José María Guerrero Medina, “La retirada - exilis” Museu Memorial de l’Exili (Mume) La Jonquera
La retirada - exilis és el títol de l’exposició de José María Guerrero Medina que, de manera simultània, es presenta al Museu Memorial de l’Exili (Mume) i a l’associació Populart. L’exposició, que es podrà visitar del 8 de febrer a l’11 de maig, commemora el 75è aniversari de la retirada republicana i la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, fet que marcava la fi de la Guerra Civil espanyola a Catalunya. El treball que José María Guerrero Medina (Jaén, 1942) exhibeix en aquesta mostra està centrat en les conseqüències humanes de la derrota republicana, en la qual el paisatge i la figura humana tenen una centralitat indiscutible. A través de documents fílmics i fotogràfics de l’època, i també dels testimoniatges escrits, Guerrero Medina realitza Guerrero Medina. La retirada-exilis. Mume.
062 | bonart | febrer i març 2014
una relectura pictòrica d’aquella tragèdia. L’aposta pictòrica de Guerrero Medina ens aproxima emocionalment al drama de l’èxode, a la fractura i la ferida de l’exili. Les seves composicions es plantegen com una epopeia que recorda, en alguns aspectes, la pintura històrica del segle XIX. No obstant això, Guerrero Medina hi incorpora el seu arsenal neofigurativista i expressionista oníric, tot fixant l’atenció en les conseqüències que els grans esdeveniments històrics tenen sobre les persones. Guerrero Medina aconsegueix congelar unes imatges que formen part de la nostra història recent per, a través de la pintura, poder tornar a mirar-les d’una manera més reflexiva.
Laura Ariño: Morfologies Fundació Arranz-Bravo L’Hospitalet de Llobregat
Una vegada més, la Fundació ArranzBravo dóna veu a les generacions més joves amb l’exposició –oberta del 15 de gener al 16 de març– Morfologies, de Laura Ariño, una escultora emergent, alumna de la Facultat de Belles Arts, que busca la depuració de les formes, l’essència de les coses, de l’home i el món; que dóna forma a la solitud, a la incomprensió, a la mort. La seva obra esdevé una reflexió sentida del pas del temps i la dificultat de l’existència humana. Tot expressat amb un llenguatge metafòric basat en el concepte de metamorfosi. Una exposició sintètica però intensa, amb poc més d’una desena d’obres, algunes de les quals realitzades expressament per a aquesta exposició. Des d’una instal·lació d’inspiració animal fins a la peça Cornu, guardonada amb el premi Pere Jou de Sitges 2012, una obra de ferro, treballada a cop de martell, tal com ho feien els antics calderers, una espiral