Crònica 68 Febrer 2015

Crònica

dels Cavallers ANY XXXIII - FEBRER 2015 - Nº 68

Índex

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ANY XXXIII - Núm. 68, febrer de 2015

Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana cavallersdelaconquesta@gmail.com Direcció: Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Coordinació: Marco A. Esteve Cano Luis Oria Doménech Texts: Vicent-Jaume Almela i Eixau Roberto Pérez de Heredia Valle Marco A. Esteve Cano Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez Pablo Castellet Marqués Manuel Carceller Safont Josep A. Pradells Puig Antonio José Gascó Sidro José Prades García Eugenio Díaz Carsi Albert Font Sancho Víctor Palacio Bernad Redacció Crònica dels Cavallers Il·lustracions: Lorenzo Ramírez Alberto Guallart Manuel Lleó Jaime Traver Griñó, “El Keto” Fotografies: Wamba fotógrafos Rogelio Cruella, fotógrafo Francisco Ortuño i Nati Temblador (Ediciones Digitales Muphy) Mado fotógrafos Foto Estudio Sánchez Gabi Utiel Tomàs Amat Artero Manuel Lleó Piquer Marco A. Esteve Cano Rafael Quiroga Alegre Jesús Redón Gallardo Sergio Ulldemolins Juesas Jaume C. Vicent Aguilar Arxiu Històric Germandat dels Cavallers de la Conquesta Carme Ripollés Disseny i maquetació: La Agencia, Publicidad y Comunicación Impressió: Servei d’impremta

04 05 06 07 09 10

47

Brancal Comiat a la Cort 2014 Acta de nomenament Laude Arbitral de Na Violant d’Hongria Na Violant d’Hongria 2015 Relació de Violants d’Hongria de la història de la Germandat Andrea Barrera Ribés, LX Na Violant Marxa de Seguici Dones de Companya 2015 Regines de les festes 2015 Llicència de Trasllat Crònica de la Magdalena 2014 Setmana Santa i Pasqua 2014 Concurs de paelles St. Jaume de Fadrell II Any Marià del Lledó Ronda de Maig Capítol General Extraordinari (06-052014) Gratitud Acampada al Castell Vell. XXX aniversari Sopar estival Milícia Templària Festa de l’Assumpció de la Verge Maria, a St. Francesc Benassal, 775 anys Presentació de Na Violant 2015 i la seua Cort Humor medieval, El Keto

48 48 48 51

IN MEMORIAM Batiste Carceller Ferrer Vicente Llorens Poy Miquel Soler i Barberá

11 13 15 27 28 29 33 35 36 37 38 39 40 42 43 44 45

52 HISTÒRIA I CULTURA 52 XVII Jornades de Cultura Popular. El Castelló medieval.

54 Pere el Gran, un rei excepcional 56 Les festes de la Magdalena abans de 1945

59 Un escut per al Rei 60 X. Pérez d’Arenós i la connexió franciscana 63 Les meues Minicròniques 64 NOTÍCIES BREUS 66 66 67 68 70 70 71 72 73 74 75 75 76 78 79 80 81 82 82 83 84 85 86 89 90 93

SETMANA DEL CAVALLER XXXIV Homenatge a Tombatossals Festa de St. Francesc i XXXVIII aniversari Vallbona, Poblet i Vetlla d’Armes a Stes.

Creus Conferència del Cronista de la Ciutat Exposició “3.000 portes” i visita Ambaixadora Hongria XI Marxa a peu per les ermites “Miquel Soler” Homenatge i benvinguda. Sopar de gala.

25 anys. La Germandat, 1990 Sagunt Ball de la Dama Esquadra d’Honor Desperta, ferro!

Saga Mont-rodon XIX Guillem de Mont-rodon Prohoms de la Germandat Capítol Permanent Consell d’Honor Capítol General Extraordinari (08-012015) Crida i Marxa Els Sants Patrons Cavallers que han encarnat Jaume I Proclamació Na Violant i cort 2015 Dos relleus, un comiat Agraïment i balanç Fe d’errates edició 2014

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Crònica dels Cavallers

ics, com a , cavallers i am es ltr sa vo a rigir-me s ànims i els el plaer de di nari. Els meu di nc ti or , ra rs xt le E al al Gener dels Cav rs, d´acord al 15 en Capítol de la Crònica i als Cavalle 20 t ió ic de da r ed an ne m 68 ge er a G històrica del it el 8 de icar a la En aquest nitzar la part per poder ub ermandat eleg a ga G rç or la fo d´ n de at so lit t, om anen onsabi participació 29é Proh l Capítol Perm dat, té la resp al per la gran de ci an s pe m ny es er pa G rà m la se co , e Enguany es, Cavallers, dels meus present qu a del mateix. t, que vosaltr viure, tenint an da ti ca an is to m cr s er rt en G pa e e té la enatge a Na entar la temps qu i enyorança qu egó i a l’Hom astelló i repres at Pr C it al ss de , ce eI ila ne V um la la mandat dels al Rei Ja rir-me a Pregó de l’Homenatge desa de la Ger rem, vull refe a an pe a, gr es oc e la èp qu lló d´ rs te s telló. Tenim t, vestit at de Cas de cavalle pairals de Cas ar activamen em a la societ ip ns ar ic io tr rt ic os pa , ad m a tr , s u ió le i amb tació i esforç vos decidi participac fundacionals t, i eixa apor es esta massiva da st t fe an an s m nç re t er ja st da G it no an M b les forta a la la Germ Violant. ís que tenim am e fem gran i e de vegades om qu qu pr s m el or , co an rs el le i rm al la ge Cavallers som els Cav onals i trobar recordar, que nsaments pers pe ls de t la obligació de un dam der estar per oreta Andrea deuria de po 2015 a la seny ny l’a a r pe a. oclamar és a dir, tenim necessit astelló, per Pr a cort sencera, C un de l re pa nd ci ti in a des, Mayra, rnem atre Pr de Paula, Lour r segon any, to tornàrem al Te a , Pe . es ad ia an ny gr pa tm on se H om grandir esta 2015, ac Fa varies Violant d´ cessari, per en m Na Violant la 60 Regina ne co m a rt co re , po és nd su A ib el R d’ t ència dona ino Antic de Barrera udir de la pres s del Reial Cas lonenca ens ha ga le el st sa de s r ca le ls no at a et ho re ci l´ és, la so la sort i poder vo telló, en un de iza. Un any m cietat de Cas , com bé es va so Ya lló i la te ta a as i ar C ut M de , jovent Natalia a la joventut rossegar a la més atractiva dat torna a ar an m er G festa i fer-la la e qu t, ò ens mostra, la ciutat. Aix la Germanda ò social. ss re es ganitzats per m or b ls am na m s io co te ic xí ac ad tes tr ates, ai nostres nsolidar els ac b diverses Gai , pretenem co activitats am i na i le pa musicals. Als da es i t i ag in oc M rt tivitats d´ lló, compa Festes de la ac te t es as an er C nç op de ja pr it re s m llers, En este esents al cent per vindre... als joves cava rnar a estar pr r, però temps és joves i per le m al rs av le però volem to C al l av de C Tasca tivitats per al a r la llunyana organitzant ac rnarà la figur der recupera po b am em e Cano, enca ni ev m st so E t , .

A ys lta co an co s es En Mar proper corser i terior Prohom lloms del seu an A i ó. da or eg la on Pr sfi H al la de ent del Consell d´ a i especialm lonerisme. En ual membre orgull i castel andat particip b m er ària de la am G pl t m la Enguany l’act lla e Te as a qu Tr ci de la Milí I, als actes icència de ó e Ll od la e um R t Ja rà gi on ut M lle lg del vo signes, et rei En Jaum uillen de tació del xiqu s i cavallers in nye el XIX G ic en pa es am ls pr om ns de re ac e a s bo s -m lid en i va per do oblidar l´honor que at per l´única ifica. No vull mbé tindrem de ón, acompany ys que s’escen am an R del Pregó, ta 10 te nsolidat dins en de co ic V es estre Jose Cavallers, ja que ja fa m m i , de el y, lló up t, an te t gr da as es C ós an Germ nombr talla. Aqu Pregó de nvertits en un rdor de la ba cristiana del co l’a rt ”, n pa o! an ue rr la ar oq fe rn de ev a, to s I, dins i que ns en t “Despert que en ocasio es van perdre bos de Comba ns tronadors, olts anys que so m s fa xo Tambors i Bom ja ei e n le qu ga l botxí, t, i que ens re franciscà i de la Germanda ura del frare fig la r ra pe recu t als també volem s és possible. eu activamen al Pregó, si en e que particip os -n an m ar de ny s pa vo i a acom na. festes e unes bones de la Magdale ars, vos desitg t i a les Festes ili da m an fa i m s er ic G dir a la es cavallers, am poder engran A tots vosaltr mandat, per er G la r pe s at actes organitz !!

LL E R FAD

oménech Luis Oria D on d’Oriols Cavaller Ram Prohom

04

Comiat a la Cort 2014 Melina, Na Violant 2014, Dones de Companya: Noelia Elena, Beatríz, Sara, Laura i Andrea, ens heu apropat el nostre passat pels antics camins de la Plana amb gojosa i medieval fragància on s’arrecera, sempre fidel, l’estima de honorar volgudes arrels.

En la vostra mirada s’emmiralla l’enlluernadora claror de la nívea lluna guardó de plenilunis i estelades, que emmantellen aquesta terra perfumada d’un temps de història.

Sota l’esguard de lluminosos carrers, guarnides d’elegant noblesa, caminareu entre els gentils cavallers, d’agosarat cor que galant vos vetla, sentint i fent-nos sentir el nostre ahir impregnat per l’entusiasta vitalitat del vostre encoratjador gaudir.

Quan des del campanar un altre diumenge romer amb pètals trenats de festa la campana Vicent faça sa sonora crida als veïns de Vila i ravals, per celebrar Magdalena, sense adonar-vos un suau somriure florirà de la vora dels vostres llavis, mentre un dolç sospir s’enlairarà en el vent camí del Castell Vell, en recordar amb orgull de dòna que viu la Festa, l’anhelant desig d’arribada a la blanca i pairal ermita, que amb passió sentireu sota el noble estendard de l’acollidora Germandat.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

Melina, Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura, Andrea, altres festes magdaleneres faran que gaudiu de goig, però, els Cavallers de la Conquesta, amb els que heu compartit emocions, romandran, per sempre, inobidables, molt endins del vostre cor.

05

CRÒNICA DELS CAVALLERS

ítol p a C l e d ia r à in d r extrao ió n u e r la e d ta c A uesta q n o C la e d s r e ll a av Permanent dels C 2014 e d l o li u J e d 7 1 amb data

mentada, es data amunt es la de s re ho les 19,00 ls Cavallers Plana essent ermandat de G la la de de t lló te en as an C Perm A la ciutat de steve Cano. ària el Capítol n Marco A. E ió extraordin E ss se om oh en x Pr l ei reun idència de ta, sota la pres del dia: la de la Conques pte de l´orde m su as ic un se l´ sse a tractarpel Prohom, pa ió ss se la a 15 rt 20 Obe Hongria Na Violant d´ ades, designació de ències efectu ció de les dilig si po ex ta la l´ lu i so es ajoria ab ndidatur elegida per m tació de les ca nt en es lta pr su re la ó, ta Fe nt votaci la correspone es procedeix a Senyoreta: era Ribés

Andrea Barr

tural bellesa en la seua na ix ne ar gu e lors qu adicions rtadora de va les nostres tr ra, per ser po n arrelada a ne be lo a el íli st m ca fa r pe r d´una scuda a la lla i per ser na asmetre-li pairals. llar a fi de tr ua se la r ta visi la data per a 2015 da la fixació de or ac nt d´Hongria s´ la io bé V m a N Ta a m co t en nomenam amb el crit de oficialment el r finalitzada pe na do la ohom la reunió, el Pr e l´objecte de I no sent altr FADRELL! Signant la

Amb el Vist-i

t.

l seu contingu

ari, done fe de

com a Secret present acta, -plau

El Prohom eve Cano st E .

A o En Marc

06

El Secretari Lleó Piquer En Manuel

e d l a r t i b r A e d Lau a i r g n o H ’ D t n Na Viola

gó, Regina d’Ara t, n la io V s, fant, No s del Rei i l’In n o ra s le t a lt yats; he esco ls llocs guan e ir n te n a m ria, pel desig de na Santa Ma n o a, d a M la i éu de Tarragon e b is b e u rq he pregat D A ere, t Consell a P i he demana ncia, a Bisbe de V lè a fra Arnau, is s i altres sav cia. a Ximén Pere se meua ntèn la n e r a rt ce per en ó, diem: egina d’Arag R t, n la io V s, ere Per això, No e a l’Infant P n o d i e R r o y que el Sen deu mil sous ats iar amb sold per a custod ells, aquells Cast i d’entre ells e Castelló. cinc per al d : També diem os castells, e i ratifique rd a or Rei en eix y n e que es gu S l e r li b ue va esta la població q elló, és el de Cast entre els qui terme, gnar i dur a si a v s e m e nou tal co es puga fer d e u q ra e n a o aconsellara però de m un fet que h lg a r e p ri a timent. si fóra necess voler i assen re st o n l e b i açò am iem: sempre, Finalment d de ser per a n a h s rd co a ingú. que aquests ho derogue n o n e u q ra e de man anem. ho diem i m , ó g ra ’A d a in Violant, Reg Nos, 48. del Senyor 12 y n A l’ a rç a des de M de les Calen Donat el VI

07

Na Violant Andrea, gentil Regina, al mirall de ta dolça mirada presa per goig novell s’enlaira la remembrança d’aromes del Castell Vell.

Fidel portadora d’història d’aquest poble pregoner que amb orgull filial honora per camins de tarongina el seu lluminós naixement.

Na Violant d’Hongria, nom coronat de noblesa, als Cavallers de la Conquesta enlaires ta gràcia sobirana amb sàvia paraula encesa.

Dolç somriure de tendreses, amb les Dones de Companya desfiles sota fulgents estrelles fent recull de galanies pels vells carrers de la Plana.

Andrea, de majestat guarnida, els teus ulls, estels de Fadrell, són claredat que il·lumina al gentil cavaller conqueridor que somia fer del teu bell somriure el seu més preat guardó, sota la càlida mirada de la nostra volguda Patrona la Mare de Déu del Lledó.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

Andrea Barrera Ribés - Reina Violant d’Hongria 2015

09

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Relació de Violants d´Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO

1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO

1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA

1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO

1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM

1988 - Ma JOSÉ MARTÍ FORTEA

1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA

1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA

1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ

1990 - PILAR CHIVA JORDÁ

1962 - ROSA VARELLA FRANCH

1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO

(Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

1992 - BÁRBARA BREVA VALLS

INÉS BARREDA MAS

1993 - MARTA VICENTE NINOT

1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO

1994 - MARÍA MONFORT VALLS

1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS

1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN

1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO

1996 - Ma JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1966 - Ma LLEDÓ SANCHIS SEGARRA

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1967 - Ma LUISA PELÁEZ DE CRUELLS

1998 - CARLA BENET FABRA

1968 - Ma PAZ SANCHEZ YARTO

1999 - REYES GIL TRILLES

1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES

2000 - LALA CANELLA PAMIES

1970 - ELENA RODRIGUEZ RIPOLLÉS

2001 - RUTH MAS RAFELS

1971 - Ma TERESA ROYO FABREGAT

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

1973 - Ma ELENA MULET PASCUAL

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

1974 - Ma OBDULIA PÉREZ SALVADOR

2005 - ANA VALBUENA ROIG

1975 - Ma ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

1976 - Ma LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

1978 - Ma PILAR PASCUAL DE LA TORRE

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

1982 - ESTER CASTELLANO PERIS

2013 - MARTA FONT RAMOS

1983 - BERTA BERNAD RINCÓN

2014- MELINA QUERAL LLACH

1984 - Ma CARMEN PUIG BALAGUER

2015- ANDREA BARRERA RIBÉS

Pregó festes de la Magdalena, 23 de març de 1957. Carrossa de la primera Na Violant dHongria

1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS

Senyoreta Salomé Calduch Bellido. Primera Na Violant d’Hongria. Any 1957.

10

Andrea Barrera Ribés

LX Reina Violant d’Hongria

11

Marxa de Seguici Marxa garrit un pompós seguici, greu brillant, són Les Dones de Companya de Na Violant.

La coneixem per NA EVA, nodrissa dels fills de Violant, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar.

Nobles Dames d’envanit tragí, de majestat, pertanyen a la Cambra de Na Violant. És NA DOLÇA cambrera fidel, com totes útil, servicial, de bon cor, traç airós, diligent, La joia de la llar reial.

Digna d’admirar, NA PROVENÇALA, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar.

Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant, dolça escorta de la benvolguda Violant.

NA RAMA, mestressa formal

de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix.

Fou NA MARGARIDA consort de Dionís serví a la Regina fins que va morir.

Són donzelles de faç i perfil aprimorat, engalanen la Cort de la reina Violant.

ERMENGARDA deu fadar, la Reina la volgué tant, que li deixà per llegat el mantell persa de l’aixovar.

Perles escollides de la Germandat, verges de La Plana, flors d’olor fragant, llums de Magdalena, joiells del Pregó…

Ric adreç per a Violant!! *Música de Miquel Mulet Ortiz, lletra de Robert Pérez d’Heredia i Valle

Visítenos en Facebook: Carnicería Charcutería Casa Juanjo

Paula Aso Toledo Na Dolça

Paula, Na Dolça, joiosa jovençana, dus en el somriure la llum de festa plena, la frescor de l’albada en el caminar, l’aleteig jovial de festívola oroneta habita en la dolçor del teu joliu mirar.

Embriagadora aroma de la nostra Plana et guarneix pels camins de tarongina, arrelada a ta pell d’escuma i marbre l’emoció per la teua terra et sublima.

Paula, gentil Dona de Companya, de Castelló, lluminosa fontanella, en temps de celebració d’origen, la Ciutat vol gaudir de ta fidel alegria per retornar-te-la feta la més bella galania.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

15

Lourdes Barberán Gimeno N’Ermengarda

Lourdes, gentil N’Ermengarda, eres la més fulgida estrella que per allà on passa enllumena de dolceses sa benvolguda terra envoltada amb clarors d’albada.

En arribar la festa fundacional, el teu gojós somriure corprès batega pètals d’estima, com la més joliua flor enjoia els camps d’alegria.

Castelló sospira al teu desfilar quan amb orgull de pertinença ens mostres antigues arrels, des de l’encimbellada ermita fins a Sant Jaume de Fadrell.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

17

Mayra Dávila Rondona Na Eva

Mayra, N’Eva, madrigal de poesia, dus pressa en la mirada l’essència de la nívia flor que el taronger abilla, perfumades llunetes que et guarneixen en vindre la festa de la teua alegria.

Mayra, somni enciser de primavera, esguarda la ufana planura que al seré mirall dels teus ulls deslliura el seu intens i eteri cant per trenar-se en l’emoció del teu festejar.

Quan romera vas pels vells camins honorant fidel nostra antiga constum, inquietes, les roselles voravies, saluden el teu gràcil caminar amb tremolí d’albada amb llum brodat.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

19

Natalia Palacio Bernad Na Margarida

Natalia, formosa Na Margarida, frescor del rou de la matinada, encís melós de la nostra plana donzella que engarlanda el dia, claror de festa que al cor s’arrela.

Quan sent la campana que batega les aromes del teu voler, l’emoció de viure en aquesta terra s’asoma als teus ulls rondallers sent penyora de gentils Cavallers.

Natalia, amb canya verda romera pels camins de la memòria creues dreceres de sentiment, per remembrar la nostra història amb el teu somriure més fester.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014.

Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

21

Marta Tena Soler Na Provençala Marta, dolça, Na Provençala les estels més argentades al paisatge del teus ulls, il·luminen la verda plana que s’emmiralla en ells.

En indrets d’ancestral tradició vius novelles singladures, és bon port la Magdalena, on amarrar la fidel passió que tu vius per Castelló.

Marta, llum nacrada de lluna, saps honorar antigues arrels per camins florits de gaubança, el teu bell somriure és senyera que engarlanda el Castell Vell.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

23

Yaiza Viciano Pérez Na Rama Yaiza, bella Na Rama. el blau infinit de la Plana emmantella l’enciser perfum que desvetlla ta mirada, festeig de dreceres de llum.

Roser que irradia dolcesa palau reblit de candor des d’on albires l’ermita que amb sons de fundación et crida per honorar l’enyor.

Yaiza, de festívola mirada, a l’horitzó del teus sentiments obri petals el novell dia per deslliurar melodies al teu cor magdalener.

Ofrenat pel poeta en Vicent Jaume Almela i Eixau el dia 25 d’octubre de 2014. Sopar i festa d’Homenatge i Benvinguda.

25

Regines de les festes de Castelló Fira i Festes de la Magdalena 2015

Srta. Dunia Gormaz Campos Regina de les festes de Castelló

Srta. Cristina Batalla Serret Regina infantil de les festes de Castelló

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, com sempre i per sempre, la nostra enhorabona, el nostre respecte i els més sincers desitjos de felicitat per a aquest any fester. Vítol!

CRÒNICA DELS CAVALLERS

t a l l s a r T l e d a i c La Llicèn

allorques i ’Aragó, de M d ei R éu D e Gràcia d ós i els Jaume, per la tpeller, per N n s, o ó M N e e d u r q o y ts Sàpien to érez ’Urgell i Sen , En Ximén P Barcelona i d re e st d o n te te m o ec C il . at a Vós, d de València iar La Vila íntegra potest i a ci èn e pugau canv ic u ll q a em n er o p , D a s, ci nostre mateix e de Valèn del terme del ostre al Regn n e t tr en in d in a ct g lo re L a d’Arenós, asen lloc que us p ita Vila sojorn a a qualsevol d n la ia rr en o e B u e q d s pobladors rs, de Castelló int que tots el seus successo d s ce el n i o C s . o ló ix el te st guen ells ma Castell de Ca ol altra horts, els tin i s se ca rvici i qualsev se en s, er ú u t, g u n ti ib tr o en ella cap cens, ateixes es, per les m i lliures, sense n cs so n er a p fr s t re en lt s o a d’a perpètuam s o als nostre re lt sa o n a l a exacció, la qu obligats. pagar estiguen a i a m s, rt o h cases i de MCCLI. ny del Senyor l’a e d re b m sete ida el VIII de Donada a Lle rques i de gó, de Mallo ra ’A d ei R , Gràcia de Déu Jaume, per la tpeller. e d enyor de Mon S i Signe l el rg ’U d i na te de Barcelo València, Com G. d’Aguiló n Carroz E tí Són testics: J. de Rocaber imor T e d .

R da G. G. de Montca , a través de ei R r o y en S mandat del oca el qual per R e xats. d m le il u rn i any prefi jo ne de G c, o ll el Sig en fer escriure ri seu, açò va ta o N , à v ri sc E

28

Fira i festes de la Magdalena 2014 Encetarem enguany esta crònica sobre les nostres festes fundacionals, fent referència a la participació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta en un acte celebrat just una setmana abans del dissabte del Pregó. Parlem de la Galania, on Castelló honora les representants femenines de la seua festa: Madrines, Dames de la Ciutat i Reina de les Festes.

de Tambors i Bombos de combat “Desperta, ferro!” Ana Vanesa Pérez, que, de baixa per la seua recent maternitat, va eixir al pas dels seus companys de la secció, amb Anna, la seua xiqueta, amb 8 dies de vida, abillada amb la minúscula sobrevesta de la uniformitat que els seus companys li van regalar divendres abans de Magdalena. Per descomptat, es va inmortalitzar el moment, amb una foto de grup.

Des de l’organització de l’acte i pel tipus d’introducció que es volia representar, es va demanar ajuda a la Germandat, que –cóm nova donar un pas endavant. Així, després de la mitologia i la presència sarraïna a l’escenari del Palau de la Festa, es va fer present allò que dona sentit a les nostres festes, al nostre ésser: la fundació de la ciutat. I no hi ha fundació de Castelló sense Rei Conqueridor, sense cavallers cristians ni sense la llicència donada a Lleida el 8 de setembre de 1251.

Amb la participació de membres de l’Esquadra, dels tambors i bombos “Desperta, ferro!” i del Capítol, del cavaller que encarnava en 2014 el rei Jaume I en el Pregó i les pròpies Dones de Companya de Na Violant, es va escenificar la concessió pel monarca a la vila de Castelló en la persona del seu Lloctinent en Ximen Pérez d’Arenós, de la llicència per assentar el nostre primitiu nucli de població “a qualsevol lloc que us parega dintre del terme del mateix Castell de Castelló”.

Amb una narració il·lustrativa i una banda sonora èpica –adient- el moment va resultar realment emotiu, emocionant. Una vetlada per al record. Ideal per escalfar ja la darrera setmana abans de l’inici de les festes.

DISSABTE 22, HOMENATGE AL REI I PREGÓ Un altre any, començava el jorn inicial de la festa amb climatologia inestable. Mal pintava el dia del Pregó: nuvolat i ploviscant. A les 11:30 del matí plovia prou. Començaven els nervis...

L’acte, als peus del monument del rei En Jaume, va ser presentat en esta ocasió pel cavaller Bernat Amat, en Tomàs Amat Artero, de la Milícia Templària de la Germandat. I seguint el guió establert tradicionalment es van fer les ofrenes florals corresponents i la lectura dels texts. d’efectius, uniformitat i armament (que diuen Cal esmentar que va ser en aquest acte on es els entesos) partia la comitiva que tancava Na va llegir per primera vegada en públic, la nova Violant presidint el seguici de les Dones de traducció del Laude Arbitral de Na Violant, Companya, radiants totes elles. Enguany ens va voler acompanyar una representació de la Junta Central fallera de Sagunt, unint-se a la Germandat en l’homenatge al bon rei en Jaume I. El cel ens donava treva tot just quan començava la desfilada i, en arribar Melina, Na Violant, a la Porta del Sol, ja lluïa un sol esplèndid.

Un seguici seguit en la totalitat del seu recorregut, per milers de persones. Moltes més que de costum, circumstància que ens va alegrar i ens va cridar l’atenció a tots, essent molt comentada.

Però el mes de març, que ja ens el coneixem, és capaç de capgirar tot en uns minuts. En esta L’anècdota entranyable i tendra va ocórrer ocasió, al nostre favor. Així que convocats a la durant el seguici i va estar protagonitzada plaça de Na Violant, amb les hosts al complet per la presència de la component de la secció 29

medieval, va estar composada per quatre xiques, que abillades tres de costureres i una de religiosa, representaven estar cosint un nou traje per al rei.

de la cort reial, omplint la carrossa, més guapes que el món. I tots, gaudint llençant caramels i llepoleries diverses, durant tot el recorregut.

Entre les files de la Milícia Templària de la Germandat desfilava el XVIII Guillem de Montrodó, N’Arcadio Badenes Paús, tutelant el rei El text –preciós- no va poder tindre millor xiquet i la nostra secció de tambors i bombos estrena, doncs Melina Queral Llach, Na de combat “Desperta, ferro!” ho donava tot, Violant d’Hongria 2014 va fer una vertadera enaltint el pas de les hosts cristianes. declamació règia. Segura, ferma, apassionada.

ROMERIA DE LES CANYES Emocionant, realment.

Enguany, el Pregó Infantil, pregonat pel pregoneret, ressonava especialment per la vila, pujant el seu eco al cel en memòria del seu autor, en Vicent Pau Serra i Fortuño, que li va regalar al seu poble eixa bella obra com moltes més.

Romeria de les canyes a la crida de la despertà a colp de carcassa i dolçaina i tabal, i convocats per les campanes del Fadrí de la vila. En marxa, tots amunt, a complir com a bons fills de Castelló. “Tots devem en dia tal/ ratificar la promesa/de mantindre sempre encesa/la llum de l’amor filial.”

Dimarts, a celebrar un altre dels actes principals de les nostres festes, organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

L’Homenatge a Na Violant d’Hongria en la plaça que du el seu nom i que acull el seu monument des de 1988. Feie ja en 2014 26 anys.

El Capítol, Na Violant i Dones junt amb les famílies, a mamprendre amb bon ànim i saquet ben proveït, el camí de la romeria.

Enguany, amb una commemoració especial: Després de l’ofrena del poble, en mans de el 25 aniversari de la recuperació de la Violant, Prohom, Alcalde i Reina de les Festes, Tornada. es va acomiadar l’acte amb l’aclamació als Sants Patrons per part de Melina Queral Llach, També en esta ocasió, com pertoca, la Marxa dels Cavallers i uns generosos focs fins el mateix cim del tossal, l’ermiteta d’artifici. Després, a dinar al cau, com sempre, emblanquinada de Sta. Maria Magdalena. a tota pressa, perquè l’eixida de la cavalcada Passat St. Roc de Canet, doset a eixe regueret a ma esquerra del camí, que en els últims anys arriba amb un bufit. tenim “reservat”...

Quan ens disposàvem a enfilar carrer Sant Tomàs carregats de “trastos” necessaris per la Amb alegria i germanor. Amb esperit fester desfilada, rebiem per telèfon una molt mala i magdalenero, complim amb el regrés a la notícia. El vent que feie un moment bufava rabassa maternal. fort, havia arrancat per complet la darrera de De tornada, per qüestió d’horaris, la carrossa de Na Violant. Corregudes i nervis. perruqueries i demés, de nou al Mater Dei, el Sense temps per a més que pujar allà i pensar cavaller Álvaro de Díez, l’amic Vicent Cuevas, una sol.lució d’urgència, demanant als bars ens esperava amb el seu mític Ebro de 1961 i i les cases veïnes caragols i tornavisos per ens va transportar fins el Descarregador. tractar de re composar la decoració i fixarla de nou amb garanties... Finalment, amb Dinar al cau i cadascú als distints quefers per l’ajuda de les Brigades Municipals que es tal d’estar amanits a l’eixida de la Processó van presentar allà en uns minuts, es va poder de les Gaiates. Encapçalant-la, la Germandat. tornar tot al seu lloc, al menys, per eixir amb Les xiques ben boniques, de castellonera. Els homes del capítol, de fosc amb el mocador dignitat, que és del que es tracta. blanc de la Germandat i tots, cinta verda a la Pregó complert i gaudit. Amb el Rei canya, encimbellada pel nostre escut.

Conqueridor desfilant sobre un bellíssim i gran corser de pura raça espanyola i color A l’endemà, a amanir les carrosses dels blanc, anomenat Junco, exclusivament xiquets, a primeríssima hora. preparat per l’ocasió a l’escola d’equitació de Jesús Verdiá, d’Onda, i magistralment guiat PREGÓ INFANTIL per ell mateix que, vestit de cavaller, guiava a l’inexpert genet per tal que es trobare Una vertadera multitud de xiquets i xiquetes segur sobre la muntura, propiciant inclús que abillats d’epoca Quin goig, si perdurare! tinguere certa independència per guiar el Els dos abanderats a cavall, els xiquets a peu, cavall. els més menuts sobre la carrossa, després les En aquesta ocasió, la carrossa d’ambientació xiquetes, les menudetes Dones de Companya

Amb tothom concentrat al peus del monument del rei en Jaume per formar el seguici, amb el cor en un ai per la inestabilitat de l’oratge que ens portava la vesprada, de sobte, es va manifestar la natura en la pitjor de les seues versions: aigua a cànters i vent huracanat.

molt més intel·ligible i acurada. El text, com explicarem més endavant, es va deure a un suggeriment en 2013 del Prior del Lledó, el Regidor Procurador d’Ermites i el Cronista de la ciutat, i una transcripció de Mn. Juan Antonio Albiol Caballer i traducció i adaptació de Mn. Vicent Gimeno Estornell.

Després, el Privilegi o Llicència de Trasllat, el document fundacional de la nostra vila, motiu primigeni de les festes que celebrem.

L’encarregat de la seua lectura és el cavaller que representa el rei Jaume I en la cavalcada del Pregó que, en aquest any 2014 (en que s’acomplia una dècada de la seua mort) va ser a títol pòstum el cavaller Ximen de Carroç, Paco Vicent Doménech “Quiquet de Castàlia”.

En el seu nom i la seua memòria, ho va fer el seu fill Jaume.

31

ALTRE APLAÇAMENT. MÉS PLUJA

Alarma general i corregudes. Tothom a refugiar-se sota la carpa de la Gaiata 5, Hort dels Corders, associació germana de la Germandat.

Mentre, un parell de cavallers del Capítol, a la plaça de Na Violant, lluitaven contra els elements de la infernal tempesta, com a mariners contra la galerna, per guardar l’equip de so de l’aigua i xopats del tot, demanaven bosses de fem als bars de la plaça per cobrir els elements de la megafonia. Un desastre.

En només deu minuts semblava acabar-se el món.

Allà, a la carpa, els plors normals i lògics i, finalment, la decisió més assenyada: suspensió. Com en 2013. Ens havia mirat un tort?

Així que tots a casa, també la representació fallera de la ciutat de Sagunt, que volia unir-se a l’ofrena. Com el senyor Andrés Goerlich, que compareixia de nou en nom de la diplomàcia magiar.

Dimecres, per fi, es va poder celebrar.

Preciós i especial homenatge a la princesa hongaresa i reina dels valencians, amb l’host cavalleresca al complet. Milícia Templària, Esquadra Jove, tambors i bombos “Desperta, ferro!”, Capítol, Violant i Dones de Companya,

CRÒNICA DELS CAVALLERS

com també una tirallonga de xiquets i “tirachinas” que es van repartir per igual als en el que totes i cadascuna de les nostres xiquetes: Noelia, Elena, Bea, Sara, Laura, dos equips contrincants. xiquetes.

Andrea i, finalment, Melina van tindre unes Presència d’Autoritats municipals i Reina de Elaborades les espases i llances amb cartró, emocionades paraules per acomiadar una les Festes. Ofrenes florals i corones de llorer ja de nit, Melina, Na Violant, tement que li setmana (la més gran del seu any fester) als peus del bust de bronze. La dels colors caiguera damunt algun dels projectils abans inoblidable, intensa fins el límit física i d’Aragó i la dels colors hongaresos, aportada de començar, veient tan neguitosa la tropa, emocionalment. Quantes emocions i va autoritzar l’inici de la batalla amb el crit de vivències, quantes rialles i joia. Com també pel Consulat General a Barcelona. alguna que altra llagrimeta, entre tanta guerra. emoció...

Lectura dels tradicionals poemes a Jaume I i a Violant (de Miquel Peris i Rafael Lloret) llegits A la seua veu, guerra i gaiato! Quin fragor!

Brindant amb el Prohom i sonant-se tots per Josep A. Pradells Puig i el propi Rafael quin escàndol! una miqueta, acompanyats per la xaranga Lloret Teruel.

Ho van passar pipa, els nanos. Van empastrar almassorina “Banana Boom”: a còrrer! Que és I de nou, el laude de Na Violant, declamat, tot el que van voler i ja sabem que això els el que toca durant la desfilada final fins la Plaça Major, amb eixos vertiginosos “balloteos”. “dit i manat”,per Melina, que ens el va tornar agrada moltíssim. a regalar junt a la foto més descriptiva del La setmana de festes va ser exitosa i podiem seu regnat, que ens sorprenia a l’endemà a OFRENA estar-ne ben contents per lo treballat i lo la premsa local: El bell rostre de Yoles solcat per unes llàgrimes reals (en tot el sentit de Dissabte de vesprada, amb un aire gelat, viscut. Per la feina i els resultats, un any més. la paraula) brollant de sons ulls en escoltar que trencava el basto i deixava la pell dels Llàstima que eixe moment d’emoció després els solemnes compassos de la Marxa dels rostres ben estiradeta, tots junts, ben mudats, dels masclets de la traca final i el Vítol per precioses Na Violant i Dones de Companya resposta al “Magdalena!” de Lara i Beatriz, Cavallers. Impossible més i millor. amb la mantellina blanca i de castellonera, que tothom espera amb il·lusió mirant al cel amb les nostres flors i la devoció per gonfaró: i a la façana de la nostra Co Catedral, llàstima, VISITES I MÉS al Lledó. A ofrenar les nostres flors i el nostre diem, que l’espectacle de 2014 no ens deixare De dimarts endavant, ja transcorre la setmana amor a la Mare, Regina i Patrona de la nostra tan bon sabor de boca com portàvem fins el moment. amb més tranquil·litat. Sense descans, però llar pairal. amb menys embolic. Visites als centres No és la nostra intenció voler fer sang ni hospitalaris, a les residències d’ancians, als SUSPENSIÓ DE LES PAELLES A FADRELL pretendre anar més enllà. Però tampoc diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió, sense faltar les dels Bombers, Diumenge al matí no havia parat l’aire i podem amagar que el muntatge per al Vítol el pronòstic era molt roín en quant a la de la Magdalena de 2014 va ser realment la Policia Nacional i Local i la Guardia Civil. probabilitat de precipitacions. Així que decebedor i no va respondre ni molt menys per evitar fer desplaçar la nombrosa gent al que el públic que abarrota la Plaça Major, FESTA INFANTIL participant a l’ermita de Sant Jaume de Fadrell espera eixa nit. Espectacle que –per a rematDijous es va preparar la festa infantil per als i haver de suspendre allà una vegada repartida va acabar en fals, de manera que la gent no la llenya i tota la logística desplegada al lloc, sabia ben bé si s’havia acabat o no... més menuts. amb la dificultat i la incomoditat que suposa La celebració va constar d’un taller de feltre el vent per qualsevol activitat a l’aire lliure, es En fi, això és ja pura anècdota, després de precedit per una explicació als xiquets i va decidir aplaçar la celebració del concurs nou dies atapeïts d’actes, desfilades, visites, xiquetes assistents sobre l’origen de les quatre de paelles organitzat per la Germandat que dinars, sopars, molta perruqueria per a elles, barres i, en concret, del Penó de la conquesta es celebraria diumenge de Pasqua amb gran moltes feines, corregudes i suades per a tots, amb els nervis que pertoquen, però sobre èxit. que la Germandat té per estendard. tot, de tradició, d’història i de festa, que és el Amb la idea original de Marisa García y El Capítol, Na Violant i la seua cort i les famílies motiu pel que treballem. Per recordar, com inestimable ajuda de les mares de Na Violant de tots, vam parar taula al cau i encara vam resa la lletra de la nostra crida que: i cort 2014, els xiquets van composar un poder fer tres paelletes en un ambient penó quatribarrat que, amb una agulla es van extraordinari, parant al carrer amb taulons “Lligant festa, fe i treball... enaltirem Castelló!” poder enganxar a la samarreta o la brusa. Va i cadires l’infernal vent que corria pel carrer sant Tomàs. Una deliciosa sobretaula ben Crònica dels Cavallers quedar molt xulo. resguardats dins el cau i asseguts a bona Després, xocolata i pastes per a tots. I ben cadira, que en un ratet, tocava carrera i berenats, es van equipar amb una sobrevesta plantonada. Al Vítol. cavalleresca feta amb bosses de fem, amanits COMIAT I VÍTOL per al combat.

Al carrer, s’havien construït amb cartró dos fortaleses, amb portes i almenes, inclús. Es van fer dos hosts i es van pastar amb aigua, farina i paper de periòdic, la munició per les catapultes imaginàries i els tiradors o

De nou les xiques de castellonera, amb les forces que pogueren quedar, i altra vegada al cau, abans d’acudir al carrer Saragossa per l’eixida de la desfilada final de festes, va haver comiat. Un moment molt emotiu 32

Setmana Santa i Pasqua 2014 DIVENDRES SANT De nou, arribat Divendres Sant, la Germandat va estar present en les devoció i recolliment- amb la celebració cristiana de la passió i mort tradicionals celebracions religioses del dia de la mort i sant soterrar de del Redemptor.

Nostre Senyor Jesucrist.

En esta ocasió, com en altres de finals de la dècada dels anys vuitanta i principis dels noranta -fins el naixement de la Confraria de Santa Maria Magdalena- la representació del Capítol Permanent així com Na Violant d’Hongria 2014, Melina Queral Llach i les seues Dones de Companya Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea van ser convidats per la Confraria de la Puríssima Sang de Jesús de la nostra ciutat per unir-se a la celebració dels Sants Oficis de Divendres Sant i participar també en la processó general que té lloc pel tradicional recorregut per la vila, junt a totes les confraries i germandats de la nostra Setmana Santa.

Els Clavaris Industrials de 2014 de la Confraria de la Sang, el matrimoni format per Eva Maria Vilarroig Moya y Vicente Solaz Pavón, van demanar ajuda als membres del Capítol que van atendre al instant la seua sol.licitut, com tantes voltes que la Germandat els ha necessitat i han estat sempre atents i generosos.

Així, l’estendard de la confraria, com també la creu processonal i els cirials que l’acompanyen, van eixir a la processó portats per membres del Capítol Permanent de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Na Violant i les Dones de Companya, escortades per la resta del Capítol, eixien també a la processó després de fer el tradicional pas per baix les andes del bellíssim Crist jacent de l’escultor Joan Baptista Adsuara -de tanta devoció a Castelló- que s’exposa després dels oficis per tal que els fidels puguen venerar-lo.

De rigoròs negre i amb l’elegant “teja” i mantellina, Violant i Dones de Companya, van saber estar com sempre per complir com cal -amb PASQUA Dilluns de Pasqua, com ens els tres darrers anys, ens vam citar a l’ermita de Sant Francesc de la Font per berenar la tradicional Mona de Pasqua. Amb Na Violant, Dones de Companya, Esquadra, Capítol i les famílies de tots ells, junt a les d’altres socis i amics de la Germandat, vam passar una molt bona vesprada, compartint viandes, conversa i jocs. Ens va alegrar vore congregat un nombre considerable de joves

i xiquets que, en treure algú una pilota, van improvisar un partidet de fútbol a l’esplanada de l’ermita. Partit caòtic però la mar de divertit per a xics i xiques, grans i menuts.

Crònica dels Cavallers

Concurs de paelles a Sant Jaume de Fadrell Després de la seua suspensió pel funest pronòstic meteorològic per al darrer diumenge de festes de la Magdalena, data acostumada de la seua celebració, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va difondre convocatòria per al concurs de paelles a l’ermita de Sant Jaume de Fadrell, el diumenge darrer de Pasqua, dia 27 d’abril de 2014.

La gent va respondre molt favorablement a la crida i va acudir amb un total de 300 persones per passar un dia assoleiat molt agradable, fent paelleta i disputant un dels quatre premis que el jurat concediria.

Els 300 comensals, agrupats en quinze paelles presentades a concurs, van esperar expectants el veredicte del jurat composat per Na Violant d’Hongria 2014 Melina Queral Llach, el Prohom de la Germandat Finalment els guardons es van repartir de la següent manera: Marco A. Esteve, el XVIII Guillem de Mont rodó, Arcadio Badenes, el senyor Alcalde l’Excm. Alfonso Bataller i el Regidor de Festes, Ximo - Premi a la millor presentació: Milícia Templària de la Germandat dels Torres.

Cavallers de la Conquesta.

- Premi a la millor cocció: “Roco Club”.

- Premi al millor sabor: Colla Pedregosa.

- Premi a la major participació: Associació Musical Castàlia.

Na Violant d’Hongria 2014, Melina Queral Llach va fer entrega dels trofeus als guardonats que, molt pagats, es feien la foto amb ella, la resta del jurat i Noelia, Elena, Bea, Sara, Laura i Andrea, les seues Dones de Companya.

Una cita celebrada en molt bon ambient de germanor i a la que el Prohom i Capítol va acudir amb la brusa llauradora i el nostre mocador blanc i les xiquetes, precioses com sempre, amb traje de llauradora.

Crònica dels Cavallers

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Lledó, II Any Marià La ciutat de Castelló de la Plana va celebrar amb extraordinària solemnitat i una multitudinària participació de fidels, la festa principal i solemne de la seua patrona la Mare de Déu del Lledó. I cóm no, en la dita festa, va participar la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, per unir-se a la resta del poble al mostrar la seua devoció a la Verge Lledonera, a més en ocasió tan extraordinària.

Major, Plaça de l’Herba, carrer Colón, carrer Major, carrer Ensenyament, carrer Antonio Maura, carrer d’Enmig, Porta del Sol, carrer Gasset, Plaça de la Pau, carrer Major, carrer Colón, Plaza de l’Herba i Plaça Major. El festeig anava precedit per una Cavalcada Costumista.

La imatge de la Patrona, va ser traslladada dijous dia 1 de maig a la Van desfilar les imatges de Sant Vicent Ferrer, patró del Regne de vesprada des de la seua basílica fins a la Santa Església Co Catedral València i de Sant Cristòfol i Sant Blai, co patrons amb la Verge del Lledó, de la ciutat de Castelló.

La Germandat, representada per Na Violant i les seues Dones de Companya, de castellonera amb mantellina: Melina Queral Llach, Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea, acompanyades per membres del Capítol Permanent, encapçalats pel Penó de la Conquesta, es van unir a la multitud de confraries, germandats, associacions de festes de carrer, gaiates i demés ens festers així com les reines de les festes de Catelló, per acompanyar la Mare de Déu del Lledó que solcava els carrers i carrerons de la vila sobre els muscles de cinquanta barreros, entre sons de música de banda, dolçaines i tabals, campanes, vitols, carcasses, oracions i pètals de roses llençats des dels balcons per devots veïns de Castelló.

de Santa Maria de la ciutat, on va romandre fins dissabte 10 de maig.

Malauradament, era eixe dia quan, apunt de traure la imatge de la Patrona de la basílica cap a la ciutat, ens assabentàvem de la mort de l’il·lustre castellonenc i cavaller de la conquesta, Procurador de les Ermites del terme, en Miquel Soler i Barberà.

De regrés a l’església de Santa Maria la Major, el cant dels Gojos i la Salve i les paraules del bisbe van donar pas a la veneració de la Patrona, que es va perllongar fins a passades les deu i mitja de la nit.

Crònica dels Cavallers

El Bisbe havia decretat Any Marià i el trasllat de la imatge a la capital, en reincidir el diumenge el dia 4 de maig, com l’any 1924 quan es va coronar pontifícia i canònicament a la patrona. D’aquest esdeveniment històric es complien en 2014, noranta anys.

Al matí, el Bisbe de la diòcesi Monsenyor Casimiro López Llorente va presidir una Solemne Missa de Pontifical.

L’Església Cocatedral de la diòcesi celebrava el 15 aniversari de la seua Consagració, ocorreguda el 4 de maig de 1999.

A la vesprada a les 18 hores, després del reso del Rosari i el cant de la tradicional Sabatina a la Mare de Déu del Lledó, presidida pel Prior de la Basílica, va començar la Processó General amb la imatge de la Patrona de Castelló, per l’antiga ‘volta de la processó’. La processó va recórrer la Plaça 36

Ronda de Maig gaudir especialment Melina, Noelia, Elena, Bea, Laura, Sara i Andrea, comboiades per tan romàntics rondallers.

Com que també elles són bones i atrevides cantaires, amb la simpàtica complicitat dels amics de Rosa de Maig, van interpretar tots junts, un tema dedicat a les seues mares.

Una vertadera nit de maig a Castelló, que la música per ofrenar i rondar a les dones, és costum molt nostra.

En esta ocasió Na Violant, Melina, les Dones de Companya i els seus pares van ser convocats per compartir un mosset amb els membres del Capítol a la terrassa del bicentenari Casino Antic de Castelló.

Ho va deixar escrit el dramaturg francès Víctor Hugo: “La música expressa tot allò que no pot dirse amb paraules i no pot quedar en silenci”.

Feie una boníssima nit de maig. A més del gust de compartir taula amb les famílies, la cita tenia un objecte concret: reunir les xiques per propiciar la sorpresa de la nit a les postres. Als cafès van tornar a aparèixer els amics de Rosa de Maig, que van quallar, com sempre, una excel·lent interpretació reblida de grans clàssics com “Muñequita Crònica dels Cavallers Linda” o “Reloj”, que va encantar a tots els presents i de la que van

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Capítol General Extraordinari A les 19:30 hores del dia 6 de maig de 2014, en una sala del palau de la Festa, el Secretari de la Germandat, havia convocat en nom del Prohom als socis cavallers per celebrar un Capítol General Extraordinari en el que, amb l’assistència de 25 cavallers, es van tractar dos temes rellevants: la votació per la designació de qui rellevaria a Roberto Pérez de Heredia Valle en el càrrec de Cronista de la Germandat i la comunicació a l’assemblea del nomenament per part del Capítol Permanent del cavaller Pere Canterelles, en Josep Antoni Pradells Puig, com a nou membre del Consell d’Honor.

ser votada, resultant elegida. Va ser la del cavaller Ximen de Carroç, en Jaume Cristòfol Vicent Aguilar, que ocupa des d’eixe dia el càrrec dels Òrgans Complementaris de la Germandat corresponent al de Cronista, rellevant a Roberto Pérez de Heredia Valle, cavaller Pere de Perea, com així havia sol·licitat ell mateix mesos abans.

Un relleu històric, ja que des de la creació de la figura dels Òrgans Complementaris dins la Germandat, Roberto ha sigut l’únic en exercir aquesta responsabilitat.

Pel que respecta a la primera qüestió esmentada, presentats els avals Crònica dels Cavallers estatutàriament establerts per part de l’única candidatura, aquesta va

Gratitud L’assemblea, reunida en data 6 de maig de 2014, Capítol en el que es va procedir a l’elecció del nou Cronista, va agrair Roberto Pérez de Heredia Valle la seua ímproba tasca d’arxiu, documentació i estudi en quant a la Germandat correspon.

Una tasca que ha anat molt més enllà, doncs és gràcies a ell que tenen nom d’època les Dones de Companya de Na Violant. Noms presentats per ell amb un rigorosament documentat estudi i proposat a la Germandat que va ser molt ben rebut i, després, aprovat.

Les sis dones de la cort de Na Violant 1985, Blanca Martínez Tomás, van ser les qui van estrenar els noms de Dolça, Ermengarda, Eva, Margarida, Provençala i Rama. És Roberto qui va posar lletra a la Crida i Marxa dels Cavallers i a la Marxa de Seguici. Ha deixat també al patrimoni cultural de la Germandat i de Castelló, aportacions valuosíssimes degudes al seu exhaustiu estudi de la figura de Na Violant, publicant el seu llibre “La Reina Doña Violante de Hungría. Fragmentos de su vida y arraigo de su recuerdo en Castellón de la Plana” (Fundación Dávalos-Fletcher 2001) Deixa escrit també el primer llibre de la història de la Germandat: “ Historia de la Germandat dels Cavalllers de la Conquesta. Sus primeros 25 años 1949-1975” (Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló. Any 2002). La seua dedicació a la Germandat i les seues aportacions a la seua història, són gegants.

de l’estima, la inquietud i la generositat de persones que han anat guardant documentació, imatges o curiositats de les més diverses fent-les arribar després a l’arxiu històric dels Cavallers.

El repte per al seu successor és gran. La responsabilitat, enorme. Hi ha moltíssima feina per fer. Innumerables documents per organitzar, ubicar, filtrar i classificar. I el primer objectiu és aconseguir la classificació de la totalitat dels documents que resten pendents (més de cinc dècades) i digitalitzar les 68 edicions de la Crònica dels Cavallers. Aquesta última tasca ja està també iniciada i per tant, tenen vostès més d’una desena de números de la nostra publicació al seu abast en Internet.

Roberto (Prohom de la Germandat entre 1963 i 1965) segueix sent el nostre Cronista. Ho serà mentre visca, perquè la seua tasca no acaba mai i continua descobrint-nos i ensenyant-nos coses sobre la nostra història. D’ell rebem consell i d’ell en seguim aprenent.

No aspira el cavaller que li dona relleu a igualar l’executòria, el criteri i el nivell de l’estimat Roberto. Qui gosaria!

Aspire, sobre tot, a apassionar-me aprenent. El que sí pot garantir com a Cronista qui els escriu per primera vegada com a tal, és que des de la major de les humilitats, posaré tota la cura, el deler i l’amor en esta tasca d’alta responsabilitat que m’encomana la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, per la que tants cavallers han treballat i treballen, a la que tant he estimat sempre. Un amor que he pogut compartir amb molts il.lustres companys cavallers. L’amor per ella que he mamat a ma casa.

Fadrell!

La Germandat conserva al seu arxiu històric, gràcies a la labor de Roberto, documentació sobre les festes de Castelló i la Germandat, des d’abans del naixement d’aquesta. De l’any 1947 fins els nostres dies.

Però com bé ell ha dit moltes vegades, la tasca de l’arxiu no és només cosa d’una persona. Un bon arxiu com el nostre s’ha anat alimentant

Jaume C. Vicent Aguilar Cavaller Ximen de Carroç Cronista

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Acampada al Castell Vell XXX Aniversari Els dies 28 i 29 de juny de 2014, es va celebrar la tradicional Acampada al Castell Vell que organitza la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Com bé saben vostès, l’acampada és un esdeveniment dirigit al nostre més valuós patrimoni: els xiquets. Tots aquells que hi participen, tenen l’oportunitat de passar unes hores repletes d’activitats i jocs molt diversos, tots ells, dirigits a l’aprenentatge en la convivència, el respecte als demés i a l’entorn natural al que, de manera privilegiada, tenim la sort d’acampar, pel seu valor natural i històric.

L’Acampada al Castell Vell està oberta a socis, familiars i amics seus, encara que no pertanyen a la Germandat, sense cap tipus de quota d’inscripció. Una ocasió preciosa per què els xiquets socis o familiars d’ells, facen pinya i Germandat i per a que d’altres que no estan encara vinculats, tinguen l’oportunitat de fer nous amics i conèixer de prop els cavallers. La passada va ser molt especial, per complir-se la XXX edició de la seua celebració. Podran observar vostès un canvi en la data acostumada, més entrat el més de juliol, gairebé a finals.

El Capítol de Marco A. Esteve va optar en 2014 per avançar la data, pràcticament recent acabat el curs escolar. L’objectiu era que no pillare a molts xiquets ja de viatge familiar, en colònies o campaments estiuencs, al poble dels iaios o els pares...

Va semblar encertada la decisió, doncs de nou amb una molt bona participació (la millor dels darrers anys) partíem dissabte al matí amb un bon grup de xiquets i xiquetes, els membres del Capítol, les Dones de Companya i Na Violant des de la Plaça Major –feta la tradicional foto de grup darrere de la vella pancarta commemorativa- seguint el camí quaresmal de la nostra Romeria de les Canyes.

Molt bon ambient. Alegre i divertit. Amb xiquets, és fàcil. També amb la natural i jove alegria de Melina, Noelia, Elena, Bea, Sara, Laura i Andrea, que van estar també en esta ocasió a l’alçada que d’elles s’esperava, estant pendents dels xiquets, ajudant en les diferents labors de preparació i –com no- participant en les activitats i jocs, com les que més!. Però abans d’arribar al tossalet del Castell Vell, parada a Canet: no figa i doset, però si rueta i traguet.

Agafem forces a l’ombra dels arbres de l’ermita del Sant de Montpeller i seguim ruta cap a la Magdalena, amb l’auxili dels Guàrdies Civils de l’Agrupació de Trànsit de la Benemèrita. També ells fa trenta anys que ens esperen a la Carretera Nacional 340 per tallar la circulació i facilitar el pas a l’expedició cavalleresca.

Una vegada arribats al turó pairal del nostre Castelló i organitzats convenientment, començava la frenètica activitat del nostre cavaller aventurer: Amfós de Montagut, Àlex Bernad Salvador; que un any més, s’havia desplaçat fins la Plana expressament, per endinsar als nostres menuts (i als més majors també) en els seus coneixements de topografia, vivaqueig i tots els secrets per viure i resistir a la muntanya.

A la vesprada i organitzats per grupets, concurs de patrulles!. Va haver temps i material per amanir el vivac que anava a fer cadascuna i disenyar un estendard per identificar-la. En van haver de molt originals. Tot seguit, a rodar i tombar pel tossal i voltants. A localitzar i conquerir el campament “enemic”. Ho vam passar de nou d’allò més

bé. Després, acalorats, xancletes i tovallola baix del braç i a la bassa.

Enguany, cedida molt amablement per col.legi La Magdalena. Un ratet de jocs i capbussons refrescants que van vindre molt bé.

Després, més jocs i a amanir sopar. Amb el bany i l’esforç de la jornada, els xiquets ja feien ullets. Així que vam parar a l’esplanada de l’ermita els iglús i les tendes de campanya.

La veritat és que van tardar poc en caure, llevat dels primers minutets de comboi per allò de l’emoció de dormir fora de casa i a la muntanya tirat sobre el sòl.

Mentre els majors (Capítol, xiques i Esquadra) fèiem “imaginaria” cafenet i xarradeta a poca veu, van haver un parell d’anècdotes, diguem, notables. La primera -que va tindre poca gràcia- va ser l’aparició quasi fantasmagòrica de matinada, d’un grupet de senyors un pèl estranys.

Senyors que van ser amablement convidats a abandonar el lloc. Nit tranquila fins l’aparició, en clarejar, d’una sobtada ventada digna del propi Bufanúvols, que literalment ens va alçar a l’aire el campament.

Així que els xiquets i xiquetes van haver d’alçar-se més d’hora del que nosaltres i ells hagueren desitjat. Sobre tot, ells.

En un ratet, va passar. Desdejuni, endreç personal, un passejet pegant la volta al tossal de la Magdalena i a arreplegar el campament, per agranar i amanir l’ermita per la missa de cloenda i esperar l’arribada dels papis i les autoritats, convidats a compartir la celebració per donar gràcies, enguany oficiada pel Vicari General de la Diòcesi, mossèn Yago Gallo, amb la presència del Regidor Procurador d’ermites Miguel Ángel Mulet i la Regidora de Joventut, Beatriz Jiménez.

Els participants, van poder estrenar samarreta i és que –l’ocasió ho requeria- es van repartir samarretes commemoratives de l’Acampada del XXX aniversari, recuperant gràcies a l’ajuda del cavaller del Consell d’Honor, Manuel Lleó Jaime, el dibuix amb el que uns quants anys de principis de la dècada dels noranta, era estampada la samarreta de cada edició. Es tracta del dibuix d’eixe cavaller nassut i panxut pel que alguns tenim debilitat, orlat amb el nom complet de la Germandat, del qual el cavaller Lleó n’és autor. Enguany, afegint al peu “30 ANIVERSARI”. Per finalitzar, nova foto de grup i un refresquet per acomiadar-nos. Des de la Germandat dels cavallers de la Conquesta volem donar públic agraïment a l’Ajuntament de Castelló, a Aigua de Benassal, al cavaller Alejandro Bernad Salvador, a Disseny Designes, al cavaller Manuel Lleó Jaime, al Col.legi La Magdalena, a mossèn Yago Gallo, als xiquets i xiquetes i a les seues famílies.

A tots ells, agrair el seu bon tracte, generositat i/o col·laboració, que d’una o altra manera van fer possible la celebració i l’èxit de l’Acampada del XXX aniversari. Quants records guardem de les nostres acampades de quan érem menuts i després, no tan menuts i ja pujàvem a ajudar els majors amb els xiquets! Déu vullgue que, d’ací uns anys, estos xiquets i xiquetes conserven també eixes vivències amb afecte.

A per la XXXI! Fadrell!

Crònica dels Cavallers 40

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Sopar estival de la Milícia Templària El 18 de juliol del 2014 va tindre lloc el tradicional sopar estival de la Milícia Templària en la que, com ve sent habitual es presenta a qui serà Guillem de Mont-rodon, durant l’any següent, a tots els membres de la Milícia Temperaria.

Amb la presència del Prohom de la Germandat, Marco Antonio Esteve, la de la majoria dels membres d’este grup templer, acompanyats per les seues esposes, En José Vicente Ramón Segarra acompanyat per la encantadora esposa Marga, va tindre lloc un agradable sopar en els salons del Restaurant El Tizón.

A l’hora dels cafès va prendre la paraula el Mestre, Eugenio Díaz, per a realitzar, en primer lloc, l’imposició de la insígnia d’or i plata a qui serà XIX Guillem de Mont-rodon durant l’any 2015, En José Vicente Ramón i Segarra, tancant l’acte amb les intervencions d’ambdós i la del Prohom amb la seua felicitació.

El sopar va donar pas a una agradable sobretaula que es va allargar fins a altes hores.

Eugenio Díaz Carsi Maestre de la Milícia Templària

Festa de l’Assumpció de la Verge Maria

a St. Francesc de la Font.

Antiga festa del Lledó La vespra del dia de l’Assumpció de la Verge Maria al cel, participem activament cada any d’una solemne i multitudinària celebració a l’ermita de Sant Francesc de la Font, on recordem, a més, que eixa festa és la originària de la celebració de les festes en honor de la Verge del Lledó.

La missa va estar oficiada pel Prior del Lledó i Ermità de la Germandat, mossèn Josep Miquel Francés, cantada per la coral Veus de Lledó i amb l’assistència d’autoritats municipals, Na Violant i la seua cort i el Capítol i la Clavariesa de la festa de 2014, la senyoreta Silvia Lavall Carrió. Després, la processó amb la imatge de la Lledonera va recórrer el Camí de les Villes fins el Molí de la Font, per ser-li cantats, en tornar, els Gojos i la Salve.

A la nit es va compartir un sopar de germanor amb el tradicional concurs de melonets fets fanals i rifa popular.

Crònica dels Cavallers

Calle Enseñanza, 1 Castellón de la Plana

También nos puedes encontar en facebook

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Benassal.

775 aniversari de la Carta Pobla La vila de Benassal va desplegar un llarg i variat programa de celebracions i activitats durant l’any 2014, en commemoració del 775 aniversari de la seua carta fundacional, la Carta Pobla.

Vila d’origen àrab, és reconquistada en 1234, quan en Blasc d’Alagó pren el Castell de Culla amb totes les seues pertinences, entre elles Benassal, qui va atorgar la primera carta de poblament el 3 de gener de 1239, donant-la a poblar a Berenguer de Calatarrà i als primers cristians pobladors. En 1303, va passar tot el terme a mans de l’Ordre del Temple, en ser dissolta aquesta, es va incorporar al senyoriu de l’Ordre de Montesa. Històricament va formar part de la denominada Setena de Culla.

Sabedors a Benassal de la trajectòria i el tarannà de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta cap a la nostra història i la seua època medieval, l’Ajuntament de la vila de l’Alt Maestrat va voler convidar el Prohom de la Germandat i Na Violant d’Hongria, Marco A. Esteve i Melina Queral a la commemoració Institucional de l’aniversari, celebrada el 3 de gener a l’església parroquial, amb la presència de les autoritats i del Cronista de Benassal, el senyor Pere Enric Barreda Edo que va donar una conferència sobre el document i les seues circumstàncies històriques. L’original de la carta pobla va estar exposat a l’església parroquial durant tot aquest jorn.

Esmentar que, desgraciadament, en un any tant assenyalat, només tres mesos després, va morir l’erudit llatinista, el professor Barreda Edo, il.lustre fill de Benassal.

Després d’aquest acte, el Prohom de la Germandat va ser designat per l’Ajuntament de la localitat com a Mantenidor de l’acte de proclamació de les Regines de les festes.

El dia 22 d’agost va comparèixer a la cita i, com que acudia com a Prohom, va anar abillat de cavaller acompanyat per membres de l’Esquadra d’Honor i dels bombos i tambors de la Germandat “Desperta, ferro!” que donant solemnitat van acompanyar en la desfilada de la comitiva de les regines de les festes Benassal, que -precedida d’un aiguat que va retardar una miqueta el començament de l’acte- va estar presidida per l’Alcaldesa, la Sra. Mari Luz Monterde.

En la seua intervenció, Marco A. Esteve, va fer referència al personatge de Blasc d’Alagó, cabdal i fidel cavaller de la host del rei en Jaume I i va ofrenar falagueres paraules a les regines major i infantil, Àngela Porcar i Maria Bellés, fent-les ofrena en acabar, d’una rosa roja, pujada fins l’escenari pel xiquet Miquel Martínez, patje de Na Violant d’Hongria 2014.

Crònica dels Cavallers

Presentació de Na Violant i Dones de Companya 2015 porxo de l’alquerieta a reunir-se amb les seues companyes d’un i altre any.

L’ermita presentava un molt bon aspecte. Adient per l’ocasió. Colorit, però senzill i elegant; com l’acte, que va anar transcorrent amb la pujada de les dues corts a la palestra sota l’arc d’espases de l’Esquadra Jove abillada d’època per l’ocasió. Per a elles -2015- els nervis lògics d’haver conegut allà mateix, en els previs de l’acte, els noms històrics assignats a cadascuna i pel fet d’escoltar el seu nom en un acte dels Cavallers per primera vegada i pujar a l’escenari.

Per les altres -2014- certa nostàlgia i melangia per sentir en certa manera que l’any fester arriba al seu final. Ja comença a vore’s el final de la senda...

L’ermita de St. Francesc de la Font va ser de nou el lloc on la Germandat va presentar Na Violant d’Hongria per a l’any 2015 i les seues Dones de Companya. Andrea Barrera Ribés (Na Rama 2014) encapçalaria la cort com a Dama de la Germandat, acompanyada de Paula Aso Toledo, Lourdes Barberán Gimeno, Mayra Dávila Rondona, Natalia Palacio Bernad, Marta Tena Soler i Yaiza Viciano Pérez. De nou, una cort completa, feliç notícia que comunicar a la societat castellonenca mitjançant aquest acte, des del que –com s’acostuma- comencen a conviure ambdues corts.

Amb una nombrosa assistència, inclosa la de les principals autoritats municipals junt a representants de la resta de la Corporació Municipal i de les nostres festes. També amb la reina Lara Sos, que acudia al seu darrer acte oficial com a tal, va donar començament l’acte amb l’arribada a l’explanada de l’ermita de Na Violant 2015, Andrea, que rebuda pel Prohom, Marco A. Esteve, amb el ressò dels tambors “Desperta, ferro!” i els aplaudiments dels assistents, acudia fins el

L’alcalde de la ciutat Alfonso Bataller es va adreçar a les dames de la Germandat i a tots els presents, com també ho va fer el Prohom i

després, emocionada i orgullosa, Andrea, Na Violant 2015. La seixanta de la història. Quasi res.

Amb el conjunt crit d’aclamació als sants Patrons de la Germandat, per part de Melina Queral i Andrea Barrera, es va acomiadar les corts amb els honors i la música adient. Després, vam restar fins la matinada compartint amb les famílies un deliciós còctel gentilesa de la família Barrera Ribés, comboiat per Miguel, el pare d’Andrea.

Un ratet ideal per estretir llaços i començar-ne d’altres. Un nou port de partida.

Crònica dels Cavallers

45

Humor Medieval, per Daniel Aparici “El Keto”

Digue’m si reconeix qui li ha furtat el meló d’Alger...

Podien haver fet la ciutat més a prop de la Séquia Major o suprimir el càstig de tirar-los a l’aigua.

Massa impuls!. Ja és el segon que se’n fuig per tirar-lo a l’altra part.

El que em rebenta més de tot, és que com tenen la Séquia Major al costat, no els podem fer abandonar per set!

Del llibre “Castelló 1200-1900. L’humor i la història” Autor: Daniel Aparici Traver Griñó “el Keto” (1931-2008) Agraïment de nou a la família Aparici Bellés per autoritzar-nos a reproduïr estes inigualables vinyetes.

47

CRÒNICA DELS CAVALLERS

IN MEMORIAM Bautista Carceller Ferrer, de Vila-real a Castelló Les relacions culturals contemporànies entre les ciutats de Vila-real i Castelló han comptat amb dos autèntics homes d’enllaç, d’aquells que vinclen els pobles i les voluntats, Manuel Villarreal Casalta i Bautista Carceller Ferrer. El conegut com a Batiste Carceller (Vila-real, 27/2/1937-30/3/2014) va ser un enamorat de Vila-real i també de la Plana de Castelló. Pot ser que si haguéssem de descriure la seua funció essencial, en la societat dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XX, el definiríem com a dinamitzador. Agafem en préstec la visió de Carceller com a «gran dinamitzador social i cultural» d’un article del professor Antoni Pitarch Font.

Un any després de l’inici de la trajectòria de la primera revista parlada de les terres castellonenques, de Clima, va nàixer a Vila-real la revista parlada Camino, creada pel jove Batiste, quan només tenia 24 anys. És significatiu que aquella empenta entusiasta d’un grup de joves vilarealencs es manté encara activa avui, més de cinquanta anys després, ara les col·laboracions de Batiste Carceller, a finals dels anys seixanta, gràcies al suport de la congregació dels Lluïsos. en el programa Gaiata, dirigit per Francesc Vicent, “Quiquet”, a Ràdio Potser la faceta com a locutor i actor aficionat en els grups Els XIII i Castelló. El vila-realenc Carceller va estar sempre present en els grans Tabola tenien relació amb el seu tarannà de respecte a les opinions actes culturals castellonencs de les últimes dècades, i especialment dels altres grups polítics. Aquest esperit pactista va presidir el seu en les celebracions singulars de les festes de la Marededéu del Lledó. mandat com a primer alcalde democràtic de Vila-real en la Transició, La foto que publiquem ara correspon al maig del 1988, només sis mesos després de la mort del poeta Miquel Peris. del 1979 al 1983, en les files de la Unió de Centre Democràtic.

Batiste Carceller tenia el do de la diplomàcia. Això explica la seua habilitat oratòria, que va ofrenar en diverses ocasions en actes de presentació de les representants femenines de festes a Vila-real i a Castelló. Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta cal recordar les seues brillants aportacions amb uns extraordinaris versos poètics, ofrenats en diverses ocasions a Na Violant d’Hongria i de les seues dones de companya.

Batiste Carceller, en el centre, amb vestit blau, està acompanyat pels amics Manuel Villarreal, Juanjo Porcar, Toni Losas, Matilde Salvador, Eduardo Aixa, Francesc Vicent, Joaquín Campos, Josep Miquel Francés i Vicent Farnós.

L’interés pels referents castellonencs i per la nostra Patrona, la Lledonera, van dur Batiste Carceller a plantejar, molt encertadament, de recuperar a Castelló l’antic nom de carrer de Sant Pasqual, ara Batiste Carceller ha estat un dels pocs ciutadans contemporanis que denominat Amadeu de Savoia, i dedicar un carrer a la Marededéu del han fet propostes socioculturals de relació entre Castelló i Vila-real. Un Lledó a Vila-real. La iniciativa resta encara en la nebulosa dels bons altre exemple cívic va ser l’escriptor Manuel Villareal, amic entranyable propòsits. El sinyó Batiste tenia tota la raó. i company de moltes iniciatives, que sempre es va manifestar com a seguidor del poeta castellonenc Miquel Peris Segarra. Cal recordar Manuel Carceller Safont

Vicent Llorens Poy 1936-2014 Vaig conèixer al recentment mort Vicent Llorens Poy fa més de 40 anys. Eren els moments en què tenia el seu estudi a Madrid i s’alternava amb el millor de la societat de la capital d’Espanya, fins i tot les testes coronades, (de la relació de la qual hi havia a sa casa nombrosos testimoniatges fotogràfics) sense oblidar als més brillants intel·lectuals que van ampliar molt la seua formació, ja de per si àmplia i la seua sensibilitat, sempre a flor de pell. Però la nostra relació

es va incrementar quan ja es va decidir a acompanyar a sa mare i va construir la seua villa en el Camí de l’Ermita de Vila-real que sempre havia sigut el omphalos dels seus afectes. La col·lecció d’art que allí atresorava, de vaixelles sacres i ornaments era i és excepcional. Ell es complaïa a mostrar-la als visitants adobant la visita amb doctes explicacions, perquè aqueix era un altre do que conreava l’artista: el de la conversa.

48

IN MEMORIAM

en 1949. Aquest guardó defineix la Però el nostre tracte més constant seua vocació fins l’extrem que ingressa es va donar en el temps en què va en l’Escola Superior de Belles Arts modelar «la pedra de la història» per de San Carlos de València, en 1951, a la plaça de Santa Clara de Castelló. obtenint l’any següent, una beca del La història d’aquest monument, és, Patronat de Formació Professional per de seu, significativa. Antonio Tirado a estudis superiors. va reunir en el seu regi despatx municipal poc després de prendre En 1954 trasllada l’expedient a Madrid possessió del seu primer mandat com amb la finalitat d’ampliar més el seu ja a alcalde, a un reduït “cenáculo” de destacat bagatge artístic i continua els persones de les quals esperava cert seus estudis en l’Escuela Central, on es assessorament per a emprendre la gradua com a Professor de Dibuix amb política cultural i urbanística que en dinou anys. En 1955 la Real Academia principi havia concebut amb el seu equip de regidors. Del grup de convidats, entre els quals em trobava, de Bellas Artes de San Fernando, li concedeix, la beca de la Fundació em permet recordar, entre d’altres, a l’arquitecte Ricardo Gómez, al Carmen del Río. El seu nom comença a sonar a Madrid, com a pintor i com estatuari. Els encàrrecs comencen a arribar. Les seues exposicions jurista Ramón Godes i al professor Jaime Peris. de 1958 i 1960 poden qualificar-se d’èxits.

L’alcalde va demanar parers sobre la reforma de la plaça de Santa Clara i crec recordar que va ser cosa meua el suggerir, donat En la dècada dels seixanta guanya, per concurs, una beca del Govern l’emplaçament, un monument a la història de Castelló, ja que la zona italià per a ampliar estudis en l’Acadèmia de Belles Arts de Roma i en responia a l’entorn del més antic hàbitat de la naixent vila. Es va acollir els museus d’Itàlia i una beca del Govern francés per a residir a París. favorablement la idea i es va pensar, dins del projecte de remodelació En Roma, posa per a ell el Papa Joan XXIII. amb una plaça porticada de certa inspiració renaixentista, traure a Més tard, torna a Madrid iniciant l’època més excel.lent del seu concurs la realització de l’escultura. calendari expositiu. Madrid, Barcelona, València, Castelló, Bilbao, L’escultor vilarrealenc Vicent Llorens Poy va ser qui va obtenir Girona, Marbella... També és important el seu conjunt de mostres el beneplàcit del jurat qualificador per qualificar els esbossos individuals a nivell internacional: Roma, París, Lisboa, Miami, Coral presentats i qui es va posar a la feina, tenint en compte els raonables Gables i Fort Lauderdale (EUA). constrenyiments amb els quals sempre l’alcalde Tirado urgia la Va pintar els reis d’Espanya. Començà una intensa labor retratista realització dels seus propòsits. de destacades personalitats i de grans composicions. Des de l’obra Constantment visitàvem, els membres de la comissió assessora, de gran format del Temple Votiu Eucarístic Internacional de Sant juntament amb els regidors i en ocasions el propi alcalde, l’estudi de Pascual, els compromisos diríem cívic-religiosos, no cessen. El saló del l’escultor a sa casa, en el qual anava avançant en el modelatge d’un tron del Palau Episcopal de Castelló, el retrat del bisbe Pont i Gol, i gran estela, en la qual emergien els personatges que més havien la capella privada del Cardenal Tarancón. Però, es dedica a la figura significat en la història local. Si el projecte es va encarregar en els humana en acció, la figura humana en la seua gloriosa nuesa estètica, primers mesos de 1985, l’acabat modelat en argila, a un sisè de la des de 1978 fins al final dels seus dies quasi, monogràficament. Entre els grans monuments que realitza destacaquen el del Llaurador i grandària definitiva, es concloïa a la fi del mes de juliol. al Rei Jaume I, a Vila-real; el Rei Jaume I, a Almassora i la Història de L’artista va consultar per a la seua elaboració, nombrosa bibliografia i es Castelló, a Castelló. Com d’altres d’importància a Tortosa, a Barcelona va aconsellar d’historiadors i erudits castellonencs, per a compondre i a Vila-real. Són nombroses i d’importància les recompenses a la sengles cors al·legòrics en cadascuna de les cares, referents a figures seua labor artística, i va ser acadèmic de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València. Els històriques i simbòliques de l’ésser i existir de Castelló. seus cossos, bé pintats bé cisellats, són serenament bells, bells fins El relleu de la pròpia mà de l’artista, va servir perquè posteriorment la mística que el pintor cerca en es traguera de punts la talla definitiva, inferior a l’original modelatge posar la tècnica al servei d’un ideal. i que es conserva en el seu estudi, gelosament guardat, juntament Si el cos físic guanya per la seua amb altres acabats esbossos de la seua mà. noble dimensió, de modèlic cànon humà, el cos pintat subjuga per En aquestes freqüents convivències vaig aprendre el valor intrínsec la etereitat, per la ufanosa frescor del classicisme que Llorens Poy va aprendre del seu mestre José i transparència de la seua carn Ortells (per a ell Don José, a qui mai va canviar el tractament) i el anímica. Veladures d’un concebre valor de les coses naturals per a compondre les figures clàssiques i un sentir, per sobre d’un existir. que sempre compareixen en la seua àmplia obra escultòrica. Li Pintar a la platònica, si açò fóra agradava especialment dibuixar les anatomies nues i estudiar l’acció possible... (per què no?) sent, fins i dels músculs bé en tensió, bé relaxats, per testimoniar la serenitat o tot, vàlid el procedir per al paisatge: l’esforç. És molt certa la frase d’Umbral que tots els seus nus porten vivència encoratjada del record, on implícit el pecat original. només existeix l’atmosfera que ha tornat núvol el color i la llum.

Vicent Llorens Poy, naix a Vila-real el 19 d’agost de 1936. En 1943 inicia els seus estudis de dibuix, pintura i escultura amb el seu paisà Antonio José Gascó Sidro l’esmentat mestre Ortells. Fruit d’aquest aprenentatge és prova el Cronista de la ciutat de Castelló primer premi del “Concurso provincial de Artes Plásticas” de Castelló, 49

IN MEMORIAM

Miquel Soler i Barberá, cavaller Antoni Barba home amb gran caràcter. Però el que més admirava d’ell qui els escriu, era aixa alegria vital que contagiava, eixe humor tan fi, pla i elegant, eixa capacitat emprenedora, eixa passió per les coses en les que creia fermament.

Miquel naix al 1945 d’una família humil, al carrer Conills, carrer de Sant Josep, al raval de Sant Felix, al si d’una família nombrosa...

Podria començar aixina, biogràficament, aquest comiat, aquesta xicoteta i humil ressenya per acomiadar amb honor i amb amor a l’estimat Miquel Soler i Barberá des de la Crònica dels Cavallers, que no és altra la nostra intenció. Però al cavaller que els escriu li mou només (i no es poc) un profund respecte a la seua figura i una enorme estima a la seua persona.

No podríem escriure i descriure ací tota la seua activitat de castellonenc total. No gosaríem perquè a més d’estendre’ns massa, alguna cosa important ens deixaríem. De segur. Però des de la Crònica dels Cavallers, des de la Germandat, a la que també tant va estimar, volem acomiadar a qui va ser el nostre Secretari, a qui va llegir amb tanta dignitat la nostra Carta Fundacional als peus del monument del Rei en Jaume I, a qui va representar la figura del Conqueridor en el Pregó de les festes de la Magdalena de 1983, a qui va ser Mantenidor de Na Violant d’Hongria 2001, Ruth Mas, a qui res menys que tretze vegades, va llençar amb passió als quatre vents de la vila i ravals les estrofes del Pregó de Bernat Artola, a Sant Jaume, del Col.legi Apostòlic... a eixa veu que ressona i ressonarà en els nostres cors sempre. Eixa veu que és ja del poble. La mateixa que vitolejava i cantava a la Mare, a la Verge Bressolera, a la Lledonera, adelerat, boig d’amor...

Per la meua edat i la meua ignorància, no em sent capacitat per escriure de Miquel més enllà de la meua experiència personal amb Afortunats ens sentim d’haver-te conegut i gaudit, Miquel. ell i sobre ell. Poc es pot dir de Miquel que no siga de coneixement Et portem als nostres cors, sabedors que ja el maternal abraç de la general, al menys entre els qui són i es senten “castelloneros”.

Mare t’acarona en la pau sense final.

Vaig crèixer anant a totes parts on anava mon pare, amb la meua família. A pocs esdeveniments culturals, populars, festers i religiosos Adéu, bon cavaller, adéu... de rellevància faltàvem. Jo era un xiquet, però passen els anys i ú adquireix consciència de certes coses. I puc recordar i ser conscient de Jaume Cristòfol Vicent Aguilar que Micalet, junt a la seua família, sempre estava allà, en totes aquelles Cavaller Ximén de Carroç fites, en lloc principal; no de presidir i figurar sinó de comboiar, d’organitzar, de treballar, de recuperar, de dignificar, de pregonar l’amor per aquelles coses importants sense les que no som res. Sent –i pense que no erre- que en moltes, moltíssimes d’aquelles vertaderes gestes en les que s’embarcava, mon pare i ell eren companys. A ma casa sempre ha sigut estimat. Ho és.

Miquel Soler “i Barberá per part de mare”, com li agradava dir a ell, el cavaller Antoni Barba, ha sigut un homenàs d’aquells sense els qui no es pot comprendre el Castelló de la segona meitat del segle vint. Sense els que moltes coses i molt importants per nosaltres no hagueren succeït, altres no perdurarien i d’algunes més no hagueren reviscolat. Cristià de cap a peus -de fe i d’obres- era un 51

CRÒNICA DELS CAVALLERS

HISTÒRIA I CULTURA

17a edició Jornades de Cultura Popular El passat any va fer ja 17 que a iniciativa de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular van començar a celebrar-se, a Castelló, les denominades Jornades de Cultura Popular.

Estes jornades tenen com a finalitat el donar a conéixer al poble de Castelló una sèrie de temes de què va ser la vida en èpoques passades. De la tradició d’un poble. Dels costums dels nostres avantpassats, algunes de les quals encara perduren en els nostres temps, encara que, tindre alguna cosa que veure respecte al tema sobre el qual s’han lògicament, amb unes estructures tal vegada un poc diferents a les desenvolupat les Jornades. originals i més adequades a la nostra època.

I una vegada dit el “planning” d’aquestes continuem amb l’evolució I així és com al llarg d’estos 17 anys s’ha parlat de qüestions molt de les mateixes. diverses. S’ha parlat de cuina i alimentació; de la salut; de la religiositat; de la literatura; de la festa i el seu entorn; de la música popular; de El dia 14 de novembre de 2014 van començar les Jornades amb la la cultura de l’aigua; de jocs i joguines; del foc; de l’arquitectura conferència inaugural, a càrrec del catedràtic d’Història Medieval popular; de l’agricultura tradicional; del món de la mar; de la ceràmica de la Universitat de València, Enric Guinot i Rodriguez que va parlar tradicional i d’altres temes inclosos en la cultura popular del nostre de “La societat de Castelló medieval i els seus orígens a partir de la poble... i fins i tot l’any passat va ser la nostra sempre enyorada fundació del segle XIII”. Una vegada rematada la conferència ens “Panderola” la que va eixir a donar-se una volteta per les Jornades on, vam dirigir al Museu d’Etnologia per inaugurar l’exposició temàtica sobre les Jornades, amb la presència del regidor Miguel Àngel Mulet, no cal dir, va ser ben rebuda. en representació de l’Ajuntament, i els responsables de les Jornades: Enguany, després de les perceptives reunions de la mesa tècnica per Paquita Roca, Imma Puig, Fina Irún, Miquel Gómez i Juanjo Trilles i a elegir el tema a tractar en la seua 17ª edició es va prendre la decisió el seu director Henri Bouché, una exposició que donava nombrosa d’abordar, crec que amb un bon criteri, una temàtica suggeridora, informació sobre el que va ser el Castelló medieval. com és la de recordar els orígens del nostre poble, de tal manera que d’estes reunions va eixir el nom de les darreres Jornades de Cultura Popular : PATRIMONI HISTÒRIC – EL CASTELLÓ MEDIEVAL Cal dir, per començar, que tradicionalment les Jornades es poden dividir en quatre parts: 1- Una exposició sobre el tema elegit i que es va poder vore a la sala d’exposicions del Museu d’Etnologia 2- Les ponències, a càrrec de prestigiosos experts sobre els temes a tractar.

3- Les comunicacions, a càrrec d’assistents que puguen aportar alguna novetat.

4- Una excursió o bé una passejada per aquells llocs que puguen Els responsables de les Jornades 52

HISTÒRIA I CULTURA

Les Jornades van ser tot un èxit, tant per les interessants ponències que va constar com per les comunicacions agudes i no cal dir que també van ser molt profitoses per aprendre, o, si més no, per a recordar coses que tal vegada teníem un xic oblidades a un racó de la nostra memòria.

Però encara quedava un dia, el dia de trepitjar Castelló cercant les escasses senyals d’identitat d’aquell llunyà Castelló medieval.

Dia 16, diumenge. De bon matí, (bé, tampoc no cal exagerar perquè eren les 9, encara que ben pensat per a ser el jorn de descans les 9 del matí tal vegada si que fos matinar), el cas és que de matí o no de matí, segons les versions d’uns i altres, ens vam llançar al carrer a cercar eixos, com ja hem avantdit, reduïts indicis de què va ser el nostre ancestral poble.

A mitjan matí cal fer referència que l’organització va tindre la gentilesa d’obsequiar-nos amb un suculent ”bocata” que vam engolir amb Cal dir que l’exposició constava de dos parts ben diferenciades. delectança. Una vegada omplert el pap vam seguir amb el nostre Una, documentada sobre les restes arqueològiques, com la torre dels caminar per Castelló.

Alçaments o de sant Pere o els més que escassos testimonis de què Vam estar, com no, visitant la torre dels Alçaments o de San Pere, van ser les murades de Castelló. els rentadors del que va ser hospital de Trullols, (encara que estos L’altra, presentada amb uns panells indicatius sobre el que va ser tan sols va ser una visita virtual, doncs que tal com van aparéixer, la vida de cada dia i l’espai físic en aquella època, amb explicacions pràcticament davant de la porta de l’església de la Sang, també van sobre que va ser el nucli familiar, l’agricultura, oficis, els metges i desaparéixer) i unes dubtoses restes de l’antiga murada, al final del els hospitals, les festes, el mercat i la fira, o els altres castellonencs: carrer Campoamor, cantonada amb la plaça Hernan Cortés que es troben a un solar utilitzat com bar, o cafeteria o cosa semblant. moriscos i jueus.

Al següent dia, dia 15, es va aprofitar per a presentar les ponències i També, de forma virtual, vam conéixer una sèrie d’emplaçaments comunicacions, (i entremig algun cafenet i alguna cosa que mastegar, d’antigues restes medievals ja desaparegudes en l’actualitat o bé cobertes en espera d’un temps millor on puguen eixir, de bell nou, a la perquè “no solo de ciencia vive el hombre”, com diuen en castellà). llum per a poder ser contemplades per tothom que estiga interessat El cert és que les ponències , interessants i de gran nivell, van estar a en les relíquies d’un temps passat. càrrec, entre altres, de: Tot aquest recorregut el vam fer “de la mà” de Miquel Gómez, expert i Enric Ginot i Rodríguez, que va parlar sobre”La societat del Castelló per tant bon coneixedor de tots aquestos temes i que poc a poc i amb medieval i els seus orígens a partir de la Fundació del segle XIII”. (Ja demostrada paciència ens va anar endinsant en la història medieval del nostre poble. avantdit com conferencia inaugural).

Tomàs Martínez i Romer, sobre “Cultura, llengua i costums al Castelló Un dinar de germanor va ser el remat d’unes jornades que, personalment, considere van ser força interessants pel que vam poder medieval”. aprendre, pel que vam poder recordar, pel que, encara que poc, vam Miquel Gómez i Garcés, que va tractar el tema d “Patrimoni històric poder veure i perquè, a la fi, després d’assistir a estes Jornades, tal vegada ens sentirem més arrelats a la nostra terra, a la nostra història, al Castelló medieval”. als nostres costums, al poble dels nostres avantpassats que no és més Sergi Selma Castell, va presentar el tema “Les fonts materials del que el nostre poble.

Castelló medieval i el patrimoni etnològic actual”.

Josep Antoni Pradells i Puig Elena Sánchez Almela, ens va donar a conéixer a “Castellonenques i Cavaller Pere Canterelles castellonencs al Castelló dels segles XIV i XV”.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Pere el Gran, un rei excepcional L’any 1985, en complir-se el 700 aniversari de la mort del rei Pere el Gran (segon monarca que tingué Castelló després de la seua fundació), el Capítol Permanent del Prohom Josep Lluís Alè, la reina Violant, les Dones de Companya i un bon grapat de cavallers, vam anar al monestir de Santes Creus per retre homenatge a un rei que si porta el qualificatiu de “Gran” és per mereixements propis més que sobrats.

Tot seguit, s’enfrontà a una lliga de barons dels comtats d’Urgell, Pallars i Foix, lluita que també culminà victoriosament amb la presa de Balaguer, el 1280.

Havent posat ordre als seus regnes, planificà l’expansió de la Corona per la Mediterrània occidental i començà amb una expedició a El passat octubre, a punt de complir-se 30 anys d’aquell homenatge, Tunis, on va desembarcar el 1282. Tot just arribar a Tunis, hi rebé el Capítol Permanent del Prohom Marco Esteve va voler rememorar una ambaixada dels sicilians demanant la seua ajuda contra Carles aquella celebració i organitzà una Vetlla d’Armes al mateix monestir d’Anjou, que pretenia apoderar-se de Sicília per a la corona francesa. de Santes Creus. La bellesa solemnial de l’acte de jurament dels nous Cavallers, el majestuós marc de Santes Creus i la memòria del gran El monarca decidí acceptar la petició i fer valer els drets de la seua rei Pere van sumar-se per assolir una celebració d’aquelles que no dona a la corona siciliana. El 30 d’agost del mateix 1282 desembarcà Pere el Gran a Trapani i ocupà ràpidament tota Sicília, a més de les illes s’obliden. de Malta, Gozzo, Gerba i Pantellaria.

Però ¿qui era i què va fer el rei Pere per a que li digueren “el Gran”?

Aquestes conquestes van indignar fortament al papa Martí IV, que Primer dels fills que Jaume I tingué amb la reina Violant d’Hongria, era francés i aliat del rei de França. Com a conseqüència, el papa va Pere va nàixer a València l’any 1240 i des de ben jove va destacar pel decretar l’excomunió del rei Pere i va predicar una croada per a privarseu caràcter valent i emprenedor. Ajudà a son pare en les campanyes lo dels seus regnes, els quals va oferir al príncep Carles de Valois, fill contra els moros valencians i també tractà de convèncer al rei per a segon del rei de França. intervenir al nord dels Pirineus en ajuda dels comtats occitans atacats per França, però Jaume I (conscient de la gran potència militar francesa Davant del greu perill que suposava l’aliança de França i el papat, Pere i ben fresca a la memòria la tràgica mort del seu pare (Pere el Catòlic), el Gran tornà ràpidament a Catalunya per organitzar la defensa. Corria lluitant contra els francesos a la batalla de Muret) no volgué intervenir l’any 1285 i el regne d’Aragó es negà a participar en aquella guerra i el en aquella guerra, abandonà els occitans a la seua sort (millor seria dir rei Pere només pogué comptar amb les forces de Catalunya i València, “dissort”) i orientà les seues conquestes cap al sud (Mallorca, València trobant-se en clara inferioritat davant el potent exèrcit croat. i Múrcia).

Com que Jaume II de Mallorca i comte del Rosselló (germà menut del Amb 22 anys, Pere es casà amb Constança de Sicília i el mateix any rei Pere) també es va aliar amb el rei de França, els croats tingueren 1262 va ser nomenat hereu de Catalunya, Aragó i València, per ben fàcil penetrar a Catalunya per la Jonquera i la flota francesa disposició del rei Jaume al seu darrer testament. Mort Jaume I, el seu desembarcà tropes a la badia de Roses. La situació va ser molt difícil fill va ser coronat a Saragossa el 16 de novembre de 1276, passant a però el rei Pere es va fer fort a Girona i resistí l’atac dels croats que manava el propi rei francés Felip l’Ardit. ser Pere I de València, II de Catalunya i III d’Aragó.

Per tal d’assolir una millor cohesió dels seus estats, el nou rei atacà La resistència de Girona va donar temps a l’arribada de la flota de i conquerí el castell de Montesa i amb això liquidà definitivament la l’almirall Roger de Llúria, procedent de Sicília. Aquesta flota, unida a les naus catalanes de Ramon Marquet I Berenguer Mallol van infligir revolta dels sarraïns valencians d’al-Azraq. una gran desfeta a la flota francesa a la batalla de les illes Formigues, desbaratant les comunicacions i els proveïments de l’exèrcit croat.

Girona va acabar rendint-se però l’exèrcit francés, a més del desastre naval, patí els efectes d’una epidèmia de pesta. Diu la tradició que quan els francesos van obrir el sepulcre de Sant Narcís a Girona, per a profanar-ho, en sortí un eixam de mosques negres que provocaren l’epidèmia de pesta entre les seues tropes.

No podem certificar la veracitat d’aquelles mosques negres, però el que sí és cert i documentat és que l’exèrcit croat hagué d’iniciar una desastrosa retirada, entre els atacs dels catalans.

54

HISTÒRIA I CULTURA

El rei Felip l’Ardit morí només arribar a Perpinyà i els francesos trigarien un quants segles en reunir prou ànims per tornar a atacar a l’altra banda dels Pirineus.

Tot just acabada la guerra i quan es preparava per anar a Mallorca per ajustar comptes amb el seu germà, el rei Pere emmalaltí i morí a Vilafranca del Penedès l’11 de novembre del mateix any 1285. Va ser enterrat a Santes Creus, on havia elegit sepultura. Uns anys més tard, moria també el seu fidel almirall Roger de Llúria i també fou enterrat a Santes Creus. La seua làpida es troba al peu del mausoleu reial.

Resulta gairebé increïble la quantitat i la importància de la feina feta per Pere el Gran en només 9 anys de regnat. Sense ànim de fer cap tipus de comparació, només vull remarcar que si Jaume I va conquerir i instituir els regnes de Mallorca i València durant un regnat de gairebé 60 anys, Pere el Gran tragué un enorme rendiment del seu curt període com a rei. Pacificà i cohesionà els seus regnes, aportà a la Corona el domini de Sicília, inicià l’expansió per la Mediterrània (que Amb el mateix rei Felip greument malalt, els francesos van invocar la s’ampliaria amb monarques posteriors) i feu allò que Jaume I no es va cavallerositat de Pere el Gran per a que els deixés passar pels Pirineus atrevir a fer mai: plantar cara al poderós regne de França i clavar-li una sense ser atacats. El monarca acceptà que el rei francés malalt i els batuda monumental. seus principals cavallers passaren les muntanyes en pau, però no garantí res més per a la resta de l’exèrcit croat.

Evidentment, hi ha sobrats motius per a dir-li “el Gran” i per a estar legítimament orgullosos de qui va ser el segon rei de Castelló.

La host del rei Pere, apostada al coll de Panissars, només hagué passat el rei i els nobles francesos, es llançá a l’atac i va fer un autèntic Albert Sánchez-Pantoja carnatge entre l’exèrcit croat en retirada.

Rei d’Armes de la Germandat

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Les Festes de la Magdalena abans de la reestructuració de l’any 1945 A les festes de la Magdalena celebrem la incorporació al món cristià, a l’haver sigut conquistat als moros el castell per Jaume I i permetre el trasllat del poblat, des de la muntanya al pla.

Durant molt de temps, i després de la fundació de la ciutat, les festes consistien, únicament, en la Processó a la Magdalena, l’actual Romeria.

Orígens de la Festa En el llibret publicat en 1924 per la Societat Castellonenca de Cultura titulat “Madona Santa María del Lledó: Notas trecentistas”, escrit per Lluís Revest, es donava a conéixer la primera citació escrita sobre la processó de la Magdalena, que és un acord del Consell de 10 d’abril de 1375, de donar als pobres un cafís de blat amb motiu de la processó al Castell Vell, que diu: “Fon proposat en Consell per lo dit Síndich que com ell agués de volentat dels jurats donat I cafiç de forment a la caritat de la professó del Castell vell per ço quel consell que lin fes albarà. Lo consell respós que li playe que lin fos feyt albarà”.

També afirma Revest que “esta es la mención primera, borrosa y en casi tres centurias única, de procesiones penitenciales al primitivo asiento de Castellón: en cuanto al lugar mismo ni se habla mención de él en documentos anteriores ni vuelve a tropezarse con rastro suyo hasta 1453”.

Aquest document ha sigut posteriorment analitzat profusament per José Sánchez Adell, interpretant en profunditat el seu contingut i arribant a la conclusió que: “cabe señalar que el acto viene denominado como ‘procesión’, es decir, como una manifestación masivamente popular, pero esencialmente religiosa. No olvidemos tampoco que de ese carácter procesional participa tanto la ida a la Magdalena, como la vuelta. Será ya en época más cercana a nosotros cuando se irá considerando como ‘romería’ la ida y como ‘procesión’ el desfile urbano que tiene lugar al regreso”.

En els documents se cita la processó com del Castell Vell i no de la Magdalena el que pot induir a pensar que a més del ritu penitencial es volia recordar que allí va estar la primera població coneguda. El mateix Lluís Revest dóna a conéixer en el seu treball “La Ermita de Sta. María Magdalena” l’existència del Frare Antoni que es va instal·lar en el Castell Vell en 1451 i es va dedicar a erigir una nova capella dedicada a Santa Maria Magdalena. Però se’n va anar sense acabar-la i el 3 de gener de 1453 el Consell castellonenc va escriure a l’abat del monestir de Santes Creus pregant-li que autoritze la tornada de l’ermità. A la tornada d’aquest, la capella va ser acabada en 1456. En aquella època el costum de pelegrinar estava molt arrelada i era necessari millorar la capella.

Va ser precisament aquest cronista el primer que va deixar constància escrita, dels viatges tradicionals locals i “propuso la modificación de la antigua romería penitencial en una manifestación cívico-histórica al solar de las raíces”, segons Sánchez Adell.

Però és en el llibre escrit pel Pare Vela, que apareix en 1750, en el seu capítol V, on està la primera referència a les “gaiatas”, però no amb aquest nom sinó com “luces”; vegem el que diu el document: “Antes que el rey D. Jayme el primero sacasse al reyno de Valencia del dominio de los moros, tenía su sitio la Villa de Castellón a una hora de donde actualmente lo tiene a la parte de Poniente en una montañita, y sus faldas. Oy se mantiene en aquel sitio una Hermita pequeña, que en aquellos tiempos era la Iglesia principal, dedicada a Santa María Magdalena; y si bien huele el Santuario a mucha antigüedad, causa sin embargo mucha devoción. A un lado tiene unas casas de puro refugio para los que visitan por su devoción a la Santa. El Sábado segundo de la quaresma sube en procesión a esta Hermita el Muy Ilustre Ayuntamiento de Castellón, acompañado de una porción del real Clero, y de cierto número de Religiosos de todas las Comunidades, a quienes todos de una competente caridad.

Sube también el Predicador ordinario de la Quaresma, y a la Missa solemne que se dice como a las nueve, predica aquellas memorias de la antigüedad, y exorta a la gratitud devida a su Inclita Titular. En las casas adjuntas se dispone una comida muy decente para los Señores del ayuntamiento y los que le acompañan; y aviendo comido, y dado una copiosa limosna a los muchos pobres que concurren a Castellón, y otros Lugares vezinos, se buelven por la tarde al insigne Heremitorio de nuestra Señora del Lidón. Aquí el mismo Predicador hace una exortación devota al innumerable concurso que acude, en alabanza del milagroso patrocinio que toda aquella tierra experimenta de aquella prodigiosa Imagen. Después se hace una solemne deprecación a María Santíssima; y conclyda, buelve la procesión en toda forma a la Iglesia Mayor de la Villa, y va muy acompañada de luces, que convierten la noche en claro día”.

A partir d’aquest llibre del Pare Vela són cada vegada més freqüents les referències escrites sobre la Processó de la Magdalena, sent molt important destacar l’any 1774 que és quan apareix per primera vegada escrita la paraula “gaiata”, i a partir d’aquest moment hi ha un enfrontament entre el Bisbe de Tortosa i l’Ajuntament, ja que el primer volia que la processó fóra diürna, mentre que el segon que fóra nocturna “para que pueda lucir la iluminación que en dicha noche se acostumbra”.

Una vegada acabades les obres del segle XV ja no hi ha més notícies fins a 1590 i a partir d’ací es van millorant l’ermita i la seua contornada en el transcurs dels temps, i només Ángel Sánchez Gozalbo en la seua obra sobre els inventaris de l’ermita corresponents als anys 1528, 1537 i 1675, observa que es produeix un augment en el seu tresor, sobretot en aquest últim any. Ho atribueix al “auge que en el siglo XVII toma la procesión de rogativas”.

El Pare Rocafort en el seu llibre de “Cosas Notables de la Villa de Castellón”, diu: “en el año 1775 se hizo la procesión que llaman de la Madalena a las cinco horas de la tarde, por dispocissión del illustríssimo de Tortosa por cuyo motivo no quisieron salir a recibir dicha procesión los cavalleros con achas, como se acostumbrava quando se hazía por la noche; ni tampoco salió la Cofradía de la Sangre ... “.

Importància del segle XVIII en les Festes Hi ha un personatge important en el manteniment de la memòria històrica de la ciutat que va ser José Llorens de Clavell, notari i secretari municipal, considerat, sens dubte, com a primer cronista de Castelló.

Aquest mateix cronista diu més endavant: “En el año 1782 se bolvieron a hazer las processiones de la Madalena y de el Jueves Santo, como antes, saliendo como se acostumbrava la cofradía de la Sangre ... “ Aquest any la processó “solo entró en la yglesia parroquial, y no en la 56

HISTÒRIA I CULTURA

de las Monjas Clara ni en este Convento de padres agustinos. Y en el año 1808 ya no entró en la Parroquia”.

I dins del mateix llibre l’últim que diu el Pare Rocafort és: “En este año de 1793, la procesión que llaman de la Madalena, que todos los años se avía echo en el tercer sábado de quaresma, y por la noche, se hizo el domingo tercero de quaresma y de día, a las quatro de la tarde, de orden de sobredicho señor obispo de Tortosa; y no hizo mansión en el heremitorio de la Virgen del Lidón como se acostumbrava, si que en seguida se fueron a San Roque del Pla, en donde esperaron al aviso de salir ya el clero con la cofradía de la Sangre.

seguirán los doce Apóstoles, y por último la Virgen al pie del Señor crucificado.

- 14º. Cerrará la procesión otra música militar con un piquete de Infantería”. És curiós que per a la festa d’aquest any l’Ajuntament va calcular que els despeses ascendirien a 12.600 reials i quan es va presentar la liquidació, aquesta ascendia a 12.300 reials de plata i 33 maravedís, quantitat que va ser aprovada per l’Ajuntament.

En los demás años ya se ha echo descanzo en el Lidón y ha llegado a Però el més curiós va ser que després dels grans preparatius, el dia 14 de març de 1852 va ploure a primera hora del matí i es van suspendre esta villa ya de noche, como antiguamente”. els actes fins al dia 28 del mateix mes.

Celebració del VI Centenari No hi ha constància que abans de 1852 se celebraren els centenaris Festes posteriors al Centenari de la data del trasllat de la ciutat al pla, per la qual cosa l’any citat serà Els actes dels anys successius al del VI Centenari van anar repetint-se la primera vegada que es faça, ja que l’Ajuntament decideix potenciar de forma semblant i trobem algunes notes destacades en el “Llibre els actes de la commemoració, principalment la processó de la Vert” on Juan A. Balbás diu que l’any 1877 “se celebró la Magdalena el vesprada del diumenge. De l’acta de la sessió de l’Ajuntament traiem 2º domingo de Cuaresma porque el 3º era el sorteo de quintos y las la composició de la processó que és com segueix: “Al ponerse el sol elecciones provinciales”. continuará la procesión hacia la ciudad y llano llamado del Horno del Pla, en donde se le unirá la que salga de la Iglesia de la Purísima La fira, aquest any es va traslladar des de la plaça de la Constitució a Sangre de Jesús; desde cuyo punto y precediendo un disparo de la del rei En Jaume. cohetes voladores, dará principio la procesión de rogativa bajo el Durant els anys successius es van celebrar les festes el tercer diumenge orden siguiente: de Quaresma, consistint aquestes en la Romeria i en la Processó, sense cap accident que destacar més que pluges i vents durant aquest dia, - 1º. Romperá la marcha un piquete de caballería. fins a l’any 1886 que no acudeixen a la Romeria l’Alcalde i el Secretari - 2º. Seguirán los gigantes, enanos y danza de niños.

- 3º. La música del Ayuntamiento, Reyes de armas, Maceros, de l’Ajuntament, ja que se celebrava la designació d’interventors per a Corporación municipal y demás comitiva que componía la procesión les eleccions de diputats. particular que fue a la Ermita.

- 4º. Las parejas de niñas que vayan vestidas con trages alegóricos, L’any 1887 s’inaugura la plaça de bous de l’Avinguda de Pérez Galdós i a partir d’aquest moment les corregudes de bous entraran llevando cada una un cirio y un ramo de flores.

- 5º. Un adornado carruage descubierto en el que se representará a la a formar part del programa de festes, sent la primera correguda de la Magdalena el dilluns 5 de març de 1888. Els establiments comercials Magdalena en el primer período de su vida.

- 6º. Las parejas de niñas hasta la edad de ocho años, con trage de tenien permís per a obrir els diumenges i tancaven el dilluns. penitencia.

- 7º. Otro carruage que llevará al ángel San Miguel y al demonio, Fins al final del segle, ja es continuaran celebrant les festes del diumenge i del dilluns, sent una religiosa i folklòrica i l’altra lúdica. representando la lucha del bien y del mal.

- 8º. Las parejas de niñas de ocho a doce años, con el mismo trage de També després de la inauguració del Teatre Principal en 1894, el teatre entra a formar part dels actes de les festes de la Magdalena. Amb el penitencia.

- 9º. Otro carruage representando el acto de cuando la Magdalena, començament del segle s’introdueix a més dels bous i del teatre, les ya arrepentida, se postró a los pies del Salvador, despojándose de las baralles de galls, però duraran molt poc de temps. Hi ha hagut alguna excepció en les corregudes de bous ja que en 1907 no va haver-hi cap. galas mundanas.

- 10º. Parejas de mugeres de catorce años, con trages también de Conta l’ Heraldo de Castellón que a partir de 1909 la Romeria decau, penitencia.

- 11º. Otro carruage en que irá una gruta y en ella la Magdalena tenint poca concurrència, i aquest any amb motiu de la correguda de bous la Compañía del Norte, rebaixa el preu dels bitllets del tren haciendo penitencia. perquè la gent dels pobles limítrofs puga assistir a esta.

- 12º. Los niños que llevan gayatas iluminadas.

- 13º. La procesión particular que salió de la Iglesia de la Sangre, con las parejas de mugeres que llevan los atributos de la Pasión de Jesús: En 1913 el President de la Junta de Festes decideix obsequiar als huit-cents primers romers que arriben a l’ermita, amb rotllos i canyes a fi d’animar les festes. Però va ser en 1914 quan l’Ajuntament va decidir organitzar més actes amb el propòsit que tornaren a tindre la brillantor que havien aconseguit durant 1909, per la qual cosa es va preparar un programa que va durar del 14 dissabte al 23 dilluns, amb els actes següents: Día 14: Danzas de cabezudos, saboyanos y ‘caballets’.

Día 15: Romería a la Magdalena, con reparto de 1500 rollos y cañas a los romeros.

Día 16: Certamen de tiro en la Plaza de Toros.

Día 17. Coso blanco.

57

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Día 18. Fiesta de la aviación.

Día 19: Concierto musical.

Día 20: Rondallas por las calles.

Día 21: Segunda fiesta de aviación.

Día 22: Gran corrida de toros.

Día 23: Magnífica novillada.

Aquest va ser el programa preparat, però en l’eixida de la Romeria es va formar una picabaralla monumental en la porta de l’Església, entre els partidaris dels distints partits, per la qual cosa encara que en la Processó es van traure les “gaiates” noves –la del Cercle Mercantil, la del Regiment Tetuán i la de l’Ajuntament-, no van desfilar les de la Cambra Agrícola ni la del Gremi de Sant Isidre, així com tampoc la Processó de Penitents.

Novament en 1926 es potencien les festes amb la introducció de noves carrosses i darrere del piquet del Regiment de Tetuán desfilen els moros i cristians. Respecte a esta desfilada l’ Heraldo diu: “esa cabalgata de moros y cristianos al final de una procesión como la de anoche, es un pegote, y delante de la procesión no tiene lugar. Como una cabalgata, reformando sus legiones, en pleno día y celebrada entre la presente semana de fiestas, podría ser un número popular.

Adicionada a la típica Procesión de las ‘gaiatas’ nos pareció, si no una irreverencia, un atrevimiento, una cosa poco meditada”.

En 1915 torna a decaure la Romeria de tal forma que l’ Heraldo diu: “Tal discurrió ayer la fiesta más típica de Castellón con gran dolor de los castelloneros que la ven desaparecer más que deprisa y con la esperanza que el cronista pone en los sentimientos patrióticos de todos los castellonenses para salvarla de la rápida pendiente en que ayer tuvo la pena de contemplarla”.

El 24 de febrer de 1932 se celebra la sessió ordinària de la Corporació Municipal on s’aprova, amb el vot en contra del regidor Sr. Llopis, no invitar al Clero a la Romeria, per la qual cosa esta no tindrà cap tipus de caràcter religiós. Se celebra la tornà de la Romeria, i la processó de penitents se substitueix per la Retreta amb desfilada de carrosses i gaiates, tenint caràcter militar.

En 1916 continuen decaient les festes perquè l’ Heraldo diu: “Jamás nos ha parecido tan pobre y desorganizada”, tant que l’any següent l’Ajuntament suprimeix la Romeria, atès que se celebren eleccions a la Diputació, pel que el Clero pren la decisió d’organitzar-la, tenint un gran èxit. Tampoc va pujar a l’ermita l’Ajuntament en 1918, però sí moltíssima gent, la qual cosa va portar a l’ Heraldo a dir: “¿No quiere esto decir que todavía vive el alma castellonense de nuestros abuelos?”.

Per a intentar una vegada més reactivar-les, en 1919 es reparteixen canyes i vals per a rotllo, en la Casa Capitular.

Va tornar a participar l’Ajuntament i la Romeria va resultar brillant. Els actes van ser: Domingo 23 de marzo: Romería y Procesión.

Lunes 24 de marzo: Festival de cantos regionales.

Martes 25 de marzo: Corrida de toros.

Miércoles 26 de marzo: Partido de ‘foot-ball’.

Jueves 27 de marzo: Tiro de pichón.

Viernes 29 de marzo: Festival escolar.

Domingo 30 de marzo: Charlotada. És molt possible que ja sonara abans, però és l’any 1920 la primera vegada que s’anuncia que a les 5 del matí despertarà els romers la campana “María”. Per pluja es va ajornar l’endemà la Romeria. Segueixen les festes celebrantse el diumenge i el dilluns, amb incidències de diversos tipus, com l’ajornament de la Romeria l’any 1921, o la suspensió de la correguda de bous en 1923 pel “pleito entre empresas, toreros y ganaderías”.

El dia 13 de març s’introdueix la Gran Salve a la Mare de Déu del Lledó.

Després tornen a decaure un poc les festes, ja que són anys de problemes en el país, però en 1931 s’intenta una vegada més, potenciarles amb la introducció de noves gaiates i vestint adequadament els que les porten. El dilluns se celebra un castell de focs i una traca “con lo que terminaron los festejos de la iniciativa municipal ...” com diu l’ Heraldo.

En 1933 es trasllada la Romeria al dilluns i s’inaugura l’aeròdrom amb una festa de l’aviació.

En 1934, 1935 i 1936 es van celebrar les festes de la mateixa manera que l’any 33.

No es va celebrar cap tipus de manifestació, per raons òbvies, en 1937, 1938 i 1939.

En 1940 es reprenen les festes amb la Romeria, la Processó amb 14 gaiates i una correguda de novillos el diumenge següent a la Magdalena.

En 1941 s’introdueix com a novetat el I Concurso de Aleluyas Magdaleneras, essent la resta igual que l’any anterior.

En les festes de 1942 es continuen introduint novetats als actes dels anys anteriors, com la creació de “emisiones de carteles radiofónicos en Radio Castellón el viernes y sábado anteriores”. Torna també la correguda de bous.

Va ser l’any 1943 quan es va estrenar en el Teatre Principal la gran obra de Manuel Segarra Ribés “La Filla del Rei Barbut” el 31 de març, amb un extraordinari èxit. També aquest any s’introdueix per primera vegada, la segona correguda de bous durant les festes, el dia de la Magdalena i el dilluns. Hi ha també partits de pilota basca entre dones i tanca la fira de l’espectacle Galas de España en la Plaça de Bous. Les festes ara comencen a ser cada vegada més brillants i lluïdes, amb la introducció de tots els actes acumulats en els últims anys, amb gran participació de la gent del poble, de tal forma que Jaime Nos diu en el diari Mediterráneo en 1944: “Que sea esta la última Magdalena de un solo día y sin plenísimo aire castellonero, sin absorción total para lo típico, que no está reñido con lo bello ni lo alegre, sino al contrario.

Hagamos ahora los propósitos y pongámoslos en marcha pronto para que la próxima Magdalena sea ya lo que debe ser”.

José Prades García L’ Heraldo de l’any 1924 destaca que se “restauran las gaiatas y vuelven Magdalena 2015 (Publicat en el llibret de la Gaiata 8, Portal de l’Om, en 2012) las niñas del meneo”.

58

HISTÒRIA I CULTURA

Un escut per al Rei ESCUT MEDIEVAL Als inicis de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, tal i com es pot vore a les fotos que documenten la seua participació al Pregó des de 1950, els socis que desfilaven ho feien abillats com a cavallers, que ho eren, amb un equipament digne de tal nom. Així podem vore que es desfilava amb escuts, llances, cascs i un llarg etc.

La superfície de l’escut porta pintades les característiques armes dels reis d’Aragó, es a dir, la quatribarrada, armes que apareixen en les imatges del rei Jaume I: frescs del Palau Aguilar, pintures del castell d’Alcanyís o en els segells de cera pendents de documents.

El treball l’ha dut a terme l’artesà britànic John Watson, membre de Threads of Time (www.threadsoftime.org.uk) una companyia de restitució i investigació històrica. Aquest artesà, de reconegut prestigi al seu país ha col·laborat en la gravació de programes de TV i ha fet encàrrecs d’escuts no solament per a particulars i també per a museus i series de TV. Amb una experiència de 30 anys es un dels grans D’uns anys ençà, he parlat amb diversos cavallers del relleu que se li historiadors en viu (re-enactor) britànics. donava a la mainada de cavallers que acompanyava al Rei i li donava relleu, costum que, amb el pas del temps o per que els cavallers Pablo Castellet Marqués designats amb les armes d’eixos personatges deixaren d’eixir al Cavaller Jaume Castelló Pregó o per relleus de membres de Capítols que paraven una atenció especial a tal grup, es va deixar de fer.

Em van cridar l’atenció un parell d’imatges del grup de cavallers que feia de seguici del rei Jaume I en aquell primer Pregó de la Germandat.

En eixe grup, entre altres, hi havia un cavaller que duia el casc del drac alat i un altre que portava l’escut del propi Rei, es a dir, el seu escuder.

Amb aquests pensaments i mirant de quina forma podia anar tornant a la Germandat tot lo bo que m’ha donat i ofert, vaig prendre la decisió, com a cavaller que soc vers l’estiu de 1991, de fer que la figura del rei Jaume I anés més equipada que mai com li pertoca a tan il·lustre personatge tan vinculat a la nostra història i a la ciutat de Castelló.

Aquest es el per què d’aquest humil present que faig a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i a la figura del Conqueridor, per Madona Santa María del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol i al crit de FADRELL!.

ASPECTES TÈCNICS L’escut es una rèplica dels escuts utilitzats al segle XIII entre els cavallers dels diferents regnes europeus i degudament representat a les imatges de l’època. Aquest escut de forma triangular que es sol conèixer com Heater shield, està fet amb fusta de 12 mil·límetres de gros. Els cants superiors hi son reforçats amb cuir i tot el front de l’escut està cobert amb tela de llenç clavada al darrere per tal de donar-li un aspecte més històric.

Per a la seua sujecció hi han dos corretges una per passar el braç per sota de ella i l’altra per agafar-la amb la ma. Aquestes corretges porten sivelles per regular-les. El braç que porta l’escut reposa sobre un encoixinat de llenç. Les mesures de la peça son 73 cm de llarg per 55 cm d’ample.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Ximén Pérez d’Arenós i la connexió franciscana amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta La presència de la ordre dels franciscans als reialmes de Jaume I és ben primerenca. Sembla que abans de 1225 ja hi havia una casa franciscana a Barcelona i al 1226 s’establiren a Girona, Lleida i Balaguer, en 1239 en València, al 1244 a Cervera i en 1248 a Tarragona.1 Però el frares menors van vindre a València anys abans de la conquesta ja que al 1228 dos franciscans, Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato passaren per Terol, on son venerats, de camí cap a les terres valencianes on van ser martiritzats per difondre la Paraula de Déu.

Des del mateix inici de les campanyes militars del rei Jaume per tal de conquerir les terres valencianes als infidels hi havia presència franciscana a l’exèrcit.

Les fonts documenten al menys dos frares, Pere de la Seu i el germà Il·luminat, que van ser dotats pel propi rei amb una xicoteta parcel·la de terra i algunes cases dins de la ciutat de València. El creixement de l’ordre a les terres valencianes fou gran ja que en el capítol general de Narbona de 1260, on es reorganitzà l’ordre, València fou escollida com una de les set custòdies dins de la Corona d’Aragó.2 L’èxit de l’ordre entre els pobladors cristians va fer que prompte els devots volien ser soterrats a l’església del convent o al seu cementeri i també va ser objecte de disposicions testamentàries en les que els fidels li deixaven quantitats de diners que oscil·laven entre els 10 i els 1.000 sous i la reina Violant va deixar 100 sous a cadascuna de les cases franciscanes als reialmes del seu espòs, incloent-ne la de València.3 Aquestes donacions, moltes de les quals provenien de les

dames de la burgesia urbana i la noblesa, eren reflex de l’estima que es tenia als franciscans i de l’estima de la que eren objecte pel treball que feien amb els pobres per tot arreu.

Però el moviment franciscà no només incloïa als homes ja que l’ordre disposava d’una branca femenina fundada a Assís per Santa Clara, amiga i companya íntima de Sant Francesc. L’arribada de les monges clarisses a les terres de la Corona d’Aragó s’inicià al 1234 a Barcelona i anys més tard a Balaguer i València, en la dècada del 1250 ja estaven a Tarragona i Mallorca i cap a final del segle a Montblanc.

A diferència de la branca masculina, que te una vida més activa fora del convent, les clarisses o Dames Pobres de Sant Damià seguien una vida rigorosament severa caracteritzada per la clausura, el silenci perpetu, els dejunis, les mortificacions i l’estricta pobresa.4 Tant franciscans com clarisses varen necessitar de l’ajut de gent poderosa per tal d’iniciar el seu camí vital i espiritual a les terres de la Corona d’Aragó. Es d’aquesta relació de patronatge que el lloctinent reial Ximén Pérez d’Arenós tingué amb l’ordre de Sant Francesc de la que parlarem ara.

Ximén Pérez d’Arenós era un dels grans senyors del regne de València, apart de ser amic i company del propi rei que el dotà amb generositat i l’elevà a ric-home com a premi per la seua lleialtat i dels serveis que feia a la corona. Era costum que els senyors feren patronatge d’algunes cases religioses u ordres i que en els seus testaments els deixaren quantitats de diners i part d’ells per a celebrar els aniversaris del seu traspàs d’aquest món. Açò era una pràctica comuna en tots els regnes cristians europeus.

La relació de patronatge de Ximén Pérez amb l’ordre franciscana sembla que es centrà més amb la branca femenina que amb la masculina ja que ell fou el responsable de la fundació de dos cases de clarisses, una al regne d’Aragó i l’altra al regne de València. Les dues cases foren establides a l’any 1240. El lloc escollit per fundar el convent de clarisses a Aragó fou la ciutat de Calatayud i la prova ens la dona el propi Ximén Pérez en una clàusula del seu testament on indica que un possible lloc d’enterrament es “in ecclesia Monasterii Sororum Sancte Agneti Calataiubii, quod monasterium meis porpiis expensis fundavi”, es a dir que el convent de Santa Inés de Calatayud fou establert per ell mateix i l’escollís com un possible panteó seu.5 60

HISTÒRIA I CULTURA

D’aquest convent en sabem que tingué una curta vida ja que al 1348 fou destruït en les campanyes militars que es varen donar en la guerra de Castella contra Aragó, coneguda com la guerra dels dos Peres.6 L’altra fundació ha sobreviscut fins ara en la ciutat de València, es el conegut convent de La Puritat. En aquest cas Ximén Pérez d’Arenós va cedir a les monges unes cases que tenia fora de les muralles de la ciutat amb la condició que fora en aquest lloc i no en altre on es situaria el convent. La propietat s’ubicava a la vora d’un camí que anava a Quart i limitava amb el barri de la moreria i una sèquia.7 Coneixem el nom de la mare abadessa i la prioressa en el moment de la fundació, eren Tarina i Caterina. Aquest convent va rebre el nom d’una cunyada de Jaume I, ja que es posà sota l’advocació de Santa Isabel d’Hongria (morta al 1231 i canonitzada al 1235) i a banda de les nombroses donacions de ciutadans i nobles, el mateix Jaume i Violant van deixar bons donatius a aquesta casa.8 Però la relació de Ximén Pérez d’Arenós amb els franciscans incloïa a membres de la seua pròpia família ja que quan nomena als seus marmessors al testament diu clarament que aquests foren escollits sota el consell i assentiment del germà Gómez, franciscà, nebot seu.9 Així doncs, la relació d’aquest noble amb l’ordre de framenors també tenia un caire familiar, potser per això va fundar cases a Aragó i València al poc de conquerir-se la capital del regne.

Aquesta relació amb el franciscanisme de Ximén Pérez d’Arenós i del propi Jaume I s’estableix també al si de la Germandat quan aquesta entitat es va decidir per la reconstrucció i manteniment d’una ermita, que era en runes, vora el Caminàs i que estava sota l’advocació de Sant Francesc, es a dir, l’ermita de Sant Francesc de la Font. Coincidència?

Guiatge Diví? Quina explicació podem donar al fet tan sorprenent de que la Germandat dels Cavallers de la Conquesta escollira aquesta i no altra ermita per cuidar-la i tornar-li el seu esplendor passat i per a tornar a ser lloc de trobada de fidels?. El que és ben cert és que va ser un 3 de març de 1974 quan, en aquella trobada a l’ermita de la Magdalena, el Prohom Miguel Mulet va comunicar als assistents la intenció del Capítol de la Germandat de sol·licitar a l’Ajuntament la cessió d’una ermita per que fora lloc de reunions i de culte dels Cavallers. El procés va ser llarg fins que el dia 1 d’abril de 1975 se’n cedia l’ermita enrunada de Sant Francesc a la Germandat10 …a partir d’ací la historia es ben coneguda fins al dia d’avui on, sense interrupció desde 1993, torna a celebrar-se el sagrament de l’Eucaristia a l’estiu i en dades assenyalades per als Cavallers i on, per recuperació del Capítol del Prohom Marco Esteve, es presenta en societat a la jove castellonera que representarà a Na Violant d’Hongria.

Ens cal tirar d’hemeroteca per tal de no oblidar i tornar a portar al present coses que es perden a la memòria perquè, com va dir el marquès de Sant Jordi al Tirant: “qui oblida lo passat, oblida a si mateix”.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló

BURNS, ROBERT IGNATIUS, El Regne Croat de València, Editorial Tres i Quatre, Biblioteca d’Estudis i Investigacions, nº 17, 1993, pp. 430-431; SANZ DE BREMOND MAYÁNS, ANA, “Aproximación al estudio del franciscanismo en la Corona de Aragón”, en Cuadernos de Historia Moderna, 2007, nº 32, pp. 140-141.

BURNS, Op. Cit, pp. 432-433.

3 BURNS, Op. Cit., pp. 433-436.

4 BURNS, Op. Cit., pp. 497-498.

5 LAFOZ RABAZA, HERMINIO, Colección diplomática de Santa María La Mayor de Calatayud, Institución Fernando el Católico (CSIC), Fuentes Históricas Aragonesas, Volumen 32, Zaragoza, 2000, p. 185, Doc. 133; LÓPEZ, ATANASIO (ofm), “Monasterio de Santa Inés de Calatayud”, en Archivo Ibero-Americano, 1918, 10, pp. 161-184.

6 HEBRERA y ESMIR, JOSÉ ANTONIO (ofm), Crónica de la provincia franciscana de Aragón, Zaragoza, 1705, Libro Primero, p. 169, n. 410.

7 Ximén Pérez d’Arenós tenía més propietats prop d’aquest convent i a la moreria tal i com queda palés en un document amb data de 9 d’abril de 1268 on Jaume I dona temporalment una granja (reallum et hortum) a Pere de Roda i que va tindre el difunt Ximén Pérez d’Arenós a la moreria de València, a la vora dels edificis de les monges franciscanes. BURNS, ROBERT IGNATIUS, Diplomatarium III, Princetown and Oxford, 2001, pp. 356-357, Doc. 796.

8 Jaume I el va deixar 200 morabatins i Violant d’Hongria, al 1251, va llegar al convent la mateixa quantitat de diners i valuoses capes, potser per a fer ornaments per a l’església. ANDRÉS ANTÓN, Mª PILAR (osc), El monasterio de la Puridad. Primera fundación de Clarisas en Valencia y su reino. Siglos XII-XV, Valencia, 1991; BURNS, 1993, pp. 498-499; HUICI MIRANDA, AMBROSIO – CABANES PECOURT, Mª DESAMPARADOS, Documentos de Jaime I de Aragón, Textos Medievales, Volumen III (1251-1257), Zaragoza, 1978, Doc. 585, pp. 50-52; PÉREZ DE HEREDIA VALLE, ROBERTO, La reina doña Violante de Hungría. Fragmentos de su vida y arraigo de su recuerdo en Castellón de La Plana, Fundación Dávalos-Fletcher, 2001, pp. 103-112; PONSICH, CLAIRE, “Une petite fille de l’empereur de Constantinoble, reine d’Aragon. Identité et pouvoirs de Jolánta Árpad (1215-1251)”, en FERRER i MALLOL, Mª TERESA (Ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Vol. I, 2011, pp. 559-563.

9 «Cum consilium et assenssuum fratis Gomecii, Odinis Fratum Minorum, consobrini suum». LAFOZ RABAZA, Op. Cit., p. 184.

10 FRANCÉS i CAMÚS, JOSEP MIQUEL, Historia de la Ermita de Sant Francesc de la Font. XXV Aniversario de la inauguración y bendición de la obras de restauración (1976-2001), Castelló de La Plana, Ajuntament de Castelló, 2001, pp. 55-59.

1

2

Les meues minicròniques Quan poc a poc, encara que hem d’admetre i pot dir-se que amb molta rapidesa, el meu temps com a Cronista s`acabat, aquesta vegada canviaré un poc l’essència de les meues, “Tradicionals Croniquetes” oferint-vos a hores d’ara i ací, records entranyables d’algun moment feliç, passat, o de fets, persones o protagonistes estimats que ens van permetre viure algun moment més o menys brillant, inoblidable o especialíssim, dins o fora de la nostra benvolguda Germandat i, a més a més, amb el suport d’imatges dignes de ocupar un lloc en esta CRÒNICA nº 68 que avui dirigeix el gran Jaume.

Pergamí de Sanmillán que a migdia del 25-03-1965, al saló de plens de l’Ajuntament, va oferir la Germandat a la Reina de les Festes Mª Luisa Breva Ferrera a qui van imposar la insígnia d’or dels Cavallers rendint pleitesia i brindant pel seu feliç regnat.

I.- En la 1ª., me ve a la memòria el record de la persona i l’art del nit d’eixe dia havien d’intervindre en la popular i festera Revista Cavaller Sanmillán.

Semanal Sonora “Gayata” de Radio Castelló, dirigida per Francesc Vicent Domènech, el gran Quiquet de Castalia (ja Cavaller), ens va deixar per a sempre, i ni ella ni el mateix Prohom van poder participar en la emissió; fins i tot Mª Luisa no va lluir la seua simpatia i bellesa en la Carrossa reservada per a ella en de la Cavalcada del Pregó d’eixe any, en la qual els Cavallers de la Germandat van desfilar lluint crespons negres Pergamí amb l’acta de la reunió del Capítol dels Cavallers, que el 07-11-1974 als seus estandarts. Tant trista van elegir a Mª Asunción Adsuara Segarra Pergamí de Sanmillán que Fernando Record de l’homenatge a Mª Antoi inesperada notícia que vaig Dama de la Germandat que encarnara la Sánchez Colón va rebre al Capítol Genenia, Regina de les Festes de 1963, en l’Ajuntament, amb el Privilegi de ral de la Magdalena (26-04-64) davant rebre directament en el trancurs Regina Violant l’any 1975.

79 assistents, amb la insígnia d’or, per Trasllat i la concesió de la insígnia d’aquella emisió radiofònica, em haver sigut Tresorer més de 7 anys. d’or de la Germandat. causà una gran impressió, i em Amant de Castelló, de les seues Festes i Tradicions Miquel de Sanmillán va fer dedicar-li aquest sonet: y Arquimbau, ben prompte destacà com a sobresortint artista “gayatero”, genial creador dels signes principals de la Festa; acaparant A MARÍA LUISA PELÁEZ DE CRUELLS premis i guardons en joc. D’altra banda, l’11-III-1960 es va incorporar (13-Febrero-1967) a la nostra Germandat. Dins d’ella va assumir representar al Cavaller Guillem Despla, catalá d’antic llinatge que vingué a la Conquesta; El “Oyendo la emisión madalenera Rei En Jaume I el va fer Maestre Sala seu; per una gesta seua a Caudete En que tú ibas a hablar, Madrina mía, s’el va fer “Caballer” i amb la seua hisenda vivia a Guardamar. Miquel Supe que un gran dolor te consumía de Sanmillán se’n anà per a sempre, el 18-V-1976, no sense que abans Porque Dios permitió que se nos fuera. obsequiara a la Germandat amb varietats de Pergamins autèntiques obres mestres del seu art inigualable, de les quals quatre són dignes Él, que fue una alma tan castellonera, de ser recordades en aquest exemplar de CRÒNICA. que fue nuestro Prohom y nuestro guía, desde ahora verá la Romería II.- En la 2ª. son distints els records que acudeixen la meua a los pies de la Virgen Lledonera memòria; sobre tot amb l’ajuda d’un verset i una foto inoblidable.

Con razón nuestro cielo diluviaba Al principi de1967, segón cuando todo Castellón, a flor de piel, any de Fernando Sanchis a tu gran desconsuelo se asociaba. al capdavant del Cabildo, l’èxistència de la nostra No supimos qué decía tu papel, Germandat caminava plena de aunque amor de Madrina presagiaba felicitat, disposta a repetir els pues tuviste que llorar y orar por él.” éxits de l’any anterior. Teníem ya elegida y proclamada 01-02-1967 Teatre Principal. Mª Luisa, Violant, i Fernando Sanchis, Prohom, en la imposició a María Luisa Pelàez de de bandes.

Cruells com a XIII Na Violant Per Robert Pérez de Heredia Valle d’Hongria; però el seu pare En Manuel, tants anys Secretari de la Junta Cavaller Pere de Perea Central y 9é Prohom nostre (en 1959 y 1960), el 13 de Febrer quan la Ex Cronista 63

CRÒNICA DELS CAVALLERS

NOTÍCIES BREUS

13/03/14 Na Violant i les seues Dones de Companya van inaugurar la particular Magdalena del col·legi Mater Dei.

22/03/14 La Junta de Festes atorga el Fadrí d’Or Honorífic al Cavaller i regidor Miquel Soler Barberá.

23/04/14 El Cavaller Pablo Castellet fa donació d’un escut per al rei, elabo- 08/05/14 Na Violant convidada per la rat artesanalment a terres del Regne Unit.

A.C. Amics de la Natura llig a la fira del llibre en l’activitat “un dia per a llegir”.

19/05/14 Aprofitant el trasllat al nou Cau, es va fer donació a la Universitat de quasi un miler de llibres per a la biblioteca.

04/06/14 La nova Cònsol General Hongaresa va estar a Castelló per presentar-se i mantindre les relacions amb Castelló i la Germandat.

64

31/05/13 La Germandat va signar el conveni per tal de digitalitzar l’extens Arxiu Històric de la Germandat

06/06/14 Na Violant i les seues Dones de Companya amb els més menuts de la Germandat van gaudir de l’espectacle “El Torneo del Rey”

NOTÍCIES BREUS

07/06/14 La Germandat va obtindre el primer premi en el concurs de paelles que organitza la Junta de Festes cada dos anys.

16/08/14 Nodrida representació de la Germandat a la recreació del pas de Jaume I per la vila d’Alcublas.

21/06/14 Participació destacada de la Germandat en el anunci de les Festes de Sant Pere al Grau de Castelló.

Equip de futbol sala Cavallers de la Conquesta.

Lliga de Colles i Gaiates de Castelló.

20/09/14 Imposició de bandes a les representants de la Magdalena 2015.

27/09/14 Exaltació de les Falleres Majors de Sagunt, representant a Castelló, Na Violant d’Hongria. La Germandat va fer entrega al Museu Etnològic de la pintura de Sant Francesc del pintor Soler Blasco per a la seua restauració, custòdia, i exposició al públic.

06/12/2014 Inauguració a càrrec de la Germandat del Mercat Medieval de Castelló convidats per l’A.C. Amics de la Natura.

22/01/15 La Germandat anomenada Ade20/01/15 El nou Capítol encapçalat per el Prohom Luis Oria, lantat de l’any 2015 junt als Moros d’Alqueria. visita a l’Alcalde

65

CRÒNICA DELS CAVALLERS

SETMANA DEL CAVALLER

XXXIV Homenatge a Tombatossals Dissabte 4 d’octubre de 2014, encetàvem la Setmana del Cavaller, les nostre tradicionals festes d’Octubre, i ho fèiem el dia de Sant Francesc d’Assis, a les 12 del migdia, moment en que partia la comitiva cívica des de l’ermita de Sant Francesc cap al paratge de la Font de la Reina on està el Molí de la Font, per complir amb el deure de retre homenatge a la memòria del mític gegant, la seua conlloga, la cort del Rei Barbut i les seues heroiques gestes i, amb ells, a l’autor de l’extraordinari i apassionant relat. Èpic i tendre, ple d’humor i empeltat del caràcter castellonenc. Al qui algú va anomenar “el llaurador lletraferit”, en Josep Pasqual Tirado.

El cavaller presentador, En Carroç, va introduir l’acte exposant els presents les motivacions i el per què del senzill i entranyable acte.

En esta ocasió va ser el Regidor de Cultura, l’Il.lm. senyor en Vicent Sales Mateu, l’encarregat de llegir dos fragments de l’obra de Pasqual Tirado. Com sempre, els relatius a la partida de l’estol de naus capitanejats per Tombatossals cap a la conquesta de les illes Columbretes i el de la tornada al paratge del molí.

En presència del nombrós públic congregat, d’ambdues violants, Melina i Andrea, les seues dones de companya, la Regina de les festes, Dunia Gormaz, el Sr. Regidor Procurador de les Ermites del terme Miguel A. Mulet i presidits pel Penó de la Conquesta i el penó de l’Ordre de sant Cristòfol, sobre la passarel·la de la sèquia, es procedia pel membre fundador de l’homenatge, el cavaller en Josep Antoni Pradells Puig, a la lectura del seu poema “Invocació” i al llançament del ram de llorer envenzillat amb senyera a les aigües del molí, on, per la sèquia de l’Obra, portat per les seues aigües emmirallades i bressat per les notes dels clarins de la ciutat, interpretades amb dolçaina i tabal, solcava camí de la mar nostrada, seguint l’estela de les naus, de la flota de la Capitana.

Un any més, no va faltar el record a aquells que van fundar aquell homenatge i ja jauen al si de l’eterna bressada. Matilde Salvador, Miquel Peris i Paco Vicent, “Quiquet”. Emotiu, enriquidor, senzill i just.

Vítol!

Crònica dels Cavallers 66

SETMANA DEL CAVALLER

Festa de Sant Francesc i XXXVIII aniversari de la reconstrucció de l’ermita El mateix dissabte 4 d’octubre de 2014 a la vesprada, es va celebrar, en el dia del Sant titular de l’ermita, la festa de Sant Francesc d’Assis, i el 38 aniversari de la reconstrucció de l’ermita de St. Francesc de la Font. Reconstrucció realitzada pels Cavallers de la Conquesta, promoguda pel seu prohom, Miguel Mulet i consumada pel Capítol d’Eduardo Mas.

les vostres mans i del vostre amor” que són els nostres camps, marjals, aqüífers i horts.

Seguint la processó de tornada fins l’ermita, entrava la imatge del Pare St. Francesc al recinte, acompanyat per les marxes processonals de la banda de música, parant a la porta per venerar la seua relíquia i cantar-li els gojos.

Un any més, celebrada la festa del “Poberello” d’Assís que es venera en aquesta joia barroca que és l’ermita de St. Francesc de la Font. Que fa ja 38 anys, va tornar a ser, com relata el Tombatossals, eixa “capelleta emblanquinada que aixoplugava un Sant Francesc”.

En una vesprada tardorenca Crònica dels Cavallers de temperatures primaverals, es va celebrar el sagrament de l’Eucaristia, oficiant el Prior del Lledó i Ermità de St. Francesc, Josep Miquel Francés i cantada per la coral Veus de Lledó. Amb l’assistència del nou Regidor Procurador de les ermites del terme, Miguel Ángel Mulet Taló, qui havia rellevat a Miquel Soler Barberá a la seua mort.

Va ser la primera festa de St. Francesc sense Miquel, a qui agradava sempre acompanyar-nos.

El Prohom de la Germandat Marco A. Esteve i el Capítol, les dues Corts –entrant i eixint- amb Melina, Noelia, Elena, Bea, Sara, Laura; Andrea, Paula, Lourdes, Marta, Mayra, Natalia i Yaiza junt al poble fidel. En acabar la missa es va portar en processó la imatge del Sant d’Assis fins el paratge del Molí de la Font tornant cap a l’ermita i fent parada a la creu de terme o peiró on el mossèn va fer l’antiquíssima benedicció dels camps, pregant Déu que beneire eixa -com diu l’oració- “obra de

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Viatge a Poblet i Vallbona i Vetla d’Armes a Santes Creus Dissabte 11 d’octubre molt de matí, partia de la nostra ciutat una expedició amb quasi un centenar de persones per complir amb la visita als monestirs on jauen les restes dels reis Violant i Jaume I. I enguany, per primera vegada i de manera extraordinària, celebrar la Vetla d’Armes dels nous cavallers fora de la província de Castelló.

Així, de matí, abans de dinar, es van completar les dos primeres visites: Santa Maria de Poblet i Santa Maria de Vallbona. Les corts 2014 i 2015, les seues famílies, Prohom i Capítol, Rei d’Armes, Templers, Tambors, Esquadra i cavallers neòfits, gaudíem de la visita guiada a les dos joies cistercenques de Vallbona i Poblet i, als peus dels sepulcres de Na Violant i Jaume I, es van retre els senzills homenatges, deixant-los l’ofrena del nostre llorer amb la senyera.

Sobre la nostra visita a Vallbona, volem esmentar la preciosa explicació que ens va oferir el guia, que ens va portar fins el final de la visita recorrent camins d’història, vivint el relat de les persones, les coses i el temps en que es va forjar la construcció del cenobi de les monges de Vallbona. Prova del seu do pedagògic és que els més joves i, fins els xiquets, van gaudir, embadocats, les seues paraules.

rectangular d’arcs apuntats, ja estava amanida per rebre Na Violant, Melina, i la seua cort, amb els seus cavallers.

Quan ja estàvem tots canviats, vestits d’època, es va eixir a fora del recinte del monestir i les seues dependències i cases annexes, per formar allà el seguici.

Encara era de dia però ja acabava la vesprada i amainava la llum del dia quan enceníem els nostre hatxons i començaven a tronar els tambors i bombos “Desperta, ferro!” que amb el seu so, van atraure un bon grapat de visitants. Passava el seguici medieval de la Germandat per la Plaça Major, a la que cobria ja la foscor de la nit. Melina amb Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea, elegants i emocionades, entraven amb tots nosaltres, en absolut silenci, en eixe túnel del temps que van esdevenir estes hores inoblidables. Arribant a la Porta Reial -manada construir per Jaume II- apagàvem les llums dels nostres hatxons per no tacar el sòl de l’interior del monestir. Des d’allà, entrant al preciós claustre gòtic del Monestir, la poca llum de la que disposàvem (l’adient per l’ocasió) ens la proporcionaven unes torxes que jalonaven el recorregut, distint per a les dos parts del seguici.

En acabar les dues visites i els respectius homenatges, als autobusos i a Santes Creus, a dinar.

VETLA D’ARMES Per iniciativa del Prohom, Marco A. Esteve, es va eixir per primera vegada de la província de Castelló per la Vetla d’Armes i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Aigüamúrcia i de la Generalitat de Catalunya–als qui agraïm des d’aquestes pàgines la seua bona disposició i les facilitats oferides- es va organitzar el ritual de jurament dels nous cavallers. Una idea que va sorgir durant una visita particular, l’any 2012, mentre el Prohom Marco A. Esteve passejava amb un cavaller del seu Capítol per l’antic cementeri dels monjos i en estar uns minuts en silenci dins la impressionant Capella de la Trinitat, li va dir: “T’imagines una Vetla d’Armes ací?”. I el cavaller que li va escoltar això ja sabia el que passa quan el seu Prohom imaginava alguna cosa...

Dos anys després, ens trobàvem allà, preparant després de dinar, el que fou dormitori de la comunitat monàstica, amb els nostres símbols, les estores, el faristol, els escuts, banderes i gomfarons. També la megafonia per al so de l’acte. Eixa sala, en la actualitat, està preparada per la celebració de concerts i actes de tot tipus. La imponent sala 68

Na Violant, Dones de Companya, Rei d’Armes, Prohom, Mestre, Capítol, cavallers, tambors i públic assistent, giraren a l’esquerra abandonant el claustre per les escales que conduïen a la sala –dormitori, ocupant els seus llocs per a l’acte de jurament.

Els cavallers que havien de jurar, es disposaven a vetlar les seues armes, en l’acte privat, íntim, on farien el moment de reflexió i oració que de costum celebrem a Sant Francesc. Esta part del seguici, abandona el claustre gòtic per l’estret i fosc passadís del locutori, per entrar al claustre posterior recorrent aquest, entre la claror de la llum llunar que retalla les siluetes dels arcs apuntats sobre les pedres, i eixa sensació mística de les ombres dels cavallers espasa a la mà, coberts amb la cota de malla, sobre les parets, tremoloses per la llum de la flama de les torxes. Repica l’acer de les espases sobre les sivelles del arnesos, sonen apagades les passes de la mainada, que avança bressada per eixa banda sonora que encimbella el dolç soroll de l’aigua de la vella font del claustre.

Els dotze neòfits, caminen junts com dotze apòstols.

Aturen les seues passes front a la porta de la capella de La Trinitat, fins que s’obri la porta. Trenca el silenci, en la foscor, un vell i gran forrellat.

Els cavallers entren a la capella, deixen les seues armes als peus de l’altar. Un altar de pedra austera, sense més ornament que una nua creu de ferro. Sobre ell, una estreta i senzilla finestra. Per llum, dues torxes flanquejant l’altar.

Són repartits els llibres de la litúrgia i el cerimonial de la Vetla on estan els salms que després es resaran, i el cavaller que dirigeix el ritual comença la reflexió als presents sobre el significat i el primitiu ritus iniciàtic que suposa per al cavaller ser armat com a tal. La flama de les

dos torxes permeten endevinar la grandiositat del lloc on ens trobem.

Per decoració, res. Grans murs, línies austeres al límit, cap color, cap ornament; però el cert convenciment de que et trobes en un lloc sagrat, distint a qualsevol altre, més bell que qualsevol altre.

Són resats els salms col·lectivament, amb respecte i devoció i s’abandona la capella recorrent el trajecte anterior per acudir on espera Na Violant, sa cort i el públic assistent, a l’Acte de Jurament.

69

Els cavallers que donen lectura al seu jurament, reben agenollats l’acceptació per part del Mestre (Jesús Redón) i que, mentre el Rei d’Armes descriu les seues armes, són armats cavallers per Melina Queral Llach, Na Violant d’Hongria en 2014, són: Bernat Tous, Víctor Palacio Bernad; Bernat de Baeza, Miguel Manjón Fornàs; Guillem Montagut, Guillermo Babiloni de Montis; Pere de Sisternes, José Valls Albert; Bernat Rajadell, Alberto Collado Casanova; Joan Palavecino, Víctor Martínez Quiroga; Guillem Escrivà, José Vicente Queral Vallés; Berenguer de Cardona- que renovava jurament- Matías Ibáñez Cabedo; Miró Ciutadella, Miguel Molina Segarra; Miquel Zafortea, Juan Vicente García Barreda; amb les armes d’Arnau Cirera, Juan José Capdevila Mateu i Jorge Rubio Climent.

Finalment, jurà el seu càrrec de Cronista de la Germandat, Pere Ximén de Carroç, Jaume C. Vicent Aguilar, sent-li imposada per Na Violant la medalla de tal Òrgan Complementari.

Amb els nostres Sants Patrons, invocats per Melina, Na Violant, en l’interior d’eixa sala elegantíssima i austera del monestir de Santes Creus, tercer vèrtex del triangle del Císter en terres de la germana Catalunya, vam concloure un acte històric que romandrà per sempre en la nostra memòria. N’estem segurs.

Crònica dels Cavallers

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Conferència del Cronista de la Ciutat Dins els actes de la Setmana del Cavaller, el senyor Antonio José Gascó Sidro va impartir una conferència als salons de Cajamar, al carrer d’Enmig, titulada “El naixement de Castelló” en la que ens va il·lustrar sobre les circumstàncies històriques de la fundació de la ciutat de Castelló com a nucli de població, abans, durant i després de la Conquesta. Recentment el Cronista de la Ciutat, va acabar un magnífic treball de cinc anys d’estudi i investigació editat per l’Ajuntament de la ciutat: la Crònica de Castelló.

Crònica dels Cavallers

Exposició fotogràfica d’ Àdam Lukács i visita de l’Ambaixadora d’Hongria a Espanya Durant la visita a Castelló de la nova cònsol d’Hongria a Barcelona es van afermar les relacions i ens van oferir portar a Castelló, aprofitant la Setmana del Cavaller, de l’exposició del fotògraf Hongarès Àdam Lukács “3.000 portes”, un recull de fotografies preses a 47 ciutats de 14 països d’Europa que inclouen portes de diferents ciutats espanyoles.

Com no podia ser d’ altra manera, la Germandat va acceptar l’oferiment i va fer les gestions oportunes per tal que el Museu Etnològic de la nostra ciutat acollira tan especial exposició. Una vegada feta la proposta a l’Ajuntament i la Diputació (el museu és de titularitat conjunta) es va ficar en marxa la preparació, una delegació especial del govern Hongarès encapçalat per la Ambaixadora d’Hongria a Espanya, la senyora Eniko Gyori, junt a la Cònsol General Judit József, el Cònsol Honorari a València Andrés Goerlich, el Cònsol d’assumptes econòmics i alguns membres del seu gabinet vindrien amb motiu de la inauguració, un esdeveniment que no podia reduir-se només a la mera visita al museu, així que el Prohom va preparar una completa agenda a la ciutat.

Aquesta era la primera visita oficial que feia fora de Madrid l’Ambaixadora

recentment nomenada, una agenda que va començar amb la visita de la delegació a la Universitat Jaume I per reunir se amb el Vicerector Wenceslao Rambla, en absència per viatge del Rector, per conèixer millor la nostra Universitat i lligar punts de col·laboració. En acabar, l’Alcalde de la ciutat, En Alfonso Bataller i el regidor de Cultura en Vicent Sales, va rebre la delegació per tal de donar a conèixer a l’Ambaixadora la nostra ciutat i cóm no, la devoció del poble de Castelló per Na Violant d’Hongria. Després, ràpid, a la Diputació, però fent parada al nostre Mercat Central, on l’Ambaixadora va gaudir dels productes de la nostra terra i la nostra mar. A la Diputació, el president En Javier Moliner junt al Diputat de Cultura José Luis Jarque esperaven a la delegació, una recepció que van aprofitar tots dos mandataris per trobar punts de col·laboració i en acabar tots junts cap al Museu per tal d’inaugurar la exposició.

Les dues Violants, Melina Queral i Andrea Barrera junt a les seues corts d’honor, membres del capítol, del Consell d’Honor, cavallers, famílies, els Regidors de Cultura, de Festes i d’Urbanisme entre d’altres, es sumaven a tan important esdeveniment per a Castelló i la Germandat. Després de les paraules del representants de les institucions es va brindar amb vi Hongarès que la delegació Magiar va portar per a l’ocasió, però la visita no concloïa encara, en acabar ens esperaven a la Cambra de Comerç, on la presidenta i mare de Na Violant 1995, Lola Guillamón ens esperava junt a una representació d’empresaris per aprofitar la visita i conèixer les possibilitats de millorar les relacions empresarials entre Castelló i Hongria, per tal d’aprofitar el temps, la Cambra de Comerç ens va oferir un dinar de treball. En acabar partien les delegacions cap a Madrid i Barcelona amb el compromís de millorar les relacions entre Castelló i Hongria una volta comprovat per la més alta representació del Govern, el bon treball que des de la Germandat s’ha fet durant més de seixanta anys per la cultura i les tradicions al voltant d’una figura com es la de Na Violant d’Hongria, íntimament lligada a la memòria del bon rei Jaume I. Crònica dels Cavallers 70

SETMANA DEL CAVALLER

XI Marxa a peu per les ermites “Miquel Soler” Corria l’any 2003 quan el Regidor-Procurador de les ermites i cavaller Miquel Soler Barberá iniciava junt als “Amigos de la ruta Jacobea” de Castelló, presidida per un altre cavaller, Javier Vicente Queralt, la primera Marxa a peu per les ermites del Caminàs, una iniciativa que pretenia donar a conèixer la riquesa cultural que suposa per a Castelló el nostre patrimoni ermità així com promoure les virtuts del caminar per a la salut. La primera convocatòria va tindre una discreta acollida que poc a poc va anar en augment. Les ermites del Caminàs son quasi totes de titularitat municipal i custodiades per una associació que te al seu càrrec d’alguna manera el seu manteniment, com és el cas de l’ermita de Sant Francesc, a càrrec de la Germandat, la de Sant Josep a càrrec del Gremi de Fusters o la de Sant Jaume, a càrrec de la Comanda de Fadrell.

Soler decidira no continuar a l’any següent. Es va des virtuar... massa gent acudia només a la paella, sense haver ni tan sols participat i es perdia l’esperit de la marxa.

En faltar el cavaller Antoni Barba, Miquel Soler Barberá, la Germandat va voler recuperar la marxa, recuperar-la en memòria de Miquel. És per això que el Prohom Marco A. Esteve, va demanar a l’Ajuntament l’ajuda per tal de poder dur-ho a terme, l’Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller va rebre de bon grau la proposta, anunciant que seria l’Ajuntament, a proposta que la Germandat, qui s’encarregaria de l’organització. Un altre cavaller, Regidor i amic, Miguel A. Mulet, ocuparia dies després el càrrec de Procurador de les Ermites i als pocs dies va convocar reunió per tal de començar els preparatius junt a “Amigos de la ruta Jacobea”, la Regidoria d’Esports, la família de Miquel Soler i la resta d’entitats custodis de les Ermites.

Emmarcat dins dels actes de la Setmana del Cavaller, el 18 d’octubre de 2014 va ser el dia elegit per a la XI Marxa a peu per les Ermites “Miquel Soler” a les set del matí eixia la comitiva des de la Plaça Major per tal de fer el recorregut de 21Km. Encapçalada per la representació femenina de la Germandat dels anys 2014 i 2015 amb Melina Queral i Andrea Barrera amb les seues respectives Dones de Companya, acompanyades per membres del Capítol, Prohom, representants de l’Ajuntament i entitats vinculades, la família de Miquel i les de més de 500 persones que omplien els carrers i camins fins al completar la marxa.

Crònica dels Cavallers

Una vegada que la marxa va anar pujant de participants es va fer necessària la participació de la Regidoria d’Esports, per tal de donar suport a l’organització, que va arribar a tindre mes de 1.200 participants al 2012.

La marxa, amb un recorregut quasi circular, eixia des de la plaça Major, la primera de les parades, a l’ermita de Sant Nicolau, la segona, a Sant Francesc on Tonico “El Figuero” te amanida una figueta albardà i una misteleta per als caminants, mentre tant es pot gaudir dels frescs de l’ermita, continuant fins a la Magdalena, rua per esmorzar i visita, baixada al pla per arribar a Sant Roc i tocar la campana, continuar fins a Lledó i fer uns tramussos i cacaus, allargar fins Sant Isidre i Sant Pere, Sant Josep i finalitzar en Sant Jaume de Fadrell. Una volta en Sant Jaume -fins al 2012- es podia gaudir d’una paella monumental.

Precisament això, va ser el principal problema que va fer que Miquel 71

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Sopar de Gala. Homenatge i Benvinguda Als salons d’ “Els Lledoners” al camí La Plana, ens vam reunir per celebrar el nostre homenatge a Na Violant 2014 i la seua Cort que -ara sí- acabava l’any amb la Germandat. També per donar, del tot, la benvinguda a Na Violant 2015 i les seues dones de companya.

Va ser el dia 25 d’octubre i amb aquest acte donavem cloenda a les celebracions de les nostres Festes d’Octubre.

Així que vam tornar a fer les nostres ofrenes a les nostres representants, amb les flors, les nostres insígnies a les xiques que comencen i els pergamins com a record a les qui acaben; i també amb els versos de la poesia, enguany, escrits i recitats pel poeta castellonenc Vicent-Jaume Almela i Eixau. També Melina Queral Llach va prendre la paraula per acomiadar-se i fer un emocionat i sentit repàs –no sense llàgrimesde la seua inoblidable experiència com a 59 Na Violant d’Hongria.

Paraules que també va dirigir Marco A. Esteve com a Prohom a tots el presents.

Una de les sorpreses de la nit, va ser el lliurament a Melina del pergamí en el que ella va llegir per primera vegada, en l’Homenatge al Rei de Abans del sopar, als preciosos jardins dels que es dispose allà, es va 2014, la nova traducció i adaptació retre homenatge a dos socis que acomplien 50 anys de pertinença del Laude Arbitral de Na Violant. ininterrompuda a la Germandat. Melina i Andrea imposaren la nostra insígnia d’or i el Sr. Alcalde de la ciutat, lliurà el pergamí commemoratiu Una nit d’emocions que vam als senyors Antonio Fabregat Fabregat, cavaller Guillermo de Fabra, rematar amb els balls i xarradetes soci número 21 i al Sr. Vicente García Arquimbau Pérez de Heredia, corresponents. Aquells, inaugurats cavaller Guillem de Cervera, soci número 22. Després d’unes paraules -com Déu mane- amb el Rotllo i d’Alfonso Bataller, Alcalde de Castelló, als presents, es va compartir un Canya. Comiats i benvingudes. Bons records de bones vivències i un nou còctel i es van ocupar les taules per sopar. horitzó que s’obri davant el pervindre A les postres, va donar començament l’acte d’Homenatge i de la Germandat.

Benvinguda i és que en 2014 vam voler recuperar la denominació de Com dien els croats: “Deus vult!” fa uns anys. Realment és més adequat “Homenatge” que “Comiat”per Crònica dels Cavallers a la cort que acaba el seu pas per la Germandat.

Fa un quart de segle…

la Germandat, 1990 El 23 de febrer de 1990, al Teatre Principal de Castelló, va ser proclamada Na Violant d’Hongria la senyoreta Pilar Chiva Jordá i les seues dones de companya: Pilar Carceller Safont, Silvana Chabrera Almela, Marta I. Clausell Pons, Helena Fígols Mateu, Amparo Guillén La Germandat va tindre en les festes en honor a la Mare de Déu del Furió i Lucía Simón Sancho. Continuava al front de la Germandat Lledó una presència activa. Era aquell any Clavari el jove cavaller Luis Emili Olucha Rovira i en aquell acte va ser mantenidor l’antropòleg i Babiloni Belenguer, qui va demanar que les ofrenes del solemne lletraferit castellonenc, Vicent Pau Serra i Fortuño.

Pontifical les feren Na Violant i les seues Dones de Companya. Pilar Chiva Jordá, la 35 Violant d’Hongria, va ofrenar el casc del drac alat, Aquell any no va passar en donant-lo al peu de l’altar a l’Arquebisbe que fou primer Bisbe de blanc en quant a la nostra la jove Diòcesi de Sogorb-Castelló, en Josep Pont i Gol. Aquell any, història. El Capítol va tindre va nàixer un nou projecte, fugaç però actiu aquell any. Naixia la tres incorporacions: van ser els Rondalla dels Cavallers, de mans del cavaller Manolo Carceller Calero cavallers Paco Asencio, Fernando i composada per xics i xiques (i xiquets) socis o amb vincles a la Úbeda i Miguel Monfort.

Germandat. Si bé no va perdurar en el temps, van arribar a rondar en maig a les dones de la Germandat, i molt dignament.

La Crònica d’aquell any (edició número 23) contenia un text L’inefable Domingo Olivares va d’interessantíssima i, diríem, rebre en el Ball de la Dama de obligada lectura, escrit pel Rei d’Armes, Albert Sánchez Pantoja, on 1990 la nostra insígnia d’argent feie una exhaustiva descripció del cerimonial de la Vetla d’Armes, en que li va ser imposada per Pilar la modalitat que coneixem actualment.

Chiva. També es fa ressò la Crònica de que la Junta Central En 1990 continuaven les intenses i bones relacions amb els tambors de Festes va distingir amb el del Santíssim Crist del Calvari de l’Alcora i també amb la Banda de Fadrí d’Or al cavaller En Carroç, música del “Regimiento de Infantería Mecanizada” Tetuán nº 14 de Francesc Vicent Doménech. la ciutat. Unitat militar que, històricament arrelada a Castelló, es feie present a les desfilades de la setmana de les festes de la Magdalena A l’any següent tornarien els en aquells anys, eixint la seua banda de música amb la tropa vestida naturals i necessaris relleus al d’època, amb trajes llogats per la Germandat. La banda, dirigida pel si dels Cavallers, però això és Subteniente D. Antonio Delgado López, va incorporar al seu repertori cosa per recordar quan faça 25 la Crida i Marxa dels Cavallers, que va arribar a ser interpretada inclús anys... l’any que ve. en actes castrenses, al Regiment. La tasca del Subteniente Delgado va ser reconeguda amb un sopar-homenatge a la seua persona, per part Crònica dels Cavallers del Capítol en nom de la Germandat.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

La Germandat en Sagunt JURAT Per primera vegada una Violant és convidada a participar com a membre del jurat en la elecció de les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

El dia va començar amb l’arribada al punt de concentració al Port de Sagunt amb la resta dels membres del jurat i els representants de la Federació. Rafa Burgos, secretari de la Federació explicava el desenvolupament i les normes del jurat, aleshores la comitiva es va desplaçar fins el saló d’actes a on es congregava nombrós públic i les 3 aspirants a Fallera Major i les dos a Fallera Major infantil, les aspirants van desfilar amb el seu vestit regional, van fer una breu explicació de la seua motivació per a presentar-se i en finalitzar ja tots junts van gaudir de un menjar per tal de conèixer-se millor, en acabar a l’ajuntament una darrera reunió individual amb cadascuna d’elles i una volta fetes les entrevistes les candidates es van retirar a casa per esperar la telefonada del alcalde En Alfredo Castelló, que en acabar les deliberacions del jurat, va anunciar davant dels veïns i el mitjans de comunicació que esperaven al saló de plens de l’ajuntament els noms de les qui serien les Falleres Majors a les que va telefonar per donar-los la notícia.

OFRENA A LA VERGE DELS DESAMPARATS Convidats per la Federació Junta Fallera de Sagunt i l’Ajuntament de la ciutat, la Germandat va participar junt a les Falleres Majors i les seues corts, les falles del Port de Sagunt i les associacions vinculades, en la ofrena a la Verge dels Desamparats al Port de Sagunt el mateix 19 de març, una desfilada pels principals carrers del Port que partint des del carrer Dr. Fleming fins l’església va recórrer les principals avingudes, la representació femenina de la Germandat que ocupava un lloc destacat a la comitiva, va tindre també el honor d’ofrenar junt a les falleres majors, una distinció reservada a pocs representants. Una situació privilegiada dins l’acte.

En finalitzar l’ofrena dels participants la Federació Junta Fallera de Sagunt va oferir als nostres representants un dinar de germanor que va servir per a afiançar els vincles amb la nostra institució, en finalitzar, les Falleres Majors van imposar a Na Violant Melina Queral i el Prohom Marco A. Esteve l’insígnia d’or de la Federació, una institució que es va desfer en atencions per a tots el membres de la nostra comitiva i les seues famílies, que no mai oblidaran el tracte rebut i que de ben segur Moments després la comitiva es va desplaçar fins els llars de les dos deuria ser un referent per a d’altres, encara que ja sabem que ningú es per felicitar a elles i les seues famílies per la designació i vore com profeta a la seua terra. amics i familiars omplien les cases i els carrers en un ambient de festiu.

Sens dubte una gran experiència que dona major protagonisme a la Crònica dels Cavallers figura de la nostra Violant i a la Germandat.

Ball de la Dama El passat 28 de novembre, l’Esquadra d’Honor de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va dur a terme el tradicional Ball de la Dama.

L’acte es va celebrar a l’Hotel Castellón Center i va servir d’homenatge a Na Violant i les seues Dones de Companya per part de la jove secció de la Germandat.

Les nostres representants femenines van ser acompanyades del braç dels diferents membres de l’Esquadra, encapçalats per l’Alferes Santiago Quiroga Alegre, fins arribar al saló on es va realitzar la celebració de l’acte. Posteriorment, Na Violant i la seua cort van rebre com a ofrena la corresponent rosa cavalleresca i la insígnia d’argent de l’Esquadra d’Honor. L’esdeveniment va ser organitzat completament pels joves cavallers i va comptar amb la presència de representants del Capítol i dels pares i mares de les protagonistes. El desenvolupament de l’acte es va dur de manera harmoniosa, sent guiat amb enteresa i professionalitat pel cavaller Ferran Casanova.

Esquadra. Posteriorment, l’aleshores Prohom Marco A. Esteve Cano va tindre paraules d’agraïment per as joves cavallers i per al seu Alferes, destacant l’important paper de l’Esquadra per a garantir el futur de la nostra associació. A més a més, va incidir en la gran evolució que ha tingut aquest acte, consagrat a les protagonistes femenines de cada any, al llarg del temps i va desitjar que els membres de l’Esquadra d’Honor continuen celebrant-lo amb la mateixa il·lusió que els seus predecessors.

La conclusió de l’acte va arribar després de que Andrea Barrera Ribes, Na Violant d´Hongria 2015, invoqués als Sants Patrons de la Germandat, amb el requerit Fadrell per part de tots el assistents.

Finalment, va sonar el Rotllo i Canya i les joves dones van ballar-lo amb els cavallers de l’Esquadra d’Honor.

L’Alferes Santiago Quiroga Alegre va dedicar uns meravellosos poemes per cadascuna de les precioses joves que ens acompanyaran Víctor Ignacio Palacio Bernad aquest any, aprofitant també l’ocasió per agrair el treball dut a Cavaller Bernat Tous terme durant l’últim any per tots el membres de la seua benvolguda Esquadra d’Honor

Esquadra d’Honor Art. 36 dels Estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta: L’Esquadra de Cavallers Joves, o Esquadra d’Honor, és l’agrupació formada per un número indeterminat de Cavallers menors de 25 anys que, voluntàriament, opten per formar-ne part. Estarà sota el comandament del Cavaller Alferes que, com a tal, serà també Vocal del Capítol Permanent, tal com s’indica a l’Article 21.

Seran funcions de l’Esquadra de Cavallers Joves: a) Marxar en desfilades i cavalcades com a escorta d’honor del Penó de la Conquesta, la Reina Violant, les Dones de Companya i el Capítol Permanent. b) Actuar també com a escorta d’honor en actes protocolaris i cerimònies tals com la proclamació i nomenament de la Reina Violant, la Vetlla d’Armes, homenatges, actes cívics en què participe la Germandat, etc. c) Les missions que li puguen ser encomanades pel Capítol Permanent.

En l’actualitat, està al front de l’Esquadra d’Honor l’Alferes Santiago Quiroga Alegre, cavaller Joan Alegre.

75

Víctor Ignacio Palacio Bernad Nicolás Gas Nebot Luis Ulldemolins Martín Ferran Casanova Portolés Víctor Meseguer Safón

Jorge Blasco Gómez Miguel Manjón Fornals Guillermo Babiloni de Montis Roman Ivars Chacón Rubén Giner Cosín

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Desperta, ferro!

2014-2015

Amb la proclamació de la Srta. Melina Queral Llach, Na VIOLANT d’HONGRIA 2014 deixàvem enrere el nostre primer any com a Secció, un primer any inoblidable per tot el que ens va aportar i on vam créixer amb tanta força que prompte vam ser un fort nucli de gent que ho donàvem tot per fer tremolar els carrers al nostre pas. Amb tota la nostra passió van arribar les Festes de la Magdalena, on el primer divendres vam tocar en l’escola Cervantes, on va debutar el nostre company Albert Collado ‘’Guindilla’’, i vam actuar junt als ‘’Cavallets del Corpus’’ que van representar els seus balls davant de tots els xiquets i xiquetes. Aquest mateix dia per la nit vam fer acte de presència als Moros d’Alqueria.

El matí següent va ser l’homenatge al Rei, on vam rebre la complaent visita de l’Ana Vanesa, la nostra bombo no activa en aquest moment pel naixement de la seva filla Anna, i d’aquesta última que vestia la nostra indumentària.

Va ser una emocionant sorpresa. Després del dinar al Cau dels Cavallers va arribar la tarda, i el moment de tocar en el pregó, on vam estrenar una nova peça que vam nomenar ‘’la marxa de los Gritos’’. El dimarts es va cancel·lar l’homenatge Na Violant a causa de la pluja, però ja que ens havíem amanit per a l’ocasió, aprofitàrem i tocàrem baix de la carpa de la Gaiata 5. L’homenatge va ser aplaçat per al dia següent i fou molt profitós. El dijous pel matí vam anar a diferents emissores de ràdio, on van comparèixer la Srta. Melina Queral Llach, Na Violant d’Hongria 2014 i el Sr. Marco Esteve, Prohom de la Germandat. El diumenge era el dia de les tradicionals paelles de germanor, però es va haver d’aplaçar fins unes setmanes més tard per culpa de la pluja.

Un cop van acabar les festes de la nostra ciutat, va passar un temps fins que vam tornar a actuar, aquest cop donant la sortida d’una cursa, la Mediterranean Xtrem. Ens vam desplaçar a les 7 del matí del 4 d’abril a la Magdalena, on les nostres cançons van donar la sortida a tots els participants de la cursa. Més tard, va arribar la Pasqua, i amb aquesta la participació conjunta amb la ‘’Confraría del Crist de l’Esperança’’ de la Vall d’Alba (per segon any consecutiu) en els actes programats per a la Setmana Santa. Foren unes quantes actuacions en les quals vam gaudir molt de la germanor.

Va arribar el 3 de maig, i tocàrem al Pregonet del Lledó, recorrent els carrers de Castelló i fent sortir a tothom a les finestres impressionats amb el nostre so. Al dia següent en canvi, ens vam llevar la vestimenta

de tocar, i vam col.laborar amb la Confraria de la Mare de Déu del Lledó amb el repartiment de ciris en el trasllat de la Verge a Castelló, en la processió general en honor a la Patrona de la ciutat. Nosaltres vam seguir assajant i suant per perfeccionar les nostres cançons.

Va arribar la desfilada del dia 21 de juny que vam fer pel Grau amb motiu de l’inici de les festes de Sant Pere. La desfilada pels carrers del Grau va ser molt acollidora, feta junt a moltes altres associacions com els Trabucaires de Castelló, els moros, i altres d’amics i veïns del Grau, i que va acabar amb un gran acte de germanor en un petit local on vam ser convidats a un berenar.

Tot açò només podia indicar una cosa, l’estiu havia arribat! Tots ens vam posar les piles per poder arribar en plena forma als diferents actes que teníem a finals d’agost. Va passar el temps i per fi va arribar el primer acte: Alcublas! Vam sortir en bus el matí del 16 d’agost i vam arribar just a l’hora del dinar. Els carrers del petit poble van tronar amb els nostres tambors i bombos. Després del bany en la piscina del poble i del sopar, vam fer camí cap a Castelló per descansar. No havia passat ni una setmana i ja tornàvem a estar enllestits per a la següent compareixença. Va ser el 22 d’agost, en la presentació de les Regines de Benassal, que es va celebrar un poc més tard de l’hora prevista a causa de la pluja que estava caient. El dia 30 d’agost vam tornar a pujar-nos a l’autobús, però aquest cop en direcció a Almàssera on vam fer la desfilada a ritme de les nostres cançons. Després del sopar, tornàrem cap a la nostra ciutat.

L’estiu ja arribava a la seva fi, però no per això ho feien els esdeveniments programats. Havia sigut un estiu profitós, en el qual vam tenir diverses incorporacions que tan bon punt com estigueren preparades farien el seu debut. Va ser en aquestes dates, que va arribar per fi el 8 de setembre, dia de la presentació als mitjans de comunicació de la LX Na Violant d’Hongria, la Srta. Andrea Barrera Ribes i de la seva Cort d’Honor: Marta, Natalia, Paula, Yaiza, Mayra i Lourdes. Les 7 xiquetes encarregades de representar la part femenina de la Germandat durant l’any fester 2014 – 2015.

Va ser en la presentació de la gaiata 5 Hort dels Corders el dia 27 de setembre on va debutar el company Víctor Martínez en una desfilada curta però intensa. La nostra família es feia gran i més forta a cada actuació on triomfàvem i encara més en aquelles on algun membre feia el seu estreno.

76

i totes elles obres fantàstiques de composició de la mà del nostre Cap i Director de la Secció Edu. No havíem tingut temps de descansar quan al matí següent ens vam pujar en bus per a anar a Madrid. Anàvem a la FITUR 2015. Després d’un llarg viatge vam arribar al nostre destí i vam deixar bocabadades a totes aquelles persones que ens van veure tocar, malgrat que ens demanaven que no tocarem a molts llocs perquè eclipsàvem totes les conferències i actuacions dels altres grups i associacions. Vam acabar tocant a ritme de la ‘’Provincial’’, iniciada de la mà de Na Violant.

En aquestes estàvem quan va arribar el dia assenyalat per tots els futurs Cavallers en el seu calendari. Havia arribat el 11 d’octubre, la Vetla d’Armes 2015. Enguany ens vam desplaçar fins el monestir de Poblet, on resta el cos de Jaume I, el monestir de Vallbona on resta Na Violant d’Hongria, i el monestir de Santes Creus, on es va celebrar la jura . Va ser aquí on es van proclamar Cavallers i van fer la tradicional jura els nostres membres de la Secció: Albert Collado ‘’Guindilla’’, Cavaller Bernat Rajadell; Víctor Martínez Quiroga, Cavaller Joan Palavecino; José Valls Albert, Cavaller Pere de Sisternes. Ja som tres més en aquesta gran família que formem.

Ara ja estem desitjosos de que arribí la Magdalena, on s’estrenarà el nostre jove membre Bruno Segura, que porta treballant durament molt de temps per a estar al màxim nivell. Ara mateix som un total de 13 efectius.

També ens agradaria informar-vos que ja tenim en ment projectes tals com el ‘’II Campus de percussió Desperta, Ferro!’’ i que enguany treballarem a fons per presentarnos al 50é Concurs Nacional de Van passar uns mesos en els quals apretàrem al màxim en cada assaig Tambors i Bombos celebrat en per arribar als següents esdeveniments més forts que mai, i va ser així Híjar. com va arribar el 6 de desembre, on vam fer la desfilada fins al mercat Recordar-vos que fem els assajos medieval. tots els dijous de 18:30-20:30 a Vam arribar al 2015 deixant enrere un any ple de treball i molt profitós l’ermita de Sant Francesc de la Font, i que esteu tots convidats a venir en el qual vam créixer com a Secció i com a persones. Arribades i, si ho desitgeu, participar. En la nostra família hi ha lloc per tothom!! aquestes dates començàrem a engegar els motors per perfeccionar la nova cançó que el nostre Cap, Edu Picazo, havia composat per a fer TWITTER: @DespertaFerroCS la ja tradicional estrena en la Proclamació de Na Violant, i finalment va FACEBOOK: Tambors i Bombos de Combat “Desperta, Ferro” arribar el dia desitjat per tothom. Ja estàvem a 30 de gener, el dia de INSTAGRAM: Desperta.Ferro_CS la Proclamació de la Srta. Andrea Barrera Ribés havia arribat, i el debut CORREU ELECTRÒNIC: tamborsibombos.despertaferro@gmail.com del nostre tambor i company Pablo Valls ‘’Dolcet’’ i la re-incorporació TELÈFON: 628 485 355 (Sergio) del nostre benvolgut Joan Querol encara li donava més emoció al dia ja de per si, especial. Com és tradició vam estrenar la nova cançó Albert Font Sancho ‘’Speed’’ que tant de treball ens havia costat d’aprendre. Amb aquesta Cavaller Guillem de Matet el nostre repertori creixia a l’increïble nombre de 5 Marxes i 4 Cançons,

PISCINAS LICA

Benicasim, nº 21. 12004 Castellón - Tel. 964 251 563 mail@piscinaslica.com - www.piscinaslica.com

CRﾃ誰ICA DELS CAVALLERS

Homenatje i Nomenament

Mont-rodon

2015

El 8 de Novembre del 2014 va tindre lloc el sopar d’homenatge i Arribat el moment del cafè, es va reprendre l’acte amb unes primeres nomenament de qui serà XIX Guillem de Mont-rodon en la persona paraules del Mestre de la Milícia Templària agraint a Arcadio Badenes, del Director de la Banda Municipal de Castelló, En José Vicente Ramón XVIII Guillem de Mont-rodon la seua implicació en les activitats de Segarra..

Darrere d’una recepció amb copa de benvinguda i rosa templària per a les dones, va començar l’acte amb l’entrada de les Dones de Companya i Na Violant acompanyades per components de la Milícia Templària.

Na Dolça, Srta. Paula Aso va entrar del braç de Matías Ibáñez que, a més de templer, forma part del Capítol Permanent. N’Ermengarda, Srta. Lourdes Barberán va entrar acompanyada del templer José Vicente Segarra. A continuació va accedir al saló Na Eva, Srta. Mayra Dávila, del braç de Daniel Prades. Després va entrar Na Margarida, Srta.

Natalia Palacio, acompanyada per José Manuel Bartoll. A continuació va entrar Na Provençala, Srta. Marta Tena, del braç de José Vicente Ramón Moreno. I finalment va accedir Na Rama, Srta. Yaiza Viciano, qui va estar acompanyada pel templer Fernando Sánchez.

El tancament d’esta primera part va ser protagonitzat per Na Violant d’Hongría 2015, Srta. Andrea Barrera, qui va entrar acompanyada pel Mestre de la Milícia Templària, Eugenio Díaz, amb tot el saló en peu aplaudint la seua majestuosa entrada. Una vegada asseguts tots els comensals el presentador, José Antonio Balfagó, que va estar com sempre brillant en les seues paraules i en l’elecció de les melodies que van acompanyar l’acte, va donar pas al sopar i va citar als presents per a l’hora dels cafès.

la seua Milícia durant l’any 2014 i entregant-li l’escut d’armes com a record. Arcadio Badenes va dirigir unes paraules als assistents.

A continuació, el Mariscal (Secretari de la Milícia), Fernando Sánchez, va donar lectura a l’Acta del Nomenament del XIX Guillem de Montrodon, entregant-li l’acta a l’homenatjat al finalitzar.

Després que el presentador glosara la figura de José Vicente Ramón Segarra, va ser el Mestre de la Milícia el que va prendre la paraula per a fer entrega a l’homenatjat del pergamí del seu nomenament emmarcat.

A continuació l’homenatjat va prendre la paraula per a mostrar la seua alegria i fer un divertit paral·lelisme entre la vida de Guillem de Montrodón i la seua pròpia comparant, inclús, la família de cadascun d’ells.

Van tancar els torns de paraula el Prohom de la Germandat i Miguel Ángel Mulet en nom de l’alcalde.

I seguint el protocol de tots els actes de la Germandat en què es troba present Na Violant, esta va realitzar la invocació als Sants Patrons amb el seu: “Cavallers: per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Van estar presents el Regidor d’Urbanisme, Tinent d’Alcalde i VIII Sant Cristòfol …” al que tots els assistents van respondre en peu un Guillem de Mont-rodon, Miguel Ángel Mulet, el Regidor de Cultura, “Fadrell!!!” que va ressonar en tot el saló.

Vicent Sales, i el Diputat Provincial de Cultura, José Luis Jarque, acompanyats per les seues esposes, els Regidors Amparo Marco, Pep El ball encapçalat pels màxims representants de la nit, començant Lluis Grau i Inmaculada Enguídanos, el Prohom de la Germandat, i finalitzant amb el Rotllo i Canya, va fer que la magnífica vetlada Marco Antonio Esteve, amb un nombrós grup de components del tinguera el colofó que li correspon.

Capítol Permanent, Na Violant d’Hongria 2011, Srta. Estefanía Bartoll, Na Dolça 2011, Srta. Patricia Amat, familiars de La Cort 2015, membres Eugenio Díaz Carsi del Consell d’Honor, components de la Coral Veus de Lledó com Maestre de la Milícia Templària son Manolo Martín y Manolita Herrera, amics de l’homenatjat i els components de la Milícia Templària amb les seues dones i amistats.

79

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 - 1958 1959 - 1960 1961 - 1962 1963 - 1965 1966 1966 1967 - 1968 1969 1969 -1970

FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ FERNANDO HERRERO TEJEDOR RAFAEL RIBÉS PLÀ JOAN BOLUDA SEGUÍ VICENT ADSUARA PERIS JOSEP FABREGAT PÉREZ JOAQUIN OLUCHA MARZA MANUEL PELÀEZ GAS DOMINGO TÀRREGA MOR ROBERTO PÉREZ DE HEREDIA i VALLE FERNANDO SÁNCHEZ COLÓN (1) MANUEL BREVA NEBOT FERNANDO SANCHIS SEGARRA FRANCESC VALLS GARCIA (2) LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1971 - 1972 1973 -1975 1976 -1983 1984 -1987 1988 -1991 1992 -1995 1996 -1999 2000 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011 - 2015 2015

EMILI OLUCHA ROVIRA MIGUEL MULET ORTIZ EDUARDO MAS DEL RÍO (3) JOSE LUIS ALÉ REVEST EMILI OLUCHA ROVIRA CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR JOSÉ GUILLEN FRANCO CARLOS DEL RÍO DIAZ (4) ENRIQUE PALAZÓN GRANCHEL VICENT MONTOLIO BELTRÁN LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5) JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO MARCO A. ESTEVE CANO LUIS ORIA DOMÉNECH

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS (6) (1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965.

(2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968.

(3) La modificació del Estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre.

(4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig.

(5) Renuncià la seu càrrec al mes de Desembre de 2010. El Mestre, J.A. Balfagó, el substitueix.

(6) Designat com a tal pels cavallers reunits el 15 de desembre de 1950 en reunió constitucional de la Germandat.

Capítol Permanent Prohom:

Luis Oria Doménech, cavaller Ramon d’Oriols

Mestre:

Héctor Prades Andreu, cavaller Ramon Perellós

Secretari:

Javier Lluch Miralles, cavaller Bernat de Naia

Tresorer:

Jesús Redón Gallardo, cavaller Redon

Comptador: Matías Ibáñez Cabedo, cavaller Berenguer de Cardona Alferes:

Santiago Quiroga Alegre, cavaller Joan Alegre

Vocals:

Adrián Ortiz Doñate, cavaller Mateu II Cristóbal García Soler, cavaller Tamerit II

José Antonio Javier Godes Pavón, cavaller Hug de Rocabertí

Miguel Molina Segarra, cavaller Miró Ciutadella

Pau Prades Andreu, cavaller Ramon Perellós

Juan Carlos Giner Gargallo, cavaller Pere de Molés

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Consell d’Honor Roberto Pérez de Heredia i Valle José Antonio Godes Royo Fernando Sanchis Segarra Alfonso Fajardo Herrero Benjamín Garcés Edo Manuel Peláez de Cruells Manuel Lleó Jaime Eduardo Mas del Río Emilio Pérez Salvador Joan Prades Garcia Vicent del Río Díaz Jose Luis Alé Revest Carlos Ulldemolins Salvador José Guillén Franco Miguel Monfort Casañ Carlos del Río Díaz

Enrique Palazón Granchell Vicent Montolio Beltrán José Antonio Balfagó Carballo Fernando Ulldemolins Salvador Josep Antoni Pradells Puig Marco A. Esteve Cano

Clemente Aparici Torrent Fernando Arrufat Noviembre Luís Braulio Escribano Ramón Godes Bengoechea Rafael Ribes Plà Fernando Sánchez Colón Francesc Vicent Doménech

Capítol General Extraordinari. Relleu El dia 8 de gener de 2015 estava convocat tot soci cavaller a un Capítol com pertoca. El Prohom que deixava de ser-ho, Marco A. Esteve, va General Extraordinari on el principal punt de l’Ordre del Dia era la manifestar que anava com a vocal en la dita candidatura (cosa insòlita presentació de candidatures per a l’elecció d’un nou Prohom i Capítol. fins el moment) per tal de mostrar el seu recolzament a l’equip entrant i ajudar en qualsevol qüestió que d’ell es puguera necessitar. Diversos L’única candidatura presentada va ser la del cavaller Luis Oria socis van intervindre per donar les gràcies a Marco per la seua valuosa Doménech. Es va procedir a la votació per part dels socis presents tasca al front de la Germandat i desitjar lo millor al nou Prohom, Luis majors de edat eixint elegida per majoria la dita candidatura, Oria, manifestant el seu recolzament als nous timoners dels Cavallers de la Conquesta. encapçalada per Luis Oria.

Un nou relleu al front de la Germandat, seré i natural. En pau i calma, Crònica dels Cavallers

82

Crida Pit i fora! Tots al tall!

CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló

Marxa

I Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem.

Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS! II Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla. III Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà…

Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985.

La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

IV Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor.

Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

Sant Cristòfol

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Madonna Santa Maria del Lledó

Sant Jaume

Sant Cristòfol 84

Madonna Santa Maria del Lledó

Els Sants Patrons de la Germandat

Cavallers que han encarnat a Jaume I en el Pregó 1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG 1980 – JOAN PRADES GARCIA 1981 – JOAN PRADES GARCIA 1982 – BENJAMIN GARCES EDO 1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMIN GARCES EDO 1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST 1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO 2001 – JAVIER VICENTE QUERALT (1) 2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP Setembre de 2001. Javier Vicente Queralt encarna a 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA Jaume I durant les celebracions extraordinàries del 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 750 aniversari de la fundació de Castelló.

2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL 2012 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ 2014 – PACO VICENT DOMÉNECH “Quiquet de Castàlia” A títol pòstum (2) 2015 – MARCO ANTONIO ESTEVE CANO (1) Designat per representar al Rei en els actes extraordinaris celebrats pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

(2) En representació del finat, ho va fer el seu fill Jaume Cristòfol Vicent Aguilar.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Proclamació de la LX Reina Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya El dia 30 de gener de 2015, la Germandat proclamava la seua dama, la reina Violant d’Hongria i amb alegria doble celebrava el fet que fora la 60 dona castellonenca que representava la princesa Magiar, reina d’Aragó, de Mallorques i dels valencians, esposa del Rei Conqueridor.

Andrea Barrera Ribés seria proclamada en el solemne acte celebrat peu. Es va arribar amb antelació a l’hora prevista, perquè es va apretar al monumental Teatre Principal de la ciutat de Castelló i, amb ella, una miqueta el pas. Tota precaució és poca. A la porta del teatre, una les seues Dones de Companya, cambra y cort de la reina: Paula Aso gentada envoltava l’arc d’espases parat per Na Violant i dones de companya i també una gran expectació mediàtica, com cada any.

Traca gran a l’arribada del seguici. Ja estava tot en marxa. Al hall del teatre, salutacions entre autoritats i gent de la festa i la cultura, i prenent posicions. Fetes les fotografies adients i obertes les portes al públic, tothom a ocupar el seu lloc. Aforament “fins la bandera”, com es diu en terminologia taurina. El cos castellonenc presentava un aspecte extraordinari, el de les grans cites, i estava llest per presenciar aquest acte de proclamació.

Toledo, Na Dolça; Lourdes Barberán Gimeno, N’Ermengarda; Mayra Dávila Rondona, Na Eva; Natalia Palacio Bernad, Na Margarida; Marta Tena Soler, Na Provençala i Yaiza Viciano Pérez, Na Rama.

Citats a les proximitats del domicili de Na Violant, en un establiment hostaler conegut a la ciutat, on els pares d’Andrea van oferir un còctel, rondaven les panxes els nervis habituals en estar a punt l’esdeveniment i els afegits, per l’amenaça de pluja.

A l’hora convinguda i començant a ploviscar, formaven els tambors i bombos de la Germandat “Desperta, ferro!” a l’avinguda Casalduch per iniciar el seguici. Eixe soroll que ens posa el cor a bategar fort en les grans ocasions, anunciava que ja començàvem. Malgrat la pluja –no massa forta- es va decidir iniciar la desfilada per arribar al teatre a 86

PRIMERA PART La primera part va tornar a presentar un format clàssic però amb una modalitat nova. El Grup de Danses el Forcat amb la col·laboració de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Xaloc, va representar una especial Eixida de Missa titolada “Festa en la plaça Major” Precedida per un cec que demanava almoina cantant cobles a la plaça, a la porta de l’església. Cobles sobre els miracles de la Mare de Déu. Junt al peculiar personatge –magistralment interpretat pel cavaller Joan Prades, el Xato, les parelles que eixien de missa mentre sonaven dolçaines i tabals, van formar “sarao” de dia de festa oferint al públic quatre pausats i elegants balls: unes seguidilles i tres boleros.

García Barrachina, Rodrigo Montoliu Vidal i Miquel Bengochea Capdevila, l’Esquadra Jove, el Penó escortat per dos cavallers de la Milícia Templària i, per fi, les Dones de Companya. Paula, Lourdes, Mayra, Natalia, Marta y Yaiza van anar pujant a l’escenari aplaudides pel públic que omplia el teatre, passant sota l’arc d’espases de l’Esquadra i reverenciant l’elm real de Jaume I, ocupant els seus llocs corresponents.

El cavaller presentador va tindre especial salutació per la representació diplomàtica hongaresa que, de nou, ens honorava amb la seua presència amb l’Il.lm senyor Ferenc Szabó, cónsul d’Hongria a Barcelona i també per a unes convidades especials, un any més, les xiques que enguany celebraven el 25 aniversari de la seua proclamació Preciosista i amb classe, la posada en escena un any més, pel Forcat, com a Na Violant i Dones de Companya de la Germandat. Pilar Chiva, enguany amb l’aportació de Xaloc. Música i dansa per introduir l’acte amb quatre de les seues dames, que van poder acudir a la llotja: solemne que seguiria a aquesta primera part. El nostre folclor, que és Silvana Chabrera, Marta I. Clausell, Helena Fígols i Amparo Guillén. patrimoni nostre.

Patrimoni compartit amb persones vingudes d’altres contrades d’arreu de la povíncia, de la Comunitat i d’Espanya: Nules, Vilafamés, Alcublas, Barcelona i Hongria. Que junt a les més altes representacions de les autoritats municipals, provincials, governatives i entitats festeres, encapçalades per les Regines de les festes Dunia Gormaz i Cristina Batalla, junt a les seues Dames de la Ciutat, gaudien de l’inici del protocol d’aquest acte senzill i elegant que és la Proclamació d’una nova Violant.

SEGONA PART En alçar el teló, amb la llum sobre els dos trompeters: els clarins de la Crida per donar inici a l’acte, i llum a l’escena: cinc preciosos arcs gòtics composaven la palestra de la cort reial. Un escenari que recordava els vells clàssics perquè tenia la mà d’un clàssic: el bo de Pepe Marco (Pepín, per a tots) que va donar lo millor del seu si per transportar eixe escenari a una estança gòtica esvelta, senzilla i lluminosa.

Arribat el moment esperat, el cavaller Luis Oria Doménech, en el que va ser el seu primer acte oficial com a Prohom de la Germandat, va abandonar l’escenari junt al patge portador de la rosa per anar fins la llotja on esperava Violant, que una vegada va estar llesta, va creuar el pati de butaques del teatre de la seua mà, sent rebuda en peu, amb els El murmuri d’aprovació general va ser manifest, però tot va quedar compassos de la Marxa dels Cavallers. En arribar a escena, la cort en complet quan van ocupar el seu lloc en escena els components peu i els cavallers amb les armes presentades, la rebien amb el degut de la Host dels cavallers. Els patges de Na Violant portant sobre respecte. els coixins rosa, pergamí i banda amb insígnia. Els xiquets Adrián 87

Torn per al nostre nou Secretari, Javier Lluch Miralles, que va llegir l’acta de nomenament i va deixar als peus de Na Violant un exemplar de la dita acta en un bell pergamí orlat per l’artista Vanesa Pérez.

Proclamació. El Prohom prenia del coixí del patge la banda de Na Violant i la insígnia d’or de la Germandat i li les imposava per ser solemnement proclamada Andrea, Na Violant d’Hongria 2015, la 60 de la nostra història. Mentre,fora, al cel de Castelló, tronaven vint-iuna carcasses.

en finalitzar l’acte. No podia haver tingut millor mantenidor la proclamació de la seixantena Na Violant.

El Prohom intervingué per fer una crida als socis cavallers, esperant mobilització per als principals actes de les nostres festes i agraïnt al seu predecessor la seua labor.

Al moment el Mestre, Héctor Prades Andreu, arribava per ofrenar l’espasa i la dipositava als peus d’Andrea amb una respectuosa Per acabar –sempre- el crit de Violant. Andrea aclamava emocionada els Sants Patrons i rebia per Resposta un gran “Fadrell!”. Acabava reverència. l’acte amb la retirada de tots els intervinents, baixant en ordre invers les dones de companya de Na Violant: Yaiza, Marta, Natalia, Mayra, Lourdes i Paula, baix l’arc d’espases de l’Esquadra Jove i acomiadades pel públic amb estima.

I, finalment, Na Violant d’Hongria 2015, Andrea Barrera, de la mà del senyor Mantenidor i seguits per Prohom i Secretari, deixava l’escenari de la seua proclamació. També els patges, Adrián, Rodrigo i Miquel que van estar la mar de formals i van aguantar com un homenets.

Finalment, la pluja no va deixar completar la nit amb la desfilada fins el Real Casino Antic i, entre paraigües, es va entrar als salons per gaudir fins la matinada del Ball de Gala, que va enregistrar una afluència de joves molt notable, enguany.

I vingué el mantenidor de l’acte, en Pablo Castellet Marqués, llicenciat En quant a la pluja, sense tristor. Ens queden molts quilòmetres de en Història per la Universitat de València. Vingué el cavaller Jaume desfilades per fer durant l’any!

Castelló, a deixar sa espasa als peus de Na Violant per fer gaudir tots amb un discurs cuidat, erudit, mesurat, amorós i instructiu. Crònica dels Cavallers Brillantíssima intervenció per la que va rebre nombroses felicitacions

Dos relleus, un comiat El dia 6 de febrer de 2015 diverses persones van estar citades pel cavaller Marco A. Esteve Cano als salons del Real Casino Antic de Castelló. Designat pel nou Prohom, Luis Oria Doménech, per representar Jaume I en 2015, va aprofitar l’ocasió de fer la trobada per la simbòlica foto del lliurament del casc del drac alat de Jaume I (com

foto del simbòlic relleu entre el fill del designat a títol pòstum en 2014, Francesc Vicent “Quiquet” i Marco A. Esteve.

Van haver paraules del Prohom Luis Oria, també de l’Alcalde de la ciutat i, entre tots dos, van lliurar a Marco un pergamí amb el text de la Llicència del Trasllat.

Marco, va voler reunir totes eixes persones, per aprofitar l’ocasió i fer un exhaustiu balanç ple d’agraïments, de tot el que ha ocorregut en estos anys decisius per a la nostra història, la de la Germandat. I va voler agrair Luis el seu pas endavant i brindar amb tots pels bons temps i pels millors.

a relleu entre els designats un any i el següent) per congregar allà a nombroses persones importants per a ell en estos quasi quatre anys.

Les dones de companya de 2012, 2013, 2014 i 2015, les Violants, els cavallers que en algun moment han format part del Capítol Permanent mentre ell ha sigut Prohom, el director de “Desperta, ferro!” i Capítol, la reina de les festes de 2015, l’Alcalde de la ciutat, l’Excm. sr Alfonso Bataller i les famílies de tots ells. En un acte breu i senzill, es va fer la

I com allò va ser, a la fi, un comiat (com a Prohom, que no com a cavaller) no ens resistim a publicar un extracte de les paraules del 28é Prohom de la Germandat. Valguen també com a comiat des de les línies d’esta Crònica que, com les quatre edicions anteriors, sense ell, no haguera estat possible.

Crònica dels Cavallers

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Agraïment i balanç M’agradaria agrair al Prohom, a Luis Oria, dues coses, la primera que haja tingut la deferència de delegar en mi la representació de la figura del nostre Rei. Però he de dir que no sóc mereixedor d’aquesta distinció per mi mateix, entenc i vull que sigueu conscients tots els que esteu ací que ho sóc per vosaltres i no per a vosaltres, si no, gràcies a vosaltres, perquè si volem entendre que aquest nomenament ha sigut motivat pel realitzat al capdavant de la Germandat en aquests últims quasi quatre anys, açò no haguera sigut possible sense vosaltres, perquè aprofitant aquest acte per a fer una mica de memòria -que mai ve malament- faré un resum.

Jo arribe per casualitat a Prohom, encara que hi ha qui diu que és el destí qui ens porta i ens guia, vaig arribar per mantenir una tradició, per a no deixar perdre 60 anys d’història.

La Germandat passava per moments molt complicats, la insistència de Carlos Ulldemolins i de Jesús López, amb el permís de la meua dona, va fer que em decidire l’últim dia, la Germandat es reunia eixe mateix dia sense candidat per a iniciar la seua dissolució, vaig arribar sense Capítol i amb uns pocs que ens vam vore allí i uns altres que després vaig contactar, alguns de la meua època en el Capítol de Carlos Ulldemolins i uns altres de l’anterior. Composem un de nou, assumint que duriem a terme els actes imprescindibles de la setmana de Magdalena i res més. en la pèrgola només uns pocs socis cavallers havien assistit fora dels vinculats per Capítol, és obvi dir que ara ja no són tants pocs, són molts més i ningú dubte de l’encert de tornar al Teatre Principal al que van tornar també els Cònsuls d’Hongria i que enguany va culminar amb la visita de l’Ambaixadora.

Vam tenir un primer Crònica després de molts anys, amb una portada “pata negra” i un contingut del que rebem grans elogis, sobretot el seu editor.

Ens va costar molt arrancar, posar-me al dia després de 20 anys en guaret és complicat, però a poc a poc les coses van ser eixint, ràpid a seguir amb l’agenda programada de la cort vigent i mentre, a per Violant, recorde la reunió en el despatx de Vicente Cuevas, allí asseguts, Vicente, Kaye i Carmela van comprendre a la perfecció que volíem capgirar la Germandat i eliminar tot el que per a nosaltres era innecessari, des dels sopars de gala de Nadal o Magdalena, passant pels vestits recarregats de brodats excessius, fins als regalets imposats.

Van arribar les dames, tres, però que tres, Maria, Berta i Cristina a la qual “peixquem” a la porta del Casino dos dies abans de la presentació als mitjans, una presentació als mitjans idea del membre del Capitol Hector de la Cagiga que per primera vegada es celebra a Sant Francesc i que s’ha mantingut fins avui. Després ens vam posar amb els vestits, recordeu alguns que ens van posar de volta i mitja, comentaris per totes parts, vàrem sentir de tot, fins que “el prohom triava els colors”, el que passe és que no sabien que jo sóc daltònid i clar, com per a triar colors estic, però arribem a una altra de les fites i va ser gràcies a Vicent Farnós, a la proclamació en el Teatre Principal, el més bonic que em van dir va ser boig, però resulta que l’any anterior a la proclamació

Vam tenir Magdalena amb un cau permanent, desfilades per terres noves, per unes altres ja consolidades, acampem de debò en la Magdalena, amb tendes de campanya i vam tenir xiquets amb nosaltres, socis infantils per als quals va nàixer l’acampada, perquè coneguen d’on venim i els valors que mai vam haver d’oblidar, vam tornar a resar en les tombes de Jaume I i Violant, representem a Castelló allà on vam estar i homenatgem als nostres socis més veterans, imposant-los nostra representant femenina la insígnia d’or als qui han estat cinquanta anys en el si de la Germandat, i va arribar el següent cicle, Marta va arribar a nosaltres, però només teníem dues dames, així i tot seguim avançant i després de la presentació als mitjans, la tercera de les dames se’ns va unir i tres dames de nou li van acompanyar, Noelia, Cristina i Patricia. Treballem dur per a aconseguir que tot anare avant i consolidar allò treballat, Marta i les seues dames van tenir la primera proclamació a la qual s’arribava desfilant amb la recentment estrenada secció interna de tambors i bombos “Desperta, ferro!”.

Després van arribar més actes nous, ens vam sumar als actes en memòria de Cardona Vives, recuperem la missa a Lledó vestides d’època, visitem l’Asil per primera vegada i pugem a la fira medieval de Sogorb, la secció “Desperta, ferro!”, recentment estrenada, organitzava el primer Campus Infantil de Percussió, signàvem un conveni amb la 90

va arribar el moment del relleu, del relleu tranquil i sense soroll, va arribar el moment d’un nou capítol comandat per Luis Oria. I ací va el meu segon agraïment, el que haja volgut seguir al capdavant de la Germandat, una cosa que m’enorgulleix tant com el nomenament, perquè en els últims anys les successions han sigut complicades, en cinc anys 2006-2011 hi ha hagut 5 prohoms, fins que s’ha trencat la tendència i hem passat de no trobar successor a tenir-lo sense condicions.

Dur a terme aquesta tasca i fer-ho de manera que acontente a tots és per a mi almenys molt complicat, impossible millor dit, però espere que haja agradat almenys a la majoria o en la majoria de les accions, m’emporte moltes coses, totes bones, molts amics, de tots ells he après

Universitat Jaume I per a digitalitzar l’arxiu històric de la Germandat i lliuràvem quasi un miler de llibres per a la seua biblioteca i com qui no vol la cosa, de nou començava un cicle i va arribar una altra de les nostres alegries, Melina i les seues sis dames, Bea, Sara, Laura, Elena, Noelia i Andrea, una cort completa i totalment renovada que no es veia des d’abans de començar la crisi, des de 2009, cinc anys arrere, açò ens va donar més força encara per a seguir treballant. Més actes nous, desfilem a Sagunt per primera vegada, Violant va ser membre

Fotografia: Carme Ripollés

alguna cosa, perquè açò no té secret, només cal esforç, compromís i envoltar-se dels millors, perquè sense els i les que heu estat amb mi, no haguera sigut possible. Gràcies als meus companys de capítol, a les qui han representat a Na Violant i les seues Dones de Companya i a les famílies de tots, als qui han suportat el meu incansable interès per fer més per Castelló, als polítics, els quals han estat al nostre costat, a la gent que aplaudia en passar, als qui amb el seu treball en un despatx o darrere d’un escenari ens han ajudat, als qui ho han propiciat, a del jurat d’una Fallera Major, vam tenir el primer relleu de Cronista de totes aqueixes persones, algunes anònimes, vull agrair aquests quasi la història de la Germandat i vam tenir la primera Vetla d’Armes fóra quatre anys inoblidables. de la província de Castelló i, a més, en un monestir de la mateixa ordre Cistercenca que els que allotgen les restes mortals dels nostres reis, Ara és el temps d’un company i un amic que amb un equip que ha Jaume i Violant i, amb tot açò, una nova fita, un cau definitiu cedit per demostrat estar quan se’ls ha requerit, continuaran fent més, com s’ha l’Ajuntament gràcies al nostre Alcalde i el seu equip -gràcies Alfonso- fet amb una excel·lent proclamació i un nou acte, la representació de però no acabem ací, es va recuperar a petició nostra la “Marxa a peu les festes fundacionals, en FITUR a Madrid, segur que seguireu amb per les Ermites del Caminàs” i ho vam fer en memòria del Cavaller el treball de mantenir viva la Germandat, i seguireu comptant amb la meua ajuda, perquè hi ha molt per fer, sempre avant.

Miquel Soler que va ser impulsor de la marxa.

I amb tot açò, va arribar Andrea amb sis dames de nou: Mayra, Paula, Marco A. Esteve Cano Natalia, Yaiza, Lourdes i Marta i una vegada presentades en societat Cavaller Berenguer d’Esplugues

Fe d’errates Crònica març 2014 Any XXXII - núm. 67 - En alguns encapçalaments de les pàgines imparelles, per errada - Pàg. 106: Últim paràgraf, primera línia. L’expressió “de gom a gom” Informàtica, posa “Crònica dels Cavallers de la Conquesta” quan ha de deu d’anar entre comes. posar “Crònica dels Cavallers”, que és el nom de la present publicació.

- Pàg. 107: Últim paràgraf, primera línia. “Esccena”, sobra una c.

- Pàg. 4: Segon paràgraf, última línia. On posa “compter” ha de posar - Pàg. 108: Segon paràgraf sisena línia. Entre “Cavallers” i “fins” ha “compte”. d’haver-hi un espai.

- Pàg. 46: 6é paràgraf, 2ª línia. On posa “Vicent” ha de posar “Vicente”.

Penúltim paràgraf. On posa “meló per tots” ha de posar “meló per a Des de la redacció de la Crònica dels Cavallers els demanem que ens facen saber qualsevol error que puguen vostés observar en les tots”.

2ª columna, 2on paràgraf, 5ª línia. On posa “havíen” ha de posar diferents edicions. Sempre veuen més quatre ulls que dos, rectificar és de savis i nosaltres aspirem sempre a aprendre i millorar. “havien”.

- Pàg. 48: Primer paràgraf, primera línia. On posa “distintes” ha de Molt agraïts. posar “diverses”.

Crònica dels Cavallers - Pàg. 60: per errada involuntària, en el text no han aparegut els números que remeten a les referències bibliogràfiques a peu de página. Demanem disculpes a l’autor.

- Pàg. 63: Primer paràgraf, penúltima línia. On posa “es” ha de posar “és”. També a la segona línia del segon paràgraf.

A l’última línia de l’últim paràgraf, on posa “de ella” ha de posar “d’ella”.

- Pàg. 76: Tercer paràgraf, tercera línia. Falta l’accent sobre “té”.

Sisé paràgraf, primera línia. Falta l’accent sobre “mossèn”.

Segona columna, segon paràgraf, última línia. Després de la paraula “enlloc” ha d’anar una coma.

Segona columna, últim paràgraf, primera línia. On diu “aquesta” ha de dir “aquella”.

- Pàg. 79: primar paràgraf, cinquena línia. Sobra la prepossició “per”.

- Pàg. 80: Primera línia. Ha de dir “dissabte” - Pàg. 81: Primer paràgraf, penúltima línia. On diu “amb motiu” ha de dir “conseqüència”.

- Pàg. 83: Primera línia. On diu “un altra” ha de dir “una altra”.

- Pàg. 86: Sisé paràgraf, tercera línia. On diu “inciativa” ha de dir “iniciativa”.

Segona columna, segon paràgraf, segona línia. Província ha d’anar amb p minúscula.

- Pàg. 87: Últim paràgraf, sisena línia. On diu “sentir-ne” ha de dir “sentir-se”.

93

BECAS Y AYUDAS CONVOCATORIA 2015 HASTA EL 15 DE MAYO

MÚSICA

ARTES PLÁSTICAS

- Título Superior - Vinculación a Castellón - Instancia y “curriculum” - Memoria proyecto a realizar - Certificación académica - Fotocopia D.N.I.

- Tres exposiciones - Vinculación a Castellón - Instancia y “curriculum” - Memoria proyecto a realizar - Certificación académica - Fotocopia D.N.I.

CIENCIAS EXPERIMENTALES

CIENCIAS SOCIALES Y HUMANIDADES

- Trabajo sobre Castellón - Equipo mínimo: Director + 3 - Instancia - Memoria Proyecto - “Curricula” - Fotocopias D.N.I.

- Trabajo sobre Castellón - Equipo mínimo: Director + 3 - Instancia - Memoria Proyecto - “Curricula” - Fotocopias D.N.I.

Telf. 964 22 34 78 - Fax 964 26 02 71 - Gasset, 5 - 12001 CASTELLÓN fundacion@davalos-fletcher.com - www.davalos-fletcher.com