CAPÍTOL 1
Una troballa inesperada
Els dissabtes al matí, per a la meva família, és
el moment d’anar al mercat. Bé, normalment hi van el pare i en Marc, mentre la mare i jo ens ocupem d’altres coses. Aquell dissabte, però, segons els meus pares, teníem la nevera molt plena; només ens faltava una mica de fruita. —La podrien anar a comprar la Carlota i en Marc —va proposar el pare. No em va costar gens dir que sí: tenia ganes de sortir. —Però no us despisteu —ens va dir la mare—. Torneu de seguida. 7
10-turquesas polvorientas-2.indd 7
15/12/11 09:59
LA TRIBU
DE
CAMELOT
Jo vaig fer que sí i vaig córrer disparada darrere d’en Marc. En arribar al mercat, un noi amb una granota de color verd, que carregava caixes plenes de fruita, va saludar el meu germà. —Hola, Xavi! —li va dir en Marc. I s’hi va començar a enrotllar.
Jo tenia molt clar que la mare havia dit que no perdéssim temps i també —tot s’ha de dir!— volia parlar una estona pel Messenger amb la Tribu abans de dinar. Però era clar que en Marc ignorava l’ordre de la mare: no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir. 8
10-turquesas polvorientas-2.indd 8
15/12/11 09:59
UNA
TROBALLA INESPERADA
Just quan vaig acabar de comprar la fruita, en Marc se’m va posar al costat i va estirar-me la màniga de la samarreta. —En Xavi ens deixa baixar amb ell al magatzem —va dir-me amb aquells ulls de germana-sisplaufes-ho-per-mi. —Marc, ja has sentit la mare —vaig dir-li amb to de filla responsable, que de tant en tant em surt força bé. —Només serà un moment, va! —va dir ell estirant-me la samarreta encara amb més força. Vaig anar cap a on era en Xavi amb el seu carretó. I vam entrar tots tres dins d’un ascensor enorme, una mena de muntacàrregues. —Ja ho veureu —va dir-nos en Xavi—, el magatzem està pràcticament buit. Una cosa mai vista! 9
10-turquesas polvorientas-2.indd 9
15/12/11 09:59
—Com és això? —vaig preguntar, intrigada. —Han de fer-hi obres i ens han demanat que ho traguem tot. —Genial, Xavi! —va dir el microbi, al·lucinat. I quan les portes es van obrir, jo també vaig al·lucinar. Tot era farcit d’estanteries metàlliques. N’hi havia moltíssimes! —Veieu que hi ha moltes estanteries buides? —va dir en Xavi—. És perquè dissabte vinent comencen les obres per canviar el terra. —On és el vostre lloc? —va preguntar en Marc. —Aquell és el nostre racó —va dir assenyalant un extrem fosc i amagat del magatzem. 10
10-turquesas polvorientas-2.indd 10
15/12/11 09:59
UNA
TROBALLA INESPERADA
Ens hi vam dirigir i en Xavi es va posar a omplir el carretó amb caixes plenes de prunes, de peres, de nespres, etc., mentre en Marc intentava ajudar-lo. De sobte, una cosa en aquell terra brut i polsegós em va cridar l’atenció. —Ens n’anem —va dir en Xavi. —Sí, sí, ja vinc... —vaig dir amb la mirada encara fixa a terra. Vaig passar la sola de la sabata per damunt de la pols i vaig deixar al descobert tres objectes iguals i molt petits. Els vaig agafar pensant que potser havia estat una sort baixar al magatzem, i me’ls vaig guardar a la butxaca. Em vaig redreçar i vaig mirar en Marc i en Xavi, que anaven a la seva. D’esquena a mi, en Xavi col·locava una caixa de maduixes als braços d’en Marc. Evidentment, el pesat del meu germà havia insistit per «col·laborar» en la feina, però era clar que, més que una ajuda, era una nosa: la caixa tremolava perillosament... 11
10-turquesas polvorientas-2.indd 11
15/12/11 09:59
LA TRIBU
DE
CAMELOT
Uf! Vaig arribar just a temps d’agafar-la abans no caigués i provoqués un desastre. Després d’això, vam pujar al mercat i vam sortir corrents cap a casa. —Es pot saber què collies de terra? —va dirme en Marc ja dins l’ascensor de casa. Ostres, vaig pensar, se n’ha adonat. Vaig treure’m els objectes de la butxaca. Eren tres quadradets plans de color blau, coberts de terra. —Una cosa fantàstica —vaig dir, ensenyantlos-hi. —Una merda, deus voler dir —va afegir en Marc—. Estàs com un llum. Abans que em pogués dir cap altra ximpleria, les portes de l’ascensor es van obrir. A l’altre costat de les portes, aquella vegada no hi havia 12
10-turquesas polvorientas-2.indd 12
15/12/11 09:59
UNA
TROBALLA INESPERADA
estanteries metàl·liques, sinó una mare de mal humor, perquè, és clar!, arribàvem molt tard. Després de dinar, per sort, a la mare ja li havia passat l’empipada i va deixar que em connectés una estona per parlar amb la Tribu.
La Carlota diu:
Atenció, tribu, misteri a la vista! La Mireia diu: Visca!!!! La Carlota diu: Recordeu les pedres precioses? L’Eli diu: Et refereixes al que vam estudiar a Medi? La Carlota diu: Exacte! Doncs he trobat tres turqueses!
Vaig agafar els quadrets i me’ls vaig collocar bé al palmell de 13
10-turquesas polvorientas-2.indd 13
15/12/11 09:59
LA TRIBU
DE
CAMELOT
la mà. Vaig fer una fotografia amb la webcam i la vaig enviar a la Tribu.
En Miquel diu: Però si són plenes de sorra i no es veu res! La Carlota diu: Sota la capa de sorra es veu el color de la turquesa. La Mireia diu: I on les has trobades? La Carlota diu: Al magatzem del mercat! En Sa’îd diu: Cal saber què hi feien, unes pedres precioses, en un magatzem del mercat.
Vam decidir trobar-nos l’endemà a la tarda per començar a treballar.
14
10-turquesas polvorientas-2.indd 14
15/12/11 09:59