Llibret G4 2015 by Gaiata 4 l'armelar

Agraïments

n primer lloc als gaiaters d´honor, Familia Adell-Sales, per l’esforç i dedicació demostrat durant el cicle magdalener 2014.

Al nostre artista gaiater Jose Vicente Ariza i Galmes “Montaña” per la seua constant dedicació. A l´autora de la portada Marilú García i Martínez per la seua desinteresada aportació. A Joan Josep Trilles i Font per la seua inestimable ajuda en la redacció d’aquest llibret. A Vicente Montolio i Beltrán, conductor del acte de la nostra presentació, que com sempre ho va fer magistralment, li donem les gracies per fer una sinopsi de la mateixa, per a aquest llibret. També per descomptat, als articulistes: Titin Balaguer, Vicent Climent, Irene Fernández, Ramón Jimenez, José Luis Nicolás, Pepe Prades, José Luis Ramírez i Ángel Torres. A Joan Josep Trilles per el seu article de concurs. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. I a Sergio Vilar per facilitar-nos un meravellós còmic. Sense oblidar-nos de Isabel Llidó i Mª Dolores Falomir que han estat sempre disposades a ajudar en el que fera falta. I com no als comerços col·laboradors, a tots els socis de carrer, als socis de la gaiata i en general a tots els que ens han recolçat durant l’ any. Moltes gràcies a tots!

COORDINACIÓ I ORGANITZACIÓ: Virginia Falomir AJUDANTS D’ EJECUCIÓ: Inma i Titín Balaguer DISSENY I MAQUETACIÓ: Paperam Impressions IMPRESSIÓ: Paperam Impressions DIPÒSIT LEGAL: CS 40-2015 Aquest llibret es podrà veure: -En la pàgina web de la gaiata: gaiata4.blogspot.com

“El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

路 magdalena 2015 路

Saluda President Generalitat Valenciana

es festes de la Magdalena de 2015 anuncien ja la seua arribada i Castelló espera impacient estos dies únics en els quals la ciutat ix al carrer per a viure intensament cada instant, per a compartir amb tothom la seua alegria i la seua il·lusió. Les gaiates es disposen a il·luminar la nit i al seu voltant milers de persones preparen amb entusiasme eixa cita anual que la ciutat té amb les seues tradicions més entranyables, amb la seua identitat més arrelada. Les gaiates uneixen molta gent des d’una perspectiva oberta i acollidora i són també una invitació per a conèixer millor la realitat d’una ciutat que ha fet d’este esperit hospitalari una de les seues més recognoscibles característiques. Al voltant de cada gaiata hi ha moltes persones, però també molt treball compartit i una ferma voluntat per vèncer tots els obstacles i aconseguir l’objectiu proposat. Joves, xiquets i majors, junts en esta empresa, fan possible que cada any la festa siga possible i se supere una vegada més a si mateixa. Esta dedicació de tants mesos per fi va a fer-se visible, una vegada més, en aquestes festes de la Magdalena de 2015. Els integrants de la Gaiata 4 L’Armelar han preparat fins a l’últim detall este moment màgic en el qual ens mostraran amb orgull el resultat del seu esforç. Serà la culminació d’un llarg any en què s’han succeït molts moments que quedaran sens dubte en el record de tots, uns mesos en els quals s’han reforçat estos llaços d’amistat que uneixen els membres de la gaiata i que han fet més fort este sentiment que cohesiona a tots els castellonencs. Des d’aquestes línies, i juntament amb una afectuosa salutació i els meus millors desitjos, envie una calorosa abraçada a tots els amics de la Gaiata 4 L’Armelar amb motiu de les festes de la Magdalena de 2015.

Alberto Fabra i Part

路 magdalena 2015 路

Saluda President Diputació de Castelló

partir d’avui, en la Gaiata 4 comença una història diària d’aventures, rialles, espectacles, fervor i amor a la terra i al castellonerisme però, sobretot, comença la més bella

història de germanor. Xiquets, joves, majors, gent forastera i veïnat de tots els indrets de la província gaudeixen junts d’unes merescudes festes que ens fan oblidar els records per a oblidar, i aconsegueixen contagiarnos de necessaris somriures. En Magdalena els castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color, amb l’orgull de reviure la nostra història i tradicions. I els veïns del barri de l’Armelar feu que açò siga possible. Gràcies per ajudar a fer un poc més màgica aquesta setmana on romers, gegants, guerrers, músics, festers i personatges de fantasia inunden els carrers de la capital al llarg de nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les gaiates. Entre els centenars d’actes que configuren el programa, m’agradaria destacar-ne un: el Pregó. Una cercavila de somni que abraça la bellesa de cadascun dels 135 municipis que sumen província, representats per la tradició, història i talent de la nostra gent. Al pas del Pregó te n’adones de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força d’unes persones que creuen en els seus pobles i han treballat de valent, salvant no poques dificultats, per treure’ls endavant. Gaudiu d’unes merescudes festes de la Magdalena 2015, les festes de la província.

Javier Moliner i Gargallo

路 magdalena 2015 路

Saluda Alcalde de Castelló

l calendari ha tornat a córrer de pressa i ja estem a les portes de retrobar-nos, un altre any, amb la història i les tradicions més volgudes del nostre poble. I de nou creix la il·lusió dels nostres veïns i veïnes, als nostres barris, al magatzem de gaiates al mateix ritme que s’incrementa el ritme de treball de les diferents comissions. Estem immersos de ple en un camí conegut en el qual Castelló torna als seus orígens. Una ciutat que es mira amb orgull en el seu passat i que, malgrat les dificultats dels darrers anys, continua treballant amb dinamisme i lluitant pel seu futur. L’ermita de la Magdalena, far al peu del Desert de les Palmes, balcó privilegiat de la Plana de Castelló, és un símbol per a tots. L´ermita blanca cap on els passos dels castellonencs i castellonenques s’adrecen cada tercer diumenge de quaresma, en un homenatge col·lectiu i multitudinari, que corona l’esclat de les festes més desitjades per tota la ciutat. Perquè les nostres festes fundacionals són un sentiment compartit. Moment i punt de trobada amb la família i amistats, per convertir-nos en amfitrions de forasters i nouvinguts que visiten la capital en la seua setmana més important de l’any. Unes festes que parlen també de la reivindicació d’aquells senyals d’identitat del nostre poble. I cal destacar que, una part insubstituïble de tot este conjunt singular és gent que participa del ‘Món de la Festa’: Patronat de Festes, gaiates, colles, ens vinculats i empreses que hi col·laboren. Uns col·lectius sense els quals la Magdalena quedaria òrfena i sense els seus símbols més característics. Estic convençut que esta Magdalena 2015 serà inoblidable, enguany amb les nostres reines Dúnia i Cristina, són l’exemple d’amor i invitació a la festa. Des d’ací vull agrair l’interés de totes les persones que han treballat de valent durant tot l’any per a aconseguir que, a cada sector de la ciutat, la llum de la gaiata continue il·luminant el nostre camí i contagiar de l’ambient festiu a la resta de ciutadans i ciutadanes de Castelló. Visquem la Magdalena de manera intensa, des de la germandat, la concòrdia i el respecte. Serà la millor manera de continuar recorrent eixe camí junts, de seguir i honorar una tradició que parla de nosaltres mateixos, que ens fa protagonistes d’una història plena d’esplendor. A tots i a totes, bones Festes de la Magdalena 2015.

Alfonso Bataller i Vicent

路 magdalena 2015 路

Saluda Regidor de Festes

La força de la nostra Festa, el motiu principal de la celebració de les Festes de la Magdalena és la gent de Castelló. Són els milers d’hòmens i dones, de jóvens, de xiquets i xiquetes que formen part del ‘Món de la Festa’. Des dels veïns dels nostres barris a la gent que s’aplega al voltant d’un cau gaiater, una colla o associació per treballar per les nostres festes. Són, en efecte, moltes persones que, de manera totalment voluntària i altruista donen part del seu temps d’oci en les tasques de construcció del monument gaiater, acudint a les presentacions al Palau de la Festa, venent loteria al barri o fent sopars de germanor a l’estiu o al Nadal. Moltes mans i, sobre tot molts cors, els que es posen a disposició de la Festa. Tots ells: gaiates, colles, Patronat de Festes, Ajuntament i altres col·lectius i ens vinculats, fan de nexe d’unió, de corretja de transmissió entre la societat castellonenca i la Festa. I actes senyers com el Pregó, la Romeria de les Canyes, Desfilada de Gaiates o l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, mancarien de sentit sense la seua participació. La Magdalena atresora des de fa ja alguns anys el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Una fita que hem assolit gràcies al treball conjunt de tots i totes. Una marca de qualitat que obri, encara més, unes festes que sempre han sigut participatives i aptes per a tots els públics, per a totes les cultures. Com a regidor de Festes i president del Patronat de Festes, vull convidar a tots els veïns i veïnes de Castelló que renoven este sentiment d’alegria i de germanor que sempre aplega quan ens acostem a les dates de celebració de la nostra Magdalena. Un sentiment que, gràcies al treball de les comissions gaiateres com esta, contagia de l’esperit i l’orgull de genealogia que és propi de la nostra ciutat.

Joaquín Torres i Navarro

路 magdalena 2015 路

Saluda President Junta de Festes

om a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes.

Tota la Ciutat de Castelló espera amb il·lusió els dies que estan al voltant del tercer diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonencs. Les Festes de la Magdalena constitueixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col·lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col·lectiu, la seua raó de ser. La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima a fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector. Amics festers, en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra tasca, sense la qual les nostres festes no lluirien amb la resplendor que entre tots hem aconseguit que tinguen, constituint una gaiata modèlica, de la qual hem d’aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló. Anime tots els veïns del Sector a participar d’aquest merescut homenatge a la Gaiata, col·laborant en tot el possible amb els representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena 2015, amb l’única il·lusió que siguen gaudides per la majoria dels veïns perquè es converteixen, com a castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Finalment, vull desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança que la vostra participació a tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes. Moltes gràcies i bones festes.

Jesús López i Guillén

路 magdalena 2015 路

Saluda President Gestora Gaiates

ntrat ja el mes de març arriben a la nostra ciutat les festes de la Magdalena. Festes fundacionals que ens uneixen a tots els castellonencs per compartir unes intenses jornades en

les que molt especialment són protagonistes les Gaiates.

En estos dies de diversió no podem oblidar-nos dels nostres arrels perquè les nostres festes són plenes de tradició, de valors, de costums. Hem de sentir-nos sempre units al nostre passat i orgullosos del nostre present dins del món de la Gaiata.

Aprofite lóportunitat que em brinde el vostre llibret per a fer-vos arribar els meus millors desitjos de que visqueu moments dálegria i que la comissió de la Gaiata 4 lÁrmelar gaudisque de estes festes en un ambient de tolerància, harmonia i germanor.

Una forta abraçada i BONES FESTES MAGDALENA 2015!

Andrés Bort i Bort

Pregó L’Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia es arribat de la nostra “Madalena” i, desitjant siga plena, de goig pur i verdader, convoca al poble sencer a traure l’amor de pena. I puix saben el veïns que la Ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins, ara, girant cap a dins els ulls de l’enteniment, voran orgullosament les festes “madaleneres” dignes entre les primeres de tindre lloc preminent. Anar a la Romeria no és tan sols “anar de festa”; es deure que manifesta orgull de genealogia. Quin fillol oblidaria la rabassa maternal? Tots devem en dia tal ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial. I perquè siguen les Festes dignes de nom i de fets, no volem limits estrets d’ambicions massa modestes. I ací vénen manifestes per raons de tradició les Festes que Castelló fa, seguint la llum antiga, perquè la “Gaiata” siga el nostre millor Pregó. Vitol!

· magdalena 2015 ·

einaS SaluGdORaMAR O Z I CAMP DUNIA

Pregó Infantil L’Alcalde de Castelló, per mig d’este pregoner, vol fer al poble saber que hem cumplit la tradició. Feta ja l’obligació ara la nostra ciutat es farà tota un esclat de festes i cançons, sense més imposicions que les que són d’obligar. Castelló no oblidarà els xiquets en Magdalena perqué som memòria plena d’históries per al demà. I esta festa és la que ens fa compendre en una setmana que som d’arrel valenciana i d’empelt castelloner: “Set dies per a saber que som els fills de la Plana”. Els xiquets som poble ja. som el futur i esperança d’un Castelló que hui avança i que ningú pararà. Som la força que farà de Castelló la ciutat en la que tots hem sommiat. Som els que tenim l’herència de mantindre la presència d’un gloriós i antic passat. Els xiquets volem cridar que, com és festa al carrer per uns dies s’ha de fer una ciutat per jugar. Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just dins de raó, que proclame qui més mana que, almenys per una setmana serà “de tots” Castelló.

· magdalena 2015 ·

antil f n I a n i e R Saluda A BATALLA I SERRET CRISTIN

Rotllo i Canya

orrocotxot... No m’el encedràs el tio per detràs.

Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, i després que dirà i després que dirà que no som d´ací. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, cantarem altres cançons i ballarem, la tarara sí, tarara no. Roda i cavila a qui demanes, trenca’t les cames, busca qui te dixe dinés. Paga el trimestre al propietari, de lo contrari, se pert molt més, se pert molt més. Som de Castelló!!! la la ra la la la la la la ra la la la Xorocotxoc... bresquillera i albercoc. Mon pare no té nas Xorocotxoc... barriguera i corretxot. Mon pare no té nas, ma mare és xata, ma mare és xata. Amb la canya pel camí tots anirem i de rotllos també mos assesiarem Tombatossals Menjarem confits i dolç torró, i a l’ermita pujarem. El tio Pep se’n va l’horta Ole pum! (J.Garcia)

· magdalena 2015 ·

Saluda Armeler d´Or

onda Mijares, 92

En eixe lloc, on avui hi ha un hotel, fa ara cinquanta-set anys, vaig començar a enamorar-me dels sons, olors i llums de la nostra ciutat, i et dónes compte, al pas dels anys, que encara que hages conegut altres ciutats més boniques o perfectes, al voltant del món, per a un fill, sa mare sempre és la més templà. A casa es comentava, que la meua tia Ana, havia sigut Dama de la Gaiata 4, i de vegades véiem les fotografies de ma tia vestida de castellonera, de manera que eixe és, segurament, el primer contacte que vaig tindre amb les Festes de la Magdalena. Després, de xicotet, quan anava a la escola de magisteri, els mestres, al acostarse les festes, organitzaven concursos de dibuix de gaiates i cartells, i vaig guanyar diversos premis, adonant-me que tenia prou facilitat per a dibuixar. Amb el pas dels anys, els meus germans van començar a pertànyer a la comissió de la gaiata 4. En aquell moment jo tenia altres coses al cap, però el destí no es pot alterar, i així va ser, quan el president de la gaiata, assabentat de la traça que tènia per a pintar i dibuixar, em va proposar decorar el momument de l’any 1974. El primer dia que em vaig posar davall de la gaiata, hauria de rondar pel magatzem, alguna musa magdalenera, que es va posar dins de mi, i de moment, encara no m’ha abandonat. ¡¡¡¡ Supose que estarà molt a gust amb mi !!! A partir d’este moment, he disfrutat d’innumerables experiències, anècdotes, he tingut moments de rialles, de plors, he fet verdaders amics, i fins vaig conéixer la meua dona, i he desenvolupat la meua “vena artística” fent gaiates, dibuixant portades de llibret, programes, etc., inclús quelcom que mai haguera imaginat, vergonyós com sóc, fer teatre, si teatre, amb el grup de teatre l’Armelar, que va nàixer al sí de la gaiata 4, i que desprès de 35 anys, encara puja el teló amb els més característics sainets i comèdies. ¡¡¡Qui ho haguera dit!!!! Actualment, part de la meua família continua treballant dins del món de la festa, i espere que per molts anys, perquè les coses bones que ens regala la vida, cal viure-les des de dins, implicar-se, assaborir-les. Si estimats veïns de l’Armelar, la vida no hi ha que vore-la passar des de la butaca, aguaitats als balcons, en les voreres dels carrers, cal esprémer-la i disfrutar-la, per això vos invite a eixir al carrer, ballar, estar amb els amics, sentir l’aroma de la pólvora, gaudir de la nostra festa, i qui sap si el pròxim any, formeu també part d’una comissió de gaiata. Magdalena !!!!! Carlos Lleó i Montoliu

Himne Gaiata 4

n traques i morterets... fent foc... campanes i carillons... fan vol... S’anuncien les tradicions... pom, pom, pom, pom.

Mes de març; dia de la Magdalena... L’Armelar celebra la tradició, po, po, po, pom. Tots els anys, el saquet i la bota plena... des de el Toll, per molins o per Lledó, po, po, po, pom... I quan s’aplega a Sant Roc de Canet... procurem fer-se´n la figa i dosset... Va la xicalla en jovens i en vells... formen gran colla, tots agrupats... reng de formigues... camí agrupats... reng de formigues... camí algepssar... portant la canya, on refermar, po, po, po, pom. Des de el Real comença este sector... carrer Pelayo i també tot el seu entorn... més la Gran Via, fins al pou del Saboner... els de la quatre tenim molt quefer. Ta, ta, ta, ta. ...És la cort de la gaiata, ta, ta, ta, ta, de la quatre lo millor, ta, ta, ta, ta. La madrina és una joia, ta, ta, ta, ta, Un mirall de clara lluna on se reflexa... Tota la comissió.

Lletra: Pepe Forcada i Polo Música: Josep Ferrer i Serra

· magdalena 2015 ·

Saluda President Gaiata 4

Des d’aquestes línies del nostre llibret vull desitjar un any més a tots els membres de la comissió de la Gaiata 4 L’Armelar i sobretot, a tots els veïns del sector que passeu

una inoblidable Magdalena 2015. Un altre any més la comissió de la gaiata ha treballat dur, i s’ha esforçat perquè el nostre sector tinga unes excel·lents festes i un monument del qual sentir-se orgullós. Jo com a president estic molt satisfet de tot el treball que hem fet junts, per açò des de ací vull compartir el meu més sincer agraïment a tots vosaltres. També vull convidar a tots els veïns del sector de l’Armelar a gaudir d’aquestes festes amb tots nosaltres a la carpa de la gaiata, que romandrà oberta a tothom i especialment als veïns d’aquest meravellós sector. Per últim, vull desitjar-vos a tots els membres de la comissió que gaudiu amb força de la nostra setmana gran, i que visqueu intensament aquestes festes plenes d’alegria, llum i tradició. Bones festes!

Roberto Blasco i Ahís

Saluda Presidenta Foguera José A. Guirao

n primer lloc volia brindar-vos una gran salutació en nom propi i en nom de la comissió que represente, de la Foguera José Ángel Guirao. Vull desitjar-vos unes bones festes de la

Magdalena, pretenent passar al costat de vosaltres, Gaiata 4 l´Armelar, un altre meravellós any 2015. I en segon lloc però no menys important, vull enviar una gran abraçada als seus representants com són la Madrina Infantil Sofía Castelló Montoliu, la Madrina Lorena Plà Marín i el seu president, el meu benvolgut amic, Roberto Blasco Ahís. Voldria plasmar en aquestes línies el gran plaer de poder conservar els llaços del nostre agermanament durant aquests darrers anys, i espere que siga per molts anys més. Feliç Magdalena De tot cor vos envie una gran salutació i una abraçada molt forta de la comissió de la Foguera José Ángel Guirao i de la seua presidenta.

Carmen Ibáñez i Pastor

· magdalena 2015 ·

Bellea

A I ALCORIZA VICTORIA ESPARZ

Bellea infantil

ANDREA IRENI I GONZÁLEZ

路 magdalena 2015 路

Saluda President Falla Exposició

Enguany el número de la vostra Gaiata, el 4, està més present que mai en la nostra història comú. I és que ja són quatre anys els que la Gaiata ‘l’Armelar’ i la Falla Exposició estem agermanats. Quatre exercicis durant els quals els membres d’aquestes dos grans famílies hem gaudit junts d’actes, dinars, sopars, moments de festa i de tradició. A mesura que passa el temps, a més de sumar el nombre de vegades que ens veiem durant l’any, també se sumen les amistats. Una amistat basada en l’estima que ens heu oferit cada vegada que ens hem traslladat al vostre cau o al vostre envelat durant les festes de la Magdalena, on mai no han faltat les atencions, els somriures cap a nosaltres i les rialles compartides. Volem que aquests bonics i entranyables moments es mantinguen vius durant molts anys. Per això, ja sabeu que teniu una xicoteta família a València, que som els membres de la Falla Exposició; i també la vostra casa al nostre casal, on esperem seguir sumant anys de germanor i moments per al record. Vos desitgem unes festes inoblidables que, de segur, compartirem amb gust amb vosaltres.

Gabriel Giménez i Moltó

路 magdalena 2015 路

Saluda President del Barri Sant Agustí i Sant Marc

NHORABONA Un any més, els socis i el veïnat de la gaiata 4 L’Armelar

es vesteix de gala i rep les festes de la Magdalena 2015 amb moltes de ganes i carregats de molta il·lusió. Per açò, des del Grup Sant Agustí i Sant Marc volem felicitar-vos i donar-vos l’ENHORABONA pel treball realitzat i perquè sou part de la festa i cultura castellonenca.. Voldria destacar l’esforç realitzat pels components de la junta directiva de la gaiata per les moltes hores que passeu en el magatzem de gaiates fent el monument del sector, hores destinades a la festa però amb molt de treball. Continueu en aquesta línia i els resultats ben prompte arribaran com ja ho estan fent, ja que esteu considerats una gaiata exemplar que dóna vida a la ciutat de Castelló amb els diferents actes que organitzeu al llarg de l’any i especialment en la setmana magdalenera. Enhorabona. Francisco Cabañero i Català

路 magdalena 2015 路

La nostra comissi贸

路 magdalena 2015 路

Madrina

LORENA PLÀ I MARÍN

Madrina LORENA PLÀ I MARÍN

· magdalena 2015 ·

President ROBERTO BLASCO I AHÍS

Madrina d´honor ANDREA PRADAS I BARREDA

· magdalena 2015 ·

Acompanyant JUAN VICENTE EIXERÉS I FONFRÍA

路 magdalena 2015 路

Gaiatera

NOELIA GÓMEZ I LEAL

Acompanyant JORGE FABREGAT I SAFONT

路 magdalena 2015 路

Dama d麓honor ELENA VALERO I QUIROGA

Dama d´honor ROCÍO MUÑOZ I RAMOS

· magdalena 2015 ·

Acompanyant JOSÉ LUIS NICOLÁS I GINER

Col·laboradora LAURA DOMÉNECH I CAPDEVILA

· magdalena 2015 ·

Col路laboradora MARI CARMEN GUIRAL I VILAR

路 magdalena 2015 路

Portaestendard ALEJANDRO MIRALLES I RUIZ

路 magdalena 2015 路

Madrina Infantil

SOFÍA CASTELLÓ I MONTOLIU

Madrina Infantil SOFÍA CASTELLÓ I MONTOLIU

· magdalena 2015 ·

Madrina d´honor Infantil MIREIA GARCÍA I FALOMIR

· magdalena 2015 ·

Gaiatera d麓honor Infantil PAULA ADELL I SALES

路 magdalena 2015 路

Gaiatera Infantil SOFÍA EIXERÉS I MONTOLIO

· magdalena 2015 ·

Acompanyant RODRIGO LOSADA I GUTIÉRREZ

Acompanyant ALEJANDRO ARENÓS I GUIRAL

· magdalena 2015 ·

Dama d´honor Infantil NATALIA FLORES I MARTÍN

Dama d麓honor Infantil PAULA LOZANO I SOLIVA

路 magdalena 2015 路

Acompanyant CARLOS GIMENO I PAULO

Acompanyant DAVID ARENÓS I GUIRAL

· magdalena 2015 ·

Dama d´honor Infantil NOA PASCUAL I SOLER

Acompanyant MARC OSORIO I CAZORLA

路 magdalena 2015 路

Col路laboradora Infantil AMANDA PASTOR I RUIZ

Col·laboradora Infantil NURIA GARCÍA I FALOMIR

· magdalena 2015 ·

Col路laboradora Infantil CARMEN GIMENO I PAULO

Col·laboradora Infantil ANDREA LOSADA I GUTIÉRREZ

· magdalena 2015 ·

Col·laboradores Infantils BALMA QUEROL I GARCÍA - MARÍA QUEROL I GARCÍA

路 magdalena 2015 路

ADELL NAVARRO, JOSÉ MIGUEL ARIZA ESTOR, SHEILA ARIZA GALMES, JOSÉ VICENTE ASO TOLEDO, BEATRIZ ASO TOLEDO, PAULA BALAGUER CASTELL, INMA BALAGUER CASTELL, TITÍN BELTRÁN CONESA, MARÍA TERESA BLASCO AHÍS, ROBERTO BLASCO LLIDÓ, BERTA CATALÀ PALANQUES, PEPITA CAZORLA HERRERO, ANNA DOMÈNECH CAPDEVILA, LAURA EIXERÉS FONFRÍA, JUAN VICENTE ESTOR MATÍA, MARÍA TERESA FAGREGA MONTERO, MAYTE FABREGAT SAFONT, JORGE FALOMIR GÓMEZ, VIRGINIA FORCADA RIVERA, ROSA GALMÉS MORALES, ANA GARCÍA DÍEZ, JOSÉ ANTONIO GARCÍA RUBIO, JOSÉ MANUEL GÓMEZ BENEDITO, BELÉN GÓMEZ LEAL, NOELIA GUIRAL VILAR, MARI CARMEN

GUTIÉRREZ DE LAS HERAS, MARGA LOSADA ZAPATA, PABLO LLIDÓ MONTOLIU, BERTA LLIDÓ MONTOLIU, ISABEL MARTÍN GARCÍA, EVA MONTOLIO GARCÍA, MAR MONTOLIU NAVARRO, CARMEN MUÑOZ RAMOS, ROCÍO NICOLÁS GINER, JOSÉ LUIS PASTOR TORRENTE, ALBERTO PLÀ MARÍN, LORENA POY VICENT, ROSA PRADAS BARREDA, ANDREA PRADAS BARREDA, VERÓNICA QUIROGA CASES, CARMEN SALES ROCA, CARMEN SILVESTRE LLIDÓ, NURIA SILVESTRE MARTÍ, JOSÉ SOLER SEGARRA, FRANCISCO SOLER OCHANDO, AMPARO SOLIVA CAMAÑ, LIDÓN VALERO ALARTE, MIGUEL VALERO QUIROGA, ELENA VALERO QUIROGA, MIGUEL

Comissió infantil ADELL SALES, ANDRÉS ADELL SALES, PAULA ARENÓS GUIRAL, ALEJANDRO ARENÓS GUIRAL, DAVID CASANOVA AHÍS, MARIO CASTELLÓ MONTOLIU, SOFÍA EIXERÉS MONTOLIO, SOFÍA FLORES MARTÍN, NATALIA GARCÍA FALOMIR, MIREIA GARCÍA FALOMIR, NURIA GARCÍA GÓMEZ, ANNA GARCÍA GÓMEZ, PAULA

GIMENO CASTELLÓ, MARÍA GIMENO CASTELLÓ, FRANCISCO GIMENO PAULO, CARLOS GIMENO PAULO, CARMEN LOZANO SOLIVA, PAULA LOSADA GUTIÉRREZ, ANDREA LOSADA GUTIÉRREZ, RODRIGO OSORIO CAZORLA, MARC PASCUAL SOLER, NOA PASTOR RUIZ, AMANDA MIRALLES RUIZ, ALEJANDRO QUEROL GARCÍA, BALMA QUEROL GARCÍA, MARÍA

La nostra comissió

Comissió

路 magdalena 2015 路

Gaiata 4

La nostra dedicaci贸

Paraules de la nostra Madrina Lorena Plà i Marín om cada any, ja tenim ací el Llibret de la Gaiata, es nota que ja està prop la Magdalena. Esta Magdalena serà molt especial per a mí perquè vaig a representar a un sector i a una gaiata ejemplar, la gaiata número 4 “L´ARMELAR”.

Una associació recreada en un entorn familiar i amigable que es desviu dia darrer dia per fer més boniques si cap les seues festes fundacionals i sobretot es desviu per la seua gaiata. Una associació que fa posible que la llum de la nostra festa seguisca any rere any. Des de el meu Nomenament, he viscut intensament amb il-lusió i responsabilitat cadascú dels actes en els que he representat a la gaiata i desitjant deixar en el millor lloc al sector de L´Armelar. Este any també he tingut moltíssima sort de tindre al meu costat a una adorable i encantadora xiqueta, la meua Madrina Infantil i compartir amb ella molts moments de màgia i diversió. Espere amb molta il-lusió la nostra setmana gran, desitjant disfrutar cadascú del actes programats, de la gent, de cada dia, de tota la comissió i sobretot de Sofía, que serà la millor companya en este meravellós viatge per a les dos. Orgullosa de formar part d´esta familia de L’ ARMELAR, representar-la allà on vaja i de la millor manera possible, per a que cada membre sempre estiga orgullós d’haver-me triat per a representar-los. Per tot açò vull cridar ... MAGDALENA!!! FESTA PLENA!!!

· magdalena 2015 ·

Paraules de la nostra Madrina Infantil

Sofía Castelló i Montoliu

m dic Sofía Castelló i Montoliu i sóc la Madrina Infantil de la Gaita 4 “L’Armelar” per a la Magdalena de l´any 2.015.

Mai m’haguera pogut imaginar ocupar aquest càrrec , doncs no he viscut l’ambient de les Gaiates des de xicoteta, ja que la meua família d’arrels molt tradicionals, no estava integrada en el món de la festa de la Magdalena des de dins d’una Gaiata. Així doncs, estic molt contenta i orgullosa de poder viure aquest somni, el representar als xiquets del sector 4, gràcies a que la comissió de la gaita m’ho va proposar i que la meua família ho acceptara. He viscut moments molt bonics de convivència amb Lorena i conegut gent, llocs i actes de la festa de la mà de Roberto. Ara tinc per davant la setmana de la Magdalena, que espere compartir-la amb tots vosaltres i ser una bona representant de “ L’Armelar” en tots els actes que assistisca. Vull agrair a tota la comissió encapçalats per Roberto i Isabel el gran treball i esforç que realitzen durant tot l’any per a que estiga tot perfecte. Són un gran equip! Junt als meus companys de la comissió infantil, que ara són els meus amics, convidem a tots els xiquets del sector al fet que compartisquen amb nosaltres els jocs i els berenars que ens preparen en la carpa la setmana de les festes. Us esperem!. Magdalena, Festa Plena!

Monument Infantil LEMA: SOMNI DEL FUTUR ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMES “Montaña”

· magdalena 2015 ·

Monument LEMA: LLUM DE L´ANTIGOR ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMES “Montaña”

Treballant a l麓Escorxador

路 magdalena 2015 路

Introducció de la portada

´Armelar, ja tens portada!

Disseny Festa, dissenye la portada del llibret de la Gaiata 4 d’enguany, pose en escena amb gratitud el sentiment que molts castellonencs desperten, no sols durant les dates de la setmana de la Magdalena, sinó el sentir de tot un any en el qual se somia amb la festa i també amb el color, el so, el perfum, el “viatge” que desplega tota una ciutat vivent i enèrgica, ara la meua, i una Gaiata 4, l´Armelar que em brinda l’oportunitat de donar forma a un sentir fester, de tradició i d’alegria. Un 4 “titlla” una portada, amb un clar accent de Castelló, en forma de metàfora visual en la qual es recolzen unes lletres que realitzen la romeria, fins a la nostra ermita de la Magdalena, en un entorn florit d’energia perfumada per un enjardinat motiu formal que orna la nostra festa dissenyada. L´Armelar, ja tens portada!

Marilú García Guanyadora del Concurs de la polsera oficial de les festes de la Magdalena 2015

Programa Setmana Magdalena

Dissabte dia 7 12:00 H.: ANUNCI OFICIAL DE FESTES. 13:30 H.: APERTURA OFICIAL DE LA CARPA DE LA GAIATA A CÀRREC DELS NOSTRES REPRESENTANTS AMB UNA GRAN MASCLETÁ DE GLOBUS. 15:30 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A PARTICIPAR AL PREGÓ. 16:00 H.: CAVALCADA DEL PREGÓ. 22:00 H.: SOPAR DE PÁ I PORTA A LA CARPA DE LA GAIATA. 22:30 H.: SORTEIG DELS CAMPIONATS DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS“. 23:00 H.: TRASLLAT DEL NOSTRE MONUMENT GAIATER FINS EL CARRER SANT FÈLIX. 23:30 H.: CONCERT DE MÚSICA HEAVY AMB ELS GRUPS “MELKOR“ I “TANTRICA”.

Diumenge dia 8 07:00 H.: REPARTIMENT DE CINTES I CANYES A LA PLAÇA MAJOR. 08:00 H.: ROMERIA A LA MAGDALENA. 19:00 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A FORMAR PART DE LA DESFILADA DE GAIATES. 20:00 H.: DESFILADA DE GAIATES. 22:15 H.: SOPAR DE PÀ I PORTA PER A TOTA LA GENT DEL SECTOR. 23:30 H.: BALL POPULAR A LA NOSTRA CARPA.

Dilluns dia 9 10:30 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL PER A FORMAR PART DEL PREGÓ INFANTIL. 11:00 H.: PREGÓ INFANTIL. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:15 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT “ I “PARCHÍS”. 14:00 H.: 1ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ 15:00 H.: DINAR A LA NOSTRA CARPA. 15:45 H.: BINGO POPULAR. 80

· magdalena 2015 ·

16:00 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT “ I “PARCHÍS”. 19:15 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A PARTICIPAR A LA ENCESA DE GAIATES. 20:00 H.: ENCESA DE GAIATES A LA AVINGUDA REI EN JAUME. 22:00 H.: SOPAR DE PÁ I PORTA A LA NOSTRA CARPA. 23:00 H.: TRASLLLAT DEL MONUMENT GAIATER FINS AL NOSTRE SECTOR. 00:30 H.: DISCO MÒBIL.

Dimarts dia 10 08:00 H.: DESPERTÀ PEL SECTOR A CÀRREC DE LA NOSTRA COMISSIÓ. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:30 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS“. 12:30 H.: LA GENT JOVE DE LA NOSTRA COMISSIÓ SE’N VA DE VINS AL “MESÓN DEL VINO“. 14:00 H.: 2ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 15:00 H.: DINAR A LA NOSTRA CARPA. 16:00 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS”. 20:00 H.: LLIURAMENT DE PREMIS A LA PLAÇA MAJOR. 22:00 H.: SOPAR POPULAR A LA NOSTRA CARPA. 22:45 H.: BINGO POPULAR. 23:30 H.: ACTUACIÓ DEL “DUO PICOLOS”

Dimecres dia 11 08:00 H.: DESPERTÀ A LA MADRINA. INFANTIL AMB COETÀ, DOLÇAINA I TABAL. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:00 H.: JOCS INFANTILS PER A TOTS ELS XIQUETS DEL SECTOR. 12:30 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS”. 14:00 H.: 3ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 15:00 H.: DINAR A LA NOSTRA CARPA. 16:00 H.: CONCURS INFANTIL DE DIBUIX. 20:00 H.: BALLS TRADICIONALS A CÀRREC DEL GRUP DE BALL L’ARMELAR. 22:00 H.: SOPAR “ANDALUZ”. 22:30 H.: CONCURS DE POSTRES TRADICIONALS. 23:00 H.: GRAN FESTA DE JOVENTUT.

Dijous dia 12

Dissabte dia 14

08:00 H.: DESPERTÀ A LA MADRINA AMB COETÁ, DOLÇAINA I TABAL. 11:00 H.: VISITA DE LES NOSTRES MADRINES ALS COMERÇOS DEL SECTOR. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:30 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS”. 14:00 H.: 4ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 14:30 H.: DINAR A LA CARPA. 16:15 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A FORMAR PART DEL “COS MULTICOLOR”. 17:00 H.: COS MULTICOLOR. 19:30 H.: VISITA DE LES REINES DE LES FESTES AL NOSTRE SECTOR. 22:00 H.: SOPAR A LA CARPA. 23:00 H.: CONCURS DE DISFRESSES. 23:30 H.: DISCO MÒBIL.

08:00 H.: DESPERTÀ PEL SECTOR A CÀRREC DE LA NOSTRA COMISSIÓ. 10:00 H.: APERTURA DE LA CARPA I ESMORZAR POPULAR PER A TOT EL SECTOR. 12:00 H.: TALLERS INFANTILS PER A TOTS ELS XIQUETS DEL SECTOR. 14:00 H.: 6ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 15:15 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A PARTICIPAR A LA OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LLEDÓ. 16:00 H.: OFRENA A LA NOSTRA. PATRONA, MARE DE DEU DEL LLEDÓ. 22:00 H.: SOPAR DE GALA DE LA GAIATA AMB LA VISITA DELS NOSTRES GERMANS DE LA FOGUERA JOSÉ ÁNGEL GUIRAO D’ALACANT I DE LA FALLA EXPOSICIÓ DE VALÈNCIA. 22:45 H.: BINGO POPULAR. 23:00 H.: GRAN NIT D’ESPECTACLES: ACTUACIÓ ESTELAR DEL TENOR JAVIER BOVEA, GRAN ACTUACIÓ DEL GRUP “SAPATOS”, GRAN FESTA DELS ANYS 80.

Divendres dia 13

Diumenge dia 15

08:00 H.: DESPERTÀ PEL SECTOR. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:15 H.: “GIMKAMA” INFANTIL. 12:30 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT“ I “PARCHÍS“. 12:30 H.: LA COMISSIÓ SE’N VA DE VINS AL “MESON DEL VINO”. 14:00 H.: 5ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 15:00 H.: DINAR A LA CARPA. 15:45 H.: BINGO POPULAR. 16:00 H.: CAMPIONAT DE “GUINYOT” I “PARCHÍS”. 22:00 H.: SOPAR POPULAR. 22:45 H.: BINGO POPULAR. 23:00 H.: DISCO MÒBIL I ACTUACIÓ DEL GRUP “DULCE MANÍA”.

08:00 H.: DESPERTÀ PEL SECTOR A CARREC DE LES DONES DE LA COMISSIÓ. 12:00 H.: APERTURA DE LA CARPA. 12:30 H.: CONCURS DE PAELLES, LA COMISSIÓ DONA LA LLENYA I L’ARRÓS. 14:00 H.: 7ª MASCLETÀ DE CONCURS AL PRIMER MOLÍ. 14:30 H.: DINAR POPULAR A LA CARPA. 16:00 H.: LLIURAMENT DEL TROFEUS ALS GUANYADORS DEL CONCURS DE PAELLES. 17:00 H.: DESMUNTATGE DE LA CARPA PER LA NOSTRA COMISSIÓ. 21:00 H.: DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A PARTICIPAR A LA DESFILADA FINAL DE FESTES. 23:30 H.: DESFILADA FINAL DE FESTES. 00:00 H.: MAGDALENA VÍTOL.

Tots els espectacles i jocs infantils que es realitzen en la carpa o la contornada, són per a tots els xiquets del sector, no cal ser soci de la gaiata. Tots el dies, qualsevol persona del sector de la gaiata, pot vindre a dinar o a sopar a la carpa, sense necessitat de ser soci de la mateixa, però deuen traure el ticket el dia d´abans. Les actuacions musicals o de qualsevol tipus que es realitzen dins de la carpa de la gaiata, són de lliure accés per a tot el mon, i per tant també són completament gratuïtes. NOTA: LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR LA PROGRAMACIÓ, SENSE PREVI AVÍS.

In Memoriam Miquel Soler

uan una persona comprén moltes activitats es diu que es pol.lifacètica, i al nostre benvolgut Castelló, a estes persones els anomenem “maneguetes“.

Miquel Soler, era un d’estos “maneguetes”, perquè ell servia per a tot, igual cantava, que feia teatre, que presentava un acte, que escrivia un article, com els que escrivia per als nostres llibrets, i tot ho feia bè. El poble de Castelló ha sigut testimoni, al llarg de la seua vida, de totes estes facetes de Miquel, disfrutant de les seues actuacions amb Els Llauradors, amb el grup de Teatre Fadrell, i en tantes i tantes ocasions, que seria impossible anomenar-les totes. Si hi ha hagut alguna persona compromesa amb les Festes de Castelló, eixe era Miquel Soler, perquè ja siga des d’una comisió de sector, colla, cavallers, Junta de Festes, Festes de Carrer, Confraries, sempre ha col·laborat en tot el que si li demanava. La Comissió de la Gaiata 4, va nomenar a Miquel, President d’Honor, i han sigut molts els moments de rialles que hem compartit amb ell, i amb la seua dona Lolín, perquè per damunt de tot, Miquel era familiar, divertit i “campechano”. De ben segur, que ara en el cel, davall l’atenta mirada de la Mare de Déu del Lledó i de Sant Blai, Miquel está comboiant alguna processó, serenata o sainet, i ja estará assajant les estrofes del Pregó per a cantar-lo, com nomès ell ho feia, a tots els “maneguetes“ que l’acompanyen, i que des d’ açí tots recordem. Sempre estarás en el nostre cor.

· magdalena 2015 ·

COMISSIÓ GAIATA 4 “L’ARMELAR “

Actes gaiaters 2014-2015

Sipnosi Presentació Gaiata 4 L’Armelar Magdalena 2015

l dissabte 24 de gener la Comissió de la Gaiata 4 L’Armelar va viure la seua gran nit al Palau de la Festa. La presentació oficial de les seues Madrines i Comissió per a la Magdalena 2015 va reunir al recinte fester de Castelló al món de la festa castellonenca i altres convidats vinguts de localitats germanes i representants de diferents associacions i entitats que tingueren el gust d’acompanyar a la nostra comissió en una jornada tant important. L’acte, presentat per Vicente Montolio, va estar centrat en la música de la festa taurina, es a dir pel pasdoble. Així SAPATOS BAND ens va acompanyar amb la interpretació d’un extens repertori musical de peces molt conegudes i que junt a la actuació del Grup de Dansa BOGIS van animar la nit. També comptaren un any més amb la col·laboració de Javier Bovea, una de les millors veus de la província que ofrenà a les nostres madrines amb la interpretació del tema “Granada”. La Comissió de la gaiata 4, cada any, fa un homenatge a algun castellonenc que per la seua vinculació a la festa o per la seua col·laboració amb les gaiates es mereixedor de rebre la distinció d’Armeler d’Or. Enguany eixe reconeixement ha recaigut en la persona de Carlos Lleó qui a l’inici de la presentació va rebre el seu homenatge. L´acte protocol·lari de la nostra presentació les dames van rebre la seua banda acreditativa de mans del president. Tan mateix, les Madrines de la gaiata per a les festes 2015 van rebre les seues bandes imposades per les madrines 2014. Com si de un passacarrer es tractara, SAPATOS BAND va fer la seua entrada al Palau fins arribar a l’escenari interpretant un clàssic com es “Churembelerias”. El record de la Fira Taurina de Castelló vingué també amb el pasdoble “Nerva” i la projecció d’imatges del recinte taurí del carrer Pérez Galdós en les festes de la Magdalena. Desprès d’una xicoteta introducció del presentador ens va donar la benvinguda als estendards portats per Andrés Adell Sales i Alejandro Miralles Ruiz, acompanyants de les col·laboradores Balma Querol García, María Querol García, Andrea Losada Gutiérrez, Carmen Gimeno Paulo, Mari Carmen Guiral Vilar, i Nuria García Falomir.

· magdalena 2015 ·

Seguidament arribà el record de les festes 2014 amb la Madrina Infantil 2014 i Gaiatera d’Honor 2015 Paula Adell Sales i la Madrina 2014 i Dona de Companya 2015 Paula Aso i Toledo acompanyada pel Vicepresident Juan Vicente Eixerés Fonfría. Després el torn de la comissió de la gaiata integrada per les dames d’honor i el seus acompanyants: Rocío Muñoz Ramos i José Luis Nicolás Giner; Elena Valero Quiroga i Jorge Fabregat Safont; Andrea Pradas Barreda i Daniel Martí Andreu així com la gaiatera Noelia Gómez Leal a qui acompanyà Adrián Robles Gallén. Després de la primera actuació del grup BOGIS, donàrem la benvinguda al futur de la festa als més menuts, els quals van ser rebuts també pel nostre president per a fer la imposició de bandes a les dames infantils de la comissió, que són Noa Pascual Soler a qui acompanyava David Arenós Guiral, Paula Lozano Soliva junt a Carlos Gimeno Paulo, Natalia Flores Martín amb Alejandro Arenos Guiral, Sofía Eixerés Montolio junt a Rodrigo Losada Gutiérrez i la madrina d’honor infantil Mireia García Falomir. La veritat es que poc a poc esta imaginària plaça de bous de Castelló, va anar agarrant cos. I així a ritme del pasdoble “Magdalena Festa Plena” rebíem als màxims representants de la gaiata 4 per a les festes 2015, la madrina infantil de l’Armelar Sofía Castelló Montoliu i la madrina Lorena Plà Marín acompanyada del president de la comissió Roberto Blasco Ahís. Imposades les bandes a les Madrines 2015, les representants de l’any passat deixaren testimoni del seu regnat amb la imposició dels corbatins als estendards. No faltaren nombroses ofrenes de les entitats i associacions amigues i germanes de la gaiata com són: Cofradía Santo Sepulcro de Viver, Cofradía Santa María Magdalena de Castellón, Hermandad Paz y Caridad, Asociación Cultural de Fiestas Francisco y Clara de Asís, Club de Futbol Sant Pere del Grau de Castelló, Asociación Veteranos Caballeros Legionarios Paracaidistas de Castellón, Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Ajuntament de Nules, Ajuntament de Benafigos, Centro Andaluz, Centro Aragonés, Falla Exposición, Hoguera José Ángel Guirao, Federació de Colles representada per la Colla Fe-Te´l i Mone, Gestora de Gaiates amb la gaiata de la Porta del Sol i finalment la ofrena de l´Ajuntament de Castelló. Les paraules de comiat per a les madrines del 2014, amb un record plasmat amb imatges i una nova interpretació del grup BOGIS acompanyat per la SAPATOS BAND que ens van oferir “España Cañí”, van donar pas a la desfilada de retorn de la comissió i de les madrines 2015. Una gran nit, la de la Gaiata 4, que va voler recordar en la seua presentació oficial la Fira Taurina de la Magdalena i a la seua música per excel·lència: el pasdoble.

路 magdalena 2015 路

Acte d麓obertura Magdalena 2015

Armeler d麓Or

Dia del Pilar 2014

路 magdalena 2015 路

Visita els nostres ACTES GAIATERS

Excursi贸 Penyagolosa

Imposicions de bandes

Nomenament Madrines 2015

Presentaci贸 cartell

路 magdalena 2015 路

Nomenament Madrines d麓Honor 2015

Rosc贸 de rei

Presentacions

Ofrena Gestora de Gaiates

Sopar de Nadal Junta de Festes

路 magdalena 2015 路

Els nostres millors records

路 magdalena 2015 路

Na Dol莽a La nostra millor felicitaci贸 a la nostra madrina 2014 i dona de companya 2015, Paula Aso i Toledo

路 magdalena 2015 路

Articles

aquest any dedicats al m贸n taur铆

La comissi贸 de la Gaiata 4 vos desitja

s! e t s e f s e n bo 98

路 magdalena 2015 路

El bou de la Fira d´Onda Ángel Torres

es de sempre, a l’ésser humà li ha agradat jugar amb el perill. Açò en totes les cultures del món ha estat palès. Però tal vegada és en la nostra cultura, la mediterrània, on aquest fet ha sigut més destacat i s’ha viscut amb major intensitat. Ja en moments dels quals no disposem de documents que ho acrediten, els bous corrien pels carrers. El culte i el joc amb el bou ja estan presents en l’illa de Creta, en el palau de Knossos apareixen pintures amb homes i dones fent piruetes per damunt dels bous. En aquells temps, de 2100 a 1100 A.C, ja s’entusiasmava la gent en veure en acció a un bon bou. Els grecs hereten els costums i ritus de les illes i els porten amb ells transmetent-los a tiris i troians. Roma va continuar amb l’expansió de la festa i d’altra banda els ibers ja organitzaven corregudes de jònecs. És un triangle el que defineix el ritu, bou-foc-sacrifici. Aquests elements es poden barrejar a gust del lector però el seu origen sempre resultarà clar i ancestral. El bou és la força, el foc purifica i el sacrifici domina. És en l’embolada on el ritu es conjuga; intent de sotmetre la força del bou amb la corda i el “rastre” conjuntament amb els ferros, en prendre les boles amb la metxa arriba l’efecte purificador del foc; i finalment es completa amb el sacrifici del bou. No és fàcil determinar quan comencen realment les festes a Onda, ja que antigament eren les fires de bestiar i productes agrícoles les que marcaven les festes. Els festejos se celebraven en finalitzar la fira o coincidint amb ella a fi de distraure la gent que hi acudia. La fira en si podia durar entre deu i quinze dies, aquest privilegi de poder celebrar una fira va ser concedit pel rei Jaume I l’any 1268, suposem que ja llavors es correrien bous en la vila d’Onda, ja que els bous pròpiament dits han sigut l’espectacle festiu per excel·lència en aquest país per a celebrar qualsevol esdeveniment. El període d’aquestes rondava el tercer diumenge d’octubre (com en l’actualitat), temps en el qual les aus migratòries solquen el nostre cel, entre elles el tord que amb el temps es convertirà en emblema de les nostres festes. Igual que un altre emblema va ser, un mitjà de transport mecanitzat, la Panderola, tan entranyable per a tota la comarca de la Plana.

100 · magdalena 2015 ·

Hi ha constància que a l’agost de 1735 amb motiu de l’arribada a la localitat de la relíquia de Sant Roc, patró juntament amb l’Esperança i el Salvador, es van córrer bous pels carrers. Però que puguem contrastar amb documents escrits és l’any 1869 quan trobem el primer document en els arxius municipals. A partir de llavors ja consten en les actes del municipi els pressupostos de festes en els quals apareixen dades que avalen i confirmen la compra d’un bou.

Abans de continuar, m’agradaria apuntar el sentiment dels onders davant el “Bou de Fira”. És alguna cosa visceral, tradicional i de marcat signe l’orgull que tenim sobre aquest tema, fins al punt de caure en decepció i desànim si el bou no compleix amb les expectatives creades. De tota la vida ens hem sentit molt orgullosos del nostre “Bou de Fira”. Com hem apuntat anteriorment a partir de 1869 ja tenim documents acreditatius i molt ràpid en 1896 va sorgir la primera llegenda del “Bou” a Onda. El seu nom era Taronger (el nom ho devia al seu pelatge), va arribar al poble de les regnes del seu amo amb la cara tapada i escortat per dues mules des d’una masia de Terol, on passava la seua existència llaurant els camps en una jovada on l’acompanyava una mula. D’ell s’explica i no s’acaba. Sempre s’ha buscat portar el millor, i amb aquesta idea ja se cercaven bous de famoses ramaderies. En 1921 van venir a Onda dos bous de Samuel Flores; en 1926 un miura; en 1935 un Vicente Martínez (ramaderia que entusiasma en el seu temps a Joselito i Belmonte); més tard arribava “Cotorrito” del senyor José Escobar, qui encara conserva l’honor de ser el bou que més voltes ha donat a la vila, vint-i-vuit. En els anys 60 apareixen noms de ramaderies il·lustres com Guardiola, Isaías y Tulio Vázquez o Juan Pedro Domecq. En l’any 1971 el primer bou de Pablo Romero va córrer pels carrers de la vila. Va arribar a Onda gràcies a la mediació de mossèn Julián Gamundi, qui va ser padrí padrí de cantada de missa d’un nét de la casa ramadera. Eixe any la vila va canviar el seu recorregut tradicional per les obres en el Pla i Raval. Ja en l’any 1976 tenim el primer Victorino Martín a qui els joves van portar a coll pel carrer San Miguel després de l’eixida com a protesta pel seu pobre joc (era un utrero amb prou faenes i que va venir per l’obstinació particular d’unes persones, va estar un error portar-ho).

En la dècada dels 60 es va passar de comprar un bou a incrementar el nombre gradualment fins a arribar als trenta bous hui en dia. “Caramelo” i “Carasucia” són altres noms il·lustres de la tauromàquia ondera, els quals llueixen els seus caps embalsamats a les parets del Museu de Ciències Naturals del Carme, lloc on trobarem de cos sencer a “Revolero” de Juan Pedro Domecq. En la història més recent noms com “Jardinero” l’any 1983, del senyor Tomás Prieto de la Cal ha quedat gravat en la memòria de tots, aquest potser, m’atrevisc a dir que ha estat el millor de tots els que han corregut els nostres carrers i places, abans i fins al moment. “Torrebaja”, any 1996, del senyor Salvador Guardiola Fantoni, ho va donar tot a la vesprada, en el piló acabe la seua història. Molts altres hi ha hagut, però aquesta ha estat una mostra del bou, del protagonista principal d’aquesta litúrgia. No podíem obviar els oficiants de la Fira conjuntament amb el bou, els homes. Des de temps remots van ser els “carreters” els encarregats de portar el bou al piló i curar d’ell durant l’embolada. Homes singulars, forts i mentalitzats de la seua responsabilitat que ningú no els havia imposat. Eren ells mateixos els que realitzaven les tasques orgulloses i altives per servir al seu poble. Fins i tot havien renyines i disputes per entrar a formar part del grup. Amb el temps altra gent van anar rellevant aquest grup però sempre amb la mateixa mentalitat i actitud. A aquesta tasca no se li dóna tanta rellevància com a l’acte d’embolar, tallar la corda, traure el bou de la cua o rodar-lo, però és fonamental i bàsic portar el bou al piló sense fer-li mal i amb rapidesa. Abans d’utilitzar el piló per a embolar s’executava entre dos pals lligat a una porta. El bou ja està en el piló, i ací emergeix la figura de l’embolador que al principi ell sol era el que realitzava totes les tasques: ancorar la tenalla, col·locar les boles i tallar la corda. Hui en dia són un equip de gent on cadascú s’encarrega d’una missió concreta i així s’ha aconseguit escurçar el temps de l’embolada fins a arribar a temps d’autèntic rècord (40 segons). El “rastre” és una altra peça important de l’acte, la seua finalitat és saber si el bou es mou o està quiet a més de tenir controlat l’animal en cas d’absència de llum. A Onda durant molts anys el bou va lluir un pertanyent a la família Balaguer (“el Briso“) que de generació en generació va anar passant fins a arribar als nostres dies. En les setmanes prèvies a les festes es penjava en determinada taverna perquè els comentaris d’afeccionats i públic en general anaren alimentant l’ambient parlant de gestes i proeses d’uns altres temps, i augurant el que estava per venir. El bou ja està embolat, cal ajudar-li a eixir del piló, per uns instants un home, el rabero, el subjecta o millor dit el condueix i el solta quan l’animal centra la seua carrera o envestida. Molts i bons han estat a Onda els encarregats de fer-ho, noms com “El Rullo”, Manolo “El Churro” i alguns més, però va anar Vicente Piquer “El Conde” qui amb el seu peculiar estil li va donar aquest toc de follet. No solament va ser reconegut

102 · magdalena 2015 ·

a Onda sinó en tota la regió. Al seu nom li acompanyaren en la història uns altres com a Modest Gómez, l’embolador de Vilamalur, tot un personatge; “El Batanero“ de Puçol; fins a arribar a temps propers on la quantitat d’emboladors i sobretot de rodadors supera el que ens puguem imaginar. No volguera excloure a cap d’ells i per tant no vaig a nomenar a ningú, m’uneixen importants vincles amb tots dos grups i no m’ho perdonaria. És la figura del rodador la que arriba a aconseguir que la festa siga tot un espectacle, sempre oferint la seua vida en joc davant el bou i tot simplement per a divertir i tan sols a canvi del reconeixement popular. En l’actualitat el “Bou de Fira” comparteix protagonisme amb els encierros, que han pres la setmana festiva emulant la mateixa Pamplona. Remuntant-nos en el temps també es guarda alguna anècdota relacionada amb els encierros, molt diferents dels que vivim en l’actualitat. L’any 1922 “Vicentet del Puig” va entrar els bous i vaques amb música. Davant anava la banda de música en formació amb el seu director, després d’ells el pastor amb unes vares contenint al bestiar. L’única condició posada pel ramader va ser que el públic guardara el major silenci possible, va ser tot un èxit, encara que alguns músics no les tingueren totes amb ells. Després d’aquesta exposició hauran conegut millor i amb profunditat els motius que als onders ens porten a estar tan orgullosos del nostre “Bou de Fira”, un poble obert a tots els que han vingut a viure la nostra Fira. Si algú no ho ha fet, que no ho dubte, en el tercer diumenge d’octubre esclata la festa, on el principal protagonista sempre serà el bou.

104 路 magdalena 2015 路

Enyorances taurines Irene Fernández (aficionada)

om les Festes de la Magdalena i la tradició són el motiu que inspira la publicació d’aquest Llibret de la Comissió de la Gaiata 4 L’ARMELAR, vaig a relatar-los les meues enyorances sobre una de les aficions que al llarg de la meua vida ha ocupat moltes de les meues hores de lleure, els bous. No existeix documentació acreditativa que nasquera aficionada als bous, però així va ser. El meu avi matern em va ensenyar a respectar el torero i a venerar al bou. Els diumenges em comprava el Dígame i al meu germà els còmics de Roberto Alcázar y Pedrín o El Guerrero del Antifaz. I el seu regal de Reis consistia en un val per a la compra d’una entrada, per a l’única correguda que se celebrava a Castelló, el dia de la Magdalena. Em comentava les corregudes a cau d’orella, en veu molt baixa. Hi anàvem a les grades més altes de la plaça de Castelló i pagàvem sempre preus especials per les entrades de xiquets, jubilats i militars sense graduació. Em va acostumar a mostrar sempre el major respecte per tot el que esdevenia en el rotgle. Així que sóc aficionada de tota la vida a aquesta singular festa. Ja de molt xicoteta, solia mirar el cel, al capvespre, sorprenent als meus pares quan els indicava que tal o qual núvol tenien forma de bou. Encara que les Festes de la Magdalena es vénen commemorant des de finals del segle XIV, no va ser fins a mitjan segle XIX, quan va començar a celebrar-se alguna correguda de jònecs o festeigs menors. L’any 1888 es considera com el de la inclusió dels festeigs taurins a les Festes Magdaleneres. Va començar amb una correguda de bous celebrada el tercer dilluns de Quaresma, arribant fins als nostres dies amb algunes interrupcions. Una d’elles, ocasionada per una vaga de subalterns l’any 1983 que va fer fracassar el començament de la Fira i que casualment les meues amigues Inma i Titin Balaguer, excel·lents col·laboradores de la gaiata recordaran, doncs ens trobàvem a Olivenza gaudint de l’alternativa del nostre ídol Antonio Ferrera. Des de llavors, per descomptat, la Festa ha patit innombrables canvis, però l’origen de la meua afició i de la meua nostàlgia, que ben segur compartiran els aficionats de la meua edat, està en el record d’aquelles irrepetibles corregudes de jònecs econòmiques o de regals que organitzades per l’empresari Pepe Moya primer i Miguel Aguilar Corcuera a continuació, durant dotze anys (des del 1.954 al 1.966 ), van marcar un abans i un després de la Festa dels Bous a Castelló.

Van saber donar un gran impuls, col·locant el llistó tan alt que van arribar a aconseguir en una sola temporada el miracle de 16 corregudes de jònecs amb picadors. La plaça s’omplia totes les vesprades, d’un públic addicte amb l’al·licient que li tocara un regal, en temps de tantes carències.

Els regals que se sortejaven consistien en 1 Moto Guzzi Hispània. 1 sobre amb 10 lletugues (eren els bitllets de mil, que eren de color verd). 1 sobre amb una lletuga. 1 màquina de cosir Alfa. 1 monstruosa cistella (aquest era dels regals que més agradaven) que contenia enormes quantitats de queviures, com: un salsitxó; llaunes de conserva en oli; llom; xoriços de Cantinpalo; un formatge de bola; una ampolla de vi de mançanilla o de Rioja; sidra El Gaitero; licor Carmelitano; etc. 1 luxosíssim aparell ràdio-gramola amb pick up per a discs. 1 nevera de gel, marca el “Pingüino”. 1 fogó de petroli o gasoil. 1 elegant tall de vestit de Sra. 1 tall de vestit de cavaller.

Els regals eren repartits en un sorteig, al final del festeig, en el qual un immens bombo ple de boles ocupava el centre del rotgle. A un costat, els regals sobre l’arena, exposats al públic i a l’altre costat una vintena de xiquets acollits a la casa Provincial de Beneficència, vestits amb unes batetes a ratlles blaves que s’encarregaven de lliurar els regals als afortunats, dels quals algunes vegades rebien un obsequi. Eren vesprades d’entranyables records. En el marc d’aquestes corregudes de jònecs, allà pels anys 50, és quan vam poder descobrir els castellonencs el començament d’uns esdeveniments sense precedents i irrepetibles, que van protagonitzar un autèntic terratrèmol. La parella de joneguers, Antonio Rodríguez Caro i Pepe Luis Ramírez, van revolucionar el Castelló taurí de l’època al qual posteriorment van venir a sumar-se Fernando Zabalza, Rufino Milián i Marcos Campos. Van ser els artífexs que Castelló sencer estigués implicat en la temàtica taurina. Amb Antonio Rodríguez Caro i el seu toreig de capa a la “verónica”, les seues “chicuelinas” rematades per “revoleras”, i els seus espectaculars parells d’avivadors i un Pepe Luis Ramírez, que dominava els bous, sent la temprança, la seua principal virtut, van aconseguir que als menjadors de les cases, amb el braser sota la taula i com a gran luxe, Arenillas en les ones, es parlara, per no dir, es discutira apassionadament de bous, arribant-se fins i tot a desacords familiars i discòrdia d’amistats per ser partidaris d’un o un altre joneguer. Castelló es va dividir en dos bàndols, en “caristes” i “ramiristes”.

106 · magdalena 2015 ·

A la calor de tanta revolució van aparèixer penyes i clubs, els partidaris dels quals rivalitzaven en homenatges multitudinaris. Tres dels joneguers van tenir el seu pasdoble que eren taral·larejats a la plaça de Bous de forma molt visceral i amb o sense raó, cada aficionat aplaudia al seu torero fins a l’extenuació. Tals eren les exaltacions d’ànim que en més d’una ocasió va ser necessària la intervenció de la força pública per desallotjar de les grades de la plaça de Bous els més enfervorits. Fins i tot els tradicionals i fins llavors assossegats Club Taurí de Castelló i Penya Tofolet, van arribar a prendre partit per un i per l’altre torero, donant lloc a certes desavinences entre els seus socis. A la plaça, sempre plena de públic a vessar es respirava a més de la competència en el rotgle, la veritat, l’autenticitat, el perill i la impressió que allí estava passant alguna cosa gran que els que estàvem asseguts a les graderies no érem capaços de fer. Es respirava la Festa dels Bous en tota la seua esplendor. La perspectiva que dóna el temps, m’ha fet comprendre la importància que per a Castelló i la nostra Festa van tenir la conjunció d’empresaris i joneguers, doncs encara que les corregudes de jònecs foren qualificades d’econòmiques, tant el Sr. Moya com posteriorment el Sr. Corcuera, no van escatimar mai en la compra dels bous adequats per propiciar el triomf dels joneguers. En finalitzar les corregudes de jònecs, els aficionats saltaven al rotgle per treure a coll als seus ídols per la Porta Gran i eren transportats enlaire pel carrer Sant Vicent fins a l’Hotel Suís, on els esperava una gran gentada que volia veure de prop els seus toreros. Sempre va aparèixer per la porta de corrals EL BOU, en aquest cas EL JÒNEC, així amb majúscules, encastats i sense manipulació de les astes, amb poder, força i mobilitat, que moltes vegades produïa l’enderrocament del picador i que eren d’una edat d’acord amb el Reglament vigent que estava fixat en 3 anys complets i menys de 6 pels jònecs (o siga que bregaven el que actualment es consideren corregudes de bous). Les ramaderies de Miura, Osborne, Pérez de la Concha, Concha y Sierra, Urquijo y Sánchez Arjona, estaven entre les que jo vaig vore bregar de menuda. Potser siga enyorança, potser siga malenconia, encara que més prompte crec que aquesta aroma, aquesta màgia que es respirava a la plaça de Bous de Castelló i que m’embruixava més que cap altre espectacle, ha desaparegut. La Festa dels Bous, hui dia, és una altra cosa.

Juan Montoliu Ortells - ramader Ramón Jiménez “Presidente del Club Taurino de Castellón”

i vostè s’acosta per Onda i pregunta per Juan Montoliu, tothom li donarà raó. Si pregunta pels seus amics, no tindrà cap problema a trobar-los, doncs Juan té amics per a donar i prendre, en el món de l’empresa, en el laboral, en cada centre d’atenció, etc. Més difícil serà que trobe vostè un enemic d’ell, estic convençut que serà perquè no el coneixen. Juan Montoliu és l’exemple d’home fet a si mateix, la missió del qual en la vida ha estat la de crear riquesa des del món empresarial, dinamitzant la vida laboral d’Onda, assolint aquest bé –tan preat en el món laboral d’avui- que és el treball, que ell va aconseguir crear al seu al voltant. Però s’ha reservat per a ell el millor, mantenir bé i unida la seua família. Com s’aconsegueix tot açò? Matinant molt per a treballar traient-li al dia més de les seues vint-i-quatre hores, amb molt d’entusiasme, assumint riscos i amb optimisme. Però em demanen hui un comentari sobre una faceta de Juan que comença el temps a esborrar, i que no és una altra que la seua labor com a ramader de bous. Tothom coneix l’amor que Juan Montoliu té pel cavall, que sempre l’ha acompanyat, ja siga en el tir i arrossegament com en el manteniment de la seua eugassada. En la dècada dels setanta, Juan Montoliu va tenir una experiència en el món de la ramaderia de brau. Va comprar una ramaderia sense encaste definit que va anar polint al llarg d’onze anys. El seu inici va ser ocasional, doncs va coincidir amb la defunció tràgica d’un amic que era qui tenia que ser gerent de la ramaderia. Juan, com sempre, no es va arrugar i va comprar a Viveros els animals amb els quals va començar la seua tasca. En les seues pròpies paraules, les vaques comprades van ser boniques i fortes, i amb elles va iniciar la seua marxa aconseguint que els seus jònecs (erales i utreros) envestiren amb bravesa i noblesa. Onze marcades i onze senderes transhumants va organitzar, arribant a transportar fins a set-cents caps entre mascles, vaques i jònecs. A l’octubre des d’Alcaraz a Andújar, i en Sant Pere des d’Andújar a Alcaraz. En aquestes senderes sempre hi havia lloc per a algun amic que volguera col·laborar.

108 · magdalena 2015 ·

En el temps, va arribar a tenir ferro, va transformar i va depurar aconseguint un producte que envestia, però primer de res que “no queia” que va ser el vertader handicap de totes les ramaderies en aquesta dècada. El seu secret: Segons Juan Montoliu, l’alimentació. La seua consigna era: primer els bous i els jònecs, després el negoci. Els seus animals ja deslletats menjaven el que oferia la naturalesa i el que precisaren en pinso. Les seues vaques eren llustroses gràcies a esta medicina. Els seus animals eren reclamats en els pobles, i en aquesta experiència va bregar tres jonegades picades i diversos festivals. Els seus erales semblaven utreros i despertaven el ressentiment d’algunes quadrilles. Encara s’emociona Juan quan recorda al mestre José Luis Galloso confessant-li que el eral que li va tocar en sort va ser un dels que més li havien fet gaudir en el toreig. L’aventura, per diversos motius, havia de concloure. Però jo no oblide com caminava entre els animals i els parlava, i com gaudia amb ells. Juan, vull donar-te la meua enhorabona pel nomenament de la teua néta Sofia Castelló Montoliu com a madrina de la gaiata número 4, felicitació que faig extensiva a tota la família Castelló. Aqueixa és la teua millor rècula (reata): els teus quatre fills i els teus set néts, dels quals Sofia és una encantadora representant. De ben segur, Carmen ho estarà gaudint des del cel.

110 路 magdalena 2015 路

Alternatives a la plaça de bous de Castelló Vicenta Balaguer ALFREDO CORROCHANO 28 de febrer de 1932. Padrí Marcial Lalanda - Testimoni Domingo Ortega. LUIS CASTRO SANDOVAL “EL SOLDADO” 24 de març de 1935. Padrí Rafael “EL GALLO” - Testimoni Lorenzo Garza. ANTONIO CHENEL “ANTOÑETE” 8 de març de 1953. Padrí Julio Aparicio – Testimoni Pédres. JOAQUIN BERNADÓ 4 de març de 1956. Padrí Antonio Bienvenida - Testimoni Julio Aparicio. ANTONIO RODRÍGUEZ CARO 5 de març de 1961. Padrí Antonio Borrero “Chamaco” - Testimoni Luis Segura. SANTIAGO CASTRO “LUGILLANO” 2 d’agost de 1964. Padrí Antonio Bienvenida – Testimoni César Girón. PEDRO BENJUMEA 27 de febrer de 1967. Padrí Julio Aparicio - Testimoni Sebastián Palomo Linares. JULIÁN GARCÍA LÓPEZ 8 de març de 1970. Padrí Francisco Camino Sánchez – Testimoni Ángel Teruel. PEPÍN PEÑA 18 d’agost de 1975. Padrí Dámaso González- Testimoni Ricardo de Fabra. JOSÉ LUIS PALOMAR 4 de març de 1978. Padrí José Maria Manzanares - Testimoni “Niño de la Capea”. JOSÉ MANUEL CALVO BONICHÓN “MANOLO MONTOLIU” 2 de març de 1986. Padrí Julio Robles - Testimoni Juan Antonio Ruiz “Espartaco”. ÁLVARO AMORES RODRÍGUEZ 14 de juny de 1986. Padrí Francisco Ruiz Miguel - Testimoni Lucio Sandín. VICENTE SOLER LAZARO 19 de març de 1997. Padrí Ortega Cano - Testimoni José Tomás. ALBERTO RAMÍREZ 7 de març de 1999. Padrí José María Manzanares - Testimoni Enrique Ponce. RAMÓN BUSTAMENTE 17 de juny de 2000. Padrí “El Juli” - Testimoni Alberto Ramírez. IVÁN GARCÍA 27 de març de 2003. Padrí “Joselito” - Testimoni “El Juli”. PACO RAMOS 28 de febrer de 2005. Padrí Uceda Leal - Testimoni Sebastián Castella. ABEL VALLS 16 de març de 2009. Padrí Matías Tejela - Testimoni Alejandro Talavante.

C reconeguda.

José Luis Ramírez, un torero de Castelló astelló ha estat sempre una terra molt aficionada als bous, i la seua Fira de la Magdalena altament

Als anys 50, a Castelló es celebraven corregudes de jònecs nocturnes, amb sorteig de regals i diverses activitats, on jóvens de la terra, amb una il·lusió i afició desmesurades, aspiraven a ser toreros. Noms com José Seglar “Joselillo de Bechí“, Rogelio Carbó “Morenito de la Plana“, Manuel Almela “Almelita“, Pascual de la Cruz, Manuel Cortés “Pastoret“, José P. Esteller “El Niño de la Guzzi“, Pepe Reyes “El Niño de la Perla“, Rufino Millián, Pepe Alegre... feien que la plaça de bous de Castelló, s’omplira fins la bandera en aquelles inoblidables vetlades. De tots, jo vaig tindre la sort de desenvoluparme professionalment com a torero, sent el primer matador de bous de Castelló, a rebre l’alternativa, i per tant a convertir-me, de manera oficial en matador de bous. M’haguera agradat que eixa cerimònia, tant especial per als toreros, haguera tingut lloc

en la plaça de bous de Castelló, però les circumstàncies de l’època, van fer que fora el 5 d’octubre de 1958, a València, quan rebia l´arternativa, de mans de Luis Miguel Dominguín i com a testimoni, Miguel Mateos ”Miguelin”. N’oblidaré mai eixe dia, menys encara, el bou que em va tocar en sort, “Estero” de la ramaderia del Duque de Pinohermoso. Però el que mai se m’oblidarà, es el carinyo i l’ànim, que em van transmetre els més de cinc mil castellonencs que es van desplaçar a la plaça de bous de València. A partir d’eixe moment, vaig torejar a les més importants plaçes de bous d’Espanya: Huelva, Sevilla, Barcelona... rebent la confirmació de l’alternativa a Madrid l’any 1959, tenint com a padrí a Joaquín Bernardó i com a testimoni a Marcos de Celis. Sempre he estat vinculat al món del bou, en diverses activitats i com a empresari, però si d’alguna cosa estic orgullós, es d’haver pasejat el nom de Castelló, per totes les places en les quals he torejat, durant els sis anys de glòria com a matador de bous, el primer matador de bous de Castelló. José L. Ramírez

112 · magdalena 2015 ·

Passat, present i futur de la Fira Taurina de la Magdalena Vicent Climent

a Fira Taurina de la Magdalena no passa pel seu millor moment donat que és un reflex del que ocorre a la societat en general i a l’economia en particular. Els temps on tot valia, l’època en la qual la plaça s’obria de diumenge a diumenge i el personal, que no aficionat, ocupava les seues incòmodes grades, s’ha acabat. ‘Gestión Universal de Espectáculos’, l’empresa que des de 2014 es va fer càrrec de la programació tenia clar des d’un primer moment que calia ajustar l’oferta i reduir l’abonament. Una fira de figures, com si n’hi hagueren tantes entre les que escollir, va prometre. L’any passat figures, figuretes i mediàtics van conformar un cicle per captar l’atenció dels que havien desertat. També va desertar la presència del bou, principal protagonista de la Festa. Les ramaderies considerades dures no van aparèixer enlloc i van ser substituïdes per altres amb les quals figures i figuretes se sentiren més còmodes. I les grades no van millorar molt el seu aspecte. No és veritat que la província de Castelló és la que més bous veu als seus carrers? No és de veres que la joventut va de poble en poble per seguir els rodaors i els animals més famosos? Aleshores, per què no va a la plaça? És ben cert que l’invent de Tauro Castellón, l’empresa anterior, del desafiament torista no va acabar de quallar. En aquelles corregudes apareixien els exemplars de més respecte i es va recuperar la sort de vares perquè toreros menys coneguts se’n van servir per arrodonir els triomfs. A l’espectacle íntegre al qual tots aspirem no el van deixar créixer i amb el canvi de rumb s’ha optat per una variant on l’aparença ha substituït la veritat. La per alguns enyorada setmana completa, la de sis corregudes, una jonegada picada, una altra sense i el toreig a cavall tenia els seus quès perquè era difícil equilibrar les dues principals sensibilitats: la dels que van a vore bous i la dels que van a vore toreros.

I, enmig, morralla. I tot valia el mateix preu, que ací està el problema. L’entrada del cartell més atractiu, posem per cas Juli, Morante, Manzanares, costava el mateix que una altra on el pressupost era sensiblement inferior. I com que tots crèiem que érem rics, perquè de diners no en faltaven, i els bous no deixen de ser un acte social on la massa va a lluir-se i a deixar-se vore, omplíem la plaça i, amb independència del que passara a l’arena, eixíem amb un somriure dibuixat d’orella a orella. Les raons socials més conegudes pagaven a preu d’or les llotges i als clients que convidaven no els mancava ni el xampany francès ni el gin tònic per empassar-se, d’esquena al rotgle i entre rialles cridaneres, safates i safates de canapès. I les localitats més properes al cercle, barreres i contrabarreres es cotitzaven a preus astronòmics i es traspassaven com els futbolistes de primer nivell. Era afició o era moda? A la Plana mai n’hi ha hagut, d’afició. Sí, ja sé que molts contraargumentaran amb els temps on Ramírez i Caro, allà pels anys cinquanta del segle passat, van encapçalar dos bàndols irreconciliables. Però no va deixar de ser una representació a xicoteta escala de les dues Espanyes, del Yin i el Yang, d’histerisme incontrolat amb l’excusa dels bous. I sí, també germen d’un bon grapat de grans aficionats que hui en dia han desaparegut, són massa vells o estan desenganyats, i la seua presència no deixa de ser testimonial. Les fires d’antany eren curtes, dos o tres festejos repartits entre els caps de setmana, però tenien continuïtat al llarg de la temporada. Els xiquets dels seixanta, entre els quals em compte, vam tenir la possibilitat d’accedir a la plaça de les mans dels nostres pares, iaios i oncles sense haver d’escoltar veus en contra amb la connivència dels polítics de torn, sempre a l’aguait per capturar uns pocs vots, i sense cap trauma, que conste en acta, perquè, exercint la llibertat, als que no els abellia, no hi anaven. La correguda de la Magdalena era una dia de festa gran i de mica en mica ens van inocular el verí que encara tenim. Temps era temps, perduts entre les nostres memòries, reviuen bocins de faenes protagonitzades per l’heterodox Cordobés, pel científic Camino, per la valentia de Puerta o la serietat d’El Viti. I, per una altra via, es van convertir en taurins els assidus a les xarlotades on el Bombero Torero, Galas de Arte o Toronto feien les delícies dels més menuts abans que un novell inexpert, abillat amb un vestit amb una brillantor esmorteïda, s’enfrontara a un jònec de poques arroves.

114 · magdalena 2015 ·

La Magdalena va anar creixent de manera natural, a mesura que la gent ho demanava, mentre durant la resta de l’exercici la plaça s’obria un parell de vegades. Un any apareixia una jonegada, un altre la correguda de toreig a cavall que, sota el nom amb reminiscències bíbliques de ‘Los Cuatro Jinetes de la Apoteosis’, van inventar els germans Peralta, Alvarito Domecq i el portuguès Lupi. I així fins que Magdalena Toros S.A., empresa encapçalada per Diego Puerta i els castellonencs Pepe Tirado i Vicent Torrent, es va animar a fer un cicle complet amb cinc corregudes, dues jonegades i els dimarts, l’espectacle còmic taurí. Als vuitanta es van recuperar als cartells els toreros de la terra. Com a generació espontània va irrompre un il·lusionant Álvaro Amores i l’alcorí Curro Trillo que a ben segur van despertar vocacions que van anar quallant als noranta amb l’inestimable ajut de l’Escola Taurina de Castelló que, a falta de figures, tants matadors d’alternativa ha donat. Tampoc cal oblidar a la següent dècada ni a l’honrat borrianenc Soler Lázaro ni als castellonencs Ramon Bustamante, la gran esperança, ni a Alberto Ramírez, el torero que més lluny ha arribat dels que han nascut a les nostres terres. La imaginació d’Enrique Patón va confeccionar al principi fires atractives per a tothom, sempre coronades amb la presència del mític ferro de Victorino Martín. Fent una miqueta de memòria cal citar el mà a mà de Joselito i José Tomás, la reaparició d’aquest anys després, la guerra dels sexes entre Jesulín i Cristina Sánchez o la irrupció d’un Cayetano la credibilitat del qual va durar un tres i no res. A l’altre plat de la balança pesa molt el malson de la vesprada més indigna que servidor haja vist mai en un rogle, amb les banyes sagnants dels bous de Victoriano del Río, amb Ponce, El Juli i Teleja com a toreros... La llàstima és que Patón no va saber cedir el testimoni a temps i que li van sobrar dos anys. Castelló, com el toreig en general, necessita noves cares a la graderia, rejovenir el llistat d’abonats i per això cal lloar la iniciativa adoptada per l’empresa de fer preus veritablement populars. Per 60 euros, una ganga, els menors de trenta anys podran vore tota la fira. A més, els xiquets i les xiquetes han pogut xafar la sorra on se celebra l’espectacle més fascinant que conec per plasmar en paper, amb un inofensiu llapis, la seua visió de la Festa. Ara només cal que tots els estaments professionals –empresaris, ramaders i toreros- donen suficients arguments perquè els que vagen per primera vegada, hi tornen.

Machinet de l´Arròs José Prades

osé Edo María, més conegut per Machinet de l’Àrròs, va ser un home molt singular que va viure en les nostres terres, que eren les seues, ja que va nàixer en una alqueria del Quadro, molt prop de la sèquia de la Plana, el 24 de juliol de 1937 on va viure fins establir-se a la ciutat, ja casat amb Teresa Catalán Núñez. Des de molt menut sentia afecció als bous i va començar molt prompte a anar pels pobles de la província quan eren festes rebent les primeres rebolcades ja que en aquestos pobles traïen a la plaça animals que estaven excessivament torejats, la qual cosa produïa molts colps als toreros.

A pesar dels colps en la jonegada preparada per al dia 18 de juliol de 1953 que es va titular Becerrada Concurso de Noveles, va debutar amb dos dels toreros més famosos de Castelló com van ser Luís Ramírez Pedàs i Fernando Zabalza. Ramírez va ser el primer matador de bous que va tenir Castelló en la seua història. La crònica del Mediterráneo, del 19 de juliol de 1953, deia: “Como torero bufo obtuvo un triunfo resonante José Edo Machinet del Arroz. El público –alguna complicidad tuvimos todos- rió de lo lindo. Sin conocimiento del arte taurino lo quiso hacer todo, pero de su invención. Los dos pares de banderillas valen por una comedia cómica. Luego se hizo pesado con la muleta. En fin, que hizo pasar una buena tarde al público, no sé si inconscientemente o tomándonos el pelo. Le concedieron las dos orejas y el rabo”. Com el resultat va ser important des del punt de vista econòmic, l’empresari va seguir amb la programació de les jonegades aproximadament cada quinze dies, per la qual cosa els toreros novells anaven fent-se més experts. El dia 2 d’agost, Machinet va torejar amb Rufino Milián, un dels altres de Castelló que també va torejar amb picadors i el 6 de setembre de 1953 -com veiem en l’anunci- va fer amb Pascual de la Cruz i amb Vicent Moliner, dues persones també molt conegudes a Castelló. D’aquesta correguda el Mediterráneo del dia 8 següent deia: José Edo “Machinet del Arroz”, nos tomó el pelo, riendo el público sus ocurrencias tanto en banderillas como en la muleta. Sufrió muchos revolcones y al sonar la música se animó intercalando molinetes muy raros. Se hizo pesado con el estoque, viendo con dolor como su becerro volvía a los corrales. Se acabó “Machinet”.

116 · magdalena 2015 ·

Però el que era totalment distint, que el diferenciava de tots els altres toreros eren les coses que l’acompanyaven. El professor Aledón, en el seu llibre “Castellón desde la Memoria” ens diu: “Era gracioso y chocante oírle la anécdota según la cual en una ocasión mató de una sola estocada dos reses; ante la extrañeza del entrevistador, explicó, que la vaca que estoqueó estaba preñada de siete meses. Sin complejo alguno, en días que estaba anunciado en los carteles acudía desde su casa a la plaza subido en bicicleta y, naturalmente, vestido de torero; lo que producía la risa entre los viandantes con los que se cruzaba”. Un altra anècdota va ser quan es va trobar un dia anant a la plaça amb Paco Caballer Miravet que anava en el seu biscuter i quan va veure a Machinet el va pujar i el va portar fins a la plaça i en veure´l van obrir la porta i els van fer desfilar per l’arena. Machinet tenia molts seguidors que assistien a veure´l posant les banderilles des de la barqueta d’un sidecar conduït per un dels germans Escuder. Quan es va inaugurar la placeta de bous de la Viña en Benicàssim, front a l’Hotel Orange, també va torejar quatre o cinc vegades. Hem de recordar les seues actuacions en el programa de ràdio Cuc i Peret dedicat als xiquets de Castelló, dirigit per Vicente Castelló, que es radiava en la emissora “E.A.J.14 Radio Castellón” en el qual Machinet imitava el cant dels animals més pròxims, com eren els gats, gossos, pollastres, gallines, coloms, etc. Uns anys va estar en el campament d’Alcossebre de marmitó de cuina i en el foc de campament manifestava la seua habilitat per fer totes aquestes imitacions. Una vegada retirat va dedicar la seua vida a la venda ambulant de peix; i per la platja, gelats i llepoleries amb un carro i un ase. Va morir el 26 de març de 1993.

Els bous i Castelló

José Luis Nicolás

a anys que a Castelló no se celebren bous als carrers com ocorria en uns altres temps. Aquestes celebracions han quedat per al Grau i els pobles de la província, que d’açò entenen prou i mostren amb orgull generacional la perícia dels seus rodadors, retalladors, emboladors i altres gèneres. Però Castelló té plaça de bous d’antic, i els aficionats devem l’existència de la nostra actual plaça de bous a la iniciativa de Juan i Joaquín Fabregat Viché, Hipólito Fabra Adelantado, Joaquín Calduch Roig, José Ripollés Llorens i Luciano Ferrer Calduch, que van formar una societat d’accionistes perquè la ciutat de la Plana tinguera una plaça de bous estable, ja que la que hi havia de fusta i rajola va ser derrocada en 1878, atesa la seua poca seguretat. L’any 1885 la societat va comprar uns terrenys i va encarregar el projecte del nou cós a l’arquitecte castellonenc i anterior alcalde de la ciutat, Manuel Montesinos Arlandis, qui es va posar a treballar immediatament. El dia 12 de gener de 1887, el senyor Montesinos donà per acabada la plaça.

La inauguració del nou cós va tenir lloc el dia 3 de juliol de 1887, amb un cartell format per “Lagartijo” i “Frascuelo”, els quals es van enfrontar a bous de Duque de Veragua, sent “Caramelo” el primer bou lídia en la nova plaça. Durant aquests dies de juliol, Castelló commemorava els actes heroics del poble en vèncer en eixe mateix mes de 1837 els Carlistes. Les corregudes de la Fira de la Magdalena amb el pas del temps, han substituït a les que se celebraven durant el mes de juliol. El cós, que el seu ruedo mesura 49 metres de diàmetre, és un polígon de 60 costats, formant una arcada en cadascun d’ells. Disposa d’amplis corrals, infermeria i de les adequades dependències. Els tendidos són de pedra artificial i cadirat, i al final d’aquests se situen les còmodes cadires de replà, rematant-se la plaça amb un pis cobert de llotges i tabloncillos. Té capacitat per a 13.000 espectadors.

118 · magdalena 2015 ·

Per aquesta plaça han passat els millors rellonejadors i espases de cada moment. En ella van debutar davant el respectable els toreros de la terra: Perona, Milián, Zabalza, Caro, Ramírez, Montoliu, Bustamante... Després va ser Álvaro Amores, Curro Trillo que amb prou faenes va molestar, després es va imposar Vicente Soler Lázaro fins que va arribar Alberto Ramírez. Va agafar el relleu Paco Ramos, i van pujar al tren Vicente Prades i Alejandro Rodríguez. Va passar fugaçment aquella sensació de la tauromàquia d’altíssim tallatge anomenat Abel Valls. Per a aparèixer posteriorment de la resplendor de la seua estela el diestro Diego Lleonart... I que em perdonen els no citats. Ara tenim el futur, dos valents xics nascuts des de les mateixes entranyes de la nostra pàtria xica, compromesos a ser la nostra esperança d’avui, per a convertir-se en les nostres glòries del demà. El joneguer Vicente Soler (25/10/1995, Borriana). El seu debut sense picadors va ser a Castelló el 12 de març de 2012. Va debutar amb picadors a la nostra ciutat el 06/03/2013 amb jònecs d’El Parralejo. I Jonathan Blázquez Rovira “Varea” (19/11/1993, Almassora) que va debutar en públic el 18/11/2011. Debutà amb cavalls en la passada Fira de la Magdalena a Castelló.

El món de la tauromàquia ocupa un lloc molt destacat en les celebracions festeres de la nostra estimada ciutat. Les places i toreros castellonencs han escrit pàgines inesborrables en la història de la cultura i tradició de la nostra terra. Fruit d’aquesta passió pel bou, en 1997, va nàixer l’Escola Taurina de Castelló amb l’objectiu de formar joves aspirants al noble art del toreig. En ella reben l’educació cultural i taurina necessària per a fer front a la multitud de vicissituds que ofereix la vida i el bou. Per l’Escola Taurina de Castelló han passat més de 200 alumnes, i la major satisfacció ha sigut veure com cinc d’ells, han aconseguit accedir a l’escalafó superior: Paco Ramos, Abel Valls, Diego Lleonart, Vicente Prades i Alejandro Rodríguez.

Però... Que difícil és ser torero i viure a Castelló!! Malgrat ser terra de molta afició i la província on major nombre de festejos taurins es realitzen de tota Espanya, no és terra de ramaderies de bous de lídia, per la qual cosa per a poder temptar els toreros s’han de desplaçar molts quilòmetres. Els toreros castellonencs, una vegada han pres l’alternativa, s’han quedat sols, molts d’ells ni tan sols els van donar l’oportunitat de prendre l’alternativa en la pròpia plaça de Castelló. Quan han torejat posteriorment se’ls ha exigit un cent per cent més que a qualsevol altre torero de fora, i moltíssim més si aquest és una figura. Per a un dels nostres, no tallar les orelles en la seua pròpia plaça a un mig bou, significa no tornar a tenir una altra oportunitat. I dóna la sensació que quan ixen a la plaça de Castelló se’ls fa un rigorós examen no permetent la mínima fallada, estant més pendent de les seues deficiències que dels seus encerts, sense tenir en compte que qualsevol primer espasa de l’escalafó per a torejar en Magdalena ja porta a les seues esquenes moltes corregudes fetes, i haver torejat sobre cent vaques en corrals de prova diàriament, sense explicar els molts bous matats a porta tancada. En canvi els nostres xavals, de vegades han eixit en Magdalena amb tan sol un o dos corrals de prova. El torero es fa torejant, doncs llavors donem-los a tots les mateixes oportunitats!! L’afició taurina dels castellonencs és gran. Hi ha molts i moltes que no se’n perden una i entenen de debò. Fins al punt que es desplacen a qualsevol altra plaça de la província o del territori espanyol, sense dubtar-ho, quan l’ocasió ho permet. En tot cas, veure la nostra plaça els dies de la Magdalena és un goig i un espectacle, sobretot per les olors, pels colors, pel moviment de gents que comporta la Festa Nacional i els vestits i mantons que llueixen mosses i no tan mosses, com correspon.

Els cartells solen ser atractius per a l’espectador, de manera que la Fira Taurina de la Magdalena té un nivell realment interessant per als aficionats, a pesar d’estar catalogada com a plaça de 2a categoria. A més, normalment és la primera fira ha celebrar del calendari taurí des d’antic i açò dóna renom a la ciutat, fins al punt de ser coneguda per tots els maletilles, des dels veterans fins als més novells, els quals desitgen algun dia actuar en ella, doncs és sinònim d’entrada en el món dels consagrats.

120 · magdalena 2015 ·

Existeixen, clubs taurins repartits per la capital i resta de província, que conformen un conjunt d’entitats taurines realment sorprenent per a una ciutat de la seua demografia. El més antic dels guardons que s’atorguen per aquestes dates, és el “Trofeo Taurino Magdalena”, instituït pel Club Taurino en 1954. No podien faltar els bous de carrer amb la seua varietat de modalitats, doncs la província de Castelló, al llarg de l’any, és la que més festejos d’aquesta índole organitza de tota la geografia nacional. Encara que els bous pel carrer, en concret en la plaça Major, que venien de temps medievals, van deixar de celebrar-se a la fi del S. XIX. La capital, i açò des de no fa molt, dedica una fira paral·lela a les modalitats populars. Seran corregudes de vaques i vedelles, celebrades en la plaça de bous. Així, tenim concurs de bous, sobre la base dels quals sol practicar-se la retallada lliure, la retallada amb anelles o altres sorts semblants. En tals concursos, els mossos amb vertaderes agalles, poden demostrar la seua habilitat per a enganyar al banyut, sortejant-ho, fent fallida la seua arrancada o saltant sobre ell en difícils piruetes que sorprenen a l’espectador i posen en joc l’aguant dels seus nervis. I no ens oblidem dels bous embolats i el concurs d’emboladors on demostren la seua habilitat els entesos actius, gents on la vertadera afició i l’amor pel bou, poden més que la por al perill.

Naturalment, aquests espectacles es fan sobretot amb l’aportació de ramaderies de la zona, sent molts d’aquests animals cerrils, demostrant en algun cas vertadera classe. El desencaixonament d’aquests bous constitueix ja de per si un espectacle inoblidable, ple d’emoció, passió, dinamisme i colorit. Finalitze fent meues les paraules d’Ernest Hemingway: “És moral el que fa que un se senta bé, immoral el que fa que un se senta malament. Jutjades segons aquests criteris morals que no tracte de defensar, les corregudes de bous són molt morals per a mi”, ja que, com va dir Federico García Lorca, “El toreig és la riquesa poètica i vital major d’Espanya”, perquè com va afirmar José Ortega i Gasset, “La història del toreig està lligada a la d’Espanya, tant que sense conèixer la primera, resultarà impossible comprendre la segona.” Sort... i al bou!

Magdalena, 70 anys de festa Ens ho hem de creure Joan Josep Trilles

a Festa de Castelló és un patrimoni viu que havem rebut dels nostres pares, dels nostres avantpassats. Es tracta d’un patrimoni viu que ens ha esdevingut de generacions passades. Cadascú, al llarg de la història, ha anat ficant un poquet del seu bon saber fer, sempre, clar està, amb la millor de les intencions, sempre a favor de la festa. Festa que sempre havem considerat un bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, protegit i admirat, sense perdre, en cap moment, el seu sentit lúdic. Aquests coneixements festius s’han sabut transmetre de generació a generació, perquè hem d’admetre que en tot moment i hora la festa afavoreix el trencament de la rutina diària. La capacitat d’integració de nous elements en la festa farà possible que dia a dia es vaja redefinint la idea de patrimoni cultural viu. Així mateix com a producte cultural del poble, adquireix un valor afegit pel fet de ser un marc cultural que es desenvolupa en la llengua pròpia. Hem de saber fer que siga la nostra eina d’integrar la nostra gent mitjançant la festa a les arrels de la nostra ciutat. Així, aquest sentit, el festiu es diferencia d’altres aspectes patrimonials precisament pel fet de ser canviant, evolutiu, adaptat per les mans i les idees de cada estrat generacional, de cada individu, i perquè sense la gent que, en cada cas la fem possible, la festa no existiria. Hem de seguir renovant la nostra festa, hem de ser valents, prendrem decisions que marcaran un estrat de la història de la Festa de Castelló, però hem de ser conscients que després, afortunadament, seguirà evolucionant i s’adaptarà als nous temps. Llegint en una entrevista feta a Antonio Gascó, Cronista Oficial de la Ciutat, parlant de la festa de Castelló i el seu futur comentava: “Hem de tenir una forta consciència de poble, ja que el poble és el nucli de la festa. La nostra Romeria datada en 1348 i la Gaiata de les darreries del segle XVIII són uns símbols únics que han de ser referents per a tots els castellonencs. Les festes han d’entrar a les cases en tots els sentits, als balcons hauríem de ficar per festes els esclats de llum recordant aquelles primeres gaiates individuals. Ens ho hem de creure”.

122 · magdalena 2015 ·

Paraula o frase clau, ens ho hem de creure. Les nostres festes són fundacionals tot i que el tercer diumenge de Quaresma, per tradició, rememoren el trasllat de l’ermita de la Magdalena al pla. Segons ens conten cronistes com Lluís Revest, compromès amb el seu poble, situa la primera professó del Castell Vell en 1375. El caràcter penitencial ens esdevé per la fam que van patir eixe any ja que a la romeria es donava de menjar als pobres. També en 1409 i 1453 troben documents on parlen de la devoció a Santa Maria Magdalena amb la romeria al seu ermitori. Segons Enric Guinot, en el seu estudi sobre la Crónica de Llorens de Clavell, considerat el primer cronista de Castelló, a les primeries del segle XVIII es parla de la processó de la Magdalena i se citen les gaiates com a element fonamental i per això es deia la processó de les llums.

Llavors com ben bé diu Gascó han estat la Romeria i la Gaiata els dos exponents singulars que han fet de les festes de la Magdalena unes festes úniques. Però tornem a la nostra clau, ens ho hem de creure. Parlem de 70 anys de festa, 19452015 a la nostra ciutat. La festa sempre ha estat ben present en la vida dels pobles, un espai en el temps on la ciutadania oblida la seua feina i es relaxa. Sempre ha estat un recurs institucional, recordem l’expressió Pan y toros, una derivació de l’expressió llatina “panem et circenses”, usada per a dir que un espectacle serveix per a fer callar, mitjançant la distracció, les reclamacions del poble. No ens cal més que recordar la famosa revolta coneguda com a Motín de Squillace (1766) a Madrid i altres punts d’Espanya, en la qual es calcula que van participar al voltant de 40.000 persones i que a prop va estar de posar en perill la figura reial. Encara que el detonant de la revolta va ser la publicació d’una norma municipal que regulava la vestimenta dels madrilenys, caldria cercar les causes vertaderes en la fam, les constants pujades de preu dels productes de primera necessitat i el recel dels espanyols als ministres estrangers portats per Carlos III. Però tornem a la festa de Castelló de la Plana, a la nostra clau, ens ho hem de creure. I així entrem a comentar la renovació de les festes. Cal dir que després de la Guerra Civil tothom va quedar molt afectat, sincerament hi havia poques ganes de festa. Tot i això en 1939 es constitueixen de bell nou confirmant-les i renaixent les belles tradicions.

El 3 de desembre de 1944 es constitueix la Junta Central de Festejos en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Múrria Arnau i José Simón Hernández que li feren arribar les propostes a l’alcalde Benjamín Fabregat. Propostes que es materialitzarien l’any 1945 denotant que la festa dels darrers anys havia quedat reduïda a la romeria i poc més. Llavors a la farmàcia de Manuel Segarra Ribés, en la seua rebotiga fruit d’una tertúlia a la qual eren assidus amics tals com Soler i Godes, Sánchez Gozalbo, Salvador Guinot, Sales Bolí, Lluís Revest i altres membres de la Societat Castellonenca de Cultura, així com altres intel·lectuals castellonencs, allí es van “cuinar” moltes idees que després fructificarien en manifestacions cíviques i culturals. Naixen la Cavalcada del Pregó, com un aparador dels pobles de la província, i la Gaiata, com el símbol de la festa. Ells foren protagonistes d’aquella renovació de 1945, però ha passat molta més gent, altres, més recents que a hores d’ara encara estan en actiu, aquells i aquests han estat capaços que la Festa Gran de Castelló no es perda mai, es més, han gaudit, han reformat i han refermat més, si cal, les nostres festes. Seguim amb la nostra clau, ens ho hem de creure. Seguim amb la renovació de les festes. Unes festes que foren en un principi Feria y fiesta de la Magdalena, després passen a ser Fiestas de la luz, tot seguit després per Feria de la Magdalena · Fiestas de la luz, l’any 1967 passen a ser Feria de la Magdalena · Fiestas de la luz · Fiestas de interés turístico, després canviem a Magdalena · Fiestas de interés turístico, passant a Fiestas de la Magdalena i ja en 1981 passem al valencià Festes de la Magdalena, fins que a l’any 1995 celebrant el 50é aniversari fiquen Fira i festes de la Magdalena, i a partir del 2007 Fira i festes de la Magdalena · Festes d’Interés Turístic Nacional, des de l’any 2011 passen a ser Festes d’Interés Turístic Internacional. Però ens ho hem de creure. També va haver-hi canvis en el nom de les juntes, la Junta Central de Festejos que va passar a ser Junta Central de Festes i amb la creació de la Fundació Municipal de Festes es democratitza la festa i passa a ser Junta de Festes amb una gran autonomia. L’any passat es va constituir el Patronat Municipal de Festes, on la Junta de Festes queda en segon lloc.

124 · magdalena 2015 ·

El món de la festa ens ho hem de creure i pel camí des de 1979 s’han fet congressos magdaleners per anar renovant o millor dit actualitzant les nostres festes donant pas a nous Sectors Gaiaters; donem fermesa als nostres símbols, al rotllo i la canya; suport a les gaiates individuals i a les monumentals; oberta participació de tothom; comença la Fira Alternativa; es fonamenten els diferents festivals... Nous col·lectius comencen a involucrar-se més en el moviment fester. L’evolució de la festa va ser notable amb l’eclosió de les colles, amb les quals s’havia de comptar, encara que ningú no sabia ben bé com integrar-les a l’estructura festera i a les comissions de sector. Eren dos maneres ben diferents d’entendre la festa. Amb tota aquesta evolució i el seu repàs durant aquests 70 anys ho veig clar i he aprés una cosa: la festa no és propietat de ningú, és un patrimoni col·lectiu, els beneficiaris som tots els que volem ser testimonis vius. Hi haurà qui tindrà inquietuds de cara a la seua normalització i innovació, d’altres que des de la foscor ajudaran sense protagonisme en tot allò que puguen. La majoria la viurà i prou, i com no, uns pocs aprofitaran per fugir de Castelló. Tots li donem sentit a la festa. Però per concloure vull tornar a la meua clau, ens ho hem de creure i per tal hem de ser conscients com ens diu Gascó, que les nostres festes són molt singulars, que durant aquests 70 anys hi ha hagut molta gent que sempre amb la millor estima pel seu poble, per les seues tradicions ha anat renovant, millor dit, ajustant la festa de la Magdalena per tal que tothom gaudisca del rebombori de les nostres festes fundacionals. Tot açò serà possible si els protagonistes vius ho fem possible, si trobem el camí per fer-la cada dia millor, més singular, única, però ens ho hem de creure.

* Aquest article participa al concurs de millor article inèdit lliurat pel Patronat Municipal de Festes.

126 路 magdalena 2015 路

128 路 magdalena 2015 路

Index 001

Agraïments

003-027

Saludes

031-033

Madrina 2015

034-045

Comissió

047-049

Madrina Infantil 2015

050-67

Comissió Infantil

069-071

La nostra Comissió

074-075

Paraules de les nostres Madrines

076-077

Monuments Gaiaters

078

Treballant a l´Escorxador

079

Introducció de la portada

080-081

Programa Setmana Magdalena

082

In Memoriam Miquel Soler

084- 092

Actes Gaiaters 2014-2015

093-095

Els nostres millors records 2014

100-125

Articles: 100

El bou de la Fira d´Onda

105

Enyorances Taurines

108

Juan Montoliu Ortells - ramader

Alternatives 111

126-127

112

José Luis Ramírez

113

Passat, present i futur de la

Fira Taurina de la Magdalena

116

Machinet de l´Arròs

118

Els bous i Castelló

122

Magdalena, 70 anys de festa

Estampetes Magdaleneras

130 路 magdalena 2015 路