INFLUÈNCIA DE L'ANGLÈS EN EL MÓN DE L'OCI by Films Fashion

Índex 1.Introducció........................................................................................................ 2 2.Influències a les nostres llengües: història........................................................3 2.1.L’origen del català ................................................................................. 3 2.2 L’origen del castellà............................................................................... 5 3. La influència de la llengua anglesa en la nostra llengua.................................7 3.1 Anglicismes en la llengua catalana ....................................................... 7 3.2 Anglicismes en la llengua castellana ..................................................... 9 4.Influències de la cultura anglesa en l’oci.........................................................12 4.1.Influències en la música………………………………………………..….12 4.1.1. Breu història de l’evolució de la música dels Estats Units ............ 13 4.1.2. Vocabulari del món de la música d’origen anglès ......................... 14 4.2 Influències en el teatre ........................................................................ 15 4.2.1 Els musicals .................................................................................. 15 4.2.2.Vocabulari del món del teatre d’origen anglès ............................. 16 4.3 Influències en el cinema. ..................................................................... 17 4.3.1.Vocabulari del món del cinema d’origen anglès ........................... 18 4.4.Influències en la televisió. ................................................................... 20 4.4.1.La influència del sitcom a Espanya. ............................................. 21 4.4.2.Vocabulari del món de la televisió d’origen anglès ...................... 22 5.Resultats de les enquestes............................................................................. 24 6.Conclusions....................................................................................................25 7.Bibliografia i webgrafia.................................................................................... 26 ANNEX 1: entrevista i conferència de Carme Rubio......................................... 28 ANNEX 2: Resultats de les enquestes..............................................................30

1. INTRODUCCIÓ Hem escollit fer aquest projecte de recerca sobre la influència de l’anglès perquè és un tema que ens crida molt la atenció, ja que és molt present en la societat actualment. Abans de començar el treball ens hem marcat diferents objectius. En primer lloc, volem aprofundir en el coneixement de l’origen de la nostra llengua i identificar les llengües que l’han influït al llarg de la seva història. En segon lloc, volem estudiar la influència anglesa sobre el català i elaborar una llista amb vocabulari d’origen anglès. En tercer lloc, volem veure com l’anglès influencia el món de la música, el teatre, la televisió i el cinema al nostre país, i per últim, volem fer un estudi detallat de les opinions que tenen moltes persones sobre aquest tema per mitjà d’enquestes. Quan vam començar el treball, el nostre objectiu era centrar-nos únicament en l’estudi del català, però al llarg de la nostra recerca d’informació no vam trobar suficient informació, i per això, hem decidit de centrar-nos també en la llengua castellana. La hipòtesi que vam formular és que creiem que els països anglesos (Estats Units i Anglaterra) són els més poderosos del món, i per tant, imposen la seva llengua i la seva cultura. Pensem que la influència que exerceix la llengua anglesa consisteix principalment en l’aportació de nou vocabulari, i que la cultura anglesa influencia la resta del món principalment en l’àmbit de l’oci: música, teatre, cinema i televisió. Ens hem repartit la feina proporcionalment i hem estructurat el treball en apartats i subapartats més dos annexos al final, on hi hem recollit els resultats de les enquestes que vam fer i l’entrevista i la conferència sencera a Carme Rubio.

2. INFLUÈNCIES A LES NOSTRES LLENGÜES: HISTÒRIA 2.1. L’ORIGEN DEL CATALÀ

El català és una llengua romànica que procedeix del llatí parlat (vulgar), però al llarg de la seva història ha rebut influències lingüístiques diverses.

El substrat preromà Del 1000 al 218 aC, es van establir al territori que actualment es coneix com a Països Catalans diversos pobles que parlaven llengües diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs i els ibers. Aquestes llengües formen el substrat1 del català.

La romanització A l’any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries. Tot i així, la romanització2 no va començar fins a partir del segle I aC. Després d’una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, de mica en mica, el llatí es va acabar imposant.

Les invasions germàniques A partir del segle V d.C, l’Imperi romà va començar a decaure i els pobles Germànics (primer els visigots i després els francs) van envair els territoris dominats fins aleshores pels romans ( segles V, VI i VII dC). Els germànics que van arribar a Catalunya ja estaven molt romanitzats; coneixien força bé el llatí i no van exigir la substitució lingüística. Del seu pas en conservem mots com: espia, roba, bandera, guaita, guanyar, òliba i blau. La influència d’aquest poble constitueix el superstrat3.

Substrat: influències lingüístiques que provenen de les llengües que hi havia al nostre país abans de la implantació del llatí. 2 Entenem com a “romanització” el procés d’implantació de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l’Imperi Romà. 3 Superstrat: Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït temporalment i àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics.

L’arabització L’any 711 dC, va iniciar-se l’ocupació musulmana de la Península. Els àrabs van arribar al territori català pel sud i es van anar estenent aproximadament fins al centre de l’actual Catalunya. Van dominar la Catalunya Nova4 durant quasi 400 anys, mentre que la Catalunya Vella5 va ser dominada només 20 anys.

Influència de llengües modernes Tal i com ens va explicar Carme Rubio, les influències d’idiomes moderns, posteriors a la plasmació definitiva del català, són menys importants en la historia de la llengua catalana. Aquestes influències consisteixen bàsicament en aportacions de lèxic i sintaxi provinents de llengües de països veïns, més freqüentats pel tracte comercial o per les relacions culturals o polítiques.

La influència del francès sobre el català ha estat contínua, però té dues èpoques principals: la medieval, en què el francès influeix en el llenguatge cortesà i ens aporta veus d’indumentària, teixits, construcció, dret feudal i art militar (cotardia, jardí, adobar, patge, etc.); i la moderna, a partir del segle XVII, en què el català adopta veus franceses que es fan d’ús cada vegada més general en les llengües cultes (corsé, fitxa, hotel, pardessú, etc.). L’element italià també ha tingut una certa importància en el lèxic català. Són d’origen italià molts noms de vents (tramuntana, gregal, etc.) i noms de marineria (fragata, pilot...).

Finalment, la llengua moderna que més ha influït i que continua fent-ho, és el castellà, gràcies als avantatges que li dóna el seu caràcter de llengua oficial. A part d’aquest fet, també és el vehicle de la cultura en general, mitjançant la premsa, la literatura, la ràdio, el cinema... Aquesta influència va començar al segle XIV amb la unió política d’Aragó i Castella, quan molt lèxic espanyol va arribar al català. A partir del segle XVII ja no va ser només el vocabulari el que 4

Catalunya Nova: part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa 5 Catalunya Vella: territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

es va veure afectat, sinó que també la sintaxi es va veure afectada per aquest procés de castellanització. Avui en dia hi ha centenars de mots castellans incrustats en el lèxic català. Uns exemples d’aquests mots són: guapo, maco, mono, guenyo, palangana, cotilla, armilla... A continuació, podeu veure uns quants exemples de castellanismes amb el mot corresponent en català correcte. 

Adelantar: Avançar.



Algo: Alguna cosa.



Aplaçar: Ajornar.



Apretar: Prémer.



Despedir: Acomiadar.



Decepcionar: Decebre.



Disfrutar: Gaudir.



Insertar: Inserir.



Medir: Mesurar.



Tamany: Mida.

2.2. L’ORIGEN DEL CASTELLÀ

El castellà, igual que el català, és una llengua que procedeix del llatí, amb posteriors influències de les llengües cèltiques i del basc. El substrat del castellà Abans de l'arribada del llatí a la Península Ibèrica, es parlaven les llengües paleohispàniques6 com la llengua ibèrica, la tartèssica, la lusitana i l'aquità. El castellà clàssic Al segle XV, el castellà va rebre influències per part de les llengües europees de més prestigi, especialment el francès i l'italià. El segle d'or espanyol és el màxim

Paleohispàniques: Les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.

període d'esplendor literària en castellà. Aquest període està marcat pel predomini absolut d’aquesta llengua a la península, ja que un 80% dels seus habitants la parlaven, tot hi haver-hi moltes zones en una situació de bilingüisme.

El castellà modern La creació de la Reial Acadèmia Espanyola7 el 1713, va suposar un gran impuls per a l'idioma, i l'entrada en una nova etapa històrica: la de l'espanyol modern, caracteritzada per l'enorme expansió a Amèrica. El sistema verbal es va consolidar i els manlleus8 tenien procedència del francès i posteriorment de l'anglès, llengües de prestigi internacional i les més estudiades a les escoles com a segona llengua.

Seu de la Reial Acadèmia Espanyola, a Madrid. Foto: El Mundo.

Reial Acadèmia Espanyola: És una institució amb l'encàrrec oficial de vetllar per la norma i la unitat de l'espanyol. 8 MANLLEU: És una unitat lèxica que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

3. LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA ANGLESA EN LA NOSTRA LLENGUA La influència de la llengua anglesa és constant, però la major part d’anglicismes es van exportar a partir del segle XIX amb l’imperialisme9 i el clímax dels Estats Units d’América, i posteriorment amb la dominació anglosaxona dels camps com la tecnologia o la medicina. Així doncs, podem definir com a anglicisme un mot procedent de l’anglès com a préstec lingüístic, incorporat totalment o parcialment a una llengua. Els anglicismes poden afectar la fonètica, la sintaxi o el vocabulari, on són més visibles. La nova expressió pot conviure amb una equivalent a la llengua d'arribada, la pot reemplaçar o bé crear una nova construcció per cobrir un buit expressiu Actualment ens trobem sempre rodejats d’aquestes paraules. La televisió, els medis de comunicació, la tecnologia i principalment Internet, han estat els principals responsables de la seva difusió, i per tant, són els camps on trobem vés vocabulari d’origen anglès. 3.1. ANGLICISMES EN LA LLENGUA CATALANA Tal i com ens va explicar Carme Rubio, l’única convivència que ha tingut mai l’anglès amb el català va ser al segle XVIII a Menorca. En la llengua catalana trobem anglicismes principalment en el món de l’esport, la gastronomia i les noves tecnologies. A continuació, podeu veure uns quants exemples d’anglicismes. Alguns d’aquests mots porten al seu costat la seva equivalència en català correcte. Els que no tenen el seu equivalent, és perquè s’han agafat directament de l’anglès i no s’ha buscat una traducció. 

Accent: Èmfasi.



Aeròbic: Gimnàstica.



Agenda: Ordre del dia.



Agressiu: Violent.



Alien: Extraterrestre.

Imperialisme: Tendència d’alguns estats a imposar el seu domini sobre els altres, tant en l’esfera política com en l’esfera econòmica.



Àrea: Regió.



Bacon: Cansalada.



Bàsquet.



Beisbol.



Best seller: Llibre més venut.



Bòxers: Calçotets.



Break: Descans.



Bungalow: Casa d’una sola planta.



Cache: Emmagatzemament



Càmping: Campament.



Càtering: Servei de menjador.



Clima: Ambient.



Còctel.



Completar: Acabar.



E-book: Llibre electrònic.



Esprai.



Estàndard.



Estrès: Cansament.



Fúting: Anar a córrer.



Hall: Vestíbul.



Light: Lleuger.



Manager: Gerent.



Màster.



Mòdem.



Ok: D’acord.



Pin: Insígnia.



Sandwich: Entrepà.



Self Service: Autoservei.



Sidecar: Moto-cistella.



Slips: Calçotets.



Stock: Mercaderia de reserva. 8



Surf.



Tiquet: Bitllet.



Tupperware: Carmanyola.



Walkmans: Auriculars.



Xip.



Xoc.

3.2. ANGLICISMES EN LA LLENGUA CASTELLANA

En el castellà, igual que al català, la majoria d’anglicismes estan en el camp de les noves tecnologies i paraules d’ús quotidià. A continuació, hem elaborat una llista amb uns quants exemples d’anglicismes, i al seu costat hem posat el seu significat o el seu equivalent correcte en castellà. 

Backstage: Detrás del escenario.



Bar: Establecimiento de bebidas que suelen servirse en el mostrador.



Brik: Envase de cartón para bebida.



CD: Disco compacto.



Chat: Charla, conversación.



Chequear (to check): Examinar, explorar, revisar.



Click: Chasquido, presionar el botón.



Clip: Grapa o punto metálico.



Clóset: Armario.



Cómics: Tebeos.



Confort: Comodidad, bienestar.



Cool: Expresión usada para denotar algo entretenido.



Copy: Copia.



Córner: Expresión utilizada en el fútbol para demarcar una esquina o la salida del balón por una de las líneas de fondo.



Curso (course): Evolución, ciclo.



Delección (deletion): Eliminación.



Email, e-mail: Correo (electrónico). Mensaje virtual enviado a través de la Red.



Enfatizar (to emphasize): Destacar, insistir, recalcar, subrayar.



Esprint: Carrera.



Feedback: Retroalimentación, autorregulación, realimentación o retroacción.



Feeling: Sentimientos.



Formatear: Organizar.



Fútbol: Balompié.



Gel: Crema gelatinosa para el cabello.



Hardware: Componentes electrónicos y mecánicos de un sistema informático.



Hobby: Actividad recreativa.



Hot dog: Perrito caliente.



Jeans: Vaqueros.



Jogging: Correr o trotar.



Junior: Joven menor de edad.



Ketchup: Cátsup o cátchup, salsa de tomate con azúcar y vinagre.



Leggins: Mallas.



Líder: Aquel que encabeza un grupo de personas.



Lifting: Levantar, estiramiento.



Loft: (traducido como desván), piso superior de una fábrica o almacén convertido en vivienda con particiones mínimas.



Mall: Conjunto de tiendas en una misma edificación.



Medicación (medication): Medicamento, fármaco.



Monitor: Pantalla.



Online: En línea.



Parking: Aparcamiento.



Party: Fiesta.



Poster: Cartel.



Short: Pantalón corto.



Shorts: Pantalones cortos.



Skate: Deporte practicado sobre una tabla con 4 ruedas. 10



Software: Programa para computadora.



Speaker: Parlante.



Sponsors: Patrocinadores.



Standard: Por defecto, común.



Stop: Alto.



Store: Tienda.



Topless: Sin cubrirse, desnudo/a en la parte de arriba.



Walkie talkie: Aparato para comunicarse a cierta distancia dependiendo de su capacidad de onda.



Whisky: Bebida con un alto grado de alcohol proveniente de Escocia.

4. INFLUÈNCIES DE LA CULTURA ANGLESA EN L’OCI La cultura d’origen anglosaxó i americà ha influït a nivell mundial transformant els costums i els ideals de diferents països. Tal i com ens va explicar Carme Rubio, la cultura d’Estats Units és la que més força ha exercit al món. Estats Units d’Amèrica és el país més poderós, desenvolupat i influent sobre la resta del món, la primera potència econòmica i l’eix principal i fonamental del desenvolupament del món La influència que exerceix aquest país la coneixem com a americanització, és a dir, el procés d’assimilació cultural que dóna com a resultat un procés de substitució de la cultura nativa per la d'aquest país nord-americà. Estats Units simbolitza en algunes maneres, el que “està de moda”, i per això impregna la cultura d’altres països. Molts d’aquests països accepten aquests canvis sense posar importància al fet de perdre la seva cultura. A continuació, parlarem de la influència dels Estats Units sobre la música, el teatre, el cinema i la televisió.

4.1. INFLUÈNCIES EN LA MÚSICA Estats Units és un país que està format per una gran varietat de diferents cultures i la música n’és un dels mitjans que ho reflecteix. Els medis de comunicació han estat els principals responsables de difondre la música americana. Un d’aquests medis és Internet, que és el portal a tot: xarxes socials, informació, música, fotografies... Les noves tecnologies també han jugat un paper molt important en la difusió de la informació, ja que han permès un accés molt més fàcil a material

Logotip del Youtube

discogràfic procedent d’altres països. Una pàgina web que permet una fàcil propagació de la música (tant la americana com la de la resta del món) és

YouTube, que conté una gran quantitat de clips musicals i en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Normalment, el que busca una persona en un artista musical és sentir-se identificat amb la seva música. Per tant, s’adopta la música com una forma d’expressió. La música també és un dels temes més habituals en les conversacions entre adolescents. El plaer de compartir el gust per la mateixa música, pot ser la base de noves amistats o grups amb ideals i gustos similars. Molts d’aquests adolescents prefereixen música creada per artistes nord-americans, com Lady Gaga, Rihanna o Beyoncé. Aquest fet també es veu reflectit en les llistes musicals dels canals de ràdio, on aquests gèneres són els més sol·licitats, ocupants els primers llocs.

4.1.1. Breu història de l’evolució de la música dels Estats Units La música dels Estats Units va començar amb els nadius americans, els primers a poblar Amèrica del Nord. La música d'aquesta gent era molt variada en la forma, i era majoritàriament religiosa. Amb l'arribada d'un gran nombre de colonitzadors procedents de països europeus com França, Espanya, Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Gal·les, es van incorporar a la cultura nord-americana els cors cristians. Els esclaus africans també van aportar una gran varietat d’instruments, especialment la bateria i els instruments de corda similars al banjo. El jazz va sorgir a principis del segle XX.

A mesura que van començar a arribar més immigrants al país, aquests van portar amb ells els seus propis instruments i estils musicals. No va ser fins a partir del segle XX que la música popular nord-americana va aconseguir un gran reconeixement internacional. Durant el segle XXI, les empreses nord-americanes són les que produeixen la majoria dels discos dels artistes del món i dominen el camp de la música. 13

Actualment, els artistes americans són els més coneguts arreu del món, i el canal de música MTV és el més popular. L’àlbum de Michael Jackson, Thriller, és el més venut de tota la història, superant les 100 milions de còpies venudes.

4.1.2. Vocabulari del món de la música d’origen anglès 

Audiència: Públic.



Background: Fons d'un escenari o del decorat.



Backstage: Darrere l’escenari (entre vestidors).



Big band: Gran Orquestra.

 Country: Estil de música popular basada en la música folklòrica del sud i de l'oest dels EUA, així com dels vaquers de l'oest . 

Dixieland: Origen del jazz.

 DJ (Disk jockey): Persona que posa música a la ràdio o una discoteca . 

Fusion: Combinació de dos estils (musicals o artístics) provinents de diferents tradicions.

 Gospel: Música religiosa negra.  Grunge: Música de rock amb elements de punk i heavy metal.  Heavy metal: Música de rock amb un ritme dur que es toca amb una amplificació molt alta. 

Hi-Fi (High Fidelity): Reproducció de so d'alta finalitat.

 Hip – hop: Música rap que es va desenvolupar a Nova York als anys setanta.  House: Estil de música electrònica.  iPod: Reproductor portàtil de MP3 comercialitzat per Apple .  Jam session: Sessió musical amb improvisació, generalment de jazz.  Jazz: Música originària del sud dels USA, creada per músics negres i amb un contingut important d'improvisació . 

Manager: Gerent.

 Monitor: Pantalla. 

Monitor: Pantalla.

 New age: Música rock posterior al punk.



Podcast: Arxiu de so o imatge que es descarrega per internet.

 R&B (rhythm and blues): Estil de música derivat del blues amb barreges de música soul i una base de hip hop.  Rap: Estil de música americana amb vocals rítmics parlats.  Reggae: Música popular d'origen.  Rock and Roll: Música popular amb ritme dur tocada amb instruments elèctrics. Va ser creat als anys quaranta . 

Show: Espectacle.

 Soul: Estil musical.  Spot: Anunci publicitari.  Techno: Música de ball originària de Detroit als anys vuitanta que no té melodia ni veu.

4.2. INFLUÈNCIES EN EL TEATRE Com en la resta de les disciplines artístiques, el teatre dels Estats Units va néixer en un principi com a imitació de la tradició dramàtica europea, especialment l’anglesa. No obstant això, ràpidament va adquirir un to propi que va assolir la seva màxima esplendor al segle XX. Actualment, els Estats Units són el centre del teatre professional més important del món, i generen companyies, tallers i escoles de teatre que abasten tots els tipus de gèneres teatrals. El gènere teatral americà per excel·lència és el musical, que té el seu centre internacional a Broadway, Nova York. Un altre nucli teatral molt important és el de la ciutat de Chicago.

4.2.1. Els musicals Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. Solen ser representats en grans escenaris, principalment a West End (Londres), i a Broadway (Nova York). Les produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en uns teatres més petits, els anomenats Off-Broadway.

Els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i s'han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Espanya. Alguns

dels musicals

més famosos

d’arreu del món són: Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, The Phantom of the Opera, Cats, Les Misérables, Chi-

Musical The Phtantom of the Opera. Foto: Joan Marcus.

cago, A Chorus Line, Rent i Mamma Mia!. D’aquests musicals se n’han fet traduccions i adaptacions, i s’han portat al cinema.

4.2.2. Vocabulari del món del teatre d’origen anglès 

Audiència: Públic.



Background: Fons d'un escenari o decorat.



Càmera: Aparell destinat a registrar imatges animades per al cinema o la televisió.



Càsting: Selecció d'actors o de models publicitaris per a una determinada actuació.



DVD: (Digital Video Disc) Disc òptic que conté en forma codificada imatges i sons per a ser reproduïts a la pantalla d'un equip electrònic.



Extra: Persona que actua només de figurant en una escena.



Film: Sinònim d'obra cinematogràfica, el producte acabat que s'exhibeix.



Flash: Llum instantània.



Flash-back: Marxa enrere. Forma narrativa que trenca la cronologia del relat per intercalació d'una escena que evoca aspectes del passat.



Flash-forward: Salt cap endavant en el temps que avança aspectes de la narració i que es realitza inserint plans adequats que corresponen a una acció futura. 16



Gag: Efecte còmic inesperat en els films còmics i també a algunes comèdies.



Interlock: Denominació que rep la projecció simultània i per separat de les dues bandes d'imatge i de so i que s'utilitza sobretot en el doblatge.



Script: Divisió del guió en plans numerats, amb la descripció de la banda d'imatges i de la banda sonora (guió tècnic)



Travelling: Desplaçament de la càmera sobre un suport mòbil.



Zoom: Objectiu de distància focal regulable que permet els travellings òptics.

4.3. INFLUÈNCIES EN EL CINEMA. La influencia cultural d’Amèrica al cinema és molt forta. Només cal fixar-se en una estadística feta al 2006, on es va observar que de les pel·lícules visualitzades a Europa, un 64% eren americanes. En comparació, només un 3% de les pel·lícules visualitzades a Amèrica eren europees. A partir de la dècada de 1910 es van instal·lar a Hollywood10 els estudis de producció i rodatge de les principals companyies productores del cinema estatunidenc. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (inaugurats el 15 de març de 1915), Columbia, 20th Century

Hollywood. Foto: rutaturismo.com

Fox, Warner Bros (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. D’aquesta manera, Hollywood es va convertir en la capital mundial de l’entreteniment. Anys més tard, principalment a partir de després de la segona Guerra Mundial, el cinema americà va començar a créixer i a produir més i millors pel·lícules, de manera que el seu cinema va arribar a la resta del món. Com que els altres 10

Hollywood: És un districte de Califòrnia (Estats Units d'Amèrica), a l'àrea metropolitana de Los Angeles, situada al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills. És conegut com “la Meca del cinema”.

països no produïen pel·lícules, Hollywood es va convertir en l’únic país productor, i tot i que avui en dia alguns països produeixen un percentatge petit de cinema, Hollywood en segueix sent el rei. De les 20 primeres pel·lícules més vistes en tota la història del cinema, totes són estatunidenques o bé tenen influències d’aquest país, ja sigui pels seus productors, realitzadors o patrocinadors. Entre aquestes pel·lícules trobem:

Avatar

(2009),

Titànic

(1997), Els Venjadors, Harry Potter i les relíquies de la mort. Part 2, Frozen,

Iron Man 3,

El senyor

dels anells i Skyfall.

Avatar, la pel·lícula més taquillera de tota la història. Foto: AP.

Cada any, els estudis cinematogràfics de Hollywood produeixen més de cinc-centes pel·lícules. Famosos com Angelina Jolie, Leonardo DiCaprio, “James Bond”, Brad Pitt, Meryl Streep, James Cameron, Johnny Depp i Sandra Bullock, han tingut molt èxit en el món del cinema i són coneguts mundialment.

4.3.1. Vocabulari del món del cinema d’origen anglès 

Audiència: Públic.



Backstage: Darrere l’escenari (entre vestidors).



Biopic: Pel·lícula biogràfica.



Blockbuster: Pel·lícula la qual ha tingut molt èxit.



Blu-Ray: Format de disc, de nova generació, per a vídeos d'alta definició, i emmagatzemar dades de gran consistència.



Cameo: Aparició breu d'un personatge famós en una obra de teatre o pel·lícula.



Càmera: Aparell destinat a registrar imatges animades per al cinema o la televisió.



Càsting: Selecció d'actors o de models publicitaris per a una determinada actuació.



Cinemascope: Tècnica cinematogràfica que dóna a les imatges sensació de volum.



Film: Sinònim d'obra cinematogràfica, el producte acabat que s'exhibeix.



Flash forward: S’utilitza dins l’àmbit cinematogràfic per indicar un salt al futur en l'argument d'una pel·lícula.



Interlock: Denominació que rep la projecció simultània i per separat de les dues bandes d'imatge i de so i que s'utilitza sobretot en el doblatge.



Making of: Muntatge de diferents moments de la gravació d'una pel·lícula.



Nuddie: Pel·lícula amb nus de baixa qualitat artística.



Remake: Versió actualitzada d’una pel·lícula.



Roadmovie: (pel·lícula) L’argument de la qual succeeix en un viatge.



Set: Lloc on es realitza el rodatge; inclou els decorats més importants o necessaris en aquesta ubicació.



Snuff video: Vídeo que es caracteritza per la visió d'un acte violent sensacionalista i real.



Soundtrack: Banda sonora.



Starlet: Actriu de cinema jove preparant-se per a ser protagonista.



Stopmotion: Tècnica cinematogràfica que consisteix en donar moviment a objectes inanimats. Per a realitzar-ho, es projecten un mínim de 24 fotografies per segon.



Storyboard: Una sèrie de plànols sobre els quals es dibuixa consecutivament les escenes més importants d'una pel·lícula.



Thriller: Pel·lícula emocionant que en general narra un fet criminal o suspens.



Trailer: Conjunt d'escenes d'una pel·lícula que s’estrenarà properament, amb una durada aproximada de tres minuts.



Travelling: Desplaçament de la càmera sobre un suport mòbil.



Western: Pel·lícula de l’oest.



Zoom: Objectiu de distància focal regulable que permet els travellings òptics. 19

4.4. INFLUÈNCIES EN LA TELEVISIÓ. En néixer als Estats Units la televisió per cable, aquest invent es va convertir en un fenomen sorprenent. Alguns canals nacionals van aprofitar l’oportunitat per crear més canals de televisió pertanyents a la mateixa empresa, portant el seu nom o no. És un exemple el canal FOX, que va crear: Fox Sports, Fox News i Fox Kids. En mica en mica, es van anar creant més canals, que es van dividir en temes o categories: esports, infantils, noticies, pel·lícules, entreteniment, etc. Alguns dels canals més reconeguts mundialment són: CNN, Nickelodeon, Cartoon Network, Disney Channel, Discovery Channel, MTV i NBA entre molts més d’altres. Com ja hem esmentat, la televisió va suposar una gran innovació en la història. Va revolucionar els Estats Units i va aportar diversos beneficis a tota la humanitat, tot marcant el començament d’una nova etapa. Es van crear sèries i programes televisius que van marcar la televisió mundial permanentment. També es va crear la publicitat i moltes empreses es van donar a conèixer a tot el país i posteriorment a la resta del món gràcies a aquest invent. Més tard, moltes empreses televisives dels Estats Units van començar a crear nous canals de televisió als diferents continents. Tot i així, no posseïen el mateix poder que tenien els canals americans per produir televisió; per això, es van crear aliances entre els canals nord-americans i els de la resta del món. En aquell moment, el poder de la televisió es va començar a manifestar. En primer lloc, en tots els canals de televisió nacionals de cada país es transmetien series americanes. Aquestes, de forma indirecta, van donar a conèixer els Estats Units mundialment: es van començar a conèixer les tradicions, la cultura, els paisatges, les ciutats i els pobles americans en cada país. Per aquest motiu, els ciutadans del món coneixen i tenen una part de la cultura americana. En segon lloc, moltes empreses americanes de diversos productors van aconseguir la consolidació mundial.

Hi ha productes culturals nord-americans de la indústria de la televisió que també són influents. Per exemple, la companyia nord-americana CNN11, tot i que va començar essent només una xarxa de notícies per cable pels espectadors nord-americans, actualment arriba a més de 200 milions de llars en més de 212 països i territoris. Tot i així, la televisió segueix sent una forma cultural més local que no pas les pel·lícules o la música.

4.4.1. La influència del sitcom a Espanya. La comèdia de situació (situation comedy o sitcom en anglès) és un gènere de comèdia originari de la ràdio i que és molt popular a la televisió actualment. El sitcom consisteix en un grup de personatges que viuen diferents situacions del dia a dia en un entorn comú, com ara una casa familiar o un lloc de treball, amb sovint un diàleg humorístic. Les històries que es narren comencen i finalitzen dins del mateix capítol. Uns dels sitcoms més famosos d’Estats Units són “How I Met Your Mother” i

Sitcom “Friends”. Foto: theguardian

“Modern Family”. Centrant-nos en Espanya, aquest gènere ha estat denominat normalment com a telecomèdia o sèrie còmica. La telecomèdia de producció nacional ha tingut grans influències de la tradició teatral espanyola, en especial del sainet12, i també, ha rebut influències de la comèdia cinematogràfica espanyola dels anys 60, 70 i 80. Per altra banda, aquestes produccions nacionals han adoptat una sèrie de característiques pròpies de la sitcom nord-americana, com ara l’ús dels personatges estereotipats, la reducció del nombre de localitzacions interiors, la

La Cable News Network (Xarxa de Notícies per Cable), més coneguda com a CNN, és una popular emissora de televisió estatunidenca, propietat del grup Time Warner. Fundada per Ted Turner l'any 1980, fou la primera a emetre notícies de manera ininterrompuda, assolint una gran cobertura per cable i satèl·lit a nivell mundial. 12 El sainet és una breu peça teatral, còmica i popular, pròpia del Segle d’Or fins a mitjans del segle XIX, que apareixia intercalada en els intermedis o entreactes d’una obra dramàtica. Eren breus, feien una crítica burlesca a la societat i a les costums, i feien ús del llenguatge popular.

utilització d’un soroll gravat de rialles constantment, la gravació del programa amb un públic al davant i el protagonisme d’una estrella al voltant de la qual s’articula la sèrie. Amb aquesta influència nord-americana, s’han produït sèries com “7 vidas” (1999), inspirada en la nord-americana “Friends; “¡Ala...Dina!” (TVE 1, 2000), que recorda a la sèrie americana “Embrujada (Bewitched)”, o “Moncloa ¿dígame?” (TVE 1, 2001), inspirada en la sitcom americana “Spin City”. 4.4.2. Vocabulari del món de la televisió d’origen anglès 

Anchor: Presentador principal d'un programa de noticies.



Autocue: Equip que permet al presentador d'un programa, llegir un text sense, aparentment, treure els ulls de la càmera.



BBC (British Broadcasting Corporation): Empresa estatal de Ràdio i Televisió del Regne Unit.



Dating show: Programa de televisió amb l'objectiu de trobar parella per als concursants.



Docushow: Sèrie de programes documentals d’espectacle.



Docusoap: Sèrie de programes documentals.



HD: TV d'alta definició.



HDTV (High Definition TV): Televisió d'alta definició de 1250 línies de format digital.



Home cinema: Sistema compost per una televisió, un DVD i altaveus que reprodueixen fidelment el so i la imatge d'una pel·lícula.



MTV (Music TV): Canal de televisió que emet música 24 hores al dia.



PAL (Phase Alternate Line): Sistema de definició de vídeo utilitzat a Europa. Cada segon té 50 imatges fixes amb 720 línies verticals i 576 línies horitzontals.



Pay TV: Televisió de pagament per cable o satèl·lit.



Prime time: Fragment horari en què l'audiència de ràdio o televisió és més nombrosa.



Reality show: Programa de televisió que ensenya esdeveniments reals.



Talk show: Programa de ràdio o televisió amb un format d'entrevistes a personatges famosos. 22



Talking head: Part superior d’una persona la qual surt parlant en informatius de televisió.



TDT (Terrestrial Digital Television): Televisió digital terrestre.



Telefilm: Pel·lícula emesa per televisió.



Zapping: Canvi dels canals de televisió mitjançant l'ús d'un aparell remot.



Quiz show: Concurs de preguntes i respostes sobre temes variats on premien al guanyador.



Infoshow: Programa de televisió comercial fet a l'estil d'un documental.



Pixel (de Picture Cell): Cadascun dels elements que constitueixen una imatge en una televisió o pantalla.



CNN (Cable Network News): Canal de notícies americà que emet 24 hores al dia.



DVD (Digital Versatile Disc): Vídeo digital; el disc millora el CD-ROM, ja que pot emmagatzemar tota una pel·lícula.



CATV (Community Antena TV)): Instal·lació col·lectiva de teledistribució.



Pay for view: Sistema de televisió per cable o satèl·lit a través del qual alguns dels programes es poden veure a través de pagament.

5. RESULTATS DE LES ENQUESTES En total vam enquestar 153 persones de Catalunya. En primer lloc, vam preguntar on vivien els enquestats. El 95% era d’Osona, el 3% de Barcelona i rodalies i l’últim 2% de Manresa. D’aquests enquestats, un 31% només escolta música d’autors americans i anglesos; un 55% l’escolta sovint, escoltant també música d’altres països; un 11% l’escolta de vegades i un 3% mai l’escolta perquè prefereix música del país. Vam demanar si preferien les pel·lícules, la música i les sèries televisives d’Anglaterra/ Amèrica o be del seu país, i un 22% ens va respondre que preferien els d’Anglaterra/Amèrica, un 7% preferien els del seu país (Catalunya) i un 71% els preferien dels dos llocs. Seguidament vam preguntar si anaven al teatre. Un 9% ens va dir que hi van sovint, un 61% de vegades, i un 30% mai. De les persones que van al teatre, un 23% prefereix els musicals, un 26% prefereix obres teatrals que no siguin musicals, un 47% prefereix les dels dos tipus i a un 4% no els n’agrada cap. Per últim, un 79% de persones creu que l’anglès influencia la seva cultura i un 21% pensa que no. Podeu veure els gràfics dels resultats a l’Annex 2.

6. CONCLUSIONS És lògic i normal que en finalitzar aquest treball d'investigació, hem après moltes coses noves i hem estès els nostres coneixements. Hem arribat a la conclusió de que Anglaterra i principalment els Estats Units són els països més poderosos econòmicament, políticament i tecnològicament del món, i per tant, exerceixen influència a la resta de països. Aquesta influència és deguda principalment a les noves tecnologies, que ens han permès un fàcil accés a material (discogràfic, cinematogràfic, televisiu...) procedent d’aquests països, i també ens han donat a conèixer les seves tradicions i costums, que molts altres països han adoptat. Personalment, creiem que rebre influències d’altres països té una part positiva i una de negativa. D’una banda, permet conèixer diferents maneres de viure i de pensar, i també permet que les noves tecnologies, igual que altres productes o serveis, arribin a més països i els beneficiïn. No obstant, per l’altra banda, pensem que pot tenir lloc la pèrdua de la identitat cultural d’un país, ja que molts països substitueixen les seves pròpies tradicions per les angleses, i perden la seva cultura. Pensem que el que fa especial el nostre món és la riquesa de diversitat, i que per això, no l’hem de deixar perdre, sinó que l’hem de fomentar perquè sinó aconseguirem un món uniforme i avorrit. L’elaboració d’aquest treball ens ha semblat molt interessant i hem gaudit molt fent-lo. Ens ha permès conèixer més la història de la nostra llengua, i ens ha sobtat veure que al llarg de la seva història ha estat influïda per moltes més llengües de les que ens pensàvem. Hem vist molts exemples d’anglicismes i també com la cultura anglesa influencia l’oci de la resta del món. Amb els resultats de les enquestes, hem comprovat que la majoria d’adolescents enquestats consumeix cinema, música i teatre procedent de països anglesos, tot i consumir-ne també d’origen local. Carme Rubio ens va aclarir molts aspectes sobre aquest tema i ens ha permès ampliar el nostre treball. Considerem que tots els objectius marcats prèviament han estat assolits, ja que hem realitzat tots els apartats que ens vam proposar, i hem contrastat la hipòtesi que vam formular. 25

Volem dir que aquest treball ens ha costat molt esforç i dedicació, ja que hi hem dedicat moltes hores. Ens hem sabut distribuir bé el temps i la feina i no ens va sorgir cap problema. En general, estem satisfetes del nostre treball. De cara a un nou treball, ens agradaria aprofundir més en l’estudi de la història de la llengua catalana i estudiar l’evolució del teatre i el cinema d’Estats Units. Finalment, volem donar les gràcies a la Marta Pey per guiar-nos i ajudar-nos en tots els dubtes que hem tingut al llarg de la realització d’aquest treball.

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA FERRANDO Antoni; NICOLÁS Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: Editorial UOC, 2011. DE BORJA MOLL CASESNOVES Francesc. Gramàtica històrica catalana. Universitat de València, 2011. PASTOR Salut. Principals etapes de la història de la llengua catalana. <http://es.scribd.com/doc/14635780/Tema-4-PRINCIPALS-ETAPES-DE-LAHISTORIA-DE-LA-LLENGUA-CATALANA>. [Consulta: octubre 2014]. LÓPEZ

BAGES

Mònica.

Els

orígens

llengua

catalana.

<http://blocs.cpnl.cat/nivelldtarragona/files/2011/12/hist.-lleng.-1-elsor%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana.pdf>. [Consulta: novembre 2014]. ABEL SOSA Oscar. Historia de la lengua española. <http://www.monografias.com/trabajos11/lespa/lespa.shtml> [Consulta: Novembre 2014]. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Criteri general: varietat estàndard de la llengua. Ús d'estrangerismes. <http://www.upf.edu/leupf/03models/21_3.htm> [Consulta: Novembre 2014]. Bon Català. Paraules angleses que utilitzem. <http://boncatala.com/index16/25anglicismes.htm > [Consulta: Novembre 2014]. 26

Americanismos.com. Ejemplos de Anglicismos. <http://www.americanismos.com/ejemplos-de-anglicismos>. [Consulta: Novembre 2014]. Importancia de Estados Unidos. <http://importanciadeestadosunidos.blogspot.com.es/ > [Consulta: Desembre 2014]. ACCESS to International English. America's Cultural Role in the World Today. <http://accessinternationalvg2.cappelendamm.no/c951212/artikkel/vis.html?tid= 385685> [Consulta: Desembre 2014]. Música en Estados Unidos.< http://blog-eeuu.com/cultura-de-estadosunidos/musica-en-estados-unidos>. [Consulta: Desembre 2014]. Globalization 101. Pop Culture. <http://www.globalization101.org/pop-culture/>. [Consulta: Desembre 2014]. DEL CARMEN RUBIO OSUNA María. La influencia mundial del Inglés en el siglo XXI. <http://goo.gl/85UUFm>. [Consulta: Desembre 2014]. The Influence of American Popular Culture in Other Countries. <https://prezi.com/hhccc79onwka/the-influence-of-american-popular-culture-inother-countries/>.[Consulta: Desembre 2014]. DEL MAR GRANDÍO PÉREZ María. La influencia de la sitcom americana en la producción de comedias televisivas en España. El caso de “Friends” y “7 vidas”. <http://grupo.us.es/grehcco/ambitos18/06grandio.pdf>. [Consulta: Desembre 2014]. ANGLODIR.COM © 2015. Los anglicismos.< http://anglodir.com/>. [Consulta: gener 2015].

ANNEX 1: ENTREVISTA I CONFERÈNCIA DE CARME RUBIO NOM I COGNOMS: María del Carmen Rubio Osuna PROFESSIÓ: Professora de literatura FORMA DE CONTACTE: A través de la Marta Pey LLOC DE L’ENTREVISTA: Aula d’idiomes de l’Institut Jaume Callís ENTREVISTADORES: Laura Canadell i Berta González Carme Rubio ens va explicar diversos aspectes sobre la influència de l’anglès. Cada llengua és una riquesa cultural i per això cal defensar-les a totes. Cadascuna té un esperit, que en la literatura, quan es tradueix una obra, es perd, principalment en poesia. Totes les llengües entren en contacte i s’influeixen entre elles. El català, al seu torn, durant la seva història ha estat influït pel llatí, les invasions germàniques i l’àrab, entre d’altres. Actualment hi ha diverses fonts d’influència al català: el castellà, que comparteix un origen comú, també és una llengua romànica i és una llengua molt propera i estan en convivència; el francès, i l’anglès, que és una llengua estrangera que no està en contacte i prové d’una família diferent (germànica). L’única convivència amb el català que ha tingut mai va ser al segle XVIII a Menorca. Aquesta influència de l’anglès és increïble i no la podem evitar. El llatí es va imposar, en canvi, l’anglès és una llengua franca que tothom necessita per viatjar. Els països més poderosos políticament i econòmicament, i que fan els avenços (principalment en el món científic) més importants, són Estats Units i Anglaterra. Així doncs, són els països més influents del món i han imposat la seva llengua, l’anglès. Els mitjans tecnològics n’han estat uns dels seus principals difusors. Els sectors on hi ha més influència de la llengua anglesa són la ciència i la tecnologia. Carme Rubio creu que aquesta influència és perjudicial i que l’hem d’intentar compensar buscant les traduccions adequades. També pensa que hem de defensar les llengües minoritàries perquè són un patrimoni cultural molt valuós. L’anglès és una llengua que té molta facilitat per crear noves paraules, ja que a diferència del català, no té un Institut de les Llengües. Aquestes paraules, quan arriben a una altra llengua, ja no es tradueixen, sinó que s’imposen, s’agafa la paraula directament en anglès. Durant els anys 20-30 a Espanya, es va crear l’esperanto, una llengua dissenyada per tal de ser el mitjà de comunicació de tots els treballadors del món. Malauradament, aquesta llengua no va ser ben rebuda i va fracassar. 28

A continuació, després d’una petita introducció, van formular les següents preguntes a Carme Rubio: 1. En quin sector influencia més l’anglès? Actualment, la ciència i la tecnologia són els sectors més influenciats, ja que els principals avenços en aquestes matèries es produeixen a països anglesos, principalment a Estats Units. 2. Per què ens influencia l’anglès? Cal destacar que totes les llengües, durant la seva història, entren en contacte entre elles i s’influencien les unes a les altres. Normalment, aquesta influència es produeix entre llengües que comparteixen un origen comú i que són properes, com són el castellà i el francès respecte el català. En el cas de l’anglès, aquesta influència es produeix tot i ser una llengua estrangera, que no està en contacte i que té un origen diferent. Els països més poderosos on es produeixen els principals avenços són Estats Units i Anglaterra, així, que estableixen una forta influència en la resta de països del món. D’altra banda, l’anglès és una llengua que té molta facilitat per crear noves paraules, ja que a diferència del català, no té un Institut de les Llengües. Aquestes paraules, quan arriben a una altra llengua, ja no es tradueixen, sinó que s’imposen, s’agafa la paraula directament en anglès. Jo crec que és una influència perjudicial, que s’ha d’intentar compensar amb traduccions i observar què passa. 3. L’anglès ha conviscut mai amb el català? L’única convivència amb el català que ha tingut mai va ser al segle XVIII a Menorca.

4. Quins són els països més poderosos? Els països més poderosos políticament i econòmicament, i que fan els avenços més importants, són Anglaterra i principalment els Estats Units. Així doncs, són els països més influents del món i han imposat la seva llengua, l’anglès.

5. Per què Estats Units influencia més que Anglaterra? Perquè els Estats Units és el país més poderós, desenvolupat i influent sobre la resta del món, la primera potència econòmica i l'eix director i fonamental del desenvolupament del món.

6. Penses que hem de defensar totes les llengües? Jo crec que sí. Cada llengua és una riquesa cultural i per això cal defensar-les a totes.

ANNEX 2: RESULTATS DE LES ENQUESTES

A. On vius?

B. Escoltes música anglesa/americana?

C. Prefereixes les pel·lícules i la música d’Anglaterra/Amèrica o del teu propi país?

D. Acostumes a anar al teatre?

E. Si acostumes a anar al teatre, prefereixes anar a mirar musicals o obres teatrals?

F. Penses que la cultura anglesa influencia la teva cultura?