L'art de la joia catalana

Estoig folrat amb tela Xian daurada i tela negra Brillianta de Winter & Company i estampat amb ornaments d'inspiraciรณ modernista.

Joieria i orfebreria catalanes. 1852-1939 és un estudi que explica el procés pel qual l’antiga activitat gremial de la joieria i l’orfebreria catalanes esdevingueren una activitat moderna, tant des del punt de vista industrial com artístic, i assoliren la mateixa consideració que les belles arts. En aquest procés, que transita pel Modernisme, el Noucentisme, la modernitat Déco i l’Avantguarda destacaren diversos noms propis i, molt especialment, el de Lluís Masriera.

La seva autora, la doctora Pilar VĂŠlez, directora del Museu del Disseny de Barcelona i amb mĂŠs de vint llibres publicats, ĂŠs una de les principals especialistes en joieria i orfebreria catalanes.

LA J O I E R I A B A R C E LO N I N A D E S PR É S D E L 1 8 8 8 Arran de l’Exposició Universal del 1888, va reafirmar-se el rol de Barcelona com a ciutat capdavantera de l’economia espanyola. Malgrat la crisi social, ben palesa en els atemptats anarquistes com el de la bomba del Liceu del 1893 —la sotragada més violenta viscuda per la ciutat al final de segle que va fer-li guanyar el nom de la rosa de foc—, Barcelona, ciutat de contrastos, entre la burgesia industrial i la classe obrera en ascens, va maldar per assolir una imatge de modernitat a l’europea. A partir d’aleshores, la puixança del catalanisme polític es faria palesa en el moviment modernista i els seus portaveus, especialment les revistes com ara L’Avens.

Intel·lectuals i artistes hi van tenir un paper destacat al llarg dels anys noranta i l’inici del segle XX. París, sens dubte, era el centre de referència internacional i molts hi van viatjar i, fins i tot, hi van viure llargues temporades. Van conèixer i integrar el simbolisme francès, el japonisme, però també van descobrir l’Esteticisme anglès, importat per Alexandre de Riquer, i es van recuperar tècniques autòctones antigues... Tot plegat va forjar el Modernisme. L’arquitectura, per la seva magnitud, en va ser, sens dubte, el millor testimoni. Aglutinadora de nombroses arts aplicades i indústries artístiques, la figura de l’arquitecte, com a coordinador de projectes en què participaven industrials,

Penjolls de fantasia, amb drac, de Lluís Masriera, c.1899-1901 Or, esmalt, brillants i maragdes Col·lecció Bagués Masriera Foto: Casanelles–Gasull

artesans i artistes, va esdevenir el referent de la integració de totes les arts. En el terreny de la joieria, l’Exposició del 1888 va ser veritablement un punt d’arrencada i d’impuls per a una sèrie de tallers i autors que havien de contribuir a fer realitat el Modernisme.

La trajectòria dels Masriera n’és el millor exponent.

El Modernisme, com l’Art Nouveau, rebutjà els materials considerats tradicionalment rics i, per contra, va prioritzar el concepte d’art. La joieria ho ben palesa: va prioritzar la creativitat per damunt dels materials com ara els diamants i les gemmes. Per això en van aparèixer de nous: carei, banya, os, certs esmalts, noves pedres... Lalique en fou el capdavanter. Lluís Masriera es vasumar a aquesta nova via. Alhora, ell mateix fou un bon representant de l’artista global, dotat d’una gran sensibilitat estètica i capaç de conrear diverses arts —joieria, esmalt, pintura, escenografia, teatre—, i reeixir-hi en totes. Atès el seu protagonisme, ens referirem detingudament a les seves realitzacions més destacades, per valorar-ne les aportacions. Però abans d’endinsar-nos-hi, recuperant el fil de les exposicions d’art al voltant del Modernisme, veurem quina presència hi tingué la joieria.

Les exposicions d’indústries artístiques del 1892 al 1911 Després de l’Exposició Universal del 1888, l’Ajuntament de Barcelona va engegar els anys 1890 una nova tipologia d’exposicions. El 1892 es va celebrar l’«Exposició Nacional d’Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions», per primer cop una mostra dedicada exclusivament a aquestes arts, prescindint de les Belles Arts, fins aleshores les grans protagonistes de les exposicions. Dos mil cent vint objectes o números de catàleg és una xifra més que notable, senyal dels nous temps que impulsaven unes arts que ben aviat el Modernisme havia de convertir en les grans protagonistes. En el catàleg, un compendi desordenat de tots ells, sense cap classificació per seccions o temàtiques, s’hi troben només els orfebres Carles i Josep Torruella, Manuel Belau, els mallorquins Ignasi Fuster Forteza i Bernardo i Jaume Pomar Fuster i un jove Juli Vallmitjana, les peces dels quals s’inscriuen encara dins dels historicismes en voga.

Quatre anys després, el 1896, tingué lloc la «III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques», que reunia les grans arts i les arts aplicades en un mateix escenari.

Per primer cop s’hi detectà l’estil Art Nouveau, tot i que encara imperava l’Eclecticisme. S’hi presentaren mil dues-centes vuitanta-cinc obres o números de catàleg: set-centes setanta-nou de belles arts i quatre-centes seixanta-vuit d’indústries artístiques —joieria, metalls, foneria, ceràmica, vidre, mosaic, fusteria i ebenisteria, tapisseria, brodats, teixits, pintura decorativa i escultura decorativa—. En el grup de metalls, joieria, argenteria, esmalts, serralleria i fosa, hi participaren els noms més destacats del ferro i el bronze: Beristain, González, la foneria Masriera,1 Santamaría i algun altre. Però la presència de la joieria es reduïa a dos artífexs mallorquins (Bernardo Pomar Fuster i Antoni Pomar Aguiló), i a Francisco Sala Sánchez, amb seu al carrer d’Aragó, 273, de Barcelona.

El 1898 tingué lloc la «IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques». La joieria i

LA JOIERIA BARCELONINA DESPRÉS DEL 1888

85

Masriera y Rosés [...] Cuenta Luis Masriera que cuando, en 1900, decidió cambiar de rumbo bruscamente, todas las joyerías de Barcelona hacían lo mismo. Las mismas formas, los mismos dibujos rutinarios, se exhibían en el inevitable escaparate terciopelo rojo con aderezos repletos de joyas.

De retorno de París, donde Lalique le había descubierto todo un mundo nuevo, tomó la decisión atrevidísima, en un momento de crisis económica de su establecimiento, de fundir todas las piezas existentes y transformarlas al nuevo gusto. Aquellos que conocieron este gesto y su decisión de adoptar un tipo de joyas desconocido del público barcelonés, lo tuvieron por loco.

Todo el verano de 1901 trabajó en sus búsquedas del esmalte translúcido, que se vieron coronadas por el éxito, y en la realización de sus nuevas joyas, que expuso en el escaparate de la calle de Fernando el día de Santo Tomás del año 1901, en un escaparate de maderas claras presidido por una estatua de bronce y adornado por vitrales policromos. El escaparate fue sensacional.

La multitud se congregó en tal número, para admirarlo, que fué preciso enviar un destacamento de la guardia municipal para que pudiera continuar el tránsito por la calle. Al cabo de un mes todo se había vendido menos dos únicas piezas, que no se han vendido ya jamás. [...] Las joyas de Masriera, que tanta sorpresa causaron a su aparición, pronto fueron imitadas por casi todos los joyeros barceloneses y más tarde fueron modelos para innúmeros artífices españoles y sudamericanos.

Braçalet dels cignes, de Lluís Masriera, c. 1908 Or, esmalt i brillants Col·lecció Bagués Masriera Foto: Casanelles–Gasull

Una característica dels bells oficis i indústries artístiques del nostre país, i especialment constatable en el camp de la joieria, és la llarga vida d’algunes firmes que es remunten a segles enrere i que, d’una manera directa o bé a través de societats creades al llarg del temps, han perdurat fins avui. Aquest és el cas de la firma Masriera que, a més, ha conservat un patrimoni, tant documental com de peces, eines i instruments diversos, exponent de tota una època, unes tècniques, una estètica i un consum, un veritable «tresor». La col·lecció d’àlbums de models, llibres de taller, motlles i encunys, constitueix avui un patrimoni cultural per entendre qui foren els Masriera, no sols durant el Modernisme, sinó també durant l’etapa art-déco i més enllà, i quines van ser les aportacions tècniques, tant en l’orfebreria com en la joieria i, sobretot, en l’esmalt, que , sens dubte, és la seva gran singularitat.4 Els Masriera, i en concret Lluís Masriera, el gran nom de la tercera generació de la nissaga, ens ajuda a entendre el concepte de joia d’art, una nova manera de concebre les joies més enllà de la funció ornamental, de considerar-les com una obra d’art equivalent a les belles arts. La joia d’art per excel·lència de Masriera és una joia esmaltada amb plique-à-jour.

L’esmalt plique-à-jour, la singularitat de Lluís Masriera

Arxiu Bagués Masriera

La gran aportació dels Masriera va ser, sense cap mena de dubte, els seus esmalts i fonamentalment l’esmalt finestrat translúcid o plique-à-jour de Lluís Masriera. Si el tret característic de l’estètica modernista fou la gran predilecció pel món floral, els petits

EL MODERNISME, TRADICIÓ I MODERNITAT

LLUÍS MASRIERA I LA JOIA D’ART: EL TRIOMF DE L’ESMALT

88

89

Disseny de Lluís Masriera per a un fermall del Llibret Pendeloques 1, c. 1910

habitants del bosc tant reals (ocells, libèl·lules, papallones, granotes...) com fantàstics (fades, follets, dracs...), i la presència d’una figura femenina simbolista —dona flor, dona simbolista papallona, dona libèl·lula, dona serp—, cap altra tècnica ni material podien fer tan real el seu fantasiós i delicat cromatisme com l’esmalt.

De ben jove, va estudiar a Ginebra —primer centre europeu de producció d’esmalts— amb el gran mestre miniaturista Frank-Édouard Lossier, en un dels grans tallers de l’època, fundat per Marc-Louis Dufaux, sogre de l’anterior i mestre de Francesc Masriera. Però mentre els seus antecessors, especialment el seu oncle Francesc Masriera i Josep Pelegrí, es van limitar a conrear amb gran virtuosisme les tècniques apreses, ell, dotat d’una sensibilitat i una destresa especials, va anar més enllà ies va proposar la recerca d’altres possibilitats, en les quals hi va reeixir bé. Més enllà de l’esmalt de Llemotges, de la miniatura perfecta, de les transparències de l’esmalt pintat que arribava a semblar una aquarel·la, del cloisonné medieval, tècniques que dominava, va aconseguir un esmalt translúcid que, presoner de parets d’or, va constituir el tret propi de les seves obres i allò que els seus admiradors més apreciaven i aprecien encara avui, el plique-à-jour.

L’any 1900 Masriera va anar a París amb motiu de l’Exposició Universal, el gran esclat de l’Art Nouveau, i va visitar el pavelló de la Union des Arts Décoratifs, on va poder admirar les peces de Lalique. De retorn a Barcelona, va començar a treballar i investigar amb l’esmalt i les noves formes i nous temes Art Nouveau, que ja havien començat a aparèixer en la seva producció abans d’anar a París. Des de mitjan 1901, va començar a oferir als seus clients peces esmaltades i el 17 de desembre d’aquell mateix any en els

Fermall L’Holandesa, de Lluís Masriera, c. 1903 Or, esmalt, brillants i maragdes Col·lecció particular Foto: Casanelles–Gasull

Fermall amb libèl·lula, de Lluís Masriera, c. 1908 Plata, or, esmalt i brillants Col·lecció Bagués Masriera Foto: Casanelles–Gasull

llibres de taller s’hi documenta el primer penjoll amb una dona libèl·lula, un dels seus temes més característics, esmaltat amb plique-à-jour. L’esmalt plique-à-jour o finestrat o vitrall era una tècnica molt antiga recuperada el segle XIX a París i difosa en el tombant del segle XIX al XX, conreada per Lalique, però no per altres joiers com Vever o Fouquet, que treballaven amb esmaltadors especialitzats. Masriera es va tancar en el seu taller fins que va aconseguir una tècnica depurada i bellíssima, el translúcid plique-à-jour suportat només per envanets d’or, sense cap base metàl·lica, simplement a l’aire. Un any després, amb motiu de la fira de Nadal, el Diari de Barcelona confirmava l’èxit assolit pels Masriera amb les creacions «modernistes»:

L’Esmalt de Barcelona: el repte de Lluís Masriera De les joies esmaltades de Lluís Masriera amb plique-à-jour, però també amb altres tècniques com la denominada talla baixa, del francès basse-taille, que recobreix els solcs del metall, o tot alhora, se n’ha dit que són representatives de l’«Esmalt de Barcelona».

LLUÍS MASRIERA I LA JOIA D’ART: EL TRIOMF DE L’ESMALT

91

La perfecció i la bellesa com a vocació: Una manera pròpia de crear art.

des de 1839 Masriera és la màxima expressió de la joieria modernista catalana i una de les marques de joieria més antigues d’Europa. Lluís Masriera, un dels membres d’aquesta nissaga, fou exponent de la figura de l’artista global. Conreador de diverses arts, amb vocació europea i d’una gran sensibilitat plàstica i qualitat tècnica, esdevingué el referent de la joia d’art al nostre país.

l’excel·lència i l’elegància es converteixen en art.

Penjoll fermall d’or de 18 quirats amb diamants, ametista, esmalt al foc i perla. Representa una figura femenina acaronant una flor. Els esmalts s’han aplicat mitjançant tècniques com el plique-à-jour, que confereix un genuí efecte vitrall a la joia, i la basse-taille, que, amb un acabat vellutat, dona joc a les transparències sobre l'or.

l’anell Anell d’or de 18 quirats amb diamant, ametista i esmalt al foc. Representa, de manera sintètica, l’univers floral Masriera.

Les arracades Arracades d’or de 18 quirats amb ametistes, diamants i esmalt al foc plique-à-jour. Representen, de manera sintètica, l’univers floral Masriera.

Certificat Aquestes joies formen part d'una sèrie única, limitada i numerada, de 200 peces i van acompanyades del corresponent certificat Masriera.

El número d’identificació, gravat amb làser a la joia, en corrobora la seva autenticitat.