78 minute read
Articles
OELÍA HERNÁNDEZ - 13 anys
1r Premi. Categoria C de 10 a 14 anys
Advertisement
RTICLES
Vicente Cornelles i Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació, Periodista i Escriptor
“No volem limits estrets d’ambicions massa modestes”
bans d’abordar el per-
Aquè existeixen 10 raons fonamentals per les quals les gaiatas són un reclam turístic d’envergadura, i les festes de la Magdalena una cita obligada per a turistes que vulguen gaudir d’uns festejos populars i, sobretot, únics i especials en el món en el seu plantejament i desenvolupament, cal fer una sèrie de consideracions prèvies. D’entrada, més de 60 anys després que sorgira a Espanya el fenomen del turisme de masses, Castelló, que podia haver-se convertit en la Màlaga o la Palma del Llevant ibèric per les seues excel·lents condicions, no ha sabut (o no han volgut que ho faça) pujar-se a un tren que haguera aportat abundants beneficis econòmics i socials, i que hagueren col·locat a la capital de la Plana en el mapa de la referència turística internacional.
Varis són els motius. Primer, una mentalitat rural de molts dels seus habitants (i d’altres punts dels seus dirigents) amb la por al desconegut, que s’ha anat prolongant al llarg de la història i que, mancats d’ambició per no parlar de falta d’autoestima ciutadana, ha impedit l’avanç i la modernitat.
Segon: L’existència d’oligarquies i monopolis en el camp del turisme ha frenat qualsevol temptativa de fer de la ciutat turquesa i taronja un paradís per a visitants. Són capaços de construir un hotel a Sant Sebastià, però no un en la nostra urbs, limitant projectes i iniciatives i infravalorant les capacitats d’atracció i les excel·lències d’un nucli urbà que ja desitjarien moltes de les ciutats abanderades del turisme universal. Tampoc la universitat castellonenca s’ha destacat per impulsar i desenvolupar el turisme a Castelló, malgrat que en el seu cos docent va comptar amb el catedràtic Diego López Olivares, que va ser un referent en la investigació en el turisme, la qual cosa parla una vegada més de les escasses sinergies necessàries entre la Universitat Jaume I i la capital de la província.
I, amb tot això, l’atàvica ceguesa dels responsables municipals al llarg de la història que no solament no han vist el fet turístic com a motor de creixement ciutadà, sinó tampoc han cregut en això. Excepte excepcions, com el temps en què el periodista Raúl Pascual va ser gerent del Patronat Municipal de Turisme (19992008), quan la ciutat va començar a obrir canals de comunicació amb la resta d’Espanya i del món a nivell turístic i comencen tímides campanyes de promoció, i actualment amb la regidora de Turisme de l’Ajuntament, Pili Escuder, qui, amb el suport de les xarxes socials, està posant les bases per a la difusió del millor Castelló cap a l’exterior.
Però la falta de fe municipal cap al miracle del turisme, és extensiu cap a les festes de la Magdalena i, per tant, a les
gaiatas. Mentre els consistoris de València i Alacant creuen a ultrança, fins i tot ranejant en el fanatisme, en els seus festejos majors i en els seus monuments festers, (i com a motor del seu desenvolupament ciutadà i turístic), a Castelló la Magdalena per al seu ajuntament no ha sigut mai del seu grat, més una obligació anual sense molt d’entusiasme que contemplar-lo com a vital per a exportar la marca Castelló a tot l’orbe. Fins i tot, un regidor d’infaust record va arribar a afirmar que “si per el meu fora, em carregaríe els gaiates”. Les successives corporacions municipals mai han expressat un rotund suport a les comissions de sector i s’han limitat a “conviure” amb elles, com encertadament em va explicar un il·lustre i avesat gaiatero.
Dit la qual cosa, l’equació Magdalena-turisme-gaiatas no ha sigut mai resolta i les seues derivades es converteixen en una de les assignatures pendents en la idiosincràsia, característiques i personalitat de la ciutat de Castelló.
Els deu arguments bàsics i incontestables pels quals les gaiatas es converteixen en reclam turístic internacional són els següents:
1. Originalitat. Úniques en el món, són arquitectures efímeres, lluminàries que, a l’origen, servien per a il·luminar el retorn nocturn de la romeria de la Magdalena. Són, sobretot, peces monumentals per a donar llum. “Converteixen la nit en clar dia”, compte el Pare Joseph Vela, a l’hora de parlar de les gaiatas en el seu llibre ‘Idea de la perfecta religiosa en la vida de veuen. Mare Sor Josepha García’, i l’última edició de la qual en faccisimil impulsada per l’Ajuntament de Castelló vaig tindre el privilegi de prologar, en la primera referència escrita sobre les gaiatas en 1730. En altres ciutats d’Espanya i del món hi ha tradicions semblants (els rosaris de cristall a Saragossa, Vitòria o Haro, i en moltes localitats de Mèxic; la processó dels fanals en Tordesillas, o les parrandes a Cuba), però cap d’elles aconsegueix la ressonància ciutadana com és el cas que ens ocupa a la ciutat turquesa.
2. Història. Amb orígens remots, xifrats possiblement en el segle XIV, les gaiatas són el monument festiu més antic de la Comunitat Valenciana. Mentre les Falles de València es remunten a la fi del segle XIX, les Fogueres d’Alacant tenen l’any 1928 el seu punt de partida. Per això, Castelló pot presumir de comptar amb un símbol que és el de major antiguitat de les tres províncies de l’antic Reyno de València i que té com a essència la llum, enfront del carisma del foc que gaudeixen les falles valencianes i ‘els fogueres’ alacantines. Una llum que és alliberadora, reconfortant, meravellosa, lúcida, triomfant, versàtil, i que enamora als castellonencs en la nit del tercer diumenge de Quaresma quan ix a la trobada amb el seu poble.
3. Art. Sí, sí. Les gaiatas són art. Artesania i art. És hora de reivindicar la bellesa plàstica de les gaiatas. Durant anys s’ha infravalorat el treball dels artistes gaiateros. No obstant això, la seua labor té un component artístic d’envergadura en
una manufactura que combina la talla en fusta, el forjat en ferro, les vidrieres, les fantasies en forespán, els angelotes, els faunes, les metàfores i els símbols patris castelloneros. Mentre València i Alacant presumeixen dels seus artistes fallers i fogueriles i els donen carta de naturalesa en cadascuna de les seues obres, a Castelló obviem la importància dels faedors dels monuments de llum. En els primers anys de les festes en la seua estructura actual els grans pintors i escultors castellonencs van posar la seua rúbrica en moltes de les obres de llum. Com Tomás Colón, Escoda, Guallart, Bernat Artola… i és que la pròpia simbologia d’aquestes arquitectures efímeres deixa un ventall molt gran perquè totes les arts plàstiques puguen ser presents: ceràmica, escultura, pintura, gravats, fotografia, avantguardisme, instal·lacions futuristes… Però, a més, en contra del que està succeint amb obres d’abstracció barroca, les gaiatas haurien de tornar al figurativisme, com així es presentaven amb l’inici de la Magdalena tal com la coneixem ara. Un figurativisme que obri més encara si hi ha les possibilitats artístiques dels monuments essencials i fonamentals de les festes majors de la ciutat. Recordem, a més, que artista gaiatero és un grau de Formació Professional, aprovat per les Corts Valencianes, que encara no s’ha desenvolupat curricularment en els centres escolars.
4. Autoestima. O millor dit, falta d’ella. Els castellonencs som els únics ciutadans del món que ens diuen que Castelló és una ciutat lletja i assentim. I també quan es diu que les gaiatas són lletges. No és cert ni el primer ni el segon. És un mantra del qual hem de desfer-nos. Hem de voler més a la nostra ciutat i nostres gaiata. “Que boniques són els gaiates..”, sí, hem de creure-ho. Hem de demostrar, una vegada més, i són moltes, que les gaiatas són boniques. Que és art efímer. I que són dignes d’interés turístic internacional.
5. Tradició. Tots els axiomes citats anteriorment es resumeixen en tradició. Gaiatas com la tradició més emblemàtica de la ciutat de Castelló, d’origen remot i que s’ha anat transmetent entre generacions al llarg dels segles. Gaiatas de llum que formen part de la personalitat castellonera, una de les més fidels i vetustes, i que compten amb l’admiració popular (abans més, però cal rescatar aqueix suport de la ciutat als monuments més representatius de les festes majors de la Magdalena). Tradició com un element més, i un dels més importants, per a portar a les gaiatas a ser reclam turístic internacional.
6. Universitat. El caràcter de ciutat universitària de la capital de la Plana, a priori, hauria de donar impuls a les festes de la Magdalena. Tanmateix, això no és així, -com tampoc en altres aspectes de l’esdevindre quotidià de la ciutat-, i són comptats els exemples de col·laboració de l’UJI amb els festejos magdaleneros, excepció feta de docents que, a nivell particular, participen del fenomen festiu. Són escasses les aportacions científiques i d’investigació del campus universitari castellonenc sobre els festejos magdaleneros. Mentrestant, els districtes universitaris de València i Alacant han impulsat tesis doctorals sobre les Falles i les Fogueres, a Castelló i, malgrat l’existència de la universitat, que es mira molt el melic i mostra quasi un menyspreu intel·lectual cap a la Magdalena i el seu entorn, en cap moment hi ha hagut una acció de suport universitari institucional a la setmana gran, cosa que si fan les universitats valencianes i alacantines cap a les seues festes principals.
7. Mitjans de comunicació. Des del mateix moment de l’arrancada de les festes en la seua estructura actual, els mitjans de comunicació han tingut un important paper en la difusió i impuls de les festes de la Magdalena. Des dels primers editorials de ‘Mdediterráneo’ del seu recordat director Jaime Ens, en els anys 45, 46, 47… passant per les revistes parlades de les emissores de ràdio, fins al famós noticiari del franquisme NODE, els reportatges de José del qual Alcón (el pare de l’actual rectora de l’UJI), sense oblidar el paper de la televisió, com la participació
de les reines en programes de televisió, i l’exemple més paradigmàtic quan la desapareguda Canal 9 va ser la més important de les ambaixadores de les gaiatas ja que, gràcies a les seues retransmissions, els monuments de llum de Castelló eren exportats no solament a la Comunitat Valenciana, sinó també a les seues províncies limítrofes com Tarragona, Conca, Terol, Múrcia, Balears, Albacete…, els habitants de les quals van tindre l’oportunitat de conéixer ‘in situ’, i a través de la pantalla petita, les més reverenciades obres d’art de llum. Periòdics d’àmbit nacional també s’han fet eco de les gaiatas i de les festes de la Magdalena com El País, ABC (que va dedicar una portada a la gaiata de la ciutat), La Vanguardia, La Razón, El Mundo… Mitjans de comunicació que són vitals per a demostrar el camí del factor turístic de les gaiatas de la ciutat. No podem oblidar-nos de la premsa digital que, així mateix, s’han convertit en una gran plataforma per a promocionar les festes de la Magdalena i les gaiatas. I, també les xarxes socials, que estan posant en valor contínuament les festes magdaleneras i l’art gaiater.
8. Relats literaris i cinematogràfics. La literatura i el cinema s’han de convertir en aliats perfectes per al llançament de les gaiatas com a producte turístic. Si bé la poesia ha donat grans exemples amb versos que glossen les gaiatas, com els de Bernat Artola, Miquel Peris (i el seu gaiata triomfal), Nieves Rueda, Vicent Jaume Almela, Pepe Forcada i Polo, … i altres, és escassa la narrativa que parla de gaiatas com el llibre publicat recentment de Javier Andrés, ‘Camí trencat’, o ‘La gran maragda’, de Nieves Rueda, la gran novel·la magdalenera, i que va arribar a ser finalista del Premi Planeta. No hi ha tampoc una pel·lícula que tinga escenes sobre la Magdalena o que apareguen els nostres monuments més representatius, com així succeeix en llargmetratges on apareixen les Falles de València o la també recent ‘El silenci de la ciutat blanca’ que discorre en plenes festes de la Verge Blanca de Vitòria. Seria un gran recolzament per a les nostres festes més internacionals i els seus monuments el que un dia es rodara una pel·lícula que parlara de les festes de Castelló i les seues arquitectures efímeres.
9. Declaracions. Aconseguir el títol de Festes d’Interés Turístic Nacional en 1980 i 30 anys després, en el 2010, el segell internacional, van significar un recolzament a les festes populars castelloneras, i sobretot, a la gaiatas. Dues declaracions que, malgrat altres consideracions que es volen fer, tenen com a argument principal les gaiatas, que són l’element original i diferenciador dels festejos respecte a un altre. Són les gaiatas i no altres coses, les que van donar carta de naturalesa a aquestes distincions que avalen la dimensió exterior i universal dels monuments de llum castelloneros.
10. L’aeroport. Les instal·lacions aeroportuàries de Castelló són vitals per a consagrar el titol de reclam turístic per a les gaiatas. La guinda del pastís per a un desig reivindicat pels castellonencs. Un aeroport que connecta amb el món i que crea infinites possibilitats de coneixement i compartir vivències i inquietuds gaiateras. D’entrada, i com a deures de la Gestora de Gaiates per a la Magdalena 2022 és omplir les parets de la terminal de l’aeroport de Castelló amb el cartell anunciador de la pròximes festes de la Magdalena, el millor reclam turístic per a les gaiatas per a tot l’orbe.
“No volem limits estrets d’ambicions massa modestes”
ES TEMPS DE REINVENTAR? ARRIBAREM?
Per Jaime Ortiz i Monfort
l nostre símbol pairal
Efester és llum i foscor. Foscor i llum. Dualitat visual, el “yin i yang” en l’estètica creativa. No debades els versos del pregó de Bernat Artola ens anuncia:
“I puix saben els veïns que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins”
En l’últim Congrés Magdalener, per unanimitat s’arribe a la conclusió que la Gaiata és el màxim símbol festiu de Castelló; els participants representants de tots els col·lectius festers, socials i polítics de la ciutat no van dubtar en aquesta resolució. Una altra cosa és com adequar-la i projectar-la al futur.
En èpoques medievals tenien el costum de realitzar rogatives per a protegir al poble de calamitats; així la referència de rogativa documentada més antiga és la “processó del Castell Vell”, acordada pel Consell Municipal en la data del 10 d’abril de 1375 i sent publicada pel professor senyor Luis Revest. En la narració referida pel cronista Llorens de Clavell, de la romeria i en el seu retorn a la ciutat, formaven part del seguici o fora d’ell, unes lluminàries de ciris en gaiates de canya.
Per una altra banda, el professor i cronista de la Ciutat, el senyor Antonio Gascó, ens parlen que en la tornà les gaiates-canya eren portades per xiquetes abillades amb hàbit que representaven a Maria Magdalena en acció de penitència.
A més a més, ens refereix el simbolisme de la llum de santa Maria Magdalena, que en el període de la Il·lustració per a l’església era “il·luminadora i il·luminada”; per la qual cosa, en els primers anys les gaiates podrien ser al·legories.
Les primitives lluminàries en la meitat del segle XIX tan sols eren un esvelt gaiato i el cos de la gaiata ho forma unes filoses de fusta en figura de templet, piràmide i adorns amb figures rematats en els seus vèrtexs amb gots de colors il·luminats per la flama de minetes en oli, que ho transportava una sola persona. La llum és fruit de la nostra terra, la cera i després l’oli.
En 1852 la gaiata s’individualitze de la canya. L’acció de gràcies de la romeria es va convertir en celebració del trasllat fundacional i la canya des de llavors és el bàcul romer. La gaiata sense el seu origen religiós es va convertir en el símbol històric-festiu.
Al mateix temps que és itinerant, han d’aparéixer en el seu conjunt les referències als motius essencials de la festa: l’escut de la ciutat, la llum, el colorit i el gaiato rematant presidint el monument. El monument ha vingut evolucionant tècnicament i artísticament, des del ressorgir festívol en 1945 fins als nostres dies ha passat de ser una obra corpòria pareguda a una falla, a voler ser una voluminosa recreació utòpica de la llum en continent i contingut, sent guia i far lumínic que portaven els nostres avantpassats, camí al futur.
Futur incert tant artísticament com d’acceptació i valoració per la societat. La gaiata associació esta demodé; en les últimes dècades està sustentada per les mateixes famílies amb major voluntat que resolució.
Com en tot hi ha unes poques excepcions, que s’esforcen per portar avant el llegat festiu, repercutint en el nivell artístic del monument.
La Gaiata està tan consolidada públicament que a penes ningú óssa alçar la veu, des dels col·lectius gaiaters, per a admetre que hi ha un problema que restringeix la seua acceptació i exaltació per tots els castellonencs.
Hem d’acceptar l’existència d’aquest si realment volem que la Gaiata abast tot el seu potencial i el seu protagonisme en les festes perdure, emparant el seu simbolisme de qualsevol polèmica estèril.
En el fet de ressorgir de la festa, la seua estructura s’agafa el model de la festa josefina, aportant les nostres pinzellades, el foc va ser la llum. Esclat de llum sense foc ni fum.
Les comissions de sector han de mirar més enllà en el seu finançament. Ens haurem d’oblidar del “pa i circ de la vella Roma”. Hauríem d’importar costums contributius de les nostres festes germanes, per exemple les d’Alacant que tenen un finançament més d’acord amb aquesta època.
La nostra societat no és la de 1945. Tot ha canviat, els eixos sobre les quals es desenrotlla la vida de la ciutat són altres molt diferents de les que van marcar el naixement de l’organització actual de les festes. La joventut no necessita prendre part en les comissions gaiateres per a poder trobar diversió i animació ni per a sorgir els dissabtes; les motivacions per a implicar-se no poden ser els mateixos que setanta anys arrere, i perquè el mateix engrandiment de les festes de la Magdalena ha multiplicat les formes de viure la festa.
Es parla que temps passats van ser millors, més s’ha d’agafar en pinces, com podem constatar en vells documents fotogràfics. Agarrem com a referència el nostre sector en 1973, en l’antic quiosc Tetuan que feia a les vegades de cau gaiater, el president ens va donar a conéixer l’esbós de Paco Esteve, gaiata piramidal sense adorns arbòria ni gots de minetes, rematada en un templet neoclàssic amb una fontanella. La il·luminació era indirecta per tubs fluorescents, i el seu colorit ho creava les transparències del plàstic de claraboia d’hivernacle. Pintada en gotelé i imitació de marbre en clares tonalitats. Monument que va servir dos exercicis festers.
En les primeries, grans artistes, Tomas Colon, Adsuara, Vicente Castell van deixar la seua empremta artística. Posteriorment en les ultimes dècades del XX: Sanmillan, Bernat, Esteve, Collado, Ramos, Lucinio Abuja, Tecles i Estanislao no sempre enaltiren el monument, per falta de solvència econòmica.
Encetant el XXI, el nivell artístic ha estat sustentat per mitja dotzena d’artistescanteranos (exceptuant a dos) de les mateixes comissions de sector. En general si ho comparem amb els esbossos i material gràfic del passat segle, s’ha experimentat major qualitat en composició i execució classicista.
En l’actualitat, el monument està encotillat en les seues mesures al ser itinerant per raons de seguretat.
Haurem de ser valents i buscar algun remei per a engrandir-ho. Decoració a un pam del sòl del carro donant més esveltesa? Plataforma elevadora en el seu emplaçament? Qualsevol solució serà ben rebuda si és factible econòmicament i presa com pròpia per les comissions.
En la il·luminació ens hem reinventat, ens hem posat les piles i adaptat a les noves tècniques, és l’època del led, més respectuosa amb el medi ambient, ja que ens permet quasi dividir per deu el consum energètic de la llum incandescent. Es guanya excel·lència lumínica, engrandint les possibilitats harmòniques cromàtiques.
El futur és una porció de la línia temporal que encara no s’ha produït; és una presumpció que bé pot ser anticipada, predita, suposada raonada a partir d’unes dades en un instant de temps delimitat.
Haurem d’agafar les regles del futur o el futur prendrà les seues. Bé tancarem els ulls i somiarem desperts, viatjarem mitjançant allò que s’ha conegut esmicolant peça a peça transformant-la en desconeguda. La novetat es farà present sempre d’acord amb el que ens agradaria canviar la majestuositat i monumentalitat. Realitat o fantasia.
El demà està per arribar, és un ensomni conscient individual que serà col·lectiu i tan real com nosaltres vulguen que siga.
Francament, desitgem que el futur arribe, tan sols falta per activar-ho grans mesures de finançament per part oficial, empresarial i festera.
“Perque siguen les festes dignes de noms i defets no volem limits estrechs d’ambicions massa modestes.”
Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo
es festes tradicionals
Lsón una extraordinària oportunitat de posicionament i reafirmació d’uns valors. Amb la declaració de “Festes d’Interés Turístic Internacional” es va donar un bon pas per a la promoció de les festes i de Castelló. No obstant això, l’actual situació de globalització dels mercats, amb una gran quantitat de ciutats lluitant per la marca territori i amb gran quantitat de productes que “vendre”, fa que cada vegada siga més difícil eixa identificació territorial i diferenciació de les marques, així com aconseguir que els consumidors -els possibles turistes, inversors i visitants- opten per este producte. Tal com afirma Philip Kotler, «les ciutats són en realitat productes dels què les identitats i els seus valors han de ser dissenyats i comercialitzats. Les ciutats que no aconseguixen comercialitzar-se a si mateixes amb èxit afronten el risc d’estancament econòmic”. D’ací la importància de la promoció de l’esdeveniment tradicional en fires tan anomenades com Fitur.
En el cas de Castelló, el posicionament i caràcter diferencial de les seues festes radica en el seu origen fundacional, que a diferència de la majoria d’esdeveniments tradicionals del seu voltant, es basa en l’exaltació dels orígens d’este territori, posant en valor totes les seues peculiaritats tradicionals (indumentària, música, gastronomia, historia...) més enllà de la celebració religiosa. També trobem un component storytelling que ens ve construït i que té un important contingut mitològic, històric i cultural, fet que pot dotar de significació a l’hora de realitzar arquitectura de marca, per a diferenciar este esdeveniment.
Dos característiques avalades pel bon clima amb què compte la ciutat i que fan de Castelló un lloc idoni per a la captació de turistes durant la celebració de les Festes de la Magdalena.
Segons dades aportades pel Patronat Provincial de Turisme, al maig de 2019, (abans de la pandèmia) les estadístiques “demostren que des del 2010, el turisme en la ciutat s’ha incrementat entorn d’un 90% a causa de la notorietat que any rere any han anat aconseguint les festes”. Però, quant al turisme estranger, en l’últim trimestre del 2019 el seu número va decréixer en la província de Castelló en un 21,7% i el gasto total dels mateixos, un 10,6%, a pesar que el gasto per viatge va pujar un 14,1%. Castelló va ser l’única província de la Comunitat en què els turistes estrangers van baixar, ja que a València van augmentar en un 12,4% i a Alacant, un 8,3, segons la mateixa estadística.
Quant a nivell local, les accions plantejades per a promocionar les Festes de la Magdalena en Fitur, s’han revitalitzat en els últims anys. Fins a 2016, les accions es limitaven a la presència de la reina de les Festes en la fira madrilenya, presentació del cartell taurí i repartiment d’alguns elements significatius entre els visitants a l’estand de la Comunitat Valenciana, cal afirmar que tant en el 2017 com en 2018 com en el 2019 i 2020 esta presència s’ha ampliat traslladant-se a la fira, les madrines dels distints sectors gaiateros
en els que es dividix la ciutat, i les reines i les seues corts. També es va desplaçar una gaiata infantil (2018) , realitzant una desfilada tradicional pels corredors d’IFEMA amb el repartiment de l’avanç del programa de festes en anglés i francés. També estos últims anys, hi ha hagut major presència dels protagonistes de la festa, al realitzar una desfilada per la fira portant el trage típic i els elements tradicionals com la canya i la cinta verda simulant la Desfilada de Gaiates o la Romeria de les Canyes. En paraules de l’Ajuntament de Castelló, “es una aposta ferma pel turisme i per la desestacionalització del sector destacant-se el suport de tots/es per a aconseguir esta gran promoció en este certamen, aparador mundial del turisme”.
En concret en 2019, la posada en escena per a donar a conéixer les Festes de la Magdalena en FITUR va tindre quatre accions principals:
a) La principal novetat va ser la presència d’una rèplica de la gaiata de la ciutat (de quatre metres d’altura, 800 quilos de pes i amb 400 metres de leds) en l’estand de la Comunitat Valenciana on es promocionava la província de Castelló, esta es va ubicar en un lloc d’escassa rellevància a quant a visibilitat i on quedava eclipsada la seua atenció i atracció sobre els possibles turistes i visitants d’IFEMA. El monument castellonenc es va col·locar al costat de la representació de València i Alacant, que per la grandària de la seua representació i col·locació, deixava inadvertida la gayata de Castelló que tampoc apareixia ben explicada.
b) La projecció de dos vídeos promocionals -un sobre les festivitats de caràcter internacional i un altre sobre la gaiata com a símbol central per a potenciar les festes com a reclam turístic i el repartiment de polseres de la Magdalena als assistents a FITUR així com a les principals autoritats autonòmiques i locals, van formar part de la proposta castellonenca.
c) El dijous 24 de gener, les reines de les festes de la Magdalena, van representar a les mateixes en el dia de la Comunitat Valenciana, posant amb el president de la Generalitat i la fallera major de València i la bellea del foc d’Alacant, per a promocionar els esdeveniments tradicionals principals de la comunitat Valenciana, La Magdalena i les gaiates, les Falles de València i les Fogueres d’Alacant.
d) També, el 26 de gener, van acudir a IFEMA les reines de les festes, dames de la ciutat, madrines i presidents de les comissions de sector, dolçainers i tabaleters junt amb el regidor de Festes i la presidenta de la Junta de Festes. Esta representació va desfilar pel recinte amb la indumentària tradicional i diferencial de Castelló. L’objectiu: “cridar l’atenció, reivindicar l’esperit internacional d’unes celebracions que inviten a conéixer Castelló, més enllà de l’estiu, el sol i la platja en una aposta per la desestacionalització del turismo”, segons paraules del regidor de Festes de l’Ajuntament de Castelló, Omar Braina.
Al 2020 , es va tornar a fer una escena semblant a FITUR, sense a penes modificacions substancials a pesar que se celebraven les festes del 75é aniversari. El 25 de gener del 2020, es van repartir novament les polseres d’esta edició, a més de cacaus i llonganisses seques, elements gastronòmics molt identificats com a piscolabis en les festes magdaleneras. Esta vegada, el consistori va decidir mostrar la gaiata infantil de la ciutat -també en un lloc no massa destacable- i a la desfilada de les reines, dames de la ciutat i madrines es van sumar els representants de les colles.
La regidora de Festes, Pilar Escuder, va presentar els actes de les festes més importants quant a la pirotècnia es referix i es van repartir díptics que arreplegaven els esdeveniments més significatius com el Pregó, la Romeria, l’Encesa dels Gaiates o Som Circ, així com el Festival Internacional de Bandes.
A més, el consistori també va presentar un vídeo promocional de la ciutat on no apareixia ni una sola gaiata, a pesar que sí que dóna a conéixer les festes de la Magdalena al parlar de compartir “tradició i cultura”. Tan sols ixen, en este apartat, imatges de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, pirotècnia, Romeria, cósso multicolor i balls tradicionals però cap menció al monument més simbòlic. La resta de la projecció fa referència a compartir sensacions i experiències -platja, cultura, muntanya, Grau, gastronomia, nucli urbà, Elements que com qualsevol poble mediterrani, compartim amb els nostres veïns.
Perquè malauradament, tot este gran esforç, no ha sigut acompanyat d’accions més senzilles per a explicar el significat del monument “Gaiata” i el seu sentit, per la qual cosa part d’esta inversió ha caigut en sac foradat, al no entendre els espectadors, el significat de les mostres exposades.
A més, la promoció de les Festes de la Magdalena en este sentit es reduïx a un apartat dins de la web municipal -www. castello.es-, amb escassa informació respecte d’això i que comença a tindre activitat en les setmanes prèvies a les festes fundacionals. La resta de l’any té escassa activitat.
Quant a l’apartat de “Turisme” en la web municipal, només trobem referències a l’ermita de la Magdalena, ubicada en la gènesi de Castelló i fins on els castellonencs arriben en romeria el dia més important de les festes, en el xicotet apartat de “Ermites” amb una explicació de a penes huit paràgrafs sobre este edifici. Les referències a “Fitur” a penes són una realitat en esta ferramenta de comunicació com és la pàgina web municipal i quan entres en este apartat, només trobes les dates en què se celebraran les festes des del 2016 al 2021. Ni rastre dels actes de promoció d’este esdeveniment tradicional que només es va promocionar en el seu moment -giner- en els mitjans locals principalment. Finalment, quant a l’apartat de “Turisme” en “llocs d’interés”,
no apareix ni l’ermita de la Magdalena ni el Castell Vell, encara que sí la Basílica del Lledó, el desert de Las Palmas, l’edifici de Correus, el parc Ribalta, el Planetari o la torre campanar “El Fadrí”. Cal derivar-se fins a la web del Patronat Municipal de Turisme a través d’un enllaç en esta campanya per a poder trobar una visita guiada al Castell Vell.
Després de l’anàlisi detallat, podem afirmar que les entitats locals deuen de ser capaços d’aportar als turistes i ciutadans informació suficients perquè puguen disfrutar al màxim de l’oferta turística que té el municipi i en el cas de la nostra ciutat, potenciar i explicar el seu principal símbol identificador i diferenciador: “la gaiata”.
El patrimoni cultural de les ciutats, tant el tangible com l’intangible, suposa un fort potencial i un actiu diferencial de primer orde. Per este motiu, en molts casos el patrimoni cultural d’un lloc, pot ser utilitzat com a instrument comunicatiu intencional amb finalitat turística, per a gestionar i projectar la localitat en qüestió. Les festes de la Magdalena, com a esdeveniment tradicional principal de la ciutat de Castelló, suposa una demostració identitària singular i pròpia de la vila de la Plana i, en este sentit, de vital importància per a fomentar eixe fonament d’una identitat territorial i consolidació de la seua marca territori.
Hui en dia, l’esdeveniment tradicional a Espanya ja és sentit com una oportunitat en alça per a difondre la Imatge Corporativa de cada ciutat o territori és a dir, si l’esdeveniment tradicional o popular es vincula a la imatge de la localitat en què té lloc, podem parlar de citymarketing, de ciutat turística per aquells trets peculiars que donen un valor afegit a eixa ciutat i la seua història i s’enten com a turisme emocional.
Una afirmació pròpia del màrqueting experiencial, perquè el que no té impacte emocional, no es queda gravat en la memoria., i en este sentit nostres festes, per la càrrega emocional que posseïxen, poden ser les millors ambaixadores de la nostra ciutat i els seus valors per a atraure un turisme de qualitat i cultura.
Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo
es Festes de la Magdale-
Lna són els festejos més importants en la ciutat i província de Castelló i suposen una rica mostra del seu patrimoni cultural immaterial. Des de les seues primeres celebracions, fins a l’actualitat, este esdeveniment tradicional ha evolucionat considerablement en la seua configuració. Hui en dia, després d’aconseguir el reconeixement administratiu de “Festes d’Interés turístic Internacional” l’any 2010, la Magdalena es convertix en un important recurs comunicatiu amb què es pot contribuir al desenrotllament del territori castellonenc per mitjà d’estratègies de construcció i de projecció d’una imatge positiva i diferenciada, capaç d’una banda, de generar cohesió social, per mitjà de la identificació amb un discurs simbòlic, i d’un altre, capaç de projectar-se cap a l’exterior del territori per a atraure turisme i talent.
No obstant això, la menció d’internacionalitat, no és un intent de comercialització d’este bé cultural, sinó, que ha de servir de suport per a la protecció i valoració del ric patrimoni cultural immaterial que amb el reconeixement es protegix i a partir del qual es podrà construir una marca territorial potent, amb discurs, i sorgida des de dins del propi territori. Per este motiu, és important analitzar les peculiaritats diferencials que mostra este esdeveniment, com és el cas del seu monument efímer, la gaiata, per la qual cosa ben gestionat podria destacar uns valors molt importants que permetria vincular-la al territori com un element singular de reconeixement que milloraria la seua imatge, fent-ho atractiu per a un públic objectiu que busca un turisme experiencial.
Perquè, cal destacar que en esta matèria com és la comunicació de l’esdeveniment tradicional, no és prou tindre un bon recurs, és a dir, no totes les festes populars són susceptibles de convertir-se en recursos turístics sinó que cal fer un important i constant esforç perquè este valor potencialment important arribe a convertir-se en un recurs turístic i ser capaç de realitzar una bona gestió del mateix.
En este sentit, les Festes de les Magdalena contribuïxen a l’enfortiment i coneixement a nivell nacional de la marca territori “Castelló”, contribuint a la sostenibilitat econòmica de la ciutat i a la projecció del territori. Per este motiu, les distintes administracions públiques, han anat dotant la ciutat de diversos espais i instal·lacions per a poder desenrotllar este esdeveniments tradicional que es desplega al llarg d’un cicle festiu que té activitat la major part del calendari anual, més enllà de la setmana principal de festes. Este fet fa que atraguen a un gran nombre de turistes ampliant la seua oferta lúdica respecte a la resta de l’any.
En una societat com l’actual, on la cultura es comercialitza i el turisme es culturitza, i on es produïx una tendència social i habitual d’incrementar el temps d’oci, els turistes es caracteritzen per informar-se amb detall sobre els llocs a visitar i els esdeveniments en què allí poden parti-
cipar. Per este motiu, i precisament, per eixa competència que es genera a l’hora de triar un lloc de destinació turística, l’esdeveniment tradicional, com és el cas de les Festes de la Magdalena, es convertix en un element clau i en un recurs territorial amb què potenciar eixe atractiu turístic que pot contribuir per un costat a la dinamització de l’economia, per la diversificació i diferenciació de l’oferta enfront d’altres territoris i per un altre a la desestacionalització del turisme a fi de realitzar eixa oferta durant tot l’any. En este sentit, les reflexions i conclusions extretes del IV Congrés Magdalener, celebrat l’any 2017 a Castelló van en eixa direcció.
Cal recordar que, encara que les Festes de la Magdalena són l’eix fonamental del que coneixem com a esdeveniment tradicional de Castelló, la ciutat oferix una infinitat d’actes relacionats amb el mateix durant tot l’any que, si bé no estan explotats turísticament, sí que representen un nínxol festiu a estudiar per a la seua potenciació (Presentacions de comissions de gaiates, Festes de carrer, exposicions d’indumentària i música tradicional, dances, mostres gastronòmiques, exposicions de la gaiates, treballs en l’escorxador....) . No obstant això, i donada la importància que se li suposa a la potenciació turística de l’esdeveniment tradicional, este no compta amb una planificació estratègica professional que incidira en la gestió, organització i comunicació del mateix i cal indicar que gran part de les bones accions que s’han realitzat per a potenciar estes festes i projectar-les i donar-les a conéixer fora de la nostra ciutat, s’han fet des de l’amateurisme, sense comptar amb experts i expertes en sectors com la comunicació, turisme i esdeveniment tradicional.
Seria necessari contemplar entre altres accions com fer un mapa de públics i orientacions sobre la capacitat de visitants, tal com es va exposar en el IV congrés magdalener, deixant clar este aspecte al concretitzar-lo entre els seus objectius. A més, entre altres accions el congrés va instar a promoure l’actualització de processos i activitats festeres tradicionals, rituals i simbologia de les Festes de la Magdalena, perquè en el seu segon objectiu, textualment es va indicar l’intenció d’extendre entre la societat castellonenca, a través de les institucions i ens festers, la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge que es projecta de la ciutat de Castelló de la Plana i de la necessitat d’una àmplia participació social en la construcció i projecció d’esta imatge per mitjà de la participació en les festes.
Estos propòsits es van dur a terme en la ponència marc del IV bloc temàtic del Congrés, dedicat a “Las festes com a element integrador de la imatge de la ciutat. Projecció exterior”, on es van arreplegar múltiples propostes que van concloure en el reconeixement que les Festes de la Magdalena són un patrimoni cultural que pot ser un important recurs comunicatiu que pot contribuir al desenrotllament del territori de Castelló, construint una imatge positiva i diferenciada que al mateix temps serà capaç de generar cohesió social i atracció de visitants. Per este motiu, el compromís institucional al concloure el congrés, arreplega la necessitat de donar a conéixer les Festes de la Magdalena, per la qual cosa fa falta afrontar constructivament el futur, des d’un espai on tota la ciutadania tinga cabuda.
A este respecte, hui en dia, l’Ajuntament de Castelló compta amb un Patro-
nat Municipal de Festes que es limita, principalment, a l’organització de les festes de la ciutat però que no compta amb un pla estratègic de desenrotllament. Tampoc ho té el Patronat Municipal de Turisme dedicat a l’esdeveniment tradicional que, excepte la promoció de les Festes de la Magdalena en la Fira Internacional de Turisme de Madrid que se celebra a finals de gener en la capital d’Espanya i alguna campanya publicitària a nivell dels mitjans de comunicació local, res fa per la promoció turística de les festes fundacionals, i sobre tot per la seua diferenciació.
La declaració de Festes d’Interés Turístic Internacional que va arribar en el 2010 no ha sigut un al·licient per a l’Administració -ni local ni autonòmica- per a la potenciació de les mateixes en l’estranger a pesar de les expectatives que es van crear respecte d’això, en contraposició del que si fan les festes germanes com son les falles de València i les Fogueres d’Alacant, que inverteixen molt en aquest aspecte. La falta d’actuacions al fil d’este reconeixement així com la falta d’inversions especifiques per a la internacionalització de les festes s’ha materialitzat en l’escàs increment d’afluència de visitants. Durant la semana de festes, es xifra en 123.000 les persones que disfruten d’elles però la majoria són gent de Castelló i província.
Promoure actuacions orientades al turista perquè conega estes festes durant tot l’any podria ser l’objectiu principal per a revertir esta situació, entre una altra sèrie d’accions dirigides, sense complexos ni embuts a la seua promoció.
Segons l’Associació Provincial d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Castelló, només la setmana de festes de la Magdalena sol deixar en la ciutat al voltant de 13 milions d’euros entre els més de 260 esdeveniments que es desenrotllen durant els nou dies festius.. Els esdeveniments indicats comprenen molts actes que s’organitzen en el carrer i per a tota la ciutadania de forma gratuïta. Unes dades que han sigut avalades al seu torn, per informes econòmics de la Cambra de Comerç de Castelló. Estes dades comprenen sectors com a Hotels, perruqueries, indumentaristes, immobiliàries i particulars amb el lloguer de locals per a ens festers com a colles, comerços de moda i gastronomia, pirotècnia o restaurants són només alguns exemples dels establiments beneficiats de les festes, si bé el gasto ho duen a terme els propis castellonencs/es i alguns pocs turistes arribats de fora de la província i que a vegades s’entropessen amb este esdeveniment que els sorprén molt gratament, sense haver-ho previst amb anterioritat.
En este sentit, valga la referència de les dades aportades per l’ORI (oficina de relacions internacionals de la Universitat Jaume I) , que pel seguiment a través de l’alumnat que ha disfrutat de Beques ERASMUS en esta universitat, té coneixement que són molts els que tornen a la ciutat, atrets per estes festes, després d’haver-les conegut en la seua estada universitària. D’esta manera, la comunicació boca/orella que realitza este públic objectiu, suposa un element d’internacionalització, en el target exterior que disfruta d’este esdeveniment. Així mateix, la pàgina web de la UJI, fa menció d’estes festes, a l’hora de mostrar els atractius de la universitat i el seu territori, ajudant a transmetre este intangible cultural més enllà de les nostres fronteres.
Pel que fa a la creació d’ocupació, ésta ha de veures amb un doble sentit: pel que fa a la descentralització temporal, existixen determinats sectors (papereries, perruqueries, comerços de roba, pastisseries, floristeries, joieries, botigues de regal, fotógrafs/es, indumentaristes, empreses d’espectacles etc.) que tenen assegurat negoci, des del mes de setembre al mes de juliol, a l’afectar-los directament, els esdeveniments col·laterals que es desenrotllen tots els caps de setmana, vinculats amb les festes de la Magdalena i que impliquen directament o indirectament a més de mil persones (Presentacions de gaiates, festes de carrer,activitats de ens i colles, etc.). Però encara queda pendent, realitzar un estudi seriós, sobre este impacte anual, per a poder posar una xifra sobre el paper, dels resultats d’estos esdeveniments D’altra banda, l’impacte major i més estudiat ens indica que els llocs de treball vinculats a la setmana principal de la festa de la Magdalena són treballs temporals, ja que molts empresaris contracten desocupats només per a la setmana de festes que és quan incrementa el treball, sense que, de normal, este contracte es prolongue més enllà dels nou dies de fira. Per este motiu, caldria dur a terme polítiques d’inserció laboral relacionades amb l’esdeveniment tradicional per part de l’administració competent. En este cas, majoritàriament tenen a veure amb el sector de la restauració i de l’animació.
A la falta d’iniciatives per a la potenciació de l’esdeveniment tradicional, se sumen les escasses actuacions que tenen com a protagonistes els mitjans de transport en la província. Este mateix any, les ofertes de l’AVE a Castelló i Madrid amb motiu de la seua inauguració, en el mes de gener, es van prolongar fins a la Magdalena i cal recordar que quatre trens enllacen de forma diària la capital de La Plana amb Madrid, amb un total de 1.270 places, a les que cal sumar les 2.100 places diàries dels Proximitats que van al nord de la provincia.
Pel que es referix a l’aeroport, es va dur a terme una iniciativa de promoció de les Festes de la Magdalena en les seues instal·lacions encara que no consta la repercussió que va poder tindre. De gener a octubre del 2018, 104.398 passatgers han passat per les instal·lacions aeroportuàries ubicades a Vilanova d’Alcolea -a 28 quilòmetres de distància de Castelló-, mentres que durant el 2017, van ser 144.221; en el 2016, 105.924; i en el 2015, 23.080, sense especificar els que van arribar a la ciutat en el període festiu. Cal remarcar, que també suposa una porta per a l’entrada de turisme cultural, si se sap atraure des de la comunicació i el coneixement.
Finalment també cal incidir que ha afectat negativament el tancament de la Televisió autonòmica Valenciana Canal 9 (RTVV) al novembre de 2013, fet que a mantingut més de cinc anys a la societat valenciana no castellonenca, privada del coneixement i actualitat relativa a les Festes de la Magdalena. Ja que la televisió pública Valenciana, va ser altaveu per a donar a conéixer les Festes de la Magdalena i els seus protagonistes. Hem d’indicar que en l’actualitat, la nova televisió autonòmica, A punt, no ha mostrat massa interés, en les festes castellonenques, i en este sentit la Pandèmia i la falta d’ac-
cions per part de l’ens transitori que ha substituït la deposada Junta de Festes de Castelló, tampoc ha ajudat, que el record, la memorabilidad de les nostres festes, s’haja posicionat en la societat, més enllà del que es coneix com el mon de la festa, que en estos moments i amb gran dolor viuen estos últims temps plens de desfici per la falta d’accións que vitalitzen les nostres festes i potencien l’economia que mouen al voltant i el turisme experiencial que gira en el seu entorn.
Com a conclusió cal incidir en que queda clara la importància de l’esdeveniment tradicional com a patrimoni cultural immaterial i intangible comunicatiu. Hui en dia, els esdeveniments tradicionals es fan molt atractius perquè impliquen a la ciutadania pròpia o forana, al participar directament en l’esdeveniment, gaudint de l’experiència en primera persona. En este sentit, apareix un nou concepte de «turista», és a dir, aquells visitants que participen de l’esdeveniment i que tenen uns valors orientats a un consum més ètic o que busquen els aspectes més singulars i autèntics dels territoris. Es tracta del turisme experiencial, en el que les vivències pròpies completen les expectatives dels participants, fent que les mateixes es convertisquen en experiències úniques i irrepetibles.
Potenciar correctament la gestió del patrimoni tradicional i en concret, les festes populars d’una població, implica una sèrie d’esforços per part de la ciutadania i de les institucions en què tot el món és part activa. Amb això s’aconseguirà preservar el ric patrimoni de costums i tradicions heretat dels avantpassats perquè, realment, les festes tradicionals, esdevenen una excel·lent oportunitat de posicionament, defensa i atomització identitària, de reafirmació d’uns valors i atributs compartits per una comunitat.
També suposarà una diversificació de l’oferta i la desestacionalització de la demanda, així com un aprofitament d’infraestructures que d’una altra manera quedarien inactives. D’esta manera, redundarà en l’economia del territori, millorant notablement l’economia local, així com suposarà una millora de la imatge percebuda de la ciutat si està correctament gestionada.
Arribats a este punt queda clara la singularitat de les Festes de la Magdalena i els valors que fan que valga la pena invertir en les mateixes, ja que al seu voltant, esta inversió suposa millorar les infraestructures de la ciutat quant a accessibilitat, recursos i equipaments i servix de plataforma de projecció del territori.
Per a finalitzar assenyalarem, que en este món global, on l’homogeneïtat pareix la moneda de canvi, la conservació i la projecció de les festes servix per a l’enfortiment de la identitat cultural del territori i el reconeixement del nostre patrimoni cultural immaterial. En este sentit, les singularitats, com és el cas del monument efímer gaiata de les festes de Castelló, com a element diferencial del nostre esdeveniment tradicional, pot ajudar al reconeixement del territori, al tractar-se d’un símbol identificatiu al mateix temps que únic d’unes festes tan mediterrànies i populars com són les de la Magdalena. Així, igual que festes germanes com les falles de València o les fogueres d’Alacant, estan fent i fan esforços importantíssims entorn de la projecció estratègica d’estos esdeveniments tradicionals així mateix, a Castelló les polítiques i accions administratives haurien de considerar La Magdalena com a font de valor intangible i potenciar i posar-ho en valor real i mesurable a través de la comunicació, per a aconseguir posicionar el nivell de les nostres festes, a l’altura que la Ciutat i la seua ciutadania es mereixen.
PER QUE LA GAIATA SIGA EL NOSTRE MILLOR PREGÓ… TAMBÉ FORA DE CASTELLÓ
Raúl Pascual - President de la Junta de Festes de Castelló (1996-2000) Periodista. Màster en Direcció i Gestió Destinacions Turístiques
magina que volem donar a Iconéixer les Festes de la Magdalena. Tenim concerts, desfilades, xarangues, correfocs, castells i fins a mascletàs. Tenim moros i també cristians. Fins a jueus i barbarescos. Com molts altres pobles i ciutats. Busquem allò que ningú més tinga, el nostre avantatge competitiu. Pensem i pensem. Tornem a pensar. Al final, només queda una paraula: Gaiata
La gaiata, com a monument fester propi de la ciutat de Castelló, és un dels elements diferencials i identificadors de les festes de la ciutat. Precisament per aquesta condició, les gaiatas han sigut sempre objecte del desig dels responsables de promocionar les festes fora de Castelló, malgrat els riscos i complicacions que això suposa.
Riscos, perquè, encara que per a tots nosaltres no fan falta explicacions de cap mena, imaginem-nos què pot pensar una persona que a Madrid, a Alacant, a València fins i tot, de sobte es veu davant una estructura de fusta (suro), cristall (metracrilato) i llums amb el que sembla un escut heràldic i una peça corbada com si fóra l’extrem d’un gaiato. Òbviament, no s’assabentaria de res si no obté explicacions complementàries.
Dificultats, perquè les gaiatas monumentals mesuren el que mesuren, entre altres raons, per a garantir que poden circular pels carrers. Si agafes una gaiata i la fiques damunt de la plataforma d’un camió, així per les bones, t’obligues a crear un comboi de transport especial i sense garanties de poder-la portar-la a qualsevol lloc. I resulta fart difícil desmuntar una gaiata i tornar-la a muntar in situ.
Malgrat riscos i dificultats, el monument gaiater ha pogut ser exhibit en altres llocs com a imatge de la ciutat i de les nostres festes. Això sí, amb caràcter excepcional.
Pel seu origen i concepció, les gaiatas són úniques. Hui identifiquem als nostres monuments festius amb la mobilitat, un element que, per descomptat, li distingeix de les Falles, de les Fogueres i de les fogueres, més o menys monumentals, que en altres llocs i dates es munten (Sant Antoni o Sant Joan, per posar dos exemples), així com d’una altra mena d’estructures com les creus de maig. Tant Llorenç de Clavell com el Padre Vela (Segle XVIII), en les seues respectives cròniques, ressalten que la processó que torna de la Magdalena està acompanyada de nombroses llums. El Padre Vela va arribar a dir que les llums convertien “la nit en clar dia”.
D’aqueixes llums que acompanyaven a la processó a les gaiatas de mà, va haver-hi només un pas i, la veritat, en algunes ocasions aquests elements sí han sigut portats als llocs on es volia representar les festes de la Magdalena. Menys dificultats en el transport, però un problema insalvable: encara que són uns elements complementaris, estimats i imprescindibles, no són, exactament, el més representatiu de les festes en l’actualitat.
Les de la Magdalena no són les úniques festes que recorren al seu element més representatiu per a realitzar una promoció.
Fins no fa molt, la ciutat d’Alacant realitzava el que es deia convivència de les aspirants a Bellea de Foc amb el jurat en diferents ciutats espanyoles i europees.
Aprofitaven aquesta fase decisiva per a l’elecció de la seua màxima representant per a realitzar una acció promocional, que incloïa la crema d’una Foguera en la via pública, amb els problemes de permisos i anècdotes que realitzar aquest tipus d’esdeveniments fora de lloc solen generar. Clar, que la Foguera en qüestió era de xicotetes dimensions. Tampoc feia falta més.
A Castelló, fins fa ben poc, si alguna institució promocionava les festes fora de la nostra ciutat, era la Junta de Festes i els escenaris més freqüents (quasi els únics) eren la ciutat d’Alacant, que celebra durant les seues festes una desfilada en el qual són benvingudes aquest tipus de representacions, i les fires de turisme. En les últimes dècades, s’ha trobat un suport en el Patronat Municipal de Turisme i en la Agència Valenciana de Turisme per a dur a terme accions promocionals en les fires especialitzades, especialment Fitur, a Madrid.
Sens dubte la implicació dels òrgans responsables de la promoció turística està justificada, ja que un dels seus objectius és la promoció de l’oferta turística de la ciutat, de la qual formen part, pel seu lloc, tant els recursos culturals com les tradicions i festes. En concret les festes tenen demostrat un impacte econòmic i una influència clara en augment de pernoctacions i d’ocupació de les places de restauració i cafeteries durant determinades èpoques de l’any. Per això es va aconseguir la declaració de “Festes d’Interés Turístic Internacional” per a la Magdalena, en un procés que va encapçalar el Patronat Municipal de Turisme i que va arrancar l’any 2007.
D’aquesta manera, en la 75 edició de les festes, en 2019, es va poder comptar amb una reproducció a escala de la Gaiata de la Ciutat que va permetre la presència del monument en fòrums com Fitur, València i Alacant, on va participar en la Desfilada Internacional de les festes de Sant Joan. Es tractava d’una gaiata de considerables dimensions però que no aconseguia, ni molt menys, la grandària d’una de nostres gaiatas monumentals. Però val més això que res. I es comptava amb l’avantatge de poder exhibir-la en interiors, és a dir, amb la il·luminació en marxa. Perquè, clar, una gaiata no il·luminada…
En 2002 va tindre lloc l’experiència que més s’assembla a la desfilada d’una gaiata completa fóra de la ciutat de Castelló. Va ocórrer a Alacant, en ocasió de l’esmentada Desfilada Folklòrica Internacional, on les festes de Castelló sempre participen. Unes vegades amb la carrossa de les reines, unes altres amb la delegació festiva desfilant a peu pels carrers d’Alacant, unes altres representant la Romeria amb mocadors, canyes i amb indumentària pròpia de la data. També hem vist desfilar a la delegació amb piques de flors o acompanyada de gaiatas individuals.
Però aquell any es va prendre la iniciativa de transportar una gaiata quasi completa, desmuntant la que era Gaiata de la Ciutat i tornant-la a assemblar en uns locals del Port d’Alacant, que tampoc qualsevol nau serveix per a treballar amb una Gaiata monumental. Va ser una vertadera aventura, però, la veritat, aquell any la delegació castellonenca va desfilar acompanyat d’una gaiata quasi completa. Diem quasi perquè va caldre llevar-li uns centímetres d’altura perquè no superar els 4,5 metres.
Què hem de fer perquè les gaiatas puguen lluir-se fora de la ciutat sense que siga un fet excepcional? No sé a qui li correspon-
drà, però aquest és un repte de ciutat, sens dubte, que ha de comptar amb la implicació de molts actors. Per a començar, les comissions de sector, que són els qui entenen i saben de fer gaiatas. Són, per tant, les úniques que tenen gaiatas monumentaes, amb l’honrosa excepció de la qual coneixem com Gaiata de la Caixa d’Estalvis i de la Gaiata de la Ciutat que és “prestada” per un any al Patronat Municipal de Festes. L’Ajuntament, mitjançant el Patronat o com a millor estime convenient, hauria d’implicar-se en aqueix repte.
A nivell de proposta, podria fer-se, com fa anys, una Gaiata de la Ciutat més o menys fixa: els més majors recordaran la de Carles Buïgas, l’autor de la il·luminació de les fonts barcelonines de Montjuïc, que es caracteritzava per ser autopropulsada i amb un curiós lloc de conducció que a un sempre li va recordar als d’un carro de combat. Aquesta gaiata va ser la de la Ciutat entre 1966 i 1983, quan va ser substituïda per una altra, obra de Miguel Collado, que no va tindre una vida tan llarga.
No fa falta recórrer a un gran nom –o sí- però el conjunt de les comissions, és a dir, la Gestora, podria coordinar la creació d’una Gaiata amb característiques especials: que siga veritablement avantguardista, que aconseguisca un disseny modular que faça possible muntar-la i desmuntar-la fàcilment per al seu transport i perquè puga ser renovada parcialment cada any i no caure en l’immobilisme, en l’oblit i inevitable degradació, com va passar amb les anteriors Gaiates de la Ciutat que van tindre caràcter fix. Una gaiata que, d’altra banda, quan no estiga complint les seues funcions fora de Castelló o no siguen les festes, podria estar exposada permanentment en un hipotètic futur museu de les festes. Si cal proposar alguna cosa, en la part posterior de l’antic Asil, on, aprofitant el pati, pot habilitar-se un espai obert a manera de plaça on se situe el monument, convenientment protegit, i unes dependències per a la resta del museu. Dita queda, que el paper ho aguanta tot.
¿Què d’aquesta manera les comissions que guanyen el premi veuen com desapareix una part d’aquest? Bé, sempre es podrà compensar d’alguna manera. Des d’una perspectiva històrica, que la gaiata guanyadora siga Gaiata de la Ciutat és una solució relativament recent que es va buscar quan algú va caure en el compte que feia anys que les gaiates de Buïgas o de Collado havien desaparegut –per deterioració- i es va proposar recobrar la figura de la Gaiata de la Ciutat. I, al cap i a l’últim, es tractaria d’un monument en el qual estaria implicat el conjunt de les gaiatas.
En qualsevol cas, el conjunt de la ciutat guanyaria un instrument per a promocionar les seues festes –el millor instrument- es recuperaria l’esperit de la Gaiata de la Ciutat, donaríem contingut a l’hipotètic Museu de la Festa –que falta fa, ja que les festes són sobretot Magdalena, però no sols Magdalena- i es donaria sentit a unes dependències que són municipals i que estan en desús des de fa ja massa anys.
I és que el monument de la Gaiata és element indispensable per a tot el material promocional que de les festes o de l’oferta turística de la ciutat es realitza. Quants vídeos promocionals de Castelló prescindeixen de la Gaiata? Pocs. Cap. Quants fullets turístics que parlen de Castelló no contenen la foto d’una Gaiata? Pocs. Cap, diria jo i alguna cosa sé del tema.
Compromís de la ciutat. Compromís de la Gestora. Aprofitar els avanços que ens ofereix la tecnologia. Ser d’una vegada avantguardistes i trencadors. Amb tot això aconseguirem que la Gaiata Monumental, el nostre senyal d’identitat, siga, al mateix temps, una poderosa arma promocional, com ja ho ha sigut, de manera excepcional, en alguna ocasió.
Ja ho va avançar Bernat Artola en el text del Pregó: Per que la Gaiata seguisca el nostre millor Pregó. A les nostres mans (les de tots) està.
DE LES MINETES AL LED, L’EVOLUCIÓ DE LA GAIATA
Agustín Món i Carro
n el número 2024 – any
EVII, del periòdic Mediterráneo, de 12 de desembre de 1944, l’acabada de crear Junta Central de Festejos de la Magdalena publicava les “Normas Generales para Proyectar y ejecutar las Gayatas en los sectores de la ciudad y celebrar sus fiestas particulares”; podem assegurar que eren les primeres pautes que definien la gaiata monumental. Cinc punts que marcarien les línies mestres del que havia de ser una Gaiata monumental:
- Havia de ser una carcassa de línies de llums, de figura determinada per la fantasia de l’artista, sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària.
- Per fidelitat a la seua representació, haurien d’evitar-se en la mesura que es puga emprar parts massisses i cossos opacs, sent admissible elements decoratius amb il·luminació per transparència o indirecta d’altres elements
Ja, en el seu segon punt, queda arreplegada la possibilitat, a criteri de la comissió, de participar en la desfilada processional amb tota o part de la Gaiata en funció de les seues dimensions: “... o amb una part d’ella que enginyosament s’haguera previst en el projecte per a este objecte, fent-se desmuntable, bé fóra l’acabament superior o en la part central del conjunt”.
Molt interessant l’obligació marcada en el punt tercer on s’indicava que: “La Comissió queda obligada a la presentació, en la Secretària d’este Ajuntament, Secció Festes, del projecte o projectes de les seues gaiates, per a la seua aprovació prèvia o inconvenients de la Comissió Central.”
Així es van “parir” les primeres Gaiates monumentals de la nostra història que van il·luminar les festes de la Magdalena de 1945, i des d’eixe mateix instant han sigut, i són, inspiradores de multitud de discussions sobre la seua essència i el que deu o no ha de contemplar la Gaiata, símbol per antonomàsia de la nostra terra.
Sense anar més lluny, inclús en plena voràgine de les festes del 45, es va haver d’aclarir, en acord de Junta Central de Festejos “en cap forma, ni en el present any ni en els venidors, es desvirtue el caràcter simbòlic de les nostres gaiates, cremant-les”.
Quedava clar, doncs, que no es cremarien – primera premissa indispensable per a definir una gaiata – i s’establien les primeres idees bàsiques, una vegada vistes les primeres gaiates monumentals:
- No han de cremar-se però si destruir-se totalment, quedant només la premiada en primer lloc, apuntava l’escultor Tomás Colon. Augurava l’esdevindre de la gaiata com una harmonia de llum, color i alegria.
- Massa base, és xata i ha d’estirar-se cap a l’alt, perdent robustesa i convertint-se en quelcom esvelt, quallat d’adorns lluminosos però sense figures ni escenes, ni eixes parts que tiren en la Falles, per tant no han de cremar-se, apuntava Jaime Nos. Qui vaticinava ja que “el paper
principal de la gaiata ha de confiar-se a la llum i el color”.
Amb este punt inicial, l’evolució de la Gaiata a través dels temps ha estat, i està, molt lligada a l’evolució tecnològica però també a l’estructura de la ciutat i, com no, a l’evolució econòmica.
Analitzem, en primer lloc, estos dos últims aspectes. En aquelles primeres normes generals s’indicava que “... sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària...” entenent que les mateixes serien portades en sobre els muscles o amb carros tirats per persones vestides de saragüells. Però en les normes que es van editar per a la Magdalena de 1946, “... totes les gaiates participen en la processó, podent aconseguir les proporcions que es desitgen sense una altra limitació de grandària que la que poguera presentar els obstacles que s’oposaren al seu pas pels carrers, no permetent-se la tracció animal ni mecànica per al seu transport.”
En les bases que la Junta Central de Festejos de la Magdalena va publicar, en juliol de 1951, per a la realització de la Gaiata de la Ciutat que va desfilar en la Magdalena de 1952 s’indicava que obligatòriament haurien de figurar alguns elements lluminosos a base de gots de colors il·luminats i marcant ja com a elements imprescindibles “que la Gaiata acabe en mode de bàcul i que en alguna part principal de la mateixa figure l’escut de la ciutat.” S’incidix en la qualitat dels materials a utilitzar pensant en la possibilitat d’augmentar-la o enriquir-la amb nous elements. En este punt ressaltem els diversos elements luminotècnics proposats: fluorescent, gas neó, peretes, etc.
Els primers límits els trobem ja en l’altura: “L’altura màxima des del sòl (descomptant la normal d’un home ja que s’ha de portar a coll – per ser processional com es recalca en les pròpies bases - serà de cinc metres i mig.”
Tot això - “gaiata completament acabada i posada en el lloc que indique l’Ajuntament”- amb un preu màxim de cinquanta mil pessetes, a la baixa.
El projecte guanyador del concurs va ser el presentat per Vicente Bernat Castellet, en la memòria del qual ens indica una il·luminació fixa, interior en vitrines o indirecta dels fanalets. Una obra de 4 metres d’altura i amb el màxims cost permés.
Si seguim l’evolució de la Gaiata atenent la convocatòria dels concursos de la Gaiata de la Ciutat, un lustre després, trobem unes bases molt semblants a les anteriors amb l’única diferència de no establir un preu màxim del projecte. De nou un projecte de Vicente Bernat s’alçava amb el guardó. Pocs elements nous respecte a l’anterior trobem en la memòria descriptiva – no quant al seu disseny sinó a la seua il·luminació, materials utilitzats...-. Si ressalta el bot quantitatiu quant al pressupost total del treball: cent cinc mil pessetes.
Hauran de passar quasi 10 anys, fins a 1.966, per a trobar una nova Gaiata de la Ciutat dissenyada pel Mag de la Llum, Carles Büigas i construïda per Anglo Española de Electricidad. Encara que no es va arribar a materialitzar completament el projecte original – comptava amb tres elements fixos que completaven el central, que va ser el que finalment es va construir – sí es pot considerar com un salt qualitatiu important en el que la llum prend un paper principal. Nous materials i, sobretot, un espectacular joc de llum s’apodera del monument, sent el complement ideal a l’ornament artístic de l’obra. I bot quantitatiu, sobretot, en el pressupost: un milió cent cinquanta-cinc mil
quatre-centes dos pessetes – trobem ací la pedra Rosetta de la Gaiata: amb diners, torrons -.
Serà per l’alt cost assumit en la construcció de l’anterior Gaiata de la Ciutat, o no, però la veritat es que no es convoca nou concurs fins a 1982 - certament es va convocar un any abans però va resultar desert -. En les bases reguladores del mateix – 15 – trobem ja elements que ens mostren els avanços que ha anat assumint el concepte Gaiata Monumental:
- Continua havent-hi plena llibertat artística per al seu disseny, mantenint gaiato i llum com a elements indispensables per a considerar-la Gaiata. De la mateixa manera, l’escut de la ciutat ha de figurar el lloc destacat.
- Un canvi significatiu és l’altura màxima permesa: 6’80 metres i, per primera vegada, es marca un ample màxim de 3 metres. Estos màxims s’establixen únicament als efectes de la desfilada, podent ampliar-se en el seu emplaçament definitiu.
- Comença el control de potència elèctrica instal·lada (no podrà sobrepassar els 40kW i en desfilada 20kW a 220v). Per tant, la instal·lació elèctrica ha de complir amb el Reglament electrotècnic de Baixa tensió (REBT) en vigor.
- i, sobretot, un cost màxim de 4 milions de pessetes.
El nostre fil conductor acaba ací doncs este ha sigut l’últim concurs de Gaiata de la ciutat ha convocat. Una dècada després, després d’unes edicions sense Gaiata de la Ciutat, es va acordar que la Gaiata guanyadora d’un any, assumira ser Gaiata de la Ciutat de l’any següent. Una gran solució? Segurament per a alguns doncs amb poc més de cinc-centes mil pessetes es donava solució a la falta de Gaiata de la Ciutat. Amb el pas a euros fins i tot aquesta quantitat ha anat minvant, ja no pel fet de l’increment de la vida, sinó de forma absoluta. En la convocatòria del concurs de Gaiates del 2019, el Patronat Municipal de Festes compensava, a la Gaiata Guanyadora amb 2.500 euros (poc més de quatre-centes mil de les antigues pessetes) per ser nomenada Gaiata de la Ciutat. Però açò potser serà tema per a un altre debat.
Tornem amb el que ens ocupa. Reprenguem el fil des del punt de vista tecnològic.
En aquelles primeres Gaiates monumentals, la llum jugava un paper secundari i, com hem vist, es volia apostar per la llum com a element essencial de la Gaiata. A mitjan anys quarantes les possibilitats tècniques per a il·luminar una Gaiata eren molt reduïdes, màxim si tenim en compte que devien procesionar, en tot o part. L’única solució era utilitzar com a sistema d’alimentació bateries de cotxes, la qual cosa limitava, inclús més, la importància de la llum en la Gaiata.
Per això, el primer gran salt qualitatiu en les Gaiates podem centrar-ho en la Magdalena de 1949 en el que s’inaugurava un innovador sistema de subministrament elèctric, per pals, que permetia disposar de potència suficient perquè la llum iniciara la conquista de la Gaiata. Un sistema de pals estratègicament col·locats en el recorregut -i artísticament guarnits amb els escuts dels pobles de la província- amagaven en el seu interior un punt de connexió a la xarxa elèctrica. Cada monument disposava de dos connexions que s’anaven rellevant, pal a pal, per a subministrar, permanentment, corrent elèctric a les Gaiates. Amb este sistema, dos nous elements tècnics se sumaven a la història gaiateril, la famosa cuchilla de connexió i el commutador bipolar.
Un sistema que, durant més de quaranta anys, va permetre créixer als projectes luminotècnics de les Gaiates sense limitar la seua potència, a l’hora de la desfilada processional. I que se va anar evolucionant, dels primaris 125v, la dualitat 127/220v fins als 230v.
La veritat era que, per aquella època, la llum en la Gaiata tènia únicament un sentit de suport als elements decoratius, a la nit; bé il·luminant-los de forma indirecta o bé jugant amb les transparències d’alguna part de les mateixes.
Conten els més veterans en estos menesters de construir Gaiates, que els primers canvis de llums es realitzaven amb controladors mecànics – un altre element fonamental en la il·luminació de la Gaiata -; tots hem sentit la història -almenys en els antics magatzems municipals – d’una palanca rotatòria muntada sobre un xicotet motor que anava activant els diferents contactes, sobre claus, que posaven en funcionament els diferents circuits. Llegenda o no, qui subscriu - que va iniciar el seu camí en açò de construir Gaiates a primers dels huitanta - sí que va conéixer els primers canvis mecànics a base de programadors de llavadores que, amb l’habilitat del “xispa” de torn, anava combinant els diferents programes convertint-los en rutilants jocs de llums. Tot això era possible atés que les potències utilitzades no eren molt importants
Cada vegada la il·luminació en la Gaiata anava guanyant en importància i espectacularitat, ja que a l’objectiu primari d’il·luminar començava a unir-se el dels jocs de llums, combinant moviment amb color. Una mostra d’ells són les dos magnífiques Gaiates que va dissenyar Carles Büigas, el Mag de la Llum en la Magdalena de 1966. Açò suposava un clar increment en la potència a controlar, la qual cosa va suposar l’aparició d’un nou element que va aportar “sonoritat” als canvis de les Gaiates: els relés i els contactors. Qui no recorda el nostàlgic tacatejar de les Gaiates en els seus vertiginosos canvis de llums? Uns ritmes que algun virtuosos va fer coincidir amb les notes del pasdoble de la Festa: Rotllo i Canya. Per a això entrava en escena un nou element en el disseny dels controladors: l’electrònica.
Transistors, Triacs, circuits lògics, memòries programables van donar pas als primers ordinadors personals – Spectrum, Commodore 64... - per a crear verdaders espectacles luminotècnics que ja tenien entitat pròpia dins del monument Gaiata, ara ja, de forma silenciosa.
A més, comencen a integrar-se en la llista de materials de construcció de les Gaiates, fulles de metacrilat, fibra de vidre, acer inoxidable, alumini, plàstic... inclús els taulellets. Quant als elements lumínics destacar que junt amb les típiques peretes d’incandescència començaven a utilitzar-se elements halògens i perfilats amb tub de neó.
Este salt de qualitat en el concepte de la llum dins del projecte Gaiata monumental va fer augmentar molt considerablement la potència que s’instal·lava, la qual cosa començava a generar alguns problemes en el sistema de subministrament de fluid elèctric, en la desfilada, sobretot de seguretat. Per això, en 1.992, es va deixar d’utilitzar este sistema i es van començar a usar els grups electrògens que subministraven la potència a cada una de les Gaiates. Un sistema poc estètic, sí, però que solucionava, per un costat el tema de la seguretat – la col·locació no tan estratègica dels pals, la falta de perícia d’algun portador de cables, unit a la important potència necessària per a il·luminar-les, feia que, en més d’una ocasió, la Gaiata s’apaga en càrrega i havia de “caminar” alguns metres a fosques – i d’un altre, la limitació en el moment de la desfilada.
És la dècada dels noranta, anys en què els autòmats programables són els verdaders centres de comandaments d’una infinitat d’efectes sobre les estructures de les Gaiates: canvis de colors, moviments de llums amb altes velocitats, regulació del flux lluminós són els efectes que predominen. Tot això afavorix que les potències instal·lades en algunes Gaiates monumentals arriben fins als 80.000 watts.
La conscienciació del món de la Gaiata quant a eficiència energètica fa que, en 2010, s’opte per la migració de tot el sistema d’il·luminació cap a tecnologia LED – sigles en angles de Díode Emissor de Llum -. Un gran esforç econòmic – més de 140.000 euros – fa possible que la Magdalena 2011 siga una edició molt eficient ja que les potències elèctriques demandades per les Gaiates queda reduïda a la desena part, a més a més, amb elements d’una altíssima eficiència. Un canvi que, d’entrada no va agradar a tot el món; és evident que el color de la llum és molt diferent, però el món de possibilitats que s’obria davant dels gaiaters era infinit.
Les primeres peretes led se van anar sofisticant cap a elements RGB – elements que conjugant els colors roig (Red), verd (Green) i blau (Blue) obtenen milions de tonalitats, fins al blanc – fins a elements de control de píxel amb sofisticades controladores amb els seus programes d’edició i les seues targetes de memòria SD. Tot un món d’opcions que evoluciona amb tanta velocitat que d’un any per al següent apareixen nous elements, nous controls, nous efectes que fan que, ara com ara, en plen segle XXI, la inversió que ha de fer una comissió de sector, cada any, en el seu sistema d’il·luminació és considerable i permanent si es vol disposar d’elements espectaculars que puguen oferir múltiples opcions en un mateix punt.
Setanta-cinc edicions magdaleneras amb Gaiates Monumentals. Des d’aquelles primeres normes generals que es van editar en 1944 fins als nostres dies, l’evolució en les nostres Gaiates, quant a formes i procediments, ha sigut exponencial però, en el fons, continuen sent vàlids els criteris marcats. Servisquen a manera d’exemple estes paraules que Carlos Gonzalez – Espresati, escrivia en el diari Mediterráneo un 4 de març de 1945 “... i esta és la bellesa del nostre signe típic autòcton: la gaiata. No oblidem que l’única motivació de la gaiata, tant pel seu origen com pel seu fi, és la llum, esta ha de ser el tema principal, la protagonista de qualsevol interpretació artística que vullga intentar-se del nostre símbol magdalenero”
Bibliografia - Hemeroteca d’El Periodico Mediterráneo - Arxiu de la Junta Central de festejos de la Magdalena – Junta de Festes – Patronat de Festes - Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo de Jose Sánchez Adell i Alvar Monferrer - Festa
EL TURISME FOLKLÒRIC COM A ESDEVENIMENT PER A LA TROBADA MULTICULTURAL
Arantxa Miralles i Benages, graduada en Turisme
POTENCIAL TURÍSTIC
DE LA CIUTAT Castelló tot queda a
Aprop, a la nostra ciutat l’olor de taronja ompli els carrers i l’horta encara es troba en la proximitat més immediata. La ciutat, que és la capital de la comarca de la Plana Alta, conserva aquell caràcter assossegat i amable dels llocs treballadors. En aquesta localitat, d’uns 180.000 habitants, es poden distingir tres parts principals: el nucli central històric, els nous barris moderns i, tocant el mar, el Grau o el port.
El municipi de Castelló de la Plana, des del punt de vista turístic, participa dels quatre àmbits territorials que es consideren bàsics en l’activitat d’aquest sector: l’urbà, el litoral, l’espai natural i l’espai rural. No obstant això, serà l’espai urbà i el litoral els de major potencialitat turística.
Respecte al turisme urbà, el seu desenvolupament ha de servir, a més de generar estratègies de diversificació de productes, per a reforçar la capitalitat en termes de comerç, serveis i transports, sobretot amb la posada en funcionament en 2015 de l’aeroport Costa Azahar i la imminent arribada de l’AVE. Pel que concerneix el turisme litoral, les platges situades en el districte marítim o Grau, representen un important fonament turístic del producte de “sol i platja” per la qualitat en extensió i la seua granulometria.
Aquest binomi entre la ciutat de Castelló i les costes del Grau es veu completat pels recursos de caràcter natural,
patrimonial i etnològic del seu terme municipal, per la qual cosa la ciutat pot oferir turisme durant totes les èpoques de l’any. No solament en l’època estival centrada en el turisme de “sol i platja”, sinó que també pot experimentar un turisme cultural, gastronòmic i per descomptat folklòric i d’esdeveniments.
Per augmentar el turisme a la ciutat, un efecte immediat i previsible és la posada en funcionament de l’aeroport, és el medi més gran per a fomentar l’arribada de turistes. El nombre de visitants que rep un territori té l’existència d’una adequada xarxa de transport, i en concret de com es dissenya el funcionament d’una ruta aèria afecta en l’elecció de destinació (especialment per als viatges per motiu d’oci i vacances). Les dades comparades entre 2015 i 2016 confirmen l’increment en nombre de visitants estrangers, resultat en part de la posada en funcionament de l’aeroport el setembre de 2015, amb rutes centralitzades exclusivament al Regne Unit. El resultat és l’esperat, ha augmentat l’arribada de britànics com a conseqüència directa de l’existència de rutes regulars des de Castelló. Augment turístic que s’ha vist destacat pronunciadament a l’espai urbà de la ciutat com a turisme històric, i estacionalitat a la setmana de Festes de la Magdalena, declarades com a festes d’interés turístic internacional, l’any 2010.
RECURSOS FOLKLÒRICS
Per a poder conéixer el turisme de la ciutat més estrictament, haurem d’exposar els recursos del mateix valor; un recurs turístic es considera un element tangible o intangible que té capacitat per si mateix, o en combinació amb uns altres, d’atraure visitants a un determinat espai; i quan aquesta visita responga a motius estrictament de turisme, oci i recreació. Per això adquireix valor propi el grau de funcionalitat que puga tindre el recurs, fins al punt que precisament és el grau de funcionalitat o utilitat pròpia el que ha portat a classificar els recursos en bàsics i complementaris. Així, els recursos turístics segons la seua naturalesa els podem distingir en quatre categories: recurs natural o paisatgístic; recursos històrics-monumentals, tècnics, etnològics i artístics; artesanals i gastronòmics; i folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials. En funció de la seua potencialitat es poden establir cinc jerarquies de recursos: recursos que completen altres recursos; recursos que poden motivar corrents turístics locals; recursos que poden motivar corrents turístics regionals; recursos que poden motivar corrents turístics nacionals; i recursos que poden motivar corrents turístics internacionals.
L’aplicació de la metodologia d’anàlisi dels recursos es reflecteix en primer lloc en l’elaboració de l’inventari de recursos turístics, obtenint-se un total de 83 recursos dividits entre les 4 categories dins de la ciutat de Castelló. Ens centrarem en els recursos de la categoria D, en la que sobreïx l’esforç de les institucions públiques i organitzacions per consolidar el turisme actiu a través d’una programació d’esdeveniments al voltant de la pràctica esportiva i festiva. Això es veu reflectit en el pes que ostenta, des de la perspectiva quantitativa la categoria de recursos D-Folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials, representada per 23 recursos. A més d’aquesta tipologia d’esdeveniments programats de caràcter esportiu, també són destacables els de caràcter festiu, com són les Festes de la Magdalena, o aquells de caràcter intangible com la Romeria de les Canyes.
Valor Jeràrquic
La categoria D, amb un 29,1% de valor jeràrquic, es troba conformada per recursos turístics representats sobretot en esdeveniments programats, on sobreïxen les Festes de la Magdalena. Aquestes han de respondre de manera estratègica ressaltant les seues singularitats per a fer-les diferents, també han de tindre cohesió social i projectar una bona imatge exterior de la ciutat, pels importants efectes positius des del punt de vista econòmic tant públics com privats. La singularitat de la festa és la llum lligada a la simbologia de les gaiates, però aquestes necessiten ajuda per a millorar i ser més visibles cap al turisme, no tan sols la setmana de festes, sinó tot l’any. Igualment cal reforçar l’oferta actual en el marc de la sostenibilitat, vincular decisions polítiques i gestionar criteris tècnics. També són de destacar els esdeveniments programats vinculats directament a l’esport, alguns de caràcter supramunicipal, que ostenten una potencialitat d’atracció en l’àmbit internacional, i que es corresponen amb el Penyagolosa Trails o la Marató Internacional Ciutat de Castelló. Si bé, és cert que el pes més gran del valor jeràrquic dels recursos turístics d’aquesta categoria es troba en els esdeveniments esportius, sobreïxen els recursos intangibles: com és el cas de la Romeria de les Canyes, les Normes de Castelló, o “el toc manual de campanes en el campanar de la vila”, ostenten elevada potencialitat turística, donat el valor 3 la jerarquia que aconsegueixen.
Cal dir que les Festes de la Magdalena com a recurs turístic, és un dels que té millor puntuació, i cal treballar més en elles perquè siguen de millor qualitat i hi haja una major demanda turística.
LES FESTES COM A PORTAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL
El turisme es materialitza en la relació entre individus i els sistemes socionaturals que visita temporalment. En aquesta relació, el turista es vincula amb els diversos aspectes de la destinació turística: naturals, socials, artificials, culturals, polítics, econòmics, alhora que la comunitat receptora pren contacte amb el turista i, a través d’ell, amb els diferents aspectes del seu sistema d’origen. Es tracta d’un fenomen social característicament multicultural que reuneix persones de diferents esferes de significació.
La matèria primera del turisme està conformada per atractius i activitats turístiques. La preeminència clàssica dels atractius tradicionals (naturals i culturals tangibles, generalment monumentals) està deixant espai a altres atractius i activitats, característicament culturals i intangibles; es tracta de propostes en les quals el turista observador d’abans cedeix lloc al turista actiu modern i d’aquesta forma, el turisme folklòric i d’esdeveniments guanya punts. Hi ha més interactivitat en els turistes i els ciutadans autòctons i a més, la diversitat d’actes fa que l’agraïment siga molt més ampli.
Les Festes de la Magdalena seran cridaneres per als turistes per una gran varietat de circumstàncies que citarem a continuació; la gaiata com a recurs singular i propi de la terra, com a símbol únic per antonomàsia que tan sols es pot veure en aquest racó del món, amb la llum, element especial del qual podem sentir-nos orgullosos. La desfilada de gaiates, el pregó, la romeria o l’ofrena... i milers de moments de tradició en la nostra setmana, els quals hem de portar a l’exterior i fer gaudir d’ells. Pólvora i màgia al migdia. Esclat de color i fantasia a la nit. Hem d’engrandir la nostra setmana gran! Festival de bandes internacionals, festival de color, de cultura i de festa, que fa que l’explosió de música siga un cúmul de diversitat i cultura en una ciutat que rep als seus visitants amb les mans obertes.
LES FESTES DE LA MAGDALENA, COM INTANGIBLE QUE POSICIONA I PROJECTA CASTELLÓ: NECESSITAT D’UNA MARCA TERRITORI
Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo
La situació actual dels mercats generada per la globalització, amb una gran quantitat de ciutats lluitant per una marca territori i una gran quantitat de productes que “vendre”, fa que cada vegada siga més difícil eixa identificació territorial i diferenciació de les marques, així com aconseguir que els consumidors (els possibles turistes, inversors, visitants de la ciutat) opten per este producte-. A tot això, hi ha que afegir, la crisi del sector turistic provocat per la Pandemia de la COVID19.
D’esta manera, tractarem l’esdeveniment tradicional de les Festes de la Magdalena com a element nuclear que pot orbitar al seu voltant, altres valors inherents al territori i comuns amb poblacions de l’àmbit mediterrani, com són: el clima, la gastronomia, el patrimoni arquitectònic i històric, la seua mediterraneitat, la música, el foc etc.. Per tant, les Festes de la Magdalena i en concret, el seu símbol principal i diferenciador “La Gaiata” pot ser l’atracció principal per a projectar la marca territoti “Castelló” generant la consolidació de valors al voltant de la mateixa, però a través d’este tipus d’esdeveniment. D’esta manera, pensem que la influència sobre la percepció d’ésta per part del públic objectiu farà que augmente l’interés del consumidor per la marca, i s’obtinguen reaccions positives i més favorables.
En este sentit, la ponència marc del IV Congrés Magdalener va determinar que quant a la promoció de les Festes de la Magdalena, calia advertir que la gaiata ve a ser l’element més singular i, per tant, amb major capacitat de diferenciació. Però advertix que cal fer una aposta per les gaiata monumental com a producte cultural i redefinir-lo des del vessant artístic, la de la innovació tecnològica i la de l’artesania, si es vol convertir realment en focus d’atracció del talent d’artistes nacionals i internacionals i de la ciutadania castellonenca i de fora de la ciutat. I en este cas, tenint a la gaiata com a símbol principal diferenciador de les Festes de Castelló, els altres elements enriquidors i importantíssims en la programació, han de girar entorn d’este eix.
Només així el reconeixement i identificació de les nostres festes com úniques i la seua associació amb Castelló, serà possible . Castelló ha de ser identificada com la ciutat on hi ha gaiates. És molt important incidir en este aspecte, ja que en l’actualitat en els elements d’informació que es realitzen per a promocionar les nostres festes continuen apareixent elements que ens confonen perquè els compartim amb altres festes. Este seria el cas del foc, la pirotècnia, la música etc. que son elements fonamentals en les festes germanes com les falles o les fogueres, però el monument gaiata i la seua vinculació a la llum, únicament existix en la ciutat de la Plana. És a dir es generaria continguts (brandedcontent) que associara la marca territori amb la ciutat, pivotant amb el símbol principal “La Gaiata”, com element diferenciador i com el símbol peculiar i identificatiu. Al mateix temps esta correcta gestió ajudaria a diversificar l’oferta
hotelera i de restauració, molt constreda en l’actualitat a un turisme de sol i platja i finalment ajuda a desenrotllar moltes activitats empresarials vinculades amb este tipus d’esdeveniments de manera directa o indirecta. Cal indicar que tot això ben gestionat implica una millora important de la imatge percebuda de la ciutat i del seu entorn.
Qualsevol esdeveniment ha d’emfatitzar la manera en què el participant es beneficiarà de la seua presència en ell, ja que la promesa d’un millor rendiment o, simplement, de passar una bona estona, contribuirà a transmetre uns determinats valors de marca. L’esdeveniment tradicional assegura, principalment, eixe “pasar- bé”, que contribuirà a assentar la marca.
L’organització d’este tipus d’esdeveniment, que haurà de difondre els valors relacionats amb la marca ciutat perquè el consumidor a través del dit esdeveniment entre amb contacte amb este i l’experimente, el viu i interactúe- directament, representa la possibilitat d’afegir valor al territori amb una marca que transmeta valors eminentment emocionals i singulars. Les Festes de la Magdalena transmeten, precisament, eixa singularitat per les seues característiques (festes fundacionals i populars) i eixa emoció que genera pertinença i orgull de ciutat i per este motiu, la marca territori implica, fonamentalment, una reinvenció dels llocs a partir dels processos de construcció de marca (branding), el que es coneix amb el nom d’arquitectura de marca: dotar a la marca de nom, d’identitat visual i d’identitat verbal.
Estem, sens dubte, i tal com reconeix l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) , en la Convenció per a la salvaguarda del Patrimoni Immaterial celebrada a París en 2003, davant d’un patrimoni cultural immaterial com són els esdeveniments festius. Així, este tipus d’ús ha de partir d’un consens democràtic en què tinguen cabuda totes les veus. Les Festes de la Magdalena arrepleguen este aspecte, ja que, tal com destacàvem anteriorment, estes estan per damunt de religions i ideologies. Unixen a tota la ciutat. Són la identitat del poble, la història, els orígens, roman en el temps, generació rere generació i té el valor del documental i l’emocional. El valor intangible de les Festes de la Magdalena posseïx una càrrega de sentiments, emocions, sensacions, sensibilitats e evocacions al passat.
També és cert que les Festes de la Magdalena, encara conservant la seua idiosincràsia, han anat evolucionant amb el temps. I és que el patrimoni intangible sol ser dinàmic, que evoluciona amb el pas del temps, de la vida de les comunitats, dels veïns. És transmés de generació rere de generació. No obstant això, este sentiment i orgull del poble de Castelló no arriba a transmetre’s a l’exterior, al no haver-se gestionat polítiques de desenrotllament en este sentit, pensem que una bona estratègia comunicativa recolzada en la marca territori, milloraria el desenrotllament econòmic.
Parlem de marca territori, per a referir-nos a manifestacions de marques inscrites en localitzacions concretes, és a dir, quan parlem d’aquell referent que aglutina els elements diferencials d’un espai geogràfic concebut per a aconseguir un posicionament predetermina . Si la imatge territorial s’entén com la suma de creences, idees i impressions que una persona té d’un territori, esta es concep a manera de construcció mental i social, basant-se en els coneixements, les impressions i els valors que s’acumulen d’eixe mateix espai geogràfi. Per este motiu és necessària la construcció d’una imatge a través d’una marca que projecte els valors i atributs presents en el territo-
ri i que puguen ser fàcilment percebuts pel públic objectiu.
En este sentit cal tindre en compte qüestions com la imatge que es pretén exportar o el públic a qui ens volem dirigir, fer patent el paper de les festes com a generador de valor i dinamitzador territorial ajudant a la preservació patrimonial i a la desestacionalització de l’oferta turística, apostant pel valor de l’experiencial. Com es va indicar en el IV congrés Magdalener (2017) , la imatge intencional del territori castellonenc, aquella que es dissenya i es difon de manera bé conscient per part de les institucions competents, necessita seleccionar clarament uns elements diferenciadors amb capacitat d’identificar-ho i de persuadir els públics diversos respecte del seu potencial en unes societats sobrecomunicades com les actuals. Les Festes de la Magdalena són, en este sentit, un patrimoni cultural amb una notable capacitat d’identificació de la ciutat i un important potencial de persuasió dels públics.
El que queda clar, és que la imatge intencional del territori necessita d’elements diferenciadors que la identifiquen, només així podrà ser reconeguda i es fixarà en l’imaginari dels públics.
En el cas de les Festes de la Magdalena el monument efimer de la Gaiata, la llum i el caràcter obert i mediterrani d’esta festa és la seua singularitat i per tant deu de ser l’element diferencial que servisca per al seu reconeixement i al mateix temps, per al reconeixement del seu territori, Castelló. En este sentit, hi ha una clara aposta per potenciar les gaiatas com a element distintiu de la Magdalena, per la qual cosa ha de professionalitzar-se la seua elaboració i fer major inversió en els seus pressupostos, per a així permetre un millor desenrotllament vinculat amb la innovació i el disseny.
Tenint clar este aspecte, la gaiata com a element diferenciador de la magdalena i de Castelló ha de centralitzar tota la comunicació en la promoció de les festes. Només així s’aconseguirà la seua identificació, vinculant la ciutat de Castelló amb este monument i contribuirà a projectar la ciutat en l’exterior. Les marques ciutat no s’han d’entendre únicament com a imatge de marca, de la mateixa manera que el concepte de marca ciutat tampoc ha d’entendre’s tan sols com una identitat o un posicionament que es vol aconseguir.
Ha de ser la suma de la creació de la marca en si, la identitat que representa amb els seus aspectes gràfics i la seua simbologia, juntament amb la recepció d’esta marca per part de tots i cada un dels seus públics, o siga, la imatge que es crega en la ment dels seus destinataris . D’esta manera, una marca ciutat no existirà en sentit ple si no hi ha concordança, si no aconseguix fer coincidir estos dos aspectes de la marca: la identitat que es desitja transmetre amb la recepció o opinió per part dels públics. El concepte de la concordança de la marca ciutat és fonamental per a analitzar si la marca està ben creada i ben comunicada entre els seus públics
