Què aprendrem?
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
PÀG.
1
Anam plegats
2
De què faràs feina?
ARI
ISCIPLIN
INTERD
8
24
• Situació d’aprenentatge: a partir d’un text breu i d’una imatge d’un nin en cadira de rodes, es planteja la reflexió sobre la importància de l’eliminació de barreres per a la mobilitat a la localitat. • Objectiu en acció: pensar en parelles què es podria fer per adaptar els espais de la localitat a les distintes necessitats de les persones. • Situació d’aprenentatge: partint d’una imatge amb una sèrie de persones que fan feina en diferents serveis municipals analitzarem la importància que tenen. • Objectiu en acció: considerar tots els factors per valorar la importància de totes les persones treballadores.
ODS
Ciutats i comunitats sostenibles
Pau, justícia i institucions sòlides
REPÀS TRIMESTRE 1
3 4
On estàs?
M’agrada el paisatge
44
60
• Situació d’aprenentatge: prenent com a punt de partida una nina i un nin que estan en un entorn natural, s’analitzen les diferents maneres que tenim les persones per poder orientar-nos a l’espai. • Objectiu en acció: dibuixar un plànol senzill de l’escola per poder orientar-se.
• Situació d’aprenentatge: l’entrada de la unitat, amb el nin i la nina que recullen fems, ens serveix de ganxo per fer feina al llarg de tota la unitat l’atenció i la protecció dels paisatges. • Objectiu en acció: aportar idees per atendre i conservar l’entorn natural pròxim dels infants.
Vida i ecosistemes terrestres
Ciutats i comunitats sostenibles
REPÀS TRIMESTRE 2
5 6
Gaudim amb l’aigua
Aprofita el temps!
80
96
• Situació d’aprenentatge: partim d’una imatge motivadora i d’un text breu per plantejar una reflexió sobre la importància de l’aigua per a la nostra salut. • Objectiu en acció: fer una pluja d’idees amb accions saludables a casa i a l’escola en què l’aigua sigui la protagonista.
• Situació d’aprenentatge: aquesta entrada d’unitat ens servirà de ganxo per treballar l’organització de les tasques escolars de nins i nines. • Objectiu en acció: aportar idees que justifiquin la importància d’usar calendaris i agendes escolars.
REPÀS TRIMESTRE 3
Salut i benestar
Educació de qualitat
SABERS PER: APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR
• • • • • •
On vius? Així és l’ajuntament. Com s’organitza el municipi? Mira els senyals. Anam de festa! Tornam al passat.
Activitats per treballar competències • Eleccions a la nostra aula.
• • • • • •
Naturalesa rica. Elaboram productes. Donam serveis. De l’arbre a la taula. Et crida l’atenció? En línia.
Activitats per treballar competències • Faig un anunci de publicitat: quina confitura més bona!
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Una imatge val més que…: De prop és millor
• • • • • •
Volem anar a... Segueix la fletxa. El planeta blau. Al voltant del Sol. La Terra es mou. I de nit... la Lluna.
Activitats per treballar competències • La Lluna i les seves formes.
• • • • • •
Al voltant del món. Ja veig el cim! Sense costes! Què hi ha a prop de la mar? Fort com una roca Cuid el meu paisatge.
Activitats per treballar competències • Faig una cara amb roques i minerals.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Compromís amb els ocells: T’estim i et cuid
• • • • • •
Com canvia l’aigua! L’aigua a la naturalesa. Cuidam l’aigua. Aire per viure. Els fenòmens atmosfèrics. Observa el temps.
Activitats per treballar competències • Faig un experiment amb l’aigua.
• • • • • •
Ahir, avui i demà. El que faig ara. Consult el calendari. Viatjam al passat. Aprenc del passat. Protagonistes.
Activitats per treballar competències • El meu calendari solidari. • Aprenem dels nostres majors.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · TIC-TAC. Somriu!: Temps passat
Així és el teu llibre
Per a què serveix el que aprenc?
ODS
Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.
3
On estàs?
15
15
Arribar al lloc correcte de vegades és difícil. La nina i el nin de la imatge intenten saber on es troben.
Com ho veus? Alguna vegada t’has perdut? Saps quins aparells s’utilitzen per orientar-se i no perdre’s?
La dada El Sol, la Lluna i les estrelles s’utilitzen des de fa molt de temps per orientar-se.
Per a aquesta unitat...
Objectiu en acció Dibuixa un plànol de la teva escola i utilitza’l per orientar-te.
2
U4
Cerca aquests elements naturals d’un paisatge de muntanya a la sopa de lletres. 44 quaranta-quatre
T M U N
Segueix el fil!
T
2
1
Segueix el fil!
Volem anar a...
A N
Y
A M
N R
E
S W
I
O
L
D Q
I
J
H
S
L
N M
S
V
S
T
R
S
E
J
P
E
R
H
I
L
P
E
R
A
T
A
I
I
E
A
E
A
R
K
V O U A R
X
Y
Z
A A U
R M N R
S
E
R
R
A D A
A
L
3
Segueix la fletxa
El planeta blau
6
5
4
I de nit... la Lluna
La Terra es mou
Al voltant del Sol
quaranta-cinc
1
45
U5
Com canvia l’aigua!
3
Què passa al mirall del bany quan et dutxes amb aigua molt calenta?
Escriu a quin estat passa l’aigua.
L’aigua té algunes característiques úniques, com la falta d’olor, de color o de gust. Per això deim que és inodora, incolora i insípida. L’aigua té diferents estats: sòlid, líquid i gasós.
T
Faig un experiment amb l’aigua.
Quines altres característiques té l’aigua? Seguiu les instruccions i responeu les preguntes.
3
sòlid
recipient, i després, a l’altre.
1
Ja veig el cim!
2
2
muntanya?
T M U N
Els paisatges d’interior són aquells que estan enfora de la costa, com, per exemple, un paisatge de muntanya. En aquest hi ha diversos elements naturals: serralades, que són serres, que són conjunts de muntanyes
3
vall
4
serres, que són conjunts A les muntanyes neixen
boscs amb arbres i arbusts
els rius, i l’aigua hi baixa molt de pressa.
– Unes quantes serres seguides.
I
S
L
N M
S
V
S
S
E
J
P
E
R
H
I
A
I
I
E
P
E
R
A
T
A
E
A
R
K
V O U A R
X
Y
Z
A A U
R M N R
S
E
R
R
A D A
A
L
riu
– Terreny entre muntanyes. 64 seixanta-quatre
vall
– Zona amb molts d’arbres.
sense olor
insípida
vall
Pinta l’opció correcta.
serra
– Zona amb molts d’arbres.
boscs amb arbres i arbusts
serralada
Respon aquestes qüestions.
4
E l p l a n e t a– On neixen els rius? Com descendeix l’aigua?
comprovat que l’aigua...
T
T M U N N R
E
... té forma pròpia.
... no té forma pròpia.
Descobreix la importància que té l’aigua amb el vídeo d’anayaeducacion.es.
A N
Y
A M
S W
T
I
L
D Q
O
I
J
H
S
L
N M
S
V
T
R
S
E
J
P
E
R
H
I
L
P
E
R
A
T
A
I
I
E
A
E
A
R
K
X
Y
Z
A A U
S
E
R
R
A
Pren
ats N i Rt AR cMt iv A D A T ncials compete V O U A R L
riu.
Conèixer els elements naturals dels paisatges de muntanya t’ajudarà a conservar-los.
seixanta-cinc
bosc
seixanta-cinc
65
a! Pren not 4
6
5
Pinta l’opció correcta. – Unes quantes serres seguides.
L a –TTerreny e r r aentre muntanyes.
83
ques fent tas . ores.. motivad
nota! vall Conèixer els elements naturals vall serra dels paisatges de serralada bosc muntanya t’ajudarà 65 a conservar-los. serralada
vuitanta-tres
S
3nota! Pinta el marc de la fotografia que mostra el naixement aprendre Perd’un
– Unes quantes serres seguides. – Terreny entre muntanyes.
U4
– En quin estat està: sòlida, líquida o gasosa?
Pren
serralada 4 vall
– Si cau aigua fora del recipient petit, es queda en el lloc o es mou?
Escriu sòlida, líquida o gasosa segons l’estat de l’aigua.
Pinta el marc de la fotografia que mostra el naixement d’un riu.
A les muntanyes neixen els rius, i l’aigua hi baixa molt de pressa.
– Què són les serralades?
incolora
82 vuitanta-dos
D Q
muntanyes
– On neixen els rius? Com descendeix l’aigua?
3
S W
H
Respon aquestes qüestions. – Què són les serralades?
1
E
J R
L
sense gust
– Té l’aigua la mateixa forma en tots els recipients?
2 Pinta l’opció correcta: amb aquest experiment hem
A M
I
O
inodora
serralades, que són conjunts de serres
Pinta l’opció correcta. de muntanyes 1
Y
T
muntanyes
riu
A N
sense color
Cerca aquests elements naturals d’un paisatge de muntanya a la sopa de lletres.
N R
L
conjunts de serres
T
Relaciona les característiques de l’aigua.
U4
2 Cerca aquests elements naturals d’un paisatge de muntanya a la sopa de lletres.
Els paisatges d’interior són aquells que estan enfora de la costa, com, per exemple, un paisatge de muntanya. En aquest hi ha diversos elements naturals:
Necessitau: un tassó petit, dos recipients diferents i aigua. Recordau cobrir la taula amb un plàstic.
gasós
1 Ompliu el tassó i tirau l’aigua en un
Pinta el marc de la fotografia que mostra el naixement d’un riu. Descobrim sabers bàsics a través de la situació d’aprenentatge. 2 Què2podem quan Ja veure veig el cim!som al cim d’una Què podem veure quan som al cim d’una muntanya?
líquid
vall
Pren nota!
I d e n i t . . . elementsConèixer els naturals vall
serralada
serra
dels paisatges de
R E P À S
I per a cada trimestre... 1
4
Escriu el nom d’aquests instruments meteorològics:
Quin dia, mes i any és avui? Encercla’ls i escriu-los. Dilluns
Dimarts Dimecres Dijous Divendres
P
Dissabte
T
Icones
Diumenge
1 8 14 20 26
2 9 15 21 27
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
3 4 5 6 7 10 11 12 13 16 17 18 19 22 23 24 25 28 29 30 31
2022
2021
2023 2024 2025 2026 2028
2027
Aprenentatge cooperatiu
Educació emocional
TIC
Gamificació
A
5
Completa aquesta seqüència dibuixant la jirafa. abans
ara
després
Fes les activitats següents. – Llegeix les pistes:
Pista 2: es pot beure.
Pista 1: és aigua.
Pista 3: comença per la lletra «p».
6 – Ara, esbrina la paraula secreta i completa la frase.
T B A L O P E
Observa i fes aquestes activitats. – Troba els dies de la setmana i encercla’ls.
© Éäãs *+a45i89gjku89å
Passat
¨Dpqi67l67l45u45n<=s
3
En quin estat es troba aquesta aigua? Pinta l’opció correcta. sòlida
Dimecres
Dimarts
Març Gener
líquida
Present
Dijous
112 cent dotze
Juliol
Dilluns
Divendres
gasosa
Juny
Maig
Dissabte
Diumenge
3
Futur
Abril
– Ara, escriu-los en ordre.
.
T R I M E S T R E
2
cent tretze 113
Repàs trimestral Amb activitats lúdiques.
EN
T’animes a redactar unes preguntes per entrevistar els comerciants del barri?
3 r
e
CO
k
g n g n
s ie s i D eD
M
PR
OVA
Te
De forma individual o en grup, triau un comerç. És important que aparegui el nom del negoci i on es troba. Quin tipus de producte o servei ofereix?
5
st
M’he adonat que...
quaranta-tres 43
42 quaranta-dos
Pinta-ho així: Ho sé fer
Necessit ajuda
u en acció U2
Què he après?
Ho sé fer
D O S S I E R
Dossier d’aprenentatge Activitats competencials … i per exercitar el pensament computacional
1
2
D ’A P R E N E N T A T G E
Ho sé fer
No ho sé fer
Pinta-ho així:
Pinta-ho així:
H o s éHfo ersé
fer
e dcae s s i t N e c e s s i t aNj u
a j uNdoa h o s é f e r
Totes les feines són importants. Sabries dir per quines raons? Considera tots els factors. Per què creus que hi ha tantes feines?
Fa feina a la naturalesa
1. Dolça.
1. Dolça.
2. Salada.
2. Salada.
1. Potable.
2
U5
1
col·lectius
Observa aquest cartell i respon les preguntes:
U5
Visita al museu d’art. El 22 de desembre a les 12 h a la plaça Major.
IU OBJECT IÓ EN ACC
– Què anuncia?
2
– Informa o ofereix un producte?
una
Per què creus que h tantes feines?
Encercla, en cada cas, com actuaries si es donassin aquestes situacions a classe.
Què passaria, per exemple, si no hi hagués fàbriques o tallers?
Valorar totes les feines
Com et sents en els moments en què hi ha silenci a classe? Encercla-ho.
trenta-nou
38 trenta-vuit
pluja d’idees per respondre.
D O S S I E R
Per què hem de valorar totes les feines?
– Utilitza música, text o imatges?
Per a què emprau l’aigua en família i a l’escola? Per Per a què emprau l’aigua en família i a l’escola? Per què creis que l’aigua és bona per a la vostra salut? Feis una què creis que l’aigua és bona per a la vostra salut? Feis pluja d’idees per respondre.
2. No potable.
Valorar totes les feines
Com ho he après?
Pinta així els mitjans de comunicació: individuals
Quines feines són necessàries perquè la teva escola funcioni bé?
Totes les feines són importants. Sabries quines raons? Considera tots els factors.
Fa feina donant un servei
Per què és necessari que hi hagi moltes persones en algunes feines, per exemple, als hospitals?
3
IU OBJECT IÓ EN ACC
2. No potable.
1. Potable.
Fa feina en un taller o en una fàbrica
Què passaria, per exemple, si no hi hagués fàbriques o tallers?
Fa feina en un taller Fa feina donant Per a què emprau l’aigua en família i a l’escola? Per què creis que l’aigua és bona per a la vostra salut? Feis una o en una fàbrica un servei pluja d’idees per respondre.
No ho sé fer
Numera com correspon:
39
Per què és necessari que hi hagi moltes persones en algunes feines, per exemple, als hospitals?
Pe valo
Com ho he après?
2
Escriu dues maneres d’estalviar aigua.
2
Uneix-ho. sea senten els una meus companys i companyes... – ... quan Com els ajud comprendre activitat?
Com ho he après?
Com ho he après?
... quan noajud els deix la goma d’esborrar? – ...–quan els a comprendre una activitat?
– ... quan jugam al pati? 1 deix Uneix-ho. Com se senten els meus companys i companyes... – ... quan no els la goma d’esborrar?
Pinta així els mitjans de comunicació: – ... quan els ajud a comprendre una activitat?
Escriu dues maneres d’estalviar aigua.
3
Què mesura cada un d’aquests aparells?
Què mesura cada un d’aquests aparells?
3
Com ho he après? 1 Uneix-ho. Com se senten els meus companys i companyes... 1
Escriu dues maneres d’estalviar aigua.
2
3
Necessit ajuda
Fa feina a la 1. Dolça. 2. Salada. 1. Potable. 2. No potable. naturalesa 1 1 Numera com correspon: QuèQuè heheaprès? après?
Numera com correspon:
D O S S I E R
1
D ’A P R E N E N T A T G E
Què he après?
No ho sé fer
Uneix:
U5 IU OBJECT IÓ EN ACC
Necessit ajuda
No ho sé fer
Uneix:
Pinta-ho així:
IU OBJECT IÓ C C A EN TIU OBJEC IÓ C EN AC
Pinta-ho així:
La taule meva ta tà ctil
Què he après?
D ’A P R E N E N T A T G E
Objecti
1
Avaluació
g
La informació de la vostra entrevista ha d’acompanyar el peu de les fotografies. Podeu compartir-la amb el comerç perquè la puguin penjar en una de les parets del local.
Preparau una entrevista amb dues o tres preguntes, com: Quin és el producte «estrella»? És molt elaborat? Per què és millor comprar en aquest comerç i no en un altre? Fes una foto sobre el producte o servei.
DRISESS P E
YTA EN
– ... quan algú cau al pati?
– ... quan jugam al pati?
individuals
Què mesura cada un d’aquests aparells?
2
–
2
94 noranta-quatre
94 noranta-quatre 94 noranta-quatre
1
Pensa en algun company o companya que t’hagi ajudat en – ... quan nod’agraïment. els deix la goma d’esborrar? cosa. Escriu frase ...alguna quan algú cau aluna pati?
col·lectius
– ... quan jugam al pati? Pensa en algun company o companya que t’hagi ajudat en – ... quan algú d’agraïment. cau al pati? alguna cosa. Escriu una frase
2 La tau meva leta tàc til
D O S SD O IS S E I E RR D ’A P D R E N’ EA N TP A T GR E E N E N T A T G E
UEYIEX U TRR
Mak
2
n
T’has aturat a pensar com s’elabora un producte? En assemblea, comenta el que saps dels productes i serveis que hi ha al teu entorn. Quins productes sols comprar al teu barri? En què consisteix oferir un servei?
Projecte interdisciplinari Per integrar amb un objectiu comú les diferents àrees del coneixement.
Àudio
e
Coneixes bé els productes i serveis que hi ha al teu barri?
1 Thi
Sta
CO C ON NSS T
SA
RQU
DE PROP ÉS MILLOR. DEFENSA LA COMPRA AL TEU BARRI!
PE
N
MA
A
Una imatge val més que...:
TES JEC PRO QUE
Desenvolupament del pensament
TRIMESTRE 1 P RE S
T EN
4
DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI
ODS
noranta-cinc
95
Pensa en algun company o companya que t’hagi ajudat en alguna cosa. Escriu una frase d’agraïment. noranta-cinc
95 noranta-cinc
95
Encercla, en cada cas, com actuaries si es aquestes situacions a classe.
Així és el teu projecte digital
Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.
U6
4
Viatjam al passat Quin creus que hi ha estat el important de la teva vida?
3
dia més
– Quina jugueta es va inventar
en ja han ocorregut pertany Els esdeveniments que Per lloc en un any determinat. al passat, i varen tenir : del temps com aquesta ordenar-los, utilitzam línies
Any en què es varen inventar aquestes juguetes i jocs
1949 Lego
1897 Plastilina
1890 Futbolí
1956 Scalextric
i fes aquestes activitats. Observa la línia del temps abans del 1897? – Quina jugueta es va inventar
1966 Twister
1971 Cartes Uno
1974 Playmobil
– Escriu l’any en què es
1
Per a què serveixen les
1980 Cub Rubik
2011 Minecraft
2017 Nintendo Switch
s juguetes. varen inventar aqueste
línies del temps?
cosa línia del temps alguna en el teu any escolar.
2 Amb ajuda, escriu en aquesta important que t’hagi passat
202 estiu
entre els anys 1974 i 2011?
tardor
Observa el vídeo dels
invents al llarg del temps
202 hivern
a anayaeducacion.es.
primavera
cent cinc 105
104 cent quatre
5
Gaudim amb l’aigua
Quan l’aigua està neta, podem utilitzar-la de maneres diferents.
L’aigua ens ajuda a tenir una bona salut.
Com hi accedeixes? Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.
Com ho veus? Saps per a què es renten les fruites abans de menjar-les? I les mans abans de menjar? Com et sents quan visites un lloc on hi ha aigua?
La dada La major part del nostre cos està format per aigua. Per això necessitam beure’n diàriament.
Per a aquesta unitat...
Objectiu en acció Valora la importància de l’aigua per a la nostra salut per mitjà d’una pluja d’idees a classe.
Segueix el fil! 80 vuitanta
1 Com canvia l’aigua!
2 L’aigua a la naturalesa
3 Cuidam l’aigua
4 Aire per viure
Com és?
Una resposta global per a un entorn educatiu divers.
Intuïtiu Fàcil d’utilitzar per a tu.
Multidispositiu S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
Descarregable Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.
Sincronitzable Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.
Universal
Què t’ofereix? 3
Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper. Amb aquests recursos podràs: Exercitar activitats interactives Estudiar resums interactius, esquemes...
5 Els fenòmens atmosfèrics
Aprendre àudios, vídeos, gameroom...
6 Observa el temps
vuitanta-u
81
Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...
Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.
1
Anam plegats
Cada dia ens movem d’un lloc a un altre per la nostra localitat. Hem d’intentar que cada persona gaudeixi desplaçant-se sense trobar dificultats.
Com ho veus? Coneixes llocs de la teva localitat on hi hagi rampes? Què passaria si no hi hagués ascensors als edificis alts? Què proposes perquè les persones que van en cadira de rodes es moguin amb facilitat?
Per a aquesta unitat...
La dada Eliminar les voreres als passos de vianants permet travessar el carrer a les persones que van en cadira de rodes o que duen un carro d’infants.
Objectiu en acció Analitzau en parelles com ens movem per la nostra localitat i pensau si hi ha barreres que ho fan difícil.
Segueix el fil! 8
vuit
1 On vius?
2 Així és l’ajuntament
11
3 Com s’organitza el municipi?
4 Travessam anant alerta
5 Anam de festa!
6 Tornam al passat
nou
9
1
On vius? Què hi ha a prop ca teva?
La localitat és el lloc on vivim. N’hi ha de dos tipus: els pobles i les ciutats. A la localitat hi ha barris diferents.
poble
ciutat
centre
afores
Els barris del centre solen tenir edificis antics i carrers estrets.
1
Els barris dels afores solen tenir edificis més nous, amb carrers amples i jardins.
Uneix-ho.
poble
ciutat
10 deu
U1
2
Completa:
©Etu¬ »m:;eHI¤ »n89o>?µ ÀéTUs
»Δ »v>?i<=sÑÖ© *+å
Δl89å Δl89oBCc^_a67l45i45t89a45† *+d:;Þ
,
*+a67¬ *+c^_a45r45r:;eHI®
,
.
Etu¬ *+qrsu:;Þ »m:;éTUs »µ’*+a89gjkr89a89d89å *+d:;eJK¬ »m:;eHI¤ ΔbBCa45r45r45Δ o »p89o@Ab@Al:;Þ .
ÀéTUs 3
4
5
Pinta tres paraules que descriguin com és el teu barri. Després, dibuixa l’edifici on vius. El meu edifici gran
nou
antic
jardins
monuments
petit
Descriu al teu grup com és el teu edifici.
Troba i escriu la paraula oculta. Fixa’t en un color per descobrir-la.
LXJ OVTCZFANBLSGIFETGHAFET
Pren nota! Conèixer el teu barri t’ajudarà a saber si necessita millores per a la mobilitat de totes les persones.
onze
11
2
Així és l’ajuntament Com és l’ajuntament del teu municipi? Vilaflor
El municipi el formen les persones que viuen en un territori. Pot tenir diverses localitats.
Vilafranca
Vila-riu
Vilamolí
L’ajuntament està format per les persones que governen el municipi. També és el nom de l’edifici.
El batle o la batlessa dirigeix l’ajuntament. Es reuneix amb els regidors i les regidores per prendre decisions que ajuden el municipi, com arreglar i enllumenar els carrers o recollir els fems.
1
Llegeix i escriu V (vertader) o F (fals). – Un municipi només pot tenir una localitat. – L’ajuntament és un edifici. – El batle o la batlessa dirigeix l’ajuntament. – El municipi es dirigeix i es gestiona des de la farmàcia.
12 dotze
U1
2
Retxa el que no és un ajuntament.
3
Com cuiden el municipi des de l’ajuntament? Subratlla les respostes correctes i copia-les. Ho comprovam
– Venen els medicaments. – Enllumenen els carrers. – Arreglen els parcs i els jardins. – Reparen mòbils espenyats.
4
Cerca i encercla quatre paraules relacionades amb l’ajuntament. B
A
T
L
E
S
S
A
H
I
X
I
O
D
E
D
G
C
K
J
M
U
N
I
C
I
P
I
T
R
R
E
G
I
D
O
R
M
A
F
C
H
E
D
I
F
I
C
I
P
J
Y
J
S
L
H
K
P
E
S
U
T
A
R
P
G
F
L
R
O
O
B
L
A
I
U
Y
A
S
P
Has sentit alguna vegada el renou que fa el camió dels fems? Mira el vídeo a anayaeducacion.es
Pren nota! Conèixer l’organització del teu municipi t’ajudarà a saber com d’important és millorar-lo.
tretze
13
3
Com s’organitza el municipi? Quines persones fan feina cuidant el teu barri?
Les persones que fan feina per a l’ajuntament realitzen serveis municipals de neteja, jardineria o seguretat. El cos de bombers o el personal de la biblioteca fan feina per a l’ajuntament. Molts d’aquests serveis estan en edificis públics.
1
Uneix cada persona amb l’edifici que li correspon.
2
Escriu quin treballador o treballadora s’encarrega de cada tasca. – Cuida els arbres dels parcs. – Recull els fems. – Dirigeix el trànsit.
14 catorze
U1 Cada quatre anys, els municipis elegeixen els seus representants a l’ajuntament en les eleccions municipals.
3
Es fan les votacions, en les quals voten les persones majors de devuit anys.
Les persones amb més vots arriben a ser regidors i regidores i formen el govern.
Si guanyassis unes eleccions a la teva classe, què milloraries a... La classe L’escola El pati Eleccions a la nostra aula.
A la classe, els qui vulguin ser delegats o delegades es presentaran per poder ser votats. S’elegirà qui tregui el nombre més gran de vots. Si hi ha empat, es tornarà a repetir la votació. Escriu qui elegiries i fes-ne un dibuix. quinze
15
4
Mira els senyals Per a què serveixen els senyals de circulació?
Al carrer, s’ha de caminar sempre per la vorera. Hem de travessar el carrer en companyia d’una persona adulta, de forma tranquil·la, mirant a un costat i a l’altre, i respectant el pas de vianants i els semàfors.
Si anam amb cotxe, ens hem de posar el cinturó de seguretat i entrar i sortir pel costat de la vorera. Els senyals de circulació ens ajuden a evitar accidents.
Obligació
1
Informació
Prohibició
Llegeix i subratlla les frases correctes. – Si vaig amb cotxe a un lloc pròxim, no m’he de posar el cinturó. – Els senyals de circulació serveixen per evitar accidents. – Entr i surt del cotxe pel costat de la vorera. – El senyal
16 setze
indica que puc anar amb bicicleta.
Perill
U1
2
Què signifiquen aquests senyals?
3
Completa i pinta-ho correctament perquè puguin travessar.
4
Escriu V (vertader) o F (fals).
Pren nota!
– S’ha de travessar el carrer sense mirar als costats. – Es travessa el carrer pel pas de vianants. – Hem de travessar el carrer corrent.
Els senyals de circulació ajuden les persones que van en cadira de rodes a moure’s amb seguretat.
«T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es
desset
17
5
Anam de festa! Com et desplaces quan hi ha molta gent al carrer?
Persones de diferents cultures conviuen a les localitats. S’hi celebren festes amb música, disfresses, jocs o balls típics.
1
Escriu el nom d’una festa típica de la teva localitat.
Saps en quin mes se celebra? Què és el que més t’agrada d’aquesta festa?
2
Imagina que has de descriure la festa anterior a un company o companya d’una altra cultura que ha vengut per primera vegada a l’escola i que no parla el teu idioma. Com ho faries? Ajuda’t amb un dibuix de la festa.
18 devuit
U1
3
Ordena el missatge que hi ha dins del sac i escriu-lo.
Δl:;eTUs »r:;eTUs~òp:;eNOchit89a45®
4
*+chiu67l45t45u45r:;eTUs. © HêëeHIµ *+d:;Þ »t89o>?t:;eTUs
Escriu què representa cada imatge.
¹ B F 5
Pren nota!
Què t’agradaria que hi hagués a les pròximes festes?
Caminar per la dreta evitarà molèsties quan hi ha molta gent al carrer.
denou
19
6
Tornam al passat Per què hi ha un recorregut d’anada i un de tornada als museus?
Els monuments, les pintures i les escultures són restes del passat. Gràcies a aquests sabem com era el passat de la nostra localitat, per això els hem de cuidar.
1
Mira bé aquest quadre i contesta les preguntes. Títol Autor
Les tres germanes Joaquim Sorolla
Què es veu en el quadre?
Quins colors té? Completa:
2
Encercla-ho així: d’ara,
20 vint
del passat.
3
L’escultura no està completa. T’atreveixes a acabar-la?
U1
4
5
6
Descobreix els dos camins correctes.
Contesta: Què significa aquesta imatge dins d’un museu?
Assemblea d’idees
Què representa aquesta escultura? Posa-hi títol. Creus que és molt antiga? Debat-ho amb els companys i companyes.
Pren nota! Les persones que van en cadira de rodes es podran desplaçar millor pels museus si les entrades i sortides són grans.
vint-i-u
21
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he après? 1
Ho sé fer
Necessit ajuda
No ho sé fer
Què podem trobar als barris? Forma paraules. R A
¹ 2
Pinta-ho així:
C
R R
S
S
E
P E
L
A
A
C
P
R C
P
Subratlla les frases correctes. – Un municipi està format per uns quants ajuntaments. – Un batle o una batlessa dirigeix l’ajuntament. – Les persones que viuen a prop són veïnats i veïnades.
3
Escriu qui és i quina feina fa.
4
Què indica aquest senyal?
22 vint-i-dos
S
P
U1 IU OBJECT IÓ EN ACC
Després d’observar els carrers i les places pròxims, pensau i responeu en parella les idees que vos han vengut al cap.
1. Quins elements hi ha a la localitat que faciliten el moviment de persones amb mobilitat reduïda? 2. Estan en tots els llocs necessaris? 3. Què es podria fer per millorar la mobilitat d’aquestes persones?
Alumne/Alumna
Alumne/Alumna
A
B
És necessari evitar
Podem arreglar A + B
És important adaptar els espais a les dis tintes necessitats de les persones. La teva opinió és import ant!
Com ho he après? 1
Com t’has sentit? Uneix-ho. – Llegint. – Pintant. – Escrivint. – Participant en les activitats en grup. – Fent les activitats individuals. vint-i-tres
23
2
De què faràs feina?
Diverses persones han fet feina al parc perquè estigui net. Han cuidat les plantes, han agranat i han recollit els fems, han arreglat els gronxadors...
Com ho veus? Saps quins treballadors i treballadores fan que el teu parc estigui net i cuidat? Coneixes algú que faci feina cuidant altres llocs? Què passaria si no existissin aquestes feines?
La dada Fa molt de temps, un metge anomenat Hipòcrates recomanava a les persones joves que utilitzassin les gronxadores.
Per a aquesta unitat...
Objectiu en acció Enumera raons per les quals totes les feines són importants.
Segueix el fil! 24 vint-i-quatre
1 La natural esa és rica
2 Elaboram productes
16
3 Donam serveis
4 De l’arbre a la teva taula
5 Et crida l’atenció?
6 En línia
vint-i-cinc
25
1
La naturalesa és rica Quins productes trobam a la naturalesa?
Amb les feines que es fan la naturalesa s’obtenen aliments i altres materials. Són productes naturals. Serveixen per alimentar-nos o per transformar-los. Aquestes feines són:
1
agricultura
pesca
ramaderia
mineria
Uneix amb fletxes les tres columnes.
26 vint-i-sis
agricultora
Pesca a rius i a mars animals com peixos o pops.
ramadera
Cultiva la terra i obté fruits, com patates o lletugues.
miner
Cria animals, com vaques o porcs, i obté aliments.
pescador
Extreu roques o minerals, com carbó o marbre.
U2
2
Ordena les lletres, escriu i uneix-les amb les feines. TAPTAA
MECNIA pesca
ACBÓR
RMABER agricultura SIADRAN
OPP mineria
3
Completa les frases amb les paraules següents. pagès
Lxyå *+a45n45i45m89a67l<=s. Etu¬ Etu¬ Δfjkr45u45i45t<=s. 4
miner
ramadera
ÀeTUs *+d:;eNOd45i89c^_å *+å *+chiu45i89d89a45® ÀeJKl<=s ÀeHIxVWt45r:;eHI¤ »r89oBCqrsu:;eTUs *+d:;Þ Δl89å »t:;eHIr45r89å. *+chiu67l45t45i45vBCå Δl89å »t:;eHIr45r89å »Δ »>’*+o@Ab>?t:;@
Cerca i descobreix els quatre intrusos.
vint-i-set
27
2
Elaboram productes Quins materials es necessiten per fabricar la teva taula de l’escola?
En les feines que es fan en fàbriques i en tallers, es transformen els productes i els materials que venen de la naturalesa en productes elaborats que consumim diàriament. Fàbriques Són edificis grans on fan feina moltes persones amb màquines grans.
1
Tallers Hi fan feina els artesans i les artesanes. Usen les mans o màquines senzilles.
Marca les feines amb què s’obtenen productes elaborats. mineria
agricultura
fàbriques
ramaderia
tallers
pesca
28 vint-i-vuit
U2
2
Llegeix i completa les frases. serveixen per construir cases es pot fer confitura
es pot conservar en llaunes
es transforma en iogurt i en formatge
AVWm67∫ Δl:;eTUs Δfjkr45u45i45t:;eTUs Lxyå Δl67l:;eHI† Etu¬ »p:;eHIi45≈ Etul<=s »m45i45n:;eHIr89a67l<=s 3
Quins altres usos donaríeu a aquests materials de feina?
Una confitura boníssima!
• Sabeu com s’elabora la confitura? • Sabeu quins ingredients té? • Quins passos s’ha de seguir per fer-ne? • Compartiu la recepta amb la classe. • Comentau si vos agradaria fer feina elaborant confitura quan sigueu grans. vint-i-nou
29
3
Donam serveis Qui fa feina mantenint segura i neta l’escola?
Altres feines consisteixen a ajudar les persones i a donar-los serveis.
1
Educació i sanitat
Transport
Comerç
Ens ensenyen i ens curen.
Duen persones o mercaderies d’un lloc a un altre.
Compren i venen productes.
Escriu en què consisteix la seva feina.
1
2
30 trenta
U2
2
Escriu els llocs on fan feina. Mestra:
Venedora:
Pilot:
Camionera:
Infermer:
Actor:
3
Pinta la feina en què es realitza un servei.
4
On aniries en cada cas? Uneix-ho. A aprendre?
Si estic malalt o malalta?
A comprar?
trenta-u
31
4
De l’arbre a la teva taula Saps com s’anomena l’arbre que dona olives?
Des que l’oliva es forma a l’olivera fins que es converteix en oli d’oliva passa per diferents fases. Hi intervenen diverses persones que fan feines diferents.
1
2 L’oliva creix a l’olivera.
3
4 S’elabora l’oli.
1
Es recol·lecta i es duu a la fàbrica.
Es ven a les botigues.
Ordena de l’1 al 4 aquest procés d’elaboració.
32 trenta-dos
U2
2
Qui intervé perquè l’oli arribi a ca teva? Escriu-ho.
3
Pinta per a què usam l’oli d’oliva. Per prendre’l a l’ensalada
4
Per regar les plantes
Per cuinar una truita
Encercla la forma actual d’obtenir l’oli.
Pren nota! Conèixer els productes de la teva zona t’ajudarà a saber a què es dediquen els teus veïnats i veïnades. «T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es.
trenta-tres
33
5
Et crida l’atenció? Quina cançó d’anunci recordes?
La publicitat ens informa sobre productes o serveis. Per a això, s’utilitzen cartells al carrer i anuncis a través dels mitjans de comunicació. L’eslògan és la frase curta i original que s’utilitza en la publicitat per contar les coses bones del que s’anuncia.
1
Escriu cartell (C) o anunci (A).
2
Observa i respon:
dia del e r b i ll
Recorda que només s’ha de comprar el que de veritat necessitam.
23 d’abril #DiaDelLlibre
– Què anuncia aquest cartell? – S’ usa per informar o per oferir un producte?
34 trenta-quatre
U2
3
Què s’utilitza en aquest anunci? Pinta-ho. música imatges
text
4
Inventa un eslògan per animar els companys i companyes a apuntar-se a activitats d’esport a l’escola. Et donam aquestes pistes:
salut divertit
mou-te
Faig un anunci de publicitat.
Creau un cartell o un anunci per a aquest producte:
• Triau el mitjà de comunicació. • Pensau quins elements tendrà el cartell o l’anunci. • Compartiu-lo amb la classe. • Després, comentau si vos agradaria fer feina en publicitat i explicau per què. trenta-cinc
35
6
En línia Com et comuniques amb els amics i amb les amigues?
Els mitjans de comunicació serveixen per informar, comunicar i entretenir. Poden ser individuals, dirigits a una persona, com el telèfon. O poden ser col·lectius, que arriben a moltes persones al mateix temps, com la televisió. Mitjans individuals
Mitjans col·lectius Internet
Correu electrònic
1
Observa cada exemple i numera-ho com correspon. 1. Informar
2
2. Comunicar
3. Entretenir
Quin mitjà de comunicació utilitzaries? Dibuixa’l. PER ESCOLTAR MÚSICA
36 trenta-sis
PER FER UNA FEINA
U2
3
4
Encercla els cinc mitjans de comunicació que s’utilitzen a la il·lustració. Després, escriu-ne els noms.
Compartim
Pinta-ho així, segons com sigui l’ús dels mitjans de comunicació: correcte incorrecte Fer una videotelefonada a un familiar que viu en una altra ciutat Jugar amb la tauleta tot el dia. Veure a la televisió el meu programa preferit
Escolta l’àudio a anayaeducacion.es i esbrina de quina notícia es tracta.
Pren nota! Conèixer les diferents feines que has vist en aquesta unitat t’ajudarà a saber que són importants.
trenta-set
37
1
Necessit ajuda
Fa feina en un taller o en una fàbrica
Pinta així els mitjans de comunicació: individuals
3
No ho sé fer
Uneix:
Fa feina a la naturalesa
2
Ho sé fer
col·lectius
La tau meva leta tàc til
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he après?
Pinta-ho així:
Observa aquest cartell i respon les preguntes:
Visita al museu d’art. El 22 de desembre a les 12 h a la plaça Major.
– Què anuncia? – Informa o ofereix un producte? – Utilitza música, text o imatges?
38 trenta-vuit
Fa feina donant un servei
U2 IU OBJECT IÓ EN ACC
Totes les feines són importants. Sabries dir per quines raons? Considera tots els factors.
Què passaria, per exemple, si no hi hagués fàbriques o tallers?
Per què és necessari que hi hagi moltes persones en algunes feines, per exemple, als hospitals?
Per què creus que hi ha tantes feines?
Valorar totes les feines
Quines feines són necessàries perquè la teva escola funcioni bé?
Per què hem de valorar totes les feines?
Com ho he après? 1
Encercla, en cada cas, com actuaries si es donassin aquestes situacions a classe.
2
Com et sents en els moments en què hi ha silenci a classe? Encercla-ho.
trenta-nou
39
R E P À S
1
Tria un material de feina de cada grup i crea la teva empleada o el teu empleat municipal. Explica la funció que té.
2
Descriu la imatge triant el que correspon de cada parella.
pintura – escultura en un museu – a l’aire lliure
3
Escriu P si ens dona un producte i S si ens dona un servei.
40 quaranta
4
Inventa un diàleg i escriu si és un taller o una fàbrica.
© Eäãs~òt89a45> ÀeHI>
6
Dibuixa un cartell per anunciar aquest producte. No oblidis l’eslògan!
1 Llegeix i endevina quin mitjà de comunicació és. Encercla'l.
a Col·loca bé l’anten issora, i sintonitza una em ica tant per sentir mús locutora. com per escoltar la
quaranta-u
41
T R I M E S T R E
5
DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI
Una imatge val més que...:
PE
M
ARQ
A NS
1
Coneixes bé els productes i serveis que hi ha al teu barri? T’animes a redactar unes preguntes per entrevistar els comerciants del barri?
k
Thin
42 quaranta-dos
P DRISESS E
YTA EN
T’has aturat a pensar com s’elabora un producte? En assemblea, comenta el que saps dels productes i serveis que hi ha al teu entorn. Quins productes sols comprar al teu barri? En què consisteix oferir un servei?
2
g n g n
TES C E J PRO QUE E N U
DE PROP ÉS MILLOR. DEFENSA LA COMPRA AL TEU BARRI!
s ie s i D eD
De forma individual o en grup, triau un comerç. És important que aparegui el nom del negoci i on es troba. Quin tipus de producte o servei ofereix?
P RE S
T EN
4
TRIMESTRE 1
A e
g
UEYIEX U R R T
3
La informació de la vostra entrevista ha d’acompanyar el peu de les fotografies. Podeu compartir-la amb el comerç perquè la puguin penjar en una de les parets del local.
e
Mak
Preparau una entrevista amb dues o tres preguntes, com: Quin és el producte «estrella»? És molt elaborat? Per què és millor comprar en aquest comerç i no en un altre? Fes una foto sobre el producte o servei.
CO
r
C CO ON NSS
Sta
M
PR
5
OVA
Tes
t
M’he adonat que...
quaranta-tres 43
3
On estàs?
Arribar al lloc correcte de vegades és difícil. La nina i el nin de la imatge intenten saber on es troben.
Com ho veus? Alguna vegada t’has perdut? Saps quins aparells s’utilitzen per orientar-se i no perdre’s?
Per a aquesta unitat...
La dada El Sol, la Lluna i les estrelles s’utilitzen des de fa molt de temps per orientar-se.
Objectiu en acció Dibuixa un plànol de la teva escola i utilitza’l per orientar-te.
Segueix el fil! 44 quaranta-quatre
1 Volem anar a...
2 Segueix la fletxa
15
3 El planeta blau
4 Al voltant del Sol
5 La Terra es mou
6 I de nit... la Lluna
quaranta-cinc
45
1
Volem anar a... Què fas per orientar-te al teu barri?
Per no perdre’ns al barri o a la nostra localitat, podem utilitzar un plànol. Els plànols representen zones geogràfiques o llocs petits vists des de dalt. estació d’autobusos parc escola
Carrer Ample
Passeig de les Acàcies
hospital
1
Pensa i comparteix en parella
Carrer Nou
Carrer Major
Si volassis com un ocell, veuries la teva localitat com si fos un plànol.
poliesportiu
davant
dreta
Fes aquestes activitats en el plànol.
– Llegeix aquestes instruccions i pinta el recorregut.
• Surt de l’hospital i agafa el carrer Nou. esquerra • Gira a la dreta i agafa el carrer Major. • Continua pel carrer Ample, passa per davant del poliesportiu i continua recte.
• Gira a l’esquerra i pren el passeig de les Acàcies. – Escriu on t’ha duit. Compartiu-ho en parelles.
46 quaranta-sis
darrere
U3
2
Els plànols també representen l’interior de les cases vistes des de dalt. Fes aquestes activitats. – Encercla en el plànol el llit, el vàter i el sofà amb aquests colors: taronja
blau
verd
entrada habitació
bany
jardí
saló passadís cuina
– Ara, dibuixa un plànol senzill de la teva habitació.
Pren nota! Saber utilitzar un plànol t’ajudarà a moure’t millor on vius.
quaranta-set
47
2
Segueix la fletxa Què faries si et perdessis en un lloc que no coneixes?
A més dels plànols, hi ha altres formes per orientar-se. La brúixola
El globus terraqüi
Assenyala els punts cardinals: nord, sud, est i oest. El nord sempre queda a dalt.
Representa la Terra amb la seva forma esfèrica.
N
O
E
S
Els mapes Representen la Terra, o grans territoris, com si fos plana. Hi ha molts tipus de mapes. Els més coneguts són: Oceà
Grenlàndia
MU NT AN
Oceà
Glacial
Europa HI
MÀ
À sia L AI A
Amèrica Oceà Pacífic
ic
ic
D E S
Austràlia
Àfrica
ànt
N
Oceà Índic
Àsia
Atl
À f rica
ànt
A
Atl
Oceà Pacífic
eà
SÀHARA
Àrtic
Oc
eà
A m èrica Oceà Pacífic
S ALP
Oc
ES LOS CAL RO
8000 5000 4000 3000 2000 1000 500 200 0 -500
Àrtic
Europa
S YE
Altitud (m)
Glacial
Oceà Índic
Oc e a nia Oceà
Glacial
Antàrtic
Antàrtida
Oceà
Glacial
Antàrtic
Antàrtida
Els mapes físics, on podem veure elements del paisatge com oceans, mars, muntanyes.
48 quaranta-vuit
Els mapes polítics, que mostren els continents i amb els països que els formen.
Oceà Pacífic
Oceania
U3
1
Observa aquest mapa del tresor i fixa’t en la brúixola.
Ara, escriu nord, sud, est i oest on correspon.
2
– El pop està al…
.
– El vaixell pirata està al…
.
– El tauró està a l’…
.
– El cofre del tresor està a l’…
.
Fes aquestes activitats. – Segueix les indicacions i pinta els quadradets per dur el pirata fins a la seva destinació. 1 cap al nord 2 cap a l’est 1 cap al sud 1 cap a l’est 4 cap al nord 1 cap a l’oest – On ha arribat?
Pren nota! Saber usar una brúixola o un mapa t’ajudarà a orientar-te.
quaranta-nou
49
3
El planeta blau Per què creus que la Terra es coneix com el «planeta blau»?
La Terra és el planeta on vivim i té forma esfèrica. La Terra té: una capa d’aire que l’envolta, anomenada atmosfera.
zones d’aigua que cobreixen la major part del planeta, anomenades hidrosfera. zones de terra, anomenades geosfera.
1
Uneix-ho com correspon. geosfera
capa d’aire que envolta la Terra
hidrosfera
zones d’aigua
atmosfera
zones de terra
50 cinquanta
U3 De vegades, representam la Terra amb una línia imaginària anomenada equador. La línia de l’equador divideix el nostre planeta en dues parts iguals o hemisferis. hemisferi nord, a dalt O c e à
G l a c i a l
À r t i c
Grenlàndia MU NT A
ES NY
Europa
eà
MÀ
À sia Oceà Pacífic
L AI A
Àfri ca Oceà Índic
ànt ic
O c e à
HI
SÀHARA
Atl
Oceà Pacífic
N D E S
8 000 5 000 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -500
Am èri ca A
Altitud (m)
Oc
S OSE ALL ROC
equador
PS AL
G l a c i a l Antàrtida
Equador
Austràlia
Oc e a nia A n t à r t i c
hemisferi sud, a baix
2
Escriu al dibuix aquestes paraules on correspon. equador – hidrosfera – hemisferi nord – geosfera – hemisferi sud
cinquanta-u
51
4
Al voltant del Sol Coneixes el nom d’alguna estrella?
El Sol és una estrella i es troba al centre del sistema solar. La llum i la calor del Sol fan possible la vida a la Terra. El sistema solar està format per vuit planetes de diferents grandàries que giren al voltant del Sol.
1
Observa el dibuix del sistema solar i respon les preguntes. Neptú
Mercuri
Júpiter
Venus Mart
Urà
Terra
Saturn
– Quin planeta és de color vermell?
– Quina posició ocupa la Terra si comptes des del Sol?
– Quin és el planeta amb anells al seu voltant?
– Quin és el planeta més gran?
52 cinquanta-dos
U3
2
Escriu aquestes paraules on correspon. Terra – planetes – sistema solar – Sol
Etu¬
ÀeTUs~òt89¦ *+a67¬ *+cPQeHIn45t45r:;Þ *+d:;eJK¬ . Gpqr89à89chii:;eTUs *+a67¬ Slmo@A¬, *+å Δl89å Δh45Δ Δh89å »v>?i89d89å. Etul<=s *+d:;eJK¬ Ãs~òi<=s~òt:;eHIm89å ÃsÑÖo@Al89a45® *+gjki45r:;eHI> *+a67¬ »vBCo@Al45t89a45n45† *+d:;eJK¬ Slmo@A¬. 3
Marca l’afirmació correcta. El Sol és una estrella
4
El Sol és un planeta
Fes les activitats següents al dibuix. – Escriu els noms dels planetes. – Pinta el Sol i els planetes com vulguis.
cinquanta-tres
53
5
La Terra es mou Ara és de dia en tots els llocs de la Terra?
La Terra realitza dos moviments a l’espai.
nit
dia
En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa com fan el cavallets, i tarda un dia a fer-ho. A causa del moviment de rotació de la Terra, tenim dies i nits.
1
En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol, i tarda un any a fer-ho. A causa del moviment de translació, tenim quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor.
Relaciona-ho com correspon. moviment de rotació
moviment de translació
la Terra gira al voltant del Sol dona lloc als dies i a les nits dona lloc a les quatre estacions la Terra gira sobre si mateixa
«T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es.
54 cinquanta-quatre
U3
2
Corregeix l’error en aquestes afirmacions. – La Terra tarda un dia a fer el moviment de translació.
– El moviment de rotació dona lloc a les estacions de l’any.
3
Na Sara viu a Europa i na Yuri, a Àsia. Escriu dia i nit on correspon. Europa
© A Àäãs~òi89å ÀéTUs *+d:;Þ
Àsia
© A EVWu45r89o>?p89å ÀéTUs *+d:;Þ . 4
5
.
Escriu què és el que més t’agrada fer durant el dia i explica per què.
Troba i subratlla les quatre estacions de l’any. ASIEKFIBPRIMAVERAASDFTARDORSD FSFAHIVERNOIQPERNESTIUWQ
Pren nota! Ens orientam de manera diferent de dia i de nit.
cinquanta-cinc
55
6
I de nit... la Lluna Si mires durant una estona la Lluna, està sempre al mateix lloc o es mou?
La Lluna gira al voltant de la Terra. Per això deim que és un satèl·lit. Tarda 28 dies a fer la volta al nostre planeta.
quart creixent
En aquests 28 dies, la Lluna passa per quatre fases:
lluna plena
1
quart minvant
lluna nova
lluna plena
quart minvant
lluna nova
Fes les activitats següents. – Llegeix aquesta endevinalla: Com un globus blanc, des d’allà dalt vetla. Vint-i-vuit dies tarda a fer la volta a la Terra. A la nit apareix, jo la mir, satèl·lit que gira i gira. I veig que sobre un fons negre, amb cara alegre em riu. – Escriu-ne la solució i dibuixa-la. Escolta l’àudio sobre els Perseids a anayaeducacion.es.
56 cinquanta-sis
quart creixent
U3
2
Completa aquest text amb les paraules que hi falten.
©Lxyå Ltul45u45n89å ÀéTUs »u45> *+qrsu:;Þ *+gjki45r89å *+a67¬ »vBCo@Al45t89a45n45† *+d:;Þ Δl89å . C\]a89d89å *+qrsu:;Þ Δf`aå *+a67¬ »vBCo@Al45t89a45n45† *+d:;eJK¬ »n89o23s~òt45r:;Þ »p67l89a45n:;eHIt89å *+d45u45r89å *+d45i:;eTUs. 3
Sabies que el primer viatge a la Lluna va ser el 1969? Amb ajuda d’una persona adulta, cerca informació sobre aquest viatge. Després, fes una presentació oral sobre aquest tema. La Lluna i les seves formes.
Explora el teu costat més creatiu.
• Pensa en alguna cosa amb forma de lluna en aquestes dues fases: lluna plena i quart minvant.
• Ara, dibuixa-ho i escriu què és. lluna plena
quart minvant
• Finalment, utilitza la mímica per explicar a les companyes i als companys de què es tracta. cinquanta-set
57
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he après? 1
Pinta-ho així: Ho sé fer
Troba això en aquesta sopa de lletres: – Els quatre punts cardinals. – Representa un lloc petit vist des de dalt. – Representa la terra com si fos plana.
2
3
Necessit ajuda
No ho sé fer
O M A P A F P A O E A Q D S S E
I
L
L H E
P Q A À X S
T C S U D X N A T C B N X F A O
I
L
S E S
T N Q L B O
G F
I
T
N M L B O
S N O R D E U A F
Relaciona-ho com correspon. moviment de rotació
dura un dia
moviment de translació
dura un any
Completa les frases amb aquestes paraules. solar – plànol – planetes – hemisferis – equador – satèl·lit – estrella
–
Etu¬ Slmo@A¬ »Δ ÀeJKl<=s *+d:;eJK¬ Ãs~òi<=s~òt:;eHIm89å
Lxyå ÀeHI> – Lxyå – Etu¬ –
Δf`ao>?r45m:;eHI> »p89a45r45† . Etu¬ Slmo@A¬ ÀéTUs »u45n89å »Δ ÀeHIn<=s *+d89o>?n89å Δl67l45u45µ »Δ *+c^_a67l89o>?®. Δl45í45n45i89å *+d:;Þ Δ¬’ *+d45i45v>?i89d:;eHIi45≈ Δl89å TvweHIr45r89å *+d89o23s . Ltul45u45n89å ÀéTUs ÀeJK¬ *+d:;Þ Δl89å TvweHIr45r89å. ÀeHIn<=s *+a45jjku89d89å *+å *+o>?r45i:;eHIn45t89a45®-»n89o23s.
58 cinquanta-vuit
U3 IU OBJECT IÓ EN ACC
Pensa i respon en parella aquestes activitats. – Dibuixau el plànol aproximat de l’escola i compartiu-lo amb la resta de la classe. Podeu ajudar-vos d’aquest model. – Ara, explicau com aniríeu des de l’aula fins a l’entrada de l’escola.
serveis
aula
entrada
escales
pati
Com ho he après? 1
Marca-ho amb servit per...
. Esforçar-me en aquesta unitat m’ha
poc
regular
molt
... sentir-me millor. ... fer millor la feina. ... comprendre amb més facilitat el que he après.
2
Del que s’ha estudiat en aquesta unitat, què és el que has entès millor? Explica per què.
cinquanta-nou
59