El paper dels Congressos Magdaleners en l’evolució de les festes: el IV Congrés Magdalener

Per: Estela Bernad Monferrer

Professora comunicació UJI

Al 1945 es van reestructurar les festes de la Magdalena instaurant les bases del que avui dia constitueix la Setmana Gran de Castelló. L’establiment d’una setmana de festejos, el protagonisme de la romeria de les canyes i del pregó com a anunciador de les festes, l’elecció de la gaiata i la llum com símbol identitari, la divisió dels sectors de la ciutat per les comissions gaiateres i la seua representació a través de les madrines i dames, així com la rellevància de la figura de la reina de les festes i la seua cort d’honor, són símbols i actes, entre d’altres, que encara avui per- duren, però que han anat evolucionant al llarg dels temps. Així mateix, la incorporació d’altres actes i actors al món fester va enriquir les festes, però va incorporar nous problemes en la gestió i organització tradicional, per la qual cosa algunes veus van requerir un debat per resoldre les noves qüestions que s’hi anaven incorporant.

En aquest sentit, l’arribada de la democràcia i la necessitat de donar veu a la població va instar a fer un debat sobre el camí a seguir d’aquest esdeveniment tradicional que marcara les direc - trius per a liberalitzar les festes. Per això, l’any 1978 encara amb un ajuntament predemocràtic, la Junta Central de Festejos, que presidia llavors el regidor Miguel Mulet Ortiz, va plantejar el primer congrés Magdalener com “una reflexió col·lectiva sobre qualsevol aspecte de les nostres festes”. La primera sessió del ple del congrés es va celebrar el 22 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament, concloent en l’aposta per la conservació de l’essència permanent de les festes, el seu caràcter popular, és a dir, la germanor de tot el poble. També amb el repte de la recuperació d’alguns cos- tums i tradicions perdudes amb el pas del temps, alhora que recomanaven el foment de la gaiata individual sense perjudici de la monumental. Així mateix, es destacava la necessitat de potenciar la Junta Central amb participació dels sectors, així com d’atorgar a aquesta junta la coordinació de les comissions dels barris.

Set anys després, al 1986, l’associació Moros d’Alqueria, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va organitzar el II Congrés Magdalener. Aquesta associació, que al llarg dels anys vuitanta va aconseguir un gran protagonisme i es va convertir, per mèrits propis, en un dels col·lectius més dinàmics, va organitzar les distintes sessions que van tenir lloc els dies 31 de gener i 1 de febrer de 1986 al saló d’actes de la delegació de la Conselleria de Cultura. El dia 8, a la cloenda es van reafirmar les conclusions del primer congrés amb referència a la tradició de la festa i els seus símbols, especialment la gaiata, però també van plantejar a la Junta Central de Festejos la necessitat d’obrir noves i majors vies de participació i fomentar una identificació més gran entre les comissions de sector i els seus respectius veïnats. Aquest esdeveniment es va concebre com un congrés obert amb tres grans ponències, exposades pels periodistes Jaime Nos, sobre el passat; i Paco Pascual, sobre el present, i sobre el futur de la festa, en la ponència defensada per l’aleshores president de la Junta Central, Pepe Vicent, que va parlar sobre el futur de les festes i el seu impacte a la societat castellonenca. Totes aquestes reflexions van conduir a la Fundació Municipal de Festes, que es va constituir al 1988, un gran pas en la democratització d’aquestes.

Nou anys més tard, la recentment creada (1993) Federació de

Colles de Castelló, formada per grups de joves inquiets i amb una frenètica activitat, va impulsar al 1995 l’organització del III Congrés Magdalener. El Congrés es va celebrar al Saló d’Actes de Bancaixa de Castelló durant els dies 10, 17 i 23 de juny de l’any 1995. Les jornades van estar dividides en la presentació de tres ponències marc, com a eixos vertebradors del Congrés i on es va aprofundir en temes com la llengua, les colles i el seu paper, les gaiates, el pregó i la festa en general.

Com ha quedat demostrat en el desenvolupament de les nostres festes, els Congressos Magdaleners han insuflat d’energia, idees i actualitzacions el desenvolupament de l’activitat magdalenera, per això la llarga aturada des del tercer congrés, es va fer notar i va ser reclamat pels col·lectius festers amb força assiduïtat. Però van haver de passar 22 anys perquè es pogués fer un quart Congrés Magdalener.

A principis de l’any 2017, l’alcaldessa de Castelló Amparo Marco i la presidenta del Patronat de Festes i regidora de festes, Sara Usó, van anunciar l’organització i la realització del IV Congrés Magdalener, en aquesta ocasió i atés que havia transcorregut un llarg espai de temps i en el col·lectiu fester era esperat amb molt d’interés. El IV congrés Magdalener es va dissenyar amb molta cura. Es va designar l’expert en comunicació, Fernando Vilar, com a coordinador tècnic de tot el Congrés.

1. La visió congressual que es va dissenyar va ser la d’establir les bases argumentals de consens perquè les institucions i els ens festers, i la ciutadania en general, pogueren assumir i participar en una renovació de les Festes de la Magdalena que les milloraren i les consolidaren com a valor diferencial de construcció d’una imatge positiva de la ciutat de Castelló de la Plana, de projecció estatal i internacional. I perquè aquesta visió poguera desenvolupar-se es van definir els següents objectius:

2. Promoure una actualització dels processos i activitats festers -tradicions, rituals, simbologia...- per tal d’harmonitzar les Festes de la Magdalena amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives que conformen la cultura cívica de la societat castellonenca actual.

3. Estendre entre la societat castellonenca, a través de les institucions i ens festers, la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge que es projecta de la ciutat de Castelló de la Plana i de la necessitat d’una àmplia participació social en la construcció i projecció d’aquesta imatge mitjançant la participació en les festes.

Promoure un consens suficientment ampli envers les Festes de la Magdalena que evite la seua instrumentalització partidista des de les institucions de representació política i la seua instrumentalització a favor d’interessos particulars de caràcter econòmic o social.

Al maig del 2017, el Consell Rector del Patronat Municipal de Festes va posar sobre la taula la importància que tenia que el IV Congrés Magdalener fore organitzat per festers. I així, la proposta presentada per dos membres d’aquest òrgan consultiu - José Juan Sidro i Sixto Barberá - va guanyar la batalla a la iniciativa de la regidora de festes i presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó, que havia pensat en una àmplia representació dels grups polítics del consistori. Per tant, la proposta guanyadora va ser aquella en la que el comité científic estave compost per gent del món de la festa: Elisabeth Breva, Ximo Górriz, José Juan Sidro, Sixto Barberá i Lidón Batiste. Aquesta proposta va tirar endavant, encara que amb l’abstenció d’Usó, pel PSPV, i de la vicepresidenta del Patronat, Verònica Ruiz, Compromís, com també van fer els regidors del Partit Popular i de Ciutadans. La resta de consellers i la representant de Castelló en Moviment van votar a favor dels representants festers.

D’altra banda, l’organització del congrés va comptar amb un segon equip tècnic integrat pel gerent del Patronat, Vicent Montolio; una persona designada per la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido, una altra en nom de la Gestora de Gaiates, Carlos Chipirraz, una quarta per la Federació de Colles, José Luis Santolaria, i el cinqué, que designaren entre tots els ens vinculats amb participació a les festes de la Magdalena, Jesús Redón (van quedar excloses les confraries). Per part de l’UJI, el Rector Vicent Climent va nomenar la professora, doctora Estela Bernad. A aquest segon equip es van afegir els representants polítics, Eva Lidón Barreda en representació del Grup Municipal Socialista, Nelo Melchor en representació del Grup Municipal Compromís, Miguel A. Mulet en representació del Grup Municipal Popular, Fernando Sos en representació del Grup Municipal Ciudadanos i Raul Martí en representació del Consell Rector. Aquests dos equips, científic i tècnic, junt amb el coordinador Fernando Vilar i la presidenta del Congrés, Sara Usó, van ser els organitzadors d’aquest IV congrés Magdalener.

Primerament, a principis de juny, el Comité Científic es va reunir per avançar en el model i estructura de congrés i en els continguts que hauria de tindre mentre es constituïa des del Patronat de Festes el Comité Tècnic. Aquest Comité Científic va dissenyar una estructura de congrés orientada a la participació activa de la ciutadania, en el que qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o col·lectiu, poguera adreçar la seua comunicació escrita a les diferents taules que componien els quatre blocs temàtics que redactaren les ponències del congrés. Així mateix es va contemplar la possibilitat que els i les congres- sistes pogueren presentar i defensar públicament esmenes a les ponències redactades per les taules –integrades per membres dels comités organitzadors- o inclús ponències alternatives, esmenes a la totalitat. Mentre que qualsevol ciutadà o ciutadana podria presentar comunicacions, només els i les congressistes podrien votar la configuració final de les ponències del congrés, les quals, un cop aprovades pels congressistes, es convertirien en declaracions institucionals.

En aquest sentit, el comité científic va treballar en quatre blocs temàtics: a) L’estructura organitzativa i de gestió, els ens festers i el finançament de les festes; b) La identitat col·lectiva, les tradicions, els símbols i les representacions oficials; c) Els actes, la programació, els espais urbans i la participació ciutadana; i d) La construcció de la imatge de ciutat mitjançant les festes i la seua projecció exterior. A més aquest comité va treballar en la planificació dels terminis i dates de celebració del congrés, programant la presentació pública dels eixos temàtics i l’obertura del termini de presentació de comunicacions per a la primera setmana del mes de juliol d’aquell any, 2017. Van acordar que el termini restaria obert fins al 9 d’octubre deixant un termini de 15 dies per analitzar les comunicacions presentades i debatre i redactar les ponències del congrés, que s’exposarien públicament a partir del 27 d’octubre. Posteriorment s’obriria un termini d’uns 5 dies per a presentar esmenes i ponències alternatives, i finalment el 17 de novembre s’inaugurarien les sessions del congrés, les quals es desenvoluparien durant els dies 18 i 25 de novembre. El 2 de desembre seria la sessió de presentació de conclusions i cloenda.

Durant els mesos de juny i juliol, ambdós comités es van anar reunint a les oficines del Patronat Municipal de festes, per anar treballant sobre la composició de les taules temàtiques, pressupost, logotip, organització i altres detalls per al desenvolupament del Congrés. Finalment, un disseny de la impremta Grupo Zona va ser l’elegit com a logotip oficial per al IV Congrés Magdalener. El disseny representava un dels símbols de les Festes de la Magdalena més estimats pels castellonencs, la cinta verda, unint tradició i modernitat en aquest logotip.

Al setembre, es va tancar les composicions de les taules temàtiques, aprovant la fórmula de distribució dels seus membres per elaborar les ponències del congrés i els criteris de valoració de les comunicacions per tal de redactar les ponències marc. També es va aprovar el procediment de debat i votació de les ponències, així com es van analitzar la difusió de la convocatòria i la participació ciutadana, realitzant una guia impresa sobre com participar en el congrés, per a distribuir en les presentacions de gaiata, en les reunions de les juntes de districte i en altres espais ciutadans.

El procediment establert va ser el següent: Primer hi havia una defensa inicial de la ponència presentada per part dels membres del Comité Organitzador que integraven la taula corresponent a cada sessió. Seguidament es defensava cadascuna de les ponències alternatives que s’havien presentat a cadascuna de les taules. A continuació hi havia un nou torn de paraula per als membres de la taula, a fi que pogueren refutar les ponències alternatives presentades. Tot seguit es procediria a la primera votació i, si guanyava alguna de les ponències alternatives presentades, el text guanyador seria proclamat com a declaració institucional del congrés. Però, si guanyava la ponència presentada per la taula del Comité Organitzador, es passava a la defensa de les esmenes que s’havien presentat a aquesta comunicació, per part dels congressistes. Després d’haver escoltat totes les propostes d’esmenes a la ponència de la taula del Comité Organitzador es passaria a una segona votació sobre les esmenes i s’incorporarien aquelles que guanyaren per majoria. Finalment, la ponència de la taula, fetes les esmenes que hagueren obtingut majoria de vots, passaria aleshores a convertir-les en declaracions institucionals del congrés.

El 25 de setembre, es va aprovar definitivament la composició d’aquestes taules:

TAULA 1: Sixto Barberá (relator), Vicent Montolio, Nelo Melchor, Jesús Redón i Raul Martí.

TAULA 2: Carlos Chippirraz, Araceli Querol, Fernando Vilar (relator) i José Juan Sidro.

TAULA 3: Ximo Gorriz (relator), Eva Barreda, José Luis Santolaria i Fernando Sos.

TAULA 4: Juanvi Bellido, Miguel A. Mulet, Estela Bernad (relatora), Elisabeth Breva i Lidón Batiste.

Cada taula havia d’estudiar les comunicacions que li arribaren i debatre sobre l’opinió de la ciutadania respecte dels temes del seu bloc temàtic. A més haurien de valorar el contingut i els avals (signatures) de cada comunicació, acordar els continguts i redactar la ponència respectiva al seu bloc temàtic en un termini establert.

Per animar la participació en el Congrés, el Comité Organitzador va dissenyar dues sessions de treball a càrrec de la Universitat Jaume I, entitat col·laboradora amb el Congrés organitzat per l’Ajuntament de Castelló. Una primera conferència, a càrrec de Carmen Blasco Alvaredo, cap de l’àrea de Gestió de Programes de la Sociedad Municipal, Zaragoza Cultural, SA., realitzada el 26 d’octubre de 2017, a les 19:30 h, al Palau de la Festa on va explicar l’estructura organitzativa i de gestió, de titularitat municipal, de les Festes del Pilar de Saragossa i les formes d’organització i finançament directe i indirecte dels actes. També es va programar una taula redona el 2 de novembre, a les 19:30 h, al Palau de la Festa. En aquesta taula van participar: Manuel Jiménez, president de la Federació de Fogueres d’Alacant, Ramón Estellés, secretari general de la Junta Local Fallera de València i Juan José Olcina, president de l’Associació de Sant Jordi, festa de Moros i Cristians d’Alcoi. La sessió va versar sobre les diferències i semblances de l’organització d’aquestes tres festes valencianes i les seues estratègies de projecció estatal i internacional, i va estar moderada per la professora Estela Bernad, membre del comité organitzador del congrés.

Finalment, el 17 de novembre al saló d’actes de la Cambra de Comerç de Castelló i a càrrec de l’alcaldessa Amparo Marco i el rector de l’UJI, Vicent Climent, es va inaugurar el IV Congrés Magdalener, amb 650 inscripcions, 22 congressistes que van registrar 70 propostes i molta expectació per part del món fester. En aquest sentit l’alcaldessa es va comprometre a acatar els acords aconseguits, sempre que no sobrepassaren la legalitat. Tal com es va indicar, es tractava d’una convocatòria del govern municipal de Castelló de la Plana per fer una reflexió a fons sobre les Festes de la Magdalena, per la seua importància social, cultural i econòmica, oberta a tota la ciutadania, en què es pretenia donar l’oportunitat d’opinar i de participar en la redacció d’unes declaracions institucionals que reflectiren un consens col·lectiu ampli, capaç d’orientar la gestió, l’organització i la transformació de les Festes de la Magdalena durant els següents anys.

El president del comité organitzador, Fernando Vilar, en la seua intervenció va remarcar tres objectius principals: «harmonitzar» les festes amb les actuals expectatives, valors i sentiments de la societat castellonenca actual; millorar la projecció internacional de la Magdalena “per construir i projectar una imatge de la ciutat a l’exterior”; i aconseguir que les festes «no s’instrumentalitzen políticament i es creen consensos».

Segons l’organització, les sessions començaven amb una exposició de la ponència marc, seguida de les intervencions de les persones que van presentar esmenes. En acabar, novament va intervenir l’encarregat de dirigir l’acte. Posteriorment, els congressistes van tindre l’oportunitat de votar per donar suport a la ponència i a les propostes presentades. Cada assistent podia emetre, a més del seu vot, un altre per delegació d’una de les persones inscrites.

El 18 de novembre, a les 10h del matí, va començar la sessió de treball del bloc temàtic primer. A aquesta primera taula de debat, la ponència defensada per Sixto Barberà analitzava l’estructura organitzativa i de gestió, els agents festers i el finançament, i es van presentar un total de 24 esmenes. La revisió dels Estatus i la necessitat de més autonomia en la gestió de la Junta de Festes (245 vots emesos així ho avalaven), van ser les conclusions d’aquesta sessió. Una altra conclusió que es va traure en aquesta sessió per 149 vots va ser que el president de la Junta de Festes fora elegit directament per l’Assemblea de Festes. Aquesta conclusió va anar en contra de la proposta de la ponència marc que obria la porta a poder ser escollit entre els 13 membres d’una llista tancada.

A la vesprada, el bloc temàtic segon, on Fernando Vila va defensar la ponència oficial que va abordar la tradició i la modernitat, així com els símbols i representacions oficials a les festes, va ser molt polèmica i es van presentar 21 esmenes per part dels congressistes. Va ser una vesprada de molts nervis i debat, on es va aprovar per majoria aclaparadora (199 dels 284 vots) les esmenes incorporades a la ponència i que principalment indicaven que la Romeria de les Canyes continués segons el ritual que recull la Consueta, instant a la desaparició de la proposta de divisió entre corporació municipal i clergat tal com volia establir l’ajuntament. També per majoria, amb 210 dels 284 vots escrutats, es va demanar una assessoria perquè la indumentària tradicional de les representants oficials garantiren el «rigor etnogràfic». Amb la majoria dels vots es va suprimir de la ponència marc defensada pel coordinador del congrés, els punts al·lusius a promoure la igualtat entre homes i dones a la festa; per no veure la majoria dels congressistes que hi haguera discriminació per sexe a les festes de la Magdalena. D’altra banda la portaveu de la Gestora de Gaiates va defensar que la figura de la reina de les festes fos una jove que haja ostentat abans el càrrec de madrina, tancant-se així la possibilitat que festeres d’altres col·lectius, per molta trajectòria i implicació que tinguen, puguen aspirar al màxim càrrec representatiu femení. Tampoc es va avalar la proposta de redactar un reglament que reculla les responsabilitats al voltant de les corts d’honor.

El 25 de novembre es van reprendre les sessions del Congrés, començant al matí amb la quarta ponència, dedicada a la projecció i imatge de les festes, sessió menys polèmica que les altres en recollir uns conceptes més tècnics en els que la majoria estaven d’acord. La ponència va ser defensada per Estela Bernad i a la mateixa es van apor- tar cinc esmenes que completaven la ponència i es van aprovar quatre d’elles. Dels 201 vots emesos, 188 van donar suport a la ponència oficial incorporant les esmenes i 13 van votar en contra. Es va votar per majoria absoluta les activitats encaminades a una major integració social, reconeixement de les tradicions, difusió dels símbols i el seu origen relacionats amb les festes de Castelló, i s’hi va afegir la redefinició de la Gaiata.

A la vesprada, la sessió de treball va correspondre al bloc temàtic 3, en la que Ximo Górriz va ser el relator encarregat de defensar la ponència oficial i intervenir després de les esmenes. La ponència institucional, fruit de l’esforç d’intentar resumir totes les comunicacions presentades tractava temes tan sensibles com la modificació de l’estructura del Pregó i la reducció del Programa Oficial. Abans que comencés la jornada de la tarda, els ens vinculats, les Gaiates, les Colles, i els festers en general, es posaven d’acord per a defensar cadascun les seues esmenes i retirar-les al final, perquè només una aconse - guiria el suport absolut del congrés que va ser la presentada per la Colla del Rei Barbut, segons la qual l’estructura del pregó no es tocava. Finalment, es va aprovar la ponència incloent l’esmena presentada per 243 vots a favor. Finalment, el 2 de desembre a les 11h es va fer la sessió de cloenda del IV Congrés Magdalener on es van fer públiques les conclusions elaborades pel Comité, amb la lectura de les conclusions per part de la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó, i la insatisfacció dels sectors de les festes de la Ciutat. L’acte, que va ser molt curt, es va resumir en la proposta de redactar uns nous estatuts on es reculla el funcionament del Patronat Municipal, i convocar nous congressos amb una periodicitat de 5 anys. Finalment amb el discurs de la presidenta i les declaracions institucionals es va fer la cloenda del IV Congrés Magdalener.

Han passat cinc anys des de la realització d’aquell IV Congrés Magdalener que va omplir d’il·lusió i expectatives al món de la festa de Castelló. La realitat és que malgrat els compromisos adquirits per les institucions i els desitjos i bons propòsits per part dels principals actors festers no s’han dut a terme la majoria d’aquells compromisos adquirits. Fent balanç de què va suposar aquells mesos de preparació i treball, on es van invertir tantes hores i es van consensuar molts plantejaments, la sensació per a la gent que treballa i s’implica en el nostre esdeveniment tradicional, és que les Festes han anat enrere. Possiblement la pandèmia i la crisi econòmica actual no han ajudat a la implementació de moltes de les propostes plantejades, però qüestions més senzilles, que no requereixen inversió econòmica, però si d’estima per aquest món, no s’han tingut en compte i aquesta és la sensació que tenen els diferents ens que treballen per engrandir les nostres festes.

De moment, ara es fa cinc anys des d’aquell IV Congrés i hauríem d’estar preparant la seua quinta edició i la pregunta seria, fa falta tornar a convocar un altre Congrés?

LEMA: Colors al vent

Autor: Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat

Del 3 a l’11 de març

Els Barbuts I La Cursa De La Romeria

La coneguda i implicada Colla del Rei Barbut, no deixava de desenvolupar iniciatives per potenciar les nostres festes i en aquesta línia es desenvolupava aquell any la III edició de la “Carrera Popular Romeria a Magdalena”.

Amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports el Patronat del qual presidia l’edil Enric Porcar, es va desenvolupar tota la infraestructura necessària per a aquella matinal esportiva.

CARLA BERNAT PASCUAL

Carla ve de la Gaiata 17, Tir de Colom i va ser Dama de la Ciutat en 2017. És estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Jaume I, i amant de la música i del cine, però sobretot, de les tradicions magdaleneres, transmeses per la seua família.

Van Ser Reines Cartell Not Cies

LUCÍA BURGUETE ALCAIDE

Tímida, fins que té confiança, i responsable, Lucia té 11 anys i estudia 5é curs al col·legi Antonio Armelles de Castelló. Li apassiona la gimnàstica artística i la practica en el Club Gimnàstica La Plana. Va ser Madrina Infantil de la Gaiata 17, Tir de Colom, i Dama de la Ciutat Infantil en 2017

Planificant un recorregut amb dues distàncies: 16,5 i 5,5 quilòmetres. la Colla pretenia unir l’esport amb allò popular i la nostra Romeria de les Canyes.

Com havia passat a l’anterior edició la carrera va ser tot un èxit, per al següent any quedaria continuar treballant-hi i millorar aquells aspectes que es considerés oportú, com les dates o la intensitat de la carrera.

Gaiates Guanyadores

La gaiata 18 va obtenir el premi al millor monument de la Mag- dalena 2018 i serà la gaiata de la ciutat per a les festes de 2019. A certa distància va quedar la Gaiata 15 Sequiol, la seua sempiterna rival. El monument titolat “Colors de festa”, d’Adrián Bernat, li va atorgar el podi, com ho va fer en 2008, 2009, 2012 i 2016, i els 10.000 euros de dotació del Patronat Municipal de Festes i la Generalitat Valenciana.

El primer premi de les gaiates infantils va ser per a la gaiata 17 Tir de Colom, seguida de la Gaiata 15, Sequiol, i la 5 Hort dels Corders. Els premis de llibrets van ser per a la Gaiata 6 i la Colla Rebombori.

La Gaiata 1 Brancal de la Ciutat va ser de nou mereixedora del primer premi de l’Ús del Valencià amb el seu llibret. El segon premi va ser per a la Gaiata 6 Farola-Ra-