2 Força 2 Força
àstic àstic
El Nàstic i Gregorio Cornejo renoven el seu acord per tres temporades
El Gimnàstic de Tarragona, SAD i Gregorio Cornejo SL, una de les empreses líders en moviments de terres i construccions del territori, continuaran vinculats fins a la temporada 20222023. L’empresa tarragonina, membre del Club Empresa del Gimnàstic de Tarragona, continuarà col·laborant pel seu equip després d’ampliar un conveni
iniciat fa més de cinc temporades, quan l’entitat també disputava els seus partits a la categoria de bronze del futbol nacional. Aquesta relació consolidada continuarà donant fruits en els propers anys, després del nou contracte entre les parts que s’han encarregat de rubricar el president de l’entitat, Josep Maria Andreu, i el gerent de l’empresa
de transports i moviments de tot tipus de terres, Gregorio Cornejo. Gregorio Cornejo SL, situat al carrer de l’Estany número 36 del Polígon Industrial Riu Clar, compta amb una flota superior als 30 vehicles per oferir un producte de qualitat i més 30 persones per cobrir totes les necessitats del client, ja siguin de petita o gran envergadura. Força
àstic
3
4
Força
àstic
Força Força
àstic àstic
5 5
6
Força
àstic
SUMARI
20 ENTREVISTA José Manuel Muñoz ‘Wilfred’
8 Amb Pedro Martín, Javi Ribelles i Gerard Oliva a...
40 12
ENTREVISTA Joan Oriol
Amb Josep Maria Andreu al...
30 32 Amb Romà Cunillera a...
Els fitxatges del nàstic 2020/21 10 Jugador històric: Alfonso Perdomo 16 Nàstic Vintage 35 38
Notícies Nàstic
36 37
Pòster
39 Temps era temps, per Enric Pujol 46 Jugador històric: Gabriel Taltavull
Jugador històric: ‘Cinto’ López L’anècdota Grana de 64 Fernando García-Ramos Jugador històric: 68 Alejandro Campano
56
Força
àstic
7
AMB GERARD OLIVA, PEDRO MARTÍN i JAVI RIBELLES a...
ADREÇA Platja Llarga, 11B. Tarragona CONTACTE 977 13 49 09 La Sardineta Restaurant lasardinetarest www.lasardineta.com
HORARI De dijous a dissabte de 12 h a 1h. Diumenges de 12 a 22 h.
8
Força
àstic
Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Gerard Oliva, Pedro Martín i Javi Ribelles van dinar a l’excel·lent restaurant La Sardineta. El mateix el podeu trobar a la Platja Llarga de la nostra ciutat i té una ubicació absolutament privilegiada, amb vistes al mar. Van obrir les portes el passat mes de juny amb canvi de nom i una nova gerència i amb tota l’empenta i la il·lusió del món, tot desitjant fer passar bones estones als seus amicsclients. Disposa d’una meravellosa terrassa exterior i una altra interior, així com d’un ampli i confortable menjador. Us ofereixen la millor cuina mediterrània i són especialistes en peix fresc i arrossos, tot d’una qualitat excelsa. A més, és un indret ideal per prendre un re-
fresc o una copa en un ambient envoltat de natura i tranquil·litat. De cara a aquesta tardor, podreu delectar-vos amb els seus Lives Music (actuacions musicals en directe). Pel que fa al dinar dels jugadors grana, van gaudir amb els plats que l’staff de La Sardineta els hi va oferir (veure fotos a la pàgina dreta) i van fer saber a la propietat una futura visita. No tenim cap mena de dubte que La Sardineta es convertirà en un referent gastronòmic de Tarragona donat el seu altíssim nivell culinari, el servei amable i professional amb el qual us atendran i als fantàstics paratges que hom pot divisar des del restaurant i les seves exclusives terrasses. Us el recomanem ben efusivament... Us esperen!
DINEM AMB...
1 1 - Escarola amb romesco i bacallà.
4 4 - Gamba vermella a la sal.
7
2 2 - Tàrtar de tonyina.
5 5 - Caldós de llamàntol.
3 3 - Sardines espetades.
6 6 - Tiramisú de la casa.
7 - Els jugadors del Nàstic, Pedro Martín, Javi Ribelles i Gerard Oliva van fotografiar-se amb un dels propietaris de l’extraordinari restaurant La Sardineta, Tino Juncosa. El seu soci, Francisco Eslava, no estava present en el moment del reportatge. Els nostres futbolistes van passar una estona ben agradable i van dinar excel·lentment, representant a l’entitat grana d’una forma impecable.
Força
àstic
9
JUGADORS HISTORICS
Foto cedida per Stiben Monfort. Penya LoNàstic Terres de l’Ebre.
C/ Trafalgar, 21. Tarragona (El Serrallo) Теl. 617 494 654
Jugador clau d’aquell nàstic de 1ª divisió (1947-50) 10 Força
àstic
Alfonso Perdomo García “La classe canària”
D.E.P
Lloc de naixement Las Palmas de Gran Canària 1 de juliol de 1919 Lateral - Migcampista Del 1944 al 1950 i del 1951 al 1953 (en dues etapes) 149 partits amb el Nàstic 16 gols
Força
àstic
11
Amb JOSEP MARIA ANDREU AL ... president del Gimnàstic de Tarragona SAD i del club gimnàstic
“Demano a
la gent del Nàstic el seu suport, perquè aquest és un projecte de tots i per a tots
“
Ens citem amb Josep Maria Andreu, president del Gimnàstic de Tarragona SAD al Solric, un restaurant d’evidents vincles històrics, afectius i comercials amb l’entitat grana. Abans d’iniciar l’entrevista parlem relaxadament i el veiem animat i il·lusionat envers la temporada que d’aquí a poc temps començarà. Té molt clar que el futur del Nàstic passa per tornar ineludiblement a la LFP i coneixentlo, “no descansarà” fins que això sigui una realitat. (Entrevista realitzada el 10 de setembre de 2020) Primer que res presi, toca parlar d’aquest malson anomenat COVID-19... Quin mal està fent a nivell sanitari, econòmic, de costums entre la societat, en definitiva de fer una vida normal, oi? Sí, estem vivint una situació molt complicada i és obvi que aquesta pandèmia ens ha canviat la vida a tots. Tant de bo que acabi el més aviat possible tot això, perquè aquesta situació no la podríem 12 Força
àstic
aguantar per molt temps. I en clau Nàstic, que és el que ens ocupa, li està generant molts problemes econòmics a l’entitat? I em refereixo a empreses col·laboradores, espònsors directes, tanques publicitaries de l’estadi, etc? Està clar que ens està generant un perjudici important en l’aspecte econòmic. Des del mes de març quan va començar la pandèmia,
hem tingut la baixa d’algun espònsor i algun que altre contracte publicitari. Però també he de dir que estic molt agraït a totes les empreses que ens continuen donant suport d’una manera incondicional. Entenem la situació tan complicada que està patint la societat, però alhora estem satisfets, en termes generals, amb la resposta i el compromís de la nostra gent. Una bona notícia en aquest
ENTREVISTA aspecte és que el patrocinador principal de la samarreta oficial de joc, que és Sorigué, continuarà lluint a l’equipació del Nàstic. Per quantes temporades més? Continuarà per dues campanyes més. Sorigué ja fa anys que és el nostre patrocinador a la samarreta i la veritat és que estem molt agraïts i satisfets amb aquesta relació comercial. Ells confien en nosaltres i nosaltres confiem en ells. Satisfets amb el ritme de renovació dels carnets de socis? I dit això, segur que hi ha algú que està esperant a la confirmació definitiva de poder accedir a l’estadi per veure els partits. Que li diem al dubtós? La veritat és que estem molt contents amb la resposta dels socis, ja que estan renovant d’una forma important i ara mateix estem per damunt de les previsions que teníem per aquestes dates. El que sí ens agradaria és que finalment els aficionats puguin entrar al Nou Estadi els dies de partit, però això ja no depèn de nosaltres. Per altra banda hem posat a disposició del soci la possibilitat de veure els encontres des de Footters i pel canal
de Youtube del Nàstic. S’ha de dir que el club està subvencionant el cost de la subscripció a Footters a cada soci i, per això, està inclòs dins l’abonament. En definitiva, veiem que la gent està donant tot el seu suport i això demostra que el Nàstic és un projecte de tots i per a tots. S’ha posat data per l’inici del campionat de 2a B pel dia 18 d’octubre. I s’ha especulat que es permetria ocupar fins a un 60 per cent de l’aforament de cada estadi i altres diuen que només deixaran entrar a 1000 espectadors. Això han de ser fakes de xarxes socials, oi? De moment tot això són comentaris que algú fa sense cap mena d’informació, res més. El que sí està clar és que el campionat començarà el dia 18 d’octubre (Barça B - Nàstic) i esperem que pugui ser amb públic als estadis i, òbviament, amb les mesures sanitàries adients. Però haurem d’anar dia a dia i esperar esdeveniments. Tots tenim moltes ganes de veure al Nàstic jugant al Nou Estadi. El Nàstic estarà en un subgrup format per 10 equips
catalans i el F.C. Andorra. Si tenim en compte que els tres primers són els que s’asseguren la 2a B Pro de cara al curs vinent, ja sortim perjudicats aquí. Lluís Fàbregas va declarar que es demanaria a la RFEF una mena de compensació. De quin tipus? Bé, jo crec que en aquest sentit ja no podem fer res. És el calendari i el subgrup que ens han “marcat” des de la RFEF i difícilment pots aconseguir canviar quelcom. Amb això haurem de treballar i lluitar i som conscients que aquesta primera fase hem de finalitzar-la entre els tres primers i tot el que no sigui això, seria un fracàs absolut. És més, la nostra obligació és acabar la fase els primers i estem confeccionant un equip com perquè així sigui. Parlant de la 2a B Pro, pertanyerà a la LFP o a la RFEF? I ja es coneixen dades econòmiques de la nova categoria com per exemple una quantitat fixa per jugar-la, drets televisius, espònsors, etc? Estarà englobada a la RFEF, tot i que encara no es coneixen dades específiques. No obstant això, nosaltres hem de pensar a assolir la
Força
àstic
13
ENTREVISTA LFP directament i desprès, si això no és possible, ja pensarem en la 2a B Pro. Però encara no han informat de les condicions econòmiques, com et deia. Tal com diu, l’objectiu és tornar a la LFP, però si només s’assoleix la 2a B Pro, significaria un daltabaix pel projecte grana o un mal menor? Mira, el Nàstic per estructura i per ser viable ha d’estar a la LFP, no podem suportar aquest projecte estant a 2a B. Aquesta temporada el Consell d’Administració presentarà a la Junta i els accionistes un dèficit important, crec que serà al voltant d’1’5 milions d’euros com a mínim, així que tot passa per tornar a la 2a A. Pel que fa a la plantilla que s’està confeccionant, tenim la sensació que aquest serà un Nàstic competitiu, compensat i fiable. Totes les posicions estan doblades i per futbolistes de gran qualitat. Des del mercat d’hivern passat, i fins que al març es va suspendre el campionat per la pandèmia, ja veiem un equip més compensat i més seriós. Hem volgut donar continuïtat a aquell bloc i, a més, han arribat nous futbolistes que pensem augmentaran el nivell de la nostra plantilla. Amb aquests “ingredients” toca ser optimistes, presi! Totalment, ho hem de ser al màxim nivell. Nosaltres hem treballat durant aquest estiu amb tota la il·lusió i la responsabilitat per tenir un equip competitiu. I a partir d’ara, les coses han de sortir bé, sí o sí. Continua el mateix cos tècnic de la temporada anterior, encapçalat per un entrena14 Força
àstic
dor amb una gran experiència i currículum com és el cas de Toni Seligrat, la seva “mà dreta” ‘Joma’ Ferrer i el “gran” Manolo Oliva. Sense dubte, tres homes implicats i amb grans coneixements que ens han de donar moltes alegries... Estic d’acord. Els nostres tècnics, des que van arribar al nostre club, s’han guanyat la seva continuïtat. Tenen tota la nostra confiança i ens agrada la seva forma de treballar i el seu tarannà. Estic segur que no ens equivoquem amb la seva continuïtat i també que ens donaran moltes alegries, com deies. Recordo que la darrera entrevista que li vaig fer, em va comentar que el Nàstic ja havia enllestit tots els tràmits i presentat tota la documentació necessària per tal d’iniciar les obres de la Ciutat Esportiva. Com segueix aquest tema? Doncs estem una mica decebuts i preocupats amb el projecte del PM U-34 (pla municipal urbanístic número 34). He de dir que ara tenim l’oferta de dos grups per construir la nostra Ciutat Esportiva fora de la ciutat i ens ho estem plantejant seriosament. Si aquest pla municipal urbanístic no s’accelera, buscarem alternatives. Com ja se sap, en principi s’havia de construir a Camp Clar, però no dubtarem en anar a altres zones del territori, si això és beneficiós pel Nàstic. Nosaltres ja fa temps que tenim tota la paperassa enllestida i entregada i no entenem de cap de les maneres tanta demora. L’inici dels campionats del futbol base i LaLiga Genuine ja tenen dates confirmades o encara és una incògnita tot plegat?
De moment tot és un dubte, no tenim dates concretes. El que si han fet els diferents equips és iniciar els entrenaments, perquè els nois tenen ganes de fer esport i gaudir del futbol. Òbviament, ho hem fet amb les mesures sanitàries adients, però l’inici de les lligues del futbol base i Genuine ara per ara són una incògnita total. Fem un “joc” d’imaginació, presi. On veu al Gimnàstic de Tarragona d’aquí a un any? A 2a A, no el puc ni el vull veure en altre lloc que no sigui aquest. Els darrers anys gairebé sempre hem estat a la LFP i sabem el que això significa per l’entitat, pels socis, per la ciutat... Només veig la “foto” del Nàstic l’any vinent a la LFP. La darrera li deixo perquè enviï el missatge que vulgui a la gent del Nàstic. Jo els hi demanaria que continuïn donant suport incondicional al Nàstic, perquè aquest és un projecte de tots. I que aconseguirem l’objectiu que tenim i que no és altre que tornar a la LFP. És obvi que es desviu per la institució grana, com ha demostrat durant anys i anys. La feina realitzada des dels despatxos per “construir” una bona plantilla ha estat ben fructífera i ara només cal que l’equip faci els deures sobre el terreny de joc. Un autèntic plaer com sempre compartir xerrada i confidències amb el presi sobre la taula de l’emblemàtic Solric mentre dinàvem deliciosament, com aquí és habitual. De 10, tot plegat!
Nacho González
JOSEP MARIA ANDREU i prats Lloc de naixement Tarragona 8 de gener de 1959 President del Gimnastic de Tarragona SAD i del Club Gimnàstic
D’aquí a un “ any només puc i vull veure al Nàstic a la LFP “ Força
àstic
15
NASTIC VINTAGE Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre
Foto cedida per Enric Pujol.
Foto del Nàstic de la temporada 1942-43, en la qual l’equip grana jugava a 1a regional, en un matx disputat al camp de l’Avinguda Catalunya (veure les muralles de Tarragona al fons). A dalt: Babot, Abella, Saló, Sastre (entrenador). Al centre: Lorente, Català, Rosell. A baix: López, Mayoral, Saperas, Moreno i Herrera.
Foto cedida per Enric Pujol.
Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1974-75, en un partit disputat al camp de la Cultural Leonesa. Aquell curs el nostre equip jugava a 2a divisió. A dalt: Lapiedra, Àngel, Robles, Guerra, Cabrera, Chacón. A baix: Castillo, Company, Roldán, Totó i Masferré. Força àstic àstic 16 16 Força
Força
àstic
17
2 anys sempre al nostre cor Grau
18 Força
àstic
Força
àstic
18
Força
àstic
19
Entrevista WILFRED Porter del Nàstic de Tarragona
Un club com el “Nàstic ha d’estar a la LFP i aquest és el nostre objectiu
“
-L’experiènciaNom complet
José Manuel Muñoz Garcia ‘Wilfred’
Data de naixement 10 de març de 1984
Lloc de naixement Los Palacios y Villafranca (Sevilla)
Equips com a jugador Racing Portuense (2a B) C. D. Guijuelo (2a B) C. D. Mirandés (2a B) U. E. Llagostera (2a B) U. E. Olot (2a B) C. F. Villanovense (2a B) Marbella F. C. (2a B) Gimnàstic (2a B)
20 Força 20 Força
àstic àstic
El Nàstic volia signar aquest estiu a un porter veterà i amb molta experiència i aquestes dues característiques les complia el nostre protagonista, Wilfred. Els seus números a la categoria de bronze són impressionants, ja que ha disputat set play off d’ascens a 2a A, ha guanyat dos “Zamora” del seu grup, un altre de tota la 2a B i ha jugat més de 400 partits, ni més ni menys. Parlem amb ell a la banqueta del Nou Estadi perquè el coneixeu una mica millor. Per començar i per curiositat, d’on ve el de Wilfred, en una persona que en realitat es diu José Manuel? Doncs tot ve pel mític porter nigerià del Rayo Vallecano, Wilfred (DEP). Quan jo començava a jugar de petit, els meus amics del poble em van posar aquest sobrenom, encara que no ens semblem físicament. Tot i així, jo encantat i orgullós de portar el seu nom, ja que fou un extraordinari porter. I com recordes els teus inicis futbolístics? Vas ser un d’aquells nois que des de ben petits tenen clar que volen ser porter? La veritat és que no, perquè vaig començar a jugar una mica “tard”. El
meu pare es dedicava a l’agricultura i jo estava tot el dia al camp envoltat de cavalls, bous, etc. De fet el meu pare volia que jo fos torero, però un cop vam anar a viure al centre del poble vaig provar amb el C. D. Los Palacios, perquè els meus amics jugaven allà. Al principi no tenia gaire protagonisme, ja que tenia per davant a un noi que ho feia molt bé, però a poc a poc vaig jugar més. Després, quan ja era cadet em va fitxar el Sevilla F.C. i també a Jesús Navas, que era company meu en l’equip del poble. El teu currículum a 2a B és espectacular, ja que són 12 temporades en aquesta categoria i més de 400 encontres oficials. Quasi res, eh? Quan ho penso em sembla increïble, la veritat. Quan vaig jugar la primera campanya en aquesta categoria vaig pensar que faria aquella i una o dues més i tornaria al poble. Però ha anat passant el temps i m’he consolidat a la 2a B. No és gens senzill jugar tants partits ni tantes temporades en una divisió com aquesta, que és molt exigent. Gràcies al treball diari i a la humilitat he anat sumant números i la meva intenció és fer-ho per més temps, perquè em
ENTREVISTA trobo molt bé i amb la motivació i les ganes adients. A més, amb el C. D. Guijuelo i la U. E. Llagostera et vas convertir en el porter menys golejat del teu grup i amb el C. D. Mirandés, de tota la categoria. Podríem dir de tu que ets una “assegurança de vida”. Semblarà un tòpic però és així, quan un porter no encaixa gols és gràcies a la feina de tot l’equip. Jo he tingut la sort que en aquests conjunts on vaig ser el porter menys golejat tenia uns companys que defenien i corrien com a “bèsties” i el beneficiat era el bloc. Tot i així, molt orgullós d’aquests ‘Zamora’ assolits, com no. Arribes al Nàstic procedent del Marbella F. C., on has disputat dos play off d’ascens a 2a A consecutius, sense aconseguir l’objectiu final. Suposo que estàs desitjant assolir-ho i que tens això al cap, de cara a aquest curs. Està clar, ja fa molts anys que busco l’ascens a 2a A i no ho he aconseguit mai. He jugat set play off d’ascens a la categoria de plata i ja va sent hora de fer realitat aquest somni. He vingut a Tarragona per aconseguir-ho i aquest és el nostre objectiu, ja que un club com el Nàstic ha d’estar a la LFP. Com et defineixes com a porter? Home, jo em considero un porter que ha millorat molt amb els anys i que cada cop juga més tranquil. M’agrada manar a la defensa, ajudar i corregir els companys i crec que sóc sobri. No veig que destaqui en res en concret, el que intento es estar concentrat i fer les coses fàcils. Imagino que quan et va arribar l’interès del Nàstic va significar una gran notícia per a tu, oi? Així és, em va posar molt feliç. Llavors vaig parlar amb els dirigents del Marbella i els hi vaig explicar que per a mi era una grandíssi-
ma oportunitat i que desitjava venir a Tarragona. Finalment es va poder dur a terme i vull donar les gràcies a la directiva del meu exclub per les facilitats i per la comprensió que em van demostrar. Que significa per la teva carrera esportiva fitxar per un club històric i important com és aquest? Doncs fitxar pel Nàstic és com un somni per a mi. M’han donat l’oportunitat d’estar en un club gran i jo no podia deixar “passar el tren”. He deixat a la família a Andalusia de moment, però tot el sacrifici val la pena si és per jugar en aquest estadi i amb aquesta samarreta. Per competir la titularitat de la porteria grana tens a Gonzi, un noi jove i amb un futur extraordinari. Aquesta “lluita” interna és bona per augmentar el nivell de l’equip i a més, passa en totes les demarcacions. Sí, és molt important tenir a molts jugadors amb qualitat en totes les posicions del camp, perquè d’aquesta manera ningú es pot relaxar i surt guanyant el grup. Tant Gonzi com Parra (porter del C. F. Pobla) són dos nois amb unes condicions fantàstiques i un gran futur. Sempre els hi dic que han de treballar molt donades la seva joventut i qualitat. Penso que la porteria del Nàstic està ben coberta per nosaltres tres i aquí l’important és que l’equip guanyi partits i aconsegueixi l’ascens i no qui sigui el titular. Efectivament, l’objectiu del club per aquesta temporada no és altre que tornar a la LFP. Això és bo perquè tots teniu clar quina és la meta o negatiu per un motiu de pressió afegida? Crec que és positiu, i de fet és el bonic del futbol, quan tens reptes i objectius ambiciosos a complir. Aquesta pressió ha de ser bona per a nosaltres, perquè ens ha d’obligar a aconseguir les victòries. Si a algú li pot la responsabilitat en l’aspecte negatiu,
potser s’ha de dedicar a altres coses. Però aquí tots tenim clar que l’únic que val quan jugues amb el Nàstic a 2a B és l’ascens a 2a A. Per cert, que em dius del “gran” Manolo Oliva? Quin crack, eh? És un entrenador de porters increïble. Els primers dies que portava al Nàstic, pel matí no em podia ni aixecar del llit, estava absolutament “fet pols” (riem). És impressionant com treballa amb nosaltres, tot està programat i pensat, porta una feina especifica per cada un i no tinc dubte que els porters del Nàstic serem millors un cop “passem per les seves mans”. De fet, tots els que han estat aquí amb ell han progressat, cas de Manolo Reina, Stole Dimitrievski, Bernabé Barragán, etc... Sincerament, Manolo és una “màquina”. Per acabar, que opines d’aquell tòpic que diu que per ser porter cal estar una mica boig? Jo he estat “boig” sempre, però dins del vestidor i en la relació amb els companys, perquè m’agrada la broma i generar bon ambient entre nosaltres. Però dins del terreny de joc estic ben centrat com ho estan tots els porters, eh? És impossible jugar en aquesta demarcació tan complicada i de tanta responsabilitat si no ets capaç d’estar concentrat tot el partit, per tant, no estic d’acord amb el tòpic. Uns minuts de xerrada i un primer contacte amb ell han estat suficients per notar que es tracta d’algú amb caràcter i carisma. Sota els tres pals ja ha demostrat durant anys i anys la seva qualitat i el rendiment que li ofereix als seus clubs. Com no podia ser de cap altra manera, li desitgem que en acabar el campionat sumi un play off més al seu currículum, però aquest cop amb final feliç. Som-hi Wilfred! Nacho González
Força
àstic
21
EL SUBGRUP Gimnàstic de Tarragona
FC Andorra
President: Josep M. Andreu
President: Ferran Vilaseca
Fundació: 1914 (Secció futbol) Estadi: Nou Estadi
Aforament: 14.591 Entrenador: Toni Seligrat
Fundació: 1942 Estadi: Prada de Moles
Aforament: 1.100 Entrenador: Nacho Castro
CF Badalona
FC Barcelona B
UE Cornellà
President: Miquel Àngel Sánchez
President: Josep Maria Bartomeu
President: Álex Talavera
Fundació: 1903 Estadi: Estadi Municipal de Badalona
Aforament: 4.170 Entrenador: Manolo González
Fundació: 1970 Estadi: Johan Cruyff
Aforament: 6.000 Entrenador: García Pimienta
Fundació: 1951 Estadi: Nou Estadi Municipal de Cornellà
Aforament: 1.500 Entrenador: Guillermo Fernández Romo.
RCD Espanyol B
CE L’Hospitalet
UE Llagostera
President: Chen Yansheng
President: Santiago Ballesté Clofent
President: Isabel Tarragó
Fundació: 1991 Estadi: Ciutat Esportiva Dani Jarque 24 Força
àstic
Aforament: 1.500 Entrenador: José Aurelio Gay
Fundació: 1957 Estadi: Estadi de Futbol de L’Hospitalet
Aforament: 6.740 Entrenador: Jonathan Risueño
Fundació: 1947 Estadi: Estadi Muncipal de Llagostera
Aforament: 2.000 Entrenador: Oriol Alsina
DEL NÀSTIC Lleida Esportiu
UE Olot
AE Prat
President: Albert Esteve
President: Joan Agustí Alfara
President: Luis Quiñonero
Fundació: 2011 Estadi: Camp d’Esports
Aforament: 13.500 Entrenador: Manuel J. Casas
Fundació: 1921 Estadi: Estadi Municipal d’Olot
Aforament: 2.500 Entrenador: Raúl Garrido
Fundació: 1910 Estadi: Complex Esportiu Municipal Sagnier
Aforament: 1.000 Entrenador: Pedro Dólera
Força
àstic
25
La il·lusió sempre guanya a l’adversitat. Força, Nàstic!
natural y típic de Tarragona
www.elpetonet.cat 26 Força
àstic
Força
àstic
27
de visita pel museu...
Davantera del Nàstic que va jugar a l’estadi Chamartín enfront el Real Madrid (temporada 1949-50, 1ª Divisió). A dalt: Roig, Murillo, Bravo. A baix: Taltavull i Vázquez.
28 Força
àstic
Força
àstic
29
els fitxatges WILFRED
TRILLES
GONZI
QUINTANILLA
F
JOAN ORIOL
ins al moment del tancament d’aquesta edició, el Gimnàstic de Tarragona ha realitzat 9 fitxatges per aquest curs 2020-21.
Grècia), Francesc Fullana (S. D. Ponferradina) i Lucas Prudhomme (Royal Excelsior Virton, Bèlgica) i el davanter Fran Carbia (U. D. Ibiza).
Ells són: els porters José Manuel Muñoz ‘Wilfred’ (procedent del Marbella F. C.) i Álvaro González ‘Gonzi’ (D. Alavés B). Els defenses Marc Trilles i Joan Oriol (ambdós arribats del Lleida Esportiu) i Álex Quintanilla (U.D. Ibiza). Per reforçar la zona ampla del camp, Fausto Tienza (cedit del Panathinaikos FC,
Des d’aquestes línies els volem donar la benvinguda a Tarragona, alhora que els hi desitgem molta sort i èxits amb la samarreta grana. FORÇA NÀSTIC!!!
30 Força 30 Força
àstic àstic
Nacho González - Director Força Nàstic
del nàstic 20/21 FAUSTO TIENZA
FULLANA
LUCAS
FRAN CARBIA
Força Força
àstic àstic
31 31
Amb ROMÀ CUNILLERA A...
Romà Cunillera en la seva època de jugador (Temporada 1978-79) El nom de Romà Cunillera està escrit amb “lletres d’or” en la història del Nàstic. Només cal dir que és el tercer futbolista amb més partits oficials jugats amb la samarreta grana (392 encontres), que és el segon màxim golejador del Nou Estadi (47 dianes), que va aconseguir dos ascensos a 2a B amb el nostre equip (1977-78 i 1986-87), un altre a 2a A (1978-79) i que va guanyar una Copa de la Lliga (1983-84). Us “apropem” a un mite del nastiquisme i ho farem des de l’excel·lent l’Ancora del Port Esportiu. Vas arribar al Nàstic l’any 1976 procedent del C. F. Gavà. Allò suposava un gran pas endavant en la teva carrera esportiva, eh? Així és, va ser un canvi espectacular per a mi, ja que el Nàstic era i és un club amb un gran nom en el món del futbol i amb molta història. Em va semblar una bona idea venir aquí, la proposta va ser interessant en tots els sentits i, a més estava a prop de Barcelona, on tenia a la família. La veritat és que fou una bona decisió, com ho demostra el fet que em vaig afincar a Tarragona. Quins records tens dels teus primers moments al Nàstic i a la ciutat de Tarragona, que per a tu era gairebé desconeguda? Doncs el primer que recordo en l’aspecte futbolístic és del dia que arribo per signar el meu contracte i veig el Nou Estadi. Em va impactar molt, em va semblar preciós i molt gran. Pel que fa al vessant personal, els primers dies vaig viure a l’Hotel Núria perquè encara no tenia pis. Ja havia estat a Tarragona abans de convertir-me en jugador del Nàstic, però no coneixia massa bé la 32 Força
àstic
ciutat i avui la considero “casa meva”. La veritat que és una meravella i ofereix una gran qualitat de vida. La campanya següent a la de la teva arribada (1977-78) aconseguiu l’ascens a 2a B. Aquell grup de futbolistes començava a fer història. Sí, aquell era un vestidor amb gent molt humil, molt treballadora i implicada, amb molta qualitat i tota la il·lusió del món en fer les coses bé. Ens enteníem perfectament dins i fora del terreny de joc i això penso que va ser la clau del nostre èxit. Perquè la temporada següent (1978-79) assoliu l’ascens a 2a A i us convertiu en “eterns”. Quin és el moment d’aquell curs que, encara avui, no has pogut oblidar? En l’esportiu, l’ascens en si. Va ser motiu d’un gran orgull i d’una satisfacció enorme per a tots nosaltres. Pero més que quedar-me amb un moment en concret, jo destacaria la gran amistat que teníem i encara tenim els jugadors d’aquell equip. Cada any i des de llavors ens juntem per fer un dinar o un sopar o
passem un cap de setmana junts. Habitualment ho hem fet a Tarragona, però també ens hem reunit a Cartagena, que és on viu el Pani, a Pamplona per l’Otazu o a Andorra per l’Emilio. Les celebracions per l’ascens van ser apoteòsiques i el Nou Estadi estava ple de gom a gom per rebre a l’equip, que arribava de Zafra. Aquell dia és el més bonic que has viscut com a futbolista professional? Sí, perquè un ascens de categoria fa que tot al voltant siguin alegries, tot són il·lusions, tot són paraules boniques... Van ser uns moments de moltíssima felicitat i recordo com si fos ara mateix aquell dia i també l’eufòria que vivia l’afició del Nàstic i Tarragona sencera. Llàstima que la temporada següent (1979-80) l’equip no es va consolidar a la categoria de plata. Segurament es van notar massa les baixes de Vicenç Amigó i Jordi Filgueira, que van fitxar pel Barça i Màlaga respectivament. Efectivament, aquestes dues baixes
EXJUGADOR es van notar molt, perquè a més, no es van substituir com calia. De 2a B a 2a A hi ha molta diferència, es nota en el ritme de joc, en la velocitat que circula la pilota o la qualitat dels equips i els jugadors. Va ser una autèntica llàstima el descens perquè teníem molta il·lusió per continuar a la 2a A, però malauradament, no va poder ser. El ‘ Cuni’ fou jugador del Nàstic del 1976 al 1988 i es va alinear en 392 partits oficials, essent el tercer home que ho ha fet més cops (per darrere de Santi Coch i Ismael Bañeras) en la història del conjunt grana. Quin orgull, oi? Home, doncs si perquè és un premi a la feina realitzada durant tots aquells anys. Jo podria agradar més o menys en el futbolístic, però ningú podrà dir que no vaig ser un bon professional, dins i fora del terreny de joc. Sempre vaig donar tot el que tenia per la samarreta del Nàstic i em cuidava molt per tal d’estar en òptimes condicions físiques. A més, vas aconseguir 62 gols en total, 47 d’ells al Nou Estadi. Això et converteix en el segon futbolista que n’ha fet més (després de Santi Palanca, amb 48). Tornes a fer història amb aquesta dada. Bé, com que vaig estar molts anys al Nàstic, també tenia més opcions d’assolir xifres i dades com aquestes. Però jo li donaria més valor al fet d’haver estat durant 12 anys al club. Això vol dir que any rere any vaig fer les coses prou bé i el meu rendiment va ser satisfactori, si no, hauria estat del tot impossible. Vas arribar a Tarragona com a da-
vanter centre però durant la teva carrera, també vas jugar molts partits com a central. D’això se’n diu polivalència! Sí, és ben curiosa aquesta dualitat. Però a mi també m’agradava jugar de central, eh? Això va ser cosa de l’Antonio Jaurrieta (l’entrenador del Nàstic dels dos ascensos consecutius, DEP), i fins i tot a camp contrari em va ubicar algun cop al mig del camp, també. L’any de 2a A (197980) el vaig jugar gairebé tot com a central i al diari ‘Dicen’ un dia va sortir publicada la notícia que l’At. Madrid tenia fitxat a Cunillera del Nàstic. Després no vaig saber res més d’aquell presumpte interès, però demostra que com a central també oferia un bon nivell. Destaca a quatre o cinc companys de vestidor per la seva qualitat futbolística. Ufff... és impossible dir-te només quatre o cinc jugadors, ja que tots tenien moltíssima qualitat. Amigó, Pani, Otazu, Romero, Sarabia, Filgueira, Rafa Martinez, Bañeras, Guti, Palanca, Emilio, Nando... A més, tots eren futbolistes d’equip, com ho vam demostrar amb aquells dos ascensos consecutius. I entrenadors? Amb quins vas tenir un feeling especial? Home, l’entrenador que més em va “marcar” va ser l’Antonio Jaurrieta i no tan sols pels ascensos, sinó pels seus coneixements, experiència i sapiencia futbolística. Li treia el millor rendiment als seus jugadors i ens tenia molt ben preparats en l’aspecte físic. També vaig aprendre molts conceptes de Fernando García-Ramos i José Luis Guerra, que van ser dos
grans tècnics. Des de fa 18 anys ets el president de l’Agrupació de Veterans del Nàstic. Una bonica manera de continuar vinculat al futbol i al club de la teva vida. Sí, per a mi és una satisfacció enorme ser el president de l’Agrupació. No puc anar massa als entrenaments que es realitzen els diumenges perquè tinc els partits de l’escola, però estic al dia de tot el que succeïx i ben informat de tot plegat. Tenim moltes idees i novetats pel futur i que posarem en marxa quan la difícil situació actual que estem vivint ho permeti. Al final, jo li dono molt valor a estar al costat dels membres de l’Agrupació quan han tingut un problema personal, o han patit una malaltia o una operació. És en aquests casos complicats quan sempre estic al costat d’ells pel que calgui i això ho he fet i ho continuaré fent. En definitiva, estem amb ganes i força per fer encara més gran a l’Agrupació de Veterans del Nàstic. Romà Cunillera dixit. Si com a futbolista fou extraordinari, com a persona encara és més “gran”. Tot un goig haver recordat la seva exitosa etapa grana, ja que a més va ser la primera que un servidor va viure com a aficionat i ell fou un dels meus ídols de la infantesa. Després de la xerrada ja va arribar el moment de gaudir amb un llobarro a la planxa, que l’equip de l’Ancora del Port Esportiu ens va preparar de forma deliciosa. Us recomanem visitarlos! Nacho González
Força
àstic
33
LUISMI 34 Força
àstic
NOTÍCIES
ECD Energia col·labora amb el Nàstic El Gimnàstic de Tarragona i ECD Energia, companyia elèctrica que opera a tots els indrets de l’Estat, es vinculen fins la temporada 2022-2023. El logotip de l’empresa energètica lluirà a la part posterior del pantaló oficial del joc del primer equip. La seva estrena fou de màxim nivell en el partit amistós de pretemporada davant el FC Barcelona a l’Estadi Johan Cruyff.
clar d’estar entre els millors equips
bagatge dintre del sector energètic
de la categoria. A les oficines del Nou
que té com a objectiu satisfer les
Després de l’acord, que suposa la
Estadi, Jose Maria Andreu, director de
necessitats dels clients, adaptant-se
incorporació d’ECD Energia com a
l’Àrea de Negoci del Nàstic, juntament
a les particularitats, consums i po-
membre del Club Empresa del Nàs-
amb Saúl Plaza, director comercial de
tències de cadascun d’ells per pagar
tic, la vitalitat d’aquesta innovadora
l’elèctrica, han estat els encarregats
un preu just pel consum d’energia.
empresa energètica acompanyarà a
de posar la rúbrica al nou conveni.
L’empresa opera a nivell espanyol i ho
l’equip en tots i cadascun dels enfron-
fa amb particulars, empreses, comu-
taments amistosos i oficials de la nova
ECD Energia és una empresa jove,
nitats de veïns, negocis i locals, admi-
temporada 2020-2021 amb l’objectiu
creada per professionals amb un gran
nistradors de finques i grans comptes.
Grup Jobacar i Nàstic amplien la col·laboració per 3 anys El Gimnàstic de Tarragona i el
en aquests moments complicats per
nostra marca vagin units en aquest
grup d’automoció Jobacar, con-
la crisi sanitària.
vehicle que connecta a la societat”. Per la seva banda, el president del
cessionari oficial i servei multimarca, renoven el seu conveni de
Després de segellar el nou acord a
Gimnàstic de Tarragona, Josep Ma-
col·laboració per les properes tres
les instal·lacions del Nou Estadi, el
ria Andreu, ha declarat que “cal
temporades.
director-gerent del grup Jobacar (Ba-
estar units en els moments difícils
riauto, Baycar i automoció Jobacar),
com aquest, que ens afecta a tots,
L’empresa tarragonina renova el
Josep Maria Barberà, ha fet entrega
i el grup Jobacar és un clar exemple
seu suport i fidelitat a l’entitat des-
de les claus d’un Skoda Scala, un
de suport incondicional des de fa
prés de tres temporades compartint
dels nous models del partner grana,
molts anys”.
experiències sobre rodes en el vehi-
al Club. A partir d’avui el nou vehicle grana
cle oficial del club. La potència del motor grana continua evolucionant
El director-gerent de Jobacar ha des-
retolat amb l’escut del Nàstic es po-
amb la confiança d’un dels grups
tacat “la satisfacció de veure que els
drà veure circulant per Tarragona i
automobilístics referents al territori,
valors representants pel Nàstic i la
voltants. Força
àstic
35
A dalt: Gonzi, Rueda, Quintanilla, Pedro Martín, Albarrán, Ribelles. A baix: Brugui, Joan Oriol, Bonilla, Fran Carbia i Fullana.
36 Força
àstic
Força
àstic
37
NOTÍCIES
Acord entre el Nàstic i English Tarragona El Gimnàstic de Tarragona i English Tarragona, una de les acadèmies d’anglès referents del territori, aniran de la mà en aquesta nova temporada 2020-2021 i també la següent. La relació ja va començar a donar els seus fruits mesos enrere, ja que English Tarragona va facilitar dues
per exemple en el Nasticamp de Se-
seu nivell d’anglès a les acadèmies
sessions d’entrenament en anglès
tmana Santa 2020 que finalment es
situades a Tarragona, al carrer Pin i
durant el període de confinament, les
va suspendre per la pandèmia. A les
Soler número 10; i a La Pobla de Ma-
quals van permetre a moltes famílies
oficines del Nou Estadi han posat la
fumet, al carrer Fortuny número 2. A
fer exercici i practicar l’anglès amb
rúbrica Gareth Milne i Andrew Dobbin,
més a més, de les múltiples modali-
els seus fills per mantenir-se actius a
directors d’English Tarragona; i Jose
tats impartides online, a col·lectius
casa.
Maria Andreu, responsable de l’Àrea
d’empreses i trobades en grups re-
de Negoci de l’entitat grana.
duïts a diferents indrets del territori
English Tarragona ha mostrat la seva
per compartir l’idioma i establir situa-
voluntat de col·laborar amb el Gimnàs-
Són centenars els joves i també
cions de conversa reals per millorar
tic de Tarragona des de fa mesos, com
adults que aprenen i perfeccionen el
tots els coneixements.
El Nàstic segueix apostant pels eSports La secció d’eSports del Gimnàstic de Tarragona continua creixent amb l’arribada d’un nou equip a la plataforma XBOX. D’aquesta manera, el Nàstic comptarà amb tres equips en la modalitat de FIFA 11VS11 a les plataformes de PC, PS4 i XBOX ONE. La darrera incorporació de l’equip de XBOX a la secció farà que el Nàstic formi part d’un grup privilegiat al que
Referent al nou conjunt, la capitania
ha presentat sobre la taula per tal de
pocs poden pertànyer: els conjunt gra-
del nou equip l’assoleixen Alejandro
competir a la màxima categoria de la
na, juntament amb el Cádiz CF, serà
Miramontes (Content96 x) i Antonio
VPL (Virtual Pro League) i a la ja co-
l’únic equip oficial de futbol amb re-
Buendía (Gz Antoniobl). Tots dos, juga-
neguda VFO (Virtual Football Organiza-
presentació en les tres plataformes
dors veterans d’aquesta modalitat de
tion) vestint els colors del Gimnàstic
del sector.
FIFA, han acceptat el repte que se’ls
de Tarragona.
38 Força
àstic
Temps era temps... per Enric Pujol LA HISTòRIA DEL NÀSTIC CAP. VIIi (1980-1990)
U
na dècada força grisa futbolísticament parlant, amb dos descensos a Tercera i un retorn a Segona B, en la que es va viure una lluïda celebració del Centenari de la fundació del club, l’any 1986. Hi hagueren partits amistosos amb Barça, R. Madrid, Espanyol, R. Betis i Sabadell de Primera Divisió. La temporada 1980/81, l’equip que ve de la Segona Divisió interpreta un paper molt discret amb un novè lloc a la 2ªB. En la següent, amb només 3.000 socis baixa dos llocs més a la classificació, sense enganxar amb l’afició. La temporada 1982/83, amb l’arribada de Xabier Azkargorta a la banqueta l’equip ofereix un bon futbol i arriba a la final de la Copa de la Lliga, que guanyaria la temporada següent, amb Félix Zubiaga a la banqueta acabant en la lliga en cinquena posició. La temporada 1985/66 s’unifica la Segona B amb un sol grup de 22 equips i baixen els set darrers de cada grup; el Nàstic passarà un any a 3ª Divisió per retornar la 1987/88 a una Segona Divisió B de quatre grups, en la que Xavi Escaich s’emporta el pitxitxi del grup, amb 26 gols. En les quatre darreres temporades de la dècada, el Nàstic empataria 56 partits, quan encara els triomfs valien dos punts. La temporada 1989/90, l’equip queda quart per la cua i torna a 3ª Divisió, per tancar una dècada molt fosca. Els jugadors més destacats de la dècada varen ser, els porters Palomo, Pepe Salinas i Enric Coch; els defenses Parejo, Eloy, Santiago, Subirats. Iñaki, Botella i Paulino; els mitjos Chea, Garriga, Parés, Antonio Domínguez, Vizcaíno, Iraola i Menchi; i els davanters Masqué, Dani Gallardo, Serna, Es-
Foto d’un onze titular del Nàstic de la temporada 1983-84. A dalt: Santi Coch, Palomo, Eloy, Subirats, A. Domínguez, Iñaki. A baix: Iraola, Bañeras, Rafa Martínez, Masqué i Serna.
caich, Juan Luis Carbonell i Escribano. Entrenadors: Fernando García-Ramos, Antonio Jaurrieta, Xabier Azkargorta, Félix Zubiaga, Ignasi Rojas, Vicente Dauder, José Luís Guerra, Paco Parreño i Iñaki Espizúa. Durant aquests deu anys estigueren a la presidència del futbol Josep Maria Dalmau, Miquel Nogueras, Antonio Vallverdú i Ramón Sicart. • Els jugadors destacats una dècada, a la següent no els repetim. Resum de la dècada PJ
PG
PE
PP
GF
GC
Punts
380
138
117
125
438
378
393
Pitxitxi: Ramón Masqué - 59 gols.
Força
àstic
39
Entrevista Joan oriol Jugador del Nàstic de Tarragona
“
Quan el Nàstic et truca és impossible dir que no -El fill pròdig-
“
Nom complet
Joan Oriol Gracià
Data de naixement 5 de novembre de 1986
Lloc de naixement Cambrils (Tarragona)
Equips com a jugador
C. F. Pobla (3a divisió) C. F. Reus (3a divisió) C. F. Gavà (2a B) Villarreal C. F. B (2a B) Villarreal C. F. (1a divisió) C. A. Osasuna (1a divisió) Blackpool FC (Championship, Anglaterra) Rapid Bucatest (1a div., Romania) R. C. D. Mallorca (2a A) Atromitos FC (1a divisió, Grècia) U. E. Cornellà (2a B) Lleida Esportiu (2a B) Gimnàstic (2a B) 40 Força àstic 40 Força àstic
El retorn de Joan Oriol al Nàstic ha estat una magnífica notícia per totes les parts. Pel futbolista cambrilenc significa tornar a casa i pel club, incorporar a un excel·lent lateral esquerre, amb qualitat contrastada i experiència. Es mostra feliç i motivat per tornar al Nou Estadi i amb la convicció que aquest serà un gran any pel conjunt grana. En parlem tot just abans d’iniciar una sessió d’entrenament. Primer que res, enhorabona pel teu fitxatge amb el Nàstic. Tornes a casa teva, eh? Sí, la veritat és que ho sento així. Si no recordo malament, fa 14 anys que vaig sortir del Nàstic i ara torno amb 33 anys, però ho faig amb molta il·lusió. Vull veure a aquest equip en la categoria que es mereix, que és la 2a A i perquè no, després intentar arribar a la 1a divisió. Aquest és un club molt gran i ha de formar part de la LFP altra vegada i el més aviat possible. Quina va ser la teva sensació quan vas rebre la primera trucada des del nostre club? Doncs de satisfacció total i la confirmació que estic fent bé les coses. Habitualment, els clubs pensen que quan un jugador té 32, 33 o 34 anys, ja està de “caiguda” i jo tinc clar que aquest no és el meu cas. Quan em va trucar Sergi Parés, em va fer molt feliç perquè sóc de Cambrils, de Tarragona i durant aquests anys he seguit al Nàstic com un aficio-
nat més i sempre li he desitjat el millor. Perquè no oblidem que Joan Oriol era un habitual en els entrenaments del Nàstic 2005-06 que va aconseguir l’ascens a 1a divisió, però no vas arribar a debutar amb el primer equip. Tenies com una “espina clavada” donat aquest motiu? Mira, si he de ser sincer et diré que en aquells moments jo estava molt “verd”. Sobretot ho notava al principi d’entrenar amb el primer equip i desprès de fer-ho durant tota la temporada, ja vaig agafar conceptes d’aquells jugadors i el seu ritme de joc. Però entenc perfectament la decisió de Luis César i Kiko Ramírez (primer i segon entrenador d’aquell Nàstic 2005-06) de no fer-me debutar perquè l’equip s’estava jugant l’ascens a 1a divisió. Aquell any em va servir per conèixer i conviure amb la conducta i disciplina del futbol professional. De fet, hi ha una foto molt famosa entre l’entorn grana i que va ser portada d’un diari nacional, del dia de l’ascens a l’estadi Chapín. En ella esteu Diego Torres, Razak Ekpoki i tu, i es va fer molt viral. Sí, la recordo perfectament. Jo tinc a casa una carpeta amb retalls de diaris, fotos i records d’aquella temporada o també aquella samarreta commemorativa que el club va fer quan es va assolir l’ascens i que deia “Som de Primera”, amb els noms del cos tècnic i de la plantilla. A casa meva vam viure tot allò amb
ENTREVISTA molta il·lusió, ja que la campanya anterior jo jugava amb el juvenil Preferent de l’Escola Veterans de Cambrils i uns mesos més tard estava en contacte amb futbolistes professionals. Després d’aquell curs vas sortir cedit pel Nàstic al C. F. Reus i posteriorment al C. F. Gavà. I el 2008 signes pel Villareal C. F. per jugar inicialment amb el filial ‘groguet’ i vas fer les coses prou bé, perquè ben aviat debutes amb el primer equip, a 1a divisió. Bé, jo crec que vaig fer un canvi l’any del Gavà. Vam disputar el play off d’ascens a 2a A i aquella temporada em va servir per madurar. Allò va cridar l’atenció de diversos clubs, perquè només tenia 20 anys i em va sortir una bona campanya. Després em va arribar l’opció de fitxar pel Villareal i entre els representants, el Nàstic i jo vam decidir que el millor per a mi era acceptar-la. Allà vaig fer les coses prou bé en el filial i em va servir per assolir el primer equip, amb el que jugaria tres temporades inoblidables. Com recordes el teu primer partit a la màxima categoria? El meu debut va ser en partit de Copa del Rei a l’estadi Balaidos, amb Ernesto Valverde d’entrenador i jo encara com a jugador del filial. De cara a la temporada següent ja em van fer contracte amb el primer equip i el meu primer partit va ser a La Romareda. Imagina el que significava per a mi, amb 23 anys debutar a 1a divisió i amb tot un Villarreal. Fou com un somni i en aquell moment vaig intentar consolidar-me, ja que em sentia un privilegiat per viure del futbol, el que més m’ha agradat sempre. Després de la teva etapa al ‘Submarino Amarillo’ jugues una campanya amb el C. A. Osasuna. Com va anar per Pamplona? Doncs no va ser un bon any, ni a nivell d’equip (Osasuna baixaria a 2a A) ni en l’aspecte individual. Jo estava acostumat al tipus de futbol que es juga a l’escola del Villarreal de tenir
la pilota, de “tractar-la” bé i a l’Osasuna es practica un joc més directe, més intens, de segones jugades, etc... El rendiment que vaig oferir no va ser el que esperava la gent, jo mateix reconec que no vaig estar massa bé. No em vaig trobar còmode mai i es notava sobre el terreny de joc. També vas tenir tres experiències a l’estranger. Anglaterra, Romania i Grècia. Que et van aportar en l’aspecte esportiu i en el personal? L’experiència a Anglaterra i acceptar l’oferta del Blackpool va ser encertada. Aquell era un equip que havia baixat de la Premier, vol dir que era un club important i a tothom li agrada jugar en un campionat com és l’anglès. Però les etapes de Romania i Grècia no van ser tan positives, perquè un futbolista el que vol és jugar en les millors lligues i aquestes dues no ho són. Reconec que vaig anar-hi més per un motiu econòmic que no pas per l’esportiu. Finalment el teu pas per l’U.E. Cornellà i Lleida Esportiu i ara, la teva arribada a Tarragona. Que esperes d’aquesta temporada a nivell grupal i individual, Joan? En l’àmbit grupal espero que fem un gran campionat, perquè estic veient que tenim un autèntic equipàs, amb molt bons futbolistes. Tots els jugadors, i jo el primer, hem de mostrar un gran compromís i implicació per poder estar a dalt. El Nàstic és un club de la LFP que per circumstàncies ara està a 2a B, així que estem obligats a tornar-lo on mereix. I en el vessant personal, vull aportar la meva experiència, professionalitat i el sentiment d’algú que és de la casa. Em sento amb la il·lusió i la motivació d’un noi de 18 anys, la veritat. La sensació és que s’està confeccionant una gran plantilla i l’objectiu òbviament és exigent. Ha de ser bonic jugar per un equip amb màximes aspiracions... Estic d’acord. La competitivitat en una plantilla és molt important i nosaltres tenim a jugadors
amb molt talent en totes les posicions. A més, tots els companys entrenen amb una intensitat espectacular i això es nota en els partits. I després tenim a un míster que ens “apreta” molt i no deixa que ningú es relaxi, així que tinc molt bones sensacions per tot plegat. A alguns futbolistes de l’equip ja els coneixies, però als més joves no. Hi ha algú que t’ha sorprès especialment? Home, els més veterans o contrastats ja els coneixes de temps enrere i ets conscient de la qualitat que tenen abans d’arribar. Però estic molt sorprès amb els nois joves, que òbviament no els coneixia i no et puc destacar a ningú en concret, perquè tots tenen una qualitat sensacional. Veus a Guiu de lateral dret, esquerre o interior i ho fa igual de bé, Òscar Sanz té un gran nivell, o Grifell, Joel Lasso... Tenen unes condicions impressionants i el Nàstic el futur garantit amb tots ells. Parlant del vessant humà, quin goig poder continuar la teva carrera futbolística vivint al “teu” Cambrils, oi? La família estarà encantada! (Riu). Sí, la meva família quan els hi vaig comentar l’interès del Nàstic em van dir... suposo que no t’ho pensaràs, eh? I estava clar que no ho havia de meditar per a res, perquè aquest és el millor club i la millor opció per a mi. Si a això li afegim que sóc de Cambrils, no havia res més a dir, el que volia era signar com més aviat millor. Quan el Nàstic et truca és impossible dir que no i ara estic aquí en cos i ànima i desitjant que comenci el campionat, per assolir entre tots els objectius ambiciosos que tenim. Espectacular nivell d’il·lusió, involucració i felicitat el que va mostrar durant l’entrevista el lateral cambrilenc. Si a això li sumem la seva evident qualitat futbolística i l’experiència acumulada al llarg de la seva exitosa i prolífera carrera esportiva, no tenim dubte que serà un jugador capital pel Nàstic. Bentornat i molta sort, Joan! Nacho González
Força Força
àstic àstic
41 41
42 Força
àstic
Força
àstic
43
BARÇA - NÀSTIC A
E
l passat 12 de setembre, Barça i Nàstic van jugar un partit amistós de pretemporada a l’estadi Johan Cruyff. El conjunt grana va oferir una excel·lent versió enfront dels culés i va deixar molt bones sensacions sobre el verd. El matx va finalitzar amb victòria local per 3 a 1, amb gols de Dembélé, Griezmann i Coutinho (aquests dos últims des dels onze metres) per part barcelonista. El del nostre equip fou obra de Javi Bonilla, amb un xut extraordinari des de la llarga distància que va sorprendre el porter Neto. Com
44 Força 44 Força
àstic àstic
podem veure en aquest seguit d’imatges, el F. C. Barcelona va jugar amb tots els seus cracks de talla mundial com ara els Messi, Griezmann, Busquets, Piqué, Jordi Alba, De Jong, Coutinho, Dembélé, etc, per tant, una prova d’alçada que el Nàstic va passar amb molt bona nota. Ara toca seguir treballant per iniciar el campionat 2020-21 en òptimes condicions i assolir els ambiciosos objectius marcats per l’entitat grana. Molta sort i encerts, nois! Nacho González - Director Força Nàstic
AL JOHAN CRUYFF
Força Força
àstic àstic
45 45
JUGADORS HISTÒRICS
C/ Reding, 20 bis. TARRAGONA Tel. 977 24 02 32 www.cocula.cat
Futbolista d’una qualitat extraordinària, va arribar de l’AT. Madrid 46 Força
àstic
Gabriel Taltavull Monjo “El fi estilista” D.E.P Lloc de naixement Ciutadella (Menorca) 10 de juliol de 1921 Interior dret del 1947 al 1950 89 partits amb el Nàstic 17 gols
Força
àstic
47
48 Força
àstic
Força
àstic
49
50 Força
àstic
Nou acord entre Port de Tarragona i Nàstic
El Gimnàstic de Tarragona i el
sinergies entre dos referents del
rretes d’entrenament, el Port de
Port de Tarragona han renovat
territori és fonamental pel desen-
Tarragona
l’acord que els uneix per desenvo-
volupament i el progrés de la so-
en els diferents actius de les
lupar noves accions conjuntes du-
cietat. Aquest és un dels objectius
instal·lacions del Nou Estadi i la
rant la temporada. Com a novetat,
pels quals s’uneixen dues de les
gran tasca de suport al projecte
en aquest nou conveni, el logotip
entitats centenàries de l’Estat, el
del Nàstic Genuine, com un dels
del Port de Tarragona lluirà en la
Nàstic i el Port de Tarragona, que
principals patrocinadors.
samarreta d’entrenament del pri-
aquest any compleix el 150è ani-
mer equip.
versari.
La col·laboració i l’intercanvi de
A més de la novetat en les sama-
continuarà
Força
present
àstic
51
52 Força
àstic
El meu primer Nàstic S
e’m fa molt difícil dir exactament quan va ser el meu primer contacte amb el Nàstic. Sé que de ben petit el meu pare em duia al camp a veure partits, però és clar era un nen, deuria tenir uns 4 o 5 anys aproximadament, i com és normal no m’enrecordo absolutament de res. Pani, Amigó, Otazu, Cunillera, Bañeras són els primers jugadors que em venen al cap. Ara bé, el meu primer gran contacte amb el sentiment grana va ser aquella històrica victòria al camp del Díter Zafra amb el gol de Rafa Martínez, tenia 10 anys; aquell partit el recordo com si fos avui. Aquell dia estàvem a casa, escoltant la ràdio. El meu pare estava tant nerviós que els últims minuts del partit va haver de sortir al carrer, necessitava que li toqués l’aire. A partir d’aquell ascens començà el que podríem dir el meu enamorament nastiquer, fins al dia d’avui. Com podeu apreciar vaig mamar Nàstic ja de ben petit. A casa tot girava al voltant del Club. A l’escola, jugava a futbol i sense tirar-me floretes, la veritat és que la remenava força bé. Va arribar un dia que el meu pare va veure un anunci al Diari de Tarragona que deia que el Nàstic buscava jugadors d’una edat en concret, 13 anys si no recordo malament, per entrar a formar part de la categoria aleví. Em va costar decidir-me, donat que era un adolescent força tímid, però la il·lusió que tenia el meu pare perquè entres a formar part del planter, em va empènyer a fer el meu primer pas. Al cap de pocs dies, i després d’uns quants entrenaments, vaig ser escollit per formar part dels nens més petits que representaven al Nàstic. Recordo la primera vegada que em
vaig posar la samarreta grana. Va ser al camp de la barriada d’Icomar, a tocar la carretera d’entrada a Tarragona, aquells temps de terra.
per Jordi Bonachí Soci nº 424
El meu pare, a dia d’avui, encara em diu que quan em va veure saltar al camp vestint els colors grana, se li va posar un nus a la gola. Doncs així vaig iniciar la que seria la meva trajectòria com a jugador del Nàstic. Al llarg dels anys vaig anar passant per les diferents categories: aleví, infantil, juvenil, amateur, fins arribar un dia a tocar el cel. En aquells temps hi havia un entrenador basc, Iñaki Espizúa. Ell va confiar amb la gent jove que pujava de l’Amateur i ens va donar l’oportunitat a més d’un d’anar convocats amb la primera plantilla. Va ser un desembre del 1989, al Mini Estadi de Barcelona, quan a les acaballes de la segona part del partit, l’Iñaki em va fer saltar al camp per substituir al Toni Oruj, un gran davanter i golejador, per fer el que seria el meu debut en partit oficial. Sempre li estaré agraït per aquesta oportunitat que aquell dia em va donar. Recordo que durant el meu últim any amb l’amateur molts dies em cridaven per anar a entrenar amb ells. Va ser tot un orgull poder coincidir amb gent com Santi Coch, Paulino, Javi García, que venia del Barça, i molts altres. Poder viure aquesta experiència fou per mi com si m’hagués tocat la loteria. Al llarg de la temporada, em van convocar per anar a tres o quatre partits amb el primer equip... Era l’home més feliç del món. És un privilegi que molt pocs poden dir, haver nascut a Tarragona i haver pogut jugar amb el primer equip de la ciutat.
En fi, vaig tenir aquesta gran sort. Tinc infinitat d’experiències viscudes, molta gent la qual vaig tenir l’ocasió de poder conèixer i que recordo amb molta estima, tot guardat dins la meva caixa dels records. Com a seguidor les he vist de tots colors. Moments d’alegria i moments de tristesa. Però si alguna cosa tenim en comú els nastiquers, és que tenim sang grana i mai deixarem d’estar al seu costat, sigui la categoria que sigui. Tinc passió per aquests colors, pel que representa ser del Nàstic, pel sentiment que ens uneix. Em vaig enamorar de ben petit i segueixo enamorat com el primer dia. Nàstic, t’estimo!
í h c a n o B i d r o J
Força
àstic
53
54 Força
àstic
Força
àstic
55
JUGADORS HISTÒRICS Vileta de Mar, 5. - arrabassada TARRAGONA Tel. 977 23 10 47 www.canbonachi.com
Un dels mites indiscutibles en la història del Nàstic 56 Força
àstic
‘cinto’ lópez ginesta “L’inoblidable” D.E.P Lloc de naixement El Campello (Alacant) 27 de novembre de 1940 Extrem dret Del 1966 al 1972 201 partits amb el Nàstic 77 gols
Força
àstic
57
AMB
FAUSTO TIENZA ABANS
DESPRÉS
El futbolista del Gimnàstic de Tarragona Fausto Tienza va visitar l’espectacular perruqueria Black and White, que podeu trobar a l’Avinguda Ramón i Cajal número 6 de Tarragona, per renovar la seva imatge. El fantàstic migcampista grana va passar “per les mans” de l’staff d’aquesta perruqueria (com podem veure en aquest seguit de fotos) la qual ofereix servei per a homes i dones. Fausto va sortir encantat amb l’amable, cordial i professional tracte rebut, tot dient 58 Força 58 Força
àstic àstic
que tornarà a visitar-los en breu. Els jugadors del Nàstic van habitualment al Black and White per millorar el seu look, el que evidencia que és un saló amb un gran ambient futbolístic, ja que a més, al seu aparador podem veure samarretes d’importants jugadors. Us suggerim visitar-los i ho fem amb la seguretat que quedareu ben satisfets! Recordeu que ofereixen un descompte d’un 12% als socis del Nàstic (indispensable presentar el carnet de soci).
AL
Força Força
àstic àstic
59 59
60 Força
àstic
Força
àstic
61
ENS VISITEN...
C. F. Badalona President: Miquel Angel Sánchez Entrenador: Manolo González Porters: Francisco Dorronsoro, Álex Sánchez Defenses: Gonzalo Llerena, Miquel Robusté, Josep Jaume, Ismael Moyano, Goyo, Valentín Merchán, Robert Simón, Cristian Márquez, Joel Toledo. Migcampistes: Ale Galindo, Alejandro Meléndez, Airam Benito, Roger Colomina. Davanters: Moussa Bandeh, Jordi Cano, Esteban Aparicio, Néstor Albiach, Chema Moreno.
Fundació: 1903 Estadi: Estadi Municipal de Badalona Aforament: 4.170
U. E. Olot President: Joan Agustí Alfara Entrenador: Raúl Garrido Porters: Pol Ballesté, Albert Batalla. Defenses: José A. Soler, Joel Arumi, Roger Escoruela, Carles Mas, Roger Barnils, Albert Blázquez, Lluís Aspar, Alan Baró.
Fundació: 1921 Estadi: Estadi Municipal d’Olot Aforament: 5.000
Migcampistes: Jordi Masó, Hèctor Simón, Pedro del Campo, Eloi Amagat, Albert Vivancos. Davanters: Juan Delgado, Moha Chabboura, Álvaro Salinas.
* En negreta els exjugadors del Nàstic. 62 Força
àstic
Força
àstic
63
L’anècdota grana de...
Temporada 1971-72. A l’esquerra amb la samarreta del Nàstic d’aquell curs i a la dreta en els actes per l’ascens a 2a divisió. La temporada 1965-66 jo jugava amb el R. Madrid amateur, l’equivalent al Castilla d’avui en dia. Tots els dijous des que era juvenil feia el partit d’entrenament amb el primer equip blanc. Quan em necessitaven anava convocat amb ells i si no, que era la majoria de les vegades, jugava amb l’amateur. En finalitzar aquella campanya, Miguel Muñoz em va recomanar que sortís cedit, perquè jo era un noi de 19 anys i el R. Madrid acabava de guanyar la 6a Copa d’Europa i era complicat tenir minuts de joc en aquestes circumstàncies. Durant l’estiu jo estava de vacances a Punta Umbría amb la família i vaig tenir una conversació telefònica amb el mateix Miguel Muñoz i em va dir que Josep Juncosa, nou entrenador del Nàstic, li havia demanat informació sobre jugadors que pertanyien al R. Madrid i que jugaven al mig del camp i que li va donar el meu nom. Així que vaig parlar amb l’entrenador Josep Juncosa i em va donar el telèfon del president del Nàstic, Joan Juncosa. El vaig trucar i de seguida ens vam posar d’acord, així que van quedar les dues directives a les oficines del Santiago Bernabéu uns dies més tard per signar el meu contracte. Després de la signatura i ja com a jugador grana de cara a la 1966-67 realitzaria el viatge cap a Tarragona amb el pre64 Força 64 Força
àstic àstic
sident sr. Juncosa i els directius Sr. Aranaz, Sr. Garrido, Sr. Solé i Sr. Freixas en un 1500, però abans aniríem a sopar al restaurant La Ostreria del carrer Alcalá, on també va venir el meu germà Pedro. El menú fou bo i abundant però jo, que acabava de fitxar i era molt jove, em vaig conformar amb un consomé i una truita de gambes. Després vam “agafar” la carretera i cap a la 1 h de la nit van dir de passar-la a l’hotel Alama de Aragón i així ho vam fer. Cap a les 10 h del matí del dia següent ens posàvem en camí, però a l’hora de dinar ens vam tornar a aturar, en aquesta ocasió a Saragossa i així el Sr. Solé podia veure al seu fill (l’avui prestigiós doctor Solé) que en aquells moments estudiava allí. A les 14 h començàvem a dinar a un restaurant de la zona del Tubo i vam fer una bona tertúlia que es va allargar més del compte. Cap a les 20 h de la tarda vam tornar al cotxe i com que en aquella època no hi havia autopistes, vam fer dues aturades més. A les 12 h de la nit arribàvem i així és com sis persones, cinc directius i un futbolista van fer el viatge de Madrid a Tarragona en un 1500, en...26 hores, ni més ni menys!
García-Ramos
jugador del Nàstic del 1966 al 1968 i del 1970 al 1972
Foto del Nàstic de la temporada 1967-68. A dalt: Irún (entrenador), Tomás, Alegret, Borrego, Arnau, Vicens (encarregat de material), Gracia, Echevarría, Palau, Alujas (massatgista). A baix: GARCÍA-RAMOS, Latorre, ‘Cinto’ López, Parisi i Mercadé.
Fernando García-Ramos, en l’actualitat, davant la tribuna del Nou Estadi.
Temporada 1967-68.
Força Força
àstic àstic
65 65
66 Força
àstic
Força
àstic
67
JUGADORS HISTÒRICS
Ctra. de Vilallonga a La Selva del Camp, Km. 1
autor del primer gol del nàstic en el retorn a 1ª divisió (2006-07) 68 Força
àstic
Alejandro Campano Fernando “La dreta perfecta” Lloc de naixement Sevilla 29 de desembre de 1978 Interior dret del 2006 al 2010 99 partits amb el Nàstic 14 gols
Força
àstic
69
ESTEM A...
Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT Bar Tennis Nàstic L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Restaurant L’Ancora L’Ancora del Port Esportiu Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart Restaurant Sol Ric Restaurant Nàutic
Restaurant Palau del Baró Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Rest. Club de Golf Costa Daurada Restaurant La Sardineta Restaurant El Maño Restaurant Tataki Cafeteria Verdaguer Petit Tarraco Highland Tennis Tarragona Orion Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Black & White Sweet Mario Salting Tattoos Rose Noire Uniocasió Maderas Martorell Campaña Cornejo Transports Saltó GTS Cars Matalasseria J. Jordà
Direcció: Nacho González Equip comercial: Albert
Mònica Brey
Fernández
Martínez, Òscar Plaza
Disseny i maquetació: Daniel
Administració: Lidia
Matsveyeva Redacció: Nacho González, 70 Força
àstic
Edita: Casguamedia S.L Impressió: Indugraf Offset S.L
Plaça de la Font Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino Pòdium 29 Txantxangorri Mixtura Plaça del Fòrum Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Sant Pere i Sant Pau Phone House Libreria Koldo Vilallonga del Camp Restaurant La Montoliva La Riera de Gaià Els Fogons del Drac Ca la Feliça Constantí Mundo Césped Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD
Força
àstic
71
