Llibret G4 L'armelar 2016 by Gaiata 4 l'armelar

GAIATA 4 L´ARMELAR

Agraïments

COORDINACIÓ I ORGANITZACIÓ: Virginia Falomir DISSENY I MAQUETACIÓ: Paperam Impressions IMPRESSIÓ: Paperam Impressions DIPÒSIT LEGAL: CS 38-2016

En primer lloc a la gaiatera d´honor, Carmen Montoliu i Navarro, per l’esforç i dedicació demostrat durant el cicle magdalener 2015.

Aquest llibret es podrà veure: -En la pàgina web de la gaiata: gaiata4.blogspot.com

Al nostre artista gaiater Jose Vicente Ariza i Galmes “Montaña” per la seua constant dedicació. A l´autor de la portada Carlos Lleó i Montoliu per la seua desinteresada aportació. A Joan Josep Trilles i Font per la seua inestimable ajuda en la redacció d’aquest llibret, i a Josep Vidal en les correccions.

“El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

A Vicente Montolio i Beltrán, conductor del acte de la nostra presentació, que com sempre ho va fer magistralment, li donem les gràcies per fer una sinopsi de la mateixa, per a aquest llibret. També per descomptat, als articulistes: Patricia Mir, Salvador Bellés, Toni de Cuc, Vicente Cornelles, María Dolores Falomir i al Grup de Teatre L´Armelar. A Joan Josep Trilles per el seu article de concurs. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. I a Sergio Vilar per facilitar-nos els dibuixos del conte. I com no als comerços col·laboradors, a tots els socis de carrer, als socis de la gaiata i en general a tots els que ens han recolzat durant tot l’ any.

A tots els que heu fet possible aquest llibret, moltes gràcies!

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

SUMARI 05. SALUTACIONS President Generalitat Valenciana President Diputació de Castelló Alcaldessa de Castelló Regidora de Festes President Junta de Festes President Gestora de Gaiates Reina

Reina Infantil Dama de la Ciutat Armeler d´Or President Gaiata 4 Foguera José A. Guirao Falla Exposició Germandat de Pau i Caritat

45. LES NOSTRES MADRINES Andrea Pradas i Barreda Mireia García i Falomir

55. LA NOSTRA COMISSIÓ 83. LA NOSTRA DEDICACIÓ Paraules de la nostra Madrina Paraules de la nostra Madrina Infantil Monument Infantil Monument

Treballant a l´Escorxador Socis col.laboradors Programa Setmana Magdalena In Memoriams

99. ACTES GAIATERS Sinopsi Presentació Gaiata 4 Fotos actes gaiaters Els nostres millors records

117. ARTICLES Barri de LÁrmelar José Clará Piñol Tello, història dúna fàbrica LÉmpremta de Montesinos Grup de Teatre LÁrmelar El pregonet dels Escolapis

L´armelar, un sector que té noms i cognoms Els espais de la festa a través del temps Conte: La bombeta perduda

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Salutacions

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Ximo Puig i Ferrer SALUDA PRESIDENT GENERALITAT VALENCIANA

a deixar a tots admirats, gràcies a l’esforç dels seus membres, que esperen plens d’impaciència el moment de l’inici de la festa. Moltes són les il·lusions i molts els nervis, però de nou Castelló apreciarà el resultat d’un gran treball que pren cos en l’esclat de llum de la gaiata i reconeixerà el mèrit de tots aquells que d’una manera o una altra ho han fet possible.

astelló es prepara per als seus dies grans, els de la festa de la Magdalena, unes jornades entranyables per als veïns i per als visitants que participaran activament en els actes festius que jalonen una setmana excepcional en tots els sentits. Les gaiates seran una vegada més el cor de la festa, fent arribar per tota la ciutat l’atmosfera única d’aquestes celebracions. En cada gaiata hi ha gent de tota condició i edat, i també hi ha un enorme entusiasme que pren cos en cada un dels actes que la ciutat viu en carrers i places. Les gaiates conformen la cara més espectacular de la festa, la més popular i també la més participativa.

Enguany les festes prometen ser molt especials, i molta gent està donant el millor de sí mateix per fer-ho realitat. Vull enviar a tots un fort abraç i el meu agraïment per la feina feta i per la que encara queda per fer. Entre tots aconseguireu que la Magdalena de 2016 siga memorable. Des d’ací envie una cordial salutació a tots els integrants de la Gaiata 4 “L’Armelar” i els meus millors desitjos per al futur.

Moltes gaiates rivalitzen per oferir-nos cada any el fruit del seu treball de mesos. La Gaiata 4 “L’Armelar”, una vegada més, es disposa a convertir-se en el centre de totes les mirades i

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Javier Moliner i Gargallo SALUDA PRESIDENT EXCMA. DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

I en el centre de cada Gaiata estan les seues màximes representants, les madrines, qui hereten la responsabilitat de portar ben alt el nom del seu barri i de la seua ciutat allà on vagen. Enhorabona a les madrines de 2016, gaudiu cada moment del que serà un dels millors anys de la vostra vida.

n any més, en apropar-se el tercer diumenge de Quaresma, la història de tot un poble ressorgeix amb llum, màgia i emoció per a mostrar al món el que ens uneix i honra, la força del castellonerisme. Arriba la Magdalena 2016 i amb ella la il·lusió de tota una província per gaudir de la nostra festa més internacional i ensenyar els valors que la defineixen, que ens defineixen, als nostres fills, igual que van fer els nostres pares amb nosaltres.

No dubteu que al vostre costat, al costat de les nostres tradicions, de la nostra gent i d’aquesta terra humil, lluitadora i plena d’oportunitats estarà, com sempre, la Diputació de Castelló. Tenim el repte de fer d’aquesta província el millor lloc per a viure, i sabem que ho aconseguirem, perquè comptem amb el vostre talent i força.

Que la Magdalena siga reconeguda avui per tot arreu no és casualitat, és fruit de l’incansable treball de tot el sector fester, i especialment de les Gaiates, com l’Armelar, que porta més de sis dècades dignificant la festa i la nostra ciutat. Gràcies perquè amb el vostre exemple, estima i dedicació avui les festes de Castelló s’escriuen en majúscules.

Visca l’Armelar i Visca la Magdalena!

LA DIPUTACIÓ AMB LES GAIATES I LES NOSTRES TRADICIONS

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Amparo Marco i Gual

continuar, junts i units, per a aconseguir un canvi real, un trasllat sempre a una millor posició respecte de la qual en cada moment partim. Castelló fa camí de futur cada dia i en aquest camí no podem deixar-nos a ningú dels nostres conciutadans i conciutadanes a la cuneta, malgrat que això ens faça caminar més lents.

SALUDA ALCALDESSA DE CASTELLÓ

Les Festes de la Magdalena conjuguen història, tradició, costums i cultura, i tenen també una dimensió econòmica, política i social que no podem obviar i respecte de les quals hem de saber fer valdre els principals valors de consens en la ciutat. No de bades les nostres festes fundacionals són una de les millors oportunitats que tenim cada any de generar més cohesió social i enfortir-nos així en la convivència pacífica i enriquidora. Així mateix les Festes de la Magdalena son també una oportunitat excepcional de consolidar-nos com la capital de les comarques de Castelló mitjançant un acolliment cordial i integrador dels nostres veïns i veïnes. El Pregó, un dels actes més significatius i entranyables, és en aquest sentit un espai de mutu coneixement i reconeixement, i de celebració conjunta de totes i tots els que compartim el territori castellonenc.

ermeteu-me que faça meues les paraules de Bernat Artola, el poeta que com cap altre va posar en vers les Festes de la Magdalena, i que us demane a tots vosaltres que les feu també vostres:

El poble de Castelló, i al davant l’Ajuntament, vol fer enguany unes festes que siguen festes de pes.

Les castellonenques i els castellonencs ens estimem molt significativament les nostres festes i sentim de manera especial durant eixos dies un “orgull de genealogia” que gaudim de compartir amb els nostres conciutadans i visitants. Castelló transforma sàviament en alegria, germanor i cultura aquest orgull durant les festes i a mi, com a castellonenca, com a castellonera i, per primera vegada, com a alcaldessa, em plau molt compartir amb tota la ciutadania i especialment amb la gent del món de la festa l’orgull de genealogia que invoca Artola.

No s’entendrien les Festes de la Magdalena sense les gaiates, signes de la nostra idiosincràsia com a poble. Gràcies al treball i la il·lusió de les comissions de gaiata tota la ciutadania pot prendre consciència dels seus orígens històrics i de la seua tradició llegendària, i pot tindre també l’oportunitat de socialitzar-se mitjançant les manifestacions de la cultura popular. Les gaiates fan possible la transmissió arreu de la ciutat de l’ambient festiu, dels valors de la festa i del sentiment col·lectiu de pertinença, i també fan una important contribució al procés continu de construcció de la nostra identitat col·lectiva com a fonament de cohesió social.

La Magdalena 2016 arriba ben d’hora enguany. Del 27 de febrer al 6 de març la nostra ciutat es transformarà per a viure d’una forma especial unes celebracions que any rere any rememoren el trasllat de la ciutat des del Castell Vell fins al pla, un trasllat que va quedar històricament consagrat aquell 8 de setembre de 1251 i que va esdevindre el primer moviment col·lectiu del poble de Castelló cap a la conquesta d’un millor futur, de major autonomia i benestar per als nostres avantpassats. Aquell camí de progrés que vam encetar aleshores –tot i l’històric assentament al pla- és un camí que mai finalitza i que cada generació hem de saber

Els 19 sectors gaiaters, custodis de la “llum antiga”, conformen un cor que batega durant tot l’any per a mantindre viva la festa i arrelada a les tradicions i símbols que més ens identifiquen i ens uneixen, i palesen la diversitat del poble de Castelló, una diversitat harmònica que esclata alegre i joiosa quan “ja el dia és arribat de la nostra Magdalena”. 11

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Sara Usó i Alía SALUDA REGIDORA DE FESTES

om a preludi de la primavera, Castelló prepara les festes de la Magdalena, especialment les comissions de gaiata, que ho feu amb una il·lusió i una cura úniques perquè la vostra dedicació esdevingue la manifestació més típica i lluïda de la ciutat durant las festes.

perquè es tracta d’un òrgan de recent constitució que donarà plena legitimitat a l’organització de les nostres festes, en vincular-la directament als representants de la sobirania popular i a la participació ciutadana amb un esperit plenament democràtic. En el cas de la Junta per la voluntat de dedicació i de treball generós pel bé comú que demostren tots aquells que han volgut implicarse en l’organització de les principals festes de la ciutat, ja des del moment de la presentació de candidatures a la presidència d’aquest ens fester. Estic segura que els nous equips de persones al front de les noves responsabilitats faran créixer i millorar les Festes de la Magdalena i, com a conseqüència, el nostre orgull -crític, però contundent- com a castellonenques i castellonencs. D’aquest manera, com va escriure Bernat Artola:

El Pregó, la Romeria de les Canyes, la Processó de les Gaiates o l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó són distintius festers d’un poble que s’enorgulleix de la seua tradició i gaudeix d’honorarla. Però els castellonencs i les castellonenques hem sabut també fer de les nostres festes un espai de participació ciutadana, d’innovació, d’apertura al món i de diàleg amb altres pobles i cultures, i per això hem aconseguit consolidar-les com a referent nacional i internacional.

Les comissions de gaiata sou la medul·la espinal de la festa, l’esteneu des del cor de la ciutat als barris perifèrics i feu alhora que cada barri i raval aporte a la festa la seua gent i les seues singularitats. Les comissions sou essencials per a dur les tradicions i costums, la música, la pólvora, els colors i els sabors d’aquests dies a cada indret de la ciutat. Gràcies a vosaltres i al vostre treball generós, les Festes de la Magdalena són un exemple de festa viscuda al carrer i àmpliament participada, tant pels adults, com pels xiquets o pels nostres majors. Vull fer un esment agraït al Patronat de Festes i a la Junta de Festes de Castelló. En el primer cas 13

...quan pels antics camins anem cap a la muntanya portant a la mà la canya com bordó de pelegrins, recordem que tots som un i que la terra ens ajuda tornant-nos en flors, tossuda, la fel dels pecats comuns

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Juan Vicente Bellido i Zafón SALUDA PRESIDENT JUNTA DE FESTES

’acosten les festes de la Magdalena i, amb elles, una nova oportunitat de viure durant una setmana l’essència de la ciutat de Castelló. Són dies de compartir, de viure intensament, de redescobrir les nostres arrels i de celebrar tot el que ens unix. Per això des de la nova Junta de Festes que tinc l’honor de presidir, fem una crida a tots els veïns de la Gaiata 4, l’Armelar, perquè participen massivament en esta edició de les festes fundacionals. Són dies també de valorar el treball intens i desinteressat que desenvolupen els membres de les comissions de sector. L’Armelar és sinònim de tradició, de dedicació i de fortalesa i des de la Junta de Festes no podem sinó mostrar-nos profundament agraïts pel treball de cada un dels membres de la Comissió. Formar part de la gaiata és formar part de la immensa família de les festes de Castelló i no oblidem que és esta família la que cada any fa possible que les de la Magdalena siguen unes festes ‘dignes de noms i de fets’. Molt bones festes a tots i a totes.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Andrés Bort i Bort SALUDA PRESIDENT GESTORA GAIATES

stimats amics de la Gaiata 4 L´Armelar

Agraisc lóportunitat que a través déste llibret se´m dona per a poder dirigir-me a tota la comissio i veïns déste simpàtic sector. Ser de la comissió dúna Gaiata no sols és un honor sinó també una responsabilitat ja que pertànyer a la comissió genera obligacions com ser model d´ínnovacions i de compliment de les responsabilitats que assumix cada Gaiata. La Gaiata es el símbol del nostre benvolgut Castelló i de les seues festes fundacionals. La gaiata forma part i enalteix amb la seua presència i la seua gent la concordia i la unitat dáquest, el nostre poble, el poble de Castelló. Les Gaiates hem de seguir creant felicitat i fent més grans aquestes festes que ens uneixen a tots sense importar la raça, el color polític o les preferències culturals o socials de cadascun. Que la Magdalena 2016 siga molt feliç per a tots i que puguem viure en pau, prosperitat i sana convivència estos dies en que tots commemorem l´històric trasllat de la ciutat del Castell Vell al fèrtil pla en que súbica el nostre vollgut Castelló. Una abraçada molt forta per a tots FELIÇ MAGDALENA 2016 !! 17

GAIATA 4 L´ARMELAR

Carolina Tárrega i Beltrán SALUDA REINA

GAIATA 4 L´ARMELAR

Lola Marco i Alors SALUDA REINA INFANTIL

Pregó L’Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia es arribat de la nostra “Madalena” i, desitjant siga plena, de goig pur i verdader, convoca al poble sencer a traure l’amor de pena. I puix saben el veïns que la Ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins, ara, girant cap a dins els ulls de l’enteniment, voran orgullosament les festes “madaleneres” dignes entre les primeres de tindre lloc preminent. Anar a la Romeria no és tan sols “anar de festa”; es deure que manifesta orgull de genealogia. Quin fillol oblidaria la rabassa maternal? Tots devem en dia tal ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial. I perquè siguen les Festes dignes de nom i de fets, no volem limits estrets d’ambicions massa modestes. I ací vénen manifestes per raons de tradició les Festes que Castelló fa, seguint la llum antiga, perquè la “Gaiata” siga el nostre millor Pregó.

Vítol!

Pregó infantil L’Alcalde de Castelló, per mig d’este pregoner, vol fer al poble saber que hem cumplit la tradició. Feta ja l’obligació ara la nostra ciutat es farà tota un esclat de festes i cançons, sense més imposicions que les que són d’obligar. Castelló no oblidarà els xiquets en Magdalena perqué som memòria plena d’históries per al demà. I esta festa és la que ens fa compendre en una setmana que som d’arrel valenciana i d’empelt castelloner: “Set dies per a saber que som els fills de la Plana”. Els xiquets som poble ja. som el futur i esperança d’un Castelló que hui avança i que ningú pararà. Som la força que farà de Castelló la ciutat en la que tots hem sommiat. Som els que tenim l’herència de mantindre la presència d’un gloriós i antic passat. Els xiquets volem cridar que, com és festa al carrer per uns dies s’ha de fer una ciutat per jugar. Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just dins de raó, que proclame qui més mana que, almenys per una setmana serà “de tots” Castelló.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L麓ARMELAR

Ver贸nica Pradas i Barreda SALUDA DAMA DE LA CIUTAT

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Rotllo i Canya ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Xorrocotxot... No m’el encedràs el tio per detràs. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, i després que dirà i després que dirà que no som d´ací. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, cantarem altres cançons i ballarem, la tarara sí, tarara no. Roda i cavila a qui demanes, trenca’t les cames, busca qui te dixe dinés. Paga el trimestre al propietari, de lo contrari, se pert molt més, se pert molt més. Som de Castelló!!! la la ra la la la la la la ra la la la Xorocotxoc... bresquillera i albercoc. Mon pare no té nas Xorocotxoc... barriguera i corretxot. Mon pare no té nas, ma mare és xata, ma mare és xata. Amb la canya pel camí tots anirem i de rotllos també mos assesiarem Tombatossals Menjarem confits i dolç torró, i a l’ermita pujarem. El tio Pep se’n va l’horta Ole pum!

(J. García) 28

//////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Himne Gaiata 4

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

En traques i morterets... fent foc... campanes i carillons... fan vol... S’anuncien les tradicions... pom, pom, pom, pom. Mes de març; dia de la Magdalena... L’Armelar celebra la tradició, po, po, po, pom. Tots els anys, el saquet i la bota plena... des de el Toll, per molins o per Lledó, po, po, po, pom... I quan s’aplega a Sant Roc de Canet... procurem fer-se´n la figa i dosset... Va la xicalla en jovens i en vells... formen gran colla, tots agrupats... reng de formigues... camí agrupats... reng de formigues... camí algepssar... portant la canya, on refermar, po, po, po, pom. Des de el Real comença este sector... carrer Pelayo i també tot el seu entorn... més la Gran Via, fins al pou del Saboner... els de la quatre tenim molt quefer. Ta, ta, ta, ta. ...És la cort de la gaiata, ta, ta, ta, ta, de la quatre lo millor, ta, ta, ta, ta. La madrina és una joia, ta, ta, ta, ta, Un mirall de clara lluna on se reflexa... Tota la comissió.

Lletra: Pepe Forcada i Polo Música: Josep Ferrer i Serra

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Pepe Mora i Estall ARMELER D´OR

om cada any, volem homenatjar una destacada personalitat de la nostra ciutat, otorgant-li la distinció de ser l’Armeler d’Or per a tot l’any fester. Enguany, i per unanimitat de l’assemblea general de la gaiata 4, aquesta distinció se li ha lliurat a un castellonenc nascut a Viver (1948), a Pepe Mora Estall, que compta, entre d’altres, amb el Fadrí d’Argent i el Fadrí d’Or de les festes. La seua sang gaiatera es perpetua en els seus fills, ja que la seua filla ha estat madrina i dama de la ciutat i el seu fill, president de gaiata. A més, va tenir el privilegi de ser, juntament amb altres castellonencs, membre fundador de la gaiata 19 “La Cultural”, l’any 1984. Perruquer de professió, per les seues expertes mans han passat desenes de dones castelloneres que han lluït orgulloses els seus pentinats. Una sensibilitat excepcional, unida a aqueixes expertes mans, i el seu amor per la nostra ciutat, l’han dut a crear una de les col·leccions de quadres dedicades a les nostres festes, i especialment a la nostra Mareta més impressionants de l’actualitat, que es poden veure de manera habitual en sales d’exposicions, esdeveniments de les nostres festes, i fins i tot desinteressadament en actes públics de recaptació de fons per a qualsevol causa que se li sol·licite, molt especialment vinculat a l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), amb qui col·labora de manera habitual. 33

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Roberto Blasco i Ahís SALUDA PRESIDENT GAIATA 4 “L´ARMELAR”

stimats veïns i amics del Sector 4, de L’Armelar,

És un plaer per a mi poder dirigir-me a tots vosaltres un any més com a president d’aquesta comissió, per a convidar-vos a participar amb tots nosaltres en la nostra estimada setmana magdalenera i com no, també al llarg de tot l’any. A més, vull agrair-vos la col·laboració desinteressada amb la nostra, la vostra Gaiata, sense rebre a canvi res més que la satisfacció d’ajudar a engrandir les festes del nostre sector i en general les festes fundacionals del nostre benvolgut Castelló. Tota la comissió de la gaiata treballa durament tot l’any per a poder organitzar unes festes dignes del nostre sector, per això vull donar les gràcies a tota la comissió pel treball que fa perquè d’aquesta manera portem les nostres benvolgudes festes al lloc més alt possible. Només em queda desitjar-vos a tots que gaudiu de les millors festes del món, les nostres. Magdalena !!!!!!!!!! Festa Plena

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

FOGUERA JOSÉ A. GUIRAO

Carmen Ibáñez i Pastor SALUDA PRESIDENTA FOGUERA JOSÉ A. GUIRAO PRESIDENTA: Carmen Ibáñez i Pastor

n primer lloc vull aprofitar aquestes línies en nom propi i en nom de tota la Foguera José Ángel Guirao d’Alacant, per a desitjarvos que passeu unes magnífiques Festes de la Magdalena 2016. D’altra banda vull enviar una salutació a tots els membres que formen la vostra volguda, la nostra germana Gaiata 4 L’Armelar i especialment a les seues madrines Andrea Pradas i Barreda i Mireia García i Falomir, a qui desitjo que gaudeixin molt d’aquest any juntament amb el vostre president Roberto Blasco Ahís. Cal ressaltar la satisfacció que ens produeix el fet de poder participar un any més en les vostres Festes de la Magdalena, amb tots vosaltres i seguir gaudint de la nostra germanor, que des del primer moment ens va convertir no solament en germans de festa sinó en grans amics compartint somriures i tradicions. Una forta abraçada de la presidenta de la Foguera José Ángel Guirao.

PRESIDENTA INFANTIL: Nuria González i Rojas

BELLEA: Marina Rodríguez i Martínez

DAMES: Lucía Ato i Triana Beatriz Moya i Martínez

BELLEA INFANTIL: Nahikari Núñez i Bárcena

DAMES INFANTILS: Daniela López i Castro Lucía Rocamora i Gomis

DAMES INFANTILS: Sara Vera i López Tatiana Verdú i Lledó

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

FALLA EXPOSICIÓ

President: Manuel Mas i Gaspar Fallera Major: Amparo López i Íñiguez

President Infantil: Ernesto Huerta i Navarro Fallera Major Infantil: Elena Campos i Martorell

Manuel Mas i Gaspar SALUDA PRESIDENT FALLA EXPOSICIÓ

perquè puguen participar d’una festa tan dinàmica com la vostra. La llum i la pólvora són components festius que ens uneixen encara més, si això és possible. Doncs a partir de punts de trobada podrem seguir gaudint i compartint el nostre amor per les festes tradicionals de les nostres ciutats.

es de diferents responsabilitats hem conegut de primera mà la importància de la vertebració de la Comunitat Valenciana per mitjà de les nostres festes i tradicions, per açò, aquest exercici d’agermanament entre la Gaita 4 L’Armelar de Castelló i la Falla Exposició de València és un bon gest per als nostres conciutadans i amics. Volem per tant desitjar-vos que passeu uns bons dies de trobada i exaltació de les tradicions festives de la vostra benvolguda ciutat.

Finalment, com a president nouvingut al càrrec, vull posar-me a la vostra disposició i enviar una afectuosa salutació per a tot el col·lectiu de L’Armelar.

Per a nosaltres, com a fallers que som, serà un plaer portar-vos a les nostres màximes representants

Bones festes!

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4DE L´ARMELAR GERMANDAT PAU I CARITAT

Germandat de Pau i Caritat SALUDA GERMANDAT DE PAU I CARITAT

a Gaiata 4, “L’Armelar”, pertany a la Parròquia de la Stma Trinitat, en aquesta Església té la seua seu la Germandat de Pau i Caritat, ja que allí es custodien les seues imatges per al culte dels feligresos, i podem assegurar que la devoció a la “Pietat”, imatge titular d’aquesta Germandat, és cada dia major entre la gent d’aquest sector.

tradicionals carrosses, la Confraria de Sta. Maria Magdalena amb la seua secció de tambors i bombos, i la M. I. Confraria de la Puríssima Sang, amb el Col·legi Apostòlic i “Les tres caigudes”. Moltes persones es pregunten: Què pinten les confraries el diumenge de Magdalena a la nit processionant pels carrers de Castelló? És potser perquè no s’ha explicat prou, i perquè la ignorància és la mare dels atrevits.

Les confraries i germandats tenen també una llavor social; en el cas de Pau i Caritat, l’atenció als privats de llibertat en les presons i la visita als malalts.

És una llastima que gent de Castelló, que estima les nostres festes i tradicions, no sàpiga que aquestes manifestacions religioses són l’essència i el principi de les festes de la Magdalena.

La Germandat de Pau i Caritat, està vinculada a les festes de la Magdalena des de temps immemorials.

L’actual disseny de les festes de la Magdalena va començar en la dècada dels anys 40, del segle XX.

L’Ajuntament ens va concedir el “Fadrí D’Or” per la nostra col·laboració, i la Junta de Festes ens encarrega tots els anys, la Carrossa del Naixement, que ix la nit de la Cavalcada dels Reis.

Les confraries no estem en contra de l’actual disseny d’aquestes grans festes, però cal assabentar-se bé abans de criticar i conéixer d’on venen les nostres festes. Només així descobrirem que la processó dels Penitents es celebra a Castelló des de fa centenars d’anys el tercer diumenge de Quaresma i ha sigut reconeguda per la resta de confraries i germandats d’Espanya com la primera processó important de la Setmana Santa.

Però l’acte amb més rellevància és el diumenge de la Magdalena, després de la “Tornà”, la Germandat de Pau i Caritat està preparada per a què puguen eixir els tradicionals “Carros Triomfals”, que representen quatre estampes de la vida de Sta. Maria Magdalena i són: “La Magdalena profana”, “La Magdalena en casa de Simó”, “La Magdalena en el Sepulcre” i finalment la “Magdalena arrepenida”. Els “Carros Triomfals” formen part de la nomenada “Processó dels Penitents” on participen la Germandat de Pau i Caritat amb aquestes

La Germandat

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 LÂ´ARMELAR

Les nostres madrines

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Andrea Pradas i Barreda MADRINA 47

PRESIDENT: Roberto Blasco i Ahís GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Mireia García i Falomir MADRINA INFANTIL 51

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L麓ARMELAR

La nostra comissi贸

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAMA D´HONOR: Andrea Losada i Gutiérrez

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAMA D´HONOR: Beatriz Prades i Barreda GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MADRINA D´HONOR INFANTIL: Paula Lozano i Soliva GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATERA INFANTIL: Sofía Eixerés i Montolio GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAMA D´HONOR INFANTIL: Noa Pascual i Soler GAIATA 4 L´ARMELAR

ACOMPANYANT INFANTIL: David Arenós i Guiral 65

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAMA D´HONOR INFANTIL: María Marzá i Torres GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ACOMPANYANTS INFANTILS: Javier Salvador i L贸pez

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ACOMPANYANTS INFANTILS: Sergio Salvador i L贸pez 68

GAIATA 4 L´ARMELAR

ACOMPANYANT INFANTIL: Rodrigo Losada i Gutiérrez 69

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

COL.LABORADORA: Sofía Castelló i Montoliu GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

COL.LABORADORA: Paula Adell i Sales

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

COL.LABORADORA: Mari Carmen Guiral i Vilar GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

PORTAESTENDARD: Alejandro Miralles i Ruiz

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

David Garc铆a Peri贸dic Mediterraneo

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

La nostra comissió MADRINA: ANDREA PRADAS I BARREDA

MADRINA INFANTIL: MIREIA GARCÍA I FALOMIR

DAMA DE LA CIUTAT: VERÓNICA PRADAS I BARREDA

PRESIDENT: ROBERTO BLASCO I AHÍS

VICEPRESIDENTS: JUAN VICENTE EIXERÉS I FRONFRÍA JOSÉ SILVESTRE I MARTÍ

SECRETARIA: MAR MONTOLIO I GARCÍA

VOCAL: MARI CARMEN GUIRAL I VILAR

PRESIDENTS D’ HONOR: ALBERTO PASTOR I TORRENTE PEPITA CATALÁ I PALANQUES

Comissió

Comissió infantil

ANDREA LOSADA I GUTIÉRREZ BEATRIZ PRADES I BARREDA ROCÍO MUÑOZ I RAMOS JOSÉ LUIS NICOLÁS I GINER ADRIÁN SÁNCHEZ I BARREDA DANIEL PASTOR I RUIZ LAURA DOMENECH I CAPDEVILA JOSÉ MIGUEL ADELL I NAVARRO INMA BALAGUER I CASTELL TITIN BALAGUER I CASTELL ISABEL LLIDÓ I MONTOLIU BERTA LLIDÓ I MONTOLIU MARÍA TERESA BELTRÁN I CONESA MARÍA TERESA ESTOR I MATÍA VIRGINIA FALOMIR I GÓMEZ JOSÉ ANTONIO GARCÍA I DIEZ PABLO LOSADA I ZAPATA ROSA FORCADA I RIVERA ANA GALMES I MORALES ROSITA POY I VICENT CARMEN MONTOLIU I NAVARRO LIDÓN SOLIVA I CASAÑ ALEJANDRO MARZÁ I VELLÓN AMPARO SOLER I OCHANDO ANNA TORRES I SALVADOR SHEILA ARIZA I ESTOR BERTA BLASCO I LLIDÓ CARMEN SALES I ROCA NURIA SILVESTRE I LLIDÓ ANDRÉS ADELL I SALES JOSÉ ARIZA I GALMÉS

PAULA LOZANO I SOLIVA SOFÍA EIXERÉS I MONTOLIO NOA PASCUAL I SOLER MARÍA MARZÁ I TORRES DAVID ARENÓS I GUIRAL JAVIER SALVADOR I LÓPEZ SERGIO SALVADOR I LÓPEZ RODRIGO LOSADA I GUTIÉRREZ ALEJANDRO MIRALLES I RUIZ PAULA ADELL I SALES SOFÍA CASTELLÓ I MONTOLIU ALEJANDRO ARENÓS I GUIRAL MARIO CASANOVA I AHÍS ÓSCAR LOZANO I SOLIVA MARÍA GIMENO I CASTELLÓ FRANCISCO GIMENO I CASTELLÓ CARMEN GIMENO I PAULO NURIA GARCÍA I FALOMIR CARLOS GIMENO I PAULO AMANDA PASTOR I RUIZ

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

XäxÇàá tÅu TÄÅt Organització d’esdeveniments Regals personalitzats Llepolíes Taules buffet Festes d’aniversari Detalls bodes i comunions Telf 675 335 203

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L麓ARMELAR

Gaiata 4, la nostra dedicaci贸

Estudis Interculturals a la Universitat Jaume I de Castelló. Des de ben xicoteta he tingut a la festa en el meu cor i es que vaig començar amb els balls regionals quan a penes tenia quatre anys al grup de les Escoles Pies, on estudie la meua madrineta infantil i on ho vaig fer jo. Els balls regionals sempre han sigut una part de la meua vida i una de les meus aficions, com també ho son el dibuix i la lectura. Però, encara així, no va ser fins als huit anys quan vaig començar a formar part dáquesta comissió de gaiata on he sigut col·laboradora, Dama d´Honor, Madrina d´Honor, i aquest any, per fi, he complit el meu somni de ser Madrina de la meu gaiata. A més a més, aquest any és molt especial per a la meua família ja que la meua germana Verónica forma part de la Cort de la Reina Carolina com a Dama de la Ciutat. Sempre m´han agradat tots els actes de la nostra setmana gran, però sobretot puc destacar-ne tres: la Romeria a lérmitori de la Magdalena, la Desfilada de Gaiates i lÓfrena a la Mare de Déu del Lledó. Des dáquest llibret vull aprofitar lócasió per a donar les gràcies a totes eixes persones que des de darrere fan possible que aquest any siga un del més especials per a mi, i en especial a la xiqueta Mireia i al meu president Roberto per estar sempre ahí i compartir tots els actes amb mi.

Madrina PARAULES D´ANDREA

Només em queda desitjar-vos a tots unes bones festes carregades d´il·lusió, tradició i llum per a fer que els nostres arrels no es perguen amb el pas dels anys. I per què la Gaiata siga... el nostre millor Pregó.

ada dia falta menys per a que apleguen les nostres benvolgudes festes fundacionals, les festes de la Magdalena, i es per a mi tot un honor poder dirigir-me a tots com a Madrina de la Gaiata 4 “L´Armelar” per a aquestes festes del 2016.

Magdalena!

Hola a tots. Per a aquells que no em coneixeu, em diuen Andrea, tinc dinou anys i estudie segon de un doble grau d´Història i Patrimoni, Humanitats: 84

Madrina Infantil PARAULES DE MIREIA

óc Mireia, la Madrina Infantil de la Gaiata 4 “L’Armelar “ per a la Magdalena 2016. Tinc 8 anys i estudie tercer de primària al col·legi de les Escoles Pies de Castelló, on també estudien altres madrines infantils, i a l’hora del pati, sempre estem parlant de festes i jugant a presentacions de gaiates. Estic molt contenta de ser la Madrina Infantil d’aquest sector, perquè des de que ho va ser la meua germana Núria, estava desitjant que arribara aquest moment. He participat des de ben xicoteta en la comissió de la gaiata, com a Dama d’Honor, Madrina d’Honor i ara Madrina, representant a tots els xiquets del sector. M’agraden molt les festes de la Magdalena, m’emocionen els actes tradicionals, com el Pregó, la Romeria, la Processó de les Gaiates i l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, i m’ho passe molt bé en el “Coso Multicolor”, els passacarrers, i amb el só de les mascletades. Vull aprofitar l’ocasió per a convidar a tots els xiquets, perquè participen dels actes que la comissió ens ha preparat, i visquen les festes amb alegria i intensitat, perquè així és com ens sentim vertaders castelloners i fem gran el nostre poble. Desitge a tots unes Festes de la Magdalena plenes de soroll, música, diversió, tradició i llum, perquè de bell nou, “la gaiata siga el nostre millor Pregó”.

Monument Infantil

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

LEMA: FLORETA DE LLUM I FANTASIA ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMÉS “Montaña”

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Monument

LEMA: RECORDS D´ANTANY ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMÉS “Montaña”

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

TREBALLANT A L´ESCORXADOR ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

COMERÇOS COL.LABORADORS

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

COMERÇOS COL.LABORADORS /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Programa Setmana Magdalena

DIUMENGE 28 07.00h. Repartiment de canyes i cintetes a la plaça Major. 08.00h. Romeria de les Canyes, amb la participació de les nostres madrines. 19.00h. Eixida de la nostra comissió per a formar part de la Desfilada de les Gaiates. 20.00h. Desfilada de Gaiates. 21.30h. Apertura de la “carpa”. 23.00h. Sopar de pa i porta. 00.00h. Disco mòbil.

DILLUNS 29 09.15h. Desfilada de la nostra comissió infantil, per a formar part del Pregó. 12.00h. Apertura de la “carpa”. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14.30h. Dinar a la nostra “carpa”. 19.00h. Desfilada de la nostra comissió per a participar a l’Encesa de Gaiates. 20.00h. Encesa de Gaiates a l’Avinguda del Rei En Jaume I. 22.30h. Sopar de pa i porta. 23.45h. Trasllat de la gaiata cap al nostre sector. 00.30h. Disco mòbil.

DIMARTS 1

12.00h. Apertura de la “carpa”. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14.30h. Dinar a la nostra “carpa”. 21.00h. Lliurament de premis de llibrets i gaiates a la plaça Major. 21.30h. Apertura de la “carpa”. 22.00h. Sopar a la nostra “carpa” (salsitxes, ous i “nuggets” de pollastre), patrocinada per Evenblas. 23.00h. Bingo popular. 23.30h. Gran actuació del pianista José “El Rubio”.

DISSABTE 27 12.00h. Mascletà anunciadora de l’inici de les nostres festes fundacionals a la plaça del Primer Molí. 14.00h. Inauguració de la “carpa” de la gaiata a càrrec de les nostres madrines amb una gran mascletà de globus i un vi d’honor. 16.30h. Desfilada de la nostra comissió per a participar al Pregó. 21.00h. Apertura de la “carpa” per als socis. 22.00h. Enfarolà del Fadrí a la plaça Major. 22.30h. Sopar de pa i porta. 23.30h. Trasllat de la gaiata des del magatzem municipal de gaiates fins al carrer de Sant Fèlix. 00.00h. Concert del grup castellonenc “Dulce Mania”.

DIMECRES 2 08.00h. Despertà a les nostres madrines, amb coets, dolçaina i tabal. 12.00h. Apertura de la “carpa”. 12.00h. Tallers infantils per a tots el xiquets.

12.15h. Visita de la nostra comissió al recinte del 14.30h. Dinar a la “carpa”. “Mesón del Vino”. 15.30h. Bingo popular. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. 17.00h. Jocs infantils. GAIATA 4 L´ARMELAR 14.30h. Dinar a la “carpa”. 20.00h. Apertura de la “carpa”. 16.00h. Concurs de dibuix. 21.30h. Torrá d’embotits a la nostra “carpa” 17.00h. Màgia infantil i xocolatada per a tot el patrocinada per Bolsas Bodi i Calzados Sánchez. sector patrocinada per Cafeteria Panadería Marzá. 23.15h. Bingo popular. 20.00h. Apertura de la “carpa”. 00.00h. Disco mòbil especial anys 80. 20.00h. Lliurament de premis del concurs de dibuix. 22.00h. Sopar de pa i porta, i concurs de truites i alioli. DISSABTE 5 23.00h. Bingo popular. 10.00h. Esmorzar popular a la nostra carpa (vi, 23.30h. Disco mòbil. cervessa i amanides a càrrec de la gaiata). 12.00h. Apertura de la “carpa”. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. DIJOUS 3 08.00h. Despertà pel sector a càrrec de la nostra 15.00h. Desfilada de la nostra comissió per a formar comissió. part a l’Ofrena a la nostra patrona, la Mare de Dèu 12.00h. Apertura de la “carpa”. del Lledò. 12.00h. Rebrem la visita del club de Harleys 20.00h. Apertura de la “carpa”. Davidson, Free Chapter Costa de Azahar, que 20.30h. Concurs de “sangría”. donaran una volteta amb les motos pel sector. 20.30h. Concurs de postres. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. 21.30h. Sopar de gala a la nostra “carpa” (Corder al forn) 14.00h. Paella a la nostra “carpa” patrocinada pels patrocinada per Terminal Marítima del Grao i Horbagón. 23.00h. Bingo popular. Presidents d’Honor de la gaiata Pepita i Alberto. 15.45h. Desfilada de la nostra comissió per a formar 00.00h. Gran actuació del Duo Camaleón i la Chica Karamelo. part del Cos Multicolor. 19.00h. Visita de les Reines i Dames de la Ciutat al 04.00h. Apagada final de les nostres gaiates a nostre sector. càrrec de les madrines. 20.00h. Apertura de la “carpa”. 20.00h. Gran exhibició de balls tradicionals a DIUMENGE 6 càrrec del grup de ball “L’armelar”. 08.00h. Despertá pel sector a càrrec de les dones 21.30h. Sopar a la “carpa” (Pollastre rostit amb creïlles) de la nostra comissió. patrocinada per l’administració de lotería “El Dorado”. 11.00h. Apertura de la “carpa”. 22.30h. Bingo popular. 11.30h. Inici del Concurs de Paelles. La llenya, l’arrós 23.00h. Concurs de disfresses. i el vi del dinar serán a càrrec de la gaiata. 23.30h. Gran actuació musical de “Daniela”. 14.00h. Darrera mascletà de les festes a la plaça del 00.00h. Lliurament de premis del concurs de disfresses. Primer Molí. 16.00h. Lliurament de premis del concurs de paelles. 20.30h. Eixida de la nostra comissió per a participar DIVENDRES 4 en la Desfilada Final de Festes. 12.00h. Apertura de la “carpa”. 22.00h. Magdalena Vítol a la plaça Major. 14.00h. Mascletà a la plaça del Primer Molí. ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Tots els espectacles i jocs infantils que es realitzen en la carpa o la contornada, són per a tots els xiquets del sector, no cal ser soci de la gaiata.

Les actuacions musicals o de qualsevol tipus que es realitzen dins de la carpa de la gaiata, són de lliure accés per a tot el mon, i per tant també són completament gratuïtes.

Tots el dies, qualsevol persona del sector de la gaiata, pot vindre a dinar o a sopar a la carpa, sense necessitat de ser soci de la mateixa, però deuen traure el ticket el dia d´abans.

NOTA: LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR LA PROGRAMACIÓ, SENSE PREVI AVÍS.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Pepe Prades

IN MEMORIAM “On vas tan de pressa? Ara no hi ha motiu per córrer tant, la meua mare era la dona que més corria de tot Castelló, treballava fins a les 12 del matí al magatzem de la taronja, a les 12 anava tots els dies al mercat a fer la compra, perquè no hi havien frigorífics, en arribar a casa feia el dinar i tot el que podia fins a tornar una altra vegada al magatzem. A la vesprada, en finalitzar amb la taronja, feia espardenya i el sopar, després de sopar a “mitjanit” tornava al magatzem de la taronja...

l passat dia 13 de desembre, diumenge, festivitat de Santa Llúcia, ens vam despertar amb la notícia de la inesperada mort de Pepe Prades, el nostre Armeler d’Or.

De segur que ja hauran escrit molt sobre Pepe, però nosaltres només volem escriure quatre línies, amb tot el nostre afecte per a Ana María i els seus fills. Si l’artista de la família és el seu germà Joan, Pepe era el “sabut”. Sabut en els seus estudis, amb un expedient acadèmic quallat de matrícules d’honor, sabut en la seua vida laboral, com a enginyer municipal i sabut en el seu castellonerisme, perquè Pepe ho sabia tot sobre Castelló: els seus carrers, els seus edificis, els seus personatges, les seues festes... i tot eixe saber, junt amb el seu extens arxiu fotogràfic sempre ha estat a disposició de tots els que ho han requerit i un bon exemple són els llibrets de les gaiates.

Això era “estrés” i no el d’ara! ¡Quanta raó! Per al veïnat de l’Armelar, on va nàixer i es va criar i per a tots els que el coneixíem, era Pepe, el fill major del Xato i de Lola la Galla. Amb tota la nostra admiració,

Però a més a més era un “romancer” en el més ampli sentit de la paraula. Ell parlava amb tothom, a tots contava mil i una anècdotes:

COMISSIÓ DE LA GAIATA 4 “L’ARMELAR”

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Margarita Gutiérrez IN MEMORIAM

adrilenya de soca, castellonera de pur cor, deixes als teus fills un llegat immaterial per amor a la teua terra d’acollida, que difícilment podrem superar els castelloners de soca amb els nostres. Sempre et recordarem per la teua preocupació per la vestimenta, “han d’anar perfectes”, ens deies, i ho anaven, i continuaran anant perfectes, d’això ja t’encarregaràs tu des de dalt, segur.

“Nessun dorma”, amb esta cançó vas voler despedirte de nosaltres, gràcies, gràcies per deixar-nos tan clar el missatge, no ens adormirem, seguirem avant i lluitarem, com sempre va ser el teu propòsit.

Et trovarem a faltar, no ho dubtes, però com diu el filòsof, ningú se’n va del tot, el teu record romandrà en el cor dels què es quedem, així que, comptem amb tu, per a espentar la gaiata en primer lloc, per a fer l’Ofrena a la Patrona, i per descomptat, per a ballar en el Vítol.

Mar Montolio

Ja saps amiga, “Al alba vincerò”. Margarita Gutiérrez de las Heras! Presente!

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La nostra comissi贸

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

Actes gaiaters

GAIATA 4 L´ARMELAR

Gaiata 4 L’Armelar SIPNOSI PRESENTACIÓ GAIATA 4 L’ARMELAR MAGDALENA 2016

mocionant, eixa seria la paraula per a descriure l’acte de presentació de Madrines i Comissió de la Gaiata 4 per a l’any 2016. La nit del dissabte 9 de gener el Palau de la Festa es va transformar en la esplanada de la Basílica de Lledó ja que amb una imatge de la Patrona presidint l’escenari la nit es va transformar en serenata i ofrena per a la patrona de Castelló. El conductor de l’acte Vicent Montolio va iniciar la presentació amb el ritual dels pelegrins Marxem cap al lloc sant on viu la Gràcia Plena. Deixem neguits i plors, matem la fosca pena. És ella nostra Mare, és ella nostre amor. Donem-li a la Mareta el nostre cant millor. Pel corredor central del Palau i escenificant l’enramà li seguien les alumnes del estudi de dansa Coppelia de Castelló que en arribar a l’escenari van oferir el ball dels arets Donem-li a la Mareta el goig dels nostres balls. Deixem als peus de Mare nostres guanys i treballs. Oferim-li gojosos les nostres melodies. Ballem ara i ací, portem-li galanies. Tot seguit el presentador va cridar als portaestendards i col·laboradores, donant pas a

una autèntica serenata a la Mare de Deu del Lledó amb les actuacions de la Rondalla els Llauradors i el Grup de Danses El Forcat. Així entre paraules dedicades a la Verge i melodies pròpies de la serenata com són Dolça Penyora, Nit en la Ermita i la Salve Bressolera junt a danses tan castelloneres com Marineries, la Jota i el Bolero de Castelló la nit de la Gaiata es va transformar en un vertader homenatge a la patrona de la Ciutat. També recordarem la figura de qui fou el primer President d’Honor de la Gaiata Miquel Soler i Barberà qui malauradament ens deixara fa dos anys. Este va ser un dels moments també emocionants al recordar la figura de qui tant va fer per la festa i les tradicions. Els seus companys de la Rondalla els Llauradors interpretaren per a ell, i també per al sempre recordat Jovi Martí, dos de les cançons amb major caliu fester: Gaiata i Magdalena festa plena. Entre danses i cançons la comissió anava ocupant el seu lloc al escenari. No faltaren les Madrines de l’any 2015 Sofía Castelló i Montoliu i Lorena Pla i Marín qui va rebre la banda de Gaiatera d’Honor de mans del President de la Gaiata Roberto Blasco, encarregat de imposar totes les Bandes a les Dames d’Honor. Primer les Dames majors i tot seguit les infantils de la Gaiata.

Seguidament i amb un Palau en peu era ja moment de rebre a les Madrines de la Magdalena 2016 Mireia García i Falomir i Andrea Pradas i Barreda, també molt emocionades i amb un gran somriure durant tota la nit. Cal dir que, com es preceptiu, les Madrines de l’any passat van imposar als estendards els corbatins de rigor i reberen emocionades el fort aplaudiment del públic del Palau així com un homenatge en forma de vídeo per a recordar les festes 2015. No podem deixar d’agrair les mostres d’estima que en forma d’ofrenes arribaren des de diferents col·lectius i associacions. Un total de desset ofrenes que van donar pas a un altre dels moments àlgids de la nit. Si al mes de maig celebrem les festes de Lledó i li oferim a la Verge una serenata, que va ser el fil conductor del acte de presentació, també en Magdalena tot Castelló fa homenatge a la Patrona en forma d’ofrena floral. Per això aquesta nit volíem oferir-li flors a la Lledonera. Una ofrena que va arribar simbòlicament des de les tres capitals de la Comunitat Valenciana ja que les representants de la Falla Exposició de València i de la Foguera Àngel Guirao d’Alacant acompanyaren a les nostres Madrines en la escenificació d’una ofrena de flors als peus de la imatge de la Verge, tal i com ho fem el darrer dissabte de Magdalena. Certament va ser una nit de gener molt pròpia del maig castellonenc. Una nit purament castellonera i gaiatera per a tota la Comissió de l’Armelar que va retre homenatge amb cançons, balls i paraules a la Patrona de Castelló doncs Ets la Mare de Déu, Verge i Regina, preguem al teu amor que és nostra guia, a tots ens acull l’abric del teu vel. Els goigs, cants que entonem, plens d’harmonia, la salve, que enlairem directa al cel, pregàries són a Vos, verge Maria.

Vicente Montolio

101

102

103

ARMELER D´OR 2016 ///////////////

ACTE D´OBERTURA MAGDALENA 2016 ////////////////////////////////

104

IMPOSICIONS DE BANDES /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

105

BENAFIGOS /////////////////////

PRESENTACIÓ CARTELL ///////////////////////////////////////////////////////

DIA DEL PILAR ///////////////////

DIA DEL ROCÍO /////////////////////////

Visita els nostres actes gaiaters

106

OFRENA GESTORA DE GAIATES /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

VILLAHERMOSA ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

FRANCISCO I CLARA DE ASÍS // RECEPCIÓ A L´AJUNTAMENT ////////////////////////////////////////////////////////

107

NOMENAMENT MADRINES 2016 /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

108

NOMENAMENT MADRINES D´HONOR 2016 ///////////////////////////

AGERMANAMENT LEGIONARIS PARACAIDISTES ////////////////////

FITUR ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

109

REIS //////////////////////////////////

SOPAR DE GALA ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

110

BERENAR GESTORA ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SOPAR DE NADAL AMB LA GAIATA 9 ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SOPAR DE LA PASQUERA //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

111

PRESENTACIONS ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

112

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

113

ELS NOSTRES MILLORS RECORDS //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

114

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

115

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Articles

AQUEST ANY DEDICATS AL NOSTRE BARRI

117

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

118

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

de L luce na Car rer

r de M

enéd

ez y P

elayo

Plaça de les Escoles Pies Carre

r del C ompte

de No

ronya

Vila rro

ofre

idro

Carr

Ros

er d

e Pe

layo

rquit ecte de l´ A

el P

empre he sentit dir –encara que ningú m’ho ha demostrat de forma fefaent- que l’anomenat Tir de Colom o, Tiro de Pichón com va arribar a traduir-se, tenia el seu origen en una donació que algú va fer al municipi castellonenc. Apareix alguna informació de premsa en què en determinat moment es fa una permuta entre l’Ajuntament i l’Exèrcit (a través del Ministeri corresponent) que a canvi d’una bona porció de terreny se cedeix un solar adjunt al baluard de la Caserna de Sant Francesc per a l’aprofitament d’aquest últim com a accés a la ciutat.

Carrer de Donat

re J

mar ón r Ca

r Fig

Car rer d

////////////////////////////////////////////////////////////////////////

el P a

Car rer

er d

Carre

lars

Carr

Carrer de la República Argentina

Hospital Provincial

rella

uer ole s

e Mo

Car rer d

ata d

into

la M

Car re

er de

Ronda del Mil

Barri de L´Armelar

Carr

er d

e Fè

lix B reva

Voldria afegir una altra opinió sobre la denominació del barri de l’Armelar, situat entre la ronda del Millars i la Gran Via. Va ser en principi un “armelar” propietat del senyor Fèlix Breva, adinerat agricultor castellonenc de finals del XIX, que alguna cosa tenia a veure amb el Breva Ezpeleta que era titular del Molí del Toll, en l’altra part de la ciutat. Efectivament es va procedir a propiciar una urbanització dissenyada per l’arquitecte Ros (que allí té un carrer) i el senyor Breva i que comprèn els carrers Pelayo, Lepant, Jorge Juan, Aparisi Guijarro i uns altres, amb vials no gaire amples ara, però suficients llavors i que aportaven la novetat que moltes de les seues cantonades suprimien l’angle recte, aportant els quatre triangles resultants, un espai que donava un punt més d’amplitud.

Recorde que en l’esplanada que es va denominar Tir de Colom, sí que feien la instrucció militar els soldats de la quasi veïna caserna. Recorde partits de futbol, pura artesania, i sobretot els concursos hípics que per la resposta que van obtenir entre la ciutadania, va portar a l’Ajuntament a la construcció d’un camp, com de futbol perquè els cavallistes i les seues muntures feren els seus exercicis. Aparcades per uns anys aquestes competicions, van ser aprofitades tan elementals instal·lacions per a la pràctica del futbol juvenil. Altres alcaldes i altres ajuntaments van canviar de parer i van procedir a la construcció i instal·lació del Mercat d’Abastos que va estar funcionant pels anys cinquanta i seixanta, per a finalment construir l’Escola de Mestria i un poc més endavant es va dissenyar el de la plaça de les Comunicacions.

El carrer que ara figura a nom de l’orador carlista Vázquez de Mella, al principi va estar adjudicada a Maria Breva, que va ser una filla de l’esmentat Fèlix Breva i que va morir a primerenca edat. Per aquest motiu el barri en principi s’anomenava de l’Armelar de Breva, però després va ser suprimit aquest cognom. El pintor Porcar va viure i va morir al maset de Victorino (propietat de la família de la seua dona). Porcar va fer en el seu moment els calcs de les pintures rupestres de la província i per aquest motiu, com a homenatge a la seua labor, l’Ajuntament en el seu dia va decorar la mitgera resultant amb còpies de les pintures rupestres.

Que jo sàpiga mai s’han celebrat en el Tir de Colom concursos de Tir i Arrossegament. Aquests els recorde bé a la mateixa plaça de bous o al solar que va ser ocupat més tard per l’actual caserna de la Guàrdia Civil, ja a Rafalafena. D’altra banda, he de dir que l’arc amb decoració ceràmica que, efectivament, està en aqueix mateix barri, va pertànyer abans del seu “trasllat” a la fàbrica d’Azulejos Diago, no així la xemeneia que decora aquell barri que formava part de la ceràmica dels Hermanos Gascó Villarroig...

Toni de Cuc

119

osé Clará Piñol va morir l’11 de novembre de 1946 sent regidor de l’Ajuntament de Castelló, presidit pel senyor Benjamín Fabregat. Hi va haver al saló de plens la capella ardent i es va celebrar un solemne funeral al qual va assistir la corporació municipal “bajo mazas”. L’avui jubilat Ramón Miralles ja treballava d’uixer a l’Ajuntament. Al preguntar-li si el funeral va ser molt solemne, m’ho confirma:

-Molt, pot ser que fóra l’últim gran funeral de l’època, amb cavalls blancs, amb grans ornaments de plomes, moltes flors i centenars de persones a la cocatedral de Santa Maria.

José Clará i Piñol

Família de l’escultor d’Olot, Josep Clará, malgrat ser oriünd de Blanes, un grup dels Clará, els Clará Gelpi, van aparèixer per les nostres terres a principis del segle XIX. Un pare i quatre germans, dels quals tres es traslladaren a Castelló. El quart, Isidro, es traslladà a Torreblanca, on va obrir un negoci tèxtil i es va casar amb Justa Piñol. Van tindre cinc fills: José, Isidro, Emilio, Tomás i Cristina. José és el que ens ocupa. Cirurgià de llegenda, que quan vaig saber que es va casar amb una cosina germana, va despertar en mi una gran curiositat i no vaig poder evitar preguntar-li a la seua néta Maria si van tindre dificultats per casar-se: - I tant! Ací no hi havia manera d’aconseguir l’autorització, però el meu avi era molt decidit i ell mateix va anar a Roma, per tal d’aconseguir la conformitat del Sant Pare. Pareix que l’amor ho va superar tot... la força de l’amor. L’1 d’octubre de 1858 nasqué a Torreblanca J o s é Clará Piñol. Després de les primeres lletres i jocs infantils amb el seu amic de sempre, Trinitario Betoret, parent d’ell i amb gran descendència a Castelló, Clará va ser acollit a casa de la tia Victorieta al carrer de Mealla. Va cursar el batxillerat a l’institut del carrer Major, antic convent de Santa Clara i d’allí va eixir

120

per estudiar a València la carrera de Medicina i Cirurgia, que va finalitzar als 22 anys i que li va permetre obrir la seua pròpia consulta al carrer Cavallers, molt prop de l’antic hospital de Trullols, a la plaça de les Aules.

Ferrán va emprar una vacuna amb gèrmens vius i obríren nous horitzons en les tècniques de vacunació preventiva. Com a cirurgià, va ser excel·lent i va crear també els serveis oficials d’higiene per atendre els xiquets.

Tenia tanta afecció a la família que de seguida el 8 de novembre de 1882 es va casar a Santa Maria amb Dorita Clará Ferré, cosina germana seua, amb qui va iniciar els primers somnis d’amor a casa de la tia Victorieta, que va ser la madrina del casament.

En 1898 va guanyar les oposicions per a inspector de Sanitat, assumint la direcció de l’Hospital i participant en les obres del nou i majestuós edifici i complex hospitalari, l’actual Hospital Provincial.

El 4 de gener de 1883 és anomenat primer cirurgià de l’hospital i metge forense. El seu prestigi va créixer quan, a més a més de la pràctica de les seues especialitats amb uns materials rudimentaris, es va bolcar en tot tipus de serveis hospitalaris en general i de manera especial, amb la investigació i els treballs de laboratori que el van convertir en un capdavanter en la medicina preventiva a través de l’aplicació de vacunes, sobretot, la vacuna de la ràbia inventada pel biòleg francès Louis Pasteur.

Va ser President Honorífic del Col·legi de Metges, va rebre la Gran Cruz de la Orden de la Beneficiencia, va ser Acadèmic de la Història i Fill Predilecte de Torreblanca. Amb molt d’orgull va rebre la noticia el 7 de juny de 1922 del seu nomenament com a Fill Adoptiu de Castelló. Li van sobreviure tres filles, Maria, Josefa i Pilar. Maria va ser la mare de la meua interlocutora, també Maria. A sa casa, que obri el passatge José García des de el carrer d’Enmig, em va impressionar una gran fotografia de 1940 de Clará, amb infermeres voluntàries de la Creu Roja.

L’hospital de Trullols de Castelló va ser referència bàsica, amb motiu de l’epidèmia de còlera que va colpir tot Europa, i que va provocar virulents focus en la nostra província. El doctor Clará va tindre ocasió de treballar amb perfecta sintonia amb el jove metge Jaime Ferrán, que era el responsable de dirigir en Espanya totes les operacions sanitàries al respecte.

A la Guerra Civil, encara que ja jubilat, va ser respectat per tots i va poder continuar amb la seua gran tasca sanitària. Com he comentat al principi i al final de la seua vida, va ser regidor, un regidor humanista, que comentava les seues votacions amb dites d’Horaci.

Les observacions de José Clará aporten llum sobre este tema:

Salvador Bellés

Foren experiències memorables. No tenien antecedents sobre els procediments de les vacunes.

121

l sector de l’Armelar ha albergat al llarg de la seua història, un bon grapat d’indústries, tallers i comerços molt representatius per al sector en particular i per a Castelló en general. Han sigut molts els negocis que han nascut i han prosperat ací al barri, però si hi ha una indústria que ha sigut capdavantera dins del seu sector, ha sigut INDUSTRIAS QUÍMICAS TELLO. Estava situada al número 34 de la Gran Via Tàrrega Monteblanco i fabricava sabons i productes insecticides. Va ser fundada per Fernando Tello Millera, un jove químic, que va arribar a Castelló en companyia de la seua dona, Ángeles Arredondo, una filla de 10 anys i un fill de quatre, fugint de la guerra que, al desembre de 1936, ofegava la ciutat de Madrid. Amb 400 pessetes, guanyades com a venedor ambulant de periòdics, i unes 4.000 pessetes per rendes de lloguers de finques que la seua família tenia a València, va començar a forjar la idea que ja li rondava pel cap des de feia temps, i que es queda paralitzada quan s’inicia la Guerra Civil. Eixa idea no era una altra que la de crear una indústria química.

Tello, història d´una fàbrica

A la biblioteca del Institut Ribalta, Fernando Tello va localitzar un llibre que tractava de l’elaboració de sabons i elements per a la seua indústria, amb el qual podia aprendre el que ell volia, que era fer un sabó insecticida i desinfectant per a l’ús humà, a base de cianur de sodi i cromat potàssic, el primer com agent insecticida i el segon com cicatritzant de ferides bucals empleat pels dentistes. A la ronda de la Magdalena va llogar una planta baixa per establir-se i per mediació del seu cunyat, César Arredondo, que pertanyia com a tècnic, al personal de la Delegació d’Indústria, dirigida pel senyor Casimir Melià Tena, va rebre l’autorització per a comprar el material siderúrgic necessari per a construir les calderes i altres elements. Un fabricant de sabons instal·lat a la plaça del mercat, el senyor José Barrachina, li va vendre 60 litres de lleixiu sòdic i un altre industrial de Sant Mateu, el senyor Jovani, li va subministrar l’oli d’oliva. 122

Així, va fabricar el sabó “Cianalogen”, per als hospitals i centres sanitaris, que es venia a 1 pesseta la unitat. Un altre sabó d’ús domèstic, que va tindre un gran èxit comercial va ser el sabó “Chavalin”. Amb l’arribada del DDT, la fàbrica Tello va iniciar la fabricació de tota una gama d’insecticides, que va anomenar FUM, i va produir el primer producte fumigen d’Espanya. La gama d’estos productes abastava: els fumígens FUM per a la desinsectació de grans locals i primer insecticida de fums fabricat a Espanya; cigarrets insecticides FUM contra mosques i mosquits; polvoritzable FUM, líquid per a polvoritzador d’embole; i insecticida FUM, insecticida en pols. Quan la indústria va créixer en producció i en personal es van traslladar a la Gran Via Tàrrega Monteblanco, fins al seu tancament en 1987. A més de ser una indústria capdavantera amb els productes, també ho va ser fabricant aparells per a l’aplicació d’eixos productes, com va ser un injector que permetia desinfectar a gran quantitat de gent, sense necessitat de despullar-los i que va ser declarat d’utilitat per l’exèrcit espanyol (D.O. número 151 del 8 de juliol de 1947). En l’àmbit de l’agricultura, sector tan important a les nostres comarques en aquells anys, Tello va fabricar productes per a combatre plagues com ara Fumer SD (sofre i DDT), Fumer Mixto i Malthion Tecnico 4 por 100. Malgrat tot, cal dir que els seus productes van ser més apreciats i reconeguts fora que a la seua pròpia casa, ja se sap la dita: “Nadie es profeta en su tierra”. Arxiu de premsa

Inyector TELLO, declarado de utilidad para el ejército (D.O. núm 151 del 8-VII-47)

123

L´empremta de Montesinos

ESGLÉSIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT. EVANGELITZAR AMB L’ART

FE I SABER ES DONEN LA MÀ

La Trinitat és un dels millors exponents d’obra religiosa que va alçar l’arquitecte Montesinos. L’edifici, que es va començar a construir en 1894, es troba en l’actual plaça de l’Escola Pia, antany una zona de secà coneguda com Clavellí. Es tractava d’un solar sense edificar que limitava per la seua banda posterior amb la ronda del Millars i, més amunt, amb el perímetre de la muralla. L’església quedava relativament prop d’altres superbs edificis projectats pel mateix arquitecte, com la Plaça de Bous i l’Hospital Provincial (llavors en fase de construcció).

Patricia Mir Llicenciada en Humanitats Coautora del llibre ‘Manuel Montesinos Arlandiz. Arquitecto provincial y exponente del eclecticismo en Castellón’ (XXVI Premi Ciutat de Castelló d’Humanitats)

er què els que habiten al sector de L’Armelar haurien de conèixer el nom de Manuel Montesinos Arlandiz? Per la mateixa raó per la qual els castellonencs haurien de tenir notícia d’uns dels seus arquitectes més il·lustres. Per no esmentar que aquest notable personatge va arribar a ser fins i tot alcalde de Castelló durant 1871 i, abans, regidor republicà al costat del primer edil Francisco González Chermá. Però en aquest article ens interessa, no tant el seu perfil polític, sinó l’empremta de l’arquitecte que va contribuir a transformar la fisonomia d’un Castelló recentment nomenat capital de província que caminava donant passos de gegant cap a la modernitat. Manuel Montesinos Arlandiz (18381926) va ser arquitecte provincial i autor d’edificis tan singulars a la capital de la Plana com l’església de la Santíssima Trinitat, la façana de la parròquia de Sant Vicent Ferrer, el cementeri de Sant Josep, la Presó Model, l’Escola Pia, l’Hospital Provincial, la Plaça de Bous i la Casa Alcón (Farola). Vull aprofitar l’oportunitat que em brinda la Gaiata 4, L’Armelar, per a desvetlar alguns dels secrets de dos d’aquests immobles, l’església de la Trinitat i l’Escola Pia, que tanta nostàlgia desperten entre els veïns i veïnes d’aquest sector.

El temple es va acabar d’alçar amb no poc esforç en 1915, vint-i-un anys després d’iniciar-se, per la qual cosa l’any passat va complir el seu primer centenari. La benedicció pontifical de l’església va tenir lloc el 27 de gener de 1916, i tres dies més tard, el 30 de gener, es van celebrar el primer baptisme, comunió i enterrament. 124

L’obra va ser patrocinada i promoguda pel difunt Cardona Vives, segons les directrius fixades en el seu testament. Manuel Montesinos va realitzar el projecte, si bé el director de les obres va ser, segons la Guia d’arquitectura de Castelló, Francisco Tomás Traver.

excessivament fidel a aquest estil medieval. Els elements del gòtic i també del bizantinisme omplin l’obra en una riquesa de llenguatges típica del nostre arquitecte. Per a mantenir una correlació lògica començarem descrivint l’exterior de l’edifici. El temple disposa de dues façanes d’accés directe al carrer: la portada principal, que recau en l’actual plaça de l’Escola Pia, i una façana lateral amb eixida al carrer Menéndez y Pelayo, en el seu encreuament amb la via del filòsof Balmés. A diferència del frontispici principal on la visió de l’edifici resulta un poc complicada per a l’espectador, en aquesta última aconsegueix crear, a través de l’encreuament de carrers, una interessant perspectiva.

L’església de la Santíssima Trinitat va ser un edifici que, des dels seus orígens, va estar mirant amb recel una altra església que, no massa lluny, s’alçava sense pressa gràcies a un altre dels grans mestres vuitcentistes, Godofredo Ros de Ursinos. Quasi germanes ja que tenien el mateix pare (Cardona Vives), però condemnades a ser comparades, fins i tot dècades després. Comparar les dos esglésies resulta un fet inevitable, no obstant açò, hem de considerar que l’església de la Trinitat té un precedent més que evident en la façana de l’actual parròquia de Sant Vicent Ferrer.

Per ordre d’importància iniciarem el nostre recorregut en la façana principal o noble, que té tres portes d’accés al temple i està orientada a l’est. Hi destaquen, sobre tot el conjunt, dos elements, el magnífic rosetó i l’airosa torre campanar. El temple és més alt que el col·legi dels Escolapis, construït diversos anys abans pel mateix autor. La diferència de grandària accentua encara més les proporcions de l’edifici religiós.

Els estudiosos han prestat poca atenció a la descripció estilística d’aquest edifici religiós. Aguilera Cerni va dir d’aquesta que és una església neoromànica amb un interessant i ben executat treball de maó vist; mentre que Sarthou Carreres va comentar que el temple era “preciós, d’elegant edificació, ampli i ben il·luminat”. En la Guia d’Arquitectura afirmen que “d’estructura massissa, és un edifici molt lliure i colorista, d’un eclecticisme en la seua línia més pura i molt propi de l’estil de Montesinos, en el qual cap dels elements utilitzats són rigorosament neogòtics, neoromànics o neobizantins, ja que hi ha en tots ells la decidida obstinació de fugir d’una recomposició històrica, fent una interpretació personal”.

La façana de la Trinitat, tan pareguda a la de Sant Vicent Ferrer, desprèn, però, una major magnificència que la seua germana. La seua porta principal ja no està allindada, sinó que té un arc de mig punt amb diverses arquivoltes. Per contra, les portes laterals sí estan allindades i amb un arc damunt que recorden en gran manera a la del carrer Sant Domènec. En els cossos laterals l’arc està remarcat per unes motlures formant cavitats en jocs de llums i clars. La portada principal està dissenyada amb un neoromànic molt pur on destaquen les sis columnes adossades amb capitells i base clàssica. Columnes solitàries també franquegen les portes laterals.

L’església de la Santíssima Trinitat respon a un model historicista amb un neo molt marcat, el romànic. Igual que ocorreguera en la façana de Sant Vicent Ferrer, Montesinos utilitza el neoromànic per a dissenyar un edifici religiós, però sense ser 125

El repertori decoratiu fa acte de presència concentrant-se en els capitells i les bases del cos central. En el primer cas trobem motius eucarístics com el be de la Resurrecció (agnus dei), la mà divina o l’ull emmarcat en el triangle de la Santíssima Trinitat. Igual que els mestres de l’edat mitjana utilitzaven les portades per a evangelitzar la població analfabeta, Montesinos utilitza els capitells historiats per a presentar un missatge als cristians i evangelitzar amb l’art. En el cas de les bases de les columnes, l’arquitecte dissenya un motiu vegetal que es repetirà en totes les portes d’entrada al temple. En els cossos laterals la decoració dels capitells forma una flor oberta amb les fulles carnoses tancant la columna. Entre els símbols trobem una àncora, un llibre (Sagrades Escriptures), el Sant Calze i el Cor de Crist.

El cos central acaba en un frontó més alt que els laterals i amb la típica decoració de targes llises amb una motlura final. Un ornament que també utilitza en els cossos laterals, juntament amb un entaulament amb cavitats que faciliten un contrast de llums i ombres i li aporten més presència a la resta del conjunt. L’ús dels materials és una altra de les grans diferències pel que fa a Sant Vicent Ferrer. Les causes es van deure principalment a la diferència de pressupost de què disposava en una obra i en l’altra. En la Trinitat el material que predomina és la pedra, que cobreix quasi tot l’espai i, especialment, els elements que ressalten (arcs, pilars, columnes, etc.). Per la seua banda, la maçoneria està emblanquinada en la façana principal, encara que veurem que açò no es repeteix en la resta del conjunt.

La simetria del conjunt torna a aparèixer en el repertori de Montesinos. El cos central és quasi el doble que els laterals i hi destaca un rosetó gòtic que, a més d’aportar llum a l’interior, li atorga més categoria que el grup de finestres de Sant Vicent Ferrer. Damunt de la gran vidriera s’obri un xicotet finestral, igual que ocorreguera en la façana bessona del carrer Sant Domènec.

La torre del temple permet poques llicències a la imaginació de l’espectador. Tampoc s’hi utilitza la rajola. Montesinos fa arrancar el campanar des d’un dels cossos laterals per a crear un primer cos quadrat decorat amb finestrals i òculs. Un entaulament clàssic, a manera de cornisa, separa aquest pis del cos de campanes, l’acabament del qual guarda un gran paregut amb la cúpula bulbosa o buliforme de l’església de la Sagrada Família de Ros de Ursinos. Un aire de bizantinisme o orientalisme que agermana les dos edificacions. El resultat és un frontispici plenament historicista amb elements neobizantins (campanar), neogòtics (rosetó) i neoromànics (portada). Una amalgama d’estils que aconsegueix casar amb criteri i coherència. El moviment d’aquesta és molt més acusat que en Sant Vicent Ferrer, a causa del predomini de les línies corbes i redones. En aquesta utilitza un repertori propi que consisteix en l’ús de pilastres d’ordre gegant, decoracions amb targes i entaulaments clàssics i combinació de materials. Al costat de la porta principal es va afegir en èpoques posteriors uns motius al·lusius al Franquisme i a Primo de Rivera, que encara són visibles.

Les pilastres gegantes tornen a fer de separació entre els cossos amb un acabament idèntic al de l’església del convent dominic. En els laterals, Montesinos obri dues finestres amb arcs rebaixats. I per a separar les dues altures del conjunt, l’arquitecte dissenya una cornisa correguda que recorre tota la façana i suporta amb mènsules llises. L’acabament està més profusament decorat que en Sant Vicent. La cornisa està composta per motius decoratius florals.

La façana lateral és un prodigi d’enginy. A l’interior es correspondria amb el creuer, encara que no sobreïx en planta. Amb més similituds encara que l’església de Sant Domènec, és una portada de dimensions més reduïdes en funció de l’espai de què disposava. Com a bon arquitecte, Montesinos s’adapta sempre a l’amplària i altura de cada espai 126

per a crear les dimensions apropiades. Un valor que no sempre podem apreciar a causa de les reformes urbanístiques que ha patit la ciutat i, en concret, l’entorn dels edificis objecte d’estudi. Aquesta portalada té una única porta d’accés amb arc de mig punt, arquivoltes i columnes neoromàniques amb capitells, igual que en la principal. Les bases de les columnes repeteixen el mateix motiu vegetal que en la façana principal. En el cas dels capitells, el model és floral amb una creu en el seu interior. Acompanyant al fust de la columna una motlura dentelada molt interessant i que fins ara no havia aparegut en el repertori historicista de Montesinos. Una cornisa amb mènsules separa el primer cos d’un segon amb un grup de tres finestres (la central més alta), amb arcs rebaixats i ampit. Aquestes cavitats segueixen el mateix sistema que en Sant Vicent Ferrer, només que ací la finestra central s’engrandeix deliberadament per a crear un ritme a la façana. En canvi, la finestra central de Sant Vicent estava interrompuda per un frontó.

Una quarta finestra més xicoteta s’obri en el timpà del frontó triangular que corona l’edifici. Pilastres adossades amb l’acabament característic i frontó decorat amb targes, completen el treball en aquesta nova portada de Montesinos. La pedra segueix colonitzant el frontis per a ennoblir l’edifici. La resta del conjunt exterior és un mur on la maçoneria ordinària no està emblanquinada. La teulada és de teula plana. En qualsevol cas, el material que capta tot el protagonisme és la rajola. Les finestres, les cornises i els contraforts estan remarcats amb la tova vuitcentista. En l’exterior destaca la cúpula principal, amb un tambor en el qual s’obri el cos de finestres, i un acabament del mateix material metàl·lic que 127

la xicoteta cúpula del campanar. Montesinos dissenya una cornisa en volada per a separar els dos cossos i al seu torn protegir els murs de la cúpula de l’aigua de pluja. No té llanterna però sí té un xicotet coronament, que li proporciona major altura i esveltesa.

En 1898, quatre anys després de començar l’església, es va posar la primera pedra del col·legi de l’Escola Pia. L’edifici educatiu havia d’estar annex al temple i ocupar la resta del solar lliure. Aquesta és la raó per la qual l’acabament del braç del creuer està totalment ficat en el pati d’aquest col·legi. A més, les finestres que donen a ell estan cegades. Segurament es deu aquest motiu al fet que l’arquitecte no trobara una altra solució més que integrar el col·legi en el mur i cegar les finestres corresponents. No sabem si quan Montesinos va rebre l’encàrrec de l’església ja sabia que hauria d’estar adossada a un altre edifici o, per contra, ho desconeixia. A més del temple pròpiament dit, en planta s’aprecia també l’existència d’una sèrie d’edificacions annexes que també pertanyen a l’església. Es tracta d’un espai reservat per a la sagristia, uns habitatges per als sacerdots i uns patis exteriors. Aquests edificis annexos estan adossats a la capçalera de l’església envoltant-la per complet. En un dels costats, aquesta edificació limita amb el braç que sobreïx del creuer i, per l’altre, amb el carrer Menéndez y Pelayo. L’interior del temple quasi no guarda relació amb l’estat original. No obstant açò podem donar algunes claus que romanen inalterables des de la seua construcció. L’església és de tres naus, capelles laterals, creuer i cúpula, atri i cor alt als peus. En la planta descobrim un temple de creu llatina, encara que li falta un dels braços del creuer (el que dóna accés al carrer de Menéndez y Pelayo).

La primera cosa amb què es troba el fidel que visita aquesta església és l’atri, de bones i harmonioses proporcions, sobre el qual descansa el cor. Per la porta principal, també en el lateral esquerre, sorgeix el baptisteri amb la pila baptismal. Una vegada a l’interior del temple descobrim tres naus, la central més elevada i àmplia, on es col·loquen els bancs. Al final d’aquesta hi ha un púlpit i un orgue. En les naus laterals s’obrin les capelles sota l’advocació de diferents sants i mares de Déu, alguns molt volguts entre els veïns i veïnes de Castelló. En total són vuit altars encastats en els dos murs (quatre i quatre), tots executats amb bon gust i avui dia molt cuidats. A l’altura del creuer el visitant descobreix una elegant cúpula i absis grandiós emmarcant l’ampli i majestuós presbiteri semicircular a l’interior (recordem que en l’exterior és poligonal). L’ala es-

querra del creuer, una miqueta allargada, forma la capella del Sagrament. També en el costat esquerre del presbiteri, al costat d’aquesta capella, s’obri una porta lateral. Aquesta eixida comunica amb la zona de sagristia i els patis exteriors. En època recent, concretament en 1990, van ser traslladades les restes mortals de l’arxipreste Cardona Vives, des del cementeri municipal a la cripta de l’església de la Trinitat. Una destinació molt més apropiada per a l’impulsor de l’edifici.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ESCOLA PIA. EL SABER SÍ OCUPA UN LLOC Aquest edifici està indissolublement lligat a l’església de la Santíssima Trinitat, a la qual es troba annex. Però a qui devem el mèrit de l’obra és a Joan Baptista Cardona Vives. Encara que la seua defunció va tenir lloc en 1890, el prevere va especificar en el seu testament la donació de gran part de la seua herència per a la construcció de la comunitat de l’Escola Pia, i la construcció d’un col·legi. El religiós també va estipular que en primer lloc el col·legi estaria regentat pels Pares Escolapis. En cas de no poder assumir-ho passaria en segon lloc als Salesians i, en tercer lloc, als Jesuïtes.

duguera a terme. No és d’estranyar, doncs, com veurem més endavant, que les obres es realitzaren en poc temps i sense interrupcions, gràcies als diners del prevere. És més, era tal la necessitat i, probablement, la pressió dels religiosos per a construir el col·legi, que les obres de la Trinitat es van paralitzar durant aqueixos anys per a centralitzar tots els esforços en el nou edifici. El disseny de l’edifici es va encarregar a Manuel Montesinos Arlandiz, i l’encarregat de les obres va ser Isidoro Dols. Una vegada realitzat el projecte, els treballs van començar a l’octubre de 1897, quatre anys després d’iniciar-se les obres del temple veí, i van concloure quasi sense interrupció poc després, a l’octubre de 1900. La inauguració va tenir lloc el 2 d’octubre d’aqueix mateix any.

L’edifici de l’Escola Pia és una obra que poc o gens ha sentit el transcurs del temps en els seus petris Aquest desig en les últimes voluntats de Cardona i centenaris murs. Els castellonencs del segle XXI Vives posa de manifest la intensa obstinació que gaudeixen del mateix col·legi que Montesinos va va posar perquè el projecte d’aquestes escoles es projectar sense quasi variacions remarcables. 128

És interessant perquè avui dia segueix sent útil en la seua concepció racional, un traçat molt raonat encara que amb adorns al gust de l’època. La historiografia coincideix a destacar la magnificència d’aquest edifici que Montesinos va construir quan tenia 62 anys, una edat on l’experiència era ja un grau. Un dels aspectes que més es repeteix entre tots els estudiosos, és l’harmonia de proporcions que guarda l’edifici de nova planta. La façana principal del col·legi requeia a la plaça del Progrés, número 38 (avui plaça de l’Escola Pia) i estava adossada a la portada de la Trinitat. Açò va permetre al mateix arquitecte dissenyar dos frontis que estarien molt pròxims entre ells amb els avantatges i també desavantatges que açò podia comportar. El fet de compartir espai suposava també que un dels laterals del col·legi corresponia al mur de l’església. L’altre extrem o façana lateral s’obria en un carrer que rep el nom de Farmacèutic Ramos. L’edifici principal dels Escolapis era per tant una pinta adossada a l’església amb tres ales construïdes i, entre elles, els dos patis. En l’ala central, la més ampla, se situava el menjador i la cuina en planta baixa. Segons l’alçat interior aquest cos també disposava de semisoterrani sota les cuines. És més, encara són visibles les obertures d’il·luminació i ventilació del soterrani des del sòcol dels patis. En aquesta planta, a més de les pertinents aules i altres dependències, també es localitza el saló d’actes, un espai ampli i rectangular les finestres del qual s’obrin al carrer Ramos. Aquesta sala té una inclinació del sòl per a optimitzar la visibilitat del públic i en un dels seus costats, Montesinos va dissenyar un amfiteatre o cor alt. El sostre està cobert d’escaiola, formant dibuixos, i té un escenari en alt per al desenvolupament de les diferents activitats docents. Les cadires han anat canviant amb el pas dels anys i les modes.

El solar que ocupava el col·legi tenia una extensió total de 2.953 metres quadrats, dels quals 2.076 eren de superfície coberta i 875 de superfície descoberta. L’Escola Pia és un edifici alçat sobre una planta quadrangular, que s’estructura en el seu interior amb dos amplis patis, al voltant dels quals s’articulen les dependències pròpies de la seua fundació. En planta tindria un aspecte de pinta o E on els espais buits correspondrien als patis. L’accés principal a l’edifici requeia en la façana més estreta que s’obria a la placeta. Més tard s’uniria un tercer pati, tal com hem comentat en la introducció històrica. A més, el complex educatiu s’estenia més enllà del rectangle per a abraçar l’absis de l’església de la Trinitat. L’amor pels espais oberts és una constant en Montesinos. En les seues obres més rellevants com la Presó, l’Escola Pia i, més tard, l’Hospital Provincial, els patis han vertebrat el disseny de cada edifici infonent llum i permetent interessants jocs de volums. 129

Seguint el recorregut per la planta baixa arribem a un passadís cobert i porticat que recorre tota la planta i permet al visitant transitar per tot l’edifici. És un atri que transita tot el col·legi i actua com a eix vertebrador de l’edifici. Aquest passadís uneix totes les ales i és una de les solucions més interessants adoptades per l’arquitecte en el seu desenvolupament interior. En l’alçat, de planta baixa i dos altures, destaca l’eix central de la façana principal on se situa la porta d’accés que remata amb torreta. Aquest element es projecta en tota l’altura de la façana. En aquest edifici la planta baixa es pot considerar com el pis noble, sent més alta que la resta.

Abans de passar a descriure l’exterior de l’edifici hem de fer referència als dos patis principals. L’estudiant penetrava en l’edifici per un atri que desembocava en el pati més gran del conjunt. En dos dels seus laterals estava porticat, encara que en l’última reforma van cegar uns pocs arcs de la planta baixa per a obrir nous espais, com per exemple serveis. Aquest és el mateix recinte que comparteix un dels seus costats amb el mur de l’església i part del creuer. Des d’aquest són visibles els contraforts del temple i també la façana interior del col·legi.

Una de les zones més vistoses d’aquesta planta és el vestíbul principal, amb nombrosos detalls decoratius eclèctics. Destaquen, en l’arrencada de l’escala, dos arcs bessons de mig punt que s’uneixen en una columna clàssica amb capitell i base. Aquesta escala principal té una claraboia amb un dibuix de cristalls de colors, en la qual es representa una creu en el centre. L’escalinata té un primer tram en corba molt emfatitzat on els primers esglaons són més amples. L’interior està ple d’aquests detalls clàssics que embelleixen l’edifici i fan més agradable l’estada dels joves alumnes.

D’aquesta podem destacar la forta gradació o jerarquització de les finestres. Per exemple, en planta baixa trobem grans arcs de mig punt elaborats amb rajola sobre pilars. En el primer pis les finestres són estretes i decorades amb un detall d’arc de mig punt en rajola. Finalment, el segon pis són finestres rectangulars amb arcs rebaixats també en rajola. És interessant remarcar que, encara que siga una façana interior, Montesinos no sacrifica els detalls decoratius en rajola, tan del gust de l’època. Una cornisa recta amb detalls, també de rajola, remata l’edifici.

En la primera planta l’arquitecte Manuel Montesinos va projectar més aules i una estada dedicada a biblioteca, molt prop de l’escala principal. Finalment en el segon pis trobem les dependències dels capellans i el dormitori comú per als estudiants interns. Per a la resta dels alumnes aquesta planta era privada i reservada per als religiosos. És per açò que en aquest pis trobem una altra de les estades més interessants del complex. Precisament perquè l’església de la Trinitat no era propietat dels Escolapis, els religiosos van manar construir una capella dins del col·legi, concretament en aquest últim pis. El seu autor va ser el pare Asensi i segons el catàleg d’edificis de Castelló era un “excel·lent realitzador de maquetes domiciliat a València”. La capella està construïda amb arcs ogivals i una decoració neogòtica. És d’una sola nau i els seus arcs estan col·locats com les costelles d’un animal. Els arcs es recolzen en columnes amb capitells compostos. L’altar també és neogòtic i destaca el cassetonat.

El segon pati, d’igual forma amb lateral porticat, és molt similar a l’anterior però, en el segon cos de finestres, la rajola cobreix per complet l’espai entre l’arc de mig punt i el cristall, alguna cosa que no ocorre en el primer pati. Aquesta xicoteta diferència és possible que siga d’una reforma posterior, i no un treball conscient de Montesinos. El tercer pati no té cap interès arquitectònic. L’exterior és especialment interessant i una de les façanes més belles dissenyades per aquest arquitecte. Tan bell va semblar el conjunt als castellonencs que, a principis de 1901, l’Ajuntament va acordar plantar arbrat a la plaça de l’Escola Pia

130

per a embellir el lloc. Avui dia encara és possible acollir-se a l’ombra de diversos exemplars. El panell ceràmic de temàtica religiosa visible en la planta baixa de la façana principal és, per contra, un afegit posterior.

L’arquitecte provincial és un gran coneixedor del repertori historicista però, mai abans, ho utilitza amb tanta mestria com en aquesta plaça. D’una banda, el conjunt educatiu dissenyat per Montesinos és d’una marcada horitzontalitat, la qual cosa permet que la torre campanar de la veïna Trinitat lluïsca més esvelta en la plaça. De l’altra, l’església és el contrapunt, gallarda i altiva. D’aspecte molt manierista i barroc, Montesinos juga amb elements del vocabulari clàssic, incorporant algunes ganyotes als Pares Escolapis amb símbols al·lusius a l’ensenyament i als religiosos. La sensació de solidesa reforçada per una cuidada elecció dels elements constructius és la característica més significativa del conjunt. En planta baixa i sobre alt sòcol de pedra, com li agrada a Montesinos, es revesteix també de pedra i es marca l’accés principal, sota arc de mig punt. En l’última dovella de l’arc remarcat, Montesinos es permet una llicència decorativa i col·loca un detall petri en forma de flor i sota ell, diverses motlures dentelades. Als costats, l’arquitecte empra pilastres adossades amb marcat especejament horitzontal, que també acompanyaran tota l’altura de la façana, i que donaran pas, en planta primera, a una balconada central, oberta sota frontó triangular, i protegida per gruixuda balustrada. En el centre dels barrots del mirador tornem a descobrir un nou detall decoratiu. La balustrada està recolzada en tres mènsules amb uns detalls decoratius a manera de ventalls, especialment bells, i que formaven part del repertori estilístic vuitcentista. Sobre aquest, s’obrin tres buits idèntics sota llinda, franquejat per un parell de columnes amb capitells, sobre

gegantesques mènsules que rematen les pilastres, també amb capitells. Un delicat dentelat sota la cornisa remata horitzontalment tot l’edifici i és només superat pel cos central. Sota aqueixes targes, Montesinos va dissenyar un espai llis, tal com es pot apreciar en les fotografies més antigues. En reformes posteriors es va traure una finestra que sens dubte va millorar l’aspecte. Una altra de les alteracions de la façana és que en l’acabament del cos central, l’arquitecte va col·locar un escut o dibuix que més tard va desaparèixer. En la coberta d’aquest cos central l’arquitecte obri una cúpula senzilla que cedeix tot el protagonisme a la de l’església de la Trinitat. El cos central d’aquesta façana és el més destacable del frontis però, a diferència d’altres obres on els cossos laterals quasi ressalten, en aquesta portada destaca l’alternança de frontons triangulars i corbs en la planta primera, així com el ritme de la planta superior, jugant amb els òculs cecs i les pilastres. Aquestes solucions aconsegueixen com a resultat una façana molt marcada. La combinació de frontons triangulars i corbs era un dels recursos més utilitzats en el Manierisme, i és la primera vegada que ho trobem en una obra de Montesinos. Igual que ocorria en les façanes interiors que donaven als patis, Montesinos obliga les finestres a sotmetre’s a una jerarquia. Les de la planta baixa són més amples i altes, mentre que en el primer pis es descobreixen més baixes i estretes. Totes elles reposen sobre una ampit petri. La reixeria, per la seua banda, només apareix en les finestres més baixes i el seu dibuix és d’un gran gust. El delicat ferro oculta, en part, unes motlures dentelades sota les llindes que Montesinos va utilitzar en aquesta obra i que no tornarem a veure en altres immobles. En el primer pis és visible encara una fusteria que, possiblement, puga ser l’original.

131

La cornisa que remata la façana és més imponent que les que ens té acostumats en altres obres. El seu aspecte és més poderós. En la separació entre la cornisa i la teula descobrim també uns detalls decoratius que parlen de la cura amb la qual l’arquitecte va projectar cada aspecte de l’edifici, sense descuidar res. A més, la coberta de l’edifici no és teula àrab, sinó una tipologia més complexa. La façana lateral del col·legi de l’Escola Pia no té molts dels elements decoratius de la portada. Per exemple, no té òculs ni frontons en les finestres. D’aquesta manera, l’arquitecte aconsegueix crear una jerarquia en l’edifici per a respectar l’anhelada proporció. El que sí comparteixen les dos façanes és una fina cornisa que separa la planta baixa de la resta, i el sòcol o base de pedra. Les finestres de la planta baixa són més grans en el lateral, encara que totes tenen ampit. Hi ha un detall digne d’esment que revela la mestria i el domini que Montesinos tenia de l’ofici. En la cantonada o xamfrà de l’edifici, l’arquitecte intenta unir les dos façanes d’una forma progressiva, evitant un canvi brusc en la decoració. La forma d’aconseguir-ho és que el primer tram de la façana lateral compartisca molts dels elements de la portada principal. A més, l’arquitecte obliga a aquest tros a sobreeixir de la línia de façana i col·loca una balconada sobre mènsules amb els mateixos detalls decoratius en els barrots que en el frontis de l’edifici. El mirador està rematat amb un frontó triangular que tindria la seua alternança amb l’últim frontó corb de la façana principal. Sota la balconada, una finestra la reixa de la qual manté el mateix dibuix exquisit que les seues germanes del frontispici. Com que la cantonada de l’edifici està bossellada, el final d’aquest tram excel·lent també ho està.

La façana està emblanquinada i pintada, mentre que a l’origen no ho estava, tal com es pot comprovar en les instantànies. Un detall que només s’aprecia en l’origen, és que tots els arcs de mig punt de la planta baixa estaven remarcats amb rajoles, aconseguint combinacions d’obertura i buit.

Respecte a l’estil de l’edifici cal dir que predomina el neoclassicisme però amb diversos tocs eclèctics. Tal com apuntaven alguns estudiosos, Montesinos desenvolupa en aquesta obra un llenguatge historicista on repeteix molts dels elements que ha utilitzat en altres treballs. Malgrat açò, el resultat és molt més interessant que en altres ocasions. La raó pot ser que es dega al fet que la riquesa decorativa està més present que mai. La sobrietat del seu repertori dóna pas a un vocabulari on les motlures s’enrosquen formant ventalls o flors. Nous llenguatges modernistes que comencen a apuntar. Finalment, existeix un xicotet tram de façana lateral Els Escolapis es van acabar de construir en 1900, que limita amb l’església de la Trinitat. La cantonada el mateix any en el qual els historiadors situen també apareix bossellada i guarda la simetria del l’arribada del Modernisme per aquestes terres. conjunt. En aquest nou mur, Montesinos col·loca una balconada que descansa en unes poderoses Escolapis i Trinitat formen un tot. Montesinos mènsules pètries. Els mateixos detalls florals que disposava d’un solar on construir dos edificis, civil hem descrit en altres punts de l’edifici apareixen i religiós, que indissolublement estarien lligats. ací. En la part superior descobrim una senzilla Molts dels alumnes del col·legi de l’Escola Pia han espadanya que es correspon amb la capella de rebut els sants sagraments en l’església. El religiós Cardona Vives va llegar gran part de la seua fortuna l’últim pis. per a convertir aquesta plaça en un centre on la fe i L’aspecte exterior de l’edifici és molt diferent del el saber es donaren la mà. L’arquitecte va convertir que van conèixer els contemporanis de Montesinos. aqueix desig en realitat. 132

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

133

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Grup de teatre L´Armelar

Fermin Andreu ha estat un referent al nostre teatre, i el primer que va fer saber de quins “actors” i “actrius” podia disposar. Els més atrevits membres de la comissió, sense descuidar les altres tasques que ja tenien encomanades: vendre loteria, fer gaiata..., es van presentar voluntaris, i a la vista de “l’elenc” el senyor Fermin va triar el sainet “Els Matariles“ de Manuel Soto Lluch que es va representar el dia 15 de març al carrer Pelayo del nostre sector. La representació va ser un èxit d’interpretació per part de tots els actors, que fins aleshores no havien pujat mai a un escenari. Vicent i Ximo Cornelles, Marisa Tomás, Pili Gasulla, Oscar Ribera, Paco Sanchis i Carlos i Amparo Lleó, van delectar al públic assistent.

inalitzada la setmana de la Magdalena de 1979, la jove comissió de la Gaiata 4, presidida per José Antonio Lleó, va començar a programar les festes de 1980.

L’èxit va ser tal, que gràcies també als contactes i a l’entusiasme de Fermin Andreu, el grup va fer més actuacions i de seguida va preparar un altre sainet: Lo que fan fer les dones de Paco Barchino, la qual cosa va provocar l’entrada al grup de gent coneguda de Fermin Andreu, i veterana dins del món del teatre a Castelló, com Manolo Vilar i Lola Macián, i més endavant, Vicente Moncho i Elvira Delgado. Al llarg de la trajectòria de l’Armelar han sigut moltes les persones que han col·laborat amb el grup, i això ha fet possible que el Grup de Teatre l’Armelar haja representat els millors sainets en valencià: Els badalls de la fam; Cels de novençà; Per la

A més dels actes protocol·laris i oficials, i els habituals del sector, com són la inauguració de la “tasca”, despertades, concursos de dibuix, d’aparadors, de paelles..., van pensar d’oferir als veïns més actes i van tindre la idea d’organitzar una funció de teatre, evidentment sense que costara cap pesseta. José Antonio Lleó es va posar en contacte amb un gran amic de la seua família política, Fermin Andreu, per tal que organitzara i dirigira la funció. 134

fam d’heretar; La Barraqueta del Nano; Quelo Chufeta; I diuen que el peix és car?, El primer nétet; La fam ens trau a ballar; Per menjar carn de burro; Qui és el loco?, Pare vostè la burra, amic!... Però amb el temps i amb la incorporació a la direcció del grup de Jorge Vilar, també han representat comèdies com: L’alcalde de Favara; Llevé’s eixos pantalons!; La meua dona, la teua i la de l’altre; i amb motiu del XXX aniversari del grup, es va estrenar al Teatre Principal de Castelló l’obra guanyadora del Premi Castelló a Escena de Teatre 2005: Billete a Vidanueva de Fernando Palazuelos, que l’Armelar va representar també a la ciutat natal de l’autor, Sestao, al mes de maig de 2011.

província. Actors i actrius del grup han participat en muntatges col·lectius d’obres tan importants com: La educación de los padres; Los cuatro Robinsones; Don Juan Tenorio; i també en sarsueles com La Revoltosa; La Gran Vía... El grup L’Armelar està orgullós d’haver dignificat el sainet i de representar-los amb els decorats i l’attrezzo que mereixen i ens sentim continuadors de tots aquells, que als anys de la post-guerra i sense mitjans materials, i el que és més important, en la nostra llengua, totes les setmanes estrenaven, com a mínim, un parell de sainets, per tal de oferirlos al públic de Castelló.

El grup de teatre L’Armelar participa en tots els cicles que es fan a la ciutat de Castelló, com és el cicle Castelló a Escena i el cicle de les Festes de la Magdalena, i ha portat el seu teatre a quasi tots els pobles de la nostra

El nostre desig és continuar alçant el teló. GRUP DE TEATRE L’ARMELAR

//////////////////////////////

/////////////////////////////////////////////

135

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

136

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El pregonet dels Escolapis

i hi ha un acte, emotiu i tradicional , que es celebra des de 1972, i que dona inici a les Festes de la Magdalena, en el sector de la Gaiata 4, eixe és el Pregonet, que cada any s’organitza al Col.legi de les Escoles Pies. S’anomena Pregonet, perquè es literalment un Pregó “xicotet”, però amb la mateixa organització, del que es celebra al dia següent, i que anuncia que ja estem en la setmana de Festes de la Magdalena. El Pregonet té personalitat pròpia, i fins i tot, tots els anys el col.legi confecciona una cinteta conmemorativa, que llueixen tots els partcipants. Dos policies locals amb moto obrint la desfilada, que eixint des del carrer Menéndez y Pelayo, pel pati lateral del col.legi, dona la volta pel carrer San Francesc i pel carrer Conde Noroña, entra en la plaçeta de les Escoles Pies, per finalitzar al pati del col.legi. Tots els alumnes del centre participen, des dels més menuts, tots ells abillats ambs trages típics, de llauradors, de castelloneros, de mariners, amb brusa……..., fins els moros i cristians, la rondalla, el grup de ball, els clarins de la ciutat, el pregoner, castelloneres i castelloneros i tancant la desfilada, la “corporació municipal” que està represenada pels alumnes de sisé de primària, “els majors“. Una vegada al pati, hi ha actuacions de la rondalla i del grup de ball, i com no, tanca l’acte el pregoner, que llig el Pregó, davall l’atenta mirada dels companys, mestres, pares i mares . Estos actes estan presidits, pels alumnes que formen part d´una gaiata, bé siga com a dames o madrines, i fins i tot com a Reines de les Festes, com l’any 1994 la Reina Infantil Carla Cerdá i Dols, l’any 2006 la Reina María López i López, l’any 2007 la Reina Raquel Borrás i Selfa i l’any 2009 la Reina Infantil Berta Blasco i Ahís, estes últimes del sector de l’Armelar. Des del seu naixement, el Pregonet dels Escolapis ha sigut i és una mostra, de com des de l’escola es pot ensenyar als xiquets les nostres més arrelades tradicions i inculcar-los l’amor a la nostra festa, per tal “de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial “. María Dolores Falomir

137

L´Armelar,

i hi ha un sector amb nom i cognoms aquest és, sens dubte, L’Armelar, la gaiata 4, la del carrer de Navarra i adjacents. I el nom i els cognoms és el d’un arquitecte que va deixar el seu segell immortal en els principals edificis civils i religiosos que poblen el paisatge urbà d’aquest enclavament urbà situat entre l’avinguda del Doctor Clara, Ronda Millars i carrer de Sant Francesc, amb el guarisme 4 en l’ordinal de les gaiates de la ciutat. Manuel Montesinos Arlandis, autor de l’Hospital Provincial, església parroquial de la Santíssima Trinitat i l’annex col·legi de l’Escola Pia, amb el seu estil neoclàssic i ornaments neomudèjars.

un sector que té noms i cognoms: Manuel Montesinos i Arlandis

Encara que nascut a València, va ser, sens dubte, una de les personalitats que van permetre a mitjan del segle XIX, transformar l’antiga ‘vila de Castelló’ en una moderna capital de província que va modelar el seu caràcter agrari en una ciutat amb projectes de futur i desenvolupament ple en els àmbits socials, culturals i ciutadans.

Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i periodista

Montesinos Arlandis estudia en l’Escuela de Arquitectura de Madrid, i una vegada obtingut el títol va aconseguir el lloc d’arquitecte de la Diputació Provincial, per la qual cosa la major part de les seues obres es troben en la capital de la Plana. Així, entre aquestes obres insignes trobem, situats en l’enclavament urbà de l’Armelar els tres citats en els paràgrafs superiors. Primer, el col·legi de l’Escola Pia, inaugurat a l’octubre de 1900, i que va ser construït a costa del patrici castellonenc Juan Bautista Cardona Vives, i qui després d’oferir el prevere la seua casa del carrer Cavallers per a què l’orde docent dels Escolapis s’establira a Castelló, va aportar els terrenys sobre un solar situat en la façana oest de la anomenada, plaça del Progreso, i que avui és la plaça Escola Pia. Un immoble que reflectiria la personalitat i l’estil característic de l’excels arquitecte. Una obra de planta quadrangular, en la qual sobreïxen els patis interiors, una dels senyals arquitectònics d’identitat de Montesinos Arlandis. L’excel·lent projecte i els materials emprats han permès que l’edifici dels Escolapis seguisca sent un edifici singular 116 anys després de la seua construcció. Al costat del col·legi de les Escoles Pies, trobem l’església parroquial de la Santíssima Trinitat, epicentre espiritual del sector 4, sorgeix com un 138

tació Provincial aprova el projecte de l’arquitecte Montesinos Arlandis per a la construcció d’un nou hospital necessari per a esmenar les manques assistencials. Un projecte que segueix l’exemple dels edificis hospitalaris més moderns que, en aquell moment, s’estaven construint a Europa, especialment a França.

monumental temple, bastió de la fe i espiritualitat d’un barri, i on les imatges de veneració popular sorgiran amb tota l’esplendor. És el cas del Crist del Perdó, en la capella del qual estan enterrats les restes mortals del gran patrici castellonenc Juan Cardona Vives, qui sota els seus auspicis van arrancar moltes obres socials, com l’arribada de l’ordre educativa dels Escolapis, com ja hem comentat. No podem deixar de citar la impressionant capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar, epicentre de la devoció dels aragonesos residents a Castelló dedicat a la seua patrona. Però, també estan la Mare de Déu de la Vallivana, patrona de Morella i reducte dels morellans residents a Castelló, i la Mare de Déu del Llosar, de Vilafranca.

En 1907, i després de més de 15 anys d’obres, s’inaugura l’actual Hospital Provincial, amb el personal i el material de l’antic centre de Trullols. Durant aquesta etapa destaca la labor del doctor José Clará, -els terrenys del qual van ser donats per a fer realitat aquest centre sanitari, com hem comentat més amunt-, del primer director, el doctor Félix Roig i de les germanes de la congregació de La Nostra Senyora de la Consolació, i la labor assistencial de la qual es va perllongar fins a primers dels anys 80 del passat segle.

I cal recordar també que la parròquia de la Trinitat és la seu canònica de la Hermandad de Paz y Caridad, tan estretament lligada a la gaiata de L’Armelar.

D’aquesta forma, si hi ha uns senyals d’identitat que caracteritza L’Armelar són els tres edificis citats al llarg de l’article: Col·legi Escola Pia, església parroquial de la Santíssima Trinitat i l’Hospital Provincial, tres bastiments clau en l’esdevenir quotidià de Castelló i l’autoria del qual és de Manuel Manuel Montesinos Arlandis. Un sector de solera y abolengo que brilla amb llum pròpia en l’esdevenir quotidià de les festes de Magdalena.

Però, si hi ha una obra de Montesinos Arlandis que brilla amb tota la seua esplendor en la demarcació de L’Armelar, aquesta és sens dubte la de l’Hospital Provincial construït sobre els terrenys del doctor José Clará, cedits ex profes per a la construcció del centre sanitari, hereu de l’antic Hospital de Trullols. Una obra magnífica d’arquitectura excel·lent i que es converteix en una de les imatges de major força en el skyline de la capital. En 1882 la Dipu-

139

Els espais de la festa a través del temps

n any més, la Junta de Festes ens planteja aquest repte que té molt a veure amb la peregrinació de les festes fundacionals del nostre Castelló, les quals han anat canviant durant els anys. Concretament veurem els darrers 50 anys, ja que són els anys, que almenys, el que escriu, en té consciència. Potser serà una tasca complicada però vull fer-ho senzill, agafaré el llibret de festes de l’any passat i el de 50 anys abans, és a dir 2015 i 1966. Amb aquestes dos programacions intentaré veure quins eren els espais d’aleshores i com han derivat durant aquests anys en els espais actuals i de passada, si podem, veurem si la festa ha evolucionat amb aquest davallar del temps amb aquests canvis.

Joan Josep Trilles i Font

Vull viure el cicle fester que em porta a la setmana gran de la Magdalena i començaré parlant de com ha anat canviant: els espais de les presentacions festeres, els certàmens literaris, la pirotècnia, les cavalcades i processons, el Mesó del Vi, els espectacles i concerts, els esdeveniments, els esports... Imposicions de bandes i presentacions.- L’any 1966, any en què les nostres festes foren declarades d’Interès Turístic Nacional, la que fou reina de les festes de la Magdalena, Carmela Virgili Traver va rebre la seu banda al Teatre Principal però cal dir que es feren presentacions també en altres espais com a l’Hostal de la Llum, al Casino Antic i també a la Sala Savoy fins que fou inaugurada la Pèrgola, el 20 de febrer de 1971 en l’acte de Proclamació, Imposició de Bandes i Ofrena de Flors a la reina de les Festes de la Magdalena, Maria Melchor Nos. Actualment les imposicions de bandes es fan de bell nou al Teatre Principal però les presentacions han passat al Palau de la Festa des la seua inauguració al mes de març de 2011 amb la reina Mònica Sidro. Cal esmentar que la Germandat dels Cavallers de la Conquesta tornen a fer la seua presentació a Teatre Principal.

140

Certàmens literaris.- Aquests actes d’exaltació de les lletres, “Jocs Florals”, en un principi i després amb la denominació de “Flor Natural”, es feien al Teatre Principal donant-li la rellevància que li pertoca. Un any, concretament en 1971, aquest acte es va fer al Saló d’Actes de la Consolació. Va estar uns anys inclòs en el protocol de la imposició de bandes, com en les festes de 1984, que cert va guanyar l’amic Vicent Pau Serra. Actualment aquest acte es fa moments abans de l’anunci oficial de festes en el lliurament de distincions festeres al Saló de Plens de l’Ajuntament.

començar amb molta aclamació el I Concurs de Focs Artificials de la Ciutat de Castelló, al polígon de Rafalafena, per la celebració del VI Centenari de les Festes de Lledó. Aquest concurs, que durà fins l’any 1986, era entre el diferents sector gaiaters i la Nit de Foc es disparaven de manera itinerant en les places coincidents amb les gaiates en les ubicacions: avinguda del Rei en Jaume, avinguda Cernuda i Velasco (actual avinguda del Mar), polígon de Rafalafena, Parc de l’Oest, avinguda de Lledó... Recorde, estant present, que en l’any 1982, es va produir un trist accident en explotar una carcassa dins del morter de llançament, la qual cosa va produir molts ferits a la plaça Hort dels Corders. Passem a l’any 1987, ja que és quan va començar el I Concurs de Pirotècnia-Castells de Focs de les Festes Magdalena que va durar fins a l’any 1993, amb una durada de dos dies amb diversos castells en diferents emplaçaments cada dia per seguretat: carrer Columbretes, Peri 18 i carrer Juan Ramón Jiménez. Però l’any 1994, va començar el I Festival Internacional de Pirotècnia “Ciutat de Castelló” fins a l’any 2003. Els castells es disparaven al carrer Columbretes, un cada dia. En l’actualitat, els Castells de Focs es disparen al recinte del Pau Gumbau.

Anunci de les festes.- Al programa oficial de festes de 1966 trobem que era a les 12 hores quan s’anunciaven amb Un disparo de carcasa y fuegos aéreos i es va disparar a la plaça Major fins l’any 1975; després, fins l’any 1993 va passar a disparar-se a la plaça de Maria Agustina. També s’anuncià a l’avinguda de la Mar (1994), al polígon de Rafalefena (1995-1997) i al Pau Gumbau (1998). Definitivament des de l’any 1998 l’anunci de les festes es fa en el recinte tancat de la zona del Primer Molí per seguretat. Mascletades.- Hem esmentat que la primera mascletà era l’anunciadora de les festes. Actualment la dispara la pirotècnia guanyadora del Concurs de Mascletades “Ciutat de Castelló” a l’espai de la zona del Primer Molí on es llancen totes les mascletades però cal recordar que no ha estat sempre així. Fins l’any 1969 es disparaven a l’avinguda del Rei en Jaume però en aquestes festes comença la itinerància per diferents espais, en places dependents de les comissions de Sector. Aquesta modalitat durà fins l’any 1994. Noves normatives de seguretat obliguen a canviar la ubicació passant a llançar-se al polígon de Rafalafena (1995-1997) i al Pau Gumbau (1998). A partir de l’any 1999 ja passem definitivament al seu emplaçament actual on només deixà de tirar-se l’any 2002 per les obres del col·legi Isabel Ferrer.

Bous de foc i correfocs.- Recorde, al voltant dels anys 70, que en molts espais de la ciutat es feien els típics bous de foc, fets de cartró plens de masclets i artefactes pirotècnics. Aquests estaven portats per un home que corria darrere de la gent pel carrer. Era molt interessant ja que el més valent intentava furtar masclets al bou, recorde com al meu germà li va esclatar un masclet a la mà i vam tenir un bon esglai a casa. Després va anar derivant-se amb correfocs a l’estel de les cordades valencianes fins que des de les festes de 1986 amb l’espectacle de Xarxa Teatre, la Nit Màgica, els nostres carrers, les

Castell de focs.- Fins l’any 1968 els castells de la Junta Central de Festes solien disparar-se davant de l’Institut Ribalta, a l’avinguda del Rei en Jaume. Recordem que en l’any que ens ocupa, 1966, va 141

Semblant ha estat el Pregó Infantil del dilluns que en els seus inicis per l’any 1949 va començar a l’inrevés de l’altre Pregó, tot i que ara segueix el mateix itinerari. L’any 1966 trobem el paràgraf de Museo de trajes y rememoración de costumbres y personajes, de cautivador atractivo.

nostres festes, el nostre Castelló és un referent amb aquest correfoc on el foc dels dimonis, la música de la dolçaina i el tabal, i com no, la llum, conviden a milers de festers el dimarts de festes a la nostra ciutat. Traca final de festes.- I amb la traca rematem la pirotècnia com l’esclat final de festes. Cal dir que aquest espai de festa ha estat un dels més sentits. Tots hem anat amb els nostres pares i hem portat els nostres fills; sembla un acte d’iniciació, com si al córrer la traca final s’assolira la majoria d’edat. Una traca tradicional, però amb una llargària aproximada de 4 km amb la peculiaritat que no es troba situada sobre el paviment, sinó que es troba suspesa enlaire. Inicialment, la traca s’iniciava a la plaça de la Independència (La Farola) i discorria encesa pels principals carrers de Castelló fins a arribar a la plaça Major. En l’actualitat es manté l’itinerari pels principals carrers de la ciutat, però s’inicia l’encesa de la traca per part de les reines de les Festes, des de la balconada de l’Ajuntament i finalitza en aqueix mateix punt, i tot seguit comença el Magdalena Vítol.

Desfilada de Gaiates.- Com ens conta Àlvar Monferrer l’any 1966 amb la construcció de la Gaiata de la Ciutat per Carles Buïgas, va marcar un abans i un després. Cal recordar que els sectors gaiaters han anat canviant l’emplaçament de les seues gaiates a mesura que el mateix districte evolucionava. L’any 1965, en dissabte de festes, començà la denominada Exposición de la Luz al Parc Ribalta d’on es traslladaven per a desfilar per la ciutat. Actualment aquest acte expositiu de gaiates s’anomena Encesa de les Gaiates, que es va mantenir uns anys al Ribalta però actualment s’ubica a l’avinguda del Rei en Jaume davant de l’Institut Ribalta. Pel que fa a les gaiates i la seua desfilada, aquesta comença, actualment, al principi del carrer de Sant Roc, on són traslladades des dels magatzems del Matadero.

Les cavalcades.- El Pregó de festes de 1966, en el qual se enxaltan las danzas, costumbres y leyendas de Castellón y su provincia, es va iniciar, com de costum a l’actual avinguda del Mar per després recórrer els carrers cèntrics de la ciutat. Però no sempre va començar en el mateix lloc ja que va canviar durant les obres de la plaça de Cardona Vives. Jo recorde que durant molts anys la cavalcada es muntava a l’avinguda del Rei i voltants per a eixir per Clavé direcció carrer de Sant Fèlix. Actualment el Pregó es munta al principi del carrer de Sant Roc. Els itineraris han anat adaptant-se a les conveniències pròpies, ha passat pel carrer d’Enmig i fins i tot pel carrer Governador, però sempre passant pel carrer Major.

Mesó del Vi.- Començà a la plaça de la Peixateria naixent amb la denominació de Gran Mesón del Vino Español l’any 1979. Des d’aleshores, ha tingut diferents ubicacions, com ara la plaça Santa Clara. En 1986 per les obres del nou pàrquing municipal passa a la plaça Borrull. Vénen canvis i l’any 1988 queda ubicat al final de l’avinguda del Mar, al costat de l’edifici Goliat, una ubicació que no va agradar a la gent de Castelló. Així doncs, l’any 1989 torna a Borrull. L’any següent es torna a canviar, ara a l’avinguda Rei En Jaume, organitzada per l’ens col·laborador de les festes, l’Associació Cultural i Gastronòmica Els 20 del 88.

142

L’any 1993 torna a canviar la ubicació del Mesó del Vi a la plaça Hort dels Corders. Per la construcció del pàrquing en aquesta plaça es trasllada a l’avinguda del Mar, davant de la Conselleria. L’any 2001 s’instal·la a la plaça Herrero Tejedor. El mesó va creixent any rere any i de bell nou s’ha de canviar de lloc, i poc a poc allunyant-lo del centre, perquè s’ha fet tan gran que és impossible emplaçar-lo on realment era el lloc ideal, que és el centre de Castelló, i s’instal·la a l’avinguda Blasco Ibáñez fins l’any passat que va estar ubicat a la plaça de la Muralla Lliberal amb gran acceptació per part dels usuaris.

carrer. No debades va nàixer després d’un sopar de germanor a la plaça Major. Llavors s’instaurà el Sopar de Colles com un acte de trobada de les colles en festes. Aquest sopar es feia a l’avinguda de la Mar però a causa de l’oratge va passar a celebrar-se a la Pèrgola. El Concurs de Paelles Intercolles Rei Barbut va nàixer per iniciativa d’aquesta colla i l’any passat van celebrar la seua 26a edició. Aquest concurs començà a la plaça de les Aules on té la seu la colla. Després van estar molts anys al Parc de Ribalta fins l’any 2009 i després va passar a l’actual ubicació al Parc del Jocs Tradicionals, a la zona del Segon Molí. El Cós Multicolor, una batalla de confeti i serpentines al so de la música de bandes, de poca tradició entre els castellonencs, va nàixer l’any 1969 i va desaparèixer l’any 1992 per retornar l’any 2001. Aquest esdeveniment també ha patit canvis d’ubicació, ha rodat per l’Hort dels Corders, per Caputxins, per la Porta del Sol, per l’avinguda del Mar... Actualment es fa a l’avinguda del Rei en Jaume.

Espectacles.- Durant molts anys el Teatre Principal, el Saló Savoy, la Sala Tombatossals, els salons del Casino Antic, els del Centre Mercantil i Industrial, el Teatre-Cine Sindical (actual Teatre del Raval), el saló d’actes de l’Escola de Mestria Industrial, l’envelat de l’Hostal de la Llum... eren els llocs referents dels espectacles les nits de ball magdaleneres. Actualment els grans concerts de festes es fan al Recinte de Fires i Mercats.

La Fira Alternativa també ha estat un dels esdeveniments més atractius, donant un paper de renovació i posada al punt dins del programa general de les festes. La Fira va començar l’any 1986 per iniciativa de l’Associació Amics de la Natura al Parc de Ribalta. Actualment s’ubica de dijous a diumenge de festes a l’esplanada de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Tot i això cal dir que la plaça Major i la de Santa Clara també han estat testimonis de tot tipus d’espectacles festers arrelats a les millors tradicions castellonenques, així com les avingudes del Rei en Jaume i del Mar, que han estat referents de grans espectacles musicals de Festes de la Magdalena al carrer. Esdeveniments.- En aquest apartat parlarem de cinc aspectes molt concrets com són el Sopar de Colles, el Concurs de Paelles del Rei Barbut, el Cós Multicolor, la Fira Alternativa i l’Ofrena de Flors. Tot i que en el llibret de festes de 1966 trobem el diumenge de la Romeria el Concurso de Collas y Carros al pie del Ermitorio, fent clara referència a la vinculació de les colles al món de la festa, però des de la seua consolidació com a ens participatiu de les festes l’any 1994, la Federació Colles de Castelló ha estat un referent quant a revetlles i festes al 143

No vull oblidar-me de l’altra Fira, a la qual de ben menut acudia amb els meus pares, al Parc de Ribalta, on, jo portava als meus fills al Mercat del Dilluns i on ara, al Recinte de Fires i Mercats podria portar els meus néts. Aquesta fira era un punt de visita obligat.

Pel que fa a l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, trobem en el llibret de 1966 que comença el dissabte darrer de festes a les 18 hores des de la plaça de Maria Agustina, la qual cosa ens diu que no era molta l’afluència de gent, sols la gent de les gaiates i alguna gent en particular. Des de l’any 1976 surt de la plaça Major, a primera hora de la vesprada amb una gran participació d’escoles, col·lectius, cases regionals, colles, gaiates, festers de pobles i corts d’honor. Esports.- No podem ometre aquest apartat, ja que des de l’any 1966 el programa de festes està ple d’activitats esportives. Unes han seguit, d’altres han desaparegut i d’altres han aparegut amb uns nous esdeveniments esportius relacionats amb les tradicions. L’any 1966 trobem el Concurso de Palomos deportivos, actualment Concurs de Coloms Esportius, esport autòcton valencià que data de l’època de la dominació àrab, organitzat pel Club de Columbicultura “San Agustín”. També trobem el Campionat de Billar que es jugava a la Sala Savoy i que actualment es juga als salons del Casino Antic. No falten tampoc el Campeonato Nacional de Ajedrez de Educación y Descanso i a los bajos de la Casa Sindical, actual Obert Infantil d’Escacs al Patronat d’Esports. També trobem el Tiro de Pichón, el Tir de Colom que es feia en un principi al Parc de l’Oest i actualment al camp de tir “San Huberto” al Grau. La plaça de l’Hort dels Corders, l’Estadi Castàlia o la Secció Femenina han estat testimonis en l’any 1966 de molts esdeveniments esportius: Balón-Volea, Mini-Basquet, Rugby, Fútbol, Balón-Mano, Tiro con Arco, Aeromodelismo... Actualment se celebren trofeus per festes d’aquests esports gràcies als

equips del Grau i de Castelló. Cal mencionar que al Grau han seguit celebrant-se els concursos de vela, pesca i frontennis, entre d’altres. En canvi el karts que es feien a l’Hort dels Corders van deixar de fer-se per a passar a circuits fora de la ciutat. El mateix va passar amb el Trofeo Magdalena de Motorismo, que va passar del circuit del Grau al polígon de Rafalafena per a tornar al Grau fins que va desaparèixer. Com recorde les carreres del circuit de Rafalafena! Amb Ángel Nieto i el castellonenc Escuder a final dels anys 60. La Hípica i el Tir i arrossegament han estat actius a les nostres festes. Aquests esports s’han anat celebrant en diferents llocs com la Plaça de Bous, el Tir de Colom, el polígon de Rafalafena... Actualment la hípica se celebra al Poni Club i el tir i arrossegament a la Finca de Menguillo. Durant aquests 50 darrers anys han nascut altres esdeveniments com el Campionat Mundial de Boli, que l’any passat va celebrar els seus 26 anys de lluita per recuperar els jocs tradicionals. Aquest joc-esport tradicional començà a jugar-se al Parc de Ribalta per a passar al Segon Molí, a l’actual Parc dels Jocs Tradicionals, nom que rep aquest espai gràcies a aquest joc tradicional. I fins ací hem fet la nostra petita aportació a uns espais de la nostra festa, que han hagut de peregrinar, ja que la nostra ciutat s’ha fet gran i les mesures de seguretat han obligat a la seua regulació. Els espais de la festa han anat canviant, això sí, guardant la nostra singularitat però sempre evolucionant en positiu. Aquest article participa al concurs de millor article inèdit lliurat pel Patronat Municipal de Festes.

144

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

145

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

146

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GAIATA 4 L´ARMELAR

147

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Àgueda i Tòfol són dos amics de vuit anys, enamorats de les Festes de la Magdalena. Això és perquè els seus pares també són uns enamorats de les festes i des de ben xicotets els han portat a veure el Pregó, a la Magdalena, al Pregó Infantil, a les mascletades, a les desfilades... i com no, l’últim dissabte de festes, vestits de llauradorets, a portar-li flors a la nostra Mareta. Fins a tal punt arriba l’amor d’estos amics per les festes, que els dos han demanat als seus pares que els deixen formar part d’una comissió de sector, per tal de viure-les amb més intensitat. Els pares els han dit que sí, que quan acabe esta setmana de festes, aniran a parlar amb el president de la gaiata 4, que es on viuen, per tal que formen part de la Comissió infantil. El diumenge de Magdalena, i a pesar d’estar esgotats, perquè des del dissabte a les onze del matí, encara no han parat, els dos estan bocabadats veient les gaiates, com desfilen majestuoses pels carrers de Castelló i darrere d’aquestes les seus comissions, que no poden anar més orgulloses. //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Àgueda es fixa en les dametes, i ja es veu ella, el proper any, desfilant amb la seua gaiata. Tòfol també es fixa en els xiquets i li diu a sa mare, que faça o no faça fred, ell vol una capa per a desfilar amb la gaiata. Sa mare, per tal que no la moleste, perquè també ella està meravellada veient els monuments de llum, li diu que sí, i acaba prompte. Quan s’han donat compte, ja vénen les Reines, això a Àgueda li posa la “carn de gallina”. S’alça per tal d’aplaudir-les i pensa en la sort que tenen, amb la seua banda verda, representant a tot Castelló, sent l’admiració de tota la gent. Escoltant l’últim Rotllo i Canya de la processó, tocat per la Banda Municipal de Castelló, emprenen el camí de retorn a casa, perquè avui volen gitar-se prompte, perquè a més d’estar cansats, demà també participen al Pregó Infantil, Tòfol tirant caramels des del carromato d’uns amics i Àgueda al grup de ball del seu col·legi. Cansats, però contents per haver acudit a la primera mascletada, d’haver vist el Pregó -fantàstic aquest any-, d’haver complit la tradició de pujar a la Magdalena, d’haver fet 148

la Tornà, i ara de veure les gaiates, anaven pel carrer Major, quan de sobte, una bombeta es planta davant d’ells, preguntant-los on estava. GAIATA 4 L´ARMELAR

Àgueda i Tòfol es van parar i agafant-la amb les mans, per poc es desmaien, al veure una bombeta que parlava. La bombeta els va tranquil·litzar i els va fer prometre que no ho dirien a ningú, que seria el seu secret, perquè si ho diuen, ella ja no tornaria a fer llum. Àgueda i Tòfol ho van prometre i van començar a fer-li preguntes. Ella els va contar que formava part d’una gaiata, però no sabia exactament a quina gaiata pertanyia i que de sobte va començar a rodar i rodar, fins que va parar on ells l’havien trobada. Pel que els va contar, els xiquets van comprendre que la bombeta estava a la part més alta d’un gaiato i van pensar que devien esbrinar a quina gaiata pertanyia ja que al dia següent era l’Encesa i no podien permetre que a cap gaiata li’n faltara una bombeta i menys encara la més alta del gaiato. Van acordar que la bombeta dormiria a casa d’Àgueda, perquè Tòfol no es fiava del seu germà major, que era un manotes. Al dia següent de matí van participar, com estava previst, al Pregó Infantil, perquè ningú no sospitara res, encara que hagueren preferit passar el matí a la plaça del Rei, investigant totes les gaiates per veure a quina li’n faltava una. Van convèncer els pares per anar a l’Encesa, més prompte que mai, amb l’excusa que sempre hi havia molta gent i ells volien estar a primera fila. Àgueda portava la bombeta a la faltriquera, perquè li agradava tant vestir-se de llauradora, que al finalitzar el Pregó Infantil, no s’havia desvestit. Van dir als pares que anaven a buscar uns amics de l’escola i així tindrien temps per anar de gaiata en gaiata per veure on faltava una bombeta. De tant en tant, Àgueda treia la bombeta i li deia que no es preocupara, que trobarien el seu gaiato. Mirant i mirant, de moment totes les gaiates estaven perfectes i amb les seues comissions il·lusionades per començar l’acte de l’Encesa. 149

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Quan van aplegar on estava la gaiata 4, van pensar que segurament, l’any proper, ells també estarien allí, quan se n’adonen que la comissió, en lloc d’estar feliç, estava seriosa, amb cares tristes. Àgueda, que és més llesta que la fam, mira cap a dalt i de seguida és dona compte que al gaiato li falta una bombeta, li pega un pessic a Tòfol i l’obliga a mirar al més alt de la gaiata. A Tòfol li va canviar la cara i estirant el coll, com si fóra una girafa, comença a buscar el president. Quan veu un castelloner amb capa es planta davant d’ell i li pregunta si era el president, i quan li diu que sí, pensa que no podia ser d’altra manera. Tòfol agafa el president del braç i se l’emporta a un raconet i li diu que no li faça preguntes, però que buscara una escala i a l’electricista de la comissió, perquè sabia on estava la bombeta que li faltava al gaiato.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El president no encertava a endevinar què és el que passava, però no tenia altres alternatives i així ho va fer. En deu minuts, i just, quan per la megafonia es va sentir el lema de la gaiata 4, quan la comissió estava resignada, l’electricista va enroscar la bombeta i es va fer la llum. L’esclat de llum va ser igual a l’esclat d’alegria de la comissió i el president, després de fer-se les fotos amb les Reines i autoritats, es va acostar a Tòfol i a Àgueda, i encara que no comprenia el que havia passat, els va donar les gràcies i els va omplir de besos. Com sempre, Àgueda, que no tenia vergonya de res, li va preguntar si l’any proper podrien formar part de la comissió infantil i el president els va contestar que sí, però que ja podien anar a buscar els pares, perquè si tots estaven d’acord, serien el President i la Madrina Infantil. Li van donar les gràcies i entusiasmats van a anar a buscar els pares. ¡Mare meua! ¡En quin “embolat“ s’havien ficat! des de la part més alta de la gaiata, una bombeta feia més llum que la resta, Àgueda i Tòfol li van tirar un bes amb la mà. 150