Revista Safareig Poètic núm. 3 by Franz Appa

c i t è o ig P

e r a Saf gener—maig 2017 Acció solidària Jam Poesies Veïnes Jam Poesia Satírica Jam El cicle de la vida L’Estenedor de poemes Taller confecció poemes Jam Palau i Fabre Vermut solidari 1r de maig combatiu Sopar solidari

RESUM DE LES ACTIVITATS DE L’ANY

Jam Poesia i embriaguesa Una rosa x la Llibertat

Núm. 3

Any 2017

SAFAREIG POÈTIC

2017. EL SAFAREIG POÈTIC S’OBRE A TOT REUS

i 2015 va ser l’any d’anar consolidant les jams com a nucli essencial d’un grup de bojos per la poesia que acabarien anomenant-se Safareig Poètic de Reus, i 2016 l’any de la consolidació del grup, 2017 ha estat un any d’obertura a la ciutat i de participar en nombroses accions, artístiques i solidàries, que ens han vinculat al teixit associatiu de la ciutat i també al seu poderós motor cultural, que en aquest any anava de la mà sens dubte del reconeixement de la capitalitat cultural catalana , distinció i compromís que li va tocar organitzar i en el qual vam intentar aportar també el nostre granet de sorra. Ha estat també l’any del nostre assentament a l’espai que ens cedeix una de les institucions deganes de l’associacionisme cultural de Reus, l’Orfeó Reusenc, un centre d’irradiació de la cultura i de generosa acollida per a totes les assciacions, formals o informals, que li demanen un espai per a la trobada col·lectiva.

Aquest és un recull de les activitats habituals i de les extraordinàries que s’han realitzat el 2017 fins al mes de maig –aviat publicarem el de la resta de l’any- i que té la seva base en les informacions que van poblant el timeline de la pàgina de Facebook del Safareig Poètic.

Han format el nucli organitzador fonamental de la tasca del Safareig Poètic: Eduard López Mercadé Carme Andrade Antònia Farré Carme Masip Carme Simó Elena Giménez

2017–GENER-MAIG

ÍNDEX Gener Pàg. 4

Acció solidària

Pàg. 6

Jam Poesies Veïnes

Pàg.12

Febrer Jam Poesia Satírica Març

Pàg. 16 Jam El cicle de la vida Pàg. 22 L’Estenedor de poemes Pàg. 31 Taller confecció poemes Abril Pàg. 32 Jam Palau i Fabre Pàg. 36 Vermut solidari Pàg. 39 1r de maig combatiu Pàg. 40 Sopar solidari Maig Pàg. 41 Jam Poesia i embriaguesa Pàg.48

Una rosa x la Llibertat

SAFAREIG POÈTIC

GENER

imarts 3 de gener vam participar en una acció que va organitzar l'associació Reus Refugi, a peu de carrer, en la confluència del raval de Santa Anna amb la plaça de Prim. Es tractava de conscienciar -sobretot- del drama dels refugiats. L'escenografia, cedida en bona part per l'admirable organització Proactiva open Arms, recordava amb armilles salvavides escampades -i amb les quals es podia fotografiar tothom que volgués- les penalitats que aquestes persones que busquen refugi a Europa estan passant. Amb artistes de tant talent com Gerard Marsal i Fito Luri i els joves membres del grup Terra Ferma, vam aportar el nostre granet de sorra. Elena Giménez, Carme Simó, Carme Andrade, Pep Macaya i Eduard López, amb la col·laboració especial de Marta Llorens-que va fer una increïble lectura d'Una pluja aviat caurà, adaptació catalana de la cançó de Bob Dylan-, van fer una petita jam per mostrar com la poesia pot servir per a accions que, per desgràcia, continuen sent absolutament necessàries.⧠

Xifré Ramos llegint Eduard López a punt de començar la sessió

Carme Masip

Carme Simó

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-MAIG

Pep Macaya

Fito Luri

SAFAREIG POÈTIC

. Isabel Fornos i Xavi Roca van llegir a dues veus, en original italià aquest, i en traducció castellana aquella, el poema de Cesare Pavese "Vendrá la muerte y tendrá tus ojos". Elena Giménez va llegir una lletra de la cançó dels Obrint Pas -de Miquel Gironès-, "Camins", seguida per una lectura de la recreació de Pancho Sánchez,del grup Zoo, i els Oques Grasses, una "versió eròtica" o "gamberra", en paraules de l'Aleida. Albert Carrasco va llegir Miquel Martí i Pol, "A tall d'exordi" . Montserrat Aloy va retornar al seu infaltable Gianni Rodari, amb el seu llibre "Tirallongues del cel i la terra", els poemes "Sospirs", "Un parèntesi" i "L'agent rural", i el poema d'Eduard Batllori pertanyent a la seva "Suite Borgenca", "La vida que defujo és la pau del vespre a les cases calentes". Eduard López va llegir la traducció de Marià Villangómez del poema "Brisa marina", d'Stéphane Mallarmé.

a jam de gener de 2017, dedicada a les Poesies Veïnes, va tenir lloc al'Orfeó reusenc, el dijous dia 12. Després de la introducció habitual d'Eduard López, que va tractar sobre el tema del veïnatge en les seves diferents accepcions, va donar pas ell mateix a Carme Andrade, que va presentar el convidat especial de la jam, el poeta de Benicarló resident a AmpostaJosep Igual. Josep Igual, que va dissertar breument sobre el concepte de perifèric que sovint se li atribueix, va obsequiar-nos amb algunes lectures del seu darrer llibre publicat, el dietari "L'incert alberg" (Afers Edicions, 2011). Clara Rivas va llegir Paul Valéry en original francès, "El cementiri marí". Ramon Salvat en va fer una ressenya i va llegir parts de les dues traduccions que va escometre Xavier Benguerel, contrastant-les amb una de Josep Carner. Carme Andrade va llegir, tot fent un contrapunt modern, el poeta mallorquí Carles Rebassa, amb el poema "Multiculti". Pilar de los Hielos va llegir l'"Ofèlia" d'Arthur Rimbaud. Va explicar que el motiu va venir suggerit per la contemplació d'un dels quadres que han tractat el tema de la mort d'Ofèlia, el personatge de "Hamlet", com el més famós de tots, el de John E. Millais

Josep Maria Forcadell va llegir dos poemes de Michel Houellebecq, en versió original i una traducció castellana: "El amor,el amor" i "Una vida de nada". Josep Huguet va llegir una prosa poètica d'Anaïs N in , del seu l li bre "L a b a rca s s a ". Antònia Farré va llegir un poema d'Anna Cinzia Paolucci, dins l'antologia de poesia algueresa recollida per Joan-Elies Adell, i també va dedicar a una altra de les poetes que s'hi poden trobar, Franca Masu, la lletra de "Mare mar", la cançó de Lluís Llach que ella va interpretar al Concert per a la llibertat de 2013. Pilar López va llegir dos poemes d'una altra antologia, la de la poesia de l'Al-Andalus realitzada per Josep Piera ("Poesia de l'orient d'Al-Andalus"), "El jardí" d'Ibn Khafaja d'Alzira, i "Les pigues" d'Ibn alLabbana de Dénia. Ramon Salvat va llegir una versió pròpia de Giorgio Bassani, "Verso Ferrara", amb la col·laboració de Xavi Roca en la lectura en italià, i del mateix autor "Un epitafio", en la versió de Carlos Manzano de Frutos. Josep Igual va llegir del seu llibre "Uomo qualque", que va ser premi Ciutat d'Alcoi el 2010, el poema "Encon tre ", dedi ca t a Nés tor Luján. Clara Rivas va llegir la faula de La Fontaine "La cigale et la fourmi", que ha esdevingut universal. Va tancar la sessió Josep Igual amb el seu brillantíssim poema "Existir".⧠

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-MAIG

SAFAREIG POÈTIC

Text de la introducció d'Eduard López Mercadé a la jam de dijous 12 de gener: Poesies veïnes: quin és el concepte de veí de què partim en aquesta jam? Si la poesia ja té en si, com a paraula i concepte, abundants problemes de límits, de fronteres, de territoris imprecisos, també ho és el de veïnatge. Veïns són les persones que comparteixen territoris (municipis, barris, cases, comarques o nacions), que habiten, doncs, en un mateix lloc, o que viuen a prop –amb tot el que té d’elàstic aquests concepte de proximitat, també-. Jo tendia a interpretar l’aposta del tema d’aquest jam en un sentit més de proximitats o bé d’interrelacions geogràfiques, territorials, que no de la possible relació amb veïns, d’aquells que habiten en l’espai limitat de la nostra quotidianitat, però un comentari fa alguns dies d’una companya de jam em va fer pensar que en efecte, tenim veïns aficionats o cultivadors de la poesia, persones que practiquen l’art poètica, ho coneguem nosaltres o el públic, o no. Quants poetes fan de la poesia una activitat callada, semiclandestina quasi, que a penes surt del cercle més íntim, dels versets de Nadal mal recitats al calor del vi o del xampany. I és que sabem normalment poc dels nostres veïns. Sabem que no els hem triat, això sí. Allí hi són: en les nostres proximitats, en les nostres zones d’influència, allí on ens movem amb la naturalitat dels actes habituals, i els saludem –o no-, però els coneixem sens dubte, per la seva cara, per la seva veu potser, fins i tot només per la seva forma de caminar, pel cotxe que aparquen al costat nostre... Però sabem res d’ells de veritat? Del que pensen, del que senten, del que fan en la seva vida diària, pública o no? Potser estan paret amb paret amb nosaltres, i tanmateix en sabem ben poquet de tot això. Quantes coses amaguen les parets de les cases, aquest mínim espai que encercla tot un terri

tori vast i, sovint, impenetrable! Tantes coses com oculta i desvela moltes vegades un poema: un poema que és un enigma que ens revela i ens encobreix tota una vida.⧠

Josep M. Forcadell

2017–GENER-MAIG

Ramon Salvat va aportar dos poemes de Giorgio Bassani."Verso Ferrara", amb una traducció pròpia, i en l'original (que va llegir el Xavi Roca) a la imatge-, i "Un epitafio", en la traducció castellana de Carlos Manzano de Frutos. Un epitafio Paso veloz como el viento a lo largo de la orilla izquierda del Magra donde el viento enmaraña la cabellera de los sauces. De mí y de ti ¿qué quedará en los ojos de quién nos haya visto? Una imagen así, un flash y basta, en suma nada.

SAFAREIG POÈTIC

El poema de Carles Rebassa que va llegir Carme Andrade a la jam : Multiculti Si em diu que ha viatjat a l'estranger, li dic que jo no surt gaire del poble. Si em diu que sóc tancat, que sóc de poble, li dic: "No emprenyis, vés a l'estranger". Si em diu que es viu millor a l'estranger que no dins aquest petit i brut poble, li dic. "Per què no estimes el teu poble en lloc de tocar els ous amb l'estranger?" li dic: "Per què no surts del teu paraigua i lluites per què el teu poble vagi a més?" I em diu: " Si plou, tinc un paraigua, si el poble es banya, a mi m'està de més..." I jo li ficaria el cap dins de l'aigua fins que deixés de respirar. Res més. (Nit de Poesia al Palau, 2012)

2017–GENER-MAIG

Sin llaves y a oscuras Era uno de esos días en que todo sale bien. Había limpiado la casa y escrito dos o tres poemas que me gustaban. No pedía más. Entonces salí al pasillo para tirar la basura y detrás de mí, por una correntada, la puerta se cerró. Quedé sin llaves y a oscuras sintiendo las voces de mis vecinos a través de sus puertas. Es transitorio, me dije; pero así también podría ser la muerte: un pasillo oscuro, una puerta cerrada con la llave adentro la basura en la mano.

existir

creus que existeixo, i això m’empeny a tornar als bancals del llibre que m’ofegarà, qualsevol vespre, amb les lianes d’horitzons inabastables per a la petita química cerebral, per a les pregàries heterodoxes del desert, per al signe de baixa terrissa que vaig coent amb llenya de fes abolides i mestratges expatriats. existeixo en l’espill de la teua alegria incorruptible. Josep Igual "Uomo qualque". 2010.

SAFAREIG POÈTIC

FEBRER

a jam de dijous 2 de febrer anava dedicada a la poesia satírica, ara que s'acosten les dates carnavalesques. La sessió va començar amb una breu introducció d'Eduard López Mercadé sobre els orígens del gènere satíric i les seves diferents expressions, per exemple en la premsa de Carnaval que és un dels elements més característics d'aquesta festa a Reus. Va encetar el cicle de lectures Vicenç Sanahuja, amb un dels poemes del "Cançoner satíric" de Bernat Artola, el poeta castellonenc. Eulàlia Sabater va llegir un dels poemes satírics de Josep M. de Sagarra que ha rescatat Lluís Permanyer. Sagarra estaria present també més tard amb la lectura de Josep M. Forcadell de "La balada de Fra Rupert". Fina Masdéu va llegir un seguit de mostres de poesia política popular anònima que ha compilat Joan Creixell en dos volums, "La fi dels cagaelàstics" (1939-1979), i "Si és boig que el tanquin" (1977-1982). Ramon Salvat va recitar el cèlebre "Final" de Joan Brossa. Pep Macaya ens va dur la "Balada de presó" de François Villon, traduït per Feliu Formosa. Carme Masip va encetar els recitats sobre el poeta que va estar més representat a la jam, el nostre Pere Quart, amb "Hi ha coses massa pures". Vicenç Sanahuja llegiria a continuació "Assaig de plagi a la taverna", Carme Simó ho faria amb "La vaca suïssa" i Josep M. Forcadell amb "Ara que tots els poetes...". Ignasi Revés també recitaria un parell de breus poemes del poeta sabadellenc, i Albert Carrasco i Montse Aloy van recitar a duo "Noè". També Joan Brossa estaria molt ben representat, ja que a més del citat "Final", Albert Carrasco ens va llegir "Seborrea" i "Matrius" (amb Montse Aloy), i Ramon Salvat repetiria amb "Saltamartí". Antònia Farré va recitar dos poetes catalans actuals, Enric Casasses, amb "L'ham", i Dolors Miquel, amb "Home que es creu influent". Eduard López va llegir una de les sàtires de Guerau de Liost, la XXV, "Del fantàstic orador". Ignasi Revés va llegir l'abans homenatjat (o plagiat) Salvador Espriu, amb "L'ós Nicolau". Montse Aloy va llegir un poema d'Enric Larreula, del seu llibre "Animalari", "Era una vaca tan trista". Aleida López va llegir uns fragments del "Llibre de Fra Bernat", aquesta joia de la literatura catalana medieval, de Francesc de la Via. Eulàlia Sabater va llegir el clàssic "A una nariz" del no menys clàssic Quevedo.

Eulàlia també va ser una de les autores que va aportar poemes propis, amb "Déu nos en guard". Montse Aloy ens en llegiria dos, un de propi adreçat a una ex-"quefa", i un traducció de Kenn Nesbitt, "Norma de la biblioteca". Ignasi Revés va llegir el seu poema "Foteta", que forma part del poemari "Aigua als òrdins" que ens va presentar el passat desembre, i dins aquest apartat de poemes d'autoria pròpia, Albert ens va llegir el seu "Constitucional i olè". Amb un dels poemes anònims compilats per Joan Creixell que ens va dur la Fina Masdéu va acabar una sessió certament molt divertida, alhora que punyent.⧠

Pep Macaya, Ignasi Revés i Antònia Farré

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-MAIG

SAFAREIG POÈTIC

Josep M. Forcadell, Fina Masdéu i Pilar López

2017–GENER-MAIG

Eduard López, Elena Giménez i Carme Masip

Montse Aloy i Albert Carrasco

SAFAREIG POÈTIC

MARÇ

a jam celerada el dia 9 de març de 2017 anava dedicada al cicle de la vida, i va comptar amb un convidat especial, el poeta reusenc Quim Besora. També va haver-hi una acció molt especial, de les Bugaderes (Carme Andrade i Mònica de Dalmau), que van dirigir l'elaboració d'un poema col·lectiu a partir de paraules extretes de Josep Palau i Fabre (que serà el protagonista de la següent jam, a abril, en ocasió del seu centenari).

Quim Besora va triar quatre poemes breus de la seva collita: per iniciar la seva actuació a la jam, “Breu nocturn amb tren”, “Postal de Lapònia a la nit de Sant Joan”, “Talment com alquimista” i “La Font de Castàlia”. La relació dels poemes que van seguir és aquesta: Pep Macaya va llegar de Francesc Roig Queralt “Temps complet”, “Camí transitori” i “Viu l’instant però no allarguis el somni”.

Antònia Farré va llegar “Aniversari” de Gabriel ferra ter. Vicenç Sanahuja va llegar “Demà ja no seré jo”, de Miquel Bauçà. Maribel Serra va llegar un fragment de de la novel·la “Illa 2035” de Dani Alba. Carme Andrade, “Avui tot xiscla” de Josep Palau i Fabre. Mònica de Dalmau ens va llegir un altre poema de Palau i Fabre, “Sonet intrauterí”. Carme Simó va llegar “Lletra a Dolors , de Miquel Martí i Pol. Isabel Fornos va llegar “En paz”, d’Amado Nervo. Dolors Añón, de Joan Timoneda (del seu llibre “Flor d’enamorat”), “Aquest jove que ha cantat…” Josep M. Forcadell, Joan Margarit, tres poemes breus del seu llibre “Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa”. Pilar López, de Ponç Pons, “Eixordi”. Albert Carrasco va aportar un poema propi inspirat en Salvat-Papaseit, “I no arriba la mort ni si l’heu demanada”. Montse Aloy, un poema seu inèdit, “Capses”. Quim Besora va llegir d’Antonio Machado “Sonad yunques, callad campanas”. Conxita Jiménez va llegir una poema seu, un cant a la lluna. Julia va llegir-nos també un poema propi, “Mi país de cielo limpio”. Eduard López un altre poema propi del seu poemari “Beslums”, el núm. 26. Pep Macaya va tornar amb Francesc Roig, “Joc de veus sobre un passat present”. Carme Simó, de Joan Vinyoli, “Mort rere mort”. Julia va llegir un altre poema seu, “Existió un hombre”. Dolors Añón, de Jordi Pàmies, “Ulls”. Empar va recitar Miguel Hernández, “Por la voz de la herida”. Josep Maria Forcadell, un poema seu titulat “Atzavara”. Pilar López, de nou Ponç Pons, “In Paradisum”. Albert també un poema propi inèdit, “Brindis”. Montse Aloy va llegir una traducció seva de Michael Blumenthal, “Els perills de la metáfora”. Quim Besora va recitar de memoria “L’hora és freda”. Conxita Jiménez, el seu poema “Aspra la terra”. Eduard López, un poema de Gerard Vergés, “Cant terrenal”. Antònia Farré va recitar “Speak memory”, de Narcís Comadira. Les Bugaderes, Carme Andrade i Mònica de Dalmau, van tancar la sessió amb la lectura del poema col·lectiu que es va anar elaborant entre tots.⧠

2017–GENER-MAIG

El cartell de la jam de març, que anunciava el tema de l’Estenedor que es faria uns dies més tard, “El cicle de la vida”, era obra de la gran artista Teresa Llorach, que també havia realitzat el de l’Estenedor.

Anònia Farré

SAFAREIG POÈTIC

ANIVERSARI Antònia Farré

Ja l’any quaranta dels meus anys

jeu fosc a dues carboneres,

ribotat. El munt d’encenalls

se l’han partit la marmanyera

memòria, la mentidera,

i l’oblit, el drapaire mut.

Gabriel Ferrater

2017–GENER-MAIG

Pep Macaya , Eduard López, Elena Giménez i Conxita Jiménez

SAFAREIG POÈTIC

Quim Besora, Montser Aloy i Albert Carrasco

Vicenç Sanahuja, Pilar López, Josep M. Forcadell, Empar, Julia, Dolors Añón i Isabel Fornos

2017–GENER-MAIG

Carme Simó, Mònica de Dalmau, Carme Andrade i Maribel Serra

Aquí teniu el resultat del poema col·lectiu que es va construir a la jam de dijous, amb la direcció de les Bugaderes (Carme Andrade i Mònica de Dalmau). poema de tots i per a Tots Remena la casa, despulla-la, cos clos espantat i sofrent. Malgrat n’era contrari vaig amagar les llàgrimes per amagar el dolor de la por i de l’enyor. Engendrem somnis i anhels el marro de la tassa diria el futur; però els records s’imposen en cendra de burilla. Cor, vella cruïlla on conflueixen la llum i la por; el fum llunyà, el fum del record, el fum del temps. La batzegada de cada part de mi que vol ser tota una part de tu. Quimeres flonges d’un primer amor, fum desfet, encara més, ets. Amagat, però no del tot.

Deixa’m endevinar-te. Arrencarem les roques de l’assut, la força de l’aigua. Vetlla el son dels records feliços. Els teus ulls s’han convertit en ambre i algú s’adorm al meu somni, l’ombra inútil d’un perfum breu. Desig és ella, és tot: la vall oberta, és la tija badada, el sot, el fosc... Penetrar en l’alegria em fa empetitir envoltada de bladars i guarnida de roselles, les acarono i em sento una nova papallona. Sento la vida com una deixalla, l’única deixalla que no es pot reciclar. Vas furgar tant en la sòlida certesa de l’amor, que he dit sí, gratament. Furgar és dir, ungla, mà, braç, tors, cintura, sexe, cames i... Les preguntes volen respostes i jo visc sense preguntes. T’he respost, amic meu? (POEMA COL·LECTIU Amb els mots d’en Palau i Fabre. In memoriam) 9 de març de 2017

SAFAREIG POÃ&#x2C6;TIC

2017–GENER-MAIG

l 27 de maig vam dur a terme la segona edició de L’estenedor, un espectacle concebut pel grup Safareig Poètic de Reus que integrà música i poesia, al voltant d’un tema que va funcionar com a fil conductor de les distintes parts, que va ser “El cicle de la vida”. Es tracta del tema que forma part del repertori actual de la coral convidada enguany, el Cor Cal•líope, que va ser el que va iniciar l’espectacle. Van alternar la interpretació dels seus temes, tots basats en poemes, amb la lectura dels textos, a càrrec de Pep Macaya, Carme Simó i Antònia Farré. Van intervenir també dos artistes més: el cantautor igualadí Quico Tretze, que ens presentarà els temes que componen el seu disc Perdut e amat, de caire molt íntim i personal, i també un tema del seu recent disc de versions d'altres autors, l'Amor particular de Lluís Llach. I la cantautora reusenca Marta Garcia, que va cantar algunes de les cançons que l’acredien com un valor que molt aviat donarà a parlar. Vam comptar també amb la poeta terrassenca Empar Sáez, acompanyada del pianista Ricard Latorre, que va interpretar-nos una selecció de poemes del seus darrer i premiat llibre "Quatre arbres".

A més, el Safareig Poètic va escenificar el text "Una mirada en tres actes· de Carme Andrade, del seu llibre Gosadies, en les veus d'Antònia Farré, Carme Simó i Pep Macaya. L'acte va acabar amb participació del públic, un segell de l’activitat del grup, dirigit i ideat per Les Bugaderes (Mònica de Dalmau i Carme Andrade), per tal de suscitar una elaboració poètica col•lectiva a partir de paraules extretes dels poemes de Josep Palau i Fabre, del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement. Mònica de Dalmau no va poder ser-hi present, ja que havia de recollir el premi Carles Hac Mor de poesia que li concedien el mateix dia. La va susbtituir Carme Masip. Com l’any anterior, l’espectacle va tenir lloc al Teatre Bravium, i gràcies a la col·laboració del seu personal directiu i tècnic. També vam comptar amb el suport d’Òmnium Baix Camp.⧠

SAFAREIG POÈTIC

Cor Cal·líope

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-

SAFAREIG POÃ&#x2C6;TIC

Quico Tretze

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-MAIG

Marta Garcia

SAFAREIG POÈTIC

“Gosadies”, de Carme Andrade

2017–GENER-MAIG

Empar Sáez

Empar Sáez i Ferran Latorre

SAFAREIG POÈTIC

Carme Andrade en el moment de la creació del poema col·lectiu

Fotografies de Ferran d’Armengol, Elena Giménez i Eduard López

2017–GENER-MAIG

n col·laboració amb el Centre Cívic Migjorn, vam realitzar el 30 demarç un taller de creació de poesia, a càrrec de la Carme Andrade, amb alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Roseta Mauri. Aquest taller s’inscrivia ja a la nostra participació al projecte "Una Rosa per a la Llibertat", dins el programa Reus Capital de la Cultura Catalana, treballs que van culminar el 27 de maig amb la resta de grups participants (vegeu en la pàg. )

podia valorar i que ara valoro molt més. Un bon record perquè sincerament fer un poema per mi era un avorriment ja que no em rimaven les paraules, però en aquest taller he après que mirar, contemplant i amb poques paraules es pot fer un poema.Només calen paraules i sentiments. Satisfacció i alegria. He après a escriure poemes. He après a fer poesia basant-me en imatges transformadores en paraules.

Els resultats van ser molt positius, i els comentaris dels participants entusiastes. Us n’hem destacat alguns:

El resultat va ser aquest poema col·lectiu:

Una experiència poètica nova. M'emporto la creativitat i la percepció que tenim de la vida, de la natura. A pensar en la natura, a fer poemes i que la poesia és important per a mi. Saber que la poesia és part del nostre entorn i que la poesia no sol es pot escriure i que ho és tot: l'amor, l'alegria... Un bon record sobretot i una manera de pensar i escriure més creativa i natural. M'emporto un concepte més que abans no

La rosa, l’amor i la llibertat La teva bellesa m’embriaga com el perfum de les flors, els teus llavis són vermells com flors fluorescents, la teva mirada m’il•lumina com l’alba a l’estiu el teu cabell m’enlluerna com les gotes de pluja projectades pel sol. L’amor no és una cosa L’amor és un sentiment El meu amor el representa una rosa I això em fa estar content. La llibertat és igualtat L’alegria és amor L’amor és una poesia I la poesia és harmonia. La poesia és el millor perfum de la creativitat i amb el sentiment més bonic de la felicitat. Amb aquests elements vull il•luminar el teu cor trist regalant-te la rosa més perfecta i irreal d’aquest món, on la igualtat, la llibertat i la seguretat són la llum de la societat. Nerea Castilla, Mariame el Mouklouci, Ayman Jediami, Kaoutar Derraz,Alberto López, Joel Juncosa,Fàtima Ikkene, Chad Sonaidi,Ibrahim Jeravi, Ibrahim Cherif, José, Anas. (3r.A IES Roseta Mauri Reus)

SAFAREIG POÈTIC

ABRIL

a jam d'abril, dedicada a Josep Palau i Fabre en ocasió del centenari del seu naixement, va començar amb les notes de l'adaptació del seu poema "Beatus ille" per part de Joanjo Bosk, seguida per la lectura del poema i d'unes notes biogràfiques del poeta a càrrec d'Eduard López. A continuació es va passar a la lectura del poema a què havíem convidat a versionar en la convocatòria de la jam, el cèlebre "Jo em donaria a qui em volgués" que va llegir la Carme Simó. Va fer-ne una lectura i en acabat Eduard López va llegir la seva interpretació, que va donar peu a una amena discussió sobre el sentit del poema. També vam escoltar una versió de la cançó, de M. del Mar Bonet acompanyada per Manel Camp al piano. Josep M. Forcadell va preferir fer una versió pròpia del poema "La rosa", que va llegir Pilar López. La seva versió va ser un poema titular "Flor d'ametller". Fina Masdéu ens va oferir la versió que va fer Palau i Fabre del poema de Rosselló Pòrcel "Espatlla", que s'inscriu en la tradició de poemes sobre el tema del contrast de colors, que com ella mateixa va apuntar podria ser tema d'una jam completa. Elena Giménez va llegir la prosa poètica del poeta homenatjat ahir, "Taronja", que forma part dels "Poemes de l'alquimista". Acte seguit, i a proposta també de Fina Masdéu, es va fer una lectura completa de les cinc versions que Palau va fer del poema de Rimbaud "Sensations". Josep M. Forcadell va llegir el poema original en francès i Pilar López, Ramon Salvat, Marisol Virgili, Aleida López i Carme Simó les cinc versions. Aquesta última va llegir després "La núvia", i van succeir-se altres poemes de Palau i Fabre: "L'estranger", per Vicenç Sanahuja, "El geni", per Pilar López, "La cançó de la dona pantera", per Carme Andrade, "Salvador Dalí", per Fina Masdéu, i una lectura d'un dels poemes de "Les veus del ventríloc" a càrrec de la Carme Andrade i l'Antònia Farré, que va cloure magistralment la sessió.⧠

2017–GENER-MAIG

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes. Josep Palau I Fabre

La identitat L'ESTRANGER -¿De quin país és aquest estranger? -No ho sé. -Com se diu? -No ho sé. -¿Què fa? ¿Quina llengua parla? -No ho sé. -¿Com us dieu, bon home? -... -¿De quin país veniu? ¿On aneu? -Sóc d’aquí. Sóc estranger. Baudelaire / Josep Palau i Fabre

SAFAREIG POÈTIC

Marisol Virgili, Pilar López, Vicenç Sanahuja i Josep M. Forcadell

Ramon Salvat i Fina Masdéu

Carme Andrade

2017–GENER-MAIG

Carme Simó, Aleida López, Eduard López i Elena Giménez

Fina Masdéu, Carme Simó, Aleida López i Eduard López

SAFAREIG POÈTIC

l 8 d’abril vam tenir l'honor i el plaer de participar en el Vermut Solidari que va organitzar Reus Refugi a Cal Massó de Reus per ajudar a despertar la consciència de la necessitat que Reus sigui una ciutat activa i capdavantera en l'acollida de refugiats. En van acompanyar els Terra Ferma, el Fito Luri, els VinyArtístics i la Nour i el Noar, que ens van posar al dia de les experiències dels refugiats. També vam comptar amb l'animació del grup de l'Euskal Komisioa que celebrava un agermanament amb la vila guipuscoana de Deba. Per part de Safareig Poètic van intervenir Carme Simó, Carme Masip, Eulàlia Sabaté, Elena Giménez i Eduard López. També van estar com a convidats especial dibuixant-ho tot els Urban Sketchers. Hem de

donar les gràcies a una dels seus membres, la Teresa Llorach, pel seu magnífic dibuix que formava part del cartell promocional .⧠

2017–GENER-MAIG

Vinyartístics

Safareig Poètic

Fito Luri

SAFAREIG POÃ&#x2C6;TIC

Terra Ferma

2017–GENER-MAIG

Aleida López

ap de setmana combatiu i solidari. Si ahir dia 29 col·laboràvem amb la magnífica iniciativa del Sopar Solidari del Barri Fortuny, en benefici de l'ONG Proactiva Open Arms, divendres 28 participàvem a la jornada per un 1 de maig combatiu que diverses organitzacions cíviques, socials i sindicals van organitzar en el marc d'una plaça emblemàtica, la de la Farinera, que un col·lectiu del barri reivindica que es recuperi per a la vida veïnal en ple nucli antic. va ser un autèntic plaer compartir espai amb ells i amb altres grups convidats i nombrosos representants de moviments sindicals i obreres que es mantenen afortunadament vius en les dures circumstàncies actuals del món laboral. Van intervenir per part nostra Carme Andrade, amb el poema de Paul Eluard "Llibertat" i un altre de Bertold Brecht, Carme Simó amb "Assumiràs la veu d'un poble" de Vicent Andrés Estellés i "La ciutat llunyana de Màrius Torres, i Aleida López, que va llegir "El combat dels poetes", també de Màrius torres, i "Avui les fades i les bruixes s'estimen" de M. Mercè Marçal. Va cloure la intervenció Eduard López amb dos poemes propis.⧠

SAFAREIG POÈTIC

poemes propis, i Elena Giménez llegint “L'estranger,” l'adaptació de Josep Palau i Fabre del poema de Baudelaire, van conformar la nostra modesta aportació a una nit emotiva i brillant. Moltes gràcies al nombrós equip de voluntaris que van dur a terme l'organització, i especialment a l'amic Pep Macaya a l'infatigable Jordi Salvadó, als companys de Còdol, i al presentador de l'acte, Xavier Graset.

cabàvem abril ,el dia 29, amb un nou honor, el de col·laborar amb el Sopar Solidari que cada organitzen a la parròquia del Barri Fortuny, el Pont de Solidaritat. Enguany estava destinat a la modèlica ONG Proactiva Open Arms, que tant fa per al rescat de les persones que creuen la Meditarrània a la recerca d'asil. Un dels seus membres, el jove reusenc Jordi Cervera ens va posar els sentiments a flor de pell amb la descripció de la seva tasca de salvament. Carme Simó, llegint el poema de Pep Macaya “Morir a Gaza”, Eulàlia Sabater i Eduard López, amb sengles

Carme Simó, Carme Masip, Aleida López i Marta López

2017–GENER-MAIG

MAIG

a jam del 4 de maig es centrava en l'embriaguesa i la poesia. Tot i que la primera accepció de la paraula embriaguesa es refereix al consum del'alcohol, lògicament podien caber altres formes d'embriaguesa, com deia Baudelaire en el seu cèlebre text que, en narració de l'Antònia Farré, vam emetre per La Nova Ràdio: http://www.ivoox.com/vols-venir-a-mevabarca-41-audios-mp3_… (cap al minut 28). Aquest mateix text va ser recitat en versió castellana per la Clara Rivas en la jam. Vam donar inicia a la jam, però, escoltant la cançó de M. del Mar Bonet "Per Hipocrates" (amb lletra d'Albert Garcia). Carme Simó va recitar també el text d'una cançó, que va servir d'homenatge al recentment desaparegut Pere Tàpies : "Una copa de vi és com un poema". Baudelaire va protagonitzar després un bon tram de la jam, amb el recitat d'Eulàlia Sabater de "L'ànima del vi". Ella mateixa i Carme Simó van llegir tres versions al català del famós poema del mateix autor, "El verí", de "Les flors del mal": les de Jordi Llovet, Xavier Benguerel i un fragment de la de Ramon Folch i Camarasa. Josep M. Forcadell va llegir per la seva banda un altre dels poemes d'aquest cèlebre poemari, "Le vin des chiffoniers", en original i en versió pròpia. Dolors Añón va llegir "Lorelei" de Gabriel Ferrater. Antònia Farré unes quartetes del poeta persa Omar Khayam, i Elena Giménez un poema dels que un altre poeta persa, anterior, Abu Nuwas, va escriure sota el títol de "La passió del vi". Dolors Vallverdú ens va obsequiar amb un poema propi escrit per a l'ocasió. Isabel Fornos va llegir un altre text de cançó, "El vino",d'Alberto Cortez. Eduard López va llegir, sobre la música de la cançó "Heroin" de Lou Reed, una traducció pròpia de la lletra. Carme Andrade va llegir un "anònim", "Accedir a la f o n t p r i m e r a e s s e n c i a l " . Quim Besora va llegir "La desconeguda" d'Alexander Bloch. Pep Macaya ens va dur dos poemes de Jordi Cervera, del seu llibre "Amb regust de pintallavis", "No demanis carajillos a Madrid" i "El meu amor es una cabra".

Fina Masdéu va recitar un breu poema d'Ibn Khafaja d'Alzira, un dels grans representants de la poesia andalusí, i "Traduït d'Alceu" de M. Mercè Marçal, un altre brevíssim poema: És ara quan ens cal escampar el vi i empillocar-nos fins que ens fugi el seny, que el tirà és mort! Carme Andrade va recuperar-nos el mestre Vinyoli, amb "Camino encara sense crosses" i "Trasbalsa la bellesa com un vi". Josep M. Forcadell ens va aportar una altra traducció pròpia, la del poema de Renée Vivien, "El dia ja no em clava les fletxes arrogants". Isabel Fornos va regalar-nos acte seguit una improvisació feta sobre el mateix moment, a la qual va donar l'evocador títol de "Pa amb vi i sucre". Antònia ens va dur de nou a l'Orient, aquest cop l'extrem, amb un poema de Li Po, "Libación solitaria bajo la luna", que Vicenç Sanahuja immediatament va aprofitar per recitar-nos de memòria la versió catalana que en va fer del mateix poema Marià Manent i que va adaptar per a cançó Toti Soler, sota el títol "Petita festa". Antònia Farré va aportar aleshores una segona versió, lliure, de Josep Carner. (continua a la pàg. següent)

SAFAREIG POÈTIC

(ve de la pàg. anterior)

Clara Rivas va llegir el text d'una altra cançó, "Clara", de Joan Baptista Humet. Carme Andrade va recitar "El vino entra en la boca", de W.B. Yeats. Elena Giménez, una nova cançó, "Brindo por las mujeres", d'Andrés Calamaro. Eduard López, un fragment d'"El vaixell ebri" de Rimbaud, en la traducció de Joan Brossa. I Carme Simó va tancar la sessió amb García Lorca, un brevíssim poema o sentència: "Me gustaría ser todo de vino y beberme yo mismo".⧠

Clara Rivas

Carme Simó

Eulàlia Sabater

2017–GENER-MAIG

Carme Andrade va actuar amb Mònica de Dalmau Dolors Vallverdú

Aleida López introduint la part final

SAFAREIG POÈTIC

Josep Maria Forcadell

Dolors Añón

2017–GENER-MAIG

Isabel Fornos

“Trasbalsa la bellesa com el vi “ Trasbalsa la bellesa com el vi d’una verema antiga pres a dolls; el seu ardor sega els genolls i precipita el cor fins a llanguir. Emportament de flames en l’obscura nit primigènia; madura, la sang, en la sang verge crea d’una altra vida la llavor, l’atzar. Però després una ombra de recança. Així talment, quan minva la marea, caient la nit, la solitud avança i es torna trista la remor del mar Joan Vinyoli

Carme Andrade

SAFAREIG POÈTIC

La traducció d'"Heroin", el tema de Lou Reed, d'Eduard López Mercadé. "Heroïna" No sé ni on vaig Però miraré de trobar el regne Perquè em fa sentir com si jo fos un home Quan em poso un xut a la vena Llavors, et dic que les coses no són ben bé iguals Quan estic llançat en la meva carrera Em sento com el fill de Jesucrist I suposo que no sé I suposo que jo no sé He pres una gran decisió Destruiré la meva vida Perquè quan la sang comença a fluir Quan premo l’èmbol de la xeringa Quan m’estic acostant a la mort No em podeu ajudar, nois I totes les noies dolces amb tota la seva xerrameca dolça se’n poden anar a passeig I suposo que no sé I suposo que no sé Tant de bo hagués nascut fa mil anys M'agradaria haver navegat pels mars foscos En un gran veler Anant d’aquí cap allà Em poso un vestit i una gorra de mariner Lluny de la gran ciutat On un home no pot ser lliure De tots els dimonis que hi corren

Ni de si mateix ni del seu entorn Ah, i suposo que no sé Ah, i suposo que no sé Heroïna, sigues la meva mort L'heroïna és la meva dona i és la meva vida Perquè una dosi a la vena Va recta al mig del cervell I llavors estic millor que mort Quan el xut comença a fluir Llavors realment no m'importen més tots els pallassos d’ aquesta ciutat I tots els que van trepitjant els altres I tots els polítics dient bajanades I tots els cadàvers apilats en munts. Vaja, que l'heroïna és a la meva sang I la sang és al meu cervell Sí, gràcies a Déu que estic gairebé mort Ooohhh, gràcies al vostre Déu que no estic despert I gràcies a Déu que ja no m’ importa res I suposo que no sé I suposo que no sé https://www.youtube.com/watch?v=6xcwt9mSbYE

2017–GENER-MAIG

EL VERÍ

El vi sap revestir la més llorda cabana d’un luxe miraculós, i fa sorgir més d’un peristil fabulós de l’or del seu vapor grana, igual que un cel que es colga dins un cel nebulós. L’opi fa molt més gran allò que no té límits, allarga l’il.limitat, aprofundeix el temps, cava la voluptat, i de negres plaers tímids omple el cor més enllà de sa capacitat. Tot això no val pas el verí que traspua dels teus ulls, ulls maragdins, llacs on trem el meu cor i, invertit, s’hi veu dins... Els meus somnis en corrua van a desalterar-se en aquests gorgs salins. Tot plegat el terrible prodigi no valdria de ta saliva mordent, que en l’oblit sumeix l’ànima sense remordiment, i, traginant la follia, als verals de la mort se l’enduu defallent!

Charles Baudelaire (Versió de Xavier Benguerel)

SAFAREIG POÈTIC

ins de la jornada "Una rosa per la llibertat" que van promoure diversos col·lectius i associacions de la ciutat, en els actes de Reus Capital Cultural Catalana, vam organitzar un taller per confegir cal·ligrames i altres accions poètiques. Vam obtener una gran participación del públic. Les activitats, obertes a tothom , es desenvolupaven a la plaça de la Llibertat, que va quedar convertida en un veritable jardí artístic. La coordinació de la jornada va anar a càrrec de Cèsar Compte. Safareig Poètic va intervenir al costat de grups com l’Orquestra Camerata XXI, la Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura, el Cor Mestral, diverses escoles i centres cívics de la ciutat i altres associacions.⧠

2017â&#x20AC;&#x201C;GENER-MAIG

SAFAREIG POÈTIC

Canal Reus es va fer ressò de la jornada de co -creació Una rosa X la llibertat. Aquí teniu la notícia: http://www.canalreustv.cat/…/jardi-rosescreatives-reivindi… Excel.lent crònica de la Fina Veciana, l'artista creadora de la rosa dels nostres cal.ligrames, de la jornada d'Una rosa x la llibertat. http://finaveciana.blogspot.com.es/…/una-rosaper-la-lliber…

2017–GENER-MAIG

Safareig Poètic número 3 gener-maig 2017 Coordinació i maquetació: Eduard López Mercadé Fotografies: Fina Masdéu, Elena Giménez, Antònia Ferré, Eduard López

Desembre 2017

La jam del dia 14 d'abril coincidia amb el Dia de la República. Josep Huguet li va retre un homenatge llegint l'Himne de la República i la cançó popular "General Bum Bum". Aquí teniu la versió de la Trinca d'aquesta última. https://www.youtube.com/watch? v=lSOypfWZcXg

Pie de imagen o gráfico.

Antònia Farré va recitar una traducció al català de la molt cèlebre "Je ne regrette rien", que va popularitzar l'icona de la cançó francesa, Edith Piaf. Composta l'any 1956 per Charles Dumont, amb lletra de Michel Vaucaire, la va enregistrar Piaf l'any 1960. https://www.youtube.com/watch? v=Q3Kvu6Kgp88

Safareig Poètic