Pròleg. {Joan Ignasi Gómez (Vilanova i la Geltrú, 1991). Periodista } No s’acaba l’estiu fins
ven més del normal per ser una plaça
que s’acaba La Mercè. És impossible passar
important i plena. Anys abans m’havia quedat embadalit veient per la tele com
pàgina de l’època més vital i lleugera de tot
els Bordegassos descarregaven el seu primer 3 de 9 amb folre. En aquest sentit,
l’any fins que no esclaten els últims
sempre vaig poder reconèixer la vostra plaça una mica meva, també, i indret feliç i
petards del Piromusical i, bressolada per
important.
Santa Tecla i la Misericòrdia, La Mercè posa punt final com a gran colofó a l’estiu. A més, és un bon recordatori de l’alegria que passa, abans de tornar a la nova vida que ens empeny del treball a casa i de casa al tre-
nes a la vostra festa, hi apareixen, pel camí, els Gegants del Pi. Hi ha una cançó que els ha catapultat a la fama i no tothom que la sap els hi posa testa. Però, al cap dels anys, també he pogut -gràcies a una
ball, val la pena cirerejar el pastís.
feina meravellosa per a mi- conèixer els Gegants del Pi i tots aquells que els hi
Paga la pena per moltes raons. La primera és per recordar els valors actuals de la
donen vida. Això m’ha permès entaular una amistat més enllà de la professional i
Mare de Déu de la Mercè, que lliura de plagues i de la fundació de la seva ordre,
que, cada cop que els Gegants del Pi surten al carrer, hi vegi alguna cosa més
que no és gaire diferent dels vaixells que ara rescaten enmig del Mediterrani. Seria
que uns gegants històrics i patrimonials del país.
una llàstima deixar caure en l’oblit les històries de l’advocació, que són tan certes pel simple fet d’explicar-les i que es transformen en necessàries. A mi, que em van fer néixer a la plana del Garraf i que això de la festa ens ho implementen amb la primera natjada del metge, sempre m’ha semblat que La Mercè era allò meu però molt més gros. A la plaça de Sant Jaume, la Rambla i la Catedral pel mig! I disculpeu-me que us ensenyi el meu primer record, de petit, dalt de l’escenari amb els Falcons i les cames que tremola-
4
D’entre totes aquelles incursions vilanovi-
