Crònica 69 Febrer 2016

Crònica

dels Cavallers ANY XXXIV - FEBRER 2016 - Nº 69

Índex

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ANY XXXIV - Núm. 69, febrer de 2016

Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana cavallersdelaconquesta@gmail.com www.cavallersdelaconquesta.org Direcció i coordinació: Equip de redacció Crònica dels Cavallers Texts: Roberto Pérez de Heredia Valle Albert Sánchez-Pantoja Domínguez Pablo Castellet Marqués Manuel Lleó Jaime Manuel Carceller Safont Matías Ibáñez Cabedo Luis Oria Doménech Víctor Palacio Bernat Víctor Martínez Quiroga Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Il·lustracions: Lorenzo Ramírez Alberto Guallart Manuel Lleó Traver Griñó, “El Keto” Cristian Linares Taquio Oriol Garcia i Quera Fc. Riart Jou H. Pongiluppi Fotografies: EstudioGama.es Rogelio Cruella Wamba fotógrafos Francisco Ortuño i Nati Temblador (Ediciones Digitales Muphy) Mado fotógrafos Fotògrafs Inma Beltrán Rikky Photography Javier Hernández Jiménez Núria Milián Manuel Lleó Jaime Miguel Molina Segarra Manuel Lleó Piquer Jaume C. Vicent Aguilar Arxiu Reial Confraria del Lledó Arxiu Històric Germandat dels Cavallers de la Conquesta Disseny i maquetació: La Agencia, Publicidad y Comunicación Impressió: Servei d’impremta

04 05 06 07 08 09 11 12 13 15 27 28 29 33 35 37 38 40 41 43

Salutació Amparo Marco Salutació Javier Moliner Brancal Comiat a la Cort 2015 Acta de nomenament Laude Arbitral de Na Violant d’Hongria Na Violant d’Hongria 2016 Relació de Violants d’Hongria de la història de la Germandat Marta Tena Soler, LXI Na Violant Dones de Companya 2016 Regines de les festes 2016 Llicència del Trasllat Crònica de la Magdalena 2015 Setmana Santa i Pasqua 2015 Festes de la Mare de Déu del Lledó Ronda de Maig XXXI Acampada al Castell Vell Sopar estival de la Milícia Templària Festa de l’Assumpció de la Verge Maria a St. Francesc de la Font Presentació de Na Violant i les seues Dones de Companya 2016

44 IN MEMORIAM 44 José Prades García

66 NOTÍCIES BREUS SETMANA DEL CAVALLER XXXV Homenatge a Tomba Tossals Festa de St. Francesc i XXXIX aniversari Conferència Pepe Prades Vetlla d’Armes 2015 Celebracions del 9 d’octubre a Castelló Marxa a peu per les ermites del terme “Miquel Soler” 77 Sopar de Gala. Homenatge i Benvinguda 68 68 69 69 70 73 75

78 La Germandat, fa un quart de segle.

1991 80 Ball de la Dama 81 Esquadra d’Honor 83 XX Guillem de Mont-rodon 84 Saga Mont-rodon 84 Capítol Permanent 85 Prohoms de la Germandat 86 Consell d’Honor 86 Cavallers que han encarnat Jaume I 87 Crida i Marxa 88 Desperta, ferro!

90 Els Sants Patrons 91 Proclamació Na Violant i cort 2016

46 HISTÒRIA I CULTURA 46 Ramon Muntaner, 750 anys del seu naixement 48 Eligo Sepulturam Meam 50 Les meues Minicròniques 52 El rei Jaume I, el Savi 54 Cavallers de nostra mainada 58 Restauració del Castell Vell de la Magdalena 60 El VII centenari de Jaume I: Castelló, 9 d’octubre del 1976 63 Sant Francesc de la Font. XL aniversari de la reconstrucció 65 Humor medieval, El Keto

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Salutació

memora un celebra o com se e qu la ga b ripció que lli lemnitat am tual. Una desc sta com la so fe ac t a fe ul ull ra rg un “o pa d’ nostre dència defineix la s de sentir el ue lla la transcen at nq El diccionari br ne a su lo ar el es st e o nencs i ca al lloc qu t del passat m els castello l Castell Vell ni de fet importan te s e t de qu da a at an er ut t de la ci t la Germ amb la man any el traslla magníficamen a perfectament da rn ca ca ar en or e , i qu ” al remem mbre de 1251 de Castelló. de genealogia e I el 8 de sete adició pairal tr um a Ja st r ue pe aq it d’ òdia ocupa, conced n al ta amb la cust ciutat traura de la Conques rs le al av C ls i veïnes de la s de ïn ve ua s se el s la le at i de amb el s del seu pass Magdalena i lló la gu de or b es e, st am qu Fe n s e conjugue m a pobl ribaran le d’identitat co adició que es i tr t En pocs dies ar a en un m de i i la s a re um an cost ciutad ntiment d’ar història. Uns participació carrer eixe se tegrador, de elitat a la seua in fid t en la t dels nostres bi ca bu di am re in ns que hem voltat en un io cultura, reiv en ic al ad ïn tr ve es a st aque convivènci transmissió d’ un aroma de cap al futur la ta ec oj pr e germanor qu no Castelló que . del poble de s avantpassats en s íg nt or re s fe al atge cap dels ens re ixen en un vi ta, que és un te es er s qu nv ró on co C ne la es ge allers de acionals eressat i tiva dels Cav treball desint ac Les festes fund u se ió l ar ac pe rt ip ic po és rt n m no que va sense la pa de la ciutat, no fets històrics s’entendrien lors històrics igacions dels st va ve ls in de tradicions i la s s ó le le si is de de la flama promoció en la transm de ua t se m en la m r ni pe te el man de Castelló co festa, si no que afavoreix setmana gran a en favor de la sc la ta o a , s na ia de U gr . la on re tan ar nt d’H de Castelló ge a Na Viola tes i activitats at a la fundació ac en b ió om ac am l’h ip at ic ó, ut rt , la pa el Preg nostra ci etlla d’Armes rticipació en història de la Cavaller, la V Jaume, la pa n de E a de Companya. ei an R es tm al on Se D tossals, la iolant i les l’homenatge V ba a m N To de a ó ci ge enta l’homenat lamació i pres d’altres, com mbé carrer i la proc de es st fe i, enguany ta s nt castellonera en les difere a m ions co , cc ió se s ac diferent sta public e integren les orciona aque qu op es u en pr on in rs em nt pe e s a les esforç co estra qu nar les gràcie , vinculació i Des de la fin ís do i om r stra pr da m no lu co la sa u pel se s veïns de essa, vull la Conquesta com a alcald que convide el de ps rs la m le en te al x m av ei or C at que conf rs, al m dat dels ra tradició, i tes magdalene st de la German ac no ls la de de ió ó ac si , expres i particip acions festives l’organització stes manifest ue aq d’ ir ud ciutat a ga tat. nostra identi stes!

Molt bones fe Fadrell!

rco Amparo Ma Castelló de a Alcaldess

04

Salutació És un honor per a mi pode r compartir Conquesta de estes línies am Castelló. Des b els amics de de ben menut Na Violant la Germanda sempre he se d’Hongria fl t dels Caval n tit admiració an quejada per perdura hui lers de la al pas, en el les Dones de en dia, ja qu P regó, d’una C om e representa la panya i l’esq i els valors so eminent uadra d’hon més viva trad bre els quals or. I eixe sen ició castellon ha crescut la timent enca, el resp nostra terra. ecte a la nos tra història Per això, es tigueu segurs que sempre província, pe trobareu al r ajudar-vos vostre costat a tirar enda més orgullo a esta Diput vant cada ac sos de ser de ació, a este te i cada inic Castelló i re Govern de la iativa que en ivindicar-lo s faça sentir, sense compl nos un poc exos, tots a un En nom dels pobles de la a veu. província, gr és coneguda àcies. Gràcies arreu del m a tot el vostre ón per l’emoc Gràcies a to esforç i trebal ió i sentimen ts els prohom l vocacional t amb el qu s que des de hui Castelló Dones de Com e vivim les nos 1951 coman panya que ap tres festes i de u la Germandat, orten llum i tradicions. tambors i bo cortesia a la a totes les be mbos i a tota ciutat, a l’esq lles Na Viola la resta de l’e ua nts i dra d’honor quip que ens , milícia tem feu vibrar al pl I enhorabon àr ia ca , als rr er. a Marta i co mpanya, ga vida. udiu cada m oment del qu e serà un de ls millors an ys de la vost ra Javier Mo liner Garg allo President Exc ma. Diputac ió de Castelló

05

CRÒNICA DELS CAVALLERS

m l’actual llers i amics, co va ca , es ltr sa és clar que r-me a vo ntinuen forts, plaer de dirigi co t, el en nc ti an , rs rm le es un altre ls Caval l Capítol Pe , que a la fi no la Crònica de iu companys de de ct s ió je eu ic ob m ed ls re st 69 de a s , però volem ànims i el En aquest m amb el no tots vosaltres r ítol continue dat. Els meus pe ap an C ts m l er gu de G s ne la de nar-nos este molts i co cil, però gestor de tot cor per do alcançats són presa seria fà de s m iu es l’e ct ci e je rà qu ob G r s. ls di x. E nitzat ningú va t on es merei dels actes orga la Germanda en cadascun s, ci so de que ubicar a ió icipac ment de part rs que vestits destacar l’aug ió de cavalle ac ip ic rt pa la gran participació, suport. especials per mb la vostra A en . gu nt si la e io V qu a ls Cavallers. esperem atge a N ó i a l’Homen dalena 2016, Germandat de eg la ag Pr M de al la ns I, di e de u es e lliurement que es vi Les Fest al Rei Jaum ó i germanor Armes, en el qu si l’Homenatge d´ a he lla co eu et ir la V , ud la lló ac Jura de mades per la d’època, at de Caste moment de la vitats progra el ti ant a la societ ac tr en , s os fa le m a es m y ar re an rticip continua ment que cada i també a pa cordar el jura ia de Castelló òr st hi la Tenim que re b et am r es comprom oreta Marta cada Cavalle 2016 a la seny ny l’a a r t. pe da rt sencera. Ja German Proclamar seguir una co Castelló, per on ac de l d’ ia t pa fe ci el in Lorena, Mar nsolidat Teatre Pr ura, Judith, ia. Ja hem co tornàrem al La , gr , es ia on an a H ad st tm N d´ fe se nt que esta a Viola nyada de Fa unes LXI Regina N n contribuït a 2016, acompa ha la nt la a, m io nc co ra V st ne r, a lo le N no castel de la Tena So de Marta com de la societat Hotel Jaime I la presència s salons de l´ ers i els joves al st fe re , mostrant s vo lló en r contem amb te s, de as te C , les gaia cietat de bé es va po és so m m la co y i , an ut lló n te nt U as ve C a la jo i Mireia. joventut de atractiva per atractiva a la t continua sent da an m pugue ser més er G la s mostra, que ició i festa. ciutat. Això en astelló, amb la r cultura, trad ra ne ge al centre de C de t ts ta en ci es pa as, pr r ca ta ra la nost aça Notari M rnem a es carpa a la Pl unciar que to an de a m de rm fo po , mps, en la Magdalena als nostres te eres Festes de ler, adaptada al av C En estes prop l de a la mítica Tasc ut sta i tradició. recuperació de figura del volg periències, fe ex ir rt pa encarnarà la m , si co ar s C em le z dr ía de po D lloc on Eugenio , Processó ermandat, En egó, Romeria G Pr la b al t de am en ia t m àr lla as pecial ilícia Templ Llicència de Tr rticiparà i es embre de la M utat i llegint la ci Germandat pa la la or que ens ta on on to Enguany un m l’h s à te m er ac totalitat d’ també tindre cavall, recorr la u ó, . a se eg l I, Pr de e l s de m um bau Montolio rei Ja sfilada lant. A llo María Arquim ro “. En la de sé atge a Na Vio re er Jo en t, gu el om r da ar l’H do an i lid ar m es Ger nse ob Gaiat m no, amb “ mplària de la ol els crida, se sabilitat i, co de la Milícia Te n on el Capít xe ón ei od ud R perta, ferro!”, orgull, respon t ac es e on “D M pr t or, que sem s de Comba X Guillem de bo on X H el om a la e d´ B i a ny dr rs pa acom a Esqua s Tambo pre al Pregó i ll destacar al e de la valuos dat, com sem vu -m an m ar bé m er lid G Ta ob la t. ll ats de No vu la Germanda ls o acompany de lleialtat a là on aneu so al r, fe seu jurament r be sa re rent, pel vost e ja sou un refe s demanem qu de festes. a an tm se nes festes i vo la bo , de es m s re te un ac nd ti d’ em resta s desitg rpa que i espai a la ca del Capítol vo s ps m de te s, iu ar rt ili compa amics i fam mandat i que es cavallers, ats per la Ger tz ni ga A tots vosaltr or s . te ac dalena tivament als stes de la Mag participeu ac andat i les Fe m er G la r di an per poder engr !!

LL E R FAD

oménech Luis Oria D on d’Oriols Cavaller Ram Prohom

06

Comiat a la Cort 2015 Que aquest any, reblit de vivències úniques, envoltades d’història, tradicions i alegria, perdure sempre en la vostra memòria i, amb eixos bells records, la vostra estima per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Crònica dels Cavallers

CERAMICA ARTISTICA

TED’OR, S.L.

Avda. de Onda, 15 Telf. 964 61 00 01 12210 RIBESALBES (Castellón) ceramicatedor@gmail.com

CRÒNICA DELS CAVALLERS

ol ít p a C l e d ia r à in d extraor ió n u e r la e d ta c A uesta q n o C la e d s r e ll ava Permanent dels C 015 2 e d l o li u J e d 7 amb data 1

tada, es amunt esmen res de la data ho 0 lers de :3 al 19 av s C le dat dels a essent de la German lló de la Plan t te en as an C de rm Pe at A la ciut ària el Capítol ria Doménech. ió extraordin om En Luis O oh Pr l reuneix en sess de a ci èn , sota la presid l dia: la la Conquesta e de l’ordre de pt m su as c ni se l’ú ssa a tractarl Prohom, pa pe ió ss se . la Oberta Hongria 2016 Na Violant d´ tuades, es designació de ligències efec di s le de ió l’exposic Senyoreta: ndidatures i ia absoluta la ca or s aj le m r de pe ó a ci ta elegid Feta la presen ció, resultant esponent vota rr co la a x ei proced Marta Tena

Soler

l bellesa i la seua natura en ix ne ar gu ns pairals. lors que stres tradicio rtadora de va no s po le r a se r da pe la , ra ben arre per castellone una família a a la llar d’ ud sc smetre-li na r se per r a fi de tran lla ua se la r visita la data per a . la fixació de a Hongria 2016 rd d’ co nt s’a la io bé V a N Tam a m co nomenament crit de oficialment el itzada amb el dona per final la om oh Pr la reunió, el e l’objecte de I no sent altr FADRELL!

a Secretari, ent acta, com

es

Signant la pr

Amb el Vist-i

u contingut.

done fe del se

-plau

El Secretari es luch Mirall En Javier L

El Prohom a Domènech En Luis Ori

08

e d l a r t i b r A e d Lau a i r g n o H ’ D t n Na Viola

gó, Regina d’Ara t, n la io V s, fant, No s del Rei i l’In n o ra s le t a lt yats; he esco ls llocs guan e ir n te n a m ria, pel desig de na Santa Ma n o a, d a M la i éu de Tarragon e b is b e u rq he pregat D A ere, t Consell a P i he demana ncia, a Bisbe de V lè a fra Arnau, is s i altres sav cia. a Ximén Pere se meua ntèn la n e r a rt ce per en ó, diem: egina d’Arag R t, n la io V s, ere Per això, No e a l’Infant P n o d i e R r o y que el Sen deu mil sous ats iar amb sold per a custod ells, aquells Cast i d’entre ells e Castelló. cinc per al d : També diem os castells, e i ratifique rd a or Rei en eix y n e que es gu S l e r li b ue va esta la població q elló, és el de Cast entre els qui terme, gnar i dur a si a v s e m e nou tal co es puga fer d e u q ra e n a o aconsellara però de m un fet que h lg a r e p ri a timent. si fóra necess voler i assen re st o n l e b i açò am iem: sempre, Finalment d de ser per a n a h s rd co a ingú. que aquests ho derogue n o n e u q ra e de man anem. ho diem i m , ó g ra ’A d a in Violant, Reg Nos, 48. del Senyor 12 y n A l’ a rç a des de M de les Calen Donat el VI

09

Na Violant Bellíssima Yolanda… Na Violant…Princesa, brotó que el net llinatge Arpad ens adelità, infanta règia de la casa hongaresa, filla d’Andreu segon “el Jerosolimità”; dels sobirans francesos directa descendent, rebent també de Flandes i Courtenay sang noble, neta de Pere “l’Altisidor”, llatí eminent, enlairat César efímer de Constantinoble; com afillada del Sant Pare viatjaria des d’onades planures verdoses danubianes i en la més volguda muller es convertia, tot just, en arribar a les terres catalanes, del primer Jaume, d’Aragó i de Mallorca el Rei, amo de Barcelona, Urgell i Montpeller, fins al seu costat guanyar, per a la historia, amb llei, de reina valenciana el títol primicer; va saber lliurar, sens límits, al rei un ferm amor, orgullosa donant-li copiosa descendència, li ofrenà les dots, totes, del seu espaiós cor amb les fúlgides penyores de la intel.ligència, atributs que guarnien sa bellor refulgent, fidel amant, esposa sens tatxa i exemplar, coratjosa donzella, companyona valent, amb prudència i judici quan calgué consellar, que restà prop de Jaume, son espós, de bon grau, i mai se’l deixaria, ni en combat ni en la pau.

Per la gran virtut i humilitat que en ella havia, sempre fou de tots els seus vasalls, reina ... i aimia.

Roberto Pérez de Heredia Valle Cavaller Pere de Perea (Poema a Na Violant d’Hongria, 1990)

Marta Tena Soler – Reina Na Violant d’Hongria 2016

11

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Relació de Violants d´Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO

1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN

1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA

1996 - Ma JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA

1998 - CARLA BENET FABRA

1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ

1999 - REYES GIL TRILLES

1962 - ROSA VARELLA FRANCH

2000 - LALA CANELLA PAMIES

(Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

2001 - RUTH MAS RAFELS

INÉS BARREDA MAS

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO

2005 - ANA VALBUENA ROIG

1966 - Ma LLEDÓ SANCHIS SEGARRA

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

1967 - Ma LUISA PELÁEZ DE CRUELLS

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

1968 - Ma PAZ SANCHEZ YARTO

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

1970 - ELENA RODRIGUEZ RIPOLLÉS

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

1971 - Ma TERESA ROYO FABREGAT

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

1973 - Ma ELENA MULET PASCUAL

2013 - MARTA FONT RAMOS

1974 - Ma OBDULIA PÉREZ SALVADOR

2014 - MELINA QUERAL LLACH

1975 - Ma ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA

2015 - ANDREA BARRERA RIBÉS

1976 - Ma LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

2016 - MARTA TENA SOLER

16-03-1974, Cavalcada del Pregó. Na Violant d’Hongria, Srta. Mª Obdulia Pérez Salvador, a peu, per l’averia del tractor de la carrossa.

Sense perdre l’alegria i escortada pel cavaller Carlos Ulldemolins en el paper de Raimundo de Seguino.

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU 1978 - Ma PILAR PASCUAL DE LA TORRE 1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA 1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES 1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY 1982 - ESTER CASTELLANO PERIS 1983 - BERTA BERNAD RINCÓN 1984 - Ma CARMEN PUIG BALAGUER 1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS 1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO 1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO 1988 - Ma JOSÉ MARTÍ FORTEA 1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA 1990 - PILAR CHIVA JORDÁ 1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO 1992 - BÁRBARA BREVA VALLS 1993 - MARTA VICENTE NINOT 1994 - MARÍA MONFORT VALLS

16-03-1974, Carrossa de Na Violant i la seua cort: Raimundo de Seguino, dames, xiquets i xiquetes.

12

Marta Tena Soler LXI Reina Violant d’Hongria

13

Visítenos en Facebook: Carnicería Charcutería Casa Juanjo

Nadia Mas Gasulla Na Dolça

Nobles dames d’envanit tragí, de majestat, pertanyen a la Cambra de Na Violant. És Na Dolça cambrera fidel, com totes útil, servicial, de bon cor, traç airós, diligent, La joia de la llar reial.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

15

AUTO ALQUILER

Avda. Hermanos Bou, 92 (Nave) 12003 Castellon - Tel.: 964 227 425

Laura Agramunt Arnau N’Ermengarda

Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant, dolça escorta de la benvolguda Violant.

Ermengarda deu fadar, la Reina la volgué tant, que li deixà per llegat el mantell persa de l’aixovar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

17

Judith Alfonso Calvo Na Eva

Marxa garrit un pompós seguici, greu brillant, són Les Dones de Companya de Na Violant.

La coneixem per Na Eva, nodrissa dels fills de Violant, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

19

Lorena Valls Albert Na Margarida

Perles escollides de la Germandat, verges de La Plana, flors d’olor fragant, llums de Magdalena, joiells del Pregó…

Fou Na Margarida consort de Dionís, serví a la Regina fins que va morir.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

21

María Montañana Grijalbo Na Provençala

Digna d’admirar, Na Provençala, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar.

Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant, dolça escorta de la benvolguda Violant.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

23

Mireia Andreu Prades Na Rama

Són donzelles de faç i perfil aprimorat, engalanen la Cort de la reina Violant.

Na Rama, mestressa formal de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

25

Regines de les festes de Castelló Fira i Festes de la Magdalena 2016

Srta. Carolina Tárrega Beltrán Regina de les festes de Castelló

Srta. Lola Marco Alós Regina infantil de les festes de Castelló

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, vaja per vosaltres dos la nostra enhorabona, el nostre respecte i els nostres més sincers desitjos de felicitat per a aquest any reblit de festes. Vítol!

CRÒNICA DELS CAVALLERS

t a l l s a r T l e d a i c La Llicèn

allorques i ’Aragó, de M d ei R éu D e Gràcia d ós i els Jaume, per la tpeller, per N n s, o ó M N e e d u r q o y ts Sàpien to érez ’Urgell i Sen , En Ximén P Barcelona i d re e st d o n te te m o ec C il . at a Vós, d de València iar La Vila íntegra potest i a ci èn e pugau canv ic u ll q a em n er o p , D a s, ci nostre mateix e de Valèn del terme del ostre al Regn n e t tr en in d in a ct g lo re L a d’Arenós, asen lloc que us p ita Vila sojorn a a qualsevol d n la ia rr en o e B u e q d s pobladors rs, de Castelló int que tots el seus successo d s ce el n i o C s . o ló ix el te st guen ells ma Castell de Ca ol altra horts, els tin i s se ca rvici i qualsev se en s, er ú u t, g u n ti ib tr o en ella cap cens, ateixes es, per les m i lliures, sense n cs so n er a p fr s t re en lt s o a d’a perpètuam s o als nostre re lt sa o n a l a exacció, la qu obligats. pagar estiguen a i a m s, rt o h cases i de MCCLI. ny del Senyor l’a e d re b m sete ida el VIII de Donada a Lle rques i de gó, de Mallo ra ’A d ei R , Gràcia de Déu Jaume, per la tpeller. e d enyor de Mon S i Signe l el rg ’U d i na te de Barcelo València, Com G. d’Aguiló n Carroz E tí Són testics: J. de Rocaber imor T e d .

R da G. G. de Montca , a través de ei R r o y en S mandat del oca el qual per R e xats. d m le il u rn i any prefi jo ne de G c, o ll el Sig en fer escriure ri seu, açò va ta o N , à v ri sc E

28

Fira i festes de la Magdalena 2015 Dissabte set de març, tercer de Quaresma, s’encetaven les nostres festes fundacionals i tot i que el programa oficial ja està tenint actes diversos des de primera hora, com cada any, el primer acte oficial que el poble viu al carrer amb la il·lusió pròpia d’un inici de festes -llevat de la mascletà inaugural- és l’homenatge al Rei Jaume I el Conqueridor.

La primera preocupació de tot magdalenero en festes és, sempre, l’oratge. El dels pronòstics i el que fa de veres (que no sempre és coincident). Alçava el dia assolellat. Dia de Magdalena.

El Capítol Permanent havia citat amb prou antelació a tots aquells cavallers que es van voler apuntar, a un esmorzar de germanor previ a l’homenatge, taulada que es va parar sota la carpa habilitada per a les festes en la plaça Fadrell, junt a la de Na Violant, lloc de concentració de la desfilada de l’acte. Espai que va estar cedit amablement per la Gaiata 2, Fadrell.

Quan s’aprope l’hora, ja es comença a vore moviment a la plaça: cavallers grans i menuts, dames i dametes, els templers, els tambors, cavalls, estendards i penons... el rebombori que tants nervis posa sempre en la panxa de més d‘un.

Enguany compareixia convidada a l’homenatge una representació de l’A.C. l’Aljama, que encarnant els jueus de l’aljama medieval castellonenca, complien el seu 25 aniversari, havent nomenat Adelantat de l’any en 2015 als Moros d’Alqueria i a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. I com cada any, madrines i presidents de la gaiata 5, Hort dels Corders.

La Milícia Templària de la Germandat al complet, amb el seu XIX Guillem de Mont-rodon, en José Vicente Ramón Segarra, director de la Banda Municipal de Castelló i el xiquet representant l’infant reiet En Jaume; la molt preada i admirada secció de tambors i bombos de combat dels cavallers, Desperta, ferro!, els joves cavallers de l’Esquadra d’Honor comandats pel seu Alferes Santiago Quiroga, un nodrit grup de xiquetes abillades amb vestits 29

medievals i l’enorme tirallonga de xiquets ca- el seu arnés de combat –escut i espasa- i el tercer d’ells un altre escut elaborat artesanalvallers. ment al mode medieval, amb els colors heràlTot cavaller que es precie de ser-ho acudeix a dics de Ximen d’Urrea, senyor de l’Alcalatén. la cita. Quin millor començament de les festes Recordaven l’estètica primigènia dels cavafundacionals que honorar la memòria del rei llers en els primers pregons: armes, barbes i caputxa de la cota de malla al cap. fundador!

Les qui amb més nervis acudeixen, llògicament, són Na Violant i les seues Dones de Companya. Andrea Barrera (esposa de Jaume I en 2015) i la seua cort: Paula, Lourdes, Mayra, Natalia, Marta i Yaiza, lluïen més polides i joioses que mai. En els seus rostres era patent.

Tot amanit, s’iniciava la desfilada pel Carrer Guitarrista Tàrrega i el trajecte habitual. Prohom i Capítol, Consell d’Honor i Òrgans Complementaris junt amb el cavaller designat pel Prohom, Luis Oria Doménech, per delegació, com manen els estatuts, per encarnar la figura del rei conqueridor. En 2015 va ser el cavaller Berenguer d’Esplugues, en Marco A. Esteve Cano (Prohom de l’anterior etapa, de 2011 a 2015).

Iniciat l’acte -presentat en esta ocasió pel cavaller templer José A. Balfagó Carballo, membre del Consell d’Honor- el cavaller Esteve Cano va donar lectura a la Llicència del Trasllat. Andrea va fer lo propi amb el Laude Arbitral de Na Violant, solemnial i emocionada, després de les ofrenes florals a les quals s’afegia també el president de l’A.C. l’Aljama, Quique Masó amb altres membres. La plaça del rei, com la totalitat del recorregut de la desfilada, estava de gom a gom. Un goig encetar aixina la Magdalena.

En acabar, les corregudes pròpies del dia i, a dinar, que la cavalcada del Pregó comença en un ratet. Dinar que es va fer un any més a la carpa de l’Hort des Corders, espai cedit per la germana Gaiata 5, on es van incorporar a la host de la Germandat els components de Tambors de Passió. Els llorejats tambors i bombos almassorins van tornar enguany per obrir amb poderosa rotunditat el nostre seguici en la cavalcada del Pregó.

Amb els mateixos efectius que per a l’homenatge, sumats els amics d’Almassora, la cavalleria, i les carrosses, s’iniciava la part històrica del Pregó. La Carrossa de Na Violant i la seua cort lluïa part de les arcades gòtiques que van composar l’escena en el dia de la proclamació al Teatre Principal, elaborades per Pepín Marco.

Els joves cavallers de “Desperta, ferro!” tornaven a captivar la concurrència donant dignitat i efectisme a la desfilada. Millorant i engrandint-se cada any, en constant progressió.

I el rei Conqueridor, desfilava abrigallat per tres cavallers sobre tres muntures portant

la seua corresponent cinta verda, lluint en alt l’escut de la nostra Germandat.

Acompanyant-nos, el mestre Gargori dirigint la Unió Musical Castellonenca, fent sonar una vegada i una altra el Rotllo i Canya, com pertoca.

En la primera carrossa, dos frares junt a una taula i després de Prohom i Capítol Permanent, Andrea –Na Violant d’Hongria- i les dones de la seua companya, Paula, Lourdes, Mayra, Natalia, Marta i Yaiza, vivint la seua inoblidable experiència al si de la Germandat.

La vesprada venia ja amb fresqueta de març però respectava el bon oratge. Bon pregó, viscut per tots, com sempre, amb intensitat i emoció.

PREGÓ INFANTIL

Després del repartiment de les canyes en la Plaça Major, les Dones de Companya i el Cabildo, acompanyats de les famílies, van iniciar el camí per a reunir-se amb Na Violant i el Prohom en el Primer Molí.

Fent paradeta en Sant Roc a reposar forces i gaudir de l’esmorzar i el doset, continuem amb orgull de genealogia castellonera fins al cim del Tossal on llueix majestuosa l’ermita de Sta. Maria Magdalena.

Les dues carrosses flanquejades a banda i banda, pels membres del Capítol i les precioses llauradores, Violant i Cort.

Dilluns matiner de festa infantil, un dia agradable perquè els membres més xicotets de la Germandat gaudisquen.

Comitiva formada per dues carrosses, cavallers a peu i a cavall, una multitud de xiquets i xiquetes abillats amb els seus vestits d’època.

Al capdavant, obrint la comitiva, els abanderats, darrere els cavallers més xicotets en la carrossa presidida per l’infant Jaume, en la qual ROMERIA I MÉS llueixen radiants els escuts de Jaume I i VioLa despertà anuncia l’arribada del dia gran lant, les xicotetes dames en la carrossa de la de les nostres festes fundacionals, en el qual nostra Violant i Cort, tots proveïts de caramels acudim tots a complir amb la tradició en la que repartir entre la multitud que aplaudeix i gaudeix al seu pas.

Romeria de les canyes.

En acabar, xiquets i xiquetes quedarien citats a participar la vesprada del següent dia en l’Homenatge a Na Violant i, als jocs infantils i xocolatada del dimecres.

VISITES

De dimarts a divendres, les corresponents i obligades visites. Residències d’ancians, centres hospitalaris, diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió, sense oblidar ens i associacions culturals, empreses patrocinadores i, Menjar en el Cau magdalenero, i després ca- com no, Guàrdia Civil, Bombers i Policia Nadascú als seus preparatius, que a la vesprada cional i Local. continuem.

HOMENATGE A NA VIOLANT Abans de desplaçar-nos fins el carrer Sant Roc per a la Processó de Gaiates, en el cau es va Enguany sí, al contrari que en ocasions prececelebrar el solemne acte d’Imposició de Ban- dents, el temps ens va respectar i va permetre des a cadascuna de les xiques de la Cort, que el normal desenvolupament d’un altre dels grans esdeveniments magdaleneros que celluirien orgulloses i radiants. lebra la Germandat, l’espera’t Homenatge a Na Violant d’Hongria, en la plaça que porta el PROCESSÓ DE GAIATES seu nom, la qual estava engalanada amb flors Previ a l’inici de la desfilada, per primera vega- de múltiples colors i, a on va acudir una gran da, la Germandat va participar en la represen- multitud de gent, que s’estrenyia per a poder tació de les Tres Caigudes, davant del Col·legi gaudir de tots els detalls de l’acte.

Apostòlic.

Formada sota l’estàtua del nostre benvolgut Ja nit fosca i solemne, va donar començament rei Jaume I, la comitiva va iniciar el seu recola Processó de Penitents i Desfilada de Gaia- rregut per alguns dels carrers més importants tes, encapçalada per la Germandat. Les xiques de la nostra ciutat, per a dirigir-se amb pas d’elegants i boniques castelloneres, el Capítol ferm i orgullós, obrint-se pas entre la multide fosc i mocador blanc, tots amb la canya i tud congregada, fins als peus del bust erigit, De tornada, havent complit amb la tradició, parada obligada en el Mater Dei, on l’amic i cavaller Vicent Cuevas ens esperava per a portar-nos fins el Descarregador.

31

CRÒNICA DELS CAVALLERS

fa ja quasi tres dècades, a la bella figura de la poc calorosa, lluint elles les seues millors gaque fora estimada esposa del nostre rei con- les de castellonera, abillades amb mantellina i banda, des de la plaça Major va partir la comiqueridor. tiva de la Germandat, a ofrenar les seues flors i A l’homenatge a la princesa hongaresa no el seu amor a la nostra Mare, Regina i Patrona, va faltar representació de cadascuna de les Verge del Lledó. seccions de la Germandat, Milícia Templària, Esquadra Jove, tambors i bombos “Desperta, Aquest acte, ja de per sí emocionant i sentit, ferro”, Capítol, Violant i Dones de Companya, va tindre una connotació especial, desgraa més dels Hospitalaris, que com és habitual, ciadament. El dia anterior havia faltat el iaio matern de Na Violant, d’Andrea. Tot i el recent ens acompanyen en aquest i altres actes. dol, ella –acompanyada per Ángela i Miguel, La Reina de les festes, el President de la Junta els seus pares- amb tota una senyorial dignide festes, el senyor Alcalde i diverses repre- tat i enteresa, va voler portar les seues flors sentacions polítiques, van ser algunes de les i més que mai el seu cor, la seua pena però autoritats que van voler acompanyar-nos en també la seua esperança, a l’altar de la Mare. aquest especial moment, assistint a la lectura El moment en que, compungida, s’apropava dels tradicionals poemes a Jaume I i Violant, a la sagrada imatge de la Verge Santa Maria el laude de Na Violant i, l’ofrena de la corona del Lledó per posar en el sagrat relicari el i les flors,dipositades aquestes per cadascuna més tendre dels seus besos, ens va deixar la de les Dones de Companya als peus del bust foto de l’any. Una imatge carregada de sentiments, d’amor. Una d’eixes que queda per a de la princesa hongaresa. la història.

VESPRADA INFANTIL VOLTA A PEU I CONCURS DE PAELLES Dimecres a la vesprada van ser citats tots els membres més menuts de la Germandat, ger- El temps ens havia reservat la seua pitjor cara manes i amics, perquè, acompanyats de les per a aquest últim dia de festes, clarejant fred seues famílies, acudiren al Cau magdalenero, i desagradable, amb un vent que ens acompanyaria al llarg de tot el dia. al costat de Fadrell.

Amb l’ajuda de les xiques de la Cort 2015 i, alguns dels membres de l’Esquadra Jove, desplaçats tots a la propera plaça de l’Espai d’Art Contemporani, els xiquets i xiquetes van córrer, van saltar i van gaudir d’innombrables jocs.

COSO MULTICOLOR Violant, Dones de Companya i membres de l’Esquadra Jove, van poder gaudir sense quasi límits de el “combat” de confeti multicolor, el qual vindria a la seua memòria durant la resta de les festes en anar trobant restes de confeti amagats en els doblecs i butxaques dels seus vestits de llauradores i llauradors.

OFRENA

Havia arribat el final de festes i cadascuna de les nostres belles xiques de la Cort 2015 va voler expressar amb unes breus paraules els seus sentiments d’agraïment i, les seues sensacions viscudes al llarg d’aquesta frenètica i excitant setmana, la més gran de la seua representació festera formant part de la nostra Germandat.

Partint del Cau magdalenero, acompanyats per la xaranga de rigor, ens dirigim fins a l’Avinguda del Rei, enfront del preciós i característic edifici de Correus, des del qual formaríem la comitiva per a la Desfilada final de festes.

Entre salts, balls, voltetes, riures i alegria, sense oblidar el profund penar per la fi de les nostres festes fundacionals, vam anar recorrent el camí fins la Plaça Major, on ens “vam aturar” un moment a ballar el Rotllo i Canya, previ a l’entrada de la Violant i el Prohom en l’Ajuntament, on Andrea ocuparia el seu lloc privilegiat en la balconada, com a Dama dels Cavallers amb rang de Dama de la Ciutat.

Després xocolatada i dolços per a tots, fins i tot algun major molt llépol que s’amagava per a no delatar-se.

Ho van passar d’allò més bé, gaudint dels jocs i el berenar, fent amics i amigues, que esperem fomente el fet que en anys vinents la reunió siga més nombrosa si cap, a aquest i altres actes amb representació infantil.

DESFILADA FINAL I VÍTOL

Mentre Na Violant i la seua Cort, acompanyades pel Prohom i algun membre del Capítol, acudien a la Volta a Peu a Castelló, per obsequiar als vencedors amb els trofeus en la línia d’arribada, la resta del Capítol, en Sant Jaume de Fadrell des de ben primerenca hora, començava a preparar la infraestructura per al XLI Concurs de Paelles.

La resta de la comitiva festera es va reunir al peu de l’escenari, on s’anirien disposant les madrines i presidents de les diferents gaiates, als peus de les balconades de l’Ajuntament, des d’on gaudirien del tradicional Magdalena Vítol, amb els focs artificials i la Traca Final, enguany amanits amb espectacle de llum i so, boniques cançons a capela des de l’alt d’una plataforma elevadora i, una representació teatral “penjada” del nostre benvolgut Fadrí.

El desagradable temps semblava augurar poca afluència de participants al concurs, però finalment van anar arribant, tots ells proveïts de la seua logística personal, i dels seus ingredients, alguns secrets, com els de l’Esquadra Jove, doncs el jurat no va poder esbrinar com havien aconseguit donar aquell sabor tan especial a la seua “paella de concurs”.

Al clam unànime de Magdalena......Vítol!!!, comença la tasca d’organitzar, idear i preparar, les pròximes festes fundacionals, en les quals esperem comptar amb una participació multitudinària de cavallers i familiars com hem tingut enguany, major si cap.

Vos esperem...

Crònica dels Cavallers

Dissabte de vesprada agradable, encara que 32

Setmana Santa i Pasqua 2015 Passat ja el temps quaresmal, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, s’apropa també a les celebracions de la Setmana Santa a la nostra ciutat. Enguany, de nou, ho van tornar a fer integrats en la Confraria de Santa Maria Magdalena de Castelló,confraria fundada per cavallers i nascuda al si de la Germandat.

Na Violant, Andrea Barrera Ribés i les seues Dones de Companya, Paula Aso, Lourdes Barberán, Mayra Dávila, Natalia Palacio, Marta Tena i Yaiza Viciano, acompanyades pel prohom i membres del Capítol Permanent, van participar, després de la celebració dels oficis de Divendres Sant a la parròquia de Sant Vicent Ferrer –seu canònica de la confraria- en la processó del trasllat de la imatge de la santa de Magdala fins la plaça Major.

També membres de la Milícia Templària de la Germandat va portar, com cada any, la imatge del Crist Crucificat.

Reunides a la plaça totes les confraries i germandats de la ciutat, eixia per la plaça de l’Herba per transcórrer pels principals carrers de la vila, pel recorregut acostumat, la processó del Sant Soterrar de Nostre Senyor on la representació femenina de la Germandat va participar abillada de dol negre, amb la tan espanyola “teja” i mantellina.

Sòbries, belles i elegants totes set.

En silenci, com pertoca a la nostra secular tradició en un dia com aquest.

Recolliment i silenci devots que es trenquen en celebrar-ne la explosió de l’alegre Pasqua de Resurrecció, dies que es viuen amb joia i que també són gaudits. En aquesta ocasió, amb una activitat lúdica de matí, visitant un camp de paint-ball, per compartir després una paelleta i berenar la tradicional Mona de Pasqua a l’esplanada de l’ermita de St. Francesc de la Font.

Crònica dels Cavallers

33

Festes de la Mare de Déu del Lledó La ciutat de Castelló de la Plana, com cada any, rendeix homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Lledó, celebrant el primer diumenge de maig el dia gran de les celebracions en el seu honor després d’uns dies plens d’actes entorn a la Basílica, la Mare de Déu i la secular devoció dels castellonencs envers Ella.

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta, representada per Na Violant, Andrea Barrera Ribés, i les seues Dones de Companya, Paula, Lourdes, Mayra, Natalia, Marta i Yaiza vestides de castellonera amb mantellina blanca, així com els membres del Capítol Permanent, encapçalats pel Penó de la Conquesta, diumenge 3 de maig van participar en la processó solemne que acompanya la imatge de la Lledonera portada pels barreros i escortada pel pal.li de respecte, que entre la flaire primaveral de la flor del taronger, la pólvora, els cants i la música del seu poble devot, rebia com cada any, en eixir de la basílica, l’amor del poble de Castelló, per Mare, Reina i Patrona.

Crònica dels Cavallers

Ronda de Maig de Vila-Real. El grup complia en 2015, 25 anys tocant i rondant les nits dels dissabte de maig les dones castellonenques. Han gravat en estudi tres discs i han realitzat nombroses actuacions a tot arreu de la Comunitat Valenciana. Els seus actuals membres són: Paco Bada, Manolo Amat, Chema Prades, Vicente Sorlí, Emilio Escorihuela, José Orlando, i Alberto Gonzalez. A tots i cadascun d’ells, un any més, el nostre agraïment per la seua col·laboració i el seu bon fer.

Crònica dels Cavallers Dissabte 23 de maig, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta organitzà un sopar al Club Nàutic de Castelló amb l´assistència de Na Violant d’Hongria 2015, les seues Dones de Companya, el Capítol Permanent, les seues famílies i els membres de l´Esquadra d´Honor.

La vetllada, acompanyada d´un oratge immillorable, va tindre com a colofó final l’actuació de ”Rosa de maig” els quals oferiren una ronda a Andrea, Paula, Lourdes, Mayra, Natalia, Marta i Yaiza.

Rosa de maig compta en el seu haver amb diversos primer premis a la Festa de la Rosa de Castelló i al concurs de la Flor de la Tarongina

CRÒNICA DELS CAVALLERS

XXXI Acampada al Castell Vell Complit el XXX aniversari en 2014, ens citàvem com cada any, dissabte a primera hora del matí, a la Plaça Major de Castelló per mamprendre l’inici de la tercera dècada de les ja tradicionals acampades al Castell Vell que organitza i celebra la Germandat.

Es va mantindre en 2015 la data de l’edició anterior: finals de juny, tot just després d’acabar l’escola. De nou, una bona participació, quasi una vintena de xiquets i xiquetes que, després de la foto de grup de costum a la plaça, junt als cavallers del Capítol i d’altres que es van unir, membres de l’Esquadra Jove i Na Violant i les seues Dones de Companya, ben abillats per afrontar la ruta i l’assolellat matí, partíem pel camí de la Romeria de les Canyes cap al turó del Castell Vell; el tossalet de l’ermita de Santa Maria Magdalena.

El sol pegava de valent i hi havien ganes de fer el primer i únic paronet de la ruta, a Sant Roc de Canet, cercant una bona ombra on hidratarse i pegar un mosset. L’expedició anava a bona marxa. I els xiquets es rellevaven amb alegria portant el xicotet penó quadribarrat de la conquesta. En acabar de reposar forces l’ermita del sant de Montpeller –paisà del bon rei en Jaume- i feta la foto dels caminants a la porta de l’ermita, es va avisar als motoristes de la Agrupación de Tráfico de la Guardia Civil per comunicar que s’havia avançat l’hora d’arribada a l’encreuament del Caminàs amb la Carretera Nacional 340. Fidels també a la seua cita, els Agents ens van facilitar el pas amb seguretat per seguir endavant. De seguida, el pas per la capelleta del reso de la Salve i, Camí Vell de Barcelona endavant, ja s’albirava de més a prop l’ermita. Enguany, com a la Romeria, una vista distinta, realment desoladora, històrica, per la malesa que va fer als pins del paratge la plaga del cuc que va deixar desarborat tot el tossal. Des de la Conselleria de Medi Ambient es va mamprendre la tala dels arbres malalts i, començant el repoblament el paratge, es van plantar centenars de nous, que encara tardaran anys en donar bon aspecte al lloc primicer de Castelló.

La manca d’arbres és manca d’ombra i al mes de juny s’acusava més que al març, però això no va impedir que gaudirem de l’entorn com sempre. A l’arribada, descans a l’ombra del porxo de l’ermita i un bon glop d’aigua. De seguida, a acabar d’amanir la logística que el Capítol va deixar ja preparada amb el treball de la setmana anterior. Sobre tot, a parar les lones a l’esplanada per proporcionar més zona d’ombra, per a ser refugi en les hores més dures. A migdia, caient el sol a plom, un canvi de plans i una propineta ben celebrada per la tropa: bany a la bassa! La piscina, cedida com altres anys pel Seminari Mater Dei, va ésser gaudida pels acampats sota l’atenta vigilància del cavaller socorrista Manuel Lleó, mentre a l’ermita continuaven els preparatius i el Mestre, Héctor Prades i el Tresorer, Jesús Redón, als foguers, suant la gana per proporcionar-nos a tots bona cosa d’hidrats de carboni amb eixos macarrons que tothom va despatxar amb fruïció.

Cova de la Seda. I diem misteriosa perquè aixina es va quedar... en un misteri. Però aquesta és una història per contar un altre dia.

En acabar de dinar i feta ja la digestió, ens va visitar Clara Eugenia Rodríguez Marín que, experta com és en aquests quefers, venia a fer-nos gaudir amb una trepidant recerca de pistes arreu del turó de la Magdalena. Organitzats per equips o patrulles de distints colors composats per xiquets i xiquetes, Violant, Andrea, Dones de Companya i distints cavallers. Plànol en mà i, a córrer!. Cercant unes ben amagades pistes i portant-les al punt de partida per composar amb les paraules trobades una frase i, amb elles, una cançó. Un ratet ideal per pegar una bona suada i fer fam, rematant el jorn amb un bany reparador que a la xicalla sap a glòria amb la calor i el cansament.

Bany que no va poder gaudir el pobre del cavaller Miguel Molina Ferran qui, esperant com estava tot l’any aquesta cita, fruit d’un dissortat accident domèstic, anava amb el turmell enguixat. Aixina i tot no va voler perdre’s l’acampada i gaudir del que va poder, ell i cadireta de rodes, que la il·lusió tot ho pot.

Refrescats i famolencs, muda neta i a sopar. Bona cosa de calories.

Porc a manta i pataques fregides. Bo estava!. Temps per poc més en caure la nit. El cos ja demanava a tots posició horitzontal, si bé eixa emoció de dormir fora casa i al ras, fa que coste d’agafar el son. Al toc de silenci, cap silenci. Normal. Però en una estoneta, la pau s’apodera del campament. Ja dormen tots plàcidament. Alguns solidàriament col·locats com a sardines en bota.

Nit sense incidents i més mosquits que menys. Els majors vetllaven.

A l’alba, diana, endreç personal i desdejuni. Després, a arreplegar campament i un ratet de jocs fins començar els preparatius de la missa de cloenda i acció de gràcies, que enguany va oficiar mossèn Juan Bautista Miralles i va presidir el nou Regidor Procurador de les ermites del terme, n’Enric Porcar Mallen qui, en concloure la celebració, va lliurar els premis del concurs de dibuix convocat abans de l’acampada.

Els guardonats van ser els germans Birtukan y Antonio Reolid Ibáñez.

En les seues paraules, el Regidor va recordar la seua experiència com a participant en diverses edicions de l’acampada el Castell Vell, quan era un xiquet, comentant que allà va néixer la seua afició per la muntanya i els campaments. El prohom, Luis Oria, li va lliurar una samarreta commemorativa de la XXXI Acampada, celebrada també gràcies a les diverses empreses, associacions i institucions col·laboradores. Un balanç positiu per a aquesta activitat dedicada i compartida amb els més menuts de la Germandat.

Dinar al que van arribar tard Prohom i Cronista, pels qui tots patien Crònica dels Cavallers ja, destacats durant hores en la recerca i exploració de la misteriosa 38

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Sopar estival de la Milícia Templària El 25 de juliol del 2015 va tindre lloc el tradicional sopar estival de la Milícia Templària en el que, com ve sent habitual es presenta a qui serà Guillem de Mont-rodon, durant l’any següent, a tots els membres de la Milícia Templària.

Amb la presència del Prohom de la Germandat, Luis Oria, i la seua esposa Eva, la de la majoria dels membres d’este grup templer, acompanyats per les seues esposes, En José María Arquimbau Montolio acompanyat per la seua esposa Amelia i el que fóra, durant molts anys, Cronista de la Germandat, En Roberto Pérez de Heredia acompanyat per la seua esposa, Amalín, va tindre lloc un agradable sopar en els salons del Club Nàutic de Castelló.

A l’hora dels cafés va prendre la paraula el Mestre, Matías Ibáñez, per a realitzar, en primer lloc, la imposició de la insígnia de la Milícia Templària a Roberto Pérez de Heredia en agraïment pel treball realitzat durant tota la seua vida per la Germandat i la Milícia Templària. Després va procedir a imposar la insignia d’or i plata a qui serà XX Guillem de Mont-rodon, En José María Arquimbau Montolio, tancant l’acte amb les intervencions d’ambdós i la del Prohom amb la seua felicitació.

El sopar va donar pas al ball, del que es va gaudir fins a altes hores.

Matías Ibáñez Cabedo Cavaller Berenguer de Cardona - Mestre de la Milícia Templària

Festa de l’Assumpció de la Verge Maria a St. Francesc de la Font.

Antiga festa del Lledó

Recordant i actualitzant aquella festa, se celebra des de fa més de vint anys la festa de la patrona de la ciutat en l’ermita hortolana de Sant Francesc de la Font.

a càrrec del Cor Pentecosta, tenint lloc després la processó amb la imatge de la Verge del Lledó, des de l’ermita de Sant Francesc fins al paDibuix de Taquio, en l’anvers de l’estampa de la celebració. Clavaris família Oria-Masip. ratge de Font de la Reina acompanyada per la Colla de Dolçainers i tabaleters de Castelló. A la tornada, cant dels gojos, la Salve popular i focs artificials.

L’ermita de Sant Francesc, construïda en el segle XVIII en els voltants de la Font de la Reina, junt al Camí dels Villes, guarda en el seu interior un interessant conjunt de pintures murals barroques, úniques en tota la ciutat. Els Clavaris de la festa l’any 2015 van ser la família del Prohom de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Luis Oria Doménech, els Oria-Masip.

Després, sopar fratern en els jardins de l’ermita amb el concurs de farolets de melons d’alger i lliurament de premis, a més de la rifa popular. En finalitzar el sopar, la rondalla Els de la Fileta va amenitzar la vetllada amb l’alegria de les seues melodies populars. Llàstima que la pluja fera arreplegar abans del previst taules i cadires, acurtant la fraterna celebració.

La Missa solemne en els jardins de l’ermita, va estar presidida pel prior de Lledó mossèn Josep Miquel Francés. La part musical va ser

Crònica dels Cavallers

Seguint un antic costum, la vesprada del divendres 14 d’agost, vespra de l’Assumpció de la Verge als Cels, es recordarà l’antiga festa de la Verge del Lledó en l’ermita de Sant Francesc de la Font.

Una festa que des dels orígens del culte en aquest lloc en el segle XIV i fins al segle XVIII, se celebrava el diumenge immediat posterior a la solemnitat de l’Assumpció de la Verge als Cels.

Presentació de Na Violant i Dones de Companya 2016 el públic assistent, va començar a donar els primers passos del seu somni.

El passat vuit de setembre va tindre lloc al saló principal de l’hotel Intur de Castelló la presentació als mitjans de comunicació de Na Violant d’Hongria 2016 i les seues Dones de Companya. Un gran nombre de cavallers, familiars, amics i autoritats ompliren l’espai on es va dur a terme l’esdeveniment. En un ambient de festa i emocions, l’alegria de les noves representants es mesclava amb la melancolia d’aquelles que finalitzaven el seu any.

En primer lloc, van pujar a l’escenari les representants femenines de la cort de 2015. Yaiza, Mayra, Natalia, Lourdes, Paula i Na Violant 2015, Andrea Barrera. Els aplaudiments dels assistents a l’acte van demostrar l’agraïment que té la Germandat per la tasca desenvolupada per totes elles durant l’últim any. Posteriorment, va arribar el moment de la nova cort que, per primera vegada, desfilaria baix l’arc d’espases que forma l’Esquadra d’Honor. Nadia, Laura, Judit, Lorena, Maria i Mireia, van ocupar els seus llocs a l’escenari, donant a conèixer, per part del presentador, al públic quina figura històrica representaria cadascuna d’elles. Finalment, va arribar el torn de rebre a Na Violant d’Hongria 2015, Marta Tena Soler, que sota els aplaudiments de tot

43

Una vegada les dues corts van estar sobre l’escenari, es va donar la rosa roja a totes les xiquetes i va tindre lloc el discurs de Marta Tena. Un text ple de records pel seu passat com a Dona de Companya, que va emocionar els presents al aconseguir transmetre de manera perfecta els sentiments d’alegria i emoció per poder continuar lligada a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i, per tant, de representar la figura de Na Violant 2016.

També va tindre lloc un discurs de l’Alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, on va destacar la importància de la Germandat dins de les festes de Castelló i es va anunciar la participació dels Cavallers en la desfilada del 9 d’Octubre. A més a més, el Prohom, Luis Oria, es va dirigir a tots els assistents, animant a les noves dones a viure l’emocionant any que les esperava i, per una altra part, donant les gràcies a les xiques que acaben el seu any dins de la Germandat.

Finalment, Andrea i Marta, Na Violant 2015 i Na Violant 2016 respectivament, van fer l’aclamació als nostres Sants Patrons, concloent l’acte amb el crit de Fadrell.

Víctor Ignacio Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous

CRÒNICA DELS CAVALLERS

IN MEMORIAM

José Prades García, fe, amor i coherència L’enginyer castellonenc José Prades García, Pepe Prades, el Xato Prades (Castelló, 1942-2016) ha estat considerat com un referent del món social, cultural, esportiu i festiu de la capital de la Plana. El seu ampli i valuós arxiu de fotografies del Castelló antic resumeix el millor de la seua personalitat: la passió per la ciutat de Castelló i per la seua història i cultura. La voluntat de Pepe Prades, en manta vegades manifestada, ha estat que el seu arxiu fotogràfic passe als fons de l’Arxiu Històric Municipal de Castelló.

Sens dubte la característica humana més rellevant del senyor Pepe Prades ha estat l’orgull de ser castellonenc i de ser ell mateix. En acabar a Madrid la carrera universitària d’enginyer de camins, el 1969, va treballar per a l’empresa Luís Batalla, on va ser l’autor del projecte de la carretera fins a la muntanya del Bartolo. Però les seues millors qualitats i l’estima per la ciutat les va bolcar en la seua dedicació com a enginyer de l’Ajuntament de Castelló, des del 1978 fins a la seua jubilació, i en la seua activitat cívica. Al món de l’esport va ser president de la Federació Provincial d’Atletisme de Castelló, i el 2007 va ser nomenat com a millor àrbitre per l’associació de la premsa esportiva de Castelló, en la XI Gala provincial de l’esport, patrocinada por la Diputació Provincial.

José Prades amb l’orfebre Piró i els mossens Pérez de Heredia, Agut i Francés, en l’acte de recepció de la restaurada corona de plata de la Marededéu del Lledó.

per la seua filla, l’arquitecta Ana Dolores Prades Manzano. Allò havia de ser un homenatge al rei Jaume I, amb la reproducció de la famosa tenda amb tela de senyera, que coneixem per un mural sobre la conquesta de l’illa de Mallorca.

La dimissió de Miquel Soler i Barberà, que havia de ser el president de la Reial Confraria de la Marededéu del Lledó del 1981 al 1983, va oferir a Prades un dels grans regals de la seua vida: ser el president del basilicat del Lledó. Aquell càrrec el va exercir amb un gran esperit de treball i d’organització, en un moment de plenitud vital, envoltat d’una dinàmica junta de govern de la confraria del Lledó. El gran esperit devocional, la programació cultural i el sentit festiu i de participació popular van convertir aquelles celebracions en les millors de la història fins aquell moment. Per a Castelló aquelles festes del basilicat van ser com una gran experiència de la joia de la fe al món contemporani, és a dir de l’esperit del Concili Vaticà II. José Prades sens dubte ha estat un home de fe i un dels pocs grans homes que, al segle XX, alhora han estimat Castelló i han treballat per la ciutat amb coherència personal i professional.

Però el més significatiu de la vida de Pepe Prades ha estat la seua vinculació a la cultura castellonenca. Cal destacar que, des del 1989, va se l’administrador del Boletín de la Societat Castellonenca de Cultura. Entre els guardons que va rebre al món de la festa podem esmentar el Fadrí d´Or del 1995, Portaler de l’any 2012 i Gaiater de l’any 2015, atorgat por la Gestora de Gaiates. Potser el més significatiu del que va fer Pepe Prades per la festa és la seua col·laboració amb el diccionari enciclopèdic Festapèdia, cercant autoritzacions personals per publicar fitxes a internet, i el seu interés per escriure en les publicacions, als llibrets de gaiata, El Fadrí, Castelló Festa Plena, Castelloneries o Festividades. Eixe interés per la festa com a manifestació cultural explica que Pepe Prades inspirara un projecte que vinculava el món de la festa i l’urbanisme. Ens referim al projecte de la rotonda propera a l’ermita a la Magdalena, que va ser realitzat Manuel Carceller Safont

Pepe Prades García, un cavaller de Castelló El Dilluns dia 14 de desembre Castelló acomiadava multitudinària- d’un ex jugador del C. E. Castelló i del soci albinegre número 57: José Prades García, el Xato. ment un il·lustre castellonenc.

Diumenge 13, al migdia, ens sorprenia la mala notícia. Alguns ens tro- Paralitzats per la fatal notícia, començaven a passar pel cap, pel rebàvem a l’estadi Castàlia i quasi al mateix temps que ens entrava al cord, un fum de pensaments, entre els acords del Cant dels Ocells, que telèfon el dissortat missatge provinent de diverses persones, per la sonava a la megafonia. En peu. En silenci. megafonia de l’estadi anunciaven un minut de silenci. Era en memòria 44

IN MEMORIAM

amb el que podria col·laborar amb el número 68 de la nostra Crònica, la de 2015. En acudir a la cita, dins d‘una de les sales, vaig trobar Pepe assegut, prenent notes sobre un paper, amb una pausada, ordenada i menudeta cal·ligrafia mentre consultava un lligall de llibres d’actes de l’ajuntament de la ciutat de principis de la dècada de 1930. Em va explicar que estava llegint l’acord de licitació de l’obra de construcció del templet del Parc de Ribalta i em contava curiositats al respecte.

En una foto recent, amb la seua dona, Ana María, gran puntal de sa vida i de tota la família.

Vam eixir de la sala i vam estar un bon ratet asseguts al vestíbul xerrant sobre allò que teníem previst però, sobre tot, sobre el que a ell li va parèixer, com quasi sempre. Jo escoltava amb atenció eixe parlar dels homes de la seua generació i la seua pasta de castellonencs bragats, formats, apassionats i vitals.

Pepe era un home amb una brillantíssima formació acadèmica, però no era petulant ni es feia el senyoret. Pepe no tenia racons ni ombres. No amagava res, no coneixia eixa cosa tan detestable del nostre temps que és el que en diuen “correcció política”. Tot això i més coses em venien al pensament durant els moments en que resàvem, junt a les seues despulles mortals, reunits en la gran assemblea cristiana per acomiadar-lo com mereixia. I són eixes coses les que perduraran en Dilluns dia 14 de desembre -com diem- la petjada que deixava Pepe la memòria de tots els qui van tindre la sort de compartir amb ell tot, en anar-se’n quedava manifesta en el seu funeral, celebrat a la seua molt o poc. La seua qualitat humana, la seua inquietud per formar-se i parròquia, la Santíssima Trinitat, on una multitud de castellonencs aprendre constantment, el seus desbordants humor i vitalitat. omplia el temple de gom a gom –fins i tot fora, a la plaça- compartint amb família i amics la celebració litúrgica que era el darrer comiat per El sacerdot celebrant, Mn. Josep M. Francés Camús, va recordar diverses fites importants en les que va estar present, destacant els seus al bo de Pepe. anys al front de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, durant Pepe era un castellonenc sanament orgullós de ser-ho, un home que els que es va assolir una meta històrica per a la devoció mariana dels estimava i coneixia molt bé la personalitat, l’ésser i la història del seu castellonencs: el basilicat per al santuari de la Verge Lledonera. Era poble. I que va fer molt per ell, també des de la seua dedicació profes- l’any 1983. sional, des que va guanyar per oposició la plaça d’enginyer municipal a l’ajuntament en 1978.

Quan es rep una notícia d’aquest tipus, sobtada i tràgica, i tan definitiva com ho és la mort d’una persona volguda, els pensaments i records no venen dosificats, sinó que s’atropellen, s’amuntonen a la ment. Són difícils d’ordenar. Però el pensament és capaç de garbellar i hi ha sempre uns traços molt concrets de la personalitat de qui ens deixa que queden ben palesos.

Però la seua vida personal, viscuda amb intensitat, també va estar plena de vivències i empreses importants per al seu poble, el nostre.

Jo per la meua edat, no he viscut junt a ell cap d’aquestes múltiples vivències. Sí mon pare, pel qual reconeixia Pepe com a persona propera i estimada a ma casa des de ben Una tendra imatge. La passada Magdalena, menut. Tot i això, vaig poder conversant amb el seu net cavaller, Marcos gaudir (com molts altres) de Prades. les que pot ser foren les majors -o unes de les majors- de les seues qualitats humanes: la seua vitalitat i el seu humor. Pepe –i ho saben tots aquells que l’han conegut- no perdia l’oportunitat de contar-te una anècdota o un acudit allà on te l’entropessares, en qualsevol moment i lloc. Si era d’una vorera a l’altra del carrer, també. El seu repertori al respecte era inacabable i el to de la seua veu, sempre, gens discret.

Era un estudiós dels grans i dels xicotets detalls de la història del seu poble i un dels castellonencs que atresorava un dels més grans i valuosos arxius gràfics i documentals de Castelló. I era cavaller de la conquesta des feia 40 anys. El cavaller Esteve de Bou; germà, pare, oncle i iaio de cavallers.

1983 Junta de govern de la Confraria del Lledó que aconsegueix la dignitat de basílica per al santuari. D’esquerra a dreta, dalt: Pepe Prades, Ximo Campos, Manolo Villarreal, Josep Miquel Francés, José Luís Breva, Ramón Bellmunt, Toni Monferrer i Vicent Fortanet; baix: Teófilo Sanfeliu, Miquel Soler, Paco Vicent, Luis Fabra, Manolo Guillén i Juan Manuel Aragonés.

... I cantant amb devoció la Salve aquell fred dilluns de desembre, en l’ala sud de l’església de la Trinitat, mirava la bella vidriera que hi ha sobre la porta d’enfront d’on em trobava. Veia Sant Joan recolzant el seu cap sobre el pit del fill Unigènit de Déu i pensava que el Pare, a bon segur, ja l’havia acollit al sí de l’Eterna bressada, perquè allà haurà arribat amb l’aval de la Mare hortolana i marinera, a la qui tant va estimar. Descanse en pau i visca en la memòria del seu poble. Amén.

Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Quan escric açò, deu fer vora un any que ens vam citar un matí d’un Pere Ximén de Carroç dia laborable a l’Arxiu Municipal de Castelló, per parlar sobre el text Cronista 45

CRÒNICA DELS CAVALLERS

HISTÒRIA I CULTURA

Ramon Muntaner, 750 anys del seu naixement L’any 2015, que tot just acaba de finalitzar, hem commemorat el 750 aniversari del naixement del cronista Ramon Muntaner, una de les personalitats més rellevants i interessants de la nostra història medieval.

Muntaner va nàixer el 1265 a l’actual comarca de l’Alt Empordà, a la vila de Peralada. El seu pare, Joan Muntaner, era de família benestant i fins i tot s’ha especulat amb la possible sang reial dels Monument dedicat a Ramon Muntaner, a Figueres.

Muntaner per via bastarda. Està documentat que un oncle patern del nostre cronista, que compartia amb ell el nom de Ramon, va participar a la conquesta de Mallorca i Jaume I el va fer cavaller pels seus mèrits de guerra i per haver nascut de “sang preclara”, cosa que pot fer sospitar la procedència d’alguna relació reial irregular, però d’això no hi ha cap prova.

“I si algú em demana ‘En Muntaner, ¿quin és l’exemple de la mata de jonc?’, jo li respondré que la mata de jonc té una forGravat ça que, si tota la mata llimedieval de gueu ben fort amb una corRamon Muntaner. da i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.

Als 20 anys, Ramon Muntaner va fer la seua última estada a Peralada, ja que la seua casa pairal va ser destruïda per la invasió francesa del mes de juny d’aquell mateix 1285, durant la croada de França i el papat contra els estats de Pere el Gran.

Entre 1286 i 1299, Muntaner visqué entre València i Mallorca, trametent el botí de guerra de les incursions de Roger de Llúria per la costa nord d’Àfrica i també preperant la conquesta de Menorca.

L’any 1300 va marxar cap a Sicília per participar en la defensa de Messina, assetjada pels angevins. Posteriorment va ser nomenat procurador general de Roger de Flor al regne de Sicília. Amb la constitució de la Companyia Catalana dels almogàvers què, sota el comandament de Roger de Flor marxà cap a orient per ajudar l’imperi bizantí en la guerra contra els turcs, Ramon Muntaner va ser nomenat mestre racional de l’exèrcit expedicionari i entre 1303 i 1307 participà ben activament en les campanyes bèl·liques realitzades a l’entorn de Constantinoble i a la península d’Anatòlia. En aquella expedició, Muntaner no es limità a les seues funcions administratives i també hagué d’agafar les armes i lluitar (allí calia l’ajut de tothom), distingint-se particularment en la defensa de Gal·lípoli, el 1306.

El que sí està constatat repetidament és que la casa pairal de Joan Muntaner va acollir personalitats de rang reial, com va ser el cas del mateix Jaume I durant la primavera de 1274 i, el mateix any, el rei de Castella Alfons X el Savi i la seua dona Na Violant (filla de Jaume I).

Dos anys més tard també s’hi allotjà l’infant Pere, futur Pere el Gran.

I allò no era una fonda ni un hostal, sinó la casa pairal d’un bon amic dels monarques. Criat amb aquests antecedents, no és estrany que Ramon Muntaner es passés la vida prestant serveis als reis de la Corona d’Aragó, així com a d’altres monarques del mateix casal de Barcelona, mostrant sempre una devoció entusiàstica per tots ells. Als regnes peninsulars serví a Jaume I, Pere el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Deixà la Companyia i es posà al servei de l’infant Ferran de Mallorca, al Just i Alfons III el Benigne. Al regne de Sicília serví a Jaume I i Frederic costat del qual lluità al Negroponte contra els venecians. En aquestes accions guerreres, Muntaner va caure presoner i va perdre la major II. Al regne de Mallorca ho feu als Jaumes II i III. part del patrimoni que havia acumulat. Superades les dificultats i alliMuntaner manifestà sempre una preocupació prioritària pel mante- berat del captiveri, a través de Grècia, Sicília i Calàbria, retornà finalniment de la unitat i harmonia entre aquests monarques i una prova ment a Catalunya. paradigmàtica d’això és el famós exemple de la mata de jonc, amb el qual volgué expressar la força del lligam i cohesió entre els regnes L’any 1309 tornà Muntaner a Sicília, on el rei Frederic II l’encomanà de la Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya i València), Mallorca i Sicília. el govern de les illes de Gerba i Quèrquens. Allí s’hi va estar fins el 46

HISTÒRIA I CULTURA

La seua marxa definitiva de València s’esdevingué el 1332 quan el rei Jaume III de Mallorca (aquell bebè que el nostre cronista havia custodiat i traslladat a Perpinyà) volgué premiar a Muntaner pels seus serveis i li atorgà el càrrec honorífic de camarlenc de la cort mallorquina, així com el de batlle d’Eivissa. Amb aquests càrrecs, econòmicament productius, el monarca va garantír el sosteniment de la vellesa de Muntaner.

1315, llevat d’una breu escapada a València el 1311 per tal de contraure matrimoni amb la seua promesa, Valençona, amb la qual va tenir tres fills.

El 1315 li va ser encomanada la missió de traslladar des de Catània fins a Perpinyà al futur Jaume III de Mallorca, què era un bebè de pocs mesos d’edat. Realitzà aquesta missió amb tota solemnitat i responsabilitat, tenint cura de tots els detalls i, fins i tot, organitzant un exèrcit de dides al servei del nadó.

Cartell del Congrés Internacional dedicat al 750 aniversari de Ramón Muntaner per la Universitat de Girona.

Cansat de tants viatges i peripècies, Muntaner s’establí a València el 1316 i, amb la fortuna que li restava, invertí en negocis comercials i també es dedicà durant quatre anys a exercir com a procurador al servei de Bernat de Sarrià.

Quatre anys més tard, al setembre de 1336, moria a Eivissa Ramon Muntaner als 71 anys, una edat per sobre de l’espectativa de vida habitual en aquella època. Va ser soterrat a un convent dels frares dominics d’Eivissa i, posteriorment, les seues despulles foren traslladades a València, concretament a una capella del convent de Sant Domènec.

Aquesta capella fou demolida al segle XV per bastir-ne una de més gran. També aquesta va desaparèixer al segle XIX i no es sap que va passar amb les restes de Muntaner, encara que el professor d’història medieval de la Universitat de València, Mateu Rodrigo, sospita que foren traslladades al cementiri del convent de Predicadors, però d’això no hi ha certesa constatable.

El 1322 escriví el seu cèlebre “sermó”, un text poètic redactat en occità, en el qual donava consells per a la conquesta de Sardenya. Però no es va limitar a donar consells, i també intervingué ben activament en l’organització de la participació valenciana a la campanya sarda.

En l’ambient bucòlic de la seua alqueria de Xirivella, Muntaner inicià el 1325 la redacció de la seua “Crònica” i durant tres anys es dedicà metòdicament a compilar totes les seues vivències com a espectador privilegiat del període més gloriós de la nostra història.

A València, Muntaner fou un home d’indubtable prestigi, gràcies als seus fets d’armes i també a la influència que suposava la seua bona relació amb la reialesa. Això li permeté arribar a la màxima responsabilitat política de la ciutat, el càrrec de jurat, què va exercir dues (i potser tres) vegades. Com a jurat participà en els treballs de la reforma foral que pretenia unificar el règim jurídic valencià ja que, com a conseqüència de la conquesta dual realitzada per Jaume I, algunes comarques es regien pel fur d’Aragó i altres per les lleis catalanes.

Exemplar de la “Crònica” conservat a la vila de Peralada.

Set-cents cinquanta anys després de la naixença d’aquest homenot nascut a l’Empordà, arrelat a València i que passà els seus darrers anys a Eivissa, ens resulta molt estimulant rememorar la seua extraordinària trajectòria vital com a cronista, soldat, polític, mercader, funcionari i -sobretot- aventurer perquè, per damunt de qualsevol altra consideració, Ramon Muntaner va ser un grandíssim aventurer.

La seua “Crònica”, més que una obra d’erudició històrica, és un llibre de memòries personals on l’autor relata els esdeveniments que va viuUna altra actuació destacada de Muntaner com a jurat fou anar en re, remarcant els fets que més l’interessen i donant rellevància a les representació del regne de València a la coronació del rei Alfons el persones que ell admira. Evidentment, Muntaner no és un historiador rigorós, objectiu i sistemàtic, però la seua “Crònica” és un dels llibres Benigne a Saragossa, el 1328. d’aventures més divertits, més vitals i més fascinants que mai s’han El 1329 Muntaner feu testament i posteriorment intervingué a les escrit en la nostra llengua.

Corts Valencianes que van aprovar definitivament la unificació foral que feia realitat els Furs de València. El mateix any, participà també Albert Sánchez-Pantoja a l’organització de la intendència per a la guerra contra el regne de Rei d’Armes de la Germandat Granada.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Eligo Sepulturam Meam

La tomba perduda de Ximén Pérez d’Arenós El 30 de juny de 1266 es la data en la que Miquel de Barrio Nuevo, notari d’Osca, va redactar el testament del noble Ximén Pérez d’Arenós per a ser signat per ell. El document al complet no s’ha trobat o, potser, no es trobarà mai, però podem fer una reconstrucció parcial de les propietats de les que va gaudir al llarg de la seua vida a partir de l’abundant documentació que hi existeix al arxius. D’aquests fragments del testament escollim un trasllat d’unes de les seues clàusules que fan referència a les disposicions de Ximén Pérez per tal de soterrar les seues despulles quan passés d’aquest segle.

Calataiud que, a més a més, va fundar amb el seus bens personals.03

Així doncs, en quin dels dos llocs va ser soterrat, a la catedral valenciana o al monestir de Santa Inés a Calataiud? La resposta ens la dona el Pare Atanasio López quan al parlar de dit monestir diu «En su Iglesia están sepultados insignes personajes, entre otros D. Jimeno Pérez de Arenoso, virrey de Aragón en el reino de Valencia, y su mujer».04 Però el problema per tal de comprovar el lloc de descans del cos de l’encarregat per Jaume I de fer el trasllat de la vila de Castelló al plà comença ací, el Armes de Ximen Pérez d’Arenós monestir ja no existeix doncs va ser destruït a l’any 1348 en el contexte de la guerra coneguda com El 18 de novembre de 1327 Juan de Figueras, notari públic de la dels dos Peres. Francisco de Rojas als seus Anales de la Orden de Calataiud, dona fe del trasllat arran del document del testament los Menores ens aporta més informació al respecte «parece que estas original.01 La primera de les dos clàusules estableix l’aniversari de monjas fundaron primero en otras casas donde estuvieron ciento y l’ànima del difunt amb un valor de 50 sous en l’església de València, veinte y tres años, hasta que por las grandes guerres que hubo entre es a dir, la catedral si fos soterrat allí o en l’església de Santa Maria el Rey don Pedro el Cruel, Rey de Castilla, y de Leon, y entre el Rey don la Major de Calataiud si fora aquest el lloc de la seua sepultura. Com Pedro de Aragon, fue necessario ires a otras cases dentro de la villa, a curiositat dir que si fos soterrat en qualsevol altre lloc, l’aniversari porque combatieron el Monasterio los Castellanos».05 És evident que deuria de fer-se a la catedral de València.02 Però la segon clàusula es quan Rojas diu que les clarisses van fundar primer en «otras casas» es refereix a la fundació feta per Ximén Pérez d’Arenós amb el seus propis bens i que s’ubicaria actualment a la plaça del Fuerte. Na Urraca de Luna, abadessa del monestir, va aconseguir permís papal per tal de refundar la casa dins de les muralles de Calataiud, per tal d’estar més protegides front a posteriors conflictes, i així ho va fer amb les generoses donacions del rei Pere IV el Ceremoniós i la reina Leonor.06 Es d’aquest segon monestir del que tenim més referències sobre els soterraments de la noblesa ja que Francisco de Rojas escriu que en la església hi han «enterramientos muy notables» i en particular destaca uns en concret que estàn a la part del cor, on indica que hi ha «otro sepulcro dorado con titulo del año que se labró, que fue el de mil y trecientos, y es del ilustre don Ximen Perez de Arenoso, Lugarteniente, o Virrey del Rey de Aragon en la Ciudad de Valencia, y està allí su muger Plaça del Fuerte de Calataiud

la que ens porta al present estudi ja que en ella s’indiquen els lloc elegits pel propi Ximén Pérez d’Arenós per a ser soterrat. Si la mort li arribés estant en el regne valencià va escollir la capella de Tots Sants i davant del seu altar a la catedral, però si morís al regne d’Aragó, el lloc escollit es l’església del monestir de les clarisses de Santa Inés de 01 «Sig+num mei, Johanis de Figeriis, notarii publici Calataiubii, qui hoc translatum sumptum fideliter a dictis duabus clausulis originalis testamenti predicti». LAFOZ RABAZA, HERMINIO, Colección diplomática de Santa María la Mayor de Calatayud, Institución Fernando el Católico (CSIC), Zaragoza, 2000, doc. 133, p. 185.

02 «Item volo et mando quod semper fiat anniversarium pro anima mea in ecclesia Valencie, si ibi sepelliar tali die quo obiero aut in ecclesia Sancte Marie Maioris Calataiubii, si ibidem sepelliar et si sepelliar alibi fiat in ecclesia Valencie». LAFOZ RABAZA, Op. Cit., p. 184.

03 «Eligo igitur sepulturam meam si me mori contigerit in regno Valencie, in capella Omnium Sanctorum, ante eius altari. Et si me mori contigerit in regno Aragonum, eligo sepulturam meam in Calataiub, in ecclesia Monasterii Sororum Sancte Agnetis Calataiubii, quod monasterium meis propriis expensis fundavi». LAFOZ RABAZA, Op. Cit., p. 185.

04 LÓPEZ, ATANASIO, OFM, “Monasterio de Santa Inés de Calatayud”, en Archivo Ibero-Americano, nº 10, 1918, p. 184. Voldria agrair l’ajuda que he rebut del personal de la Biblioteca Nacional per tal de fer-me arribar una copia de dit article, ja que es molt difícil d’aconseguir fora d’aquesta institució.

05 DE ROJAS, FRANCISCO, OFM, Anales de la Orden de los Menores, 1652, Volúm 2, p. 261.

06 DE CASTRO Y CASTRO, MANUEL (OFM), “Monasterios hispánicos de clarisas desde el siglo XIII al XVI”, en Archivo Ibero-Americano, Nº 193-194, 1989, p. 85; MARTÍNEZ DE VEGA, MARÍA, “Los conventos clarianos de España a la luz del Archivo IberoAmericano”, en Archivo Ibero-Americano, Nº 217-220, 1995, p. 463; ROEST, BERT, Order and Disorder. The Poor Clares between Foundation and Reform, Brill, Leiden-Boston, 2013, p. 92.

48

HISTÒRIA I CULTURA

de piedra marmol retratada, pero sin nombre».07 Així que, pel que sembla, Ximén Pérez d’Arenós va ser soterrat al monestir de Santa Inés, fundació seua, i quan va sofrir la destrucció al segle XIV i va ser refundat dins del recinte de Calataiud, les clarisses van traslladar les despulles del seu benefactor a l’església del nou monestir be amb les escultures de les tombes originals o després es van fer unes de noves per a col·locar-les.

D’aquesta manera ja sabem la nova ubicació del nou monestir i les despulles de Ximén Pérez i la sua dona al cor de l’església, però tot açò va canviar perquè durant la desamortització del segle XIX el monestir fou destruït i ja no em sabem res més de les despulles dels soterraments de dita casa religiosa, encara que el més segur es que es traslladaren a una fosa comuna, cosa per la que mai podrem contemplar la tomba de tant important cavaller, perduda per a sempre per a que la Germandat i la ciutat de Castelló li puguen retre merescut homenatge i de la que només resten testimonis als texts del passat.08

Església Catedral Basílica Metropolitana de Santa Maria, València.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló 07 ROJAS, Op. Cit., p. 262.

08 OLALLA CELMA, JOSÉ RAMÓN, “Las organizaciones religiosas desde la Conquista hasta la desamortización de Mendizábal”, en MILLÁN GIL, JULIÁN – SANMIGUEL MATEO, AGUSTÍN (Coord.), Comarca de la Comunidad de Calatayud, Departamento de Presidencia y Relaciones Institucionales, Zaragoza, 2005, p. 142.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Les meues minicròniques Mamprenent la sèrie de les meues tradicionals minicròniques de les quals l’any passat es va publicar una primera part, continuem en l’any 1967.

Apart del trist fet de la pérduda tant sensible del gran Manolo Peláez Gas, aquell any també vaig participar feliç, com sempre, procurant ferho amb goig i alegria, aquesta vegada junt amb un grup de jovenets familiars meus, en la Romeria de la Magdalena el matí del 26 de

Febrer, portant la meua maquineta de retratar, i al llarg del tradicional acte, vaig fer aquestes dos fotografies: La PRIMERA, de bon mati, en la Plaça Mayor, constatant la presència de tres romers, bons amics, moments antes d’iniciar-se la Romeria; foto de grup que, quan la vaig tindre en les meues mans, me va inspirar els seguents versets:

1. Esta foto, matinera, d’unes coses fa constància: uns, les tindran per ximpleses, altres, per ridiculeses…

Jo les crec…“de rellevància”.

2. En primer lloc, que és Diumenge, dia de La Magdalena quan, el verd, la Plaça omplia, en eixir La Romeria de la nostra “Festa Plena”.

3. Que haveu sortit estupendos, tot i que, les meues mans de fotos no entenen res.

Tot ens ix bé i en excés en Festa de bons germans.

25-02-1967 Disposats a iniciar la Romeria a la Magdalena.

4. Que feu jove i bona soca, tocat per la mà divina

8. ... I, es veu, clarament, també, que teniu la confiança de fer-vos la caminata, 5. Per això, encara que Braulio per més que als dos vos delata l’estat de bona esperança. en la foto s’ha colat, trencant la pos de família 9. I jo trac la conclusió tot somriu, no es veu que anheleu manifestar l’esquirria l’orgull de genealogia i, endemés, vos fa costat. que L’Anar de Romeria, guanyat…

6. Canya, mocador, cinteta Sent deure, ve a pregonar. berena i bon vi porteu, tot a “Madalena” canta 10. O, que li voleu donar en vostra serena planta, al que la cigonya baixe, el Rotllo… ja el comprareu! un títol, més elevat dels que els dos teniu 7. Però crida l’atenció, ser romeu abans de nàixer!! cosa que a tothom estranya, quan, formant una parella, entre els dos, és dir, tu i ella, als dos, vos sobra una canya! d’un arbre castellonero, Chelo, per tostemps, madrina i tú, súper gaiatero.

La segona de les imatges, de la Regina de les Festes María Virtudes Santamaría Villagrasa, en l’emotiu moment en que, presidint la Romeria de Les Canyes, feia la seua entrada, alegre, solemne i triomfal, en la sagrada Ermita de La Magdalena; foto que al revelar-la, també em va fer dedicar-li el verset corresponent: “En la Romeria” -ZÉJELAMB QUIN GOIG ENS ESTRETIM PER A QUE APLEGUES AL CIM. REINA, ETERNITZAR VOLGUERA EL MOMENT EN QUE, ROMERA, ENTRES, GENTIL I RIALLERA, DINS L’ERMITA, ON TOTS VENIM. PERQUÈ, ESSENT TU SOBIRANA, MAI, TA REIALESA GALANA, ESTIGUÉ, GAIA SULTANA, MÉS ENLAIRADA I SUBLIM.

26-02-1967, Diumenge de Magdalena: María Virtudes, reina de les festes, en el moment de culminar l’arribada de la Romeria, a les portes del Sant Ermitori.

50

HISTÒRIA I CULTURA

III.- La jove Blanca Créspo, descendent de Santa Isabel d’Hongria, passà per Castelló.

En la página 78 de EL MUNDO, CASTELLÓN AL DIA del Dissabte, 22 de Març de l`any 2003, la vespra del “Dia de La Magdalena”, E. Coronado ens donaba a coneixer, amb l`àjuda d’aquest “Arbre Geneálógic” que, en terres valencianes, vivia Blanca Créspo Regnault de Maulmín, jove de 27 anys que desde menudeta residia amb la seua família en València; que en la seua Catedral es conserva el sepulcre de un avantpassat seu (Sant Louis de Toulouse) y que és descendent directa, en quinzé grau, de Santa Isabel d’Hongria, la germanastra de Na Violant, segona esposa del Rey En Jaume I el Conqueridor i Fundador de la ciutat de Castelló de la Plana. Integrada en la societat valenciana, esperava conéixer millor les Festes de Castelló, així com a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i, a més, havent estudiat Dret, tenia com objetiu futur vindre a viure a la nostra ciutat, a la que agraïa molt que es divulgara de manera tan especial el paper històric desempenyat per la segona esposa de Jaume I.

Dinastia Árpád: els Reis Béla III, espós de la princessa Anna Comneno d’Antioquia, els seus succesors Emerico amb la seua esposa Constança; Andreu II amb les seues tres mullers Gertrudis, Iolanda y Beatriu i els seus fills Santa Isabel, casada amb San Lluís VI, duc de Turíngia; Béla IV i sa muller Maria Lascaris, Na Violant i el seu marit En Jaume I, així com tota la successiva relació de descendents de la rama de Santa Isabel, fins a Julián y Maria Cristina, pares de la simpática jove, Blanca Crespo.

L’article es completava amb una fotografia de la propia jove Blanca, Roberto Pérez de Heredia Valle de la que, per cert, al menys jo, no he tingut cap altra notícia, millorat, Cavaller Pere de Perea repetisc, amb el curiosíssim i bellísim Arbre, digne de recordar i Primer Cronista de la Germandat reproduir, el cual està encapçalat pels famosos Monarques de la

CRÒNICA DELS CAVALLERS

El rei Jaume I, el Savi Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia

Hi ha hagut pseudohistoriadors que han intentat arranjar, amb partidisme descarat, la presumpta grandesa d’uns altres lideratges medievals per reduir la figura i la gesta del nostre rei Jaume I, com a guerrer, polític i fundador de la personalitat del nou poble valencià. Quan va caure el darrer bastió de la València islàmica, el 1245, el rei Jaume I havia doblat les seues possessions en la costa i dominava un extens territori comercial, format per unes cinquanta viles emmurallades, disperses en unes vint-i-cinc regions o districtes. Era un trofeu impressionant que Jaume va organitzar com un regne a part, amb moneda, corts i lleis pròpies. En açò Jaume va anar molt més enllà de la mera multiplicació de títols de sobirania, com ara rei de Jaén, de Córdova o de Sevilla, de les conquestes dels monarques cristians de Castella, que havien creat un regne únic de Galícia a Andalusia. El nou regne de València, corn de l’abundància, de riquesa i de poder, estava destinat a canviar el rumb de la història de la confederació catalanoaragonesa.

Només en dècades recents les documentades plomes de Joaquim Climent i Michavila, o del castellonenc Robert Pérez d’Heredia i Valle, cronista de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, han intentat recuperar la veritat de la vida i l’obra de Jaume I. I com sol passar quan es tracta de personatges o situacions de la nostra història, el rei Jaume és conegut en tota la seua capacitat de conquistador, fundador, legislador i governant per il·lustres historiadors estrangers, com és el cas del pare Robert I. Burns S.I., un jesuïta nord-americà que viu a milers de quilometres d’ací, a Califòrnia.

El polèmic, diferent i apassionant Jaume i és una figura fundacional i contradictòria. El rei té dues cares. Es presenta a ell mateix al Llibre dels feits, a la seua crònica autobiogràfica, com un guerrer i no res més. Però en realitat va ser, a més, un governant que regia una societat comercial complexa i amb inquietuds pel coneixement, com demostra el fet que va crear diverses universitats a terres de Catalunya i Aragó. Va voler ser un home heroic, però es important també per al món de la literatura.

Expliquen Burns i uns altres historiadors que es dubta que escriguera ell mateix el Llibre dels feits. Segurament el van ajudar a redactar els seus secretaris, però sens dubte s’hi nota intensament la seua veu personal. La veritat és que el Llibre dels feits és un cas excepcional, excepcionalíssim, d’un rei que narra les seues memòries. El seu gendre Alfonso X, dit el Savi, rei de Castella, molt més culte i més en contacte amb els homes de lletres de la seua època, va encarregar algunes obres com l’Estoria de España, dita també Primera crónica general, o la Grande e general estoria, però no tracten només del seu regnat,

Carrossa “Crònica” Pregó 1948.

com sí que passa en el cas de l’obra del rei Conqueridor.

Dins les festes de la Magdalena, el gran Manuel Segarra Ribés, creador del Pregó, va dedicar una carrosa a la Crònica o Llibre dels feits, en la cavalcada del 1948. Al centre de la plataforma hi havia la reproducció d’un peiró o creu de terme. Asseguts al seu peu estaven representats el rei Jaume i l’escrivà. Els acompanyaven els cavallers Pere Cornell, Ximén d’Urrea, Blasco d’Alagó i Hug de Follalquer. És En Manuel Segarra Ribés. clar que era una escena imaginada per Manuel Segarra Ribés, que anys després seria guardonat amb el títol de prohom honorífic de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Com a promotor de lleis, Jaume I és un dels protagonistes de la resurrecció del dret romà al segle XIII. El rei tenia a prop els juristes més importants de l’època, formats a la universitat de Bolonya, que van actualitzar el dret romà, practicat a Catalunya des del segle XII. De fet un canonge català, Pere Albert, vicari del bisbe de Barcelona i membre de la cancelleria reial, va ser el director de l’equip d’experts que 52

HISTÒRIA I CULTURA

va redactar els furs de València. L’historiador Vicent Garcia Edo ha explicat que dues terceres parts dels 1558 articles dels furs del nou regne són texts inspirats en antigues lleis romanes.

60 articles són agafats dels Costums de Lleida i també alguns del Costum de Barcelona pasLuis Braulio Escribano com a Jaume I en el pregó de sen literalment als furs 1994. de València. A primers de novembre de l’any 1238, només un any després de la conquesta de València, el rei ja va promulgar el nou dret al territori del regne. Una dècada més tard, Aragó també comptaria amb un dret territorial atorgat pel rei el 1247. Per tot això bé li podria escaure a Jaume I la denominació de «savi», més que potser no al famós rei castellà Alfonso X, el Sabio. De fet al rei Alfonso se li reconeix només un sol text legislatiu, el Fuero Real, perquè el Código de las Siete Partidas és una pura recopilació enciclopèdica. I és que podem dir que la corprenedora grandesa de Jaume I com a creador d’uns furs tan equitatius, generosos i exemplars encara avui causen admiració als estudiosos de tot el món.

Per concloure direm que el pare Robert Burns també ha inclòs en la seua obra una referència concreta a la història de Castelló. Al capítol VIII del llibre Moros, cristians i jueus en el regne croat de València, pu-

blicat per l’editorial 3 i 4 en l’any 1987, l’erudit nord-americà explica que un exemple de la redistribució posterior a la conquesta va ser la del castell de Castelló de Borriana, que des del puig de la Magdalena presidia tot un districte que més o menys coincidia amb els actuals d’Almassora i Castelló, amb una mitja dotzena de poblats. A conseqüència de les revoltes del 1247, el rei Jaume va manar que el poble es traslladara a algun lloc adequat del seu terme però a la plana, i el castell va restar abandonat. L’historiador considera que «així començà l’ascensió de Castelló de la Plana, que arribà a ser la primera ciutat del terç septentrional del regne» (1987: 285).

Conquestes del regne de Valéncia.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Cavallers de nostra mainada Introducció a alguns cavallers de la mainada del rei En Jaume En els estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta en el Títol 1, Article 4 es defineixen les finalitats i signes d’identitat de la nostra associació. Una de elles, la f, estableix «el coneixement i investigació històrica dels cavallers i personatges històrics que van col·laborar amb el Rei En Jaume per a conquerir les nostres terres».01 És d’aquesta finalitat de la que naix el present estudi d’alguns dels membres de la mainada del rei Jaume I. Desde els primers regnes germànics fins al segle XV, els reis i membres de l’alta noblesa varen contar amb grups d’homes que estaven sota el seu comandament directe i al seu servei permanent.02 Els reis necessitaven convocar homes que foren aptes per dur a terme les tasques més adients per a la corona i al capdamunt d’aquets és troben el cavallers de la mainada reial.

La mainada del rei era un xicotet món que es fonamentava en la relació entre dos homes (el rei d’una banda i el cavaller de l’altra), en la relació del jurament de lleialtat i que comportava no tan sols a la obligació mútua sinó a la més difícil de les relacions humanes, tan difícil d’aconseguir i tan fàcil de perdre: la confiança. Per això els cavallers que realment tenien poder i liderat dins la mainada eren els cavallers que el rei més coneixia i en els que, per damunt de tot, més confiava.03

Pere Maça intenta convèncer al comte d’Empúries per tornar al Consell Real (Fresc del Palau Aguilar. Barcelona)

Si ens fixem en les funcions que podien assolir els cavallers de la mainada reial, podem deduir-ne sis:

1. La guerra.

2. La guarda de castells estratègics.

3. La guarda de terres.

4. Representar al rei en tasques de govern en determinades localitats.

5. Ser ambaixadors i dur a terme quefers diplomàtics.

6. Assumpció de les funcions dels oficials de la casa del rei o ser proEl rei, amb la mainada, tenia al seu servei un grup de cavallers experi- mogut a un d’aquests càrrecs. mentats dels que en disposava en moments de necessitat. El nombre de membres no era fixe i el rei Jaume va disposar d’entre 50 i 100 ca- Si analitzem la documentació publicada del regnat de Jaume I i llegim vallers en aquest cos al llarg del seu regnat. el Llibre dels Fets (d’ara en davant LF) podem obtenir abundants noms Quan un cavaller entrava dins la mainada del rei s’esperava d’ell que fora més que un guerrer, s’esperava que pogués emprendre i dur a bon terme qualsevol de les tasques que el rei li encomanés. La versatilitat n’era, per descomptat, l’actitud que tenia que caracteritzar als servents del monarca i els cavallers de la casa del rei, és a dir, de la seua mainada, no eren cap excepció ja que aquests gaudien de tot allò que tenien gràcies al seu servei a la corona. El servei d’un cavaller de la mainada reial donava un ample marge als individus per a progressar i fer augmentar el poder i riquesa de la seua família. Un llarg i lleial servei dins de la mainada podia reportar-li grans recompenses i el rei tenia al seu abast una gran quantitat d’elements per fer patronatge a alguns d’aquests cavallers i engrandir-los al nivell de l’alta noblesa del regne. 04 01 GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA, Estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Castelló, 2006, pp. 3-4.

02 GARCÍA FITZ, FRANCISCO, Ejércitos y actividades guerreras en la Edad Media Europea, Arco Libros, Madrid, 1998, pp. 34-36.

03 CHURCH, S. D., The household knights of King John, Cambidge University Press, 2006, pp. 16 i 73.

04 CHURCH, Op. Cit., pp. 39 i 74.

de cavallers de la mainada del rei, així com una visió aproximada de l’activitat d’alguns dels seus membres. De tots el que hi apareixen, en aquest estudi només parlarem de tres d’ells: Berenguer Durfort, Jaches Sanç i Pere Maça.05 D’En Berenguer Durfort sabem que era de Barcelona i membre d’una de les poderoses famílies de l’oligarquia urbana lligada al servei real desde el segle XII.06 El 1226 quan Jaume I va donar llicència per construir un forn de pa en la terra prop de la mar que tenia la seua mare del bisbe de Barcelona. Era germà del Batlle reial de Barcelona ja que en un document del 21 de maig de 1227 s’escriu «fidelis vester Berengarius Durfortis, tenes locum Bernardi Durforti, baiuli vestri Barchinone». Els seus serveis prompte foren recompensats pel rei, que en 05 Altres membres de la mainada del rei En Jaume van ser, per exemple, Don Assalit de Gúdal, Don Pelegrín de Bolas, García Pérez de Mediano, Juan Martínez de Eslava, Pedro Lobera, Fernando Pérez de Pina, Jacques Sanç i Ximén Pérez d’Arenós. SMITH, DAMIAN J.- BUFFERY, HELENA, The Book of Deeds of James I of Aragon, Ashgate Publishing, 2010.

06 BATLLE i GALLART, CARME, “La casa i els bens de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII”, en Acta histórica et archaeologica mediaevalia, Barcelona, 1988, nº 9,pp. 9-51; BERTRÁN ROIGÈ, PRIM, “Oligarquías y familias en Cataluña”, en SARASA SÁNCHEZ, ESTEBAN (coord.), La sociedad en Aragón y Cataluña en el reinado de Jaime I (1213-1276), Institución Fernando el Católico (CSIC), Zaragoza, 2009, pp. 53-80.

54

HISTÒRIA I CULTURA

setge de Balaguer (1228) li donava a ell i al seu germà dos dels molins de Matoses a perpetuïtat. Participà a la conquesta de l’illa de Mallorca on el rei el va nomenar batlle d’una de les dues partides encara no sotmeses del tot a Jaume I i al 1239 el nomenà batlle general de l’illa fins al 1242.07 Del seu servei en la campanya de conquesta de València n’és testimoni la venda que va fer de les cases on estava la saboneria de la ciutat l’any 1239 i el 23 de juliol de 1240 se li va revocar la donació d’unes cases per a estable en la ciutat de València per no anar a prendre possessió d’elles en la data pertinent. També va rebre les cases de Maymon Abohaliçon i de Mahomat Adehem, a més de la casa que ja tenia al barri de Barcelona i d’altres tres que hi tenia al barri de Terol. El 16 de març de 1249 era nomenat prohom del Consell de Cent de Barcelona i el 12

de la conquesta de Mallorca al Palau Aguilar de Barcelona.10 Es destacà en la reducció dels sarraïns insurgents refugiats a les muntanyes a Artà, Pollença i Alaró, on comandà varies companyies de cavallers i peons i restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei. 11 Signà com a testimoni en el document de vassallatge de l’illa de Menorca a Jaume I el 17 de juny de 1231 (LF:1991, § 117). Respecte a la seua participació en la part de la fase final de la conquesta del territoris del sud del regne de València entre els anys 1244 i 1245, es va destacar especialment en els setges de Xàtiva i a Biar, on apareix signant documents «in obisidione de Biar».12 A cambi de la seua participació militar al regne valencià va rebre les cases del sarraí Alí Varut Motrira, així com l’alqueria de Godella coneguda com Llosa, amb els forns però sense els molins.13 Com a curiositat durant aquesta època, Pere Maça fou testimoni del

Vista del castell de Xàtiva

de febrer de 1253 el rei l’autoritza a fer trasllat del seu molí draper a una terra propietat del monarca vora el riu Llobregat i el 8 d’octubre del mateix any li donà permís per instal·lar en dit molí dues moles (una per a draps i altra per moldre blat). Va actuar com a delegat del rei en la compra de terres i drets a la parròquia de Sant Boi de Llobregat el 23 d’octubre de 1253 i al 1265 obtenia permís del rei per moldre sense impediment tot el blat en el seu molí roder que tenia pel rei en el Llobregat. La darrera notícia que tenim d’ell és la de la concòrdia que signà amb el rei Jaume pel fet de que trenqués la sèquia dels molins del Llobregat i es va oposar a contribuir en la seua reparació. A l’any 1269 obtenia el càrrec de Conseller en Cap de la ciutat comtal.08

document pel qual Jaume I dona al monestir de Sant Vicent de València la vila de Castelló amb totes les seues pertanyences, en data del 12 de setembre de 1244.14

Pere Maça fou testimoni en rellevants documents signats per Jaume I on destacaríem el conveni amb la república de Gènova sobre corsaris e impostos datat al juny de 1230 i el 29 de setembre de 1231 en el document de permuta de l’infant Pere de Portugal amb el rei Jaume del comtat d’Urgell amb el regne de Mallorca, que li cedeix el monarca con a feu a costum de Barcelona .15 Sembla que aquest cavaller es va sumar a la rebel·lió de Ferràn Sánchez de Castro, fill natural de Jaume I, ja que al capítol 401 del LF s’indica que el Rei va marxar contra un Pere Maça fou un Ric-home de la mainada reial i senyor de Sanga- castell construït per Pere Maça per tal de sotmetre’l. rrén, encara que els orígens familiars dels Maça s’han de buscar en el grup de la baixa noblesa dels mainaders.09 Aquest cavaller apareix De Jaches Sanç o Iacchesio Sancii en sentim parlar per primera vegavinculat al rei des de l’any 1229 i figura sovint signant com a testimoni da durant l’asedi de madinat-Mayurqa o Mallorca, quan visita el camen documents de Jaume I fins 1253. Hem de destacar de la persona pament de Jaume I un missatger d’un tal Ben Abet, cap d’una de les d’aquest cavaller en relació a dos grans accions bèl·liques: la primera partides en les que es dividia l’illa, per a retre-li homenatge. L’acció és l’exitosa expedició de conquesta a Mallorca i la segona es la fase 10 HINOJOSA MONTALVO, JOSÉ, Diccionario de historia medieval del Reino de final de la conquesta dels territoris del sud del regne de València, a Valencia, Tomo III, Valencia, 2002, p. 58. més a més de participar en la conquesta de Múrcia.

A Mallorca, Pere Maça s’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris i així queda arreplegat per l’artista que va pintar els murals 07 «E faem –ne batles En Berenguer Durfort, de Barcelona, e En Jaches Sans, qui eren de nostra casa e hòmens que u sabien fer». BRUGUERA, JORDI (Editor), Llibre dels Fets del Rei En Jaume, Editorial Barcino, Barcelona, 1991, § 71. D’ara en davant es citarà com LF. 08 MIRET i SANS, Op. Cit., pp. 64, 67, 72, 195, 228, 233, 234, 369 i 405; FERRANDO i FRANCÉS, ATONI (Editor), Llibre del Repartiment, Vicent García Editores, València, 1979, asignacions 1364, 3219, 3220, 3672, 3724 i 3902.

09 «Don Pero Maça, seyor que era de Sen Gàrren e de nostra meynada» LF, § 114.

55

11 «E Don Pero Maça féu una cavalcada ab cavallers e ab hòmens de la ost e ab almugàvers» LF, § 103 i «E En Bernat de Sancta Eugènia e Don Pero Maça hagren acort que enviasen a les montanyes, e que·s retessen a éls; e açò enviaren-lus a dir per lurs cartes per .I. sarraí que les portava» LF, §114.

12 MIRET, Op. Cit., p. 170.

13 FERRANDO, Op. Cit., assignacions 358, 2228, 3369 i 3774.

14 HUICI MIRANDA, AMBROSIO – CABANES PECOURT, Mª DESAMPARADOS, Documentos de Jaime I de Aragón, Volúm II, Anúbar Edicions, València, 1976, doc. 398.

15 HUICI MIRANDA– CABANES PECOURT, Op. Cit., Documentos de Jaime I de Aragón, Volúm I, Anúbar Edicions, València, 1976, docs. 132 i 159; MIRET i SANS, Op. Cit., pp.

86 i 96.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

d’aquest cabdill musulmà va suposar que les altres partides també es rendiren al monarca. Aquest no va tenir més remei que nomenar un parell de batlles reials per tal d’administrar les noves adquisicions en benefici de l’exèrcit. Aquests dos batlles van ser En Berenguer Durfort de Barcelona i En Jaches Sanç. A més, el rei ens diu clarament que eren homes de la casa del rei, de la seva mainada, i que entenien d’administració.16

Plaça del Rei, Barcelona

Sabem que Jaches fou germà del notari reial Pere Sanç.17 Villacañas ens diu que Jaques Sanç fou adjunt del batlle de Montpeller i que després arribà a ser batlle general de Mallorca, succeint al càrrec a Berenguer Durfort.18 Després de dur a terme la seua feina com a batlle del rei al regne de Mallorca, va passar al regne de València, com s’observa al Llibre del Repartiment, on n’hi ha fins un total d’ onze registres de donacions fetes pel rei a Jaques Sanç, i que es troben a Patraix, València i Xàtiva, ciutat on són cinc de les donacions.19 El fet que gran part de les donacions que el rei li va fer estigueren a Xàtiva, totes amb data de l’any 1248, no és aleatòri: en un document donat a Lleida amb data del 18 d’agost de 1250 on Jaume I confirma el repoblament i el repartiment de terres fets una vegada fou conquerida Xàtiva, es diu que “... concedentes vobis quod omnes assignationes que facte fuerunt vobis de dictis domibus et hereditatibus per Iachesium Sancii et Guilermum Bernardi de Sancto Romano et per alios divissores...”.20 Per tant, Jaume I recompensava la feina feta per Jaques Sanç al repartiment de Xàtiva, tasca administrativa que, com hem dit abans, no era desconeguda per a ell.

Pere Maça xerrant amb el comte d’Empúries, abillats per al combat. (Fragment d’una làmina de Francesc Riart Jou i Mar H. Pongiluppi. Els exèrcits de Jaume I. Dux 2009)

Sans, capitán de la Guarda del Rey y de su Consejo, Guillermo Bernat y Pedro Germán, repartidores los tres en nombre del Rey de los despojos, casas y heredades de los moros que dejaron la tierra, según se halla en el Libro del Repartimiento guardado en el archivo de Játiva”.21

Era senyor del castell de Montornés, a la serralada del Desert de Les Esquerdo, citant a Escolano, confirma la seva participació al Palmes, tal i com queda constància en el document en el que Jaume repartiment i ens dona informació sobre el nostre home: “...Jacques I l’autoritza a vendre dit castell al 1249. També era senyor del castell de Roseta i del lloc de Seniera, prop de Xàtiva. L’arrelament de la casa 16 «E faem-ne batles En Berenguer Durfort, de Barcelona, e En Jaches Sans, qui eren de de Jaques Sanç en aquesta zona te sentit quan Esquerdo, al seu Nonostra casa e hòmens que u sabien fer». LF, § 71 i també «E l’altra dia los batles que nós biliario, parla de la família dels Vilaragut, i més en concret de Ponç de havíem enviats per les partides de Maylorques, per nom En Jaches e En Berenguer Durfort» Vilaragut, on esmenta que aquest tingué una única filla, de nom BeaLF, § 82. triu Vilaragut, que es va casar amb Pere Sanç, senyor de Cayrent, que 17 SANZ DE BREMOND MIRA, ANTONIO, “Don Pedro Sanz, primer Señor de Montornés”, en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1957, Tomo fou net de Jaume Sans, primer Batlle General de Mallorca i dels quals XXXIII, Cuaderno II, p. 121. descendia tota la noblesa de Xàtiva.22 18 VILLACAÑAS BERLANGA, JOSÉ LUIS, Jaume I el Conquistador, Espasa, Madrid, 2003, p. 146.

19 Les donacions a Xàtiva les formen horts, vinyes, cases, un rahal i un casal de molins.

Algunes de les propietats son franques i d’altres a canvi d’un tribut estipulat a la mateix registre. CABANES PECOURT, Mª DOLORES – FERRER NAVARRO, RAMÓN, Llibre del Repartiment del Regne de València, Anubar Ediciones, Zaragoza-Valencia, 1979-1980, Vol. II, assignacions 621, 622, 623, 707 i 894.

20 GUINOT RODRÍGUEZ, ENRIC, Cartes de Poblament Medievals Valencianes, Servei de Publicacions de la Presidència, Generalitat Valenciana, València, 1991, doc. 83.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló 21 ESCOLANO, GASPAR, Décadas de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Vol. II., Libro 9º, cap. 22.

22 ESQUERDO, ONOFRE, Nobiliario Valenciano, Biblioteca Valenciana, Consellería de Cultura i Educació, València, 2002, Vol. II, p. 184.

56

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Restauració del Castell Vell de la Magdalena Es Castell de Castelló és un notable castell de tipologia montana i origen remot àrab amb antecedents relacionats amb altres èpoques; disposa de quatre recintes fortificats i les seues obres més significatives són les ruïnes del seu recinte sobirà i les restes que encara es presenten en el jussà com el gran aljub, hui església de Maria Magdalena, la torre campanar i la torre de tapial, aquesta en el tercer del recintes.

Actualment es troba en fase de restauració pels serveis de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana consistent en obres de tancament del primer recinte, consolidació de llenços i torres oest i sud.

Els treballs estan dirigits per l’arquitecte Ignacio Gil-Mascarell i l’arquitecte tècnic Fermín Font.

En aquesta fase de restauració es treballa en la part més alta, primer recinte, zona de major construcció, on es reconstrueixen els murs de tancament seguint les mateixes tècniques utilitzades antigament, com el tapial, segons es trobe una o una altra tècnica en l’arrencada de la construcció.

Aljub en fase de restauració.

La reconstrucció de les torres es realitza amb pedra i morter. Es poden veure de les actuacions anteriors grans llenços de muralla construïts amb la tècnica de tàpia de pedra i tàpia de terra crostada.

Quan acaben els treballs de restauració entraran els arqueòlegs per a seguir removent terres i poder saber més del personal que va viure en la Magdalena fa uns milers d’anys. És una grata experiència veure com es fan aquests treballs de restauració seguint el més fidel possible les tècniques de construcció antigues.

Es preveu que aquesta etapa estiga acabada el pròxim mes de Febrer, llavors demanarem permís per a accedir al recinte i desitjem haver pogut ensenyar la restauració completa als cavallers.

Manuel Lleó Jaime Cavaller Jaume Claramunt Mur de tancament en tapial

Vista general de les dos torres a restaurar

Torre en obres

Treballant en la torre oest

Torre oest

Murs de tancament primer recinte

Murs de tancament junt a torre sud

Vista de las actuacions anteriors en murs de tancament tĂ pia crostada

Muralla restaurada, es pot observar la paret de la tĂ pia mĂŠs antiga.

59

CRÒNICA DELS CAVALLERS

El VII centenari de Jaume I:

Castelló, 9 d’octubre del 1976 L’efemèrides del seté centenari de la mort del rei Jaume I va comptar amb una commemoració important al programa radiofònic Castelloneries, amb guió i direcció de Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia.

S’hi van emetre una sèrie d’espais des del programa 588, el 1976, fins al 600, a principis del 1977. De fet és un postulat asumit pel valencianisme que la interpretació al voltant de Jaume I és clau, perquè és una qüestió central per a la identitat valenciana, així com també té vinculacions amb la catalanitat. Així, per exemple, Miquel Peris Segarra va escriure un poema èpic sobre el rei Jaume i, com a col∙laboració per al programa Castelloneries, que va gaudir després d’una àmplia difusió popular en actes públics de les festes locals.01

del rei Conqueridor. El seguici estava format per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, portant com Cartell de la commemoració. a signe central una reproducció del Penó de la Conquesta de Jaume I; la reina de les festes de la Magdalena i les seues dames; la corporació municipal, presidida per l’alcalde Vicent Pla Broch, i algun representant públic més. Segons la crònica de Francesc Vicent va sorprendre que l’Ajuntament de Castelló decidira, a última hora, el següent:

Un altra mostra de la rellevància de la commemoració va ser la visita a Castelló de l’alcalde de Barcelona, Joaquim Viola, al setembre del 1976, per lliurar una medalla d’or dels 700 anys de la mort de Jaume I. El director del programa radiofònic va valorar el discurs protocolari de l’alcalde de la ciutat comtal: «Paraules de respecte, paraules de germanor entre catalans i castellonencs, en aquest brancal del País Valencià que ve a ésser, respecte al Principat de Catalunya, la ciutat de Castelló».02

la inclusión en la comitiva de una bandera nacional de colosales dimensiones, escoltada –eso sí– por otra enseña de la ciudad de similares características. [...] Cabe decir que las dos enormes enseñas, impuestas casi a última hora por los poderes decisorios del entrañable «palau» de la plaza Mayor –no se tenía prevista su inclusión cuando, en un principio, se estudió el orden y contenido de la comitiva– eran llevadas por dos ciudadanos ataviados con traje «de época»... actual y –según parece– afectos a la nómina municipal.

Programa de les celebracions a Castelló.

És interessant conèixer un fet del dia central de la commemoració, segons la crònica que Francesc Vicent va publicar al diari La Vanguardia, de Barcelona. L’Ajuntament de Castelló va organitzar diversos actes, en col∙laboració amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la Societat Castellonenca de Cultura i la Caixa d’Estalvis de Castelló. La vespra del 9 d’octubre del 1976, data de la jornada central, a Castelló havien aparegut pintades i s’havia repartit propaganda ciclostilada de la Taula de forces polítiques a favor de l’estatut d’autonomia per al País Valencià. A més es convocava una jornada d’acció reivindicativa per a l’esmentat dia 9 d’octubre. Allò sembla que va posar nerviosos determinats representants municipals, que exercien un poder heretat del règim franquista, i els va dur a una sorprenent reacció sobre banderes.

D’acord amb el programa establert, en el matí del 9 d’octubre, des de l’Ajuntament de Castelló, va eixir la comitiva oficial cap a l’estàtua 01 La versió definitiva del poema «Al nostre Rei Jaume i», inclòs al llibre Homenatges (1967-1979), de Miquel Peris, data del 17-11-1979.

Des de l’Ajuntament de Castelló s’havia proposat que dos cavallers de la Conquesta, abillats a la manera medieval, foren els portadors de les citades banderes, però des de l’associació es va declinar acomplir aquell paper, considerant que estava al marge de la representació de l’època medieval. La crònica de Francesc Vicent ironitzava sobre el que interpretava com una eixida de to en el tema de banderes, i criticava sobretot l’absència de representants oficials en uns actes ciutadans importants.

A bon segur, davant aquell fet, el director de Castelloneries va creure oportú emetre un ampli comentari editorial al següent programa d’aquell octubre del 1976. D’entrada es va considerar Jaume I com el «veritable protagoniste de la Reconquesta i il∙luminat polític i creador dels Països Catalans i, per tant, del nostre benvolgut País Valencià».

Fer unes tals afirmacions en un programa de ràdio emés al nostre país no era gens habitual. Francesc Vicent, per tant, constatava que «venturosament, a tranques i barranques, els Països Catalans i el propi País Valencià són el que són gràcies al rei En Jaume». Així plantejades les coses, ni Jaume I era «cap agent al servei de l’or subversiu de ninguna potència estrangera», ni treballar pel País Valencià és fer «separatisme», perquè es tracta d’una labor en la línia de la història i la cultura que se’n deriven de la realitat de la conquesta. És sorprenent com Quiquet remarca la realitat del fet dels Països Catalans emprant la metàfora del camell. Es tracta d’una imatge expressiva, influïda per la comparança que fa Jesús –recollida a l’evangeli de sant Mateu, 23, 24– entre colar un mosquit, en un got, i empassar-se un camell. La referència al mosquit i al camell és un critica a la injustícia i a la hipocresia dels fariseus. Paga la pena de reproduir àmpliament la cita:

02 L’opinió de Francesc Vicent sobre la visita a Castelló de l’alcalde Viola es va emetre al programa 585 (18-9-1976).

60

HISTÒRIA I CULTURA

Ni parlar, ni treballar pel País Valencià, per la seua personalitat pròpia, que la té i ben definida, és fer “separatismes”, ni el nostre gloriós Rei Jaume fon en el seu temps “cap agent al servei de l’or subversiu de ningura potència estrangera”. Perquè, encara que massa sabut, caldrà recordar als qui potser un tant interessadament es fan el sord, a l’hora d’escoltar raonaments que no els interessen, a l’hora de vore fantasmes darrere el flamejar de les glorioses quatre barres catalanoaragoneses, que parlen de fe en Déu i lluita per la pàtria.

Paco Vicent, Quiquet 1971

Això és una cosa que està ací, a la vista de tothom. I no es pot dissimular, aleshores, res d’aquesta realitat, perquè serie incórrer en garrotades de cego tan peregrines com ignorar la presència d’un camell, si ara mateix se’ns presentara en els estudis de Ràdio Castelló i nosaltres caiguérem en la torpe temptació d’ignorar la seua presència, dient que en l’estudi estàvem només nosaltres emetent aquest programa.

Ara bé, citant diversos passatges de la Crònica del mateix Jaume I, l’altra qüestió que també queda expressada indubtablement és la referència a Espanya. El vocable hispànic cal entendre’l com una referència geogràfica peninsular i no com a cap al∙lusió a una realitat nacional o a una unitat política. Francesc Vicent repassa diversos moments de la Crònica on apareix la paraula Espanya en boca del rei conqueridor:03 03 Francesc Vicent repassa diversos moments de la Crònica de Jaume I, on apareix la paraula Espanya en boca del rei: després de la victòria contra els moros de Múrcia, alçats contra el rei Alfonso el Sabio, de Castella, «Nos ho fem, la primera cosa per Déu, la segona per salvar a Espanya»; en l’elogi al seu pare, el rei Pere, «el rei més lliberal que haja tingut Espanya»; en la conquesta de Mallorca, «una missió mai acabada per ningun altre rei d’Espanya»; quan tracta de convéncer les corts catalanes de l’ajut al rei de Castella, «Catalunya no pot faltar, perquè és el millor regne d’Espanya»; quan parla sobre un conseller de la comtessa d’Urgell, «que és un dels més savis hòmens d’Espanya»; i quan el mateix rei acudeix al concili de Lyon, («avui ha segut honrada tota Espanya»).

El plantejament ideològic de l’editorial de Quiquet de Castàlia és un perfecte exemple de regionalisme, que constata l’origen català dels repobladors medievals que van donar origen al poble valencià i les innegables relacions històriques, culturals i lingüístiques dels Països Catalans, però que alhora es troba integrat en el context social i nacional espanyol. La catalanitat originària s’hi presenta com a inqüestionable (seria com negar la presència d’un camell a l’estudi radiofònic), com també és innegable la realitat de ser valencians i la idea d’Espanya com a estat nacional. Afirmar-se com a valencià, també com a valencianista, parlar de les relacions entre els Països Catalans, des d’aquesta perpectiva, són fets que no tenen res a veure amb cap antiespanyolisme, amb cap «separatisme». Simplement és parlar de la història i de la visió de la identitat regional. Parlar amb aquesta claredat sobre la identitat valenciana en un mitjà de comunicació de masses, al 1976, no era gens habitual. Al cap i a la fi, com explica l’historiador castellonenc Ferran Archilés, «la formació de la identitat valenciana a l’època contemporània s’hauria produït, en definitiva, en paral∙lel a la idea d’Espanya com a estat-nació». Per tant el concepte de doble patriotisme, que té un caràcter polític i cultural, és perfectament aplicable al cas valencià. Cal dir també que Francesc Vicent usa l’expressió Països Catalans per referir-se a l’àmbit de la llengua catalana, és a dir com una realitat de tipus cultural i no polític, ni nacional.

Manuel Carceller

HISTÒRIA I CULTURA

Sant Francesc de la Font XL aniversari de la reconstrucció No volem en el 40 aniversari del rescat de la ruïna de l’ermita de la partida de Cap del nostre terme dedicada al pare Sant Francesc, fer grans lliçons d’història ni enormes recopilacions de dades i de noms.

L’alegria és gran en recordar la fita. Molts són els records, i el resultat de la gesta cavalleresca en quant al regal que per al patrimoni cultural i religiós (que ve a estar el mateix) de la ciutat va suposar la reconstrucció, és motiu de sà orgull.

als qui ens han deixat escrita la seua història, als qui comparteixen la fe els dissabtes d’estiu, a les persones anònimes que a sovint cuiden l’ermita i l’entorn, i al seu ermità.

I amb la fe viscuda a la xicoteta Porciúncula de la nostra marjal, seguim fent el Pare Sant Francesc, dipositari de les nostres esperances.

El nostre afany és que la història de la Germandat seguisca unida a eixe lloc sagrat que, en l’encreuament dels camins de St. Francesc i les Villes (antic camí Reial), va ser abandó i desídia durant molts anys i que la inquietud i la voluntat d’uns cavallers i l’amor i generositat de moltes persones, va tornar a la vida: la pròpia ermita i les joies murals barroques que amagava.

La paraula gratitud, del llatí “gratitudo”, es reconeix com a un sentiment de reconeixement o agraïment que una persona té cap a algú que li ha fet un favor. Nosaltres la fem nostra.

“Puix que Ell és nostra gaubança I entre Cel i terra pont, En Sant Francesc de la Font Dipositem l’esperança [...]

Vostra ermita abandonada joia que l’art atresora un nou d’octubre, amb penyora, pels Cavallers restaurada.

I puix vostra imatge santa és ullal de benaurança, en Sant Francesc de la Font dipositem l’esperança”01

Al prohom que va aconseguir la cessió i al qui va assolir la reconstrucció, als qui l’han seguit, als joves historiadors de l’art, als qui tenint responsabilitat política no la van menysprear, als cavallers dels Ca- Jaume C. Vicent Aguilar pítols que van treballar, als benefactors anònims, als empresaris que En Carroç han sigut generosos, als manobres, als arquitectes, als enginyers, als Cronista músics que li han composat, als poetes que li han cantat, als artistes que l’han pintat, als capellans que en ella han exercit el seu ministeri, 01 Dels Goigs en lloança del gloriós Sant Francesc de la Font, de Manuel Villarreal Casalta.

Sant Francesc de la Font (1976-2016) Abans

Hui dia

63

Humor Medieval, per Daniel Aparici “El Keto”

Sense paraules.

Sense paraules.

A En Pere li ix la casa d’allò més econòmica, perquè ell mateix es posa els materials.

Es construeix la casa murada perquè dintre de la pròpia ciutat té molts enemics.

Del llibre “Castelló 1200-1900. L’humor i la història” Autor: Daniel Aparici Traver Griñó “el Keto” (1931-2008) Agraïment de nou a la família Aparici Bellés per autoritzar-nos a reproduïr estes inigualables vinyetes.

65

CRÒNICA DELS CAVALLERS

NOTÍCIES BREUS

Dilluns de Pasqua, matí d’oci al Paint ball del Grau.

29-08-2015 XXXII entrada mora i cristiana d’Almàssera.

Diumenge de Pasqua. Festa del carrer St. Vicent.

Lectura del clàssic “L’illa del tresor” en la Fira del Llibre.

04-10-2015 II Jornades Templeres d’Alcalà de Xivert.

12-07-2015 Sant Cristòfol, Patró de Castelló.

01-08-2015 Presentació en l’Ajuntament de Castelló de les Reines de les festes i Dames de la Ciutat.

66

NOTÍCIES BREUS

29-08-2015 XXXII entrada mora i cristiana d’Almàssera.

12-10-2015 festivitat de la Verge del Pilar, Patrona de la Hispanitat i de la Guardia Civil.

12-09-2015 Imposició de bandes al Teatre Principal.

30-10-2015 Presentació del cartell anunciador de les festes de la Magdalena 2016.

21-12-2015 Acte d’agermanament amb l’A.C. Gregal i la Colla de Trabucaires Xaloc.

13-09-2015 Exaltació de la Fallera Major de Sagunt.

11-11-2015 Festa de la Bandereta. Creu Roja Espanyola.

08-12-2015 Festes del Portal de la Puríssima.

27-12-2015 Excursió de Nadal. Cova 16-01-2016 posada del mantell de la Germandat a la Lledonera. de la Penyeta Roja.

67

10-05-2015 Dansa, música i poesia. Col·lectiu homenatge a la memòria del cavaller Paco Vicent, Quiquet de Castàlia, en el Teatre Principal.

30-01-2016 Na Violant amb la Reina de les festes de Castelló i les Dames de la Ciutat a FITUR, Madrid.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

SETMANA DEL CAVALLER

XXXV Homenatge popular a Tomba Tossals Dissabte dia 3 d’octubre de 2015, encetant els actes de la Setmana del Cavaller, es va celebrar la 34 edició de l’homenatge a Tomba Tossals en el paratge del Molí de la Font. Amb l’assistència de la regidora Maria España i la presència de la família d’en Josep Pascual Tirado, autor del Tomba Tossals, els membres de la comissió cívica de l’homenatge, Capítol Permanent, Andrea i Marta (Violants 2015 i 2016), les seues corts, presidents de l’A.C. l’Aljama i el Coto Arrosser, encapçalats pel penó de l’Ordre de Sant Cristòfol i per la Colla de Dolçainers Tabaleters de Castelló, partia la comitiva des de l’ermita de St. Francesc de la Font cap al paratge de la Font de la Reina on després d’unes paraules del cavaller Joan Prades, va tindre lloc –com és costum- la lectura de dos fragments de l’èpic relat. En aquesta ocasió el lector va ser, en Javier Peris Segarra, nebot d’en Miquel Peris i Segarra, Poeta, Mestre d’en Gai Saber i un dels fundadors de l’homenatge junt a Matilde Salvador, Paco Vicent (Quiquet), Josep Miquel Francés i Josep A. Pradells. Per als fundadors que ja no estan entre nosaltres (Miquel, Matilde i Quiquet) hi va haver un emocionat record, com també per a l’autor de la novel·la del mític gegant. Amb la lectura del poema “Invocació” per Josep A. Pradells i el llançament a les aigües del molí del ram de llorer envenzillat amb la senyera i, després d’escoltar els Clarins de la Ciutat

interpretats pels dolçainers, amb la invocació als Sants Patrons de la Germandat per Andrea i Marta, es va complir amb la cita per honorar la memòria dels fets mitològics del nostre Castelló.

Crònica dels Cavallers

SETMANA DEL CAVALLER

Festa de Sant Francesc d’Assis i XXXIX aniversari de la reconstrucció de l’ermita Diumenge 4 d’octubre, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va celebrar la Festa de Sant Francesc d´Assís, a l’ermita de Sant Francesc de la Font de Castelló, partida Cap del Terme i el 39 aniversari de la seua reconstrucció.

A la celebració religiosa, oficiada per mossèn Josep Miquel Francés i cantada pel cor Veus de Lledó, van assistir junt a un bon nombre de fidels, la Regidora María España i el Diputat Autonòmic Miguel Mulet -fill del principal artífex de la cessió de l’ermita a la Germandat per reconstruir-la-, cóm no, Violant i Dones de Companya 2015 i 2016, Reial Confraria del Lledó i de la Puríssima Sang. Després de la solemne missa, oferida pel descans etern de Miguel Mulet Ortíz, Matilde Salvador i Quiquet de Castàlia, es va organitzar la processó amb la imatge del sant fins el paratge del Molí de la Font i, en tornar, plovisquejant ja una miqueta, es va fer la parada al peiró o creu de terme per tal que el mossèn impartira la benedicció dels camps.

Himne nacional, gojos i veneració de la relíquia del Pare St. Francesc.

Matí d’emoció, fe, tradició i cultura.

Visca Castelló ! i Visca Sant Francesc !

Crònica dels Cavallers

Conferència Pepe Prades El dia 7 d’octubre, en els salons de Cajamar, el cavaller Pepe Prades García, va oferir una interessantíssima conferència titulada “L´urbanisme de Castelló i la influència medieval”, dins dels actes programats en la Setmana del Cavaller 2015. El lletraferit enginyer castellonenc va oferir una interessantíssima i amena xerrada que van poder gaudir tots els presents.

Desgraciadament, a la publicació de la Crònica, Pepe ja no està entre nosaltres. Al cel estiga.

Crònica dels Cavallers 69

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Vetlla d’Armes 2015 La Vetlla d’Armes és un d’eixos actes que no per esperats i forçament coneguts, hi ha cavallers que esperen i viuen plenament. Una cosa és segura: aquells que viuen per primera vegada el cerimonial de la vetlla i jura del nou cavaller, no queden indiferents.

8 d’octubre, vespra del dia de la conquesta de València. Cau la nit sobre la partida de Cap del terme de Castelló i la metxa dels hatxons i les torxes obri pas a la llum del foc entre la foscor. Després de l’estrepitós anunci dels tambors i bombos de combat, regna el silenci i entre la flaire hortolana de l’ humitat de l’horta, a l’olor de la corda cremada i l’eco del so lent i compassat de la campana Quiqueta, van acudint estranyes ombres. Cavallers d’altre temps, els novells acompanyats pels ja iniciats.

Acabades les viandes, arreplegada taula i material i rentades les mans amb l’aigua del pou, es disposava la comitiva a formar i mamprendre camí cap a Santa Maria Magdalena del Castell Vell.

Es posava en marxa la formació esquinçant el silenci marjaler el tronador so dels nostres tambors i bombos. Ells, amb públic o sense ell, sempre “despertant el ferro”.

Entre la llum dels hatxons i precedits per la creu i el penó de la conquesta, pel camí de Sant Francesc, xino xano, fins el seminari Mater Dei. Visita obligada per cantar la Salve a aquella que, per Mare del Déu humà nat, ho és de tots i de la qual en som fills estimats. Un deure que ens hem imposat també per honorar la memòria del nostre Rei Jaume I, apassionat devot de la Verge Maria. Salve, Verge del Lledó...

Complida la visita, mamprèn el seguici la pujada final al turó dels nostres orígens. Esforçats cavallers veterans i novells, especialment els qui ho van fer batent els tambors i els bombos, pugen la costera en serp de llums en flama, accelerat el pols per la fatiga i les emocions, que de tot hi ha.

I en l’última rampa, esperen ja Jolanta, la reina Violant, i la seua cort, el rei d’Armes, el Prohom, el Mestre i la resta del Capítol Permanent.

En la concorreguda esplanada, una molt bona assistència de públic.

Que des d’allà dalt han gaudit escoltant i veient cóm s’apropava el medieval seguici des de més enllà de l’antiga carretera nacional.

A l’entrada al recinte de la xicoteta ermita, pengen els penons i les troves. Un cavaller sosté la creu processonal junt a la porta que flan- I guarnit el pòrtic de l’ermita com a saló medieval, l’acostumat ritus de queja el penó de les quatre barres i el prohom dona a besar els arri- jurament dels cavallers neòfits, en aquesta ocasió: bats una imatge del crucificat. En entrar, les armes als peus de l’altar i, en penombra, esperar que arriben tots. Una vegada tots asseguts a l’interior, des de fora, clau i forrellat. I de la mà del cavaller que condueix la part íntima del cerimonial, una estona de reflexió i d’oració.

Els Salms triats per l’ocasió fa ja vora 30 anys.

En acabar, oberta la porta, amb l’esperit ple però la panxa demanant combustible, les taules parades sense cuberts ni tovallons, amb gots i gerres de fang i a donar bon compte del pollastre i les pataques a forn.

Pareix que amb les mans sap millor. Una vegada a l’any...

Va tocar recerar-se perquè el cel deixava caure una fina pluja, després prou persistent. Cap inconvenient per a l’alegria compartida, per a la germanor.

Finalitzant el sopar i ja patint pel que poguera passar amb el que quedava de trajecte i d’acte, va parar la pluja. Just al moment, sense causar cap retard sobre hora prevista. Perfecte. Cert és que eixe ratet d’inclement pluja li donava un toc més especial a la nit, entre els acords suaus de melodies medievals que sonaven en St. Francesc.

70

SETMANA DEL CAVALLER

benvinguda per part del Prohom, Luis Oria. Mentre això ocorre, el Rei d’Armes de la Germandat ha fet públic als presents el nom de cavaller que pertoca a cadascun i la descripció de les armes heràldiques que els correspon.

Un any més, queda palés que la Germandat viu, perquè creix. A tots: cavallers de a peu, cavallers de l’Esquadra, del Capítol i de Desperta, ferro!, el desig de la Germandat de que ho porteu amb sà orgull i no oblideu mai la paraula compromesa.

Fadrell!

Gerard Doménech Almela (Joan Doménech), Pablo Valls Albert (Pere de Sisternes), José Soto Grajera (templer Pere d’Ayerve), Quique Clausell Bueno (Jaume Bas), Jonatan Salvador Falomir (Alpont II), Carlos Archilés Solsona (Pere d’Albalat), Rubén Giner Cosín (Pere de Molés), Pau Prades Andreu (Ramon Perellós) i José Antonio Javier Godes Pavón (Jofre de Rocabertí).

Esmentar que el cavaller Javier Pascual del Pobil Jiménez de Aldasoro, per resultar lesionat poc abans de la vetlla, no va poder assistir. A la Propera ocasió, si Déu vol.

Tots i cadascun d’ells lligen públicament la fórmula de jurament, la qual confirma el Mestre, Héctor Prades, essent abillats amb l’arnés, la capa i donada a besar la creu de sa espasa per Andrea, Na Violant i rebent la fórmula de

Crònica dels Cavallers

SETMANA DEL CAVALLER

Celebracions del 9 d’octubre a Castelló L’Ajuntament de la ciutat va voler en 2015 organitzar en el dia de la Comunitat, el de la commemoració del dia en que Jaume I va rendir la ciutat de Balansiya a les tropes Sarraïnes i que es dona com a data de la fundació del Regne de València. Unes celebracions per a dia tan assenyalat, en les que van participar els representants de les tres cultures de la Hispania medieval: L’Aljama, els Moros d’Alqueria i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Cadascuna de les associacions, va eixir desfilant d’un lloc característic de la ciutat. En el cas de la Germandat, llògicament, des de l’estàtua del rei Conqueridor o es va deixar un ram de llorer. No es podia donar l’esquena a l’artífex en un dia com aquest. Així, els cavallers, amb la Milícia, els bombos i tambors, l’Esquadra, el Capítol, na Violant i les Dones de Companya, després de retre testimonial homenatge a Jaume I, van iniciar la desfilada de les hosts cristianes cap a la plaça Major.

mentre els components de la recent creada Muixeranga de Castelló -amb la que han incorporat les denominades danses valencianes de torres humanes de sentit religiós tradicionals d’Algemesí i de pobles d’altres comarques de la Comunitat- muntava la seua torre.

La melodia de la Muixeranga, sempre emocionant, va fer vibrar els presents en un assolellat matí d’octubre i la Banda Municipal va ofrenar els presents diverses peces musicals de gran qualitat en la seua execució, com sempre.

Les tres comitives van arribar a la plaça on esperava la banda Municipal de Castelló que, Crònica dels Cavallers entre altres obres, interpretà la Muixeranga

73

SETMANA DEL CAVALLER

Marxa a peu per les ermites del terme “Miquel Soler” El dissabte 17 d’octubre de 2015 la Procuradoria d’Ermites convocava la nova edició de la marxa a peu per les ermites del terme.

Després d’uns dies de certs malentesos, el Govern municipal va adbertir que consolidaria el nom de Miquel Soler en la Marxa a peu per les ermites.

Semble que l’absència d’un acord en aquest sentit s’havia interpretat com un homenatge puntual en l’edició de 2014 quan l’Ajuntament, a petició del Prohom Marco A. Esteve, la va recuperar i li va donar el nom del Regidor i cavaller, però ara seria permanent. En paraules d’escrit oficial del govern municipal: “A més, no s’havia oblidat la labor de Miquel Soler, qui va ser regidor de l’Ajuntament i integrant dels Cavallers de la Conquesta i del grup Els Llauradors, en la promoció de les ermites de Castelló.”

Na Violant i les seues Dones de Companya, membres del Capítol Permanent i de les seues famílies van participar en la marxa i van amanir i atendre els visitants en el seu pas per l’ermita de St. Francesc de la Font.

Als participants, amb la inscripció, se’ls va donar una samarreta tècnica amb el preciós i enginyós logotip dissenyat per Cristian Linares Bayo per a la Procuradoria d’Ermites, on figuren els noms de tots els L’edició de 2015 va incloure per primera vegada un recital de Els Llau- camins, travesseres, sèquies i partides del terme de Castelló, conforradors en Sant Jaume de Fadrell i hi va haver un xicotet parlament en mant el dibuix de l’ermita de Sant Francesc amb els seus tres xiprers i memòria de Miquel Soler i Jovi Martí, també integrant de la rondalla. el pou. Una preciositat.

El regidor d’Ermites, Enric Porcar, va insistir que l’actuació de Els Llauradors estava pensada com a homenatge tant a Miquel Soler com a Ara, a més, es consolidarà com a permanent el nom de Miquel Soler Jovi Martí, perquè “van demostrar una gran estima per les ermites del en la Marxa a peu per les ermites. Així siga. nostre terme municipal i, especialment, per la de Sant Jaume de FaCrònica dels Cavallers drell”.

PISCINAS LICA

Avda. Benicasim, n潞 21. 12004 Castell贸n - Tel. 964 251 563 mail@piscinaslica.com - www.piscinaslica.com

Sopar de Gala.

Homenatge i Benvinguda El sopar va començar amb l’entrada als salons de les corts presents 1990, 2014 i 2015, acompanyades totes elles de cavallers, membres de Consell d´Honor i Capítol Permament. Finalitzat el sopar, entre animades converses, a les postres, va donar començament l´acte d´Homenatge a tres socis que complien 50 anys de pertinença continuada a la Germandat. Pilar Chiva, Andrea Barrera i Marta Tena, acompanyades per l’Alcaldessa de la ciutat, van lliurar l´insignia d´or i pergamí commemoratiu als cavallers José Antonio Godes Royo Cavaller Jofre de Rocabertí, Alfonso Fajardo Herrero Cavaller Pere de Mediona i Elías Prades Traver Cavaller Berenguer d’Ager. Després l’alcaldessa de la ciutat N’Amparo Marco, va dirigir una paraules de suport a la Germandat. Va haver un moment de especial agraïment al Coronel Juan Jose Miralles Bagán, per mostrar-li el reconeixement que la Germandat te cap a la Guardia Civil de Castelló, pel suport que ens donen a gran quantitat de les activitats que organitzem.

Un any més, als salons Lledoners al camí La Plana, prop de la Basílica de Lledó, el dia 30 d´octubre va tindre lloc el sopar de gala de tardor organitzat per la Germandat, per retre homenatge acomiadant Na Violant d’Hongria i la seua cort 2015 i donar la benvinguda a Na Violant d´Hongria 2016 i la seua cort d´honor. Una vesprada de corregudes, doncs Na Violant d´Hongria 2016, Na Marta Tena, en la seua condició de Dama de la Ciutat 2016, va haver d’ assistir, abans de sopar, a la presentació del cartell de les festes, acompanyada pel Prohom. Canvis de vestuari, desplaçament fins el lloc de l’acte, tot va eixir segons l’horari programat.

Este any també vam tindre l´honor que Na Violant 1990, Na Pilar Chiva i part de la seua cort Silvana Chabrera, Marta Clausell i Amparo Guillén, ens acompanyaven aquesta nit de record i homenatge.

Ara era el moment de retre homenatge a les dones que amb entrega i dedicació han representat la Germandat a l’any 2015 i què millor que fer-ho amb flors i els pergamins acreditatius del seu pas per la Germandat. Fets els lliuraments d’estos presents, era el moment de les paraules de comiat de Na Violant d´Hongria 2015 Andrea Barrera Ribés.

Paraules emotives, tendres però que van transmetre serietat, entrega.

Moments de records, però també de somnis i realitats, els que el Prohom Luis Oria Doménech, va transmetre amb el seus discurs, donant les gràcies a la Cort de 1990, per acompanyar-nos, paraules de gratitud a la cort de 2015 i com no, d’ànims i esperances a la cort de 2016 amb Marta Tena al seu capdavant.

Nit d’emocions, records i mirades al futur, que com no podia ser d’un altra manera va finalitzar l’acte amb l’aclamació conjunta als sants Patrons, encetant-se el ball amb el tradicional rotllo i canya. Comiat Abans del sopar i als jardins del lloc escollit, es va rebre a les autoritats d’autoritats, membres veterans de la Germandat i en eixe moment, municipals, Alcaldessa de la ciutat Na Amparo Marco ,acompanyada començà el torn de la joventut, el futur de la Germandat, amb els anide la regidora de Festes Na Carmen Oliver, regidors de la resta de la mats balls dels nostre amic Rodhel.

Corporació Municipal, Diputat de Cultura En Vicent Sales, Coronel de la Guardia Civil a Castelló En Juan José Miralles, però també els nos- Crònica dels Cavallers tres homenatjats, representants de les Gaiates 2 i 5, A.C. l´Aljama, A.C. Centre Aragonès de Castelló, membres del Consell d´Honor, Milícia Templària , Esquadra d´Honor, Cavallers i familiars.

77

CRÒNICA DELS CAVALLERS

La Germandat, fa un quart de segle. 1991 Iniciada ja la dècada dels anys noranta, l’aleshores Prohom, Emilio Olucha Rovira, acabava ja la seua etapa al front de la Germandat. A les acaballes de l’any anterior ja s’havia designat Na Violant d’Hongria i la seua cort. Aquell any recaigué l’honor en la jove castellonenca Paloma Ripollés Basco a qui acompanyarien durant tot eixe any les senyoretes Nuria Bellido Segarra, Na Dolça; Virginia Lloret Porcar, N’Ermengarda; Lledó Monfort Manteca, Na Eva; Maite Muñoz Doménech, Na Margarida; Lola Ramos Vicente, Na Provençala i Elena Rochera Folch, Na Rama.

Van ser reina de les festes de Castelló aquell any, Carmen Bonet Rambla i reina infantil Mª Carmen Selma Andreu.

Ja nomenada Dama dels Cavallers i Dones de Companya 1991, però encara en l’any anterior, de nou (i “vuelta la burra al trigo” com diuen a León) algú des d’un mitjà de comunicació escrit local, atiava una polèmica absurda i inexistent en aquell moment entre Cavallers de la Conquesta i Junta de Festes de Castelló que el propi Emilio Olucha, privada i públicament, es va encarregar de desmentir, per inexistent i infundada, reunint-se amb el president de la Junta, en aquell temps, en Lluís Doménech Company i escrivint una carta en el mitjà on “una persona o més d’una” -en paraules del prohom- buscava donar per real una confrontació que no existia, Déu sap per quin motiu o amb quin objecte.

Ja entrat el cicle fester cavalleresc en 1991, el Capítol va visitar la llar de la reina de les Festes de Castelló per felicitar-la i fer-li arribar l’estima i respecte de la totalitat de la Germandat, com sempre.

El 15 de febrer, era proclamada solemnement en el Teatre Principal de Castelló, Paloma Ripollés Basco com a XXXVI Na Violant d’Hongria i amb ella, les seues Dones de Companya, Nuria, Virginia, Lledó, Maite, Lola i Elena. El mantenidor de l’acte va ser el senyor Janos Kalmar, Catedràtic d’Història de la Universitat de Budapest, persona molt vinculada a Espanya, concretament a la ciutat de Barcelona, i gran estudiós de la figura de Na Violant.

El número de març de la Crònica dels Cavallers en 1991, va ser el que feia 25, de l’edició del qual van portar el pes Roberto Pérez de Heredia i Manolo Lleó Jaime. Aquell any hi haurien dos importants relleus, un a nivell municipal i l’altre al si de la Germandat, i és que en abril es van convocar eleccions per elegir un nou Prohom i Capítol Permanent i també deixaria de ser alcalde de la ciutat en Daniel Gozalbo Bellés.

Després de la setmana de festes de la Magdalena, viscuda com sempre intensament, va arribar el relleu. Obert el termini estatutàriament previst per a la presentació de candidatures i convocades les eleccions, celebrades en la Casa Municipal de Cultura, al carrer Antonio Maura, el dijous 18 d’abril de 1991, els cavallers votaven per elegir nou Prohom. Va ser el cavaller Muños, en Carlos Ulldemolins Salvador, qui iniciaria una nova singladura comandant el Capítol Permanent, en el qual va mantindre la base de l’anterior en quant a membres, incorporant joventut. Dos cavallers de l’esquadra jove van passar a ser, l’un vocal- Emilio Gómez Suay- i l’altre, Alferes –Marco A. Esteve Cano- actualment, membre del Consell d’Honor, havent sigut Prohom entre els anys 2011 i 2015.

Repassant coses més amables, en setembre de 1990, quan en presentava en societat a paloma Ripollés i a les seues Dones de Companya, el Capítol amb Olucha al capdavant, i donat que en uns mesos es tancaria un cicle, va aprofitar per donar públic reconeixement als cinc senyors que van ser brillants mantenidors de l’acte de proclamació i poetes, en els sopar de gala d’octubre dels anys precedents. Arcadi Garcia Sanz i Manuel Villarreal Casalta (1988), José Mª Arquimbau Montolio –enguany XX Guillem de Mont-rodó- i Àlex Flich Arnau (1989) i Vicent-Pau Serra i Fortuño (mantenidor 1990). Aquell any també va ser nomenada Dama de la Ciutat una jove d’una família molt Aquell estiu es celebrava amb èxit la VII edició de l’Acampada al Castell vinculada a la Germandat. Mª José Viciano Navarro, que va ser Na Do- Vell. Quan encara hi havia a la part de dalt, junt al castell, sense tanca, pins que donaven ombra i espai suficient per plantar un bon grapat lça en 1989. de tendes de campanya d’aquelles canadenques. També es va partiPaloma, va ser, encara en desembre de 1990 però exercint com a cipar en els actes de commemoració dels 750 anys de la Carta Pobla Dama dels Cavallers de 1991, qui va posar el corbatí de la Germandat de Vilafamés. al guió de la banda de música del Regimiento de Infantería Tetuán nº 14, en paraules de Paco Vicent, Quiquet: “Unitat lligada totstemps a la 1991 va ser també any de canvi d’alcalde a Castelló, deixava el càrrec Daniel Gozalbo Bellés prenent el relleu José Luis Gimeno Ferrer. Tots pròpia història de Castelló” (sic). dos cavallers de la conquesta; l’any en que es va fundar la Confraria de En la solemne parada militar per la celebració del dia de la Inmacu- Santa Maria Magdalena de Castelló de la Plana, en els Cavallers, per lada Concepció de Maria, secular Patrona de l’arma de la Infanteria cavallers; l’any en que va començar el culte a l’ermita de St. Francesc espanyola, van assistir a l’acte Paloma i les seues Dones de Companya, de la Font cada dissabte de l’estiu. I en un de tants d’eixos dissabtes amb traje de castellonera i Prohom, Mestre i Secretari (Emilio Olucha, estiuencs, es celebrà el I Trofeu Na Violant d’Hongria de fútbol. ComAlfonso Fajardo i Ignasi Piqueras) abillats de cavaller. El guió esten- petició que va conquerir l’equip de La Host del Castell Vell. dard abandonà la formació per adreçar-se a la tribuna on Na Violant va imposar el corbatí brodat a l’efecte. La Germandat agraïa aixina la Olucha va ser un d’eixos prohoms que arriba (ell per segona vegada) col·laboració que el Regiment va mostrar durant eixos anys, quan la a fer el relleu en un moment delicat, social i econòmicament i que va banda de música, dirigida pel Subteniente Antonio Delgado, partici- saber envoltar-se d’un equip nombrós i versàtil amb gent competent i pava en els més importants actes i desfilades de la Germandat, amb amb estima per la Germandat, per refer-se i donar-li estabilitat i futur. tots els seus components vestits d’època i arribant, fins i tot, a integrar Carlos, el nou Prohom, mamprenia una nova part de la història de la en el seu repertori la Crida i la Marxa dels Cavallers. Tant, que fins i tot Germandat, amb il·lusió i espenta. Passaria l’estiu i vindria la XXXVII en les pròpies parades militars que es celebraven a l’aquarterament, Na Violant d’Hongria: Bárbara Breva Valls. Però això... això és cosa per contar en una propera ocasió. sonava de tant en tant la nostra marxa.

Aquell dia, en la desfilada que tancava l’acte, la totalitat de les forces Jaume C. Vicent Aguilar del regiment, van passar per la tribuna, a pas ordinari, al so d’una mar- Cavaller En Carroç Cronista cial versió de la Marxa dels Cavallers.

78

Na Violant 1991, monestir de Poblet. Foto de la portada del nº 25 de la Crònica dels Cavallers.

Eixint de l’església parroquial. Vilafamés, 750 anys.

Emilio Olucha, amb barba tenyida, abillat per encarnar al Conqueridor en el Pregó.

Acte de Proclamació al Teatre Principal

Ofrena en el multitudinari Homenatge a Jaume I. Gozalbo, Paloma i Olucha

El Rei d’Armes i part del Capítol Permanent. Cavalcada del Pregó, carrer Major.

Junt a l’urna, en les eleccions. En la imatge, Pepín Ripollés, Quiquet, Pepe Guillén, Emilio Ahicart, Emilio Clausell, Ignasi Piqueras i Emilio Olucha.

Muntatge del campament. VII Acampada al Castell Vell.

Homenatge popular a Tomba Tossals 1990.

79

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Ball de la Dama drell per part dels diferents assistents a l’esdeveniment.

Finalment, va sonar el Rotllo i Canya, que va ser ballat per Marta, Judit, Maria, Nadia, Laura, Mireia i Lorena, amb els seus respectius acompanPresentat pel cavaller Ferrán Casanova, el Ball de la Dama va co- yants de la nit. mençar amb la desfilada fins l’escenari de les dones de companya, que entraren del braç dels diferents membres de l’Esquadra d’Honor, i Finalitzada la part més de la nostra benvolguda Na Violant d’Hongria, acompanyada per San- protocol·lària d’aquest esdetiago Quiroga, alferes de la secció. Posteriorment, es va donar a les veniment, es va iniciar el sopar i la festa del ball, reunint aquest últim, joves les roses roges, símbol de respecte i cavallerositat, i la insígnia un nombrós grup de joventut castellonenca. d’argent de l’Esquadra d’Honor, que va ser imposada a cadascuna pel Víctor Ignacio Palacio Bernad seu acompanyant de la nit.

Cavaller Bernat Tous A continuació, l’Alferes, Santiago Quiroga, va rendir homenatge a les dones llegint una sèrie de poemes, fets del seu propi puny i lletra, i dedicats exclusivament a cadascuna de les diferents figures femenines. A més a més, l’Alferes va dirigir-se als seus companys de secció destacant el gran treball dut a terme durant tot l’any per a aconseguir que l’Esquadra d’Honor seguisca funcionant i creixent dia a dia.

El passat 27 de novembre va tindre lloc a l´hotel Jaime I el tradicional Ball de la Dama, acte en el qual els membres de l’Esquadra d’Honor rendeixen homenatge a les representants femenines de la Germandat. L’esdeveniment és gestionat i organitzat en la seua totalitat pels cavallers pertanyents a la jove secció de la germandat, agafant aquesta tasca amb molta il·lusió i responsabilitat.

Paraules d’agraïment també del nostre Prohom, Luis Oria, per a els joves cavallers, animant-los a continuar endavant amb la gran tasca que desenvolupen per a la Germandat i assegurant que tenen un gran futur per davant dins dels Cavallers de la Conquesta.

L’acte va concloure amb l’aclamació tradicional per part de Na Violant d’Hongria, Marta Tena, que va ser contestada amb un potent Fa-

Esquadra d’Honor Art. 36 dels Estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta: L’Esquadra de Cavallers Joves, o Esquadra d’Honor, és l’agrupació formada per un número indeterminat de Cavallers menors de 25 anys que, voluntàriament, opten per formar-ne part. Estarà sota el comandament del Cavaller Alferes que, com a tal, serà també Vocal del Capítol Permanent, tal com s’indica a l’Article 21.

Seran funcions de l’Esquadra de Cavallers Joves: a) Marxar en desfilades i cavalcades com a escorta d’honor del Penó de la Conquesta, la Reina Violant, les Dones de Companya i el Capítol Permanent. b) Actuar també com a escorta d’honor en actes protocolaris i cerimònies tals com la proclamació i nomenament de la Reina Violant, la Vetlla d’Armes, homenatges, actes cívics en què participe la Germandat, etc. c) Les missions que li puguen ser encomanades pel Capítol Permanent.

En l’actualitat, està al front de l’Esquadra d’Honor l’Alferes Santiago Quiroga Alegre, cavaller Joan Alegre.

Nicolás Gas Nebot Víctor Ignacio Palacio Bernad Ferran Casanova Portolés Víctor Meseguer Safón Román Ivars Chacón Jorge Blasco Gómez Jonatan Salvador Falomir

Rubén Giner Cosín Guillermo Babiloni de Montis Carlos Archilés Solsona Alejandro Torres Asensio Enrique Clausell Bueno Ernest Olsina Navarro Joan Olsina Navarro

Homenatge i Nomenament Mont-rodon 2016 El 14 de Novembre de 2015 va tindre lloc el sopar d’homenatge i nomenament de qui serà XX Guillem de Mont-rodon en la persona del periodista i president de l’Associació SAUJI (ex-alumnes i amics de l’UJI), En José María Arquimbau Montolio.

Després d’una recepció amb copa de benvinguda i rosa templària per a les dones, va començar l’acte amb l’entrada de les Dones de Companya i Na Violant acompanyades per components de la Milícia Templària.

Na Dolça, Srta. Nadia Mas va entrar del braç de Eugenio Díaz.

N’Ermengarda, Srta. Laura Agramunt, va entrar acompanyada del templer José Vicente Segarra. A continuació va accedir al saló Na Eva, Srta. Judith Alfonso, del braç de Daniel Prades. Després va entrar Na Margarida, Srta. Lorena Valls, acompanyada per José Manuel Bartoll.

A continuació va entrar Na Provençala, Srta. María Montañana, del

Il.lustració d’Oriol Garcia i Quera del còmic “Mallorca 1229 Jaume el Conqueridor” (Ed. Casals, 2010)

els components de la Milícia Templària amb les seues dones i amistats Arribat el moment del cafè, es va reprendre l’acte amb unes primeres paraules del Mestre de la Milícia Templària agraint José Vicente Ramón Segarra, XIX Guillem de Mont-rodon la seua implicació en les activitats de la seua Milícia durant l’any 2015 i entregant-se-li l’escut d’armes com a record. José Vicente Ramón Segarra va dirigir unes paraules als assistents.

A continuació, el Senescal de la Milícia, José Vicente Ramón Moreno, va donar lectura a l’Acta del Nomenament del XX Guillem de Montrodon, entregant-li l’acta a l’homenatjat en finalitzar.

Després que el presentador glossara la figura de José María Arquimbau, va ser el Mestre de la Milícia el que va prendre la paraula per fer entrega a l’homenatjat del pergamí del seu nomenament emmarcat.

A continuació, el XX Guillem de Mont-rodon va prendre la paraula per a mostrar el seu agraïment pel nomenament.

braç de José Vicente Ramón Moreno. I finalment va accedir Na Rama, Srta. Mireia Andreu, qui va estar acompanyada pel templer Fernando Sánchez.

Va tancar el torn de paraula el Prohom de la Germandat. I seguint el protocol de tots els actes de la Germandat en què es troba present Na Violant, esta va realitzar la invocació als Sants Patrons amb el seu: “Cavallers, per la Mare de Deu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol …” al que tots els assistents van respondre en peu un “Fadrell!!!” que va ressonar en tot el saló.

El tancament d’esta primera part va ser protagonitzat per Na Violant d’Hongria 2016, Srta. Marta Tena, qui va entrar acompanyada pel Mestre de la Milícia Templària, Matías Ibáñez, amb tot el saló en peu aplaudint la seua majestuosa entrada. Una vegada asseguts els comensals, el presentador, José Antonio Balfagó, que va estar, com sempre, brillant en les seues paraules i en l’elecció de les melodies que van acompanyar l’acte, va donar pas al sopar i va citar als presents per a l’hora dels cafès.

No van estar presents les autoritats pel dol oficial declarat per l’atemptat islamista a París. Però sí van assistir el Prohom de la Germandat, Luis Oria, amb un nombrós grup de components del Capítol Permanent, Na Violant 2015, Srta. Andrea Barrera, part de la seua Cort d’Honor, Na Dolça 2015, Srta. Paula Aso, N’Ermengarda 2015, Srta.

Lourdes Barberán, Na Margarida 2015, Srta. Natalia Palacio, Na Rama 2015, Srta. Yaiza Viciano, Na Violant d’Hongria 2011, Srta. Estefanía Bartoll, Na Dolça 2011, Srta. Patricia Amat, familiars de Les Corts 2016, membres del Consell d’Honor, components de la Coral Veus de Lledó com són Manolo Martín y Manolita Herrera, familiars de l’homenatjat i 83

El ball, encapçalat pels màxims representants de la nit, començant i finalitzant amb el Rotllo i Canya, va fer que la magnífica vetllada tinguera el colofó que li corresponia.

Matías Ibáñez Cabedo Maestre de la Milícia Templària

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Capítol Permanent Prohom: Maestre: Secretari: Tresorer: Comptador: Alféres:

Vocals:

Luis Oria Doménech, Cavaller Ramon d’Oriols Héctor Prades Andreu, Cavaller Ramon Perellós Miguel Molina Segarra, Cavaller Mirò Ciutadella Jesús Redón Gallardo, Cavaller Redon Matías Ibáñez Cabedo, Cavaller Berenguer de Cardona Santiago Quiroga Alegre, Cavaller Joan Alegre Javier Lluch Miralles, Cavaller Bernat de Naia (Protocol) Cristóbal García Soler. Cavaller Tamerit II (Intendència) J. A. Javier Godes Pavón, Cavaller Jofre de Rocabertí (Mitjans i comunicacions) Pau Prades Andreu, Cavaller Ramon Perellós (Intendència) Juan Carlos Giner Gargallo, Cavaller Pere de Molés (Intendència) Juan Vte. García Barreda, Cavaller Miquel Zaportella (Intendència) José Soto Grajera, Cavaller Pere d´Ayerbe

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 - 1958 1959 - 1960 1961 - 1962 1963 - 1965 1966 1966 1967 - 1968 1969 1969 -1970

FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ FERNANDO HERRERO TEJEDOR RAFAEL RIBÉS PLÀ JOAN BOLUDA SEGUÍ VICENT ADSUARA PERIS JOSEP FABREGAT PÉREZ JOAQUIN OLUCHA MARZA MANUEL PELÀEZ GAS DOMINGO TÀRREGA MOR ROBERTO PÉREZ DE HEREDIA i VALLE FERNANDO SÁNCHEZ COLÓN (1) MANUEL BREVA NEBOT FERNANDO SANCHIS SEGARRA FRANCESC VALLS GARCIA (2) LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1971 - 1972 1973 -1975 1976 -1983 1984 -1987 1988 -1991 1992 -1995 1996 -1999 2000 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011 - 2015 2015

EMILI OLUCHA ROVIRA MIGUEL MULET ORTIZ EDUARDO MAS DEL RÍO (3) JOSE LUIS ALÉ REVEST EMILI OLUCHA ROVIRA CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR JOSÉ GUILLEN FRANCO CARLOS DEL RÍO DIAZ (4) ENRIQUE PALAZÓN GRANCHEL VICENT MONTOLIO BELTRÁN LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5) JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO MARCO A. ESTEVE CANO LUIS ORIA DOMÉNECH

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS (6) (1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965.

(2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968.

(3) La modificació del Estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre.

(4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig.

(5) Renuncià la seu càrrec al mes de Desembre de 2010. El Mestre, J.A. Balfagó, el substitueix.

(6) Designat com a tal pels cavallers reunits el 15 de desembre de 1950 en reunió constitucional de la Germandat.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Consell d’Honor Roberto Pérez de Heredia i Valle José Antonio Godes Royo Fernando Sanchis Segarra Alfonso Fajardo Herrero Benjamín Garcés Edo Manuel Peláez de Cruells Manuel Lleó Jaime Eduardo Mas del Río Emilio Pérez Salvador Joan Prades Garcia Vicent del Río Díaz Jose Luis Alé Revest Carlos Ulldemolins Salvador José Guillén Franco Miguel Monfort Casañ Carlos del Río Díaz

Enrique Palazón Granchell Vicent Montolio Beltrán José Antonio Balfagó Carballo Fernando Ulldemolins Salvador Josep Antoni Pradells Puig Marco A. Esteve Cano

Clemente Aparici Torrent Fernando Arrufat Noviembre Luís Braulio Escribano Ramón Godes Bengoechea Rafael Ribes Plà Fernando Sánchez Colón Francesc Vicent Doménech

Cavallers que han encarnat a Jaume I en el Pregó 1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG 1980 – JOAN PRADES GARCIA 1981 – JOAN PRADES GARCIA 1982 – BENJAMIN GARCES EDO 1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMIN GARCES EDO 1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST 1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO 2001 – JAVIER VICENTE QUERALT (1) 2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU Cavalcada del Pregó, any 1990. El cavaller Pepe 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA Bernat Llorens, encarnant la figura de Jaume I sobre 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR el seu cavall, assistit pel palafrener reial.

2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL 2012 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ 2014 – PACO VICENT DOMÉNECH “Quiquet de Castàlia” A títol pòstum (2) 2015 – MARCO ANTONIO ESTEVE CANO 2016 – EUGENIO DÍAZ CARSI

(1) Designat per representar al Rei en els actes extraordinaris celebrats pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

(2) En representació del finat, ho va fer el seu fill Jaume Cristòfol Vicent Aguilar.

86

Crida Pit i fora! Tots al tall!

CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló

Marxa

I Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem.

Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS! II Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla. III Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà…

Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

Bernat Guillem d’Entença, dibuixat per Oriol Garcia i Quera. Del còmic “Mallorca 1229 Jaume el Conqueridor” (Ed. Casals, 2010) Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985.

La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

IV Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor.

Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Desperta, ferro! 2015-2016 Vam començar el 2015 amb la proclamació de la LX Na Violant, Andrea Barrera Ribés junt a les Dones de Companya Natalia, Yaiza, Lourdes, Marta, Paula i Mayra. Tots esperàvem aquest acte perquè, a més de ser l’aniversari de la nostra Secció de bombos i tambors Desperta, ferro!, estrenàvem una cançó i membres nous. Aquesta obra va agradar moltíssim a la gent i la vam fer sonar per tot Castelló però, no haguera segut possible sense el nou membre Pablo Valls i l’esperada reincorporació d’un antic membre, Joan Querol. Així, tots junts, vam fer que la nit fora una mica més especial per a tots.

Al dia següent de la proclamació, la nova Na Violant ja tenia feina, i es que ens havien convidat a FITUR en Madrid. Així doncs, sense pensarho vam carregar els tambors i bombos, la nostra vestimenta, totes les ganes de passar-ho bé, i vam fer camí a Madrid. En arribar, ens vam quedar bocabadats amb la quantitat de gent i diversitat que hi havia.

Sens dubte no podia faltar el nostre so a un espai cultural d’aquesta mesura, tot i que en alguns llocs no ens van deixar tocar molt fort per motius de seguretat. Vam gaudir i ens vam donar a conèixer a les noves terres.

amics de la Gaiata 5, vam reprendre la marxa cap a l’inici del pregó. Aquest popular pregó de la Magdalena era el tercer que fèiem en nom de Desperta, Ferro! I encara ens queden molts més. Sempre recordarem les cares de exaltació que feia la gent al nostre pas mentre tocàvem, i els forts aplaudiments que rebíem de xiquets, pares i avis. Va ser un pregó inoblidable.

Seguint amb la Magdalena, no podia faltar la benvolguda visita a la residència de la tercera edat on està internat l’avi de dos components germans de la nostra secció i que sempre es fica molt content; un dels nostres majors fans i, sense dubte, qui més fort ens aplaudeix. A la vespra del mateix dia i després d’haver estat tota l’estona fent soroll, vam arribar per fi a l’Homenatge de la nostra volguda Na Violant qui ens va demanar que tocàrem i férem gaudir a la gent com sols nosaltres sabem fer-ho. Així va ser. Amb els forts cops dels bombos i els ràpids repics dels tambors atraiem a la gent dels voltants per a que vinguera a contemplar la Germandat. En arribar a la plaça de Na Violant, la dona que la encarnava -Andrea Barrera- va fer un una crida, una crida que convida a que, tot aquell que siga un Cavaller de la Conquesta, li responga amb un fort i emotiu; FADRELL! donant per finalitzat aquest acte.

Arribem ja al 28 de Febrer amb l’Homenatge als caiguts a Almassora el 9 de Març. Aquell acte tan emotiu sempre ens fa donar lo millor de nosaltres i ens recorda que la Magdalena ja està mes prop. Aquest any va ser una mica diferent als darrers ja que van fer una petita recreació de la batalla que va succeir 200 anys enrere. Nosaltres, com no, estàvem al peu del canó donant el toc per a que començara la recreació i intentar igualar el soroll dels trabucs que disparaven. Després d’aquest acte ens vam preparar per a les festes fundacionals de Castelló; la Magdalena. Aquest any es presentava gloriosa ja que, en el primer acte vam participar més de 100 Cavallers, dels quals 13 membres de la secció. Així vàrem fer tremolar tots els carrers pels que passarem.

Ja a la fi de la Magdalena i recorregut tot Castelló fent festa allà on tocàvem, va arribar un acte on participà la secció per a rebre a la reina de les festes, Dúnia, a la colla dels pares d’un proper membre de la secció, Marc. En arribar tota la comitiva de la Junta de Festes, els instruments van començar a sonar i van acabar tots molt agraïts per la nostra participació en un acte de tant orgull per a eixa colla.

El primer acte de la Magdalena es l’Homenatge al nostre rei En Jaume I que va començar amb un esmorzar de germanor per part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, on vam agafar forces per fer que, durant tot el recorregut, no parara el so i el ritme, encara que va ser als peus de l’estàtua del Rei on vam donar lo millor de nosaltres.

Unes hores més tard i després d’un bon plat de paella amb els nostres

Després de un descans merescut per tota la Magdalena, ens vam posar mans a l’obra amb els bombos i tambors, i aquesta vegada literalment. L’afany del nostre cap de la secció Edu Picazo per traure del seu cap més cançons i mes marxes per al plaer del nostre públic, es inexhaurible. Així doncs, ens vam preparar per als actes de la Setmana Santa perfeccionant tots els nostres tocs, que es diu prompte però ja son 5 marxes i 4 cançons que fan vibrar cada carrer per on passem.

Sense adonar-nos-en ja estàvem a 7 d’Abril, lo que vol dir que era la famosa nit de Dijous Sant d’Almassora i els nostres amics dels Tambors de Passió ens van convidar a participar amb ells en el seu poble. Els 88

nostres amics almassorins ens tenien una sorpresa guardada i es que Pedro Aguado, del programa de televisió “Hermano Mayor”, encapçalava la fila tocant amb nosaltres.

Seguint amb les celebracions de la Setmana Santa, vam fer nombrosos viatges a Vall d’Alba per a tocar amb ells en les dades més senyalades per al seu poble. Una volta allà, abans de començar el primer dels actes, tot era una barreja de sentiments i expressions: alegria, amor, nerviosisme, somriures, ulls plorosos... en fi, la Setmana Santa d’allà. De sobte, el silenci va ocupar tots els carrers y ningú es va atrevir a trencar-lo, fins que tots els tambors y els bombos van donar un colp que va destruir-lo per complet, fent que ara, l’únic que hi haguera en els carrers fora el so dels nostres instruments.

Durant aquesta setmana, també vam anar a la Rompida de la Hora d’Alcora en la que vam estar encantats participant en un acte tan característic, d’Interés Turístic Internacional.

Arribem ja a l’Octubre, un més carregat d’actuacions. En primer lloc tenim una visita a la població d’Alcalà de Xivert on es realitzava un homenatge als moros i els cristians que van trepitjar aquelles terres. En aquell poble lo únic que mos va plantar cara fou el altíssim campanar, i no cap dimoni, que els assistents bé recordaran.

Sense adonar-nos, vam anar a parar al acte més esperat per qualsevol cavaller, La Vetla d’Armes on els futurs cavallers de la Germandat havien de jurar en nom del nostre rei En Jaume I, aixina com ser armat per Na Violant. Aquella nit en el Castell Vell de la Magdalena van jurar dos membres de la nostra secció; Pablo Valls i Gerard Doménech. Els nostres bombos des de la Magdalena es van sentir per tota la ciutat de Castelló. Es un gran honor que els components de la nostra secció Desperta, Ferro! siguen cavallers. Al matí següent, encara sense haver digerit bé el magnífic pollastre que ens van donar per a sopar en la Vetlla d’Armes, vam tindre que matinar per a tocar a la desfilada del 9 d’Octubre de Castelló. En un acte per la nostra comunitat, els bombos van sonar amb força - Sense dubte va ser una desfilada molt emocional, en especial, la muixeranga que van realitzar a la plaça de l’Ajuntament als ulls de la concatedral i del Fadrí a la nostra arribada.

Com un any més, els nostres amics de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, i en novetat els de la Gaiata 13, “Sensal”, ens van convidar a la seva presentació. Sempre que anem al Palau de la Festa a realitzar l’Ofrena d’alguna Gaiata, sentim que el palau se’ns cau damunt.

Deixant enrere els actes de Setmana Santa, la secció va tornar als assajos però, ara tots plens de marques i ferides d’haver estat tocant hores i hores donant-ho tot. Sense descans començàvem ja a preparar els propers actes.

El dia 2 de Març ja havia arribat i amb ell el dia del Pregonet de les festes de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló. En aquesta desfilada, tot i que no se’ns dona molt be alçar-nos prompte per a tocar de matí, vam gaudir molt. Aquest pregonet va ser com el record de totes aquelles experiències viscudes a la Magdalena i per això vam donar-ho tot.

Amb la arribada de l’estiu, se’ns van vindre al cap molts actes com l’anunci de les festes del grau en honor a Sant Pere, 775é aniversari de la carta pobla de Benassal, la entrada mora i cristiana d’Almàssera, la volta en bici, i a peu per les ermites de Castelló i fins una boda. Però, el més esperat va ser, EL II CAMPUS DE PERCUSSIÓ DESPERTA, FERRO! Tots els actes d’aquest estiu van ser molt intensos però sense dubte el acte més preparat, organitzat, divertit i fet amb més ganes fou el campus. Es una de les celebracions més importants i aquest any vam comptar amb més de mig centenar de persones que van gaudir de les activitats on vam demostrar que qualsevol esser humà, sona, i es apte per fer música. Amb el “For my body” com a activitat principal, vam ballar, i tocar al ritme de les cançons, gaudint d’un dia de germanor.

L’última activitat musical va consistir en l’actuació de la mostra del treball fet al matí i va continuar el grup PercuFoc, que va preparar una barreja entre música i teatre. Per a finalitzar, va arribar la gran actuació de Desperta, Ferro! amb els nostres magnífics bombos i tambors. Tota la gent va gaudir com mai i els mes menuts s’ho van passar de meravella tocant i admirant els nostres instruments.

En acabar l’estiu ja s’havia decidit qui seria la nostra representació femenina del 2016 en la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. La presentació als mitjans de comunicació de la nova Na Violant i dones de companya 2016, es va donar a l’hotel Intur de Castelló, on segurament ens van escoltar tots els que residien aquell dia en l’ hotel ja que vam tocar els nostres instruments com mai per a rebre a la LXI Na Violant la Srta. Marta Tena Soler, que junt a les seues dones de companya Nadia, Judith, Maria, Laura, Mireia i Lorena, van ser les protagonistes d’aquell acte. A més, va ser especial per nosaltres, ja que aquesta última dona es germana de dos dels nostres membres. Quasi una germana ja de tota la família Desperta, Ferro. Va ser una vetllada magnífica.

89

Després de la nostra primera participació a la marató de Castelló, i com tots els anys tancar la temporada al mercat medieval, ja arribem de nou al acte més important per a la secció de tambors i bombos Desperta, Ferro!, aquesta volta el nostre quart aniversari i on tenim per llei estrenar tots els anys un nou toc. Es la proclamació de Na Violant. Aquesta vegada tocarem per a la Srta. Marta Tena Soler, la LXI Na Violant, i a les seves dones de companya. Encara que eixa nit era la nit més especial per a la part femenina de la Germandat, cal recalcar que els nostres instruments van estar a la altura d’aquell acte posant a tot el públic els pèls de punta per la nostra gran sonoritat i per la passió i les ganes que li posem.

Y aixina continuarem, creixent per vosaltres. Per la nostra germandat, per els nostres seguidors, per la nostra cultura, i per la nostra família. Per gaudir i fer gaudir. Només aixina sabem viure.

Víctor Martinez Quiroga Cavaller Joan de Palavecino

CRﾃ誰ICA DELS CAVALLERS

Els Sants Patrons de la Germandat

Madonna Santa Maria del Lledﾃｳ

Sant Jaume

Sant Cristﾃｲfol

Proclamació de la LXI Reina Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya Divendres dia 22 de gener al Teatre Principal de la ciutat de Castelló. Data i lloc elegits per a celebrar el solemne acte de proclamació de Na Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya de l’any 2016. Marta Tena Soler en eixa nit tan esperada per ella i les components de la seua cort, era proclamada Na Violant d’Hongria, la LXI Dama de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i, amb ella, Nadia Mas Gasulla, Na Dolça; Laura Agramunt Arnau, N’Ermengarda; Judith Alfonso Calvo, Na Eva; Lorena Valls Albert, Na Margarida; María Montañana Grijalbo, Na Provençala i Mireia Andreu Prades, Na Rama.

Una nit de gener poc hivernal. Fresqueta, que no fred, com quasi tot aquest suau hivern i, el més important: el cel ras.

Després de pegar un mosset i brindar pel que estava per vindre en companyia de les famílies de les joves de la Germandat, es va formar la comitiva a les portes de l’Hotel Jaime I per desfilar fins el Teatre Principal, on esperava la gentada que havia d’omplir el coliseu de la plaça de la Pau, a més de curiosos i vianants que s’apropaven per vore arribar Na Violant i la seua cort i descobrir la varietat i bellesa de les seues indumentàries. Arribant pel carrer Falcó a la plaça, entre el tronar dels nostres tambors i bombos de combat, “Desperta, ferro!” i els aplaudiments del públic, rebia també a Marta i a Nadia, Laura, Judith, Lorena, María i Mireia un esclat de carcasses que feien saber tota la ciutat l’alegria del que es celebrava al cor de la vila, junt al medieval Portal de l’Om.

91

membre de l’Esquadra per la indisposició del gran Domingo Olivares, a qui desitgem una pronta recuperació. Penó que va romandre a l’esquerra de l’escenari, junt als altres símbols en record del rei Jaume I, l’elm del drac alat i l’espasa. Altar reverenciat per tot aquell que s’incorporava a aquell saló medieval.

Una a una, van anar pujant a escena les sis Dones de Companya de Na Violant.

Plenes d’il·lusió i també de nervis, com és normal.

A la porta del teatre, obria pas parant-los l’arc d’espases l’Esquadra d’Honor i completaven el seguici medieval el Penó de la conquesta, escortat per dos membres de la Milícia Templària de la Germandat, i tancant, Prohom, Mestre i Secretari, junt al mantenidor de l’acte i els pares de Na Violant.

El Secretari de la Germandat, en Miguel Molina Segarra, va donar lectura a l’acta de nomenament i seguidament, el Prohom acompanyat pel patge portador de la rosa, s’adreçava a la llotja on esperava junt a les autoritats municipals (vicealcalde i Regidora de festes) i els seus pares, Clara i Paco, Marta Tena Soler, a qui el Prohom va saludar lliurant la rosa cavalleresca i acompanyar per que en uns moments Salutacions protocol·làries i recepció al vestíbul a les autoritats pre- fera la seua entrada, radiant, bellíssima, en la llotja de butaques camí sents i les diverses personalitats festeres. de l’escenari en un teatre que, posat en peu, ovacionava Marta, Na

Iniciat l’acte, presentat en esta ocasió pel cavaller Joan Cubells, membre del Consell d’Honor, en Vicente Montolio Beltrán, de nou el grup de Danses el Forcat (dansants i rondalla) va oferir en la primera part de l’acte, un recull de danses burgeses i llauradores, tenint el grup, en la veu del seu cavaller fundador Joan Prades García, un record entranyable per a aquelles persones que van fer possible la conservació i transmissió de les nostres danses, gran patrimoni cultural.

Violant, la Dama dels Cavallers. Amb un preciós vestit que lluïa en el seu pitral, rematant un toisó elaborat per l’ocasió, els símbols d’Aragó i Hongria; i coronada, com pertoca, amb una bella corona medieval.

Abans l’havia anunciada la Crida dels Cavallers, amb el toc dels clarins.

Arribada a l’escenari i saludant els presents, bella, serena, majestuosa i feliç, Marta ocupava el seu tro de majestat a l’escena. El Secretari entregava l’acta de nomenament emmarcada, un bell record per a ella.

Ofrena seguida de la imposició de la banda que l’acredita com a Na Preciós i aplaudit retaule de dansa acompanyat per una completíssi- Violant d’Hongria 2016 i la insígnia d’or de la Germandat imposades ma rondalla, que va acabar amb la segona part del Bolero de Castelló, pel prohom mentre al carrer tronaven les salves. dansat per la totalitat dels components del grup, Joan Prades inclòs.

Després d’un breu descans per amanir l’escenari i alçat el teló, guarnia I, al moment, desfilava l’escena enguany el conjunt d’arcs gòtics que el seu creador, Pepín el Mestre de la GermanMarco, va completar enguany amb unes columnes entre les que va dat, Héctor Prades, esposar un baldaquí que quedava sobre el tro de na Violant. cortat per dos cavallers de l’Esquadra d’Honor Pujava a escena l’Esquadra d’Honor ocupant els seus llocs darrere dels portant l’espasa com a llocs reservats a les dames de la cort de Na Violant. Després, els pat- ofrena de la Germanges portadors del pergamí amb l’acta de nomenament, la banda, la dat i en ella el respecte insígnia i la rosa: Jordi Marco Pradells, Marcos Prades Gómez i Mario de tots els que la comMolina Ferran, pagats i més lluïts que un braç de mar, que es van por- posem. tar com a vertaders homenets. El penó de la conquesta, portat per un 92

Era el torn del mantenidor de la proclamació. Enguany, el membre del Consell d’Honor, prohom de la Germandat que va ser, n’Eduardo Mas del Río que en una intervenció amena i mesurada, va lloar la figura de Na Violant, el paper de la Germandat en la ciutat al llarg de la història i a bellesa de Marta i la seua cort.

Després vingueren les paraules d’agraïment i de confiança en els nous projectes i les properes festes, del prohom de la Germandat, Luis Oria Doménech i acabaria l’acte –com tots en la Germandat- amb l’aclamació als Sants Patrons, la Verge del Lledó i els sants Cristòfol i Jaume, per part de Na Violant, emocionada i enèrgica, resposta per tot l’auditori amb un gran Fadrell.

Baixada i de les Dones de Companya de l’escena, esta vegada sota l’arc d’espases dels cavallers de l’Esquadra d’Honor i de Na Violant, acompanyada pel senyor mantenidor, seguits pel Secretari i el Prohom.

Acomiadats tots els components de l’escena: patges, penó, templers i Esquadra, el presentador emplaçava els presents a celebrar el ball en l’Hotel Jaime I on es va romandre fins la matinada.

Crònica dels Cavallers

desitja els castellonencs unes bones Festes de la Magdalena 2016

i els invita a participar en les activitats culturals que patrocina (foto i ceràmica taurines, cicle de teatre, mostra folklòrica, dansaes infantil i juvenil, etc.)

Gasset, 5 - Isaac Peral, 12 12001 CASTELLÓN Telf. 964 22 34 78 - Fax 964 26 02 71 www.davalos-fletcher.com