José María Guerrero Medina, “La retirada - exilis” Museu Memorial de l’Exili (Mume) La Jonquera
La retirada - exilis és el títol de l’exposició de José María Guerrero Medina que, de manera simultània, es presenta al Museu Memorial de l’Exili (Mume) i a l’associació Populart. L’exposició, que es podrà visitar del 8 de febrer a l’11 de maig, commemora el 75è aniversari de la retirada republicana i la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, fet que marcava la fi de la Guerra Civil espanyola a Catalunya. El treball que José María Guerrero Medina (Jaén, 1942) exhibeix en aquesta mostra està centrat en les conseqüències humanes de la derrota republicana, en la qual el paisatge i la figura humana tenen una centralitat indiscutible. A través de documents fílmics i fotogràfics de l’època, i també dels testimoniatges escrits, Guerrero Medina realitza Guerrero Medina. La retirada-exilis. Mume.
062 | bonart | febrer i març 2014
una relectura pictòrica d’aquella tragèdia. L’aposta pictòrica de Guerrero Medina ens aproxima emocionalment al drama de l’èxode, a la fractura i la ferida de l’exili. Les seves composicions es plantegen com una epopeia que recorda, en alguns aspectes, la pintura històrica del segle XIX. No obstant això, Guerrero Medina hi incorpora el seu arsenal neofigurativista i expressionista oníric, tot fixant l’atenció en les conseqüències que els grans esdeveniments històrics tenen sobre les persones. Guerrero Medina aconsegueix congelar unes imatges que formen part de la nostra història recent per, a través de la pintura, poder tornar a mirar-les d’una manera més reflexiva.
Laura Ariño: Morfologies Fundació Arranz-Bravo L’Hospitalet de Llobregat
Una vegada més, la Fundació ArranzBravo dóna veu a les generacions més joves amb l’exposició –oberta del 15 de gener al 16 de març– Morfologies, de Laura Ariño, una escultora emergent, alumna de la Facultat de Belles Arts, que busca la depuració de les formes, l’essència de les coses, de l’home i el món; que dóna forma a la solitud, a la incomprensió, a la mort. La seva obra esdevé una reflexió sentida del pas del temps i la dificultat de l’existència humana. Tot expressat amb un llenguatge metafòric basat en el concepte de metamorfosi. Una exposició sintètica però intensa, amb poc més d’una desena d’obres, algunes de les quals realitzades expressament per a aquesta exposició. Des d’una instal·lació d’inspiració animal fins a la peça Cornu, guardonada amb el premi Pere Jou de Sitges 2012, una obra de ferro, treballada a cop de martell, tal com ho feien els antics calderers, una espiral
Lluís Vilà, “Absolut II” Galeria Balaguer Barcelona
Laura Ariño. S/t.
ascendent, hermètica, com una larva on l’ànima està en constant canvi. Una metamorfosi que va prendre vida durant la performance Rastres vitals, de la ballarina i actriu Laura Calvet, que es dugué a terme durant la inauguració, el passat 15 de gener. Una interpretació poètica, rítmica i sentida de l’obra d’Ariño, una reflexió dinàmica del concepte de metamorfosi explicitada a través del gest, la música i el ball. Aquesta és, en definitiva, la carta de presentació de Laura Ariño en el món de l’art. Amb un catàleg profusament il·lustrat, amb un text introductori de Bernat Puigdollers, en què es plantegen les eines necessàries per entendre l’obra, Ariño mostra amb els quaderns exposats el procés creatiu de les seves obres. No té res a amagar. La seva obra és sincera, directa, clara, i, així, tal com és, ens la mostra a cor obert, bategant davant els nostres ulls. Bernat Puigdollers
La galeria Balaguer exhibeix dues de les sèries més representatives de les darreres creacions de Lluís Vilà: Absolut (2009) i Nautes (2006-2009). Aquestes dues sèries componen l’exposició Absolut II, que es podrà visitar fins al 15 de febrer del 2014. El concepte de l’Absolut va marcar la darrera creació de Vilà. Entès com a concepte bicèfal: principi i fi, construcció i destrucció, l’absolut suposa el marc referencial i l’horitzó d’expectatives de tota creació. La manera de procedir seria la de construir a partir d’allò que no es pot definir i que roman ocult. La sèrie Absolut se sosté a partir de la desconstrucció de la seva pròpia obra. Un espai en blanc resultat de la construcció i destrucció de l’obra. Dues forces contraposades que en la seva lluita desapareixen en un silenci perfecte, tot esvaint-se en el no-res. Lluís Vilà descrivia el seu treball com una mena d’undripping: “Despinto les
meves pròpies obres amb aire a pressió o amb aigua fins que pràcticament han desaparegut. Si no m’aturo, el resultat seria el blanc inicial...”. Nautes, la sèrie d’escultures elaborades des del 2006 fins al 2009, són éssers anònims, sense rostres, que exemplifiquen la potencialitat de tot element en desenvolupament. Els nautes apareixen com a personatges enfrontats a la seva consciència i inconsciència. Figures que graviten en el misteri de la seva existència o de la seva pròpia destrucció. Com explica el crític Eudald Camps, el treball de Lluís Vilà ha mostrat un interès especial en aquests símbols transversals i de significat perfectament obert, com és el cas dels seus nautes, el seu pa, el seu absolut. “Tot plegat són cristalls d’un univers calidoscòpic que caldrà continuar revisant, conscients, però, que cada nou gir del tub de miralls implicarà noves solucions en aquesta geometria canviant que era el seu art.”
Lluís Vilà. Nautes. Escultura. Galeria Balaguer. (Foto Pere Duran).
febrer i març 2014 | bonart | 063