SALA 5 - Sala Medieval

4 5

salA

MEdieval

LA HISTÒRIA TAMBÉ ÉS FESTA

Autor: Vicente Cornelles i Castelló

Llicenciat en Ciències de la Informació, periodista i escriptor

L’anhelat, reclamat i reivindicat Museu de la Festa de Castelló (amb un model a imitar com és el Museu de la Festa d’Alacant, que es converteix en tot un referent en aquesta mena d’instal·lacions), una de les grans assignatures pendents en l’àmbit magdalener, ha de tindre, per descomptat, un apartat dedicat a la part històrica del Pregó. Aquella que recorda les gestes i els avatars que van envoltar la fundació de Castelló en l’edat mitjana i encarnada per quatre col·lectius fonamentals (Moros d’Alqueria, Germandat dels Cavallers de la Conquesta, L’Aljama i Cavallers Templers), que donen l’essència i la virtut d’una ‘vila’, que va convertir el trasllat de la muntanya al pla de la població que vivia al Castell Vell, en la gran fita històrica que donaria carta de naturalesa en 1252, amb la signatura de ‘Privilegi de Trasllat’ , a la moderna i puixant ciutat de Castelló, pel camí del seu 800 aniversari.

Una col·lecció historiogràfica que resumisca vestuaris, armes, ornaments i estris que evoquen com era la ‘ciutat medieval’ -cal posar en valor el caràcter de l’edat mitjana que atresora la capital de la Plana- en les estampes que recreen la personalitat indiscutible dels castellonencs i castellonenques en aquella època, una urbs on vivien en perfecta harmonia musulmans, cristians i jueus.

Moros d’Alqueria. Pregó 75 aniversari

Una quadrícula urbana d’aquell temps on estaven molt ben definits els barris de la Mitja Lluna (final de l’actual carrer Alloza i voltants), l’hebreu (carrer Cervantes i carrer Gràcia) i el de la creu i l’espasa (plaça Major, carrer Major, Enmig, Sabaters, carrer Cavallers…) i que reunia en un mateix enclavament tres cultures de les principals religions monoteistes.

D’aquesta manera, la selecció de peces del tram Història del Pregó començaria amb la representació dels Moros d’Alqueria, la veterana institució castellonenca que recrea l’àrab en les festes majors. D’aquesta manera, el vestuari que utilitzen els membres de l’associació serien elements fonamentals en l’exposició. Els thaws de l’home estarien formats per la gel·laba, la galabiya, serval, hissar, turbants, el shemagh i totes les peces i ornaments que conformarien arabescos, granadures i túniques brillants amb els rostres pintats de purpurina exacerbada i brillants colors, sense deixar de citar les sandàlies i les babutxes.

Moros d’Alqueria. Plaça Major Castelló

El vestuari de la dona també de colors per a interpretar les danses d’odalisques i hetaires al servei de l’ostentació i l’esplendor de la cort del rei Zeit Abu Zeit. També l’armament utilitzat en batalles heroiques contra els cristians, com trabucs, arcabussos, alfanges, dagues i punyals. No podem oblidar per a la mostra utensilis domèstics en la vida diària de la cultura de Mahoma: àmfores, gàbies per a animals, calders, teles suggeridores i catifes.

Moros d’Alqueria. Pregó 2011

Passem al que estaria en el Museu de la Festa relatiu a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Per descomptat, així mateix el vestuari: gipons de mànega llarga, calces i cotes de malla, túniques de mànega curta o llarga, hàbits multicolors de vellut i teles precioses. No faltarien els complements d’aquestes vestidures medievals: maneguets de tela, cuir o de metall, cinturons amplis, bossa i cantimplores. Unes vestidures que retraten al cavaller medieval disposat per a la batalla i en les quals l’armament serà indispensable a l’hora de mostrar la nostra història medieval a través del Museu de la Festa: espasa, dagues, arcs, trabucs, boles de pinxos…, sense oblidar, i és fonamental, el casc del drac alat del rei Jaume I i la seua esposa victoriosa.

Tambors i bombos de combat “Desperta ferro”

Jaume I a cavall. Pregó 2010

En els maniquins d’aquesta col·lecció d’història seran presents els vestits d’època de les representants femenina dels Cavallers, Na Violant d’Hongria i ‘dones de companya’: Túniques de mànega amb cort vertical i de llaç i doblecs amb rics brodats i túniques folgades amb mànegues cenyides fins al colze i àmplies en forma de trompeta, des del colze fins al canell, de teixits de seda i vellut amb llargues cues de bellesa i esplendor, a imatge i semblança de les espectaculars imatges de les verges de la Setmana Santa andalusa com la Macarena i Esperança de Triana a Sevilla, excelses obres d’artesania tèxtil, així com els seus adreços, corones i joies d’incalculable valor. Altres objectes que poden anar a les prestatgeries del futur Museu de la Festa són els relatius a la vida domèstica dels antics cavallers cristians.

Na Violant d’Hongria 2016 i Jaume I, en l’acte d’homenatge a l’estàtua del rei

Estampes cristianes també amb els aixovars i pertinences que evoquen als Cavallers Templers de Castelló, la més jove de les entitats castellonenques que participen en el grup històric de la cavalcada anunciadora dels festejos magdaleners. Amb vint anys d’existència, recorda la presència de la Sobirana Orde del Temple en terres castellonenques mitjançant recreacions històriques i una diversitat d’actes socials i culturals tant a la ciutat de Castelló, com en altres tantes localitats de la província, d’Espanya i d’Europa. Uns Templers amb característiques pròpies i diferenciades en la franja històrica de la principal desfilada magdalenera. Així, la futura galeria que recollirà l’essència de la festa en aqueix museu que no arriba també parlarà de Templers, els que van educar al rei conqueridor al castell de Montsó.

Els armaris de rebost d’aquesta exposició comptaran amb tota la simbologia i representació temàtica dels templers castellonencs, com el seu hàbit blanc amb la creu “ochovada” de color roig, el distintiu per excel·lència d’uns cavallers que formen part de la història medieval de la ciutat de Castelló i de l’antic Regne de València. Per descomptat, cal exposar la capa alba, o mantell, les malles, el botxí i els botins per a caminar sobre la història. Així com aquells objectes que formen part d’un vestuari que identifiquen plenament a una associació que licita molt fort per fer més grans les festes de la Magdalena. És el cas del cinyell d’àmplia grandària , la bossa i el rosari franciscà, perquè els Templers eren guerrers i també defensors de la fe.

Carrossa del Papa Luna i Sant Vicent Ferrer al Pregó

Altres coses que també hauran d’admirar-se en el Museu de la Festa seran les evocacions del Papa Lluna i Sant Vicent Ferrer, uns personatges que desfilen en carrossa templera que escenifica el Compromís de Casp, pel qual es va triar nou rei de la Corona d’Aragó. Un episodi històric que si bé va ser posterior cronològicament a l’època dels Templers, significa l’aportació cultural i d’iniciativa de l’associació templera castellonenca per a enriquir i acréixer el Pregó. Així, podrem contemplar l’alba o sotana de Benet XIII i la seua capa de vellut roig i la tiara papal. Del sant dominic tindrem el seu hàbit negre i blanc i els seus rosaris monumentals. No faltaran els quadres i emblemes relatius als templers com a imatges de Santa Maria Magdalena, entre la llegenda i la història, i fotografies sobre els Mestres Templers de l’Any. Cal aportar també per al Museu de la Festa els vestits dels bisbes de l’antiga Corona d’Aragó (València, Saragossa, Oriola, Sogorb, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Girona, Osca, Barbastre, Mallorca, Lleida, Solsona, Jaca, Barbastre i la Seu d’Urgell), i que són representats en el Pregó pels membres de l’Associació Bisbe Climent i que desfilen en el magne festeig del Pregó al costat dels templers castellonencs.

Associació Cultural l’Aljama

Quant a la representació sefardita en la història castellonenca, les estampes de la qual recrea l’Associació Cultural L’Aljama, cal dir que la seua presència en la col·lecció historiogràfica del futur Museu de la Festa ha de comptar amb el vestuari tradicional dels jueus espanyols abans de la seua expulsió en 1492, i que a Castelló residien en l’antic Call, barri hebreu, i que estava situat entre els actuals carrers Cervantes, Cavallers i Gràcia. Uns abillaments que llueixen els membres de L’Aljama en el seu desfilar en el tram històric de la cavalcada del Pregó. Altres elements jueus que han de figurar en l’exposició permanent sobre les nostres festes són els objectes i estris artesans del poble sefardita a Castelló: canastres, peroles, adreços, cullerots, atuells, cànters…

Membres de l’Aljama al Pregó

Tot això, i més, hauria de ser la manifestació plàstica i material dels col·lectius castellonencs que representen la nostra història fundacional en un desitjat i reivindicat Museu de la Festa. La festa també és història i viceversa.

Alfange àrab i dagues

CULTURA cristiana

Cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la “ Real Armería” de Madrid. Forma part de la tradició atribuïda a Jaume I. Detall de la vestimenta d’un cavaller medieval

Vestit d’època representatiu de Na Violant d’Hongria on s’aprecia la riquesa dels teixits i dels brodats