Time Out_ Parlant de realitats acolorides

Art

Coordina Eugènia Sendra esendra@timeout.cat @eugeniasendra

Parlant de realitats acolorides

Tres joves creadors dialoguen amb les obres primerenques del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo a la seu de la seva fundació, a l’Hospitalet. Per Eugènia Sendra

MARIA DIAS

Penses en Eduard Arranz-Bravo i et vĂŠnen al cap color, llenços i escultures de gran format, la fĂ brica pintada de la C-33 i el mural en blanc, roig i negre que guia Ć ns a la seva fundaciĂł, a l’antiga fĂ brica Tecla Sala de l’Hospitalet. Els connoisseurs, a mĂŠs, estan al cas de la seva col¡lecciĂł d’art i de la faÄ™lera pels joves creadors, que sĂłn reclutats a les facultats de Belles Arts i exposen un cop l’any al seu espai (algunes de les descobertes passen a engreixar la col¡lecciĂł de l’artista). Ell en tenia vint-i-pocs quan, de la mĂ del crĂ­tic d’art Rafael Santos Torroella, va entrar a la galeria Gaspar, al costat de Picasso, MirĂł i TĂ pies; els temps han canviat. Diu que l’obsessiĂł per la gent jove ve “de la precarietat en què es

troben aquests nanos, als qui no ajuda ningú; des de la Fundació fem un treball dinà mic i simpà tic, i no hi ha gaires egos�. L’exposició Contra Arranz-Bravo n’Ês una prova. En aquesta edició, Gerard Ballester, Lluc Ramos i Natà lia GinÊ han ocupat tot el centre d’art i han dialogat de tu a tu amb el pintor. Si a aquest fet inèdit s’hi suma que la comissà ria, la crítica Aina Mercader, ha decidit recuperar obres antigues i poc conegudes de l’artista, la cosa pren força.

Llenços que viatgen lluny A Arranz-Bravo no l’inquieta que el llenç Amor-diĂ leg-passiĂł s’exposi a terra com si fos un objecte, o enfrontar-se a dibuixos dels primers temps, Ă­ntims i poètics. “Les coses del

passat les deixarem cĂłrrer, l’únic que m’interessa ĂŠs el que pintarĂŠ demĂ â€?, resol. Treballa a l’estudi –l’anomena ‘temple’– dissenyat per Jordi GarcĂŠs a tocar de la seva casa de Vallvidrera, un volum prismĂ tic de formigĂł sense finestres on la llum es cola per una lluerna del sostre i l’aire fa olor d’essència de trementina (l’edifici va rebre una menciĂł del FAD el 2014).

Al taller descobrim que darrere de cada gran llenç el pintor anota el lloc on ha estat realitzat; així les obres que viatgen molt i s’exhibeixen internacionalment sempre tenen un lligam amb l’origen.

Aviat tornarà a exposar a Xangai, a la Fundació de l’Hospitalet, on presentarà els seus dibuixos, i tambÊ a Nova York, d’on Ês habitual. Remuga, i no sense

El passat deixem-lo cĂłrrer; nomĂŠs m’interessa què pintarĂŠ demĂ recorda un quadrĂ­ptic a Contra Arranz-Bravo. TambĂŠ parla de la poesia de les coses: “Un arbre, un punt de llum, una ploma, tot tĂŠ una estranya poesia interior, per això figuraciĂł i abstracciĂł sĂłn paraules ridĂ­cules: s’ha de parlar de realitatsâ€?. Tan real ĂŠs un xip d’ordinador com un tros de rajola; Arranz-Bravo els empra per fer assemblatges d’aura magnètica. Per acabar, torna a referir-se als joves formidables: “Els que sĂłn una llauna sĂłn els vellsâ€?, dispara. Per això diu que va celebrar l’onzè aniversari a principis d’octubre‌ Contra Arranz-Bravo serĂ a la (WPFCEKĂ? #TTCP\ $TCXQ Ć PU CN de desembre.

Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat 49

Art

amagar certa pena, que ĂŠs mĂŠs conegut allĂ que a Barcelona; tambĂŠ diu que alguns dels seus projectes han passat desapercebuts i no han tingut ressò perquè “som un paĂ­s raquĂ­ticâ€?. “Falten vitamines –es lamenta–. La cultura estĂ en un soterrani sense llum ni aiguaâ€?.

Quan li demanem per les derives estilĂ­stiques, l’artista posa l’accent en el color i la voluntat de positivar l’entorn. “Vam decidir aportar llum, color i diversiĂł en un mĂłn foscâ€?, diu en referència als anys 60. Va ser el moment de les coÄ™laboracions amb Rafael Bartolozzi (van fer la fĂ brica de pintures Tipel), Robert LlimĂłs i Gerard Sala, tal com