Vestits nous, la imatge de sempre {Roger Herrera, co-cap de colla dels Gegants del Pi} Per allò de la cançó, ballar pel camí (de la
identitat de les figures dins el panorama
Rambla) representa encara avui una responsabilitat heretada de fa almenys un
festiu barceloní i català. Per tant, davant d’un eventual projecte de renovació, crèiem
parell de segles. Encara que el panorama festiu actual poc tingui a veure amb el de fa
que calia optar per una versió continuista que mantingués l’essència d’aquesta identi-
tant de temps, ens agrada evocar la idea romàntica que els gegants grans del Pi
tat i que, al mateix temps, accentués aquells trets més característics de les dues figures.
continuïn representant un emblema per a la ciutat des de fa un bon grapat de generaci-
El desgast
ons i malgrat les interrupcions. Des de la seva recuperació a principis dels 60 a tra-
Des de l’any 2004, les indumentàries d’en Mustafà i l’Elisenda han lluït per tot arreu en
vés del projecte d’Evarist Mora, podríem dir que han sofert poques variacions en el seu
múltiples ocasions. Per molt que fos imperceptible, han patit un inevitable i constant
vestuari. Ni amb l’estrena de les rèpli-
procés de desgast. Afortunadament, les condicions d’exposició permanent dels ge-
ques es va optar per uns altres vestits que
gants a la Casa dels Entremesos, han facilitat que els vestits tinguessin una vida llar-
no s’inspiressin en els dels originals, conser-
ga, compatible amb un alt nivell d’activitat. És evident, però, que transports, hores acu-
vats actualment a la basílica de Santa Maria
mulades d’exposició solar, canvis d’humitat i
del Pi. Aquest fet ha contribuït a la creació d’una
pronunciada
rentats han acabat malmetent gairebé per complet la funció de la roba dels gegants. Les parts escultòriques visibles també mostraven senyals evidents de desgast,
19
