DEMO
INCLOU
IC
ÈN
C IA 1 2 ME
SO
C.
nci ana
PRIMÀRIA
le Va
2
S
LL
PROJECTE DIGITAL
Ciències
socials ria atè -se a m ta rar edi, ues rpo Aq inco del m ria rc ent pod ixem u ma mic e o nò n n Co si el uto lira. a u ti ab ma est nor xí ho ai
r
ió c a
O món pe
Què aprendrem?
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
PÀG.
1
Anem junts
2
En què treballaràs?
ARI
ISCIPLIN
INTERD
8
24
• Situació d’aprenentatge: a partir d’un text breu i d’una imatge d’un xiquet en cadira de rodes, es planteja la reflexió sobre la importància de l’eliminació de barreres per a la mobilitat a la localitat. • Objectiu en acció: pensar en parelles què es podria fer per a adaptar els espais de la localitat a les distintes necessitats de les persones. • Situació d’aprenentatge: partint d’una imatge amb una sèrie de persones que treballen en distints serveis municipals, analitzarem la importància de tots els treballs. • Objectiu en acció: considerar tots els factors per a valorar la importància de totes les persones treballadores.
ODS
Ciutats i comunitats sostenibles
Pau, justícia i institucions sòlides
REPÀS TRIMESTRE 1
3 4
On estàs?
M’agrada aquest paisatge
44
60
• Situació d’aprenentatge: prenent com a punt de partida una xiqueta i un xiquet que estan en un entorn natural, s’analitzen les diferents maneres que tenim les persones per a poder orientar-nos en l’espai. • Objectiu en acció: dibuixar un pla senzill de l’escola per a poder orientar-se. • Situació d’aprenentatge: l’entrada de la unitat, amb el xiquet i la xiqueta que arrepleguen deixalles, ens servix de ganxo per a treballar al llarg de tota la unitat la cura i la protecció dels paisatges. • Objectiu en acció: aportar idees per a la cura i la conservació de l’entorn natural pròxim de les xiquetes i els xiquets.
Vida i ecosistemes terrestres
Ciutats i comunitats sostenibles
REPÀS TRIMESTRE 2
5 6
Gaudim amb l’aigua
Aprofita el temps!
80
96
• Situació d’aprenentatge: partim d’una imatge motivadora i d’un text breu per a plantejar una reflexió sobre la importància de l’aigua per a la nostra salut. • Objectiu en acció: fer una pluja d’idees amb accions saludables a casa i a l’escola en què l’aigua siga la protagonista.
• Situació d’aprenentatge: aquesta entrada d’unitat ens servirà de ganxo per a treballar l’organització de les tasques escolars de xiquets i xiquetes. • Objectiu en acció: aportar idees que justifiquen la importància d’usar calendaris i agendes escolars.
REPÀS TRIMESTRE 3
Salut i benestar
Educació de qualitat
SABERS PER A: APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR
• • • • • •
On vius? Així és l’ajuntament. Com s’organitza el municipi? Mira els senyals. Anem de festa! Tornem al passat.
Activitats per a treballar competències • Eleccions a la nostra aula.
• • • • • •
Naturalesa rica. Elaborem productes. Donem serveis. De l’arbre a la taula. Et crida l’atenció? En línia.
Activitats per a treballar competències • Faig un anunci de publicitat.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Una imatge val més que…: De prop és millor
• • • • • •
Volem anar a... Seguix la fletxa. El planeta blau. Al voltant del Sol. La Terra es mou. I de nit... la Lluna.
Activitats per a treballar competències • La Lluna i les seues formes.
• • • • • •
Al voltant del món. Ja veig el cim! Que poques costeres! Què hi ha prop de la mar? Fort com una roca Cuide el meu paisatge.
Activitats per a treballar competències • Cree una cara amb roques i minerals.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Compromís amb les aus: T’estime i et cuide
• • • • • •
Com canvia l’aigua! L’aigua en la naturalesa. Cuidem l’aigua. Aire per a viure. Els fenòmens atmosfèrics. Observa l’oratge.
Activitats per a treballar competències • Faig un experiment amb l’aigua.
• • • • • •
Ahir, hui i demà. El que faig ara. Consulte el meu calendari. Viatgem al passat. Aprenc del passat. Protagonistes.
Activitats per a treballar competències • El meu calendari solidari. • Aprenem dels nostres majors.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · TIC-TAC Somriu!: Temps passat
4
M’agrada aquest paisatge
Aquest paisatge torna a estar net. La xiqueta i el xiquet que han arreplegat el fem s’han preguntat per què estava brut.
Com ho veus? Què fas quan vas d’excursió a un riu o a una platja? De quina manera cuides aquests paisatges?
La dada Les muntanyes del nostre planeta no deixen de créixer.
Per a aquesta unitat...
Objectiu en acció Dona idees per a la conservació del teu entorn i compartix-les amb les companyes i els companys de classe.
Seguix el fil! 8
seixanta
1 Al voltant del món
2 Ja veig el cim!
11
3 Que poques costeres!
4 Què hi ha prop de la mar?
5 Fort com una roca
6 Cuide el meu paisatge
seixanta-u
9
1
Al voltant del món Què creus que passaria si no hi haguera boscos a la Terra?
Al nostre planeta hi ha paisatges diferents. En els paisatges pot haver-hi: elements naturals com, per exemple, el corall de les mars, les roques, els éssers vius, l’arena del desert o la lava d’un volcà.
1
elements humanitzats com, per exemple, ponts que travessen rius, cases, fars prop de la mar o refugis a les muntanyes on es pot passar la nit.
Observa aquests paisatges i respon les preguntes.
1
2
– En quin paisatge hi ha un volcà?
– En quin paisatge podem veure aigua congelada?
– En quin paisatge hi ha elements humanitzats?
– Escriu quin paisatge t’agrada més i explica per què.
10 seixanta-dos
3
U4
2
Fes les activitats següents. – Encercla les cinc diferències que hi ha en aquest paisatge marí.
– Per què no hauria d’estar en aquest paisatge el que has encerclat?
3
Observa aquesta fotografia.
– Quin tipus de paisatge és? Pinta l’opció correcta. Paisatge natural
Paisatge humanitzat
– Escriu dos elements naturals d’aquest paisatge.
Pren nota! Conéixer els paisatges del nostre planeta t’ajudarà a valorar-los i a respectar-los.
seixanta-tres
11
2
Ja veig el cim! Què podem veure quan estem al cim d’una muntanya?
Els paisatges d’interior són aquells que estan allunyats de la costa, com, per exemple, un paisatge de muntanya. En aquest hi ha diversos elements naturals:
serralades, que són conjunts de serres serres, que són conjunts de muntanyes
muntanyes
riu vall
boscos amb arbres i arbustos
A les muntanyes naixen els rius, i la seua aigua baixa molt de pressa.
1
Respon aquestes qüestions. – Què són les serralades?
– On naixen els rius? Com descendix la seua aigua?
12 seixanta-quatre
U4
2
Busca aquests elements naturals d’un paisatge de muntanya en la sopa de lletres. T
M
U
N
T
A
N
Y
A
T
N
R
E
S
W
I
O
L
D
Q
I
J
H
E
L
N
M
S
V
S
T
R
S
R
J
P
E
R
H
I
L
P
E
R
A
T
A
I
I
E
A
E
A
A
K
V
O
U
A
R
X
Y
Ñ
A
A
U
R
M
N
R
S
E
R
R
A
L
A
D
A
P
3
Pinta el marc de la fotografia que mostra el naixement d’un riu.
4
Pinta l’opció correcta. – Unes quantes serres seguides. – Terreny entre muntanyes. – Zona amb molts arbres.
serralada
vall serralada
serra bosc
vall
Pren nota! Conéixer els elements naturals dels paisatges de muntanya t’ajudarà a conservar-los.
seixanta-cinc
13
3
Que poques costeres! Com és un paisatge en el qual no hi ha muntanyes?
Els paisatges de plana també són paisatges d’interior perquè estan lluny de la mar. Hi podem veure:
tossals, que són muntanyes de poca altura
altiplans, que són terrenys plans i elevats
planes
camps de cultiu
rius
A la plana, l’aigua dels rius va més lentament.
1
Comprovem
Observa el dibuix i comenta’l amb les companyes i els companys. – Què fan les persones del dibuix? – Per què creus que es banyen en aquesta zona en comptes de fer-ho on naixen els rius?
14 seixanta-sis
U4
2
Troba l’intrús i ratlla’l. paisatge de plana
altiplà
3
plana
serralada
tossal
Dibuixa un paisatge en què apareguen aquests elements. tossal – plana – riu – bestiar
4
Escriu un element natural d’aquests paisatges de plana.
5
Quin paisatge és? Escolta l’àudio en anayaeducacion.es i respon en veu alta. seixanta-set
15
4
Què hi ha prop de la mar? Alguna vegada has visitat un paisatge de costa on no hi haja platja?
Els paisatges de costa són aquells que estan prop de la mar. Hi podem trobar elements naturals i també humanitzats:
penya-segat
una península és una porció de terra envoltada d’aigua menys per una part
platja
un golf és una zona de mar que entra en la terra
carretera
un arxipèlag són unes quantes illes juntes far
port
un cap és una zona de terra que entra en la mar Els rius naixen a les muntanyes i desemboquen en arribar a la mar.
1
Busca i encercla ací tres elements humans del paisatge costaner de dalt. GCIHSFARPTEIRCARRETERAKFNGDPORTOHTOHJK
16 seixanta-huit
U4
2
Pinta l’element humà necessari perquè aquest vaixell arribe al port.
3
Escriu cap o golf.
– Upq>
ÀéTUs »u45n89å zxyo>?n89å *+d:;Þ »m89a45® *+qrsu:;Þ ÀeHIn45t45r89å ÀeHI> Δl89å »t:;eHIr45r89å. – Upq> ÀéTUs »u45n89å zxyo>?n89å *+d:;Þ »t:;eHIr45r89å *+qrsu:;Þ ÀeHIn45t45r89å ÀeHI> Δl89å »m89a45®. 4
On desemboca aquest riu? Pinta l’opció correcta.
Pren nota!
llac
mar
muntanya
Conéixer les característiques dels paisatges de costa t’ajudarà a cuidar-los.
seixanta-nou
17
5
Fort com una roca Saps amb quina roca es fan la majoria de les voreres dels carrers?
Les roques són elements naturals del paisatge. Hi ha diferents tipus de roques: roques dures
roques blanes
com el marbre o el granit. S’utilitzen, per exemple, per a construir alguns edificis.
com l’argila. S’utilitza, per exemple, per a fabricar les rajoles de moltes cases.
Les roques contenen minerals com:
ametista
1
grafit
guix
Si construïres una casa, preferiries fer-la de granit o de rajola? Per què?
18 setanta
U4
2
Pinta els camins correctes i ajuda’ls a acabar de construir les seues cases. argila
3
granit
Amb quin mineral estan fabricats aquests objectes? Escriu.
Cree una cara amb roques i minerals.
Dibuixa i pinta aquesta cara seguint les instruccions. – Nas esmolat com un llapis i de color grafit. – Ulls del color de l’ametista. – Dents del color del guix. – Pell del color de l’argila.
setanta-u
19
6
Cuide el meu paisatge Saps on van els camions del fem quan estan plens?
Les persones hem de cuidar els paisatges. Algunes coses que podem fer per a aconseguir-ho són: 1. Contaminar tan poc com es puga, desplaçant-nos a peu, amb bicicleta, patinet o patins... i usant els transports col·lectius.
2. Arreplegar les deixalles quan anem d’excursió.
3. Reciclar, per a donar novament ús a alguns residus. Recorda!
plàstics, brics...
botelles i pots de vidre
restes de menjar
paper i cartons
altres residus
A més, els residus grans o els perillosos s’han de portar a un ecoparc. 4. Reutilitzar objectes usats per a donar-los un altre ús.
20 setanta-dos
U4 Fabrique la meua vidriola.
Reutilitza una botella de plàstic i convertix-la en un porquet-vidriola.
Amb ajuda, fes una ranura en la botella de plàstic
Dibuixa i pinta el nas i enganxa dues orelles de cartolina
Fes-li unes potetes amb plastilina... i a estalviar!
1
Inventa dos nous usos per a aquesta pilota punxada.
2
Pinta cada poal del fem com correspon.
¡Toma nota!
3
Assemblea d’idees
Per què és important reciclar paper per a cuidar els arbres? Investiga i posa-ho en comú. «T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es.
Saber reciclar, reutilizar y reducir nos ayuda a cuidar de la naturaleza.
setanta-tres
21
1
Ho sé fer
Necessite ajuda
Pinta el marc d’aquests paisatges naturals així: desèrtic
aquàtic
volcànic
2
Observa aquests paisatges. Escriu un element natural i un altre d’humanitzat de cada un.
3
Ajuda’l dibuixant i pintant el contenidor.
D O S S I E R
D ’A P R E N E N T A T G E
Què he aprés?
Pinta així:
On tire aquest bric de llet?
22 setanta-quatre
No ho sé fer
U4 IU OBJECT IÓ EN ACC
Pensa sobre aquestes qüestions. Després, compartix-ho amb les companyes i els companys.
Quines accions podem dur a terme per a cuidar la naturalesa? En quins paisatges es podria fer?
Què creus que és més fàcil mantindre neta, una platja o una muntanya? Per què?
Què podem fer perquè els carrers de la nostra localitat estiguen més nets?
Com ho he aprés? 1
Com creus que ets? Pinta dues opcions.
alegre
2
valent
amable
responsable
pacient
Pinta. – Quan col·labore en les tasques de casa em sent... – Quan ajude les companyes i els companys classe em sent...
de
setanta-cinc
23
5
Gaudim amb l’aigua
Quan l’aigua està neta, podem utilitzar-la de maneres diferents. L’aigua ens ajuda a tindre una bona salut.
Com ho veus? Saps per a què es llaven les fruites abans de menjar-les? I les mans abans de menjar? Com et sents quan visites un lloc en què hi ha aigua?
La dada La major part del nostre cos està format per aigua. Per això necessitem beure’n diàriament.
Per a aquesta unitat...
Objectiu en acció Valora la importància de l’aigua per a la nostra salut per mitjà d’una pluja d’idees a classe.
Seguix el fil! 80 huitanta
1 Com canvia l’aigua!
2 L’aigua en la naturalesa
3
3 Cuidem l’aigua
4 Aire per a viure
5 Els fenòmens atmosfèrics
6 Observa l’oratge
huitanta-u
81
1
Com canvia l’aigua! Què passa en l’espill del teu bany quan et dutxes amb aigua molt calenta?
L’aigua té algunes característiques úniques, com la falta d’olor, de color o de sabor. Per això diem que és inodora, incolora i insípida. L’aigua té diferents estats: sòlid, líquid i gasós.
sòlid
1
2
líquid
Relaciona les característiques de l’aigua. sense color
inodora
sense sabor
incolora
sense olor
insípida
Escriu sòlida, líquida o gasosa segons l’estat de l’aigua.
82 huitanta-dos
gasós
U5
3
Escriu a quin estat passa l’aigua.
Faig un experiment amb l’aigua.
Quines altres característiques té l’aigua? Seguiu les instruccions i responeu les preguntes. Necessiteu: un got xicotet, dos recipients diferents i aigua. Recordeu cobrir la taula amb un plàstic.
1
Ompliu el got i tireu l’aigua en un recipient, i després, en l’altre. – Té l’aigua la mateixa forma en tots els recipients? – Si cau aigua fora del recipient xicotet, es queda en el lloc o es mou? – En quin estat està: sòlida, líquida o gasosa?
2
Pinta l’opció correcta: amb aquest experiment hem comprovat que l’aigua... ... té forma pròpia.
... no té forma pròpia.
Descobrix la importància que té l’aigua amb el vídeo d’anayaeducacion.es.
huitanta-tres
83
2
L’aigua en la naturalesa D’on ve l’aigua que hi ha a la mar?
En la naturalesa hi ha aigua en estat líquid a les mars, als núvols o als rius. Hi ha aigua en estat gasós quan s’evapora, i aigua en estat sòlid en la neu o en el gel. Aquests canvis es coneixen com cicle de l’aigua. Cicle de l’aigua 1. El Sol calfa l’aigua, que està en estat líquid i, en calfar-se, s’evapora i passa a estat gasós. 2. Gotes d’aigua xicotetes formen els núvols. 3. Quan els núvols es refreden, l’aigua cau en forma de pluja, que és aigua líquida; o en forma de granís o de neu, que és aigua en estat sòlid. 4. L’aigua que ha caigut forma rius o llacs i torna a la mar. El cicle comença novament.
2
1
4
84 huitanta-quatre
3
U5
1
Completa les frases i dibuixa el que falta per a explicar el cicle de l’aigua.
1
El Sol calfa l’aigua líquida i l’ .
3 Quan els núvols es refreden, cau
.
2 Gotes d’aigua xicotetes formen els
.
4 L’aigua arriba ala terra i forma o
2
.
Ordena les lletres per a formar paraules relacionades amb el cicle de l’aigua. G – U – A – A– I U–R–I–S V–O–S–Ú–N–L
Pren nota!
Si coneixes el cicle de l’aigua en la naturalesa, podràs planejar millor quines activitats pots fer en cada moment: anar en trineu, nadar...
«T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es.
huitanta-cinc
85
3
Cuidem l’aigua En quins llocs pots trobar aigua a la teua localitat?
Hi ha aigua salada i aigua dolça en la naturalesa. La major part de l’aigua del nostre planeta és salada, i està en mars i oceans. Trobem aigua dolça en la pluja, els rius i els llacs. salada
dolça
L’aigua potable és l’aigua dolça que s’ha netejat perquè la puguem beure.
1
Completa utilitzant aquestes paraules. embotellada – salada – potable – dolça – Trobem aigua – L’aigua de la mar és – L’aigua – L’aigua
86 huitanta-sis
en rius i llacs. . està neta.. és potable.
U5
És necessari estalviar aigua potable. Per a això, podem fer accions senzilles a casa i a l’escola. Tanque l’aixeta mentre em llave les mans i les dents. Em dutxe en comptes de banyar-me. Regue amb aigua usada. No use el vàter com a paperera.
2
Ratlla les tres accions incorrectes.
Pren nota!
3
Caps pensants
Penseu en accions que podeu dur a terme a l’escola per a estalviar aigua. Comenteu-les a la resta de la classe.
Conéixer l’aigua potable t’ajuda a cuidar la teua salut.
huitanta-set
87
4
Aire per a viure Has vist globus unflats de formes diferents? De quines?
No podem veure ni tocar l’aire, però està pertot arreu. No té forma. Pren la forma de l’objecte en què està. Quan l’aire es mou, diem que fa vent.
1
Observa i contesta.
– Hi ha aire a l’interior del matalàs unflable? – De quin animal ha pres la forma?
2
Quins d’aquests elements necessiten vent per a moure’s? Escriu-los.
88 huitanta-huit
U5 L’aire està compost per diversos gasos. El més important és l’oxigen. Els éssers vius el necessitem per a respirar. Per això, és molt important que l’aire estiga net.
3
Escriu V (vertader) o F (fals). – Les persones, els animals i les plantes necessitem aire per a viure. – L’aire està compost només per un gas. – L’oxigen és el gas de l’aire més important per als éssers vius. – L’aire que respirem ha d’estar brut.
4
Pinta el dibuix on l’aire està més net.
5
Escriu tres maneres de desplaçar-nos que no embruten l’aire.
Pren nota! Conéixer que l’aire ha d’estar net t’ajudarà a saber com portar una vida més saludable.
huitanta-nou
89
5
Els fenòmens atmosfèrics Recordes quan va ser l’última vegada que vas veure l’arc de Sant Martí?
En la capa d’aire que envolta la Terra, l’atmosfera, tenen lloc diversos fenòmens atmosfèrics.
1
Precipitacions de pluja, neu o granís.
Arc de Sant Martí. Arc de colors que veiem al cel.
Vent. Quan és molt fort, s’anomena huracà.
Tempestats, amb rellamps, trons o llamps.
Encercla sis fenòmens atmosfèrics.
90 noranta
L
T
R
O
E
N
O
H
J
L
A
Q
D
S
L
K
U
V
A
E
N
E
U
V
E
R
S
M
J
P
L
U
J
A
A
T
P
B
Y
T
F
A
C
C
E
O
D
Ñ
O
E
Q
A
À
O
G
R
A
N
Í
S
O
T
O
U5
Per a mesurar els fenòmens atmosfèrics s’usen instruments meteorològics.
calor fred
Pluviòmetre. Mesura la quantitat de pluja, granís o neu.
Anemòmetre. Indica la velocitat el vent.
Termòmetre. Mesura la temperatura que fa.
Penell. Indica la direcció del vent.
N O
2
E S
Quin instrument es podria utilitzar en cada cas? Escriu. – El vent bufa molt fort i no sabem a quina velocitat. – Tenim calor i volem saber quina temperatura fa. – Ha plogut molt i volem saber quanta aigua ha caigut.
3
Dibuixa un penell que indique que el vent va en direcció nord (N).
N
E
O
S
noranta-u
91
6
Observa l’oratge Com es posa el cel quan plou o fa sol?
L’oratge és l’estat de l’atmosfera en cada moment i lloc. Pot fer calor o fred, o ploure molt o poc en cada lloc. La meteorologia ens ajuda a conéixer l’oratge usant els instruments meteorològics i representant-lo en mapes amb símbols.
1
Quin oratge fa en cada lloc? Escriu cada lletra on correspon. Pluja A Boira B Sol C Núvols D Neu E Vent F
2
Hi ha molts refranys sobre el temps. Pregunta a la teua família, aprén-ne un i explica’l a classe. Te’n donem un exemple: «Mai plou a gust de tots».
92 noranta-dos
U5 Tenim diferents temperatures i precipitacions en cada estació de l’any. A l’estiu fa calor, a l’hivern, fred, i a la tardor i a la primavera sol ploure més. L’oratge és diferent en cada lloc; uns són més calorosos o freds que altres. També n’hi ha de més plujosos o secs.
3
Escriu en cada foto en quina estació de l’any estan.
4
Dibuixa una activitat que faces en dies de calor (C) i de fred (F). Comenta els dibuixos a classe. C
Pren nota!
F
La meteorologia és divertida en el vídeo d’anayaeducacion.es.
Conéixer que hi ha estacions en què plou més t’ajudarà a adonar-te per què hi ha més aigua en rius i llacs segons l’època de l’any.
noranta-tres
93
1
Ho sé fer
Necessite ajuda
No ho sé fer
Numera com correspon. 1. Dolça.
2. Salada.
1. Potable.
D O S S I E R
D ’A P R E N E N T A T G E
Què he aprés?
Pinta així:
2
Escriu dues maneres d’estalviar aigua.
3
Què mesura cada un d’aquests aparells?
94 noranta-quatre
2. No potable.
U5 IU OBJECT IÓ EN ACC
Per a què useu l’aigua en família i a l’escola? Per què creieu que l’aigua és bona per a la vostra salut? Feu una pluja d’idees per a respondre.
Com ho he aprés? 1
Unix. Com se senten els meus companys i companyes... – … quan els ajude a comprendre una activitat? – … quan no els preste la goma d’esborrar? – … quan juguem al pati? – … quan algú cau al pati?
2
Pensa en algun company o companya que t’haja ajudat en alguna cosa. Escriu una frase d’agraïment.
noranta-cinc
95
© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.