Manifest llegit el dia de l'acte

Bona tarda a tots. Companyes i companys de la Plataforma, en les seues diferents organitzacions que la componen. Bona tarda veïnes i veïns del barri, mares i pares dels xiquetes i xiquets que van a tenir que anar saltant d'institut en institut com fa 6 anys ho feren d'escola en escola: Com sabeu hui teníem previst una xerrada-col·loqui sobre el per què no tenim un institut públic al nostre barri on les xiquetes i xiquets que isquen l'any que ve del Clara Campoamor puguen anar. Ja al febrer de l'any 2010 l'associació de Mares i Pares del Clara Campoamor demanava la construcció d'aquest institut. Es porta molts anys demanant i preveient que anava a passar l'any que ve. I ací ho tenim, ara ens fa falta l'institut i tot són pedaços, pegots per a intentar torcar la caguerada de no haver fet la feina que tots els pares i mares del Clara portàvem anys exigint. Ara, per a poder ubicar als nostres fills i filles han de menejar els del nostre veïnat a un institut més lluny i tot només per a aquest any, perquè l'any que ve tornarem a tenir un problema. I per a que ens callem ens diuen que van a construir un institut als terrenys del costat del Clara Campoamor. Però no un institut públic, sinó que volen regalar-li els terrenys que són propietat dels veïns del barri a una empresa privada. Doble extracció de diners públics, els regalem el terreny enmig del barri, els paguem les despeses de professorat i de funcionament i haurem de pagar les quotes abusives que els concertats demanen (segons Facua més del 90% dels concertats les demanen). A més del control ideològic al que estaran sotmesos els nostres filles i fills. Això si tenim sort i els amos no posen un centre amb separació per sexes, per què no? Tot això per no construir el nostre institut públic.

Com sabeu després d'haver-nos concedit el local per a avui quan van veure de què anava a ser la xerrada ens han dit que va a ser una xerrada política i per a això no cedeixen el local. Que si era una xerrada política els havíem de passar el que s'anava a dir: la censura en estat pur. No cregueu que aquesta gent fa açò perquè son males persones o perquè no tenen dos dits de front. Independentment de que ho siguen o no ho han de fer així, no tenen altra opció. Per a imposar el seu model de societat ja no poden deixar-nos ni parlar. Perquè si totes i tots coneguérem el que volen fer i ens organitzarem un altre gall cantaria. Hem d'estar preparats per a respondre a actituds com aquestes. Per a que vegeu fins a quin punt arriba la repressió sabeu que

els nostres veïns, a les Illes Balears i Pitiüses, han començat el curs amb una vaga indefinida des del dia 16. Ja porten 10 dies de vaga. I per què? Molts són els motius, però per damunt de tots dos: • Primer, per 1 decret (TIL – Tractament Integral de les Llengues) que obliga als centres que fan ensenyament en valencià a fer un terç en anglés (als altres no). Tres directores i directors no ho han fet i els han expedientat.

• Segon: dos lleis Ad-hoc, creades contra els col·lectius educatius. ◦ Una llei de símbols, que prohibeix l'ús de la bandera, que els companys dels col·legis i instituts utilitzaven per a reclamar la llibertat de la nostra llengua. ◦ Una llei de convivència escolar i de l’autoritat del professorat que diu (textualment): “Són faltes molt greus aplicables al personal docent les següent: a) Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.

No queda espai per a la llibertat d'expressió al capitalisme i només cap el qui accepta “la veritat”, la seua, clar. La LOMCE n'és un altre exemple on les nostres filles i fills hauran de passar fins a 6 revàlides abans d'arribar a la universitat, 3 de les quals seran vinculants: si no les aproven no promocionaran. On la plàstica i la música deixen de ser obligatòries, mentre mantenen la religió com a obligatòria, on la Història de la filosofia deixa de ser obligatòria. Un consell escolar que ja no te ninguna atribució, les agafa el director (triat per l'administració educativa, que té més del 50% de la comissió que l'escull). I eixe director (la llei sempre el nombra en masculí) podrà posar condicions d'accés a funcionaris de carrera i interins, refusant els qui venen de les llistes centralitzades. Es a dir, podrà posar als seus amics i refusar el professorat “molest”.

Un sense fi de despropòsits que ens deixa clar que els i les treballadores no cabem a aquest sistema, no pintem res. Hem d'organitzar-nos per a que deixen de manar els rics, que li diuen al seu gestor, el polítics professionals què ha de fer, i comencem a manar la majoria social buscant el nostre benefici i no defenent el dels altres.