Col·legi Stel·la
José Juan López
LA TERRA - Forma i grandària. Fins l’any 350 a. C es pensava que la Terra era plana com una moneda. Aristótil va expressar la seva creença de que la Terra era esfèrica argumentant la seva idea en quatre punts: a) L’esfera és la forma geomètrica perfecta. b) Si ens traslladem cap al nord o cap al sud, apareixen nous estels i desapareixen d’altres. c) Quan un vaixell s’endinsa en el mar, es deixa de veure primer el casc i després els pals. d) L’ombra que projecta la Terra en l’eclipsi de lluna té una forma circular independentment de la posició de la Terra i la lluna. El punt b) es pot deure a l’esfericitat de la Terra, a la seva rotació o a totes dues coses a la vegada. La idea de rotació va ser donada també al mateix temps per Heràclides del Ponto, perquè és més fàcil pensar que gira la Terra que, contràriament, sigui tota la volta del cel la que gira al voltant de la Terra. No obstant això, aquesta idea va ser rebutjada fins els temps de Copèrnic i Gal·lileo. La demostració experimental la va donar el 1851 Jean Bernard León Foucolt amb un enorme
pèndol.
El
pèndol
ha
d’oscil·lar
sempre
en
la
mateixa
direcció
independentment de la rotació de la Terra, veient-se així com gira al voltant del pèndol.
La rotació va fer pensar en la força centrífuga. Newton va pensar que aquesta força centrífuga ha d’afectar més a la zona equatorial que a la polar ( F c = V2/R ) i, per tant, la Terra ha de presentar un aspecte aplatat pels pols. Avui es coneixen exactament els diàmetres: equatorial = 12.756,78 Km polar = 12.713,82 Km
Una informació més ampla donada pels satèl·lits Vanguard I i II (anys 1958-1959) ens indica que l’equador no és un cercle perfecte, doncs el seu diàmetre és 420 m més llarg en uns llocs que en d’altres.
1