Gener
J
“Gener” és el primer sonet del cicle “Els mesos” que encapçala el poemari Camí dels dies. Comença amb un quartet bipartit que recull dues metàfores que visualitzen dos aspectes perillosos de l’hivern: la inacció del poeta, versos 1-2, simbolitzada per la barca varada que només té esma per remar cap endarrere, cap al passat, i l’entristiment que s’apodera de l’esperit del poeta, versos 3-4, en els quals s’estableix una clara correspondència entre l’entorn físic del paisatge gebrat i el món anímic interior. El rem vital de Teixidor l’impulsa cap al passat mentre “el gemec i l’esquinç” s’endinsen al seu cor. La segona estrofa insisteix en els canvis negatius que ha significat l’arribada de l’hivern. Novament, el poeta s’expressa a partir d’un quartet escindit o bipartit. La primera meitat de l’estrofa, versos 5-6, descriu com el Fluvià parcialment es glaça i el seu curs s’afeixuga com “un cos [...] abaltit”. La segona meitat de l’estrofa, versos 7-8, ens explica que ja feia molt de temps, tot al llarg de la primavera, l’estiu i, en part, la tardor, que el flux del riu es veia fortament excitat i estimulat pels entreteniments amorosos i musicals de la joventut en les seves excursions pel curs fluvial. El canvi d’estació s’havia de produir i la força negativa i inhabilitadora de l’hivern respon a l’allargassada força creativa de la bonança de les dues estacions anteriors, sobretot l’estiu. La tercera estrofa, el primer dels dos tercets, continua amb l’esquema anterior de l’estrofa bipartida, però varien les proporcions, perquè només un vers es dedica a la bonança. El vers 9 ens parla dels “sospirs” dels joves amants que, des les barques o les ribes, s’aboquen al riu tal com fan els canyissars al final de la temporada del bon temps. Els altres dos, versos 10-11, estan dedicats a descriure més imatges de l’arribada de l’hivern. Els sospirs
l’ànim del nostre poeta.
tot, el recer més íntim del poeta, la seva casa.
l’única arma a la disposició del nostre poeta.