Lectura: La balena blanca

1

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

Què llegiràs? Tot i que podem trobar balenes a qualsevol dels cinc oceans, el nombre d’exemplars ha disminuït considerablement a causa de les caceres a què han estat sotmeses per l’ésser humà. Tot seguit llegiràs un fragment de la novel·la Moby Dick on es narra la persecució d’una balena blanca, per part del capità Ahab, a qui el cetaci, en un encontre anterior, ha arrancat una cama.

La balena blanca

Aquella nit, jo feia guàrdia quan l’Ahab va avançar la cara amb un moviment brusc i va olorar l’aire marí, com un gos de caça. —Oloreu, noi, el que el vent ens porta? —em va preguntar. Jo també ho notava. —Fa olor de terra! —vaig dir. —Sí, la balena deu ser a prop. La mateixa Moby Dick és una illa: un escull de corall, algues, petxines, fragments de tots els oceans que ha solcat i que ara formen part d’ella mateixa, com els meus arpons. Després d’inspeccionar la brúixola i confirmar amb la màxima exactitud possible d’on procedia l’olor, va ordenar que el rumb del vaixell es canviés i que es reduís el velam. Així que es va fer clar, van cridar els guaites, que es van enfilar a les cofes. —Què veieu? —va cridar l’Ahab, mirant cap amunt. —Res, senyor! —Un moment! —va exclamar un. I, de sobte, tots tres van cridar alhora: —Esbufega allà! Esbufega allà! És la balena blanca! És Moby Dick! Impulsats per la cridòria, els mariners de coberta es van abocar de seguida per contemplar la famosa balena que durant tant temps havien perseguit. A la llunyania, Moby Dick mostrava el seu alt i rutilant gep i projectava regularment el seu doll silenciós. —Esbufega allà! Esbufega allà! —repetia l’Ahab— Està a punt de submergir-se! Prepareu les tres llanxes! Senyor Starbuck, quedeu-vos a bord i guardeu el vaixell. Allà hi ha la cua! No, no, només és aigua negra! Estan a punt totes les llanxes? Estigueu alerta! Baixeu-me, senyor Starbuck. De pressa, de pressa! No us entretingueu! —Es dirigeix a sotavent, capità! —va cridar l’Stubb— S’està allunyant de nosaltres! Aviat es van arriar totes les llanxes menys la de l’Starbuck, i la de l’Ahab es va situar al capdavant. En Fedallah tenia els ulls enfonsats i feia un gest horrible amb la boca.

Les proes de les llanxes van lliscar veloces pel mar encalmat i només van reduir la velocitat quan es van acostar a la balena, que no semblava haver-se adonat de la seva proximitat. Aleshores van veure que als vells arpons de l’Ahab s’hi havia afegit l’asta d’una llança destrossada recentment, damunt la qual les aus marines intentaven posar de vegades. De sobte, es va alçar lentament i es va enfonsar. —Estigueu atents! —va cridar el capità Ahab— Les aus indiquen on és. I era cert que les aus, sorpreses per l’enfonsament, semblaven fer guàrdia mentre grallaven i voletejaven. La seva visió era més aguda que la de qualsevol home. Al principi, l’Ahab no percebia cap senyal en les profunditats del mar. De sobte, però, quan va mirar cap avall, va veure una taca blanca, que ascendia amb prodigiosa velocitat i s’engrandia. Com si badallés, la balena va obrir la boca sota la llanxa del capità Ahab. Aquest va canviar de lloc amb en Fedallah, es va acostar a la proa i va agafar el seu arpó. Jaient obliquament sobre el seu llom, com un tauró disposat a mossegar, Moby Dick es va introduir part de la proa a la boca. La blancor de l’interior de la seva mandíbula era a molt poca distància del cap del capità Ahab, però aquest no podia arponar-la des de la seva posició. Les dues mandíbules van lliscar com unes enormes tisores i van partir la llanxa. La tripulació va caure al mar i es va aferrar a les restes de fusta que suraven. Després, durant una llarga estona, Moby Dick va jugar a submergir-se i a treure verticalment el cap entre les ones. Quan se’n va cansar, va tornar a la posició horitzontal i va nedar amb rapidesa al voltant de la tripulació naufragada, movent l’aigua com si es fuetegés, per animar-se a emprendre un altre assalt. La visió de la llanxa feta miques semblava embogir-la. Mentrestant, l’Ahab, mig ofegat en l’escuma i massa invàlid per nedar, surava com podia. Els altres nàufrags no podien ajudar-lo; ja feien prou tenint cura d’ells mateixos. I, encara que les altres llanxes estaven intactes i rondaven a prop, no s’atrevien a intervenir-hi, per por que aquella acció provoqués la destrucció de tots. Des del principi, havien seguit les vicissituds de la caça amb atenció des de les cofes del vaixell, que havia optat per acostar-s’hi. —Navegueu contra la balena! Feu-la fora d’aquí! —va cridar l’Ahab des de l’aigua. La proa del Pequod va apuntar cap a ells i, trencant el cercle encantat, va apartar la balena blanca de les seves víctimes. Les llanxes van córrer a rescatar-los i van recollir l’Ahab, que va anar a parar a la llanxa de l’Stubb, amb els ulls injectats de sang i encegats per la sal. —El meu arpó —va dir l’Ahab, mig incorporat—, està bé? —Sí, senyor. És aquí —va respondre l’Stubb, alhora que l’hi ensenyava. —Poseu-lo davant meu... Hi ha cap mariner desaparegut? —De moment, no. —D’acord. Ajudeu-me a alçar-me. —Va escodrinyar l’horitzó—. És allà! Ja la veig! Encara va a sotavent! Com salta el doll! Traieu-me les mans de sobre! La sang em corre de nou per les artèries i em rega els ossos! Hisseu la vela! Fora els rems!

Vocabulari

Escull: roca que sobresurt de l’aigua o a molt poca distància de la superfície. Solcar: navegar. Guaita: en un vaixell, persona que vigila i observa la mar des de dalt del pal. Cofa: en les embarcacions de vela, plataforma situada en la part alta dels pals per efectuar maniobres de les veles altes o guaitar a llarga distància. Sotavent: costat oposat a aquell d’on ve el vent. Arriar: abaixar la vela d’una embarcació o una bandera que està hissada. Asta: pal d’una bandera o una llança. Grallar: cridar algunes aus, com els corbs o les gralles. Fuetejar: pegar amb un fuet. Vicissitud: alternança de circumstàncies i d’esdeveniments bons i dolents. Hissar: fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.

Vocabulari

Alcàsser: part elevada de la coberta d’una nau. Dobló: moneda de valor doble al de la seva unitat. Aviat, però, van veure que la balena anava molt de pressa i que amb les llanxes no podrien atrapar-la mai. Era evident que el vaixell era el mitjà més prometedor per continuar la cacera. Així doncs, van hissar les llanxes i el Pequod va seguir el deixant de Moby Dick. L’Ahab es va passar el dia caminant d’un costat a l’altre i anotant el temps que trigava a tornar a aparèixer el doll rutilant de la balena. De tant en tant, passava pel costat de la seva llanxa destrossada, que també havia estat hissada i jeia a l’alcàsser com un recordatori dels seus malsons.

Al final del dia, els guaites continuaven sense baixar. —Ja no puc veure el doll, senyor! —va cridar una veu des de l’aire—. És massa fosc. —Quin rumb portava l’última vegada que la vau veure? —Igual que abans, senyor. Anava directament a sotavent. —Bé! Viatjarà més a poc a poc aquesta nit. No hem d’atrapar-la abans de demà. Pilot, vent en popa! Els de dalt, baixeu! Senyor Stubb, envieu un relleu a la cofa del pal major i que vagin fent torns fins a l’alba. —Després, va avançar cap al dobló del pal major i va afegir—: Mariners, entregaré un d’aquests a tots els que enfonseu el vostre arpó en Moby Dick. Aquella nit, el capità Ahab, com si sabés que seria l’última, no va baixar a descansar a la seva cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba.

Herman Melville. Moby Dick.

Ha escrit el text...

Herman Melville

Va néixer a Nova York l’any 1819. Va créixer en una família benestant que li va proporcionar una bona educació. A causa del suïcidi de son pare provocat per la fallida del negoci, Herman va deixar els estudis als 12 anys i va començar a treballar en un banc local. Als devuit anys es va embarcar en un vaixell que feia la ruta Nova York-Liverpool i, després, en un balener. Va caure presoner d’una tribu caníbal de les illes Marqueses, els Taïpi, que el van vendre a un altre vaixell balener. Va continuar navegant durant alguns anys en diferents embarcacions fent de mariner i caçant balenes. Aquestes experiències van quedar reflectides en les novel·les Taïpi (1846) i Moby Dick (1851), que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal. També va escriure relats curts, com Bartleby l’escrivent o Benito Cereno, i poemes. Pots llegir...

Moby Dick

El jove Ismael s’enrola en el Pequod, un vaixell que navega pels mars del sud caçant cetacis. La tripulació està formada per homes de diferents nacionalitats. El capità, Ahab, és un vell mariner a qui una balena blanca gegantina, Moby Dick, va arrancar una cama, substituïda ara per una de postissa feta de mandíbula de catxalot. Obsessionat per la venjança, Ahab navega per tot l’oceà Pacífic perseguint Moby Dick. Aquesta novel·la, a més de reflectir algunes de les experiències viscudes per Melville, està basada en alguns fets reals, com ara l’enfonsament del balener Essex el 1820 per un catxalot, i el cas d’un altre gran cetaci albí que durant quaranta anys va vagarejar prop de l’illa de Mocha (Xile) atacant i destruint nombroses embarcacions que pretenien caçar-lo.

Aprèn paraules

1 Anota quatre paraules del camp semàntic de les embarcacions que apareixen en el text.

2 Quina d’aquestes paraules del text designa un estri emprat per determinar el rumb de la navegació? arpó – velam – brúixola – llanxa

3 La balena és un cetaci. Quins altres animals marins conformen aquest grup?

Comenta el text

4 De quina manera s’adona el capità Ahab de la proximitat de la balena?

5 Per què diu el capità que la mateixa Moby Dick és una illa?

6 Amb quines armes vol n’Ahab caçar la balena?

7 Com saben els mariners on és la balena quan se submergeix?

8 Per què el capità Ahab tenia dificultats per nedar?

9 Com reacciona la balena a l’atac dels mariners?

10 «Aquella nit, el capità Ahab, com si sabés que seria l’última, no va baixar a descansar a la seva cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba». Per què creus que el capità pensava que seria la darrera nit?

Escriu

11 Imagina què podia pensar n’Ahab durant la nit que va passar despert i escriu un text d’unes vuit línies.

Descobreix-ne la forma i l’estructura

12 En quines parts podries dividir el text? Indica on comença i acaba cada una.

13 Resumeix el text.

Cerca informació

14 Durant els segles xix i xx es va generalitzar la caça de les balenes. Per parelles, investigau quin era l’objectiu de la caça i el profit que se’n treia.

15 Actualment, totes les espècies de balenes estan protegides. Alguns països, però, incompleixen els tractats internacionals i continuen caçant-ne. Cerca informació i descobreix de quins països es tracta i quins arguments donen per defensar aquesta activitat.

Parlau a classe

16 Investigau i parlau a classe sobre la situació actual de les balenes: habitat, espècies, amenaces i protecció, etc. Sabies que…

la ciència que estudia el comportament dels cetacis es diu cetologia?

Consulta les dades sobre la Meta 14.2 en l’apartat Objectius de Desenvolupament Sostenible que trobaràs en el banc de recursos d’anayaeducacion.es.