Fotografías de Nico Martínez Veles e Vents
Fundación Chirivella Soriano
Fotografías de Nico Martínez
Fundación Chirivella Soriano
Fotografías de Nico Martínez 1
MINISTERIO DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS COMISIONADO DEL GOBIERNO PARA LA CELEBRACIÓN DE LA XXXII COPA DEL AMÉRICA
Exposición:
“Veles e Vents” Fotografías de Nico Martínez
Dirección:
Alicia Soriano
Selección textos:
Manuel Chirivella Bonet Manuel Chirivella Soriano
Diseño catálogo:
Rafael Tejedor
Museografía:
Rafael Tejedor José Luis Giner
Montaje Audiovisual:
Ramón Blanquer
La Fundación Chirivella Soriano agradece especialmente la colaboración de Rafael Ventura para la realización de esta exposición.
Fundación Chirivella Soriano 2
Palau Joan de Valeriola c/ Valeriola 13, 46001 Valencia, tel +34 96 338 12 15 fax +34 338 12 17 e-mail: fundacion@chirivellasoriano.org web: www.chirivellasoriano.org
ATRAPAR EL VENT
ATRAPAR EL VIENTO
El ser humà sempre anhela pretensions impossibles.
El ser humano siempre ansía pretensiones imposibles.
Nico, en la seua Palma natal, observava des de menut l'incessant navegar de velers per la badia, des de Cap Blanc a Cala Figuera i somiava atrapar el vent.
Nico, en su Palma natal, observó desde niño el incesante navegar de veleros por la bahía, desde Cabo Blanco a Cala Figuera y soñó atrapar el viento.
Però era impossible.
Pero era imposible.
No obstant això, com alternativa, va encertar a captar en la retina d'una càmera fotogràfica, el trànsit del vent quan entra a la vela, quan el recull primer i el deixa eixir després.
Sin embargo, como alternativa, acertó a captar en la retina de una cámara fotográfica, ese tránsito del viento al entrar en la vela, que lo recoge primero para dejarlo salir después.
Trànsit d'inici i de final, com la pròpia vida, que a pesar de la seua brevetat permet impulsar el veler sobre la mar.
Tránsito de inicio y final, como la vida misma, que pese a su brevedad permite impulsar el velero sobre el mar.
El somni es va transformar en professió que, junt amb el pas del temps i el perfeccionament de la seua tècnica, l'han conduït a col·laborar amb totes les revistes nàutiques del món, diaris d'informació general i agències, així com a ser el fotògraf oficial de les regates o dels equips esportius més importants.
El sueño se transformó en profesión que con el discurrir del tiempo y el perfeccionamiento de su técnica le han llevado a colaborar en todas las revistas naúticas del mundo, diarios de información general y agencias, así como ser el fotógrafo oficial de las regatas o equipos deportivos más importantes.
La seua especial sensibilitat i dilatada experiència converteixen cadascuna de les seues fotografies en depurada i subtil expressió artística.
Su especial sensibilidad y dilatada experiencia convierten a cada una de sus fotografías en depurada y sutil expresión artística.
Atrapar el vent, un somni, una audàcia metafísica.
Atrapar el viento, un sueño, una osadía metafísica.
En la càmera de Nico Martínez, una utopia possible.
En la cámara de Nico Martínez, una utopía posible.
Manuel Chirivella Bonet.
Manuel Chirivella Bonet.
President de la Fundació Chirivella Soriano de la Comunitat Valenciana.
Presidente de la Fundación Chirivella Soriano de la Comunidad Valenciana. 3
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, levant los deuen subvenir ab lurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal qu'en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bollirà·l mar com la cassola·n forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn; grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran.
Ausiàs March -fragmentVeles e vents
4
5
6
7
8
9
Bravor de mar té per límit la platja, l'oïda i l'esguard vers l'oneig, bé ho sé. El somrís aglevat i etern s'acarona, estremint amb orgasmes la humil grava. Al desig endinsa l'espera l'esperò.
Té per límit * Rafael Ventura * Corrents de fons, Ed. Lindes, Valencia
10
11
12
13
Vigila el mar, que la pluja no 茅s teva i el sol enlluerna a poc a poc. Vigila el mar, que la boira t'esbulla i el vent plora el record. Vigila el mar, que l'ocell ja no canta i els terrats s'han cobert de brutor. Vigila el mar, que les cales s贸n preses i els pins callen la can莽贸. Vigila el mar, que els teus ja no tornen i naus estranyes omplen el teu port.
Vigila el mar Maria del Mar Bonet
14
15
16
17
18
19
20
21
El mar es más que un paisaje, también es un sentimiento, es un corazón que late negándose a seguir muerto; no rinde más obediencia que la que exigen los vientos, no lo sujetan cadenas ni se detiene ante el fuego. A por el mar, a por el mar que ya se adivina, a por el mar, a por el mar, promesa y semilla de libertad, a por el mar, a por el mar...
A por el mar -fragmentoLuis Eduardo Aute
22
23
24
25
26
27
28
29
El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se'n va la meva barca. De terra endins, un cant amb l'aire l'acompanya: "Et perdràs pel camí que no té mai tornada".
Cançó del matí encalmat -fragmentSalvador Espriu
30
31
32
33
34
35
36
37
Que es mi barco mi tesoro, que es mi Dios la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria, la mar.
Canción del Pirata -fragmentoJosé de Espronceda
6
39
40
41
42
43
44
45
El mar. La mar. El mar. ¡Sólo la mar! ¿Por qué me trajiste, padre, a la ciudad? ¿Por qué me desenterraste del mar? En sueños, la marejada me tira del corazón. Se lo quisiera llevar. Padre, ¿por qué me trajiste acá?
El mar Rafael Alberti
46
47
48
49
50
51
52
53
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l'or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d'aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada.
Cançó de la plenitud del matí Salvador Espriu
54
55
56
57
58
59
60
61
Si mi voz muriera en tierra, llevadla al nivel del mar y dejadla en la ribera. Llevadla al nivel del mar y nombradla capitana de un blanco bajel de guerra. Oh mi voz condecorada con la insignia marinera: sobre el coraz贸n un ancla y sobre el ancla una estrella y sobre la estrella el viento y sobre el viento una vela!
Si mi voz muriera en tierra Rafael Alberti
62
63
64
65
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L'Ăşltim sol de la tarda besa els llavis de l'aigua. Al mur blanc dibuixada l'ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar respira calma. Els colors ja cansats desitjaven nit clara. Per ponent s'atansaven nĂşvols a la muntanya. Pels camins vells de l'aire amples ales es perden. On s'amaga la mĂşsica cel i terra s'abracen. La mar respira calma. La mar respira calma.
La mar respira calma -fragmentRaimon a Salvador Espriu
66
67
68
69
Fortunes de mar se m'emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l'engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d'un vell cant. A quin port s'enrolà, serviola, aquest nou timoner tan estrany? Jo no sé quins camins del meu somni l'han menat al govern de la nau. Aspres mans mai no deixen la roda, i el meu temps esdevé ja calmat. Lluny, enllà de paraules amargues, una mort resplendent vaig trobar.
Cançó de la mort resplendent -fragmentSalvador Espriu
70
71
Fotografías de Nico Martínez Veles e Vents
Fundación Chirivella Soriano
Fotografías de Nico Martínez