| Cultura i Espectacles | 27
EL PUNT AVUI DILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2013
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Fundació Arranz-Bravo ——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un espai ple d’energia SENSIBILITAT · Eduard Arranz-Bravo va obrir la seva fundació en la ciutat que més interès i sensibilitat li va demostrar per custodiar el seu llegat artístic: l’Hospitalet de Llobregat GENEROSITAT · L’artista ha donat fins ara 400 obres i cada any segueix engreixant la col·lecció JOVE · El seu art conviu i dialoga amb les propostes joves que ell creu que s’han de defensar Maria Palau
A
Fundació Arranz-Bravo
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) li encanta passejar per la seva fundació. Camina a poc a poc, tranquil i serè, amb el seu habitual posat seriós, per un espai petit i modest, però molt ben aprofitat i amarat d’una energia que a aquest creador imprescindible de l’art català del darrer mig segle li agrada dir que li surt dels budells. Així pareix les seves obres Arranz-Bravo, treballador incansable i molt temperamental. A la seva fundació, hi ha confiat molts dels seus somnis, però també un repte: la resolució d’alguns deutes pendents que té la societat catalana amb el seu art, admirat arreu, massa poc a casa nostra. Arranz-Bravo va obrir la seva fundació per lluitar, no tant per ell, sinó per tota una generació d’artistes maltractada i eclipsada per altres suposadament tribus artístiques més genuïnes. El temps anirà posant a tothom al seu lloc i Arranz-Bravo tindrà la seva fundació com a gran aliada per defensar el seu projecte artístic. La va inaugurar el 2009 a la ciutat que més interès i sensibilitat li havia demostrat per acollir-la. Acollir, vet aquí la paraula clau que ha vinculat sempre Arranz-Bravo i l’Hospitalet de Llobregat, ja des que l’artista va guanyar, el llunyà 1968, el premi de pintura de la ciutat i fins que es va desbordar d’energia per crear el símbol de les seves gents, l’escultura de bronze L’acollidora, el 1987. Arranz-Bravo és un artista molt generós, fins a uns límits que a molts altres genis els deixaria en evidència. La seva fundació es farceix de les 400 obres que ha donat, un fons de pintures, escultures, gravats i dibuixos que recorren tota la seva trajectòria, des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Cada any, a més, la fundació organitza una exposició temporal temàtica, les obres de la qual passen a engreixar encara més la col·lecció. L’artista no es cansa de donar perquè el projecte l’engresca. A ell i la seva colla de patrons, els Amics de la Fundació, tots ells col·leccionistes americans, devots incondicionals de la seva obra. La pròxima mostra temporal, prevista d’inaugurar a l’octubre, desplegarà una fauna d’escultures creades amb materials reciclats
——————————————————————————————————————————
Any de creació: 2009 Fundador: Celestino Corbacho (llavors alcalde de l’Hospitalet) i Eduard Arranz-Bravo President i vicepresident: Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, i Eduard Arranz-Bravo Director artístic: Albert Mercadé Gerent: Xavier Gil Pressupost anual: 70.000 euros (50.000 municipals i 20.000 d’altres ens públics i privats) Seu: Tecla Sala Objectius: Conservació i promoció de l’obra artística d’Eduard Arranz-Bravo; promoció de l’art emergent, d’artistes menors de 40 anys; educació artística del territori i estímul de l’art contemporani a l’Hospitalet Col·leccions: Prop de 400 obres, entre pintures, escultures, dibuixos i gravats
cobertura sense frens en la seva fundació. Ell més bé que ningú sap què significa ser un jove pintor que ha de fer tot sol el seu camí. I encara més en uns temps en què es torna a donar per morta la pintura, com si això fos possible. “Em preocupen els joves artistes, sobretot els que te—————————————————————————————————————————————
“No volia que la meva fundació fos un lloc tancat, mort, sinó ben viu, contagiat d’un ambient jove i fresc” —————————————————————————————————————————————
Eduard Arranz-Bravo, amb una de les escultures que llueixen a l’entrada de la seva fundació ■ ALBERT SALAMÉ
–els que les han vist diuen que són impressionants–, per exemple amb les runes de les obres que acaba de fer recentment al seu taller de Vallvidrera, seguint un projecte lluminós de Jordi Garcés, el mateix arquitecte que va dissenyar l’espai de la fundació. Un espai, al centre cultural Tecla Sala, que és provisional,
en espera que un dia, impossible de determinar, es pugui desencallar l’edifici d’El Molí, on l’artista podria exposar amb tota la seva grandesa la col·lecció sencera. Però Arranz-Bravo no s’obceca amb el futur, és home de present, del que es pot fer avui. I l’avui pertany als joves, als quals dóna una
nen molt talent. No voldria que es desenganyessin de tot; cal que tirin endavant, i si jo els puc ajudar, ho faré. Per a mi això va ser molt important quan es va gestar la fundació: no volia un lloc tancat, mort, sinó ben viu, contagiat d’un ambient jove i fresc”, exclama. Sempre hi ha una bona excusa per visitar la fundació, que cada sis mesos renova la presentació de la col·lecció permanent i munta tres mostres d’artistes joves per temporada. Sempre hi ha vida en aquest espai petit i modest. “Amb l’art, la vida és possible. No ho hauríem d’oblidar!” ■