DEMO
INCLOU
IC
ÈN
C IA 1 2 ME
SO
Ill
es
Ba lear
1
S
LL
PROJECTE DIGITAL
s
ESO
LLENGUA CATALANA I LITERATURA C. Barceló, M. I. Cerdó, B. Serra, A. Berenguer, G. López-Pampló, M. Monar, P. Santacreu
r e p
ió c a
n ó O m
Índex Els continguts del curs
La teva llengua importa
1 De la a A la Z
Què llegeixes? Què escrius? ..........................................................................
8
1. Comunica’t Lectura: La nina del violí ....................................................................................... 10 Vocabulari: La família ................................................................................................ 14 Expressió oral i escrita: La comunicació ...................................... 16 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Els orígens de les llengües .................. 20 Gramàtica: Els sons i les grafies .............................................................. 22 Ortografia: Les vocals ........................................................................................... 24 3. Coneix la literatura Educació literària: Els textos literaris i els no literaris .................................................................................................................. 28 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ..................................................................................................31
2 Pedra, paper, pantalla
.. .................................... 32
1. Comunica’t Lectura: El flautista encantat ..................................................................... 34 Vocabulari: La població ...................................................................................... 38 Expressió oral i escrita: La comunicació oral i escrita ........................................................................................................................................ 40 2. Coneix la llengua Història de la llengua: Les llengües romàniques ............ 44 Gramàtica: La síl·laba. Diftong, triftong i hiat. Separació sil·làbica ortogràfica ............................................................... 46 Ortografia: Els signes de puntuació ................................................. 48 3. Coneix la literatura Educació literària: La literatura infantil i juvenil (LIJ) ..... 50 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................... 53
3 Textos
.................................................................................................. 54
1. Comunica’t Lectura: Bon Nadal ................................................................................................... 56 Vocabulari: Els aliments ..................................................................................... 60 Expressió oral i escrita: Els tipus de text .................................. 62 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Les llengües d’Espanya ........................... 66 Gramàtica: Les classes de paraules .................................................. 68 Ortografia: L’accentuació ................................................................................. 70 3. Coneix la literatura Educació literària: Els gèneres literaris ......................................... 72 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................... 75 Dossier d’aprenentatge
2
4 Xarxes
................................................................................................ 76
4. Comunica’t Lectura: #ProhibitProhibir ................................................................................ 78 Vocabulari: Les xarxes socials ..................................................................... 82 Expressió oral i escrita: Els textos instructius ..................... 84 5. Coneix la llengua Llengua i societat: Els prejudicis lingüístics ...........................88 Gramàtica: El nom ...................................................................................................... 90 Ortografia: La dièresi .............................................................................................. 94 6. Coneix la literatura Educació literària: Poesia (I). Els elements formals ............ 96 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................... 99
5 Poemes i cançons
....................................................... 100
1. Comunica’t Lectura: Cançons de bressol .................................................................... 102 Vocabulari: El relleu ................................................................................................ 105 Expressió oral i escrita: Les modalitats oracionals ............................................................................. 106 2. Coneix la llengua Lèxic: La sinonímia i l’antonímia ............................................................ 110 Gramàtica: L’adjectiu .............................................................................................. 112 Ortografia: La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj ..................................... 114 3. Coneix la literatura Educació literària: Poesia (II). Els elements retòrics ................................................................................................. 118 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències .............................................................................................. 121
6 Mites
.....................................................................................................
122
1. Comunica’t Lectura: El vol d’Ícar. ............................................................................................. 124 Vocabulari: La mitologia .................................................................................. 128 Expressió oral i escrita: Els textos narratius ....................... 130 2. Coneix la llengua Lèxic: Els barbarismes i els vulgarismes .................................. 134 Gramàtica: Els determinants i els pronoms ........................ 136 Ortografia: L’apòstrof i les contraccions ................................ 140 3. Coneix la literatura Educació literària: La narració ................................................................ 142 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................ 145 Dossier d’aprenentatge
Organitzem un festival literari!
7 Drets
..................................................................................................... 146
4. Comunica’t Lectura: Caramels, pilotes de tennis i budes de Swat ............................................................................................................. 148 Vocabulari: Creences i religions ............................................................. 152 Expressió oral i escrita: Els textos descriptius ................. 154 5. Coneix la llengua Lèxic: Les locucions i les frases fetes .............................................158 Gramàtica: El verb (I). Conjugacions i formes verbals ........................................................................................................... 160 Ortografia: La essa sonora ........................................................................... 164 6. Coneix la literatura Educació literària: Elements de la narració ......................... 166 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................. 169
8 Iguals i diferents
.....................................................
140
1. Comunica’t Lectura: El xiquet que volia una falda escocesa ........... 172 Vocabulari: Les professions ........................................................................ 176 Expressió oral i escrita: Els textos conversacionals ........................................................................... 178 2. Coneix la llengua Lèxic: La derivació .................................................................................................... 182 Gramàtica: El verb (II). Els temps verbals ............................... 84 Ortografia: La essa sorda ............................................................................... 188 3. Coneix la literatura Educació literària: El teatre ........................................................................... 190 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................ 193
9 Descans?
. . ...................................................................................... 184
1. Comunica’t Lectura: Joventut pel clima ........................................................................ 196 Vocabulari: Els mitjans de transport .......................................... 200 Expressió oral i escrita: Els textos expositius ................. 202 2. Coneix la llengua Lèxic: La composició .......................................................................................... 206 Gramàtica: L’oració ................................................................................................ 208 Ortografia: P, b, t, d, c i g finals. B i v. ............................................ 212 3. Coneix la literatura Educació literària: L’assaig ........................................................................... 216 Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències ............................................................................................ 219 Dossier d’aprenentatge
Annex BIBLIOGRAFIA CONJUGACIONS VERBALS
3
5 Poemes i cançons Què fou primer, l’ou o la gallina? Aquesta pregunta ens la podem fer també si ens plantejam la relació entre la música i la poesia. La poesia és una manifestació del llenguatge que té ritme, entonació… La música és una manifestació artística que comunica, fraseja…. Potser la poesia va néixer per expressar verbalment una cançó? O potser la música va aparèixer per donar color melòdic a un poema? Sigui com sigui, totes dues formes s’han complementat molt bé al llarg de la història i ens han donat productes artístics que són una autèntica delícia per a l’oïda.
Reflexiona i respon LA MÚSICA
100
Què és la música?
Toques algun instrument?
Per què cançó i poesia van tan unides?
Quina finalitat té?
Has anat a algun concert de música clàssica, pop, jazz, tradicional…?
Coneixes cantants que hagin musicat poemes?
Què estudiaràs? 1
Comunica’t
Lectura
SEGUEIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT
Cançons de bressol
Vocabulari El relleu
Expressió oral i escrita Les modalitats oracionals Classes d’oracions
2
Coneix la Llengua
Lèxic La sinonímia i l’antonímia
Gramàtica
COMUNICA’T: Exposam 5.1. Exposam de forma individual les nostres experiències davant la resta de la classe. Utilitzam la terminologia i el vocabulari adequat. 5.2. Feim preguntes a la persona que exposa sobre algun aspecte que ens hagi cridat l’atenció.
L’adjectiu La forma dels adjectius
CONEIX LA LITERATURA:
La formació del gènere
Compartim
La formació del nombre
6.1. Analitzam les experiències proposades: anotam temes comuns, gènere literari, estil, etc.
El grau dels adjectius
Ortografia La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj
3
6.2. Posam en comú les anotacions preses i en treim conclusions.
Coneix la Literatura
Educació literària Poesia (II) Els elements retòrics La comparació i la metàfora L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació
+ orientacions en anayaeducacion.es Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es.
101
1
Comunica’t Lectura
Cançons de bressol Cançó de bressol del nen mariner L’ombra dels plàtans, camí del far, llinda de plata de cega mar.
Pots escoltar aquests poemes en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.
Pujant la costa el vent dirà: de quina banda
Què llegiràs? Recordes quan abans de dormir et contaven històries fantàstiques, llegendes, rondalles, et recitaven algun poema o et cantaven una cançó? Aquí tens tres cançons de bressol escrites per a tres infants que viuen en llocs diferents. Llegeix i escolta els textos amb atenció i descobriràs referències als paisatges que els envolten.
voldràs la mà? Mare, mareta, deixa-m’hi anar, llinda de plata de cega mar.
Cançó de bressol del nen de bosc Ara respira la llum dels líquens al meu cabàs ple de dolçors. Vocabulari Llinda: línia, sovint imaginària, que divideix un terreny o una propietat d’altres. Liquen: organisme vegetal format de la unió d’un fong i una alga. Apareix en llocs humits, sobre les pedres o sobre els troncs dels arbres. Bresca: estructura de cera construïda per les abelles i composta per foradets en forma hexagonal on dipositen la mel, el pol·len i les larves.
102
A tu et duria, infant que dorms, la mel de l’aigua, i un poc de núvols en bresca d’or. Per tu camino de matinada: l’ocell de l’alba s’envola i plou.
U5
Cançó de bressol del nen de plana Canta la rella dels bous del camp que planten arbres amb veus d’infants. Res no diria del teu bressol: blat i granotes, poal i nous. Tota la plana fa mamballetes d’espiga i aire quan el nen dorm.
Vocabulari
Susanna Rafart. El gran llibre de les cançons de bressol.
Rella: peça de ferro tallant per llaurar la terra i obrir-hi solcs.
Ha escrit el text... Susanna Rafart i Corominas Va néixer a Ripoll l’any 1962 i va estudiar per ser professora de llengua i literatura. A més de fer classes, s’ha dedicat a la crítica i a la traducció literària, ha participat en l’organització de projectes culturals i ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació. Com a escriptora, ha conreat diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, assaig) i ha obtengut diversos guardons. Ha escrit per a adults i per a joves. La seva obra ha estat traduïda a diferents llengües.
barem reculls de poemes que ens ajudaran a introduir-nos en aquest món. Un exemple és El gran llibre de les cançons de bressol, d’on s’han extret els textos que has llegit, i aquestes dues propostes. A més, en Internet també pots trobar diversos blogs de poesia on descobriràs infinitat de poemes.
Pots llegir... Antologies poètiques El llenguatge poètic és un joc que consisteix a endevinar imatges, paraules i sons a través de les idees proposades en els versos. El poeta no conta, sinó que suggereix o insinua, la qual cosa obre un gran ventall d’interpretacions per passar-ho bé. Una manera d’acostar-se a la poesia és accedir a les antologies on tro-
103
Treballa la lectura 10 En quantes estrofes es distribueixen els versos de
Aprèn paraules
cada poema?
1 Identifica en el primer poema les paraules que formen part del camp semàntic del món mariner.
11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona cançó. Són d’art major o menor?
2 Copia les paraules de la segona cançó que fan referència a la muntanya o el bosc.
12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima assonant?
3 Quines paraules relacionades amb la plana o el camp apareixen en el tercer poema?
13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir personificacions. Aquesta figura consisteix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.
4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat.
llinda de plata
bresca d’or
El mar, que té el color de la plata, és el límit. Hi ha una corona de plata en el límit. La bresca és d’or massís. El color de la mel de la bresca és com l’or.
Comenta la lectura 5 Respon aquestes preguntes sobre la primera cançó. a) Qui parla en el primer poema? b) A qui es dirigeix? Què li demana? c) Què pregunta el vent?
6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc». a) A qui es dirigeix la poeta? b) Què fa l’infant? c) Q uè li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.
Escriu 14
Inventa una cançó de bressol per a un infant de ciutat. Pensa els elements propis d’un entorn urbà que pots incorporar-hi i en allò què voldries dir o oferir a l’infant. Després crea oracions i distribueix-les en versos. No importa si no tenen el mateix nombre de síl·labes o si no rimen.
7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8
Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema? ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge
Parlau a classe 15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.
16 Creus que les cançons que cantam o escoltam són poemes? Explica’t.
Descobreix-ne la forma i l’estructura 9 Quants de versos té cada poema?
104
17 Parlau sobre la funció que creis que fan la poesia o les cançons en l’actualitat.
1
U5
Comunica’t
Vocabulari El relleu ACTIVITATS
1 Classifica les paraules segons que facin referència
3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp
a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya.
vaixell – marjada – llobarro – farigola – séquia – cala xarxa – olivera – ametllerar – falç – bancal – blat – hort
vall
arxipèlag
falda
oceà
platja
serralada
badia
cap
cidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per demostrar-ho.
puig
escull
Estany, falda, pic, massís, illa.
tossal
coll Mar
2
semàntic de la plana?
4 Les paraules següents, a més de referir-se a ac-
5 Muntanya
1-2-4 A quin topònim balear correspon cada accident geogràfic? caló – pla – illa – badia – puig – cap - … Major
- … de Formentor
- … de Portmany
- … de s’Espalmador
- … d’es Mort
- … de Sant Jordi
La toponímia és una disciplina que estudia els noms propis de lloc, generalment a partir de l’etimologia, és a dir, de l’origen d’aquest nom. La toponímia dona informació sobre diversos aspectes d’un lloc: el relleu, la flora, la fauna, etc. (Cova des Coloms, Dragonera, es Puig de s’Alzina…). Els topònims, a més, informen sobre els pobles que han viscut anteriorment en un indret. • Investiga l’origen del topònim de la localitat on vas néixer i explica la informació que dona. • Quins coneixements creus que cal tenir per fer aquesta tasca? Et resulta interessant la feina d’especialista en toponímia? Per què?
Port i badia de Pollença des
del Puig Tomar (Mallorca).
105
1
Comunica’t
Expressió oral i escrita
Les modalitats oracionals L’oració és un conjunt ordenat de paraules amb sentit complet. L’oració, a més, expressa un pensament que és una afirmació, una negació, una ordre, un desig, un dubte, una pregunta, una emoció…
Classes d’oracions Segons la intenció del parlant, hi ha sis tipus d’oracions:
– La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar. – Els tres amics no arribaren a temps d’agafar el tren.
– Tant de bo anàssim a nedar! – M’agradaria tenir devuit anys per treure’m el carnet de conduir.
• Expressen un desig. Sovint porten un signe d’exclamació.
• Informen d’un fet.
– Quin gelat vols? – Li demanà quin gelat volia.
• Serveixen per preguntar alguna cosa. • Si duen un signe d’interrogació, són directes. Si no en porten, són indirectes. • Les interrogatives directes tenen una entonació especial en la llengua oral.
Enunciatives
Interrogatives
Desideratives
CLASSES D’ORACIONS Exclamatives
Dubitatives Imperatives
• Expressen els dubtes del parlant sobre alguna cosa.
– Probablement aniré a Banyoles a l’agost. – Si ve més gent a sopar, potser haurem d’anar a comprar pa.
106
• S’usen per donar ordres i instruccions. • El verb apareix en imperatiu. • Poden dur un signe d’exclamació per a reforçar l’ordre o cridar l’atenció del receptor.
• Serveixen per expressar un sentiment (alegria, por, sorpresa…). • Duen un signe d’exclamació i, en la llengua oral, tenen una entonació especial.
– Quin arbre més alt! – No han arribat encara! – No toqueu els quadres. – Veniu ja!
U5
ACTIVITATS
1 Per parelles, llegiu en veu alta el fragment següent extret d’El petit príncep. Feu atenció a l’entonació de les oracions exclamatives, les imperatives i les interrogatives.
Al segon planeta vivia un vanitós. —Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! —va exclamar el vanitós així que va veure el petit príncep. Perquè, per als vanitosos, els altres homes són admiradors. —Bon dia —va dir el petit príncep—. Porteu un barret molt divertit. —És per a saludar quan m’aclamen —li va respondre el vanitós—. Malauradament per aquí no passa mai ningú. —Ah, sí? —va dir el petit príncep que no ho havia entès. —Pica de mans, l’una contra l’altra —li va aconsellar aleshores el vanitós. El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el barret. —I perquè caigui el barret —va preguntar— què s’ha de fer? Però el vanitós no el va sentir. Els vanitosos només senten les alabances. —Realment m’admires molt? —va preguntar al petit príncep. —Què vol dir admirar? —Admirar vol dir reconèixer que soc l’home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta. —Però si només hi ets tu sol, al teu planeta! —Fes-me aquest favor. Admira’m de totes maneres! —T’admiro —va dir el petit príncep, arronsant un poc les espatlles—, però de què et pot servir, això? I el petit príncep se’n va anar. «Decididament, les persones grans són molt estranyes», es va dir a si mateix durant el viatge. Adaptat d’El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry.
2 A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text anterior? a) Al segon planeta vivia un vanitós. b) Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! c) Malauradament per aquí no passa mai ningú. d) Realment m’admires molt? e) Què vol dir admirar?
Enunciativa Interrogativa Exclamativa
3 Assenyala una oració del text anterior que expressi tristesa i una altra que expressi desig.
107
1
Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS
4 Uneix els fragments i copia en la llibreta les oracions que podrien dir el petit príncep o el vanitós. M’agradaria tant que …
Potser hi ha …
Quina llàstima, no puc …
Tant de bo …
… persones més ben plantades que tu.
… saludar ningú amb el meu barret!
… tornis a visitar-me.
… em diguessis que som el millor.
5 Llegeix les oracions que has format en l’activitat anterior i digues què vol expressar cada una: dubte, desig, ordre, pena…
6 Digues de quina classe és cada una de les oracions següents segons la intenció del parlant. – Agafa el paraigua. – Potser plourà a la nit. – No sap parlar francès. – Quina manera de nevar! – Hi ha algun bar a prop on fer-nos una til·la? – Artà és un municipi de Mallorca. – Com m’agradaria visitar la meva amiga Tina! Agafa el paraigua. ➝ Imperativa.
7 Llegeix en veu alta les oracions de cada grup i explica la diferència que hi ha entre aquestes. – No li has dit qui ve a la festa. A
– No li has dit qui ve a la festa? – No li has dit qui ve a la festa!
– He suspès l’examen d’anglès. B
– He suspès l’examen d’anglès! – He suspès l’examen d’anglès?
108
U5
8 Completa les converses en el quadern amb oracions interrogatives, exclamatives o imperatives.
A
B
De què et disfressaràs?
C
D
Fes la foto ja, Carles!
Tothom a la rua!
9
No entenc l’enunciat.
Escriu el diàleg que poden mantenir aquestes persones en cada situació. Identifica quines classes d’oracions has usat en cada cas.
A
B
109
2
Coneix la Llengua Lèxic
La sinonímia i l’antonímia La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable. – Hem de portar l’ase a l’estable. Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims. Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat. Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes. però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa = El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions. Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no. De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depèn…
• de la situació comunicativa (segons amb qui parlam o on ens trobam). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.
• de la zona geogràfica (geosinònims). – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell. – Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret.
L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar. Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:
• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;
• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal. Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos. – La padrina és gran, però la seva germana és molt jove. – La meva habitació és gran, però la de la meva germana és petita. En la primera oració, l’antònim de gran és jove, però en la segona, no pot ser jove, sinó petita.
110
U5
ACTIVITATS
1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia. –S i frueixes amb documentals d’animals, gaudiràs amb un safari. – Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes. – Em complau veure’t feliç, em satisfà la teva rialla. –C al promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear lectors.
2 Substitueix les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre. Humit, ras, escandalós, entretengut. – La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia. –N o m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants. – Quin joc de taula et sembla més amè? – El cel estava clar i el vent bufava suaument.
3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aquestes oracions. –C ontestau les preguntes i si les contestau totes bé, tendreu un deu. –E n Miquel portarà entrepans i n’Àngela portarà refrescos. –N a Clàudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa. –L ’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.
4 Forma parelles d’adjectius sinònims. Brillant, insòlit, tranquil, inquiet, fals, pacífic, habitual, mat, nerviós, fingit, autèntic, real, lluent, extraordinari, usual, opac. • Ara, fixa’t en l’exemple i forma parelles d’antònims. Brillant = lluent ↔ mat = opac
6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb. Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.
7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules subratllades per l’antònim corresponent. Rodons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.
La nova companya de classe té la pell molt pàl·lida i fina i els ulls ametllats. Els llavis són molsuts i el nas, aguilenc. Els seus cabells són llisos i llargs i els porta sempre esbullats. Té les dents tortes, polides i separades. Quan somriu, se li fan uns clotets molt graciosos a les galtes.
8 Forma l’antònim de les paraules següents amb prefixos. Després, completa-hi les oracions. Mortal, oferta, esportiu, simètric, real.
5 Relaciona els geosinòmims. • torcaboques
– El Mallorca vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .
aixeta •
• arena
– El seu comportament durant el partit va ser … .
llibreta •
• patata
– Segons la llegenda, Dràcula és … .
creïlla •
• granera
– El polígon era irregular i … .
• grifó
– Em va contar una història … plena de contradiccions.
escombra •
tovalló • sorra •
• plagueta
111
2 Coneix la Llengua
Gramàtica
L’adjectiu L’adjectiu assenyala les qualitats del nom que acompanya, i hi concorda en gènere i nombre. Habitualment es posa darrere del nom, tot i que també hi pot anar al davant: arbre sec, amics divertits; bon matí, gran idea.
La forma dels adjectius Alguns adjectius són invariables, és a dir tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení: informe actual ➝ notícia actual
venedor impacient ➝ clienta impacient
teixit suau ➝ tela suau
vellet amable ➝ velleta amable
D’altres són variables i presenten formes diferents per al masculí i per al femení: reportatge extens ➝ notícia extensa
vestit blau ➝ falda blava
dia trist ➝ setmana trista
pastís dolç ➝ coca dolça
La formació del gènere Com a regla general, es forma el femení afegint una -a al masculí: alt ➝ alta, fugisser ➝ fugissera. Ara bé, cal tenir en compte aquests aspectes: Si el masculí acaba en -e, -o àtones, es canvien per -a. Quan el masculí acaba en vocal tònica, el femení es fa amb -na.
tendre ➝ tendra, flonjo ➝ flonja serè ➝ serena, mallorquí ➝ mallorquina trempat ➝ trempada, ferèstec ➝ ferèstega, tranquil ➝ tranquil·la
Algunes consonants finals varien. Alguns adjectius acabats en -s la dupliquen.
gros ➝ grossa, rus ➝ russa
La formació del nombre Per a la formació del plural s’afegeix una -s al singular: blanc ➝ blancs, suau ➝ suaus, ample ➝ amples. També s’ha de tenir en compte aquestes situacions: En els adjectius acabats en -a, aquesta es canvia per -es. Això comporta a vegades canvis ortogràfics.
egoista ➝ egoistes, tendre ➝ tendres, groga ➝ grogues
Les paraules que acaben en vocal tònica afegeixen -ns.
fí ➝ fins, casolà ➝ casolans, comú ➝ comuns
Les paraules acabades en -s, -ç, -x, -xt, -sc, -ix afegeixen -os.
gris ➝ grisos, feliç ➝ feliços, fix ➝ fixos, mixt ➝ mixtos, fresc ➝ frescos, fluix ➝ fluixos
Alguns adjectius acabats en -s la dupliquen.
escàs ➝ escassos, suís ➝ suïssos
Tingues en compte, però, que els adjectius acabats en -aç, -iç i -oç presenten una terminació per al singular i dues per al plural: home feliç / dona feliç, però homes feliços / dones felices.
112
U5
El grau dels adjectius Els adjectius poden qualificar un nom o grau amb diferent intensitat:
• En grau positiu • En grau comparatiu: • En grau superlatiu
{
una al·lota alta. de superioritat d’igualtat d’inferioritat
una al·lota més alta que un pi. una al·lota tan alta com jo. una al·lota menys alta que tu.
una al·lota molt alta; una al·lota altíssima.
ACTIVITATS
1 Llegeix el text i respon les preguntes. Un món sense adjectius Què passaria si un dia ens despertàssim sense adjectius qualificatius? Ens quedaríem orfes de matisos. Seria un món sense cap característica que el definís, en què tan sols podríem designar la nostra realitat quotidiana amb noms. «Veig un arbre…» però un arbre com: sec, verd, frondós? «…al final d’un camí», estret?, llarg? No, seria un camí i prou. En les relacions personals succeiria el mateix. Tots en tenim, de mare, però cada un en té una de pròpia i diferent. Pot ser comprensiva i amable; severa i seriosa; divertida i afectuosa. Amb milers de possibilitats. I què em deis dels amics? Que depriment, amics sense res més! Perquè els meus m’agraden divertits, graciosos, fidels, de vegades sorprenents, capaços de ferme riure en els moments tristos i de seguir-me en les aventures més esbojarrades pels llocs més estranys imaginables. Sí, jo no podria viure sense adjectius, i vosaltres? •
Què et fa dir això? Segons el narrador, com seria un món sense adjectius? Comparteixes aquesta opinió? Raona la resposta.
• Amb quins adjectius qualifica l’autor els noms següents: llocs, amics, aventures, moments? • Assenyala en el text: tres noms en femení plural i tres en masculí singular.
2 Fes aquestes activitats. • Passa al masculí cada un d’aquests adjectius: valenta, altiva, guapa, nadiua, dolenta, tèbia, minsa, malhumorada, ampla, flonja, europea, necessària. • Escriu, si en tenen, la forma femenina dels adjectius següents: partícip, unànime, oblic, fidel, digne, afí, fofo, enorme.
• Ara, escriu el plural d’aquests altres adjectius. Sa, nu, fix, fals, ambigua, marroquí.
3 Omple la graella amb la forma adequada dels adjectius. Ves alerta amb els canvis ortogràfics. Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural boigs / bojos grises blaus pobre ferms addictes
4 Completa les oracions amb la forma en femení d’aquests adjectius: comú, exquisit, lleig. –E l gató és una coca … que es fa amb ametlles, ous i sucre. –A quella ciutat em va semblar bruta, … i amb massa trànsit. –E scriure harmònica sense hac és una errada … que cal evitar.
5 Escriu el femení i el plural d’aquests adjectius. Alguns dupliquen la essa; si cal, consulta el diccionari. Massís, precís, postís, aigualós, gros, francès, espès, escàs, ras, rus, difús. Massís: massissa, massissos, massisses.
6 Anota cinc adjectius que qualifiquin cada un d’aquests elements de l’aula. Procura no repetir-los. Pissarra, pupitre, prestatges, mapa. Pissarra: llarga, verda, neta, il·luminada, visible…
7 Aquestes expressions contenen errors de concordança. Corregeix-les. postres dolços
espinacs fresques
llegums cuites
dents corcat
olor fort
mala costum
113
2 Coneix la Llengua
Ortografia
La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj La r muda
Sabies que…
Fixa’t que en la majoria de paraules agudes acabades en vocal + r, aquesta consonant final no sona, però sí que s’escriu: llegir, segur, clar, carrer.
per saber si hem d’escriure r al final d’un mot podem formar-ne un derivat en els substantius?
Els verbs s’escriuen amb -r final si són infinitius, exceptuant-ne els de la 2a conjugació acabats en -re, que els podrem identificar formant-ne el futur: témer ➝ temeré però perdre ➝ perdré.
por ➝ poruc madur ➝ madura
La ela geminada No hi ha regles ortogràfiques per a saber quan una paraula s’escriu amb l·l. Ara bé, ens pot servir d’ajuda saber que moltes paraules que porten l·l comencen per al·l- (al·lota), col·l- (col·locar), il·l- (il·lusió), mil·l- (mil·lenari). I també moltes acaben en -el·la (mortadel·la), -il·la (clorofil·la), -il·lar (vacil·lar). Aquí tens una mostra de les paraules amb l·l geminada més usades. Intenta memoritzar-la. al·lot – al·legar – al·lèrgia – al·lucinar aquarel·la – bèl·lic – cal·ligrafia – cèl·lula – excel·lent – síl·laba gal·licisme – libèl·lula – metàl·lic – pel·lícula col·laborar – col·locació – col·lapse – col·lega col·legi – col·locar – col·loqui goril·la – tranquil·la – clorofil·la – axil·la – pupil·la til·la – vacil·lar – cavil·lar – camamil·la il·legal – il·lícit – il·luminar – il·lustrar – il·limitat mortadel·la – novel·la – cel·la – caravel·la – parcel·la – legionel·la
La ll i la i La pronúncia de ll com a i quan es troba enmig de vocals (papallona, senalla) o a final de paraula (rovell, fonoll) és una característica dialectal del balear. Haurem d’anar en compte, però, en l’escriptura. En cas de dubte, podem consultar el diccionari.
ACTIVITATS
1 Escriu un nom acabat en -r de la mateixa família de cada un d’aquests.
114
cirera
enyorança
campana
compra
rebre
nedar
duresa
abric
ferro
U5
ACTIVITATS
2 Completa amb r les paraules que calgui. corredo…
baló…
sospi…
assegura…
marró…
cosí…
volto…
carre…
faré…
3 Completa les oracions amb paraules amb l·l. – En Lluís té una … de segells molts antics. – Vull un entrepà de … i una infusió de … . – Na Meritxell és una … de la meva mare molt … . – Em fa … anar a veure l’última … de Marvel. – En Guillem no pot menjar xiclet de … perquè hi és … .
4 Escriu tres paraules derivades de cada una d’aquestes. Nul, cabell, tranquil, mil. Cristall: cristal·lí, cristal·lització, cristal·litzar…
5 Què representa cada imatge? Escriu-ho en el quadern.
1
2
3
4
5
6
6 Escriu ll o i, segons correspongui. Parpe…a, bonsa…, reme…, combo…, caste…, fi…ol, serve…, espra…, fu…am, ba…arí, peri…, remu…, conse…eria, esgla…, geno…, embolca…, cerve…, remu…ar, re…etó, pinze…, ve…, hero…, ru…, desma…, escu…, cade… .
115
2 Coneix la Llengua Ortografia G, j, tg i tj Per a representar el so de la j de jove fem servir les lletres g i j i els dígrafs tg i tj. Davant de e, i s’escriu g o tg (gener, gimnàs; brancatge, heretgia). Davant de a, o, u s’escriu j o tj (jaqueta, joc, conjunt; corretja, avantatjós). Has de tenir en compte que:
• De
manera excepcional, s’escriu j davant de e en les paraules que tenen -jecc- o -ject- (projecte, injecció, etc.) i en aquestes altres: jerarquia, jeroglífic, jersei, majestat; Jeremies, Jeroni, Jesús, Jerusalem, Jericó.
• Entre vocals poden aparèixer tant g, j com tg, tj. Per això hauràs de consultar el diccionari a l’hora de resoldre els dubtes que tenguis.
• Totes les paraules acabades en -atge i -etge s’escriuen amb tg: metge, fetge, paisatge, carruatge, personatge. Totes les paraules acabades en -ejar s’escriuen amb j: plantejar, teclejar, marejar.
ACTIVITATS
7 Relaciona cada definició amb la paraula corresponent. Femella del porc. • Quantitat petita de líquid que surt per un forat. • Allò que es guanya pel treball fet. • Zona pantanosa, aiguamoll. •
• rajolí • petjada • pujol • jornal
Magatzem de blat i altres cereals. •
• truja
Més malament. •
• llotja
Empremta, senyal, marca. •
• pitjor
Elevació del terreny de poca alçària. • En un teatre, compartiment separat de seients. •
• marjal • sitja
8 Resol aquests mots encreuats. Les solucions porten g o tg. 7
1. Persona que fa massatges. 2. Disciplina que practica el psicòleg.
8 1
3. Full, plana d’un llibre.
6
4. Home d’una mida extraordinàriament gran. 5. Productes per a maquillar-se.
2
6. Animal africà amb el coll molt llarg. 7. Trosset de paper que s’aferra als sobres de les cartes. 8. Aliment procedent de la llet.
116
3
4 5
U5
ACTIVITATS
Pots consultar la conjugació verbal en anayaeducacion.es.
9 Completa les paraules amb la grafia o el dígraf corresponent. Amb g o j
Amb tg o tj
mà…ia
…uliol
an…ines
me…essa
pla…a
plu…a
…enoll
ra…ola
enu…ós
llengua…e
al…ub
…aqueta
e…ipci
mi…a
ju…ar
10 Completa en el quadern les oracions amb la paraula adequada. marejar – geps – geranis – pèl-roja – gerra – Té els cossiols del balcó plens de … . – De seguida que vam salpar, n’Enric i na Júlia es van … . – El camell té dos … i el dromedari, només un. – A l’hora de dinar, sempre hi ha una … d’aigua a taula. – Na Mireia és … i té la pell plena de pigues.
11 Canvia de nombre aquestes expressions. granja allunyada – platges desertes – esponja flonja acció lletja – franges amples – pluja abundant
12 Escriu el present d’indicatiu d’aquests verbs. menjar
viatjar
pedalejar
jutjar
13 Escriu la paraula que correspon a cada definició. Fixa’t que porten j davant de e. a) Capital de l’estat d’Israel. b) Peça d’abric tancada de punt que cobreix el cos i els braços. c) Escriptura que feien servir els egipcis. d) Tractament que es dona als reis i a les reines. e) Medicina que s’introdueix al cos a través d’una xeringa. f) Allò que acompanya el predicat per formar una oració.
14 Completa les paraules d’aquestes oracions amb g, j, tg o tj. – En …ulià i en Ser…i han anat a la pista de patina…e sobre …el. – Has men…at mai escudella fresca amb mon…etes tendres? – La plu…a va començar …ust quan arribàvem a la pla…a. – El …aguar travessa si…il·lós la …ungla. – Al …ardí plantarem …acints, …eranis i dos taron…ers.
15
Escolta el text que trobaràs en anayaeducacion.es i escriu-lo al dictat.
117
3
Coneix la Literatura Educació Literària
Poesia (II). Els elements retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent de l’habitual per provocar emocions en el lector i crear bellesa. Això s’aconsegueix, com ja saps, amb el ritme i la rima, però també amb l’ús de figures retòriques. Així, en el llenguatge poètic l’estructura sintàctica de les oracions es trenca, les paraules prenen un significat diferent (sentit figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificacions, etc.
La comparació i la metàfora Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació i la metàfora.
• En la comparació s’estableix una relació d’analogia o semblança entre allò de què es parla (un objecte, un fet, una idea) i allò imaginat per l’autor. S’hi empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc.
Què és l’amor, nina, em preguntes? Senyal que no l’has sentit; i amb mes pobres comparances, com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola, ni en la llar se’n parla als fills, i als quinze anys l’amor arriba sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels, pura com el seu somrís. Marià Aguiló
L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia dolça i pura com la veu i el somriure dels àngels.
• La metàfora consisteix a substituir un mot per un altre amb el qual comparteix algun tret significatiu comú.
Mes no hi ha instrument que puga est cant del cel fer sentir fins que el cor se torna una arpa que ressona en altre pit. Marià Aguiló
La metàfora s’estableix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.
118
U5
L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació
• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre sintàctic habitual de l’oració. Amb les barbes de llana, ve l’hivern. Frances Almela i Vives
Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles. Blai Bonet
• La personificació consisteix a atribuir característiques, qualitats o accions humanes a objectes o elements de la natura.
Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot de neu que ens contempla i té el nas molt punxegut. Miquel Martí i Pol
• L’al·literació
consisteix a repetir alguns sons per donar ritme al poema i per evocar sensacions.
I enmig del mar immens la mallorquina nau. Bonaventura Carles Aribau
Organitz les idees POESIA
Elements formals
Elements retòrics
Ritme
Rima
Mesura de versos
• Consonant: es repeteixen tots els sons. • Assonant: sols es repeteixen les vocals.
•C omparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. •H ipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern. • Personificació: canta la rella.
-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major
• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba.
•A l·literació: Vinyes verdes vora el mar.
• Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.
119
3 Coneix la Literatura Educació Literària
ACTIVITATS
1 Aquí tens uns quants versos de Vicent Andrés Estellés. En quins hi ha metàfores i en quins, comparacions? a) Vaig com un tronc, com una fulla solta. b) El teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua. c) L’amor… un desembre plujós i abril florit. • Explica què creus que signifiquen les metàfores anteriors.
2
Llegeix l’Elegia a la Marina de Salvador Bolufer i fes les activitats.
Que bonica estàs Marina, vestida de verd blau, amb perfums de mandarina flairant-te la pell suau. Que bonic!, el cap de la Nau que corona els teus relleus… Que gentils remors de veus mussiten sorolls de pau de compassos semibreus. No hi ha llavis com els teus humits amb rellent de mar, i ungits amb nèctar dels déus que alenen ton sospirar. Que bonic sona el sonar, quan ressona amb veu fraterna la teua llengua materna… I que estrany gruny el parlar d’aquell que la desgoverna. Ai, Marina sempiterna!, seductora seducció!, anhel d’avarícia externa que reclama destrucció. a) De de què parla el poema? Justifica amb exemples l’opció triada. – D’una al·lota que es diu Marina. – De la comarca alacantina de la Marina. b) Anota el nombre de síl·labes i la rima dels versos de la tercera estrofa. c) Assenyala alguna metàfora del poema. d) Indica les al·literacions de les estrofes segona i quarta. • Què suggereix cada al·literació? e) Identifica en el poema algunes personificacions. Vestida de verd i blau… f) Escriu un poema de vuit versos inspirat en una persona o un paisatge que estimes.
120
U5
En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.
1 Completa les oracions següents com consideris.
Marçal i fes les activitats.
– Tant de bo…
– Vols…?
– Dis-me…
– He de saber…!
– Potser…
– M’he menjat un…
• De quina classe és cada una de les oracions que has format?
2 Relaciona cada paraula amb el sinònim i l’antònim corresponent. dret espontani proper esmolat
recte pròxim natural afilat
8 Llegeix la «Cançó de saltar a corda» de M. Mercè
artificial antic sinuós esmussat
3 Forma antònims de les paraules següents. legal – virus – maquillar – normal – mòbil – real
4 Canvia les paraules subratllades del text per sinònims. Jo vaig clavar incrèdul els ulls al paquet. De segur que no era per a mi. Devia haver-hi algun error, perquè un gran científic difícilment es molestaria a enviar-me paquets. El vaig posar a l’inrevés i allí, escrit amb la seva lletra pulcra i cantelluda, hi havia el meu nom. Vaig estripar el paper al més de pressa que vaig poder. Dins hi havia una capseta. Adaptat de La meva família i altres animals. Gerald Durrell.
5 Copia les paraules agudes següents i completa-les amb r final o accent, segons calgui. campana
ningu
calo
millo
segu
taranna
pode
sospi
6 Completa els mots següents en la llibreta amb l, ll o l·l. Pots consultar el diccionari. pe…ícu…a
motxi…a
nove…a
inte…igent
i…egal
tranqui…a
aquare…a
insta…ar
7 Escriu g, j, tg o tj segons correspongui. desi…ar
…eroglífic
mar…es
forma…e
…irafa
pi…or
mare…ar
lle…a
La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estalzim a la cara i el vestit estripat. Si fa córrer l’escombra conillets, a amagar! amagats que seríem que no ens atraparà. Darrere la cortina fem-li adeu amb la mà. a) Explica amb què es compara la pluja. b) Identifica una personalització i una al·literació. c) Compta les síl·labes dels versos. Són d’art major o d’art menor? d) Copia dos versos que rimen.
REFLEXIONA I VALORA En les activitats 5 i 6 del desafiament hem exposat la nostra experiència lectora. Hem practicat la destresa comunicativa fent servir vocabulari adequat. Hem fet preguntes i hem analitzat les experiències per treure’n elements comuns i conclusions. Reflexiona sobre el teu treball i comparteix després la graella. Aspectes
Totalment aconseguit
Bastant aconseguit
Aconseguit
Gairebé aconseguit
He llegit totes experiències. He anotat curiositats per fer preguntes. He exposat clarament i amb respecte i la meva experiència.
POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES (ODS 3, 4 I 5) Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es
competencial
inclosa
en
121
©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
