Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

Índex

01 02

1

DES DEL 1988 LLUITEM CONTRA LA LEUCÈMIA

3-7

03

L’ENTORN CIENTÍFIC

8-9

04

ELS IMPULSORS DEL PROJECTE

10-11

PER QUÈ UN INSTITUT DE RECERCA FOCALITZAT EN LA LEUCÈMIA I ALTRES HEMOPATIES MALIGNES?

12-13

05

02

TOTS SOM INVESTIGADORS

06

ELS COORDINADORS CIENTÍFICS

14

07

ELS DIRECTORS DE RECERCA

15

08

EL COMITÈ CIENTÍFIC INTERN /EXTERN

15-17

09

ELS NOSTRES REPTES

18-19

10

QUÈ VOLEM INVESTIGAR? ELS NOSTRES PROJECTES

20-48

11

ORGANITZACIÓ

49

12

FINANÇAMENT I COL·LABORACIONS

51

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

«Tinguem ideals elevats

i pensem a assolir grans coses perquè, com que la vida rebaixa sempre i no s’aconsegueix sinó només una part del que s’anhela, si somiem molt alt assolirem molt més. Per a una voluntat ferma res no és impossible, no hi ha ni coses fàcils ni difícils: fàcil és el que ja sabem fer; difícil, el que encara no hem après a fer bé.»

BERNARD HOUSSAY Premi Nobel de medicina i fisiologia, 1947.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

03

01

Tots som investigadors

Apreciat/ada amic/iga, En una ocasió, algú va dir: «En algun lloc alguna cosa increïble espera per ser descoberta». Segurament, cada persona es podria imaginar un descobriment diferent. Per a mi, seria aconseguir que la leucèmia fos una malaltia curable en tots els casos. Dels més de 300.000 nous malalts de leucèmia que es diagnostiquen cada any al món, més de 5.000 són espanyols. És a dir, al nostre país tretze persones cada dia reben aquest cruel diagnòstic.

El 1988, quan vam crear la nostra Fundació, les probabilitats de superar aquesta malaltia eren escasses. En aquell moment, després d’anys de recerca científica, el trasplantament de medul·la òssia es consolidava com el millor tractament per a molts casos de leucèmia i altres malalties hematològiques. Aquest avanç en el tractament de moltes hemopaties malignes anava acompanyat d’un gran inconvenient: només un de cada quatre candidats a rebre un trasplantament disposava d’un donant de medul·la òssia entre els seus familiars. Els altres havien de recórrer a la solidaritat d’un donant voluntari, però, en aquell temps, l'Estat espanyol no disposava d’un registre de donants.

Per resoldre aquest problema, el 1991, la Fundació Josep Carreras va crear el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). El 1994, el REDMO es va convertir en l’únic programa acreditat a l'Estat espanyol per a la cerca de donants no emparentats a tot el món. Avui dia, la nostra Fundació té accés a més de 30 milions de donants i més de 700.000 unitats de sang de cordó disponibles arreu. Actualment treballem amb totes les unitats de trasplantament hematopoètic d’hospitals espanyols públics acreditats per fer trasplantaments de medul·la òssia procedents d’un donant no emparentat. Aquest tractament s’ha convertit en una opció habitual per curar moltes leucèmies.

Després de tres dècades de feina, ens plantegem un nou repte: hem de millorar la qualitat de vida dels pacients però, sobretot, hem d’aconseguir curar definitivament la leucèmia. Per aquest motiu, el 2010, la Fundació Josep Carreras va decidir llançar-se, juntament amb la Generalitat de Catalunya, a un projecte històric i incomparable: el primer centre de recerca europeu exclusivament focalitzat en la leucèmia i altres malalties hematològiques malignes i un dels pocs que existeixen al món.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és un centre sense precedents que, amb el treball i el rigor d’investigadors de tot el món, utilitza les tecnologies més innovadores per guanyar la partida a la malaltia.

Avui, és a les mans de tothom que la leucèmia sigui algun dia una malaltia 100 % curable.

Avui, tots som investigadors. Fins que la curem, no pararem.

Josep Carreras

TODOS SOMOS INVESTIGADORES

04

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

«Hem de millorar la qualitat de vida dels pacients però, sobretot, hem de trobar una curació al 100% definitiva per a la leucèmia.»

J O SEP C A RRER A S

TOTS SOM INVESTIGADORS

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

01

0 «El març del 2010, després d’una donació rutinària de sang, em van dir que tenia leucocitosi, per la qual cosa vaig haver de fer-me una anàlisi més exhaustiva. Vaig ser remès a un hematòleg, que em va informar que tenia una leucèmia mieloide crònica.

Em vaig sotmetre a un tractament amb un inhibidor de la proteïna tirosina-cinasa i ara em trobo amb ànims i gaudint de la vida.»

LUIS MIGUEL, PACIENT DE LEUCÈMIA MIELOIDE CRÒNICA.

02

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

02

Des del 1988 lluitem contra la leucèmia Des de l’any 1988, la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia lluita IMPARABLE per combatre aquesta terrible malaltia a través de diferents programes:

01.

El suport a la recerca científica.

«Fins que la curem, NO PARAREM.» Abans de la creació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, conjuntament amb les seves fundacions germanes a Alemanya, Estats Units i Suïssa, ja havia invertit més de 200 milions d’euros en recerca científica. Gràcies a això s’han pogut dur a terme més de mil projectes científics i socials. Els projectes finançats han permès tant la formació de joves investigadors com la realització d’ambiciosos estudis multicèntrics, la creació d’infraestructures, la dotació de càtedres per a investigadors sèniors o el desenvolupament de programes socials per a les famílies més desfavorides.

02.

El finançament d’infraestructures hospitalàries. «Fins que no introduïm els mètodes terapèutics més avançats, NO PARAREM.» La Fundació Josep Carreras sempre ha tingut entre els seus objectius contribuir a accelerar la introducció dels mètodes terapèutics més avançats als centres sanitaris i a millorar les infraestructures de recerca. Per això, en la mesura de les seves possibilitats, ha fet aportacions a centres acreditats i d’accés públic perquè els pacients i els equips assistencials poguessin beneficiar-se d’unes millors condicions de treball.

La contribució el 1989 per a la creació de la unitat de tractament intensiu hematològic a l’Hospital Clínic de Barcelona va ser una de les primeres grans materialitzacions d’aquest desig. Aquest centre va ser el que va acollir el senyor Josep Carreras en el seu procés de

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

curació i, mitjançant aquesta aportació, la Fundació va voler col·laborar al fet que els pacients tinguessin les millors condicions d’asèpsia requerides per als trasplantaments.

En aquesta mateixa línia, la Fundació també va contribuir amb una aportació molt notable a la creació el 1998 de la Unitat de Trasplantament Hematopoètic de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Altres centres espanyols perceptors d’ajuts han estat l’Hospital del Mar i l’Hospital Duran i Reynals de Barcelona, el Centre Regional de Transfusió de Madrid, la Fundació de Recerca Biomèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Banc de Sang de Cordó Umbilical de Màlaga i el de Barcelona, el Centre de Transfusió d’Alacant i l’Associació Grup d’Estudis Neonatals de Barakaldo, del País Basc. Aquests ajuts s’orienten, en general, a millorar les infraestructures dels programes de recerca i a propiciar una millor i més ràpida capacitat de tipificació de les mostres de sang obtingudes en el procés d’inscripció de donants al REDMO. Ocasionalment, i amb motiu de la celebració d’actes i concerts benèfics o de sensibilització, la Fundació i el seu president han donat suport als països on els sistemes sanitaris presenten encara deficiències importants. Els centres sanitaris i col·lectius que han rebut aquest tipus d’ajut són, entre d’altres, la Croatian Lymphoma and Leukaemia Foundation, el Departament d’Oncologia de l’Hospital Infantil de Zagreb, el University Medical Center a Ljubljana i el Departament de Pediatria de la University of Medicine de Budapest.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

03

Per a 3 de cada 4 pacients que requereixen un trasplantament al·logènic, la donació de progenitors hematopoètics d’un donant no emparentat, procedents de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical, és l’única possibilitat de curació.

03.

El Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO).

«Fins que no trobem un donant compatible per a tots els pacients, NO PARAREM.» La Fundació crea el 1991 el Registre de Donants de Medul·la Òssia a l'Estat espanyol (REDMO) perquè cap pacient de leucèmia no es quedi sense la possibilitat d’accedir a un trasplantament pel fet de no disposar d’un donant familiar compatible a la seva família. Per a tres de cada quatre pacients que requereixen un trasplantament al·logènic, la donació de progenitors hematopoètics d’un donant no emparentat, procedents de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical, és l’única possibilitat de curació. Fins que la Fundació no va crear el registre, els pacients espanyols no podien accedir als donants dels registres que altres països occidentals desenvolupats ja havien creat.

04

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

El ple desenvolupament del registre i la seva integració amb la xarxa assistencial pública del sistema nacional de salut arriba amb la signatura del primer acord marc entre la Fundació i el Ministeri de Sanitat el 1994. La Fundació també té subscrits convenis de col·laboració amb totes les comunitats autònomes per coordinar les tasques de promoció de la donació i garantir el funcionament correcte dels processos de cerca de donant no emparentat.

El REDMO col·labora amb més de 30 unitats de trasplantament d’hospitals espanyols públics que fan trasplantaments de medul·la òssia. De la mateixa manera, el registre rep sol·licituds de cerca de donants per a pacients estrangers cursades pels mateixos registres internacionals.

El REDMO està interconnectat amb la xarxa internacional i, per tant, pot accedir a les desenes de milions de donants voluntaris i a les unitats de sang de cordó umbilical disponibles a qualsevol part del món, entre les quals hi ha les espanyoles.

La Fundació Josep Carreras també ofereix als hospitals espanyols de trasplantaments un nou sistema, inclòs en el Pla nacional de sang de cordó umbilical del Ministeri de Sanitat i Política Social, que s’anomena Oficina de Sang de Cordó Umbilical i que millora el procés de selecció de les unitats d’aquest progenitor hematopoètic. El REDMO és un dels pocs registres del món que ofereixen aquest servei i que permeten reduir el temps de cerca, ja que preselecciona les millors unitats disponibles. Els trasplantaments de sang de cordó umbilical són freqüents en nens i en adults malalts de leucèmia.

Al voltant d’un 70 % de les cerques de donant compatible que es fan al REDMO inclouen la possibilitat de buscar, a més de medul·la òssia, una unitat de sang de cordó umbilical.

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

Des del 1991, més de 8.500 pacients de tot el món han pogut rebre un trasplantament gràcies a un donant o una unitat de sang de cordó umbilical proporcionats pel REDMO.

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

05

04.

Els serveis socials per als pacients i les seves famílies.

«Durant el tractament NO PARAREM d’oferir una llar a les famílies que han de desplaçar-se lluny del seu domicili.»

Pisos d’acollida de llarga estada Sovint, el pacient s’ha de sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia o sang de cordó umbilical. Per aquest motiu, els malalts romanen llargues temporades a l’hospital, en molts casos lluny de casa seva. En aquesta situació és molt important que puguin tenir l’ajuda i la companyia de la seva família.

La Fundació disposa de sis pisos d’acollida adequats a les necessitats dels pacients i els seus familiars que tenen recursos econòmics limitats i que han de desplaçar-se lluny de casa seva. Aquests pisos es troben a prop dels principals centres que fan trasplantaments a l’àrea urbana de Barcelona. Concretament, l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona; l’Hospital Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat, i l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona.

Des del 1994, s’han beneficiat d’aquest servei centenars de famílies procedents de diferents punts de l'Estat espanyol i de l’estranger.

Pis per a trasplantaments domiciliaris Molts pacients de leucèmia que s’han de sotmetre a un trasplantament resideixen a la mateixa ciutat on han de rebre el tractament o en poblacions adjacents. Però, sovint, el seu habitatge es troba massa allunyat per poder dirigir-se ràpidament a l’hospital en

06

cas d’urgència. Que aquests pacients continuïn ingressats a l’hospital comporta dos fets: l’ocupació d’un llit hospitalari que podria fer servir un altre pacient, i que el pacient no pugui gaudir del confort d’estar en un lloc privat i més acollidor.

La Fundació Josep Carreras té a Barcelona a la disposició d’aquests pacients el primer pis d’acollida de tot l’Estat espanyol dedicat, exclusivament, als trasplantaments domiciliaris. Amb aquest sistema, els pacients que se sotmeten a un autotrasplantament de medul·la i que no poden tornar a casa perquè viuen massa lluny poden accedir a aquest habitatge durant la convalescència. D’aquesta manera, els pacients poden estar en un espai més íntim, amb la presència contínua d’un familiar, sota el control d’un equip d’infermeria i amb tots els elements propis d’una llar.

Servei de consulta mèdica en línia La Fundació posa a la disposició dels pacients amb hemopaties malignes un servei a distància de consulta mèdica gratuïta en el qual poden resoldre els dubtes que tinguin sobre les diferents malalties oncològiques de la sang i els seus tractaments.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

ASTÚRIES

BISCAIA GUIPÚSCOA NAVARRA

PONTEVEDRA LLEÓ

OURENSE

BURGOS

OSCA

GIRONA LLEIDA

ZARAGOZA

BARCELONA TARRAGONA

MENORCA

TEROL CASTELLÓ

MALLORCA

ALBACETE BADAJOZ

JAÉN

MÚRCIA

ALMERIA MÀLAGA CADIS

Als nostres pisos també hem acollit pacients d’Andorra, Argentina, Mèxic, Perú, Paraguai, Romania i Rússia.

GRAN CANARIA TENERIFE

«Em van diagnosticar un limfoma de Hodgkin quan tenia 25 anys. Després d’haver-me sotmès a un tractament de quimioteràpia i a un autotrasplantament, com que vivia lluny de l’hospital, em vaig poder quedar en un pis d’acollida de la Fundació Josep Carreras. Era com estar en una altra casa. La veritat és que vam fer que fos com casa nostra. El fet d’estar fora de l’hospital (a més, era Nadal!) em va permetre prendre’m les coses amb una altra filosofia i vaig evitar pensar que és una època per estar a casa, amb la família i els amics.»

CL ÀUDI A , 28 A N Y S .

D E S D E L 19 8 8 L L U I T E M CO N T R A L A L E U C È M I A

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

07

03

L’entorn científic Hi ha tres grans forces que es troben en el nucli de la creació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras:

01 L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, es va constituir l’any 2010 amb l’objectiu d’impulsar la recerca biomèdica i el desenvolupament de la medicina personalitzada de les hemopaties malignes i, especialment, de la leucèmia.

Es tracta d’un centre sense precedents que, amb el treball i el rigor d’investigadors/es de tot el món, utilitza les tecnologies més innovadores per intentar guanyar la partida a la leucèmia i a les altres hemopaties malignes.

En primer lloc, la voluntat del senyor Josep Carreras, la seva família i la Fundació que porta el seu nom, de perpetuar la lluita iniciada el 1988 per erradicar la leucèmia.

02 L’afany de l’Administració pública per consolidar el nostre país com un espai pioner en biotecnologia i biomedicina. La Generalitat de Catalunya s’ha compromès a una aportació anual suficient per garantir el funcionament del centre.

03 També és imprescindible valorar l’excel·lent nivell científic ja existent en l’entorn català i, concretament, en el camp de l’hematologia.

L’Institut continuarà l’excel·lent labor que va desenvolupar la històrica Escola d’Hematologia Farreras-Valentí.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és el primer centre d’Europa, i un dels pocs del món, que es focalitza, exclusivament, a fomentar la recerca sobre les hemopaties malignes.

L’Institut disposa de tres campus coordinats:

Per a més informació sobre l’IJC i els seus equips, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

08

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

L’IJC té tres campus científics independents i coordinats: el Campus Clínic-UB, situat a les instal·lacions de recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona; el Campus ICO-Germans Trias i Pujol, situat en les immediacions de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la seva Fundació de Recerca i la Unitat Docent Germans Trias i Pujol de la Universitat Autònoma de Barcelona; i el Campus Sant Pau, situat al complex assistencial de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de la Unitat Docent Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’ E N T O R N C I E N T Í F I C

Campus Clínic-UB

Campus ICO-Germans Trias i Pujol-UAB

Campus Sant Pau-UAB

L’ E N T O R N C I E N T Í F I C

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

09

04

Els impulsors del projecte

PROF. E VARIS T FELIU Va ser alumne intern amb els professors Pere Farreras Valentí, Agustí Pedro Pons i Soledat Woessner. Va treballar durant vint anys sota la direcció dels professors Ciril Rozman i Joan Lluís Vives Corrons. Els anys 1975-1976 i 1981-1982 va fer estades de recerca a la Universitat de París (Hospital Beaujon) i a la Universitat de Harvard (Massachusetts General Hospital). Va ser cap del

PROF. CIRIL ROZMAN Es va formar íntegrament de la mà de dos grans mestres de la medicina catalana: els professors Agustí Pedro Pons i Pere Farreras Valentí. El 1967 va obtenir la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca, i el 1969, la de Barcelona, on va succeir els seus dos mestres en la càtedra de Medicina i en la direcció de l’Escola d’Hematologia, respectivament. En

Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol – HGTiP (1991-1995), director mèdic de l’HGTiP (1995-1997) i director gerent del mateix centre (1997-2002).

el camp de la Medicina Interna, és una de les personalitats més reconegudes a l'Estat espanyol i als països de parla hispana. Des de 1968, dirigeix l'obra de referència en Medicina Interna en espanyol Tratado de Medicina Interna FarrerasRozman, de la que ja existeixen XVIII edicions; i és Editor Emèrit de la Revista Medicina Clínica.

Ha estat director de centre de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) (2003-2009) i director científic de l’ICO, i actualment és el director del Programa de relacions amb les universitats i Cap del Servei d’Hematologia-Laboratori. Va ser professor titular de Medicina de la UB i la UAB (1985-1997 i 1997-2007, respectivament) i, des de l’any 2008, és catedràtic de Medicina-Hematologia de la UAB. És patró i director científic de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, president de la Comissió Delegada de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, vicepresident de la Fundació Josep Carreras, i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El professor Feliu és un investigador de prestigi en el camp dels procediments i els mètodes integrats de diagnòstic hematològic, especialment en la microscòpia electrònica de les cèl·lules de la sang i de la medul·la òssia i en l’estudi de la patologia de la melsa, amb contribucions rellevants en aquestes àrees tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

010

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Actualment és professor emèrit de la Universitat de Barcelona i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Així mateix, va ser vicepresident de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia durant vint-i-quatre anys i dirigeix el Comitè Científic Internacional de l’entitat.

En el camp de l’hematologia, el professor Rozman és considerat un dels experts més importants mundialment en leucèmia limfàtica crònica (LLC).

La seva implicació en la terapèutica hematològica s’ha centrat en el trasplantament de medul·la òssia, i va dur a terme el primer trasplantament al·logènic a l'Estat espanyol. També s’ha dedicat a la recerca dels factors pronòstics i els estudis morfològics i biològics de les hemopaties malignes. Ha potenciat l’establiment del primer banc espanyol de progenitors hematopoètics de sang de cordó umbilical.

E L S I M P U L S O R S D E L P R OJ EC T E

«El 24 de març de 2014, en una anàlisi de sang, em van diagnosticar leucèmia mieloblàstica aguda.

Des d'aquest dia vaig estar aïllada i van començar les puncions i tot el tractament de quimioteràpia. Amb 18 anys l'últim que esperes és que et diguin que tens càncer.

Sembla que és una cosa que només els passa als altres, que és impossible que et pugui tocar ... Després de diversos ingressos, a l'agost de 2014 em van sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia d'un donant no emparentat.

Gràcies a aquest donant, m'estic recuperant a poc a poc.»

SA R A , L EUCÈMIA MIELOIDE AGUDA .

E L S I M P U L S O R S D E L P R OJ EC T E

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

011

05

Per què un institut de recerca focalitzat en la leucèmia i altres hemopaties malignes?

Perquè en podem aconseguir la curació definitiva Les leucèmies, juntament amb altres hemopaties malignes, són un dels reptes més importants en l’estudi i el tractament dels càncers de l’espècie humana. De fet, han representat i continuen representant un model de càncer curable. No és estrany, doncs, que els dos càncers que actualment són curables en una gran proporció de malalts siguin la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) infantil i el limfoma de Hodgkin.

Encara que els subtipus de leucèmia són molt nombrosos, cada vegada s’estan desenvolupant nous mètodes per perfeccionar aquesta classificació i, per tant, establir tractaments nous i menys invasius. Aquest és un dels objectius que persegueix l’Institut Josep Carreras, ja que, dit de manera col·loquial, coneixent a fons els noms i cognoms de la malaltia aconseguirem progressar en el seu tractament diferenciat.

Perquè el problema afecta moltes persones Un dels factors que adquireixen importància a l’hora de plantejar un institut de recerca específicament centrat en les hemopaties malignes és la incidència d’aquestes malalties en la població general. La incidència de la leucèmia aguda representa uns 5.000 nous casos anuals a l'Estat espanyol. A més, altres hemopaties

012

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

malignes com els limfomes o els mielomes afecten, respectivament, 7.000 i 2.000 nous pacients cada any al nostre país. Finalment, és important tenir en compte que la leucèmia és el càncer infantil més freqüent, ja que representa el 30 % dels càncers pediàtrics.

P E R Q U È U N I N S T I T U T D E R EC E R C A F O C A L I T Z AT E N L A L E U C È M I A I A LT R E S H E M O PAT I E S M A L I G N E S ?

Perquè volem acostar la recerca al pacient L’evolució de l’hematologia com a àrea mèdica al nostre país és una altra de les explicacions que podríem oferir per donar suport a la necessitat de crear l’institut.

L’hematologia és una de les especialitats de la medicina que ha tingut un desenvolupament espectacular tant en l’àmbit clínic com en el bàsic. Si hi ha una àrea mèdica

capaç d’adaptar-se i aprofitar els reptes que comporta la recerca translacional, és l’hematologia. Necessitem una recerca translacional: començant pels estudis de l’ADN fins a l'assistència clínica del malalt i els assajos clínics, i viceversa.

Perquè disposem de bons precedents Els avenços assolits els darrers anys en el coneixement de les diferents hemopaties malignes també representen una fantàstica oportunitat.

Podríem esmentar, a tall d’exemple, l’ús de protocols pediàtrics en adults joves, l’aplicació dels trasplanta-

ments de sang de cordó umbilical i els trasplantaments haploidèntics, o l’ús de nous fàrmacs com ara l’imatinib o l’àcid retinoic en la leucèmia mieloide crònica i la leucèmia promielocítica aguda, respectivament, uns subtipus de leucèmia que abans tenien un pronòstic desfavorable.

Perquè sabem com fer-ho L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras s’erigeix en el primer centre d’Europa, i un dels pocs al món, focalitzat exclusivament a fomentar la recerca sobre les hemopaties malignes. Les dimensions del

centre permeten optimitzar l’eficiència de tal manera que els diversos grups de treball dedicats a les diferents línies de recerca estiguin íntimament interrelacionats.

Perquè no ens rendirem mai Finalment, és fonamental destacar que el senyor Josep Carreras és un exemple de lluita i supervivència. És una persona que ha dedicat la vida a aconseguir un

P E R Q U È U N I N S T I T U T D E R EC E R C A F O C A L I T Z AT E N L A L E U C È M I A I A LT R E S H E M O PAT I E S M A L I G N E S ?

gran repte: que la leucèmia sigui, algun dia, una malaltia curable per a tots i en tots els casos, i aquest Institut ha nascut amb la ferma vocació d’aconseguir-ho.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

013

06

Els coordinadors Científicsgnes?

PROF. ÁLVARO URBANO-ISPIZUA

PROF. EVARIST FELIU

PROF. JORDI SIERRA

Coordinador científic del Campus Clínic-UB

Coordinador científic del Campus ICO-Germans Trias i Pujol

Coordinador científic del Campus Sant Pau

Va realitzar l'especialitat d'Hematologia i Hemoteràpia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Es va doctorar el 1989 a la Universitat de Barcelona amb la qualificació de Premi Extraordinari. Va ser Consultor Sènior d'aquest hospital fins el 2007, any en què va ser nomenat Cap de Servei d'Hematologia a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla.

Es va incorporar a l’Hospital Germans Trias i Pujol el 1991, procedent del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va treballar durant vint anys sota la direcció dels professors Ciril Rozman i Joan Lluís Vives Corrons. Va realitzar estades de recerca a la Universitat de París (Hôpital Beaujon) (1975-76) i a la Universitat de Harvard (Massachusetts General Hospital) (1981-82).

Va ser Cap del Servei d'Hematologia (1991-95), Director Mèdic (1995-97) i Director Gerent (1997-2002) de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Ha estat director de centre de l’Institut Català d’Oncologia, director científic de la mateixa entitat i, actualment, és director del Programa de relacions amb les universitats i cap del Servei d’Hematologia-Laboratori. Des del 2008 és catedràtic de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. És vicepresident, patró i director científic de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i presideix la comissió delegada de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Va presidir la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia del 2008 al 2011.

Es va incorporar el 1985 al Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona com a metge adjunt i especialista sènior. Durant els anys 1995 i 1996 va completar la seva formació al Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle, i el 2013, al Moffitt Cancer Center de Tampa, Florida, als Estats Units.

Entre 1998 i 2004 va ser secretari general de l'European Bone Marrow Transplant Group (EBMT), va ser vicepresident de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (AEHH) entre 2003 i 2005, i President del Pla Europeu d'acreditació de centres d'excel·lència en trasplantament de medul·la òssia (JACIE) entre 2002 i 2006.

Des de març de 2010 és Director de l'Institut d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i Professor Titular de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria científica el 1990 i, fins al moment, ha publicat més de 200 articles originals amb un factor d'impacte superior a 700 i un factor H de 35. Els seus treballs han estat citats en més de 2.000 articles. Participa així mateix revisant nombrosos articles sobre trasplantament de medul·la òssia i teràpia cel·lular en diverses publicacions científiques nacionals i internacionals.

014

El professor Feliu ha contribuït a publicacions rellevants nacionals i internacionals, amb més de 351 articles, amb un factor d’impacte acumulat de 1.014,89 punts punts, un factor H de 30, i un número total de citacions de 2.706.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

E L S CO O R D I N A D O R S C I E N T Í F I C S

Des de 1997, dirigeix el Servei d'Hematologia i el Programa de Trasplantament Hematopoètic del Hospital de Sant Pau de Barcelona. El 2006 va ser nomenat catedràtic d'Hematologia i Hemoteràpia a la Universitat Autònoma de Barcelona i un any abans va rebre el Premi a la Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. També és Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 2017.

El professor Sierra ha format part de l’Advisory Board del Center for International Blood and Marrow Transplant Research i del Comitè Executiu de la European Hematology Association. El Prof. Sierra ha publicat més de 390 articles en revistes indexades, acumula més de 1.380 punts de factor d'impacte, amb un índex H de 58 i un nombre de citacions superior a 10.000. Ha estat investigador principal de més de 20 projectes finançats a través de convocatòries competitives. És President de la Societat Espanyola de Hematologia i Hemoteràpia des de 2016.

07

Els directors de Recerca

08

El Comitè Científic Intern Dr. Francesc Solé Prof. Evarist Feliu Dr. Josep Mª Ribera Santasusana Dr. José Tomás Navarro

DR. PABLO MENÉNDEZ

DR. FR ANCESC SOLÉ

Director de Recerca del Campus Clínic-UB

Director de Recerca del Campus ICO-Germans Trias i Pujol

Llicenciat en Bioquímica i doctor en Medicina per la Universitat de Salamanca, ha desenvolupat el seu interès científic en el camp de l’hematooncologia i el trasplantament de cèl·lules i progenitors hematopoètics, i és un gran especialista en l’estudi de l’etiologia i la patogènesi de la leucèmia pediàtrica.

És un eminent biòleg especialitzat en el diagnòstic genètic de les neoplàsies hematològiques, i es va incorporar a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras l’1 d’octubre de 2012, per dirigir les investigacions del Campus ICO-Germans Trias i Pujol, la línia de recerca centrada en l’estudi de les síndromes mielodisplàstiques (SMD) i la Plataforma de Citogenètica i Microarrays del centre. Anteriorment, va ser cap de secció del Laboratori de Citogenètica i Biologia Molecular del Servei de Patologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, entre altres càrrecs. Actualment és vicepresident del Grupo Español de Síndromes Mielodisplásicos (GESMD) i membre del Comitè d’Experts del Grup Internacional de SMD (IWG-PM, MDS Foundation).

El setembre del 2013 es va incorporar com a director de Recerca del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Anteriorment havia estat director del Banco Andaluz de Células Madre de Granada i investigador principal del GENyO (Centro Pfizer – Universidad de Granada – Junta de Andalucía de Genómica e Investigación Oncológica).

El doctor Menéndez va guanyar la beca trianual ED Thomas Post-Doctoral Fellowship concedida per la Fundació Josep Carreras l’any 2006 i, actualment, és professor ICREA de la Generalitat de Catalunya. El 2015 la seva tasca va ser reconeguda amb una beca del Consell Europeu de Recerca (ERC). Ha participat en més de 130 articles científics i acumula un factor d’impacte de 1.040 punts i un factor H de 41.

Dra. Lurdes Zamora Dr. Juan Manuel Sancho Dr. Álvaro Urbano Dr. Pablo Menéndez Dr. Jordi Esteve Dr. Armando López Guillermo Dr. Joan Bladé Dr. Francisco Cervantes Prof. Jordi Sierra Dr. Javier Briones Dra. Carol Moreno Dr. Ramón Mangues Dr. Juan Carlos Souto Dr. Josep Nomdedeu

Durant els últims anys, el seu treball s’ha centrat en la posada a punt de tècniques de citogenètica. Ha estat responsable de l’estandardització de les tècniques d’hibridació in situ (FISH), biologia molecular i seqüenciació, aplicades principalment al diagnòstic de neoplàsies hematològiques. Ha publicat més de 280 articles, amb un factor H de 34, i acumula un factor d’impacte de 862 punts i un total de citacions de 3.655.

E L S D I R EC T O R S D E R EC E R C A

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

015

08

El Comitè Científic Extern

PROF. LUCIO LUZZATTO

PROF. ROBERT SACKSTEIN

PROF. ALBERTO ORFAO

President del Comitè Científic Extern

Membre del Comitè Científic Extern

Membre del Comitè Científic Extern

Es va graduar a l’Escola de Medicina de Gènova el 1959. Es va especialitzar

Es va graduar summa cum laude en

És llicenciat en Medicina per la Universitat de Salamanca i per la Universitat Nova de Lisboa. Va obtenir el títol de doctor el 1987 per la Universitat de Salamanca.

en Hematologia a Pavia i a la Universitat de Columbia, a Nova York. Va ser director científic de l'Instituto Toscani di Tumori (Florència) i professor d’Hematologia a la Universitat de Florència.

Va ser fundador de la Societat d’Hematologia i Transfusió Sanguínia de Nigèria i n’és membre honorari des de l’any 1968.

Entre altres càrrecs, el doctor Luzzatto va ser director de l’Institut Internacional de Genètica i Biofísica al Centre Nacional de Recerca (CNR) de Nàpols (1974-1981).

També va ser director del Departament d’Hematologia al Hammersmith Hospital de Londres (1981-1994) i president del Departament de Genètica Humana a la Universitat Cornell de Nova York (1994-2004). Del 2000 al 2006 va ser Director Científic del Institut Nacional de Investigació contra el Càncer a Gènova.

Des del 2006 va ser el Director de l'Instituto Toscani di Tumori a Florència.

Actualment desenvolupa la seva tasca científica a Tanzània.

016

Medicina a la Harvard Medical School, on també va obtenir el títol de Doctor el 1985.

Va fer la residència en Medicina Interna i el postdoctoral fellowship a la Universitat de Miami (Jackson Memorial Hospital).

Actualment és professor al Departament de Dermatologia i de Medicina de la Harvard Medical School i director del Programa d’excel·lència en glicociència. El Prof.

Sackstein és un especialista internacional en el trasplantament de medul·la òssia i les seves complicaciones com la malaltia de l'empelt contra el receptor.

El Prof. Sackstein és també hematòleg a l’Institut contra el Càncer Dana-Farber, director dels programes de recerca translacional i de trasplantament de medul·la òssia de l’Hospital General de Massachusetts i membre del Comitè Científic Internacional de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia des de l'any 2016.

El Prof. Sackstein ha participat activament en el desenvolupament de l'Institut desde la seva creació.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

E L CO M I T È C I E N T Í F I C E X T E R N

Actualment és professor titular i director del Servei General de Citometria d’aquesta universitat. Les seves activitats se centren en la recerca dins de l’àrea clínica i, sobretot, en el camp del sistema immune i el càncer, com així ho demostren més de 100 publicacions en revistes internacionals durant els últims cinc anys.

Entre altres càrrecs, el Prof. Orfao ha estat president de la Societat Ibèrica de Citometria (1995-1999) i president del Comitè d’Estandardització en Citometria de flux Clínica de la Federació Internacional de Química Clínica (1994-1997).

Actualment és Catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat de Salamanca, Membre del Grup Europeu de Caracterització de Leucèmies i Director científic del Banc Nacional d'ADN de l'Institut de Salut Carlos III.

PROF. FRANCESCO LOCOCO

PROF. BRIGITTE SCHLEGELBERGER

Membre del Comitè Científic Extern

Membre del Comitè Científic Extern

Va obtenir el títol de doctor el 1981 a la Universitat de Pisa. Es va especialitzar en Hematologia a la Universitat La Sapienza de Roma.

Va estudiar Medicina a la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic i a la Universitat de Kiel. Va ser sotsdirectora de l’Institut de Genètica Humana de la Universitat de Kiel.

Entre altres càrrecs, el Prof. Lococo va ser president de la Societat Italiana d’Hematologia Experimental (2000-2002).

També va ser membre de la Comissió de Recerca Sanitària del Ministeri de Sanitat Hematològica (SIE), patró de la Fundació Italiana de Recerca contra el Càncer (AIRC) i membre del Comitè de Recerca Sanitària del Ministeri de Sanitat italià (2001-2002).

La recerca i l’estudi van portar la professora Schlegelberger a l’Institut Karolinska d’Estocolm, a la Universitat de Chicago, al Memorial Sloan Kettering de Nova York, al British Columbia Cancer Center de Vancouver i a l’Hospital St. Jude de Recerca contra el Càncer Infantil a Memphis, Estats Units.

Actualment, és professor d’Hematologia i dirigeix el Laboratori de Diagnòstic Integrat de Malalties Oncohematològiques al Departament de Biopatologia de la Universitat Tor Vergata de Roma.

També és president del Subcomitè APL de la Cooperativa Nacional Italiana del Grup GIMEMA, president del Subcomitè de Biologia d’AML de GIMEMA, president de l’Education Committee de la European Hematology Association (EHA) i membre de l’equip editorial de les revistes Leukemia, Journal of Clinical Oncology i Haematology.

El seu estudi s’ha centrat en la identificació d'alteracions cromosòmiques recurrents en leucèmies i limfomes malignes. L’any 2001 va acceptar el càrrec de directora de l’Institut de Patologia Molecular i Cel·lular de l’Escola de Medicina de Hannover (Alemanya). En col·laboració amb nombrosos grups d’estudi, l’Institut ha integrat anàlisis citogenètiques i moleculars en assajos clínics prospectius sobre síndromes mielodisplàstiques i leucèmies en nens i adults.

Actualment, és professora i directora de l’Institut de Genètica de la Hannover Medical School.

E L CO M I T È C I E N T Í F I C E X T E R N

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

017

09

Els nostres reptes

El concepte d’hemopaties malignes engloba un grup de malalties heterogeni que inclou les leucèmies, els limfomes, els mielomes i les síndromes mieloproliferatives cròniques i mielodisplàstiques, entre d’altres.

Encara que cada malaltia planteja uns reptes concrets, podem establir vuit objectius globals que perseguim amb la creació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

01

CONÈIXER L’ORIGEN DE L A LEUCÈMIA I LES ALTRES HEMOPATIES MALIGNES Malgrat tots els avenços i la recerca incessant, se segueixen ignorant les causes que provoquen la leucèmia i no es pot explicar encara de manera satisfactòria per què certes persones contreuen la malaltia i d’altres no ho fan. Mitjançant l’estudi d’un nombre elevat de casos, s’han arribat a identificar certs factors de risc que poden afavorir l’aparició d’aquest trastorn, com ara l’exposició a grans dosis de radiació d’alta energia, algunes alteracions genètiques o l’exposició a determinats agents químics durant llargs períodes de temps, entre d’altres, però no s’ha descobert l’origen concret d’aquesta malaltia.

02

ACONSEGUIR L A CUR ACIÓ, NO FER CRÒNIC A L A MAL ALTIA En alguns casos s’han identificat nous tractaments molt efectius que perllonguen la vida dels pacients, però que no guareixen. El nostre repte és arribar a la base del problema: a les cèl·lules afectades. Si comprenem el trastorn a escala molecular podrem desenvolupar noves teràpies curatives. Aquest és l’objectiu que es va aconseguir al seu moment mitjançant el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical), que és encara, en molts casos, l’únic tractament que pot guarir.

03

DISMINUIR EL S EFEC TES SECUNDARIS D’ALGUNS TR AC TAMENT S Cada dia milloren els índexs de curació de molts tipus d’hemopaties malignes, però els pacients en paguen un preu molt alt. Molts dels tractaments als quals se sotmeten són molt agressius (quimioteràpia, radioteràpia...).

Hem d’aconseguir guarir els pacients amb els mínims efectes secundaris i seqüeles possibles (trastorns endocrins, esterilitat...).

018

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

ELS NOSTRES REPTES

04

05

C AR AC TERIT Z AR LES MAL ALTIES EN EL S SEUS DIFERENT S SUB TIPUS Per progressar en el tractament diferenciat de cada malaltia hem de conèixer els seus «noms i cognoms».

Només així podrem establir tractaments individualitzats: dianes terapèutiques.

SABER FINS A QUIN PUNT HEM ERR ADIC AT L A MAL ALTIA Per poder prendre decisions més concretes pel que fa al tractament dels pacients, hem de seguir treballant per conèixer millor la caracterització molecular de cada malaltia. Per aquesta via es pot identificar la malaltia mínima residual després del tractament realitzat: saber exactament fins a quin punt hem erradicat la malaltia i actuar en conseqüència.

06

Una de les línies de recerca es dedicarà als estudis predictius de l’aparició de les malalties malignes de la sang sobre la base de les caracteritzacions genètiques de la població. Sempre és millor anar per davant de la malaltia que per darrere.

08 07

P ODER ARRIBAR A TEMP S

TROBAR UNA MEDIC ACIÓ PER A C ADA PACIENT

CONÈIXER MILLOR LES COMPLICACIONS HABITUALS El problema no solament rau a conèixer millor el desenvolupament de cada malaltia, sinó també a desenvolupar el control sobre les complicacions més habituals, ja que molts

Com sabem, cada pacient reacciona de manera diferent a un mateix medicament i ho metabolitza d’una manera o d’una altra. Si estudiem individualment com un pacient pot metabolitzar un fàrmac, podrem ser més efectius i aplicar una medicació menys agressiva. Per tant, també tenim un repte en el camp farmacològic.

ELS NOSTRES REPTES

pacients acaben morint a causa d’una complicació, moltes vegades de tipus infecciós, i no per la mateixa malaltia. Una altra complicació habitual són les trombosis i les hemorràgies, freqüents en els pacients amb hemopaties malignes.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

019

11

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

«Un institut focalitzat en una sèrie de malalties concretes (en aquest cas, les hemopaties malignes) implica tenir un marge d’actuació i d’adequació molt gran. En concret, és tenir la capacitat de moure’s ràpid quan s’ha d’investigar i desenvolupar alguna cosa nova.»

Prof. Robert Sackstein HEMATÒLEG DEL DANA-FARBER CANCER INSTITUTE DE BOSTON, MEMBRE DEL COMITÈ CIENTÍFIC EXTERN DE L’INSTITUT DE RECERCA CONTRA LA LEUCÈMIA JOSEP CARRERAS, PROFESSOR DE LA HARVARD MEDICAL SCHOOL I DIRECTOR DEL PROGRAMA D’EXCEL·LÈNCIA EN GLICOCIÈNCIA DE LA UNIVERSITAT DE HARVARD.

020

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Les oportunitats que representa la recerca sobre la leucèmia i altres hemopaties malignes són evidents.

Les estratègies de resposta a aquestes oportunitats han d’utilitzar la metodologia i les tecnologies que encaixin amb els reptes que representa la lluita per arribar a guarir aquestes malalties.

Les línies de recerca de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras s’estableixen de manera transversal i longitudinal. La realitat que perseguim és transferir els resultats de la recerca bàsica a l’aplicació clínica.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Les línies de recerca Línies verticals

Les línies de recerca per malalties

01

Leucèmies agudes

1

02

Síndromes linfoproliferatives cròniques

Leucèmies agudes • Mieloides • Limfoides

03

Neoplàsies mieloproliferatives cròniques

2

04

Gammapaties monoclonals

05

Eritropatologia i trastorns de

Síndromes limfoproliferatives cròniques (SLPC) • Limfoma de Hodgkin • Limfomas no hodgkinians • Leucèmia limfàtica crònica • Altres SLPC d’expressió leucèmica

3

Neoplàsies mieloproliferatives cròniques • Leucèmia mieloide crònica • Policitèmia vera • Trombocitèmia essencial • Mielofibrosi primària

4

Gammapaties monoclonals • Mieloma múltiple • Gammapatia monoclonal de significat incert • Amiloïdosi • Malalties de les cadenes pesants • Macroglobulinèmia de Waldenström

5

Síndromes mielodisplàstiques • Anèmia refractària • Anèmia refractària sideroblàstica • Citopènia refractària amb displàsia multilínia • Anèmia refractària amb excés de blasts • Síndrome 5q-

6

Anèmies minoritàries

l’hematopoesi. Anèmies minoritàries 06

Síndromes mielodisplàstiques

Línies horitzontals 07

Hemopaties malignes i coagulació

08

Complicacions associades a procediments terapèutics

09

Trasplantament de progenitors hematopoètics i teràpia cel·lular

10

Recerca epidemiològica

11

Recerca clínica

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

021

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

01 Les leucèmies agudes Què són les leucèmies agudes?

Les leucèmies agudes són proliferacions neoplàstiques de cèl·lules hematopoètiques immadures, l’acumulació progressiva de les quals s’acompanya d’una disminució de la producció de les cèl·lules sanguínies normals (leucòcits, hematies i plaquetes). L’origen de la malaltia es desconeix, però hi ha alguns factors associats al seu desenvolupament: radiacions, productes químics, medicaments, factors genètics, virus, etc.

Dins de les leucèmies agudes es distingeixen dos grans grups, depenent del tipus de cèl·lula que prolifera: leucèmia limfoblàstica (LLA), si la

022

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

cèl·lula neoplàstica té un origen limfoide, i leucèmia mieloblàstica (LMA), si la cèl·lula neoplàstica és d’origen mieloide. En cadascun d’aquests dos grans grups s’identifiquen diversos subtipus de leucèmies, amb pronòstics diferents. La leucèmia limfoblàstica aguda és més freqüent en els nens que en els adults i, de fet, representa el 30 % dels càncers infantils. No obstant això, les leucèmies mieloblàstiques agudes són més freqüents a mesura que augmenta l’edat.

Cada any, unes 5.000 persones són diagnosticades de leucèmia aguda a l'Estat espanyol.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Leucèmia infantil: la leucèmia limfoblàstica amb fusió MLL-AF4.

Dr. Pablo Menéndez Director de Recerca del Campus Clínic-UB de l’IJC, investigador principal del grup Cèl·lules Mare, Càncer Mesenquimal i Desenvolupament i investigador ICREA.

Per què necessitem investigar?

Aquest tipus de leucèmia és l’exemple més clar del binomi desenvolupament – càncer pediàtric.

En els casos de càncer en nens no podem obviar que «alguna cosa ha anat malament» durant el desenvolupament embrionari-fetal, és a dir, durant el període de gestació. El nostre grup no defineix aquesta leucèmia com un càncer, sinó com una «malaltia del desenvolupament».

Tots els processos cel·lulars, moleculars, genètics, epigenètics, etc., estan fantàsticament regulats com un rellotge suís durant els nou mesos de gestació: des de la fecundació fins al naixement. És fàcil entendre que una pèrdua d’aquesta regulació impliqui l’aparició d’una malaltia. La taxa de proliferació i la diferenciació cel·lular (les dues propietats que s’alteren conjuntament en un càncer) són molt més actives i decisives en la formació d’un bebè a partir d’un zigot que, a posteriori, en la formació d’un individu adult a partir del bebè. Per això, en cada fase del desenvolupament de l’individu tenim càncers associats a teixits concrets i a finestres d’edat, i afecten teixits molt actius en cada moment.

L’impacte del nostre treball La leucèmia aguda és el càncer més freqüent en els nens. Dins dels subtipus de leucèmies, els científics han descrit associacions específiques d’alteracions cromosòmiques que s’utilitzen com a factor pronòstic i per estratificar els grups de risc, aspecte important per definir alternatives de tractament. En el cas de la leucèmia limfoblàstica aguda hi ha un tipus molt poc freqüent que es diagnostica especialment en lactants i que sempre té un diagnòstic fatal. Es tracta de la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) (MLL-AF4+).

Necessitem generar un «model de laboratori» que reprodueixi la malaltia, ja sigui un model animal o un model cel·lular, per estudiar com i per què es desenvolupa la malaltia; és a dir, entendre els mecanismes cel·lulars i moleculars que hi ha al darrere de la malaltia. Comprendre l’origen i l’evolució de la malaltia precedeix el descobriment de possibles nous tractaments.

L'equip del Dr. Menéndez també centra la seva recerca en altres leucèmies infantils.

Glòbuls blancs

Plaquetes

Glòbuls vermells

Glòbuls blancs

Plaquetes

Glòbuls vermells

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

023

Leucèmia limfoblàstica aguda en adults.

Dr. Josep Mª Ribera Cap del Servei d’Hematologia Clínica de l’Institut Català d’Oncologia - Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), director de la Unitat de Trasplantament Hematopoètic del mateix centre i investigador principal de la línia de recerca sobre la leucèmia limfoblàstica aguda en adults de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

En les LLA dels adults, la mitjana de supervivència normalment no supera el 50 % i un grup nombrós haurà de sotmetre’s a un trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical) a partir d’un donant compatible, intervenció associada a moltes complicacions o efectes derivats.

L’impacte del nostre treball El nostre equip enfoca l’estudi de la leucèmia limfoblàstica aguda tant des del vessant clínic, cosa que implica establir i millorar els protocols assistencials i realitzar assajos clínics d’àmbit nacional i europeu, com des del punt de vista biològic, buscant lesions genètiques que permetin identificar «punts calents» en les cèl·lules sobre els quals es pugui actuar (dianes terapèutiques).

Un altre dels nostres projectes en curs investiga si una nova tècnica genètica pot permetre conèixer amb més precisió la quantitat de leucèmia que queda a l’organisme després del tractament inicial (coneguda com a malaltia residual).

D’aquesta manera, pretenem ajudar a controlar millor el tractament que s’ha d’administrar posteriorment, ja sigui quimioteràpia o un trasplantament de progenitors hematopoètics.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR. 024

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Leucèmia mieloide aguda.

Leucèmia mieloide aguda.

Dr. Jordi Esteve

Dra. Ruth M. Risueño

Cap de Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i especialista en leucèmia mieloide aguda (LMA).

Investigadora principal de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i cofundadora i CSO de Leukos Biotech.

Per què necessitem investigar?

Per què necessitem investigar?

Les nostres recerques pretenen individualitzar el tractament per a cada pacient. Per aconseguir-ho, cal fer recerca amb nous fàrmacs i reposicionar fàrmacs indicats per a altres malalties amb la finalitat de trobar la diana terapèutica adequada a cada pacient.

El tractament d’aquesta malaltia es basa en quimioteràpia intensiva i, per tant, actualment el pacient pateix uns efectes secundaris importants a causa de l’alta toxicitat. Molts pacients se sotmeten, a posteriori, a un trasplantament de medul·la òssia assumint els riscos vitals que representa.

L’impacte del nostre treball

L’impacte del nostre treball

Mitjançant aquesta línia de recerca busquem poder individualitzar el tractament del pacient i, en conseqüència, poder ser més precisos i eficaços per afrontar aquesta malaltia, una variant molt agressiva que representa el 40 % de totes les leucèmies al món occidental.

La leucèmia mieloide aguda és el primer tumor en el qual es va descriure una població de cèl·lules mare leucèmiques. Són cèl·lules amb les mateixes propietats que les cèl·lules mare normals i, per tant, tenen la capacitat de reproduir les cèl·lules malignes. Per això, s’han d’erradicar amb el tractament perquè la malaltia s’elimini completament. Estem provant fàrmacs que, tradicionalment, s’han utilitzat en el tractament d’altres malalties per intentar eliminar aquestes cèl·lules malignes. En aquest sentit, hem descobert que uns receptors neuronals poden ser molt útils i hem patentat el procés que cal seguir per bloquejar les cèl·lules leucèmiques.

La combinació d’aquests fàrmacs amb altres medicaments quimioteràpics augmentaria la resposta dels pacients al tractament i en reduiria la toxicitat. Aquest estudi s’ha patentat amb el nom de Leukos Biotech i és el precedent d’un assaig clínic per provar aquest descobriment en pacients. Un altre dels aspectes més prometedors d’aquest tractament és que no tindria toxicitat per a les cèl·lules normals.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

025

Actualment, la incidència de la leucèmia mieloide aguda (LMA) és de tres casos per cada 100.000 habitants, encara que augmenta exponencialment quan considerem la població d’edat avançada. Les teràpies estàndard són la quimioteràpia intensiva i, en alguns casos, el trasplantament de medul·la òssia. Malauradament, aquestes teràpies fracassen en molts casos, a causa de la resistència i la falta d’eficàcia, i els casos de recaiguda són molt difícils de tractar. Al cap de cinc anys del diagnòstic d’una LMA, la mortalitat supera el 70 % dels casos.

La proposta terapèutica de Leukos Biotech és diferent: hem identificat el potencial de l’apomorfina, un medicament ja conegut i comercialitzat per a la malaltia de Parkinson, que podria ser efectiu com a nou tractament per a la curació de la LMA. El grup liderat per la doctora Ruth Risueño ha descobert que el tractament amb apomorfina té un efecte antileucèmic en cèl·lules de pacients amb LMA ex vivo.

Aquest tractament representa un avantatge clínic per als pacients, ja que disposarien d’una alternativa terapèutica segura i efectiva. Des del punt de vista del desenvolupament, el cost i el temps serien menors, ja que s’estarien utilitzant com a punt de partida les mateixes dosis i vies d’administració que les que es fan servir per al medicament per al Parkinson.

Els recursos de Leukos Biotech consisteixen en una ampliació de capital privat aportat per la Fundació Josep Carreras, més una ronda d’inversió amb capital risc (venture capital), bussiness angels, i finançament públic competitiu provinent de Catalunya, Espanya i Europa.

Des de Leukos Biotech, s’estan portant a terme les activitats regulatòries preliminars davant l’agència europea i l’espanyola i liderarem l’assaig clínic Fase II. Una vegada finalitzat, subllicenciarem els drets de la patent a una empresa farmacèutica que tingui la capacitat de finalitzar el desenvolupament clínic i comercialitzar el nou medicament perquè pugui arribar a la pràctica clínica habitual.

Els nostres assessors clínics estimen que el 85 % dels pacients amb LMA respondrien adequadament a aquest nou tractament, per la qual cosa el mercat potencial l’any 2024 seria de més de 400.000 pacients, amb un valor estimat de 400 milions d’euros.

026

Citòmica Funcional.

Estudi dels mecanismes moleculars que provoquen resistència a la quimioteràpia.

Dr. Jordi Petriz Investigador principal de grup Citòmica Funcional al Campus ICO – Hospital Germans Trias i Pujol de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

A partir del citòmetre de flux, un aparell que permet analitzar milions de cèl·lules en pocs minuts, s’ha millorat molt en la precisió i el temps de diagnòstic de les leucèmies. El nostre grup compara cèl·lules mare sanes i leucèmiques per conèixer com funciona el mecanisme pel qual alguns pacients no responen als tractaments de quimioteràpia.

Per què necessitem investigar?

En alguns casos, les cèl·lules leucèmiques del pacient poden presentar resistència al tractament amb quimioteràpia, amb les nefastes conseqüències que tots sabem que això comporta. Determinats tipus cel·lulars presenten transportadors multidroga, un escut de defensa extra que protegeix les cèl·lules de les agressions de l’entorn. Si la malaltia s’ha originat en un tipus de cèl·lula que presenta aquest mecanisme de control, es fa més difícil que la quimioteràpia faci efecte, ja que per la seva funció d’escut els transportadors multidroga no la deixaran penetrar a l’interior i, per tant, la cèl·lula maligna no es podrà destruir.

L’impacte del nostre treball Es tracta de conèixer com actuen els mecanismes que fan que el sistema immunitari no funcioni correctament i la malaltia s’iniciï i progressi. En el cas de les cèl·lules mare CD34+ i CD34– (les causants de determinats tipus de leucèmies), permetrà poder preveure si un tractament de quimioteràpia serà efectiu en el pacient abans d’aplicar-l’hi.

Per a més informació sobre

Per a més informació sobre

Leukos Biotech, entra a

aquesta línia de recerca, entra

www.leukosbiotech.com o

a www.carrerasresearch.org

activa aquest codi QR.

o activa aquest codi QR.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

1

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

02 Les síndromes limfoproliferatives cròniques. Què són els limfomes?

Les síndromes limfoproliferatives cròniques o limfomes són un conjunt de malalties canceroses que es desenvolupen en el sistema limfàtic, que forma part del sistema immunològic del cos humà.

Els limfomes també s’anomenen tumors sòlids hematològics, per diferenciar-los de les leucèmies. Es produeixen a causa de la proliferació neoplàstica de cèl·lules dels teixits limfoides. El teixit limfoide es troba fonamentalment en els ganglis limfàtics, per la qual cosa els limfomes es caracteritzen generalment per un augment de la grandària d’aquests ganglis. No obstant

això, també hi ha cèl·lules limfoides en molts altres òrgans i, per tant, els limfomes poden afectar el tub digestiu, la melsa, el fetge, el pulmó, la medul·la òssia, etc.

Tradicionalment, els limfomes es classifiquen en dos grans grups: el limfoma de Hodgkin, que representa el 15-20 % dels casos, i els limfomes no hodgkinians (LNH).

Al seu torn, els limfomes no hodgkinians constitueixen un grup molt heterogeni, que actualment es divideix en gairebé 30 variants que depenen del tipus de cèl·lula limfoide implicada en la proliferació maligna.

Cada any, unes 7.000 persones són diagnosticades de limfoma a l'Estat Espanyol.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

027

Limfomes agressius en pacients immunodeprimits.

Dr. José Tomás Navarro, Dr. Juan Manuel Sancho i Dra. Miriam Moreno.

Hematòlegs de l’ICO-Hospital Germans Trias i Pujol.

Dra. Maria Joao Baptista, Investigadora postdoctoral de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

limfoma B difús de cèl·lules grans i el limfoma de Burkitt) i els que afecten pacients lliures de VIH. D’altra banda, a molts dels malalts que tenen una immunodepressió per VIH se’ls detecta la presència d’un altre virus anomenat virus d’Epstein-Barr. Aquest virus té segurament un paper important en el desenvolupament dels limfomes, sobretot en les persones immunodeprimides. En aquest sentit, volem comprovar si és present en tots els casos de limfoma, i actualment no s’està detectant sempre.

Fem estudis de microARN, unes partícules diminutes de material genètic, per veure si el virus pot estar actuant a aquest nivell.

Per què necessitem investigar?

Hem centrat un dels nostres estudis en els malalts VIH positius que són diagnosticats de limfomes, tant de tipus no hodgkinià agressiu com de Hodgkin.

A finals dels anys noranta, l’ús de teràpies antiretrovirals va revolucionar el tractament del VIH i, de manera anàloga, el tractament del limfoma en aquests malalts. Anteriorment, molts d’aquests pacients no es podien sotmetre a un tractament de quimioteràpia i el seu pronòstic era funest. Avui, l’efecte del tractament d’aquests pacients és gairebé el mateix que en pacients lliures d’aquest virus.

Els estudis del nostre grup de recerca, realitzats en col·laboració amb hospitals nacionals i internacionals, se centren a detectar les diferències biològiques entre els limfomes que afecten els malalts amb VIH (molt sovint, el

028

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

L’impacte del nostre treball Si podem conèixer millor les característiques biològiques dels limfomes agressius i les seves diferències en un malalt immunodeprimit i en un que no ho és, podrem detectar-los amb antelació, anticipar-nos en el tractament i desenvolupar fàrmacs personalitzats. També podríem identificar els malalts en risc de patir un limfoma.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Immunoteràpia en limfomes.

Dr. Javier Briones Hematòleg de l’Hospital de Sant Pau i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Coordinador del grup de limfomes de l'hospital.

Per què necessitem investigar?

Sistema limfàtic humà.

Gangli limfàtic

Melsa

Fa molt poc temps s’han descobert unes cèl·lules extremadament potents anomenades cèl·lules T mare amb memòria (Memory Stem T Cells).

Aquestes cèl·lules són molt especials. Encara que només n’hi ha menys d’un 1 % a la nostra sang, hem aconseguit mecanismes per crear-les en prou quantitat i fer que la seva activitat «d’atac» contra el càncer sigui més potent i duradora. Si modifiquem aquestes cèl·lules del mateix pacient genèticament mitjançant l’acció d’un virus, les hi podríem reimplantar mitjançant una tècnica coneguda com a T-CAR, i actuar combatent les cèl·lules leucèmiques fins a eliminar-les.

L’impacte del nostre treball Als Estats Units s’han començat a tractar casos mitjançant tècniques semblants (cèl·lules T-CAR) i els resultats són espectaculars.

Un 85 % dels pacients malalts de leucèmia limfoblàstica aguda que no responien a cap tractament estan lliures de la malaltia i fins a un 50 % dels pacients amb limfoma

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Tim

Medul·la òssia

Xarxa de vasos limfàtics

no hodgkinià agressiu que no responen a cap tractament de quimioteràpia estan en remissió completa. En aquests casos, les cèl·lules que s’han modificat són limfòcits T del pacient, els responsables de coordinar la resposta del sistema immune davant un atac. Actualment, a l'Estat espanyol encara no existeix de forma estandaritzada aquesta possibilitat de tractament.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

029

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

03 Les neoplàsies mieloproliferatives cròniques i les síndromes mielodisplàstiques Les neoplàsies mieloproliferatives cròniques són un conjunt heterogeni de neoplàsies hematològiques que tenen com a característica comuna la proliferació descontrolada dels precursors medul·lars d’alguna de les cèl·lules sanguínies. Són la leucèmia mieloide crònica, la policitèmia vera, la mielofibrosi primària i la trombocitèmia essencial.

030

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Les síndromes mielodisplàstiques són un grup heterogeni de malalties de la medul·la òssia que afecten principalment la població de més de 60 anys. Encara que en alguns casos no es requereix cap tractament quimioteràpic, en un 30 % dels pacients el curs de la malaltia és molt agressiu. Els tractaments actuals disponibles són pocs i tenen una baixa efectivitat per aconseguir la curació de la malaltia.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Síndromes mielodisplàstiques.

Dr. Francesc Solé Director de Recerca del Campus ICO-Hospital Germans Trias i Pujol i investigador principal de la línia de recerca sobre síndromes mielodisplàstiques.

Per què necessitem investigar?

Com que un trasplantament de medul·la òssia no és viable en molts casos, a causa de l’edat avançada d’aquests pacients, cal investigar per trobar nous tractaments que permetin guarir el màxim nombre possible de pacients afectats.

Gràcies a la recerca podem conèixer millor l’origen i les causes que provoquen aquesta malaltia, saber per què uns pacients presenten un curs molt ràpid i uns altres més lent i poder trobar el medicament adequat per a cada tipus de pacient.

L’impacte del nostre treball El nostre equip investiga els canvis genètics tant dels pacients que tenen un curs agressiu com dels que presenten una evolució més lenta de la malaltia, a fi de conèixer els mecanismes responsables del tipus de curs que seguirà la malaltia. Una vegada que haguem identificat els mecanismes, la segona etapa de la recerca serà trobar el medicament adequat per intentar corregir les alteracions que fan que la malaltia evolucioni.

Una altra línia de recerca dins del nostre grup estudia els factors d’exposició ambiental (alimentació, exposició laboral, etc.) que poden influir en l’aparició d’aquesta malaltia.

Metabolisme del ferro, regulació i malalties. Estudi de la implicació del ferro en determinades malalties.

Dra. Mayka Sánchez Investigadora principal del grup Metabolisme del Ferro, Regulació i Malalties al Campus ICO-Hospital Germans Trias i Pujol de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar? És molt important conèixer els mecanismes de la regulació del ferro per veure com afecta als pacients en determinades malalties . El nostre grup de recerca treballa dues línies principals:

·

Diagnòstic genètic de malalties minoritàries: aquest estudi permet aprofundir en aquests mecanismes i traslladar els descobriments a malalties com les síndromes mielodisplàstiques.

·

Recerca bàsica treballant en nous gens que a priori no tenen res a veure amb el metabolisme del ferro, però que s’ha descobert que estan regulats per proteïnes del metabolisme del ferro (IRP). Cal veure, doncs, de tots els gens que conformen el genoma quins s’uneixen a les proteïnes IRP1 o IRP2.

L’impacte del nostre treball L’estudi dels gens i la seva importància en els pacients és clau per poder avançar en el coneixement dels mecanismes que intervenen en les malalties de la sang. El coneixement d’aquests mecanismes ens podria permetre evitar el desenvolupament de la malaltia.

Per a més informació sobre

Per a més informació sobre

aquesta línia de recerca, entra

aquesta línia de recerca, entra

a www.carrerasresearch.org

a www.carrerasresearch.org

o activa aquest codi QR.

o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

031

Dra. Lurdes Zamora (esquerra), amb la Dra. Fuensanta Millá i altres membres de l'equip.

Neoplàsies mieloides.

Dra. Lurdes Zamora i Dra. Blanca Xicoy Membres del servei d'Hematologia de l'ICO-Hospital Germans Trias i Pujol i investigadores principals del grup Genètica i Epigenètica en Neoplàsies mieloides de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

Necessitem investigar perquè, un cop el pacient ha estat diagnosticat d'una d'aquestes malalties, el seu futur és incert ja que els medicaments actuals són ineficaços en molts casos. A més, la majoria d'aquests pacients no es poden sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia, que és l'única opció curativa existent de moment, per ser massa grans o perquè el seu estat físic no és prou bo com per resistir un tractament tan agressiu. Per tant, moltes persones només reben medicaments per millorar el seu estat general i la seva qualitat de vida.

Dra. Blanca Xicoy

Altres vegades sí que existeix un medicament eficaç, però hi ha un percentatge gens menyspreable de pacients que no responen al tractament inicial o tenen efectes secundaris importants que es podrien evitar si es pogués saber per endavant que això ocorrerà, per oferir-los altres alternatives. En aquest sentit, s'estan buscant els factors i proves que ens ajudin a identificar, abans d'iniciar el tractament, quins pacients no el toleraran o no respondran.

032

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Necessitem investigar per trobar nous tractaments que siguin aplicables a cada tipus de pacient i que siguin més eficaços a llarg termini, evitant al màxim la toxicitat dels mateixos.

L’impacte del nostre treball Els malalts amb neoplàsies mieloides (síndrome mielodisplàstica d'alt risc i leucèmia mieloide aguda amb displàsia multilínia) no tenen actualment moltes opcions terapèutiques. La majoria són tractats amb un fàrmac hipometil·lant però el 50% dels pacients no respon a aquest tractament i, els que sí que ho fan, acabaran perdent tard o d'hora la resposta. De la mateixa manera, un subgrup de malalts amb leucèmia mieloide crònica no respondrà al tractament inicial o desenvoluparà efectes secundaris importants que empitjoraran la seva qualitat de vida. En canvi, els que responen al tractament durant un temps prolongat, probablement podran deixar de rebre aquesta medicació i la meitat d'ells no la necessitarà mai més.

El nostre equip estudia mutacions genètiques i epigenètiques, polimorfismes i altres característiques d'un tipus de cèl·lules mare d'aquests pacients per conèixer si estan relacionades amb la resposta a aquests fàrmacs, amb el desenvolupament d'efectes secundaris i amb la possibilitat de deixar el tractament en un moment donat sense presentar una recaiguda de la malaltia.

En definitiva, gràcies als nostres estudis, coneixem millor les característiques biològiques d'aquestes malalties i això influeix en l'elecció del tractament que donarem al nostre pacient per tal d'aconseguir una resposta millor, prolongada i amb els mínims efectes secundaris.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Epigenètica.

Dr. Marcus Buschbeck

L’impacte del nostre treball

Investigador principal del grup Cromatina, Metabolisme i Destí Cel·lular del Campus ICO-Germans Trias i Pujol.

El nostre equip se centra bàsicament en l’estudi de l’organització dels gens, tant en persones sanes com en malaltes, per tractar de dilucidar les qüestions següents:

Per què necessitem investigar?

1. Com es pot detectar quins pacients respondran de manera positiva al tractament.

La recerca dels últims deu anys s’ha centrat en la lectura de gens i possibles alteracions.

Encara que s’ha aconseguit un coneixement més gran sobre moltes malalties, en el cas de les leucèmies actualment encara no se n’ha trobat una causa. El nostre equip basa el seu treball en la recerca epigenètica i té com a objectiu entendre on i com es produeixen els errors en l’organització dels gens.

Si descobrim per quins motius una cèl·lula deixa de funcionar correctament, podrem avançar en el desenvolupament de fàrmacs per frenar o erradicar la malaltia.

2. Com es pot aconseguir que els pacients que no responen ho facin.

3. En el cas dels pacients que sí que responen al tractament, com es pot aconseguir que ho facin durant més temps (el 35 % dels pacients de síndrome mielodisplàstica d’alt risc evolucionen a una leucèmia aguda durant els 12-24 mesos següents al seu diagnòstic).

4. Com es poden buscar les dianes cap a les quals apuntar contra la malaltia amb fàrmacs nous o complementaris.

L’impacte del nostre treball consisteix a donar una oportunitat, a través de l’epigenètica, als qui actualment no la tenen. Els pacients amb síndromes mielodisplàstiques d’alt risc que no es poden sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia tenen avui dia molt mal pronòstic i un índex baix de resposta positiva als tractaments.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

033

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

04 Les gammapaties monoclonals Què són les gammapaties monoclonals i, especialment, el mieloma múltiple?

Les gammapaties monoclonals inclouen un grup de malalties caracteritzades per la proliferació clonal de cèl·lules plasmàtiques que produeixen un únic tipus de cadena lleugera o pesant (component monoclonal) en quantitats excessives. Aquest conjunt de malalties està format per la gammapatia monoclonal de significat incert, el mieloma múltiple, la macroglobulinèmia de Waldenström, les malalties de les cadenes pesants i l’amiloïdosi primària.

El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la sang que s’origina a les cèl·lules plasmàtiques, que són les encarregades de fabricar anticossos. És un dels càncers sanguinis més freqüents i afecta sobretot persones

034

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

grans. A Espanya, la seva incidència anual en adults és de 40 nous casos per milió d’habitants i any, cosa que representa el 10 % dels càncers de la sang. Les manifestacions més freqüents de la malaltia són l’anèmia, les lesions òssies, el dany renal i un alt risc d’infeccions. Malauradament, és una malaltia incurable.

Malgrat això, el seu tractament ha experimentat una autèntica revolució els últims deu anys. Durant la darrera dècada, molts tractaments nous han augmentat la mitjana de supervivència dels pacients amb mieloma múltiple des de menys de tres anys fins a més de set anys, i els investigadors estan treballant per millorar encara més el tractament.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Assajos clínics en pacients amb mieloma múltiple.

Dr. Albert Oriol Hematòleg de l’ICO-Hospital Germans Trias i Pujol i responsable de la Unitat de Recerca Clínica, i investigador principal de la línia de mieloma múltiple de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

L’impacte del nostre treball

Malgrat el desenvolupament de moltes teràpies innovadores els últims anys, la majoria dels pacients finalment pateixen recidives de la malaltia. Encara que molts dels nous fàrmacs són efectius de manera individual, s’ha demostrat que són molt més efectius quan s’utilitzen en combinació.

El nostre desafiament actual és trobar noves combinacions de fàrmacs que tractin la malaltia recurrent i perllonguin la supervivència dels pacients.

Un dels aspectes més importants de la nostra línia de recerca rau en la cohesió entre la recerca bàsica i la clínica. Les recerques biològiques en mieloma múltiple són vitals per detectar noves dianes d’actuació en les cèl·lules i, de la mateixa manera, els resultats de la recerca clínica són transcendents per buscar fórmules alternatives de desenvolupament de fàrmacs.

NORMAL Medul·la òssia

Anticossos

Una altra de les característiques fonamentals del nostre projecte és la voluntat i l’esperit de col·laboració internacional. La majoria d’assajos clínics efectuats pel nostre grup es fan en cooperació amb molts hospitals nacionals i estrangers, a fi d’accelerar l’obtenció de resultats i avançar més i millor en l’establiment i l’aprovació de nous fàrmacs.

Cèl·lules plasmàtiques

MIELOMA

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

035

1

2

Mecanismes de control i progressió del mieloma múltiple.

Dr. Joan Bladé1 i Dr. Carlos Fernández de Larrea2 Membres del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

L’impacte del nostre treball

Abans d’utilitzar el trasplantament de medul·la òssia i nous fàrmacs, la mitjana de supervivència d’un pacient afectat de mieloma múltiple era de pocs anys, però amb la introducció del trasplantament i de nous medicaments, el pronòstic ha millorat significativament, i s’ha aconseguit una mitjana de supervivència de més de cinc anys. Aquesta possibilitat pot augmentar considerablement si el pacient se sotmet a un trasplantament de medul·la òssia autòleg (amb la pròpia medul·la), però l’edat avançada dels malalts o el seu estat clínic sovint impedeixen aquesta intervenció.

Està demostrat que tots els pacients amb mieloma múltiple han passat anteriorment estadis previs de la malaltia sense símptomes anomenats mieloma quiescent o GMSI (gammapaties monoclonals de significat incert). Les persones diagnosticades amb aquestes alteracions, sovint detectades

Tanmateix, actualment les recaigudes encara són freqüents i els tractaments successius ofereixen períodes lliures de la malaltia cada vegada més llargs.

en anàlisis rutinàries i molt freqüents en persones grans, tenen un risc més elevat de desenvolupar un mieloma múltiple.

La nostra recerca pretén:

·

Establir què fa que una cèl·lula malalta passi d’un estat que no provoca símptomes en el pacient al fet que ho faci.

·

Detectar els pacients amb més risc de desenvolupar un mieloma múltiple i tractar-los de manera precoç.

·

Allargar els períodes lliures de malaltia amb noves combinacions de medicaments i incrementar la possibilitat de curació d’una proporció de pacients.

036

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

1

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

05 Eritropatologia i trastorns de l’hematopoesi.

Anèmies minoritàries El 80 % de les anèmies minoritàries són d’origen congènit i, per tant, diagnosticades els primers anys de vida, és a dir, en el curs del naixement (anèmies neonatals) o durant l’edat infantil, per la qual cosa són considerades malalties

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

pròpies dels nens o de la gent jove. En general, es tracta de malalties greus i, en alguns casos, de diagnòstic difícil, cosa que comporta gairebé sempre un alt grau de patiment per a les famílies.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

037

Eritropatologia i trastorns de l’hematopoesi. Anèmies minoritàries.

hereditària). Entre les causes d’origen adquirit, destaquen les anèmies hemolítiques autoimmunes, les d’origen mecànic i l’hemoglobinúria paroxística nocturna (HPN).

Dr. Joan Lluís Vives Corrons Coordinador de Grup de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Cofundador de la Xarxa de Referència Europea en Anèmies Minoritàries (ENERCA).

Dra. Mª del Mar Mañú Investigadora IP de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

L’anèmia no és una malaltia pròpiament dita, sinó una manifestació clínica d’una malaltia que pot ser originada per diferents causes. Totes aquelles malalties que tenen com a principal manifestació clínica l’anèmia, i que afecten menys de cinc persones de cada 10.000, s’anomenen anèmies minoritàries o rares. Aquest grup d’anèmies, majoritàriament d’origen congènit o hereditari, agrupen un total d’unes 90 malalties diferents, generalment greus, i moltes vegades difícils de diagnosticar.

Per aquest motiu, són poc conegudes i requereixen una consideració especial.

Les anèmies, en general, poden obeir a dos mecanismes fonamentals:

·

Trastorn de l’hematopoesi, que provoca que la medul·la òssia no funcioni bé, sigui a causa d’una mancança, com en el cas de l’anèmia de Fanconi, o per una desregulació, com per exemple l’anèmia diseritropoètica.

·

Defecte o lesió dels hematies (glòbuls vermells), que en provoca la destrucció precoç (anèmia hemolítica). Les causes poden ser molt diverses, amb un predomini de les d’origen congènit o hereditari, com ara les hemoglobinopaties (malaltia de les cèl·lules falciformes i anèmia de Cooley), enzimopaties (favisme, dèficit de piruvatcinasa) o membranopaties (esferocitosi,

038

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Per què necessitem investigar?

El 80 % de les anèmies minoritàries són d’origen congènit i, per tant, són diagnosticades els primers anys de vida, és a dir, en el curs del naixement (anèmies neonatals) o durant l’edat infantil, per la qual cosa són considerades malalties pròpies dels nens o de la gent jove. En general, es tracta de malalties greus i, en alguns casos, de diagnòstic difícil, la qual cosa comporta gairebé sempre un alt grau de patiment per a les famílies. La denominació de rares no indica una condició d’estranyesa, sinó el fet que són poc freqüents, és a dir, amb una prevalença en la població europea inferior als cinc casos per 10.000 habitants.

Això provoca que, per a aquestes malalties, hi hagi encara un ampli ventall de possibilitats en el camp de la recerca, tant pel que fa al diagnòstic de les que es deuen a un mecanisme complex com pel que fa al tractament, inexistent per a la majoria i basat essencialment en procediments pal·liatius, a excepció del trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH).

L’impacte del nostre treball Els projectes actuals del nostre equip se centren en diferents temàtiques relacionades amb els glòbuls vermells, la seva funció i l’impacte epidemiològic de les anèmies minoritàries en el nostre entorn sanitari. Les diferents línies de recerca són les següents:

·

Estudi del comportament funcional dels glòbuls vermells com a cèl·lules que circulen pel corrent sanguini, mitjançant l’anàlisi

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

de la composició, la forma i la capacitat de deformació en diferents medis que emulen les característiques de la microcirculació. Això permet conèixer el grau de lesió dels eritròcits i la seva capacitat per superar les barreres que imposa la circulació a través dels diferents teixits, especialment la melsa.

·

Estudi de la base molecular de les anèmies minoritàries mitjançant la utilització de panells de gens que permetin identificar les mutacions implicades en cadascuna, que modifiquin la seva manifestació clínica o que, d’alguna manera, puguin explicar el seu mecanisme etiològic o fisiopatològic.

·

Estudis centrats en determinats aspectes de la patologia eritrocitària, com ara el projecte PKDeep, centrat en l’estudi de l’enzim piruvatcinasa (PK), mitjançant la creació d’una plataforma que inclou aspectes diagnòstics, epidemiològics, moleculars i de tractament.

La PK és un enzim vital per al manteniment energètic dels hematies, i el seu dèficit (PKD) és una de les causes més freqüents d’anèmia hemolítica congènita no esferocítica (CNSHA).

Amb una prevalença estimada d’un cas cada 20.000 persones, un dels principals objectius d’aquest projecte és crear un registre europeu de PKD.

·

Estudiar el mecanisme, en general, multifactorial de l’anèmia en persones d’edat avançada (anèmia del vell) i com l’envelliment de la medul·la òssia pot conduir a una transformació maligna de les cèl·lules mare pluripotents, a més d’una fallida en la producció dels hematies. Aquesta és una àrea que encara no ha estat ben estudiada i, per això, és bastant desconeguda.

Immunohematologia i Glicobiologia.

Dr. Fumi Yamamoto Investigador principal del Campus ICO-Germans Trias i Pujol.

El Dr. Yamamoto i el seu equip centren els seus estudis en el paper dels grups sanguinis en diverses situacions clíniques. El Dr. Yamamoto, doctorat a la Universitat d'Osaka (Japó), ha dedicat la major part de la seva carrera a l'estudi de les bases moleculars dels grups sanguinis ABO. A partir de la seva incorporació a l'IJC, el Dr. Yamamoto ha reorientat la seva experiència en aquest camp i en el camp de la glicobiologia a l'estudi de les hemopaties malignes. Per exemple, la combinació dels grups sanguinis ABO és fonamental per a una transfusió de sang segura. A causa que els antígens A i B també poden expressar-se en altres tipus de cèl·lules que en els glòbuls vermells, la concordança ABO també és important en el trasplantament de cèl·lules, teixits o òrgans. El Dr Yamamoto ha rebut nombrosos premis i és conegut arreu del món pels seus treballs en aquest camp fonamental de la biologia de la sang.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a: www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR

·

Continuar mantenint i establint nous vincles amb les Xarxes Europees de Referència en Malalties Rares (ERN), especialment amb EuroBloodNet, per avançar en el diagnòstic de les malalties hematològiques minoritàries (RHD) i el seu coneixement, i facilitar la recerca amb equips multidisciplinaris i transfronterers.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

039

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

06 El trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical) i la teràpia cel·lular El trasplantament hematopoètic és una altra opció de tractament que es pot aplicar en determinats pacients.

La medul·la del malalt, productora de cèl·lules malignes, és destruïda mitjançant l’administració de dosis altes de medicaments i radioteràpia, i és reemplaçada per una

040

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

medul·la sana. Aquesta última pot procedir d’un donant (trasplantament al·logènic) o bé del mateix malalt (trasplantament autogènic o autòleg).

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Funció de l’endoteli en el trasplantament de progenitors hematopoètics.

Dr. Enric Carreras Director del Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras i investigador principal del BET (Barcelona Endothelium Team) de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

«El novembre del 2013 em

van diagnosticar un tipus de leucèmia que té com a únic tractament de curació el trasplantament de medul·la òssia. Després de diversos mesos d’espera i d’haver rebut diversos cicles de quimioteràpia, em vaig poder sotmetre al trasplantament.

Gràcies a un donant anònim, estic començant a superar la meva malaltia.»

ISABEL, PACIENT DE LEUCÈMIA MIELOIDE CRÒNICA.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

El trasplantament de medul·la òssia pot presentar diverses complicacions. Els últims anys s’ha vist que determinades complicacions del trasplantament (algunes, amb tota seguretat, i d’altres, molt probablement) tenen l’origen en una disfunció de l’endoteli; és a dir, que durant el trasplantament l’endoteli ha estat afectat i això fa que no pugui realitzar les seves funcions amb normalitat.

L’impacte del nostre treball Per estudiar com frenar el dany endotelial, el nostre equip analitza l’efecte de diversos fàrmacs per comprovar si són capaços de corregir la disfunció endotelial provocada en el trasplantament de medul·la. Si frenem el dany endotelial, evitarem les complicacions que es generen en un trasplantament de progenitors hematopoètics.

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

041

Leucèmia mieloide aguda i innovació en la tècnica de trasplantament de progenitors hematopoètics.

Prof. Jordi Sierra Cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i especialista en leucèmia mieloide aguda (LMA).

Per què necessitem investigar?

Dissenyem protocols de tractament amb quimioteràpia i trasplantament de progenitors hematopoètics o només quimioteràpia en funció dels factors pronòstics.

Fa dues dècades, la supervivència global dels malalts fins als 60 anys era del 15 % i ara es troba entre el 40 i el 50 %. Cal seguir investigant, però, per millorar aquest percentatge i disminuir la mortalitat dels més grans de 60 anys, ja que per a aquest grup s’ha avançat molt poc els últims anys. Molts no es poden sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia o recauen en la malaltia.

Cal continuar investigant en la millora del trasplantament centrant-nos sobretot en la prevenció de complicacions infeccioses i en l’estudi de la malaltia de l'empelt contra el receptor, una complicació habitual que es produeix després del trasplantament en la qual l’organisme reconeix com a hostils els progenitors hematopoètics del donant.

L’impacte del nostre treball La recerca en els factors pronòstics de la malaltia permet oferir un tractament individualitzat al pacient. Realitzem un estudi per a 20 hospitals espanyols i internacionals: aquests hospitals envien mostres al grup de recerca perquè les estudiïn i gràcies a aquesta tasca podem determinar quin protocol de tractament s’ha d’aplicar segons el risc del pacient.

Gràcies a tècniques com ara la seqüenciació massiva (Next Generation Sequency) que utilitza el grup de recerca, podem estudiar moltes mutacions i translocacions genètiques alhora i per a molts malalts.

Això permet més rapidesa d’execució i un cost més baix.

Sistema cel·lular hematopoètic.

Medul·la òssia

Sistema cel·lular hematopoètic

Progenitor mieloide comú

Glòbuls blancs

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Limfòcits

Plaquetes

Glòbuls vermells

042

Progenitor limfòcit comú

Basòfils

Neuròfils

Eosinòfils

Monòcits

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Limfòcits T Limfòcits B

immunitària. A posteriori s'infonen en el pacient perquè puguin atacar de manera natural les cèl·lules malignes. Aquesta teràpia s’està començant a estudiar amb malalts de mieloma múltiple, tot i que es podria replicar en diverses malalties.

03.

Teràpia T-CAR.

Immunoteràpia antileucèmica.

Prof. Álvaro Urbano Director científic del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i investigador principal del grup Trasplantaments de Cèl·lules Mare Hematopoètiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

La immunoteràpia treballa potenciant el nostre sistema immunitari perquè elimini de manera natural les cèl·lules canceroses. L’objectiu és que el sistema immunitari ataqui les cèl·lules neoplàstiques de la manera que volem, que detecti si es tornen a reproduir i que, en aquest cas, torni a actuar.

Estem treballant sobre diverses línies de recerca en aquest àmbit. En destaquem tres de principals:

El projecte més important de recerca en leucèmia dels últims deu anys és el descobriment dels T-CAR (Chimeric Antigen Receptor T). Els T-CAR són cèl·lules del nostre sistema immune (limfòcits T) que es reprogramen genèticament per atacar selectivament les cèl·lules leucèmiques i deixar indemnes les sanes.

Els T-CAR serien capaços d’eliminar, en el 80 % dels pacients, la leucèmia limfoblàstica aguda resistent als tractaments convencionals. És, per tant, un procediment antileucèumic molt eficaç i poc tòxic per al pacient.

Per què necessitem investigar?

Es volen potenciar les defenses que el nostre organisme té, de manera natural, i dirigir-les cap a les cèl·lules malignes. D’aquesta manera, donarem més oportunitats als pacients que han esgotat el protocol de quimioteràpia convencional i es podran minimitzar els efectes secundaris i la toxicitat dels tractaments actuals.

Sistema immunològic humà.

01.

Amígdales Adenoides Ganglis cervicals

Inhibidors dels checkpoints.

Anomenem checkpoints el senyal que s’envia de la cèl·lula tumoral a la cèl·lula immune per evitar el seu atac. Es pretén treure el fre d’aquest senyal perquè la cèl·lula immune recuperi la seva funció antitumoral. Treballem en la identificació de substàncies que permetin desenvolupar fàrmacs que actuïn sobre aquest senyal. S’ha començat aquesta línia de recerca posant l’accent en el limfoma de Hodgkin i en altres tumors sòlids, com el melanoma.

Tim Ganglis axil·lars Ganglis intercostals Melsa Plaques de Peyer Medul·la òssia Apèndix Ganglis lumbars, ilíacs i inguinals

02.

Mecanismes de mort cel·lular natural dirigits a la cèl·lula tumoral.

Treballem l’estimulació en laboratori de cèl·lules NK (natural killer) de sang de cordó umbilical, un tipus de limfòcit important en la defensa

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Per a més informació sobre aquesta línia de recerca, entra a www.carrerasresearch.org o activa aquest codi QR.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

043

10

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

07 Les complicacions associades als tractaments: trombosis i infeccions Les trombosis són una de les complicacions fonamentals en les malalties hematològiques i una de les primeres causes de mortalitat o d’empitjorament de la qualitat de vida d’aquests pacients.

Per què?

Aquest tipus de càncers, i especialment les neoplàsies mieloproliferatives, tenen alterada la coagulació i, de vegades, les cèl·lules tumorals comprimeixen els vasos.

044

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Els malalts amb leucèmia i altres malalties hematològiques malignes es tracten amb alguns fàrmacs que provoquen risc de trombosi. Per exemple, i encara que és molt efectiva per al tractament del mieloma múltiple, la talidomida i els seus derivats estan associats amb les complicacions trombòtiques.

A més, les hemopaties malignes provoquen trombosis no habituals.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

Trombosi en pacients amb càncer.

Dr. Joan Carles Souto Cap clínic de Trombofília de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Per què necessitem investigar?

L’any 2000, el nostre grup de recerca va dur a terme el primer estudi mundial que va permetre identificar en la població general el component genètic de la malaltia tromboembòlica: més del 60 % de la trombosi té relació amb la genètica dels pacients.

Així doncs, conèixer la base genètica ajuda a veure qui pot presentar una trombosi i qui no. A partir d’aquesta certesa genètica, es vol estudiar la relació de la trombosi i el càncer per determinar el perfil de risc de presentar una trombosi en un pacient amb càncer (tant en tumors sòlids com en malalties oncològiques de la sang).

Necessitem tirar endavant el projecte clínic per poder crear una teràpia i una prevenció específiques amb la finalitat de tractar els pacients amb càncer i trombosi.

Aquest estudi permetrà avançar en la modelització matemàtica amb l’objectiu de tenir una aplicació clínica. Està basat en 1.600 mostres totals, 600 de les quals pertanyen a pacients amb càncer i trombosi i han estat analitzades a l’Hospital de Sant Pau.

L’impacte del nostre treball Pel fet de disposar d’aquesta àmplia mostra s’obtindrà un estudi detallat capdavanter al món en l’estudi de la genètica de la trombosi en pacients amb càncer. Això permetrà tenir un model predictiu de l’aparició de la trombosi.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

045

Per què necessitem investigar?

La propagació de les cèl·lules tumorals a òrgans diferents d’aquells en què es va iniciar és la responsable de la seva malignitat i és la causa principal de mort dels pacients amb càncer. Per aquest motiu, té un gran interès comprendre com es poden bloquejar les metàstasis en els càncers de la sang.

Administració dirigida de fàrmacs per evitar la disseminació del càncer.

Dr. Ramon Mangues Responsable del grup d’Oncogènesi i Antitumorals de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Quan subministrem un medicament a un malalt de manera tradicional, es distribueix per tot el cos a través de la circulació sanguínia i afecta tant les cèl·lules malaltes com les sanes. Aconseguir una efectivitat més gran passa per una administració de fàrmacs intel·ligent que permeti dirigir els medicaments de manera que només els captin les cèl·lules malaltes.

El lliurament dirigit del medicament ataca selectivament el càncer, atès que el fàrmac s’acobla a una nanopartícula de proteïnes, que en recerca s’anomena col·loquialment taxi i que dirigim de manera específica a la cèl·lula tumoral.

Una petita part de les cèl·lules tumorals són cèl·lules mare metastàtiques, les quals tenen capacitat de migrar a teixits i òrgans diferents d’aquells on s’originen.

Treballem sobre la proteïna CXCR4 que es troba a la superfície d’aquestes cèl·lules amb capacitat de disseminar-se. Utilitzem nanotecnologia per crear una combinació de fàrmacs capaços d’eliminar selectivament les cèl·lules portadores d’aquesta proteïna i, així, evitar la disseminació de la malaltia de manera efectiva.

046

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Metàstasi.

2. Les cèl·lules canceroses són transportades pel sistema circulatori a llocs distants.

VAS SANGUINI 1. Les cèl·lules canceroses envaeixen els teixits i els vasos veïns.

3. Les cèl·lules canceroses tornen a envair i creixen en un lloc nou.

GLÒBUL VERMELL

L’impacte del nostre treball Fer una administració selectiva dels fàrmacs ens ajudarà a aconseguir menys toxicitat. Per exemple, les nanopartícules que transporten el medicament de manera selectiva, per les seves dimensions, no poden entrar als ronyons ni al fetge. D’aquesta manera, evitem toxicitat i complicacions.

Dirigint els fàrmacs cap a les cèl·lules que propaguen la malaltia evitarem la seva disseminació i, per tant, la seva malignitat. Tot això té l’objectiu final d’allargar i millorar la vida dels malalts.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

«Als dos anys, a la nostra

filla li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda.

Vam passar mesos durs de tractament de quimioteràpia, d’anades i tornades a l’hospital, d’ingressos per a tractament, més ingressos per infeccions, aïllaments i algun esglai o un altre. Però tot aquest temps, el motor que ens ha donat força per seguir endavant ha estat precisament ella: els seus jocs, els seus balls, el seu instint de superació, el seu somriure inesborrable…Tenim tant per agrair-li, tantíssim, que no acabarem mai.»

MAR, LEUCÈMIA LIMFOBLÀSTICA AGUDA.

Qualitat de vida en el trasplantament de medul·la òssia.

Dra. Anna Barata Psicooncòloga del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i investigadora de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El nostre equip analitza la qualitat de vida i el benestar emocional dels pacients des del pretrasplantament fins als dos anys posteriors. La percepció del pacient complementa les dades obtingudes a escala clínica, i només així es pot entendre l’impacte global que el trasplantament té en els receptors.

Per què necessitem investigar?

Cal saber quina repercussió té el trasplantament en la qualitat de vida i el benestar psicològic dels pacients durant l’hospitalització i la seva recuperació posterior.

Específicament, valorem la incidència i l’evolució de l’ansietat, la depressió, els trastorns del son i la sexualitat; i la seva relació amb els tractaments rebuts.

Aquesta informació ajuda a identificar els factors de risc associats al malestar emocional i les dificultats d’adaptació. Igualment, millorarà la preparació dels pacients per al trasplantament i contribuirà a una millor decisió informada. L’objectiu final és poder reduir la morbiditat psicològica, és a dir, els símptomes emocionals associats al trasplantament.

En paral·lel, es pretén avaluar l’impacte que té el trasplantament en els cuidadors dels pacients, els quals també queden afectats físicament i emocionalment pel procés. És necessari poder desenvolupar programes per atendre millor les seves necessitats i la seva preparació.

L’impacte del nostre treball Els resultats d’aquesta línia de recerca facilitaran la detecció i la intervenció precoç de la simptomatologia emocional en la pràctica clínica diària. Contribuiran, a més, a millorar la qualitat de vida dels pacients i dels seus cuidadors i, consegüentment, s’optimitzaran els resultats globals del trasplantament.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

047

10

1

Què volem investigar?

Els nostres projectes.

08 Els assajos clínics i la recerca epidemiològica Prevenir també és guarir Els investigadors realitzen estudis sobre: nous tractaments per conèixer-ne la utilitat; el mecanisme d’acció dels nous fàrmacs; si la seva efectivitat és superior a la d’altres tractaments ja disponibles; els efectes secundaris i si són més o menys intensos que el tractament convencional; si els beneficis superen els efectes secundaris, i en quins pacients és més útil el nou tractament.

048

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

Hem de dedicar esforços a fomentar estils de vida saludables. Això, juntament amb el diagnòstic molecular, la detecció precoç i el tractament, es perfila com l’estratègia que ens ha de permetre avançar en el control del càncer i identificar les persones que tenen risc de patir aquesta malaltia.

Q U È V O L E M I N V E S T I G A R ? E L S N O S T R E S P R OJ EC T E S

11

Organització

Òrgans de govern i administració: Patronat

President

Patrons

Josep Carreras i Coll*

Rector de la Universitat de Barcelona (UB) Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Vicepresidents Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

4

representants del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

4 Secretari Lluís Rovira i Pato Director de centres CERCA de la Generalitat de Catalunya

representants del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

4

representants de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia

1 * President vitalici

representant de la Universitat de Barcelona (UB)

1

representant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Alcalde de Badalona

ORGANIT Z ACIÓ

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

049

11

Organització

President Comissió Delegada Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras Prof. Evarist Feliu

Direcció de Gerència Fundació Internacional Josep Carreras Antoni Garcia Prat

Direcció de Gerència Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras Carles Esquerré i Victori

Línies verticals

Programes transversals

01.

Laboratori de citologia i citometria de flux

02.

Genètica

Síndromes limfoproliferatives cròniques

Genòmica

03.

Laboratori de biologia molecular aplicada

Leucèmies agudes

Neoplàsies mieloproliferatives cròniques

04.

Gammapaties monoclonals

05.

Eritropatologia i trastorns de l’hematopoesi. Anèmies minoritàries

06.

Síndromes mielodisplàstiques

Bioinformàtica Proteòmica Metabolòmica Laboratori de farmacogenètica i farmacogenòmica Glicobiologia i mobilitat cel·lular

Àrea de serveis comuns

Línies horizontals

Informàtica

07.

Biblioteca

Hemopaties malignes i coagulació

08.

Complicacions associades a procediments terapèutics

09.

Trasplantament de progenitors hematopoètics i teràpia cel·lular

Manteniment / control Arxiu Sales de reunió Vestidors Aparcament / Càrrega i descàrrega Seminaris / Auditori

10.

Formació

Recerca epidemiològica

Offices / Coffee corners

11.

Menjador

Recerca clínica

050

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

ORGANIT Z ACIÓ

1

12

Finançament i col·laboracions

Finançament i col·laboracions L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras treballa amb rigor utilitzant les tecnologies més innovadores per intentar guanyar la partida a la leucèmia i les altres hemopaties malignes. Aquest repte només serà possible si accelerem el ritme de les nostres recerques i assetgem la leucèmia des d’una perspectiva translacional. Aquest és l’objectiu últim del nostre centre, que té el suport i el finançament públic de la Generalitat de Catalunya i el generós suport de diferents institucions, empreses i particulars.

F I N A N Ç A M E N T I CO L· L A B O R A C I O N S

Així mateix, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, l’any 2010 es va poder crear l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, gràcies a l’aportació de la Fundació Internacional Josep Carreras i, especialment, a la tasca del mateix Josep Carreras. Des de l’inici d’aquest projecte i, quan es completin totes les fases, l’aportació que la Fundació Josep Carreras haurà realitzat per a la construcció i l’equipament dels tres campus científics de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras superarà els 25.000.000 euros.

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

051

12

Finançament i col·laboracions

MEMBRES FUNDADOR S:

AMB L A COL·L ABOR ACIÓ INS TIT UCIONAL DE:

EN A SSO CIACIÓ CIENTÍFIC A AMB:

AMB EL SUP OR T INES TIMABLE DE:

FONS PÚBLIC S:

052

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

F I N A N Ç A M E N T I CO L· L A B O R A C I O N S

BEQUES NACIONAL S:

FONS PRIVAT S:

CONSORCIS:

F I N A N Ç A M E N T I CO L· L A B O R A C I O N S

I N S T I T U T D E R EC E R C A CO N T R A L A L E U C È M I A J O S E P C A R R E R A S

053

Institut de Recerca contra la

T. (+34) 93 557 28 00

Inscrita en el Registre de

Leucèmia Josep Carreras

F. (+34) 93 465 14 72

Fundacions de la Generalitat de

C. Muntaner, 383, 3r 2a

W. www.carrerasresearch.org

Catalunya amb el nĂşmero 2674.

08021 Barcelona

E. info@carrerasresearch.org

CIF: G-65454308

Patrons: