Albert Arribas Forcada. Fundació Arranz-Bravo. Febrer 2012

Fundaci贸 Arranz-Bravo

Albert Arribas Forcada

Albert Arribas Forcada

Fundació Arranz-Bravo PATRONAT Presidenta

Núria Marín i Martínez Vicepresident

Eduard Arranz Bravo de Laguna Patrons i Patrones

Carlos Arranz Bravo de Laguna Natàlia Arranz Mestres Lluís Bassat Coen Francesc Belver i Vallés Anna Isabel Clar i Lòpez Lluis Esteve Garnes Jordi Garcés i Brusés Jaume Graells Veguin Franklin George Bowles Mercè Perea Conillas Juan Carlos del Rio Pin Secretari

EXPOSICIÓ

Albert Arribas Forcada. del 23 de febrer al 29 d’abril de 2012 Coordinació

Albert Mercadé Muntatge

Fundació Arranz-Bravo

CATÀLEG Edita

Fundació Arranz-Bravo Coordinació

Jaume Graells Veguin

Fundació Arranz-Bravo

Director artístic

Traduccions

Albert Mercadé

Automatic Trans

Coordinació administrativa

Fotografies de les obres

Rosa Inglés

Albert Navarro Bonnin Fotografia personal

Marta Polo Ysalgué Amics de la fundació Arranz-bravo Amics patrocinadors

Mark Armenante Carlos Arranz Bravo de Laguna Franklin George Bowles Phebe Carter Joseph and Gail Ann Colaruotolo Ginger Crane Rosaleen Regan Roxburgh Young Sohn John Wall

Fundació Arranz-Bravo Avinguda Josep Tarradellas, 44 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tels. 93 260 02 68 / 93 338 57 71 info@fundacioarranzbravo.cat www.fundacioarranzbravo.cat

Disseny i maquetació

NaA Impressió

Gràfiques Sant Sadurní

Dipòsit Legal: B-3095-2012

Febrer 2012

© de l’edició, Fundació Arranz-Bravo © del text, els autors © de les imatges, els autors © de les fotografies, els autors

Albert Arribas Forcada

La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet ens convida a descobrir “Albert Arribas Forcada”, una primera aproximació a l’obra d’aquest jove creador, que es podrà visitar fins a final d’abril a les sales de la fundació.

Amb només 30 anys, Albert Arribas (Blanes, 1981) compta amb una sòlida formació, avalada per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, per l’Escola Massana i per les diverses exposicions realitzades en importants centres d’art i galeries del país i d’arreu. Amb exposicions com aquesta, s’estreny el lligam entre la Fundació Arranz-Bravo i la Universitat de Barcelona i es fa un pas més en la promoció de l’obra d’artistes novells.

Els treballs d’Albert Arribas són tota una explosió de color i de llum, d’expressió i de vida. Una obra de gran intensitat, que combina uns colors molt vius —verds, vermells, grocs...— i una pintura abstracta, més aviat expressionista. Un llenguatge creatiu molt lligat a l’univers del mateix Eduard Arranz-Bravo.

Des de la seva inauguració, la Fundació Arranz-Bravo es va marcar com a prioritat convertir-se en un gran aparador per als treballs de joves creadors i d’artistes emergents, posant la seva obra a l’abast del gran públic metropolità. A més, aquest espai expositiu ubicat al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala també difon l’obra de l’artista Eduard Arranz-Bravo, molt vinculat a la ciutat de L’Hospitalet.

Us convido a descobrir la proposta artística que ens presenta Albert Arribas, la seva visió sobre les llums de la ciutat i, sobretot, a gaudir-ne.

Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo

Albert Arribas Forcada Vibra la pintura

«Crec en la intuïció, però en la intuïció reflexionada àrduament» _Robert Bresson

Una de les satisfaccions d’un centre d’art com el nostre és la de constatar com un projecte expositiu contribueix significativament a l’avenç i la consolidació del trajecte creatiu d’un artista. Aquest ens sembla l’autèntic sentit de la paraula producció, tan repetida en els darrers temps. Producció és que el creador aprofiti l’oportunitat per cercar nous recursos plàstics en el fondal de la seva personalitat; ambicionar nous escenaris i suports, i rebel·lar-se contra el propi camí traçat. Aquest obsequi ens l’ha donat Albert Arribas Forcada, amb el seu darrer projecte pictòric, que tenim l’honor de presentar en primícia a la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet.

Ara fa quatre anys vam tenir l’ocasió de prologar una exposició d’Arribas a la Sala Saladrigas de Blanes, població natal del pintor, en el que va ser la seva primera exposició individual. El batec de la pintura, titulàrem aquell text, en referència a la forta organicitat lineal i volumètrica que advertíem en la seva obra. Ens va sorprendre la valentia de l’artista a l’hora de conjuntar formes expansives amb colors estridents. Potser en aquell debut la seva obra s’excedia en barroquisme, però el vigor pictòric que transmetia era ben insòlit en un jove pintor recentment sorgit de Belles Arts. Aquesta pulsió creativa s’ha mantingut inalterada en les seves propostes plàstiques recents, amb l’afegitó que l’artista ha sabut posar ordre i concert a la seva consciència tràgica. Aquesta actitud ha provocat la desaparició progressiva d’elements anecdòtics del passat i la immersió, ara, en un intel·ligent procés de síntesi i concentració pictòrica. Abans ens semblava una obra valuosa, però excessivament centrifugada. Ara ens apareix com una obra més aviat centrípeta, en el sentit que ha posicionat al centre de l’art els valors naturals de la seva causa pictòrica, que resumiríem en tres singularitats: la pinzellada pulsional, el cromatisme vibrant i la dualitat estructural.

El resultat d’aquest fecund aliatge, especialment inspirat en les obres del passat 2011, ens sembla del tot excepcional. Valentia, personalitat, ambició i contundència, un engranatge fluent que el porten a ocupar un espai distingit entre els joves pintors contemporanis catalans actuals.

El punt de partida de la darrera sèrie iniciada el 2011 va ser l’obra Sky letter, això mateix, una lletra atòmica projectada al cel, a la manera d’un bolet nuclear. Una pura declaració de principis. Els seus colors atrevits llisquen en el buit espacial i els concentra, ordenadament, en el traç pinzellat, ben disseccionat per capes.

M’agradaria subratllar la dificultat de trobar un artista d’ascendent tragicoexpressionista com ens sembla Arribas, que confronti el seu

plantejament visceral amb uns colors tan lluminosos com els que presenta trenadament: el verd chartreuse, el blau cian, el vermell escarlata, el groc canari. La desaparició dels fons paisatgístics, la irrupció del buit espacial, provoquen que els colors de primer pla vibrin coratjosament. A aquest procés també hi ha contribuït l’espontaneïtat cal·ligràfica que ara Arribas demostra amb el traç. Tot plegat es congrega en una intel·ligent estructura dual –fons buit, densitat en primer pla–, que al nostre entendre és un dels principals secrets perquè l’obra contemporània d’Albert Arribas tingui aquest caràcter de majestuositat.

Dualitat és una paraula que emergeix obsessivament de l’interior de l’artista, del seu còrtex més primitiu. És, de fet, un balbuceig estructural. Quelcom que el mateix artista no acaba de comprendre, però que ha tingut la sinceritat de traslladar sobre la tela.

Tot gran artista ha de sotmetre la seva obra a tres processos imprescindibles si vol aspirar a portar el seu art a la categoria d’obra major. El primer pas és l’aprenentatge de les convencions pictòriques, tant de les que provenen de l’acadèmia com d‘artistes de referència. Aquest és un primer pas ineludible, no tant per la imitació tècnica que comporta, sinó pels secrets i sortilegis inefables que el jove artista hereta procedents de temps immemorials. Un segon pas seria l’expressió desenfrenada de la personalitat pròpia.

L’artista no pot ser conscient de la seva veu interior sense abans abocar-la sobre un suport, sense concessions ni control de l’intel·lecte. Finalment, arriba la dissecció: el procés de síntesi i destil· lació del doll artístic primitiu. Aquest darrer estadi, en el qual ens sembla que el nostre artista es comença a endinsar, és el que atorga la carta de majestuositat a l’obra d’art. Que una obra arribi a la condició de majestuosa és molt important per a l’evolució comunicativa de l’art. Si una obra és magna vol dir que ha arribat a un nivell d’expansió, una realitat impossible en etapes precedents encallades en la mimesi o el caos. El caos controlat és el que genera símbols. Ara bé, cal reconèixer que pocs artistes arriben a aquest moment màgic, perquè mai tenen la valentia de superar els dos darrers estadis esmentats de visceralitat i síntesi. Són passes tenyides de dolor, constància i fatiga: l’únic procés possible perquè en resulti una obra desestabilitzadora. És el moment dolç en què la pintura vibra i no redunda.

En aquest procés ens sembla que es troba immers l’artista aquest 2011. Ens ho certifiquen obres de primera categoria pictòrica com

el tríptic The Great Composition. Sense la primera etapa barroca de l’artista no hauria estat possible la potència energètica que manifesta aquesta obra. Sense l’aplicació dels recursos de síntesi i estructuració espacial apresos durant la sèrie Sky letter, l’energia s’hauria tornat a escolar, més enllà del marc pictòric. L’artista, en canvi, ha seguit confiant en la dualitat pinzellada-buit per l’estructura, i ara l’ha conduït a un nou estadi, valent també d’ambicionar el format en un gran tríptic. El groc nàpols ocupa tot el fons de l’estructura, i gràcies a la flexibilitat i frescor de la pinzellada, el color també emergeix del fons, com un esclat de llum provinent d’un fons marí. És una obra, sense cap mena de dubte, excepcional, i ens honora que l’artista l’hagi elaborat estimulat per aquesta exposició.

Altres obres impactants han sorgit d’aquest moment inspirat que està vivint la pintura d’Albert Arribas. Volem destacar Composició Les Llums o City Lights. En aquest cas, es fa palès el procés d’abstracció al qual ha sotmès la seva obra, ja que en la seva etapa anterior, més representacional, un dels seus motius principals eren l’atracció per l’efusivitat lumínica de les gran ciutats. En aquest cas, les llums apareixen sintetitzades en vibrants punts lumínics.

Incisions que per l’artista tenen un significat gairebé metafísic, atès que el punt blanc de llum el copsa tant en el microcosmos humà (els punts de llum brillants dels ulls), com en el macrocosmos estel·lar. Els punts de llum ajuden a distribuir l’energia, repartida entre la pintura, la pinzellada i les incisions de color blanc. De vegades, com en l’obra Composició nocturna, l’artista apaivaga el to cromàtic general i la llum queda tan sols evocada màgicament, cosa que provoca que l’obra adquireixi un caràcter més orgànic, gairebé aquàtic. En realitat, tenim la sospita que aquest és el destí de tot veritable artista: la sagrada comunió amb la naturalesa, el retorn d’allà d’on venim o, encara millor, d’allà d’on ens hem allunyat. I ens sembla que aquesta funció regeneradora, la pintura d’Albert Arribas, l’acompleix.

Albert Mercadé

Director artístic de la Fundació Arranz-Bravo

La Font de l’Energia, 2007 Oli sobre tela. 200 x 150 cm.

Principessa, 2007 Oli sobre tela. 100 x 100 cm.

Conte d’Estiu, 2007 Oli sobre tela. 46 x 33 cm. Col·lecció particular Barcelona

El Testigo, 2008 Oli sobre tela.100 x 80 cm.

Tremolant de Fred, 2007 Oli sobre tela. Tríptic, 100 x 300 cm.

Metamorfosí, 2008 Oli sobre tela. Tríptic, 35 x 90 cm. Col.lecció particular Barcelona

Dear Mr.Landscape, 2009 Oli sobre tela. DĂ­ptic, 130 x 110 cm.

To sit on Fence, 2008 Oli sobre tela. 81 x 51 cm.

El conflicte Natural, 2009 Oli sobre tela. DĂ­ptic, 49 x 35 cm.

Natural E-Motion, 2009

Natural Trouble, 2009

Oli sobre tela. 35 x 27 cm.

Oli sobre tela. 33 x 24 cm.

Temperamental Latino, 2009 Oli sobre tela, 9 x 10 cm.

Roma, 2009 Oli sobre tela. 9 x 10 cm. Col.lecci贸 Particular Barcelona

Trastevere, 2009 Oli sobre tela. 9 x 10 cm. Col.lecci贸 Particular Viladamat

Nomes Aix貌, 2009 Oli sobre tela. 9 x 7 cm.

Miniatura, 2009 Oli sobre tela. 9 x 10 cm.

City, 2009 Oli sobre tela. 9 x 6 cm.

Better Together, 2009

Paseig Nocturn per Roma, 2009 Oli sobre tela, 12 x 12 cm. Col.lecci贸 Particular Blanes

Oli sobre tela. D铆ptic. 12 x 20 cm.

Napolitano, 2009 Oli sobre tela. 10 x 9 cm.

Fontana, 2009 Oli sobre tela. 10 x 9 cm. Col.lecci贸 Particular Barcelona

Absolutament Mediterrani, 2009 Oli sobre tela. 10 x 9 cm.

City 2065, 2010 Oli sobre tela, 10 x 8 cm.

Alice, 2009 Oli sobre tela. 10 x 8 cm. Col.lecció Particular Blanes

Políptic Miniatura, 2011 Oli sobre tela. Políptic. 4 x 12 cm.

L.S.D. 2009 Oli sobre tela. Políptic. 5 x 20 cm.

Barcelona Oriental, 2010 Oli sobre tela, 10 x 8 cm.

Principio de Sencillez, 2009 Oli sobre tela. 23 x 18 cm. Col.lecci贸 Particular Breda

Gold Year, 2011 Oli sobre tela. 20 x 18 cm.

Natural E-Motion Structure, 2010 Oli sobre tela. 150 x 150 cm.

Naixement, 2010 Oli sobre tela. 100 x 100 cm.

Rac贸 Enxaneta, 2010

Barceloneta I Love You, 2010

Oli sobre tela. 25 x 20 cm.

Oli sobre tela. 73 x 50 cm.

Castel, 2010 Oli sobre tela. 35 x 23 cm. Col路lecci贸 particular Barcelona

Espíritu Vital, 2011 Oli sobre tela, 25 x 20 cm.

Über Alles, 2010 Oli sobre tela. 73 x 60 cm. Col.lecció particular Barcelona.

Centro CentrĂ­fugo, 2010 Oli sobre tela, 20 x 18 cm.

Ciutat Total, 2011 Oli sobre tela. DĂ­ptic. 14 x 20 cm.

Piccolo, 2011 Oli sobre tela, 25 x 20 cm.

Ceci n’est pas‌, 2011 Oli sobre tela, 18 x 21 cm.

Bambino Barceloneta, 2011 Oli sobre tela, 25 x 20 cm.

Ciutat Impossible, 2011 Oli sobre tela. 25 x 33 cm.

The birth of light, 2011 Oli sobre tela. 92 x 60 cm.

Ideal, 2010 Oli sobre tela. DĂ­ptic. 50 x 20 cm.

Els llocs de viure, 2011 Oli sobre tela, 41 x 28 cm.

Coquimbo, 2011 Oli sobre tela, 33 x 24 cm.

Batucada, 2011 Oli sobre tela, 33 x 24 cm.

Explosió Vital, 2011 Oli sobre tela. 100 x 100 cm.

Austral, 2011 Oli sobre tela, 46 x 38 cm.

(doble pàgina anterior, esquerra)

Moviment Important, 2011 Oli sobre tela, 61 x 50 cm.

(doble pàgina anterior, dreta)

Austral Boreal, 2011 Oli sobre tela. 35 x 27 cm. (doble pàgina següent, esquerra)

Fortissimo, 2011 Oli sobre tela. 33 x 24 cm. (doble pàgina següent, dreta)

(detall de Explosi贸 Vital)

Persona, 2011 Oli sobre tela, 81 x 65 cm.

Composici贸 Dual, 2011 Oli sobre tela, 100 x 100 cm.

Gran Composici贸 Natural, 2011 Oli sobre tela, 200 x 150 cm.

(detall de Gran Composici贸 Natural)

Sky Setter I, 2011 Oli sobre tela, 146 x 114 cm.

Sky Setter II, 2011 Oli sobre tela, 146 x 114 cm.

Sky Setter III, 2011 Oli sobre tela, 146 x 114 cm.

Composició Nocturna Viva, 2011

Composició Nocturna, 2011

Oli sobre tela. 116 x 89 cm.

Oli sobre tela. 116 x 89 cm.

(doble pàgina anterior, esquerra)

City Lights, 2011 Oli sobre tela. 73 x 54 cm.

(doble pàgina anterior, dreta)

Composició Les Llums, 2011 Oli sobre tela. 195 x 130 cm.

The Great Composition, 2011 Oli sobre tela. Tr铆ptic. 195 x 375 cm. Col.lecci贸 Particular Barcelona

Boreal, 2011 Oli sobre tela. 41 x 33 cm. (doble pàgina següent, esquerra)

Composició Salvatge, 2012 Oli sobre tela, 41 x 33 cm. (doble pàgina següent, dreta)

(detall d’Atomic Letter in the Sky )

Composició Ambigua, 2012 Oli sobre paper, 41 x 33 cm. (doble pàgina anterior, esquerra)

Composició Vital, 2012 Oli sobre tela, 61 x 50 cm.

(doble pàgina anterior, dreta)

Atomic Letter in the Sky, 2012 Oli sobre tela, Díptic. 280 x 150 cm.

La Fundación Arranz-Bravo de L’Hospitalet nos invita a descubrir “Albert Arribas Forcada”, una primera aproximación a la obra de este joven creador, que se podrá visitar hasta finales de abril en las salas de la fundación.

Con sólo 30 años, Albert Arribas (Blanes, 1981) cuenta con una sólida formación, avalada por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, por la Escuela Massana y por las diversas exposiciones realizadas en importantes centros de arte y galerías del país y de todo el mundo. Con exposiciones como ésta, se estrecha el vínculo entre la Fundación Arranz-Bravo y la Universidad de Barcelona y se da un paso más en la promoción de la obra de artistas noveles.

Los trabajos de Albert Arribas son una explosión de color y de luz, de expresión y de vida. Una obra de gran intensidad, que combina unos colores muy vivos –verdes, rojos, amarillos...– y una pintura abstracta, más bien expresionista. Un lenguaje creativo muy cercano al universo del mismo Eduard Arranz-Bravo.

Desde su inauguración, la Fundación Arranz-Bravo se marcó como prioridad convertirse en un gran escaparate para los trabajos de jóvenes creadores y de artistas emergentes, poniendo su obra al alcance del gran público metropolitano.

Además, este espacio expositivo ubicado en el Centro Cultural Metropolitano Tecla Sala también difunde la obra del artista Eduard Arranz-Bravo, muy vinculado a la ciudad de L’Hospitalet.

Os invito a descubrir la propuesta artística que nos presenta Albert Arribas, su visión sobre las luces de la ciudad y, sobre todo, a disfrutarla.

Núria Marín i Martínez Alcaldesa de la ciudad y presidenta de la Fundación Arranz-Bravo

Albert Arribas Forcada.

Vibra la pintura «Creo en la intuición, pero en la intuición reflexionada arduamente» _Robert Bresson Una de las satisfacciones de un centro de arte como el nuestro es la de certificar como un proyecto expositivo contribuye significativamente a la progresión y consolidación del trayecto creativo de un artista. Este nos parece el auténtico sentido de la manida palabra producción, tan usada en los últimos tiempos. Producción significa que el creador aproveche la oportunidad para buscar nuevos recursos plásticos en las profundidades de su personalidad; ambicionar nuevos escenarios y soportes, y rebelarse contra el propio camino trazado. Este es el obsequio que nos ha brindado Albert Arribas Forcada con su último proyecto pictórico, que tenemos el honor de presentar en primicia en la Fundación Arranz-Bravo de L’Hospitalet.

Cuatro años atrás tuvimos la ocasión de prologar una exposición de Arribas en la Sala Saladrigas de Blanes, población natal del pintor, en la que fue su primera exposición individual. Aquel texto lo titulamos El latido de la pintura, en referencia a la fuerte organicidad lineal y volumétrica que advertíamos en su obra. Nos sorprendió la valentía del artista a la hora de combinar formas expansivas con colores llamativos.

Quizás en aquel debut su obra se excedía en barroquismo, pero el vigor pictórico que transmitía era del todo insólito en un joven pintor recientemente surgido de Bellas Artes. Esta pulsión creativa se ha mantenido inalterada en sus recientes propuestas plásticas, con el valor añadido que supone haber sabido poner orden y concierto a su conciencia trágica. Esta actitud ha provocado la desaparición progresiva de elementos anecdóticos del pasado y la inmersión, ahora, en un inteligente proceso de síntesis y concentración pictórica. Antes nos parecía una obra valiosa, pero excesivamente centrifugada. Ahora nos aparece como una obra más bien centrípeta, en el sentido de que ha posicionado en el centro del arte los valores naturales de la su causa pictórica, que resumiríamos en tres singularidades: la pincelada pulsional, el cromatismo vibrante y la dualidad estructural. El resultado de esta fecunda aleación, especialmente inspirado en las obras del pasado 2011, nos parece del todo excepcional. Valentía, personalidad, ambición y contundencia, un engranaje fluido que le lleva a ocupar un espacio distinguido entre los jóvenes pintores contemporáneos catalanes actuales.

El punto de partida de la última serie iniciada en 2011 fue la obra Sky letter, es decir, una letra atómica proyectada hacia el cielo, al modo de un hongo nuclear. Una pura declaración de principios. Sus colores atrevidos se deslizan en el vacío espacial y los concentra, ordenadamente, en el trazo pincelado, bien diseccionado por capas. Me gustaría subrayar la dificultad de encontrar un artista de ascendente trágico-expresionista como nos parece Arribas, que confronte su planteamiento visceral con unos colores tan luminosos como los que presenta entreveradamente: el verde chartreuse, el azul cian, el rojo escarlata, el amarillo canario. La desaparición de los fondos paisajísticos, la irrupción del vacío espacial, provocan que los colores de primer plano vibren con intensidad. A este proceso también ha contribuido la espontaneidad caligráfica que ahora Arribas demuestra con el trazo. En definitiva, se congrega en una inteligente estructura dual –fondo vacío, densidad en primer plano–, que a nuestro entender es uno de los principales secretos de la majestuosidad de la obra contemporánea de Albert Arribas.

Dualidad es una palabra que emerge obsesivamente del interior del artista, de su córtex más primitivo. Ciertamente es un balbuceo estructural. Algo que el mismo artista no acaba de comprender, pero que ha tenido la sinceridad de trasladar al lienzo.

Todo gran artista debe someter su obra a tres procesos imprescindibles si aspira a elevar su arte a la categoría de obra magna. El primer paso es el aprendizaje de las convenciones pictóricas, tanto de las que provienen de la academia como de artistas de referencia. Este es un primer paso ineludible, no tanto por la imitación técnica que conlleva, sino por los secretos y sortilegios inefables que el joven artista hereda procedentes de tiempos inmemoriales. Un segundo paso sería la expresión desenfrenada de la propia personalidad. El artista no puede ser consciente de su voz interior sin antes volcarla sobre un soporte, sin concesiones ni control del intelecto. Por último, llega la disección: el proceso de síntesis y destilación

del caudal artístico primitivo. Este último estadio, en el que nos parece que el artista empieza a sumergirse, es el que otorga la carta de majestuosidad a la obra de arte. Que una obra adquiera la condición de majestuosa es muy importante para la evolución comunicativa del arte. Si una obra es magna significa que ha llegado a un nivel de expansión, una realidad imposible en etapas precedentes encalladas en la mimesis o el caos. El caos controlado genera símbolos. Aún así, hay que reconocer que pocos artistas llegan a este momento mágico, porque nunca tienen la valentía de superar los dos últimos estadios citados de visceralidad y síntesis.

Son peldaños teñidos de dolor, constancia y fatiga: el único proceso posible para que resulte una obra desestabilizadora.

Es el momento dulce en que la pintura vibra y no redunda.

En este proceso nos parece que se encuentra inmerso el artista este año 2011. Nos lo certifican obras de primera categoría pictórica como el tríptico The Great Composition. Sin la primera etapa barroca del artista no habría sido posible la potencia energética que manifiesta esta obra. Sin la aplicación de los recursos de síntesis y estructuración espacial aprendidos durante la serie Sky letter, la energía se hubiera vuelto a escurrir del marco pictórico. El artista, en cambio, ha seguido confiando en la dualidad pincelada-vacío por la estructura, y ahora le ha conducido a un nuevo estadio, valiente también de ambicionar el formato en un gran tríptico.

El amarillo Nápoles ocupa todo el fondo la estructura, y gracias a la flexibilidad y frescura de la pincelada, el color también emerge del fondo, como un estallido de luz proveniente de un fondo marino. Es una obra, a todas luces, excepcional, y nos honra que el artista la haya elaborado estimulado por esta exposición.

Otras obras impactantes han surgido de este momento inspirado que está viviendo la pintura de Albert Arribas. Queremos destacar Composición Las Luces o City Lights. En este caso, se hace patente el proceso de abstracción al que ha sometido su obra, ya que en su etapa anterior, más representacional, uno de sus motivos principales fue la atracción por la efusividad lumínica de las grandes ciudades. En este caso, las luces aparecen sintetizadas en vibrantes puntos lumínicos.

Incisiones que para el artista tienen un significado casi metafísico, dado que el punto blanco de luz lo concreta tanto en el microcosmos humano (los puntos de luz destellantes de los ojos), como en el macrocosmos estelar. Los puntos de luz ayudan a distribuir la energía, repartida entre la pintura, la pincelada y las incisiones de color blanco. A veces, como en la obra Composición nocturna, el artista rebaja el tono cromático general y la luz queda solo evocada mágicamente, lo que provoca que la obra adquiera un carácter más orgánico, casi acuático. En realidad, sospechamos que este es el destino de todo buen artista: la sagrada comunión con la naturaleza, el retorno de donde venimos o, todavía mejor, de donde nos hemos alejado. Y nos parece que esta función regeneradora, la pintura de Albert Arribas, la cumple.

Albert Mercadé Director artístico de la Fundació Arranz-Bravo

The Fundació Arranz-Bravo in L’Hospitalet invites you to discover “Albert Arribas Forcada”, a first approach to the work of this young creator, which is on show at the Foundation’s exhibition hall until the end of April.

At only 30 years of age, Albert Arribas (Blanes, 1981) has received a solid foundation at the Faculty of Fine Arts in Barcelona, at l’Escola Massana and through his several exhibitions held in various well-known art centres and galleries all over the country. Exhibitions like this one strengthen the ties between the Fundació Arranz-Bravo and the Universitat de Barcelona and another step is taken to promote the work of young new artists.

Albert Arribas’ pieces are an explosion of colour and light, of expression and life. They are painted with great intensity, combining vivid colours –greens, reds, yellows– and are abstract, almost expressionist, paintings. They display a creative language which is very close to the universe of Eduard Arranz-Bravo himself.

Since its inauguration, the aim of the Fundació Arranz-Bravo has been to showcase the work of young creators and emerging artists by familiarizing the city’s inhabitants with their works. The exhibition centre situated in the Centre Cultural Metropolità Tecla Sala also exhibits the work of the artist Eduard Arranz-Bravo, who has strong ties to the city of L’Hospitalet.

We invite you to visit this exhibition by Albert Arribas, and share his vision of the city lights. We hope you enjoy the experience.

Núria Marín i Martínez City Mayor and President of Fundació Arranz-Bravo

Albert Arribas Forcada.

Vibrating painting.

«I believe very much in intuitive work. But only in the kind that has been preceded by a long reflection» _Robert Bresson One of the satisfactions of an art centre such as ours is that of witnessing how an exhibition project makes a significant contribution to the progress and consolidation of an artist’s creative trajectory. This seems to be the real sense of the word production, so often used in recent years. Production is when the creator seizes the opportunity to discover new artistic resources within his creative mind, develop new stages and supports and rebel against the path he has already trodden. This gift has been given to us by Albert Arribas, thanks to his latest pictorial work that we have the honour of presenting for the first time at the Fundació Arranz-Bravo in l’Hospitalet.

Four years ago, we had the opportunity to extend an exhibition of Arribas at the Sala Saladrigas in Blanes, the artist’s home town, which was his first individual exhibition. El batec de la pintura, was the title of the show, in reference to the strong lineal and volumetric organic features that appeared in his work. We were amazed by the artist’s courage when mixing expansive forms with strident colours. Perhaps in this debut his works were excessively baroque in flavour, but the pictorial vigour that they transmitted was quite unusual in a young artist recently graduated in Fine Arts. This creative pulse remains unaltered in his recent artistic work, with the additive that the artist has known how to infuse order and harmony into his tragic conscience. This attitude has resulted in the progressive disappearance of anecdotal elements from the past and his immersion in an intelligent process of pictorial synthesis and concentration. Before, it appeared to be valuable work, but excessively centrifugal. Now, the work feels more centripetal, in the sense that he has positioned the natural values of his artistic cause in the centre of his art. This can be summarized in three singularities: a confident brushstroke, vibrant colour and structural duality.

The result of this fecund alliance, especially inspired in the works of 2011, is exceptional. Courage, personality, ambition and strength, a fluent combination that has placed him in a distinguished position among today’s contemporary young Catalan artists.

The starting point of the last series, begun in 2011, was the work Sky letter, which means just that, a letter automatically projected onto the sky, like a type of mushroom cloud. A pure declaration of principles. His daring colours slip into the spatial void, and he concentrates them, neatly, in the brushed line, clearly separated into layers. It is hard to find an artist with such a tragic-expressionist background such as Arribas, who confronts his visceral point of view with such brightly intermingled colours: chartreuse green, cyan blue, scarlet red, canary yellow. The disappearance of the landscape backgrounds and the irruption of the spatial void cause the colours in the foreground to vibrate daringly. Arribas’s calligraphic spontaneity, shown through his brushstrokes, has also contributed to this process. This combines to form an intelligent dual structure of emptiness in the background with density in the foreground, which we feel is one of the main secrets behind the majestic character of Albert Arribas’s contemporary work.

Duality is a word that emerges obsessively from within the artist, from his most primitive cortex. It is, in fact, a structural chatter. Something that the artist does not quite understand, but which he has the frankness to transfer to his canvas.

All great artists have to submit their works to three essential processes if they aspire to raising their art to a higher category. The first step is the acquisition of pictorial conventions, both those from the academy as well as those from artists of reference. This is a first unavoidable step, not so much because of the technical imitation that this involves, but for the ineffable secrets and spells that a young artist inherits from time immemorial. A second step would be the unabashed expression of one’s own character. The artist cannot become aware of his interior voice without previously expressing it on a support, without compromise or control over his intellect. Finally, dissection arrives: the process of synthesis and distillation of the primitive artistic surge. This last stage, in which we feel that our artist is starting to explore himself, is

that which gives majesty to a work of art. It is essential for the communicative evolution of art for a work to reach a state of majesty. If a work is great, this means that it has reached a level of expansion, an impossible reality in previous stages trapped in mimesis or chaos. Controlled chaos is that which generates symbols. However, we must acknowledge that few artists ever reach this magic moment because they never have enough courage to overcome the two previous stages of inner sense and synthesis. These are steps tinted with pain, constancy and fatigue: the only process possible to create a perturbing work. It is the sweet moment in which the paint vibrates and is not overdone.

The artist appears to have been immersed in this process in 2011. This is demonstrated by the finest category of works such as the triptych The Great Composition. Without the artist’s early baroque stage, it would not have been possible to find the powerful energy for this work. Without the application of the resources of synthesis and spatial structure learned during the series Sky letter, the energy would have one again leaked beyond the picture frame. However, the artist has continued to trust the duality brushstroke-void for his structure, and this has now taken him to a new brave state in which he is sufficiently ambitious to create the format of a large triptych. Yellow Naples occupies the whole background of the structure and, thanks to the flexibility and the freshness of the brushstrokes, colour also emerges from the background, like a flash of light from the underwater depths. It is a work which is, without doubt, exceptional and we are honoured that the artist has created it for this exhibition.

Other impressive works have arisen from this moment of inspiration for the artist Albert Arribas. Outstanding here is Composició Les Llums or City Lights, where the abstract process to which he has subject his work is highlighted. In his more representational previous stage, one of his main motives was his attraction to the effusive illumination of great cities. In this case, the lights appeared synthesised in vibrant points of light. Incisions which for the artist have an almost metaphysical meaning, given that the white point of light encompasses both the human micro cosmos (the bright spots of light of the eyes) as well as the macro cosmos of space.

The spots of light help to distribute the energy between the paint, the brushstroke and the white incisions. Sometimes, as in the work Composició nocturna, the artist lowers the general colour tone and the light is magically evoked, which gives the work a more organic, almost aquatic nature. In reality, we suspect that this is the desire of all real artists: a sacred communion with nature, the return to where we come from or even better, to where we have moved away from. And we feel that this regenerating function is achieved in Albert Arribas’s painting.

Albert Mercadé Artistic Director Fundació Arranz-Bravo

Albert Arribas Forcada

ESTUDIS

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

2003 Técnic superior en Arts Murals, Escola Massana de Barcelona

2011 Berger Gallery. Barcelona

Museo Cortijo de Miraflores, Marbella

Palau Moja, Barcelona

2008 Llicenciatura en Belles Arts, Universitat de Barcelona

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2010 Sala d’Actes del X Premi de Pintura Honda la Garriga

Biblioteca pública de Lleida.

2009 Centre d’Art el Março Vell, Centelles

Museu d’Art de Manresa

Can Patalarga, Manlleu

2012 Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat 2010 Casa de les Punxes, Barcelona

Can Patalarga, Manlleu

2008 Fundació Valvi, Girona

Fundació Cuixart, Barcelona

2009 Forum Palatiolo, Palafolls.

Varennes Fine Arts, Londres

2007 Museu d’ Art de Granollers Premi La Mutua

Galeria 4 Espais, Lleida

Sala Agora, Cambrils

2008 Centre expositiu La Flama, Mataró

2005 El Tastet, Crit d’Art, Blanes

2007 Centre d’Art La Nau, Sabadell

Casa Saladrigas, Blanes

2003 Fundació Angel Planells, Blanes

Hybrid, Crit d’Art, Blanes

2003 Escola Massana, Barcelona

2002 Universitat de Belles Arts. Barcelona

2002 Maria Luisa García Tornel, Blanes Altres 2012 Beca Obra Social Caixa Penedès 2009 1ª Menció honorífica en el LXVII Premi de pintura Centelles 2007 Beca i Residència pel Museu d’Art de Sabadell