El context inicial on es plantejarà aquesta recerca parteix d’un professor que té classe just després de l’hora de l’esbarjo i observa que bona part dels alumnes pugen a classe amb bosses de “xuxes”. El context reproduirà —d’una manera el més realista possible— part del debat a l’aula amb el professor i els nois i noies de la classe. La situació servirà de punt de partida per plantejar algunes preguntes relacionades amb l’alimentació:
• Quants àpats fem al llarg del dia? En quin moment els fem? • Quants esmorzeu a casa i a l’institut? I només a l’institut? • Què esmorzem a l’institut? Quants mengem entrepà? • Quants mengem chuches (bolleria industrial)? • Quanta energia necessites cada dia per viure? • Quins nutrients són necessaris? • Quins nutrients i quina energia ens proporcionen 100 g grams d’entrepà de pernil? • Quins nutrients i quina energia ens proporcionen 100 g grams de bolleria industrial? • Què és més sa? Per què?
Els nois i noies, organitzats en petits grups, cercaran informació a partir de diverses fonts per poder contestar aquestes preguntes. El procés seguirà les fases pròpies d’una recerca: formulació d’hipòtesi, realitzar proves i cercar informació per comprovar-les, obtenció i processat de les dades, elaboració de conclusions en relació als resultats obtinguts. Probablement, entre altres tasques hauran de dissenyar enquestes, fer taules i gràfics estadístics i interpretar-los, així com cercar informació en entorns telemàtics. L’activitat es clourà amb un simposi on cada grup exposarà els mètodes, resultats i les conclusions de la seva recerca. Com que tant els mètodes, com els resultats i les conclusions tindran elements comuns i diferents, el simposi tindrà una fase on es debatrà el que han trobat i el que han conclòs els diferents grups.
// 1 //
El Xavier, tutor de 4t B, té classe amb el seu grup dilluns i dijous a primera hora del matí, i els dimarts després de l’esbarjo.
Cada dia la Consol, la cap d’estudis, es posa on comença l’escala quan s’acaba l’esbarjo i agafa totes les bosses de chuches que duen a les mans els nois i noies mentre pugen a les classes.
—Vosaltres sabeu que esmorzar així no és una cosa gaire sana? —els diu el professor. —Està bo, ens agrada. En vols profe? —li n’ofereix el Santi, un alumne que l’any vinent vol fer batxillerat. —No gràcies, ja he esmorzat. —Amb això puc aguantar fins a les tres de la tarda sense menjar, fins que arriben els meus pares de treballar —assegura la Maribel una de les noies que du una bossa a la mà. —I avui, que has esmorzat? —pregunta el tutor. —Res, però de vegades prenc mig got de llet amb colacao. —Jo sempre porto dos donuts i no menjo aquestes porqueries— diu el Dani apuntant amb el dit la bossa de ganchitos.
—Quants porteu entrepà de casa o el compreu al bar de l’institut? —pregunta el Xavi. Aixequen la mà només set persones de les trenta.
// 2 //
Prenent com a referència aquesta situació, que podria ser perfectament real, realitzarem el nostre projecte de recerca. En primer lloc caldrà que ens organitzem en petits grups de 3 o 4 persones. En segon lloc definirem què podem investigar. Aquí van unes quantes propostes. Recordeu que heu de plantejar la recerca en forma de preguntes a investigar: Podríem subdividir les qüestions en tres blocs, de manera que cada company del grup s’encarregui d’investigar cada bloc. Així, doncs a cada grup hi haurà un experts (o dos) en cada bloc: un en Què mengem?; un altre en Per què mengem? i un altre en Què ens convé més menjar? Què mengem? • • • •
Quants àpats fem al llarg del dia? En quin moment els fem? Quants esmorzeu a casa i a l’institut? I només a l’institut? Què esmorzem a l’institut? Quants mengem entrepà? Quants mengem chuches Quants bolleria industrial (crosants, donuts, bollicaos, ...)?
Per què mengem? • • • • •
Quanta energia necessites cada dia per viure? Quins nutrients són necessaris? Quins nutrients i quina energia ens proporcionen 100 g grams d’entrepà de pernil? Quins nutrients i quina energia ens proporcionen 100 g grams de chuches? Quins nutrients i quina energia ens proporcionen 100 g grams de bolleria industrial?
Què ens convé més menjar? • Què és més sa? Per què?
// 3 //
Abans d’iniciar la recerca caldrà que penseu en una possible resposta a la pregunta o preguntes que us heu plantejat. Aquestes tipus de respostes s’anomenen hipòtesi i les elaborareu a partir dels coneixements i idees que teniu. Seran respostes que més tard el vostre procés de recerca haurà de comprovar o rebutjar. Per això les formularem sempre començant de la següent manera: “Potser....” Veiem alguns exemples: “Potser la majoria d’alumnes del nostre IES fa més de 3 àpats al dia” “Potser 100 g d’entrepà de pernil proporcionen més energia que 100 g de chuches”
Cada grup podrà fer servir diferents mètodes de treball. Com a font d’informació disposarem de llibres, articles i pàgines de web. Probablement caldrà dissenyar una (o més d’una) enquesta per trobar resultats quantificables que ens ajudin a respondre les nostres qüestions.
Els resultats de les enquestes els haurem de representar en taules i gràfics, i probablement haurem de realitzar alguns càlculs estadístics senzills. Serà interessant cercar webs on es pugui calcular la despesa metabòlica basal a partir de edat, dades antropomètriques i sexe, per exemple. Hi ha webs que faciliten calcular-ho, per exemple: • http://www.explora.cl/otros/energia/experimentos/metabolismo.html • http://www.mientrenador.es/Metabolismobasal.htm • http://www.semergen.es/semergen/cda/calculators/calculator.jsp?id=8953 També hauran de cercar taules amb els valors calòrics i els nutrients de cada tipus d’aliment. Per exemple, per trobar els nutrients i el valor energètic dels aliments: • http://www.seh-lelha.org/busalimento.aspx • Una proposta d’organització podria ser que els “experts” de cada grup, és a dir, aquelles persones encarregades de les mateixes preguntes, col·laborin entre ells. De manera que, tot i obtenir dades diferents, es puguin dissenyar les mateixes enquestes, per exemple (això farà que els resultat siguin comparables)
// 4 //
La interpretació i discussió dels resultats es fara en cada grup i hauran d’elaborar-se unes conclusions (que bàsicament són les respostes acurades de les preguntes plantejades, les quals permeten validar o descartar la hipòtesi formulada). Trucs per fer una bona conclusió 1. Fer un primer paràgraf d’introducció de les conclusions, com per exemple: “Un cop hem fet la recerca d’informació, seleccionat la informació important i contrastar-la en enquestes, es van obtenir uns resultats que ens permet presentar el següent conjunt de conclusions:” 2. Heu de realitzar les conclusions en base dels objectius específics (o hipòtesi), heu de tenir tantes conclusions com a objectius específics havieu plantejat a l’inici de la recerca. 3. Heu de ser molt clars pel que fa a assenyalar que aquesta conclusió es refereix a aquest objectiu. S’ha de ser emfàtic i segur en el que afirmes. Fins hi tot ho pots acompanya d’algunes dades. 4. No podeu incloure una cita d’un autor, és més sencill i entenedor si ho feu amb les vostres paraules.
Cada grup elaborarà una breu memòria de la seva recerca. No hauria de tenir més de 10 pàgines i que no hi hagi res enganxat i copiat (excepte algunes imatges); per això limitem l’extensió de la memòria. Cada grup també elaborarà una presentació, per exemple en format power point o pdf, que pot penjar en algun espai web del centre o en aula virtual (http://www.issuu.com) i en farà una explicació oral. Les presentacions poden ser més o menys pautades, però haurien de respondre a una seqüència dels tipus: 1. Què volíem investigar? 2. Com ho hem fet? 3. Què hem trobat? Seria molt interessant que tinguessin una estructura tipus simposi, on cada grup presenta la seva recerca i després hi ha torns de preguntes.
// 5 //