Evolució o reculada en la festa segons els seus Estatuts?

Regidora Ajuntament de Castelló Reina Magdalena 2012

“Si no està trencat, no l’arregles” És una frase habitual en diferents idiomes, de la qual s’ha derivat “si alguna cosa funciona, no ho canvies”.

És indubtable que el transcurs del temps, irremeiablement, porta canvis i adaptacions, també en la normativa de les nostres benvolgudes festes però, és necessari canviar allò que ha funcionat durant anys?

Per a poder arribar al final hem de començar pel principi, recordant que la primera entitat que va organitzar les nostres festes es va denominar “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, i va ser presidida per l’alcalde Benjamín Fabregat, amb un president delegat, vicepresident, secretari i diversos vocals representant al comerç, presidència del CD Castelló, president del Sindicat d’Agricultura, empresaris, banquers, impressors, cap de protocol de l’Ajuntament, estudiosos, president del Casino Antic i president de la Confraria de Pescadors, creant els primers estatuts en 1946.

En 1947, aquest mateix alcalde, per primera vegada, va donar autonomia a aquesta primera organització, desvinculant-la de l’alcaldia, quan les autoritats van ser anomenades, tan sols, “Junta honorífica”, de manera que els polítics no va intervindre en el seu treball. El que sí van fer és facilitar-los l’organització de les festes amb un lloc habitual per a reunir-se, cada dia, en acabar de sopar. Eixe lloc va ser la Casa Consistorial, o com el van anomenar aquells primers valents “l’Ajuntament de nit”.

D’aquesta junta també formaven part els dotze presidents dels sectors gaiaters.

Anys més tard, l’any 88, amb el nou alcalde Daniel Gozalbo, el socialista Clement Agost va substituir al també socialista Pepe Vicent al capdavant de la Junta Central de Festejos i després d’unes festes molt polèmiques, amb gran intervenció política, que va trencar per primera vegada amb la premisa de “deixar fer als festers” es produeix el canvi de “Junta central de Festejos de la Magdalena” a la Junta de Festes triada democràticament en Assemblea, amb la creació de la Fundació Municipal de Festes, proposada també en Assemblea reunida quatre dies abans. I és en aquest moment quan a més de sorgir la Gestora de gaiates, es van aprovar uns nous estatuts, per unanimitat de tots els grups polítics que en aquest moment conformaven l’Ajuntament, és a dir, amb un consens absolut. Una normativa que establia tres òrgans dins de la nova Fundació. L’Assemblea, composta per festers i persones vinculades al món de la festa per col·laboració o donar servei a aquesta, que s’encarregaria de triar democràticament a la Junta de Festes i reformar els estatuts si fos necessari, oferint un paraigua d’autonomia, als festers, en l’organització de les festes. El Patronat, la part política, que s’encarregaria únicament d’aprovar els pressupostos i el programa oficial proposat per les successives Juntes de Festes integrades per festers. I finalment, la pròpia Junta de Festes que organitzaria de manera lliure, autònoma i sense cap mena de retribució els festejos, sent la fórmula de l’èxit durant diversos anys.

La primera Junta va estar presidida per Tian Pla, que va manar editar un facsímil d’aquells estatuts perquè tots els integrants de la seua Junta de Festes no perderen de vista la nova normativa, que avui dia és una joia històrica, comptant amb il·lustracions de Lorenzo, Mingol, Toni Pérez, Planchadell, Porcar, Traver Griñó i Vidal Serrulla.

Aquests estatuts van estar en vigor sense cap modificació fins a l’any 1994, en el qual s’introdueixen canvis que són mers formalismes, que no afecten el funcionament ni a l’estructura.

Al juliol d’aquest mateix any, és elegit president de la Junta de Festes Juan José Pérez Macián, que posteriorment seria regidor a l’ajuntament de Castelló quan, l’any 2003, l’alcalde Popular José Luis Gimeno decideix crear una comissió especial de modernització, nomenant-lo president, aconseguint el 2005 un acord unànime de tots els grups polítics, Partit Popular, Partit Socialista i Bloc, perquè Castelló de la Plana s’incorporés al règim de grans ciutats, amb la recent llei aprovada per l’època, sol·licitant-lo a les Corts Valencianes, complint alguns dels requisits establerts, encara que no fos en aquest cas el del nombre d’habitants.

En el moment en què Castelló va passar a ser una “gran ciutat”, la comissió va continuar treballant per a adaptar, sempre per unanimitat, la normativa interna del Consistori a la nova realitat, normatives que el continuen regint avui dia.

Però si una cosa van tenir clara, tal com figura en les actes, els representants dels grups polítics del moment, tant els del govern com els que en aquell moment representaven a l’oposició, Ignacio Subías i Miguel Alcalde pel Partit Socialista, així com Enric Nomdedeu pel Bloc, va ser el consens per a decidir continuar amb la mateixa filosofia reflectida en els estatuts i el mateix sistema d’organització en la festa, que li atorgava autonomia als festers per a la seua planificació i que tan bé havia funcionat durant vint anys, evitant debats, remant tots en la mateixa direcció.

I així es va continuar fins a l’entrada d’Esquerra Unida en la Corporació Municipal de l’Ajuntament en 2011, que trenca el consens imperant amb ajuda del Partit Socialista i el Bloc, que sempre havien donat suport a la no-intervenció política en aquest camp, havent de reformar els estatuts a través de la Comissió de modernització.

Va ser en aquest moment, quan sorgeixen els nous estatuts, amb la convicció de que s’havia de continuar mantenint l’esperit anterior i respectar els acords des de 1988. S’aproven en 2012, sofrint una correcció d’errors en el

2013 i que, tal com declarava el, en aquell moment, regidor de Festes, Joaquin Torres, continuaven donant total autonomia a la Junta de Festes, no sofrint tampoc cap canvi l’Assemblea de Festes.

Posteriorment, en les eleccions de 2015 encara que, Esquerra Unida, amb la seua regidora Carmen Carreras no tornaria a repetir en aquesta legislatura, es va produir un canvi de govern en el qual l’alcaldessa socialista Amparo Marco i el nou partit d’Esquerres, Castelló en Moviment, que va entrar a formar també part de la Corporació Municipal, van propiciar l’inici d’una Comissió d’investigació en festes, que durant dos anys auditaria els comptes dels últims vuit exercicis tant del Patronat de Festes com de la Fundació Municipal de Festes, fent acudir a declarar, i qüestionant l’honradesa, no sols de representants polítics, sinó de nombrosos festers que altruistament van col·laborar durant anys engrandint les nostres festes, concloent que no hi havia cap mena de responsabilitat penal en la gestió de cap d’ells.

Però aquesta comissió, no sols va suposar la ruptura de qualsevol resta de pacte per minimitzar l’intervencionisme polític en les nostres festes, sinó que ha anat suposant una volta gradual a l’organització anterior al 88, sobretot amb dos esdeveniments recents que han suposat una gran polèmica.

En primer lloc, amb la decisió del govern municipal de PSOE i Podem, amb la regidora Pilar Escuder al capdavant de l’àrea de festes quan, en 2019, va extingir la Junta de Festes, provocant una reacció en cadena de crítiques del món de la festa i dels 9 presidents que van tenir les successives juntes triades democràticament, Tian Pla, Luis Doménech, Sixto Barberá, Juanjo Pérez, Raúl Pascual,

Pere Pau Montañés, Jesús López, Juanvi Bellido i Noelia Selma. En aquell moment van votar en contra de la seua desaparició, el Partit Popular, Cs, Vox i Compromís.

I, en segon lloc, amb l’aprovació unilateral per part del Partit Socialista, Compromís i Podem, d’uns nous estatuts que acaben amb les competències de l’Assemblea per a triar democràticament a la Junta de Festes que, des d’aquest moment, passarà a ser elegida per la presidència que ostenta el regidor.

Per a la confecció d’aquests últims estatuts es va crear una Comissió a aquest efecte, que pretenia el consens de tots els grups polítics i el món de la fes- ta, convocant-se a personalitats rellevants del món de la festa com Agustín Món, Raúl Pascual o Quique Masó, entre d’altres. Tots van acabar presentant les seues propostes, que finalment no van ser tingudes en compte per a la nova redacció d’Estatuts.

Potser ens trobem en el mateix punt de fa més de 30 anys perquè la vida és tan bona mestra que si no aprens la lliçó te la repeteix dues vegades, o potser perquè la malaltia de l’ignorant és ignorar la seua pròpia ignorància. El que és bastant clar és que, al cap i a la fi, el músic ha de tocar, el pintor ha de pintar, el poeta ha d’escriure i els festers... ...han de fer festes!