La feina ben feta Quan s’observa la feina feta després d’una temporada és quan es valora el que som capaços de fer. Aquesta temporada, al marge d’una progressió ascendent que va culminar el dia de Santa Úrsula, hem estrenat l’autocar de la colla, un senyal d’identitat més que ens fa grans. Gràcies a l’empresa Plana, que ens ha posat moltes facilitats, disposem d’un autocar bonic i amb un disseny modern. També hem celebrat el 220è aniversari del naixement de Josep Batet, el primer cap de colla conegut. Els nostres socis també són una part importantíssima de l’ànima de l’entitat. Intentem, tot i la limitació de recursos, que puguin disposar d’alguns avantatges. Amb la voluntat d’oferir un millor servei a tots aquests socis que cada anys renoven la confiança en nosaltres, hem millorat el carnet que els identifica, amb un disseny nou, perquè puguin gaudir de descomptes en establiments que han volgut col·laborar desinteressadament en aquesta campanya. La participació de la Colla Joves en el tercer fòrum casteller, que se celebra coincidint amb la fira de Santa Úrsula, té un mèrit especial. Som, de llarg, la colla que hi va presentar més ponències i, a més, de molta qualitat. I, amb tot això, mereixen una significació destacada els actes interns, que demostren qui som i com som. L’entrega de camises s’espera amb il·lusió i defineix, potser més que cap altra cosa, la pertinença a la colla. Aquells dies les persones que reben la camisa que les identifica amb la Colla Joves perceben l’escalfament dels nous amics. No ens podem oblidar del divendres solidari amb Creu Roja. No ens han calgut ni grans cartells ni campanyes publicitàries per demostrar que la solidaritat va lligada al fet casteller. Quin orgull veure castellers, amics i simpatitzants entrant al local amb una o més bosses amb aliments per a totes aquelles persones que tant ho necessiten en la conjuntura econòmica actual. Tots sabeu que vam haver d’allargar la recollida un altre divendres. Per arribar fins aquí cal que tots estiguem en la mateixa sintonia. Les persones que formem la junta tenim la missió d’engegar projectes, la majoria dels quals provenen de castellers i castelleres que ens han fet arribar idees, algunes molt engrescadores. Però comptar amb la Maite, la Rosa, la Paquita, el Fabià, el Jordi, l’Artemi, el Marc i el Cendrós fa que tot sigui molt més fàcil i la feina, molt més enriquidora. Cal incidir en la col·laboració permanent del jovent que ens envolta i de les persones que posen el seu granet de sorra perquè la imatge de la Joves Xiquets de Valls estigui ben alta. La revista Foc Nou, les fotos, els vídeos, els cartells, els sopars, les festes… tot és possible perquè entre bambolines sempre hi ha un equip humà il·lusionat perquè sigui un èxit.
I tot el que hem après al llarg dels anys ens ha projectat cap a grans fites castelleres. El dia de la Firagost descarregàvem un altre tres de nou amb folre, i era el número cent, esdeveniment que hem immortalitzat en les fotografies de tots els que hem descarregat des de l’any 1986. Hem fet trenta sortides, hem descarregat grans castells i n’hem assolit de nous. Pas a pas, sense estridències, hem anat millorant. Cada dia hem vist com la canalla evoluciona; el seu treball és una de les claus dels èxits de la Colla Joves. I sense fer soroll, per Santa Úrsula vam descarregar el primer quatre de nou que s’ha assolit mai a Valls. No ho oblidem, ha estat la Colla Joves Xiquets de Valls, i amb el pas del temps, tots recordarem on érem en aquest castell. Han passat molts anys des d’aquell primer intent del 1983, l’havíem descarregat dues vegades a Vilafranca, i ara ho hem aconseguit a casa, a la plaça del Blat. Ara gaudirem d’uns dies de festa a la colla, però encara tenim camí a recórrer. Si continuem treballant, si continuem gaudint, si dediquem una part del nostre temps a fer gran la Colla Joves Xiquets de Valls, qui sap de què serem capaços. Gràcies a tots i infinites felicitats, amics! Josep A. Fernández President
4
Encetàvem el darrer número de Foc Nou amb una magnífica fotografia del cinc de nou amb folre que vam descarregar per la diada de Sant Fèlix. De llavors ençà, hem viscut dos mesos intensos d’assajos i actuacions que ens han conduït fins al punt culminant de la temporada: Santa Úrsula. I arribat el dia, vam fer la millor actuació de la nostra història. Increïble.
Ara és hora de gaudir-ho
Ara és hora de gaudir-ho i, per part meva, agrair la feina de tots els que ho heu fet possible. He tingut al costat un equip extraordinari, que ha treballat intensament durant tot l’any i sense el qual hauria estat impossible arribar fins aquí. Gràcies, doncs, a tots els que heu format part de la junta tècnica: Josep M., Pere, Quico i tot l’equip de la canalla, Pep, Dani, J.R., Josep, Joaquín, Francesc, Ernest, Joan, Carles, Jaume i Jordi. I és clar, l’altre Jaume, que en el darrer alè de la temporada ens ha regalat unes manilles. El meu reconeixement a tots vosaltres. Bona feina, companys!! Però amb la junta tècnica no n’hi ha prou, calen castellers. I nosaltres tenim els millors. Amb una canalla espectacular i grans castellers, hem construït una temporada brutal. Mil gràcies a tots en nom de la Colla Joves; en el vostre esforç recau l’èxit de tots. I, evidentment, a tots els que heu cregut en aquest projecte, a les persones que us hi heu implicat des del primer dia i a les que us hi heu anat sumant al llarg del camí; vostre és el premi de la feina feta. El sacrifici i la perseverança de tots plegats ho han fet possible. Des dels baixos fins als últims de tancar la pinya. Grallers i fotògrafs. Tots, sense excepció. Hem pogut bastir grans castells, creixent de manera proporcional a mesura que avançava la temporada, al ritme que ens marcava el calendari d’actuacions previst. Hem anat guanyant confiança, i diada rere diada hem construït una base sòlida per afrontar els grans moments de l’any. I abans d’encarar definitivament la diada de Santa Úrsula, ja havíem acumulat vint castells de nou, inclòs el 5d9f, amb el qual vam retornar a Vilafranca per la porta gran. Sumàvem set tripletes i havíem consolidat un pilar que s’estrenava a Torredembarra, però que ja era de set pisos i en demanava més.
Però amb això no n’hi havia prou. Ens faltava el més important, la culminació de la temporada, per Santa Úrsula, que ho va eclipsar tot. I vam emmudir quan vam descarregar el quatre de nou. Moment indescriptible. Les setmanes prèvies a la diada tothom es va posar al seu lloc i en els assajos vam aconseguir acabar d’engreixar tots els detalls que mancaven perquè l’engranatge funcionés a la perfecció. L’últim divendres va ser el preludi del que havia de venir. I així va ser: 5d9f, 4d9 i pd8fm (c). Felicitats a tots! Visca la Colla Joves!!! Jordi Guasch Cap de Colla
5
Diada de Santa Teresa - El Vendrell
6
Petit ensurt per Santa Teresa 13 d’octubre 2013 5d8, 3d9f, 4d9f (i), 4d8, pilar de 7 amb folre. Com cada any, la Colla Joves es va plantar al Vendrell per participar a la diada de Santa Teresa, i enguany ho va fer amb la tripleta màgica en cartera, que tan bons resultats els ha donat al llarg de la temporada. Després d’un bon cinc de vuit (ja es tornava a olorar el cinc de nou), van descarregar el tres de nou, també sense dificultats. Ni més ni menys que el desè de la temporada, tots descarregats. Però aquest cop amb el quatre no va poder ser. Amb els dosos col·locats, un problema puntual als pisos inferiors va fer que el castell s’ensorrés abans de coronar-se. En la repetició, el quatre de vuit, i per acabar un magnífic pilar de set amb folre, el segon de l’any, que ja tenia ganes de pujar un pis més.
7
Diada dels Xiquets de Tarragona
Tot a punt per Santa Úrsula 19 d’octubre 2013 4d8 5d8 3d8 pilar de 6 fotos: Aura Domènech
8
Santa Úrsula
La millor actuació de la nostra història 27 d’octubre 2013 5d9f, 4d9, 9d8 (i), pilar de 8fm (i), pilar de 8fm (c), pilar de 5 al balcó. La tan esperada diada de Santa Úrsula va arribar, i va començar de la millor manera possible: amb un carrer de la Cort tenyit de vermell poc abans de la una del migdia. A la Colla Joves li va tocar sortir segona i, tot i haver d’arrencar gairebé a les dues, tothom va estar per la feina. Així va quedar demostrat amb un cinc de nou maquíssim. En segona ronda tocava treure’s una espina, i de les grosses. I com qui no vol la cosa, es descarregava el primer quatre de nou sense folre vist mai a Valls. Els mesos de feina havien donat resultat. En tercera ronda va arribar l’ensopegada, i és que el nou de vuit, que ja no havia pujat bé, queia quan només quedava una de les tres aletes per fer. En ronda de repetició, la tècnica va decidir apostar fort amb el pilar de vuit, però altra vegada feia llenya poc abans de carregarsejr. La Colla, però, va treure l’orgull per tornar-hi a la ronda de pilars, i la valentia de les més petites va permetre que aquest cop sí, es carregués amb solvència. Segurament el cansament (eren gairebé les cinc de la tarda) no va permetre aguantar la descarregada, però s’acabava de fer història. Primer pilar de vuit de la colla, a la plaça del Blat i arrodonint la millor actuació vermella!
9
foto: Aura Domènech
foto: Aura Domènech
Santa Úrsula
foto: Aura Domènech
foto: Marta Arjona
foto: Aura Domènech
foto: Marta Arjona
13
Vila-rodona
L’última actuació de la millor temporada 3 de novembre 2013 4d8 3d8 (c) 5d7 pilar de 5 3 pilars de 4
14
L'acudit del Pere Toda
15
Què vas pensar quan es va carregar? Com que era la primera vegada que feia un castell tan gran, tenia bastant clar que no em reservaria forces, sinó que ho donaria tot per carregar-lo i pensava que després ja seria una lluita o faríem el que es pogués. Però quan vaig sentir l’aleta el primer que em va passar pel cap va ser, ostres, estem tan bé que el descarreguem! La cridòria de la plaça i tot plegat és una sensació que no es pot comparar amb res viscut abans. A principi de temporada t’ho hauries imaginat? No, no! A principi de temporada ja em va sorprendre una mica que fes tants quatres de vuit, perquè tot just m’havia estrenat l’any passat. Des del primer moment van apostar bastant per mi i vaig pensar que potser em volien apretar per fer el 4de9f. Però realment tot ha anat molt ràpid, no m’ho esperava pas. Després d’haver fet un castell com aquest, què et queda per fer? Venint duna colla universitària, en què hi ha objectius gairebé impensables i on veus que insistint surten, a la Joves crec que hi ha molt de recorregut per fer, es pot tirar per nous objectius. Comença a haver-hi gent, i si s’anima la gent, es poden recuperar les manilles. Si augmentem el ritme d’assaig que estem tenint aquest últim any podem aspirar a moltes coses. Ara crec que comença el millor.
castell, de manera que la tècnica va apostar per fer gent nova. I així gent com l’Àlex, el Cendrós o jo hem fet castells al terç, i crec que en un o dos anys en serem molts més. El tòpic s’ha trencat per necessitat, perquè el tronc s’estava fent gran i no hem tingut cap mania a apostar per gent que portés menys anys a la colla i que tingués el potencial. Han estat molt valents en aquest sentit. Què és el més complicat de fer-se un lloc al tronc? Amb tants bons castellers que hi ha a la Joves, que puguin confiar en tu i donar-te proves és el més complicat. En aquesta colla hi ha grans castellers, gràcies als quals podem tenir els objectius que tenim i que fem. Entrar en aquest cercle de castellers i poder fer castells tan grans és difícil, però que confiïn que tu pots fer-ho és un pas molt gran. Què recomanaries a algun jove que volgués pujar? Li diria que tingui compromís. Es tracta de ser al lloc adequat al moment adequat i només s’aconsegueix anant sempre a assaig. Si sempre va a assaig i fa una miqueta d’esport, tard o d’hora tindrà alguna oportunitat. Paciència i moltes ganes!
I personalment, quins reptes tens? Fins fa poc per mi el somni era poder anar de primer girat en un folre i he passat de tindre aquest somni a fer un 4 de 9. Per tant, no m’ho he plantejat gairebé en cap moment, quin és el meu somni de tronc, perquè fins ara no era el que me preocupava (riu). Però sí que m’agradaria fer castells nous per la colla, com ara el 4 de 9 amb el pilar, provar el 3 de nou net, castells que motivin la gent, als que ja hi són i als que vinguin. Parlant de desitjos, crec que el tres net el podríem assajar perfectament l’any que ve, i una mica més a llarg termini m’agradaria veure el 3 de 10. És un castell que si anem treballant com estem fent ara, guanyant molt cada any quant a gent, aquest any potser encara no, però pel Concurs 2016 ens el podríem plantejar o fins i tot abans. Crec que el podríem fer, i ser els primers a fer un castell de deu a Valls seria collonut! Fins fa poc semblava que si no es baixava de dalt no es podia pujar a terços i tu has trencat aquest tòpic. Com t’ho has fet? Jo crec que això ha estat una mica el canvi de xip de la colla. Des de fa un parell o tres d’anys hem començat a veure que o trèiem gent nova o ens quedàvem una mica estancats. Sovint faltava algú a l’assaig o en una sortida i no es podia fer algun
foto: Marta Arjona
19
L'entrevista: Jaume Galofré Últimament t’hem vist lligant pinyes de pilars. Quin paper has tingut en el pilar de 8? Tot va començar perquè l’any passat jo era cap de pinyes a Arreplegats i amb un equip vam muntar folre i manilles i vam descarregar el primer pilar de 7 fm universitari. Llavors el Pep Oller em va demanar si podria muntar el folre i les manilles del pilar de la colla, i ho vaig fer. Després amb l’equip de pinyes ho vam acabar de perfilar. La idea era tenir en compte les aptituds de cadascú, sense mirar si un portava més o menys temps a la colla. Potser hauríem pogut millorar-ho amb més temps, perquè també va ser bastant ràpid, però la cosa va sortir prou bé. De cap de pinyes a cap de colla. I a la Joves, t’hi veus en càrrecs de responsabilitat tècnica? Sí, tot i que no tant en un futur pròxim. Primer he d’acabar els estudis i després ja en parlarem. Però crec que gent com jo que ha tastat el món universitari pot aportar molt a la Colla Joves. Una junta tècnica universitària és una font d’aprenentatge molt gran, perquè comparteixes experiències amb gent de moltes colles i pots importar-les, si t’interessa, a la teva colla. A més, aquesta temporada ajudant en pinyes i lligant pilars m’hi he trobat còmode. Treballar amb un grup humà tan bo també hi ha ajudat.
20
Trenta anys darrere un mite “El dia 29 (...) a la una en punto la Colla Nova empezó levantando los 3 de a 9 muy bien. En seguida levantó los 4 de 9 limpios y cuando el anchaneta acababa de llegar a lo alto se derrumbó. Probáronlo nuevamente y volvió otra vez al suelo’. Ramon Roca, corresponsal al Catllar del diari La Opinión (2-91881) Havien de passar 102 anys perquè quatre segons de la colla tornessin a pujar damunt del cordó a enfrontar-se al que, possiblement, ha estat durant dècades el castell més mitificat de la història: el 4 de 9 net. Aquell primer intent de l’època moderna, en el marc de la diada de Sta. Úrsula de 1983, no va reflectir el treball fet als assajos, ja que el castell va caure quan encara no havia començat la feina (anaven a entrar sisens). A nivell personal coincidia amb el primer dia que em posava la camisa de la colla. Podríem dir que no va ser l’estrena que havia somiat, però l’orgull de dur la camisa va quedar intacte. Per entendre millor aquell intent l’hem de situar en el seu context i recordar que la colla s’hi enfrontava en un moment en què les seves màximes consecucions eren el 5 de 8, que havia descarregat per primera vegada al s. XX tot just dos anys abans, i el 2 de 8, que havia carregat per primer cop el mes anterior, l’Onze de Setembre d’aquell mateix 1983. Es va optar pel castell net perquè no hi havia prou gent per als folres, segons va explicar el cap de colla que va dirigir aquell intent, en Jordi Crusells. Per Sant Fèlix de 1998 es va viure un dels moments castellers més emocionants – i angoixants – que s’han viscut a Vilafranca. La colla sortia de cara amb el 4 de 9 net. El castell va pujar molt bé, però amb l’aixecador col·locat l’enxaneta va recular dos cops. Quan finalment es va decidir a tornar a remuntar, va arribar a posar un peu sobre la faixa del dos, però ja va ser massa tard. Van ser 10 o 12 segons que es van fer eterns i van esdevenir fatals. He plorat molts cops pels castells, però aquella va ser l’única vegada que ho he fet per un castell no aconseguit. I no vaig ser l’únic. Aquella temporada encara s’intentaria tres cops més, dos al Concurs de Tarragona i un per Santa Úrsula. Per Santa Úrsula de 1999, en el primer intent d’aquella temporada, la colla va tirar amunt el 4 de 9 net de sortida. El castell pujava molt bé, potser el millor fins aquell moment, però l’aixecadora va dubtar de seguida. Quedava massa castell (entraven dosos) i es va optar per desmuntar-lo.
22
Primer intent de 4 de 9 de l’època moderna
Poc després hi vàrem tornar amb el canvi obligat de l’aixecadora per una altra nena (la Dori), que havia d’anar a dosos al 5 de 9. Ara sí, la canalla va fer molta via i es va carregar el castell, que va cedir per dalt a la sortida de l’enxaneta. La colla va esclatar d’alegria tot i que hi havia força gent “tocada’ com a conseqüència de la caiguda. Una barreja d’eufòria, alegria i ràbia (el castell tenia pinta de poder-se descarregar) es va apoderar de la colla. Aquesta vegada tota la plaça (inclosa l’altra colla) va premiar amb una llarga ovació la fita que acabava d’aconseguir la Colla Joves: era el primer 4 de 9 net que es carregava a Valls en tota la història dels castells. L’any 2000 es va carregar per Sant Joan i a la Bisbal, a banda d’un intent desmuntat per Firagost. Amb aquest bagatge arribem a la diada de Sant Fèlix d’aquell any. El castell es va carregar de manera gairebé perfecta, però a la sortida de l’enxaneta el pom de dalt es va despenjar de manera que dos dels seus components van caure, mentre que dels dos que van baixar, un ho va fer per dins el castell. Malgrat la batzegada, el castell es va poder completar, la qual cosa demostrava que anava molt fort. Quan començaven a baixar els quints, els segons van deixar d’agafar els terços tot aixecant els braços celebrant la descarregada. He de confessar que a mi, particularment, em va quedar un cert regust que no me l’acabaria de treure fins tot just un any més tard. Fos com fos, era la primera vegada que Vilafranca veia el 4 de 9 net.
Abans d’acabar la temporada, la colla encara va carregar tres 4 de 9 nets més: al Concurs, per Santa Úrsula i a Vila-rodona. L’any 2001, any candeler, va començar amb un intent molt tendre durant les Decennals. El castell quedaria aparcat fins a Sant Fèlix, on, ara sense cap contratemps, es tornaria a descarregar. Va ser un castell èpic que es va anar obrint sense parar de brandar mentre es descarregava. L’anècdota la va protagonitzar l’Octavi Miró, que el va parar a segons en substitució d’un company. Minuts abans de pujar (de manera extraoficial, però, ho sabia des dels pilars davant del monument) li van etzibar el clàssic “com estàs?, estàs bé?’ que no vol dir altra cosa que “vés-te preparant que vas dalt’. Al final d’aquella temporada, per Santa Úrsula, es va tornar a carregar. Després d’onze llargs anys, la colla hi va tornar. Per Santa Úrsula de 2012 carregava el 4 de 9 net en una diada en què la colla aconseguia la seva millor actuació amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls a l’escut. El castell va anar acompanyat del 5 de 9 i el 9 de 8. Allò que semblava el súmmum esdevindria només un preàmbul del que passaria un any després.
Primer 4 de 9 carregat a Valls en tota la història dels castells
Encara tenim les imatges ben fresques a les nostres retines. El 27 d’octubre de 2013, la Colla Joves descarregava, per primera vegada a Valls en tota la història dels castells, el 4 de 9 net enmig d’una eufòria indescriptible. L’actuació la va completar amb el 5 de 9 i el pilar de 8 carregat (el primer de l’època moderna) a més d’un intent de 9 de 8, millorant així l’actuació de l’any anterior. La Plaça del Blat veia junts i a càrrec d’una mateixa colla, els que durant més d’un segle havien esdevingut els tres mites de la castellística vallenca. 30 anys separen aquell primer intent d’aquest primer 4 de 9 net descarregat a Valls. La tossuderia d’una colla que va ser la primera a creure-hi, qui més l’ha patit i qui, sens dubte, hauria merescut descarregar-ne algun més, s’ha vist finalment premiada amb una altra pàgina destacada a la història dels castells. Possiblement, la pàgina per la qual més ha lluitat. Francesc Montserrat
Primer 4 de 9 descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls
23
La canalla de la Colla
El final de temporada ja ha arribat i amb ell la millor actuació de la història de la colla. Hem treballat de valent per arribar fins aquí i els resultats ho demostren. Tot i això, no només ens divertim fent castells, sinó que també ens agrada divertir-nos d’altres maneres. El dia 20 d’octubre vam anar a fer una paella a la masia de la Sílvia, al Bon Sol. Mentre el Joan de Cabra i els seus ajudants preparaven la paella, la canalla jugava per la masia per fer gana. Va ser un dia molt divertit i vam passar molt bones estones junts! Una setmana després va arribar la diada de Santa Úrsula i vam fer una excel·lent actuació que de ben segur que sempre recordarem amb molt d’orgull: tenim la millor canalla del món! Després de celebrar-ho amb la colla, la canalla i el seu equip vam anar a la fira, vam pujar a diverses atraccions i ens ho vam passar molt bé! La temporada s’ha acabat però ens seguirem veient a les festes de la colla i els últims quatre dies de gener, la canalla i el seu equip anirem a Tenerife per acabar de celebrar aquesta gran temporada! Aprofitem per felicitar tota la canalla de part de l’equip i també agrair a tothom que ha vingut als assajos i ens ha ajudat a ferho possible. Junts ho hem aconseguit! Visca la canalla de la colla Joves! Equip de canalla
foto: Aura Domènech
25
Més que castells
La família vermella es torna a ampliar L’arribada de nous components a la colla ha estat la tònica general d’aquesta temporada, cosa que de ben segur ha contribuït a les impressionants xifres castelleres que hem aconseguit enguany. En l’assaig anterior a l’actuació al Vendrell, per Santa Teresa, més de vint nous components van rebre amb il·lusió la seva nova camisa, de mans del cap de colla i del president de l’entitat. Enhorabona a tots!
Assajos solidaris La Colla Joves Xiquets de Valls és una entitat en contacte amb la realitat del país i de la ciutat on pertany. Per això no va dubtar a adherir-se a la Via Catalana del passat 11 de Setembre, i per això no va dubtar a engegar una inciativa social per tal d’ajudar els vallencs i vallenques que ara mateix necessiten la nostra ajuda. Coincidint amb uns dels assajos més importants de la passada temporada, l’assaig previ a la tradicional diada de Santa Teresa al Vendrell, el divendres 11 d’octubre, i el divendres següent, vam demanar als nostres xiquets de Valls, als familiars i amics de la gran família vermella que fessin un petit gest en forma d’articles de primera de necessitat. El resultat va ser un èxit en els dos assajos i vam tindre el plaer de la visita del president de la Creu Roja de Valls, que és l’entitat que s’encarrega de la gestió d’aquests articles entre els més necessitats, el qual es va mostrar agraït pel nostre gest. Sabem que aquest gest és molt petit comparat amb la problemàtica que la nostra ciutat i el nostre país pateixen actualment però esperem que aquest petit pas que la Colla Joves Xiquets de Valls ha fet serveixi perquè cada dia més vallencs i vallenques facin altres passos i entre tots tinguem ben clar que ens en podem sortir.
26
L’exposició ‘Castells i castellers’ arrenca a Valls El col·lectiu Pilar de Set, del qual el nostre company Pere Toda forma part, va inaugurar el passat 18 d’octubre a la sala Sant Roc l’exposició “Castells i castellers’. Es tracta d’una mostra d’art de temàtica castellera, tant d’escultura com de pintura i amb tècniques diverses: acer Corten, guix, ceràmica, collage, oli, acrílic... Va ser un dels actes previs al III Fòrum Casteller, i la presentació va anar a càrrec de les presentadores del programa Quarts de Nou, Raquel Sans i Elisabet Carnicé. L’exposició, que serà itinerant, ha volgut començar al quilòmetre 0 del món casteller i començarà ben aviat a visitar altres viles castelleres.
El conductor, obsequiat per la Colla Diuen que en els castells tothom hi ha de posar el seu granet de sorra. I és que què faríem sense els autobusos que ens porten setmana rere setmana cap aquí i cap allà per fer les nostres actuacions? Per agrair aquesta tasca, el conductor de l’empresa Plana va rebre un obsequi en l’última sortida amb autocar de la temporada: un quadre amb la magnífica actuació de Santa Úrsula 2012.
Fe d’errates En el número 89 de Foc Nou, dins d’aquesta mateixa secció es feia esment de la tradicional ofrena a Sant Fèlix. Les dades que fan referència a Lluís Lirón són incorrectes. Lluís Lirón va ser el primer enxaneta l’any 1947 de la Muixerra i enguany va fer 66 anys que assisteix a Vilafranca per Sant Fèlix.
27
Music Box
The Who - Quadrophenia Màxima expectació. El concert estava a punt de començar. L’intro instrumental I am the sea tensionava un públic completament entregat. Tothom esperava el moment. I el moment va arribar. Una explosió de rock-and-roll va fer vibrar els fonaments del Ziggo Dome Arena d’Amsterdam. Eren els The Who i els teníem davant!!! Mentre Roger Daltrey preguntava: “Can you see the real me, can you, can you?”, Pete Townshed tocava i saltava des del primer minut com si estigués posseït. L’espectacle acabava de començar. Ens esperaven dues hores d’emoció al límit. The Who presentava, un cop més, el que és, segurament, el millor àlbum de la història del rock: “Quadrophenia’. The Who va começar versionant clàssics del rhythm & blues americà l’any 1963, però ben aviat la banda de rock va demostrar que estava cridada a fer història. Mai una mateixa banda no havia unit dosis tan altes de creativitat i virtuosisme. El 1965 va editar el seu primer gran èxit, I can’t explain, i el mateix any publicava tot un himne generacional: My generation. Ningú no havia sentit res semblant fins aquell moment, ni sentit ni vist. Els directes del grup eren devastadors i, quan al final de cada concert els components de la banda destroçaven els instruments en una erupció de fúria primitiva, la gent, senzillament, embogia. Amb molt poc temps The Who es va convertir en el paradigma mod i en el el grup de referència de molts joves que buscaven alguna cosa més que bona música, de molts joves que buscaven respostes. Però liderar tot un moviment no era suficient per a The Who. La creativitat sense límits del seu guitarrista i compositor, Pete Townshend; la força primitiva i salvatge del seu bateria, Keith Moon, i el virtuosisme del baixista, John Entwistle, van propulsar el grup a compondre el 1973 l’òpera-rock “Quadrophenia”. Un treball conceptual al voltant d’un jove mod a la recerca de la seva identitat. Corre l’any 1964 a Londres i Jimmy forma part d’una banda de mods que, impecablement vestits, es dediquen a escoltar música mentre passegen amb les seves scooters italianes Vespa o Lambretta. Jimmy és un jove com molts altres amb els problemes típics dels joves de la seva edat. Però un cap de setmana de tres dies a Brighton canviarà per sempre la seva vida.
28
A Brighton, Jimmy i els seus amics mods protagonitzaran una violenta batalla campal contra els seus grans enemics: els rockers. Durant els disturbis Jimmy és arrestat per la policia. Quan torna a casa, la seva xicota l’ha abandonat pel seu millor amic i els seus pares l’obliguen a marxar després de trobar una bossa d’amfetamines a la seva habitació. Irritat i desorientat, Jimmy deixa la feina i comença un viatge sense retorn. Empastillat fins a les celles, Jimmy agafa un tren (a les 5:15h) que el porta novament a Brighton, la ciutat on havia estat un heroi. Està convençut que tornar a Brighton donarà un sentit a la seva vida, però el que hi trobarà serà l’última gran decepció. En un carrer de la ciutat descobreix que Ace Face, el líder mod que ell havia seguit cegament durant el gloriós cap de setmana de lluita contra els rockers, treballa de grum en un hotel de luxe carregant maletes amunt i avall. Ara ja no té cap lloc on
agafar-se. Fins i tot els mods l’han traït. Posseït per una ràbia primitiva, Jimmy agafa la Lambretta del seu antic heroi i es dirigeix als penya-segats del sud d’Anglaterra. Quan Jimmy veu l’abisme accelera i s’hi encara sense dubtar-ne, mentre sona de fons la imponent Love, reign o’er me. L’estructura musical de “Quadrophenia” reflecteix les quatre personalitats del grup. Els temes principals de l’àlbum es barregen entre si i són una mostra més del geni compositor de Townshend. “Quadrophenia” va ser la segona òpera rock del grup i va ser el treball on The Who va exhibir una plenitud musical i artística sense precedents. El resultat va ser senzillament genial.
Però després de molts i molts anys, aquest 2013 uns renovats The Who, amb l’incombustible Townshend, el seu fill i Roger Daltrey al capdavant, van tornar a presentar en directe “Quadrophenia” als Estats Units i a Europa. El concert d’Amsterdam va ser espectacular. Cap cementiri d’elefants, ni res de semblant. Unes bèsties del directe! Dues hores de rock elemental en estat pur amb la imatge de K.Moon, l’ànima de The Who, present constantment en una pantalla gegant a l’escenari. Emocionats i amb els ulls tancats vam vibrar amb unes cançons irrepetibles. Francesc Inglès
Aquell grup que havia començat fent versions de clàssics del soul i del R’n’Blues americà havia creat l’òpera rock més famosa de la història. Un disc conceptual brutalment sublim que plasmava sobre el vinil la unió de quatre monstres de la música. El 1979 es va presentar la pel·lícula. Inicialement no va tenir una bona acollida, però l’efecte boca-orella la va convertir, en poc temps, en un film de culte. Després de la publicació de “Quadrophenia” el geni creatiu de The Who es va apagar. La mort del bateria Keith Moon va ser un cop molt dur. Moon va ser un músic irrepetible amb un estil molt emocionant i dramàtic de tocar la bateria. Va viure sempre al límit, que va traspassar moltes vegades. Amb 32 anys el seu cos va dir prou i amb ell va desaparèixer l’ànima de The Who. El grup dels quatre magnífics havia perdut una peça. Aquell engranatge perfecte, aquella sinergia de talent sense límits mai no tornaria a funcionar de la mateixa manera.
29
Benvinguts a la colla
Paula Fernández Onieva nascuda el 6 de setembre de 2013 filla dels companys Gabriel i Viki
Joana Cubos Casellas nascuda el 15 de setembre 2013 filla dels companys Carles i Montse
Abril Miquel Donaire nascuda el 19 de setembre 2013 filla dels companys Marc i Rosa
Jan Leiva Gelambí nascut el 21 de setembre de 2013 fill dels companys Joan Francesc i Caterina
Arlet de Haro Aixalà nascuda el 25 de setembre de 2013 filla dels companys Miquel i Montse
Mar Batalla Solé nascuda el 21 d’octubre de 2013 filla dels companys Roger i Montse
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com Vinyet Farrerons Llagostera nascuda el 4 de novembre de 2013 filla dels companys Dani i Helena 30
Gerard Panadero Roig nascut el 5 de novembre de 2013 fill dels companys Eduard i Anna