Llibret 2017 g4 l'armelar by Gaiata 4 l'armelar

Del 18 al 26 de març Festes d’Interés Turístic Internacional

lló de la Plan aste

Fira i Festes de la

Realització Edita: A.C. Gaiata 4 l’Armerlar Disseny: Ramón Guiñón Coordinació: Laura Domenech Publicitat: Inma Balaguer Imprenta: Llar Digital Dipòsit Legal: CS 164-2017 ISBN: 978-84-946524-5-5 Col.laboracions: Roberto Blasco i Mar Montolío Fotografia: Ximo Domenech (“MADO fotógrafos”) Revisió llingüística: Joan Josep Trilles Contacta amb nosaltres www.facebook.com/gaiatacuatro.armelar Aquest llibret es podrà veure: https://issuu.com/gaiata4armelar • www.gaiata4.blogspot.com.es

“El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Sumari Pàg. 06.

01. Salutacions - President Excma. Diputació de Castelló - Alcaldessa de Castelló - Reina - Reina Infantil - Dama de la Ciutat - Regidora de Festes de Castelló - President Junta de Festes

Pàg. 40.

- President Gestora de Gaiates - Armeler d’Or - Presidents d’Honor Gaiata 4 - Dona de Companya (Na Rama) - President Foguera José A. Guirao - President Fall Exposició - President Gaiata 4 L’Armelar

02. La nostra madrina - Fàtima María Renau i Ventura - Paraules de la nostra Madrina

Pàg. 48.

03. La nostra comissió

Pàg. 74.

04. La nostra dedicació - La nostra portada - Monument Infantil - Monument

Pàg. 86.

- Treballant a l’Escorxador - Comerços col·laboradors - Programa Setmana Magdalena

05. Actes Gaiaters - Sinopsi Presentació Gaiata 4 - Records Magdalena 2016 - Fotos actes gaiaters

Pàg. 104. 06. Articles

L’Armelar

- No tot en la vida és cine. (Antonio Arberola) - Del Teatre-Cine Sindical al Teatre del Raval. Més de 60 anys d’història. (José Juan Sidro i Tirado) - A l’hostal de la llum, amb les millors gales de la Magdalena. (Salvador Bellés) - Història de la Pèrgola. (Vicent Grau i Reig) - Les Festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur. (Joan Josep Trilles i Font) - Conte: L’escut de l’armelar i la màgia. (Paula Pérez i Sofía Eixerés) Pàg.

01.

01. Salutacions

Javier

Moliner i Gargallo PRESIDENT EXCMA. DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

a província de Castelló no s’entén sense les festes de la Magdalena. I la Magdalena no s’entén sense les Gaiates, que conformen el major fenomen cultural i identitari dels nostres orígens i l’epicentre de les festes fundacionals. Cada una de les nostres 19 Gaiates doten de sentit als actes, a les tradicions i als sentiments que afloren en aproximar-se el tercer diumenge de Quaresma. I darrere de cada una d’elles, de cada monument i de cada comissió, trobem a desenes de castellonencs que, de forma altruista, treballen al llarg de tot l’any per emocionar-nos des de la primera mascletà fins al Vítol. El Govern Provincial sempre ha estat, està i estarà al vostre costat, perquè és el nostre deure defendre i promoure els nostres valors identitaris, i perquè som conscients que no podem escriure el futur de Castelló sense les nostres tradicions, ni les nostres tradicions sense la nostra gent. Gràcies per il•luminar les festes, per fer que aquesta terra danse al so del rotllo i canya, que cada encesa dibuixe un esclat de llum i color, que cada romeria i ofrena ens regalen un record feliç i inesborrable. La Gaiata crida a la festa, agermana i fa poble. I els festers sou els garants d’aquests valors que ens fan sentir orgullosos d’esta província única i de la nostra ciutat. I a tots els veïns dels 135 pobles i visitants, espere que vibreu amb les Festes de la Magdalena, que gaudiu en la nostra Capital d’esta trobada de sentiments, emocions i orgull. Molt bones festes!

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Amparo

Marco i Gual ALCALDESSA DE CASTELLÓ

a llum és energia i és vida. I la gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, que celebrarem amb aquell orgull de genealogia del 18 al 26 de març, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Any rere any manté viva la tradició i la història de la nostra ciutat, i injecta amb el dinamisme i l’entrega que envolta cada comissió gaiatera -artífex d’aqueix inoblidable disseny amb què llueix el nostre esclat de llum als carrers cada Magdalena- ‘la garra’ necessària per a continuar sent motor, i ànima, de la festa. Custòdia de la llum antiga. Emblema de la història magdalenera. Guia imprescindible en el trasllat a la Plana des del Castell Vell fa ja 766 anys. El temps passa molt ràpid, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent el nexe d’unió entre la ciutadania i les arrels castellonenques. La Magdalena és una festa de carrer. Que es viu i se sent a les places. En els 19 sectors on les diferents comissions gaiateres, amb el tradicional monument com a epicentre, cuinen amb cura, edició rere edició, un programa d’activitats que, més enllà de convertir-se en part imprescindible de la setmana magdalenera, creen barri i construeixen ciutat. I ací, com a part inherent d’aquest teixit gaiater, esteu totes i tots aquells que integreu L’Armelar, el Sector 4, que culminarà durant la nostra setmana gran l’esforç i el pols que suposa tot un any de treball, dedicació, entrega i il•lusió per convertir aquesta festa en una concatenació de jornades repletes d’alegria i germandat i per erigir la gaiata en la millor carta de presentació de la ciutat. No puc sinó desitjar-vos, amb la Magdalena 2017 ja a les portes, que torneu a brillar com sempre ho feu. Que torneu a ser, com conclouen els versos del nostre estimat Bernat Artola, “el nostre millor pregó”.

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Estefanía

Climent i Moreno

REINA

Estimats amics de la Gaiata 4 “l’Armelar”:

Em sent molt orgullosa de poder dirigir-me a tots vosaltres per a desitjar-vos unes meravelloses Festes de la Magdalena 2017. Vull aprofitar aquestes línies per a expressar-vos el meu agraïment per tot el treball que realitzeu al llarg de l’any i anime a tot el sector a eixir al carrer a gaudir de les nostres festes. Amb molta estima, Estefanía Climent i Moreno.

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Berta

Montañés i Selma

REINA INFANTIL

La Gaiata 4 acudirà fidelment a la seua cita amb la Història

de les nostres festes, i per a mí, com a gaiatera que sóc i com a Reina dels xiquets i xiquetes festers de Castelló és un orgull que gent com la que forma aquesta comissió siga la que fa possible que la nostra Ciutat tinga les millors festes del Món.

La nostra setmana gran està a punt de començar, que tots els veïns i veïnes del vostre sector la disfruten junt a vosaltres, i sobretot que sàpien valorar i apreciar el vostre treball. Tots junts, comissionats i veïns de “L´Atmelar”, aconseguireu que Castelló brille amb més força que mai en la Magdalena del 2017. Gaudim tots de les pròximes Festes!!!...i rebeu la meua estima.

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Andrea

Pradas i Barreda

DAMA DE LA CIUTAT

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Sara

Usó i Alía REGIDORA DE FESTES DE CASTELLÓ

astelló desperta, un any més, a les festes de la Magdalena. Una setmana intensa de retorn a les arrels per a rememorar la creació de la ciutat però també una setmana en què les nostres festes fundacionals potencien encara més la seua projecció internacional, convertint-se en un aparador de cultura, tradició i germandat de què gaudeixen any rere any no sols la ciutadania castellonera, sinó també els milers de visitants d’altres ciutats i països que arriben, en les albors de la primavera, fins a aquest racó del Mediterrani. Perquè unes festes continuen complint objectius i sumant anys amb la bona salut de què gaudeixen les nostres, fa falta compromís, dedicació, convicció. I aquestes tres característiques són les que atresoren les 19 comissions gaiateres de la ciutat, actors fonamentals de l’entramat fester junt amb la Junta de Festes, el Patronat de Festes, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, encarregats de tirar endavant la nostra celebració més emblemàtica. Perquè una festa és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de son, per a ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes. Per a omplir el carrer d’actes lúdics i culturals que facen riure, que facen gaudir, que dinamitzen, que avalen el respecte de les i els castelloners pels seus orígens i els seus costums, i que unisquen. Açò és el que heu aconseguit els 19 sectors de Castelló, amb la gaiata, el nostre símbol, el nostre esclat de llum, com a epicentre: acostar i estendre la festa a cada racó de la ciutat, per a fer partícip el conjunt de la ciutadania d’aquest il•lusionant projecte comú i mantindre’l viu. Des de la Regidoria que represente no puc sinó expressar l’orgull que el vostre compromís amb la festa em genera. Una festa que espere que gaudiu perquè és l’expressió del vostre incondicional esforç. Gràcies per la implicació L’Armelar. Gràcies Sector 4. L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

JuanVicente Bellido i Zafón

PRESIDENT JUNTA DE FESTES

es festes de Castelló són unes festes participatives, que uneixen a tot un poble al voltant d’una mateixa il·lusió, recordar el seus orígens. No oblidem en aquestes festes de la Magdalena les nostres arrels, els nostres costums i mirem sempre camp al futur amb la intenció de mantenir aquest nexe en comú. La gent que forma part de les comissions de gaiata dedica el seu temps a organitzar activitats per al seu sector i a construir un monument de llum que il·luminarà la ciutat, el sector i el nostre esperit castellonenc. És per això que les gaiates sempre han tingut i continuaran tenint una gran importància dins de la nostra ciutat. El sector de l’Armelar treballa dia a dia per a engrandir les nostres festes i el nostre estimat Castelló, la qual cosa el fa digne de rebre un agraïment més que merescut. El vostre treball, el vostre esforç i el vostre castellonerisme mantenen viva la flama de les nostres tradicions. Per això aprofite l’oportunitat que tinc de dirigir-me a vosaltres a través de les pàgines del vostre llibret per a agrair-vos, una vegada més, el treball que feu al llarg de 365 dies per a que el vostre sector gaudisca de les millors festes. Al veïns i amics de la comissió, convidar-vos a participar activament en les activitats organitzades i animar-vos a eixir al carrer per a fer d’aquesta Magdalena 2017 unes festes inesborrables en la vostra memòria. Moltes gràcies i bones festes.

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Carlos

Chippirraz i Gómez-Millán

PRESIDENT GESTORA GAIATES

envolguts amics i amigues de la Gaiata 4 ``L´Armelar”. Aquest és el meu primer any al capdavant de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair-vos l’espai dedicat en el vostre llibret per a dirigir-me a vosaltres mitjançant aquestes línies. Per a mi, la Gestora de Gaiates és un gran repte conjuminat a la il·lusió que tinc per posar el meu granet d’arena en aquest gran món de “les gaiates”. Nosaltres som l’eix fonamental de les nostres festes fundacionals, som tradició, cultura, alegria i respecte per les nostres arrels. Però tot açò solament és possible amb treball, entrega i dedicació, per açò vull agrair-vos a tots i cadascun de vosaltres, membres de “L’Armelar”, el vostre treball altruista i desinteressat, però ple de ganes i il·lusió, que sabeu inculcar l’alegria al més menuts d’aquesta comissió, ells són el present i futur de les nostres festes i de les nostres gaiates, motiu pel qual la gran majoria de nosaltres formem part d’una comissió Gaiatera. Els xiquets són el futur, com abans esmentava, però ara està en les nostres mans donar un pas al capdavant, és moment d’aprofitar les noves tecnologies i innovar, innovar en els nostres monuments i en l’organització de les nostres festes. Crec no és qüestió solament econòmica sinó d’idees i valentia, no és necessari canviar el que ens dóna bon resultat, ací té cabuda classicisme i modernitat, tradicions i nous esdeveniments. Vos anime al fet que aquesta generació siguem la que aporte novetats a les nostres gaiates. Vull donar també les gràcies a totes les persones i empreses que col·laboren amb aquesta associació, doncs el vostre granet d’arena és molt important per a nosaltres. Les Gaiates invertim cada cèntim obtingut a la nostra ciutat, som consumidors habituals de perruqueries, comerços d’indumentària, floristeries, restaurants i un llarg etc. En gran manera, aqueixa despesa es realitza en xicotets comerços dels nostres sectors. Amb la qual cosa, d’una o una altra forma, l’esforç és recíproc. Per a finalitzar, donar l’enhorabona a Remedios i Fátima per la vostra tasca com a màximes representants de “L’Armelar”. Desitjar-vos que gaudiu la setmana de Magdalena al màxim, tant com us estem veient fer fins ara, i agrair a les vostres famílies l’esforç que estan realitzant, encara que estic segur que l’alegria, el vostre somriure els recompensa. A Alejandro, president de l’associació, gràcies pel teu treball i dedicació tant al capdavant de la Gaiata com a la Gestora pel bé comú. Solament nosaltres i les nostres famílies sabem molt bé quant afecte la nostra dedicació en el treball de cara al Sector. Bones festes de la Magdalena 2017. I que la llum de les gaiates il·luminen el nostre camí.

01. Salutacions

Conxa Oliver

ARMELER D’OR

es d’aquest espai que tan amablement m’heu cedit vull donarvos les gràcies per tenir-me en compte i atorgar-me l’honor de ser Armeler d’or enguany . Mentre estic escrivint aquestes línies em venen records de les vegades que he participat en el llibret de la gaiata amb xicotets articles sobre indumentària intentant fer un vocabulari sobre la roba i complements que vestien els nostres avantpassats intentant fomentar la nostra cultura i les nostres tradicions. Desitjar-vos a tots els components de la Gaiata i a tot Castelló unes felices festes de la Magdalena 2017.

L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

Alberto

Pastor i Torrent

Pepita

Català i Palanques

PRESIDENTS D’HONOR

ràcies a les pàgines d’aquest llibret, i per primera vegada, ens podem dirigir a tots els veïns del sector, així com als membres de l’Associació Cultural Gaiata 4 com a Presidents d’Honor. És per a nosaltres una vertadera alegria ostentar la presidència d’honor d’esta, la nostra molt estimada gaiata, a la qual pertanyem molts anys. A més, tenim la grandíssima sort de poder viure al barri, en un dels carrers que formen part del sector de la gaiata 4. El nostre treball, esforç i dedicació per la gaiata ha estat sempre el nostre principal al•licient. Així mateix, en els molts anys que hem estat a la seua disposició, hem fet absolutament de tot. Intentant, amb el nostre granet d’arena, engrandrir-la i fer-la un referent per a tot el sector, sent motiu d’orgull i satisfacció per a nosaltres. Se,pe, sense oblidar-nos d’implicar-nos en els nostres tradicions i costums i intentant portar a lo més alt les nostres estimades Festes de la Magdalena. Finalment, voldríem donar les gràcies a tota la comissió pel seu esforç i empenyorament en seguir il•lusionant-se per la nostra gaiata. Constància que tots compartim i ens sumem. Ens agradaria que tot el sector participara dels actes que la Comissió ha preparat per a les festes i visquérem jornades, tots junts, tenint com a punt d’unió la gaiata 4. L’Armelar

Gràcies.

Pàg.

01. Salutacions

Ana Ortuño i Salvador DONA DE COMPANYA (NA RAMA)

ocs dies abans de començar la nostra setmana gran, vull aprofitar des de la meua posició com a Dona de Companya per a la Magdalena 2017 per a dirigir-me al sector de la Gaiata 4, L’Armelar i a tots aquells que puguen llegir aquest llibret per desitjar-vos unes festes magnífiques plenes de bons moments. En primer lloc, m’agradaria dirigir-me a les Madrines d’aquesta gaiata per dir que esteu fent una tasca magnífica que deixa en alt les festes de Castelló i el nom de la nostra benvolguda gaiata allà on aneu. Seguiu així i sobretot gaudiu molt, perquè és un any, que es passa molt de pressa però els records estaran per sempre! Però, no em vull oblidar del president, ja que tota comissió ha de tenir un cap, i si aquest fa una bona tasca, la recompensa és gran! Enhorabona! A continuació, vull dirigir-me també a Andrea, companya del 2016. Aquest any, gaudiràs de les nostres festes com a Dama de la Ciutat; una posició que ocupes de manera privilegiada, però sempre portant al cor a la nostra benvolguda gaiata. Gaudeix i porta’ns lluny! Vull dirigir-me també, a tota la Comissió, ja que “fer gaiata” és una tasca molt dura, que requereix molta dedicació, però sempre esteu disposats a lluitar per donar el màxim de vosaltres; així que també us vull desitjar de tot cor que gaudiu d’unes festes ben merescudes, perquè tal com he dit abans una comissió ha de tenir un cap per poder fer una bona tasca, però esque aquesta comissió ha de tindre la millor iniciativa per poder desenvolupar-se. Així que, per això i molt més. Enhorabona i a gaudir les nostres festes!

L’Armelar

Per últim reflexionar al voltant de les festes de la Magdalena, ja que molta gent no entén la passió que moltes persones tenim per les nostres festes fundacionals, però, és que no és tan sols festa, és tot el que porta darrere. Des del meu punt de vista, ho podria definir com: treball, dedicació, germanor, amistat, implicació, goig... i molts més adjectius que tan sols arribes a comprendre si pertanys al món de la festa, ja que encara que siga molt de treball, és molta recompensa després, molts bons moments i molts somriures. Així que, “per que la gaita siga, el nostre millor pregó”, no ho deixeu de fer mai. Pàg. Bones festes a tots! 29

01. Salutacions

Fernando Papi i Saéz

PRESIDENT FOGUERA JOSÉ A. GUIRAO PRESIDENT: Fernando Papí i Saez

s un gran plaer, al temps que un honor, com a president i en nom de tots els comissionats de la Foguera José Ángel Guirao saludar a tots els gaiaters que integren aquesta magnífica comissió de la Gaiata’4 “L’Armelar”. Alejandro, enguany estrenes càrrec de president com jo, que tingues molta sort i et recolzes en tots el membres de la teua Gaiata. Fátima i Remedios, madrines i màximes representants, us desitge que passeu un any i unes festes plenes de moments màgics i inoblidables. Per últim a tota la Gaiata, que amb la vostra il•lusió i entusiasme fa que any rere any tinguem ganes de viure amb vosaltres les benvolgudes Festes de la Magdalena, plenes d’alegria i sana convivència. Una abraçada molt forta i bones festes per a tots. L’Armelar

Pàg.

PRESIDENTA INFANTIL: Saioa Quero i Marco

01. Salutacions

BELLEA: Alba Mª Aracil i Ibáñez

BELLEA INFANTIL: Sara Vera i López

DAMA D’HONOR: Carla Gómez i Ortega

DAMA D’HONOR: Paloma Arias i Mas

DAMA D’HONOR INFANTIL: Lucia Caballero i Muñoz

DAMA D’HONOR INFANTIL: Daniela López i Castro L’Armelar

Pàg.

01. Salutacions

PRESIDENT INFANTIL: Mario Quiñones i Navarret FALLERA MAJOR INFANTIL: Aitana Gómez i González

PRESIDENT: Manuel Mas i Gaspar FALLERA MAJOR: Alba Oliete i Bosque

Manuel

Mas i Gaspar D

PRESIDENT FALLA EXPOSICIÓ

L’Armelar

isfrutar i organitzar unes festes populars com les nostres, tenen punts en comú que ens converteixen en transmissors i guardians del patrimoni cultural de les tradicions més ancestrals. És per això, que resulta digne de destacar, que l’agermanament entre col•lectius festers, és fer valdre el molt i bé que som capaços d’aportar a la societat. Des dels més joves als més veterans, sabem que la trobada i la convivència dels diferents grups, reforça les relacions entre les persones i permet viure, amb il•lusió, passió i felicitat allò que és del poble i per al poble. Aquesta és l’essència principal de les festes a les quals dediquem el nostre esforç i aportem prestigi amb la dedicació i implicació de cadascun de nosaltres. Com passa amb les famílies de les Madrines 2017, la xiqueta Remedios Molina i la senyoreta, Fátima Renau. És indiscutible que en el seu entorn més proper només es respirarà felicitat en ostentar la màxima representació de la Gaiata’4 “L’Armelar” de Castelló de la Plana. Estes sensacions i emocions són úniques. Gaudir-ho al màxim i viure-ho amb la gent que vulga compartir la felicitat de la qual vosaltres feu gala durant l’any 2017. En la Falla Exposició, procurem fer de cada trobada de la nostra gent alguna cosa especial, doncs darrere de les quedades o actes que organitzem, es tanca la il•lusió dels qui saben, quan, on i com. Per este i molts altres motius gaudim de l’agermanament del que fem gala i ara ens deixarà gaudir de les tradicionals festes de la Magdalena i les no menys apassionants festes falleres. Pàg. Bones festes! Visca València! Visca Castelló!

01. Salutacions

Alejandro

Marzá i Vellón PRESIDENT GAIATA 4 “L’ARMELAR”

s un plaer poder dirigir-me al meu sector de la Gaiata 4 “L’Armelar”, com a president, amb aquestes paraules. Ja arriben les nostres festes més importants, la Magdalena. Com cada any, tenim el plaer d’organitzar les festes del nostre benvolgut sector i des d’ací voldria agrair a tota la comissió de la gaiata, als socis de carrer i als veïns, els esforços que fan dia a dia, sense rebre res a canvi, no més la satisfacció d’ajudar-nos per poder gaudir el dia que arribe la nostra festa i estigue tot a punt per a disfrutar d’una setmana plena de activitats per a tot el barri. Tot açò no hauria segut possible sense l’ajuda del meu equip de treball, que sempre està quan el necessite. No voldria perdre l’ocasió per a mencionar i agrair a les nostres màximes representants Remedios i Fátima María, que durant tot l’any han representat meravellosament al nostre sector, en diversos actes. Per últim vull convidar-vos a tots a disfrutar de les festes al vostre sector, L’Armelar, ja que sense vosaltres no hi hauria festa. Per que la gaiata siga el nostre millor pregó.

L’Armelar

Pàg.

na dale

Mag

Pregó L’Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia es arribat de la nostra “Madalena” i, desitjant siga plena de goig pur i verdader, convoca al poble sencer a traure l’amor de pena. I puix saben el veïns que la Ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins, ara, girant cap a dins els ulls de l’enteniment, voran orgullosament les festes “madaleneres” dignes entre les primeres de tindre lloc preminent. Anar a la Romeria no és tan sols “anar de festa”; es deure que manifesta orgull de genealogia. Quin fillol oblidaria la rabassa maternal? Tots devem en dia tal ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial. I perquè siguen les Festes dignes de nom i de fets, no volem limits estrets d’ambicions massa modestes. I ací vénen manifestes per raons de tradició les Festes que Castelló fa, seguint la llum antiga, perquè la “Gaiata” siga el nostre millor Pregó. Vítol! L’Armelar

Pàg.

201 7

Pregó infantil L’Alcalde de Castelló, per mig d’este pregoner, vol fer al poble saber que hem cumplit la tradició. Feta ja l’obligació ara la nostra ciutat es farà tota un esclat de festes i cançons, sense més imposicions que les que són d’obligar. Castelló no oblidarà els xiquets en Magdalena perqué som memòria plena d’históries per al demà. I esta festa és la que ens fa compendre en una setmana que som d’arrel valenciana i d’empelt castelloner: “Set dies per a saber que som els fills de la Plana”. Els xiquets som poble ja, som el futur i esperança d’un Castelló que hui avança i que ningú pararà. Som la força que farà de Castelló la ciutat en la que tots hem sommiat. Som els que tenim l’herència de mantindre la presència d’un gloriós i antic passat. Els xiquets volem cridar que, com és festa al carrer per uns dies s’ha de fer una ciutat per jugar. Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just dins de raó, que proclame qui més mana que, almenys per una setmana serà “de tots” Castelló.

L’Armelar

Pàg.

Rotllo i Canya

Xorrocotxot... No m’el encedràs el tio per detrás. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rossegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí i després que dirà i després que dirà que no som d’ací. Anem anem, seguim tots a la processó seguiu avant, no vos deixeu cap rossegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí cantarem altres cançons i vallarem, la tarara sí, tarara no. Roda i cavila a qui demanes, trenca’t les cames, busca qui te dixe diners. Paga el trimestre al propietari, de lo contrari es pert molt més, es pert molt més. Som de Castelló!!! la la ra la la la la la la ra la la la Xorocotxoc... barriguera i albercoc. Mom pare no té nas. Xorocotxoc... barriguera i albercoc. Mon pare no té nas. Ma mare és xata, ma mare és xata. Amb la canya pel camí tots anirem i de rottlos també mos assesiarem Tombatossals Menjarem confits i dolç torró, Endolcirem confits i gojarem Tombatossals Menjarem confits i dolç torró, i a l’ermita pujarem El tio Pep se’n va l’horta Ole pum! Lletra: J. Garcia L’Armelar

Pàg.

Himne Gaiata 4

En traques i morterets... fent foc... campanes i carillons... fan vol... S’anuncien les tradicions... pom, pom, pom, pom. Mes de març; dia de la Magdalena... L’Armelar celebra la tradició, po, po, po, pom. Tots els anys, el saquet i la bota plena... des de el Toll, per molins o per Lledó, po, po, po, pom... I quan s’aplega a Sant Roc de Canet... procurem fer-se‘n la figa i dosset... Va la xicalla en jovens i en vells... formen gran colla, tots agrupats... reng de formigues... camí agrupats... reng de formigues... camí algepssar... portant la canya, on refermar, po, po, po, pom. Des de el Real comença este sector... carrer Pelayo i també tot el seu entorn... més la Gran Via, fins al pou del Saboner... els de la quatre tenim molt quefer. Ta, ta, ta, ta. ...És la cort de la gaiata, ta, ta, ta, ta, de la quatre lo millor, ta, ta, ta, ta. La madrina és una joia, ta, ta, ta, ta, Un mirall de clara lluna on se reflexa... Tota la comissió. Lletra: Pepe Forcada i Polo Música: Josep Ferrer i Serra

L’Armelar

Pàg.

02.

02. La nostra madrina

Fàtima María Renau i Ventura

MADRINA GAIATA L’ARMELAR 2017 Fàtima, missatgera de la Festa plena que reculls galanies per camins de llum gaudint del teu poble amb estima de filla, acollidora abraçada i fidel germanor. El diumenge més fester s’il•lumina ta mirada, mascletada de color, en veure la blanca ermita

al tossal de tradició mentre camines romera amb el cor gojós per paisatges d’antigor. Fàtima de l’Armelar benvolguda Madrina pregona la teua alegria amb pètals d’il•lusió que perfumen la teua terra de fidel amor pairal que al cor guardaràs i la gaita il•luminarà. Vicent Jaume Almela i Eixau

L’Armelar

Pàg.

Fàtima María Renau i Ventura MADRINA

02. La nostra madrina

Madrina

Fàtima María Renau i Ventura

PARAULES DE FÀTIMA

om tots els anys, les festes de la Magdalena retornen als carrers de Castelló, als nostres cors, amb la il·lusió i les ganes de tots els anys. Així mateix, les gaiates, un any més, nomenen els seus representants; en aquest cas els del 2017. Per la qual cosa, m’agradaria saludar a tothom com a madrina de la Gaiata 4 “L’Armelar” de les Festes de la Magdalena d’enguany. Per a tots els que em coneixeu i per aquells que encara no, el meu nom és Fàtima María. Sóc una jove de 21 anys que estudia el Grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte en la Universitat Jaume I de Castelló. Des de que puc recordar, el món de la festa sempre m’ha cridat l’atenció; eixe esclat de llums, sons, colors... traient a la gent al carrer per a gaudir del que s´ha estat preparant durant tot un any, per a disfrutar en germanor. A pesar de ser el meu primer any en gaiata, sé que serà molt diferent. Amb un altre punt de vista; amb la gent de sempre i amb gent nova, amb qui espere poder disfrutar de tot... Finalment m’agradaria cridar a la gent dels pobles veïns a vindre a Castelló per gaudir d’aquestes festes, que tots deixeu els problemes arrere per una setmana i que isqueu al carrer a disfrutar. Però sobre tot... desitjar-vos a tots i totes unes bones festes de la Magdalena!!! L’Armelar

Pàg.

Fàtima María Renau i Ventura MADRINA

03.

L’Armelar

Pàg.

Paula

Pérez i Agulleiro

DAMA D’HONOR INFANTIL L’Armelar

Pàg.

L’Armelar

Pàg.

Yara

Viana i Rezgui

DAMA D’HONOR INFANTIL L’Armelar

Pàg.

L’Armelar

Pàg.

María

Marzá i Torres

DAMA D’HONOR INFANTIL L’Armelar

Pàg.

RodrigoLosada i Gutiérrez

ACOMPANYANT INFANTIL

L’Armelar

Pàg.

Noa

Pascual i Soler

DAMA D’HONOR INFANTIL L’Armelar

Pàg.

Paula L’Armelar

Pàg.

Lozano i Soliva

COL· LABORADORA

Sofía Eixerés i Montolío

COL· LABORADORA L’Armelar

Pàg.

Paula L’Armelar

Pàg.

Adell i Sales

COL· LABORADORA

Claudia Ortuño i Salvador

DAMA D’HONOR L’Armelar

Pàg.

L’Armelar

Pàg.

Laura

Tomàs i Carceller

DAMA D’HONOR L’Armelar

Pàg.

Ramón L’Armelar

Pàg.

Guiñón i Antonino

ACOMPANYANT

Beatriz

Prades i Barreda

DAMA D’HONOR L’Armelar

Pàg.

Juan Vte. Eixerés i Fonfria

ACOMPANYANT

L’Armelar

Pàg.

Andrea

Losada i Gutiérrez

DAMA D’HONOR L’Armelar

Pàg.

L’Armelar

Pàg.

L’Armelar

Pàg.

La nostra comissió PRESIDENTS D’HONOR Alberto Pastor i Torrent Pepita Catalá i Palanques ARMELER D’OR 2017 Conxa Oliver i Mars

DAMES D’HONOR Andrea Losada i Gutiérrez Beatriz Prades i Barreda Laura Tomás i Carceller Claudia Ortuño i Salvador

PRESIDENT Alejandro Marzá i Vellón

ACOMPANYANTS Juan Vte. Eixerés i Fonfria Adrián Sánchez i Barreda José Silvestre i Martí

VICEPRESIDENT Ramón Guiñón i Antonino

SECRETARIA Mar Montolío i García

DAMES D’HONOR INF. Noa Pascual i Soler María Marzá i Torres Judit Barreda i Mesado Yara Viana i Rezgui Paula Pérez i Agulleiro

MADRINA Fátima María Renau i Ventura

ACOMPANYANTS Rodrigo Losada i Gutiérrez

MADRINA 2016 i DAMA DE LA CIUTAT 2017 Andrea Pradas i Barreda

COL· LABORADORES Sofía Eixerés i Montolío Paula Adell i Sales Sofía Castelló i Montoliu Paula Lozano i Soliva

TRESORER Roberto Blasco i Ahís

NA RAMA 2017 Ana Ortuño i Salvador

COMISSIÓ Carmen Sales i Roca Andrés Adell i Sales Amparo Soler i Ochando Nuria Silvestre i Llido Teresa Antonino i Martí Miguel Renau i Clausell Miguel Renau i Ventura Mª Carmen Ventura i Vilalta Anna Torres i Salvador Manuel Perez i Guiñón Elena Agulleiro i Ventura Hannen Rezgui i Tabarki Ana Nicolás i Muñoz Eva Nicolás i Muñoz Fran Fernández i Rezgui

L’Armelar

Mª Carmen Guiral i Vilar Inma Balaguer i Castell Titín Balaguer i Castell Mª Teresa Estor i Matia Juan Vicente Eixerés i Fonfría Laura Domenech i Capdevila José Miguel Adell i Navarro Berta Llido i Montoliu Isabel Llido i Montoliu Pablo Losada i Zapata Rocio Muñoz i Ramos José Luis Nicolás i Giner José Vicente Ariza i Galmes Lidon Soliva i Camañ Berta Blasco i Llido Verónica Pradas i Barreda

Pàg.

04.

Lâ&#x20AC;&#x2122;Armelar

04. Gaiata 4. La nostra dedicació

Pepe Mora i Estall Armeler d’Or 2016

AUTOR DE LA NOSTRA PORTADA

L’Armelar

n aquest moments que ens toca viure, difícils en tots els sentits i com no, al món de la cultura, és un orgull per a mi pintar la portada del llibret de la vostra Gaiata. Esta invitació me va emocionar especialment en un any tan complicat per a mi. Tots sabeu que la meua temàtica preferida en pintura és Castelló. Intente plasmar en els meus llenços, somnis i vivències, i com no, tota la meua admiració per les seues festes, la seua música, la seua gent, el seu paisatge de mar i muntanya que, junt als nostre monuments procure reflectir en el meus quadres. La llum de la nostra ciutat crea en mi signes de vida, siluetes, llenguatge i sensacions que m’agrada compartir mitjançant la pintura. En aquest any 2017 vaig a treballar de valent. Segurament Déu en va deixar viure i agraït, la meua meta es poder seguir ajudant a l’Associació del Càncer de Castelló. Crec que tot esforç es poc per a la investigació de la cura d’aquesta malaltia tant maligna que ens ha tocat viure. Del 17 de febrer al 31 de març de 2017, tindré junt a la meua amiga Alejandrina Pitarch la primera exposició solidària d’indumentària i pintura al Forum Llibreria Babel, tot dedicat a les Festes de la Magdalena i com no, a les gaiates i ens festers, que són el motor de les festes. Persones que amb el seu bon quefer, tenacitat, alegria i estima al seu poble, lluiten any rere any per mantenir viva la tradició. He dedicat 46 anys de la meua vida a la perruqueria i he pentinat a moltes castelloneres. Ara, aquests darrers anys les pinte amb els seus vestits i pentinats amb l’elegància que mostren desfilantdavant dels monuments gaiaters i comissions. En questa Gaiata 4 “L’Armelar” he tornat a retrobar eixa estima a les festes i eixe carinyo tan difícil de trobar hui en dia. No vaig poder gaudir de la Magdalena 2016 però enguany pense viureles amb vosaltres amb tota la meua estima. Pàg. Vos envie una forta abraçada a tota la gran família de la comissió de l’Armelar. 77

04. Gaiata 4. La nostra dedicació

Monument infantil LEMA: TRENCACLOSQUES ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMES “Montaña” CONSTRUEÏX: LA COMISSIÓ

L’Armelar

Pàg.

04. Gaiata 4. La nostra dedicació

Monument LEMA: FANAL ENGALANAT ARTISTA: JOSÉ VICENTE ARIZA I GALMES “Montaña” CONSTRUEÏX: LA COMISSIÓ

L’Armelar

Pàg.

TREBALLANT A Lâ&#x20AC;&#x2122;ESCORXADOR

COMERÇOS COL· LABORADORS

04. Gaiata 4. La nostra dedicació

Programa Setmana Magdalena 2017

DISSABTE 18 12,00 MASCLETÀ ANUNCI DE LES FESTES 16.30 DESFILADA DE LA NOSTRA COMISSIÓ PER A PARTICIPAR AL PREGÓ 21.00 OBERTURA DE LA CARPA 22,00 ENFAROLÀ 22.30 SOPAR DE PA I PORTA 23.30 TRASLLAT DE LA GAIATA 24.00 BALL POPULAR

DIUMENGE 19 7.00 REPARTIMENT DE CANYES I CINTES A LA PLAÇA MAJOR 8.00 ROMERIA 19.00 EIXIDA DE LA COMISSIÓ A LA DESFILADA DE GAIATES 20.00 DESFILADA DE GAIATES 23.00 SOPAR DE PA I PORTA 23.30 ACTUACIÓ DEL GRUP CASTELLONENC “DULCE MANÍA”. A CONTINUACIÓ DISCOTECA MÒBIL AMB GRANS SORPRESES

DILLUNS 20 9.15 EIXIDA DE LACOMISSIÓ AL PREGÓ INFANTIL 12.00 OBERTURA CARPA 14.00 MASCLETÀ 14.30 DINAR POPULAR A LA CARPA 19.00 EIXIDA DE LA COMISSIÓ A LA ENCESA 20.00 ENCESA 21.00 MADRINA SOPAR DE COLLES 22,30 SOPAR DE PA I PORTA 23.45 TRASLLAT DE LA GAIATA AL NOSTRE SECTOR 24.15 BALL POPULAR

Tots els espectacles i jocs infantils que es realitzen en la carpa o la contornada, són per a tots els xiquets del sector, no cal ser soci de la gaiata. Tots el dies, qualsevol persona del sector de la gaiata, pot vindre a dinar o a sopar a la carpa, sense necessitat de ser soci de la mateixa, però deuen traure el ticket el dia d’abans.

Les actuacions musicals o de quelsevol tipus que es realitzen dins de la carpa de la gaiata, són de lliure accés per a tot el mon, i per tant també són completament gratuïtes. NOTA: LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR LA PROGRAMACIÓ, SENSE PREVI AVÍS.

04. Gaiata 4. La nostra dedicació DIMARTS 21

DIVENDRES 24

12.00 OBERTURA CARPA 14.00 MASCLETÀ 14.30 DINAR POPULAR 16.00 JOCS INFANTILS PER A TOTS ELS XIQUETS DEL SECTOR 21.00 LLIURAMENT PREMIOS 22.00 OBERTURA CARPA 22.30 SOPAR DE PA I PORTA 23.30 BALL POPULAR

12.00 VISITA COMISSIÓ AL MESÓ DE LA TAPA I LA CERVESA 14.00 MASCLETÀ 14.30 DINAR POPULAR 17.00 CONCURS DIBUIX 18.00 XOCOLATADA PER A TOTS ELS XIQUETS DEL SECTOR 20.00 PASSACARRER PEL SECTOR DE LA BANDA DE CORNETES I TAMBORS REI JAUME I I EL GRUP DE DOLÇAINERS I TABALATERS D’ARTANA 21.30 TORRÀ DE CARN I CONCURS POPULAR DE POSTRES, ALLIOLI I SANGRIA 24.30 ACTUACIÓ DE DANIELA

DIMECRES 22 8.00 DESPERTÀ PEL SECTOR 12.00 OBERTURA CARPA 16.00 TALLERS INFANTILES PER A TOTS ELS XIQUETS DEL SECTOR 22.00 SOPAR DE PA I PORTA AMB CONCURS DE TORTILLES 23.30 BALL POPULAR

DIJOUS 23 8,00 DESPERTÀ PEL SECTOR 12.00 VISITA DE LA COMISSIÓ AL MESÓ DEL VI 14.00 MASCLETÀ 15.45 EIXIDA COS MULTICOLOR 19.00 VISITA REINES 20.00 PASSACARRER PEL SECTOR DE BOMBOS I TAMBORS DE SANTA MARIA MAGDALENA 21.30 SOPAR DE PA I PORTA 23.00 CONCURS DISFRECES 23.30 DISCO MÒBIL ANYS 70/80

DISSABTE 25 8.30 DESPERTÀ SECTOR 10.00 ESMORZAR POPULAR 12.00 OBERTURA CARPA 14.00 MASCLETÀ 15.00 EIXIDA DE LA COMISSIÓ A L’OFRENA 20.00 OBERTURA CARPA 21.30 SOPAR DE GALA DE LA GAIATA AMB LES ASSOCIACIONS AGERMANADES 22,30 LLIURAMENT DE TROFEUS 24.00 ACTUACIÓ DE DIEGO PALACIOS, JAVIER BOVEA I DISCO MÒBIL ANYS 90 3,00 APAGAT GAIATA A CÀRREC DE LES NOSTRES MADRINES

DIUMENGE 26 9.00 TRASLLAT DE LA GAIATA AL MATADERO 11.00 OBERTURA CARPA 11.30 CONCURS PAELLES LA GAIATA FICA ARRÒS, LLENYA I VI 14.00 MASCLETÀ 16.00 LLIURAMENT TROFEUS 20.30 EIXIDA DE LA COMISSIÓ A LA DESFILADA FINAL 24.00 MAGDALENA VITOL L’Armelar

Pàg.

05.

05. Actes gaiaters

Presentació l’Armelar:

Llums, càmeres i acció Ramón Guiñón

l passat 4 de febrer del 2017, a les 23 hores i al Palau de la Festa, va tenir lloc la presentació oficial de Madrines i Comissió per a la Magdalena del 2017 de l’Associació Cultural gaiata 4 L’Armelar. Un acte ple de música, llum i cinema, molt de cinema. Presentat per Verónica Pradas i Visen Pérez, i després d’una introducció molt treballada amb la música de Carros de Foc, van anar a poc a poc pujant els membres que conformen la comissió de la gaiata per a les festes de l’any 2017. En primer lloc les madrines 2016, Mireia García i Andrea Pradas, que a més ostenta el càrrec de Dama de la ciutat 2017. Posteriorment, la comissió major i després d’ells els més xicotets, els membres que L’Armelar

Pàg.

formen la comissió infantil. Després de tots ells, les màximes representants 2017, Remedios Molina i Fàtima María Renau. L’acte va estar ple d’imatges de cinema i de música de grans produccions cinematogràfiques, amanit per números musicals emmarcant el tema principal de la presentació.

05. Actes gaiaters

D’igual forma, l’acte va comptar amb diversos moments molt emotius com el nomenament de l’Armeler D’or 2017, Conxa Oliver; el reconeixement i comiat a Roberto Blasco, qui ha ostentat la presidència de la gaiata durant els quatre últims anys; o el comiat de les Madrines 2016 Mireia i Andrea amb la imposició dels corbatins a l’estendard de la gaiata i la projecció del seu vídeo de comiat.

Magdalena, Germandat del Cavallers de la Conquesta, Grup Sant Agustí i Sant Marc, Associació Cultural Sant Francesc i Clara d’Assís, Ajuntament de Benafigos, Germandat Pau i Caritat, i la Foguera d’Alacant José Ángel Guirao.

L’Armelar

La gaiata va tenir el privilegi de comptar amb associacions agermanades de la ciutat i ens festius d’altres poblacions de la província i de la comunitat. Tots ells van engrandir les ofrenes que van servir per a realçar l’acte: Associació Cultural Sant Roc de Vora Séquia, Ajuntament de Benicàssim, Ajuntament d’Almassora, Centro Andaluz, Centro Aragonés, Confraria Santa María

Pàg.

05. Actes gaiaters

Una nit de somni, carregada d’il•lusions i fantasia que el món del cinema va proporcionar, no solament a tots els components de la gaiata 4, sinó a tots els assistents a la presentació al palau de la festa.

L’Armelar

Pàg.

05. Actes gaiaters

Records de la Magdalena 2016 L

a comissió de la Gaiata 4 L’Armelar volia aprofitar les pagines d’aquest llibret per poder dedicar unes paraules a qui van ser les màximes representatns de la pasada magdalena. La magdalena de 2016. Mireia, has sigut una madrina infantil meravellosa, has fet que tota la comissió es sentisca orgullosa de tu. No estigues trista perque el teu somni haja acabat, has de quedar-te en lo bo, en tots els moments viscuts en aquest any, que per sempre es convertiran en records inesborrables. Estem convençuts que encara et queden molts moments per seguir gaudint de les nostres festes, ja que estem segurs que dins de uns pocs anys serás una magnifica madrina major. Moltes gracies per haver format part de la historia de L’Armelar. Te emportes tota la nostra estima. Andrea, has sigut la millor madrina posible per a la nostra gaiata, sempre en el saber estar que et caracteritza, la teua gran elegància i el somriure permanent, han fet que tots ens sentim molt orgullosos de tu. Estem segurs de que en la teua memòria quedara gravat per sempre aquest meravellós any 2016 que has passat junt a la resta de la comissió, Roberto i Mireia i també junt a la teua germana Veronica. Poques persones podem viure el que heu viscut les dos, una madrina i l’altra dama de la ciutat. Pero això ha sigut possible gracies a dos persones molt importants en la vostra vida, els vostres pares. Pero aquest somni fester no acabat encara, enguany tens la grandíssima sort de ser dama de la ciutat, i poder representar a la teua estimada ciutat. Disfruta al màxim de cada moment, doncs cada dia es irrepetible i l’any passa molt ràpid. Gaudeix, se feliç i disfruta. Veronica, has sigut la nostra dama de la ciutat 2016, la teua alegria, elegància i el teu saber estar han fet que tota la gaiata es senta orgullosa de tu, perque has portat el nom de Castelló i el de la teua gaiata al mes alt i sabem que has disfrutat al màxim de poder representar-nos. Per a nosaltres tu i la teua germana heu sigut les millors dames de la ciutat a les què podíem aspirar i heu conseguit que la nostra comissió es senta orgullossa de perteneixer a la gaiata i sobretot es sentisca ben orgullosa de vosaltres dos. Moltes gracies a les tres, que per sempre sereu Madrines de la Gaiata 4 L’Armelar. Vos estimem!

L’Armelar

Pàg.

RECORDS MAGDALENA 2016

FOTOS ACTES GAIATERS Petició de la nostra Madrina

Nomenament

Benvinguda

Benafigos

Processó Sant Francesc i Santa Clara d’Assís

FOTOS ACTES GAIATERS Imposiciรณ de bandes

FOTOS ACTES GAIATERS Presentació del cartell de la Magdalena 2017

Nomenament Armeler d’Or Conxa Oliver

Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates

Proclamació Na Violant d’Hongria

FOTOS ACTES GAIATERS Bon Nadal

Nit de reis

FOTOS ACTES GAIATERS Presentacions en el Palau de la Festa

06.

06. Articles

No tot en la vida és cine Antonio Arbeloa

ls meus primers records en relació al cinema són recalcitrants. Estudiava l’EGB a les Escoles Pies, però ja des de preescolar, una vegada a l’any, com a mínim, ens portaven al saló d’actes i vèiem La vida de San José de Calasanz, fundador de l’ordre. Allí, en aqueix mateix saló, vaig fer les meues primeres obres de teatre: Los cuatro Robinsones i una versió reduïda de Romeo y Julieta, totes dues en versió opereta, i prou mediocres com per a haver donat al trast amb qualsevol vocació interpretativa incipient.

Anys després, quan alguns ja ens afaitàvem, els Escolapis ens van portar a Andorra i ens van donar una vesprada lliure. Recorde que amb la meua colla ens colem en una sala on es projectava Emanuelle negra. No hi havia color. Bé sí, en color era, encara que la protagonista fora negra. No hi havia color si ho compares amb la vida del Sant fundador.

L’Armelar

Pàg.

106

A Castelló, en la convergència dels carrers Herrero i Asensi amb la plaça de la Pau, se situava el cine Rialto. Els diumenges, a dos quarts de cinc, es projectaven dues pel•lícules. La doble sessió consistia habitualment en una de romans i una altra de monstres prehistòrics que s’enfrontaven entre si o amb un herculi protagonista barbamec. Hi havia galtades per asseure’s a la primera fila d’amfiteatre. Des d’allí llançàvem corfes de pipes i xiclets als de platea.

06. Articles Sempre, a la porta del Rialto, al costat mateix de la façana del carrer Asensi, Doña Pepita, amb el seu carret venia les seues llaminadures. Tenia altramuços, pipes, xufes i xiclets de bola. Aquella senyora ja va morir però ella mateixa i el seu carret estaven entre setmana en la mateixa eixida dels Escolapis. Mai s’enfadava amb nosaltres quan, com un ramat, eixíem del centre i l’envoltàvem. També venia croms. Croms de la Lliga.

Les meues primeres manetes en un cine les vaig fer al Rex. Es projectava El Rifle y la Bíblia, amb John Wayne i Shirley MacLaine. Després, he pogut veure aqueixa pel•lícula en la televisió en més d’una ocasió. Aquell dia, al Rex, em vaig asseure entre Isabel i Ana. A mi m’agradava Ana. A Isabel li agradava jo. Crec que a Ana una mica també. Ana tenia la cara blanca i plena de pigues i el pèl molt bru. Tots dos vivíem a l’avinguda de Casalduch. Ens passarem la pel•lícula agafats de la mà sense atrevir-nos a desviar la mirada de la pantalla, encara que sense assabentar-nos de res. Després la vaig acompanyar fins al seu portal. Només li vaig dir adéu. Des del cine fins a la seua casa vam ser incapaços de creuar una paraula. Caminavem en silenci, una la costat de l’altre. Ella portava els braços creuats sobre el jersei marró de l’uniforme de les Carmelites. No he tornat a veure en la vida ni a Ana ni a Isabel. O potser sí i no ens hem reconegut. L’Armelar

Pàg.

107

06. Articles Feien pel•lícules de Bruce Lee al cine Astoria, al que ens costava arribar ja que tot el que era creuar la Ronda Magdalena, ja era una aventura. En eixir de la pel•lícula emulàvem al karateka, que s’havia passat dues hores repartint llenya. Nosaltres, sense adornar-nos compte, intentàvem alçar la cama la quarta part del que ho feia el protagonista. Al mateix Rex, ja esmentat, s’estrenaven les pel•lícules més famoses. Duraven mesos en cartellera i s’organitzaven cues per a entrar, sobretot els divendres nit i festius. Recorde quedar-me aterrit amb els efectes especials, avui trasnuitats de Tiburón, o com vaig gaudir des de la primera cançó fins a l’última en Grease, hui dia tan reposada en les diferents cadenes de televisió, i ja aleshores tan deliciosament hortera. No menys que Saturday Night Fever, amb John Travolta també en el repartiment i amb un tema esplèndid com More than a woman en la banda sonora, interpretada pels Bee Gees i, encara millor, pels seus creadors, els Tavares. Després va arribar el vídeo, els videoclubs i la guerra de sistemes: VHS, BETA i 2000, que van portar a la crisi al cine. Ens passem al lloguer de cintes i abandonem la noble virtut de pagar per una entrada de sala. Sales que es van ser tancant fins que van arribar els centres comercials actuals amb els seus multicines. No és el mateix. O potser som nosaltres, els de llavors, els que no som els mateixos. Jo he canviat la meua faceta de públic per la d’actor. Actor de teatre. D’aqueixa bella manera d’explicar una mentida sobre un escenari, en viu, en directe, sense ser projectat, perquè estic ací. I si el públic volguera podria alçar-se i tocar-nos. Carm, cos i suor. Sense xarxa. Sense pantalla. No tot en la vida és cine. El teatre existeix.

L’Armelar

Pàg.

108

06. Articles

Del Teatre-Cine Sindical al Teatre del Raval Més de 60 anys d’història José Juan Sidro i Tirado Membre del Consell Municipal de Cultura

uan en 1894 els germans Lumière van inventar el cinema, va ser una revolució tan gran que amb el pas dels anys, va elevar-se a la categoria del seté art. A Castelló aquesta gran novetat de les imatges amb moviment, va arribar el 1896, fent-se la primera projecció al Teatre Principal; malgrat les moltes dificultats que en principi calia superar, sembla que l’invent va agradar i a partir d’aquell moment van començar a aparèixer, en una ciutat com la nostra, que no superava en molt els 30.000 veïns, una darrera l’altra, diferents sales de projecció. Royal, Victoria, Goya, Capitol o Actualidades van ser algunes de les sales de cine que van funcionar ja abans de la guerra, al primer terç del segle XX. Acabada aquesta, dins dels programes de diversió de la postguerra, van ser els cines els qui van ocupar el primer lloc en quantitat i acceptació. Noves sales van afegir-se a la llista: Saboya, Rex, Avenida..., competint juntament amb el teatre, “el trinquet” i la plaça de bous, en ser els espais principals per omplir les hores d’oci de les classes populars de l’època.

06. Articles

En aquells anys de postguerra, el Centre Nacional Sindicalista, única organització sindical reconeguda oficialment, del règim, coneguda popularment com la CNS, que agrupava a treballadors i empresaris, disposava a l’edifici estatal i administratiu a tocar de la plaça de Maria Agustina, d’un saló d’actes per promoure activitats artístiques i culturals entre els treballadors, on a més a més dels actes purament institucionals s’organitzaven festivals artístics i amb motiu de la “fiesta de Reyes”, es reunien les famílies amb els xiquets, i els Reis Mags ajudats dels seus Patges, i es repartien joguets a tots ells. El 2 d’abril de 1956, i esperonats per l’èxit de les noves sales cinematogràfiques i la moda d’acudir massivament al cinema, aquell saló d’actes obri el seu camp al món del cel•luloide i s’inauguren les projeccions del Teatre-Cinema Sindical, amb accés per l’antic carrer “tarongers”, avui carrer Conde de Pestagua. Es tractava d’una sala d’uns 1000 metres quadrats de superfície, que presentava pati de butaques i platea en el nivell superior. Al principi la programació habitual del “Sindical”, nom popular en que conèixer-

se la sala, va estar totalment dedicada al cinema, amb dues programacions diàries (a les set de la vesprada i a les deu i mitja de la nit), i els diumenges se li afegia una més a les quatre de la vesprada. Allí es van projectar pel•lícules tals com: “Tómbola”, “Flor de cáctus”, “El pequeño ruiseñor”, “La caída del imperio romano”, “El príncipe encantado”, etc.... Algunes d’elles tan famoses i en tant d’èxit que s’havien de mantenir en cartell al llarg de vàries setmanes, cosa poc vista fins aquell moment a la nostra ciutat. Amb un caire totalment oficial i polític, des de la música que acompanyava els

06. Articles espectadors a l’entrada i sortida de la sala, passant per les projeccions obligatòries del “No-Do”, abans dels inicis de les pel•lícules, amb la finalitat de mantenir una directriu adequada de la informació cinematogràfica nacional, o els curtmetratges de dibuixos animats “del gat i la rata”, amb els intents frustrats de Tom per atrapar a Jerry, i el caos i destrucció que allò provocava, tot estava dirigit a què l’espectador aconseguira un vincle emocional amb els veïns de seient, amb una sensació d’esbarjo merescut i benestar social, mitjançant el poder transmissor del cinema. Una de les primeres pel•lícules importants en projectar-se i recordada per molt de temps, va ser el musical dirigit per Juan de Orduña el 1957 i protagonitzat per Sara Montiel, “El último cuplé”, formantse grans “cues” per adquirir les localitats, amb una banda sonora que incloïa temes tan recordats com “fumando espero” o “el relicario” o, aquella altra pel•lículadocumental commemoratiu sobre la figura de Francisco Franco dirigit el 1964 per José Luís Saez de Heredia, “Franco ese hombre” que seguia i mostrava la carrera militar i política del dictador fins a l’any de la celebració dels 25 anys de pau. També ací es programaven actuacions teatrals amb companyies locals i d’àmbit

nacional, i en la dècada dels setanta, es van arribar a oferir matinals musicals amb les actuacions dels cantautors de la talla de Lluís Llach i Joan Manel Serrat. Coincidint amb l’extinció dels sindicats franquistes, en 1973 va tancar les seues portes per a ser remodelat i, en 1980, es va fer càrrec de la sala la Diputació Provincial rehabilitant-la com cinema i espai teatral,passant a ser gestionat per un Patronat, amb representació de la Conselleria de Treball, l’Ajuntament de Castelló i la Diputació. És en 1984, durant el transcurs del “I Festival Internacional de Peníscola”, organitzat per

la Diputació i dirigit per Pep Cortés, quan es planteja canviar de nom la sala. Es va optar per la denominació de “Teatre del Raval”, i el seu primer anagrama va ser obra del pintor Amat Bellés. El patronat, va ser gestionat sota la direcció artística de Vicent Pastor, fins a la temporada 2004/2005, quan va començar la remodelació de tot l’edifici de l’antiga Casa Sindical, per albergar oficines sindicals i empresarials, amb un pressupost de 2,6 milions d’euros, més de 430 milions de les antigues pessetes, aprofitant-se l’ocasió per a adaptar les instal•lacions del teatre a la legislació d’espectacles.

L’Armelar

Pàg.

112

Va haver-se d’actuar sobre quatre elements: el vestíbul, la caixa escènica, la sala de butaques i les instal•lacions i

06. Articles espais auxiliars, a més a més de renovar el sanejament, la instal•lació elèctrica i il•luminació escènica, amb 70.000 watts de llum, un nou sistema de megafonia i una renovació de la fusteria exterior i interior, un tractament acústic de parets i sostre van acabar de transformar-lo. En el període dels anys noranta, fins al seu tancament per unes noves reformes al 2011, “El Raval”, es va convertir en un clar referent

actors a tocar dels espectadors. Un espai on la cultura està a prop del públic, on les actuacions poden fer-se vivència fàcil pels espectadors, per allò de la proximitat.

d’espectacles professionals de xicotet i gran format, com ho és el cicle municipal “Fet Ací”, que el passat any va complir la seua vintena edició. Així va ser al març del 2011, quan La Generalitat Valenciana encapçalada per el llavors president Camps va cedir la titularitat del teatre a l’Ajuntament de Castelló, representat en la figura de l’alcalde Alberto Fabra, obrint-se una nova vida pel Teatre del Raval, al remodelar-se el seu espai escènic.

Un espai escènic que malgrat no presentar una continuïtat en la seua programació, en l’actualitat s’ompli de diferents ofertes culturals, des de teatre fins a concerts i projeccions de documentals. En definitiva un espai recuperat per la ciutat i niu de cultura musical, cinematogràfica i teatral pel poble que al llarg de la seua extensa trajectòria ha acollit des de somriures infantils fins a sonores rialles de les famílies castelloneres, seguint algun dels tradicionals sainets valencians, que han estat representats al seus diferents escenaris al llarg de més de sis dècades.

Un nou repte que ha contat en aquests darrers cinc anys amb una programació ampla i variada, amb la implicació de més de 30 companyies de teatre d’aficionats de la ciutat, en diferents cicles teatrals, temporades folklòriques, campanyes de teatre a l’escola, cicles de cinema de muntanya, actuacions de jazz, concerts per a menuts o homenatges a poetes de la terra. L’Armelar

Una sala de les que agraden als visitants, no massa gran ni gelada, per tenir els

Pàg.

113

06. Articles

A l’hostal de la llum, Amb les millors gales de la Magdalena Les celebracions es van dir “Fiestas de la luz”, injectant un major protagonisme a les gaiates i la seua simbologia més popular. Salvador Bellés

om altres escriptors amics, igual que els periodistes als qui he admirat i recorde, jo també engegue els meus tics i els meus hàbits quan intente emplenar un encàrrec o quan el cos em demana que pose a assecar al sol tot allò que perviu en el meu entorn vital. I així ho airege, ho ventile per a que perdure el seu record.

La veritat és que en aquell temps de 1962 sent alcalde de Castelló, Eduardo Codina Armengot. El regidor Álvaro Nebot assumia la presidència del que aleshores es deia Junta Central de Festejos de la

Magdalena, de la qual eren membres de molta experiència per a les decisions entre altres, Carlos Murría i Víctor Beltrán. Ells em van convidar a formar part de la junta i, com en una broma del Carnaval, van pegar-me a l’esquena l’etiqueta de Vocal de Propaganda, quan jo era encara un jove jònec de la correguda de la vida. Bé, doncs, entre tots prenem la decisió de subtitular les celebracions com a festes de la llum, injectant un major protagonisme a les gaiates i la seua simbologia. Amb l’embranzida, se’ns va anar de la mà i acabem propiciant la instal•lació d’un gran envelat a manera dels paradores de València i, sobretot, dels de les festes majors de moltes ciutats de Catalunya. I ho anomenem, Hostal de la Llum.

06. Articles CÈNTRIC I CONCORREGUT Es va prendre la decisió de situar-ho en el passatge de l’Arquitecte Traver, entre la plaça de l’Hort dels Corders i la Ronda del Millars. Les seues dimensions de 30 per 20 metres semblaven les apropiades para tan cèntric entorn, tan diferent el projecte a les iniciatives d’aquells 21 castellonencs de la qual ja teníem les festes que tots havíem somiat.

dir gaiates de barri, estaven cristal•litzant ara i que “no debíamos olvidar nunca lo permanente de un pueblo”, amb un llarg camí traçat de més de set segles. Així ho interpretem com que, per sobre de l’ambient festiu, una miqueta alegre i frívol que havia de tenir l’Hostal de la Llum, calia mantenir sempre l’esperit d’aquelles frases de Bernat Artola al text del Pregó: Que els festes magdaleneres/siguem dignes entre els primeres/de tindre lloc preeminent. L’ESPAI DE BALL El local, bell i sorprenent a l’època, tenia cortinatges, tapissos, cornucòpies i llums de cristall tallat de gran grandària. Un entarimat per a les orquestres i, al centre, una pista de parquet on oferien el seu espectacle els artistes i era espai de ball per a les parelles. Prop de 250 veladores amb estovalles de colors i una generosa barra de bar, àmplia i extensa, completaven el quadre, amb la espectacular catifa roja en tot el recinte.

Tot açò ens ho recordava Eduardo Codina quan, una vegada instal•lat l’envelat, ens va reunir a tota la Junta i ens va recordar que era el fervor i l’afany del poble de Castelló el que hi havia fet possible, amb les seues innombrables iniciatives, aquell miracle. Ens va recordar també que tots els esforços fallits al principi, al que en anys anteriors es van

L’Armelar

Pàg.

115

06. Articles Ara, en recordar-ho, pense que l’Hostal era en si mateix un espectacle fascinant que, durant nou anys, va esborrar altres llocs atractius per a la diversió fins aleshores. L’organització del local, la seua administració i cura eren aspectes que no s’havia tingut en compte en els primers moments, en els seus inicis. La Junta de Festejos no tenia pressupost per a afrontar la seua explotació comercial i l’Ajuntament trobava dificultats legals i operatives per a responsabilitzar-se d’aquesta qüestió. Així que, per decisió de la majoria, vaig haver de ser jo mateix, formant empresa amb l’abastidor del bar, Alfredo Monfort, el que haguérem de convertir-se en empresa. Després ens acompanyaria en temes purament administratius, el nostre amic Pepito Ribes. Potser caldrà deixar per a un altre dia, un altre any, el tema dels artistes i espectacles que per allí van desfilar. Així com de passada, he de citar a Julio Iglesias i Raphael, Lola Flores i Peret, Los Mustang i Los Sirex, Joan Manuel Serrat i José Guardiola, la espectacular Rocío Jurado i aquella filla d’un dels nostres representants en el món de l’espectacle, que es diu Massiel que va guanyar un Festival d’Eurovisió.

L’Armelar

Pàg.

116

06. Articles

Història de la Pèrgola Vicent Grau i Reig Castelló gener del 2017

a Pèrgola primitiva va ser un element constitutiu del nostre benvolgut Parc Ribalta. No podem oblidar que el Ribalta és un passeig-jardí totalment romàntic, dels millors que té el País Valencià, va ésser construït pel director de camins Luis Alfonso, a partir de 1868, en el solar que fins aleshores havia sigut el segon cementeri de Castelló. Este parc també cal considerarlo, conjuntament amb la Pèrgola, un jardí històric, perquè quasi tota la història de Castelló hi ha estat representada. L’antiga Pèrgola, la més històrica, es va construir sobre la capella de l’antic cementeri de Castelló. Tot el cercle comprés per la Pèrgola ha experimentat tota una metamorfosis a través del temps per anar adaptant-se als espectacles multitudinaris; per exemple, tenia una font, però amb el temps esta font va anar modificant-se fins arribar a convertir-se en un cercle d’aigua amb el centre cobert de plantes.

PÉRGOLA MÉS ANTIGA Estes transformacions eren la recerca de la solució a la manca d’infraestructures del Castelló de la dècada dels seixanta del segle XIX. Una ciutat, Castelló, que aleshores creixia demogràficament de forma intensa, gràcies al comerç molt intens primer del cànem, després del vi i a partir de 1905 dels cítrics.

06. Articles Així doncs, des de la seua gènesi, l’antiga Pèrgola es converteix instantàniament en l’eix d’esplai i oci dels castellonencs; perquè no solament era lloc de passeig; sinó també de gaudi generalitzat en revetlles i esdeveniments que reunien, gairebé totes les setmanes, a centenars de ciutadans/es durant l’any.

La imatge d’esta Pèrgola antiga encara roman en la memòria col•lectiva i en la retina de moltes castellonenques i castellonencs. Va ser, dins del conjunt del Parc Ribalta, l’espai de sociabilitat més important de Castelló; per tant, lloc de passejos al sol i de nits de festa inoblidables.

Altres testimoniatges de castellonencs recorden els concerts de famosos cantants del moment, que van actuar sobre l’entaulat que se situava davant de l’edifici de l’antiga capella, que servia de camerinos improvisats. Així, van desfilar, entre uns altres, José Guardiola o la cantant María Rosa, mentre la ciutat es deixava portar per l’empremta d’aquesta Pèrgola propera, familiar i amable. I és que bona part de les hores lúdiques dels castellonencs van transcórrer, fonamentalment, en les dècades dels 40, 50 i 60 del passat segle, en aquest recinte.

L’Armelar

Dit altrament, la primitiva Pèrgola era, doncs, un recinte a l’aire lliure en forma circular; envoltada de biguetes de formigó, amb pilars revestits de taulells; amb un banc perifèric de pedra, que tenia una barana de ferro damunt del respatller; el paviment del sòl era de rajola ceràmica i estava decorat (Santamaria, 1995:26). Al centre del cercle hi havia un petit estany i dins del mateix un altre enjardinat amb palmeres i diferent vegetació. L’antiga Pèrgola, doncs, en els seus més de cent anys d’existència, va marcar tota una fita en l’essència ciutadana castellonenca.

Les festes de l’ànec, durant les festes d´Agost i els balls amb orquestra, pràcticament tots els caps de setmana, sempre a l’aire lliure perquè el clima així ho permetia i que tenien com a escenari aquest recinte circular de la ciutat, tots eren esdeveniments molt populars.

Pàg.

119

06. Articles Altrament, cal dir que no hi havia pràcticament cap esdeveniment urbà que no passara per l’antiga Pèrgola. Per exemple, la que va ser durant anys típica Tómbola de Caritat que se celebrava al matí del dissabte del Pregó hi tenia com a marc la glorieta enjardinada. Per no parlar de la imatge del guarda del parc, el llegüero, que realitzava les seues rondes de vigilància pel tranquil i afable jardí romàntic. En la dècada dels 80, i fruit d’aquest record constant dels castellonencs a la seua Pèrgola espoliada, el que fou alcalde Antonio Tirado va fer una rèplica d’esta antiga Pèrgola en una plaça situada a esquena del Grup Grapa. EDIFICI POLIFUNCIONAL A PARTIR DE 1971 El nou edifici s’inaugurat el dissabte 20 de febrer de 1971 en presència del ministre d’Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bello, en l’acte de Proclamació, Imposició de Bandes i Ofrena de Flors a la reina de les Festes de la Magdalena, senyoreta Maria Melchor Nos, essent president de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, Carlos Torlá.

L’Armelar

Pàg.

120

L’acte d’inauguració tingué dos parts clarament diferenciades. A la primera es desenvolupà tot el protocol de la Imposició de Bandes i els parlaments adients. A la segona fou el ballet de María Rosa qui desgranà un espectacle de dansa clàssica amb coreografia pròpia i música de Granados i Albéniz, interpretant-se tangos, tanguillos i jotes, actuant de mestre de cerimònies l’antic comboiador de l’Hostal de la Llum, Salvador Bellés. A partir d’aquell moment, l’edifici de la Pèrgola es convertí en el clar referent fester. Al llarg dels anys ha estat el lloc emblemàtic de la festa a la ciutat. De propietat municipal ha estat cedit o llogat per múltiples i variades accions; allí han tingut lloc vetllades de boxa i lluita lliure, quan aquests esports arrastraven molta gent a la nostra ciutat, també manifestacions culturals de tot tipus: jornades, congressos, exposicions, fires comercials, desfilades de moda i perruqueria i, fins i tot, actes polítics en arribar la democràcia al nostre país. Va tenir un gran protagonisme com a llar magdalener. Anualment i al llarg de 20 caps de setmana, va convertir-se en la seu de les diferents comissions de sector. Allí es

06. Articles Tanmateix, un nou edifici municipal fester i cultural, “El Palau de la Festa”, ubicat en el PAI Censal, inaugurat el 12 de març de 2011, grandiós, modern, va substituir-la, era una nova Pèrgola i va deixar en el record l’altra, és a dir, aquella amb volta semiesfèrica i nervis formats per arcs metàl•lics, en aquell racó de la font del Peliuet del Parc de Ribalta.

realitzaven les presentacions de madrines i dames, i des de la seua consolidació, les Galanies a les reines. Va agafar tant de protagonisme que s’associava directament Magdalena amb Pèrgola. Als darrers anys va compaginar l’ús de les instal•lacions que coordinava la Federació Gestora de Gaiates i la Junta de Festes de Castelló, amb les peticions que, cada vegada més variades, arribaven a l’Ajuntament per a aconseguir la cessió de l’espai per realitzar altres activitats molt diverses: espai lúdic infantil i juvenil: Divertilàndia, celebracions de Cap d’Any, sopars de gal•la, dinars de germanor i tot tipus d’esdeveniments gastronòmics.

Cal preguntar-nos, a l’igual que fa el periodista Vicent Cornelles, si l’antiga Pèrgola, que era un jardí romàntic conjuntament amb la resta del Parc Ribalta, sobre la que va sorgir la nova a l’any 1971, que és : «un pabellón multiusos de dudosa estética, pero de pleno rendimiento, resucitará tras el anuncio del Ayuntamiento de recuperar un espacio que fue entrañable durante décadas y quedó atrapado en la nostàlgia». No podem oblidar que esta, l’antiga Pèrgola, forma part de la nostra història i la seua estètica és també més adient a l’emblemàtic i benvolgut Parc del Ribalta. El temps històric dirà....!!!.

L’Armelar

Pàg.

121

06. Articles

Article inèdit “Les Festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur” Joan Josep Trilles i Font Armeler d’Or 2013

aig a enfrontar-me a un repte prou al·lucinant perquè sóc una persona que m’agrada seguir el meu carpe diem particular, aprofitant dia a dia el meu temps, el meu espai, la meua vida. Llavors aquesta temàtica, a punt de complir gairebé els 60 anys, puc recordar i com no, opinar del que han estat els darrers 50 anys, de com les nostres festes han evolucionat fins a arribar al dia d’avui. No crec que me’n vaja del tema, ja que el que vull veure és què ha canviat del tot, què és el que ha evolucionat i com arribarem a utilitzar les noves tecnologies al món de la festa, a les Festes de la Magdalena durant el propers 50 anys, que per desgràcia no podré comprovar. Ho faré estudiant un grapat però escollits actes que d’alguna manera em donaran la solució i remataré amb una utopia al·lucinant que estic rumiant fa anys.

L’Armelar

Pàg.

122

Mascletades i focs d’artifici. Ens els darrers 50 anys he vist de tot. Mascletades a la plaça Major, a la plaça Maria Agustina, a l’Hort dels Corders... a l’actual recinte de focs. Crec que sempre ha prevalgut la seguretat dels festers i afortunadament els pirotècnics han avançat molt amb nous productes i utilitzant la informàtica. Tot i això, encara recorde més d’una mascletà tirada a mà i com no, despertades, que encara que

06. Articles només per festes, seguiran anunciant dia a dia que estem de festa. Les mascletades possiblement es faran en el mateix espai ja que la població, com a bons amants de la pólvora, voldran estar ben a prop i l’espai sembla adequat per a durar anys.

Recorde amb els meus pares i amb els amics com recorríem tots els sectors al concursos de focs d’artifici. Castelló ja ens pareixia gran, però en una nit vèiem un grapat de castells, era una gran festa. Per seguretat, actualment s’ha adequat un espai per a tal efecte i fins i tot, darrerament s’ha fet alguna excepció. Estic segur que seguirem gaudint dels millors focs d’artifici ja que tenim molt bons pirotècnics, que, afortunadament, van evolucionant dia a dia. Possiblement d’ací a 50 anys, des de qualsevol ubicació i sense molestar els edificis, amb ulleres especials veurem els jocs de llum olorant la seua pólvora.

Romeria. Durant la meu infantesa anava a la Romeria amb el meus pares, amb pantalons curts i corbata, en el vehicle del senyor Batiste que el diumenge de festa engalanava el seu camió i part del veïnat anàvem a la Magdalena amb aquest mitjà, era ben poca la gent que ho feia a peu. Durant la meua adolescència vaig començar a anar amb amics portant alguna que altra bóta de vi dolcet pel camí dels Molins, on, per cert, hi trobava un paisatge meravellós que ara, gràcies a la ronda Nord, cal fer meravelles per poder gaudir-ne. En 50 anys crec que ja tindrem un pont que ens farà més accessible el seu accés, això sí, no caldrà fer un Tram que vaja directe, ja que tot i que seguiran havent mitjans de transport a l’abast de tothom, els castellonencs ens han parit per seguir les tradicions i el tercer diumenge de Quaresma, tots els anys, tornarem a fer el camí dels nostres avantpassats. Abans de casar-me, farà gairebé 35 anys, començàrem a anar, ja en multitud, abillats amb roba treta dels baguls de casa. Amb la colla, amb un tricicle, i a hores d’ara, anem i tornem a peu. Llavors me reafirme que seguirem amb la tradició. Cosa a banda serà si encara hi han canyes o hauran de ser d’hivernacles o qui sap... De ben segur que no faltaran les cintetes i els rotllos.

06. Articles Pregons. Recorde de ben menut que el Pregó era un aparador dels pobles de les comarques castellonenques i per a poder participar-hi calia estar en una bona agrupació, gaiata o poble. Recorde que vaig eixir amb la gent d’Almedíjar. Aquest esdeveniment ha anat evolucionant i ha perdut tristament la seua idiosincràsia provincial a favor dels col·lectius locals, fent una desfilada que conta la historia i mitologia de Castelló, la seua gent i com no els pobles, però no són el més important. Crec que seguirà però amb carrosses més preparades, amb detectors o sensors que avisen de qualsevol perill i de ben segur amb el mateix muntatge tal com el van confeccionar als anys 45 Segarra Ribes i Sales Boli, entre d’altres. El que no estic tan segur és el que passarà amb el Pregó Infantil, ja que si bé al principi semblava una cercavila de disfresses, amb el temps haurem de tenir molt en compte els nous programes d’educació i noves tecnologies esperant i desitjant que dels valors, que ara mateix, volem impulsar amb la matèria de Cultura Valenciana, alguna cosa en quede.

L’Armelar

Pàg.

124

Paelles i rebomboris. Si analitzem la nostra memòria oral, si tenim el plaer de remirar algun que altre llibre centenari, veurem que els castellonencs som gent que ens va la festa i de ben segur que seguirem gaudint-la, encara que com a simple anècdota, ja que no sé ben bé quina serà la nostra alimentació, el nostre revival particular ens farà seguir fent alguna que altra paella o truita de faves, ah i bunyols i figues albardades. Enguany el amics de la Colla del Rei Barbut celebren el seu 40 aniversari amb un grapat de concursos de paelles. Recorde que vam començar a la plaça de les Aules sent quatre gats, passàrem al Ribalta i ara prop del Segon Molí -que espere que estiga totalment rehabilitat i en ús didàctic per recordar als nostres néts com eren els molins- seguim i seguirem fent alguna paella esperant que encara hi tinguem llenya de taronger si algun llaurador nostàlgic manté el seu hort. Tinc clar que les paelles virtuals o els extractes de paella o el que siga, no donaran mai el plaer d’un bon plat d’arròs fet amb llenya.

06. Articles Parlant de rebomboris, a les places seguirem fent festa, per un dies, aquest costum, si el mirem en el temps, ha canviat ben poc. Potser hi hauran noves tecnologies que faran que la música i l’ambientació siga especial o espacial, qui sap, però el fet de beure’s uns bons cubates o gintònics, de ben segur que no en faltaran. Això sí, de ben segur, el veïnat que de sempre ha patit les molèsties pròpies de la festa, podrà virtualment desplaçar-se o viatjar per moments a espais més relaxants amb atifells estel·lars. Magdalena Vítol. Sols he de dir una cosa, de sempre he estat en la petita plaça Major, esperant hores i hores. Si he eixit en cap col·lectiu, he pogut participar en la desfilada final i després estar en el mateix cor de la plaça. Darrerament veig la desfilada i o marxe corrents a casa a veure el Vítol per televisió o espere a la Porta del Sol la traca final.

Gaiates. No vull parlar de les comissions ni dels sectors, ho faré breument al final, vull parlar dels monuments, aquests que durant els anys que tinc d’experiència han canviat o millor dit, han evolucionat molt, sempre adaptant-se a les noves tecnologies. Qui no recorda els pals on s’engegaven les mànegues de la gaiata per tal de poderli donar llum?, després oblidem aquests enginys i passem a generadors que fan llum, ara gastem tecnologia led. Però una cosa tinc ben segura, el somni de fer cada any la gaiata no es perdrà mai, potser es gastaran millors tècniques, però l’esforç personal reafirmarà el nostre revival sense perdre l’esperit de la festa.

Possiblement la traca final i, com no, la desfilada seguirà fent-se amb la gent de la festa que durant tot un any haurà estat treballant i els nostres néts disposaran d’uns dispositius enganxats al cap on podran veure el Vítol com si estigueren dins de la plaça ja que una cosa tinc ben clara, mai en la vida enderrocaran el Mercat Central per a fer la plaça més gran. Ah, i si estem a qualsevol part del món la podrem gaudir virtualment.

06. Articles Remat final. Una cosa tinc molt clara, les festes, la gent de fora, com ja he dit, podrà virtualment, com si estiguera en el mateix Castelló, viure les festes activament i a distància. Però encara quedarà gent que gràcies al seu revival personal, seguiran fent les nostres festes singulars, més internacionals que mai, que de ben segur, ja seran Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segur que sí. Però hi han coses que per a poder arribar a eixos 50 anys, al futur de la gent amb dignitat, cal començar a treballar-les ja. Començant per reestructurar el món de la festa: gaiates, ens vinculats, colles, penyes... donant a aquests col·lectius espais i recursos. Quan menge algun que altre formatge del Caserío, on hi ha fins a dotze porcions, sempre pense que podríem posar els sectors festers com a triangles que tots junts fan un cercle i deixar un espai al mig mateix amb una zona central on la Junta de Festes fera els seus actes més importants, al centre de la ciutat. Cada triangle hauria de comptar amb un espai fester on poguera estar el cau de la gaiata, una colla de dolçainers, un grup de ball, un altre de teatre, un centre de tallers per fer el monument gaiater, i fins i tot un centre de gent que va creixent amb un baret per seguir assaborint els “carajillos” de Castelló, que crec que seguiran presents en 50 anys.

No m’oblide de les vores, de l’eixample de la ciutat on també ha d’arribar la festa, eixe anell haurà de poder comptar amb més d’un Congrés Magdalener per a donar la solució a la gent, cada vegada més nombrosa que viu a les rodalies de la ciutat. Ah, i una altra coseta, crec que els que sí que ho podran comprovar seran el nostres fills o els nostres néts. Jo defendré el meu revival i aprofitaré el dia a dia, carpe diem!!!. L’Armelar

Pàg.

126

06. Articles

Conte

L’escut de l’armelar i la màgia Paula Pérez i Agulleiro (12 anys) Sofía Eixerés i Montolío (12 anys)

Iaia, iaia, que boniques son totes les gaiates, li va dir Marieta a la seua iaia Maritere, mentres miraven la desfilada de gaiates per Castelló, pero va anar mès enllá, Marieta, volía saber-ne més d’aquells grans monuments plens de llum i de color, i no ho va dubtar, va continuar preguntant-li a la iaia: i com saps quina es la gaiata del nostre sector? La nostra es L’armelar, li va contestar la iaia, I com ho saps iaia? Que com ho se? Per l’escut! Cadascuna de les 19 gaiates, tenen el seu propi escut, pero el nostre es especial, el van fer les primeres comisions fa més de L’Armelar

Pàg.

128

70 anys, estudiant l’història màgica de la nostra magdalena. Vols saber com ho van fer? Marieta, plena de curiositat, va escoltar el relat de la seua iaia sense perdre cap paraula, i deia així: Fa molts anys, a la nostra ciutat, una gaiata, l’armelar, que en aquella época es deia “Del sector de la Trinitat”, volia distingir-se de la resta de les gaiates i per a aconseguirho, van decidir dissenyar el seu propi escut, i la primera cosa que van decidir va a ser possar-li el nom de l’armelar, perque al voltant del carrer de la Trinitat, tot estava ple de grans

06. Articles en uns canons que llançaven pastissos i fadrinets per a tots els xiquets de Castelló! Impossible patir fam!

En acabant, van pensar que podien posar coses que tingueren relació amb les nostres tradicions, i com no, en el que primer van pensar va ser ficar un rotllo i un gaiato en honor als nostres avantpassats, els que van baixar del Castell Vell, i als que ara rememorem en un dels actes mes emotius de les festes de la magdalena, la romería, que conmemora la baixada de la muntanya a la Plana. Ara be lo bo, li va dir la iaia a Marieta, eixos gaiatos eren màgics... quan anaven caminant, cada vegada que colpien terra es convertien

També van voler posar sis farolets al mig de l’escut, els mateixos que usaben a l’epoca, perquè a les hores que van baixar ere molt tard, ja no hi havia llum del sol i havien d’usar alguna cosa per a il-luminar el camí, pero allò més divertit de la baixada, ere que conforme anaven desfilant les castelloneres i els castelloneros, el fanalet canviava magicament de color, primer roig, després groc i per últim el nostre verd magdalena, i en eixe color, van fer l’escut. L’Armelar

ametlers que donaven unes ametles especials, eren de sucre! I com eren tan bones, van decidir posar-li eixe nom a la gaiata.

Pàg.

129

06. Articles

Que t’ha paregut Marieta? T’agrada la nostra màgica història? Clar que si, va contestar Marieta mentres aplaudia entusiasmada el pas de les 19 gaiates. Així diu Maritere que va nàixer el nostre escut, de la màgia de les nostres tradicions, les mateixes que tenim que cuidar i transmetre als nostres fills, igual que la iaia, compta amb orgull a la seva neta. Orgull de genealogía. Magdalena! Festa Plena!

L’Armelar

Pàg.

130

Agraïments En primer lloc als presidents d´honor de la gaiata Alberto Pastor i Pepita Català, per formar part d’aquesta xicoteta família. A Conxa Oliver per acceptar ser l’Armerler d’Or per a la Magdalena 2017. Al nostre artista gaiater José Vicente Ariza i Galmes “Montaña” per la seua constant dedicació. A l’autor de la portada, Pepe Mora i Estall pel seu meravellós treball. A Joan Josep Trilles i Font per la seua inestimable ajuda en la redacció d’aquest llibret. A l’escola de teatre i cinema Aula i a “Mado fotógrafos”, per la seua desinteressada aportació. A Rubén de la Cruz i Soligó junt a Visen Pérez, per la seua gran ajuda en la nostra presentació. A Mar Montolío per la seua especial col· laboració en aquest llibret. També per descomptat, als articulistes: Antonio Arbeloa, José Juan Sidro, Salvador Bellés i Vicent Grau. A Joanjo Trilles per l’article de concurs. Gràcies a tots per la vostra col· laboració. A Paula Pérez i Agulleiro i a Sofía Eixerés i Montolío per facilitar-nos un divertit conte. I com no, a tots els comerços col· laboradors, a tots els socis de carrer, a la comissió de la gaiata, i a tots els que ens han recolzat durant l’any. A tots els que han fet possible aquest llibret, moltes gràcies!

Magdalena

Vito l G a i at a 4 2017