Informe: 'L'emergència habitacional als barris de Mataró' by fotlifoc

Índex

#1 Presentació....................................................................................................................................................................pàgina 03 #2 Evolució anual i context. Dades i estadístiques anuals (funcionament serveis socials, ocupacions, atur, pobresa, segregació, padró, fons voltor…)........................................................pàgina 04 #3 Principals dades del 2018 i inicis del 2019...........................................................................................pàgina 12 #4 Llistat de propostes i declaracions aprovades al ple municipal......................................pàgina 15 #5 Llistat de propostes i mesures de la PACC......................................................................................pàgina 18 #6 Conclusions................................................................................................................................................................pàgina 21 #7 Documents consultats........................................................................................................................................pàgina 23

Informe editat el maig de 2019. 02

Presentació

El present informe és fruit de les dades facilitades per part de les diferents administracions públiques (Ajuntament de Mataró i Generalitat de Catalunya) i d’organitzacions i plataformes, que lluiten dia a dia en defensa d’un habitatge digne (PACC Mataró, Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, l’Observatori DESC,…). El Grup Promotor d’aquest informe està compost per persones de diferents àmbits, que treballen dia a dia en casos i problemàtiques relacionades amb l’habitatge. Aquest grup ha assenyalat en reiterades ocasions com un problema important, la manca de dades quantitatives i qualitatives que permetin dissenyar polítiques públiques d’habitatge i en matèria de pobresa energètica, amb coneixement real de l’estat de la situació. Les dades referents als desnonaments estan molt lluny de donar aquesta resposta i les referides als talls de subministraments simplement no són accessibles. El fet de no disposar de dades reals i anuals de la necessitat d’un habitatge digne, ni d’una radiografia exhaustiva de l’estat en què es troba aquest àmbit a la nostra ciutat, comporta que les diferents administracions no planifiquin ni executin polítiques públiques adequades a les necessitats del moment. Davant la greu emergència habitacional que pateix el país i en concret la ciutat de Mataró, hem considerat oportú elaborar un informe precís i exhaustiu sobre la situació en què es troben els veïns i veïns dels diferents barris de la ciutat, i la gran dificultat actual per accedir a un habitatge digne. La manca d’inversió i planificació per part de l’administració local, autonòmica i estatal, ha provocat greus conseqüències de vulnerabilitat i exclusió residencial. Les diferents dades que exposem en aquest informe han de permetre elaborar una diagnosi de la situació del dret a l’habitatge a la ciutat de Mataró. A partir d’aquestes dades es podrà elaborar informació que supleixi l’actual manca de dades relatives a l’habitatge i la pobresa energètica. A partir d’aquestes es podrà avaluar quines polítiques públiques d’habitatge són; necessàries en el context actual i en el futur, què no funciona de les que s’estan aplicant i apuntar les línies i eixos de treball a abordar.

Evolució anual i context En el següent apartat desenvoluparem i analitzarem les dades oficials en matèria d’habitatge que ens ha facilitat l’administració pública i el poder judicial. Abans però, mostrarem i detallarem diverses dades internes de la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme de Mataró. Des de la creació de la creació de la Plataforma l’any 2015, s’han atès un total de 805 casos, dels quals un 87% relacionats amb l’habitatge. L’altre 13% restant, casos relacionats amb violència de gènere, qüestions relacionades amb infància i l’EAIA i acompanyament en la tramitació d’ajudes i/o prestacions. Val a dir, que moltes de les persones afectades no només tenen problemes habitacionals, sinó que hi ha un conjunt de característiques i problemàtiques que se sumen a les de l’habitatge. Hem aturat, actuat i intervingut en aproximadament 350 llançaments. S’han realitzat 430 acompanyaments a Serveis Socials i jutjats i advocats. Les xifres oficials de població resultants de la revisió del padró municipal a 1 de gener, detalla que l’any 2018, Mataró tenia 126.988 habitants1. La taxa d’atur registrat el març del 2019 era del 14,15% (8.850 persones, 25.447 a la comarca del Maresme2). A la pàgina del costat, podem observar la gràfica amb la respectiva evolució de l’atur a la ciutat de Mataró del 2015 al 2018.

Xifres oficials de la població resultants de la revisió del padró municipal a 1 de gener. Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’estat espanyol. 2

Promoció Econòmica - Servei de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Report d’Atur. Gener 2019. 04

Atur registrat | Per sexe | Mitjanes anuals | Mataró | 2005-2018 16.000 14.000

Total Dones Homes

12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Font: Departament de Treball, Afer Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Certament, si analitzem l’evolució de l’atur a la ciutat, podem observar que s’ha reduït considerablement respecte a l’any 2012. No obstant això, la precarietat laboral i la cronificació de la pobresa s’han intensificat, deixant a moltes famílies en la perpetuïtat de l’exclusió social i residencial. La precarietat laboral impedeix a les persones, tot i treballar, sortir de la situació de vulnerabilitat econòmica que estan patint. Dels 10.930 contractes fets des de gener a abril de 2017, el 83% han tingut un caràcter temporal, el 31,5% han tingut una durada inferior a un mes i el 51,6% han tingut una durada inferior a 6 mesos, fet que posa en evidència la fragilitat del mercat laboral. L’augment i promoció del sector serveis i del turisme a la comarca, i el fet que el Maresme sigui un territori històricament agrícola, fa que ambdós sectors potenciïn l’estacionalitat/temporalitat dels llocs de treball. Aquest fet, sovint comporta condicions i contractes laborals molt precaris que agreugen encara més, les condicions de vida i de treball de moltes famílies. L’abril del 2017, 908 famílies eren perceptores de la renda mínima d’inserció, 552 de la renda activa d’inserció i 31 del Programa d’activació d’ocupació, que fan un total de 1.491 persones. 3

Cal parlar també, de la situació de moltes persones que es troben en situació irregular a la ciutat, i que en no poder accedir a un lloguer ni a un treball - contracte laboral- digne, es veuen abocades a l’exclusió social i residencial, vivint en condicions pèssimes. En aquest sentit, la Llei d’Estrangeria és radicalment discriminatòria i rígida, que deixa en risc durant molts anys, a les diferents persones que miren d’aconseguir regularitzar la seva situació. 3

Pla Local d’Inclusió Social Mataró. Pàg 7. 05

Servei de Mediacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Mataró. Des de la implementació de l’àmbit de la mediació residencial o intermediació hipotecària, el febrer de 2012, fins el 31 de juliol de 2018, el Servei de Mediació Ciutadana ha atès 1.306 sol·licituds en matèria d’habitatge de les quals 996 són relatives a hipoteques i 310 són casos referents a lloguer. Tipologia de conflictes

Nombre de casos

Període

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Consum/hipotecari

126

281

333

254

214

155

Consum/Lloguer

476

617

680

665

663

602

443

Total

*(31/07)

A finals de 2015, la borsa de lloguer gestionada per l’administració local sumava un total de 381 habitatges, 4 més que un any abans. D’aquest total d’habitatges, 274 són de titularitat pública –Ajuntament de Mataró, PUMSA i Generalitat de Catalunya-, 66 de particulars que els cedeixen a la borsa de lloguer i 41 d’entitats bancàries destinats a lloguer social. 4 Desnonaments. Entre 2013-2017, el partit judicial de Mataró va practicar 2.297 llançaments 5. En aquest mateix període, el total de llançaments practicats a la comarca del Maresme ha estat de 4.244 desnonaments. Com veurem a continuació, les xifres segueixen sent alarmants fet que ens porta a dir que la crisi econòmica, ni de bon tros ha acabat. Desnonaments practicats pel Partit Judicial de Mataró - Evolució. De les dades referents al 2018, només disposem del total de llançaments a la província de Barcelona. La xifra és alarmant: 12.096 desnonaments. L’any 2015: 11.719, l’any 2016: 11.223, l’any 2017:11.100. Les xifres mostren clarament un augment considerable del nombre de desnonaments efectuats a la província de Barcelona, en els darrers quatre anys 6.

467

480

408

495

447

Desnonaments

2013

2014

2015

2016

2017

Observatori Municipal de l’Habitatge. Ajuntament de Mataró. Gener del 2016. Pàg.64.

Dades de Llançaments practicats per Partits Judicials 2013 - 2017. Efecte de la Crisi en els òrgans judicials. Consell General del Poder Judicial de l’estat espanyol.

Els desnonaments també han evolucionat al llarg dels anys. A l’inici de la crisi econòmica, els llançaments que es produïen eren majoritàriament per execucions hipotecàries. Seguidament, van venir els desnonaments de persones que davant l’emergència habitacional, s’havien vist obligades a ocupar un habitatge, i se’ls procedia per via judicial, a desnonar. Avui en dia, gran part dels desnonaments són per aquest motiu i per impagament del lloguer. Un fet, que està generalitzant-se i afectat a gran part de la població, que veu augmentar el preu del lloguer i no el dels seus sous. Infrahabitatges. Les situacions límit d’exclusió social i residencial deriven a viure en ubicacions que no reuneixen les condicions d’habitabilitat necessàries per viure dignament. Un fet que s’està generalitzant a la ciutat, en zones diverses: la Llàntia, Font del Pericó, Cinc Sènies, entre d’altres. Un altre fet que s’està generalitzant és el lloguer de locals, que a causa del seu baix cost, moltes famílies es veuen obligades a traslladar-s’hi per viurehi. Locals que evidentment, no reuneixen els requisits mínims per poder habitar-los. L’augment espectacular dels preus de lloguer i la cronificació de la pobresa han portat a aquestes situacions. Cal puntualitzar també, que molts infants menors d’edat estan patint de primera mà les conseqüències dels desnonaments, la inestabilitat residencial, la pobresa energètica i la manca d’aliments. Un conjunt de factors, que en molts casos comporten alteracions en els resultats acadèmics, problemes psicològics i de conducta, entre molts d’altres. Nombre de sol·licituds Mesa Emergències Socials de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

2015

2016

2017

2018

Sol·licituds tramitades

113

119

Sol·licituds resoltes

123

110

Favorables

Desfavorables

Desistiments

*A data 31/12/2018 a Mataró restaven 102 expedients oberts.

Dades sobre l’efecte de la crisi en els òrgans judicials. Llançaments rebuts en els Serveis comuns per província.Des de 2013 fins al quart trimestre de 2018. Consell General del Poder Judicial.

En la taula de la pàgina anteriror, he pogut observar un augment important del nombre de sol·licituds per poder accedir a un habitatge de la Mesa, passant de 23 sol·licituds l’any 2015, a 119 l’any 2018. Un fet que evidencia l’emergència habitacional que pateix la ciutat, la situació de pobresa en què es troben moltes famílies i la necessitat d’habitatges assequibles. Tant és així, que els requisits per poder accedir a la Mesa són força estrictes i passen per un filtre molt específic. D’altra banda, cal parlar del col·lapse en què es troba la Mesa de Valoració per a Situacions d’Emergències Econòmiques i Socials. Una saturació que pot arribar als 2 anys d’espera perquè es resolgui l’expedient i conseqüentment, s’adjudiqui l’habitatge. És realment alarmant, el temps d’espera en què es troben moltes famílies, ja que la manca d’habitatges disponibles per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya són del tot insuficients davant la necessitat d’habitatge social. La manca de planificació i de projecció d’un parc públic adequat a les necessitats de la població han portat a la situació de la qual estem parlant. Adquisició d’habitatges. L’adquisició d’habitatges és una de les vies d’augment del parc públic d’habitatges, si bé pot resultar costós a vegades per als governs municipals. Tanmateix, la possibilitat del tanteig i retracte ha esdevingut rellevant arran de la compra de paquets d’habitatges per part de fons d’inversió internacionals. A Mataró, ens trobem amb desenes de pisos que han estat absorbits per fons voltor com Cerberus, Divarian, Coral Homes, Blackstone Group, etc. També ens hem trobat amb gestores immobiliàries i societats limitades com: Wallner Group, Stonington Spain S.L, BuildingCenter, Servihabitat, Anticipa Real Estate, Dublin Investment S.L, Carrer Tigre 12 SL, Gescat Vivendes en Comercialització SL, Dones d’Aigua SL, etc. Existeixen dos mecanismes legals a través dels quals es pot dur a terme el tanteig i retracte: d’una banda, hi ha la via de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya; d’altra banda, a través del Decret 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. La primera opció fa referència a la possibilitat d’implementar el tanteig i retracte en l’àmbit municipal, la segona l’exerceix la Generalitat i també els municipis a través de les notificacions que arriben des del Govern 7. Inversió en compra d'habitatges per part de la Generalitat de Catalunya (evolució en els darrers tres/quatre anys).

Any

Import anual destinat a l’adquisició d’habitatges

2015

221.500,00 euros

2016

245.042,00 euros

2017

1.328.274,18 euros

2018

1.024.807,65 euros

Informe sobre emergència habitacional i pobresa energètica: Una radiografia de Badalona, Barcelona, Girona, L’Hospitalet, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa. Juliol 2016. Observatori DESC, Aliança contra la Pobresa Energètica i PAH. 08

Les dades mostren que la inversió en compra d’habitatges ha anat augmentant respecte al 2015. No obstant això, la planificació i execució d’un parc públic que garanteixi l’accés a l’habitatge per a totes les persones, no s’ha dut a terme. Tot i les reiterades denúncies i advertències del conjunt d’agents socials del país i de la ciutat, ni la Generalitat ni l’Ajuntament s’han dotat d’eines per tal de resoldre una problemàtica que afecta centenars de mataronins i mataronines. Les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Mataró en matèria de compra d’habitatges, ha estat la següent. Durant el període 2015-2019 el consistori ha comprat 13 habitatges i 4 es troben en procés. Aquestes dades són força preocupants, ja que, amb la quantitat d’habitatges buits en mans de grans tenidors i entitats bancàries, no s’entén aquesta adquisició d’habitatges tan paupèrrima. Nombre d'Habitatges oferits per tanteig i retracte. Quants s'han comprat en els darrers 4 anys, per part de la Generalitat? Notificacions rebudes Habitatges adquirits

2015

2016

2017

2018

188

214

281

712

En les següents taules podem observar per una banda, la inversió que ha destinat la Generalitat en la compra d’habitatges i en segon lloc, el nombre d’habitatges oferits i comprats. És cert que la inversió ha augmentat al llarg dels anys considerablement, tot i que no s’ha ajustat a les necessitats reals de la ciutat. Aquest fet es veu palès en el nombre d’habitatges comprats, que ha evolucionat mínimament en 4 anys, davant una alta xifra d’habitatges oferits per tanteig i retracte. Les ocupacions en precari. El juliol de 2015 hi havia 3.792 habitatges buits a Mataró, aproximadament un 25% dels quals eren propietat d’entitats jurídiques (bancs, empreses, grans tenidors) i la resta de particulars. Es calcula que a la ciutat hi ha 3.381 habitatges desocupats (segons dades estimades del 2016), un 75% propietat de particulars. Les ocupacions en precari és un dels majors reptes en matèria d’habitatge que té actualment l’Ajuntament de Mataró. El consistori va crear el maig del 2017, la Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local davant l’augment d’ocupacions i l’actuació de màfies especialitzades. Cal puntualitzar que avui en dia, no existeixen dades exactes del nombre d’habitatges buits a la ciutat. L’Ajuntament també va posar en marxa al mes d’abril el programa d’inspeccions derivat de l’Ordenança municipal reguladora del procediment sobre verificació d’habitatges buits. Aquesta ordenança, que preveu sancions, pretén detectar l’existència d’habitatges buits i aconseguir la seva mobilització al mercat per part del propietari o titular amb un doble objectiu: augmentar la borsa d’habitatges de lloguer assequible a la ciutat i lluitar contra les ocupacions. No hi ha constància el dia d’avui, que l’Ajuntament hagi sancionat a cap gran tenidor. 09

L’Ajuntament va crear a finals de 2016 la Comissió Municipal per a la Gestió del Risc per a la Seguretat i la Convivència derivat de l’Ocupació d’Habitatges. De totes aquestes comissions creades al llarg del mandat del govern del PSC, en desconeixem; el seguiment, el desenvolupament i els resultats obtinguts de totes elles. A causa de la gran quantitat d’habitatges buits a la ciutat, especialment als barris més castigats per la pobresa, la crisi i el capitalisme, han aparegut un conjunt de màfies organitzades que “venen les claus” d’aquests pisos buits, a canvi de diners, arribant a pagar fins a 1.000 euros per unes claus. Aquest fet ha generat una alarma social entre les comunitats veïnals, a causa de les conseqüències que comporten per la convivència, l’actuació d’aquestes màfies. Val a dir, que moltes d’aquestes bandes estafen a les persones, que en trobar-se en extrema necessitat de disposar d’un sostre digne, es veuen abocades a contactar amb elles. L’administració pública podia haver actuat anys abans, ja que coneixia l’existència d’un nombre important d’habitatges buits, aplicant la llei 24/2015 i no ho va fer. La bombolla dels lloguers. En el següent apartat, podem observar l’evolució i l’augment dels preus de lloguer a la ciutat de Mataró i les diferents prestacions econòmiques que l’administració ha concedit a les famílies més vulnerables.

Mitjana anual del lloguer contractual (euros/mes) a Mataró Increment (%) entre el 2017 i el 2018: 9.05%

2013 8 9

2014

2015

2016

Lloguers per àmbits geogràfics. Habitatge, Generalitat de Catalunya. Lloguers per àmbits geogràfics. Habitatge. Generalitat de Catalunya.

2017

2018

Sol·licituds Prestacions econòmiques d'urgència especial de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Deutes lloguer, ajut complementari per la contractació d'un habitatge de lloguer i allotjament temporal. (Xifres dels darrers 4 anys, i la seva evolució). Any

2015

2016

2017

2018

Nombre sol·licituds tramitades

115

Resolts* favorablement

Deute hipotecari

Deute de lloguer

Continuïtat*

Pèrdua d'habitatge

Import concedit

123.587,00

137.942,80

109.622,19

72.994,66

(euros)

*Expedients resolts durant l'any amb independència de quan es varen iniciar.

En l’anterior taula, podem observar una disminució de les sol·licituds de prestacions econòmiques urgents de la Generalitat. Aquest fet no vol dir en cap cas, que la situació d’exclusió social i residencial hagi minvat en els darrers anys, sinó que les característiques i casuístiques han variat. Projecte “Yes We rent/lloguem”. Cooperativa de llogateres. Yes we rent/ Lloguem. Un projecte que busca mobilitzar l’habitatge desocupat de petits propietaris, per incrementar l’oferta de lloguer a preu assequible. La fórmula convida a crear una cooperativa de llogateres que serveixi per generar oferta de lloguer estable i assequible a llarg termini. La constitució de la cooperativa de lloguers assequibles i socials la impulsa la Unió de Cooperadors i la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Mataró. Aquest projecte de cooperativa de llogaters, es troba en una fase embrionaria que es posarà en marxa i es definirà, a finals de l’any 2019.

Principals dades del 2018 i inicis del 2019 · Durant el 2018, Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró ha atès 174 casos relacionats amb el manteniment i/o pèrdua de l’habitatge. · S’han tramitat 45 prestacions econòmiques per a evitar pèrdues d’habitatge. · S’han tramitat 105 sol·licituds de lloguer social a la Mesa d’Emergències Socials de la Generalitat de Catalunya, de les quals s’han resolt el 72%. Es té constància de 58 llançaments, ocorreguts a la ciutat durant 2018. · Benestar Social ha sol·licitat 116 moratòries als jutjats, algunes en diverses ocasions. Intermediacions directes amb entitats financeres per suspendre llançaments complementàriament a la pressió de les plataformes de juny a octubre de 2018 comptar: 35 casos · Davant la manca d’habitatge, les alternatives desplegades per atendre l’emergència habitacional, per part de l’Ajuntament han estat: - Suport a l’allotjament amb familiars o altres persones (ajuts en alimentació o energia). - 21 places al centre d’acollida municipal (Can Solaret), que han permès allotjar a 12 famílies (45 persones, de les quals 21 són menors). - Serveis d’hoteleria privats (pensions, hotels i apartaments) incloent-hi un allotjament en càmping en un bungalou per 17 famílies (42 persones de les quals 20 són menors). El cost d’aquests serveis ha estat de 42.238,16 euros.

· L’Ajuntament de Mataró gestiona 265 habitatges, dels quals 104 són dedicats a habitatge social a preus per sota del seu cost. · Inversió en compra d’habitatges, per part de l’Ajuntament: 150.000 euros el 2016, 250.000 euros el 2017, 551.306,38 euros el 2018. Per a 2019, la proposta de pressupost preveu 1.000.000 euros. · Ajuts a la rehabilitació d’edificis: 27 sol·licituds (13 a Cerdanyola i 14 a Rocafonda/el Palau). Beneficiaris: 175 habitatges, 460 persones, 11 amb alguna discapacitat major del 33%. El 2018 diverses ciutats catalanes van dur a terme recomptes nocturns, amb l’objectiu de comptabilitzar les persones que dormen al carrer. A la ciutat de Mataró es van detectar 40 persones sense sostre 10. Enguany, les dades a les quals hem tingut accés, ens mostren una situació alarmant, on no han deixa d’augmentar els desnonaments i la pobresa als barris de la ciutat. De l’1 de gener al 15 de maig del 2019, s’han produït 127 desnonaments a la ciutat. D’aquests, 53 s’han suspès, 39 s’han executat i 35 tenen data programada al llarg del 2019. Respecte a les sol·licituds registrades a la Mesa d’Emergències de la Generalitat, se n’ha sol·licitat 57 i 35 valoracions es troben en tràmit de Mesa. S’ha actuat en 5 mediacions, 16 casos s’han resolt sense necessitat d’intervenció social i finalment, s’han tramitat 4 prestacions econòmiques per accés a nou habitatge. L’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme va registrar un augmentat del 21% en l’atenció a persones que necessiten tramitar ajuts de lloguer, prestacions econòmiques per situacions d’especial urgència, subvencions per rehabilitació o cèdules d’habitabilitat. En concret, al llarg de 2018 es van realitzar 25.834 atencions a persones que, en el 95% dels casos demanaven ajuts per fer front al pagament del lloguer 11. D’altra banda, a primera radiografia de la pobresa i vulnerabilitat social al Maresme, encarregada pel Consell Comarcal al Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, estableix en 5 les causes que aboquen la població de la comarca a situacions d’emergència social. La principal, però, segons s’avançà el passat mes de març al Ple del Consell Comarcal, és l’accés a l’habitatge.

Informe 07 de Càritas. La llar és la clau. Històries d’un dret reconegut però vulnerat. Desembre del 2018. Pàg.21.

Consell Comarcal del Maresme. Servei d’Habitatge Maresme. Nota de premsa 29/01/19: Les tramitacions a l’Oficina d’Habitatge del Maresme augmenten un 21%.

En aquesta primera fase, la investigació que està duent a terme el Centre d’Estudis Demogràfics està posant el focus en la localització i investigació de les causes de la pobresa al Maresme. L’anàlisi de la realitat dels 30 municipis de la comarca, de les diferències entre poblacions i, fins i tot, entre barris d’un mateix municipi, estan permetent una geolocalització molt precisa de la població que es troba en situació de pobresa o de vulnerabilitat social. Així com de les causes que l’han abocat a aquestes circumstàncies. L’estudi encara no està acabat, però ja s’han avançat les primeres conclusions, segons les quals, la recuperació econòmica no s’està traslladant al dia a dia dels maresmencs i maresmenques. De fet, els serveis socials municipals continuen desbordats i no donen abast per atendre les situacions d’emergència social. Fins i tot, segons han manifestat els autors de la diagnosi, s’hi ha detectat un increment. El principal problema que viu el Maresme és el de l’accés a l’habitatge. Els preus de lloguer s’han disparat i estan deixant moltes famílies al carrer. Aquesta informació corrobora les dades de l’Oficina Comarcal d’Habitatge que ha incrementat en un 21% les tramitacions que realitza sol·licitant ajuts de lloguer. Aquestes prestacions encaminades a evitar que les persones perdin la seva llar per motius econòmics estableixen, entre altres requisits per poder accedir a l’ajut econòmic, que el preu del lloguer mensual no sigui superior als 600 euros o als 900 euros en el cas de les famílies nombroses 12.

Consell Comarcal del Maresme. Benestar Social. Nota de premsa 20/03/19: L’accés a l’habitatge és el principal problema de pobresa al Maresme. 14

Llistat de propostes i declaracions aprovades al ple municipal Propostes de resolució i declaracions institucionals aprovades al ple municipal de l’Ajuntament de Mataró, en matèria d’habitatge des del 2015: 01/02/16: Declaració Institucional d’adhesió al Manifest local per a l’habitatge digne i contra la pobresa energètica. 01/02/16: Declaració Institucional de suport a l’anomenada “Llei 25”. L’article 25 de la declaració dels drets humans estableix: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li garanteixi la salut i el benestar, parant especial atenció a l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”. 10/03/16: proposta de resolució en la qual es planteja un pla de xoc per donar suport i ajudar a les famílies amb necessitats i als col·lectius més vulnerables. 06/06/16: Declaració Institucional en defensa de les polítiques de lluita contra la pobresa energètica i per l’emergència en temes d’habitatge. 09/06/16: Proposta de resolució per la continuïtat de les iniciatives i accions municipals que permet la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. 04/07/16: Declaració institucional sobre les titulitzacions de les hipoteques i els desnonaments que promouen els bancs executant hipoteques que van ser transferides a fons de titulització. 15

30/01/17: Declaració Institucional contra l’exclusió al dret a l’habitatge. 03/07/17: Declaració Institucional: per millorar l’índex de preus de lloguer i ampliar les mesures anunciades pel govern de la Generalitat en relació a la regulació del mercat de lloguer. 06/07/17: proposta de resolució per al lliurament de solars i edificis buits i en desús de titularitat municipal, en dret de superfície per a la construcció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 13/11/17: Declaració Institucional presentada a petició de la PAH de Mataró, perquè es respectin i desenvolupin en un marc jurídic correcte les peticions conegudes com les cinc de la PAH que sorgeixin de la ILP aprovada en el Parlament. 17/11/17: Proposta de resolució per millorar la regulació dels pisos turístics a Mataró. 26/02/18: Declaració Institucional que insta a la Generalitat de Catalunya a fer front a la situació d’emergència social. 09/04/18: Declaració institucional que insta a la Generalitat i l’Estat a posar en marxa polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge, sobretot a les persones més vulnerables. 12/04/18: Proposta de resolució perquè, en el marc del Pla Local d’Habitatge, l’Ajuntament incorpori les alternatives modulars de construcció d’habitatge públic de lloguer ubicades en solars públics en desús. 10/05/2018: Proposta de resolució per impulsar una carta de compromís amb l’habitatge social. 02/06/18: Declaració institucional que insta a la Generalitat de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat perquè es reguli el parc de l’habitatge a tot l’estat i es doti de pressupost econòmic a Mataró per donar resposta a l’alta demanda d’habitatge de lloguer social i habitatge de protecció.

06/09/18: Proposta de resolució per pal·liar i donar suport a les famílies que estan patint desnonaments a Mataró, des de l’Ajuntament, amb una eina efectiva i concreta com la creació d’un equip en Benestar Social de professionals que es dediquin a fer un acompanyament digne en tots aquests processos d’emergència social. 01/10/18: Declaració institucional relativa a delimitar normativament la situació d’habitatge desocupat i perquè els ajuntaments puguin regular les bonificacions potestatives. 04/10/18: Proposta de resolució per facilitar l’ampliació del parc públic d’habitatge. En aquesta proposta s’hi deia: destinar un 30% dels habitatges d’obra nova i de grans rehabilitacions (superiors a un sostre urbanístic a determinar), de venda o de lloguer, a habitatge de protecció oficial situat en el mateix edifici. 08/11/18: Proposta de resolució per destinar a habitatge social els beneficis de PUMSA de la venda de l’indivís d’una finca. 04/02/19: Declaració Institucional que insta a l’Estat a regular el mercat immobiliari per frenar l’augment dels preus del lloguer. Aquest conjunt de propostes i declaracions és important aclarir, que se’n desconeix l’estat de; planificació, execució i implementació. Un fet que ha estat denunciat per alguns dels partits polítics municipals i de diferents agents socials de la ciutat. D’altra banda, és necessari afegir, que el novembre del 2016, l’Ajuntament de Mataró va signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per ratificar mesures contra la pobresa energètica en el subministrament d’aigua. El conveni recull mecanismes per evitar el tall de subministrament d’aigua potable a les persones amb situació de vulnerabilitat, a les que estan en tràmit de sol·licitud o assignació d’algun ajut o renda mínima i de les qualificades amb vulnerabilitat residencial.

Llistat de propostes i mesures de la PACC · Creació d’una Mesa d’Emergència pròpia per la comarca del Maresme. A Catalunya hi ha 11 meses d’emergència. Mataró, al ser capital de comarca i tenir més de 125.000 habitants, podria assumir la gestió d’una Mesa pròpia. · Modificació de l’ordenança municipal de locals comercials. Mataró compta amb desenes de locals buits. Rocafonda n’és un clar exemple, on podem trobar més de 15 locals abandonats, que antigament ocupaven oficines bancàries. Cal promoure la modificació de les normatives vigents, per tal d’adaptar aquests locals a habitatges socials dignes. · Augmentar el nombre de professionals dels Serveis Socials de Mataró. Dotació de recursos i eines als i les treballadores. Darrerament, les llargues cues i el temps d’espera per trobar-se amb el referent social han augmentat estrepitosament. Per tant, cal ampliar els recursos i la plantilla de professionals per tal de millorar l’atenció als usuaris. D’altra banda, cal replantejar el model actual del servei de Benestar Social municipal, del tot ineficaç. · Reforma pendent dels serveis socials bàsics municipals. Afrontar la reforma pendent dels serveis socials bàsics municipals, d’acord amb un nou model d’atenció comunitària centrada en la persona, que s’adapti millor a les característiques i necessitats de les persones i fomenti la seva participació i autonomia personal. · Expropiació de les 12 estructures a mig construir, que resten aturades des de fa més de 6 anys. · Expropiació del conjunt d’edificacions a mig construir, que hi ha arreu de la ciutat, i posar-los en mans de cooperatives d’habitatges. Així mateix, augmentaria el parc públic d’habitatges. · Fer complir la proposta de resolució aprovada pel ple municipal de l’Ajuntament de Mataró, de destinar el 30% de les noves construccions i/o rehabilitacions a habitatge social. 18

· Elaboració d’un Informe de Convivència Cívica, per part de les comunitats de veïns. Les comunitats veïnals, en cas de trobar-se amb un pis ocupat, podrà elaborar un informe de bona convivència, que ajudarà a les persones ocupants, a demostrar davant Serveis Socials que tenen una bona relació amb la comunitat i que realment es troben en una situació d’emergència habitacional. · Exigim una inversió de 3,5 milions d’euros en compra d’habitatge social anual, per part de l’Ajuntament de Mataró. Per això, exigim que l’Ajuntament exerceixi el dret a tanteig i retracte per la compra d’habitatges. · Implementació i desplegament total de la llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. · Ampliar el nombre de convocatòries de la Comissió Mixta d’Habitatge de Mataró. Reunions mensuals i no trimestrals. L’emergència habitacional que pateix la ciutat requereix que aquesta comissió es trobi periòdicament per posar damunt la taula els diferents desnonaments que es duen a terme a la ciutat, i les diferents alternatives habitacionals que dóna el consistori. Comissions que tinguin una utilitat real, no el que ha estat fins ara, un òrgan merament consultiu. · Consensuar el destí del reallotjament de les famílies amb antelació al desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’allotjament alternatiu de l’Ajuntament de Mataró, l’Alberg Municipal Can Solaret, que només disposa de 21 places. Un alberg que no és de cap de les maneres, un lloc adequat per viure-hi infants i adolescents. Cal acabar amb aquest “pedaç”, de la qual l’administració abusa i no és una alternativa habitacional digne per les famílies. · Actuació jurídica contra els desnonaments oberts. Demanem a l’Administració una acció jurídica dirigida posar fi a aquests procediments irregulars. Aquests desnonaments 19

oberts incompleixen la legalitat, donat que la possibilitat de fixar desnonaments en dates obertes no es troba recollida a cap norma. Tot el contrari, la Llei d’Enjudiciament Civil estableix la necessitat que es fixi data o data i hora determinada per realitzar el desnonament. · Aplicació immediata de les sancions que preveu la Llei catalana del Dret a l’Habitatge (LDH), amb els habitatges desocupats. Aquesta estableix un seguit de mesures per vetllar l’accés a l’habitatge. Per tal de reduir el parc de pisos buits, la LDH preveu un conjunt de mesures, incloses algunes de caràcter fiscal, a través de multes (art. 42, 118, 123, i 131). En cas d’habitatges desocupats i dels altres casos d’ús o transmissió d’habitatges que suposen una infracció molt greu, aplicar la sanció corresponent a una infracció molt greu, amb multes de 250.001 a 500.000 euros pels municipis de més de 100.000 habitants. · Facilitar la condonació de deutes a famílies vulnerables. Fomentar mesures i polítiques per a la condonació i ajut per fer front als deutes que les persones poden tenir, sobretot en el pagament del lloguer i els subministraments. · Revisió del Protocol d’Accés a la Mesa d’Emergències per ampliar-ne l’accés. Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol amb les entitats socials per permetre-hi l’accés de moltes de les famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen d’haver viscut en locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom. S’ha de tenir en compte a les persones i les seves situacions familiars i analitzar cas per cas.

Conclusions

Amb el present informe, on es fa una radiografia de l’estat de l’accés a l’habitatge als barris de Mataró, podem observar diversos factors i necessitats que ens porten a concloure diferents qüestions. Nul·la planificació de polítiques públiques d’habitatge. La manca de previsió, planificació i execució d’un parc públic adequat a les necessitats reals de la ciutat, han portat a la situació actual d’emergència habitacional. Ni el govern de l’Estat, ni la Generalitat ni l’Ajuntament han estat capaços d’impel·lir polítiques d’habitatge reals. Ni l’Estat ni la Generalitat han estat capaços de regular els preus del lloguer, fet que ha portat al món especulatiu i immobiliari a fer i desfer, expulsat a les veïnes de les seves cases i dels seus barris. Aquest fet es pot veure plasmat en el nombre de propostes que s’han aprovat al ple municipal de l’Ajuntament, i que han restat tancades en un calaix durant tot el mandat. En aquest sentit, ni l’alcalde ni les diferents persones que han encapçalat la regidora de serveis socials i habitatge, han estat capaços d’aportat solucions reals i efectives a la necessitat imperant que viuen els i les mataronines. La realitat ha estat i és, que ni el PSC ni els governs anteriors han tingut com a prioritat en els seus mandats, l’accés a un habitatge digne.

Mataró segueix essent una de les ciutats amb més de 50.000 habitants de Catalunya, que té la taxa de desocupació més elevada del país. Barris com Rocafonda, el Palau o Cerdanyola, han estat els més castigats per l’atur, la pobresa i l’exclusió residencial. La manca d’ofertes laborals dignes, la precarització i els sous miserables han agreujat encara més aquesta situació de pobresa. Al llarg d’aquests 5 anys d’història de la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme de Mataró, al costat d’altres agents socials i sindicals de la comarca i del país, s’han realitzat desenes de propostes i mesures per combatre la pobresa, la desigualtat i l’emergència habitacional, que no han estat preses en consideració per part de cap govern. Precisament, la PACC ha hagut de fer front a situacions límit de desenes de famílies, que han patit processos de desnonament i l’administració no ha estat a l’altura. Gràcies a la solidaritat i el suport mutu de les companyes que formen part de la plataforma, s’ha pogut reallotjar a famílies, finançant pensions i hostals, alimentació i higiene bàsica, material escolar, roba…

Documents consultats Informe sobre emergència habitacional i pobresa energètica: Una radiografia de Badalona, Barcelona, Girona, L’Hospitalet, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa. Juliol 2016. Observatori DESC, Aliança contra la Pobresa Energètica i PAH. www.pobresaenergetica.es/wp-content/uploads/2016/07/informe_12municipis.pdf

Pla d’Actuació Integral del barri de Cerdanyola 2018. Ajuntament de Mataró. http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/plans/docs/Pla_Actuacio_Integral_Cerdanyola.pdf

Pla Local d’Inclusió Social de Mataró 2018-2020. http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/plans/docs/pla_inlcusi_social_2017.pdf

Pla Local d’Habitatge 2018-2023. http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/originals/2018/Pla_Habitatge_Mataro_web.pdf

Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.cat

Informe La llar és la clau. Històries d’un dret reconegut però vulnerat. Desembre del 2018. Càritas diocesana de Barcelona. https://caritas.barcelona/wp-content/uploads/2018/12/La-llar-%C3%A9s-la-clau-informe-habitatge-caritas-barcelona-2018.pdf

Observatori Municipal de l’Habitatge. Gener del 2016. http://www.mataro.cat/web/portal/ca/observatori/habitatge/2016/Observatori_Municipal_Habitatge_2016_24_11.pdf

Llançaments. Consell General del Poder Judicial. http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica-Judicial/Estudios-e-Informes/Efecto-de-la-Crisis-en-los-organos-judiciales/

Renda familiar disponible per habitant i municipi. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/pub/?id=rfdbc&n=8224&by=mun

Davant la greu emergència habitacional que pateix el país i en concret la ciutat de Mataró, hem considerat oportú elaborar un informe precís i exhaustiu sobre la situació en què es troben els veïns i veïns dels diferents barris de la ciutat, i la gran dificultat actual per accedir a un habitatge digne. La manca d’inversió i planificació per part de l’administració local, autonòmica i estatal, ha provocat greus conseqüències de vulnerabilitat i exclusió residencial.