Crònica 69 Febrer 2017 by Germandat dels Cavallers de la Conquesta

ANY XXXV - MARร 2017 - Nยบ70

Índex

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ANY XXXV - Núm. 70, febrer de 2017

Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana cavallersdelaconquesta@gmail.com www.cavallersdelaconquesta.org Direcció i coordinació: Equip de redacció Crònica dels Cavallers Texts: Luis Oria Doménech Héctor Prades Andreu Eduardo Mas del Río Eugenio Díaz Carsi Laura Agramunt Arnau Víctor Palacio Bernat Taquio Masip Llopis Matías Ibáñez Cabedo Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Miguel Mateu Rubert Jose Valls Albert José A.Javier Godes Pavón Il•lustracions: Lorenzo Ramírez Alberto Guallart Manuel Lleó Traver Griñó, “El Keto” Cristian Linares Taquio Masip Oriol Garcia i Quera Fc. Riart Jou H. Pongiluppi Fotografies: EstudioGama.es Rogelio Cruella Mado Fotógrafos Francisco Ortuño i Nati Temblador (Ediciones Digitales Muphy) Sánchez Fotografos MªJosé Martí Fortea Bárbara Breva Valls Miguel Molina Segarra Jose A. Godes Royo Miguel Mulet Taló Jaume C. Vicent Aguilar Juan Carlos Giner Gargallo Luis Oria Domènech Tomas Amat Artero Família Esteve-Cano Familia Baldayo-Alba Arxiu Reial Confraria del Lledó Arxiu Històric Germandat dels Cavallers de la Conquesta Disseny i maquetació: www.activapublicidad.es Impressió: Servei d’impremta

04 05 06 07 08 09 11 12 13 15 27 28 29 35 37 39 40 42 43 45

Salutació Amparo Marco Salutació Javier Moliner Brancal Comiat a la Cort 2016 Acta de nomenament Laude Arbitral de Na Violant d’ Hongría Na Violant d’Hongria 2017 Relació de Violants d’Hongria de la història de la Germandat Marina Redó Fortanet, LXII Na Violant Dones de Companya 2017 Regines de les festes 2017 Llicència del Trasllat Crònica de la Magdalena 2016 Setmana Santa i Pasqua 2016 Festes de la Mare de Déu del Lledó Ronda de Maig

seua estreta relació amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 64 Humor medieval, El Keto

66 NOTÍCIES BREUS 68 SETMANA DEL CAVALLER 68 XXXVI Homenatge a Tomba Tossals 69 Festa de Sant Francesc d’Assis i XL aniversari de la reconstrucció de l’ermita 70 Vetlla d’Armes 2016

72 Celebracions del 9 d’octubre a Castelló 73 Celebracions del 9 d’octubre a València 75 Marxa a peu per les ermites del terme 77

XXXI Acampada al Castell Vell Sopar estival de la Milícia Templària Festa de l’Assumpció de la Verge Maria a St. Francesc de la Font Presentació de Na Violant i les seues Dones de Companya 2017

46 IN MEMORIAM 46 Vicente Esteve Broch 49 Ángel Baldayo Adsuara 50 50 52 54 56 58 60

62 El Col·legi Apostòlic de Castelló, i la

HISTÒRIA I CULTURA Un Rei conquerit per la Mare de Déu Memòries d’una Violant, Bàrbara Breva Un any per recordar, Eugenio Díaz. Un càrrec al cor, Laura Agramunt. Viatge als monestirs 2016 Racó del Cavaller

“Miquel Soler” Sopar de Gala. Homenatge i Benvinguda

78 La Germandat, fa un quart de segle.

1992 80 Ball de la Dama

81 Esquadra d’Honor 83 Homenatge i Nomenament 84 84 85 86 86 87 88 90 92

XXI Guillem de Mont-rodon Saga Mont-rodon Capitol Permanent Relació de Prohoms de la Germandat Consell d’Honor Cavallers que han encarnat Jaume I Crida i Marxa Desperta, ferro! Els Sants Patrons Proclamació Na Violant i Cort 2017

98 PROGRAMACIÓ MAGDALENA 2017

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Salutació

te em eixe trajec quals empren s le b a am tu , si 17 poble se lena 20 origen com a es de la Magda re st st Fe no s l l le E el a . V r ls ll re stres ar del Caste pte enrere pe ar el trasllat ns cap a les no tz io ri Iniciem el com oc to em ta au i t da va I en e hui. Una et de sentim què el rei Jaum ora que som col·lectiu repl 1251, el dia en mica i acollid de e nà di br , m custòdia amb va te e vi se qu , gia, eixe ciutat rica lo la ao en aquell 8 de ta ne ge en ss de s’a orgull bre la qual la llum nostre a la Plana so e que trau a m . lis ta bo es m si qu la Con carregada de b ls Cavallers de de t da an m t i alegria am er a, germanda ci dedicació la G èn ó iv ci nv ec co oj b la pr ades de ud de mires i am r de nou jorn it ta pl ru sf am is b di pa a es am i r mia edició carrer pe ica, gastrono nten una nova Castelló ix al ana gran. Mús acionals afro tm nd se fu bolisme de m ra es si st st fe el no s ó, la stre Preg set anys a no ja majúscules. Le el fa s m de co s s te de ongria, replet carnen ac l que abriga a Violant d’H adició que en N tr internaciona a la o c b e ri am um te à es Ja clau en al Rei En donen la m rs. Una peça homenatges le de trobada es s al el av o de C a at ls er de on on el Patr andat l a la Lled itza la Germ rs, la Junta i l’ofrena flora sectors gaiate , que protagon s te el ec s, sp lle re co y. i s t an le rere truir de solemnita d’acollir any també a cons er que ajuden e tenim l’honor st qu fe s at nt ta am si tr vi en ilers de ja la a anunciant adania i els m lor de pólvor Festes, la ciut l’o b l’any am t , ir to sinó agra im durant essa, no puc teixiu amb m , ld an ca al gr tar a a a vi an m in stra setm ies per a nenca i co fitar estes lín enllà de la no Com castello ro és ap m l ble e, ul po V qu . a r rs itza com 17, la labo ls Cavalle e ens caracter ermandat de Magdalena 20 qu G a la ci en èn de ig iv or ns nv io re de la co b el nost rents secc la en estos dies s connecta am des de les dife ga en r e fe qu a a s st nc fe , d’una castellone ia al principi totes i tots els cules, com de ús aj m etedor futur. b om am r pr e cap a un i a disfruta m is m ti op b mirar am i ens ajuda a stes!

Molt bones fe Fadrell!

rco Amparo Ma Castelló de Alcaldessa

Salutació Em permetre u que aprofi te estes línie arrelada als s per traslla orígens de C dar-vos la m astelló i que eua admirac el llegat d’un vetla per man ió cap a esta poble humil tenir i posar Germandat que mai ha la nostra hist en valor les tan deixat d’am òria i encen tradicions, el bicionar un dre cada an patrimoni i fu tu r millor. Gràci y la flama de es per manti l’orgull que ndre viva La German suposa ser de dat dels Cav C as te lló. allers de la desfilar en el Conquesta és Pregó, eixe la raó del se calidoscopi de Companya ntiment dels de la nostra i l’esquadra castellonencs hi stòria, a Na d’honor així l’amic Vicen en veure Violant d’H com a l’impo te Guillamón on gria, les seue n en , i la resta de t Rei en Jaum comandada s Dones cavallers. G e I, represen pel Prohom, ràcies a tots tat enguany per fer-nos vi el s que formeu per brar en cada esta gran G Magdalena. ermandat, Sabeu que ac ompanyantvos en este nostres trad camí està i icions i valo estarà el Gov rs identitari som conscie ern Provinci s és una de le nts que no po al. Defendre s prioritats pe de i valorar les m escriure el tradicions se r les quals treb futur de Cas nse la nostra allem dia a telló sense le gent. dia, perquè s nostres trad icions, ni les Molt bones fe nostres stes i gràcie s per ajudar -nos a fer es ta província Fadrell! gran. Javier Mo liner Garg allo President Exc ma. Diputac ió de Castelló

i amics. Els ltres, cavallers sa vo a e m rdirigi rporacions les noves inco tinc el plaer de b u no am de es , m rs a le es rts, m són molts i dels Caval ius alcançats t, continuen fo ct de la Crònica en je ió an ob ic rm ls ed E Pe 35 x. ol a ei es mer s organitzats del Capít En aquest scun dels acte Germandat on dels membres da la at ca a lit en ta ar s, to ic ci la ub r-nos este ió de so tasca d´ ànims de t cor per dona t de participac to continuar la en r m de pe ug es en ci l’a rc rà ar fo G stac 2016. que ens re , però volem de a Magdalena tots vosaltres pa la passad ar C la a s coneguts per at nitz als actes orga rs que vestits i l’assistència ació de cavalle ip ic rt pa an r la gr suport. en especials pe volem que sigu , 17 a Na Violant. 20 ge at na le en ó i a l’Hom de la Magda eg es Pr st al Fe I, e es er , la cohesió i Les prop al Rei Jaum at de Castelló et l’Homenatge ci a so eu la ir a ud t ac de Castelló. d’època, m mostran òria i les festes s, continuare st le hi fil i la b ls fil am s ó i Fortanet, ls vostre mpromís a Marina Red m també el co icipació i la de et rt co or , pa rs ny le ra se al st la av vo a ania Gonell, lamar Amb la dat dels C Soriano, Estef telló, per Proc ia as m a la German C ar vi de vi ,M l e s, nz pa qu Sa ci or german gaiates, colle erris, Ana Teatre Prin se perdre les a de Ana Got tornàrem al r, ad le es ny vo t an n pa da tm va om se an i que no gria, ac la Germ Fa unes a ocasió, que a consolidada Violant d´Hon tr st a fe al in a eg un , un R ra a, II d´ tr ltu ir os nerar cu com la LX ò ens m am gaud pacitat de ge ellonenca. Aix na Ortuño. V ca st A i ca ra z st at he et no nc ci la Sá so trant Andrea de joves de la Castelló, mos an quantitat i la societat de ut nt ve ens festers i gr jo la a atractiva per festes, lloc on continua sent , la carpa de as M i a. de ar st ot fe i N tradició la Plaça la I Trobada icals i també a instal•lar a us m em ns ar io rn ac to , tes actu la Magdalena ogramat mol periències. es Festes de adició. Hem pr tr i ir histories i ex a rt st En les proper fe pa , m es ci co èn en ri gu pe pu ex e rtir r qu àa r fer festa i pe podrem compa ume I, acudir Companya, pe ura del rei Ja de fig es la ge on à D at i ar en s rn Violant o, enca es i Hom essó de Gaiat llamon Terrad oc ui G Pr , te at ia en ut er ic ci V à tota la egó, Rom mpre, En dra, recorrer cialment al Pr ller dels de se ua pe sq va es E e i ca d´ a qu s un ip ic or ic ny Engua nys i am dat part rem l’hon ls seus compa on la German ó, també tind s pe eg te at Pr ac o l ny d’ N de . pa at eu da lit om les Mat la tota vall i ac la desfila dat, Vicent Sa sabilitat. En ms del seu ca an on llo m A sp u er . re G se nt i la el ll la io gu ària de a Na V e oblidar amb or Milícia Templ els crida, sens a de Trasllat la ci ol ít èn de e ic ap ó Ll C qu od el ”, la R o! t i llegirà eixen on de Mon rta, Ferr e sempre acud XXI Guillem ombat “Despe C qu el , e de or s ny de on s bo pa H at om d´ om ny pa ens ac bors i B a Esquadra van sols o acom acar als Tam e de la valuos us tocs allà on mbé vull dest se Ta ls t. de vull oblidar-m da ó an ss m re nt, pel ialtat a la Ger sent un refere jurament de lle ys de vida, es an nc ci en is mpl que aquest any co vos demanem nes Festes i bo t. es der da un po an r m em la Ger rpa, pe s desitg i espai a la ca del Capítol vo ps s m de te s, iu rt ar ili pa com amics i fam mandat i que es cavallers, ats per la Ger tz ni ga A tots vosaltr or s te ac . tivament als la Magdalena participeu ac a les Festes de i t da an m er G engrandir a la FADRELL!!

oménech Luis Oria D on d’Oriols Cavaller Ram Prohom

Comiat a la Cort 2016 Marta, Violant 2016, Dones de Companya: Nadia, Laura, Judith, Lorena i Mireia; juntes ens heu donat un any ple de somriures, rialles, emocions, moments d’alegria i també emotius i, perquè no dir-ho, amb alguna llàgrima. Heu captivat amb la vostra simpatia i bellesa a tots els castellonencs i, a tots aquells vilatans que en els nostres desplaçaments, desfilades i processons ens han acompanyat. Totes i cadascuna de vosaltres, heu sigut, sou i sereu, dignes representants d’aquelles dames a les quals heu encarnat al llarg d’aquest any al nostre costat. Esperem que açò no siga un comiat, si no un fins sempre. Gràcies per tant. Crònica dels Cavallers

pítol a C l e d ia r à in d r o extra ió n u e r la e d ta c A onquesta C la e d s r e ll a v a Permanent dels C 016 2 e d l o li u J e d amb data 12

esmentada, es la data dalt de s re ho 0 l Prohom en les 19:3 presidencia de la Plana sent la de ta lló so te t, as en C Perman A la ciutat de aria el Capítol sió extraordin se en x ei un re omènech. La designació Luís Oria i D ordre del dia: l´ de nt pu ic tar l´un es pasa a trac eta ó pel Prohom si se la ida la senyor a eg rt el be O 2017. Sent ia gr on H d´ de Na Violant ó Fortanet

Marina Red

r ral bellesa i pe en la seua natu ix ne ar gu e irals. lors qu tradicions pa rtadora de va a les nostres ra, per ser po da ne la lo re el st ar ca n r be pe familia a la la llar d´una per fitnalizad ser nascuda a om va donar oh Pr el r, ta ac dre del dia a tr tre punt al l´or al hi nve ha ! o !! N DRELL crit de ¡¡¡ FA reunió amb el del el vist i-plau contigut amb u se l de fe ne a secretari do ent acta i com Signe la pres . senyor Prohom

El Prohom ènech om D a ri En Luis O

El Secretari a olina Segarr En Miguel M

e d l a r t i b r A e d Lau a i r g n o H ’ D t n Na Viola

gó, Regina d’Ara t, n la io V s, fant, No s del Rei i l’In n o ra s le t a lt yats; he esco ls llocs guan e ir n te n a m ria, pel desig de na Santa Ma n o a, d a M la i éu de Tarragon e b is b e u rq he pregat D A ere, t Consell a P i he demana ncia, a Bisbe de V lè a fra Arnau, is s i altres sav cia. a Ximén Pere se meua ntèn la n e r a rt ce per en ó, diem: egina d’Arag R t, n la io V s, ere Per això, No e a l’Infant P n o d i e R r o y que el Sen deu mil sous ats iar amb sold per a custod ells, aquells Cast i d’entre ells e Castelló. cinc per al d : També diem os castells, e i ratifique rd a or Rei en eix y n e que es gu S l e r li b ue va esta la població q elló, és el de Cast entre els qui terme, gnar i dur a si a v s e m e nou tal co es puga fer d e u q ra e n a o aconsellara però de m un fet que h lg a r e p ri a timent. si fóra necess voler i assen re st o n l e b i açò am iem: sempre, Finalment d de ser per a n a h s rd co a ingú. que aquests ho derogue n o n e u q ra e de man anem. ho diem i m , ó g ra ’A d a in Violant, Reg Nos, 48. del Senyor 12 y n A l’ a rç a des de M de les Calen Donat el VI

Na Violant

Bellíssima Yolanda… Na Violant…Princesa, brotó que el net llinatge Arpad ens adelità, infanta règia de la casa hongaresa, filla d’Andreu segon “el Jerosolimità”; dels sobirans francesos directa descendent, rebent també de Flandes i Courtenay sang noble, neta de Pere “l’Altisidor”, llatí eminent, enlairat César efímer de Constantinoble; com afillada del Sant Pare viatjaria des d’onades planures verdoses danubianes i en la més volguda muller es convertia, tot just, en arribar a les terres catalanes, del primer Jaume, d’Aragó i de Mallorca el Rei, amo de Barcelona, Urgell i Montpeller, fins al seu costat guanyar, per a la historia, amb llei, de reina valenciana el títol primicer; va saber lliurar, sens límits, al rei un ferm amor, orgullosa donant-li copiosa descendència, li ofrenà les dots, totes, del seu espaiós cor amb les fúlgides penyores de la intel.ligència, atributs que guarnien sa bellor refulgent, fidel amant, esposa sens tatxa i exemplar, coratjosa donzella, companyona valent, amb prudència i judici quan calgué consellar, que restà prop de Jaume, son espós, de bon grau, i mai se’l deixaria, ni en combat ni en la pau. Per la gran virtut i humilitat que en ella havia, sempre fou de tots els seus vasalls, reina ... i aimia. Roberto Pérez de Heredia Valle Cavaller Pere de Perea (Poema a Na Violant d’Hongria, 1990)

Marina Redó Fortanet – Reina Na Violant d’Hongria 2017

Relació de Violants d´Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO

1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN

1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA

1996 - Ma JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA

1998 - CARLA BENET FABRA

1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ

1999 - REYES GIL TRILLES

1962 - ROSA VARELLA FRANCH

2000 - LALA CANELLA PAMIES

(Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

2001 - RUTH MAS RAFELS

INÉS BARREDA MAS

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO

2005 - ANA VALBUENA ROIG

1966 - Ma LLEDÓ SANCHIS SEGARRA

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

1967 - Ma LUISA PELÁEZ DE CRUELLS

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

1968 - Ma PAZ SANCHEZ YARTO

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

1970 - ELENA RODRIGUEZ RIPOLLÉS

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

1971 - Ma TERESA ROYO FABREGAT

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

1973 - Ma ELENA MULET PASCUAL

2013 - MARTA FONT RAMOS

1974 - Ma OBDULIA PÉREZ SALVADOR

2014 - MELINA QUERAL LLACH

1975 - Ma ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA

2016 - ANDREA BARRERA RIBÉS

1976 - Ma LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

2016 - MARTA TENA SOLER

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU

2017 - MARINA REDÓ FORTANET

1988. María José Martí Fortea - XXXIII Violant d’Hongria.

1978 - Ma PILAR PASCUAL DE LA TORRE 1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA 1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES 1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY 1982 - ESTER CASTELLANO PERIS 1983 - BERTA BERNAD RINCÓN 1984 - Ma CARMEN PUIG BALAGUER 1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS 1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO 1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO 1988 - Ma JOSÉ MARTÍ FORTEA 1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA 1990 - PILAR CHIVA JORDÁ 1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO 1992 - BÁRBARA BREVA VALLS 1993 - MARTA VICENTE NINOT 1994 - MARÍA MONFORT VALLS

1988. María José Martí Fortea - XXXIII Violant d’Hongria.

Marina Redó Fortanet

LXII Reina Violant d’Hongria

Ana Goterris Estrada Na Dolça

Nobles dames d’envanit tragí, de majestat, pertanyen a la Cambra de Na Violant. És Na Dolça cambrera fidel, com totes útil, servicial, de bon cor, traç airós, diligent, La joia de la llar reial. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Ana Sanz Sánchez N’Ermengarda

Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant, dolça escorta de la benvolguda Violant. Ermengarda deu fadar, la Reina la volgué tant, que li deixà per llegat el mantell persa de l’aixovar. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

María Soriano Ruíz Na Eva

Marxa garrit un pompós seguici, greu brillant, són Les Dones de Companya de Na Violant. La coneixem per Na Eva, nodrissa dels fills de Violant, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Estefanía Gonell de Celis Na Margarida

Perles escollides de la Germandat, verges de La Plana, flors d’olor fragant, llums de Magdalena, joiells del Pregó… Fou Na Margarida consort de Dionís, serví a la Regina fins que va morir. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Andrea Sánchez Verchili Na Provençala

Digna d’admirar, Na Provençala, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar. Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant, dolça escorta de la benvolguda Violant. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Ana Ortuño Salvador Na Rama

Són donzelles de faç i perfil aprimorat, engalanen la Cort de la reina Violant. Na Rama, mestressa formal de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix. De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

LEVANTE ALMAZORA

CENTRO EMPRESARIAL LA PLANA Calle Almogàvers, nave 1 12550 ALMAZORA (Castellón) Tel. 964 24 47 25 - Fax: 964 25 71 36 info@adlevante.es

VILA-REAL POLÍGONO INDUSTRIAL A LA PLANA Calle A, Nº 20 12540 VILA-REAL (Castellón) Tel. 964 53 83 83 - Fax: 964 53 84 24 vila-real@adlevante.es

VINARÒS POLÍGONO INDUSTRIAL VINARÒS Calle F, nave 9 12500 VINARÒS (Castellón) Tel. 964 40 23 23 - Fax: 964 40 01 23 vinaroz@adlevante.es

VALL D’UIXÓ POLÍGONO INDUSTRIAL LA VERNICHA Calle C, nave 16 12600 LA VALL D’UIXÓ (Castellón) Tel. 964 69 02 02 - Fax: 964 66 01 02 vallduixo@adlevante.es

BENICARLÓ CALLE ALCALÁ DE XIVERT, 114 bajo 12580 BENICARLÓ (Castellón) Tel. 964 46 05 50 Fax: 964 47 35 18 benicarlo@adlevante.es

ONDA CALLE CANTABRIA 10, NAVE 9 12200 ONDA (Castellón) Tel. 964 60 17 33 onda@adlevante.es

TODO PARA

TU TALLER www.adlevante.es

Regines de les festes de Castelló Fira i Festes de la Magdalena 2017

Srta. Estefanía Climent Moreno Regina de les festes de Castelló

Srta. Berta Montañés Selma Regina infantil de les festes de Castelló

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, vaja per vosaltres dos la nostra enhorabona, el nostre respecte i els nostres més sincers desitjos de felicitat per a aquest any reblit de festes. Vítol!

t a l l s a r T l e d a i c La Llicèn

allorques i ’Aragó, de M d ei R éu D e Gràcia d ós i els Jaume, per la tpeller, per N n s, o ó M N e e d u r q o y ts Sàpien to érez ’Urgell i Sen , En Ximén P Barcelona i d re e st d o n te te m o ec C il . at a Vós, d de València iar La Vila íntegra potest i a ci èn e pugau canv ic u ll q a em n er o p , D a s, ci nostre mateix e de Valèn del terme del ostre al Regn n e t tr en in d in a ct g lo re L a d’Arenós, asen lloc que us p ita Vila sojorn a a qualsevol d n la ia rr en o e B u e q d s pobladors rs, de Castelló int que tots el seus successo d s ce el n i o C s . o ló ix el te st guen ells ma Castell de Ca ol altra horts, els tin i s se ca rvici i qualsev se en s, er ú u t, g u n ti ib tr o en ella cap cens, ateixes es, per les m i lliures, sense n cs so n er a p fr s t re en lt s o a d’a perpètuam s o als nostre re lt sa o n a l a exacció, la qu obligats. pagar estiguen a i a m s, rt o h cases i de MCCLI. ny del Senyor l’a e d re b m sete ida el VIII de Donada a Lle rques i de gó, de Mallo ra ’A d ei R , Gràcia de Déu Jaume, per la tpeller. e d enyor de Mon S i Signe l el rg ’U d i na te de Barcelo València, Com G. d’Aguiló n Carroz E tí Són testics: J. de Rocaber imor T e d . R da G. G. de Montca , a través de ei R r o y en S mandat del oca el qual per R e xats. d m le il u rn i any prefi jo ne de G c, o ll el Sig en fer escriure ri seu, açò va ta o N , à v ri sc E

Fira i festes de la Magdalena 2016 Dissabte vint-i-set de Febrer, tercer de Quaresma, després de l’anunci de l’inici de les nostres festes fundacionals amb la mascletà que obri el primer dia festiu, i amb ella te lloc el primer acte oficial que la nostra ciutat viu al carrer, l’Homenatge al Rei Jaume I el Conqueridor per part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Aquest any, les nostres festes donarien començament un dia abans del previst, el divendres 26 en la nova carpa situada en la Plaça Notari Mas, on es va celebrar una petita festa d’inauguració, en la qual Marta i les seues Dones de Companya , van tallar la senyera disposada per a l’ocasió, donant pas a un xicotet brindis amb els socis Cavallers, familiars i acompanyants reunits. El primer dia de Magdalena va clarejar un poc fresc i amb un suau vent que a poc a poc aniria agafant força. Ben d’hora el Capítol, es van desplaçar fins els voltants del nostre Rei Jaime I, per preparar l’Homenatge que en poc més un parell d’hores donaria començament als actes d’aquesta atrafegada setmana. Però abans de res i, per agafar forces per al dur dia que teníem per davant, un esmorzar de germanor com a estrena de la carpa. Bona afluència de socis, que van acudir a la cridà del Capítol. Ràpidament tot recollit i camí de la plaça de Na Violant, inici de la desfilada per homenatjar al nostre benvolgut Rei Jaume I, on ja esperaven alguns Cavallers, grans i menuts, tots nerviosos i ansiosos per l’inici de les nostres festes. De fons el so de la primera mascletà, la qual disparava el pistó d’aquesta setmana intensa i emocionant que donava començament. Tots formats, encapçalant el Penó i dos cavalls portant senyera i bandera de Castelló. Hospitalaris com sempre acompanyant-nos en gran nombre i , donant pas als xiquets i xiquetes, gairebé mig centenar que entre riures i cares nervioses desfilaven abillats amb els seus lluïts vestits medievals. Seguidament un important nombre de socis cavallers, que com cada any no volen perdre’s el primer acte de la setmana de festes i que d’aquesta manera anunciarien

la seva nombrosa col•laboració al llarg de tota la setmana festiva, en els diferents actes en els quals la Germandat col•labora, a més dels quals organitza. I és que tot cavaller que es precie de ser-ho acudeix sense falta a aquesta cita. La Milícia Templària al complet com ens tenen acostumats, acompanyats pel que aquest any seria el XX Guillem de Montrodon, en Jose María Arquimbau i Montolio i, l’infant rei Jaume, no van faltar a la cita dirigits en tot moment pel Maestre Matías Ibañez Cabedo, Cavaller Berenguer de Cardona. I a continuació el vibrant so de la secció de tambors i bombos de combat Desperta Ferro, que ja des de ben d’hora, previ a l’inici de la desfilada, anuncien la imminent desfilada, marcant al seu pas ritmes que la gent ovaciona i aplaudeix amb fervor. Escut de Violant i corona de llorer per a l’ofrena al Rei Conqueridor, portats per cavallers infantils amb orgull i respecte en la seva comesa, futurs membres de l’Esquadra d’Honor que marxa ferm i marcial després d’ells, flanquejant les trobes d’aquells cavallers que van signar i van ser testimonis de la Llicència del Trasllat, seguits de les armes i escut del Rei Jaume I. Desfilen darrere , les representacions de A.C. L’Aljama, Falles de Sagunt i madrines i presidents de la Gaiata 5, Hort dels Corders. I precedides pels il•lustres cavallers del Consell d’Honor, arriben les roses més preuades del festeig, les Dones de Companya, Nadia, Laura, Judith, Lorena, María i Mireia, totes elles somrients, al mateix temps que nervioses, acompanyant a Marta, nostra Violant , que és aplaudida al seu pas pels carrers de la nostra ciutat. Tancant la comitiva, els membres del Capítol Permanent i el Prohom, Luis Oria al costat d’Eugenio Díaz Carsi, qui aquest any representaria la figura del nostre benvolgut Rei Jaume.

la Regina de les Festes de Castelló, Senyoreta PROCESSÓ DE GAIATES Carolina Tárrega Beltrán. Previ a l’inici de la desfilada, per segon any, la Finalitzaria l’acte amb la invocació als Sants Germandat va participar en la representació Patrons per part de Violant. de les Tres Caigudes, davant del Col•legi Apostòlic, format per cavallers i hereus de De nou, dinar de germanor a la carpa de la l´antic i primitiu Col•legi Apostòlic. Germandat i de sobte eixida ràpida cap al carrer Sant Roc on hem de formar de nou per Ja nit fosca i solemne, va donar a l’inici de la cavalcada del Pregó. començament la Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, tots dos encapçalades Quasi la mateixa formació que al matí, ara per la Germandat. Les xiques d’elegants i sense els cavallers i dames infantils que boniques castelloneres, el Capítol de fosc i guarden forces per al pregó del dilluns, en el mocador blanc, tots amb la canya i la seua qual tornaran a lluir les seves cares somrients corresponent cinta verda, lluint en alt l’escut i la seva il•lusió, abillats de nou amb els seus de la nostra Germandat. vestits medievals, per llançar caramels a tots aquells que els esperaran al seu pas. Acompanyant-nos, el mestre Gargori dirigint la Unió Musical Castellonenca, fent Cavallers a cavall portant les banderes de sonar una vegada i una altra el Rotllo i Canya, la nostra Ciutat, al igual que el Rei Jaume com pertoca. ara sobre muntura, des de la qual llegirà de nou l’acta de Llicència del Trasllat enfront PREGÓ INFANTIL de la tribuna d’autoritats en la Porta del Sol, sent ovacionat per les autoritats i el públic Per culpa de les fortes ratxes de vent, el assistent. Pregó Infantil va ser suspès i traslladat del dilluns al matí, al següent diumenge al matí, La nostra Cort i Violant desfilaven dominants últim dia de festes , de manera que els pares damunt carrossa, en la qual sentien el pugueren acompanyar als seus fills. fort vent que ara ja es deixava notar amb gran intensitat. Al capdamunt, al costat de Marta, el seu germà Rubén, acompanyant-la D’aquesta forma, el diumenge dia 6 de Març, orgullós i expectant i, al mig entre les Dones, ben d’hora es convocaria novament a tots els el tres patges, donant si es pot més llum i cavallers i dames infantils perquè acudiren color a la escena. al carrer Sant Roc a participar en la desfilada del Pregó Infantil. ROMERIA I MÉS. JA EL DIA ES ARRIVAT!! La despertà anuncia l’arribada del dia gran de les nostres festes fundacionals, en el qual acudim tots a complir amb la tradició en la Romeria de les Canyes. Després del repartiment de les canyes en la Plaça Major, les Dones de Companya i el Cabildo, acompanyats de les famílies, van iniciar el camí per a reunir-se amb Na Violant i el Prohom en el Primer Molí. Fent paradeta en Sant Roc a reposar forces i gaudir de l’esmorzar i el doset, continuem amb orgull de genealogia castellonera fins al cim del Tossal on llueix majestuosa l’ermita de Sta. Maria Magdalena.

Una vegada tota la comitiva situada enfront de l’estàtua del Rei, inicien l’acte les paraules del presentador Jose Antonio Balfagó Carballo, membre del Consell d’Honor, De tornada, havent complit amb la tradició, qui introduiria la lectura de la Llicència del parada obligada en el Mater Dei, on l’amic Trasllat per part del cavaller Eugenio Díaz. i cavaller Vicent Cuevas ens esperava per a portar-nos fins el Descarregador. A continuació Marta va fer el propi amb el Laude Arbitral de Na Violant, visiblement Menjar en la carpa de Notari Mas, i després emocionada, però correcta en la seva cadascú als seus preparatius, que a la lectura, arribant al cor de tots els que allí ens vesprada continuem. trobàvem. Abans de desplaçar-nos fins el carrer Sant Ofrena floral per part de les Dones de Roc per a la Processó de Gaiates,la carpa Companya, les quals una a una anirien magdalenera de Notari Mas es va celebrar dipositant una rosa al peu de l’estàtua i, el solemne acte d’Imposició de Bandes a una corona de llorer portada per Violant i cadascuna de les xiques de la Cort, que Prohom, acompanyats en aquesta ocasió per lluirien orgulloses i radiants. la senyora Alcaldessa Amparo Marco i Gual i,

Comitiva formada per dues carrosses, cavallers a peu i a cavall, una multitud de xiquets i xiquetes abillats amb els seus vestits d’època. Al capdavant, obrint la comitiva, els abanderats, darrere els cavallers més xicotets en la carrossa presidida per l’infant Jaume, en la qual llueixen radiants els escuts de Jaume I i Violant, les xicotetes dames en la carrossa de la nostra Violant i Cort, tots proveïts de caramels que repartir entre la multitud que aplaudeix i gaudeix al seu pas. Les dues carrosses flanquejades a banda i banda, pels membres del Capítol i les precioses llauradores, Violant i Cort. VISITES De dimarts a divendres, les corresponents i obligades visites. Residències d’ancians, centres hospitalaris, diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió, sense oblidar ens i associacions culturals, empreses patrocinadores i, com no, Guàrdia Civil, Bombers i Policia Nacional i Local. HOMENATGE A NA VIOLANT Després dels freds y ventosos dies precedents el temps ens va respectar i va permetre el normal desenvolupament d’un altre dels grans esdeveniments magdaleners que celebra la Germandat, l’esperat Homenatge a Na Violant d’Hongria, en la plaça que porta

Castelló, per obsequiar als vencedors amb els trofeus en la línia d’arribada, la resta del Capítol, en Sant Jaume de Fadrell des de ben primerenca hora, començava a preparar la infraestructura per al XLI Concurs de Paelles. El impredictible temps semblava augurar poca afluència de participants al concurs, però finalment van anar arribant, tots ells proveïts de la seua logística personal, i dels seus ingredients. DESFILADA FINAL I VÍTOL

el seu nom, la qual estava engalanada amb Després xocolatada i dolços per a tots, fins flors de múltiples colors i ,a on va acudir una i tot algun major molt llépol que s’amagava gran multitud de gent, que s’estrenyia per a per a no delatar-se. poder gaudir de tots els detalls de l’acte. Ho van passar d’allò més bé, gaudint dels Formada sota l’estàtua del nostre benvolgut jocs i el berenar, fent amics i amigues, que rei Jaume I, la comitiva va iniciar el seu esperem fomente el fet que en anys vinents recorregut per alguns dels carrers més la reunió siga més nombrosa si cap, a aquest importants de la nostra ciutat, per a dirigir- i altres actes amb representació infantil. se amb pas ferm i orgullós, obrint-se pas entre la multitud congregada, fins als peus COSO MULTICOLOR del bust erigit, fa ja quasi tres dècades, a la bella figura de la que fora estimada esposa Violant ,Dones de Companya i membres del nostre rei conqueridor. de l’Esquadra d´Honor, van poder gaudir sense quasi límits del “combat” de confeti A l’homenatge a la princesa hongaresa no multicolor, el qual vindria a la seua memòria va faltar representació de cadascuna de les durant la resta de les festes en anar trobant seccions de la Germandat, Milícia Templària, restes de confeti amagats en els doblecs i Esquadra Jove, tambors i bombos “Desperta, butxaques dels seus vestits de llauradores i Ferro”, Capítol, Violant i Dones de Companya, llauradors. a més dels Hospitalaris, que com és habitual, ens acompanyen en aquest i altres actes. OFRENA Per primera vegada les dos Reines de les festes ( Lola i Carolina) ,el President de la Junta de festes, la senyora Alcaldessa, lluint el mocador blanc que la Germandat li havie regalat i, diverses representacions polítiques, van ser algunes de les autoritats que van voler acompanyar-nos en aquest especial moment, assistint a la lectura dels tradicionals poemes a Jaume I i Violant ( aquest any llegits per Victor Palacio i Bernat cavaller Bernat Tous i Jaume C. Vicent Aguilar, cavaller En Carroç), el laude de Na Violant i, l’ofrena de la corona i les flors, dipositades aquestes per cadascuna de les Dones de Companya als peus del bust de la princesa hongaresa. VESPRADA INFANTIL Dimecres a la vesprada van ser citats tots els membres més menuts de la Germandat, germanes i amics, perquè, acompanyats de les seues famílies, acudiren a la carpa magdalenera, en la Plaça Notari Mas. Amb l’ajuda de les xiques de la Cort i, alguns dels membres de l’Esquadra d´Honor, els xiquets i xiquetes van córrer, van saltar i van gaudir d’innombrables jocs.

Partint de la Carpa magdalenera, acompanyats per la xaranga de rigor, ens dirigim fins a l’Avinguda del Rei, enfront del preciós i característic edifici de Correus, des del qual formaríem la comitiva per a la Desfilada final de festes. Entre salts, balls, voltetes, riures i alegria, sense oblidar el profund penar per la fi de les nostres festes fundacionals, vam anar recorrent el camí fins la Plaça Major, on ens “vam aturar” un moment a ballar el Rotllo i Canya, previ a l’entrada de la Violant i el Prohom en l’Ajuntament, on Marta ocuparia el seu lloc privilegiat en la balconada, com a Dama dels Cavallers amb rang protocol•lari de Dama de la Ciutat. La resta de la comitiva festera es va reunir al peu de l’escenari, on s’anirien disposant les madrines i presidents de les diferents gaiates, als peus de les balconades de l’Ajuntament, des d’on gaudirien del tradicional Magdalena Vítol, amb els focs artificials i la Traca Final.

Dissabte de vesprada agradable, encara que poc calorosa, lluint elles les seues millors gales de castellonera, abillades amb mantellina i banda, des de la plaça Major va partir la comitiva de la Germandat, a ofrenar les seues flors i el seu amor a la nostra Mare, Regina i Patrona, Verge del Lledó.

Al clam unànime de Magdalena...Vítol!!!, comença la tasca d’organitzar, idear i preparar, les pròximes festes fundacionals, en les quals esperem comptar amb una participació multitudinària de cavallers i familiars.

VOLTA A PEU I CONCURS DE PAELLES

Vos esperem...

En aquest acte tan de germanor, el temps Crònica dels Cavallers pareixia que s’agermanava també amb nosaltres per a poder gaudir d’un bon dinar entre amics. Mentre Na Violant i la seua Cort, acompanyades pel Prohom i algun membre del Capítol, acudien a la Volta a Peu a

Setmana Santa i Pasqua 2016

Passada la Quaresma, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, participa, com es costum a les celebracions de la Setmana Santa a la nostra ciutat. Enguany, de nou, i quasi després de vint-i-cinc anys amb la Confraria de Santa Maria Magdalena de Castelló, confraria fundada per cavallers i nascuda al si de la Germandat. Na Violant, Marta Tena Soler i les seues Dones de Companya, Nadia Mas Gasulla, Laura Agramunt Arnau, Judith Alfonso Calvo, Lorena Valls Albert i Mireia Andreu Prades, acompanyades pel Prohom ( que ja es tradició que porte l’estàndard processional amb vesta) i membres del Capítol Permanent, van participar, després de la celebració dels oficis de Divendres Sant al claustre de l’antic convent de Sant Domènec, hui parròquia de Sant Vicent Ferrer –seu canònica de la Confraria- en la processó del trasllat de la imatge de la santa de Magdala fins la plaça Major. També els membres de la Milícia Templària de la Germandat van portar, com cada any, la imatge del Crist Crucificat, amb la serietat que els caracteritza. Mirades de complicitat entre tots els membres de les confraries i germandats de la ciutat, espera tranquil•la fins la caiguda del sol, moment de l’eixida per la plaça de l’Herba, per transcórrer pels principals carrers de la nostra vila, pel recorregut de la antiga processó de Castelló, la processó del Sant Soterrar de Nostre Senyor ( amb el reconeixement d’Interès Turístic Provincial) on la representació femenina de la Germandat va participar abillada de dol negre, amb la tan ja acostumada “teja” i mantellina. El silenci i recolliment, adjectiu a la Processó de Castelló. En demà, toca celebrar la Pasqua de Resurrecció, que la Germandat gaudeix un altre any, amb una activitat lúdica de matí, visitant un camp de paint-ball,membres de Esquadra d´Honor, Violant i Dones de Companya, Cavallers infantils i membres del Capítol, van gaudir una bona estona del joc. Al finalitzar ben cansats, es desplaçaren per compartir a l’ermita de St. Francesc de la Font, la tradicional paella de germanor, no nomes amb membres del Capítol i famílies, també amb un bon nombre de Cavallers que cridats pel Capítol van voler compartir dia de rialles i germanor. Per finalitzar el dia, toca berenar la mona, trencar l’ou i sense voler, Violant, Dones de Companya, dones del Capítol i Cavallers, de sobte van voler rubricar el dia amb el ball del Bolero de Castelló, volent fer Castelló i fent Germandat. Crònica dels Cavallers

RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza. Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS CASTELLÓN Cuadra Saboner, 190 P.l. Ciudad Transporte II 12006 Castellón de la Plana Tel. 964 372 327 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/castellon 164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

Festes de la Mare de Déu del Lledó La capital de la Plana, any rere any, el primer diumenge del mes de Maria, rendeix homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Lledó ,amb les Festes i celebracions en el seu honor, després d’un cap de setmana ple dáctivitats organitzades per la Reial Confraria de Lledó. Un any més, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va participar el diumenge 1 de maig en la processó costumista i solemne, que sempre acompanya la imatge de la Lledonera. Va estar representada pel Capítol Permanent i va contar amb l’assistència de Na Violant, Marta Tena i Soler, i les seues Dones de Companya, Nadia, Laura, Judith, Lorena i Mireia, totes elles vestides de castellonera amb mantellina blanca i la banda de pertinença a la Germandat i encapçalats pel Penó de la Conquesta. Una vesprada de devoció, que la Germandat vol mostrar a la Reina de la Plana. La vinculació de la Germandat amb la Lledonera, no es actual, ve de lluny i com a mostra, val la pena recordar que la Confraria de Lledó disposa de dos mantells donats per la Germandat, els quals al temps ordinari, i una vegada a lány gracies a les Cambreres de Lledó, tenim la sort de presenciar el seu canvi. També un gran nombre de cavallers formen part de la Confraria, i especial rellevància tenen el pal.liers , grup fundat per iniciativa , entre dáltres per Paco Vicent Quiquet i que va tirar ma de bons amic i cavallers per tan digna feina. A láctualitat al grup de pal.liers, es troben els següents cavallers: Manuel Lleó Jaime, Rafa Lloret, Manolo Carceller, Pepe Martí, Jaume C.Vicent, Pau Prades, Carlos Martí, Manolo Lleó Piquer, Joan Querol i láctual Prohom de la Germandat Luis Oria. Tots ells i la resta de pal.liers volen acompanyar a la Lledonera en les seues eixides de la basílica amb respecte i amor cap a la Patrona de Castelló. Crònica dels Cavallers

CERAMICA ARTISTICA

TED’OR, S.L. Avda. de Onda, 15 - Telf. 964 61 00 01 - 12210 RIBESALBES (Castellón) ceramicatedor@gmail.com

XXXI Acampada al Castell Vell

Ben de matí el sol es fa present I pegava de valent i convidava a fer la primer i única paraeta de la ruta, a Sant Roc de Canet, cercant una bona ombra on hidratar- se i pegar un mosset, amb uns jocs improvisats. L’expedició anava a bona marxa. I els xiquets es rellevaven amb alegria portant el xicotet penó quadribarrat de la conquesta, donat el seu dia per la família Quiroga-Alegre. En acabar de reposar forces a l’ermita de Sant Roc de Canet i feta la foto dels integrants de la comitiva a la porta de l’ermita, es va avisar als motoristes de la Agrupació de Tràfic de la Guardia Civil per comunicar que s’havia avançat l’hora d’arribada a l’encreuament del Caminàs amb la Carretera Nacional-340. Una estoneta de curta espera i els Agents ens van facilitar el pas amb seguretat per seguir endavant. De seguida, el pas per la capelleta del reso de la Salve al Camí Vell de Barcelona, endavant ja s’albirava de més a prop l’ermita. Un altre any, la nova visió desoladora, per la malaltia patida pels pins del paratge. La manca d’arbres és manca d’ombra i al mes de juny s’acusava més que al març, però això no va impedir que ocuparem el lloc com sempre. A l’arribada, descans a l’ombra del porxo de l’ermita i un breu descans. De seguida, el Capítol I Esquadra es va dedicar a parar les lones a l’esplanada per proporcionar més zona d’ombra.. A migdia, amb molta calor, la tropa amb experiència ens demana el bany a la piscina, cedida com altres anys pel Seminari I Col•legi Mater Dei, va ésser gaudida pels acampats sota l’atenta vigilància del amic I membre de la Gaiata 2 Fadrell, Txema López, mentre a l’ermita continuaven els preparatius i el Mestre, Héctor Prades i el Tresorer, Jesús Redón, als foguers, suant la gana per proporcionar-nos a tots, eixos macarrons ( que ja son tradició) que tothom , menuts I majors, esperem tot l’any.

per rematar el dia, un bany reparador que a la tropa i als mes majors ens va llevar el calor i el cansament. Ja canviats de roba i amb molta fam, vam poder fer un bon sopar. Carn , ous i pataques fregides, per recuperar forçes, tot bo! . Als postres, la família Molina-Ferrán (el Secretari de la Germandat Miguel, i els cavallers Miguel i Mario) ens van preparar un concert amb percussió i guitarra elèctrica i van interpretar rock and roll, del bo. De sobte el Mestre de la Germandat , Hector Prades es va fer lloc a la bateria i amb el record de temps ja passats de joventut, ens van oferir ( junt al Secretari) un gran repertori musical dels 60,70,80 i 90.... una gran nit de música i germanor. Prop de l’una de la matinada, l’obligada neteja de dents, repartiment de lloc a les tendes, a dormir.. Al toc de silenci, tots van fer cas degut a l´hora. Com ja es costum, alguns dins de les tendes estaven col•locats com a sardines en bota, però la germanor es lo que obliga. Nit sense incidents i més mosquits que sempre i com sempre els majors de guàrdia. A l’alba, les Dones de Companya desperten al Prohom i li mostren la reacció al•lèrgica que Marta, Violant, tenia per tot el cos. Ràpidament van agafar el cotxe i cap urgencies. Un parell de punxades, a las parts nobles de Violant, i poc a poc es va recuperar sense incidències. Mentrestant a l’ermita, la corneta militar de Miguel Molina , convidava a que el personal es despertarà i convidada a fer el desdejuni. Després, a arreplegar el campament i un ratet de jocs fins començar els preparatius de la missa de cloenda i acció de gràcies, que enguany va oficiar el castellonenc i missioner a Dédougou ( Burkina Faso ), Pare Carmelita Francisco Javier Abril i la va presidir el cavaller i regidor Vicente Guillamon. Les paraules del pare carmelita,van transmetre l’emoció de poder compartir amb el joves de la Germandat la seua experiència a Àfrica. Gracies Pare per dedicarnos eixe temps i eixes experiències. També el Regidor i cavaller amb les seues paraules, va recordar la seua experiència com a participant en diverses edicions de l’acampada el Castell Vell, quan era cavaller infantil, membre de l’esquadra i del Capítol. El prohom, Luis Oria, li va agrair la seua presencia. Una bona experiència poder organitzar un anys més aquesta activitat dedicada i compartida amb els més joves de la Germandat.

En acabar de dinar i feta ja la digestió, ens va visitar Juan Clausell ( pare de Quique Clausell membre de l´Esquadra) i que, pertany a la federacion d’orientació I muntanya, ens va introduir en el mon del rogaine ( cursa d’orientació), ens va fer un circuit ( que estrenàvem doncs dies després es va utilitzar per una cursa) amb una trepidant recerca de pistes arreu del turó de la Magdalena. Organitzats per equips o patrulles de distints colors composats per xiquets i xiquetes, Violant, Marta, Dones de Companya i cavallers. Plànol en mà i a suar. Van tindre que trobar unes pistes i portant-les a la esplanada Luís Oria Doménech de l’ermita. Un ratet perfecte per pegar una bona suada i fer fam, i Cavaller Ramón d’Oriols

Sopar estival de la Milícia Templària El 23 de juliol del 2016 va tindre lloc el tradicional sopar estival de la Milícia Templària en el que, com ve sent habitual es presenta a qui serà Guillem de Mont-rodon, durant l’any següent, a tots els membres de la Milícia Templària. Amb la presència del Prohom de la Germandat, Luis Oria, i la seua esposa Eva, la de la majoria dels membres d’este grup templer, acompanyats per les seues esposes, i En Vicent Sales i Mateu acompanyat per la seua esposa Sofia, va tindre lloc un agradable sopar en els salons del Club Nàutic de Castelló. A l’hora dels cafés va prendre la paraula el Mestre, Matías Ibáñez, per a realitzar l’imposició de la insígnia d’or i plata de la Milícia Templària a qui serà XXI Guillem de Montrodon durant l’any 2017, En Vicent Sales i Mateu, tancant l’acte amb les intervencions d’ambdós i la del Prohom amb la seua felicitació. El sopar va donar pas al ball que es va allargar fins a altes hores. Matías Ibáñez Cabedo Cavaller Berenguer de Cardona - Mestre de la Milícia Templària

Festa de l’Assumpció de la Verge Maria a St. Francesc de la Font. Antiga festa del Lledó La vesprada del dissabte 14 d’agost, vespra de l’Assumpció de la Verge als Cels es recorda l’antiga festa de la Verge del Lledó a l’ermita de Sant Francesc de la Font. Una festa que des dels orígens del culte en aquest lloc en el segle XIV i fins al segle XVIII, se celebrava el diumenge immediat posterior a la solemnitat de l’Assumpció de la Verge als Cels

Marina Redó Fortanet i les seues Dones de Companya, Junta de Festes Confraria de Lledó, membres del Col•legi Apostòlic , Milícia Templaria, Cavallers, veïns.

Aquest any, any especial doncs es compleixen 40 anys de la reconstrucció de lérmita per part del Capítol de l’època encapçalat per Eduardo Mas Del Rio. El membres del Capítol de lány 1978, que van voler fer-se càrrec de lórganització de la Festa baix el cobertor de la Germandat, van ser Eduardo Mas Del Rio, Juan Prades Garcia, Benjamin Garcés, Vicente Del Río i la vídua del Xato Les Coves.

Després de la missa, processó amb la Lledonera fins el Molí La Font, obert gracies al Coto Arrocero de Castelló, entrada triomfal de la imatge als jardins de l´ermita i disparada de traca abans de sopar fratern en els jardins de l’ermita de Sant Francesc de la Font, amb el cant dels gojos, la Salve popular i disparada de focs artificials. Temps de fotografies i muntatge de les taules i cadires per escomençar el sopar d’assistents a la missa i dels veïns dels voltants, que com ja es costum no volen perdre la celebració.

D´aquella iniciativa de 1978, hui els castellonencs tenim la sort de poder gaudir de l’ermita de Sant Francesc, construïda en el segle XVIII en els voltants del espai natural del Molí la Font, vorejat per la sèquia Coscollosa y del Camí de les Viles, guarda en el seu interior un interessant conjunt de pintures murals barroques, úniques en tota la ciutat.

Al finalitzar el sopar, la rondalla Primer de Maig va amenitzar la nit amb les seues cançons tradicionals. Al descans moment per al concurs de fanalets de melons d’alger i lliurament de premis. De nou la música de la rondalla va convidar als assistents a participar al ball i bureo. Ja ben entrada la nit, arreplegada de taules i cadires i acomiadaments fins el proper any.

La Missa solemne en els jardins de l’ermita, va estar oficiada pel prior de Lledó i Ermità de la Germandat i va contar amb la presencia del Regidor-Procurador dÉrmites Enric Porcar, regidors de lÁjuntament de Castelló, Diputat a les Corts i Cavaller Miguel A. Mulet, Violant 2016 Marta Tena Soler i les seues Dones de Companya, Capítol Permanent de la Germandat, propera Violant per lány 2017

Crònica dels Cavallers

Presentació de Na Violant i Dones de Companya 2017

El passat 8 de setembre va tindre lloc la presentació als mitjans de comunicació de Na Violant d’Hongria 2017, Marina Redó i les seues Dones de Companya. L’acte es va celebrar en el saló principal de l’Hotel Intur de Castelló, on es van donar cita familiars, amics, cavallers i diferents personalitats de Castelló i del món de la festa. L’esdeveniment també va donar l’oportunitat de recordar a aquelles que han sigut durant l’any 2016 les representacions femenines de la Germandat. Va ser la cort de l’any 2016, formada per Lorena, Laura, Nadia, Mireia i Judith, encapçalades per la seua Na Violant, la senyoreta Marta Tena, les que van omplir en primer lloc l’escenari, passant, una vegada més, baix l’arc d’espases dels representants presents de l’Esquadra d’Honor. Les joves van ser rebudes amb un gran aplaudiment, símbol de la gran tasca que han desenvolupat al llarg de tot el cicle fester. Posteriorment, arribava l’hora de què la nova cort fera, per primera vegada, acte de presència davant tots els assistents a l’esdeveniment. Les joves Ana Goterris, Ana Sanz, María Soriano, Estefania Gonell, Andrea Sánchez i Ana Ortuño, van anar ocupant els seus respectius llocs a l’escenari. Finalment, va ser el torn de la nostra Na Violant d’Hongria per a l’any 2017, Marina Redó Fortanet, que amb pas ferme començava el seu camí com a màxima representant de la nostra Germandat. Ja estant les dues corts en l’escenari es va donar a cada jove la rosa

cavalleresca, una mostra de respecte que els cavallers van donar a cada una de les protagonistes de la vesprada. A continuació, la nostra Na Violant 2017, Marina Redó Fortanet, va dedicar unes paraules per a tots els presents. Un discurs ple d’agraïments per a totes aquelles persones que han fet possible que el seu somni es puga realitzar. A més, també va saber plasmar a la perfecció la gran emoció que sent per l’oportunitat que té de representar la figura de Na Violant. Després del discurs de Marina, va ser el torn de l’Alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, que un any més va voler acompanyar a la Germandat en un dia tan important com és la presentació de la nova cort pel cicle fester del 2017. Per últim, va tomar el torn de paraula el nostre Prohom, Luis Oria, que va tindre paraules d’estima i agraïment per a aquelles joves que durant l’últim any han representat amb orgull la Germandat. I, també, va animar a les noves integrants de la cort a començar amb il•lusió el màgic any que tenen al davant. Per concloure l’acte, Marta i Marina van fer unides la crida als nostres Sants Patrons, que va ser contestada per un fort crit de Fadrell per part dels presents. Després d’aquesta crida, les joves van abandonar una per una l’escenari. Víctor Ignacio Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous

IN MEMORIAM

Vicente Esteve Broch, Milites Templi

Esteve, amb la seua neta Mar. Magdalena de 2007

endavant amb el que creixia i es diversificava i amb el que es cobria un espai buit en l’àmbit de la part històrica cristiana del Pregó de les nostres festes: el record de l’Ordre dels Milites Templi, l’ordre dels soldats pobres de Crist. Els templers. Vicente portant la Llicència del Trasllat en l’Homenatge al Rei Jaume I de 2004

També hem acomiadat a les darreries del passat any 2016 –en novembre- a un altre actiu cavaller. Un d’eixos que queda en el nostre record, en el cor dels qui l’estimaven i en una pàgina de la història de la Germandat. Vicente Esteve Broch naix a Borriana el 1928 on viu només fins els tres anys, criant-se, creixent i morint al seu benamat Castelló. Amb formació acadèmica de Delineant i una forta vocació docent, va dedicar sa vida a la docència fins la seua jubilació impartint classes a l’escola de “Maestría Industrial” de Castelló. Vicente es distingia per la seua incansable capacitat de treball.

Ells la van impulsar i enriquir amb la figura del rei xiquet en el seguici del Pregó i el nomenament anual d’un personatge per encarnar el Mestre Templer Guillem de Mont-Rodon, tutor del rei Jaume I durant la seua infantesa, a qui va educar i ensinistrar en les lletres i les armes durant la seua estança en el castell de Monsó. Vicente Esteve va tornar a integrar el Capítol Permanent a l’inici del present segle, en l’etapa de Carlos del Río com a Prohom. El cavaller Berenguer d’Esplugues (per troba templera Esteve de Belmont) apassionat pel món templer, des de fa anys adquiria publicacions sobre el tema, recopilava retalls d’ací i d’allà que guardava i classificava. L’estudi del Temple el va dur a publicar nombrosos i extensos treballs del temàtica templera en la nostra crònica dels Cavallers i en mitjans escrits de la ciutat.

Ingressa en la Germandat l’any 1985, un any després d’haver causat alta el seu fill Marco. Ells dos i Carmen, alegria i companya seua per sempre, van formar part de l’expedició d’un viatge històric organitzat per la Germandat. El que es va fer a la ciutat que va vore nàixer el bon rei Jaume I: Montpeller, on es va retre homenatge a la seua memòria deixant testimoni amb una placa que encara perdura.

La vesprada de l’onze de novembre de 2016, a la seua parròquia, la de la Trinitat, en un funeral multitudinari, acomiadava Castelló a Vicente Esteve Broch, cavaller de la conquesta.

L’any 1987 passà a formar part del Capítol Permanent del que era Prohom José Luis Alé Revest. En acabar l’etapa de l’esmentat Capítol, quan prengué possessió Emilio Olucha, i juntament amb altres cavallers pertanyents a aquell Capítol, van fundar La Host del Castell Vell, activa associació en l’àmbit social i fester que va tindre veu i vot, al procés que va culminar amb la constitució de la Fundació Municipal de Festes (què substituïa a la vetusta Junta Central) participant també de l’aprovació dels estatuts de la nova estructura festera. La Host va ser membre fundador de la Federació de Colles de Castelló.

Jaume C. Vicent Aguilar En Carròs Cronista

La sang no mor. Continua en el seu fill i els seus nets que, com ell, estimen i estimaran la Germandat. Descansa en la pau eterna, cavaller.

Pioner com va ser en l’àmbit empresarial de la ciutat, Vicente ho va ser també anys més tard en l’àmbit fester, més concretament en el de la Germandat, amb la creació i fundació de d’una secció interna integrada en els Cavallers de la Conquesta: La Milícia Templària. Era l’any 1995. Va ser de la mà d’altres tres cavallers: Ignaci Piqueras, Rafael Blasco i José Luis Tellols (en pau descanse) com la Germandat donava un pas

Vicente, junt a la seua dona, Carmen i el seu fill, Marco. En un dels primers actes d’aquest com a Prohom de la Germandat. Octubre de 2011.

Ángel Baldayo Adsuara, El Coeter

Ángel ajudant Na Violant, Bárbara Breva, a encendre la metxa dels focs després de l’Homenatge a Jaume I. Magdalena 1992

La família Baldayo-Alba, acompanyant la seua filla i germana Lledó, Na Dolça l’any 2002

L’any 2016 s’emportava a un altre castellonenc, castellonero de soca. Un decididament vital per a que la festa tinga l’actual esplendor. Mai ens ha personatge sense igual, que també va estar vinculat durant anys –com mancat el seu suport, que per altra banda necessitem”. En aquest any de tants altres castellonencs il•lustres- a la Germandat dels Cavallers de la celebració especial ha sigut recordat i enyorat pels seus amics del veïnat. Conquesta. Si Ángel va ser El Coeter de Castelló ho va ser molts anys també de la Ángel Baldayo –el Coeter, per a tots- nascut a Castelló i criat a l’ombra del Germandat, en la seua condició de cavaller (amb la troba de Guillem vell camp del Sequiol, va començar a treballar al quiosc familiar del can- Castellví) i més tard com a pare d’una Dona de Companya de Na Violant, tó del carrer Navarra amb el de Talecons (ara St. Francesc). Aquest jove, encarnant la seua filla Lledó en l’any 2002 la figura històrica de Na Dolça. passat el temps, esdevingué una personalitat capdavantera, innovadora i També la seua filla Carmina va ser madrina de la gaiata 5 Hort dels Corbrillant en l’àmbit professional de la pirotècnia, a la que es va dedicar des ders l’any 1991. de ben jove, casat ja amb Mari, vertader puntal en tots els aspectes de la seua vida. La seua dona, Mari Carmen, fidel i lleial companya en el camí de la vida i les seues filles Carmina, Marian, i Lledó encara van poder compartir amb El seu currículum en el sector pirotècnic nacional i internacional és ina- ell la celebració joiosa i esperada festa del Bateig del seu primer net que, bastable. Ángel va dedicar vora 50 anys de sa vida a la pólvora, al seu com ho han fet elles, creixerà educat en l’amor al seu poble i les seues conreu, a la seua fabricació i a jugar constantment i sempre amb absolut tradicions i a la pólvora i el foc, per descomptat. Pot ser Jaumet, algun dia, èxit amb la creativitat que tenia per virtut. Creativitat de vertader artista continuarà la saga. que, junt a la seua espenta i incombustible afany, el va fer triomfar allà per on va passar. Triomfs professionals, sí. Però també triomfs encara més im- Ángel va ser home d’una immensa generositat (extremada de vegades) i portants: els humans. Perquè allà on anava, el bo d’Ángel es feia estimar. silenciós benefactor de moltes persones. Baix del seu bigot, el seu discret El seu humor, la seua bonhomia i la seua rectitud professional el van fer somriure i en la seua boca, allà on estigués, eixint del cor, sempre, el seu respectat i volgut per tot arreu. I Ángel, de kilòmetres, en fa fer un fum Castelló. arreu del món. Tot es feia possible–i ell era conscient- per la presència i el sacrifici silenciós, generós, humil i constant de la seua esposa Mari. El 25 de març de 2016, dos dies abans de les nostres festes fundacionals s’apagava la metxa Àngel després de la seua lluita contra la malaltia. La Reputat pirotècnic en moltes ciutats d’Espanya i en països europeus i vespra del dia del Pregó es celebrà el seu funeral en la parròquia de La principal impulsor del concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”; tots Trinitat, oficiat pel seu amic mossèn Josep Miquel Francés. Dins el temple, els avanços que es produïen a Castelló en eixe àmbit van vindre sempre les llàgrimes pel seu traspàs i l’esperança en el seu descans etern. Fora, de la mà d’Ángel. La recuperació de la mascletada manual, els piro musi- al carrer, una tirallonga de xiquets plens d’alegria passava en cercavila al cals, els piro musicals aquàtics, les mascletades en miniatura i més recen- ressò de dolçaines i tabals. El seu eco pujava, de segur, acompanyant-lo, tment les “globotades” per als xiquets. a l’Eternitat. Ángel va ser un dels tècnics encarregats de dissenyar, muntar i disparar Complint una ferma voluntat seua, les seues cendres, van ser escampaels focs dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb la pirotècnia d’Antonio des sobre el tossal de l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell. Caballer. Disparades a l’interior d’una carcassa, després de ser beneïda i resat un respons, esclataven al cel amb Però Baldayo “El Coeter” -professional sempre- quan es tractava de Caste- la pólvora, la mateixa que corria lló posava sempre lo millor de si mateix i no dubtava en amanir sempre per la seua sang. Una carcassa lo millor de la caixeta. potent que va volar alta al cel de la Plana, plovent sobre el lloc Recorde aquella memorable mascletà –certificada en el Llibre Guinness primicer del seu poble les seues dels rècords- disparada amb motiu del 750 aniversari de la fundació de la restes mortals i volant eixe fum ciutat de Castelló el dia 8 de setembre de l’any 2001 en la que es van dis- blanc com un núvol blanc, emparar 1.251 kilograms de pólvora (numeral de l’any de la fundació), que pentat per la brisa matinera de va durar al voltant de 8 minuts i en la que vam poder vore baixar del cel, La Plana. eixits de les carcasses més altes, uns ninots de tela amb els colors de la ciutat, que va cosir la seua cunyada Tica Duro i que Ángel va aconseguir Al cel ha partit Ángel Baldayo fer volar al cel de la ciutat. Geni i figura. Sempre. Adsuara, de qui va dir el Bisbe La família durant molts anys va viure al carrer Sant Blai on van ser actius Cases Deordal, l’Àngel del Foc. i compromesos “blaiers”. Enguany, precisament, l’any en el que es compleixen 300 anys de co patronatge de Sant Blai sobre la ciutat de Castelló Descansa en pau, amic. de la Plana, han sigut de nou Clavaris la família de Ángel, els BaldayoAlba, com ho van ser ja en les celebracions del 275 aniversari. El carrer Jaume C. Vicent Aguilar Ángel, amb el seu net Jaume en braços, el dia li va concedir l’any 1985 el títol de “Blaier d’Honor, pues, com va deixar En Carròs del seu Bateig - 23-01-2016 escrit la pròpia comissió de les festes del carrer: “La seua empenta ha estat Cronista

HISTÒRIA I CULTURA

Un Rei conquerit per la Mare de Déu Sant Bernat, es va tornar en un dels màxims propagadors i defensors del nou cult marià. La Verge Maria, esdevingué un dels eixos de la fe cristiana, aquest fet va coincidir, aleshores, amb nombroses i extraordinàries aparicions o troballes dímatges de la Mare de Déu als més insospitosos llocs i paratges. La devoció mariana de Sant Bernat era indubtable, palès, María estaba sempre en la seva presencia, les seves oracions, conversacions i en tot allò que planejava la seva men. A ell es deu, des dél segle XII, léxpressió Nostra Senyora; a partir dáquest moment, lÓrde del Temple, posa sota la protección de Nostra Senyora, totes les catedrals edificades per lÓrde. Per Sant Bernat, Ella es la mediatriu, la intermediaria i la unió més sensible i directa entre Déu i la humanitat: Paris, Laon, Chartres, Reims, Rouen, totes les catedrals dáquetes ciutats i altres més, es diràn :”Notre Dame de...” i el nom de la ciutat. La veneració, la pietat, el respecte i láfecte que sentía aquell sant del Cister per Maria, va voler incorporar-los en de la Regla del Temple, fins i tot que, quan a nivel individual, havien dádquirir un compromís o signar un contracte, el templer, ho juraba per Déu, per Jesucrist, per lÉsperit Sant y, també, per la Mare de Déu. Els templers no tenien una advocació mariana délls, en concret per donar-li cult, quolsevol imatge de la Verge tenia suficients valors i mèrits per ser la seva Verge, Maria, la Mare de Déu.

El Puig de Santa Maria

Bernat de Claravall o Sant Bernat, segle XII, fou conegut com el Doctor Melifuo, es a dir, el doctor de boca de mel; per un costat, pel seu caire i, per láltre, la gran excel.lència i intensitat que tenien els seus sermons i homilies; fou un dels més grans predicadors de lÉdat Mitjana. Exercí tot el seu poder i autoritat en la creació, organització i funcionament de lÓrde del Temple. Un gran valiment del seu pensament sobre el misticisme i la insondable devoció mariana que sentía, va concórrer a difondre entre les ordres religioses europees una nova forma de venerar i retre homenatge a la Mare de Déu; aquell rellevat canvi s´ha vist reflectit, al llarg del temps, en lárt religiós: pintura, gravat i escultura. Posteriorment a la seva mort, els artistes, han seguit pintant o tallant límatge de San Bernat juntament a la Mare de Déu. Fa més de quatre cents anys que va morir aquest sant i, tots el moviments artistics s´han ocupat de plasmar la seva vida i obra. A la fi del segle XII, el cult a la Verge Maria, es desenvolupà notablement a Europa aconseguint una gran vitalitat. Es va estendre en força entre els fidels la religiositat i léspiritualitat, el tornar a Déu, entregar-se a les seves mans de i, sobretot, buscar un refugi espiritual i una assegurança per la salvació. És considerada l´època clàssica del cristianisme medieval, moltes de les grans ordes religioses naixen en aquest moment.

Línfant Jaume, futur rei Jaume I, El Conqueridor, fill del rei Pere II i de Maria de Montpeller, no va tenir massa fàcil la vida, malgrat el seu reial llinatge. Ja el seu naixement fou una conseqüència ordida a primers de maig de 1207, i que per a primers de febrer, de 1208, va néixer al Palau de Tornamira de Montpeller. Sa mare, la reina María, per a elegir-li el nom va encendre dotze ciris amb el nom del dotze apòstols i l´últim en consumir-se va ser el que duia escrit: Jaume, i, la reina elegí aquest nom per el seu fill, en contra de la tradició dámbdues families. Lìnfant Jaume, als 3 anys, degut al conflicte entre la Corona d Áragó i el croat francés Simó de Monfort, al servei del rei de França, es va pactar que, per evitar un enfrontament bèlic, li entregara el rei Pere el seu fill com a penyora a Simó i, quan aquest el va tindre en el seu poder, el reclogué en el Palau de Trencavel de Carcassona. Com la pau no va ser posible els va dur a la Batalla de Muret. Pere II, va morir en combat i, la Corona dÁragó es va quedar sense rei, sense successor i una crítica situació financera a causa de les guerres. El vassallatge del rei Pere a la Santa Seu i léncomanda de protecció de línfant per part de la reina Maria al Papa Innocenci III, motivaren que el Pare Sant de Roma, establira un regència durant la minoría dédat de Jaume. A finals dábril de 1214, línfant Jaume, va quedar sota la custodia i protecció del Papa, fent-se càrrec déll i de la seva formació fra Guillem de Mont-Redón, mestre templer. Línfant Jaume, criat, educat, instruït i aconsellat, pel cavaller Mestre

gels, pero, de vegades, per una troballa podía incorporar-seń una nova devoció, com podía ser el cas de la Mare de Déu del Puig. Hi ha poble que recorda fets dáquestos i evidencien el record al rei Jaume. La conquista de Balansiya, era una autèntica obsessió per a Jaume I, durant quince anys va estar preparant la incorporació de la València musulmana a la Corona dÁragó. Morella, en 1232, va caure de la mà de Balasc dÁlagó. Lány següent Peníscola, Borriana i la resta de La Plana. El 1237, un castell musulmà dalt dún turó es la defensa de Balansiya pel nord de la ciutat, lássetjamente de les tropes cristianes acabarà amb la resistència del defensors del castell en la batalla de Enesa, al Puig de Jubal-la. de lÓrde del Temple, Guillem de Mont-Redón, és evident que va ser iniciat en hàbits, usos i principis templers, en el castell aragonés de Monsó. És indubtable que la religiosidad, disciplina, responsabilidad i cavallerositat de fra Mon-Redón, van influir en el pensament, espiritualitat i la solvència que se li va anar donant al príncep. Jaime I, había estat format i condicionat com un autèntic cavaller templer, de per vida. Láspecte religiós era molt important per un templer i, segons les cròniques, esta prestància era present en la vida de Jaume I, al marge dáltres actituts menys morals; sempre que participava en una Eucaristia, combregava; abans de les batalles es retirava a resar i cap decisió important deixava déncomanar-la a Déu. La història i les cròniques dáquells temps donen a entendre que, el rei Jaume, sempre va estar immers en una piadosa i fervorosa religiosidad. Estava convençut que la seua vida estaba sota la protecció de Déu i de sa Mare, la Verge Maria i, aquest convenciment, ell el percibía i manifestava de manera rotunda després de les campañas militares; encara que, atribüia, aquestes consecucions, a lórganització militar, legislacions, conquistes o expansió política i, curiosament sobretot, a les corregudes i els saquejos per la mar Mediterrània. Conscient o inconscientment séxposava a perills innecessaris que els demés monarques del seu temps no feien. Es considerava un adalil de la fe i, des de ben aviat es proposà léxpansió del seu regne a costa dels territoris conquerits als invasors musulmans, per oferirlos a la fe cristiana. Molt poques vegades, els cavallers templers, van deixar de recolzar-lo, es clar que, també ells, eixíen beneficiats participant dúna bona part del botí.

Després de la batalla i mentrestant es preparaba látac a la ciutat de València, el mes dágost de 1237, Pere Nolasc, fundador de lÓrde de la Mercé i un dels clergues més influents sobre Jaume I, en el cim del Puig, va descobrir, davall dúna gran campana, una imatge de la Mare de Déu. Segons conta la llegenda, set estels, assenyalaven el lloc os estava la campana i, allí, es va apropar Sant Pere Nolasc per a traure límatge icona en pedra de la Mare de Déu. Aquesta icona, segons la llegenda, va estar amagada pels apòstols i monjos que hi vivien abans de línvasió musulmana, i la varen amagar per evitar fora profanada. Quan Valencia va ser alliberada, el rei Jaume l, li va dur als peus de la Mare de Déu del Puig, les Claus de la Ciutat com a mostra de submissió i déntrega, també la va incorporar a les imatges marianes que lácompanyaven per terres de conquesta. Finalmente, la va proclamar Patrona del Regne de Valencia, durant quasi setcents anys, s´ha tingut venerada, estimada i respetada com a Santíssima Patrona del Regne de València, cosa que ha estat fins el 10 de maig de 1961, quan el Papa Joan XXIII, a instancia dún sector social valencià, va proclamar com a Patrona a la Mare de Déu dels Desemparats. El rei Jaume I, està considerat cofundador amb San Pere Nolasc, de lÓrde de la Mercé; va introduir lÍnquisició a la Corona dÁragó amb San Ramón de Penyafort; no està oficialment Beatificat però, es permet el seu culte dins de l´àmbit de lórde mercedaria, la seua festivitat es celebra el 27 de juliol. A diferencia del reis coetànis: Ferran III, de Castella i Lluis IX, de França, no ha estàt declarat per Roma com a sant ni beat.

En 1233, disposat a reconquerir la villa de Borriana, encoratjà els seus soldats, amb la següent diatriba:”Tingueu fe, veritablement, que dues Taquio Masip vegades ens descobrirem tot el nostre cos per què ens nafraren però, Nostre Senyor Jesucrist, sap com deuen fer-se les coses i, com deuen ser, i no va voler que ens feren mal, ni que ens esbatussasen. I expugnarem la vila.” El mateix que altres reis peninsulars del seu temps, en les seves incursions o envaïments anaven proveïts d´imatges de la Mare de Déu i, a poble o lloc conquerit, els clergues acompanyants, sacralitzaven les mesquites, les converties en esglesies cristianes i, els nous ocupants les dedicaven al cult cristià. En general, les imatges que duien de la Verge eren molt conegudes entre els cristians: de Gràcia, de la Mercé, de la Misericordia, del Án-

Memòries d’una Violant Bàrbara Breva

Amb una gran tradició familiar dins del món de la festa, Bàrbara Breva Valls va ocupar el càrrec de Na Violant d’Hongria l’any 1992. Una experiència que vint-i-cinc anys després encara recorda amb molta il•lusió. La unió amb les seues dones de companya i l’excel•lent relació amb els membres del Cabildo, Esquadra d’Honor i totes aquelles persones que la van acompanyar al llarg de tot el seu regnat van fer possible que Bàrbara visquera una experiència única. I es que la complicitat entre tot el grup va ser essencial per a la consecució d’un any únic. Una unió que tant de temps després segueix existint entre Bàrbara i la seua cort, ja que encara que la vida les ha portades per distints camins, l’any 1992 sempre tindrà un lloc especial en els seus cors. D’aquell any tan especial, Bàrbara recorda amb entusiasme l’oportunitat d’acudir amb la Germandat a la Expo de Sevilla de 1992, un dia màgic on ella i les seues dones de companya van poder desfilar i representar a la Germandat davant un nou públic, visitant els pavellons de la Comunitat Valenciana i l’ambaixada d’Hongria entre altres. A més a més, també sent una especial estima per la seua Proclamació, un dia molt esperat on va poder per primera vegada mostrar a tot Castelló el seu vestit d’època. Com no, també va ser molt important aquella Magdalena, on Bàrbara va poder experimentar tot l’amor dels habitants de La Plana. Els seus somriures li van donar força per a poder gaudir al costat de la seua cort unes festes meravelloses. Però, sens dubte, el record més especial que guarda Bàrbara del seu any com a regina Violant són els somriures i els aplaudiments de la gent de Castelló en totes les desfilades en les que va participar. Per a ella, la il•lusió que crea la presència de la Germandat en els diferents esdeveniments en els quals està present és una de les coses més especials que va sentir. Contagiar l’alegria i l’amor per les tradicions de la nostra ciutat és el que va marcar més a Bàrbara, que en eixos moments va ser conscient de la gran passió que té Castelló per les seues festes. També, la importància de valorar les xicotetes coses va ser una de les lliçons que va aprendre durant el seu regnat. Viure cada moment com a únic i amb les persones que estaven al seu costat van fer encara més bonic aquell 1992.

Com no, també va ser un any molt important per a la seua família, que es va involucrar al cent per cent des de el principi. Aquesta ajuda va ser molt important per a Bàrbara, que sempre va notar el suport dels seus durant tots els moments de la seua trajectòria com a Na Violant d’Hongria. El final del seu regnat va deixar una gran quantitat de records i experiències a Bàrbara i per damunt de tot, l’amistat i l’estima per a sempre d’un gran grup de persones que van estar amb ella durant tot aquell any. Un especial 1992 que avui en dia encara te un lloc en el cor Bàrbara. Un any molt intens on va tindre la gran responsabilitat de representar amb orgull i amb èxit a la nostra benvolguda Germandat. Nosaltres mai t’oblidarem Bàrbara, gràcies per la teua gran tasca com a Na Violant d’Hongria 1992. Víctor Ignacio Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous.

Un any per recordar pensaven que érem els reis de veritat, aquesta visita és important per a la Germandat, ja que en el col•legi hi ha un bon planter de futurs Cavallers i Dones de Companya. Molt aviat va arribar el gran dia, el dissabte del “Pregó”, al matí esmorzar a la Carpa de la Germandat, a continuació i després de vestir-me de Rei, la reunió a la plaça de la Violant, petons, abraçades i felicitacions de tots els amics i els participants en l’ofrena al nostre Rei, aquesta sens dubte va ser per a mi la desfilada i acte mes carregats d’emotivitat i sincer orgull, de tots els que explicaré. En aquest acte li rendim homenatge al nostre Rei Jaume I, al qual jo representava, en el mateix vaig haver de llegir la “Llicència de Trasllat” (del Castell Vell a la Plana), atorgada pel Rei a Ximen Perez de Arenós el 8 de setembre de 1251. Ja a la tarda, la desfilada del Pregó, recordant anys enrere, vaig haver de muntar a cavall en una tarda freda i poc agradable, a causa de la qual cosa el recorregut encara que brillant, no va estar tan ple de gent com era d’esperar, emocionant va ser també, llegir a cavall la llicència de trasllat enfront de la nostra alcaldessa i autoritats que l’acompanyaven. Arribat el diumenge, vaig assistir a la romeria com qualsevol castellonero i a la tarda-nit vaig participar en la desfilada de gaiates, aquesta nit molt freda i desagradable també, vaig agafar un refredament que em va tenir al llit tres dies, a causa del qual, no vaig poder participar de l’ ofrena a Na Violant, i bé que ho vaig sentir. Dissabte últim, el de l’ofrena a la Mare de Déu de Lledó, vaig participar juntament amb la Germandat, va ser un acte de gran devoció i reconeixement a la nostra patrona. Diumenge 31 de Juliol, dins dels actes celebrats en record a la conquesta de Culla, La Germandat va participar d’ells, donant-li jo com a Rei Jaume I, al senyor Blasco d’Alagón, la custòdia del castell i Quan el Prohom Luís Oria, em comunicà que l’any 2016, seria jo el dels termes de Culla , en un acte rellevant, on va assistir gran part de la representant del Rei Jaume I a la Germandat dels Cavallers de la població de Culla, participant molts d’ells, inclòs el seu alcalde. Conquesta, el primer que vaig sentir va ser sorpresa, quan m’ho va confirmar, responsabilitat, alegria, il•lusió i orgull . Penso que en la Un altre acte assenyalat, va ser el del dia de la Comunitat, el 9 d’octubre; ment de tot aquell que sent la Germandat amb el cor, el premi més en aquest dia la Germandat, va tenir una jornada molt completa, gran és representar el nostre Rei, doncs aquest és la fi de la mateixa, al matí vam participar de la desfilada i posterior acte de recepció recordar a tots els castellonencs que un dia el Rei Jaume I i la seva del poble de Castelló a les tres cultures, els jueus, representats per esposa Na Violant d’Hongria, van fer possible la creació del nostre l’associació germana de la Alhama, els moros representats pels Moros poble. d’Alqueria i els cristians representats per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, a l’arribada a la plaça major dels cristians, la banda El primer acte oficial, va ser el lliurament del Casc que representa al municipal ens va rebre amb una peça cristiana, es van disparar focs Rei Jaume I, del Sortint i anterior Prohom, Marco Antonio Esteve Cano, artificials i la plaça en peu ens va dedicar una gran ovació, va ser aquest es va realitzar al Casino Antic i al mateix van assistir Na Violant emocionant veure la rebuda del poble als Cristians, representats per 2016 i les seues Dones de Companya, els Components del Cabildo la Germandat. encapçalats pel nostre Prohom, companys de la Milícia templaria, la meva família i molts amics, va ser llavors quan vaig començar a A la tarda, i després d’un dinar de germanor, amb tots els desfilants i prendre consciència de l’any que m’esperava. familiars, ens vam desplaçar a València, per participar de la desfilada de “el dia de la Comunitat”. A València ens van rebre els organitzadors Al llarg de tot l’any, he participat en moltíssims actes i desfilades de la de la desfilada, “Els cavallers del Drac”, que en tot moment van estar Germandat, de tots ells destacaré, aquells als quals representant al Rei pendents de nosaltres i acabada la desfilada ens van complimentar Jaume I, em vaig vestir o vaig assistir com a tal. amb un berenar al seu local. La desfilada a València, si va ser multitudinaria, moltes associacions festives van prendre part d’ella, Al gener, vam visitar l’escola Mater Dei, els nens em van fer sentir Rei de però jo vaig a descriure-tal com ho vaig viure: Acostumat a les veritat, amb la seva innocència preguntaven de tot, hi va haver un que desfilades a Castelló, em va sorprendre, la quantitat de gent que va em preguntà quan m’havia casat amb la Regina Violant, els més petits assistir a aquesta, amb la particularitat que al nostre pas, el de la Reina

Lorena i Mireia) i jo mateix, ens acomiadàvem d’aquest any de somni, elles han tingut moltes mes assistències a actes, desfilades, visites i celebracions, també per a elles serà difícil oblidar aquest any, però són joves i segurament tindran molts més dies de felicitat i bons records. Per a aquest veterà Cavaller templer, l’haver representat al nostre Rei Jaume I, ha estat un gran honor i una alta distinció que agrairé sempre a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, i en especial al nostre L’última desfilada, va ser el del dia 3 de desembre, a la Fira Medieval, Prohom, Luis Oria Doménech. enguany canviant el recorregut, com sempre va ser una desfilada alegre i festiva. En ella Na Violant 2016 (Marta), a qui sempre portaré “FADRELL” al meu record, les seues Dones de Companyia (Nadia, Laura, Judit, Eugenio Díaz Carsi Violant i jo mateix, la gent aplaudia amb veritable entusiasme, nens, joves, grans, tots celebraven el pas del Rei i la seva dona, va ser una cosa veritablement emocionant, que comenti amb Marta, la nostra Violant i em va dir que ella també estava sorpresa i emocionada. Va ser en resum un gran dia, complet, un d’aquests dies que et quedaran sempre en el record.

Un càrrec al cor Laura Agramunt

Fa molt de temps, allà pel juny del 2005, una xiqueta recentment introduïda al món de la festa va viatjar a Saragossa, per allò que deien que seria un agermanament. Era una xiqueta molt curiosa a qui tot li feia gràcia i quina va ser la seua sorpresa quan va arribar al Palau de L’Aljafería. Quins vestits més espectaculars! -pensava bocabadada- jo algun dia en vull portar!. La Violant anava guapíssima però no menys les seues Dones de Companya, en especial ella, quin vestit verd més lluïdor...

Que bé ho vaig passar aquell viatge! I qui m’havia de dir a mi que aquell agermanament en terres aragoneses algun dia tindria un significat tan gran al meu cor. Però diuen que qui sembra recull, i aquell 11 de juny de 2005 la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va sembrar en mi una xicoteta llavor que ha anat germinant fins a donar el seu fruit. Fruit, que any rere any anat llaurant-se a cada desfilada pels carrers de Castelló, fent créixer en mi un xicotet brot d’il•lusió, que amb el temps m’ha portat ha viure-les des d’un càrrec privilegiat, el d’Ermengarda.

Des d’aquell moment, vaig ser conscient de la responsabilitat que comportava un càrrec com aquest, però saber que comptava amb el suport de tots vosaltres ho feia tot més senzill.

A poc a poc tot començà a prendre forma i sense adonar-me’n que aquest somni corria a contrarellotge, estava a la porta de l’Hotel Jaume I, preparada per a la primera desfilada amb el meu vestit verd. La secció de bombos i tambors de combat Desperta Ferro ens eriçava la pell a cada cop i les radiants espases de l’Esquadra d’Honor, ens feien l’arc pel qual tantes vegades havia somiat passar. Quin moment més Al capvespre del 14 d’agost de 2015, en sonar el telèfon, milers emotiu! d’imatges van vindre a la meua memòria. Aquell somni de xiqueta curiosa, començava a fer-se realitat. En comunicar-me el meu càrrec com Els sentiments forjats aquesta nit, van perdurar tota la setmana gran a Ermengarda, no vaig poder evitar recordar a aquella jove que en el on no van poder amb nosaltres, ni l’oratge, ni el cansament, ni res que es proposarà deslluir la nostra setmana. Milers de moments han que2005 la representava.

dat gravats per sempre al meu cor, especialment, l’Homenatge al Rei i Na Rama, “ric adreç per a Violant” que ha lluït, llueix i lluirà sempre Jaume I, l’Homenatge a Na Violant d’Hongria i l’Ofrena a la nostra ma- al meu cor. Com no ha que fer-ho si l’ha acollit ella, què millor joier que la nostra Violant. Marta, la teua estima per les festes, el teu casreta, La Mare de Déu del Lledó. tellonerisme, la teua temprança i la teua serenitat ha fet que les joies El 2016, no ha sigut només un any com a Dona de Companya, ha sigut d’aquest ric adreç es mantinguen unides durant tot l’any i sens dubte un any de descobriments.Representar a N’Ermengarda m’ha permés per sempre. adonar-me’n que darrere de les desfilades que des de xicoteta admirava, hi havia més que això. Hi ha un col•lectiu que per a mi hui és A vosaltres, Cavallers, gràcies per considerar-me la persona adequada una família, on he trobat pares, mares, amics, germans i germanes. per a representar una de les vostres set joies. Espere no haver-vos dePersones que han tingut els consells necessaris en els moments opor- fraudat. Només em resta dir-vos que no us canseu de sembrar llavors tuns, les paraules d’ànim quan més ho he necessitat i que res ha fet, ni de tradició, de germandat. Llaureu-les i cuideu-les amb amor, respecfarà, que s’allunyen del meu costat. Persones extraordinàries amb els te i lleialtat, algun dia us rentarà. braços oberts en els moments més adequats, que han lluitat perquè els meus desitjos es feren realitat. Mai podré oblidar veure’ns desfilar ...I aquella xiqueta curiosa va aprendre que de vegades els somnis es fan pels carrers d’eixe poble que vull tant. Per a mi sou un membre més realitat. de la meua família. Gràcies per tant! Aquest any ha sigut molt gran, gràcies a tots. Però permeteu-me que FADRELL! us diga que en especial, gràcies a elles. Na Dolça, Na Margarida, Na Eva

Viatge als monestirs 2016

Dissabte 29 d’octubre de matinada, des de la capital de la Plana eixia una comitiva amb quasi uns vuitanta membres de la Germandat per complir amb la visita als monestirs on jauen les restes dels reis Violant i Jaume I. Amb un luxós autobús que estrenava la Germandat, van eixir des de Castelló prop de vuitanta persones per visitar els Monestirs de Santa Maria de Poblet i Santa Maria de Vallbona. Les corts 2016 i 2017, les seues famílies, Prohom i Capítol, Consell d´Honor, Templers, Tambors, Esquadra,Cavallers veterans i joves, amb animada conversa i rialles agafaven camí de les terres de la comarca de la Conca del Barberà. De camí, la tropa jove i veterana es revolucionava i arribant a L´Hospitalet de lÍnfant, ens van obligar a fer una paradeta per esmorzar i agafar forces. De nou en ruta, ens dirigim cap el Monestir de Santa Maria de Poblet, però abans d’arribar Paco Roca, cavaller Pere de Roca, nascut a Montblanc, ens va contar històries de la seua joventut a Santa Maria de Poblet, jugant amb les possibles restes del mateix Rei i fins i tot ens va il•lustrar amb la descripció del seu arbre genealògic, arribant a la conclusió que pot ser siga descendent directe del mateix Jaume I.....però això es un altra història..... Ja al monestir Santa Maria de Poblet i amb la companya d’un guia, ens vam trobar vuit segles enrere... amb la vida del monjos i les seues tasques diàries, ens endinsarem als seu llocs de lectura, a les bodegues de vi i fins i tot les cel•les on descansaven. Per finalitzar, dins de l’església van tindre lócasió dóbservar el lloc on es troben “ les restes “ de Jaume-I, per finalitzar la visita es va depositar un ram de llorer als peus del nostre rei i vam fer les fotos de costum. A corre cuita, vam pujar a láutobús i ens dirigim cap el monestir Santa Maria de Vallbona, on ja ens esperaven els responsables per tal de ensenyar-nos els seus secrets. Ja dins del claustre, ens van explicar lévolució de les construccions i ampliacions al claustre, ens van acompanyar fins a l’església, lloc on descansen les restes de Na Violant i la seus filla Sancha dÁragó. Moments démocions i després van tindre temps per fer les fotografies de costum.

La jornada encara no havia finalitzat, doncs a la localitat de Montblanc, ens esperava una degustació de la gastronomia típica de la Conca del Barberà, a un restaurant a l´interior de les muralles de Montblanc. Moment de descans i de rememorar aventures passades, amb una bona taula per mig. De retorn cap a Castelló, el silenci i la son es van poder amb els expedicionaris, però ràpidament Eduardo Mas del Río acompanyat del XX Guillem de Mont Rodó, José maria Arquimbau, ens van delectar amb la crònica de la jornada , que ens va portar a la memòria col•lectiva , les mítiques retransmissions de futbol emeses per l´antiga EAJ 14 “ Radio Castellón “,que els dos mestres transmetien quan anaven per tota Espanya darrere del Glorioso, es a dir del volgut CD Castelló.

Vora les nou de la nit, els expedicionaris de la Germandat, retornàvem a la comarca de la Plana, amb la satisfacció d´haver mostrat als mes joves i a les dos Corts, els monestirs on descansen els reis Violant i Jaume. Fins el proper viatge a monestirs!!!

Racó del Cavaller

Pregó 1953 - En peu : El Canario, Luis Oria, José María Abad, Jesús Pareja, desconocido i Juan Antonio Beltrán - Baix : Guillermo Colón, Fernando Monroy i Vicente Blasco

Imposició de banda i insignia a Ana María Alegret Colom per Jose A. Godes - Ball dels Cavallers - 1958

Carrossa Violant Rosario Fonollosa García - Pregó 1958

Soler Blasco en Sant Francesc- 1977

Illescas, Chamberga i MMO en casa de Na Violant

Paloma Ripollés Basco - Miguel Mulet (Pare i fill) - 1991

Homenatge al Rei Jaume I - Magdalena 2011

El Col·legi Apostòlic de Castelló I la seua estreta relació amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Un grup de destacades persones de la Societat castellonenca van constituir en 1.957 el denominat Col•legi Apostòlic de Castelló. El seu objectiu principal era representar als apòstols de la processó de Penitents del dia de la Magdalena.

Com a anècdota. puc comptar que per allò que jo era el Prohom, la presidència del Col•legi va recaure en mi per majoria absoluta dels membres del Capítol Permanent. Però clar, els Cavallers també eixíem a la desfilada de gaiates ( com ho continuem fent), per tant si ens constituíem en Apòstols no podíem arreplegar a Na Violant i els seus Per eixa raó, van comprar uns trages representatius de l’època de Je- Dons de Companya, per la qual cosa qui subscriu no va poder vestir-se sucrist, de tall barroc i cascú d’ells representava als diferents deixebles d’apòstol fins que va deixar de ser Prohom. Era també ineludible i mede Crist, excepte Sant Joan que desfilava ( i desfila) amb les Tres Maries ravellosa , l’obligació d’atendre com mereix la representació femenina i, per raons òbvies, Judes Escariote. de la nostra volguda Germandat. Entre altres, formaven part d’este col•lectiu, Josep Barberà Ceprià que va ser el primer president i amb ell José Armengot, Luis Castells, Eduardo Codina, Carlos Fabra Andrés , Francisco Fabregat, Francisco Navarro, Carlos Múrria, Jaime Nos, Gonzalo Puerto i Vicente Tàrrega. Any, darrere any eixien a la processó però a mesura que passava el temps, uns lamentablement van desaparèixer i es van incorporar suplents per tal de cobrir les vacants. També els apòstols tenien els seus estatuts, on recollien els drets i obligacions de cadascú d’ells, i que hui encara estan vigents.

I així, anys darrere any, des d’aquell llunya 1.978 i fins a l’actualitat ha continuat tenint presència en la Processó de Penitents el Col•legi Apostòlic de Castelló amb el mateix protocol, els mateixos estatuts, la mateixa filosofia i el mateix fraternal afecte que imperava en la “Vella Guàrdia”. L´any 1.978, es va afegir una condició per a formar part del Col•legi: ser soci Cavaller de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l’entranyable societat que ens uneix i ens distingeix a tots. I d’esta manera ha quedat constituït l’actual Col•legi Apostòlic de Castelló:

Al llarg de l’any, celebraven reunions i van establir la data del segon diumenge de Quaresma, l’anterior al de la Magdalena, per a celebrar la seua festa gran anual. Esta festa consistia ( con hui encara es fa) en una missa a Lledó, posterior esmorzar a l’ermita Sant Roc de Canet i dinar de germanor amb paella en l’ermita de la Magdalena. A eixe dinar, s’afegia un convidat especial cada any, generalment de reconegut prestigi, amb el que comentaven i debatien sobre coses de l’actualitat castellonenca, per la qual cosa la convocatòria es prolongava fins a la caiguda de la vesprada.

President.- Eduardo Mas del Rio. Sant Bartomeu. Secretari.- Antonio Ortells Museros. Sant Simó. Vocals.- Vicente del Rio Diaz. Sant Andreu. José Bernat Llorente. Santiago el Major. iguel Monfort Casañ. Sant Pere. José Luis Serrano Fabregat. Sant Tomàs. Benjamin Garcés Edo. Santiago el Menor. Antonio Cros Perez-Melero. Sant Felip. Antonio Mir Monroig. Sant Mateu. Juan Prades Garcia. Judes Tadeu. La gran majoria dels integrants d’este col•lectiu, eren també membres Suplents.- Carlos del Rio Diaz. fundadors de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que ini- Pau Prades Andreu. cialment es va constituir amb el nom de Gremi dels Fadrins. Juan Vicente Belles Escrig. Vicente Farnós de los Santos. Però tot en esta vida té data de caducitat. El temps no perdona i tots Consiliari.- Josep Miguel Francés Camús. ens fem inexorablement majors. Corria l’any 1977, quan reunits en el restaurant Dario en el “Descarregador”, van decidir dissoldre la socie- L´any 2013, vam ser guardonats amb el Fadrí d’Or per la nostra contat i oferir-la per a donar-li continuïtat a la Germandat del Cavallers de tribució a les Festes de la Magdalena, que complementa al també Fala Conquesta. drí d´Or que disposa la Germandat des de 1990. També en el nostre col•lectiu apostòlic, hem patit la desaparició dels destacats i irreemPer a aquell temps, jo era el Prohom, em van citar per a comunicar-me plaçables membres. Haureu endevinat que es tracta de Fidel Contrel’acord adoptat l’endemà en el Casino Antic on Jaime Nos, Carlos Mú- ras i de Miquel Soler, dos entranyables companys que ens han prerria i Gonzalo Puerto, em van posar al corrent de l’acord consensuat. cedit en l’adéu i ja estan junt amb el Pare, compartint la vida eterna amb els anteriors integrants d’este benemèrit Col•legi Apostòlic de Sens dubte, suposava un honor per a nosaltres assumir la representa- Castelló. ció d’este col•lectiu, però evidentment els vaig comentar que abans de prendre cap decisió, ho consultaria amb el Capítol Permanent. Així Per molts anys va ser i efectivament l’acceptació es va aprovar per unanimitat. FADRELL!! Vam arreplegar tots els trages, es va comunicarà la Junta Central de Eduardo Mas Del Río · Ex-Prohom Festes la notícia i també a la Confraria de la Puríssima Sang , doncs el President Col•legi Apostòlic Col•legi Apostòlic participa la nit del Dia Gran de la Magdalena, junt Cavaller Guillem Villarnau a esta Confraria.

Humor Medieval, per Daniel Aparici “El Keto”

“És el millor arquitecte especialitzat en fer mertlets”.

“O canviem la balda o no guanyarem prou per a portes”.

“Amb la vinguda de D. Lope de Luna l’aglomeració és tremenda”.

“Allò que indigna del cas és que, amb tanta gent, no sé qui fa eixos ronquits”.

Del llibre “Castelló 1200-1900. L’humor i la història” Autor: Daniel Aparici Traver Griñó “el Keto” (1931-2008) Agraïment de nou a la família Aparici Bellés per autoritzar-nos a reproduïr estes inigualables vinyetes.

AUTO ALQUILER

Avda. Hermanos Bou, 92 (Nave) Â· 12003 Castellon - Tel.: 964 227 425

NOTÍCIES BREUS

Guanyadors Concurs de Paelles. Colla Carril i Via Ampla. 6 de març de 2016.

Pregó del Grau. Festes de Sant Pere. 18 de juny de 2016.

Desfilada en Culla - 31 de juliol de 2016.

Festa de Nomenament de la nova Violant. 9 d’agost de 2016.

Pregó d’Oropesa - 1 d’octubre de 2016.

Presentació de les Reines de les Festes i Dames de la Ciutat - 6 d’agost de 2016

Desfilada en Almàssera. 3 de setembre de 2016.

Exaltació de la Fallera major de Sagunt. 17 de setembre de 2016.

Dia de la Policia - 3 d’octubre de 2106.

Desfilada en Vistabella - 1 de novembre de 2016

Festa de la bandereta. Creu Roja Espanyola. 3 de novembre de 2016. Presentació del cartell de la Magdalena 2017. 4 de novembre de 2016.

Processó de Sant Roc per la Vila - 13 de novembre de 2016.

Fira medieval de Castelló - 3 de desembre de 2016.

Festa 25 anys Colla Bacalao - 11 de gener de 2017.

Animació del Marató de Castelló per Desperta Ferro - 19 de febrer de 2017.

Na Violant a FITUR, Madrid - 21 de gener de 2017.

Minut de silenci en contra de la Violència de gènere - 20 de febrer de 2017.

SETMANA DEL CAVALLER

XXXVI Homenatge popular a Tomba Tossals Dissabte dia 1 d’octubre de 2016, , amb l´organització de la XXXV edició de l’homenatge a Tomba Tossals en el paratge del Molí de la Font, es van iniciar els actes de la Setmana del Cavaller. Amb l’assistència de la regidora de Cultura Veronica Ruiz, la regidora de Comerç Patricia Puerta i la regidora Maria España, la presència de la família d’en Josep Pascual Tirado, autor del Tomba Tossals, Capítol Permanent, Marta i Marina (Violants 2016 i 2017), les seues corts, membres de la Colla del Rei Barbut que per primera vegada volien participar al esdeveniment. La comitiva encapçalada pel penó de la Conquesta i de l’Ordre de Sant Cristòfol, l’estàndard de la Colla del Rei Barbut i seguits pels Dolçainers i Tabaleters , partia la comitiva des de l’ermita de St. Francesc de la Font cap al paratge de la Font de la Reina, on després d’unes paraules del cavaller Jaume C. Vicent Aguilar, va tindre lloc –com és costum- la lectura de dos fragments de l’èpic relat. En aquesta ocasió el lector va ser, en Javier Peris Segarra, nebot d’en Miquel Peris i Segarra, Poeta, i un dels fundadors de l’homenatge. Per als fundadors que ja no estan o no van poder estar (Miquel, Matilde, Quiquet i Pradells ) hi va haver un emocionat record, com també per a l’autor de la novel•la del mític gegant. Amb la lectura del poema “Invocació” per la regidora Veronica Ruiz i el llançament a les aigües del molí del ram de llorer envenzillat amb

la senyera i, després d’escoltar la Marxa de la Ciutat interpretada pels dolçainers, amb la invocació als Sants Patrons de la Germandat per Marta i Marina, es va complir amb la cita per honorar la memòria dels fets mitològics del nostre Castelló. Crònica dels Cavallers

Festa de Sant Francesc d’Assis i XL aniversari de la reconstrucció de l’ermita Diumenge 8 d’octubre, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va celebrar la Festa de l’ermita de Sant Francesc de la Font de Castelló, partida Cap del Terme, el dia del 40 aniversari de la seua reconstrucció, tal i com manen el vigents estatut de la nostra Germandat. La festa es va iniciar amb una celebració religiosa, oficiada pel Ermità de la Germandat i van assistir junt a un bon nombre de Cavallers, el Regidor dÉrmites i representants polítics de la ciutat , el Capítol Permanents, Violant i Dones de Companya 2016 i 2017, representants de la Reial Confraria del Lledó i de la Puríssima Sang, Madrines i representants de les Gaiata 9 i 5. Després de la solemne missa, es va organitzar la processó amb la imatge del Sant Francesc fins el paratge del Molí de la Font i, en tornar es van cantar els gojos i es va poder venera la relíquia de St. Francesc. Amb motiu de la commemoració del 40 aniversari de la reconstrucció i recuperació désta festa, es va descobrir un taulell que recorda la data, per part de Enric Porcar ( Regidor dÉrmites), Eduardo Mas ( prohom del capítol de 1978), el Prohom actual Luis Oria i Na Violant d´Hongria 2017 Marina Redó, que per obligacions del càrrec anava ataviada amb el vestit de castellonera, circumstancia que li va donar un color especial a lácte. Per finalitzar el matí com cal, un porrat popular va ajudar a continuar amb les activitats del dia. Matí d’emoció, tradició i compromís amb les nostres arrels culturals. Visca la Germandat, visca Castelló i lérmita de Sant Francesc! Crònica dels Cavallers

Vetlla d’Armes 2016 Vespra de la vespra del dia de la Conquesta del Regne de Valencia, 8 d’octubre de l’any 2016, silenci, meditació, reflexió, oració, jurament, compromís… Acte que tot Cavaller desitja viure-ho, acte on el Cavaller després del seu jurament rep la seua trova i les armes heràldiques que li correspon. Un acte que per a tot Cavaller que el viu, el marca per sempre. Cau la nit a l’ermita de Sant Francesc de la Font, envoltada per el silenci, per el so lent i compassat de la campana. La llum de torxes i axons ens fan veure al fons del Camí Vell de les Viles, a la partida de Cap del Terme, les ombres dels cavallers novells acompanyats per els seus padrins corresponents, Cavallers ja armats.

cantar la Salve a la nostra patrona en honor al nostre Rei Jaume I gran devot de la Verge Maria. Finalitzada la Salve, s’inicia ja la pujada cap l’esplanada de l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell, a l’encontre dels nostres orígens.

Costera en forma de serp, pols del camí, llums de axons, i un únic só A l’entrada de l’ermita engalanada de senyeres i troves , el Prohom que trenca el silenci de la nit, els dels tambors i bombos de Desperta de la Germandat dona a besar al cavaller novell la creu, que du a les Ferro. Ja es l’última pujada, el mes complicat però a la vegada, satisseves mans, tot això flanquejat per la creu processional i el Peno de la factori, ja queda menys per a que el nou Cavaller mostra el seu compromís com a tal, davant de la nostra Regina Na Violant d’Hongria, Conquesta Prohom i Capítol. Tot sacrifici te el seu premi, en aquest cas, SER CAVALLER ARMAT. En l’últim tram del trajecte, on esperen al seguici la Reina Violant, Dones de Companya, Rei d’Armes portant a les seves mans el casc del Rei i el Prohom, moment que reben al Mestre, portador de l’espasa reial, que recolzarà al muscle de cadascú dels Cavallers novells per confirmar el seu jurament. Nit misteriosa, el silenci s’acomoda en l’esplanada de l’ermitori, esplanada plena de gom a gom, pòrtic de l’ermita engalanat com cal, amb les troves del Cavallers que van firmar la Llicencia de Trasllat i presidida amb la bandera de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Comença el ritus de jurament dels nous Cavallers, que aquest any son:

Una volta tots els novells dins l’ermita, en penombra, on han deixat les armes als peus de l’altar, es tanca la porta amb forrellat. Aquest any, jo, Ramon Perellos, Mestre de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta he tingut el privilegi de conduir la part intima del cerimonial, on es fa reflexionar amb els ja pròxims Cavallers i de llegir els Salms triats per aquest cerimonial. Sols puc dir que l’experiència va ser gratificant i enriquidora, la resta, ja forma part de la confidencialitat i de la intimitat de l’interior d’eixa benvolguda ermita. En acabar el ritual de l’interior de l’ermita, de nou s’obri la porta i gaudim tots d’un desitjat sopar i no per la varietat, quantitat o presentació del sopar; ens espera un tros de pollastre amb pataques al forn i un got de fang ple de vi, amb la companyia de Cavallers, tots amics i fent Germandat, no necessitem mes. Cel estrellat, nit hortolana, es trenca el silenci per un moment amb el so tronador, solemne i majestuós dels Bombos i Tambors de la nostra secció Desperta Ferro; ells son els que ens obriran i guiaran fins al destí final, fins a l’ermita de Santa Maria Magdalena, als peus del Castell Vell, origen de la nostra identitat com a poble, lloc on es celebrarà el ritual de jurament del nous Cavallers. La llum dels axons i el so dels tambors i bombos, el Peno de la Conquesta i la creu obrin el seguici del cavallers novells junt als seus padrins i el Mestre de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, pel Camí de Sant Francesc fins al Seminari Mater Dei, parada obligada per

FRANCISCO MANUEL ALFONSO SUÁREZ JOAQUIN JESÚS MAS PERIS BRUNO SEGURA MARTINEZ MIGUEL MATEU RUBERT SERGIO BABILONI DE MONTIS ERNEST OLSINA NAVARRO JOAN OLSINA NAVARRO ALEJANDRO TORRES ASENSIO

(ALFONSO DE ALIAGA) (ARNALDO PÉREZ) (BENET CODINATS) (MATEU III) (XIMÉN CORNELL) (JOAN NAVARRO) (JOAN NAVARRO) (BERENGUER DE TORRES)

caputxa al Cavaller, caputxa que durant tota la nit ha cobert el cap del Cavaller. Tot açò ocorre mentre el Rei d’Armes de la Germandat fa públic el nom de Cavaller que li pertoca a cadascun i la descripció de les armes heràldiques que li correspon. Ja per finalitzar el ritual, el Prohom Luis Oria llegeix la fórmula de benvinguda, agafant la mà del nou Cavaller i finalitzant tots dos amb el crit de FADRELL. Any rere any, la Germandat amb aquest acte demostra que creix, i que hi ha per part dels nous Cavallers el compromís respectar, complir i defensar els nostres furs, costums i tradicions pairals, que a la fi, es el compromís que te la Germandat dels Cavallers de la Conquesta amb el poble de Castelló. S’inicia amb la lectura individual de la fórmula de Jurament per part de cadascun d’ells, seguidament el Mestre de la Germandat recolzarà l’espasa reial al muscle del nou Cavaller per confirmar el jurament, a continuació i amb ajuda del padrí el nou Cavaller es abillat amb l’arnés i capa davant de Marta Tena Soler, Reina Violant 2016 donantli a besar la creu de l’espasa que després serà enfundada al seu arnes i com a finalització d’aquest jurament, la Reina Violant li llevarà la

FADRELL!!!! Hector Prades Cavaller Ramón Perellos Mestre

Celebracions del 9 d’octubre a Castelló Com ja havia succeït l’any anterior, el dia de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament deixava en mans de les associacions representants de les tres cultures del Castelló Medieval, L’Aljama, els Moros d’Alqueria i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, , l’organització de la trobada de les tres a la plaça Major de la nostra ciutat. L’Aljama des del barri de la Jueria, els Moros d’Alqueria des del barri de la Moreria i la Germandat dels Cavallers des dels peus de l’estàtua del Rei Jaume I, tots desfilarien fins a la seva trobada final a la plaça Major. Previ a l’inici de la desfilada, la Violant acompanyada per Eugenio Díaz, qui ha encarnat la figura del nostre benvolgut Rei al llarg de tot aquest any, van dipositar un ram de llorer als peus de l’estàtua, com a mostra d’homenatge a Jaume I, després de la qual cosa donaria inici la desfilada en representació de les hosts cristianes cap a la plaça Major. La banda municipal esperava l’arribada a la plaça de les tres comitives, delectant a la multitud assistent amb diverses i aplaudides melodies. Finalment interpretant la Muixeranga donaria entrada a l’associació jueva de L’Aljama, seguidament als Moros d’Alqueria i, finalment, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la qual, a causa del gran nombre de socis reunits per a aquesta celebració, va haver de ser representada per membres de cadascuna de les seccions, Dons de Companya, Violant i Prohom. Una vegada finalitzat l’acte, ràpidament es va dirigir la comitiva de la Germandat cap a la plaça Borrull, on els esperaven dos autobusos en els quals es desplaçarien a un dinar per reposar i de seguida cap al Cap i Casal, fins a la ciutat de València.

J.A.Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

Celebracions del 9 d’octubre a València Els autobusos ens deixaren a la Plaça Tetuán i des d’eixe punt ens dirigiríem cap al proper carrer de l’Altar de Sant Vicent, on té la seva seu la comparsa Ordre Cavallers del Drac, la Presidenta del qual, Charo Valeriano Pérez, Capitana Cristina 2016, ens havie convidat a desfilar amb ells en l’Entrada de Moros i Cristians que discorreria pels principals carrers de la ciutat de València. El recorregut s’iniciava en la Plaça Tetúan, on ja es podia veure la gran afluència de gent i, la multitud d’associacions de Moros i Cristians que s’havien congregat, procedents de tot els llocs de la Comunitat Valenciana. Una vegada al carrer de la Pau, la qual recorreríem en tota la seva longitud fins a aplegar a la Plaça de la Reina, va ser el moment en què la multitud de gent, aplaudiments i crits, va embriagar a la comitiva de la Germandat, omplint-la d’orgull per representar als cavallers del Rei Jaume I i, a la ciutat de Castelló de la Plana. La desfilada prosseguiria pel Carrer de Sant Vicent Màrtir fins a la Plaça de l’Ajuntament, on la gentada resultava ja incalculable. Allí, enfront de la seu principal de l’Ajuntament de València, les màximes autoritats de la ciutat, acompanyades per la Fallera Major de València, ens van agrair la nostra presència en aquest esdeveniment tan important, amb motiu de la Fundació del Regne de València. Enfront de la tribuna d’autoritats, familiars i amics, que ens acompanyaven des de primera hora del matí, van assistir orgullosos a la desfilada de la nostra Germandat. Continuant per l’Avinguda del Marquès de Sotelo cap al Carrer Xàtiva arribarem el final del nostre recorregut.

J.A.Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

Marxa a peu per les ermites del terme “Miquel Soler” El dissabte 15 d’Octubre es celebrava la tercera edició de la Marxa per les Ermites “Miquel Soler i Barberà”. Ben d’hora, a les 7 del matí exactament, reunits tots els participants a la Plaça Major de Castelló, entre els quals es trobaven Violant i Dones de Companya, membres del Capítol Permanent, socis Cavallers i familiars, donaria inici la marxa en direcció a la primera parada del Després d’una estona de descans per reposar forces abans de prosseguir la marxa i, d’unes breus paraules del Prohom de la Germandat, recorregut, l’ermita urbana de Sant Nicolás de Bari. agraint la multitudinària assistència, el reconeixement de l’Ajuntament Mentrestant, en l’ermita de Sant Francesc de la Font, la resta del Capí- per la consolidació del nom de Miquel Soler, es reiniciava la marxa, ara tol Permanent i alguns Cavallers voluntaris, preparaven diverses tau- camí de l’ermita de la Magdalena. les i organitzaven tot per a la recepció dels participants de la marxa. Després de la Magdalena, Sant Roc de Canet, Basílica de la Mare de Al lluny ja se sentia la alegre melodia de la dolçaina i el tabal, anun- Déu del Lledó, San Isidro i Sant Pere de Censal, San José de Censal i, ciant l’arribada de la marxa. Tot a punt per repartir “figa i dosset” i, finalment, Sant Jaume de Fadrell, on es donaria fi a la marxa d’aquest una beguda energètica que ajudarà a continuar la marxa, un xopet any amb l’actuació de Sarau Folk. de moscatell. Des d’allí s’havien disposat autobusos per al retorn dels cansats camiAmb tranquil•litat però sense pausa alguna, encapçalats pel regidor nants fins a diversos punts de la ciutat. d’Ermites, Enric Porcar i, Violant i Cort acompanyades pel Prohom, els Acabava un altre agradable dia en el que la Germandat novament participants van anar entrant en el recinte de l’ermita on s’havia pre- col•laborava orgullosa amb la ciutat de Castelló. parat el “avituallamiento”. Crònica dels Cavallers

Sopar de Gala. Homenatge i Benvinguda El sopar va començar amb l’entrada als salons de les corts presents 1991, 2016 i 2017, acompanyades totes elles de cavallers, membres de Consell d´Honor i Capítol Permament. Finalitzat el sopar, entre animades converses, als cafès, va donar començament lácte d´homenatge ( amb la mestria del membre del Consell d´Honor Jose Antonio Balfagó) i de reconeixement a les dones que amb entrega i dedicació han representat la Germandat a l’any 2016 i què millor que fer-ho amb flors i els pergamins acreditatius del seu pas per la Germandat. Fets els lliuraments d’estos presents, era el moment de les paraules de comiat de Na Violant d´Hongria 2016 Marta Tena Soler , qui va dirigir unes emotives paraules, als presents, als membres i dones del Capítol, a les seus companyes i com no.. a la seua família. Tendres paraules, però que van transmetre amb la serietat i entrega, de qui ha segut la màxima representant femenina de la Germandat a lány 2016. Moments de records, però també de somnis i realitats, que com sempre el Prohom Luis Oria Domènech, va transmetre amb Un canvi d’últim hora ens va portar a organitzar este acte a l´Hotel Luz, lloc on també ens sentim com a casa nostra, el dia 21 dóctubre va tindre lloc el sopar de gala de cloenda de la Setmana del Cavaller organitzat per la Germandat, per retre homenatge a Na Violant d’Hongria i la seua cort 2016 i donar la benvinguda a Na Violant d´Hongria 2017 i la seua cort d´honor. Este any també vam tindre l´honor que Na Violant 1991, Na Paloma Ripollès i Basco i part de la seua cort Mayte Muñoz Domenech i Virginia Lloret Porcar ,ens acompanyaven aquesta nit de record i homenatge, donant fe de la seua estima cap a Germandat. Aquest any, també la Reina de les Festes de la Magdalena 2017, Estefania Climent acompanyada pel vici-president de la Junta de Festes, Fernando Torrent, també ens van acompanyar.

el seus discurs, donant les gràcies a la Cort de 1991, per acompanyarnos, paraules de gratitud a la cort de 2016 per la seua entrega i com no, paraules d’ànims i somnis per a la cort de 2017 amb Marina Redó i Fortanet com a Violant 2017. Li va correspondre, tancar el torn de paraula, a Na Sara Usó, Presidenta del Patronat de Festes, qui ens va transmetre la implicació i recolzament de l’ajuntament amb la tradició i la cultura, que tan be porta avant la Germandat. Nit d’emocions i records, però també de projectes de futur, que com no podia ser d’un altra manera va finalitzar l’acte amb l’aclamació conjunta als sants Patrons, per part de Marta i Marina, encetant-se el ball amb el tradicional rotllo i canya. Abans del sopar , mentre es servia el còctel de benvinguda, va tindre lloc l´acte de reconeixement al soci cavaller que complia 50 anys de pertinença continuada a la Germandat, que aquest any li va correspondre al soci Paco Valls cavaller Pere de Almodóvar, qui va rebre la estimada insígnia de les mans de Na Violant 1991, Na Paloma Ripollès. A continuació, va ser el moment de retre homenatge a Violant i Dones de Companya de 1991, amb unes emotives paraules de Na Violant 1991 Paloma Ripollès, que en el seu nom i de les seus companys, va agrair la tasca de la Germandat i va compartir els seus mes estimats records d´aquells temps viscuts al si de la Germandat.

Comiat d’autoritats, membres veterans de la Germandat i ara ja era el moment de la joventut, que amb els animats balls del DJ, ens van portar cap a la matinada. Luís Oria Doménech Cavaller Ramón d’Oriols

La Germandat, fa un quart de segle. 1992 Acabàvem la darrera commemoració de noces d’argent en el passat número de la Crònica dels Cavallers, recordant qui era la jove designada per ser la XXXVII Na Violant d’Hongria de la Germandat. Va ser, en efecte, Bàrbara Breva Valls, una d’eixes Violants que han deixat petjada en la història dels Cavallers de la Conquesta. El seu, i el de les sis Dones de Companya que van compartir amb ella aquella història, va ser un any molt especial, amb fites importants i singulars.

També aquell any va haver-hi un fet singular. La Rondalla dels Cavallers de la Conquesta creixia i arribava a la dotzena de membres. Xiques i xics ben joves amb algun veterà, fundats i dirigits per Manuel Carceller Calero, gran castellonero, pare de cavaller i de Dona de Companya, a qui recordem també des d’estes línies de la Crònica, per haver faltat en desembre del passat 2016. Al cel siga.

LA CORT I EL CAPÍTOL

ANY OLÍMPIC, ANY UNIVERSAL: SEVILLA

Sense dubte, la fita històrica de 1992 va ser el viatge de la expedició dels Cavallers a l’Exposició Universal de Sevilla. Dos autobusos, noranta-set persones. Na Violant i la seua Cort, Capítol, Tambors i Bombos del Crist del Calvari de l’Alcora, Esquadra Jove, cavallers i famílies, per representar Castelló i la seua història davant la humanitat. Es visità En el seu any fester van tindre per reina de les festes de Castelló a el pavelló d’Hongria on vam ser exquisidament rebuts i comboiats i la jove Amparo Pavía Gargallo, Ampareles, que va ser Na Provençala allà Na Violant, Bàrbara Breva Valls, va saber conquerir els cors de tots, amb unes belles i agraïdes paraules que va rematar alçant una copa l’any 1988. de vi hongarès per brindar aclamant en la llengua magiar: “Visca EsEl Capítol, amb el Prohom Carlos Ulldemolins al capdavant, seguia for- panya!, Visca Hongria!”. mat per Alfonso Fajardo, Ignasi Piqueras, Pepe Bernat, Quique Ulldemolins, Manuel Lleó (Mestre, Secretari, Tresorer, Vice Secretari i comp- El solemne i concorregut seguici medieval desfilà pel recinte de tador respectivament) i com a vocals, els cavallers Paco Vicent, Emilio l’exposició entre gran expectació i aplaudiments de la gent de tot el Aicart, Paco Asencio, Miguel Monfort i Nacho Portolés. Era Alferes de món que gaudia al seu pas. l’Esquadra Marco A. Esteve. El final de la desfilada era el pavelló de la Comunitat Valenciana, on es celebraria el que va titular la premsa nacional al dia següent com FITES “Homenaje Universal al rey Conquistador”. Es va celebrar amb el guió Aquell any la Crònica dels Cavallers rebia el primer premi de la Direc- acostumat del tercer dissabte de Quaresma i va ser magistralment ció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana dotat presentat pel cavaller i Ermità de la Germandat, en Josep Miquel Franamb unes gens menyspreables 100.000 pessetes i l’ “Asociación Es- cés. Amb els deguts honors, les lectures adients i l’obligada ofrena als pañola contra el Cáncer” va tindre el gust de nomenar oficialment la peus monòlit alçat per a l’ocasió. Aquell jorn per la vesprada, es celebrava la inauguració dels Jocs Olímpics a la Ciutat Comtal. Un dia Germandat Soci Col•laborador. extraordinari, exhaustivament descrit pel Cronista en Roberto Pérez Mossèn Ximo Guillamón (Prior de la Germandat i de la Confraria de Heredia en les Cròniques d’aquell temps i intensament viscut pels de Sta. Maria Magdalena) era designat Rector ”in solidum” de la pa- qui vam tindre la sort de viure’l. rròquia de Sant Pere del Grau de Castelló i el jurat del VIII Certamen Literari Mare de Déu del Lledó, convocat per la Confraria del Lledó, TORNADA A LA NORMALITAT va atorgar el premi Goigs Patrocinat per la Germandat a Vicent-Pau Serra i Fortunyo pel seu treball “Goigs a la Mare de Déu del Lledó en Va continuar l’estiu celebrant el II Torneig de futbol Reina Violant, organit de la Rosa”, un deliciós treball publicat també en el número 29 de nitzat per l’Alferes Marco A. Esteve, del que va eixir guanyador l’equip del “Cabildo” que es va enfrontar en la final al de La Host del Castell la Crònica, l’any següent. Vell. Als pocs dies, la VIII Acampada al Castell Vell amb l’assistència de 27 xiquets i la desfilada en la vila de La Todolella per l’aniversari de la TRASPASSOS seua Carta Pobla. El 1992 van faltar tres cavallers assenyalats. OCTUBRE L’entranyable i popular Eduardo Aixa Forés (“el Guardieta”) a qui tots recordem abillat amb els hàbits de frare predicador en la cavalcada Ja amb la Cort 1993 nomenada –i és que el temps passa volant- en la del Pregó precedint el seguici del rei Conqueridor, alguns anys, fins i missa del dia de St. Francesc d’Assís, es beneïa la bandera processonal que donaven a l’ermita Paco i Xelo en nom de la família Vicent-Aguilar, tot, a lloms d’una burreta. preciosament ornada amb un llenç del pintor castellonenc Vidal SeTambé ens van deixar un cavaller fundador: Luís Algar Forcada i, per rrulla i confeccionada per la brodadora Tica Duro Forcada. últim, En Ferran Badal Navarrete, actiu i destacat membre de la Germandat, Mestre en els anys 1963 i 1964, membre del Consell d’Honor La Vetlla d’Armes va haver de ser aplaçada pel mal oratge. Tot i que el dia que es va celebrar no plovia, va ser un dia d’eixos d’aire siberià. i Regidor de l’Ajuntament de la ciutat entre 1961 i 1967. Molta assistència, tot i això. CURIOSITATS El sopar de gala d’obligat comiat a Bárbara, Charo, Eva, Paula, Rebe1992 va ser el primer any que la Cavalcada del Pregó de les nostres ca, Elena i Celeste; i la benvinguda a qui seria Na Violant 1993, la jove festes no passava pel carrer d’ Enmig. Seria desviada pel carrer Guita- Marta Vicente Ninot i a la seua cort a les qui regalaria els seus versos rrista Tàrrega, passant, per tant, per davant del monument erigit per el difunt poeta Batiste Carceller Ferrer, tancaria aquest especial cicle la Germandat en memòria de la Reina Violant d’Hongria. Els cavallers fester de l’any universal i olímpic 1992. no van voler passar donant-li l’esquena. Així, el cavaller que escortava Na Violant representant Ramon de Seguino (aquell any Pepe Ulldemolins) prengué la rosa que portava a les seues mans Bárbara Breva i Jaume C. Vicent Aguilar baixant de la carrossa, s’obrí pas entre la gent per deixar-la junt al bust En Carròs reial. La cavalcadura del Conqueridor (encarnat pel prohom Carlos Ull- Cronista demolins) donava front al monument mentre es feia l’ofrena. Les sis joves castellonenques elegides van ser Charo Blasco Nogués (Na Dolça), Eva Gallén Tomás (N’Ermengarda), Paula Prades Viciano (Na Eva), Rebeca Tellols Viciano (Na Margarida), Elena Valls Boigues (Na Provençala) i Celeste Villarroig Llago (Na Rama).

Homenatge popular a Tomba Tossals, octubre 1991

Na Violant, Dones de Companya i Prohom en l’acte d’Homenatge a Jaume I

Components de l’Esquadra d’Honor eixint del Pavelló d’Hongria

Na Violant escortada per l’Alferes i resta de membres del Capítol

Proclamació de Na Violant i les Dones de Companya al Teatre Principal

Carrossa del Pregó 1992. Na Violant, Bárbara, i Pepe Ulldemolins com a Ramon de Seguino

D’esquerra a dreta: Farnós, Pérez de Heredia, Bárbara i Francés brindant després de la brillant intervenció de Na Violant

Tambors i bombos del Crist del Calvari de l’Alcora

Part dels components del seguici de la Germandat

Ball de la Dama El Ball de la Dama és l’acte més important dels que organitza l’Esquadra d’Honor, la jove secció de cavallers encarregada d’escoltar a Na Violant d’Hongria i la seua cort d’honor. Aquest any, el Ball de la Dama va ser realitzat als salons de l’hotel Jaume I el passat 25 de novembre i va ser presentat com ja és costum per Ferrán Casanova Portolés, cavaller Perot Casanova. Aquest acte té un simbolisme molt gran dins d’aquesta secció, ja que els joves s’encarreguen de tot el relacionat amb l’esdeveniment. Una labor que implica maduresa per als joves que, amb l’ajuda dels membres del Capítol Permanent, han pogut, un any més, realitzar-lo amb èxit.

unida per a dur a terme amb èxit el cicle fester. La tradicional crida als nostres Sants Patrons, que va ser realitzada per Marina Redó, va donar el punt final a l’acte que, després d’un sonor crit de Fadrell, va donar pas al rotllo i canya i a un sopar on es van unir tots els convidats.

L’acte va començar amb la pujada a l’escenari de les diferents Dones de Companya, cadascuna del braç d’un jove cavaller membre de Víctor Ignacio Palacio Bernad l’Esquadra d’Honor. Una vegada van ser totes a l’escenari arribava el Cavaller Bernat Tous torn de rebre a la nostra Na Violant d’Hongria per a l’any 2017, la senyoreta Marina Redó Fortanet, que va ser acompanyada per l’Alferes de la Germandat Nicolás Gas Nebot, cavaller Bernat de Montagut. Ja estant totes les joves a l’escenari, els membres de l’Esquadra van entregar a cadascuna de les dones la rosa cavalleresca, símbol de respecte i homenatge per part de tota la Germandat. Va ser aleshores el torn de les intervencions, en primer lloc va ser l’Alferes qui va dirigir-se a tots els assistents a l’Hotel Jaume I. Emocionat davant la seua primera intervenció com a màxim responsable de l’Esquadra d’Honor, Nicolás Gas va mostrar el seu desig de què el nou cicle fester fora tot un èxit i es va comprometre a què l’Esquadra treballaria dur per a aconseguir que les joves dones puguen tindre un any inoblidable. Posteriorment, va ser el torn del Prohom de la Germandat, Luis Oria, d’intervenir i dirigir-se a tots els assistents. Amb fermesa, el Prohom va destacar la importància que té l’Esquadra per a la Germandat i, a la vegada, va emfatitzar en la necessitat de què aquesta secció estiga

Esquadra d’Honor Formada per joves cavallers entre 14 i 25 anys, l’Esquadra d’Honor va ser fundada l’any 1968 tenint la responsabilitat d’acompanyar a Na Violant d’Hongria i la seua cort d’honor durant tot el cicle fester. En els actes, l’Esquadra és l’encarregada de dur a terme el famós arc d’espases, demostrant d’aquesta manera el respecte que la Germandat dels Cavallers de la Conquesta sent per les seues representants femenines. A més a més, l’Esquadra també realitza diverses activitats, entre les que destaque l’organització completa del Ball de la Dama, un acte amb el qual els membres d’aquesta secció aporten un punt de frescor i, a la vegada, mostren el seu compromís amb la cort i la Germandat. Avui en dia, l’Esquadra d’Honor està formada per un total de 13 cavallers que encapçalats pel seu Alferes, Nicolàs Gas Nebot, fan honor a la llarga llista de cavallers que han format part d’aquesta secció.

Nicolás Gas Nebot Víctor Ignacio Palacio Bernad Ferran Casanova Portolés Víctor Meseguer Safón Rubén Giner Cosín Guillermo Babiloni de Montis Carlos Archilés Solsona Román Ivars Chacón Joan Olsina Navarro Ernest Olsina Navarro Alejandro Torres Asensio Sergio Babiloni Montís Enrique Clausell Bueno

Bernat de Montagut Bernat Tous Perot Casanova Pere Cava Pere de Molés Guillem de Montagut Benet d’Albalat Joan Villarragut Joan Navarro Berenguer de Torres Ximen Cornell Jaume Bas

Homenatge i Nomenament Mont-rodon 2017 El 12 de Novembre del 2016 va tindre lloc el sopar d’homenatge i nomenament de qui serà XXIé Guillem de Mont-rodon en la persona del Vicepresident primer i Diputat de Cultura de la Excma. Diputació Provincial de Castelló, En Vicent Sales i Mateu. Darrere d’una recepció amb copa de benvinguda i rosa templària per a les dones, va començar l’acte amb l’entrada de les Dones de Companya i Na Violant acompanyades per components de la Milícia Templària i del Capitol Permanent. Na Dolça, Srta. Ana Goterris va entrar del braç de Cristobal García. N’Ermengarda, Srta. Ana Sanz va entrar acompanyada del templer Eugenio Díaz. A continuació va accedir al saló Na Eva, Srta. María Soriano, del braç de José Manuel Bartoll. Després va entrar Na Margarida, Srta. Estefanía Gonell, acompanyada per Fernando Sánchez. A continuació va entrar Na Provençala, Srta. Andrea Sánchez, del braç de José Luis Beltrán. I finalment va accedir Na Rama, Srta. Ana Ortuño, qui va estar acompanyada pel templer José Vicente Ramón. El tancament d’esta primera part va ser protagonitzat per Na Violant d’Hongría 2017, Srta. Marina Redó, qui va entrar acompanyada pel Mestre

Arribat el moment del café, es va reprendre l’acte amb unes primeres paraules del Mestre de la Milícia Templària agraint a José María Arquimbau, XXé Guillem de Mont-rodon, la seua implicació en les activitats de la seua Milícia durant l’any 2016 i entregant-li l’escut d’armes com a record. José María Arquimbau va dirigir unes paraules d’acomiadament als assistents. A continuació, el Senescal de la Milícia, José Vicente Ramón Moreno, va donar lectura a l’Acta del Nomenament del XXI Guillem de Mont-rodon, entregant-li l’acta a l’homenatjat al finalitzar. Després que el presentador glossara la figura de En Vicent Sales, va ser el Mestre de la Milícia el que va prendre la paraula per a fer entrega a l’homenatjat del pergamí del seu nomenament emmarcat. També el Senescal de la Milícia, va donar lectura a l’himne de la Milicia, escrit per En Roberto Pérez de Heredia, qui fou Cronista de la Germandat, traslladat a un pergamí com a regal per a En Vicent Sales. Acabada la lectura va ser l’autor qui entregá el pergamí al XXIé Guillem de Mont-rodón. A continuació l’homenatjat va prendre la paraula per a mostrar el seu agraïment pel nomenament. Va tancar el torn de paraula el Prohom de la Germandat. I seguint el protocol de tots els actes de la Germandat en què es troba present Na Violant, esta va realitzar la invocació als Sants Patrons amb el seu: “Cavallers, per la Mare de Deu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol

de la Milícia Templària, Matías Ibáñez, amb tot el saló en peu aplaudint la seua majestuosa entrada. Una vegada assentats tots els comensals el presentador, José Antonio Balfagó, que va estar com sempre brillant en les seues paraules i en l’elecció de les melodies que van acompanyar l’acte, va donar pas al sopar i va citar als presents per a l’hora dels cafés. Van estar presents Na Sara Usó, regidora del Partit Socialista i Presidenta del Patronat Municipal de Festes i En Vicente Guillamón, regidor del Partit Popular. També va assistir el Prohom de la Germandat, Luis Oria, amb un nombrós grup de components del Capitol Permanent, Na Violant 2016, Srta. Marta Tena, N’Ermengarda 2016, Srta. Laura Agramunt, Na Violant d’Hongría 2011, Srta. Estefanía Bartoll, Na Dolça 2011, Srta. Patricia Amat, familiars de Les Corts 2017 i 2016, membres del Consell d’Honor, components de la Coral Veus de Lledó, de la Colla Bacalao, de la Associació Cultural AMART, de la Associació Cultural L’Aljama i els components de la Milícia Templària amb les seues dones i amistats.

…” al que tots els assistents van respondre en peu un “Fadrell!!!” que va ressonar en tot el saló. El ball encapçalat pels màxims representants de la nit, començant i finalitzant amb el Rotllo i Canya, va fer que la magnífica vetlada tinguera el colofó que li correspon. Matías Ibáñez Cabedo. Maestre de la Milícia Templària.

Capítol Permanent Prohom: Maestre: Secretari: Tresorer: Comptador: Alféres:

Luis Oria Doménech, Cavaller Ramon d’Oriols Héctor Prades Andreu, Cavaller Ramon Perellós Carlos Martí Vicent, Cavaller Alfonso Llanos Jesús Redón Gallardo, Cavaller Redon Juan Carlos Giner i Gargallo, Cavaller Pere de Molés Nicolàs Gas Nebot, Cavaller Bernat de Montagut

Vocals:

Matías Ibañez i Cabedo, Cavaller Berenguer de Cardona (Milicia Templaria) Javier Lluch i Miralles, Cavaller Bernat de Naia (Protocol) Cristóbal García i Soler. Cavaller Tamerit II (Intendència) J. A. Javier Godes i Pavón, Cavaller Jofre de Rocabertí (Mitjans i comunicacions) Santiago Quiroga i Alegre, Cavaller Joan Alegre Miguel Molina i Segarra, Cavaller Mirò Ciutadella Pau Prades i Andreu, Cavaller Ramón Perellós (Intendència) Juan Vte. García i Barreda, Cavaller Miquel Zaportella (Intendència) José Soto i Grajera, Cavaller templari Pere d´Ayerbe José Valls Albert, Cavaller Pere de Sisternes (Desperta Ferro)

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 - 1958 1959 - 1960 1961 - 1962 1963 - 1965 1966 1966 1967 - 1968 1969 1969 -1970

FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ FERNANDO HERRERO TEJEDOR RAFAEL RIBÉS PLÀ JOAN BOLUDA SEGUÍ VICENT ADSUARA PERIS JOSEP FABREGAT PÉREZ JOAQUIN OLUCHA MARZA MANUEL PELÀEZ GAS DOMINGO TÀRREGA MOR ROBERTO PÉREZ DE HEREDIA i VALLE FERNANDO SÁNCHEZ COLÓN (1) MANUEL BREVA NEBOT FERNANDO SANCHIS SEGARRA FRANCESC VALLS GARCIA (2) LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1971 - 1972 1973 -1975 1976 -1983 1984 -1987 1988 -1991 1992 -1995 1996 -1999 2000 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011 - 2015 2015

EMILI OLUCHA ROVIRA MIGUEL MULET ORTIZ EDUARDO MAS DEL RÍO (3) JOSE LUIS ALÉ REVEST EMILI OLUCHA ROVIRA CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR JOSÉ GUILLEN FRANCO CARLOS DEL RÍO DIAZ (4) ENRIQUE PALAZÓN GRANCHEL VICENT MONTOLIO BELTRÁN LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5) JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO MARCO A. ESTEVE CANO LUIS ORIA DOMÉNECH

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS (6) (1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965. (2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968. (3) La modificació del Estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre. (4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig. (5) Renuncià la seu càrrec al mes de Desembre de 2010. El Mestre, J.A. Balfagó, el substitueix. (6) Designat com a tal pels cavallers reunits el 15 de desembre de 1950 en reunió constitucional de la Germandat.

Consell d’Honor Roberto Pérez de Heredia i Valle José Antonio Godes Royo Fernando Sanchis Segarra Alfonso Fajardo Herrero Benjamín Garcés Edo Manuel Peláez de Cruells Manuel Lleó Jaime Eduardo Mas del Río Emilio Pérez Salvador Joan Prades Garcia Vicent del Río Díaz Jose Luis Alé Revest Carlos Ulldemolins Salvador José Guillén Franco Miguel Monfort Casañ Carlos del Río Díaz

Enrique Palazón Granchell Vicent Montolio Beltrán José Antonio Balfagó Carballo Fernando Ulldemolins Salvador Josep Antoni Pradells Puig Marco A. Esteve Cano

Clemente Aparici Torrent Fernando Arrufat Noviembre Luís Braulio Escribano Ramón Godes Bengoechea Rafael Ribes Plà Fernando Sánchez Colón Francesc Vicent Doménech

Cavallers que han encarnat a Jaume I en el Pregó 1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG 1980 – JOAN PRADES GARCIA 1981 – JOAN PRADES GARCIA 1982 – BENJAMIN GARCES EDO 1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMIN GARCES EDO 1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST 1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO 2001 – JAVIER VICENTE QUERALT (1) 2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU Cavalcada del Pregó any 1959. El Cavaller José 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA Antonio Godes Royo, encarnant la figura de Jaume I, 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR sobre el seu cavall assistit pel palafrener reial. 2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL 2012 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ 2014 – PACO VICENT DOMÉNECH “Quiquet de Castàlia” A títol pòstum (2) 2015 – MARCO ANTONIO ESTEVE CANO 2016 – EUGENIO DÍAZ CARSI 2017 - VICENTE GUILLAMÓN TERRADO

(1) Designat per representar al Rei en els actes extraordinaris celebrats pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat. (2) En representació del finat, ho va fer el seu fill Jaume Cristòfol Vicent Aguilar.

Crida Pit i fora! Tots al tall! CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló

Marxa

I Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem. Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS! II Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla. III Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà… Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

Bernat Guillem d’Entença, dibuixat per Oriol Garcia i Quera. Del còmic “Mallorca 1229 Jaume el Conqueridor” (Ed. Casals, 2010) Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985. La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

IV Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor. Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

Desperta, ferro! 2016-2017 Any nou, il•lusió nova. Llavors el 2016 no anava a ser diferent. El nou any s’estrenava amb la proclamació de la nostra LXI Na Violant, Marta Tena Soler, i les seues dones de companya Nadia, Laura, Judith, Lorena, Maria i Mireia. Aquest, sempre és un dels actes més esperats i més emotius , ja que, a més de ser l’aniversari de la nostra secció, és el dia en el que les xiques llueixen els seus vestits per primera vegada per la ciutat de Castelló. També nosaltres, com marca el costum, vam sorprendre a la gent amb una nova cançó, amb la que vam fer gaudir a tota la gent que ens escoltava pels carrers de Castelló, i així, intentar que per a nosaltres fora una vetlada el més especial possible. Va ser realment un èxit!

i castellonenc que s’animés a viatjar pels racons de Castelló i junt la nostra música per recrear eixa batalla en la Plaça Major. Sota el mes d’abril vam tindre una gran notícia al ser invitats per actuar en la Gala de Premis del concurs de la Pirotècnia de Castelló. El nostre èxit en aquella nit va ser el futur de molta preparació durant mesos, però va valdre la pena. La nostra actuació va agradar molt per ser nova i original, a que vam ser capaços de recrear amb els nostre tambors i bombos, una Mascletà. El guanyador fou La Pirotècnia Penyaroja de la localitat de la Vall D’uixò. Sense cap dubte, el nostre esforç i treball es va veure reflexat en la cara de tots els assistents i vam poder oferir una actuació de l’altura de dita Gala.

Amb el febrer , vam aplegar a una de les setmanes mes importants , per no dir la que més, per a la ciutat de Castelló. I també, com no, per nosaltres. Començaven les festes de la nostra ciutat, les Festes de la Magdalena. De molts i molts actes als que vam acudir, ens agradaria destacar l’homenatge al Rei en Jaume I per la importància i emoció que desperta en tot cavaller. En aquest acte tota la Germandat vam eixir desfilant pels carrers de Castelló fins aplegar a l’estàtua del nostre rei “El Conqueridor” situada a l’avinguda del Rei. Com sempre, no va poder faltar la nostra música i cançons Desperta Ferro! Per tal que l’emoció fora més gran , si es pot. No tan sols per quelcom cavaller, sinó per tots els castelloners que any tres any no volen desprendre’s d’eixe moment.

Durant els mesos següents, encara que a priori els actes s’havien acabat, nosaltres teníem que seguir assajant i traient noves caçons. Però, qui ens anava a dir que tindríem el gran honor de la incorporació de noves i nous membres a les nostres files? Estem parlant de Isidora Contreras, Miguel Mateu, Alejandro Gomis y Bruno Segura, amb els que la secció va augmentar de nombre i per suposat en talent. Gràcies a ells seguim millorant i creixent i aconseguint que les nostres cançons sonen cada dia amb més força.

Si l’emoció que vam sentir en el nostre homenatge a Jaume I, no vos podeu imaginar com vam viure l’ofrena a la nostra Na Violant! Allà mateixa, en la plaça que rep el seu nom, la nostra benvolguda Marta Tena va saber atraure a tota la gent per tal de escoltaren la seua Crida a tots els Cavallers. Sense ningun dubte, els nostres tambors i bombos van vibrar mes fort que mai per tal d’acompanyar a ella i tota la seua Cort i intentar que fora un dels actes és especials que viurien aquella Amb l’arribada del bon temps, la secció es va anar de viatje. Segurasetmana de les nostres festes patronals. ment ha sigut, fins el moment, l’any que més racons de la província En el moment en que vam alçar el cap, la setmana gran de la nostra hem recorregut. Vam tindre la bona sort de fer-nos veure i escoltar ciutat ja havia aplegat al seu fi. Tot i que ja havia finalitzat nosaltres no per molts municipis de la nostra comarca, per ensenyar-los les nostre podíem relaxar-nos ja que el dotze de març, Castelló viatjava a l’any cançons d’una forma més propera. Volem destacar la visita a Torre1810 per tal de commemorar els caiguts en eixa batalla. Peró sense blanca, les festes de Sant Pere del Grau de Castelló, Culla, Almàssera, pensar-ho, no ens vam plantejar no assistir a aquest acte. Així, Desper- Orpesa y Vistabella, entre altres. Ens meravella donar-nos a conèixer ta Ferro vam voldré acompanyar a la nostra cort 2016 i a tot cavaller i que la gent puga veure tot el treball que hi existeix darrera de cada

actuació i aquestes visites als pobles y ciutats que són una oportunitat gegantina per a la família Desperta Ferro! En totes aquestes vam tindre una gran acollida y sempre estaran marcades en nosaltres. En el mes d’agost, la secció vam tindre l’idea de crear una escoleta de xiquets menuts. Vam veure l’oportunitat de començar a treballar des de eixe moment i quan abans ja que volíem incorporar la gent a les

del Cavaller s’inicia una setmana plena d’actes. El dia 8 d’octubre va ser la Vetlla d’armes en la nostra volguda ermita de la Magdalena. Allí, els nostres nous talents acabats d’incorporar a la secció van jurar el seu càrrec en nom del nostre rei a Jaume I, així com ser armat per la nostra regina Na Violant. Este sempre és un acte especial que invitem a tots a gaudir alguna vegada. També d’ací a esta setmana del Cavaller, el 9 d’octubre va ser una data molt important per a nosaltres perquè teníem la possibilitat de desfilar en l’entrada de Moros i Cristians a València. Va ser la primera vegada que la família Desperta Ferro desfilava en la dita ciutat i on vam saber estar a l’altura. Vam poder veure en els ulls de tots els assistents com van gaudir de nosaltres.

nostres files des de menuts. Ja contem amb xicotetes grans promeses que segur que ens faran gaudir amb la seua música en un període molt curt de temps. Els mesos passaven molt ràpid i en setembre ja es va presentar al mitjans de comunicació la nova Cort per l’any 2017. És un acte molt important per les xiques i nosaltres no podíem faltar a la trobada entre les dos Corts. A principis d’octubre una altra de les funcions de la família Desperta Ferro, fou acompanyar, com es habitual, a la nova Cort 2017 a les presentacions de les gaiates de la nostra ciutat. Cada cap de setmana se presenten en el Palau de la Festa cada una d’elles sent molt emotiu per cada Madrina, Dames y Comissions de cada una d’elles. Ens agra-

Pel mes de desembre vam tindre bones notícies perquè la nostra família tornava a augmentar amb la incorporació de Marc Sánchez i ja ens situàvem al voltant de 16 persones en només 4 anys. Ens sentim molt orgullosos que la nostra família continue creixent, tenint en compte que quan vam començar la nostra aventura tan sols érem 7 membres. Finalment, ens agradaria recordar un magnífic Mercat Medieval en la nostra ciutat. Amb tots els carrers decorats i amb la participació de molts castellonencs, com és costum vam poder participar acompanyant a La Cort del 2016 que van lluir per última vegada els seus vestits pels carrers de Castelló. Així continuarem , creixent per vosaltres. Per la nostra Germandat , per els nostres seguidors, per la nostra cultura i per la nostra família . Per gaudir i fer gaudir. Només aixina sabem viure. DF – DESPERTA FERRO – Miguel Mateu Rubert - Cavaller Mateu Iii Jose Valls Albert - Cavaller Pere de Sisternes.

daria emmarcar la gaiata 5 , Hort dels Corders, amb la qual la Germandat i també nosaltres estem vinculats. És un moment molt emotiu per la Germandat i sempre acudim sentim una gran acollida. I com no podia ser de cap altra manera, amb Octubre, arriba una de les dates més importants per a qualsevol cavaller. Amb la setmana

Els Sants Patrons de la Germandat

Madonna Santa Maria del LledĂł

Sant Jaume

Sant CristĂ˛fol

Proclamació de la LXII Reina Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya

Encès el foc de les torxes, senyeres agitant-se al suau vent d’una nit poc hivernal, el Teatre Principal de Castelló anava a rebre la seva nit més medieval de l’any, en la qual la Germandat dels Cavallers de la Conquesta proclamaria la que serà Violant d’Hongria i les seves Dones de Companya per a l’any 2017. La comitiva, partint des dels Quatre Cantons del carrer Enmig, iniciaria el seu emocionant recorregut en direcció a la plaça de la Pau, al són dels tambors i bombos de la secció Desperta Ferro, amb el seu acompassat tronar en el que farien vibrar a tots aquells que com estora d’aplaudiments, guiaven a la que a partir d’aquesta nit seria la Dama dels Cavallers. Somriures nerviosos es reflectien en la cara de Marina i les seues Dones, les quals manifestaven la seva tremenda alegria per l’arribada del moment tan esperat per a elles i, alhora deixaven entreveure l’emoció controlada del moment. Era la seva nit, el seu moment. Elles són i seran les protagonistes durant aquest any i, aquesta nit ho estaven comprovant. Porta del Sol, carrer Gasset i el Penó de la Conquesta ja encarava la Plaça de la Pau en direcció al Teatre. Disposada l’Esquadra d’Honor, acompanyats dels dos cavallers de la Milícia Templaria que fins a aquest moment havien custodiat el Penó, espases en l’aire per formar l’arc sota el qual una a una anirien passant nostres belles representants. Ana Goterris i Estrada, Na Dolça; Ana Sanz i Sánchez, N’Ermengarda; María Soriano Ruiz, Na Eva; Estefanía Gonell i de Celis, Na Margarida; Andrea Sánchez i Verchili, Na Provençala, i Ana Ortuño i Salvador, Na Rama. Finalment, Marina Redó Fortanet, Reina Violant d’Hongria 2017, qui lluint per fi el seu secret millor guardat, el seu espectacular vestit de vellut granat, de daurats motius florals, coronat per una tiara d’or envellit, va entrar majestuosa al vestíbul del Teatre

Després de la representació del grup de danses, arribaria el primer moment emotiu de la nit, quan van sortir a l’escenari per ballar el Bolero de Castelló, Héctor Prades, Mestre de la Germandat i la seva filla Victoria. Pare i filla, perfectament compenetrats, van delectar al públic amb una actuació plena de sentiment i orgull patern, ja que ell, radiant de felicitat, no va poder esborrar el somriure de la seva cara en cap moment. Finalitzat el ball, l’avi va obsequiar a la seva néta amb un preciós ram de flors que va sorprendre a la jove arrancant-li un somriure emocionat i nerviós. A baix el teló entre aplaudiments i, ràpidament es prepara l’escenari per a la segona part de l’acte de Proclamació. La Crida dels clarins anuncia l’entrada del Penó de la Conquesta, flanquejat en tot moment per dos cavallers de la Milícia Templaria, romandria a l’esquerra de l’escenari al costat del Casc del Drac alat i l’espasa, en record del Rei Jaume I. Principal, on autoritats, entre elles la vicealcaldessa Ali Brancal, la regidora de festes Sara Usó i, personalitats festeres, l’esperaven per a les corresponents salutacions protocol•làries i fotos de rigor. A poc a poc els convidats van anar ocupant les seves respectives localitats del pati de butaques i llotges, engalanades aquestes amb les trobes dels cavallers que van servir al benvolgut Rei Jaume I i, al centre, sobre el passadís central, l’emblema blau i escut de la nostra Germandat. Jose Antonio Balfagó, ex-Prohom i cavaller de la Milícia Templaria, exercia de presentador i, després de donar la benvinguda a tots els presents, va donar pas a Juan Prades García, cavaller Ramón Perellós, qui va presentar l’actuació del grup de Danses el Forcat, “Anyorances. Les noces del Rei N’Alfons XII”, acompanyats del Grup de Teatre Fadrell. En una petita introducció, va explicar als presents, que amb motiu de les noces del Rei N’Alfons XII i l’Arxiduquessa Mª Cristina d’Hasburgo, diferents representacions folklòriques de l’estat espanyol van anar a Madrid. Per Castelló hi anaren entre altres, Josep Ripollés Cazador i Agueda Urban Fernàndez, que ballaren el “Bolero de Castelló”. En agraïment S. M. anomenaria a ell “Cavaller Cobert” i a ella li otorgà “llicència de castanyera de la Porta del Sol de Castelló” amb exempció d’impostos. L’Esquadra d’Honor ocuparia els seus llocs darrere de cadascun dels seients que més tard rebrien a les precioses roses dels Cavallers, les dames de la cort de Na Violant. Seguidament, portant plens d’orgull, la Rosa cavalleresca, el Pergamí de l’acta de nomenament i la Banda i insígnia, els tres patges van ocupar el seu lloc al peu del tron reial. Anunciades una a una pel presentador i, aplaudides per l’auditori al complet, anirien pujant a ocupar el seu lloc en l’escenari d’arcs gòtics, Na Dolça, N’Ermengarda, Na Eva, Na Margarida, Na Provençala i finalment Na Rama. El Secretari, Miguel Molina i Segarra, cavaller Miró Ciutadella, donaria lectura a l’Acta de la Reunió Extraordinària del Capitol Permanent en la qual havia estat triada com nova Violant d’Hongria, la senyoreta Marina Redó i Fortanet. Finalitzada la lectura, el Prohom , Luis Oria i Domènech, proveït de la rosa fins a aquest moment custodiada per un dels patges, es dirigia a la llotja en la qual, al costat de les autoritats i acompanyada pels seus pares, Inma i Héctor, Marina esperava aquest moment, nerviosa e impacient. Nova Crida dels clarins i l’auditori es posa en peu per rebre a Na Violant d’Hongria 2017, Marina Redó Fortanet. Lentament, saludant a tota la multitud que l’ovacionava, va recórrer el passadís central i, ja en l’escenari, amb una gran serenitat, però amb una cara radiant de

felicitat, es va parar un moment per saludar novament a tot el públic any, perquè elles són el més important per la Germandat. que no havia parat d’aplaudir-la. Acabaria la seva intervenció amb la primera estrofa de la Crida de la Una vegada ocupat el tron reial que li correspon, el Secretari deixaria Germandat… als seus peus la còpia emmarcada de l’acta de nomenament, per donar Pit i Fora!! Tots al Tall!! Cavallers de la Conquesta. pas a la imposició per part del Prohom, de la banda i insígnia d’or, que Lligant festa, fe i treball . Enaltirem Castelló l’acreditarien des d’aquest moment com Na Violant d’Hongria 2017, moment acompanyat pel musical baluern de les 21 salves que eren Nova i última Crida de clarins per donar pas a la ja proclamada Violant, llançades a l’exterior del teatre. qui realitzaria l’invocació als Sants Patrons, la Mare de Deu del Lledó, El Mestre, Hèctor Prades, escortat per dos cavallers de l’Esquadra Sant Jaume i Sant Cristófol, resposta per un emocionant Fadrell, per d’Honor, dipositaria davant ella l’espasa com a ofrena, en virtut del part de tots els presents. respecte de tots els que formem la Germandat. L’Esquadra d’Honor formaria l’arc d’espases sota el qual desfilarien Era el torn del Mantenedor de la proclamació, Jose Luis València, una a una les Dones de Companya en abandonar l’escena, seguides qui va lloar la figura de Na Violant i la labor de la Germandat en la de Violant acompanyada pel Mantenedor i, darrere d’ells Prohom i Secretari. conservació de la història i costums de Castelló. Amb paraules de la pròpia Marina, extretes de les seves llargues converses amb ella, va anar descrivint a cadascuna de les Dones de Companya que li acompanyaran aquest any, en aquesta dolça i meravellosa marxa. Molt va encertar en les seues descripcions, doncs va aconseguir arrencar riures i mirades còmplices entre totes elles. Després d’atorgar una placa d’agraïment al Mantenedor, el Prohom es va dirigir a tots els assistents amb paraules d’agraïment per la seva assistència, record pels quals ja no estan amb nosaltres i que han donat tant per la Germandat; una afectuosa abraçada a la Cort de 2016, i a la de 1992, presents a la sala i, com no, paraules d’ànim per a la nova Violant i Cort, desitjant-les que visquen i gaudisquen aquest

Fotos: EstudioGama.es

Magdalena 2017

Programació d’Actuacions i Activitats a la Carpa de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Plaça Notari Mas (darrere Plaça Tetuan)

Dissabte 18 23:30h - Concert OJANA “Flamenco - Pop”. Al finalitzar, DJ Resident.

Diumenge 19 23:30h - Gran Festa Remember dels Cavallers “anys 90”.

Dilluns 20 18:00h - Vesprada per als més joves amb jocs, animació i xocolatada. 23:30h - Concert TRIO AJEDREZ. Al finalitzar, DJ Resident.

Dimarts 21 21:30h - “I Trobada Violants i Dones de Companya de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta” 23:30h - Gran festa amb DJ SOTO.

Dimecres 22 19:30h - “Tardeo Cervecero” amb PETER PARTY DJ. 23:30h - DJ Resident

Dijous 23 23:30h - Concert KECO FONTANA “Flamenco Fussión”. Al finalitzar, DJ Resident.

Divendres 24 23:30h - Gran actuació del SHOWMAN DEL SERRUCHO.

Dissabte 25 23:30h - Concert tribut als Ramones amb POISON HEART. Al finalitzar, DJ SOTO.