d’una crònica El 75 aniversari de les festes en quatre notícies

Magdalena: 75 anys de festa plena

En 1945, el mateix any que es va inaugurar Castalia, naixia el Pregó. La cavalcada de Segarra Ribes va suposar la refundació de les festes.

ELENA AGUILAR

EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 18 DE MARÇ DE 2019

Un test ràpid a sis dies que comencen les festes de la Magdalena. Per allò d’anar obrint boca mentre pensa on va guardar la brusa negra. Qui va ser la primera reina de Castelló? Com va nàixer el Rotllo i Canya? Com va ser el primer Coso Multicolor? I el primer Magdalena Vítol? La ciutat es prepara ja per a celebrar els 768 anys de la seua fundació, però les festes, tal com les coneixem hui, són molt més recents. Van nàixer un mes de març de 1945, el mateix any en què es va inaugurar l’estadi Castalia. Facen números: fa exactament 75 anys.

Encara que la primera referència a la Processó del Castell Vell és de 1374, no va ser fins fa 75 anys quan es produeix el punt d’inflexió. Uns anys abans, en 1937 i 1938, en plena guerra civil, les festes s’interrompen i en 1939 es restableix la Romeria religiosa i les Gaiates. «Les festes de 1939 van suposar el renaixement de la tradició. El dia anterior a la

Romeria, a les dotze, es va voltejar la campanya María, això no succeïa des de l’alçament militar del 36», explica Juan José Trilles, delegat provincial de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat i autor de la investigació “Influència de la ciència i la tecnologia en les tradicions festeres de Castelló”.

Fins a aqueix moment parlar de les festes de Castelló era parlar de la Romeria i d’alguna correguda de bous. Poc o res més. Però un grup d’intel·lectuals, encapçalats pel farmacèutic Manuel Segarra Ribes, es va posar a la feina i va començar a introduir canvis en les festes d’una ciutat que en aquella època tenia 40.000 habitants. D’aquelles reunions va nàixer el Pregó, el concurs de cartells de festes, el primer certamen literari i es van recuperar les antigues Corregudes per la Joia. «Tots els col·lectius estaven per la renovació, pel canvi», recorda Trilles.

Des De La Pla A Fadrell

El primer Pregó de la Magdalena es va celebrar el dissabte 3 de març de 1945. Va començar a les 17.30 hores i va eixir des de Fadrell. «Segarra Ribes va proposar una cavalcada a l’estil de la realitzada en 1939 i dedicada a la dona castellonera. A més, es va inspirar en la gran festa que va tindre lloc a Castelló amb motiu de la proclamació de Carles IV en 1789», descriu Estela Bernad, doctora en Comunicació per la Universitat Jaume I, membre de la Junta de Festes des de l’any 2008 al 2013 i autora de l’article “L’origen de la cavalcada del Pregó”.

Aquell primer Pregó, concebut per a anunciar les festes de la Magdalena, va ser preparat al mil·límetre, i l’última carrossa a desfilar va ser la de la primera Reina de les Festes: Carmen Abriat, filla del que fora en aquell moment capità general de la regió militar amb seu a València. Carmen va regnar en un any en què el premi a la millor Gaiata se’l va emportar la 11, Sant Roc. 1945 va ser l’any de les primeres festes de la Magdalena tal com les coneixem ara i 1946 l’any del Rotllo i Canya. El pasdoble que va compondre José García Gómez es va alçar amb el premi del concurs de pasdobles celebrat en la plaça de bous de Castelló i, de seguida, es va convertir en un dels símbols festers. «Aquest pasdoble et farà immortal, Pepito», li deien al compositor res més conéixer-se que la seua obra musical era la guanyadora. I van encertar. El primer Pregó va recórrer els carrers de Castelló fa 75 anys i la cavalcada infantil va haver d’esperar uns anys més. Va ser en 1948 i, encara que en principi no era més que una desfilada de xiquets i xiquetes acompanyats pels seus pares, des de 1952 es va imposar que els xicotets anaren vestits de manera tradicional i es va estrenar el repartiment de llepolies. Fins a 1969 no va haver-hi reina infantil, un càrrec que va inaugurar Asunción Adsuara, neta del creador del Pregó.

M S Actes En El Programa

A mesura que passaven els anys s’anaven incorporant actes al programa i la primera vegada que es va fer un homenatge al rei Jaume I va ser en la Magdalena de 1952, any en què es va commemorar el seté centenari de la fundació de la ciutat. No obstant això, no va ser fins a set anys després quan l’homenatge va ser organitzat per la Germandat dels Cavallers, una entitat que en aquell moment presidia Joaquín Olucha Marzá, de qui va partir la idea de nomenar una representant femenina per a encarnar la figura de Na Violant d’Hongria. El mateix any que Asunción Adsuara s’estrenava com a reina infantil naixia el Coso Multicolor. També apareix el mocador verd com un altre dels símbols de les festes, les Mascletades diàries i els castells de focs. En aquell primer coso van desfilar les Comissions de Sector, que en aquella època només eren 12, i el circuit va ser plaça Horts dels Corders, carrer Bayer, Porta del Sol i Ruiz Zorrilla. Poc després, aquella primiti- va batalla de flors es va convertir en un coso multicolor, de manera que les flors van ser substituïdes per confeti. I una altra curiositat: en els 90, el Coso va desaparéixer del programa de festes per a tornar a ser present des de 2001.

EL MESÓ, EN “PESCATERIA”

El debut del Coso va coincidir en el temps amb la inauguració del Mesó del Vi. També va ser en 1969. «Eixe any Castelló celebrava el 25 aniversari del renàixer de les festes i va ser l’any també en el qual la Junta Central va encarregar 2.000 mocadors verds al preu de 60 pessetes la unitat», recorda Carlos D. Murria, fill de Carlos Murria Arnau, l’ideòleg i fundador d’un mesó que aquest 2019 celebra, a més, el seu 50é aniversari. La primera edició va tindre lloc en la plaça Pescateria i, encara que les primeres previsions apuntaven a un consum d’uns 4.000 litres de vi, finalment van ser més de 12.000. Durant els cinquanta, el Teatre Principal va acollir bona part de les proclamacions de les reines i dames d’honor de la Magdalena, i va ser en 1962 quan es va posar en marxa un parador de festes, que es va dir Hostal de la Llum. Es va instal·lar en la plaça Hort dels Corders i allí es va celebrar la primera Gal·la Homenatge a les Dames de Sector, a més de desfilar alguns dels artistes més reconeguts de l’època, entre ells el Duo Dinàmic i José Guardiola. El negatiu? L’abonament per a tota la setmana constava 750 pessetes (400 per a les xiques) i no tothom podia pagar eixe preu. El 20 de febrer de 1971 es va inaugurar la Pèrgola i ràpidament es va convertir en el nou parador de les festes. Durant anys va acollir les presentacions de Gaiates, les Imposicions de Bandes, la Galania i el Sopar de Gala amb motiu del Dia de la Província.