografia, disseny de producció i música. Dimarts 3 / 20.00 h
Sala Chomón Divendres 13 / 19.00 h
Sala Laya
18
Mannen som elsket Yngve El hombre que amó a Yngve Stian Kristiansen, 2008. Int.: Rolf Kristian Larsen, Arthur Berning, Ida Elise Broch, Ole Christoffer Ertvåg. Noruega. VOSE. 99’. Projecció en DVD.
Novembre de 1989. Cau el mur de Berlín. A la ciutat noruega de Stavanger, un noi de disset anys no sap que tot està a punt de canviar. Ell ho té tot: la millor xicota del món, el col·legues més “guais”, un grup punk i una actitud rebel i desafiant. Però quan entra en escena el nou de la classe, l’Yngve, amb els seus discos de Duran Duran i la seva roba de colors pastel, les coses comencen a canviar.
Limbo Maria Sødahl, 2010. Int.: Lena Endre, Bryan Brown, Line Verndal, Henrik Rafaelsen. Noruega-Suècia-Dinamarca. VOSE. 107’. Projecció en DVD.
La Sonia arriba a Trinitat amb els seus dos fills per reunir-se amb el seu marit, que hi treballa com a enginyer petrolífer. Ella és una d’aquelles dones que segueixen els seus cònjuges allí on els porti la feina i que viuen vides de luxe gaudint de grans cases i servents. Els dies passen agradablement enmig de relacions superficials, en festes o a la vora de la piscina. És el clima perfecte per a l’autoengany.
Upperdog Sara Johnsen, 2009. Int.: Hermann Sabado, Agnieszka Grochowska, Mads Sjøgård Pettersen, Magnus Bjørnstad. Noruega. VOSE. 100’. Projecció en DVD.
Els germanastres Axel i Yanne, d’origen oriental, van ser adoptats a Noruega de molt petits. A la seva arribada, els dos infants van ser separats. Una família rica de l’oest d’Oslo va acollir l’Axel mentre que la Yanne va anar a parar a una família de classe mitjana de la part est. Ella, a diferència del seu germà petit, recorda el seu viatge a Noruega, però no té cap informació sobre el seu germà. Una sèrie de coincidències farà que la situació canviï.
Dijous 5 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 15 / 21.30 h
Sala Chomón
Divendres 6 / 21.30 h
Sala Laya Dimecres 11 / 17.00 h
Sala Chomón
19
Noruega recent
Dissabte 7 / 19.30 h
Sala Chomón Diumenge 8 / 17.00 h
Appelsinpiken La chica de las naranjas Eva Dahr, 2009. Int.: Mikkel Bratt Silset, Annie Nygaard, Emilie Beck, Rebekka Karijord. Noruega-Espanya-Alemanya. VOSE. 81’. Projecció en DVD.
Sala Laya
Un noi de quinze anys troba un dia la carta que el seu pare li va escriure quan va saber que es moria. A la missiva, el pare li explica la història de la noia de les taronges i el seu misteri, l’amor i la felicitat que van arribar a compartir i, sobretot, li demana que obri els ulls al “mateix misteri de la vida”. El noi sabrà, a través d’aquesta darrera carta, qui va ser realment el seu pare, i haurà de respondre una pregunta essencial: val la pena viure?
Dijous 12 / 17.00 h
Snøhulemannen El cavernícola de las nieves
Sala Chomón Dissabte 14 / 16.30 h
Sala Laya
Dijous 12 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 14 / 21.30 h
Sala Laya
20
Fridtjof Kjæreng, 2009. Noruega. VOSE. 69’. Projecció en DVD.
Les muntanyes noruegues s’han convertit en la llar de Sverre Nøkling, un amant de la natura molt especial. El protagonista d’aquest documental ha estat vivint pel seu compte en coves a la neu durant els darrers trenta anys. Aquest expert en tècniques de supervivència a l’aire lliure practica un sistema de vida senzill per protegir-se del món materialista modern.
Vegas Gunnar Vikene, 2009. Int.: Karoline Stemre, Jørgen Hausberg Nilsen, Sindre Kvalvåg Jacobsen, Helge Jordal. Noruega. VOSE. 110’. Projecció en DVD.
L’estiu s’acaba i en Thomas s’ha de mudar a la zona grisa, un lloc on acaben els joves que no tenen una llar. Allà coneix la Marianne i en Terje. Ella és la persona més boja i rebel que ha vist mai. En Terje va tirar la seva mare al mar sense voler durant un viatge en vaixell. Els tres consoliden els seus vincles amb la lluita per sortir de la zona grisa.
Israel, la dificultat del mirall
23 Hearat Shulayim Nota a pie de página Ha-Sodot Los secretos Meduzot Medusa
24 Bubot Niyar Paper Dolls (Muñecas de papel) LaLehet Al HaMayim Caminar sobre las aguas Beaufort
25 Shlichuto Shel Hamemune Al Mashabei Enosh El viaje del director de recursos humanos Suvenirim Souvenirs
La mostra de cinema israelià que us proposem aquest mes és una selecció de títols realitzats els darrers deu anys. Sovint les seves grans protagonistes són dones: elles són les qui descobreixen la dificultat de conciliar la transmissió de la vida i d’una cultura i la voluntat de ser lliures. D’això ens parla Ha-Sodot, però també Meduzot. Els homes de Hearat Shulayim també es troben atrapats per la fidelitat a una cultura que els impedeix existir com a persones. A Bubot Niyar és un grup de transvestits filipins el que topa amb l’ortodòxia religiosa. De fet, tots els films d’aquest cicle ens permeten descobrir una cara oculta de la llarga i dramàtica història del poble jueu. Suvenirim ens remet a les proeses d’un soldat jueu durant la Segona Guerra Mundial. LaLehet Al HaMayin fa que un integrant del Mossad descobreixi al mateix temps que és gai i que dins seu ja no hi ha la ràbia suficient per segui matant antics nazis. I a la bellíssima Beaufort, uns soldats comprenen com n’és de difícil viure en guerra permanent.
Amb la col·laboració de
Hearat Shulayim Nota a pie de página Joseph Cedar, 2011. Int.: Lior Ashkenazi, Shlomo Bar-Aba, Alma Zack, Aliza Rosen, Albert Iluz, Micah Lewensohn. Israel. VOSE. 105’. Projecció en DCP
La història de la gran rivalitat entre un pare i un fill, ambdós uns professors d’universitat excèntrics que han consagrat la seva vida a la feina. La competència entre ells els conduirà a un amarg enfrontament, que Cedar aborda amb humor. Film finalista als Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa i premi al millor guió al festival de Cannes. Presentació a càrrec de Shlomo Bar-Aba el dimarts 17.
Ha-Sodot Los secretos Avi Nesher, 2007. Int.: Fanny Ardant, Ania Bukstein, Michal Shtamler, Adir Miller, Guri Alfi, Alma Zack, Tikva Dayan. Israel. VOSE. 120’
En una cultura ortodoxa repressiva, en la qual les dones no tenen veu pròpia ni dret a expressar les seves opinions, dues noies intel·ligents descobreixen qui són realment. La Naomi convenç el seu pare, un prominent rabí, d’endarrerir el seu matrimoni per estudiar a un seminari. Allà coneix una estudiant d’esperit lliure i l’Anouk, una estrangera fràgil.
Dimarts 17 / 20.00 h
Sala Chomón Diumenge 22 / 19.00 h
Sala Chomón
Dimecres 18 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 21 / 19.00 h
Sala Laya
Presentació a càrrec d’Avi Nesher.
Meduzot Medusa
Divendres 20 / 17.00 h
Shira Geffen, Etgar Keret, 2007. Int.: Sarah Adler, Nikol Leidman, Gera Sandler, Noa Knoller, Ma-Nenita de Latorre. Israel-França. VOSE. 78’
Sala Chomón
El dia del seu casament, en Keren es trenca una cama i ha d’anular la seva lluna de mel… Una nena misteriosa surt del mar i comença a seguir la Batya… Una filipina que treballa per a una dona gran l’ajuda a fer les paus amb la seva filla. Un retrat d’un món desordenat on cadascú se les arregla com pot, cercant l’amor i quelcom per recordar i per oblidar. Així és la vida a Tel Aviv... Càmera d’Or al festival de Cannes de 2007.
Dijous 26 / 22.00 h
Sala Laya
23
Israel, la dificultat del mirall
Divendres 20 / 22.00 h
Bubot Niyar Paper Dolls (Muñecas de papel)
Sala Chomón
Tomer Heymann, 2006. Israel-Suïssa-EUA. VOSE. 84’
Dimecres 25 / 18.30 h
Uns transvestits filipins que viuen il·legalment a Tel Aviv treballen com a cuidadors de gent gran. Durant les seves nits lliures, persegueixen el seu somni d’actuar com a artistes drag. Tot i el perill constant de deportació, els Paper Dolls demostren una generositat d’esperit i unes ànsies de viure poc freqüents. Premi del públic a la secció Panorama del festival de Berlín.
Sala Laya
Dimarts 24 / 17.00 h
Sala Chomón Dissabte 28 / 16.30 h
LaLehet Al HaMayim Caminar sobre las aguas Eytan Fox, 2004. Int.: Lior Ashkenazi, Knut Berger, Caroline Peters, Gideon Shemer, Hanns Zischler, Carola Regnier. Israel-Suècia. VOSE. 107’
Sala Laya
L’Eyal és membre del Mossad, el servei secret israelià. L’Axel i la Pia són dos germans néts d’Alfred Himmelman, un exoficial nazi que potser segueix viu. L’Eyal té una missió: localitzar-lo. Per aconseguir-ho es fa passar per guia turístic aprofitant que l’Axel està de visita a Israel.
Dimarts 24 / 21.30 h
Beaufort
Sala Laya Dijous 26 / 17.00 h Sala Chomón
24
Joseph Cedar, 2007. Int.: Oshri Cohen, Itay Tiran, Eli Eltonyo, Ohad Knoller, Itay Turgeman, Alon Aboutboul, Arthur Faradjev, Itai Szor. Israel. VOSE. 120’
La història d’un jove comandant de post fronterer i de les seves tropes durant els mesos anteriors a la retirada israeliana del Líban. Nominada a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
Shlichuto Shel Hamemune Al Mashabel Enosh El viaje del director de recursos humanos Eran Riklis, 2010. Int.: Mark Ivanir, Reymond Amsalem, Gila Almagor, Rosina Kambus, Guri Alfi. Israel-Romania-França-Alemanya. VOSE. 103’
Dimecres 25 / 21.30 h
Sala Laya Divendres 27 / 22.00 h
Sala Chomón
El director de recursos humans del forn de pa més gran de Jerusalem té problemes. Una treballadora mor en un atemptat suïcida i ningú no reclama el seu cos. Ell serà l’encarregat d’adreçar la situació, per la qual cosa haurà d’emprendre un viatge des de Jerusalem fins a les glaçades carreteres de Romania. L’acompanyen el fill rebel de la difunta, un periodista encaparrat a buscar-li la ruïna, una cònsol molt peculiar, un vell conductor i un taüt.
Suvenirim Souvenirs Shahar Cohen, Halil Efrat, 2006. Israel. VOSC. 75’. Projecció en DVD.
Quan en Shahar s’assabenta que pot tenir algun germà perdut que el seu pare va deixar enrere quan servia a les Brigades Jueves durant la Segona Guerra Mundial, emprèn un viatge amb cotxe amb el seu progenitor a la recerca d’aquest germà imaginat. Els dos travessen Europa i acaben el viatge a Holanda. Al llarg de l’aventura, pare i fill riuen, discuteixen i van apropant-se com mai no ho havien fet abans. Amb la col·laboració de:
Dissabte 28 / 19.00 h
Sala Laya Diumenge 29 / 21.30 h
Sala Chomón
25
Transformacions del cinema xinès
Aquests darrers mesos, l’Arts Santa Mònica ha presentat una magnífica exposició sobre el “nou Renaixement xinès”, una pràctica artística que recupera tècniques i motius artístics del passat, segons ens ha explicat l’estudiós Lu Peng. Ara, des de la Filmoteca us proposem –prenent el relleu d’aquesta exposició– una selecció de films xinesos sobre art o artistes realitzats els darrers vint anys. És a dir, una tria de pel·lícules filles de l’anomenat “realisme cínic” –una variant descreguda del famós “realisme socialista”– i de l’actual voluntat “d’enlairar-se a partir de la tradició”. En tots els títols escollits, el paisatge juga un paper important; en tots, els herois no troben companyia, i en tots, la introspecció supera la voluntat d’aventura col·lectiva. Signe del temps!
Amb la col·laboració de
Agraïments
Filmoteca Española, Golem.
28 Xiang ri kui Girasol Xi meng ren sheng El maestro de marionetas Jidu hanleng Congelat
29 Ai Weiwei: Never Sorry Bian Lian El rey de las máscaras
Transformacions del cinema xinès
Dimecres 25 / 20.00 h
Sala Chomón
Xiang ri kui Girasol Zhang Yang, 2005. Int.: Joan Chen, Sun Hai Ying, Liu Zi Feng, Gao Ge, Wang Hai Di, Zhang Yue, Liang Jing. Xina. VOSE. 129’
Girasol relata l’evolució d’una família al llarg de trenta anys d’història de la Xina. S’inicia el darrer any de la Revolució Cultural (1976), quan el petit Xiang Yang, de nou anys, es retroba amb un pare al qual ja no recorda i que ha passat els darrers sis anys en un camp de treball. Durant aquest temps, el nen s’ha acostumat a la seva independència, a jugar amb els altres nens i a recórrer els carrerons de Pequín. Premis a la millor fotografia i direcció al festival de Sant Sebastià. Presentació a càrrec de Manel Ollé. Dijous 26 / 20.00 h
Sala Chomón
Xi meng ren sheng El maestro de marionetas Hou Hsiao-hsien, 1993. Int.: Lin Chiang, Cheng Kuei-chong, Tsuo Ju-wei, Hung Liu, Bai Ming-hwa, Tai Chen-nan. Taiwan. VOSE. 136’
Recreació de la vida de Li Tien, mestre titellaire de Taiwan, i alhora una visió de la història del país sota l’ocupació japonesa, narrada amb un estil solemne que reflecteix el ritme d’unes anècdotes de vegades substancioses i d’altres, tràgiques. “He volgut utilitzar la vida de Li Tien per reexaminar el concepte de família xinès i el seu poder” (Hou Hsiao-hsien). Divendres 27 / 19.30 h
Sala Chomón
Jidu hanleng Congelat Wang Xiaoshuai, 1997. Int.: Jia Hongshen, Ma Xiaoqing, Bai Yu, Li Geng, Bai Yefu, Wei Ye, Zhang Yongning. Xina. VOSC. 95’. Projecció en DVD.
Un pintor jove decideix fer del seu suïcidi la seva darrera obra d’art. Durant el dia més llarg de l’any planeja fondre, a sobre seu, un gran bloc de gel i morir d’hipotèrmia. Una protesta contra la fredor social que anomena Funeral sobre gel. És un film basat en una història real que Wang Xiaoshuai (La bicicleta de Pekín; In Love We Trust) va signar amb el pseudònim de Wu Ming (Sense Nom). 28
Ai Weiwei: Never Sorry Alison Klayman, 2012. EUA. VOSE. 91’
Dissabte 28 / 22.00 h
Sala Chomón
Documental sobre el famós artista i activista xinès Ai Weiwei. En els darrers anys, Weiwei ha captat l’atenció internacional tant per la seva ambiciosa obra com per les seves provocacions polítiques contra el règim del seu país. El film analitza la confluència entre art i activisme social a través de la vida i les creacions dels artistes contemporanis més importants de la Xina.
Bian Lian El rey de las máscaras Wu Tianming, 1995. Int.: Zhun Xu, Zhou Renying, Zhang Zhigang, Chao Yimyim,. Xina-Hong Kong. VOSE. 96’
Diumenge 29 / 19.00 h
Sala Chomón
Un vell artista de carrer, mestre en l’art de canviar de màscara, té l’oportunitat de presentar el seu art a l’òpera de Pequín. No obstant això, rebutja l’oferta, ja que només vol passar els seus coneixements a un hereu masculí. Una nit, uns pares enfonsats en la misèria li venen el seu fill. Un film cabdal del cinema xinès dels anys noranta que barreja amb perícia el realisme social, el costumisme pintoresc, el compromís ideològic i la sensibilitat de la faula.
29
Burt Lancaster, una presència inoblidable
Debutar sota la direcció de Robert Siodmak i amb Ava Gardner de companya de repartiment a The Killers no és una mala manera de fer-se conèixer. Protagonitzar algunes de les millors pel·lícules d’aventures de Hollywood –The Flame and the Arrow, The Crimson Pirate– va bé per continuar una carrera cinematogràfica. Petonejar-se amb Deborah Kerr entre l’escuma de les ones a From Here to Eternity és una manera que la teva imatge tingui l’eternitat garantida. I poder passar del predicador fanàtic d’Elmer Gantry al savi escepticisme del príncep Salina a Il gattopardo prova que pots fer-ho tot, sigui anar sempre amb vestit de bany i de piscina en piscina, com a The Swimmer, convertir-te en un pres modèlic i gran ornitòleg a Birdman of Alcatraz o ensumar la pell perfumada amb llimones de Susan Sarandon a Atlantic City. El 3 de novembre farà cent anys que Lancaster va néixer. El recordem.
32 The Killers Forajidos Vera Cruz Veracruz
33 The Unforgiven Los que no perdonan Criss Cross El abrazo de la muerte
Burt Lancaster, una presència inoblidable
Diumenge 1 / 19.30 h
Sala Laya Dimecres 4 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 7 / 22.00 h
Sala Chomón
Divendres 6 / 17.00 h
Sala Chomón Dimecres 11 / 18.30 h
Sala Laya Dissabte 14 / 19.30 h
Sala Chomón
32
The Killers Forajidos Robert Siodmak, 1946. Int.: Burt Lancaster, Ava Gardner, Edmond O’Brien, Albert Dekker, Sam Levene, Vince Barnett, Virginia Christine. EUA. VOSE. 103’
Aquesta adaptació d’un conte d’Ernest Hemingway va representar la consagració de Burt Lancaster i Ava Gardner, qui va crear tot un prototipus de dona manipuladora dels sentiments masculins. Lancaster va repetir amb Siodmak a Criss Cross, i segons Javier Coma, “en ambdós films, el rostre de l’actor va expressar eficaçment la feblesa, la sensació d’assetjament, la rendició davant els esdeveniments i la captivitat sexual”. El 1964, Don Siegel va rodar un remake d’aquest film titulat El codi dels assassins.
Vera Cruz Veracruz Robert Aldrich, 1954. Int.: Gary Cooper, Burt Lancaster, Ernest Borgnine, Jack Elam, Sara Montiel, Charles Buchinsky (Bronson). EUA. VOSC. 94’
Al Mèxic de 1860, dos aventurers nord-americans viuen un seguit de peripècies en un ambient de moralitat més aviat dubtosa. És el tema preferit d’Aldrich: el bé i el mal en una confusió turmentadora. I és un western regi, viril i exòtic, extret d’una història de Borden Chase. Gran Lancaster, exòtica Sara Montiel i grans secundaris: Borgnine, Elam, Bronson…
The Unforgiven Los que no perdonan John Huston, 1960. Int.: Burt Lancaster, Audrey Hepburn, John Saxon, Audie Murphy, Charles Bickford, Lillian Gish, Joseph Wiseman. EUA. VOSE. 121’
Una família de ramaders viu plàcidament al seu ranxo fins que es descobreix que la seva filla és una mestissa, fet que provoca reaccions de violència. D’una banda, els blancs no perdonen que hagin acollit en el seu si una índia; de l’altra, els indis de la seva tribu volen recuperar a qualsevol preu allò que consideren legítimament seu. A més de fer el paper protagonista, Lancaster també es va fer càrrec de la producció del film, cosa que el va enfrontar amb John Huston –que volia donar més rellevància a la crítica social que comportava l’argument.
Criss Cross El abrazo de la muerte Robert Siodmak, 1949. Int.: Burt Lancaster, Yvonne De Carlo, Dan Duryea, Stephen McNally, Richard Long, Tom Pedi, Percy Helton. EUA. VOSE. 88’
Un home, després d’estar un any separat de la seva dona, torna per intentar reconciliar-s’hi. Ella surt amb un gàngster, però està força contenta quan arriba el marit. Aquest, en un intent de recuperar-la, accepta participar en un atracament. A partir del robatori, les coses es compliquen. Un film memorable de sèrie negra rodat poc després de l’èxit de Forajidos, del mateix Siodmak, amb què Lancaster es va consagrar.
Dimecres 11 / 21.30 h
Sala Laya Dijous 12 / 18.30 h
Sala Laya Diumenge 15 / 19.00 h
Sala Chomón
Divendres 13 / 19.30 h
Sala Chomón Dimecres 18 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 21 / 21.30 h
Sala Laya
33
In memoriam: JesĂşs Franco
Jesús Franco va morir el passat mes d’abril als 82 anys, després d’haver dirigit prop de dos centenars de pel·lícules. El seu nom i cognom encaixaven a la perfecció dins l’Espanya de la dictadura, però des dels seus inicis es va desviar de les ortodòxies franquistes per acusar influències del cinema policíac nord-americà. Per aquest motiu, el nostre homenatge recupera un film d’aquella època, La muerte silba un blues; inclou una aventura de Fu Manxú rodada a Barcelona i conté Al Pereira vs. the Alligator Ladies, el seu darrer llargmetratge. Són tres tastets d’una obra prolífica, realitzada al marge de la censura i de la indústria per un home sense fronteres que conjugava a pler l’erotisme amb el gènere fantàstic des d’una passió innata pel cinema. No per casualitat, quan Orson Welles va necessitar un director de segona unitat per a Chimes at Midnight, l’escollit va ser Jess Franco.
Agraïments
Filmoteca Española, Nostromo Pictures, Pecker Audiovisuals, Video Mercury Films, SA.
36 El castillo de Fu-Manchú Al Pereira vs. the Alligator Ladies La muerte silba un blues
In memoriam: Jesús Franco
Dimecres 4 / 17.00 h
Sala Chomón
El castillo de Fu-Manchú Jesús Franco, 1969. Int.: Christopher Lee, Richard Greene, Howard MarionCrawford, Günther Stoll. Espanya-Liechtenstein-RFA-Itàlia-Gran Bretanya. VE. 92’
“El castillo de Fu-Manchú és la cinquena producció sobre el llegendari personatge que la productora Harry Alan Towers va emprendre amb Christopher Lee de protagonista, i la segona que va filmar Jesús Franco. Rodat entre Barcelona i Istanbul, el film es va beneficiar de l’entusiasme que Franco sentia pel còmic i pels entranyables serials de l’època daurada del cinema de gènere” (Carlos Aguilar). Divendres 6 / 19.30 h
Sala Chomón
Al Pereira vs. the Alligator Ladies Jesús Franco, 2012. Int.: Antonio Mayans, Irene Verdú, Carmen Montes, Paula Davis, Luisje Moyano, Naxo Fiol. Espanya. VE. 78’. Projecció en Blu-ray.
Amb el pas del temps, Al Pereira –en altres temps un detectiu seductor i amoral– s’ha anat fent cada vegada més conservador, fins al punt de convertir-se en un abanderat de la moral i el decòrum. En la seva vida irrompen les Alligator Ladies, unes germanes desvergonyides que han estat enviades pel seu pare, el doctor Fu Manxú, per intentar que Pereira torni a la seva vida de llibertinatge. és l’última pel·lícula dirigida per Jesús Franco. Diumenge 8 / 19.30 h
Sala Laya
La muerte silba un blues Jesús Franco, 1962. Int.: Conrado San Martín, Danik Patisson, Perla Cristal, Manuel Alexandre, Marta Reves, Georges Rellin. Espanya. VE. 90’
La sisena pel·lícula de Jesús Franco va significar la seva primera incursió fílmica en un dels seus gèneres predilectes: el thriller localitzat en ambients tropicals (en aquest cas, una Marbella que fa passar per Jamaica). És la història d’una venjança entre criminals la posada en escena de la qual, amb enquadraments insòlits i de gran expressivitat, recorda la d’Orson Welles a Mr. Arkadin. 36
Š1967 Shochiku Co., Ltd
Mestres orientals: Yoshida-Okada
Mestres orientals: Yoshida-Okada
Aquest mes conclou el cicle que hem dedicat al director Yoshishige Yoshida i l’actriu Mariko Okada, dos nomes mítics del cinema nipó. Diumenge 1 / 21.30 h
Sala Chomón
Chi wa kawaiteru La sang seca Yoshishige Yoshida, 1960. Int.: Keiji Sada, Kaneko Iwasaki, Shinichirô Mikami, Mari Yoshimura. Japó. VOSC. 87’
Un assalariat intenta suïcidar-se quan el director de la seva empresa anuncia un acomiadament massiu. La companyia d’assegurances utilitza aquest succés en benefici propi i el converteix en una campanya de publicitat. Una obra que, cinquanta anys després de la seva estrena, manté una vigència sorprenent. ©1960 Shochiku Co., Ltd
Dimarts 3 / 17.00 h
Sala Chomón Dissabte 7 / 19.00 h
Onna no Saka La batalla d’una dona costa amunt Kôzaburô Yoshimura, 1960. Int.: Mariko Okada, Keiji Sada, Nobuko Otowa, Kunitaro Sawamura, Momoko Kôchi, Yataro Kitagami. Japó. VOSC. 107’
Sala Laya
Una noia moderna hereta una confiteria a Kyoto, però ella decideix estudiar en una escola de moda i convertir la botiga en una sastreria. En aquest drama, Yoshimura explora un tema perenne en la seva carrera cinematogràfica: la vida de les dones a Kyoto.
Dimarts 3 / 21.30 h
Onna mai Captivada
Sala Laya Diumenge 8 / 21.30 h
Sala Chomón
©1961 Shochiku Co., Ltd
38
Hideo Oba, 1961. Int.: Mariko Okada, Ken Mitsuda, Keiji Sada, Seiji Mayaguchi, Noboru Nakaya, Hiroko Sugita, Kakuko Chino. Japó. VOSC. 99’
La Senya és una jove ballarina, filla del director de l’escola de dansa Hamamura de Tòquio, que vol representar Hanagatami, una obra nôh basada en una antiga llegenda japonesa. Per fer-ho, demana al catedràtic Nunokawa, una autoritat en literatura i drames clàssics del Japó, que escrigui el llibret.
Jôen L’afer
Yoshishige Yoshida, 1967. Int.: Mariko Okada, Yoshie Minami, Tadahiko Sugano, Shigako Shimegi, Isao Kimura, Etsushi Takahashi. Japó. VOSC. 98’
Per a l’Oriko i en Takashi, la vida de casats ha estat un fracàs des del començament. Ell té una amant i tracta l’Oriko com una esclava. Un dia, ella es troba l’amant de la seva difunta mare. Tot i que sempre va desaprovar aquesta relació, ara només sent nostàlgia. Adaptació d’una novel·la de Masaaki Tachihara.
Arashi o yobu juhachi-nin Divuit vàndals Yoshishige Yoshida, 1963. Int.: Tamotsu Hayakawa, Yoshiko Kayama, Eiji Matsui, Takashi Kondo, Koji Ikushima, Yoichi Yasukawa. Japó. VOSC. 108’
En Shimazaki treballa per a una empresa de subcontractació d’unes drassanes. Ha de supervisar les habitacions d’un grup de divuit treballadors nous reclutats per un agent laboral. Divuit vàndals és l’ultima pel·lícula taiyozoku (de la generació de la postguerra) de Yoshida, i se centra en un grup de brètols de classe obrera enfurismats amb un món en què només poden progressar mitjançant la violència.
Honô to onna La flama i la dona
Dijous 5 / 21.30 h
Sala Laya Divendres 6 / 22.00 h
Sala Chomón
Dimecres 11 / 20.00 h
Sala Chomón Divendres 13 / 21.30 h
Sala Laya
©1963 Shochiku Co., Ltd
Divendres 13 / 17.00 h
Yoshishige Yoshida, 1967. Int.: Mariko Okada, Isao Kimura, Mayumi Ogawa, Takeshi Kusaka, Kazuo Kitamura, Toshiyuki Hosokawa. Japó. VOSC. 101’
Sala Chomón
Realitzada el mateix any que L’afer, la pel·lícula més coneguda de Yoshida, La flama i la dona parla de la insatisfacció d'una dona en l'estructura familiar tradicional. Yoshida ens mostra la seva incapacitat per sentir-se sexualment atreta pel seu marit a través de l’esterilitat, que utilitza com una metàfora de la dona moderna.
Sala Laya
Diumenge 15 / 19.30 h
©1963 Shochiku Co., Ltd
39
Biblioteques i Cinema L’any 2012 vam iniciar una col· laboració amb el Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. L’èxit de la iniciativa fa que enguany reprenem aquest cicle comú que inclou diverses projeccions de films sobre biblioteques.
10
Dimarts, 18.30 h
Walter Lang, 1957. Int.: Spencer Tracy, Katharine Hepburn. EUA. VOSC. 103’
Sala Laya
Novembre de 1956. El president d’una cadena de televisió contracta els serveis d’un enginyer que acaba d’inventar un potent “cervell electrònic” (en la terminologia d’aleshores) per automatitzar el Departament d’Informació i Documentació. Aquest fet provoca que les quatre noies que hi fan feina temin pel seu lloc de treball. El primer film en color de la parel-
14
Dissabte, 22.00 h
Sala Chomón
40
The Desk Set Joc d’escriptori
la Tracy-Hepburn es basa en l’obra homònima de William Marchant, qui, per construir el personatge de Katharine Hepburn, es va inspirar en la bibliotecària que va desenvolupar el sistema de recerca bibliogràfica de la CBS. El film es va estrenar amb el títol de Su otra esposa. Presentació a càrrec d’Àlex Gutiérrez el dimarts 10.
17
Dimarts, 18.30 h
Sala Laya
21
Dissabte, 22.00 h
Sala Chomón
Party Girl Daisy von Scherler Mayer, 1995. Int.: Parker Posey, Anthony DeSando, Guillermo Díaz. EUA. VOSE. 94’. Projecció en DVD.
La Mary és una noia de vinti-quatre anys que només pensa a divertir-se, drogar-se i anar de festa. Després de ser arrestada en una rave il·legal, li tocarà retornar la fiança treballant a la biblioteca en què també fa feina la seva mare. L’experiència l’ensenyarà a valorar coses que abans ignorava. Aquest film va ser, el juny de 1995, el primer llargmetratge de ficció a ser exhibit íntegrament per Internet. Presentació a càrrec d’Àlex Gutiérrez el dimarts 17.
26
Dijous, 18.30 h
Sala Laya
28
Dissabte, 19.30 h
Sala Chomón
Confidences trop intimes Confesiones muy íntimas Patrice Leconte, 2004. Int.: Sandrine Bonnaire. França. VOSE. 108’
Quan va al psicòleg per primera vegada, l’Anna –una bibliotecària que hauria volgut ser escriptora– es confon de replà i acaba explicant els seus secrets més profunds a un assessor financer. “Una història de suspens i de sentiments. Els dos personatges centrals es van descobrint lentament i el públic vol saber com són realment. El misteri, la incertesa, la por i el dubte sempre són a la pantalla. No m’atreveixo a dir que és una història d’amor perquè hi ha molta perversió” (Patrice Leconte). Presentació a càrrec d’Octavi Martí el dijous 26. 41
sessions Especials
5
Dijous, 20.00 h
Sala Chomón
7
Dissabte, 16.30 h
Sala Laya
8
Diumenge, 19.00 h
Sala Chomón
El Petit Príncep fa 70 anys L’obra més popular i intemporal d’Antoine de SaintExupéry es va publicar per primer cop als Estats Units el 1943, només un any abans de la mort en accident d’aviació de l’escriptor, poeta i pilot francès. Sota l’aparença d’un conte per a infants, aquest relat poètic i filosòfic s’ha convertit en un fenomen editorial a escala mundial. Stanley Donen en va fer una adaptació per al cinema, que projectem per sumar-nos a l’efemèride.
The Little Prince El pequeño príncipe Stanley Donen, 1974. Int.: Richard Kiley, Bob Fosse, Steven Warner, Gene Wilder, Clive Revill. EUA. VOSE. 88’. Projecció en DVD.
La versió cinematogràfica de la famosa obra d’Antoine de Saint-Exupéry és una adaptació arriscada feta en clau de musical per un dels grans especialistes del gènere: Stanley Donen. El film va ser un gran fracàs, però disposava d’una interpretació memorable del director i coreògraf Bob Fosse fent de serp i de les cançons del tàndem LernerLoewe. Taula rodona amb la participació de diversos especialistes en l’obra d’Antoine de SaintExupéry el dijous 5.
Arquitectura i natura Pau Pedragosa és l’autor d’un article en què afirma que la forma en què els elements naturals estan presents en el cinema poètic d’El mirall, de Tarkovski, està subordinada a una noció especial de temps, que ell anomena “temps de vida”.
19
Dijous, 20.00 h
Sala Chomón
27
Divendres, 17.00 h
Sala Chomón
Zerkalo El mirall Andrei Tarkovski, 1974. Int.: Margarita Terekhova, Alla Demidova, Ignat Daniltsev, Oleg Yankovski. URSS. VOSC. 105’
Com Dant a La divina comèdia, Tarkovski és a la meitat del camí de la vida i s’endinsa en la seva subjectivitat per comprendre millor l’al·legoria del món. “Conec un únic director que va tenir èxit expressant l’èxtasi de l’amor. Sap a qui em refereixo? Ho vaig fer a El mirall. L’amor és un miracle: transcendeix la gravidesa del món material” (Andrei Tarkovski). Agraïments: Filmoteca Española. Presentació a càrrec de Pau Pedragosa el dijous 19.
22
Diumenge, 17.00 h
Sala Laya
Any Espriu A Salvador Espriu (19131985) no li agradava que el qualifiquessin de “poeta”. Deia que només havia escrit quatre ratlles curtes i que preferia la paraula “escriptor”, que definia un ofici. Malgrat tot, al llarg de la seva vida només va signar dues novel·les: El doctor Rip i Laia. Avui projectem l’adaptació cinematogràfica d’aquesta última obra com a nova contribució a l’Any Espriu.
Laia Vicenç Lluch, 1970. Int.: Núria Espert, Francisco Rabal, Daniel Martín, Julieta Serrano, Manuel Otero. Catalunya. VC. 92’
“La prosa de Laia, d'una poètica molt personal, resulta complicada de transposar a un altre mitjà. Lluch va cercar la màxima fidelitat al text utilitzant els actors com a peces realistes i simbòliques alhora per construir un món que gira a l’entorn de la Laia, una noia marcada per una infantesa desgraciada” (Joaquim Romaguera). Agraïment: Video Mercury Films, SA.
Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.
Cada dissabte i diumenge a la Sala Chomón
1
Diumenge, 16.30 h
Jason and the Argonauts Jasón y los argonautas
Xing Kong Nit estelada
Don Chaffey, 1963. Int.: Todd Armstrong, Nancy Kovack, Gary Raymond, Laurence Naismith. Gran Bretanya. VOSE. 104’
Al darrere d’aquest film hi ha Ray Harryhausen, considerat un geni dels trucatges d'animació aplicats al cinema mitològic. Li tributem un merescut homenatge pòstum. Agraïments: Sitges. Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Programació infantil
Tom Lin, 2011. Taiwan-Xina-Hong Kong. VOSC. 100’
7
Dissabte, 17.00 h
8
Diumenge, 16.30 h
La Mei, filla única d’un matrimoni a punt de divorciar-se, passa el temps fent puzles de quadres famosos. A la seva classe arriba un alumne nou i tímid amb un gran talent artístic. Un popular llibre infantil il·lustrat de Jimmy Lao serveix de base per a aquesta història imaginativa i tendra sobre la fi de la infància i la pèrdua de la innocència. La pel·lícula també defensa l’art com a teràpia i com a element propici per a l’educació dels més petits. Agraïments: Festival Nits de Cinema Oriental de Vic. Sessió recomanada per a infants majors de 10 anys.
Programa d’animació Co Hoedeman Co Hoedeman, 1970-2002. Canadà. SD i VC. 55’. Projecció en Betacam SP.
Un programa doble d’animació que inclou la sèrie Les quatre estacions en la vida d’en Ludovic i el curtmetratge Matrioska. Els films protagonitzats per en Ludovic, un osset entranyable, són: Hivern: Una nina a la neu (1998); Primavera: Un cocodril al meu jardí (1999); Estiu: Vacances amb l’avi (2001) i Tardor: Un vent de màgia (2002). Matrioska (1970) és un joc de nines que encaixen perfectament una dins l’altra i que estan pintades de colors molt vius.
Cuentos de Rusia Diversos autors, 1964-1980. Rússia. VE. 58’. Projecció en DVD.
Els mestres russos de l’animació ens ofereixen aquests sis contes de la productora Soyuzmultfilm: El osito (F. Khitruk, 1964); El erizo de plastilina (V. Danilevich, 1969); El abuelo y el orden natural (V. Danilevich, 1976); La zorra y el conejo (Y. Norstein, 1973); Manopla (R. Kachanov, 1976) i Una lámpara redonda (V. Danilevich, 1980).
14
Dissabte, 17.00 h
15
Diumenge, 16.30 h
21
Dissabte, 17.00 h
22
Diumenge, 16.30 h
28
Dissabte, 17.00 h
Astro Boy David Bowers, 2009, Japó-Hong KongEUA. VC. 93’
Adaptació del prestigiós còmic de l’anomenat “pare del manga” Osamu Tezuka, que va donar origen a una popular sèrie de televisió japonesa als anys seixanta. El seu protagonista és un jove robot amb poders increïbles que ha estat creat per un científic brillant per reemplaçar el fill que va perdre.
29
Diumenge, 16.30 h
45
Exposició xxx
xxx MULTIVERSIONS
En els últims anys, la proliferació de DVD i Blu-rays que permeten emmagatzemar diversos materials relacionats amb una pel·lícula en un únic suport ha fet ressorgir amb força una qüestió clau en l’anàlisi de les diverses variants de multiversions cinematogràfiques: el director’s cut o muntatge del director.
Fins al 21 de novembre de 2013
Sala d’exposicions horari dimarts a diumenge 16.00 h - 21.00 h
46
Malgrat que ho pugui semblar, no estem davant d’un fenomen nou. Per posar un exemple, a partir de 1917 Charles Chaplin va començar a rodar les seves pel· lícules amb dues càmeres paral·leles, i això va generar, en alguns casos, l’existència de fins a quatre negatius del mateix film. El còmic, que des d’aquell any gaudia de llibertat absoluta per fer les seves produccions, és conegut per haver modificat diverses vegades les seves pel·lícules mudes. Fins al punt que, avui en dia, els seus hereus només autoritzen les projeccions de les darreres versions d’aquests films, editades per Chaplin mateix, i han tret fora del mercat les versions originals.
El que sí és nou és l’expressió director’s cut. Es va fer servir per primer cop l’any 1990, amb motiu de la reestrena de Blade Runner, de Ridley Scott. De fet, el film és un paradigma del fenomen, amb fins a set versions, inclòs aquest primer muntatge del director sense l’aprovació de Scott i un director’s cut posterior, de 1992, aquest ja sí signat pel seu director original. La magnitud de la pràctica també ha crescut en els últims anys. Actualment són molts els directors que aprofiten les possibilitats de comercialització d’una pel·lícula, la seva cadena d’explotació i els nous suports per filmar diverses versions dels seus films. Peter Jackson, per exemple, va produir una versió cinematogràfica de The Lord of the Rings i una versió ampliada especialment per al llançament del film en DVD. El director’s cut és, doncs, un exercici cada cop més freqüent que també està reflectit en l’exposició Multiversions. Veniu a conèixer-lo!
47
Serveis xxx
xxx Biblioteca del Cinema La Biblioteca horari d’estiu dilluns a divendres 10.00 h - 14.30 h
Actualment, gràcies a Internet, el públic té al seu abast la informació cinematogràfica de premsa. Tot i això, com que aquesta no és sempre de lliure accés, i no tots els diaris tenen les seves hemeroteques disponibles digitalment, enguany volem destacar un dels fons més complets de la Biblioteca del Cinema, els reculls de premsa. Durant més de trenta anys s’ha anat alimentant aquesta base de dades integrada per articles periodístics en suport físic i darrerament en suport digital. Podeu accedir a crítiques d’un gran nombre de pel·lícules –estrenades comercialment o inèdites al nostre país–, així com també a diferents entrevistes a directors, a cròniques de festivals nacionals o internacionals i a informacions sobre actors i actrius des dels anys vuitanta fins a l’actualitat publicades als diaris capdavanters en llengua catalana i castellana. El fons també inclou premsa local. D’altra banda, i també en relació amb la premsa cinematogràfica, des d’aquest estiu la revista Caimán, cuadernos de cine s’ha incorporat a la base de dades hemerogràfica de la FIAF, accessible des de la Biblioteca del Cinema gràcies al buidatge realitzat per la Filmoteca de Catalunya. Aquesta tasca es durà a terme de manera periòdica fins a completar els números retrospectius, i es mantindrà actualitzada amb els números vigents.
48
Serveis
Centre de Conservació i Restauració Aquesta tardor, entre el 27 de setembre i el 6 d’octubre, la Filmoteca de Catalunya i els seus fons fílmics són els protagonistes del festival de cinema espanyol més important d’Europa: Cinespaña, Festival du Film Espagnol de Toulouse. Cada any, aquest certamen consagrat a la producció cinematogràfica de l’Estat espanyol organitza un “Focus” centrat en una institució o regió diferent. Enguany, a través de les relacions amb la Cinémathèque de Toulouse, el festival dedica aquest “Focus” a la Filmoteca de Catalunya. Amb aquest motiu, hem preparat un programa de projeccions que es duran a terme a la Cinémathèque i que recullen una mostra significativa dels fons preservats i restaurats al nostre Centre de Conservació i Restauració. Els assistents al festival –més de 23.000 persones l’any 2012– podran veure un muntatge titulat Chomón essencial (un itinerari pels diferents períodes i estils d’aquest pioner del cinema dels orígens competidor de Méliès), un programa sobre el cinema de la II República que inclou documentals de signes polítics diversos, i els films Vida en sombras, de Llorenç Llobet Gràcia, el muntatge que Pere Portabella ha fet de Lejos de los árboles, una mostra del treball com a documentalista de Jacinto Esteva i Reborn, en la versió rodada als Estats Units que Bigas Luna considerava com l’original.
Centre de Conservació i Restauració adrec¸a Ds. Parc Audiovisual, Edifici I, BA L1 Carretera BV-1274, Km 1 08225 Terrassa horari d’estiu dilluns a divendres 09.00 h - 14.30 h
La presència de la Filmoteca de Catalunya al festival de cinema espanyol de Toulouse es completarà amb una presentació de la nostra institució davant del públic i els professionals francesos i amb una trobadadebat sobre les nostres col·leccions i activitats amb els assistents al “Focus”. 49
Índex alfabètic
A
36 Al Pereira vs. the Alligator Ladies 29 Al Weiwei: Never Sorry 06 Amaya 06 Anne of the Indies 20 Appelsinpiken
41 Confidences trop intimes Confesiones muy íntimas
04 El temps que roman
28 Congelat
25 El viaje del director de recursos humanos
33 Criss Cross
14 Entreacte
45 Cuentos de Rusia
D
39 Divuit vàndals
F
14 Foc al càntir 32 Forajidos
G B E H
39 Arashi o yobu juhachi-nin 45 Astro Boy
07 Drums Along the Mohawk
28 Girasol
15 Brossa espectador 24 Bubot Niyar 24 Beaufort 29 Bian Lian
C
24 Caminar sobre las aguas 38 Captivada 38 Chi wa kawaiteru
50
33 El abrazo de la muerte
36 El castillo de Fu-Manchú
23 Ha-Sodot
20 El cavernícola de las nieves
23 Hearat Shulayim
07 El color de los olivos
11 Històries de Bruguera
18 El hombre que amó a Yngve
39 Honô to onna
28 El maestro de marionetas 43 El mirall 42 El pequeño príncipe 29 El rey de las máscaras
J
44 Jason and the Argonauts Jasón y los argonautas
28 Jidu hanleng 40 Joc d’escriptori 39 Jôen
K
18 Kautokeinoopprøret
L
39 L’afer
04 L’últim dels mohicans 06 L’anglès que va pujar un turó però va baixar una muntanya 43 Laia 24 LaLehet Al HaMayim 38 La batalla d’una dona costa amunt 20 La chica de las naranjas 39 La flama i la dona 36 La muerte silba un blues 06 La mujer pirata
18 La rebelión de Kautokeino 38 La sang seca 19 Limbo 10 Llámale Jess 10 Loquillo leyenda urbana redux 33 Los que no perdonan 23 Los secretos
M
18 Mannen som elsket Yngve 23 Medusa 23 Meduzot
N
44 Nit estelada
15 No compteu amb els dits 05 Nostalgia de la luz 23 Nota a pie de página
O
38 Onna mai
38 Onna no Saka
P
24 Paper Dolls (Muñecas de papel)
41 Party Girl 45 Programa d’animació Co Hoedeman
Q
11 Quiero tener una ferretería en Andalucía
R
04 Ridicule Rídicul
S
10 Sergio Leone. Cinema, Cinema
25 Shlichuto Shel Hamemune Al Mashabel Enosh 20 Snøhulemannen
U
15 Umbracle
19 Upperdog
V
25 Souvenirs 25 Suvenirim
T
07 Tambors al llarg del Mohawk
20 Vegas
32 Vera Cruz Veracruz
X
07 The Color of Olives 40 The Desk Set 06 The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain
28 Xiang ri kui 28 Xi meng ren sheng 44 Xing kong
Z
32 The Killers 05 The Last of the Mohicans 42 The Little Prince
43 Zerkalo
04 The Time that Remains 33 The Unforgiven
Títol original
Títol traduït 51
Entrades i abonaments xxx
PROJECCIONS
Entrada individual Tarifa normal Tarifa reduïda*1
Abonaments
Abonament 20 sessions (no nominal) Abonament Aula de Cinema (nominal)
BIBLIOTECA
EXPOSICIONS
Accés individual per un dia Tarifa reduïda*2 Abonament anual (des de la data d’emissió) Tarifa reduïda*2 Entrada individual Entrada reduïda*
4 euros 3 euros 50 euros 45 euros 2 euros 1 euro 10 euros 5 euros 4 euros 3 euros
(Per la compra d’una entrada a l’exposició, us obsequiem amb una invitació per a qualsevol projecció)
CARNET DE LLIURE CIRCULACIÓ
Anual
(Carnet personal, vàlid per a un any des de la data d’emissió, amb accés lliure a totes les projeccions i exposicions, als serveis de biblioteca i programa mensual) 90 euros Ofertes no acumulables. * Estudiants, aturats, jubilats, persones amb discapacitat legalment reconeguda, títols de família nombrosa o monoparental, Carnet Jove i carnet de la Xarxa de Biblioteques Públiques. 1 Sessions infantils: Club Super3; entrada gratuïta per al titular del carnet i tarifa reduïda per a l’acompanyant. 2 Investigadors.
✂
Col·leccioneu els pòsters de la Biblioteca del Cinema.
10
octubre 2013 programa núm. 20
Avançament del programa El cinema de Weimar Cinema alemany contemporani Festival de Sitges: Antològica Seven Chances Festival de Cinema Gai i Lèsbic Premis Gaudí i Goya
Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona T +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat www.gencat.cat/cultura/icec