DEMO INCLOU
IC
ÈN
C IA 1 2 ME
SO
C. en cian a
PRIMÀRIA
l Va
5
S
LL
PROJECTE DIGITAL
Música
r
ió c a
O món pe
¿Qué vamos a aprender? SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ ODS
1
Música sense fronteres
PÀG.
Crea una llista de reproducció amb la teua música favorita i busca la manera de fer-la arribar a xiquetes i xiquets que no tinguen accés a Internet. 8
Indústria, innovació i infraestructura
2
Escolta la cançó de l’aigua!
PÀG
30
Pensa com podríeu conscienciar a la vostra escola sobre l’ús i el consum responsable de l’aigua. Inventeu en grup la lletra per a una cançó amb aquesta temàtica que pugueu interpretar en un festival escolar.
Aigua neta i sanejament
3 PÀG
Amb música ens entenem 52
Debat a classe sobre la igualtat de gènere en la música actual. Investiga i crea un collage amb imatges d’algunes dones cantautores espanyoles i llatinoamericanes.
Reducció de les desigualtats
PERCEPCIÓ I ANÀLISI
• • • • • • •
El so i el silenci. Discriminació auditiva de les qualitats del so. Matisos d’intensitat i les seues grafies: «Farruca», El sombrero de tres picos, Falla. Identificació d’estils de dansa i seguiment de la forma en una dansa de bastons. El busuqui en les danses tradicionals gregues. Diferència entre compàs, ritme i pulsació. Percepció de la síl·laba tònica de les paraules. L’accent. Identificació de compassos: binari, ternari i quaternari en fragments musicals. (Annen Polka, Strauss; Minueto, Boccherini; Andante cantabile, Fa Major, Op. 3, núm. 5, Haydn). • Lectoescriptura de ritmes en distints tipus de compàs. • Les melodies escrites més antigues: l’Himne a Nikkal i l’Epitafi de Seikilos.
• • • • • • • • • •
Reconeixement auditiu de formes simples. Els instruments de vent (fusta o metall) i de percussió (altura definida i indefinida). Els intervals: definició i identificació dels distints tipus. El bordó com a forma senzilla d’acompanyament amb làmines; tipus. Funcions dels professionals de la posada en escena en el teatre. Els espais escènics al llarg de la història. Un músic i poeta: Ziryab. Instruments del folklore espanyol amb arrels orientals. Professionals relacionats amb l’orquestra. Pautes bàsiques per a l’expressió corporal del moviment rítmic i la dansa.
• • • • • • • • • •
Audició activa: Cançó de la infanta, Pauline García-Viardot. Signes de prolongació: lligadura i punt. Entonació de frases que expressen l’actitud del parlant. Fragments musicals per a la identificació de compassos. Els joglars: divulgadors dels romanços, poemes d’origen popular. Dibuix de línies melòdiques segons l’actitud del parlant. Aplicació de la línia divisòria en els ritmes de distints compassos. Identificació auditiva de dos instruments de corda: la viola de mà i la guitarra. Artistes del cant, el ball i el toc que configuren el quadre flamenc. Identificació del motiu rítmic i melòdic.
CREACIÓ I INTERPRETACIÓ
• Cançons: La cova, Teles índies, Toquen els instruments. • Prosòdies per a acompanyar amb percussió corporal. • Interpretació vocal i creació de musicogrames de grafies no convencionals. • Entonació de les notes MI, SOL, LA. • Interpretació amb làmines: La cova, Teles índies. • Acompanyament amb percussió: Toquen els instruments. • Pràctica de l’accent de tipus de compàs. • Interpretació de danses: L’ocellet (dansa de bastons); Syrtaki Parapoñota (Grècia). • Construcció d’un instrument per a acompanyar la nadala.
POSA’T EN SITUACIÓ
Ritmes secrets • Creació per grups d’un codi secret i elaboració d’un document gràfic amb l’equivalència entre símbols i figures musicals. • Creació d’un ritme de quatre compassos amb el codi secret convingut en el grup. • Intercanvi de ritmes amb els altres grups per a ser desxifrats i interpretats amb xicoteta percussió.
• Cançons: La vida és un carnaval. Un món ideal. • Improvisació i creació de moviments rítmics per a una escena de les saturnals romanes. • Interpretació amb làmines (bordons): D’art en art. • El cos com a instrument d’expressió: dramatització d’escenes de les saturnals romanes. • Audició activa: Marxa Persa, J. Strauss (fill). Acompanyament amb percussió. Pràctica del trèmolo. • Creació de coreografies senzilles sobre música andalusina. • El cos com a instrument d’expressió: dramatització d’En un mercat persa.
Pregonem als quatre vents • Investigació grupal sobre els pregons, les seues característiques, les funcions del pregoner i les formes pròpies de pregó a la Comunitat Valenciana. • Creació d’un anunci relacionat amb l’escola en forma de pregó. • Posada en comú dels pregons amb la resta de la classe.
• Cançons: Morena em diuen (sefardita); Tengo los ojos azules (zorongo gitano); Arirang (tradicional de Corea). • Interpretació col·lectiva d’una dansa: Tzadik Katamar (Israel). • Romanç d’El conde Flores. • El llivre Vermell. El cànon. • Interpretació amb veu, flauta i làmines: Arirang. • El cos com a instrument d’expressió: passos bàsics per a seguir la rumba. • Interpretació col·lectiva d’una dansa: Spanish Rumba. • Interpretació amb làmines: Tengo los ojos azules. • Danza de las hachas, Joaquín Rodrigo.
Componem una obra Creació d’un ritme de dos compassos amb les figures proposades. Invenció d’una melodia a partir del ritme creat amb els sons de l’escala pentatònica. Creació en grups d’una melodia a partir de les propostes individuals. Elecció dels instruments amb què s’interpretarà la melodia grupal.
• • • •
Sala d’assaig
PÀG.
74
Les notes SI, LA, SOL, MI, RE • Presentació de la nota RE • Neu a la meua finestra • Sopa de lletres Les notes DO’, SI, LA, SOL, MI, RE • Presentació de la nota DO’ • La dansa del pirata • La torre de Bang Les notes RE’, DO’, SI, LA, SOL, MI, RE • Presentació de la nota RE’ • De dia i de nit Les notes RE’, DO’, SI, LA, SOL, FA, MI, RE • Presentació de la nota FA • Pinzellades nocturnes • El blues del bonobús Les notes RE’, DO’, SI, LA, SOL, FA, MI, RE, DO • Presentació de la nota DO • El pensador • Santa Maria, Strela do dia Les notes RE’, DO’, SI bemoll, LA, SOL, FA, MI, RE, DO • Presentació de la nota SI bemoll • Baixa el SI Posicions de les notes en la flauta
1
Música sense fronteres
Des de l’inici dels temps, l’ésser humà ha tingut la necessitat de construir i desenvolupar objectes nous que li faciliten el treball i milloren la seua qualitat de vida. Civilitzacions de l’antiguitat com els fenicis, els ibers o els grecs ens han deixat uns avanços tecnològics que hui són testimoni de la seua cultura.
Com ho veus? Creus que si no tingueres Internet seria fàcil accedir a la música que t’agrada? I si volgueres descobrir música d’altres països com per exemple el Japó, l’Índia o l’Argentina?
La dada
Objectiu en acció Crea una llista de reproducció amb la teua música favorita i busca la manera de fer-la arribar a xiquetes i xiquets que no tinguen accés a Internet.
8
Una part significativa de la població mundial no té connexió a Internet.
9
9
I N T E R P R E TA C I Ó
La cova 1
Escolta, canta i acompanya. Entrem tots a la cova,
Hi ha unes roques i unes pedres,
Hi ha cisells i unes maces,
anem a buscar
fustes, marbres i metalls.
un martell i un punxó.
materials preciosos;
Una ombra em ve darrere,
Una ombra em ve darrere,
no sé què hi podrem trobar. (bis)
pense que me’n vull anar!
és un vampir que és escultor!
Tornada
Tornada
Tornada Soprano
Alt i baix
10
U1
L L E N G UAT G E M U S I C A L
Les qualitats del so La música és l’art de combinar el so i el silenci d’una forma creativa. Tots els sons tenen unes qualitats que diferencien els uns dels altres.
1
El silenci sorgix de l’absència de so.
Sac de dubtes
Observa, llig i aprén com es produïx el so. Comenta-ho a classe.
La naturalesa sempre ens oferix sons.
Per això, el silenci absolut no existix.
Si t’hi fixes, tot el que ens envolta vibra en moure’s o en entrar en contacte amb altres cossos. El so es propaga per mitjà d’ones a través de l’aire, de l’aigua o d’un altre medi.
Qualsevol so que escoltem té quatre qualitats: durada, timbre, altura i intensitat.
La nostra oïda detecta aquestes ones, identifica les qualitats que tenen i crea una sensació auditiva al cervell.
11
L L E N G UAT G E M U S I C A L
Les qualitats del so 1
2
Relaciona i unix. Quina és la qualitat del so que ens indica... ... si un so és agut o greu?
... si un so és llarg o curt?
Durada
Timbre
... si un so és fort o suau?
... de quina font procedix el so?
Altura
Intensitat
Escolta i numera en l’ordre en què sonen. Escriu almenys dues qualitats que perceps en el so de cada un dels instruments. Flauta travessera:
Violoncel:
Violí:
Bombo:
12
U1
L L E N G UAT G E M U S I C A L
La intensitat Matisos d’intensitat
La intensitat d’un so pot ser suau o forta. Els compositors utilitzen els contrastos d’intensitat per a reforçar l’expressivitat del text i de la música; el director o la directora indica amb gestos la intensitat amb què els músics han d’interpretar la melodia.
Entre els dos tipus d’intensitat, suau-fort, hi ha matisos diferents.
1
Observa i completa amb els matisos d’intensitat. Escolta i mou els braços com si fores el director o la directora de l’orquestra.
Pianissimo () so molt suau
Piano ()
so suau
Forte ()
so fort
Mezzo forte () so mitjà
Fortissimo ( ). so molt fort
So molt suau
So suau
So mitjà
Manuel de Falla (1876-1946)
So fort
So molt fort
«Farruca» El sombrero de tres picos Aquest compositor andalús, nascut a Cadis, és un dels músics més importants de la música espanyola.
13
I N T E R P R E TA C I Ó
Percussió corporal La pulsació és el batec de la música. Sobre aquesta es genera el ritme.
Fixa’t en les pliques per a interpretar amb les mans.
El ritme és el resultat de combinar les figures musicals i està estretament relacionat amb el compàs.
4 4 {
q
Que
q
bé
por-te
el
{
res
-
so
-
na per la co - va.
Bai -
{ Ja
4 4 {
rit - me!
4 4 { 14
d
Escolta i interpreta els ritmes sense perdre la pulsació. Assaja’ls amb l’ajuda de les prosòdies. Escriu el ritme que hi falta.
q
1
Pulsació
q
4 4 {
Mai
xe
d+e
e
a
no
q
les
per-des el
q
q
Ritme
q • •
q
q q • • • • • •
q
4
Compàs
q
{
ca - mes
com - pàs.
{
U1
MÚSICA I MOVIMENT
La dansa de bastons 1
Observa i aprén els moviments bàsics de la dansa de bastons.
Individual
En parelles
Colp de pal sobre pal.
2
Colp cap a dins, en diagonal.
Colp cap a fora, en diagonal.
Colp en aspa (✘), amb la mà dreta i l’esquerra al mateix temps.
Escolta L’ocellet. Acompanya amb bastons quan sone la dolçaina.
Introducció Individual
Bastons 1
2 q 4
2 q 4
1a vegada: files enfrontades 2a vegada: parella contigua
Bastons 2
q q q q
FORMA I P1 I
Veu P1 P2 P1 P2
q q q q q q q q q ✘
✘
✘
✘
✘
✘
2 q 4
1a vegada: files enfrontades
✘ ✘ ✘ ✘
✘
Per a ballar aquestes danses tradicionals, pots utilitzar dos tubs de cartó o botelles xicotetes de plàstic a manera de bastons.
15
E S C O LTA
Estils de dansa En cultures antigues, com la ibera, qualsevol celebració important solia anar acompanyada de música i dansa.
La dansa és tan antiga com la humanitat. Des de la prehistòria, l’ésser humà utilitza el moviment del seu cos com a forma d’expressió i de comunicació. La dansa va unida a la música: un estil de dansa sol anar associat a un gènere musical.
Escena de dansa. Vas de Sant Miquel de Llíria (València). Ceràmica ibera (Segle ii aC).
1
Escolta i relaciona cada estil de dansa amb una música. Numera en l’ordre en què sonen.
Rock and roll
16
Música clàssica
Música tradicional
U1
MÚSICA I MOVIMENT
Dansa grega 1
El busuqui és l’instrument més representatiu de la música grega moderna. Se sol utilitzar per a acompanyar les danses tradicionals.
Escolta, aprén i balla la dansa grega Syrtaki Parapoñota.
Disposició inicial
Introducció
Formar un cercle obert, agafats de la mà, amb els avantbraços alçats.
Sense moure’s del lloc, amb els peus junts, alçar i baixar els talons.
4 4
Desplaçaments
Fer quatre passos a la dreta, ajuntant els peus en el quart pas.
4 4
d.
e.
d.
e.
(Ò8)
Fer quatre passos al centre. Alçar el peu esquerre cap arrere en el quart pas.
( )
q
d.
q
e.
q
d.
q
( ) e.
Fer quatre passos cap arrere, començant amb el peu esquerre, i ajuntar els dos peus en el quart pas.
q
e.
q
d.
q
e.
q
( ) d.
17
¡
¡
S I T UA C I Ó ! P O S A’ T E N
Ritmes secrets
Full giratori
PAS 1
PAS 2
Formeu grups de quatre integrants i decidiu quins seran els símbols que formaran el vostre codi secret musical. Per exemple:
Creeu un ritme de quatre compassos en el compàs que decidiu, amb el codi secret que heu inventat. Dibuixeu en cada rectangle un compàs.
= =
=
=
Dibuixeu els símbols que hàgeu triat per a cada una de les figures musicals i creeu el codi secret.
18
U1
Reflexiona sobre com ha sigut la teua experiència en la creació del codi secret musical.
PAS 3
• Ha sigut fàcil crear un codi musical en grup?
Intercanvieu amb un altre grup el ritme junt amb el codi per a ajudar a desxifrar-lo. Desxifreu el codi secret de l’altre grup i escriviu el ritme amb les figures musicals. Interpreteu-lo amb xicoteta percussió.
• Per què?
• Marca amb una X quines accions facilitarien el treball en equip.
Crear el meu codi propi
Parlar per torns
Tindre en compte les propostes del grup
Evitar participar
19
CANÇÓ
Tafta indi 1
Escolta i canta. Mou-te en fila marcant la pulsació amb palmades. Teles índies, teles índies, acosteu-vos a comprar! Són daurades, platejades, n’hi ha de seda i tafetà. (bis)
4 4
Escolta i acompanya amb els instruments de làmines.
4 &4 Œ Œ
Pandero
Xilòfon
˙˙
ín dies in -- dias
Te - les Te las
4 &4 Œ Œ
& ™™ ˙˙ B B
& ™™ ˙
FORMA A B B
A A
˙
œœ œœ ˙˙
œœ œœ ˙˙
te -- las les te
˙
20
˙
˙
œœ œœ ˙˙
˙
˙
sese- da_y fe -- tán. tà. - da i tata-- fe
˙
˙
œœ œœ ˙˙
(Ò 3)
œœ œœ
a - nem tots com - prar. prar. Son Són dauva mos to do - dos aa - com
œœ œœ œœ œœ œœ œœ ˙˙
ra -- das, des, - das, son das, pla pla -- te te - aja-des, són -de de
˙
ín in--dies dias
2
˙
FIN FI
˙
˙˙
˙
™™ ˙˙ ™™ ˙
(Son do) (Són dau)
Ó
-
˙
Ó
œœ œœ
Te Te -- las les
Ó
Volver aaAA Tornar
TOTAL 3
U1
L L E N G UAT G E M U S I C A L
Figures i silencis
Recorda la durada de les figures i els seus silencis.
La durada d’un so es representa escrit amb figures i silencis. Cada figura té un silenci equivalent de la mateixa durada. La figura negra, que es pren com a referència, dura una pulsació.
1
Observa les monedes musicals i el seu valor. Escriu l’equivalència del contingut de cada cofre com corresponga.
=
=
Equivalen a
Equivalen a
=
q
=
=
Equivalen a
Equivalen a
Nom
Figura
Redona (4 pulsacions) Blanca (2 pulsacions) Negra (1 pulsació) Corxera (1/2 pulsació) Semicorxera (1/4 pulsació)
Silenci
q
2 Llig i escriu les respostes.
• La redona dura negres,
pulsacions; dura el mateix que corxeres i
• La figura que dura el mateix que huit semicorxeres és la
blanques, semicorxeres. .
21
L L E N G UAT G E M U S I C A L
L’accent Quan pronunciem una paraula, sempre donem un èmfasi especial a una de les síl·labes. Aquest realçament rep el nom d’accent tònic o accent prosòdic. Les síl·labes que el porten són tòniques; les que no, àtones. Aquest ritme «natural» de les paraules facilita el ritme musical.
1
Observa i interpreta el ritme prosòdic amb palmades.
Una síl·laba
✷ peix
Tres síl·labes (greu)
Dues síl·labes (aguda) Dues síl·labes (greu)
✷✷ lluna
✷✷ trombó
Tres síl·labes (esdrúixola)
✷✷✷
té una boca i sap parlar, però li falten uns ulls per a ajudar-me a plorar.
22
guitarra
màquina
2 Recita aquesta cobla popular i pinta una estrela de color taronja sobre l’accent de cada paraula de més d’una síl·laba.
I la guitarra que duc
✷✷✷
Tres síl·labes (aguda)
✷✷✷ director
Abans de l’existència de la guitarra, fenicis, tartessis, celtes i ibers tocàvem lires i arpes.
U1
L L E N G UAT G E M U S I C A L
Tipus de compàs 1
Llig i recorda els tipus de compàs. Practica’ls amb una pilota de tenis. Binari
Les pulsacions s’agrupen formant un compàs.
1 2
Ternari
La primera pulsació de cada compàs és la que porta l’accent.
2
2
1
Quaternari
El signe indica en la partitura quina pulsació té l’accent.
3
1
2
3
4
Llig i completa lliurement. Escolta i interpreta els ritmes seguint la pulsació de la música.
2
q
q
3
q
q q q
q
4
q
q
IMAGINACIÓ E N C É N L A T E UA
q
q
q
3 Crea i escriu una melodia amb les notes MI, SOL, LA. Entona.
34 &
23
CANÇÓ
Toquen els instruments 1
Escolta, aprén i canta la nadala. Acompanya amb percussió. Veniu ací, pastorets,
Els pastorets amb simbombes
canteu amb gran alegria,
i molts altres instruments,
que ha nascut el Redemptor,
tots canten, ballen i toquen
el fill de Déu i Maria.
la nit del seu naixement. Tornada
Toquen, toquen els instruments perquè ha nascut el Jesuset.
Els pastorets van de pressa,
Toquen, toquen i van tocant
els pastorets van que volen,
perquè ha nascut el fill de Déu.
tots corren cap al pessebre
3 q q 4 3 q q 4 2
Escolta i tria tres instruments que sonen en la nadala. Escriu-ne els noms i dibuixa’ls.
24
i toquen les castanyoles. Tornada
A Fenícia també tocàvem el pandero.
U1
I N T E R P R E TA C I Ó
Acompanyament amb percussió 1
Escolta i acompanya la nadala com s’indica.
3 q q q q Q { Ta
ta - ca ta
3 Q { q
Pa,
3 Q { q
Tum,
q
be-
q
TA!,
q q q q
Ta
q
q
q
q
pa,
tum.
de
q {
ta - ca
ta
TA!,
q
q
q
q {
mas-
Tum,
sa-
be-
pà.
q {
tum.
2 Observa i construïx el teu «gratanous» per a acompanyar la nadala.
Prepara
Construïx
Assaja
Enganxa les nous en el llistó com es mostra en la imatge. Després, decora l’instrument al teu gust.
Subjecta l’instrument amb una mà, i amb l’altra grata les nous amb el palet.
Palet xinés Retoladors de colors Corfes de nou Llistó de fusta Cola
25
C U LT U R A M U S I C A L
Música en l’antiguitat 1
Llig i respon les qüestions.
La Pandereta, la teua revista musical
Quina és la melodia més antiga del món?
L’arqueologia musical ha aconseguit desxifrar dues troballes molt importants que han resultat ser les peces musicals més antigues de la història.
L’Himne a Nikkal, deessa dels fenicis, es considera l’obra musical més antiga, encara que no està completa. Es va escriure al voltant de l’any 1400 aC. Està feta sobre unes plaques d’argila on estan gravats el text d’una oració i uns signes que representen sons. També s’hi incloïen instruccions de com interpretar la melodia amb l’arpa o amb la lira.
• La composició més recent és • Sobre quin material està fet l’Himne a Nikkal? • Un epitafi és • Explica la principal coincidència entre ambdues peces.
26
L’Epitafi de Seikilos és la primera obra musical completa que es coneix. Un epitafi és un text breu escrit per a recordar un difunt. Aquest epitafi es va col·locar per ordre de Seikilos sobre la tomba de la seua dona, Euterpe, cap al segle ii aC. Està feta sobre una columna de marbre en la qual hi ha gravat un text en grec, unes lletres i uns signes que indiquen l’altura i la durada dels sons.
El nostre Himne a Nikkal és molt valuós perquè és la primera vegada que es va escriure la música.
L’Epitafi de Seikilos és la primera partitura coneguda amb signes que marquen l’altura i la durada del so.
U1
ENTONACIÓ
Musicograma vocal 1
RPPCS
Observa el musicograma i interpreta amb la veu.
IMAGINACIÓ E N C É N L A T E UA
2 Explora nous símbols i crea el teu musicograma. Interpreta’l davant del grup.
27
Què he aprés?
si saps la resposta si has necessitat ajuda
1
si no has sabut respondre
Llig i completa.
• El so es propaga mitjançant
a través de
, de l’
• Qualsevol
o d’un altre medi. que escoltem té quatre qualitats:
, ,i
, .
• Sobre la pulsació es genera el
.
2 Fixa’t i escriu el compàs que correspon. Interpreta amb percussió.
D O S S I E R
q
3
q
1
q q
q
2
q
D ’ A P R E NP EO NR TF AO TL GI O E
Pinta així:
q q
q q
3 Llig, relaciona i escriu davall de cada codi d’estreles la paraula que corresponga segons l’accentuació.
28
compàs
corxera
entonar
música
✷✷✷
✷✷
✷✷✷
✷✷✷
Repassa els conceptes essencials de la unitat en anayaeducacion.es.
U1
Com ho he aprés?
IU OBJECT IÓ EN ACC
1
Distribuïx els 180° d’aquest mesurador d’angles entre aquestes tres habilitats musicals, tenint en compte si has destacat més o menys en cada una.
Línia del temps
Disposa les teues cançons favorites en una llista de reproducció. Sobre una línia del temps, indica l’ordre de passos que seguiries per a fer-les arribar a un grup de xiquets i xiquetes que no tinguen accés a Internet. Ajuda’t de l’organitzador gràfic següent. Com els justifique el meu projecte?
50
Interpretació amb làmines
60
70
80
90
100
110
12
0
Moviment i dansa
13
0
170
20 10
160
180
0
0
Quines ONG treballen a la zona i com hi contacte?
15
30
0
14
40
On viuen?
Interpretació de cançons
En quin format els faig arribar les cançons i com?
29
© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.