HISTORIA

La vida de Sant Josep: el Sant del Silenci

El 19 de març se celebra el dia del pare i de Sant Josep, una data que no és l’única dedicada a aquest sant (pare putatiu de Jesús), ja que també es commemora el primer de maig, en honor a Josep, patró dels obrers.

Josep va néixer a Betlem de la Judea i va morir a Nat-

zaret abans de l’inici de la vida pública de Jesús. D’ofici artesà (concretament fuster), pertanyia a l’estirp del rei David, parlava arameu i era jueu, i es diu en alguns llibres apòcrifs que era vidu i tènia 6 fills, el menor dels quals era Santiago menor. També es creu que era una

persona ja d’edat avançada quan es va casar amb

Maria. Uns altres, en canvi, estan en contra d’aquesta teoria, argumentant que un ancià no podria haver realitzat els llargs viatges que la parella va afrontar, com el trasllat a Betlem per complir amb el cens (i durant el qual va néixer Jesús), o la fugida a Egipte amb posterioritat. Sigui com sigui, tots coincideixen que Josep va ser

un home senzill i va respectar en tot moment la missió que Déu li va encomanar de donar una família al Salvador, educar-lo i estimar-lo com si del seu fill es

tractés. Va ser, per tant, un clar exemple d’humilitat, servei i obediència, i va participar activament en els esdeveniments més importants de la vida de Jesús, com el seu naixement, la circumcisió o la presentació en el temple. És cert, però, que no sabem molt d’aquest personatge, doncs es perd el seu rastre quan Jesús té l’edat de dotze anys, fet que fa suposar que devia morir per aquella època. No hi ha cap text tampoc dins la bíblia en el qual Josep parli, motiu pel qual se’l coneix també com el Sant del

Silenci.

L’origen de les falles

Les falles formen part del patrimoni immaterial de la Humanitat de la UNESCO des de 2012. Els motius que es van argumentar per a justificar la seva inclusió van ser la creativitat en els arts i oficis, la transmissió intergeneracional, la seva aportació a millorar la comprensió social i la seva obertura a tothom, sense cap exclussió social. L’origen de les falles es creu que prové del segle XVIII, concretament de la tradició dels fusters que en honor del seu patró Sant Josep, van començar a cremar al carrer davant dels seus tallers objectes de fusta que estaven deteriorats. Més tard els veïns van començar a cremar figures confeccionaddes per ells mateixos damunt d’una plataforma. Des de llavors la “cremà”, que és el moment àlgid de la festa, sempre se celebra el 19 de març, tot i que ha anat evolucionant pel transcurs dels anys fins a arribar a la festa que coneixem avui en dia. Tampoc la “mascletà”, un altre dels actes més destacats i de major afluència de les falles, eren a l’inici com ara, sinó que es tractava d’una sola metxa coneguda com la “traca quilomètrica” que es col·locava per sobre de la gent i davant de la qual es corria abans que explotés. La mascletà més important és la que es fa a l’Ajuntament. Aquesta comença a la font de la plaça del consistori i acaba tocant l’edifici de correus. Encara que és la més multitudinària no és l’única, ja que s’ubiquen mascletàs més petites a la majoria de barris de la ciutat.

La creativitat en els arts i oficis, la transmissió intergeneracional, la seva aportació a millorar la comprensió social i la seva obertura a tothom, sense cap exclussió social son motius pel que la UNESCO declara les falles patrimoni immaterial de la Humanitat