La cova de Chauvet

HISTÒRIA DE L'ART

LA COVA DE CHAUVET LA COVA DELS SOMNIS OBLIDATS

ANNA LËBERSCK

Història de l’art Art prehistòric

«LA COVA DE CHAUVET» La cova dels somnis oblidats Localitzada al departament d’Ardèche (Sud de França), la cova de Chauvet ha aconseguit erigir-se un dels llocs arqueològics més importants del món prehistòric gràcies a la gran abundància i complexitat de les representacions parietals descobertes en el seu interior.

Abundosos treballs i recerques científiques han posat al descobert un conjunt artístic excepcional que ha estat la base d’una extensa investigació per part de prestigiosos antropòlegs, paleontòlegs i arqueòlegs europeus que, per l’espai de les darreres dècades, ha permès reconstruir el passat en el jaciment per mitjà del seu perfecte estat de conservació. La troballa de la gran cavitat a la zona de Vallon-Pont-d'Arc, prop de l’antic caudal del riu Ardèche, data de l’any 1994 i rep el nom de «Chauvet» en honor al seu descobridor, el qui, juntament amb dos espeleòlegs més, va trobar de forma accidental el que probablement avui és un dels jaciments més rics de la cultura humana. S’entén que les difícils i complicades circumstàncies geològiques de l’entorn de la cova, així com el despreniment de roques que es va produir al llarg de desenes de milers d’anys, hauria acabat segellant la boca de la mateixa provocant així el ben conegut efecte «càpsula del temps», un fenomen pel qual es van mantenir tots i cadascun dels elements antròpics, biològics i geològics en un perfecte estat de conservació. A aquest respecte, s’ha pogut afirmar, en base a les evidències arqueològiques, que bona part dels elements recavats es remunten a una cronologia propera als 32.000 i 30.000 BP, doncs la datació per radiocarboni ha permès situar la forquilla cronològica sobre dos períodes prehistòrics concrets i sensiblement diferenciats: l’Aurinyacià, caracteritzat majoritàriament per una gran producció de peces de tipus laminar, i el Gravetià, el qual presenta un ventall temporal situat entre els 27. 000 i els 25.000 anys BP. És ben sabut, tanmateix, que la sequedat del clima a l’Ardèche paleolític -amb uns índexs de temperatura normalment molt baixos-, però amb una irradiació solar suficient per desenvolupar l’activitat humana, permeteren, gairebé sense resistència, la vida a la regió, la qual estigué fortament marcada per la influència del riu i per la fertilitat que s’observa en el conjunt de la comarca, gràcies a la qual fou possible l’ús de la biomassa com a principal font d’energia. Tal com se’n desprèn de l’audiovisual, el paisatge de l’Aurinyacià diferia sensiblement de l’actual, especialment en aspectes com la vegetació i el clima. No ens hauria d’estranyar, però, que «les principals línies de relleu ja estiguessin traçades en època prehistòrica: entre elles, l’extensa superfície de calcàries de l’Ardèche, els profunds

1

Història de l’art Art prehistòric

congostos, el cèlebre Pont d’Arc, i fins i tot el meandre del combe d’Arc i el cirque de l’Estre, bordejats per grans i abruptes penya-segats» (Sitte officiel de l’archéology française, 2016). Malgrat tot, els exàmens radiomètrics van venir a demostrar que la cova de Chauvet mai fou habitada de forma permanent per les comunitats paleolítiques; ans al contrari, es creu que només fou emprada temporalment per a la realització de grans conjunts pictòrics i per a la celebració de cerimònies i rituals. La prevalença d’aquests rituals plens de misticisme i espiritualitat se’ns revela directament amb el cas d’un crani d’ós localitzat sobre un altar on s’ha documentat un seguit de fragments de carbó que podrien haver actuat com a encens per a les cerimònies funeràries.

S’entén així, certament, que es tracta d’un registre arqueològic de la més extrema riquesa i entitat, influència del qual va ser principalment focalitzada en els seus majestuosos i complexos treballs parietals. Les formes artístiques documentades a la cova, corresponents majoritàriament a il·lustracions d’animals, són nombroses i variades: imatges de fauna i petjades humanes es distribueixen per l’espai interior de forma abundant, essent especialment elevada la presència mamuts (Mammuthus primigenius), bisons (Bison priscus), rinoceronts llanuts (Rhinoceros tichorinus), cavalls de Przewalski (Equus caballus przewalskii) i ossos de les cavernes (Ursus spelaeus), sens dubte els més abundants. Els treballs arqueològics darrerament realitzats constaten que les mostres pintades i gravades en el seu interior -totes elles d’una gran complexitat gràfica- es conserven gràcies al seu difícil accés -que ha allunyat l’acció humana del registre-, i a les pròpies característiques naturals de la cova, les quals compten amb un sòl de tipus argilós que en certa manera ha permès la total preservació de petjades d’individus (infants) i d’ossos de les cavernes, així com també de nombroses restes òssies fossilitzades. És també perceptible a Chauvet un gran nombre d’imatges en aparent moviment que ens ofereixen un precís coneixement del món animal en el seu estat més natural: d’aquesta manera, trobem cavalls renillant, felins gemegant i bisons corrent per arreu -moviment dels quals és expressat a través d’un dibuix fidedigne (sovint qualificat com una «imatge sonora») compost de múltiples potes-. «Es tracta, en definitiva, d’una forma ideal d’apropar-nos a les circumstàncies dels seus autors en el moment de la seva realització i situar-nos en el seu moment històric» (Múzquiz Pérez-Seoane, 1994).

Amb tals premisses, s’adverteix una sèrie de característiques comunes molt significativament marcades en el conjunt d’aquestes pintures parietals: tots els grups artístics comparteixen un mateix suport i una incontestable qualitat pictòrica que proporciona una visió neta i absoluta no només de la fauna prehistòrica, sinó també de la concepció naturalista i simbòlica que tenien les comunitats paleolítiques sobre el regne animal. Val a dir, altrament, 2

Història de l’art Art prehistòric

que totes aquestes figures de notable factura les trobem distribuïdes al llarg de la cova de forma irregular, molts cops en zones accessibles i visibles, però d’altres en llocs aparentment inaccessibles: és el cas dels cavalls pintats al voltant d’un forat pel qual discorre l’aigua en època de pluges, els quals presenten tal grau de perfecció i naturalitat que «la seva antiguitat podria haver estat rebutjada entre els segles XIX i XX, ja que les pintures no haurien estat compatibles amb la idea de l’home prehistòric dominant en aquell moment» (Moro; Morales, 2004). La cova és igualment rica en restes fossilitzades, eines de sílex, puntes d’os i petjades d’una gran varietat d’animals -alguns dels quals (com el mamut i l’ós de les cavernes) es troben avui dia en extinció-. Tot i això, cal destacar la importància que va representar la troballa d’una il·lustració parietal d’un triangle pèlvic que podria comparar-se, segons Dominique Baffier, amb la voluminosa anatomia de la Venus de Willendorf i, per tant, amb la seva concepció superior de la fertilitat i de la vida.

Fig. 1: Relleu geomorfològic de la cova de Chauvet. Procedència: CNRS le journal, 2014. Disponible a: http://bit.ly/MKBKPq [consulta: 14/02/2018].

A aquest respecte, ha estat summament assenyat el paper que ha jugant tant l’estricte i rigorós reglament arqueològic que pesa avui dia sobre la cova, com les investigacions i els estudis que es venen realitzant des de finals del segle passat. Aquests últims -tots ells minuciosos i precisos- han permès, entre altres coses, dur a terme una reconstrucció de la cova en base als scanners làser que han topografiat l’indret, entre altres coses per tal d’examinar i determinar l’origen de les impremtes de mans positives localitzades en els diferents panells de la cova. A més, tenint en compte que els elements que es troben a l’interior del registre no poden ser manipulats, ha estat precís l’ús d’una sofisticada

3

Història de l’art Art prehistòric

tecnologia a partir de la qual s’ha fotografiat el jaciment en tota la seva extensió amb la intenció d’ajuntar i reproduir les diferents imatges en un complet mosaic virtual. Gràcies a aquest mateix estudi, Werner Herzog va concloure que la cova comptava amb unes dimensions de 400 metres de profunditat.

LA COVA DE CHAUVET A JUDICI Les pintures rupestres, en efecte, són clara mostra de les habilitats pràctiques i artístiques que van caracteritzar a aquestes comunitats caçadores-recol·lectores en èpoques paleolítiques, totes les quals ens fan necessàriament reflexionar sobre la importància d’un art concebut com una via d’expressió emocional i no com quelcom funcional. La presència d’instruments musicals als jaciments paleolítics de l’Alemanya Sud-occidental -objecte de nombrosos treballs i investigacions- posen de manifest la importància d’una perspectiva artística més profunda dins d’un món que sovint imaginem buit d’emocions i de sentiments.

El fet que les pintures de Chauvet es trobin localitzades en zones on la llum solar no podia malmetre-les i on quedaven protegides pel sostre de la cova ens condueix a reconsiderar el paper de l’art com una eina d’expressió clarament emocional d’indiscutible valor simbòlic.

Fins i tot, el mateix document audiovisual té a bé situar aquest gran simbolisme artístic del paleolític -que fins i tot havia assolit un domini gairebé perfecte de la perspectiva i de la tercera dimensió- al mateix nivell que la concepció espiritual i profunda d’aquest tipus de pintura, que acostuma a comptar amb una gran versemblança i que, per tant, projecta una imatge fidel de la realitat. L’increïble estat de conservació del jaciment, i en especial de la cova dels lleons (la cambra més allunyada del registre), se’ns presenta com un al·licient en la recerca històrica però també com un fenomen estrany, fins al punt que els arqueòlegs que hi treballen en el seu interior admeten sentir-se vigilats pel gran realisme dels traços i per les grans evidències de vida que encara hi resten en tots i cadascun dels seus racons. Aquesta qüestió resulta especialment important quan s’observa amb deteniment l’estret i alhora difós vincle que rau entre la vida passada (costums, tècniques, tradicions, rituals...) i l’actualitat, el qual només pot aclarir-se aplicant la «Teoria del Nivell Mig» de Lewis Binford: en aquest sentit, sembla natural que davant d’una realitat material pretèrita se’ns acostuma a presentar un immens abisme d’informació (de dades concretes sobre el seu origen, la seva utilitat i altres qüestions puntuals que aquell determinat estri pugui tenir aparellades, com serien el seu significat simbòlic o el seu valor personal). Per això mateix, cal establir ponts de connexió -a un nivell més antropològic o etnològic- que ens facilitin o ens apropin a una explicació sobre la raó d’ésser d’aquests elements de cultura material (o fins i tot dels rituals o de les habilitats

4

Història de l’art Art prehistòric

pràctiques d’un determinat grup social), tots els quals ens oferiran, per damunt de tot, dades necessàries per a la interpretació no sols d’un registre arqueològic concret sinó d’una comunitat d’individus entesa en el seu conjunt territorial i temporal.

Resulta igualment inusual, tanmateix, el fet que la troballa d’aquesta mena de jaciments prehistòrics fos antigament qüestionada i situada en el centre d’un intens debat sobre la condició humana (essent així objecte de discussions a propòsit de l’antiguitat de les pintures) i que actualment indrets com la cova de Chauvet -de naturalesa única i excepcionals’hagin erigit els temples de la història més antiga de la humanitat. Tant és així que fins i tot actualment s’està considerant l’opció de convertir el jaciment en un parc temàtic que permetria la visita a tots els públics a partir d’una reconstrucció fidel del jaciment. En definitiva, doncs, el canvi de visions o perspectives que s’observa entre aquests dos fets (el rebuig i la veneració del jaciment prehistòric) ens fa constatar una evident diferència en la mentalitat d’ambdues èpoques: mentre que d’una banda els rastres prehistòrics foren interpretats com una afronta contra el relat històric aleshores establert, d’altra banda han estat considerats com l’obra d’uns genis de qui ens separen actualment més de trenta mil anys.

Fig. 2: Galeria dels lleons. Crida l’atenció que no es tracta de lleons qualsevols. Procedència: ABC, 2015. Disponible a: https://bit.ly/2uDFdYD [consulta: 14/02/2018].

S’observa com els rostres dels lleons estan concebuts de manera individualitzada, amb característiques pròpies per a cada animal. Això mateix s’aprecia a la següent làmina, on es poden veure els calcs d’alguns dibuixos localitzats a les coves de Chauvet,i de Lascaux:

5

Història de l’art Art prehistòric

Fig. 3: Comparativa entre la fauna representada a Chauvet i a Lascaux. Procedència: Cinabrio blog, 2014. Disponible a: https://bit.ly/2Jl19wI [consulta: 14/02/2018].

6

Història de l’art Art prehistòric

BIBLIOGRAFIA J. G. PRODUCCIONES. «La cueva de los sueños». Youtube: <http://bit.ly/2EAKzLb>. [consulta: 14/02/2018].

La grotte Chauvet-Pont d’Arc (Ardèches). Sitte officiel de l’archéology française. Ministère de la Culture. Disponible a: <http://archeologie.culture.fr/chauvet/fr>. [consulta: 14/02/2018].

MORO, Ó.; MORALES, M.G. La Grotte Chauvet y la división arte mobiliar- arte parietal".

Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social, 2004, 7.1: 1131. [consulta: 14/02/2018].

MÚZQUIZ PÉREZ-SEOANE, M. Análisis del proceso artístico del arte rupestre.

Complutum, 1994, 5: 357-368. [consulta: 14/02/2018].

QUIÑPNERO, JUAN PEDRO. «Francia inaugura la réplica de la cueva de Chauvet, la otra catedral del arte rupestre». ABC, 2015. Disponible a: https://bit.ly/2uDFdYD. «Réplique de la grotte de Chauvet: un chantier unique». CNRS le journal, 2014. Disponible a: <http://bit.ly/MKBKPq>.[consulta: 14/02/2018].

7