Operació món: Ciències socials 5º Primària (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Què aprendrem?

ARI

ISCIPLIN

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

INTERD

ODS

PÀG.

lerta amb A les missions espacials

ira el M termòmetre! Què està passant?

Situació d’aprenentatge: A través de l’anàlisi de les missions espacials es pretén que l’alumnat prengui consciència que la generació de fems a l’espai té una gran repercussió en el dia a dia. Objectiu en acció: Reflexionar sobre les repercussions que la generació de residus té i advertir l’Agència Espacial Europea de la necessitat de prendre mesures.

Situació d’aprenentatge: La presa de consciència de com les activitats que realitza l’ésser humà ocasionen l’encalentiment del planeta. Objectiu en acció: Investigar mesures que es poden dur a terme per evitar el canvi climàtic.

Indústria, innovació i infraestructura

Acció pel clima

REPÀS TRIMESTRE 1

3 4

erò… P Quantes persones hi ha aquí!

J unts som més forts

Situació d’aprenentatge: L’aplicació dels avenços científics i mèdics a la població serveix perquè l’alumnat valori la importància de la sanitat pública. Objectiu en acció: Analitzar la relació entre els avenços de la ciència i la medicina i les variables demogràfiques.

Situació d’aprenentatge: La investigació de com s’organitzen Espanya i la Unió Europea territorialment i políticament ajudarà l’alumnat a establir semblances i diferències entre aquests dos àmbits territorials. Objectiu en acció: Establir similituds i diferències entre les organitzacions d’Espanya i la Unió Europea.

Salut i benestar

Pau, justícia i institucions sòlides

REPÀS TRIMESTRE 2

5 6

astrejam R petjades de l’edat mitjana ’edat L moderna, un mercat global

102

Situació d’aprenentatge: La investigació sobre esdeveniments protagonitzats per dones de l’edat mitjana contribuirà al fet que l’alumnat adquireixi referents femenins d’aquella època. Objectiu en acció: Elaborar un esquema d’algun esdeveniment protagonitzat per una dona de l’edat mitjana.

Situació d’aprenentatge: L’anàlisi de com augmentar les exportacions de països poc desenvolupats a través de xarxes de cooperació contribueix al seu desenvolupament econòmic. Objectiu en acció: Cercar fórmules per augmentar les exportacions dels països poc desenvolupats i duplicar-ne la participació en el mercat mundial.

REPÀS TRIMESTRE 3

Igualtat de gènere

Aliances per aconseguir objectius

SABERS PER APRENDRE: APLICAR I INVESTIGAR • • • • • •

L’univers El sistema solar La Terra La Lluna, el satèl·lit de la Terra La representació de la Terra Els mapes

• Els fusos horaris Activitats per treballar competències • Explorant l’espai interestel·lar • Normes de l’estació lunar • A la recerca de fems espacial • Quina hora és a…

• • • • • •

L’atmosfera, el temps i el clima El clima: elements i factors Diferents climes al món Els climes d’Espanya Els climes i la diversitat vegetal de les illes Balears El canvi climàtic

Activitats per treballar competències • Canvi climàtic i medi ambient • Els països més contaminants • Les temperatures a la comunitat el 2050

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La nostra cimera pel clima: Som actius

• • • • • •

L’estudi de la població La població d’Espanya (I) La població d’Espanya (II) La població de les Illes Balears La població d’Europa La representació de la població

Activitats per treballar competències • Saps quina variable demogràfica estan estudiant? • Com serà l’accés al sistema sanitari? • Com és el sistema sanitari a Espanya? • Com ajudam els immigrants? • Coneixes la targeta sanitària europea? • Què representa la piràmide?

• • • • •

L’organització territorial d’Espanya L’organització política d’Espanya L’organització de la comunitat Europa. La Unió Europea Un viatge per la Unió Europea

Activitats per treballar competències • Com s’organitza territorialment el nostre país? • Qui fa cada cosa? • És important que la comunitat pugui prendre decisions significatives? • Com ajuda Europa a Espanya? • Quins són els símbols de la UE?

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Caminant, no hi ha camí: L’experiència dels camins vells

• • • • • • •

Els pobles germànics L’islam i al-Àndalus La vida, la cultura i l’art a al-Àndalus Els regnes cristians La societat medieval La cultura i l’art en els regnes cristians L’Edat mitjana a la comunitat

• La convivència de les tres cultures a Espanya • Personatges i fets de l’edat mitjana Activitats per treballar competències • Un llarg llistat de reis visigots… I les reines? • Dones a l’edat mitjana • Una intel·lectual a la Còrdova andalusina: Lubna de Còrdova • L’edat mitjana. La construcció de catedrals

• • • • • • • •

Els inicis de l’edat moderna El segle xvi. L’auge de la monarquia El segle xvii. Un segle de canvis El Segle d’Or El segle xviii. Arriben els Borbons Cultura i art al segle xviii. La il·lustració L’edat moderna a les Illes Balears Personatges i fets de l’edat moderna

Activitats per treballar competències • Les rutes del comerç marítim • Els recursos naturals del Nou Món • Les grans reserves de recursos naturals • Els països pobres enfront de les crisis • Els conflictes permanents • L’educació, motor del desenvolupament dels països

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per a l’oci: Senyals per a totes les persones

Així és el teu llibre

Per a què serveix el que aprenc?

ODS

Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.

Alerta amb les missions espacials

L’exploració de l’espai per part de l’ésser humà ha comportat l’aparició dels residus espacials. Estan formats per qualsevol objecte o residu sense cap utilitat que hem deixat en els viatges espacials. El problema és que aquests fragments, tant els grans com els petits, viatgen per l’espai a prop de la Terra a velocitats elevades, fet que els proporciona una energia destructiva enorme i els converteix en projectils. I en el cas que xoquin contra algun satèl·lit, podrien destruir-lo. Si aquests fems continuen augmentant, podríem perdre satèl·lits en ús que ens proporcionen les dades de meteorologia, el GPS, la televisió, etc., o que tornàs a la Terra algun fragment de satèl·lit que contengui piles nuclears amb material radioactiu, que és altament contaminant.

Com ho veus? Havies pensat que pogués haver residus a l’espai Com pot afectar-nos en el dia a dia? Quins països produeixen més residus espacials?

La dada Segons l’Agència Espacial Europea (ESA), hi ha al voltant de 128 milions de fragments d’antigues missions espacials amb una grandària d’entre 1 mm i 10 cm.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Redacta una carta dirigida a l’Agència Espacial Europea (ESA) en la qual expliquis la teva preocupació i la necessitat de prendre mesures per resoldre el problema dels residus espacials.

U1 L’univers

El sistema solar

La Terra

La Lluna, el satèl·lit de la Terra

La representació de la Terra

Els mapes

Com és el nostre sistema solar?

Què caracteritza el nostre planeta?

Quin és el cos celeste més pròxim a la Terra?

Com representam el nostre planeta?

Quins països contaminen més l’espai?

Per què l’hora és distinta en diferents punts del món?

Segueix el fil!

Com es va formar l’univers?

Els fusos horaris

Tipus de mapes

Mar Cantàbrica

O C E À

G L A C I A L

3 Elabora un mapa turístic de la teva localitat amb els principals monu60° N A N A D À ments o llocsC culturals perquè es puguin visitar. Com a base, has d’utiE S TAT S U N I T S 20 D’AMÈRICA 30° N litzar el mapa de la teva loca litat. O

60° S

A N T À R T I C

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

90° E

REGNE

Toponímia

Símbols UNIT convencionals Són IRLANDA els signes (línies, punts, colors, icones) ALEMANYA POLÓNIA que representen la realitat. El significat s’exUCRAÏNA FRANÇA pressa a la llegenda.

À C E

ALGÈRIA

LÍBIA

NÍGER

EGIPTE

C N T I L À A T

BOLÍVIA PARAGUAI

60° S N O

S 150° O

L A

C I

120° O

Marques d’orientació

90° O

60° O

Toponímia

0°

NOVA ZELANDA

Nom de l’estat

60° S

T À

30° E

R T

60° E

Símbols convencionals

120° E

150° E

r Ma

Assolellat

Vent OCEÀ ATLÀNTIC

a i

Latitud sud

Latitud nord

20º

Meridià de Greenwich

40º

60º

40º

60º

0º

Longitud oest

Longitud est

Longitud. És la distància des del meridià 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

Pren nota!

D E F 1 2 3 4 5 6 7 8 9

De moment, cap impacte de residu espacial a la geosfera ha fet mal a les persones.

ia • Mapes temàtics. Poden oferir informació sobre n r à temes diversos. Els més comuns són: er t i – Mapes del temps. Recullen els fenòmens meed

CEUTA

r M a

e d

i t

100

MELILLA

– Mapes d’activitats econòmiques. Reflecteixen les activitats d’un determinat territori que produeixen riquesa.

r Ma

rà er it ed

– Mapes de comunicació. Mostren vies de transports terrestres, marítimes, fluvials o aèries.

Pren – Altres: per exemple, mapes demogràfics que nota! informen sobre la població, mapes històrics,

100

200 300 km

Pren nota!

100

200

GUADIANA

MESETA

ER XÚQU S GURA U E SE IQ

M E R I DI ONA L

MORENA RRA

T IVIR r uivi LQU BÈ alq ADA uad ES GU lG AD de AL sió R es pr ER i S De

SIE

300 km

GALÍCIA

Límit de comunitat autònoma

OCE À

ATLÀNTIC

à rr te

ARS

Altitud (m) 3500 2000 1500 1000 700 400 0

Melilla

Mar Cantàbrica

Límit d'estat

ts A c t iv i t a l s ncia compete

Ceuta

Mapa polític

F R A N Ç A

CANTÀBRIA PAÍS ASTÚRIES BASC ANDORRA NAVARRA CASTILLA LA RIOJA CATALUNYA I ARAGÓ LLEÓ

s t tasque ndre fen Per apre . ores.. motivad ILLES BALEARS

MADRID

CASTELLAEXTREMADURA LA MANXA

COMUNITAT VALENCIANA

ANDALUSIA

REGIÓ DE MÚRCIA

O C E À AT L À N T I C

CANÀRIES CEUTA

r M a

e d 0

i t 100

MELILLA

200 300 km

ALGÈRIA

M A R R OC

Mar Cantàbrica

Mapa temàtic El temps

Ennigulat

SEPTENTRIONAL L RA NT TAJO CE

O C E À AT L À N T I C ILLES C AN ÀRIES

Assolellat

3 Elabora un mapa turístic de la teva localitat amb els principals monuments o llocs culturals perquè es

I R I N E U S essió EB de l’Ebr e RE

AT LÀ NT I C

c) Representa els punts cardinals. d) Expressa la relació entre les mesures de la superfície del terreny a la realitat i les mesures en el mapa.

Depr

TAJO

b) Explica el contingut o el territori que representa el mapa.

SISTEMA

teorològics, com precipitacions o vent, d’un lloc i en un moment determinat.

200 300 km

DUERO

O C E À

200 300 km

ALGÈRIA

MARROC

100

MESETA

COMUNITAT VALENCIANA

REGIÓ DE MÚRCIA

Mar Cantàbrica

SERRALADA CANTÀBRI

NAVARRA CASTILLA LA RIOJA CATALUNYA I ARAGÓ LLEÓ ILLES MADRID BALEARS

ÑO MI

ANDORRA

CASTELLAEXTREMADURA LA MANXA

ANDALUSIA O C E À AT L À N T I C

Sol i niguls

• Mapes polítics. Mostren l’organització política d’un territori (països, ciutats, pobles, capitals…).

F R A N Ç A

CANTÀBRIA ASTÚRIES PAÍS BASC

P O R T U G A L

OCEÀ

Mapa físic

3500 2000 1500 1000 700 400 0

2 En quin tipus de mapa s’han explicat els elements del mapa? Per què ho saps? 180°

0º

Mar Cantàbrica

Altitud (m)

Límit d'estat Límit de comunitat autònoma

ATLÀNTIC

ARS

e) Noms de ciutats, localitats, etc.

90° E

180°

TA J

GALÍCIA

Ennigulat

Melilla

Mar Cantàbrica

Mapa polític

Pluja

La representació ota! P r e n nEls de la Terra mapes 30° S

Frontera de país

a) Indica el significat dels símbols.

PAPUA NOVA GUINEA

5 30° O

INDONÈSIA

AUSTRÀLIA

XILE

150° E

ÍNDIC

MADAGASCAR

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ARGENTINA

FILIPINES

MALÀISIA

OCEÀ

120° E

OCEÀ

VIETNAM

ETIÒPIA

TAILÀNDIA

mapes turístics, etc.

ZÀMBIA MOÇAMBIC

BOTSWANA NAMÍBIA

URUGUAI

XILE

Í N D I A MYANMAR

90° E

Tipus de mapes

El 9 de maig del 2021 varen caure les restes del coet xinès Long March 5B en una zona de la mar d’Aràbia.

JA P Ó

X I N A

PAKISTAN

ARÀBIA SAUDITA

REP. DEM. KENYA DEL CONGO TANZÀNIA ANGOLA

Ceuta

Neu

XÚQU

MERIDIONAL

GURA U E S MORENA Q SE RRA VIR TI QUI uivir BÈ alq DAL uad ES lG AD de AL sió rr R es R te pr SE De di

GUA

60° N

60° E

El 9 de maig del 2021 varen 30°caure N les restes del coet xinès Long March 5B en una 1 Indica a quin element del mapa es refereix cadascuna d’aquestes frases: P A C Í F I C zona de la mar d’Aràbia. 0°

MONGÒLIA

SUDAN

TXAD NIGÈRIA

La Lluna, el satèl·lit de la Terra

30° S

GRÈCIA TURQUIA IRAQ IRAN AFGANISTAN

MARROC

GUINEA

BRA SIL PERÚ

180°

3 Elabora un mapa turístic de la teva S localitat I Aamb els principals monuments o llocs culturals perquè es puguin visitar. Com a base, has d’utilitzar el mapa de la teva loca litat.

ITÀLIA

PORTUGAL

MAURITÀNIA GÀMBIA MALI

VENEÇUELA COLÒMBIA EQUADOR

P A C Í F I C

KAZAKHSTAN

ROMANIA

ESPANYA

CUBA

180°

Són els noms que apareixen escrits en el mapa (ciutats, muntanyes, oceans, etc.).

0°

180°

120° E

Marques d’orientació

O C E À

rac ter itza

SUÈCIA 150° E NORUEGA FINLÀNDIA

60° E

Mostren els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

MÈXIC

150° E

2 En quin tipus de mapa s’han explicat els elements del mapa? Per què ho saps?

ISLÀNDIA

30° E

120° E

e) Noms de ciutats, localitats, etc.

180°

b) Explica el contingut o el territori que representa el mapa. c) Representa els punts cardinals.

d) Expressa la relació entre les mesures de la superfície del terreny a la realitat i les 2000 4000 6000 8000 km mesures en el mapa.

POL SUD

Meridians

Anota al quadern les coordenades dels objectes que hi veus i l’ordre que haurà de seguir el satèl·lit encarregat de recollir-los.

60° S

O C E À AT L À N T I C

90° E

À R T I C

8000 km

60° E

30° S NOVA ZELANDA

30° E

60º

80º

Latitud. És la distància des del paral·lel 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

30° E

Frontera de país

6000

0º 20º

90º

Sol i niguls

Pluja Neu

O C E À AT L À N T I C

AUSTRÀLIA

Nom de l’estat

XILE

4000

60° S

• Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per representar les altures s’utilitzen diferents colors.

SIE

300 km

El temps

ÍNDIC

MADAGASCAR

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ARGENTINA

MESETA

GUADIANA

O C E À AT L À N T I C

URUGUAI

XILE

2 000

A N TÀ R T I C

TA J

P O R T U G A L

INDONÈSIA

CONGO TANZÀNIA ANGOLA ZÀMBIA MOÇAMBIC

BOTSWANA NAMÍBIA

180° 150° O 120° O mapa 90° O s’han 60° O explicat 30° O 2 En quin tipus de els0° O C E À G L A C I A L elements del mapa? Per què ho saps? Mapa polític del món 30° S

0°

PAPUA NOVA GUINEA

GLACIAL

0°

Imagina que fas feina per a l’ESA i que la teva missió és ajudar a localitzar els fragments de residus espacials més pròxims a la Terra.

30° S

ICA

MALÀISIA

O C E À AT L À N T I C ILLES CANÀRIES

CANÀRIES

20º

40º

Hemisferi sud

A la recerca de residus espacials

0°

Austràlia

ÈR

BOLÍVIA PARAGUAI

ETIÒPIA

SEPTENTRIONAL L RA O NT TAJ CE SISTEMA

TAJO

1 Indica a quin element del mapa es refereix cia mesurada en el mapa i la corresponent Mapa temàtic cadascuna d’aquestes frases: en la realitat.a)Pot gràfica o numèrica. Indicaser el significat dels símbols.

FILIPINES VIETNAM

REP. DEM. KENYA DEL

OCEÀ

ATLÀNTIC

Indica laNT relació que hi ha entre una distànOCE À AT LÀ IC

TAILÀNDIA

30° O

OCEÀ PA C Í F I C

ÍNDIC

PERÚ

30° N

Í N D I A MYANMAR

60° O

A IA

an g es

40º

Paral·lel

JAPÓ

X I N A

PAKISTAN

ARÀBIA SAUDITA

SUDAN

90° O

30° N

OCEÀ

60º

BRASIL

P A C Í F I C

NÍGER TXAD NIGÈRIA

T I C L À N A T

0°

ALGÈRIA LÍBIA EGIPTE

MAURITÀNIA GÀMBIA MALI GUINEA

VENEÇUELA COLÒMBIA EQUADOR

OCEÀ

D E S E RT D E L SÀHARA

ÀL

À C E

CUBA

– Altres: per exemple, mapes demogràfics que informen sobre la població, mapes històrics, mapes turístics, etc.

Vent Escala

MONGÒLIA

s’expliOCEÀ O C E À mapa i l’espai que requen els símbols conven-P A C Í F I C Noms de ciutats, localitats, etc. presenta. cionals. OCEÀ MÈXIC

– Mapes de comunicació. Mostren vies de transports terrestres, marítimes, fluvials o aèries.

Neu

60° N

8000 5000 60°4000 S

120° O

HI M

Pluja

8000 km

C N T I L À A T

6000

DES

4000

n Amazo

A DEL S A N

KAZAKHSTAN

IRAQ IRAN AFGANISTAN

MARROC

ALA

PORTUGAL

ALEMANYA POLÓNIA UCRAÏNA ROMANIA ITÀLIA GRÈCIA TURQUIA

ESPANYA

E S TAT S U N I T S D’AMÈRICA

30° N

À C E

FRANÇA

SUÈCIA NORUEGA FINLÀNDIA

Altitud (m)

3000 2000 1000 500 200 0 – 500 150° O

REGNE UNIT IRLANDA

2000

ISLÀNDIA

C A N A D À

Mapa polític del món

À R T I C

Elements dels mapes d) Expressa la relació entre les mesures de la superfície del terreny a la Llegenda realitat i les Títol o nom mesures el mapa. Indica elen contingut del Part del mapa on

180°

150° E

120° E

G L A C I A L

90° E

4 A la caça del tresor. En parelles, dibuixau dos mapes idèntics que representin una superfície imaginària. Traçau sobre el dibuix una xarxa de coordenades amb paral·lels i meridians. Cada persona de la parella dibuixarà quatre tresors repartits pel mapa sense que els vegi l’altra persona. Finalment, jugau a trobar els tresors de la vostra parella utilitzant les coordenades.

80º

Equador

20º

2 Investiga. Coneixes el nom d’altres paral·lels famosos a part de l’equador? Pots cercar-ne informació a Internet o preguntar-ho a ca teva.

180°

I R I N E Dep U S SE MESETA ress ió R R DUERO EB de l’Eb re RE

ICA

– Mapes d’activitats econòmiques. Reflecteixen les activitats d’un determinat territori que produeixen riquesa.

60° E

ICA

ÈR

c) Representa els punts cardinals.

Ennigulat

sobre una superfície plana i a escala.

150° E

90º

Hemisferi nord

3 Quines són les coordenades del pol nord i del pol sud?

PS AL D a

30° S

180°

SERRALADA CANTÀBR

DUERO

200

120° E

À R T I C

POL NORD

Paral.lels

Mar Cantàbrica

ÑO MI

100

Missouri

P A C Í F I C

200 300 km

ALGÈRIA

Mapa físic

90° E

60° N

O C E À

– Mapes del temps. Recullen els fenòmens meteorològics, com precipitacions o vent, d’un lloc i en un moment determinat.

• Mapes temàtics. Poden oferir informació sobre temes diversos. Els més comuns són:

60° E

G L A C I A L

Sol i niguls

Escala

Indica la relació que hi ha entre una distància mesurada en el mapa i la corresponent en la realitat. Pot ser gràfica o numèrica.

30° E

• Mapes polítics. Mostren l’organització política d’un territori (països, ciutats, pobles, capitals…).

Assolellat

Llegenda

Part del mapa on s’expliquen els símbols convencionals.

O C E À

100

0°

O C E À

0° Equador

Elements dels mapes

Títol o nom

30° N

El temps

Indica el contingut del mapa i l’espai que representa.

60° N

30° O

Grenlàndia

60° N

Mar Cantàbrica

Tipus de mapes

• Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per representar les altures s’utilitzen diferents colors.

60° O

MAR R OC

b) Explica el contingut o el territori que reUn mapa ésel una representació gràfica de la Terra o de part d’aquesta presenta mapa. 30° E

r M a

90° O

Indicant les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) es pot localitzar qualsevol punt.

e d

MELILLA

Quins països contaminen Quins països contaminen mésmésl’espai? l’espai? Un mapa és una representació gràfica de la Terra o de part d’aquesta sobre una superfície plana i a escala.

120° O

• Meridians. Són línies imaginàries (verticals o semicercles) que travessen la superfície terrestre des del pol nord fins al pol sud. El meridià 0° és conegut com meridià de Greenwich. Indiquen la longitud.

Per què la representació de la Terra en un globus terraqüi és més fidel a la realitat que en un planisferi o mapamundi?

No representa tots els elements de la realitat, només els que interessen: relleu, països, població, etc. Per a la seva representació s’empren símbols que s’expliquen a la llegenda.

CANÀRIES

Igualment, el globus terraqüi es realitza a escala, a una grandària més reduïda que en la realitat.

180° 150° físic O Mapamundi

Globus terraqüi

O C E À AT L À N T I C

Mapa temàtic

• El planisferi o mapamundi. És una representació en un pla de tota la superfície terrestre. D’aquesta manera es facilita la representació d’uns certs elements, com el relleu o els països, però distorsionada respecte a la realitat.

F R A N Ç A

COMUNITAT bàsics CASTELLA- VALENCIANA EXTREMADURA LA MANXA a través de la situació à REGIÓ AT LÀ NT I C r DE r e MÚRCIA ANDALUSIA d’aprenentatge. i t

Indica a quin element del mapa es refereix Quins tipus de mapes hi ha i què representen cada un? cadascuna d’aquestes Quins tipus de mapes hi hafrases: i què representen

• El globus terraqüi. És una esfera sobre la qual es representa la superfície de la Terra a una escala molt més petita que la realitat. En ser la Terra una esfera és la manera de representar-la més precisa i fidel a la realitat.

Paral·lels i meridians

Meridià

Límit de comunitat autònoma

La Terra té una superfície de més de 500 milions de quilòmetres quadrats. És tan gran que les persones, per localitzar qualsevol lloc en un mapa, hi han traçat una xarxa amb les coordenades geogràfiques. Aquesta xarxa està formada per línies imaginàries anomenades paral·lels i meridians.

Per representar el planeta es poden utilitzar:

CANTÀBRIA PAÍS ASTÚRIES BASC ANDORRA NAVARRA CASTILLA LA RIOJA CATALUNYA I ARAGÓ LLEÓ ILLES MADRID BALEARS

CEUTA

0°

Melilla

Com localitzar un punt a la superfície terrestre?

Per a què serveix representar una part o la totalitat del planeta?

P O R T U G A L

GALÍCIA

Límit d'estat

3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

Mar Cantàbrica

Mapa polític

cada un? a) Indica el significat dels símbols.

Terra

Com representam el nostre planeta?

Ceuta

Altitud (m)

ARS

Nil

300 km

TA J

UER XÚQ ME RI DI ONAL S GURA U E MORENA Q SE RRA TI IVIR r SIE uivi LQU BÈ alq d ADA S a U u E G el G AD d r L A sió R er es pr ER it De

ICA

200

ME SE TA

GUADIANA

O C E À AT L À N T I C I LLE S CA NÀ RI E S

– Altres: per exemple, mapes demogràfics que informen sobre la població, mapes històrics, 6 mapes turístics, etc.

30° O

ÈR

100

– Mapes de comunicació. Mostren vies de transOC E À ports terrestres, marítimes, fluvials o aèries.Descobrim sabers

60° O

– Mapes d’activitats econòmiques. Reflecteixen les activitats d’un determinat territori que produeixen riquesa.

90° O

TAJO

– Mapes del temps. Recullen els fenòmens meteorològics, com precipitacions o vent, d’un lloc i en un moment determinat.

120° O

SISTEMA

AT LÀ NT IC

Segueix el fil!

150° O

I R I N E U S ress ió EB de l’Eb re RE

Dep R

SEPTENTRIONAL L A R NT TAJO CE

OCE À

• Mapes temàtics. Poden oferir informació sobre temes diversos. Els més comuns són:

180°

DUERO

• Mapes polítics. Mostren l’organització política d’un territori (països, ciutats, pobles, capitals…).

MESETA

DUERO

Meridià de Greenwich

SERRALADA CANTÀBRI

ÑO MI

M i s sissipí

Mapa físic

• Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per representar les altures s’utilitzen diferents colors.

rà er it ed

Els fusos horaris

Vent

r Ma

OCEÀ ATLÀN TIC

100

200 300 km

Pren nota!

Ajuda a resoldre els seus dubtes

Alerta amb les missions espacials

Gràcies a aquest telescopi puc observar alguns cossos celestes que formen l’univers. Recordes quins eren?

TIC

Gamificació

10 El meu padrí diu que aquesta sequera és conseqüència del canvi climàtic. A què es refereix amb canvi climàtic? Què podem fer per frenar-lo?

Educació emocional

Quina sort! Vivim a Canàries i gràcies al nostre clima podem vestir així gairebé tot l’any. Però recordes quins eren els cinc climes que hi havia a Espanya?

Mira aquest mapa físic del lloc on aniré de vacances. Quins elements es distingeixen al mapa?

Aprenentatge cooperatiu

Aquest estiu viatjaré a països que es troben en les tres zones climàtiques. Quin nom tenien aquestes zones? Quines eren les característiques de cada una?

Al cim d’aquella muntanya, el clima ha de ser molt diferent al d’aquí, a la platja. Quins eren els factors que influeixen en el clima?

Per localitzar el lloc on viatjaré, necessit conèixer-ne les coordenades geogràfiques. Quines línies imaginàries hem de mirar? Què en saps?

Aquí, a Lapònia, el clima és molt diferent al de les illes Balears; encara sort que vàrem tenir en compte els elements del clima. Recordes quins eren?

La Lluna il·luminada és preciosa! Quin tipus de cos celeste és la Lluna? Com es diu la fase lunar que es veu des de la finestra?

Quina calor que fa avui, a mem si arriba l’hivern! No ho record… em pots ajudar? Quines eren les quatre estacions? Quin moviment del nostre planeta les feia possible? Quant durava aquest moviment?

Mira el termòmetre! Què està passant?

A l’informatiu donen el temps per a demà. Quins fenòmens atmosfèrics hi apareixen? En quina capa de l’atmosfera es produeixen?

Aquesta és l’estrella que ens dona llum i calor. Saps com es diu? Quin sistema planetari forma? I què hi ha en aquest sistema planetari?

Icones

T R I M E S T R E

R E P À S

I per a cada trimestre...

Repàs trimestral Amb activitats lúdiques.

E IX

3 e

Mak

És important conèixer cada dependència de l’escola per fer-ne un ús adequat i aprofitar-la al màxim. Per indicar aquestes dependències, de vegades, utilitzam colors, símbols i hi col·locam cartells, fotografies…

DISS

Dibuixa un plànol o un mapa per marcar-hi les zones del pati en què la senyalització es pugui millorar. Inclou a la llegenda quin tipus de senyalització hi col·locaries.

E NY

Després d’exposar i escoltar les idees, surt al pati de l’escola. Creus que es pot senyalitzar millor? Quins altres senyals es necessiten o com es pot millorar la senyalització que hi ha, amb fletxes, imatges, colors…?

En assemblea, comenta les teves idees i escolta atentament les de les altres persones.

Tes

125

D ’A P R E N E N T A T G E

2 Quins són els cossos celestes que formen l’uni vers? Escriu una llista amb els noms i una ca racterística de cadascun.

ACCIÓ

• Està situat entre l’òrbita de Mart i Júpiter.

CCIÓ

? ?

• Europa no és un continent envellit.

D O S S I E R

Raó 6

7 Explica per què saps que és plenamar.

La ..... és el gir que realitza la ..... sobre si matei xa. Gràcies a aquest moviment tenim ..... i ..... .

8 A cadascú el que és seu. Indica quines informa cions corresponen a paral·lels i quines a meridians.

5 Identifica en quina capa de la Terra han inves tigat cada una d’aquestes científiques.

a) Indiquen la longitud; b) el més famós és el de Greenwich; c) el que marca 0° divideix la Terra en dos hemisferis nord i sud; d) indiquen la latitud; e) el més conegut és l’equador; f) recorren la superfície terrestre del pol nord al pol sud; g) són perpendiculars a l’eix de rotació de la Terra.

Som na Cristina i faig feina controlant les emissions que deixen els avions quan volen perquè no contaminin molt.

Raó 2

7 Explica per què saps que és plenamar.

La ..... és el gir que realitza la ..... sobre si matei xa. Gràcies a aquest moviment tenim ..... i ..... .

8 A cadascú el que és seu. Indica quines informa cions corresponen a? paral·lels i quines a meridians.

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

a) Indiquen la longitud; b) el més famós és el de 5 Identifica en quina capa de la Terra han inves Com ho he après? Greenwich; c) el que marca 0° divideix la Terra en tigat cada una d’aquestes científiques. gràfiques? Planteja-t’ho! a)pogués nre. naixements nre. Inventa un eslògan que aparèixer– a la defuncions dos hemisferis nord i sud;t haguess d) indiquen lala melatitud; is d’anar Si en algun momen Com ho he après? televisió per intentar repoblar poble amb t i necessihi ha un motiu pel qual b) (nre.algun naixements – nre. defuncions) + immiNomés El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresa un país subdesenvolupa molt baixa densitat de població a Espanya. r un problem influeix aen les variable grants – emigrants dicina a consulta e)nova?el conegut és l’equador; f) s demorecorren ponent al costat de cada activitat d’aquesta 1 Has après alguna cosa Quinesmés imatges recordes? tassis acudir s mateixe les s? Jo som na Lluïsa. Duc anysQuè t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té mèdic, t’agradaria tenirgràfique pàgina. Respon les preguntes sobre la pobla6 següents Inventa un eslògan que pogués aparèixer a la d’anar is ? haguess t Espanya que a momen el que has après? En què et servirà en la vida diària? Si en algunnord possibilitatsdel ció espanyola: sipoble has sabut Clapots omsuperfície ho he après? terrestre pol al necessipol sud; televisió per intentar repoblar algun amb la resposta en ajudes a estudiar el 2 Reflexiona sobre què subdesenvolupat i Eldedicada semàfor. Al quadern, pinta la cara correspaís s’ofereix continuar millorant d’ara en • En l’actualitat Espanya molts d’immiCreus que a Espanya a un a molt rep baixa densitat de població a si Espanya. has necessitat ajuda natalitat a consultar un problem ne la acudir ponent al costat de cada activitat d’aquesta Has après nova? Quines imatges recordes? tassis endavant, amplia la1 reflexió ambalguna el quecosa els companys i grants, però saps si els espanyols i les espaa altres països per millorarcomportament de les marees o silano has sabut respondre-la g) són perpendiculars a l’eix de rotació demateixe la sTerra. t’agradaria tenir les at? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té pàgina. Respon les preguntes següents sobre poblacompanyes poden millorar. nyoles varen haver7 d’emigrar fa anys? i reduir-ne la mortalit mèdic, a Espanya? 6

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

7 Respon les preguntes següents sobre la població espanyola: • En l’actualitat Espanya rep molts d’immigrants, però saps si els espanyols i les espanyoles varen haver d’emigrar fa anys?

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79

70-74d’aquesta ponent al costat de cada activitat 65-69 0 0 2 4 6 60-64 55-59 pàgina. 50-54

si has sabut la resposta si has necessitat ajuda

45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

Milions o si no has sabut respondre-la 6 4 2 0 0

Milions

Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre què pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió amb el que els companys i companyes poden millorar.

tassis acudir a consultar tenir les mateixes mèdic, t’agradaria possibilitats que a Espanya? s’ofereixen ajudes Creus que a Espanya la natalitat a altres països per millorar-ne ? i reduir-ne la mortalitat

ció espanyola:

• En l’actualitat Espanya rep molts d’immigrants, però saps si els espanyols i les espanyoles varen haver d’emigrar fa anys?

has sabut la resposta i el siseu aprofitament per a si has necessitat ajuda energies o si no has sabut renovables. respondre-la

el que has après? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre què pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió amb el que els companys i companyes poden millorar.

Paral·lels

possibilitats que

s’ofereixen ajudes Creus que a Espanya 61 ne la natalitat a altres països per millorarat? i reduir-ne la mortalit

Meridians

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corres ponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondrela

Quina conseqüència directa per a mi pot tenir l’existència de residus espacials? Què podria passar si l’espai es continua omplint de fems?

Per què m’interessa?

Investig

Analitza i reflexiona sobre la importància de tenir un un la tècnica de Pens-m’interessa-investig. Aquestes reflexion les idees per escriure la carta a l’ESA on exposis els motius tal importància reduir els residus espacials i invertir en tècn netejar els residus actuals. Seria molt greu que restes de residus espacials impactassin a la superfície habitada de la Terra? Quines propostes hi ha per a solucionar el problema? Quina pens que seria la més encertada? Quina és l’adreça a la qual puc enviar la meva carta a l’ESA?

Planteja-t’ho! mundial és conscient Creus que la població hi ha respecte als residus del problema que t a l’òrbita del nostre que s’estan acumulan planeta?

Com ho he après? 1

Has après alguna cosa nova? Quines imatges recor des? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

arribassis a fer feina Si en algun moment t, espacial importan per a alguna agència r aquest problema penses que soluciona Com prioritat? Per què? hauria de ser una espacials, afectar poden, aquests residus Terra? els habitants de la plantejar que aquestes Qui creus que podria n de l’espai es duguessi missions de neteja

Pens

Quina conseqüència directa per a mi pot tenir l’existència de residus espacials? Què podria passar si l’espai es continua omplint de fems? Seria molt greu que restes de residus espacials impactassin a la superfície habitada de la Terra? Quines propostes hi ha per a solucionar el problema? Quina pens que seria la més encertada? Quina és l’adreça a la qual puc enviar la meva carta a l’ESA?

2 Reflexiona sobre allò que pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió cap al que els companys i companyes poden millorar.

Per què m’interessa

a terme?

Paral·lels

9 Quins tipus de mapes creus que hauries de con sultar si volguessis planificar un viatge aquest cap de setmana a una altra ciutat? Explica per què els has triat en cada cas.

Durant el moviment de ....., la Terra gira al vol tant del ..... . Aquest moviment produeix les ..... que són: ..... , ..... , ..... i ..... .

Pens

Durant el moviment de ....., la Terra gira al vol tant del ..... . Aquest moviment produeix les ..... que són: ..... , ..... , ..... i ..... .

Fet oFet o

Analitza i reflexiona sobre la importància de tenir un univers net mitjançant la tècnica de Pens-m’interessa-investig. Aquestes reflexions et proporcionaran les idees per escriure la carta a l’ESA on exposis els motius pels quals és de vital importància reduir els residus espacials i invertir en tècniques que permetin netejar els residus actuals.

Redact una carta dirigida a l’Agència Espacial Eu

4 Completa les oracions següents sobre els mo viments de la Terra.

• iEuropa noaquestes és un continent envellit. succés succés 3 Ordena aquestes lletres troba un dels factors Raó 3 Ordena lletres i troba un dels factors Raó 55 Raó 3 Raó 3 pels quals ha augmentat de vida a pels quals ha augmentat l’esperança vida a l’esperança • Hi ha taxes de d’immigració elevades al conEspanya: Espanya: ? tinent europeu. 9 Observa aquests dos gràfics i digues quin creus ? Fet o M–D–I–E–I–C–9 N – Observa A aquests dos quin creus que gràfics pertany iadigues l’any 1970 i quin al 2021. Raó 4 M–D–I–E–I–C–N–A Edat que pertany a l’any 1970 i quin al 2021. succés 3 Ordena aquestes lletres i troba un dels factors Raó Raó 5 4 4 Llegeix les circumstàncies que té cada persona Raó 3 Edat i digues éspersona immigrant l’esperança o emigrant: pelsque quals hasi augmentat de vida a 4 Llegeix les circumstàncies té cada ? Espanya: i digues si és immigrant o emigrant: «En Morgan ha arribat a viure a un país on hi ha 9 Observa aquests dos gràfics i digues quin creus millors mitjans per curar la seva malaltia». M –país D – on I – hi E –haI – C – N – A «En Morgan ha arribat a viure a un que pertany a l’any 1970 i quin al 2021. Raó 4 «En Francesc ha decidit abandonar el país permillors mitjans per curar la seva malaltia». Milions Milions 2 Ara és el teu torn. Partint de l’interrogant, consideres important que tots els Edat quèles nocircumstàncies té feina de metge ique en untéaltre paíspersona sí». 6 4 2 0 0 2 4 6 4 Llegeix cada Edat habitants del planeta tenguin un accés igualitari als avenços mèdics? Completa «En Francesc ha deciditi digues abandonar elimmigrant país per- o emigrant: si és 5 A quin tipus de creixement pertanyen cadascuna l’esquema com has fet a l’activitat anterior. No t’oblidis de cercar a Internet la Milions Milions 2 Ara és el teu torn. Partint de l’interrogant, consideres important que tots els què no té feina de metge i end’aquestes un altre fórmules? país sí». 6 4 2 0 0 2 4 6 informació que consideris necessària. «En Morgan ha arribat a viure a un país on hi ha Edat habitants del planeta tenguin un accés igualitari als avenços mèdics? Completa Planteja-t’ho! a) mitjans nre. naixements – nre.ladefuncions millors per curar seva malaltia». 5 A quin tipus de creixement pertanyen cadascuna l’esquema com has fet a l’activitat anterior. No t’oblidis de cercar a Internet la la mepel qual b) (nre. naixements – nre. defuncions) + immiNomés hi ha un motiu d’aquestes fórmules? «En Francesc informació que consideris necessària. ha decidit abandonar el país pervariables demoMilions Milions grants – emigrants dicina influeix en les Milions 6 Milions 4 2 0 0 2 4 6 2 Ara és el teu torn. Partint de l’interrogant, consideres important -t’ho! que tots els què no té feina de metge i en un altre país sí». 6 4 2 0 0 2 4 6 Planteja a) nre. naixements – nre. defuncions gràfiques? 6 Inventa un eslògan que pogués aparèixer a la Edat d’anar habitants del planeta tenguin un accés igualitari als avenços mèdics? Completa haguessis meSi en algun moment un motiu pel qual la ha hi televisió percreixement intentar repoblar algun poble amb b) (nre. naixements 5 – nre. defuncions) + immiNomés A quin tipus de pertanyen cadascuna volupat i necessil’esquema com has fet a l’activitat No t’oblidis de cercar a Internet la El semàfor. Al quadern, pinta la cara correspaís subdesen a unanterior. molt baixa densitat de població aMilions Espanya. en les variables demoMilions grants – emigrants d’aquestes fórmules? informació que consideris necessària. dicina influeixun problema 6

• És el satèl·lit de la Terra.

4 Completa les oracions següents sobre els mo viments de la Terra. B

• Hi ha taxes d’immigració elevades con-aglomeracions urbanes • A Europa hi haalgrans • Hi ha taxes d’immigració elevades al continent europeu. amb tinent més de 5 milions d’habitants. europeu.

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

• És el centre del sistema solar.

• És el satèl·lit de la Terra.

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

• És el planeta més gran i té anells.

• És el centre del sistema solar.

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

• És visible des de la Terra una vegada cada 76 anys.

EN EN A 8 Observa aquestes dues fotografies i digues qui1 Mitjançant els la avenços tècnica en deciència pensament. Considerar tots els factors, na adequada: correspon a una altaque densitat de població i Es relacionen 1 Completa les oracions amb la paraula • Des es va produir a Espanya l’èxode rural, − En el Registre Civil1 les dades s’actualitzen . la Es relacionen elsi medicina avenços en ciència i medicina Completa les oracions...amb paraula adequada: • Des que es va produir a Espanya l’èxode rural, l’alumnat resoldrà demogràfiques? aquestes qüestions: Per què creus que els avenços en on viuen més en pobles o en ciutats? amb les variables quina a deu una baixa densitat de persones, població. − El ... és un registre que s’actualitza cada viuen més persones, en pobles o en ciutats? − En el padró municipal es ...recullen dades soamb lesenvariables demogràfiques? ciència i medicina influeixen factors com la natalitat, la mortalitat, la immi− El és un registre que s’actualitza cada deu 8 Observa on anys. aquestes dues fotografies i digues quibre els ... d’un municipi.anys. 1 Mitjançant la tècnica de pensament. Considerar tots els factors, gració i l’emigració? Completau en grup gran l’organitzador gràfic següent amb na 8 correspon a una alta densitat població i i digues quiObserva aquestes duesde fotografies − En el Registre Civil les dades s’actualitzen ... . A Per què creus que avenços en Considerar tots els factors, l’alumnat resoldrà aquestes qüestions: 1 Mitjançant la tècnica de els pensament. la informació obtenguda al llarg de la unitat. quina na a una baixa densitat de població. correspon a una alta densitat de població i − En(F) el En Registre Civil les dades s’actualitzen − padró municipal es recullen dades so- ... . 2 Escriu vertader (V) o fals enelles diferents ciència i medicina influeixen en factors com la natalitat, la mortalitat, la immil’alumnat resoldrà aquestes qüestions: Per què creus que els avenços en quina a una baixa densitat de població. bre els ... d’un municipi. gració i l’emigració? Completau en grup gran l’organitzador gràfic següent amb característiques de la població europea: − En el padró municipal es recullen dades soA ciència medicina la informació obtenguda al llargide la unitat. influeixen en factors com la natalitat, la mortalitat, la immiRaó 1 2 Escriu o fals (F) en les diferents bre elseuropea ... vertader d’un municipi. • La distribució de la població és(V) molt gració i l’emigració? Completau en grup gran l’organitzador gràfic següent amb característiques de la població europea: A desigual. la informació obtenguda al llarg de la unitat. Raó 1 La distribució deola fals població molt 2 Escriu• vertader (V) (F) europea en les és diferents • A Europa hi ha granscaracterístiques aglomeracions desigual. urbanes de la població europea: B Raó 6 amb més de 5 milions d’habitants. ? Raó2 1 • A Europa hide ha la grans aglomeracions urbanes Raó • La distribució població europea és molt B Raó 6 amb més de 5 milions d’habitants. Raó 2 • Europa no és un continent envellit. desigual.

Redact una carta dirigida a l’Agència Espacial Europea

6 Quina fase de la Lluna mostren aquestes imatges i per què ho saps?

3 Esbrina a quin element del sistema solar es re fereix cada frase.

El meu nom és Paula i em dedic a investigar les propietats dels minerals i les roques.

Es relacionen els avenços en ciència i medicina IU amb les demogràfiques? ECTIU OBJECT O B Jvariables

QuèQuè heheaprès? après?

Explica quin és l’origen de l’univers i per què és tan important.

EN ACC

• Des que es va produir a Espanya l’èxode rural, • És el planeta més gran i té anells. on viuen més persones, en pobles o en ciutats?

TIU OBJEC IÓ C EN AC

Jo som na Lluïsa. Duc anys dedicada a estudiar el comportament de les marees i el seu aprofitament per a energies renovables.

• És visible des de la Terra una vegada cada IU 76 anys. Què he après? OBJECT IÓ − El ... és un registre que s’actualitza cada deu anys.

IU OBJECT IÓ C C A EN

Què he après?

D O S S I E R

competencials … i per exercitar el Esbrina a quin element del sistema solar es re pensament computacional fereix cada frase.

Completa les oracions amb la paraula adequada:

u en acció

6 Quina fase de la Lluna mostren aquestes imatges

Explica quin és l’origen de l’univers i per què és tan important.

2 Quins són els cossos celestes que formen l’uni vers? Escriu una llista amb els noms i una ca Activitats racterística de cadascun.

124

i per què ho saps? Dossier d’aprenentatge

O VA

Què podem fer perquè els espais siguin accessibles per a totes les persones?

Pensa en els possibles obstacles que convé salvar, en accessos a diferents llocs, en les zones comunes…

Què he après? 1

Unes persones entenen millor la informació de manera escrita, unes altres de manera visual. De quina forma l’entens millor tu?

Objecti

D O S S I E R

D O S SD O IS S E I E R RD ’ A P D R E N’ EA N TP A T GR E E N E N T A T G E

Important: Compartiu els vostres plànols o mapes amb l’equip directiu de l’escola. En prendran nota per millorar l’espai del pati!

CONS

Segur que a tots vos agrada conéixer les idees que heu tengut!

Empram senyals que ens ajuden a entendre el pati de l’escola!

1 Thi

Projecte interdisciplinari Per integrar amb un objectiu comú les diferents àrees del coneixement.

Avaluació

En un lloc visible de l’escola col·locau els vostres plànols o mapes.

Has pensat que a l’escola hi ha al·lots i al·lots amb característiques diferents?

QU MAR

Sta

SENYALS PER A TOTES LES PERSONES

TES JEC PRO QUE N E

Àudio

Un lloc per a l’oci:

Desenvolupament del pensament

TRIMESTRE 3 PRES

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

ODS

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

5 Com representam el nostre planeta? Per a què serveix representar una part o la totalitat del planeta?

Com localitzar un punt a la superfície te

La Terra té una superfície de més de 500 milions de qui drats. És tan gran que les persones, per localitzar qualse mapa, hi han traçat una xarxa amb les coordenades Aquesta xarxa està formada per línies imaginàries anomen i meridians.

Per representar el planeta es poden utilitzar: • El globus terraqüi. És una esfera sobre la qual es representa la superfície de la Terra a una escala molt més petita que la realitat. En ser la Terra una esfera és la manera de representar-la més precisa i fidel a la realitat.

Com hi accedeixes?

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

Globus terraqüi 1

Igualment, el globus terraqüi es realitza a escala, a una grandària més reduïda que en la realitat.

Per què la representació de la Terra en un globus terraqüi és més fidel a la realitat que en un planisferi o mapamundi?

No representa tots els elements de la realitat, només els que interessen: relleu, països, població, etc. Per a la seva representació s’empren símbols que s’expliquen a la llegenda. 180° 150° físic O Mapamundi N O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

O C E À

30° E

60° E

90° E

G L A C I A L

120° E

À R T I C

150° E

180°

Grenlàndia

S M

60° N

N TA

60° N

N LL

À C E

RR ALA

Amazon

A DEL S AN

DES

Altitud (m)

8000 5000 60°4000 S

180°

3000 2000 1000 500 200 0 –500 150° O

OCEÀ

120° O

90° O

60° O

DESERT DEL SÀHARA

T I C L À N A T

P A C Í F I C

HI M

30° S

30° O

Nil

0° Equador

ÀL

A IA

OCEÀ

an g es

30° N

• Meridians. Són línies imaginàries (verticals o semicer vessen la superfície terrestre des del pol nord fins meridià 0° és conegut com meridià de Greenwich. Ind gitud.

Indicant les coordenades geogràfiques (latitud i longitu calitzar qualsevol punt.

2 Investiga. Coneixes el nom d’altres paral·lels famo de l’equador? Pots cercar-ne informació a Internet tar-ho a ca teva.

3 Quines són les coordenades del pol nord i del pol s 4 A la caça del tresor. En parelles, dibuixau dos m tics que representin una superfície imaginària. Tra el dibuix una xarxa de coordenades amb paral·lels i Cada persona de la parella dibuixarà quatre tresor pel mapa sense que els vegi l’altra persona. Finalme trobar els tresors de la vostra parella utilitzant les co

PA C Í F I C OCEÀ Meridià de Greenwich

O C E À

PS AL D a

M i s sissipí

Missouri

30° N

• Paral·lels. Són línies imaginàries perpendiculars a l’eix la Terra (horitzontals). El paral·lel 0° és l’equador i di en dues parts iguals: hemisferi nord i hemisferi sud. In tud.

GLACIAL

0°

ÍNDIC Austràlia

2000

4000

6000

30° S

8000 km 60° S

A N TÀ R T I C

30° E

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

A la recerca de residus espacials Imagina que fas feina per a l’ESA i que la teva missió és ajudar a localitzar els fragments de residus espacials més pròxims a la Terra. Anota al quadern les coordenades dels objectes que hi veus i l’ordre que haurà de seguir el satèl·lit encarregat de recollir-los.

A B C D E F 1 2 3 4 5

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers.

Intuïtiu Fàcil d’utilitzar per a tu.

Multidispositiu S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Descarregable Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.

Sincronitzable Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.

Universal U1

ilòmetres quaevol lloc en un geogràfiques. nades paral·lels

Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Paral·lels i meridians Paral.lels

POL NORD 90º

80º 60º

Latitud nord

errestre?

40º

Hemisferi nord

Què t’ofereix?

20º

rcles) que traal pol sud. El diquen la lon-

ud) es pot lo-

Equador

0º

Paral·lel Latitud sud

x de rotació de videix la Terra ndiquen la lati-

90º

60º

80º

POL SUD

0º

20º

40º

60º

40º

Meridià

Meridià de Greenwich

20º

sud?

mapes idènaçau sobre i meridians. rs repartits ent, jugau a oordenades.

Exercitar activitats interactives

Latitud. És la distància des del paral·lel 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

Meridians

osos a part t o pregun-

Amb aquests recursos podràs:

20º 40º

Hemisferi sud

Estudiar resums interactius, esquemes...

60º

0º

Longitud oest

Longitud est

Longitud. És la distància des del meridià 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

Aprendre àudios, vídeos, gameroom...

Pren nota!

6 7 8 9

De moment, cap impacte de residu espacial a la geosfera ha fet mal a les persones. 19

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Alerta amb les missions espacials

Com ho veus? Havies pensat que pogués haver residus a l’espai Com pot afectar-nos en el dia a dia? Quins països produeixen més residus espacials?

Per a aquesta unitat...

La dada Segons l’Agència Espacial Europea (ESA), hi ha al voltant de 128 milions de fragments d’antigues missions espacials amb una grandària d’entre 1 mm i 10 cm.

L’univers

Segueix el fil!

1 Com es va formar l’univers?

El sistema solar

2 Com és el nostre sistema solar?

La Terra

La Lluna, el satèl·lit de la Terra

La representació de la Terra

Els mapes

Els fusos horaris

Què caracteritza el nostre planeta?

Quin és el cos celeste més pròxim a la Terra?

Com representam el nostre planeta?

Quins països contaminen més l’espai?

Per què l’hora és distinta en diferents punts del món?

1 Com es va formar l’univers? Conèixer l’origen i l’expansió de l’univers, contribueix a l’interès per explorar-lo?

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs unresum de la unitat.

Què és i com sorgeix l’univers? L’univers és el conjunt de tots els cossos celestes, com les estrelles, planetes, satèl·lits, etc., i l’espai on aquests es mouen.

Nebuloses

Va sorgir fa aproximadament 15 000 milions d’anys, a causa d’una explosió denominada big bang. Aquesta explosió va generar un gran núvol de pols i gas a una temperatura elevada que, en refredar-se, va originar els cossos celestes que formen l’univers. Big bang

Formació del sistema solar –5 000 Ma

Formació de les primeres galàxies –13 000 Ma

Són núvols gegants de pols i gas. A partir de les nebuloses es formen les estrelles.

Galàxies

Big bang –15 000 Ma

Mil

ion

’an ys

Formació de la Terra –4 500 Ma

Assenyala la resposta correcta sobre la història de l’univers. a) Es va originar fa més de 20 000 milions d’anys. b) El big bang va ser una explosió de baixa temperatura. c) Amb l’origen de l’univers es varen crear la matèria i l’energia. d) La Terra es va originar abans que el sistema solar.

En parelles, representau amb mímica la història de l’univers utilitzant com a ajuda la imatge d’aquesta pàgina. Recordau que podeu feu gestos i emetre sons, però no parlar. 1-2-4

Són agrupacions de nebuloses i de milers de milions d’estrelles i els seus sistemes solars. La nostra galàxia és la Via Làctia.

Pren nota! Què podem trobar a l’univers? L’univers està format per diferents tipus de cossos celestes. Cossos celestes

Planetes nans

Satèl.lits

Estrelles

Són cossos esfèrics més petits que els planetes.

Planetes

Són esferes de gas enormes que emeten llum i calor.

Asteroides

Són cossos esfèrics sense llum pròpia que orbiten o giren al voltant d’una estrella. Poden ser rocosos o gasosos.

a) El meu cos és de gas. Emet llum i calor. b) Pas tota la meva vida girant al voltant d’un planeta. c) Puc estar format per roques o gasos i sempre orbit al voltant d’una estrella. d) En el meu interior pots trobar els altres cossos celestes.

Són cossos que orbiten al voltant d’un planeta.

Cometes

Són objectes o cossos rocosos i molt més petits que els planetes que giren al voltant d’una estrella.

3 Endevina a quin cos celeste es refereix cadascuna d’aquestes frases.

Per explorar l’univers es va llançar el primer satèl.lit, l’Sputnik 1, el 1957. Amb aquest primer llançament es varen començar a generar els residus espacials.

Són cossos formats per gel i pols. Quan passen a prop d’una estrella, poden formar una coa brillant.

e) Som un cos més petit que un planeta i gir al voltant de les estrelles. De vegades, puc despistar-me i xocar amb un altre cos i aleshores em diuen meteorit. 4 Quines diferències trobes entre els asteroides i els cometes? 5 Investiga: si l’univers es va originar arran del big bang, què hi havia abans d’aquesta gran explosió?

2 Com és nostre sistema solar? Saps el nom de la galàxia en què vivim i on es troba el sistema solar dins de l’univers?

Sistema solar

Mercuri Venus

Sol

Terra

Mart Júpiter Saturn

Òrbita

Urà

Neptú

El nostre sistema solar és un sistema planetari; és a dir, un conjunt format per una estrella anomenada Sol i tots els cossos celestes que giren al seu voltant. El nostre sistema solar, juntament amb altres, formen part d’una galàxia, que és la Via Làctia. El Sol és la nostra estrella. Al seu voltant giren la resta dels cossos celestes, que en reben la llum i calor, i segueixen trajectòries anomenades òrbites.

Via Làctia Sistema solar

Terra

Explorant l’espai interestel.lar Es coneix poc sobre l’univers exterior al sistema solar. Gran part de la informació i les fotografies que tenim ens les proporcionen les sondes Voyager 1 i 2. Fa uns anys, la sonda Voyager 1 va aconseguir sortir del sistema solar i abastar l’espai interestel·lar, després d’uns 40 anys de viatge. Si volem repetir el procés amb unes altres dues sondes similars perquè explorin i identifiquin possibles restes de residus espacials fora del sistema solar el 2075 i el 2090, en quins anys hauríem de llançar cada una d’aquestes sondes? Els planetes que orbiten al voltant del Sol són vuit. Per ordre de proximitat al Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Cada planeta pot tenir els seus propis satèl·lits. La Terra només en té un, la Lluna. No obstant això, alguns, com Júpiter o Saturn, en tenen més de 70 i altres, com Mercuri, cap. La majoria dels asteroides es troben en l’anomenat cinturó d’asteroides, entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Voyager 1

Pren nota!

L’Agència Espacial Europea (ESA) calcula que uns 900 000 objectes o trossos de ferralla, de més d’un centímetre, orbiten al voltant de la Terra.

El cometa més conegut del sistema solar és el cometa Halley, que tarda gairebé 76 anys a fer una volta completa al voltant del Sol.

Júpiter i Saturn són els planetes que més satèl·lits tenen. Quina en pot ser la raó?

2 Llegeix l’exemple i escriu una línia d’informació sobre aquests cossos celestes del sistema solar. Exemple: Mercuri ➝ És el planeta més pròxim al Sol. • Sol ➝ .....

• Júpiter ➝ .....

• Cometa Halley ➝ .....

• Terra ➝ .....

• La Lluna ➝ .....

• Plutó ➝ .....

3 Investiga i elabora una fitxa amb dades curioses de cada un dels planetes del sistema solar. Pots cercar informació a la web de la NASA «Ciència per a nins i nines». Na Carme i n’Albert són una parella d’astronautes espa4 nyols que s’estan preparant per dur a terme una missió espacial. Aquesta té per objecte visitar un dels planetes del sistema solar. Saben que els planetes sòlids són els quatre primers i que la resta són gasosos. Si volen aterrar i caminar sobre el planeta més llunyà al Sol, cap a quin planeta s’haurien de dirigir? Explica la resposta. CTF

Júpiter El meu nom: Júpiter. es: Les meves característiqu n del sistema solar. gra s – Som el planeta mé at per hidrogen – Som gasós i estic form i heli. cils de veure. – Tenc anells però són difí : Mart i Saturn. Qui són els meus veïnats? La meva història: tiguitat perquè – Som conegut des de l’an pi. sco tele se sen ble som visi – He sigut visitat per diverses naus espacials i sondes.

3 Què caracteritza el nostre planeta? Què necessitam saber per comprendre els fenòmens que ocorren en el nostre planeta? La inclinació de la Terra

Les característiques de la Terra La Terra és un planeta rocós de forma esfèrica, una mica aplatada pels pols i lleugerament inclinada. Té un diàmetre d’uns 12 700 quilòmetres.

Zo na

Els moviments de la Terra La Terra, com la resta dels cossos celestes del sistema solar, està en moviment constant. Els moviments que realitza la Terra són dos: rotació i translació.

Aquest moviment és el gir que la Terra realitza sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari que la travessa pels pols. Tarda 24 hores a realitzar aquest gir, és a dir, un dia i això produeix la successió del dia i la nit. • Moviment de translació; conseqüències Aquest moviment és el gir que la Terra realitza al voltant del Sol. Tarda 365 dies i 6 hores a completar aquest gir; és a dir, un any. Aquestes 6 hores de més, que s’acumulen, fan que cada quatre anys hi hagi un dia més que s’afegeix al mes de febrer. Aquest mes passa de tenir 28 a 29 dies i es coneix com any de traspàs o bixest. A conseqüència d’aquest moviment se succeeixen les estacions, que tenen una duració de tres mesos cada una: hivern, primavera, estiu i tardor. A causa de la inclinació de la Terra i segons com de prop es trobi del Sol, els raigs arribaran amb diferent inclinació i, per tant, amb diferent intensitat a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud.

per ada

càl

ida

per ada

fre

La inclinació fa que els raigs del Sol arribin amb més o menys força a les diferents zones. A les zones temperades i fredes, els raigs de Sol arriben més inclinats, per la qual cosa encalenteixen menys. A la zona càlida, els raigs del Sol arriben més directament i encalenteixen més.

Per entendre els moviments de la Terra i les seves conseqüències, observa els vídeos sobre la rotació i la translació a anayaeducacion.es.

Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació.

Si a Espanya és estiu, quina roba haurà de posar a la maleta? Fes-ne una llista.

2 Per què se succeeixen el dia i la nit i les estacions? Explica com arriben els raigs en cada estació en els dos hemisferis i com són els dies i les nits.

4 Investiga i obtén informació sobre els equinoccis i els solsticis. Quants n’hi ha? Quan es produeixen? Què hi ocorre?

fre

tem

Zo na

NIT

• Moviment de rotació; conseqüències

Zo na

tem

DIA

Na Cloe viu a Espanya i anirà a visitar un amic que viu a Nova Zelanda, a l’hemisferi sud. Sumam

5 Fes amb plastilina una maqueta de la Terra en la qual apareguin cada una de les capes. 6 A quina capa de la geosfera creus que pertany el magma de l’interior dels volcans?

Les estacions Juny

Setembre

Tardor Hemisferi nord

Hivern Del 21 de juny al 23 de setembre.

Del 23 de setembre al 21 de desembre.

Primavera

En aquesta estació els raigs arriben oblics a la Terra, per la qual cosa fa menys calor. A poc a poc la duració de les nits i els dies es va igualant.

Del 23 de setembre al 21 de desembre.

Desembre Hivern Del 21 de desembre al 21 de març.

Els raigs arriben molt oblics i la Terra rep poca calor, per la qual cosa les temperatures són baixes. Les nits duren més que els dies.

Estiu

Hemisferi sud

Estiu Del 21 de juny al 23 de setembre.

Els raigs arriben quasi perpendiculars a la Terra i encalenteixen més la superfície i, per tant, les temperatures són molt càlides. Els dies són més llargs que les nits.

Del 21 de desembre al 21 de març.

Març Primavera Del 21 de març al 21 de juny.

Els raigs arriben una mica oblics a la Terra, i rep una mica més de calor. Es comença a igualar de nou la duració de les nits i els dies.

Tardor Del 21 de març al 21 de juny.

Pren nota!

Les capes de la Terra Es distingeixen tres capes principals: atmosfera, hidrosfera i geosfera.

És la capa gasosa que envolta la Terra. Està composta per diferents gasos, com l’oxigen, el diòxid de carboni, el nitrogen, etc.

Atmosfera Escorça

Nucli Geosfera Mantell

Hidrosfera

És la capa sòlida de la Terra, formada per roques. S’hi distingeixen tres parts segons l’estat en què es troben les roques.

És la capa líquida de la Terra. Està formada per totes les masses d’aigua del planeta i en cobreix dos terços de la superfície.

El satèl.lit e.Deorbit començarà a recol.lectar residus espacials amb una xarxa el 2023.

Escorça. És la capa exterior, prima, sòlida i freda, que forma els continents i els fons marins. Mantell. És la capa intermèdia formada per roques blanes, de vegades foses, a causa de les altes temperatures. Nucli. És la capa més profunda i calenta de la Terra. Està composta per metalls.

4 Quin és el cos celeste més pròxim a la Terra? Quina influència tenen els moviments de la Lluna sobre el nostre planeta? La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. És un cos rocós de 3 746 km de diàmetre que no té llum pròpia. Quan de nit la veim il·luminada és perquè reflecteix els raigs del Sol. No té atmosfera ni hidrosfera i la superfície mostra nombrosos cràters causats per l’impacte de meteorits. La Lluna també es mou i realitza dos moviments. Un, el moviment de rotació sobre si mateixa, i un altre, el de translació, al voltant de la Terra. Tots dos moviments duren el mateix: 29 dies i mig. És per això que sempre veim la mateixa cara de la lluna. Aquest moviment provoca que des de la Terra puguem observar les fases lunars.

Lluna

Fases lunars

Lluna nova

La Lluna es troba entre la Terra i el Sol i per això no la veim il·luminada.

Lluna plena

La Terra es troba entre el Sol i la Lluna, per la qual cosa podem veure-la al complet.

Quart creixent

Té forma de D i només se’n pot veure una part il·luminada, que va augmentant cada dia.

Quart minvant

Té forma de C i només se n’observa una part il·luminada, que va minvant fins a arribar una altra vegada a lluna nova.

Normes de l’estació lunar Imagina que els viatges a la Lluna fossin una de les ofertes de les agències de viatge. Elaborau en grup un cartell amb les normes que considereu essencials per anar a l’estació espacial lunar i que les persones visitants hagin de complir. No oblideu recalcar la importància de no deixar fems ni residus que puguin embrutar la superfície lunar.

Els eclipsis de Sol

Terra

Pren nota! La primera fotografia captada des de la Lluna mostrava una bossa de fems. Contenia uns 30 quilos d’excrements i altres residus acumulats durant el viatge a la Lluna.

Sol Lluna

Es produeixen quan la Lluna es troba entre el Sol i la Terra i es forma una alineació perfecta entre els tres astres que cobreix el Sol gairebé completament.

Les marees Són pujades i baixades del nivell de la mar. Aquests moviments de l’aigua es produeixen cada sis hores i existeixen gràcies a l’atracció que es produeix entre la Terra i la Lluna, com si fossin dos imants. Així, la marea puja quan la Lluna es troba més a prop de la Terra (plenamar o marea alta) i baixa quan la Lluna se’n fa enfora (baixamar o marea baixa). 1

Marea alta.

En què s’assemblen i en què es diferencien la Lluna i la Terra?

2 Dibuixa al quadern les fases de la Lluna juntament amb els seus noms. Quan estiguis a ca teva observa: en quina fase està la Lluna que veuràs aquesta nit? 3 Investiga quan es va produir el darrer eclipsi de Sol visible des d’Espanya. Quines proteccions s’han de prendre per veure un eclipsi de Sol? Marea baixa.

5 Com representam el nostre planeta? Per a què serveix representar una part o la totalitat del planeta? Per representar el planeta es poden utilitzar: • El globus terraqüi. És una esfera sobre la qual es representa la superfície de la Terra a una escala molt més petita que la realitat. En ser la Terra una esfera és la manera de representar-la més precisa i fidel a la realitat. • El planisferi o mapamundi. És una representació en un pla de tota la superfície terrestre. D’aquesta manera es facilita la representació d’uns certs elements, com el relleu o els països, però distorsionada respecte a la realitat.

Globus terraqüi 1

Igualment, el globus terraqüi es realitza a escala, a una grandària més reduïda que en la realitat.

Per què la representació de la Terra en un globus terraqüi és més fidel a la realitat que en un planisferi o mapamundi?

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

O C E À

30° E

60° E

90° E

G L A C I A L

120° E

À R T I C

150° E

180°

Grenlàndia

S M

60° N

À C E

ALA

DES

Altitud (m)

A DEL S A N

30° S

8 000 5 000 60°4S000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 – 500 180° 150° O

nes Amazo

C N T I L À A T

SE D

P A C Í F I C

OCEÀ

120° O

90° O

HI M

0° Equador

60° O

30° O

D E S E RT D E L SÀHARA

Nil

O C E À

ÀL

A IA

OCEÀ

an g es

30° N

PA C Í F I C 0°

OCEÀ Meridià de Greenwich

PS AL D a

M i s sissipí

30° N

YE Missouri

GLACIAL

0°

ÍNDIC Austràlia

2 000

4000

6 000

30° S

8000 km 60° S

A N TÀ R T I C

30° E

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

• Paral·lels. Són línies imaginàries perpendiculars a l’eix de rotació de la Terra (horitzontals). El paral·lel 0° és l’equador i divideix la Terra en dues parts iguals: hemisferi nord i hemisferi sud. Indiquen la latitud. • Meridians. Són línies imaginàries (verticals o semicercles) que travessen la superfície terrestre des del pol nord fins al pol sud. El meridià 0° és conegut com meridià de Greenwich. Indiquen la longitud. Indicant les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) es pot localitzar qualsevol punt.

POL NORD

Paral.lels

90º

80º

60º

Latitud nord

Paral·lels i meridians

40º

Hemisferi nord

20º

Equador

0º

Paral·lel Latitud sud

Com localitzar un punt a la superfície terrestre?

20º 40º

Hemisferi sud 90º

60º

80º

POL SUD

Latitud. És la distància des del paral·lel 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

Meridians

0º 20º

40º

3 Quines són les coordenades del pol nord i del pol sud? 4 A la caça del tresor. En parelles, dibuixau dos mapes idèntics que representin una superfície imaginària. Traçau sobre el dibuix una xarxa de coordenades amb paral·lels i meridians. Cada persona de la parella dibuixarà quatre tresors repartits pel mapa sense que els vegi l’altra persona. Finalment, jugau a trobar els tresors de la vostra parella utilitzant les coordenades.

60º

40º

Meridià

2 Investiga. Coneixes el nom d’altres paral·lels famosos a part de l’equador? Pots cercar-ne informació a Internet o preguntar-ho a ca teva.

Meridià de Greenwich

20º

60º

0º

Longitud oest

Longitud est

Longitud. És la distància des del meridià 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

A B

Pren nota!

C D E F 1 2 3 4 5 6 7 8 9

De moment, cap impacte de residu espacial a la geosfera ha fet mal a les persones. 19

6 Quins països contaminen més l’espai? Quins tipus de mapes hi ha i què representen cada un? Un mapa és una representació gràfica de la Terra o de part d’aquesta sobre una superfície plana i a escala.

Elements dels mapes Títol o nom

Llegenda

Escala

Indica el contingut del mapa i l’espai que representa.

Part del mapa on s’expliquen els símbols convencionals.

Indica la relació que hi ha entre una distància mesurada en el mapa i la corresponent en la realitat. Pot ser gràfica o numèrica.

180°

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

O C E À

0°

30° E

60° E

G L A C I A L

90° E

120° E

150° E

180°

À R T I C 0

Mapa polític del món

2000

4 000

6000

8000 km

ISLÀNDIA

60° N

SUÈCIA NORUEGA FINLÀNDIA

REGNE UNIT IRLANDA

C A N A D À

ALEMANYA POLÓNIA UCRAÏNA ROMANIA ITÀLIA GRÈCIA TURQUIA

FRANÇA ESPANYA

À C E

30° N

CUBA

MÈXIC

BRA SIL

P A C Í F I C

ALGÈRIA

PERÚ BOLÍVIA PARAGUAI

30° S

TXAD NIGÈRIA

EGIPTE

ANGOLA

KAZAKHSTAN

60° N

MONGÒLIA

J AP Ó

X I N A

30° N

PAKISTAN

ARÀBIA SAUDITA

Í N D I A MYANMAR

SUDAN

TAILÀNDIA

FILIPINES

VIETNAM

ETIÒPIA

MALÀISIA

REP. DEM. KENYA DEL CONGO TANZÀNIA

OCEÀ

INDONÈSIA

OCEÀ PA C Í F I C

ÍNDIC

MADAGASCAR

AUSTRÀLIA

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ARGENTINA

0°

PAPUA NOVA GUINEA

ZÀMBIA MOÇAMBIC

BOTSWANA NAMÍBIA

URUGUAI XILE

LÍBIA

NÍGER

C N T I L À A T

VENEÇUELA COLÒMBIA EQUADOR

IRAQ IRAN AFGANISTAN

MARROC

MAURITÀNIA GÀMBIA MALI GUINEA

O C E À 0°

PORTUGAL

E S TAT S U N I T S D’AMÈRICA

30° S NOVA ZELANDA

XILE

Nom de l’estat Frontera de país

60° S

60° S N

T À

R T

E S

180°

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

30° E

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

Marques d’orientació

Toponímia

Símbols convencionals

Mostren els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

Són els noms que apareixen escrits en el mapa (ciutats, muntanyes, oceans, etc.).

Són els signes (línies, punts, colors, icones) que representen la realitat. El significat s’expressa a la llegenda.

OCE À

SEPTENTR IONAL L RA O NT TAJ CE SISTEMA

ICA

TAJO

A MORENA

RR T IVIR r uivi LQU BÈ alq ADA uad ES GU D lG e A d AL sió R es pr ER i S De d

SIE

300 km

O C E À AT L À N T I C ILLES CANÀRIES

UER XÚQ S GURA U E E S IQ

ME R I D I ON AL

Ceuta

Límit d'estat Límit de comunitat autònoma

O CE À

ATL ÀN TI C

à rr te

Melilla

F R A N Ç A

CASTELLAEXTREMADURA LA MANXA

ANDALUSIA

COMUNITAT VALENCIANA

REGIÓ DE MÚRCIA

O C E À AT L À N T I C

CANÀRIES

r M a

e d 0

El temps

b) Explica el contingut o el territori que representa el mapa.

Assolellat

c) Representa els punts cardinals.

Ennigulat

d) Expressa la relació entre les mesures de la superfície del terreny a la realitat i les mesures en el mapa. e) Noms de ciutats, localitats, etc.

Sol i niguls

Pluja Neu Vent OCEÀ ATLÀNTIC

200 300 km

Mar Cantàbrica

O C E À AT L À N T I C

a) Indica el significat dels símbols.

ALGÈRIA

MARROC

Mapa temàtic

i t 100

MELILLA

Indica a quin element del mapa es refereix cadascuna d’aquestes frases:

3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

CANTÀBRIA PAÍS ASTÚRIES GALÍCIA BASC ANDORRA NAVARRA CASTILLA LA RIOJA CATALUNYA I ARAGÓ LLEÓ ILLES MADRID BALEARS

CEUTA

Altitud (m)

Mar Cantàbrica

Mapa polític

200

ME S E TA

ARS

100

GUADIANA

AT L À NT IC

P O R T U G A L

–A ltres: per exemple, mapes demogràfics que informen sobre la població, mapes històrics, mapes turístics, etc.

DUERO

I R I N E U S ress ió EB de l’Eb re RE

ÈR

–M apes de comunicació. Mostren vies de transports terrestres, marítimes, fluvials o aèries.

Dep

–M apes d’activitats econòmiques. Reflecteixen les activitats d’un determinat territori que produeixen riquesa.

–M apes del temps. Recullen els fenòmens meteorològics, com precipitacions o vent, d’un lloc i en un moment determinat.

• Mapes temàtics. Poden oferir informació sobre temes diversos. Els més comuns són:

MESETA

• Mapes polítics. Mostren l’organització política d’un territori (països, ciutats, pobles, capitals…).

ÑO MI

SERRALADA CANTÀBRI

• Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per representar les altures s’utilitzen diferents colors.

Mar Cantàbrica

Mapa físic

TA J

Tipus de mapes

r Ma 0

à rr te i ed

100

200 300 km

2 En quin tipus de mapa s’han explicat els elements del mapa? Per què ho saps? 3 Elabora un mapa turístic de la teva localitat amb els principals monuments o llocs culturals perquè es puguin visitar. Com a base, has d’utilitzar el mapa de la teva localitat.

Pren nota! El 9 de maig del 2021 varen caure les restes del coet xinès Long March 5B en una zona de la mar d’Aràbia. 21

7 Per què l’hora és distinta en diferents punts del món? Per què l’hora és diferent segons el lloc de la Terra on ens trobem? Com ja saps, la Terra realitza un moviment de rotació sobre si mateixa i tarda 24 hores a completar-lo. Això fa possible que mentre en unes zones de la Terra és de dia, en unes altres és de nit; és a dir, que hi hagi hores diferents. Les persones han creat els fusos horaris per saber quina hora és a cada lloc del món.

Com s’estableixen els fusos horaris? Com que el dia té 24 hores, el que es fa és dividir els 360° que té la superfície de la Terra en 24 franges iguals de 15° cada una (24 × 15 = 360). Cada una d’aquestes franges constitueix un fus horari. Conforme avançam fusos des del meridià 0° o meridià de Greenwich cap a l’est, el rellotge s’avança una hora per cada fus horari i si avançam des del meridià de Greenwich cap a l’oest el rellotge es retarda una hora per cada fus horari. A Espanya tenim dues hores diferents. A la Península i a les illes Balears sumam una hora al temps del meridià de Greenwich (UTC o GTM en anglès) i a les illes Canàries restam una hora.

180°O 165°O 150°O 135°O 120°O 105°O 90°O

75°O

60°O

45°O

30°O

15°O

15°E

30°E

45°E

60°E

75°E

90°E 105°E 120°E 135°E 150°E 165°E 180°E

Moscou

París Los Angeles

Roma

Nova York

Tòquio

Límits dels fusos horaris

Meridià de

Buenos Aires

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari –12

–11

–10

–9

–8

–7

–6

–5

–4

–3

–2

–1

Es resten hores per cada fus que ens desplaçam des de Greenwich

Sidney

Greenwich

Zones amb l'hora de Greenwich Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

1 500

3000

4500 km

+10

+11

+12

Se sumen hores per cada fus que ens desplaçam des de Greenwich

Quin moviment terrestre és el causant que quan en un lloc és de dia en un altre sigui de nit?

2 Explica les diferents hores que marquen els rellotges de les ciutats representades. 3 Per què la península Ibèrica i les illes Canàries tenen hores diferents?

Pren nota! És un problema mundial: els residus espacials estan aquí. Independentment del fus horari o zona del planeta on et trobis.

Quina hora és en… En Màrius està mirant a la tele un programa sobre com de perjudicial poden arribar a ser els residus espacials. És un documental dirigit per la NASA que s’emet simultàniament a tot el món. Si ell viu a Tenerife (illes Canàries) i ho està veient a les 22:00, a quina hora s’estarà emetent a la resta de ciutats? Roma

Moscou

Sidney

Buenos Aires

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après? 1

Explica quin és l’origen de l’univers i per què és tan important.

2 Quins són els cossos celestes que formen l’univers? Escriu una llista amb els noms i una característica de cadascun.

6 Quina fase de la Lluna mostren aquestes imatges i per què ho saps? A

3 Esbrina a quin element del sistema solar es refereix cada frase. • És visible des de la Terra una vegada cada 76 anys. • És el planeta més gran i té anells. • Està situat entre l’òrbita de Mart i Júpiter. • És el centre del sistema solar. • És el satèl·lit de la Terra. 4 Completa les oracions següents sobre els moviments de la Terra. Durant el moviment de ....., la Terra gira al voltant del ..... . Aquest moviment produeix les ..... que són: ..... , ..... , ..... i ..... .

7 Explica per què saps que és plenamar.

La ..... és el gir que realitza la ..... sobre si mateixa. Gràcies a aquest moviment tenim ..... i ..... .

8 A cadascú el que és seu. Indica quines informa cions corresponen a paral·lels i quines a meridians.

5 Identifica en quina capa de la Terra han investigat cada una d’aquestes científiques.

Jo som na Lluïsa. Duc anys dedicada a estudiar el comportament de les marees i el seu aprofitament per a energies renovables.

Meridians

9 Quins tipus de mapes creus que hauries de consultar si volguessis planificar un viatge aquest cap de setmana a una altra ciutat? Explica per què els has triat en cada cas.

El meu nom és Paula i em dedic a investigar les propietats dels minerals i les roques.

Som na Cristina i faig feina controlant les emissions que deixen els avions quan volen perquè no contaminin molt.

Paral·lels

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U1 IU OBJECT IÓ EN ACC Redact una carta dirigida a l’Agència Espacial Europea 1

Pens Quina conseqüència directa per a mi pot tenir l’existència de residus espacials? Què podria passar si l’espai es continua omplint de fems? Seria molt greu que restes de residus espacials impactassin a la superfície habitada de la Terra? Quines propostes hi ha per a solucionar el problema? Quina pens que seria la més encertada? Quina és l’adreça a la qual puc enviar la meva carta a l’ESA?

Per què m’interessa?

Com ho he après? 1

Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre allò que pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió cap al que els companys i companyes poden millorar.

Investig

? Planteja-t’ho! mundial és conscient Creus que la població us ha respecte als resid del problema que hi e str nt a l’òrbita del no que s’estan acumula planeta? ina t arribassis a fer fe Si en algun momen , espacial important per a alguna agència a ar aquest problem penses que solucion m ioritat? Per què? Co hauria de ser una pr r ta us espacials, afec poden, aquests resid rra? els habitants de la Te s plantejar que aqueste Qui creus que podria l’espai es duguessin missions de neteja de a terme?

Mira el termòmetre! Què està passant?

Un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic demostra que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les activitats humanes són responsables d’un encalentiment del planeta en 1,1 °C des del període 1850-1900 fins a l’actualitat.

Aquesta avaluació es basa en els conjunts de dades recollides per tots els científics del món dedicats a observar el clima. Totes aquestes persones coincideixen a advertir que el clima està canviant en tots els racons del planeta d’una manera accelerada. I estan d’acord que alguns d’aquests canvis en marxa seran irreversibles durant milers d’anys, o fins i tot durant centenars de milers d’anys.

Com ho veus? Saps què són les emissions d’efecte d’hivernacle? Quines creus que poden ser les conseqüències d’un augment de les temperatures en tot el planeta? Qui són els responsables d’aquest problema?

Un estudi prediu que s’espera que la temperatura global arribi o superi els 1,5 °C o més d’encalentiment en els pròxims 20 anys.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció És a les nostres mans prendre mesures que ajudin a no precipitar l’augment de temperatura del nostre planeta. Investiga quines accions pots dur a terme en la teva vida diària que puguin ajudar a evitar el canvi climàtic.

Segueix el fil!

La dada

L’atmosfera, el temps i el clima

1 On es donen els fenòmens atmosfèrics?

El clima: elements i factors

2 Per què el clima afecta el nostre dia a dia?

Diferents climes al món

Els climes d’Espanya

Els climes i la diversitat vegetal a les illes Balears

El canvi climàtic

Quines són les grans zones climàtiques?

Quina roba convé dur a cada lloc d’Espanya?

Com és el clima de les illes Balears?

Estan els climes en perill tal com els coneixem?

1 Que es donen els fenòmens atmosfèrics? On acaben els gasos d’efecte d’hivernacle?

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

L’atmosfera És la capa de gasos que envolta el nostre planeta. Alguns d’aquests gasos són l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni. L’atmosfera permet que la vida es pugui desenvolupar a la Terra. No només aporta oxigen, sinó que també ens protegeix dels raigs nocius del Sol i manté una temperatura adequada per a la vida.

Exosfera

500 km Termosfera

80 km

Mesosfera, termosfera i exosfera En aquestes capes l’aire és irrespirable, ja que gairebé no hi ha oxigen.

Mesosfera

50 km Estratosfera

Estratosfera Conté ozó, un gas que absorbeix els raigs ultraviolats del Sol, que són perillosos per als éssers vius. 12 km Troposfera

Troposfera Abasta des de la superfície fins als 12 km d’altura aproximadament. En aquesta capa es troba la major part de l’aire que respiram i és on es produeixen els fenòmens atmosfèrics o meteorològics.

Precipitacions

Vent

Els fenòmens atmosfèrics Els fenòmens atmosfèrics o meteorològics són els successos naturals que ocorren a l’atmosfera, com vent, precipitacions, niguls, etc. Aquests fenòmens solen canviar cada poc de temps i el seu estudi ens ajuda a predir el temps atmosfèric. • Precipitacions. Es produeixen quan el vapor d’aigua condensat en els niguls es precipita cap a la superfície. Depenent de l’estat en què es trobi l’aigua podem distingir entre pluja (aigua líquida), neu o calabruix (aigua sòlida). • Vent. Els canvis de temperatura generen moviments a l’aire present a l’atmosfera, fet que produeix el vent. Segons la seva força podem assignar-hi diferents noms, com brisa (vent suau), vendaval (vent fort) o huracà (vent molt fort). • Niguls. Les gotes d’aigua presents a l’atmosfera es condensen i formen els niguls. Es desplacen per l’atmosfera a causa de l’acció del vent.

Niguls

Mira les fotografies i compara els fenòmens atmosfèrics que hi observes. Què et fa dir això?

Llegeix aquest diàleg i escriu si fan referència al temps atmosfèric o al clima. A mem si arriba ja la primavera! Estic fart de passar tant de fred en els mesos de gener i febrer. ADOLF Pensa a agafar el paraigua. Han dit a la tele que avui vespre plourà.

Aquest ha sigut l’estiu més calorós dels darrers 30 anys.

• Altres fenòmens. Poden ser els arcs de Sant Martí, els llamps, les aurores polars, etc.

El temps atmosfèric i el clima El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un moment i lloc determinat. Sol canviar amb freqüència, en dies, hores i, de vegades, fins i tot en minuts. El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques comunes en un lloc determinat que s’estableix després de l’estudi del temps atmosfèric d’aquesta zona durant diverses dècades. Després d’aquest estudi, es pot determinar el comportament freqüent dels fenòmens atmosfèrics en un lloc concret.

LOLA

TONI En zones on fa molt de vent solen col·locar aerogeneradors per aconseguir electricitat.

CLARA

3 Quina capa de l’atmosfera és la més afectada pel canvi climàtic?

2 Per què el clima afecta el nostre dia a dia? 1

Per què un problema del clima pot ser tan perjudicial per als éssers vius que habiten el planeta? Elements del clima Com ja saps, el clima es determina després de l’estudi del temps atmosfèric d’una zona determinada durant un període llarg de temps (30 anys almenys). D’aquesta manera, es poden establir les característiques atmosfèriques més comunes de les diferents estacions, mesos, etc. Per conèixer el clima, s’estudien els elements i els factors climàtics.

Associa cadascun d’aquests instruments a l’element climàtic que mesuren: pluviòmetre, termòmetre, baròmetre, anemòmetre, higròmetre.

2 Explica amb les teves paraules com estan relacionades la temperatura i la humitat.

Elements del clima

Temperatura

Indica la quantitat d’energia tèrmica (calor o fred) que hi ha a l’atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i la unitat de mesura són els graus centígrads (°C).

Humitat

És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera. Depèn de la temperatura. Normalment, on hi ha major temperatura sol haver-hi més humitat. Es mesura amb l’higròmetre.

Vent

És l’aire que es troba en moviment a l’atmosfera. La velocitat es mesura amb l’anemòmetre en metres per segon (m/s) i la direcció amb el penell.

Pressió atmosfèrica Precipitacions

És el pes de l’aire sobre un punt de la superfície. Disminueix conforme ens feim enfora de la superfície a nivell de la mar. Les altes pressions s’associen amb temps assolellat i les baixes pressions amb precipitacions. Ese mesura amb el baròmetre i la unitat de mesura són els mil·libars.

És la caiguda d’aigua cap a la superfície en forma de pluja, neu o calabruix. Solen ser més abundants com més a prop s’estigui de l’equador, de la mar o de zones muntanyoses. Es mesuren amb el pluviòmetre en litres per metre quadrat (l/m2) en mil·límetres (mm).

Canvi climàtic i medi ambient

Factors climàtic La latitud

Llegeix el fragment de notícia i assenyala a quins elements del clima s’hi fa referència.

És la distància que hi ha des de qualsevol punt del planeta a l’equador. Com més a prop de l’equador estigui un lloc, més càlid serà el clima. Per contra, com més enfora n’estigui i més s’acosti als pols, més fred serà. Això es deu al fet que a l’equador els raigs del sol incideixen de manera perpendicular, la qual cosa fa que encalenteixin més, i aquests mateixos raigs arriben als pols de forma molt més inclinada i encalenteixen menys.

Canvi climàtic i medi ambient que s’espera que la tem«Un estudi recent prediu a arribi o superi els 1,5 °C peratura global del planet els pròxims 20 anys. o més d’encalentiment en els patrons de pluja o Això implicarà canvis en ceans, fet en en els o xig acidificació i pèrdua d’o es marins. Segons els que afectarà els ecosistem estam a temps d’aturar càlculs científics, encara reduint les emissions de aquestes conseqüències gasos d’efecte d’hiverdiòxid de carboni i altres beneficis ràpids per a nacle. Això pot tenir una poden passar entre 20 i la qualitat de l’aire, però atures de la Terra s’es30 anys fins que les temper tabilitzin». Font: Nacions Unides.

L’altitud S’anomena altitud l’altura que hi ha sobre el nivell de la mar. A major altitud, menor temperatura. Per això fa més fred en les zones de muntanya que en les de plana. Normalment, la temperatura descendeix 1 °C per cada 150 metres d’altitud.

La influència de la mar L’aigua de la mar regula la temperatura de la superfície terrestre perquè s’encalenteix més a poc a poc que la terra. Aquest és el motiu pel qual les zones de costa tenen temperatures més suaus durant tot l’any, a diferència de les zones d’interior. A les regions de costa són més freqüents les precipitacions, la humitat sol ser més elevada i els vents bufen més fort.

Latitud

El relleu El relleu engloba les diferents formes que adquireix l’escorça terrestre, com muntanyes, turons, valls, etc. Per exemple, les muntanyes frenen el vent i impedeixen que els niguls circulin, per la qual cosa en xocar-hi es produeixen precipitacions.

3 Observa la fotografia. Quines diferències en el clima hi haurà entre les dues zones (A) i (B), assenyalades? Pots dir com hi serien les precipitacions, la temperatura, el vent, etc.

Relleu

Altitud

A Influència de la mar

3 Quines són les grans zones climàtiques? Hauria de ser el canvi climàtic una preocupació a tenir en compte per totes les persones independentment de la zona on visquin? Quan es combinen els elements i els factors del clima, es configuren les diferents zones climàtiques de la Terra. Cadascuna d’aquestes zones té unes característiques referides a les temperatures, les precipitacions, la humitat, etc. Podem distingir entre la zona càlida, la zona temperada i la zona freda. Les relacions que s’estableixin entre el clima, l’aigua, la flora i la fauna determinaran els ecosistemes de determinades zones que junts constitueixen els biomes.

Zona càlida

Quin continent és el que presenta una diversitat climàtica major?

2 Quina diferència hi ha entre les temperatures de la zona càlida i les de la zona temperada? 3 Se t’ocorre algun lloc del teu país on pugui haver clima d’alta muntanya?

Zona freda Cercle Polar Àrtic

• Es troba compresa aproximadament entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn. • Les temperatures sempre són superiors als 18-20 °C. • Es distingeix el clima equatorial, tropical i desèrtic. Les precipitacions i altres elements del clima varien en cada un.

Zona temperada • Es troba en els dos hemisferis. Al nord entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic i al sud entre el Tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic. • Les temperatures canvien al llarg de l’any segons l’estació en què ens trobem: primavera, estiu, tardor i hivern. Això es deu al fet que els raigs del Sol incideixen de forma més o menys inclinada.

Zona temperada

Tròpic de Càncer

Equador

Zona càlida

Tròpic de Capricorn

• Podem distingir entre el clima oceànic, mediterrani, continental i desèrtic temperat. • Espanya es localitza en la zona temperada, encara que l’arxipèlag canari està a la zona càlida.

Zona temperada

Zona freda • Es troba en els dos hemisferis, entre els cercles polars i els pols. També es poden localitzar a les zones d’alta muntanya. • Els raigs del sol arriben de manera molt inclinada, per la qual cosa les temperatures són baixes durant tot l’any. • Podem diferenciar el clima polar i el clima d’alta muntanya.

Zona freda Cercle Polar Antàrtic

Les zones climàtiques de la Terra Zona càlida

Zona temperada

Zona freda

Xina

EUA

Unió Europea i Regne Unit

Índia

Rússia

30 %

13 %

Els països més contaminants No tots els països del món contaminen de la mateixa manera i acceleren així el canvi climàtic. Elabora un gràfic de barres que reculli el percentatge d’emissions mundials dels cinc països més contaminants del planeta.

a) Quin continent és el que més con t ri bueix al canvi climàtic segons aquestes dades? b) En quines zones climàtiques es troben els dos països més contaminants?

Pren nota!

1000 2 000 3 000 km

El Protocol de Kyoto (1997) cerca la reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle per intentar detenir el canvi climàtic, però alguns dels països més contaminants l’han abandonat. 33

4 Quina roba convé dur a cada lloc d’Espanya? A què es deu que Espanya posseeixi una diversitat climàtica tan gran? Quines mesures es prenen per preservar-la?

Continental

Espanya es troba a la zona temperada. A causa de diferents factors com la situació geogràfica, la latitud o l’altitud, el nostre país compta amb una gran varietat climàtica.

100

200

300 km

Mar Cantàbrica La Corunya

Santander Lugo

Oviedo

Pontevedra

Donostia (Sant Sebastià)

Oceànic

Gasteiz (Vitòria) Burgos

Lleó

Orense

Bilbao

Palència

Logronyo

Iruña (Pamplona) Osca Girona

Zamora

Sòria

Valladolid

Lleida

Saragossa

Barcelona

TIC

Segòvia Salamanca

Tarragona

Guadalajara Terol

AT L À N

Àvila Madrid

Castelló de la Plana

Conca Càceres

Toledo

Badajoz

Palma

València

Mèrida Ciudad Real

Albacete Alacant

Còrdova

OCE

Jaén

Múrcia

Huelva Sevilla Granada Cadis

O C E À AT L À N T I C

Almeria

Màlaga

r M a

i t

Mediterrani

Climes d'Espanya Oceànic

Santa Cruz de Tenerife

Continental Las Palmas de Gran Canaria

Continental Continental-mediterrani

Mediterrani Muntanya Subtropical

Quina varietat climàtica d’Espanya és la que registra més precipitacions? Quines conseqüències té això?

2 Compara al quadern el clima mediterrani i el clima continental. Quines diferències observes entre l’un i l’altre? Pots utilitzar una taula.

3 Quin clima hi ha en el lloc on vius? Cerca imatges de quatre plantes que es poden trobar a la teva zona climàtica i explica si les persones les empram per a alguna cosa. 4 Investiga i explica quin tipus de fauna hi ha a cada zona climàtica d’Espanya.

Tipus de climes

Extremes. Molt fredes a l’hivern i molt càlides a l’estiu.

Subtropical

Abundants durant les estacions de tardor i primavera. A l’hivern es donen en forma de neu. Escasses a l’estiu. Boscs d’arbres de fulla perenne, com pins o alzines.

Suaus i càlides durant tot l’any (entre 20 i 25 °C). Poca diferència entre l’estiu i l’hivern. Molt escasses. Les illes més al nord registren més precipitacions que les que es troben al sud.

Fresques a l’hivern i suaus durant l’estiu. Arbres autòctons, com el drago o el pi canari. Abundants durant tot l’any, encara que disminueixen a l’estiu de forma molt lleugera. Formada per boscs d’arbres de fulla caduca, com roures o castanyers. Aquesta zona s’anomena l’Espanya verda.

Hiverns temperats i estius càlids (més de 27 °C). Irregulars, més freqüents a la primavera i a la tardor. Sovint són torrencials i provoquen inundacions. Boscs d’alzines i pins. Presència de mates que necessiten menys aigua, com el timó, la farigola o el romaní.

Preparar la tasca

En grup, triau una de les varietats climàtiques d’Espanya i componeu-ne un mural amb imatges (fotografies o dibuixos) i amb paraules clau que en recullin la informació més rellevant. No oblideu esmentar les temperatures, les precipitacions, la vegetació i la fauna.

De muntanya

Fresques a l’estiu i molt fredes a l’hivern (per davall dels 0 °C). Abundants durant tot l’any. Van augmentant amb l’altitud i a l’hivern solen produir-se en forma de neu. Escassa a causa de l’altitud. En zones més baixes es poden trobar avets, pins o roures.

Pren nota! En l’àmbit estatal s’actua tant per reduir les emissions i incrementar les absorcions (mitigació), com per aconseguir l’adaptació als impactes que produeix o que s’espera que produeixi el canvi climàtic en el nostre territori. 35

5 Com és el clima de les illes Balears? Com és el clima de les Illes Balears? Està la nostra comunitat preparada per a les conseqüències del canvi climàtic? El clima de les illes Balears és mediterrani marítim pur. No obstant això, hi ha unes quantes diferències relacionades amb el relleu de les illes i la latitud, que hi permeten distingir tres varietats una mica diferents.

El clima mediterrani litoral Domina a la costa de Mallorca i a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Es caracteritza per: • Una temperatura mitjana molt càlida: entre el 16 °C i els 18 °C. Els hiverns són suaus (no baixen dels 10 °C), gràcies sobretot a la influència de la mar. Els estius són calorosos (devers 24 °C). La temperatura augmenta com més al sud de les illes ens feim. • Unes precipitacions escasses, al voltant dels 550 mm a l’any, que es distribueixen d’una manera molt irregular. Durant l’estiu no és estranya l’aparició de sequeres, mentre que la tardor és l’època més plujosa. Entre les illes, la que rep més precipitacions és Menorca (gairebé de 600 mm a l’any), a causa que està més exposada als vents del nord.

El clima mediterrani d’interior És el de l’interior de Mallorca. La temperatura és càlida i els hiverns suaus. Les precipitacions són escasses i es donen a la primavera i a la tardor.

El clima de muntanya Es dona únicament a la serra de Tramuntana, a Mallorca. En aquest indret, les precipitacions superen els 800 mm a l’any, i poden arribar a assolir els 1 400 mm als cims més alts. La temperatura és més baixa que a la resta de l’arxipèlag: prop de 13 °C menys.

La vegetació La vegetació natural de les Illes ha estat molt alterada per l’acció dels éssers humans. A Mallorca i Menorca hi ha alzines, que es troben de vegades desplaçades pels pins. A Eivissa destaca una vegetació d’alzines associades amb savines. Aquestes formacions vegetals estan degradades a moltes zones, i s’han substituït per mates i arbusts com ara la mata, el garballó o el bruc.

Quin clima hi ha al lloc on vius? Explica’n les característiques.

2 Quin sistema de producció d’energia més renovable seria més convenient instal·lar a les illes Balears: un sistema basat en la reutilització de l’aigua de la pluja o un sistema que utilitzi com a font d’energia la llum solar? Justifica la teva resposta. 3 Llegeix i escriu el nom del clima balear que s’esmenta en cada cas. • En aquest clima es donen les temperatures més baixes de l’arxipèlag. • Els estius són calorosos i els hiverns suaus, gràcies a la influència de la mar.

Clima mediterrani litoral

Clima mediterrani d’interior

Menorca

Maó

d e M

Palma

Mallorca

Cabrera

Clima de muntanya

El clima de les illes Balears

Eivissa

Clima mediterrani litoral

Eivissa

Clima mediterrani d’interior Clima de muntanya

Sant Francesc Xavier

Formentera

60 km

Com han canviat les temperatures a les illes Balears

Eivissa

Altitud: 6 m Temperatura mitjana: 18,3 ºC Precipitació: 413 mm

Observa aquest climograma i contesta les preguntes: •A mb quin tipus de clima relacionaries aquest climograma?

Temperatures (ºC)

Precipitacions (mm) 200

•Q uina va ser la temperatura màxima? En quin més es va donar?

160

•Q uina va ser la temperatura mínima? En quin mes es va donar? • En quin més es produïren menys pluges? •T enint en compte els canvis que s’estan produint en el clima a nivell global, series capaç d’elaborar un climograma que predigui el clima a les illes Balears l’any 2050?

120 80

40 30

20 10 0

G F Mç Ab Mg J Jl Ag S O N D

6 Estan els climes en perill tal com els coneixem? Saps què és el canvi climàtic i les conseqüències que podria tenir? El canvi climàtic és la variació global que es produeix en els climes de la Terra a causa de l’acció dels éssers humans.

Efecte d’hivernacle i encalentiment global La Terra ja s’ha encalentit i refredat en altres ocasions de manera natural, però la veritat és que aquests cicles climàtics sempre havien sigut molt més lents i havien necessitat milions d’anys. Ara, a conseqüència de l’activitat humana, aquests canvis s’estan accelerant. L’efecte d’hivernacle és un procés natural que permet a la Terra mantenir les condicions necessàries per albergar vida: l’atmosfera reté part de la calor del Sol. Sense l’efecte d’hivernacle, la temperatura mitjana del planeta seria de –18 °C. Aquest efecte d’hivernacle el duen a terme uns determinats gasos que podem trobar de manera natural a l’atmosfera, com el diòxid de carboni. El problema arriba quan les activitats humanes generen una excessiva quantitat d’aquests gasos d’efecte d’hivernacle que acaben a l’atmosfera i que retenen més calor del que es necessita. Això provoca que la temperatura augmenti i es produeixi l’encalentiment global.

Què és el canvi climàtic?

2 Quina diferència hi ha entre efecte d’hivernacle i encalentiment global? 3 Quines són les conseqüències del canvi climàtic que més et preocupen? Explica per què.

Dus a terme algunes de les mesures individuals que es proposen en aquesta pàgina? Quines? En grup, pensau-ne algunes més que es podrien afegir a la llista. Sumam

Per saber més sobre el canvi climàtic accedeix al vídeo que hi ha disponible en anayaeducacion.es.

Radiació solar

Emissions de les fàbriques

Radiació reflectida Radiació absorbida

Emissions de cases i oficines

Emissions causades pels incendis

Emissions de cotxes

Per tant, l’encalentiment global suposa l’augment de la temperatura del planeta provocat per les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte d’hivernacle derivades de l’activitat de l’ésser humà, fet que provoca variacions en el clima que de manera natural no es produirien.

Un problema sense solució? Les darreres investigacions científiques revelen que encara estam a temps d’evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Per a això, és necessari que els governs i les grans empreses prenguin mesures, que impliquen la reducció d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Per a això, al nostre país s’aposta per:

• Incentivar l’economia verda, entesa com aquella que pot millorar la qualitat de vida de les persones sense danyar el medi ambient. • Gestionar els residus de manera responsable. • Apostar pels mitjans de transport impulsats per energies netes. • Estudiar i desenvolupar actuacions que permeten absorbir l’excés de CO2 a l’atmosfera.

Què podeu fer tu i el teu entorn pròxim? Encara que s’ha comentat amb anterioritat que la major responsabilitat d’aturar el canvi climàtic recau en els governs i les grans empreses, tu també pots dur a terme actuacions individuals que podrien tenir uns grans beneficis. Alguns exemples són:

Glacera Grinnell, a Montana (Estats Units). La imatge (1) correspon a l’any 1936 i la (2) a l’any 2010. Es calcula que només entre els anys 1966 i 2005 la glacera va perdre el 40 % de la seva superfície.

Investiga. Quines mesures es plantegen a les illes Balears per reduir les conseqüències del canvi climàtic? Creus que són adequades?

• Aplicar en el teu dia a dia la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. • Comprar electrodomèstics que consumeixin exactament l’energia que necessiten. • Revisar la potència elèctrica que hi ha contractada per a ca teva i ajustar-la al consum. • Usar bombetes i llums LED. • Apagar els dispositius electrònics quan no els estiguis usant i no deixar els carregadors endollats. • Invertir en l’aïllament de les cases per haver de recórrer menys a sistemes de climatització.

Pren nota! El sector energètic, a causa de l’ús de combustibles bruts (petroli, carbó i gas) és un dels que més contribueixen a l’encalentiment global. Unes 90 empreses són responsables de gairebé les dues terceres parts de les emissions mundials. 39

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après? 1

Escriu els noms de les capes de l’atmosfera ordenant-les de més a prop a més enfora de la superfície.

2 Explica la diferència entre temps atmosfèric i clima.

Quan acabis, podràs jugar amb una companya o company de classe. Recorda que només pots fer preguntes de sí o no. Exemple: Té precipitacions abundants a l’hivern? Els hiverns són suaus?

3 Quins són els factors climàtics? Explica’ls breument. 4 Com es relacionen aquests elements i factors climàtics? • Temperatura i influència de la mar. • Pressió atmosfèrica i altitud. • Relleu i vent. • Latitud i temperatura.

D O S S I E R

8 Juga en parella. Elabora un qui és qui dels climes d’Espanya. Pots elaborar el tauler en un full del quadern, aferrant-t’hi trossos de paper en què apareguin els noms dels diferents climes.

Observa les imatges i escriu quines mesures individuals s’estan duent a terme per prevenir les conseqüències del canvi climàtic. A

Exemple: Les precipitacions augmenten amb l’altitud. 5 Copia el dibuix al quadern i completa’l amb les diferents zones climàtiques.

10 Investiga. Escriu algunes de les conseqüèn cies del canvi climàtic i cerca’n dues més per afegir a la llista.

6 Elabora un esquema amb els diferents climes d’Espanya. 7 Explica a cada una d’aquestes persones com serà el clima que trobin en les zones on viat jaran. • Na Nela viatjarà a Tenerife a principis de setembre. • En Sergi viatjarà a València a mitjan desembre. • Na Laura viatjarà a Oviedo al juliol. • En Toni viatjarà a Salamanca al febrer.

11 Escriu un conte en el qual el personatge protagonista estigui preocupat pel canvi climàtic. Recorda descriure el lloc on succeeix la història, explicar quin és el problema, afegir-hi personatges secundaris, etc.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U2 IU OBJECT IÓ EN ACC Planteja mesures individuals que ajudin a alentir les conseqüències del canvi climàtic 1

Mitjançant la clau de pensament Raones-poses pegues-contestes-sintetitzes (RPPCS) l’alumnat plantejarà, en grup, mesures individuals diferents a les que apareixen en el llibre que ajuden a alentir les conseqüències del canvi climàtic. L’objectiu és reflexionar sobre allò que tenim a l’abast per disminuir les conseqüències del canvi climàtic.

Proposta

Raona: Per què pot ser una mesura útil? Quins beneficis aportaria?

Posa pegues: Quines conseqüències negatives podria tenir?

Contesta: Troba solució a les pegues

Sintetitza: En definitiva, la proposta és bona perquè…

? Com ho he après? 1

Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre com pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió cap al que els companys i companyes puguin millorar.

Planteja-t’ho! ac ió de l m ón és Creu s qu e la po bl ns eq üè nc ies qu e co ns cie nt de les co st ra vid a el ca nv i po t te nir pe r a la no cli m àt ic? s’h au ria d’a ct ua r Co m pe ns es qu e rn s qu e se sa lte n am b aq ue lls gove m iss io ns de ga so s les re st riccio ns d’e ? Pe r qu è creu s d’e fe cte d’ hiver na cle rtà nc ia a aq ue st qu e no do ne n im po prob lem a?

la zona on vius? T’agrada el clima de iàs a causa d’aquest T’agradaria que canv problema?

R E P À S

Ajuda a resoldre els seus dubtes

Alerta amb les missions espacials

Gràcies a aquest telescopi puc observar alguns cossos celestes que formen l’univers. Recordes quins eren?

1 Quina calor que fa avui, a mem si arriba l’hivern! No ho record… em pots ajudar? Quines eren les quatre estacions? Quin moviment del nostre planeta les feia possible? Quant durava aquest moviment?

3 Per localitzar el lloc on viatjaré, necessit conèixer-ne les coordenades geogràfiques. Quines línies imaginàries hem de mirar? Què en saps?

Aquesta és l’estrella que ens dona llum i calor. Saps com es diu? Quin sistema planetari forma? I què hi ha en aquest sistema planetari?

2 La Lluna il·luminada és preciosa! Quin tipus de cos celeste és la Lluna? Com es diu la fase lunar que es veu des de la finestra?

4 Mira aquest mapa físic del lloc on aniré de vacances. Quins elements es distingeixen al mapa?

7 Al cim d’aquella muntanya, el clima ha de ser molt diferent al d’aquí, a la platja. Quins eren els factors que influeixen en el clima?

9 Quina sort! Vivim a Canàries i gràcies al nostre clima podem vestir així gairebé tot l’any. Però recordes quins eren els cinc climes que hi havia a Espanya?

Mira el termòmetre! Què està passant? Aquí, a Lapònia, el clima és molt diferent al de les illes Balears; encara sort que vàrem tenir en compte els elements del clima. Recordes quins eren?

8 Aquest estiu viatjaré a països que es troben en les tres zones climàtiques. Quin nom tenien aquestes zones? Quines eren les característiques de cada una?

10 El meu padrí diu que aquesta sequera és conseqüència del canvi climàtic. A què es refereix amb canvi climàtic? Què podem fer per frenar-lo?

T R I M E S T R E

A l’informatiu donen el temps per a demà. Quins fenòmens atmosfèrics hi apareixen? En quina capa de l’atmosfera es produeixen?

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

La nostra cimera pel clima:

SOM ACTIUS TES C E J PRO QUE N

1 k

Thin

Què en pensau? A classe, parlau-ne.

DISS EN

El canvi climàtic és un problema mundial. Per solucionar-lo, s’ha arribat a uns acords entre països, a aliances entre empreses… Però, podem fer alguna cosa en la nostra vida quotidiana que contribueixi a frenar-lo?

A NS

Parlem-ne!

UE Q R MA

Què puc fer per frenar el canvi climàtic?

Des

Començam la investigació sobre mesures i actuacions concretes que podem dur a terme en el dia a dia des de l’escola i des de ca nostra. Una vegada que s’hagin triat diferents tipus de mesures a dur a terme en relació amb l’aigua, l’energia, el transport, l’alimentació…, cada grup es pot encarregar d’un tema. La nostra acció pel clima!

PRES EN

TRIMESTRE 1

TA g

Sta

A la tertúlia sobre el clima compartim les propostes.

U TR

E IX

Ten en compte que les intervencions han de ser comprensibles per a totes i tots; parla amb veu alta i clara, pots tenir el guió a davant. Heu arribat a algun acord o aliança?

CONS

Triam un o una portaveu?

Mak

Posam en marxa la nostra acció pel clima.

O VA

Som actius a favor del planeta Terra!

Per a això, organitzarem una tertúlia sobre les mesures que ajuden a frenar el canvi climàtic. És important que analitzem els pros i els contres de cadascuna de les mesures proposades. Això permetrà parlar amb arguments i tenir en compte diferents factors.

Tes

A partir d’ara...

Però… Quantes persones hi ha aquí!

L’any 2020 hi havia aproximadament 7 900 milions d’homes i dones al món. Encara que és impossible conèixer-ne la xifra exacta, es calcula que es produeixen entre 300 000 naixements i 160 000 morts cada dia.

Això no sempre ha estat així, ni tampoc és igual en tots els països del món. Avenços en l’agricultura, amb l’ús dels fertilitzants, el descobriment dels grups sanguinis, l’ús de vacunes, el tractament per a la diabetis amb insulina, la penicil·lina per eliminar infeccions, la cloració de l’aigua per a la desinfecció, fins i tot l’acte de rentar-se les mans abans de practicar una cirurgia, han contribuït a salvar milions de vides al llarg del darrer segle.

Com ho veus? Creus que els teus padrins o les teves padrines anaven molt a centres de salut quan eren petits? Quan veus a les notícies que hi ha immigrants que han arribat de manera irregular a Espanya, creus que als seus països la població tenia millors o pitjors condicions de vida?

Per a aquesta unitat...

La dada A Espanya l’esperança de vida mitjana és de 83 anys i en altres països, com Sierra Leone, és de 52 anys. Actualment més de cinc milions de nins i nines moren cada any en el món abans de complir els cinc anys.

Objectiu en acció La sanitat pública garantirà el seu caràcter universal, gratuït i sostenible. Analitza com el desenvolupament en els àmbits científic i mèdic contribueix al creixement o disminució de la població mundial

L’estudi de la població

Segueix el fil!

1 Què és la població i quines són les seves característiques?

La població d’Espanya (I)

2 Què significa creixement real i natural?

La població d’Espanya (II)

La població de les Illes Balears

La població d’Europa

La representació de la població

Quines característiques té la població espanyola?

Quines característiques té la població de la teva comunitat?

Com és la població europea?

Per a què serveix una piràmide de població i altres representacions?

1 Què és la població i quines són les seves característiques? Sabries dir què és la població i quines dades s’utilitzen per conèixer-ne les característiques?

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

La població és el conjunt de persones que viuen en una localitat, una província, una comunitat autònoma, etc. Del seu estudi s’encarrega una ciència anomenada demografia.

Com conèixer la població d’un lloc? Per conèixer la població d’un lloc determinat es poden usar diversos instruments: el padró municipal, el registre civil i el cens. L’estudi de la població

Padró municipal

Què és?

Cens

Registre dels habitants d’un municipi. Quines dades recull? Dades sobre els habitants d’un municipi: nombre d’habitants, situació econòmica i social. Quan es realitza? Cada any.

Què és?

Registre Civil

Què és?

Registre dels habitants d’un país.

Arxiu on s’anoten dades sobre un municipi.

Quines dades recull?

Dades sobre un municipi: els naixements, les defuncions, els matrimonis.

Dades sobre un país: la pobla ció, la situació econòmica i social. Per exemple: estat civil, tipus d’habitatge, etc.

Quan es realitza?

Contínuament.

Cada deu anys.

Defineix amb les teves pròpies paraules què és la demografia i digues quines variables té en compte:

2 Na Remei acaba de néixer. Què han de fer primer sa mare i son pare? a) Apuntar-la en el cens i després anar al Registre Civil.

b) Inscriure-la en el Registre Civil i posteriorment empadronar-la a l’ajuntament.

Preparar la tasca

En grup, inventau un símbol per a cada una de les variables demogràfiques. Ha de ser senzill i fàcilment comprensible per a qualsevol persona.

Què són les variables demogràfiques? Les variables demogràfiques són una sèrie de dades que ens aporten informació important per conèixer com va canviant la societat amb el pas del temps. Aquestes són:

Natalitat

Mortalitat

Nombre de persones que naixen en un lloc i temps concrets.

Emigració

Nombre de persones que moren en un lloc i temps concrets.

Immigració

Sortida de persones del lloc on viuen per anar a residir a un altre.

Arribada de persones a un lloc diferent del seu país o regió d’origen per viure-hi.

Saps quina variable demogràfica estan estudiant? 1

En Toni, n’Empar, n’Andrea i en Marc estudien les variables demogràfiques d’Espanya. Llegeix el text i explica de forma raonada quina variable estudien: • Toni: Jo cerc informació del nombre de persones que han arribat de manera il·legal al nostre país i investig si varen ser ateses pels equips sanitaris o no va ser necessari. • Empar: Jo analitz si han nascut més nins o nines i el nombre exacte que varen venir al món en hospitals.

• Andrea: Estic comprovant el nombre de persones que varen abandonar el país per rebre un tractament mèdic fora d’Espanya. • Marc: Analitz quin grup d’edat va registrar el major nombre de defuncions a causa de la pandèmia de COVID-19. 2

Cerca informació a Internet sobre quins són els tres països del món amb l’esperança de vida més baixa. Després respon: a) A quin continent pertanyen? b) Com creus que és el seu sistema sanitari?

2 Què significa creixement real i natural? Com sabem si una població creix o no?

Tipus de creixement Les variables demogràfiques s’usen per saber com creix o disminueix la població. Concretament hi ha dos tipus de creixement, el natural i el real: Variables que té en compte

Creixement natural

Natalitat Mortalitat

Com es calcula?

Tipus

52 975 ➙ c reixement real (positiu)

Juga amb els companys i companyes ordenant aquestes paraules perquè les afirmacions siguin correctes. Qui ho farà més ràpid?

Variables que té en compte

Creixement real

Mortalitat Emigració

Tipus

creixement natural + + immigrants – emigrants

Immigració

Creixement natural de la població el 2020 Creixement natural positiu Creixement natural negatiu

• territori densitat poblat La serveix està saber molt no. per a d’un si o

Com es calcula?

Natalitat

• població positiu. el augmenta La real si creixement és

• les zones més poblades les zones costaneres i els arxipèlags. són la capital, A Espanya

–163 269 ➙ c reixement natural (negatiu)

Negatiu: Si hi ha més defuncions.

–163 269 ➙ creixement natural 465 721 ➙ immigració 302 452 249 477 ➙ emigració

338 435 ➙ naixements 501 704 ➙ defuncions

Positiu: Si hi ha més naixements

nre. naixements – nre. defuncions

Cre ixem ent real d’Es pany a 202 0

302 452

Cre ixem ent natu ral d’Es pany a 202 0

GALÍCIA -17 610

Negatiu: Si la població disminueix

CANTÀBRIA -3 073 PAÍS ASTÚRIES BASC -9 777 -9 491

NAVARRA -1 623 LA RIOJA CASTELLA -1 382 I LLEÓ ARAGÓ -22 543 -7 638 COMUNITAT DE MADRID -14 696

EXTREMADURA -5 708

CASTELLALA MANXA -11 197

ANDALUSIA -13 254 CANÀRIES -3 274

Positiu: Si la població creix

Ceuta 188

Melilla 338

CATALUNYA -21 659

COMUNITAT VALENCIANA -13 015

REGIÓ DE MÚRCIA 1 432

ILLES BALEARS 815

Densitat de població Com ja hem vist, la població espanyola es distribueix de manera desigual pel nostre país. Normalment, les zones més poblades són aquelles que tenen majors possibilitats laborals, bon clima o bones comunicacions. Per saber si un territori està molt poblat o no, es calcula la densitat de població. Aquesta es calcula dividint el nombre d’habitants d’un lloc entre la superfície, en km2, del territori on viuen. Densitat de la població en el 2020 (habitants per km2 ) Més de 500 151 a 500 51 a 150 Menys de 50

GALÍCIA 91

CANTÀBRIA PAÍS 109 BASC 302 NAVARRA 62 LA RIOJA 62 CASTELLA I LLEÓ ARAGÓ 25 28

EXTREMADURA 25

CASTELLALA MANXA 25

ANDALUSIA 97

habitants

47 344 649 505 935 93,6 Densitat de població (habitants/ km 2)

A Espanya les zones més poblades són la capital, les zones costaneres i els arxipèlags. En contraposició trobam l’«Espanya buidada», que coincideix amb pobles que es dedicaven al sector primari i que des del 1960 amb l’«èxode rural» s’estan despoblant.

CATALUNYA 238

Ceuta 4 175

COMUNITAT VALENCIANA 217

ILLES BALEARS 244

Pren nota!

REGIÓ DE MÚRCIA 133

Melilla 7 001

Com serà l’accés al sistema sanitari? 1

superfície en km 2

ASTÚRIES 95

COMUNITAT DE MADRID 841

CANÀRIES 301

Den sitat d’Es pany a

Ja has vist que per saber si una població creix o no es calcula el creixement real i el creixement natural.

En parelles, decidiu en quina zona d’Espanya podran tenir els problemes següents relacionats amb la sanitat, les zones més densament poblades o les zones menys poblades?

• El nombre d’habitants de la seva població ha crescut tant que han de construir un centre de salut nou. Desgraciadament, no tenen espai per construir-lo.

• Un veïnat va morir ja que l’ambulància va tardar molt a arribar perquè la seva localitat estava enfora de l’hospital.

2 A qui creus que va afectar més la pandèmia de COVID-19? Tria i raona la resposta:

• Un jove desenvolupa asma pel fet que en la seva localitat hi ha molta contaminació, com a conseqüència del trànsit. • Una dona embarassada no pot acudir a les revisions perquè no té carnet de conduir i no hi ha autobusos que la puguin dur a l’hospital.

a) A una zona molt densament poblada d’un país amb ingressos molt baixos. b) A una zona amb poca densitat de població d’un país amb recursos econòmics elevats.

3 Quines característiques té la població espanyola? Sabries dir alguna de les característiques de la població d’Espanya? La població i el treball Una manera de classificar la població és en relació amb la feina. En aquest cas, la població es pot agrupar en població activa i en població no activa. • Població activa: està formada per persones adultes que estan fent feina o cercant ocupació. Pot ser de dos tipus: – Població ocupada: fan feina i reben doblers a canvi. – Població no ocupada: estan en atur o cercant la primera ocupació. • Població no activa: està formada per persones que fan feina sense rebre doblers a canvi. Aquestes poden ser: persones que fan feina cuidant la seva família, estudiants, jubilats i jubilades, i aquelles persones amb alguna discapacitat que els impedeixi fer feina.

Què et fa dir això?

Digues de quin grup formen part aquestes persones segons l’estructura professional a la qual pertanyen: • Manel, 32 anys, fa feina com a oficial de jardineria. • Roser, 57 anys, discapacitat intel·lectual que li impedeix fer feina. • Marta, 13 anys, estudia Educació Secundària Obligatòria. • Dídac, 45 anys, s’encarrega de cuidar la seva família. • Lídia, 25 anys, està cercant la primera ocupació.

Característiques del treball a Espanya L’any 2020, la població activa a Espanya és de 23 064 100 persones. D’aquestes, 19,34 milions estaven ocupades i 3,71 milions en atur. Això suposa una de les taxes de desocupació més altes de la Unió Europea. Les zones més poblades a Espanya coincideixen amb aquelles que tenen major oferta d’ocupació, principalment destinades al sector serveis. En l’actualitat i a causa de la pandèmia de COVID-19, s’estan potenciant altres formes de feina, com el teletreball, que poden contribuir a reduir desplaçaments pel territori espanyol.

Evolució de la població espanyola en dècades Per conèixer com ha evolucionat la població espanyola, s’han d’observar diverses característiques:

Variables demogràfiques • Natalitat: Està disminuint considerablement. L’any 1960 cada dona tenia una mitjana de 3 fills o filles cap als 25 anys, mentre que l’any 2020 la mitjana és d’1 fill o filla als 31 anys. Temps enrere, desgraciadament, molts nins i nines morien en el part o poc després a causa de problemes de salut no resolts de manera satisfactòria. • Mortalitat: L’esperança de vida a Espanya està en augment. L’any 1960, les dones vivien una mitjana de 72 anys i els homes de 67. A l’any 2020, els homes viuen una mitjana de 80 anys i les dones de 85 anys.

Com és el sistema sanitari a Espanya? 1

Saps si tots els grups de població, segons la seva estructura professional, tenen dret a assistència sanitària? Cerca’n informació a l’art. 43 de la Constitució espanyola.

2 Ja has vist que són moltes les persones immigrants que arriben al nostre país. Què creus que venen cercant a Espanya? Elimina les dues paraules intruses. Educació – sanitat – feina festes – turisme – seguretat 3 Actualment hi ha persones d’Espanya que emigren a un altre país. Creus que són moltes les que ho fan per motius sanitaris?

Desgraciadament, la mortalitat va augmentar l’any 2020, ja que es varen produir gairebé mig milió de defuncions a causa, entre altres factors, a la pandèmia de COVID-19. • Immigració: A partir de l’any 1995 comença a venir un gran nombre d’immigrants al nostre país. L’any 2020 varen arribar a Espanya 245 301 persones. Es assolir així la xifra de quasi 6 milions d’estrangers, provinents principalment del Marroc i Romania. • Emigració: A Espanya no sempre han existit les mateixes condicions laborals; és per això que han tengut lloc grans moments emigratoris: – 1 492. Grans emigracions a causa del descobriment d’Amèrica. – 1 975. Emigracions dins del país (èxode rural, la població del camp es va desplaçar a les ciutats) i fora del país (Amèrica i Europa occidental). –2 008. Comença la crisi econòmica que suposa que molts espanyols i espanyoles es varen veure obligats a sortir del país.

Hospital Mateu Orfila (Maó).

Pren nota! En les darreres dècades la població espanyola ha canviat considerablement. Molts d’aquests canvis guarden relació amb els avenços sanitaris. 53

4 Quines característiques té la població de la teva comunitat? Coneixes la població de les Illes balears?

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears tenia una població d’una mica més d’1 219 000 habitants el 2021. Aquesta xifra varia molt amb el pas de les estacions, ja que les illes reben una gran quantitat de turistes, nacionals i estrangers, durant els mesos de primavera i estiu. Al llarg dels segles xx i xxi, la població de les Illes Balears no s’ha aturat de créixer, gràcies al creixement natural i real positiu. • El creixement natural és positiu. L’any 2021, el nombre de defuncions va ser inferior al de naixements. • El creixement real és positiu: La població de Balears és de prop d’1,2 milions de persones. El nombre de persones immigrants que ha arribat a la nostra comunitat ha estat major que el de persones emigrants que se n’han anat.

Inca, Mallorca.

La densitat de població Presenta una densitat de població de 244 habitants per km2, molt superior a la densitat de població d’Espanya i a la de la resta de les comunitats autònomes.

La distribució de la població Les Illes Balears sempre han tengut un moviment constant de població. Tradicionalment, l’arxipèlag havia estat terra d’emigrants. Però a partir de la dècada dels anys cinquanta, amb el desenvolupament del turisme, va passar a ser un lloc d’arribada d’immigrants. La majoria dels immigrants són espanyols que venen a residir i a fer feina aquí procedents d’altres comunitats autònomes. La resta són estrangers que arriben, sobretot, d’Alemanya, de la Gran Bretanya, de Llatinoamèrica, d’Àfrica i dels països de l’Europa de l’Est. 1

Ciutadella, Menorca.

Calcula el creixement natural i el creixement real de les Illes Balears tenint en compte aquestes dades. Llavors, cerca informació sobre el 2019 i digues si les variables de natalitat, mortalitat, emigrants i immigrants han canviat: Variables any 2021 Emigrants

Immigrants

Naixements

Defuncions

5 234

8 659

9 377

8 559

Portmany, Eivissa.

Densitat de població (hab./km2) Menys de 50 De 50 a 100 De 100 a 200 Més de 200 Font: INE i elaboració pròpia.

Lloseta Binissalem

Ciutadella de Menorca

Andratx

sa Pobla

Sóller

Muro

Inca

Alaior

Alcúdia Santa Margalida

Maó

Marratxí

Algaida

Sant Lluís Artà

Sant Llorenç des Cardassar

Manacor

Mallorca

Porreres

Llucmajor

Felanitx Campos

PALMA Sant Antoni de Portmany

Capdepera Son Servera

Sineu

Calvià

es Castell

es Mercadal Ferreries

Pollença

Alaró Bunyola Consell Santa María del Camí Esporles

Menorca

Selva

M r

Santanyí

ses Salines

Cabrera

Sant Joan de Labritja

Eivissa Santa Eulària des Riu

Població dels municipis de les Illes Balears

Eivissa

PALMA Sant Francesc Xavier

Sant Josep de sa Talaia

Capital autonòmica

Més de 400 000 hab. De 20 000 a 52 500 hab.

Formentera

De 10 000 a 20 000 hab. 0

60 km

Com podem ajudar els immigrants? Cada any arriben a la nostra comunitat milers d’immigrants. Cerca informació a Internet i respon les preguntes: • De quins països solen venir? • Quins problemes solen tenir pel camí? • Qui sol oferir-los ajuda en arribar a la comunitat?

De 4 000 a 10 000 hab.

Pren nota! La comunitat de les Illes Balears és la vint-i-dosena comunitat autònoma més poblada d’Espanya. La població a la nostra comunitat és molt diversa. 55

5 Com és la població europea? Creus que la població europea és igual que l’espanyola?

L’any 2021, el continent europeu comptava amb una població de 750,3 milions de persones. Les característiques principals són: • Creixement escàs de la població: El creixement natural de la població europea està estancat o, en alguns anys, és fins i tot negatiu a causa de la baixa natalitat. Per altra part, la mortalitat és elevada en aquells països més envellits (Gran Bretanya, Alemanya), o amb un nivell de vida més baix, com ocorre en diverses nacions d’Europa oriental. • Immigració elevada: Les migracions cap a Europa de ciutadans d’Àfrica i de zones d’Amèrica i d’Àsia han augmentat considerablement en el darrer segle i han tengut una gran importància en països com Espanya i Itàlia. • Envelliment de la població: Hi ha una baixa natalitat i un augment en l’esperança de vida.

250

500

750

1000 km

Densitat de població per països (2020) Més de 250 habitants per km2 De 151 a 250 habitants per km2 De 101 a 150 habitants per km2 De 50 a 100 habitants per km2 Menys de 50 habitants per km2

O C E À A T L À N T I C

• Població urbana: La majoria de la població europea viu en ciutats de grandària mitjana o petita, encara que també hi ha grans aglomeracions urbanes formades per una ciutat important i altres poblacions als voltants que en depenen. Algunes d’aquestes aglomeracions urbanes superen els cinc milions d’habitants, com Londres o París. • Distribució desigual de la població. Es distingeixen dues zones: –U na molt densament poblada (més de 400 hab./km2): centre del Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, el centre d’Alemanya i el nord d’Itàlia. –U na altra menys poblada (menys de 20 hab./km2): zones àrtiques i de muntanya, l’interior d’Espanya i Grècia, i grans extensions d’Europa oriental.

Coneixes la targeta sanitària europea? 1

Llegeix amb deteniment la informació següent i respon: Quan viatjam per Europa tenim una targeta que dona dret a rebre prestacions sanitàries en els estats membres de la Unió Europea (UE), a la resta de països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i a Suïssa.

• Creus que la sanitat també ha influït en alguna de les característiques de la població europea? • Consideres útil aquesta targeta? • Imagines que hi hagués una targeta semblant a aquesta per viatjar per tot el món? Quins inconvenients i avantatges hi trobaries?

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC Islàndia 4

Mar de Noruega

FINLÀNDIA 16

ltica

NORUEGA 17

IRLANDA 71

RE G N E U N IT 275

Mar d e l DINAMARCA 134 No r d

Bà

SUÈCIA 23

PAÏSOS BAIXOS 421

ESTÒNIA 28 LETÒNIA 29

RÚSSIA 8

LITUÀNIA 43 BIELORÚSSIA 45

P O LÒ N IA AL E M AN YA 122 BÈLGICA 233 U C RA ÏN A 376 69 LUXEMBURG REP. TXECA 233 135 ESLOVÀQUIA F RAN Ç A LIECHTENSTEIN MOLDÀVIA 112 119 242 104 ÀUSTRIA SUÏSSA 106 HONGRIA ROMANIA 208 105 ESLOVÈNIA CROÀCIA 80 103 70 Mar Negra SAN MARINO BÒSNIA I ANDORRA SÈRBIA 550 HERCEGOVINA 213 79 BULGÀRIA 64 ITÀLIA MÒNACO PORTUGAL 62 MACEDÒNIA 200 19050 MONTENEGRO 111 ES PA NYA DEL NORD 43 94 ALBÀNIA 81 CIUTAT 97 DEL VATICÀ GRÈCIA 2118 81 M a r

MALTA 1 582

n i a r r à e d i t e

Escriu les cinc característiques principals de la població europea i si s’assembla o no a la població espanyola.

2 Localitza al mapa el país amb major densitat de població. Cercau-ne informació i comentau per parelles les característiques principals de la seva població: • Mortalitat.

• Creixement natural.

• Natalitat.

• Esperança de vida.

XIPRE 130

Pren nota! La població europea té unes característiques similars a l’espanyola. A més, comparteixen elements comuns com la targeta sanitària europea. 57

6 Per a què serveix una piràmide de població i altres representacions? Hi ha diverses formes de representar la població segons el que vulguem analitzar. Piràmides de població

Quines dues dades es tenen en compte en una piràmide de població?

Què són? Representació gràfica de barres horitzontals que mostra la distribució per edat i sexe de la població d’un territori.

Com es representa? A l’esquerra es representa la població masculina i a la dreta la femenina. A l’eix vertical els grups d’edat en trams de 5 anys i a l’horitzontal el nombre de persones segons el sexe (en percentatge o milions de persones).

2 Investiga en un processador de textos com introduir un gràfic circular. Després explica-ho en pocs passos.

ESPANYA

Cada sexe i etapes de vida es poden representar amb un color diferent.

TOTAL 23 255 590 Edat

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

3 987 532

Què sabem segons la forma de les piràmides? Gràcies a la seva forma podem saber si la població està envellint, si hi ha equilibri entre sexes… També ens permet comparar poblacions, ens ajuda a conèixer el passat i a predir el futur.

15 756 004

3 512 054 Milions 6

TOTAL 653 865

TOTAL 621 685

Edat

TOTAL 3 250 858

8 10 12 14 16 Milions

10 8 Milions

TOTAL 3 348 552

Edat 100+ 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

100+ 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

Milions 2

c) Ús que fan del sistema sanitari els diferents sectors de població segons l’edat.

100+ 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

16 14 12 10 8 Milions

5 230 849 0

b) Evolució de l’esperança de vida a Espanya des del 1900 fins al 2020.

b) Un país amb recursos econòmics baixos en el qual hi ha una alta natalitat, però una baixa esperança de vida.

TOTAL 562 380

Majors Adults Joves

a) Distribució d’hospitals per províncies espanyoles.

a) Un país amb la població envellida.

Edat

15 645 777

2 Si haguessis de representar gràfics per tractar els següents aspectes de la població, quin creus que seria més adequat en cada cas?

Després d’haver estudiat què és una piràmide de població i com es representa, en parelles, esbrinau quina d’aquestes piràmides correspon a:

TOTAL 560 471

3 318 579

Persones Població total el 2020: 47 450 795 persones

Quina piràmide representa la població? 1

TOTAL 24 195 205

8 10 Milions

10 8 Milions

8 10 Milions

Pren nota!

Els mapes i altres gràfics de població La població es pot representar de diferents maneres.

Les piràmides de població, els mapes temàtics, els gràfics de sectors i els lineals, representen diferents aspectes de la població.

Tipus de gràfics Mapes temàtics

Mar Cantàbrica

F R A N Ç A ANDORRA

P O R T U G A L

Grans instal·lacions de combustió Contaminació fluvial alta i molt alta Contaminació del litoral Alt risc de contaminació per fertilitzants i plaguicides Abocadors de residus tòxics

r te

OCEÀ ATLÀNTIC

rà

Representen un fenomen geogràfic com, per exemple, el mapa de localització de problemes mediambientals a Espanya.

ALGÈRIA 0

MARROC

100

200

300 km

Gràfics de sectors Estructura per edat de la població europea el 2021

16%

Representen en un diagrama circular dades estadístiques que queden representades en forma de sectors.

19,5%

Joves (de 0 a 14 anys)

Població rural (%)

P. desenvolupats

80,4

42,3

1955

Adults (de 15 a 64 anys)

Majors (de 65 i més anys)

Gràfics lineals 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

64,5%

36,1

1965

31,3

1975

P. emergents i de baix desenvolupament

67,7

62,5

51,0

28,7

26,8

24,1

22,0

1985

1995

2005

2017 Anys

Es componen d’una sèrie de dades representades per punts units per línies.

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après? 1

Completa les oracions amb la paraula adequada: − El ... és un registre que s’actualitza cada deu anys. − En el Registre Civil les dades s’actualitzen ... . − En el padró municipal es recullen dades sobre els ... d’un municipi.

• Des que es va produir a Espanya l’èxode rural, on viuen més persones, en pobles o en ciutats? 8 Observa aquestes dues fotografies i digues quina correspon a una alta densitat de població i quina a una baixa densitat de població. A

2 Escriu vertader (V) o fals (F) en les diferents característiques de la població europea: • La distribució de la població europea és molt desigual. • A Europa hi ha grans aglomeracions urbanes amb més de 5 milions d’habitants.

D O S S I E R

• Europa no és un continent envellit. • Hi ha taxes d’immigració elevades al continent europeu. 3 Ordena aquestes lletres i troba un dels factors pels quals ha augmentat l’esperança de vida a Espanya: M–D–I–E–I–C–N–A

9 Observa aquests dos gràfics i digues quin creus que pertany a l’any 1970 i quin al 2021.

4 Llegeix les circumstàncies que té cada persona i digues si és immigrant o emigrant:

Edat

100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

«En Morgan ha arribat a viure a un país on hi ha millors mitjans per curar la seva malaltia». «En Francesc ha decidit abandonar el país perquè no té feina de metge i en un altre país sí».

Milions 6

Milions 0

Edat 100 + 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

5 A quin tipus de creixement pertanyen cadascuna d’aquestes fórmules? a) nre. naixements – nre. defuncions b) (nre. naixements – nre. defuncions) + immigrants – emigrants 6 Inventa un eslògan que pogués aparèixer a la televisió per intentar repoblar algun poble amb molt baixa densitat de població a Espanya. 7 Respon les preguntes següents sobre la població espanyola: • En l’actualitat Espanya rep molts d’immigrants, però saps si els espanyols i les espanyoles varen haver d’emigrar fa anys?

Milions 6

Milions

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U3 IU OBJECT IÓ EN ACC Es relacionen els avenços en ciència i medicina amb les variables demogràfiques? 1

Mitjançant la tècnica de pensament. Considerar tots els factors, l’alumnat resoldrà aquestes qüestions: Per què creus que els avenços en ciència i medicina influeixen en factors com la natalitat, la mortalitat, la immigració i l’emigració? Completau en grup gran l’organitzador gràfic següent amb la informació obtenguda al llarg de la unitat.

Raó 1

Raó 6

? Raó 2

? Raó 5

? Fet o succés

? Raó 4

Raó 3

? 2 Ara és el teu torn. Partint de l’interrogant, consideres important que tots els habitants del planeta tenguin un accés igualitari als avenços mèdics? Completa l’esquema com has fet a l’activitat anterior. No t’oblidis de cercar a Internet la informació que consideris necessària.

Com ho he après? 1

Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre què pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió amb el que els companys i companyes poden millorar.

Planteja-t’ho! iu pel qual la meNomés hi ha un mot variables demodicina influeix en les gràfiques? t haguessis d’anar Si en algun momen volupat i necessia un país subdesen ultar un problema tassis acudir a cons tenir les mateixes mèdic, t’agradaria panya? possibilitats que a Es s’ofereixen ajudes Creus que a Espanya llorar-ne la natalitat a altres països per mi litat? i reduir-ne la morta